Mostrando las entradas para la consulta olives ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta olives ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 18 de abril de 2017

trull

Lo trull de les raboses a Valderrobres

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


cofins, cofí, prensa

verbo prensá,

prenso, prenses, prense, prensám o prensém, prensáu o prenséu, prénsen

De prenses antigues sol hay vist fe aná la de La Prensa, Beseit, prop del portal del Pilá, casa sons yayos de la Anna Celma.
M'enrecordo que cuan se acabae de prensá se féen sardines a la brassa (espetos). 

trull, prensa, vi, oli, almazara

La casa se va restaurá, foto anterió



TRULL m. 
|| 1. a) ant. Premsa de vi. Per rahó de adobar e reparar los trulls del celler que el senyor Rey ha en la dita vila, doc. a. 1406 (Arx. Gral. R. Val.). En un trull o prença d'or sia premuda, Cauliach Coll., vi, 1a, 1.—b) Safareig on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermenti (Tremp. Urgell, La Llitera, Ll., Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maella, Val.); cast. jaraiz, lagar. Dins la vinya féu un trull per a veremar, Quar. 1413, p. 115. Ple de verema era lo trull,Spill 6345. Ab incansable peu follejant balla en lo trull ple de vi, Llorente Versos.—c) fig. Home molt bevedor (Calasseit). 
|| 2. a) Molí d'oliva (Empordà, Costa de Llevant, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Tortosa, Calasseit, Pego, Mall., Men., Eiv.); cast. almazara. (Vegeu dibuixos de trulls en l'article oli). Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31). Lo trull o la mola que pasta les olives: Hic trapes trapetis, hoc trapetum trapeti, Pou Thes. Puer. 17. Un cavall... donant voltes ab el trui, Rosselló Many. 25.—b) Cassal; safareig o pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa (Gandesa, Calasseit, Tortosa). 
|| 3. a) Peça de pedra troncocònica que volta en el molí d'oli i esclafa les olives (Mancor).—b) Peça de pedra troncocònica que serveix per a pelar el blat en l'escairador (Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Garrotxa). Li ensenya l'escairador, que es compon de mola sotana, riscle, trull, remenador, bras de fer anar el trull, Scriptorium, juny 1925.—c) Trill o trompellot per a batre els cereals (Pego, Sanet, Calp); cast. trillo.d) Peça de pedra troncocònica que es fa rodar per esclafar terra, grava, etc.; cast. rodillo. Los bolca i los destrossa | com terrosseda d'aspre goret lo pas del trull, Atlàntida i. 
|| 4. Moviment i soroll fort, d'activitat intensa (mall., men.); cast. bullicio, jaleo, ruido. Ran d'un camí ple de truy, Maura Aygof. 111. Va sentir per última vegada el truy y el moviment de la gran ciutat, Oliver Obres, v, 226. Movien una mica de trull, Galmés Flor 33. Y el nin mirava, sens gosar fer truy, Salvà Poes. 126. Mes lluny del trull de la gentada, Colom Juven. 99.
    Loc.

Ser l'amo del trulltenir molt d'ascendent sobre alguna persona o cosa (Labèrnia-S. Dicc.).
Trull: llin. existent a Celrà, Gir., Pardines, Santa Pau, Torroella de F., Barc., Mataró, Molins de Rei, Val., Guadassuar, etc. Hi ha la variant Trulls a Vilanant, Artés, Manresa, Reus, etc. Es troba documentada la forma Truy en el nom d'En Bonanat dez Truy l'any 1354 (Bofarull Mar. 77).
    Fon.: 
tɾúʎ (pir-or., or., occ., val.); tɾúј (Empordà, Penedès, Bal.).
    Etim.: 
del llatí vg. *trŏcŭluvar. de tŏrcŭlummat. sign. |||| 1, 2, 3 a



COFÍ m. 


|| 1. Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa (Maestr., Cast., Val., Men); cast. serijo, cofín. Bota de sucre e cofins de verges, Reua Perp. 1287. De sucre en cofí III quintars genouins per sportada, Consolat, c. 45. Dos coffins grans de gerb per tenir figues, It. un cofi de gerb per tenir panses, doc. Vic, a. 1412 (ap. Aguiló Dicc.). Hagueren grans coffins e còvens..., e foren-ne omplits VII coffins de pa de forment, Quar. 1413, p. 175. Per rahó e preu de dos cofins de sardina, doc. val., a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.).

 Dotze sportins del peix cofins e pa plegats, Spill 14888. Un coffí de tenir pances, doc. a. 1504 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Que mengi figues de cofí, Vilanova Obres, xi, 155.

|| 2. Esportí on es posa la pasta d'oliva per premsar-la (Igualada, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Eiv.); cast. esportín. 
|| 3. Panereta on els flequers posen la pasta dels pans abans d'enfornar (Gir.)
|| 4. Senalleta molt petitona que serveix per a tenir-hi diners (Sineu, Artà).
|| 5. Capsa de llauna amb tapadora, que serveix per a dur el menjar cuit (Manacor); cast. fiambrera.
    Fon.: 
kufí (or., Sineu, Artà, Men., Eiv.); kofí (occ., val., Palma, Manacor).
    Etim.: 
evidentment cal relacionar cofí amb el fr. coffín, ‘panereta’, ‘estoig’, ‘coder’; segons el diccionari francès de Hatzfeld-Darmesteter-Thomas, coffin és pres del llatí cophĭnus, ‘cove’; la mateixa etimologia admet Meyer-Lübke REW 2207. No deixa d'oferir certa dificultat el fet que d'un -ĭnus llatí amb ĭ breu hagi resultat una terminació francesa i castellana -in i catalana -i, que correspon a un -īnum amb llarga. Per altra banda, tenim en català i castellà el mot cofa, del qual pot esser cofí un derivat (cofí de cofa com esporti de esporta).

domingo, 2 de julio de 2017

criba

criba ,

verbo cribá

cribo, cribes, cribe, cribam o cribem, cribau o cribeu, criben

fe criba , apartá coses o gen que no fan falta , com hay fet y vach fen en los catalanistes del grupo yo parlo chapurriau, a facebook.

aré

aré (los mes grans), porgadora y porgadó, segons mida.


A Valjunquera diu la Yola, cribadó


castellanisat : tamís, sedás,

tamiz, cedazo



ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena, se fa a ma.

ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena se fa a ma.

"Lo ventadó ere pa separá les olives de les fulles y dels chits.", Luis Arrufat
"un traste en potes", Dani Vives.


avui en día, son moderns, después la oliva va per estes sintes:






sábado, 20 de enero de 2018

LO TORT Y LA ORONETA

Lo divendres es lo milló día
pa que tos faiga una poesía
este es lo meu regalo
espero que tos agrado.

Oroneta , oreneta, golondrina, chapurriau

Tordo, tort, tord, pájaro, muixó, se minje les olives


Juan Carlos Abella, rabosí

" LO TORT Y LA ORONETA"

Fa tan temps que no plou
que lo monte de sed ne te prou
yo en humildat me pregunto
si tenim que vore en este asunto

acás fem coses que fallem
les fem mal y no u sabem
este món es pa sempre, esta clá
y mai mos s'ha de olvidá

no se com les ameles han acabat
los pobres albres ben mal han quedat
les olives han segut mol menudetes
y a puestos ben arrugadetes

los sembrats no podrán naisse
y si no plou no podrán creisse
les viñes ploren de sed
anguañ de vi, ñaurá poquet

la oroneta al otoño va marchá
y no sap cuan torno qué se trobará
lo primé que fará será buscá lo seu niu
aquell que va fe lo passat estiu

y allí los seus ous pondrá
después de un tems pollets tindrá
pa criá los seus fills tindrá que patí
treballán casi sense dormí

si tots les coses fem bé
eixos pollets volarán tamé
encara que sigue un menut repte
a natros mos lliurarán d'algún insecte

a la primavera lo tort ha marchat
patín per lo món que sa dixat
no sap com u trovará l'añ que bé
ya que ell tornará tamé

encara que se mos minjo les olives
y que alguns caiguen a les rateres
respetem tots al nostre tort
alegremos de que marcho ben gort

Ratera , rateres, trampas, trampas, muixóns, pájaros


la oroneta y lo tort s'han vist pel camí
y lo tort una cosa li ha vullgut dí
a vore quina terra te trobarás
que pugues viure allí aon anirás

los mes interessats som la gen
a vore si ya mos mentalisem
ojalá als nostres fills haigam dixat
la terra igual que l'ham heredat

será señal de normalidat
de que per fi mos ham mentalisat
perque ploure segú que plourá
y al monte la vida rebrotará.

Lo cant de la perdiu

Algún comentari, com este de un mussol :

Se troven un tort y una orineta, ella ve y ell  marche.
Ella li diu, ah tontos, ne veniu mols y ne marcheu pocs.
Ell li conteste, ah putes, ne veniu poques y ne marcheu moltes.



lunes, 3 de julio de 2017

ventadó

ventadó per a les olives. Separe la oliva, la fulla, fusta. Molta faena, se fa a ma.

ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena se fa a ma.

"Lo ventadó ere pa separá les olives de les fulles y dels chits.", 
"un traste en potes", del gran erudito aragonés catalanista de Fondespala - Daniel Vives Albesa.
Cuan vol no escriu "amb", sino "en", perque aixina se diu y se escriu al seu poble. Fuentespalda.

Va escriure al grupo "yo parlo lo chapurriau" (es un mes de estos imbéssils que entren pera incordiá) que lo nom del seu poble se te que escriure "FonTdespaTla, pero que les T apenes se pronunsien.

Me hay trobat mol poques persones mes idiotes que este home, fen una exepsió de Carlos Rallo Badet, en tota la meua vida.


Daniel Vives Albesa, Fuentespalda, Fondespala, Teruel, Matarraña, Aragón, aragonés, catalanista

sábado, 12 de agosto de 2017

Luis Arrufat , agüelo sebeta

Escrit original de Juan Carlos Abella , rabosí , de Valderrobres.

Avui me apetix fe una cosa que considero mol nesesaria, una de eixes coses que fas y que algu por di y per que avui? Pos per que si, per que me done la gana, potse per que es un día de impas esperan que escomenson les festes y no ting masa faena, y per que me apetix mol feu avui, aixi qué vach per faena. Avui vull  rendi un merescut homenatge a una persona que tenim a este grupo, una persona que nos regale uns escrits maravillosos, que mos regale a tots natres lo seu temps lliure cuan mos fa eixos escrits tan asertats. Escrits en que mos traslade a epoques pasades com si les estiguerem vivin avui mateis, atres vegades mos fa senti los nostres sentimens a flor de piel cuan mos parle del nostre chapurriau, dels nostres arrails, de la nostra identidad. Es per aixo que vull di ben fort pera que tot lo mon me sentigue " ERES MOL GRAN LUIS ARRUFAT ". Practicamen no se res de tu, de la teua vida, ni falta que me fa, acabo de coneixet a les reds socials fa apenes tres o cuatre mesos pero ting la sensasio de que te conec desde sempre, com si fores eixe cusi al que te agrade tan parla en ell encara que sigue de tan en tan, ai  de reconeise que a vegades me sentigo algo egoísta pos es mol lo que trac dels teus escrits, (mos aportes confiansa, seguridat, energía, respete....)y yo  encambi no se que te puc oferi, después de mol pensa ai arrivat a la conclusio de enviat algo que sempre va be, algo que te tornem pos tu tame mon dones mol, Luis cada vegada que te fica un comentari o un me gusta te envio un bon cavas ple de cariño, del meu afecte, del de verdat, del que ix desde lo mes fondo del cor. Espero que si pugen afegi moltes mes persones pera que te sentigues vullgut y respetat com no pot se de una atra manera, y mes después de que estos dies al grupo an entrat persones de dudosa respetabilidad, ara mes que mai tenim que valora a aquelles persones que de verdat valen la pena, per la majo virtud que pugue tindre una persona que es la seua calidat humana, y a tu ten sobre per tots los costats. MOLTISIMES GRASIES LUÍS ARRUFAT.

Blog del Sebeta


http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/05/histories.html



http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/05/memories.html


http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/05/sembra.html 0 2 0    "9 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/05/sembra.html?m=1 0 2 0    "8 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/?m=1 0 1 0    "7 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/23-de-chun.html 0 1 0    "5 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/aguelo-sebeta-llinguistes.html 0 1 0    "5 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/aguelo-sebeta-llinguistes.html?m=1 1 4 25    "2 8"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/aguelo-sebeta-y-la-soledat-part-1.html 0 2 0    "4 5"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/aguelo-sebeta-y-la-soledat-part-1.html?m=1 0 3 0    "7 7"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/aguelo-sebeta-y-la-soledat-part-2.html 0 4 0    17
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/aguelo-sebeta-y-la-soledat-part-2.html?m=1 0 2 0    "6 5"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/aguelo-sebeta-y-la-soledat-part-3-fin.html?m=1 0 1 0    12
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/almorsa-1.html?m=1 0 2 0    "3 5"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/historieta-7.html 0 2 0    "4 5"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/historieta-7.html?m=1 0 1 0    "4 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/la-sega.html 0 1 0    "8 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/la-sega.html?m=1 0 3 0    "4 3"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/la-sega-2.html 0 1 0    "7 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/la-sega-3.html 0 3 0    "8 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/la-sega-4.html 0 1 0    "7 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/la-sega-4addenda.html?m=1 0 2 0    "7 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/06/na-mol-soroll-esta-paret.html?m=1 0 1 0    "7 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/07/la-trilla-2-lo-carrecha.html 0 2 0    "5 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/07/la-trilla-3-lo-carrecha-2.html 0 1 0    10
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/07/nague-pau.html 0 1 0    "3 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/07/nague-pau-2.html 0 1 0    "4 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/07/PALABRA-DIOS-PARAULA-DEU.html 0 1 0    "7 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/07/PALABRA-DIOS-PARAULA-DEU.html?m=1 0 2 0    12
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/ 0 2 0    "4 5"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/?m=1 0 2 0    "9 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/contestan.html 0 1 0    "6 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/la-guiarra-de-sucesio.html 0 3 0    "9 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/la-trilla-4-los-noms.html 0 5 0    10
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/la-trilla-4-los-noms.html?m=1 0 5 0    "9 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/la-trilla-6-la-trilla-2.html 0 2 0    "7 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/la-trilla-6-la-trilla-2.html?m=1 0 1 0    "5 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/la-trilla-7-l-hort.html 0 2 0    "6 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/la-trilla-7-l-hort.html?m=1 0 5 0    "4 6"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/les-armeles.html 0 7 0    "5 7"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/les-armeles.html?m=1 0 3 0    "6 3"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/les-escoles.html?m=1 0 1 0    "1 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/les-olives-2-los-torts-1.html 0 1 0    "6 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/les-olives-5.html 0 2 0    "4 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/les-olives-y-8.html 0 3 0    "6 7"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/los-milacres-del-sebeta-1.html 0 1 0    "6 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/los-milacres-del-sebeta-1.html?m=1 0 4 0    "5 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/los-milacres-del-sebeta-2.html 0 2 0    "7 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/los-milacres-del-sebeta-2.html?m=1 0 2 0    "9 5"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/los-milacres-del-sebeta-3.html 0 1 0    10
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/los-milacres-del-sebeta-3.html?m=1 0 5 0    "7 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/rabia.html 0 2 0    "6 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/trovada1-cansons.html?m=1 0 3 0    "7 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/trovada-2-palaures-1.html 0 1 0    "8 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/trovada-3-palaures-2.html 0 2 0    "9 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/trovada-4-historietes-1.html 0 3 0    "7 7"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/trovada-y-5-historietes-2.html 0 2 0    "8 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/trovada-y-5-historietes-2.html?m=1 0 1 0    10
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/yo-parlo-lo-chapurriau.html 0 22 0    "4 5"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/yo-parlo-lo-chapurriau.html?m=1 0 4 0    "6 8"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/ 0 2 0    "2 5"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/arrieros.html 0 1 0    "7 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/arrieros.html?m=1 0 1 0    "1 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/enllasos.html 0 1 0    43
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/escriure-y-2.html?m=1 0 1 0    "7 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/la-brema.html 0 3 0    28
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/los-milacres-del-sebeta-4-la-tiarra.html 0 1 0    56
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/los-milacres-del-sebeta-4-la-tiarra.html?m=1 0 6 0    "7 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/milacres-del-sebeta-5.html 0 1 0    "8 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/prinsipis-11.html 0 1 0    37
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/prinsipis-11.html?m=1 0 1 0    10
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/prinsipis-5.html?m=1 0 3 0    "6 3"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/prinsipis-7.html 0 1 0    10
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/prinsipis-8.html 0 2 0    12
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/prinsipis-9.html 0 3 0    16
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/prinsipis-y-12.html 0 1 0    "8 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/09/prinsipis-y-12.html?m=1 0 1 0    "8 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/10/ 0 3 0    10
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/10/a-chuga.html 0 1 0    "9 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/10/a-chuga.html?m=1 0 4 0    "5 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/10/consiliasio-familia-y-2.html 0 2 0    "5 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/10/ermitans-heredes.html?m=1 0 1 0    "3 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/10/una-historia-posible-2-la-aldea-del-chapurriau.html 0 1 0    "2 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/10/una-historia-posible-4-la-aldea-del-catala-1.html 0 1 0    "3 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/10/una-historia-posible-5-la-aldea-del-catala-2.html 0 1 0    "1 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/10/una-historia-posible-5-la-aldea-del-catala-2.html?m=1 0 1 0    "7 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/10/una-historia-posible-6-la-aldea-del-catala-3.html 0 1 0    "2 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/10/una-historia-posible-7-la-aldea-del-llemosi.html?m=1 0 1 0    "6 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/10/una-historia-posible-8-los-flares.html 0 2 0    16
http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/12/Lo-terse.html 0 1 0    "6 0"
http://aguelosebeta.blogspot.com/217"1176Â "10
http://aguelosebeta.blogspot.com/search/label/estirores 0 2 0    "1 0"


martes, 25 de septiembre de 2018

sabén, sabentes

Oli sabén, olives sabentes

Tere Adell Lombarte de Beseit :


yo dic saben al oli o les olives cuan tenen un gust roin, alguna gen diu morcos.


Y si s´avente un gos, a córre !


A Tamarit MORQUES E LO RESIDUO DEL OLI.



Parláem de Tot sobén, "frecuentemente",  que tamé se trobe al patués.

miércoles, 25 de octubre de 2017

Cormull

Ple a cormull, carregá lo carro a cormull

Al DCVB está com caramull

Colmo, lleno en exceso / montón de cosas




cormull, corumull, corōlla, crumull, CARAMULL, cŭmŭlu, cúmulo, caramullo,

Comol, s. m., lat. cumulus, comble, tas, amas, meule.

Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 267, et t. III, p. 107.

Olivas si devo en un comol ajustar.

(chap. Les olives se deuen en un mun ajuntá: amuntoná, amontoná.)

Totas las peyras que so en un comol.

Fe, ab forcas regirat, apres en comol ajustat.

(chap. literal: Lo fenás, en forques regirat, después en un mun ajuntat: en gavelles, garbes. Lo fenás : feno : heno : foin fransés.) 

Eluc. de las propr., fol,. 216, 279 et 209.

Olives se doivent rassembler en un tas.

Toutes les pierres qui sont en un amas.

Foin, retourné avec fourches, après rassemblé en meule.

ANC. CAT. Cumuli. ESP. Colmo (cúmulo). PORT. Cumulo. IT. Colmo. (chap. Aixó es lo colmo, ple a cormull, cúmul de desgrassies; caramullo)

2. Comol, adj., comble.

Una emina comola de seguel... La sobredicha emina comola.

Tit. de 1246. DOAT, t. CXXXIX, fol. 54.

Une émine de seigle comble... La susdite émine comble.

Venda lo a mesura rasa, mas empero de notz sia comola.

Cout. de Moissac. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.

Qu'il le vende à mesure rase, mais pourtant que celle de noix soit comble.

Que set enaps de fust e tres de veire

Bet en un jorn grans e comols et ples.

Palais: Mot m'enoia.

Qu'il but en un jour sept coupes de bois et trois de verre grandes, combles et pleines.

Fig. Comols de totz mals estars.

Le moine de Montaudon: Gasc pec.

Comble de tout mal-être.

ESP. Colmado. IT. Colmo.

(seguix aquí)

domingo, 26 de mayo de 2024

Lexique roman; Mat, Mast - Matrasseyar


Mat, Mast, s. m., du lat. malus, mât.

Home que es en peccat mortal, es aissi coma cel que se adorm sobr' el mat en la nau. V. et Vert., fol. 49.

L'homme qui est en péché mortel, est ainsi comme celui qui s'endort sur le mât dans la nef. 

D' el si fan mastz de naus. Eluc. de las propr., fol. 218. 

De lui se font mâts de navire.

CAT. Mastil. ESP. Masto (mástil). PORT. Masto, mastro. IT. Mastil. 

(chap. Mástil, mastils.)


Matar, v., lat. mactare, mater, frapper, tuer, assommer. 

Et non matabunt hominem... et matabunt culpatum... quod Christianus matet Maurum... matent cum...

Ord. d' Alboacem, roi maure de Coïmbre, an. 772.

(N. E. Aconsejo leer varios autores sobre el fuero de Alboacem.)

A trayta s' espaza; Rollan cuyda matar.

Roman de Fierabras, v. 3414.

A tiré son épée; il croit tuer Roland. 

Sel s' ausi e s mata.

Augier: Era quan. 

Celui-là s' occit et se frappe. 

Lo van matar. Roman de Blandin de Cornouailles. 

Le vont frapper. 

Ieu ai ja vist albre fuilhat,

Que s cocha, puis gel lo mata.

(chap. Yo hay vist abre fullat (florit, brostat), que se donde pressa, y después lo gel lo mate. Normalmén lo gel mate les flos, pero no los abres. Les olives maurades són lo mateix que “matades” per lo fret : 

“la serena”, y la sal; la pell de taronja, mandarina o llimó ajude a matáles.)

Hay vist moltes vegades

les flos del amelé gelades.)

Bertrand de Born: Fuilhetas ges. 

J'ai déjà vu arbre feuillé, qui se hâte, puis gelée le frappe.

Part. pas.

Jamays no s partran tro l'us sia matatz.

Roman de Fierabras, v. 1380.

Jamais ils ne se sépareront jusqu'à ce que l'un soit maté.

ANC. FR.

Jà ne serez par els ne veincuz ne matez. Roman de Rou, v. 3229.

Se Renart le voloit mater, 

Je cuit qu'il se vodroit deffendre... 

Renart, fet-il, vos me cuidiez

De vin mater, mès non ferez; 

Or verrai conment vos bevrez.

(N. E. Matar el vino : añadir agua.)

Roman du Renart, t. I, p. 74 et 120.

Et, pour garder que plus je n'y retombe, 

Je veux macter aux dieux une hécatombe. 

Ronsard, t. 1, p. 113. 

CAT. ESP. PORT. Matar. IT. Mattare. (chap. Matá: mato, mates, mate, matem o matam, matéu o matáu, maten; matat, matats, matada, matades. Maurá les olives es lo mateix. Yo mauro, maures, maure, maurem o mauram, mauréu o mauráu, mauren; maurat, maurats, maurada, maurades.) 

- Faire mat, au jeu des échecs.

Fig. Tost l' agra 'l reys joves matat,

Si 'l coms no l' agues essenhat.

Bertrand de Born: Ieu chant.

Le roi jeune l' aurait bientôt maté, si le comte ne l' eût enseigné.

ANC. FR.

De tables é d' eschez sout compaignon mater. 

Roman de Rou, v. 2514.

Se de fin cuer i regardés, 

Satan as eschiés materés. 

Roman du Renart, t. IV, p. 369.

IT. Mattare. (chap. Fé mate al ajedrez.)

2. Mat, adj., triste.

Pos de chan vos es laissat,

Recrezut vos lais e mat.

Cominal: Comtor d' Apchier.

Puisque de chant vous vous êtes désisté, je vous laisse fatigué et triste.

ANC. FR. Jà pour ce ne fust plus alevez en son cuer pour ses grans victoires, ne plus maz ne plus confus pour nule adversité.

Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 228.

Mès mult esteit maz et pensis. Marie de France, t. I, p. 96. 

L' apostoles et li senat

Moult sont dolenz e moult sont mat.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 103.

Car n' i osoie la main tendre

Tant iere maz e vergongneus.

Roman de la Rose, v. 8129. 

Elle devint mout mate, vaine et morne.  

Hist. de Gérard de Nevers, p. 129.

- Loc. fig. en terme du jeu des échecs. 

Albert, al corn del taulier,

Vos dirai mat.

T. d'Albertet et de Pierre: Peire. 

Albert, au coin de l'échiquier, je vous dirai mat.

El corn del taulier n' er matz.

Aimeri de Bellinoy: Cossiros. 

En sera mat au coin de l'échiquier. 

Qu'ieu remazes del juec vencutz e matz. 

Bernard d'Auriac: S'ieu agues. 

Que je restasse du jeu vaincu et mat. 

Allusiv. Al flac jelos cug dir Mat ses tot roc.

Blacasset: Gerra mi play. 

Au flasque jaloux je pense dire mat sans nulle tour.

Ditz mat a la gent croya.

Raimond de Castelnau: Ges sitot.

Je dis mat à la gent méchante. 

ANC. FR. Et deden l'anglez les mata 

Où mat le quiderent tenir.

2e trad. du Chastoiement, cont. 17.

Conment tu puisses rendre mat 

Li felons plains de tricherie.

Roman du Renart, t. II, p. 253.

Voyez escac.

3. Matagilos, s. m., mate-jaloux.

Al bran d' asier en clam merces, 

Et al feran matagilos.

Guillaume de Berguedan: Ara mens. 

Au glaive d'acier j'en crie merci, et au féroce mate-jaloux.

4. Materia, Madeira, Madeyra, s. f., lat. materia, matière. 

Voyez Muratori, Diss. 33.

Totz em fag d'una materia, e format ad una forma.

V. et Vert., fol. 73.

Nous sommes tous faits de même matière, et formés à même moule.

Fig. Volontiers volon auzir d'aytal materia parlar.

V. et Vert., fol. 70. 

Veulent volontiers entendre parler de telle matière.

- Matériaux pour bâtir.

Una charrada de madeyra. Tit. de 1400. Arch. du Roy., K. 772. 

(chap. Una carretada, carretillada de material.)

Une charretée de matériaux.

Si aquel que bastit de la mia madeira, so es de la mia fusta o de las mias peiras, en sa terra, o fetz per mala fe, el n'es tengutz per laironici.

Trad. du Code de Justinien, p. 37.

Si celui qui bâtit de la mienne matière, c'est-à-dire du mien bois de construction ou des miennes pierres en sa terre, le fit par mauvaise foi, il en est tenu pour vol.

CAT. ESP. PORT. IT. Materia. (chap. Materia, materies.)

5. Material, adj., lat. materialis, matériel, de matière.

Coma lo lum material esclarziss las tenebras.

V. et Vert., fol. 83. 

Comme la lumière matérielle éclaircit les ténèbres. 

Li cel material... . li cel spiritual. Doctrine des Vaudois. 

Les cieux matériels..., les cieux spirituels. 

CAT. ESP. PORT. Material. IT. Materiale. (chap. Material, materials; s. m y adj.)

6. Materiar, v., lat. materiari, charpenter, préparer.

Part. pas. La materia es pauzada per la causa materiada.

Leys d'amors, fol. 130. La matière est posée pour la chose préparée.

7. Materialmen, adv., matériellement. 

Sillabas se fan materialmen d'una o de motas letras.

(chap. Les sílabes se fan materialmen d'una o de moltes lletres.) 

Leys d'amors, fol. 7. 

Les syllabes se composent matériellement d'une ou de plusieurs lettres.

CAT. Materialment. ESP. PORT. IT. Materialmente. (chap. Materialmen.)

8. Mairam, s. m., merrain.

Vendre lo bosc a carpentiers... per far mairam.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., Toulouse, J. 321. 

Vendre le bois à charpentiers... pour faire merrain.

(chap. Maderam; aplec de fusta)

9. Immaterial, adj., immatériel. 

Las operacios divinas, immaterials. Eluc. de las propr., fol. 8.

Les opérations divines, immatérielles.

(chap. Les operassions (obres) divines, inmaterials.)

CAT. Immaterial. ESP. Inmaterial. PORT. Immaterial. IT. Immateriale.

(chap. Inmaterial, inmaterials.)


Matrat, s. m., grand javelot, bâton de guerre. 

Ce mot est d'origine gauloise. On lit dans Strabon, liv. IV:

(*gr)

Et dans César, de Bello gallico, lib. I, c. 26:

Inter carros rotasque, mataras ac tragulas subjiciebant, nostrosque vulnerabant. 

Lo carro vuit (buit, forro)null

Mas un paya lay venc, que porta un matrat. Roman de Fierabras, v. 268. Mais un païen vint là, qui porte un javelot. 

Tal matras, 

Que m fier detras, 

Cascus me lansa.

Leys d'amors, fol. 14. 

Tel javelot, qui me frappe derrière, chacun me lance.

- Verge, membre viril. 

Ab las bolas redondas que pendon als matratz

(chap. En les boles redones que penjen als simals, a les vergues, a les polles, a les sigales, etc.)


P. Cardinal: Un estribot.

Avec les boules rondes qui pendent aux verges.

2. Matrasseyar, v., matrasser, assommer.

Fig. Sitot mi matrasseyatz,

Ieu vos respon. 

T. d'Albert et d'Aimeri: Amicx.

Quoique vous m' assommiez, je vous réponds. 

ANC. FR. Le bruit que vous aviez... été porté par terre, saboulé et petillé aux pieds des chevaux... matrassé et charpenté de tant de coups.

Mémoires de Sully, t. I, p. 124.

domingo, 16 de abril de 2017

ungla

UNGLA f.: cast. uña

ungla, ungles, uña, uñas


|| 1. Làmina còrnia que neix i creix a l'extremitat dels dits de l'home, dels simis i d'altres animalsLo leó havia moltes unglesLull Blanq. 52. Un perfum | de semensa de cogombre, | ungles d'om, sanch mestrualTurmeda Diuis. 62. No es part mon cors de vós tant com dits d'ungla, Jordi de Sant Jordi iii.

Ungles de dol: ungles que tenen negra de brutícia la part no adherida a la pell. 

|| 
2. Coberta còrnia que protegeix la part anterior dels caps dels dits dels quadrúpedes ungulats; cada una de les dues puntes de les potes dels animals de peu forcatPrin los ossos de les ungles del porcFlos medic. 137 voLo mateix fa póluora d'ungla caballina terrestri, Tres. Pobr. 21. Es menester que caueu ab un gerro la ungla, Dieç Menesc. i, 10. 

|| 
3. Crosta dura que es forma a les nafres del bestiar

|| 
4. Excrescència en forma de mitja lluna, semblant a l'arrel d'una ungla; tumor dur que es forma damunt les parpelles. Lo suc de la rayu del liri blanc posat als huyls desfà les vngles d'aquels... Item a desfer la vngla dels huyls posa-t'hi sanc d'anguila uiua, Tres. Pobr. 22. Ara direm de la ungla: ela és carn sobirana que és en l'encarnada, e naix e'l lagremar mayor, e estén-se ves lo negre e cobre la vista, Alcoatí 42. 

|| 
5. Nom de diversos objectes que tenen forma semblant a la d'una ungla humana o d'animalMaria... mirava una ungla de lluna sobre el cel de la prima nit, Vidal Mem. 72. Especialment: 

a) 
Ganxet corni en què acaba el darrer artell del tars d'un insecte.

b) Espina corba d'algunes plantes.

c) Part estreta de certs pètals.

d) Clapeta negra que hi ha a la part inferior de les fulles d'algunes flors.

e) Llauneta corbada que les plegadores d'olives s'ajusten als caps dels dits índex i gros per a plegar les olives (Tortosa).

f) Cadascuna de les puntes triangulars amb què una àncora es clava a la sorra o llot del fons.

g) Punta de ferro que va ficada al cap de baix de l'arbre de la sènia i que balla dins el dau (Eiv.).

h) Ferro que els sabaters passen pels davants i tacons de les sabates d'home i només pels tacons de les de dona (Men.).—i) Pern de la sola de l'arbre del llagut que s'encaixa en la primola (Mequinensa).

j) Eina de torner, a manera de puntacorrent acabat en punta, amb una cara plana i l'altra corbada, que serveix per a fer mitja-canya i per a polir les peces de banya; el ferro té 15 mil·límetres d'ample, i amb això es distingeix de la ungleta, que no en té sinó vuit (Torelló).—l) Barreta de ferro amb un cap corbat, que els llauners empren per a girar vores de les peces de llauna. 

Ungla sencera: canó que té tall a un cap i serveix per a tallar llauna (Manacor).

m) Peça de ferro fos, collada fortament al teler mecànic, que fa moure el joc de picar (Barc., Igualada).

n) Trosset de branca tallada que resta unida obliquament al tronc. 

|| 
6. Nom que amb diverses adjectivacions designa distintes plantes. 

a) 
Ungla de cavall Ungla d'aseplanta de la família de les compostes, de l'espècie Tussilago farfara, de rizoma vivaç, gruixut i carnós, fulles rodonenques i flors grogues (val.); cast. uña de caballo.

b) 
Ungla de canari (Gir.) o Ungles del diable (bal.): lleguminosa de l'espècie Ornithopus compressusde fulles inferiors peciolades i les superiors sentades, flors grogues, llegum molt comprimit, arquejat, rugós i acabat en bec llarg i ganxut; cast. uña de milano.

c) Ungles del diable: planta composta, de l'espècie Rhagadiolus stellatusde fulles molt variables, enteres, denticulars o lirades, flors grogues (Bal.).

d) Ungla de gat: lleguminosa de l'espècie Ononis natrixde tronc molt viscós i ramificat, fulles peciolades, les caulinars trifoliades, les florals superiors unifoliades, flors grogues, llegum linear i llavors globuloses (val.); cast. lemosa, pegamoscasTambé s'anomenen ungla de gat les espècies Ononis campestris (gaons) i Ononis tridentata (ranall, ruac).—

e) 
Planta de l'espècie Bignonia unguis-cati (Masclans Pl. 205).—

f) 
Ungles de moix: planta crassulàcia de l'espècie Sedum album (Mall.); cast. hierba canilla. (V. crespinell). 

|| 
7. fig. Habilitat o propensió forta a robar, a apoderar-se de les coses d'altri. 
Gent de l'unglaels lladres
Esser de l'unglaesser lladre
Fer l'ungla Fer córrer l'ungla: robar.

Loc.
- a) A l'ungla: al peu de la lletra, en tots els detalls (adaptació del llatí ad unguem). Sia feta crida acustumada, la qual sia a la ungla servadadoc. a. 1405 (arx. mun. d' Igualada). Aquells e aquellas sien a la ungla observades, doc. a. 1415 (Col. Bof. xli, 334). Observant les dites ordinacions a la ungledoc. a. 1442 (BABL, i, 389).

b) Fins a les ungles del peu: totalment, fins a l'extrem. E sien malayts tots los teus membres, de la vertiç del cap tro a la ungla del peu, Cost. Tort. IX, xxx.

- c) 
Anar a l'ungla: anar a peu (Mall.).

d) A ungla: a pota de bístiaEn aquells bons temps de traginar a ungla pels camins de què ja havem parlat, Salvador FB 67.

- e) 
Aferrar d'ungla: fer tot el possible per sostenir-se, per no caure (Mall.). S'aferrava d'ungla per aquelles penyesPenya Mos. iii, 200.

- f) 
Delicat com una ungla d'ase, o Més delicat que ungla d'asees diu d'una persona excessivament delicada, que es queixa sense prou motiu.

g) Saber una cosa per les ungles: saberla bé, pels caps dels dits.

h) Tenir ungles: tenir molta habilitat.

- i) 
Treure les ungles: estendre un gat les ungles per esgarrapar. També són amables es potons d'una moxa abans de treure ses ungles, Maura Aygof. 15.

- g) 
Treure les ungles: començar a actuar amb habilitat o amb violència contra algú. Qui tendrà ungles les treurà, Alcover Rond. ii, 292.

- h) 
Mostrar les ungles: donar proves de valor, de decisió, de voler-se defensar o de voler atacar.

- i) 
Esser llarg d'ungles Tenir les ungles llarguesesser lladre, tenir propensió a robar.

j) Gat amb vint unglesun lladre (Bal.).

- l) 
Clavar l'ungla Clavar les ungles Ficar les ungles: cobrar més del que cal.

m) Posar les ungles damunt, a algú: agafar-lo, apoderar-se'n, sotmetre'l.

n) Amagar les ungles, com els moixosdissimular la mala intenció o les males obres (Mall.).

o) Posar-hi els dits i deixar-hi les ungles: ficar-se en negocis o coses perjudicials, en què es perd més que no es guanya (Empordà).

p) Caure dins les ungles d'algú: caure dins el seu poder, venir a dependre d'ell.

q) No són ungles de Sant!: es diu referint se a una cosa que algú tracta amb molt de mirament i que ens sembla que no val la pena.

- r) 
Menjar-se les ungles: patir fam, no menjar a bastament (Mall.). Que'ns avem menjades les ungles enguanydoc. a. 1508 (BSAL, x, 316).

s) Venir d'una ungla de cavall: venir molt prim, mancar-hi molt poc (Cardona, Solsona). «Se li'n va anar a una ungla de cavall que no l'agafés».

- t) 
Esser carn i ungla: esser molt amics, tenir gran intimitat, anar sempre junts.

- u) Costar es bec de ses unglescostar molt, presentar grans dificultats (Mall.).

Refr.
—a) «Ungles de gat i cara de beat»; «No et fiis de beat, que té ungles de gat»: es diu referint-se als hipòcrites, als que fingeixen una bondat que no tenen.—b) «El gat no mostra les ungles fins que en té menester» (Ross.).

Ungles de gat i cara de beat



    Cult. pop.
—Existeixen diverses supersticions referents al fet de tallar o tallar-se les ungles. És general la creença que tallar-se-les en divendres porta malastrugança. Tallar-se-les en dilluns evita el mal de queixal
(Arx. Trad. 
i, 185). També diuen que no convé tallar les ungles a un infant quan encara no camina, perquè això fa que en esser gran sigui lladre (Empordà). A Menorca diuen que per a tallar les ungles per primera vegada a un infant, les hi ha de tallar una persona que no sigui de la seva família, perquè si els hi tallava un familiar, l'infant en tornar gran seria lladre. També hi ha una manera d'evitar aquesta desgràcia, i consisteix a posar dins la mà de la criatura una moneda de plata al temps de tallar-li les ungles per primera vegada; així no serà lladre (Men., ap. Tres. Avis, 1928, p. 113). Els pics blancs a les ungles criden un regal (segons superstició de la comarca de Barcelona, ap. Catalana, vi, 565).

    Fon.: 
úŋgɫə (pir-or., or., bal.); úŋgɫɛ, úŋgɫa (occ., val.); úŋgɾa (alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: unglassa, unglarra, unglarrassa.—b)

Dim.: 
ungleta, ungletxa, unglel·la, ungleua, ungliua, unglona, ungló, ungloia, unglarrina, unglineua, unglinoia, unglarrinoia.
- c) Pejor.: unglota, unglot.

Etim.: 
del llatí ŭngŭlamat. sign. |||| 1, 2.