![yo parlo lo chapurriau, lo escric, y traduíxco](http://3.bp.blogspot.com/-F9lw6N4Z92Q/WL8P1QJIx2I/AAAAAAAAHlA/-yuxLtyIqG4yYBIbrXCe4CYoq6m-hiurACK4B/s1600/FB_IMG_1488915781004.jpg)
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
jueves, 11 de enero de 2018
Noms propis català
Si yo me vull di Moncho, m'hay de cambiá lo nom al DNI, mentrestán siré Ramón, en tilde a la o, encara que tot deu me conegue com Moncho, en ch. Guimerá en tilde a la á.
Si escrius en castellá, España, Cataluña, Logroño, van en ñ.
Si escrius en catalá, en ny,
y si escrius en chapurriau, en ñ.
Antigamén, la ñ ere nn, y después se va ficá la virgulilla.
Barcelona en chapurriau es Barselona, antigamén, Barcino, Barcinona, Barchinona, etc. No conserven Barcino ni Barcinona, pero Valderrobres en catalá te que sé Vall-de-Roures. Tot mol democrátic y sientífic, com sempre diuen. Uall de Roures ix an algún texto.
Alguns ejemples de catalanistes que se cambien lo nom per a pareixe mes catalans:
Natxo Sorolla, Ignacio Sorolla Vidal
Desideri Lombarte, Desiderio
Carles Sancho Meix, Carlos
Carles Terès, Carlos Terés
Hèctor Moret, Héctor
Ramon Mur, Ramón Mur
Tomàs Bosque, Tomás Bosque
Josep Miquel Gràcia Zapater, José Miguel Gracia Zapater
Joan Lluïs Camps Juan, Juan Luis Camps Juan , ell no se cambie lo nom, atres lay cambien.
Màrio Sasot Escuer, Mario
Fermí, Fermín
Quim Arrufat , Joaquín
Joaquim Montclús i Esteban, Joaquín o Juaquín Montclús o Monclús Esteban
Hipòlit Solé Llop, Hipólito , Pólit
Francesc Josep Celma Tafalla, Francisco José, de momén no se cambie lo nom.
Celia Antolín Bellés , no Bellès.
Javier Arrufat Molinos no se cambie lo nom. Es de Monroch.
Josep Antoni Carrégalo Sancho, José Antonio
Francesc Xavier , Francisco Javier, Escudero y algún atre.
Aragonés:
Chuse Inazio Nabarro, José Ignacio Navarro o Nabarro
• Viccionari, Llista de noms propis en català
http://www.idescat.cat/cat/poblacio/poblonomast.html
http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/cercador_de_noms
domingo, 4 de octubre de 2020
Firma compromiso trabajo conjunto 53 asociaciones lenguas propias Aragón.
La web de las lenguas de Aragón
02/10/20
http://www.lenguasdearagon.org/firma-del-compromiso-de-trabajo-conjunto-de-53-asociaciones-en-favor-de-las-lenguas-propias-de-aragon/
FIRMA DEL COMPROMISO DE TRABAJO CONJUNTO DE 53 ASOCIACIONES EN FAVOR DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN.
Con motivo de la celebración del Día Europeo de las Lenguas 2020, instituido por el Consejo de Europa, se hizo partícipe a la sociedad aragonesa de la importancia estratégica de la colaboración entre la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón y las asociaciones del ámbito del aragonés y el catalán de Aragón, mediante la firma de un documento de compromiso de trabajo conjunto para hacer posible la dignificación y difusión de nuestras dos lenguas propias. Un total de 53 asociaciones del ámbito del aragonés y el catalán de Aragón se comprometieron mediante este acuerdo a la colaboración entre las entidades que trabajan habitualmente en pro de ese objetivo.
Las asociaciones firmantes son:
Boira Fablans Zinco Villas
Asoziazión Cultural Bente d’Abiento
Asoziazión d’Estudios y Treballos d’a Luenga Aragonesa
Asoziazión Cultural Rebellar
Clarió. Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del catalá
Asociación Laina
Asociación Cultural Etnológica de los Oficios Perdidos
Asociación Cultural A Gardincha
Asociación Cultural Q-arte
Asociación Cultural Llagure
Asoziazión Cultural Finestra Batalera
Loneca Ecocultural
Asociación Cultural Boalar
Rolde de Estudios Aragoneses
Caballeros de Exea
Calibo l’Aragonés en Alto Galligo
Espelungué. Aragonés en a Chazetania
Ligallo de Fablans de l’Aragonés
24 de septiembre
Asociación Cultural Ballibasa y Sobrepuerto «O Zoque»
Asociación Cultural L’Albada
Asociación Cultural Resonar
Fundación Crisálida
Asociación cultural Lascuarre
Club Aragón Siglo XXI
Centro de Estudios del Jiloca
Asociación A Minglana
O Corrinche
Junta Cultural Las Fuens
Asoziazión A Replazeta
Centro Aragonés de Barcelona
Asociación Chinela de Longars
Nabateros d’a Galliguera
Asociación de Vecinos de Plasencia del Monte
Mullers al canto’l llavador
Rolde O Caxico
Asociación Cultural Aljez
Asociación de Mujeres “Donisas” de Sesué, Sos y Villanova
Institut d’Estudis del Baix Cinca
Asociación Virgen del Llano Secastilla
Asociación de vecinos y amigos de El Grado/Lo Grau
Asociación de madres y padres de Lascuarre
Asociación Cutural Rondalla Francisco Parra
Amigos de Serrablo
Associació Catalanista del Matarranya. ASCUMA
Asociación A Gorgocha
Fundación Amics de Nonasp / Associació Amics de Nonasp
Asociación Guayente
Coses del Poble (Mequinenza)
Asociación Bisas de lo Subordán (subnormal no, Subordán)
Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul
Sociedad Cultural Aladrada
//
dialecto occitano catalán.)
http://www.academiadelaragones.org/
21.2.1461
Al muyt
magnifico et egregio senyor el comte de Modica
capitan de la gent del Principado de Cathalunya.
Muyt
magnifico et egregio senyor. Sobra algunes coses
concernientes servicio de nuestro Senyor Dios e del Senyor Rey e
beneficio e reposo desti regno e de aqueix
Principado enviamos a vuestra magnificencia el honorable e
magnifico mossen Johan de Torrelles cavallero
exhibidor de la present informado de nuestra intencion.
Rogamosvos quanto mas afectuosament podemos
querades dar fe e creença al dito mossen Johan
de Torrelles en todo aquello que de part nuestra vos
explicara. Et en aquello vos placia havervos segund
el caso lo requiere et de
vos sespera e bien e reposo de todos los regnos e
senyorias del Senyor Rey. Et sia nuestro Senyor
Dios vuestro protector.
De Çeragoça a XXI dias del mes
febrero anyo de Mil CCCC sexanta hu. - A todo vuestro
honor prestos los diputados del regno de Aragon.
25.2.1461.
Al muyt noble senyor don Johan
senyor Dixer.
Muyt noble senyor. Porque sabemos
havreys consolacion vos certificamos que oy data
de la present el Senyor Rey con gran liberalidat
ha deliurado al Senyor Principe e lo ha mandado posar
en libertat donde le placia. E de aquesto se ha feyto
grandes alimares aqui. Et de continent son
partides la Senyora Reyna e lo senyor
Archabispe el visrey e otros por deliurar el
dito Principe. E encara todos
desembre (ensemps; ensemble; juntos; ensamblar)
yrse en aqueste Principado primo a Lerida
e dalli a Barçalona.
E assi pues lo por
todos deseado es obtenido rogamosvos que innovidades
algunas no se fagan porque no fuesse occasion de
desturbio en los negocios. E sobre aquesto scrivimos
a los capitanes e conselleres e prestament haureys
axi embaxadores por part de aqueste regno
por notificarvos lo sobredito e otras cosas. Pero
porque aquellos no iran tan prestos fazemos el present
correu porque tomeys consolacion de aqueste
negocio. E sea nuestro Senyor Dios vuestra guarda. De Çaragoça
a XXV de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - A vuestro honor
prestos los dipputados del regno de Aragon.
26.2.1461.
Al noble amado consellero e
majordomo don Johan senyor Dixer.
El Rey.
Don
Johan noble amado consellero e majordomo nuestro.
Por nos vos fue scripto en estos dias passados
de la vila de Alcanyis en la forma que viestes
por nuestra letra a la qual por vos fue respondido bien.
Creemos que si algo es stado fecho por vos vos siays
movido por la afeccion e zelo que haviays a la
delibrança del lllustrissimo Principe don Carlos
nuestro fijo pero es la verdat que ayer miercules
a gran instancia e supplicacion de la Illustrissima
Reyna nuestra muy cara e muy amada mujer e assi
mesmo de los diputados e otros grandes del regno e
encara de los jurados ciudadanos e universidat de aquesta
ciutat de Saragoça por nos fue acordada la delibrança
del dicho Principe nuestro fijo e por dar obra con
efecto a la exequcion de aquella de continent la dicha
lllustrissima Reyna nuestra muy cara muller
partio la via de Morella por constituhir la persona del dito
Principe en plena liberdat e hir con el ensembre
a la ciudat de Barchinona por los quales nos son
stados fechas diversas instancias e supplicaciones
sobre aquesto. E pues cessa la causa que fasta
aqui vos ha movido esnos visto seyer complidero
a la honor vuestra de mas insistir que otras novidades se
fagan car vos faziendolo assi siempre vos
tendremos en aquella stima e reputacion que siempre tovimos
a don Johan que Dios haja vuestro padre e apres
muert suya a vos car del contrario lo que de vos no se
spera segunt quien vos soys e
de la casa que devallays no se vos poria seguir sino
gran nota e cargo. E porque mejor siays instructo de la
volundat nuestra sobre aquestos fechos Berenguer
de Jassa va a vos por el qual de aquella sereys mas
largament informado. Dada en Çaragoça a XXVI
dias de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - Rex Johannes. -
A. Nogueres prothonotarius.
En cuanto al catalán de Aragón, como el catalán de Catalunya, siempre fue, ha sido y será un dialecto de la lengua occitana.
Jerónimo Zurita, Anales... (CAPÍTULO XLIII, Libro X)
La poesía se deslustró de traerla mucho entre las manos. Mas introdújose tanto exceso en esto que toda la vida se pasaba en danzas y salas de damas; y en lugar de las armas y ejercicios de guerra -que eran los ordinarios pasatiempos de los príncipes pasados- sucedieron las trovas y poesía vulgar y el arte della que llamaban la gaya ciencia, de la cual se comenzaron a instituir escuelas públicas; y lo que en tiempos pasados había sido muy honesto ejercicio y que era alivio de los trabajos de la guerra -en que de antiguo se señalaron en la lengua limosina muchos ingenios muy excelentes de caballeros de Rosellón y del Ampurdán que imitaron las trovas de los proenzales- vino a envilecerse en tanto grado que todos parecían juglares.
Gaya ciencia: lo que es y lo que era estimada. Para mayor declaración desto bastará referir lo que afirma aquel famoso caballero destos mismos tiempos, don Enrique de Villena: que para fundar en su reino una gran escuela de aquella gaya ciencia a semejanza de las proenzales y para traer los más excelentes maestros que había della se envió por el rey una muy solemne embajada a Francia; lo que es mucho de maravillar prevaleciendo tanto las armas dentro de sus estados.
//
tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella
https://chapurriau.blogspot.com/2020/08/hoc.html
Rey
Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.
-
Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte
vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia
feta carta publica.
-
Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
-
Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres
apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e
quen sia feta carta publica.
-
Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
hoc
Et
hiis dictis
dictus
Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec
verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que
la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre
pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus
rex tunc respondens dixit: Hoc;
de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum
fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.
//
Tomo XIV, 14, de la colección de documentos inéditos de la Corona deAragón, publicados de real orden por Próspero de Bofarull yMascaró. 1858.
//
Creheu ab gran dolor e congoxa
recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per
reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en
la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove
saber quen ha esser
prestament
del och o no.
(Nota del editor, Ramón GuimeráLorente:
och : oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc,
languedoc, occitan, ocsitá. La lengua occitana hoy en día
comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal,
otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales:
provenzal, lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona
Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por
supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como
lo dicen varios autores: Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo
Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los
parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del
languedoc, "... catalan compres". Meyer-Lübcke, romanista
alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890, también afirma
que el catalán no es más que un dialecto del provenzal. Friedrich
Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874, escribe que el
provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye,
Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los
trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y
XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo
XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón,
publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee
al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir
"hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante
divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas
generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su
libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in
Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc
tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii
sì affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci
et Latini. Esta división aparece en varios puntos del
libro).
//
E semblant resposta ha feta aquesta ciutat e
lo consell de cent jurats e encara los del sindicat. E
derrerament havem scrit als embaxadors una larga
letra (pasa a llarga lletra, carta) per la qual los
strenyem en virtut del jurament que han prestat fer e exequir
lo quels scrivim que la dita letra ligen
(lean; llixquen, llixguen; llegeixin) al dit Senyor e a la
Senyora Reyna e encara als de son consell e sapiam lo
och o lo no del Senyor Rey de nostra demanda e
supplicacio a fi que segons la resposta pugam pensar e
provehir en lo necessari.
//
Als
molt reverend e honorables e savis senyors los diputats de
Cathalunya.
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir
(ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em
fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans
savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu;
pregavets es claro occitano, como "als
presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest
(d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos)
mes jo fos aqui
(vemos açi, assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí)
per consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es
a mi possible car vuy es la jornada per vosaltres
assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra
havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano)
carrech de trametrem la letra que al darrer
jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour;
giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero)
la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab
tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre
consell yo hi fas
(yo hi fach en
chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra
también en castellano y portugués:
"Estavào hy
outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta.
Rosa, Supl. al Elucid. / Destos auia hy
muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon
treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono;
no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la
desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey
del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau
(ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume,
ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e
honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a
Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer
(no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms
quins recomana a vosaltres.
//
Lo
die (se encuentra dia, jorn y die) de proppassat
rebem una vostra letra closa (cerrada, closa, como
claustro) e segellada (sellada, sello; se encuentra sagell,
sagellada; sigillo, sig+num) sots data de VIIII del
corrent mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo
negoci tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels
avisaments e preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals
avisaments en vigor de una altra letra vostra a nos liurada a
IIII del dit mes sots data de dos del ja dit corrent mes per
nos es stada mesa en (metida, puesta en ejecución)
execucio en tremetra (trameter; trametra, trametre)
nostro embaxador e sindich ab ampla potestat e letra
de creença (credencial) a vostras grans
reverencies (vostras es occitano, concuerda con
reverencias,
reverencies es valenciano) segons som certs ja explicada.
E es veritat que en vostra letra derrera (radera;
darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga) es feta
mencio quens trametets (ts final: occitano
clarísimo) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que
tal copia no havem vista ne rebuda.
//
A tota
vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen;
recomanan occitano) en vostra gracia los consellers e tot
lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell,
conçell, etc) de Vich.
//
Molt
reverend e honorables los senyors diputats del General de
Cathalunya.
Molt reverend e honorables e de grans
providencies. Rebuda vostra letra havem gran anug (se
encuentra enuig, enug) perque fins aci no es obtenguda la
liberacio del Senyor Princep com es desijada e per
vosaltres ab summa diligencia degudament tractada
instada e supplicada. E per donar compliment en lo quens
scrivets de Barchinona a dos del present mes havem de
present donat ple e suficient poder al honorable En Francesch
Millars de aquesta vila lo qual crehem esser aqui
de e per entrevenir per aquesta vila en dita fahena de
dita liberacio de dit Senyor Princep tant aqui quant en
qualsevulla altra part. E ab tant si negunes
coses altres vos son plasents de nos manats (occitano)
a tota vostra posta oferint en fer per vosaltres tot lo
a nos possible. Supplicants la Trinitat Sancta vos
conserve en vostres prospers staments. De Vilafrancha
de Conflent a VIII de janer. - Los que en gracia
vostra se recomanen consols de Vilafrancha de Conflent.
//
E
attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita
letra descrits no havien celeritat speram avuy
de bon mayti a aplagar lo consell en lo
cual legida aquella vist havem lo gran sforç del
Principat e de vosaltres qui representats (occitano;
representeu; representáis) aquell.
//
E
mostrantho per obra dit consell novament ha lohat
aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets
los havets (occitano) remetentse en aquells sperant
en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua
servey del Senyor Rey e repos e tranquillitat
del Principat observacio de les libertats de aquell e ben
avenir del Senyor Princep.
Als molt
reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del
General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la
cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e
honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa
esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit
que quant pus prest pore de totes coses e actes com
succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima
empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com
fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab
avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella
hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut
que del que scriure siau avisats perque mills e pus
prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun
correu volant avisant vostres reverencies noblesa e
magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy
alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant
al pont al pont que castellans venen altres al
castell al castell que los castellans sen van en tant que
jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills
homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en
la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu
de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters
de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e
donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar
atras oferintlos que de continent se donaria obra ab
acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o
Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells
reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los
jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen
Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia
lo desenganassen que per son repos me liuras
hem lexas lo dit castell. E de continent los dits
prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti
los quals per part de aquell me faeren resposta que eren
contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del
qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la
dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch
request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard
Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de
homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat
fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita
vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap
no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat
voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a
XXIII del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de
don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les
barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per
mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a
mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro
volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo
reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per
semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho
fare e aqui les comanare significantvos com segons les rahons que
passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master
nos sera haver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia
o no car de aquells per ventura nos porem flixar.
Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e
com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda
vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del
Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans
en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat
de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per
altres
laus haja dita no res menys gelos de aquella
stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita
ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E
no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu
Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a
la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la
dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si
ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen
gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e
preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr
damnejar e anujar los circumvehins de aquella e
menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar
aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de
ferme resposta per part de la dita
ciutat de hoc o de no sobre les
coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e
deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer
e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual
en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la
dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del
Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com
haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre
gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que
ells fratura poch demanarme temps per consultar
e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus
sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto)
consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e
exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem
dien (o dieu) del castell de Algerri lo
haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes
que segons som informats per En Johan Mayans quey
tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e
derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses
superflue e scampar la gent que he mester fins
altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de
Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master.
Pregantvos que si en mes letres som massa lonch
mo hajau per scusat com dues rahons mi
condoheixen esser tant larch la una es que vull ho
sapiau tot laltra que saber les coses particularment
com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo
interes quey han desijen saber com passen. E comanvos
al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e
direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta
hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de
Modica.
Visca la república catalana !
jueves, 28 de marzo de 2024
Lexique roman; Garba - Garossa, Gairossa
Garba, s. f., gerbe.
La bella garba, cant es segada el camp. V. et Vert., fol. 92.
(chap. La bella garba, cuan es segada al cam, campo.)
La belle gerbe, quand elle est sciée au champ.
Era carguada de garbas de sivada.
(chap. Estabe carregada de garbes de sivada o sibada. Com veéu, al ocsitá ya se escribíe en s inissial; passe en moltes mes paraules que poden escomensá en s o en c, perque ere lo mateix sonido. Ej. sirera.)
Libre de Tindal, p. 12.
Était chargée de gerbes d'avoine.
Garbas ni fen. Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 95.
Gerbes et foin.
ANC. FR. Vez-là ces chans ù la gent soient
Qui ces jarbes cueillent e loient...
Et les garbes ensanle metuns.
Marie de France, t. II, p. 361.
CAT. ESP. Garba. (chap. Garba, garbes; garbeta, garbetes.)
2. Garbier, s. m., gerbier, amas de gerbes.
Arses... garbier o hostal.
(chap. Cremare... garbera u hostal, casa.)
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 130.
Brûlât... gerbier ou maison.
(chap. Garbera, garberes : mun de garbes apretades per si plou.)
Garbier, adj., fanfaron, hâbleur, faiseur d'embarras.
Tant an ben dig del marques
Joglar truan e garbier.
P. Vidal: Tant an ben.
Tant ont bien dit du marquis les jongleurs vauriens et hâbleurs.
Garen, Guaren, s. m., garant, protecteur.
Guarents t' en sere. Tit. de 1067.
(chap. Yo t' en siré garantisadó, protectó, guardadó, guía; siré : seré, del verbo sé.)
Je t'en serai garant.
Sias me capdels e garens.
Giraud de Borneil: Quan lo freitz.
Sois-moi guide et protecteur.
- Témoin.
Donc pus vas me non avetz nulh garen
Qu' ieu anc faillis.
Le Moine de Montaudon: Aissi cum selh.
Donc puisque envers moi vous n'avez aucun témoin que jamais je faillis.
Us garens non pot altre contrastar de negun pechat, mas per dos garens er crezuda tota paraula. Trad. de Bède, fol. 77.
(chap. Un testigo, testimoni no pot contrastá a un atre de cap pecat, pero per dos testigos, testimonis sirá creguda tota paraula.)
Un témoin ne peut contredire un autre d'aucun péché, mais par deux témoins sera crue toute parole.
Loc. Si m trai fis amors en garen.
Lamberti de Bonanel: D' un saluz.
Si pur amour me prend à témoin.
ESP. PORT. Garante, IT. Guarento.
2. Garentia, Guarentia, Guerentia, s. f., témoignage.
Domna, nos tres, vos et ieu et Amors,
Sabem totz sols, ses autra guarentia,
Quals fo 'l covens; no s tanh qu'ieu plus en dia.
(chap. Dona, natros tres, vos y yo y Amor, sabem tots sols, sense datra garantía, testimoni, quína va sé la conveniensia (lo trate); no convé que yo ne diga mes.)
Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz. Var.
Dame, nous trois, vous et moi et Amour, savons tous seuls, sans autre témoignage, quel fut le traité; il ne convient pas que j'en dise plus.
Es proatz
De falsa garentia.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Il est convaincu de faux témoignage.
- Garantie, protection.
Er nos sia capdelhs e guerentia
Sel que guidet tres reys en Betleem.
Pons de Capdueil: Er nos.
(chap. Ara mos sigue guía y garantía – protecsió - aquell que va guiá tres reys a Belén. Com veéu, ya se parlabe de tres reys, los reys magos, los reixos.)
Maintenant nous soit guide et garantie celui qui guida trois rois en Bethléem.
La Verges Maria,
Cui Dieus benezis,
Nos sia guerentia.
G. Faidit: Era nos sia.
La Vierge Marie, que Dieu bénit, nous soit protection.
ANC. CAT. Guarentia. ESP. (garantía) PORT. Garantia. IT. Guarentia. (chap. Garantía, garantíes; v. garantisá: garantiso, garantises, garantise, garantisem o garantisam, garantiséu o garantisáu, garantisen; garantisat, garantisats, garantisada, garantisades.)
3. Garensa, s. f., garantie.
Ill a del drutz dol e mal ses garensa.
T. de Lantelm et de Raimond: Ramond una.
Elle a du galant douleur et mal sans garantie.
4. Garimen, s. m., garantie, protection.
Car contra lui Turcx non an garimen.
Olivier le Templier: Estat aurai.
Car contre lui Turcs n'ont pas protection.
5. Guarentizia, s. f., garantie, témoignage.
Loc. Lo senher de Montferrand non deu forsar home ni femna de portar guarentizia. Charte de Montferrand de 1240.
Le seigneur de Montferrand ne doit forcer homme ni femme de porter témoignage.
6. Garentir, v., garantir, assurer.
Gaucelm, ieu mezeis garentis
Que non ai d'aver gran largor.
Hugues de S. Cyr: Manens fora.
Gaucelm, moi-même je garantis que je n'ai pas grande extension de richesse.
ESP. PORT. Garantir. IT. Guarentire, guarantire. (chap. Garantí, garantisá: yo te garantiso, tú me garantises, garantise, garantisem o garantisam, garantiséu o garantisáu, garantisen; garantit, garantisat, garantits, garantisats, garantida, garantisada, garantides, garantisades.)
7. Guiren, s. m., garant, protecteur.
De Dieu mov tot saber, Salomos n' es guirens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De Dieu vient tout savoir, Salomon en est garant.
Quar anc bon pretz non ateys
Ricx hom, si joys e jovens
E valors no ill fon guirens.
Bertrand de Born: S'abrils e.
Car oncques homme puissant n'atteignit bon mérite, si plaisir et grâce et valeur ne lui fut protecteur.
- Témoin.
Sivals aitan sapcha no 'l men,
Que planh e plor m' en son guiren.
Pons de Capdueil: Ben sai.
Du moins autant qu'elle sache que je ne lui mens, vu que plaintes et pleurs m'en sont témoins.
Senher, qu' estorses...
Suzanna d'els fals guirens.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Seigneur, qui délivrâtes... Susanne des faux témoins.
Loc. Dieu en trac per guiren.
B. Carbonel: S'ieu anc.
J'en prends Dieu pour témoin.
8. Guirensa, Guiransa, s. f., secours, refuge.
Bona dompna, ses vos non ai guirensa.
Hugues de la Bachelerie: Ses totz enjans.
Bonne dame, sans vous je n'ai refuge.
Nulhs metges de Proensa
No m pot far ni dar guirensa.
Rambaud d'Orange: Un vers farai.
Nul médecin de Provence ne me peut faire ni donner secours.
- Témoignage.
Loc. E 'n trac mi dons a guirensa.
Jean d'Aguilen: S'ieu anc.
Et j'en prends ma dame à témoignage.
9. Guirentir, v., garantir.
Non truep qui m guirenta,
Ni qui m' o auze dire
Qu' un' autra tan genta
El mon s' eli ni s mira.
P. Rogiers: Tan no plou.
Je ne trouve qui me garantisse, ni qui m'ose dire cela qu'une autre si gentille au monde se choisit et s'admire.
10. Garir, Guarir, Guerir, v., guérir.
Bos metges es qui m pot guerir.
Le Comte de Poitiers: Farai un vers.
Bon médecin est qui me peut guérir.
Cum fo de Peleus la lansa,
Que de son colp non podi' hom guerir.
B. de Ventadour: Ab joi mov.
Comme fut la lance de Pélée, vu que de son coup on ne pouvait guérir.
Car senes vos non pot guerir
Del mal d' amor qu' el fay languir.
Arnaud de Carcasses: Dins un.
Car sans vous ne peut guérir du mal d'amour qui le fait languir.
Sos cors ni s' anma miga per ren guaris. Poëme sur Boèce.
Son corps ni son âme mie pour rien guérit.
Ai fag la penedensa,
E suy del peccat gueritz.
G. Faidit: Pel joi del.
J'ai fait la pénitence, et suis guéri du péché.
- Préserver.
Res, mas merce, no m pot de mort guerir.
Richard de Barbezieux: Atressi cum.
Rien, excepté merci, ne me peut préserver de mort.
- Racheter, sauver.
Car Dieus nos ditz que l' anem lai servir
Ou el fo mortz per nos dampnatz garir.
G. Faidit: Cascus hom deu.
Car Dieu nous dit que nous l'allions servir là où il fut mis à mort pour sauver nous damnés.
Part. pas. Adoncx mi tenc per guaritz.
Pierre d'Auvergne: En estiu.
Alors je me tiens pour guéri.
- Garanti.
Si lo captals es garitz. Trad. du Code de Justinien, fol. 35.
Si le capital est garanti.
ANC. FR. Dont, dist li filz, gariz seroit
Qui ainsi garir se porroit.
Fables et cont. anc., t. II, p. 106.
La chaussure patricienne ne guarit pas de la goutte des pieds.
Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. I, p. 412.
Car ains mais ne pot nus garir
Envers lui.
Roman du comte de Poitiers, v. 743.
Pour ço guarirent li enfant.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 442.
Et l' emperères en fist moult que gentis
Que les viandes fist aus borjois garir.
Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 142.
ANC. ESP.
Embiola al monge que los otros guarie. V. de S. Millán, cop. 155.
Que perderé melesina so esperanza de guarir.
Arcipreste de Hita, cop. 566.
Todos los traedores asi deben morir,
Ningun aver del mundo non los debe guarir.
Poema de Alexandro, cop. 165.
ANC. CAT. Garir. CAT. MOD. Guarir. IT. Guarire. (chap. Saná, curá.)
11. Garezir, v., guérir, garantir.
Car sel mal lo bec garezis
E 'ls pes, e l' ausel enardis.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Car ce mal garantit le bec et les pieds, et enhardit l'oiseau.
ANC. ESP. Guarecer.
12. Garimen, Guarimen, Guerimen, s. m., guérison.
Ieu ses lieys non ai guerimen.
G. Adhemar: Chantan dissera.
Sans elle je n'ai guérison.
Per tal seran al guerimen.
R. Jordan, Vicomte de S. Antonin: No puesc.
Pour tels seront à la guérison.
- Remède.
Encar si fai un garimen;
Polvera faretz d' aurpimen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Encore se fait un remède; vous ferez poudre d'orpiment.
Non pot donar contra 'l mal guarimen.
B. Zorgi: Mout fort me.
Ne peut donner remède contre le mal.
CAT. Guariment. ANC. ESP. Guarimiento. IT. Guarimento.
13. Guerizo, s. f., guérison.
E m pot dar del mal guerizo.
Gaubert, Moine de Puicibot: Per amor.
Et me peut donner guérison du mal.
Aissi com nos det gueriso.
Pierre d'Auvergne: Lo senher que.
Ainsi comme nous donna guérison.
Non truep guerizo,
Mas solamen d'aitan
Quan vos estau denan.
G. Faidit: Razon e mandamen.
Je ne trouve guérison, excepté seulement d'autant que je vous suis devant.
- Sauveté, sauvegarde.
Lo menet al rei per guerizo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 82.
Le mena au roi pour sauveté.
ANC. FR.
C'est presque guarison que de vouloir guarir.
R. Garnier, Trag. d' Hippolyte, act. II, sc. 1.
ANC. CAT. Guarison. IT. Guarigione.
14. Guerida, s. f., refuge, retraite.
Car non truep a l' yssida
Riba ni port,
Gua ni pont ni guerida.
Sordel: Aitan ses plus.
Car je ne trouve à la sortie rive ni port, gué ni pont ni refuge.
Loc. Qu' om crides soven: A la guerida!
A 'N Audoart, qu' a la patz envazida.
Austor Segret: No sai.
Qu'on criât souvent: A la retraite! au seigneur Édouard, qui a rompu la paix.
ANC. CAT. Guarita. ESP. PORT. Guarida. (chap. Guarida, guarides; refugi, refugis; cau, caus.)
15. Aguerir, v., guérir, sauver.
Lai on Dieus mostrara 'l martir
Qu' el sostenc per nos aguerir.
Pierre d'Auvergne: De Dieus no us.
Là où Dieu montrera le martyre qu'il supporta pour nous sauver.
Gargamella, s. f., gorge, gosier.
Del bran
Per la gargamella
Empenh si son trenchan.
P. Cardinal: Un sirventes trametrai.
De l'épée par la gorge il pousse tellement son tranchant.
De gargamela de mouto
Li datz soven a manjar pro.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Donnez-lui souvent à manger suffisamment de la gorge de mouton.
ANC. FR. Puis luy passay ma broche à travers la gargamelle.
Rabelais, liv. II, chap. 14.
CAT. Gargamella. (chap. Garganchó, garganchons; gola, goles; gargamella, gargamelles. Gargamel es lo roín dels Pitufos. Los catalans diuen barrufet, barrufets. Pitufo es petit, menut, com lo capsot de Mario Sasot, franchista de Saidí, Zaidín, Çaidin, Çaidí.)
Gargarisme, s. m., lat. gargarisma, gargarisme.
Sia cuech en vi et mel, et fa gargarisme.
Coll. de Recettes de médecine.
Soit cuit en vin et miel, et fais gargarisme.
Fa gargarisme. Eluc. de las propr., fol. 85.
Fais gargarisme.
CAT. Gargarisme. ESP. IT. Gargarismo. (chap. Gargarisme, gargarismes, licor o líquit per a fé gárgares; gárgara. Cuan tenim mocs a la gola, garganchó, podem traure un carcás o mes carcassos. Esta c de carcás ve de la g de gola, garganchó; gula, gorge, gorja, gorjeo, gorjear, etc.)
2. Gargarizar, v., lat. gargarizare, gargariser.
Part. pas. Vinagre... gargarizat reprez vomit.
Eluc. de las propr., fol. 228.
Vinaigre... gargarisé réprime vomissement.
CAT. Gargarisar. ESP. Gargarizar. PORT. Gararejar. IT. Gargarizzare.
(chap. gargarisá, fé gárgares; golejá, fé golades, tamé vomitá.)
Gariophili, s. m., lat. caryophillum, caryophillum, girofle.
Gariophili o gerofle so frugz d' un aybre que naysh en India.
Eluc. de las propr., fol. 210.
Caryophillum ou girofle sont fruits d'un arbre qui naît dans l'Inde.
ESP. Gariofilio. IT. Garofano.
https://www.littre.org/definition/girofle
2. Girofle, Gerofle, s. m., girofle.
De girofle tres clavels.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Trois clous de girofle.
Si 'l girofle no s vent en Narbona.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 151.
Si le girofle ne se vend pas à Narbonne.
Gariophili o gerofle. Eluc. de las propr., fol. 210.
Caryophillum ou girofle.
ANC. CAT. Girofle, gerofle. ESP. Girofle.
3. Giroflar, v., parfumer de girofle.
Fig. Si no m girofla 'l cor
Ab un baisar sa dousa alena.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Si sa douce haleine ne me parfume le coeur avec un baiser.
Part. pas. Bon vi giroflat.
Izarn: Diguas me tu.
Bon vin parfumé de girofle.
Vis blancs e vermelhs e giroflats e ros. Guillaume de Tudela.
Vins blancs et vermeils et parfumés de girofle et rouges.
Garlambey, s. m., tournoi, joûte.
Perdutz fo, qui qu'el vensa,
El garlambey,
Mans destrier de valensa.
Rambaud de Vaqueiras: El so que plus.
Fut perdu au tournoi, qui que ce soit qui le vainque, maint destrier de valeur.
Garlanda, Guarlanda, Guirlanda, s. f., guirlande.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Ill cabeill sion coindament
Estretz ab fil d'aur o d'argen;
Una sotilleta garlanda
Gart q' uns pel front no s' en espenda (espanda).
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Que les cheveux soient élégamment retenus avec fil d'or ou d'argent; qu'une légère guirlande empêche qu'un seul sur le front ne s'en épande.
Que non porton corona ni garlanda.
Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.
Qu'elles ne portent couronne ni guirlande.
Hueimais pus ven la patz e 'l gai temps de pascor,
Si devria mostrar ab garlanda de flor.
Sordel: Sel que m' afi.
Désormais puisque vient la paix et le gai temps de printemps, il devrait se montrer avec guirlande de fleur.
On trouve dans un manuscrit guirlanda.
ANC. CAT. Guirlanda. CAT. MOD. Garlanda. ESP. Guirnalda.
PORT. Guirlanda. IT. Ghirlanda. (chap. Guirnalda, guirnaldes.)
Garnir, Guarnir, v., garnir, munir, équiper, parer, orner, briller.
Faitz la rota
Ab XVII cordas garnir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Fais garnir la rote avec dix-sept cordes.
Selh qui plus gent sap mentir,
Es ben segurs de garnir
D' escarlat ab vert vestir
Et esperos ab sotlar.
B. Martin: A senhors.
Celui qui plus gentiment sait mentir, est bien sûr de se parer d'écarlate avec vert vêtement et éperons avec soulier.
D' aitan pot quecx s' en garnir.
Folquet de Marseille: Hueimais no.
D' autant peut chacun s'en munir.
Semblans es als aguilens
Croys hom que gent si guarnis,
Que defora resplandis,
E dins val meyns que niens.
P. Cardinal: Pus ma boca.
Est semblable aux fruits d'églantier le mauvais nomme qui gentiment se pare, vu qu'en dehors il resplendit, et au-dedans vaut moins que rien.
Garniscan lors cors e caval milsoldor. Guillaume de Tudela.
Qu'ils garnissent leurs corps et cheval de bataille.
- Fortifier.
Que guarniam aquest monestier, qu'els Sarrazis no 'l puesquan destruir.
Philomena.
(chap. Que guarnigam, fortifiquem este monasteri, que los Moros no lo puguen destruí.)
Que nous fortifions ce monastère, que les Sarrasins ne puissent le détruire.
Subst. Son gen cors e son azaut garnir,
Son gen parlar e son gent acuillir.
G. Faidit: Mantas sazos.
Son beau corps et son agréable parer, son beau parler et son bel accueillir.
Part. prés. Estan gen garnens
Mes totz los conoissens.
Arnaud de Marueil: Rasos es.
Sont agréablement ornant parmi tous les connaisseurs.
Lo vostre cars cors, gen tenentz,
Qu' es bels, novels, nous e guarnentz.
Un troubadour anonyme: Donna vos.
Votre corps chéri, bien séant, qui est beau, jeune, nouveau et brillant.
Part. pas. Totz armatz e guarnitz de cascuna de las partz.
(chap. Tots armats y guarnits de cada una de les parts. Yo encara hay sentit nomená al guardissioné.)
Philomena.
Tous armés et équipés de chacune des parts.
Volon lansar e traire,
E vey los totz jorns guarnitz.
Bertrand de Born: S'abrils e fuelhas.
Veulent lancer et tirer, et je les vois toujours équipés.
Domna, vostr' om sui e serai
Al vostre servizi garnitz.
B. de Ventadour: Pel dols chan.
Dame, je suis et serai votre homme équipé pour votre service.
Fig. Que passen mar guarnit de contenço. Poëme sur Boèce.
Qu'ils passent mer munis de débat.
Ancmais tan gen non vi venir pascor,
Qu' elh ve guarnitz de solatz e de chan,
E ve guarnitz de guerra e de mazan.
B. Arnaud de Montcuc: Ancmais tan.
Oncques plus si agréable printemps je ne vis venir, vu que je le vois muni de plaisirs et de chant, et le vois muni de guerre et de trouble.
Loc. fig. Per mon cap, ditz lo reis, garnit en so.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 82.
Par mon chef, dit le roi, j'en suis garni.
ANC. FR. Que de tel roi soies garni
Qui est si fiers com un lion.
Fables et cont. anc., t. II, p. 153.
Las! de tous biens estoit garnie.
Charles d'Orléans, p. 217.
Estes-vous garny de vos chiens et levriers?
Jehan de Saintré, t. III, p. 583.
Tous esbahys de la grant beaulté dont elle estoit garnye.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 31.
De vos servir suis touz pres et garniz.
Le Roi de Navarre, chanson 56.
CAT. ANC. ESP. Guarnir. ESP. MOD. PORT. Guarnecer. IT. Guarnire.
(chap. Guarní.)
2. Garniso, Guarniso, Garizo, s. f., équipement, harnais, armure.
En apres, a gran mesprison,
Renderon li sa garnison.
T. de R. de Miraval et de B. d'Allamanon: Bertran si.
Par après, à grand mépris, lui rendirent son équipement.
Can sui ben encavalgatz
Et ai bellas garnizos.
B. Calvo: En luec.
Quand je suis bien enchevauché et ai beaux harnais.
Per ennemicx no m calgra garnison.
Pierre, Roi d'Aragon: Peire salvatge.
Contre ennemis ne me faudrait armure.
- Provision, munition.
Aqui fo reteguda la garnisos (retenguda; chap. retinguda)
Don degra esser garnitz totz Rossilhos.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76.
Là fut retenue la munition dont devait être muni tout Rossillon.
Era prenetz cosselh cum cascus do...
Als paubres chavalers lor garizo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108.
Maintenant prenez conseil comme chacun donne... aux pauvres chevaliers leur munition.
- Ornement, ajustement.
On hom plus n' ostaria
Guarnizos,
Plus en seria enveyos.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
Où plus on en ôterait ajustements, plus on en serait envieux.
- Garnison, troupe.
La garniso de la ciutat de Carcassona.
Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 607.
La garnison de la cité de Carcassonne.
Pres la ciotat... et el lhi mes bona guarnizo.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 102.
Prit la cité... et il lui mit bonne garnison.
ANC. FR. Sa garison a despendue...
Ne set sa garison où querre
Et la fain li fet sovent guerre.
Lors se prent à apareillier
Renart por querre garison.
Roman du Renart, t. I, p. 29 et 182.
Et que d'engins ait bonne garnison.
Eustache Deschamps, Précis, p. XXVI.
ANC. CAT. Garnison. CAT. MOD. Guarnició. ESP. Guarnición. PORT. Guarnição. IT. Guarnizione, guarnigione. (chap. Guarnissió, guarnissions; guarnissioné, guarnissionés, guarnissionera, guarnissioneres.)
3. Garnimen, s. m., équipement, équipage.
Temps fo qu' om conoyssia
Drutz...
… Als azautz garnimens.
Cadenet: Aitals cum.
Un temps fut qu'on connaissait galants... aux gracieux équipements.
Can seretz en torney...
Totz vostres garnimens
Aiatz.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Quand vous serez en tournois... ayez tous vos équipages.
Mantelh, vos etz lo meilher garnimens.
Raimond de Miraval: Pus oguan no.
Manteau, vous êtes le meilleur équipement.
Vers es qu' argens
E garnimens
Fan de cusso baron semblan.
P. Cardinal: Predicator.
Il est vrai qu'argent et équipement font de goujat apparence de baron. Fig. Orazos es garnimens de l' arma. Trad. de Bède, fol. 28.
Oraison est équipement de l'âme.
- Harnais, armure.
Armatz de bels garnimenz,
Sobre los destriers correnz.
Giraud de Borneil: Jois sia.
Armés de beaux harnais, sur les destriers courants.
Lo coms Baudois vest mot lest son garniment. Guillaume de Tudela.
Le comte Baudoin revêt moult lestement son armure.
- Provision, munition.
La sals e la lenha e 'ls autres garnimens. Guillaume de Tudela.
Le sel et le bois et les autres provisions.
- Ustensile, vaisseau.
Arquas et autres garnimentz
Que foron plenas de froment.
(chap. Arques y datres garnimens (engerres, etc) que estaben plenes de formén.)
V. de S. Honorat.
Coffres et autres vaisseaux qui furent pleins de froment.
- Garnissage.
Sobre lo teissamen et garnimen dels draps.
Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 217.
Sur le tissage et garnissage des draps.
ANC. FR. Quand il ot pris aucun garniment qui mestier leur avoient, ils montèrent sur deuz bons chevaus.
Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 186.
Il n'avoient onques véu autant de seurcoz ne d'autres garnemens de drap d'or à une feste.
Joinville, p. 22.
CAT. Guarniment. ANC. ESP. Guarnimiento. PORT. Guarnecimento.
IT. Guarnimento. (chap. Guarnimén, guarnimens.)
4. Garnidura, s. f., garniture.
L' una portet mantel ses folraduras,
L' autra foldrat et ric de garniduras.
Palaytz de Savieza.
L'une porta manteau sans fourrures, l'autre fourré et riche de garnitures. IT. Guarnitura. (chap. Garnidura, garnidures.)
5. Garnidor, s. m., garnisseur.
En aissi meteis sia fah pels paradors et pels garnidors.
Los garnidors dels draps. Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 220.
Ainsi de même soit fait par les apprêteurs et par les garnisseurs.
Les garnisseurs des draps.
6. Desgarnir, Desguarnir, v., dégarnir, priver.
Escutz traucar et desguarnir
Veirem al intrar del estor.
Bertrand de Born: Be m play.
Écus trouer et dégarnir nous verrons à l'entrer de l'estour.
Fig. Me lays' aissi ses merce desguarnir
Del sieu ric joy.
Deudes de Prades: El temps d'estiu.
Qu'elle me laisse ainsi sans merci dégarnir de sa riche joie.
- Désarmer.
Dins fort castelh o dins mur o en tor
Lur van fugen desgarnitz o armatz.
Le Moine de Montaudon: Aissi cum selh.
Dans fort château ou dans mur ou dans tour je leur vais fuyant désarmé ou armé.
Part. pas. Si la valors es de pretz desgarnida.
Austorc Segret: No sai qui.
Si la valeur est dégarnie de mérite.
ANC. FR. Renart fait conmun ban criier
Tous soient d'armes desgarni.
Roman du Renart, t. IV, p. 219.
Exceptez les desgarnis de foy et vuidez d'espérance.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 333.
Que je suis dégarny de force et de vertu.
Bertaut, p. 8.
CAT. ANC. ESP. Desguarnir. ESP. MOD. PORT. Desguarnecer.
IT. Sguernire. (chap. Desguarní.)
Garonar, v., drageonner, germer, pousser des rejetons.
Cebas... pendudas... si servo ses garonar.
Formiga... ajustan gras de blatz, captz dels quals rozega per que no posco garonar.
Eluc. de las propr., fol. 205 et 251.
Oignons... pendus... se conservent sans pousser.
La fourmi... réunissant grains de blé, les bouts desquels elle ronge pour qu'ils ne puissent germer.
(chap. Grillá, traure grill, grills; germiná, brostá.)
Garossa, Gairossa, s. f., jarosse, sorte de vesce.
(N. E. Jarosse est un terme générique qui désigne en français plusieurs espèces et variétés de plantes appartenant à la famille des Fabaceae (légumineuses), sous-famille des Faboideae, dans les genres Lathyrus et Vicia.)
Qui pren gran re de las garossas,
Qui semblon grans lentillas rossas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qui prend beaucoup des jarosses, qui ressemblent grandes lentilles rousses.
Mesura de milhoca et de gairossa.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.
Mesure de surgho et de jarosse.
ANC. FR. Pois, fèves, jarroces et vèces.
Lett. de rém. de 1396. Carpentier, t. II, col. 803.
ANC. CAT. ESP. Garroba. (N. E. ESP. Algarroba. Chap. Garrofa, garrofes, petaculs, tapaculs; garrofé, garrofés.)
GARROFE cat., garrófa (garrofa, garrofes, garrofer, garrofé) cat. y val., garrova mall. Lo mismo que algarroba. "E que dejen pagar los drets de les colmenes é lo delme de les figues, é de garrofes, é de les gallines, segons ques conté en altre privilegi per Nos á ells otorgat." Carta puebla otorgada por D. Jaime I a los Moros del valle de Uxó, ap. Salvá y Sáinz de Baranda Colec. de doc. inéd., XVIII, 42-50.