Mostrando las entradas para la consulta buscat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta buscat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 15 de noviembre de 2023

Rochos (agüelo Sebeta)

Dispués de tans añs escribín aquí y a uns atres puestos, crec que dingú me pot tachá de sé de un partit o un atre. Hay procurat quedam al mich, que es com no está a cap de puesto.

Pero penso que, a voltes, te tens que remullá y parlá de coses que a alguna chen no li agrade que les tocos. Eres lliure de pensá de asó y de alló, per aisó hay fet este treball.

Me ha costat mol. Abáns de fical aquí li u hay enseñat a molta chen. Uns han eisecat los muscles, ya sabeu: “Fes lo que vullgues, pero yo no tocaría eise asunto.” Uns atres claramén me han dit que no ere momén pa parlá de aisó. Dingú me ha dit: “Tira per abán.”

Entonses como yo soc prau tosut me atrevisco a posautol aquí. Sol tos demano una cosa, com durará uns díes, per favó, espereu a que acaba y entonses sí, poseume de volta y micha. 

Com sempre tos escoltaré y tos llichiré.

Rochos (agüelo Sebeta)

ENTRADA

Ña camíns a la vida que, com tenim una idea de una cosa clavada al cap, no ña qui mos la pugue cambiá. Y a lo pichó estem equivocats o no estem tot lo asertats que mos creem.

Normalmén estes coses pasen perque eisa idea, que a lo milló te raó, es la primera que vam tindre sobre eise asunto y lo més segú es la que mos van  enseñá a la escola y lo que se deprén allí u tenim com a siart y difísil será que mos u fasquen cambiá.

Algo paregut pase en la idea que mos ha quedat dels rochos de la guiarra. Perque van fe moltes maleses y perque aisí mos u van enseñá a la escola.

Pero lo pas de la vida, la esperiansia, la lectura de llibres fets per escritós de un coló y del atre y al remat per tot aisó mesclat fa que tú te fasques una idea, teua. Ni la que has llichit als llibres, ni la que te van enseñá a la escola y ni la que te han aconsellat algúns amics pintats de un coló o un atre.

La vida va pasán, sentín unes coses y unes atres, llichín les histories de cada bando y per damún de tot coneisén molta chen de un costat y del atre, entonses te dones cuenta que ñan bons y roins a tots los puestos.

Cuan repases lo que van fé los soldats dels dos costats, te dones cuenta que los dos teníen les seues raóns, bones o no tan bones, no u se, perque, an aquel tems, no estaba dintre de la seua pell o del seu cap,  pa sabé qué pensaen y per qué van fe lo que van fe.

Lo dels blaus mos u han contat de totes les maneres posibles, mos u han raonat y mos u han chustificat. Mos han enseñat que teníen la raó y la seua obligasió ere salvá a la patria y u van fe.

¿Pero, a part de aisó, mos ham parat a pensá qué sentiméns corríen per los caps dels rochos? La machoria de les coses que van fe, les van fe mal, pero per qué les van fe? Qué raóns teníen pa feu? Se habíen tornat tots bochos. Mos podem fe una idea de qué fundaméns van tindre pa fe alló. ¿Tots pensaen igual? ¿Ñabíe uns pastós, mol llistos y van pasturá als demés com si foren ovelles?

Si tan roines eren les idees  per qué van maure a tans mils y mils de persones a seguiles.


OPINIÓ.

Pos tot asó me ha fet pensá. Vach a escomensá dién que no los dono la raó a cap dels dos, menos als rochos, pero hay vollgut buscá les raóns que podíen tindre pa fé aquelles coses.

No vull que dingú me dono la raó, sol vull que al llichí este treball tos doneu cuenta qué idea me hay fet yo del asunto. U repetisco nols dono la raó, sol hay buscat algún pensamén que, en un momén donat, va convensí a algúns dells pa fe lo que a natres mos pareisen animalades.

Que dingú me digue que tots eren uns animals, ne ñabíe de llistos, de mol llistos, tan que van arrastrá detrás dells a la mitat de una nasió y dintre de eisa mitat ñabíe chen de tots los treballs algúns ben preparats y mols bones persones.

Cuan investigo algo, procuro buscá les arrails més fondes, encara que tinga que aná mol atrás en lo tems.

Hau estudiat historia, ton enrecordeu que lo rey, lo conde, lo siñó, en una palaura, qui manae, ere al matéis tems lo amo de la tiarra, de les cases, dels animals, de les cullides y hasta de les persones, com si foren tamé coses? Tot lo mon treballae y arribat lo momén luchae per ells, ya sabeu alló de “diezmos y primicias” y según algú hasta lo “dret de pernada”, perque lo amo podíe demaná sé lo pare del primé fill de totes les parelles que estaen daball dell, que treballaen les tiarres que eren seues.

Sentat asó; per la nostra tiarra va pasá una cosa espesial, al 1179, lo rey de Aragó, Alfonso II lo Casto, va disá los terrenos de Alcañís y voltáns a la Orden de Calatrava.

Los soldats de les ordéns militars, ya sabeu que, eren flares y soldats al matéis tems, pero claro, si cumplien lo que habíen churat, no se casaben y no podíen tindre fills, si acás nebots.

Lo comendadó, lo jefe, de la Orden, a medida que anaen conquistán terreno, lo anae repartín entre los seus soldats.  Estos faen trates en chen més pobra pa que los treballaren los campos a cambi de uns llogués. Ñabie finques grans y no tan grans, pero la chen pobra, que no teníe res, lo que volíe ere minchá y pan aisó teníe que treballá.

Ya escomensem a tindre amos y chornalés.

Pasán lo tems los soldats se tornaen vells y se anaen morín, com ya ham dit, no teníen a quí disali la tiarra, se la solíe quedá qui la había estat treballán. Ara se convertíe éll en amo y fae lo matéis que lo atre, llogá les finques a uns atres més pobres.

Seguim tenín rics y pobres.

An aquells tems y més tenín les ordens militars la condisió de retós, a cada poble que anaen guañán als moros, com es normal, faen una iglesia y li donaen uns finques pa mantindrela. Lo retó no la anae a treballá. Pos a llogala a uns chornalés, a cambi de part de les cullides y de dinés.

Atre camí amos (retós) y treballadós.

Com anem veen, an aquells tems, la religió estáe mol clavada  dintre de la vida, a tots los pobles que se anaen fen. Ademés los retos predicaben y amenasaen en lo infiarn pals que faren pecats, pals que engañaren a la iglesia en los diezmos y primisies, als que no pagaren les bules pa podé minchá carn a Semana Santa y als que fallaren a tantes y tantes leys com ñabíe entonses. Tot lo mon li teníe po al dimoni.

Poc a poc los rics se faen més rics y los pobres més pobres.

Algúns dels rics volíen comprás un puesto pal sial. Entonses se ficaen de acuerdo en los flares y dintre de la mateisa iglesia, a un dels costas, se faen una capelleta y donaen una finca pa que en los seus rentos se mantinguere lo altá. Si la finca ere gran hasta triaen un reto pa que se dedicare sol a eisa capella. Y si ya la finca ere mol mol gran se faen una ermita y hasta conseguíen que cuan se moriren los enterraren allí dintre, pa está segús de que anirien al sial. Com ya hay dit més amún lo retó contratat ere pa conservá lo altá, pero no la finca, aisí que llogués y treballadós pa uns atres.


LA CHEN.

Encara no ñabíe televisió, ni radio y la chen se teníe que entretindre en algo, per lo que los habitáns dels pobles anaen aumentán, pero los campos no y al radé los treballs se van acabá y la chen pasae molta fam. Los rics, entre ells lo retó, lo sé retó ya se habíe convertit en un treball més, cada día eren més rics, sense treballá, mentres que los pobres, com teníen que repartí lo minchá entre més familia, eren més pobres.

Y va escomensá la emigrasió; los chovens se van aná marchán a les capitals grans aón dieben que tots se faen  rics, tot lo mon trobae treball y hasta lligaen los gosos en llenguanises. A la nostra part com parlaem lo chapurriau y mos enteniem en los cataláns, casi tots los que sen van aná u van fe cap a Cataluña.

Allí habíen  entrat les idees comunistas y anarquistas, ñabíe un gran enfrentamén entre los rics-amos y los pobres-chornalés. Los sindicats faen lo seu treball de enseñansa als que arribaen de fora en escoles y en llibres.

Lo que pase es que no ñabíe treball pa tot lo mun de chen que anae venín. Mols teníen que viure de lo que los donaen los sindicats y dormíen a una habitasió cuatre o sinc y damún de an tiarra, sense colchós ni res.

Mols treballadós y los sindicats teníen la seua doctrina, les seues idees.

¡Cuidau! Pensamén meu. Dieben algo mol paregut a la doctrina cristiana, dic paregut perque eisa doctrina no die res de matá. En resumen volíen di que la tiarra ere dels treballadós, de tot lo mon, del poble aón estáe la finca; que dingú ere amo de res. Tot ere de la comunidat, tots teníen que tindre treball, minchá, enseñansa, dotós y que los dinés casi no faen falta.

Ere mol majo, si no fore una utopia y si més tart no se hagueren empleat unes ferramentes ensangrentades pa conseguiu.

Van escomensá les huelgues, los treballadós volíen treballá menos hores y guañá més dinés, faen huelga, en barricades, foc, tiros y violensia.

Los amos u teníen mol fásil, sen anaen a buscá als que no tenien treball, als que dormíen cuatre o sinc a una habitasió; los pagaen menos que als atres y los faen treballá més hores. La fam los obligae a treballá aisí, en contra dels que estáen en huelga, ara a reñí uns en los atres y los rics guañán més que abáns.

Mols dels que habíen anat a Barselona al veure aquell desori, se van entorná al poble, pero se habíen endut algo de la capital, les enseñanses dels sindicats, la rabia contra los rics, los llibres en les doctrines y ganes de vengansa, pa cambiá la vida.

Als pobles ñabíe molta chen descontenta, van resibí aquelles idees y aquells libres com pa blanet resien tret del forn y aquella doctrina va escomensá a corre pel poble, com ne eren més los que u pasaen mal, més chen se va aná alimentán de aquella manera de pensá. Se van fe sindicats, asosiasións anarquistes y comunistes. La llaó de la capital estae sembrá als pobles y creisie be y depresa perque había caigut en tiarra ben abonada, ñabíe mols pobles y chen pasán fam. La rabia contra los rics va creise al matéis tems que aquella llaó.

Y no tos olvideu que cuan se sembré, per mol bo que sigue lo bancal, chun en lo blat creisen los carts. O sigue que chun en les idees de que tot lo mon tinguere treball y minchá, va creise lo resentimén contra los rics y al matéis tems la envecha no sol contra aquells, sino tamé contra compañs del matéis partit perque uns manaen més quels atres, o perque estaen més adal.

La llaó y los carts van aná creisén a tots los pobles y com los treballadós eren més que los rics, teníen la machoria a tots los puestos.

Va escomensá la guiarra. Les columnes més abundantes, van aná venín de Cataluña cap a la nostra tiarra per les tres provinsies, aquí la tiarra estae ben abonada y poble aón arribaen, sels chuníen los dels seus partits, los sindicalistes y uns atres que nols quedae més remei, perque o sen anaen en ells o anaen al fosá.

Los que veníen, portaen les seues idees y les faen aná a rajatabla. Fora los rics, fora los retos, la religió, se habíen acabat los mandos.

Tot ere de tots y de dingú, tots teníen  dret a tot y pa conseguiu ñabíe que llevá lo que los estorbae. Com teníen forsa, anaen guañán per tot lo terreno, dingú los plantae cara, si acás los teníen po y fuchien cap a dintre. Los que se van fiá y se van quedá u van pagá mol car.

Aón entraen faen una llista en los rics y en los amics de la religió, que solíen sé los mateisos, los anaen a buscá, los solíen traure dels pobles y a cualquier cuneta los fusilaen. Al matéis tems pillaen los rechistres aón estae apuntat qui ere amo de cada finca y los cremaen. Ya no ñabíe amos, ya no ñabíe papés. Les finques al no tindre amos, ni ñaure papés, eren del poble, de ahí que inclus a algún campo li van posá per nom “Vall Comuna”, campo de tots. La chen que no sen anae en les compañies a fe la guiarra, anae a treballá al campo que li tocare. Ya u habíen conseguit, no ñabíe amos.

A camíns pensó si als retós los van matá per sé retos o per se amos de les finques que teníen y per esplotá als chornalés com los demés rics.

Claro que tamé se van aprofitá de les medalles y demés coses religioses de or o de plata pa replegá fondos.

Pero pronte van escomensá les garrames y les enveches: que si tú te fas lo malal pa no aná al campo, que si tú te has quedat en la mantelería de aquell ric, los carts anaen aumentán.

A camíns estes enveches duyen a acusás uns als atres, a lo pichó sense raó. Y ya sabeu, tot ere de tots, o sigue la chustisia tamé. Puchaen al acusat a un taulat y lo acusadó li traie les faltes, a camíns aumentades, a voltes inventades y demanae lo cástic. Com ere lo que parlae, la chen no mol preparada, fae lo que die ell. Ha fet asó, té que morí, tots aplaudíen o sigue li donáen la raó y enseguida cumplien, fusilat y enterrat. Cuans inoséns sen van aná al atre costat sense haber fet res.

No dic res dels blaus, perque este treball está dedicat als rochos.

Asó que hay contat va du a una desorganisasió als pobles, a dividís en bandos a reñí uns en los atres. Es que tots volíen maná. Va ñaure mols enfrentaméns dels sosialistes contra los comunistes y los anarquistes contra tots. Y aisí la cosa no podíe aná be.

La cosa militar se mereiseríe un atre treball. Pero a ver si u conto en unes poques ralles. Les columnes, encara que teníen algúns jefes bons y uns cuans soldats, estaen formades per treballadós, chornalés, sindicalistes y éstos no estaen acostumbrats a obedí. Los blaus teníen jefes y soldats profesionals y al remat aisó se va notá.

Los dos bandos militars van fe animalades, pero los blaus teníen lo apoyo de Alemania, los rochos de les brigades internasionals. Unes batalles les van guañá uns, unes atres, los atres. Va morí un mun de chen dels dos bandos.  Al veure la desorganisasió y la anarquia dels rochos, les brigades internasionals se van retirá. Entonses los rochos van reclutá la compañía del biberón: sagals y vells. Cap dells estae preparat, en cuan veien als moros, ya eisien corrén, sense pegá un tiro siquiera. Y claro los blaus van guañá.

Al entrá als pobles tamé van fe purgues, sense lavatives, no totes legals, pero eren los guañadós y tot los estae permitit y a la bora de cada grapat de soldats que fusilaen, ñabíe un retó que donae la bendisió als morts.

Pa acabá di que les idees pareisien bones, pero no sé si lo temperamén dels españols de aquells tems estáe preparat pa feles realidat.   


LOS CÁSTICS.

Hay tingut la sort de visita a algú dels que van fuchí a Fransa, hay estat a casa dells, hay  parlat en ells. Eises conversasións se queden dintre de mi, son masa personals y se referisen a chen que podríe señalá aón van pasá les coses y asó es un treball sense protagonistes.

Los rochos, los que yo vach está en ells, u van está purgan tota la vida. No estaen arrepentits, habíen seguit les seues idees que ells creien que eren les bones.

Pero yo vach veure que teníen un patimén mol gran, encara que no vam parlá de aisó. La casa aón vivíen, sensilla. Pero entraes y veies que alló ere un museo de España. Totes les parets plenes de fotografies y trosos de diaris de coses de España. Casi no teníen  dinés, eren pobres, pero nols faltae la antena parabólica pa veure la televisió de España, ere la única que veíen.

Cuan estaen sols seguien parlán en chapurriau, ere la seua llengua, eisa se la habíen endut en ells, no la habíen perdut. Si algún rató teníen lliure llichien trosos de periodics españols quels arribaen, ere igual de lo que trataren, eren de España. Teníen una baralla mol vella, chugaen al guiñot y la dona hasta li fae garrames al seu home que se donae cuenta, pero u disimulae, ere com si estaren a España y aisó ere lo que valíe.

No van voldre torná a España, no se fiaen, teníen po, habíen fet masa maleses.

Les cares series, tristes, casi no se enrieben, la pena la portaen dintre, lo recuerdo de España, del seu poble, de la chen, los amics que habíen disat allí y que mai los tornarien a veure.

A la bora de la casa teníen un hortet en tota clase de hortalises. Li vach di si volíen que al torná aquí los enviara alguna cosa ¿sabeu que me va demaná? Llaos de les hortalises del poble, encara teníen a la boca lo gust de aquelles tomates, de les demés coses. No ne había trobat a Fransa, per més tendes que había visitat. Es que no ere lo gust, ere lo recuerdo.

Lo día que natres vam torná cap España, encara que sabíem lo camí, se va empeñá en acompañamos en lo seu coche, ell dabán, natres detrás. Vam arribá a una recta va aselerá, coneisie la carretera, se va apartá a la cuneta, va baisá del coche y mos va fe señals de que no mos pararem, que seguirem, dienmos adios. Al mirá cap atrás me va pareise veure a un home doblat, plorán. Un atre camí perdíe lo seu poble.

Cuan vach torná a casa li vach enviá les llaos y una baralla nova pa que la dona no li seguire fen garrames en les cartes velles marcades per los trosos que los faltaen. 

Cosa rara los seus fills se senten fransesos, pero los van enseñá castellá y chapurriau. Y esta chen nova ve mol a subín a España de vacasións, de alguna manera es algo seu, no se sentisen forastés.

Es com los que han tingut que disá lo poble pa guañás la vida fora, que tornen a casa pa les vacasións. Lo poble seguís sen dells.

Los fills no tenen la culpa de lo que van fe los seus pares, éstos han pagat part de la seua condena, pero a plasos. Han estat patín y morín cada día.

martes, 20 de febrero de 2024

Lexique roman; Estar, Istar, Star


Estar, Istar, Star, v., lat. stare, être.

En tal manieyra que pogesso estar onradament e viure. Philomena.

(chap. De tal manera que (ells) pugueren está honradamen y viure.)

En telle manière qu'ils pussent être honorablement et vivre.

Maistrals vertuz qui nos fai istar ab Dieu.

Trad. de Bède, fol. 8.

Suprême vertu qui nous fait être avec Dieu. 

Bona vida, neta e pura,

Fa star cossiensa segura.

Libre de Senequa.

Bonne vie, nette et pure, fait être la conscience tranquille.

Ab vos esta, on qu'ieu m' esteia.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Il est avec vous, où que je me sois. 

Deus es amors, e qui istai en amor estai en Deu.

(chap. Deu es amor, y qui está en amor está en Deu.)

Trad. de Bède, fol. 24. 

Dieu est amour, et qui est en amour est en Dieu. 

Dos jorns estem ses beure, ses manjar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Deux jours nous fûmes sans boire, sans manger.

Part. prés. Estan com ela, lo reis Anricx d'Angleterra si la pres per molher. V. de B. de Ventadour.

Étant avec elle, le roi Henri d'Angleterre si la prit pour femme.

Part. pas. Quan lo bos reis Anfos de Castela fo estatz descofitz per lo rey de Marroc. V. de Folquet de Marseille. 

Quand le bon roi Alphonse de Castille eut été déconfit par le roi de Maroc. 

Loc. E m dis: Morgue, quan venguis, 

Ni cum estai Montaudos?

Le Moine de Montaudon: L'autr'ier. 

Et me dit: Moine, quand vins-tu, et comment est Montaudon?

Prov. Al reprovier qu'om retrai: 

No s mova qui ben estai.

Peyrols: Quoras que. 

Au proverbe qu'on rapporte: Ne se meuve qui bien est. 

ANC. FR. N' i porrions ensemble ester.

Roman du Renart, t. I, p. 88. 

La contencion sur l'église de Cambray, si qu'elle avoit estet au concile à Clermont.

Chronique de Cambray, fol. 35.

Morout, fait-il, conment t' esta? 

Sire, fait-il, moult mal me va.

Roman du Renart, t. III, p. 203. 

Estant vierge, et demeurante en Galilée, l'ange de Dieu me vint dire, estante seule en ma chambre et esveillée, qu'il m'apportoit une bonne nouvelle.

Contes d'Eutrapel, fol. 212.

N' i lessèrent charue avant, 

Maisun estant ne coc chantant. 

Roman de Rou, v. 7348.

- Rester, demeurer, se reposer.

Ieu am mais estar en Fransa.

Rambaud de Vaqueiras: Ben sai. 

J'aime mieux demeurer en France. 

Al soleill lo faretz estar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous le ferez rester au soleil.

Quan ben i pes tot esbaitz m' estau.

Aimeri de Peguilain: Lanquan. 

Quand bien j'y pense, je demeure tout ébahi.

Us enduratz fam, set, et ill stan.

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Vous endurez faim, soif, et eux se reposent. 

Loc. D' els no us vuelh pus parlar; 

Mas laissarai estar 

Los pros ab los prezatz 

E 'ls nessis ab los fatz.

Arnaud de Marueil: Rasos es.

Je ne veux plus vous parler d'eux; mais je laisserai ester (être tranquilles) les preux avec les prisés et les sots avec les fats.

Lieys prec, e tot l' als lays estar.

G. Adhemar: S'ieu conogues. 

Je supplie elle, et je laisse ester (être tranquille) tout le reste. 

ANC. FR. Mais lessiés ester vostre plor.

Roman de la Rose, v. 16513.

Ce leis ester, si tornerai 

A ce que je proposé ai.

Fables et cont. anc., t. II, p. 325. 

Li rois fait le retrait souner, 

Lors laissent tuit l'assaut ester.

Roman du Renart, t. IV, p. 201. 

Je vous prie, laissez-moy ester, car la teste me rompt, et vous ne sentez pas le mal que j' ay.

Les Quinze Joyes de mariage, p. 47.

IT. Per che morte fura

Prima i migliori e lascia stare i rei.

Petrarca, Son.: Chi vuol veder.

- Tarder, différer.

Seigner Conrat, eu sai dui rei qu'estan 

D' ajudar vos; ara entendatz qui.

Bertrand de Born: Ara sai eu. 

Seigneur Conrad, je sais deux rois qui tardent de vous aider; maintenant entendez qui.

- Arrêter.

Venen escridan: Estatz, baro. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Viennent s' écriant: Arrêtez, baron.

Ans lor fai dir: Estatz vos lai.

P. Vidal: Pois ubert. 

Mais il leur fait dire: Arrêtez-vous là.

- Exister, tenir, se maintenir.

Terra... Esta per si meteysha.

Eluc. de las propr., fol. 157.

La terre... se maintient par elle-même. 

Mas mais val en plai 

Valors que de si estai. 

T. de L' Oste et de Guillaume: Guillem razon.

Mais plus vaut en dispute valeur qui par soi se maintient.

En un petit de joy m' estau.

G. Rudel: Pro ai del. 

En un peu de joie je me tiens. 

ANC. FR. A painnes puet sour piés ester.

Roman de la Violette, p. 160. 

Maiz Normanz à estal s'esturent.

Roman de Rou, v. 6709.

- Ester, comparaître.

Ab fermansas d' estar a dret ses tot perlongament.

Cout. de Condom. 

Avec garanties d'ester à droit sans aucun retard.

- Convenir, aller, être séant.

Conois que miels m' estai

Que si trop altament ames.

G. Amiels: Breu vers. 

Je connais qu'il me convient mieux que si j' aimasse très-haut.

Li siey belh huelh tan ben l' estan.

B. de Ventadour: Quant erba vertz. 

Les siens beaux yeux si bien lui vont. 

Conoscatz doncx que mal vos estaria. 

Giraud le Roux: Ara sabrai. 

Connaissez donc que mal vous irait.

- Substant. Maison, demeure. 

Trameserun (trameseron) a la vescontessa las claus del lur estar de Berniz. Titre de 1168.

Ils transmirent à la vicomtesse les clefs de leur maison de Berniz.

- Manière d'être, d'agir, contenance. 

Que tost no m tornes retraire 

Son estar, son captener.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol. Var. 

Que bientôt tu ne me reviennes rapporter sa manière d'être, son gouverner.

Eu dic qu' ilh fan lag estar.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Je dis qu'ils font laide contenance. 

CAT. ESP. PORT. Estar. IT. Stare. (chap. Está: estic, estás, está, estem o estam, estéu o estáu, están.)

2. Estant, s. m., place, état d'un homme qui est debout.

De son estan se mes a genolho.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90. 

De sa place il se mit à genoux.

Cant ill se levet en estant.

V. de S. Honorat.

Quand il se leva tout debout.

Sal el en estant.

Poëme sur Boèce. 

Il saute tout debout.

ANC. FR. Quant l'évangile lire orrez

En estant lever vous devez... 

Mès ce m' i a molt grant mestier

Qu'il m' i lest dormir en estant.

Fables et cont. anc., t. II, p. 197 et 361. 

Lors saillent en estant tous ceux de léans.

Roman de Lancelot du Lac, t. II, fol. 51.

CAT. Estant. ESP. PORT. Estante. IT. Stante. (chap. Están; gerundio, están de peu; s. puesto aon se está, estans.)

3. Estat, Stat, s. m., lat. status, état.

Tota chausa que enivra e trastorna l' estat d'ome.

Trad. de Bède, fol. 45.

Toute chose qui enivre et bouleverse l' état d'homme.

- État, assemblée politique.

Am los tres estatz dels pais de Caersi, de las montanhas d' Alvergne et de Rouergue.

Tit. de 1372. DOAT, t. CXLVI, fol. 95. 

Avec les trois états des pays de Quercy, des montagnes d'Auvergne et de Rouergue.

Los tres estatz de la Bassa Marcha de Roergue.

Tit. de 1473. DOAT, t. CXXXIX, fol. 284. 

Les trois états de la Basse-Marche de Rouergue. 

Los senhors des ditz III statz.

Reg. des États de Prov. de 1401. 

Les seigneurs desdits trois états. 

CAT. Estat. ESP. PORT. Estado. IT. Stato, stati.

(chap. Estat, estats; los siñós dels dits tres estats.)

4. Estal, Estau, s. m., place, séjour.

N' an gurpitz estal.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28. 

Ils en ont déguerpi la place.

Loc. Ab tan volc montar Peire en son caval, 

Quan F. lhi a dit: Tenetz estal.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58. 

Alors Pierre voulut monter sur son cheval, quand F. lui a dit: Tenez (restez en) place.

- Siége.

Dons Algerrans parlet de son estau, 

E gent e covinent e nun a frau.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17. 

Le seigneur Algerrant parla de son siége, et bien et convenablement et non avec détour. 

ANC. FR. De verz un tertre unt pris estal.

Roman de Rou, v. 13743. 

Ne pourquant livrent estal, 

Et se deffendent vassaument.

Roman du Renart, t. IV, p. 345. 

Maiz Normanz à estal s'esturent, 

Es fers des lances les recheurent... 

Engleiz à estal se teneient

E li Normanz toz tems veneient.

Roman de Rou, v. 6709 et 13141. 

ANC. ESP. Estalo. PORT. Estao. IT. Stallo.

5. Estanza, s. f., fortune, condition, situation.

L'us es larcs el miels de sa paubrieria, 

L'autr' es escars, et a meillor estanza.

P. Cardinal: Ieu trazi.

L'un est généreux au mieux de sa pauvreté, l'autre est avare, et a meilleure fortune.

CAT. ESP. PORT. Estancia. IT. Stanza. (chap. Estansia, fortuna, condissió, situassió; estansia : habitassió.)

6. Estamen, s. m., état, condition, situation.

A greu sera est segl' en l' estamen 

Que a estat, segon que ausem dir. 

P. Cardinal: Tot atressi. 

Difficilement ce siècle sera dans la situation qu'il a été, selon que nous entendons dire.

Aquel que sobreviu deu tener castetat en estamen de veuvetat.

V. et Vert., fol. 93.

(chap. Aquell que sobreviu deu tindre castidat en estamén de viudedat.)

Celui qui survit doit tenir chasteté en état de veuvage.

Son bas et humil estament.

Eluc. de las propr., fol. 23.

Sa basse et humble condition.

Ans ac estat mot longuament 

En aquel malvays estament.

V. de S. Honorat. 

Mais eut été moult longuement en ce mauvais état. 

El mon non esta longament 

Neguna res d'un estament.

Libre de Senequa. 

Aucune chose au monde ne demeure longuement dans un même état.

La reformacio de tot l' estamen de la glyeia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 212. 

La réformation de tout l'état de l'église. 

ANC. FR. Qui n'a repos ne estement.

B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 14. 

CAT. Estament. ESP. Estamiento (estamento, estado, situación, etc).

7. Estatio, Istacio, Statio, s. f., lat. statio, station, demeure.

Estacio el mech loc.

Eluc. de las propr., fol. 114. 

Station au milieu. 

Volem bastir villa et statio el puech.

(chap. Volem bastí, construí, vila y habitassió al puch.)

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 88. 

Nous voulons bâtir ville et station au puy. 

Fig. Qui ama chastedat... cel es faiz istacios de Sant Esperit.

Trad. de Bède, fol. 62. 

Qui aime chasteté... celui-là est fait demeure du Saint-Esprit.

CAT. Estació. ESP. Estación. PORT. Estação. IT. Stazione. (chap. Estassió, estassions.)

8. Estable, Istable, Stable, adj., lat, stabilem, stable.

Aver bo, ferm et estable.

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 27.

Avoir bon, ferme et stable. 

Hom leugeirs que non es istables en sos faiz. (leugeirs : leugiers)

Trad. de Bède, fol. 78.

Homme léger qui n'est pas stable en ses actions.

La terra fes redonda e stabla fermamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

La terre fit ronde et stable fermement.

CAT. ESP. Estable. PORT. Estavel. IT. Stabile. (chap. Estable, estables.)

9. Estanc, adj., stable, solide.

Aissi m te amors franc,

Qu' alor mon cor no s vire, 

Ans l'ai ferm et estanc.

Raimond de Miraval: Aissi m te amors. 

L'amour me tient ainsi franc, de manière que mon coeur ne se tourne ailleurs, mais je l'ai ferme et stable.

10. Stacionari, adj., lat. stationarius, stationnaire.

Movement stacionari es quan la planeta esta quaysh el mech loc, aissi que no sembla que s mova.

(chap. Movimén estassionari es cuan lo planeta está casi al mich, aixina que no pareix que se mogue.)

Eluc. de las propr., fol. 113.

Mouvement stationnaire est quand la planète s'arrête quasi au milieu, de sorte qu'il ne semble pas qu'elle se meuve.

ESP. PORT. Estacionario. IT. Stazionario. (chap. estassionari, estassionaris, estassionaria, estassionaries.)

11. Estabilitat, Stabilitat, s. f., lat. stabilitatem, stabilité.

Lors letras patens per perpetual estabilitat.

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258. 

Leurs lettres-patentes pour perpétuelle stabilité. 

Haia en si stabilitat. Eluc. de las propr., fol. 157. 

(chap. (que) Tingue en sí estabilidat.)

Ait en soi stabilité. 

CAT. Estabilitat. ESP. Estabilidad. PORT. Estabilitade. IT. Stabilità.

12. Stablament, adv., solidement, d'une manière stable.

Fermament et stablament.

Tit. de 1259. DOAT, t. LXXVIII, fol. 388. 

Fermement et solidement. 

CAT. Establement. ESP. Establemente. (chap. establemen.)

13. Estatge, Estage, s. m., demeure, résidence, étage.

Dous auzel, en son estage

Iras.

Pierre d'Auvergne: Ben a tengut.

Doux oiseau, tu iras en sa demeure. 

Per qu'ieu vos man, lai on es vostr' estatges,

Esta chanso que me sia messatges.

La Comtesse de Die: A chantar. 

C'est pourquoi je vous envoie, là où est votre demeure, cette chanson qui me soit message. 

Fig. Plaing e plor

Fan en mi lor estatge. 

La Dame Castelloze: Ja de chantar. 

Plaintes et pleurs font en moi leur demeure. 

Deu cazer leu d'aut luec en bas estatge. 

P. Cardinal: Ricx hom que. 

Doit cheoir facilement de haut lieu en bas étage.

- Retard.

Sitot ai tarzat mon chan, 

E n'ai fag trop lonc estatge.

G. Faidit: Sitot ai.

Quoique j'aie retardé mon chant, et en aie fait très long retard.

Estat ai com hom esperdutz 

Per amor en long estage.

B. de Ventadour: Estat ai com. 

J'ai été comme homme éperdu par amour en long retard.

- Rang, état, manière, tenue. 

Tornara en aquel estatge on el era premeiramen.

Trad. du Code de Justinien, fol. 38.

Il retournera en ce rang où il était premièrement.

Selui fui que m fon de bel estatge.

B. de Ventadour: Quan vei la. 

Je fuis celle qui me fut de belle manière. 

Ieu, quan vi son gay cors, gen, 

D' avinent estatge.

Joyeux de Toulouse: L'autr'ier el. 

Moi, quand je vis sa personne agréable, gente, de tenue avenante.

- Le lit de la mer. 

Pueys s'en torna la mars 

Suau en son estage.

V. de S. Honorat. 

Puis la mer s'en retourne tranquille en son lit. 

ANC. CAT. Estatge. IT. Staggio.

14. Estagier, s. m., habitant, locataire.

No i devo metre negun hom estranh en negun jutjamen, si no era estagiers de Moissac.

(Comparem lo chapurriau actual en este texto del siglo XII, o sigue, abans de 1200: No hi deuen ficá cap home extrañ (forasté) a cap juissi, si no ere (es) habitán de Moissac; si no estabe empadronat allí.)

Cout. de Moissac, XIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 3.

N'y doivent mettre aucun homme étranger en aucun jugement, s'il n'était pas habitant de Moissac.

Ren non ai de l' estagier.

Marcabrus: Al departir.

Rien je n'ai du locataire.

ANC. CAT. Estatger.

14. Estadier, s. m., locataire.

Pot penhorar las causas del estadier que trobara en sa mazon.

Cout. de Condom. 

Il peut saisir les choses du locataire qu'il trouvera en sa maison.

16. Estatga, Estaga, Estaca, Estacha, s. f., maison, demeure, habitation, séjour, étage.

Los obradors e las estatgas de Caorts.

(chap. Los obradós y les cases de Caorts; operatorium : obradó)

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 34.

Les ouvroirs et les maisons de Cahors.

Lo maizonier pot gitar de la maizon per sa propria estaga.

Statuts de Montpellier de 1204. 

Le maître de la maison peut chasser de la maison pour sa propre habitation. 

Lo cal avia estaca el vas. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 5.

Lequel avait séjour dans le monument. 

En la mortal estacha 

Fora ja remas.

Un troubadour anonyme: Flors de paradis. 

Serait déjà demeuré en la mortelle demeure. 

Faran una cieutat en la qual aura una tor de XLIV estatgas d'aut.

(chap. Farán una siudat a la cual ñaurá una torre de coranta cuatre pisos d' alt, altura. No coinsidix en lo poc que hay buscat en la de Babel.)

Liv. de Sydrac, fol. 24.

Ils feront une cité en laquelle il y aura une tour de quarante-quatre étages de haut.

17. Estatgan, Estagan, Estaigan, s. m., habitant, indigène.

Am los estagans d'aquela terra.

Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 13. 

Avec les indigènes de cette terre.

- Adject. Domicilié, habitant.

Lo dih home estatga et habitador de la dicha villa.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 12.

Ledit homme domicilié et habitant de ladite ville.

Estrans hom, que en la vila de Monpeslier prena molher, et aqui remanra per estatga, franx sia per I an.

(chap. Un home extrangé, forasté, que a la vila de Montpellier prengue dona, mullé, y aquí se quedo domissiliat, que sigue franc per un añ; franx, franc, franch de impostos. Vore les franqueses de Mallorca.)

Statuts de Montpellier de 1204.

Homme étranger, qui prendra femme en la ville de Montpellier, et restera là comme domicilié, qu'il soit franc pendant un an.

Alcus estaigas de la villa.

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 95. 

Aucuns habitants de la ville.

18. Estezar, v., résider, siéger.

So en que amors s' es meza, 

Et affectios esteza.

Brev. d'amor, fol. 5. 

Ce en quoi amour s'est mis, et affection réside.

19. Estatura, Statura, s. f., lat. statura, stature, taille.

Avia ample cors e fort e robuste, e estatura covenhabla.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 112. 

Avait ample corps et fort et robuste, et stature convenable.

Lor estatura es de miech coydat, ses plus.

Eluc. de las propr., fol. 256. 

Leur stature est de demi-coudée, sans plus.

Una femna de gran statura. Cat. dels apost. de Roma, fol. 53.

(chap. Una femella, dona, de gran estatura: mol alta.)

Une femme de grande stature. 

CAT. ESP. PORT. Estatura. IT. Statura.

20. Desistar, v., être absent. (des + istar)

Part. prés. Ieu denant dissi e denant dic coma prezens a vos et ara desistans.

Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

J'ai prédit et je prédis comme présent à vous et maintenant absent.

21. Desestansa, s. f., absence.

Mas mot majorment ara e la mieua desestansa.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.

Mais moult principalement maintenant en mon absence.

22. Existir, v., lat. existere, exister. 

Part. prés. La humor cristallina en cascu uelh existent. 

Dins la bassa regio existens.

Eluc. de las propr., fol. 14 et 106. 

L'humeur cristalline existant dans chaque oeil. 

Existant dans la basse région. 

CAT. ESP. PORT. Existir. IT. Esistere. (chap. Existí: existixco o existixgo, existixes, existix, existim, existiu, existixen; existit, existits, existida, existides.)

23. Existencia, s. f., lat. existentia, existence, réalité.

No que sia de natura d'ayga per existencia.

Eluc. de las propr., fol. 107. 

Non qu'il soit de nature d'eau en réalité.

CAT. EST. PORT. Existencia. IT. Esistenza. (chap. Existensia, existensies.)

24. Establir, Stablir, v., lat. stabilire, établir.

Establisc senesqualc a Narbona. Philomena.

(chap. Va establí senescal a Narbona.)

Il établît sénéchal à Narbonne. 

L' en establise procurador.

Tit. de 1245. Arch. du Roy. J. 323. 

L' en établisse procureur.

Stabli et dona saubetat. Titre de 1080.

(chap. Establix y done salvedat : garantía.)

Établit et donne garantie.

- Marquer, indiquer.

Cant fo vengut lo dia qu' elh sant payre lor avia establit.

Philomena.

Quand fut venu le jour que le saint père leur avait indiqué.

E 'l pausa a la destra partida,

Qu' a sos amics a establida.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Et le place à la partie droite, qu'il a marquée pour ses amis.

- Placer.

Seran establit 

Li malvat a la senestra.

Brev. d'amor, fol. 114. 

Les méchants seront placés à la gauche. 

Part. prés. Establant et conservant. Doctrine des Vaudois.

(chap. Establín y conserván.)

Établissant et conservant. 

Part. pas. Aissi col fort castels ben establitz. 

R. Bistors: Aissi col. 

Ainsi comme le fort château bien établi. 

Ieu ai establit ton fraire senhor de sos fraires.

Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 5.

J'ai établi ton frère seigneur de ses frères.

Pena n' es establida ad aquel que la dara, ad aquel que la recebra e ad aquel que carta 'n fara. Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

Peine en est établie à celui qui la donnera, à celui qui la recevra et à celui qui en fera charte.

CAT. Establir. ESP. Establecer. PORT. Estabelecer. IT. Stabilire.

(chap. Establí: establixco o establixgo, establixes, establix, establim, establiu, establixen; establit, establits, establida, establides.)

25. Establida, s. f., demeure.

Lo ns aya trag d' aquesta prezen vida, Per metre lay en la santa establida.

R. Menudet: Ah grans. 

Nous l'ait tiré de cette présente vie, pour mettre là en la sainte demeure.

26. Establiment, Stabliment, Stabiliment, s. m., établissement, institution, statut.

Sesta costuma

Ni sest establimen 

Non tenra gaire.

P. Basc: Ab greu cossire.

Cette coutume et cet établissement ne tiendra guère.

Ilh fan contra l' establimen de Dieu. 

Liv. de Sydrac, fol. 33. 

Ils agissent contre l'institution de Dieu. 

Li establimen e las costumas son aytals.

(chap. Los establimens y les costums son tals.)

Cout. de Moissac du XIVe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 1. 

Les institutions et les coutumes sont telles.

Alcun stabliment de terra ni de princip no contrastan.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 256. 

Nonobstant aucun établissement de localité ou de prince.

Servar lo stabiliment que si sec.

(chap. Observá, cumplí, lo establimén, estatut, que (se) seguix.)

Statuts de la confrairie du Saint-Esprit. 

Observer le statut qui s'ensuit.

CAT. Establiment. ESP. Establecimiento. PORT. Estabelecimento. 

IT. Stabilimento. (chap. Establimén, establimens; institussió, institussions; estatut, estatuts; está tot mol futut.)

27. Restablir, v., rétablir. 

Fara rendre et restablir de fach.

(chap. Fará rendí y establí de fet.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 218. 

Fera rendre et rétablir de fait. 

CAT. Restablir. ESP. Restablecer. PORT. Restabelecer. IT. Ristabilire.

(chap. Restablí, re + establí, torná a establí; se conjugue igual.)

28. Dezestablir, v., dépourvoir. 

Part. pas. Nos em dezestablit.

Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Nous sommes dépourvus.

29. Dezestabliment, s. m., destruction.

Al acabament dels segles, al dezestabliment del peccat.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.

A l'achèvement des siècles, à la destruction du péché.

(chap. Desestablimén, des + establimén, destrucsió)

30. Assistir, v., lat. assistere, assister.

Part. prés. subst. Portava la vera crots am dos assistens.

(chap. Portabe la vera (: verdadera) creu en dos assistens; vera crots, crotz, creu, cruz, Veracruz.)

Tit. de 1534. DOAT, t. CIV, fol. 314.

Portait la vraie croix avec deux assistants. 

CAT. Assistir. ESP. Asistir. PORT. Assistir. IT. Assistere.

(chap. Assistí: assistixgo o assistixco, assistixes, assistix, assistim, assistiu, assistixen; assistit, assistits, assistida, assistides.)

31. Benestar, s. m., bien-être, perfection.

Tug li benestar. 

Giraud de Borneil: Per solatz. 

Tous les bien-être.

Apreza de totz benestars, 

En fatz, en ditz et en pessars. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Apprise de toutes perfections, en faits, en dits et en pensées.

En vostra cort renhon tug benestar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

En votre cour règnent toutes perfections.

Car de gran benestar vos ven.

Roman de Jaufre, fol. 78. 

Car de grand bien-être vous vient.

(chap. Benestá, benestás: está be; perfecsió, perfecsions.)

32. Benestansa, s. f., bien-être.

Si anc non ac malanansa,

No sap que s'es benestansa.

Rambaud de Vaqueiras: Ben sai e.

Si oncques n'eut malaise, ne sait ce que c'est que bien-être.

33. Benestan, adj., parfait, accompli, complet, convenable.

Bella domna, qu' ieu d' als non ai talan

Mas de servir vostre cors benestan... 

De totz bos pretz vos anatz meilluran

Per dir e far trastot faich benestan.

Arnaud de Marueil: Aissi com cel.

Belle dame, vu que je n'ai désir d'autre chose excepté de servir votre corps parfait.

Vous allez vous améliorant de tous bons mérites pour dire et faire tous faits accomplis. 

Impers. Non es benestan

Qu'hom eys los sieus aucia. 

Blacas: Lo belh dous. 

Il n'est pas convenable qu'on tue soi-même les siens.

E 'l dous esguar e 'l franc dig benestan. 

Aimeri de Bellinoi: Selh que promet. 

Et les doux regards et les franches paroles convenables.

- Subst. Agrément, plaisir.

Mas hom deu be dire dels paubres pros 

E de donas, quan fan lor benestan. 

Guillaume de Limoges: Un sirventes. 

Mais on doit bien dire des pauvres preux et des dames, quand elles font leur agrément. 

Miei voler non son mogut 

De far tot son benestan.

B. Zorgi: Atressi cum lo camel. 

Mes vouloirs ne sont pas ébranlés de faire tout son agrément.

ANC. CAT. Benestant. (chap. está be: perfecte, cumplit, complet, convenién).

34. Malestar, s. m., mal-être, faute, mauvaise manière.

Pois anc non fetz malestar.

B. Zorgi: Entre totz mos. 

Depuis oncques ne fit faute.

De totz malsestars cargatz.

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres. 

Chargé de toutes mauvaises manières.

(chap. Carregat de totes les males (roínes) maneres.)

35. Malestansa, s. f., inconvenance, malaise, contre-temps, déplaisir.

Car fe tan gran malestansa.

P. Durand: D'un sirventes.

Car il fit si grande inconvenance.

Anc plus no m pot donar de malestansa.

Folquet de Marseille: Ja non cuig.

Oncques plus ne me put donner de malaise.

Puois que i ajut ira e malestansa.

Peyrols: Totz temps. 

Depuis que y aide chagrin et déplaisir. 

ANC. FR. N'aura entr' eus puis mesestance...

Si li conta sa mesestance. 

B. de S. Maure, Chr. de Normandie, fol. 80 et 99.

36. Malestan, adj., malséant, inconvenant, fâcheux.

Es trop malestan.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat. 

Il est très malséant.

Si a nulh mot malestan, 

No m' o deu hom a mal tenir. 

P. Raimond de Toulouse: Enquera m. 

S'il a aucun mot inconvenant, on ne me le doit tenir à mal.

Lagz es l'afars e greus e malestans. 

Giraud de Borneil: Per solatz. 

L'affaire est vilaine et pénible et inconvenante. 

Subst.

Trop es grans dans quant hom fai malestan. 

Cadenet: Tals reigna. 

C'est très grand dommage quand on fait méfait. 

IT. Malestante.

37. Constancia, s. f., lat. constantia, constance.

En vigor, nombre et constancia. Eluc. de las propr., fol. 182.

En vigueur, nombre et constance. 

Constancia, so es fermetat e bon prepauzamen. V. et Vert., fol. 64.

Constance, c'est fermeté et bonne résolution.

CAT. ESP. PORT. Constancia. IT. Costanza. (chap. Constansia.)

38. Instancia, s. f., lat. instantia, instance.

A la instancia de la deita Na.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 210. 

A l'instance de ladite dame.

A las pregarias et instancias dels dichs deutors.

Tit. de 1373. DOAT, t. CXXV, fol. 70. 

Aux prières et instances desdits débiteurs. 

CAT. ESP. PORT. Instancia. IT. Stanzia. (chap. Instansia, instansies, p. ej. al gobern de Aragó per a defensá lo chapurriau.)

39. Instanssa, s. f., instance.

A la instanssa de la partida.

Cout. de Saussignac, de 1319.

A l' instance de la partie.

IT. Istanza.

40. Circumstancia, s. f., lat. circumstantia, circonstance.

La causa de la malautia, las circumstancias.

(chap. La causa de la enfermedat, les sircunstansies.)

Eluc. de las propr., fol. 103.

La cause de la maladie, les circonstances. 

Deu las circumstancias nomnar. Brev. d'amor, fol. 121.

Doit nommer les circonstances. 

Las circumstancias dels peccatz.

V. et Vert., fol. 69. 

Les circonstances des péchés. 

CAT. ESP. PORT. (errata Cicunstancia) Circunstancia. IT. Circonstanzia, circostanzia. (chap. Sircunstansia, sircunstansies.)

41. Resistencia, s. f., lat. resistencia, résistance.

Fa contra tot perilh resistencia. Eluc. de las propr., fol. 34.

(chap. Fa contra tot perill resistensia.)

Fait résistance contre tout péril. 

CAT. ESP. PORT. Resistencia. IT. Resistenza. (chap. resistensia, resistensies.)

42. Consistencia, s. f., consistance, état.

En bona dispozicio et consistencia. Eluc. de las propr., fol. 34.

(chap. En bona disposissió y consistensia.)

En bonne disposition et consistance.

CAT. ESP. PORT. Consistencia. IT. Consistenzia. (chap. consistensia, consistensies; v. consistí: consistixgo o consistixco, consistixes, consistixix, consistim, consistiu, consistixen; consistit, consistits, consistida, consistides.)

43. Contrastar, v., résister, contester, faire obstacle, disputer, contredire.

De contrastar al movemen

Nos a dat poder issamen.

Brev. d'amor, fol. 36. 

Il nous a donné pouvoir également de résister au mouvement.

Tan vol quascus contrastar 

Ab l'autre!

G. Riquier: Cristias. 

Tant chacun veut contester avec l'autre! 

Doncx ben es fols qui ab Turcx mov conteza, 

Pus Jesus Crist no lor contrasta res.

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor. 

Donc bien est fou qui excite querelle avec les Turcs, puisque Jésus-Christ ne leur conteste rien.

Van ausir mays de V. M. Sarrazis que lor contrastavo la intrada.

Philomena. 

Vont occire plus de cinq mille Sarrasins qui leur disputaient l'entrée.

Deus contrasta los ergolios, e als umils dona s' amor.

(chap. Deu contraste als orgullosos, y als humils los done (son) lo seu amor; contrastá : resistí, contestá, obstaculisá, disputá, contradí.)

Trad. de Bède, fol. 24.

Dieu contredit les orgueilleux, et donne son amour aux humbles.

Part. prés. loc. No contrastan nulh usatge contrari.

Cout. de Condom.

Nonobstant tout usage contraire.

No contrastant la deita quittansa.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 300.

Nonobstant ladite quittance.

No contrastant los avant dichs privilegis.

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXIX, fol. 44. 

Nonobstant les avant dits priviléges. 

ANC. FR. Il ne pooient contrester à leurs anemis. 

Quand ce oïrent li bourgois si furent trop iret, mais n' osèrent contrester.

Chronique de Cambray, fol. 57 et 40. 

N'i a ne fort ni fieble ki à Rou contrestace.

Roman de Rou, v. 1441.

Pour contrester aux courses et entreprinses d'iceux Anglois.

Monstrelet, t. I, fol. 149.

CAT. ESP. PORT. Contrastar. IT. Contrastare. 

(chap. contrastá: contrasto, contrastes, contraste, contrastem o contrastam, contrastéu o contrastáu, contrasten.)

44. Contrast, s. m., contraste, contestation, opposition.

Car ieu vi que las lebres an contrast als lebriers.

Guillaume de Tudela.

Car je vis que les lièvres ont contraste avec les lévriers.

De pretz mov contrast e tenso.

Albert de Sisteron: Ab joi. 

De mérite meut contestation et dispute. 

Si co val, desval, 

Per contrast, cascus.

Nat de Mons: Al bon rey.

Chacun, ainsi comme il vaut, vaut moins, par opposition.

- En terme de pratique.

Per aco car es contrast del fag.

Trad. du Code de Justinien, fol. 23. 

Par cela qu'il est opposition du fait.

- Échange.

Loc. No darai mon argen

A contrast de joven.

Bérenger de Puivert: A reglas.

Je ne donnerai pas mon argent en échange de gaîté.

ANC. CAT. Contrast. ANC. ESP. PORT. Contraste. IT. Contrasto.

(chap. Contrast, contestassió, contesta, opossisió, replicassió, etc.)

45. Contrastaire, s. m., contradicteur.

Senher Blacatz, molt mi sap bo

Quar d' aisso m' es contrastaire.

T. de Guillaume et de Blacas: Senher Blacatz.

Seigneur Blacas, il me sait moult bon parce que de ceci vous m'êtes contradicteur. 

IT. Contrastatore. (chap. Contrastadó, contradictó.)

46. Contestar, v., lat. contestari, contester.

Part. pas. Si el tueor o 'l curaor avian contestada la leit. (tueor : tutor.)

Pois que la leis es contestada.

Trad. du Code de Justinien, fol. 5.

Si le tuteur ou le curateur avaient contesté le droit.

Puisque le droit est contesté. 

CAT. ESP. PORT. Contestar. IT. Contestare.

47. Restar, v., lat. restare, rester, demeurer.

Restar m'er en sa merce.

P. Vidal: Ajustar e laissar.

Il me sera à rester en sa merci.

Qui non pot annar, si resta.

V. de S. Honorat. 

Qui ne peut aller, se reste.

Part. pas. Degun ben non li son restat.

V. de S. Honorat. Aucuns biens ne lui sont restés. 

CAT. ESP. PORT. Restar. IT. Restare. (chap. Restá en chapurriau es lo contrari de sumá, pero no quedás a un puesto, permaneixe, descansá. Yo resto, restes, reste, restem o restam, restéu o restáu, resten.)

48. Resta, s. f., pause, repos.

Di m a 'N Rogier et a totz sos parens

Qu' ieu no i trob plus ombra ni olm ni resta.

Bertrand de Born: Non estarai.

Dis-moi au seigneur Rogier et à tous ses parents que je n'y trouve plus ombre ni orme ni pause.

IT. Resta.

49. Arestar, v., arrêter.

Lo solehs s' arestara sus.

(chap. Lo sol s' acachará o amagará; no diém arrestará, com si sen aniguere a dormí.) 

Liv. de Sydrac, fol. 118.

Le soleil s'arrêtera au-dessus.

Ieu pauziey garda a ma boca, cant lo peccayre se arestet contra me.

V. et Vert., fol. 103.

Je posai garde à ma bouche, quand le pécheur s'arrêta contre moi. 

CAT. ESP. Arrestar. IT. Arrestare. (chap. Arrestá: arresto, arrestes, arreste, arrestem o arrestam, arrestéu o arrestáu, arresten; arrestat, arrestats, arrestada, arrestades; )

50. Distancia, s. f., distance. Per defauta de distancia.

Eluc. de las propr., fol. 17. Par défaut de distance.

CAT. ESP. PORT. Distancia. IT. Distanzia. 

(chap. Distansia, distansies; v. distansiá, distansiás: yo me distansio, distansies, distansie, distansiem o distansiam, distansiéu o distansiáu, distansien; distansiat, distansiats, distansiada, distansiades.)

51. Equidistant, adj., lat. aequidistantem, équidistant.

No seria equidistant segon existencia, mas per apparencia.

(chap. No seríe equidistán segons la existensia, sino per apariensia.)

Eluc. de las propr., fol. 264.

Ne serait pas équidistant suivant la réalité, mais par apparence.

52. Sustentar, v., lat. sustentare, sustenter, fournir, entretenir.

Sustentar de que visques.

Brev. d'amor, fol. 105. 

Fournir de quoi il vécût.

CAT. ESP. PORT. Sustentar. IT. Sostentare. (chap. Sustentá, sustentás: sustento, sustentes, sustente, sustentem o sustentam, sustentéu o sustentáu, sustenten; sustentat, sustentats, sustentada, sustentades.)

53. Sustentacio, s. f., lat. sustentatio, sustentation.

Per donar... sustentacio.

(chap. Per a doná sustentassió.)

Eluc. de las propr., fol. 230. 

Pour donner... sustentation.

A sustentacion dels paupres.

Cartulaire de Montpellier, fol. 176.

Pour sustentation des pauvres.

A nostra sustentacio,

Requerem los bes temporals.

Brev. d'amor, fol. 104.

Pour notre sustentation, nous requérons les biens temporels.

CAT. Sustentació. ESP. Sustentación (sostenimiento, sostén). 

PORT. Sustentação. IT. Sustentazione, sostenzione. (chap. Sustentassió, sustentassions; sustentá:)

54. Substancia, Sustancia, s. f., lat. substancia, substance.

Dieus es una esperitals substancia. Liv. de Sydrac, fol. 4.

(chap. Deu es una sustansia espiritual.)

Dieu est une substance spirituelle.

Si la substancia tornara. V. de S. Honorat.

Si la substance changera.

Adv. comp. Contenent en sustancia tot lo fayt.

Tit. de Narbonne. DOAT, t. XLVIII, fol. 240. 

Contenant en substance tout le fait. 

CAT. ESP. (MOD. sustancia) PORT. Substancia. IT. Sustanzia, sostanzia. (chap. Sustansia, sustansies; sustansiat, sustansiats, sustansiada, sustansiades; dessustansiat, dessustansiats com los aragonesos catalanistes, dessustansiada, dessustansiades.)

55. Substansa, s. f., substance.

En una trinitatz

Ses substansa.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia. 

En une trinité sans substance.

- Ce qui sert à la subsistance. 

De son aver donar e sa sustansa.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109. 

Donner de son avoir et de sa substance. 

IT. Sustanza, sostanza.

56. Substancios, adj., substantiel.

Per aysso pot hom dir que aquest pas es substancios.

Hom dis que vianda es substancioza cant a pro de substancia e de noyriment.

V. et Vert., fol. 43. 

Par cela on peut dire que ce pain est substantiel.

On dit qu'un aliment est substantiel quand il a assez de substance et de nourriture. 

CAT. Substancios. ESP. (MOD. Sustancioso) PORT. Substancioso. 

IT. Sustanzioso, sostanzioso. (chap. Sustansiós, sustansiosos, sustansiosa, sustansioses.)

57. Substancial, adj., lat. substantialis, substantiel.

Per sa substancial proprietat.

Sa humor substancial.

Eluc. de las propr., fol. 62 et 88. 

Par sa propriété substantielle. 

Sa liqueur substantielle. 

Lo apella pa substancials. V. et Vert., fol. 43.

L'appelle pain substantiel. 

CAT. ESP. (MOD. Sustancial) PORT. Substancial. IT. Sustanziale, sostanziale. (chap. Pa sustansial, pans sustansials.)

58. Sobresubstancial, adj., sur-substantiel.

Pa substancial o sobresubstancial, co es a dire que sobremonta tota autra substancia. V. et Vert., fol. 43.

Pain substantiel ou sur-substantiel, c'est-à-dire qui surpasse toute autre substance.

59. Transsustanciar, v., transsubstantier.

Part. pas. Lo cors de Jhesu Crist, lo pa 

En sa carn transsustanciat.

(chap. Lo cos de Jesucristo, lo pa transustansiat en sa (la seua) carn. 

Jesucristo u hauríem de escriure Jessucristo, perque pronunsiem les ss.)

Brev. d'amor, fol. 109.

Le corps de Jésus-Christ, le pain transsubstantié en sa chair.

Fos transsustanciatz

Ni vera deitatz. 

V. de S. Honorat.

Fût transsubstantié et déité véritable.

CAT. Transubstanciar. ESP. Transustanciar, trasustanciar. 

PORT. Transubstanciar. IT. Transustanziare, trasustanziare.

60. Substantiu, s. m., lat. substantivum, substantif.

Substantiu masculin. Gramm. provençal.

Substantif masculin.

Adj. Las paraulas substantivas son... Gramm. Provençal.

(chap. Les paraules substantives o sustantives son...)

Les mots substantifs sont... 

CAT. Substantiu. ESP. PORT. Substantivo. IT. Sustantivo, sostantivo.

(chap. Substantiu o sustantiu, substantius o sustantius, frasse substantiva o sustantiva, orassions substantives o sustantives.)

61. Sustantivar, v., rendre substantif, employer substantivement.

Part. pas. En aquest cas... sustantivat. Leys d'amors, fol. 66.

(chap. En este cas... sustantivat o substantivat. v. substantivá o sustantivá: sustantivo, sustantives, sustantive, sustantivem o sustantivam, sustantivéu o sustantiváu, sustantiven.)

En ce cas... employé substantivement.

62. Estable, s. m., lat. stabulum, étable, écurie.

Qui pus ha cavals et autras bestias, pus li fay mestiers estables.

V. et Vert., fol. 87.

Qui plus a chevaux et autres bêtes, plus lui fait besoin étables.

Aixi de la balma Maria, 

Et annet inz en un estable.

(chap. literal: Va eixí de la balma María, y va aná a dins de un corral.)

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Marie sortit de la baume et alla au-dedans d'une étable.

Venguh son als estables, lors cavals an trobatz. 

Roman de Fierabras, v. 2864. 

Sont venus aux écuries, ont trouvé leurs chevaux. 

ANC. FR. Perdu ai le cheval, si fermerai l' estable.

Fables et cont. anc., t. I, p. 372. 

CAT. Estable. ESP. Establo. IT. Stallo. (all. Stall; chap. corral, corrals; caballerissa, caballerisses.)

63. Establaria, s. f., étable.

Cum fom ins en l' establaria. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Lorsqu'elle fut au-dedans de l'étable. 

CAT. ANC. ESP. Establia.

64. Establar, v., établer, mettre à l'étable.

Aquest es l'alberc e 'l ses 

On fan lur mul establar.

B. Martin: A senhors qui. 

Celle-ci est la demeure et le siége où ils font établer leur mulet.

Son chaval et son mul fetz establar.

(chap. Son caball y son macho va fé tancá al corral, encorralá: estabulá.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.

Fit établer son cheval et son mulet.

ANC. FR. Qui veult son cheval establer.

Roman du châtelain de Coucy, v. 433. 

Li autres meine establer.

Roman du Renart, t. III, p. 94. 

Son cheval firent establer et lui donner foin.

Hist. de Gérard de Nevers, 2e part., p. 42. 

IT. Stabulare.

65. Conestable, s. m., lat. comes stabuli, connétable.

On lit dans Aimoin, liv. III: 

Leugegilus, regalium praepositus equorum, quem vulgo vocant comi-stabilem. 

Et dans Reginon, an. 807:

Comitem stabuli... quem corrupte constabulum appellamus.

On remarquera dans l'espagnol et dans le portugais, qui écrivent et prononcent conde pour comte, qu'ils ont conservé leur orthographe dans condestable, condestavel. (N. E. En el 807 comitem stabuli ya se decía constabulum en Francia, por lo que comitem ya era “con”; conde, conte, comte; compte se usa pero viene de computo, cuenta.)

Bidaus, mos conestables,

Que es pros e durables.

Arnaud de Marsan: Qui comte vol.

Bidaus, mon connétable, qui est preux et solide.

Els enguanz dels diables, 

L' error de Baffumet, qu' era lurs conestables.

V. de S. Honorat. 

Les tromperies du diable, l'erreur de Mahomet, qui était leur connétable.

CAT. ESP. (chap.) Condestable. PORT. Condestavel. IT. Conestabole, conestabile.

(N. E. ¿Sabéis que los catalanes nombraron como su rey al condestable de Portugal, Pedro, y al rey de Castilla, teniendo aún a Juan II como rey de Aragón? ¿No ha salido en Tv3% esto? 

historia Aragón - Pedro condestable Portugal - rey de los catalanes )

66. Conestablia, s. f., connétablie. 

Las ordenansas de la conestablia.

(chap. Les ordenanses de la conestablia o condestablia.)

Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 607.

Les ordonnances de la connétablie.

Far conestablias e centeniers.

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 282. 

Faire connétablies et centeniers.

ESP. Condestablia. ANC. IT. Conestaboleria.


67. Estatuir, Statuir, v., Lit. statuere, statuer, établir.

Estatuir preparadament.

Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

Établir préparatoirement. 

Que li plassa statuir et ordenar. Statuts de Provence.

Julien, t. 1, p. 261. 

Qu'il lui plaise statuer et ordonner. 

Volem, statuim et ordenam.

(chap. Volem, estatuím y manem o manam: ordenam u ordenem.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 40.

Voulons, statuons et ordonnons.

Part. pas. Avem statuit et ordenat.

(chap. Ham estatuít y manat: ordenat.)

Tit. de 1448. DOAT, t. XCVI, fol. 186. 

Avons statué et ordonné. 

Foran diversas penas statudas.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 19.

Seraient diverses peines établies. 

CAT. ESP. PORT. Estatuir. IT. Statuire. (chap. estatuí: estatuíxco o estatuíxgo, estatuíxes, estatuíx, estatuím, estatuíu, estatuíxen; estatuít, estatuíts, estatuída, estatuídes.)

68. Statut, s. m., lat. statutum, statut.

Juxta lo statut provensal.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 598. 

Selon le statut provençal.

Luecs que an privileges en contrari... statuts municipals.

Statuts de Provence. Massa, p. 12. 

Lieux qui ont priviléges en opposition... statuts municipaux.

Segon lo statut del orde.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 151. 

Suivant le statut de l'ordre.

CAT. Estatut. ESP. PORT. Estatuto. IT. Statuto. (chap. Estatut, estatuts; está tot mol futut.)

69. Estatua, s. f., lat. statua, statue.

El det de la estatua de Venus.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.

Le doigt de la statue de Vénus.

CAT. ESP. PORT. Estatua. IT. Statua. (chap. Estatua, estatues.)

70. Instituir, v., lat. instituere, instituer.

Instituir que nengun proces, tant civil que criminal.

(chap. Instituí que cap prossés, tan sivil com criminal. Com veéu, lo statut de dal y lo proces de aquí són paraules provensals, ocsitanes; lo catalá sol es un dialecte de esta llengua.)

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 90).

Instituer que nul procès, tant civil que criminel.

Part. pas. Si lo servs meus era instituitz heres.

Trad. du Code de Justinien, fol. 25.

Si mon serf était institué héritier. 

Instituda e fundada en la gleysa.

(chap. Instituída y fundada a (dins de) la iglesia.)

Terrier de la confr. du S. Esprit de Bordeaux, fol. 187.

Instituée et fondée dans l'église.

CAT. ESP. PORT. Instituir. IT. Istituire. (chap. instituí.)

71. Institutio, Istitutio, s. f., lat. institutio, institution, formation, origine.

Institution... es cap e fondamens de testament.

Tit. de 1270. DOAT, t. IX, fol. 10.

L' institution... est chef et fondement du testament.

Car la dictios formada et aquela don se forma son d'una natura, so es d'una institutio. Leys d'amors, fol. 44.

Car le mot formé et celui dont il se forme sont d'une seule nature, c'est-à-dire d'une seule origine.

CAT. Institució. ESP. Institución. PORT. Instituição. IT. Istituzione. (chap. Institussió, institussions.)

72. Istitut, s. m., lat. institutum, institution.

Fazent contra leys racionals et istitutz naturals.

Eluc. de las propr., fol. 59.

Agissant contre les lois rationnelles et les institutions naturelles. 

CAT. Institut. ESP. PORT. Instituto IT. Istituto. (chap. Institut, instituts, com los sentros escolás, per ejemple lo de Valderrobres, desde fa uns añs un niu de rates catalanistes.)

73. Constituir, v., lat. constituere, établir, constituer.

Que ly plassa constituir et ordenar.

Statuts de Provence. BOMY, p. 12.

Qu'il lui plaise établir et ordonner.

Costituiro et ordenero... procuradors.

(chap. Van constituí y ordená... procuradós.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 336.

Constituèrent et ordonnèrent... procureurs.

Part. pas. Donat e constituit en dot.

(chap. Donat y constituít en dote.)

Tit. de 1399. Justel, Hist. de Turenne, p. 134.

Donné et constitué en dot.

CAT. ESP. PORT. Constituir. IT. Constituire, costituire. (chap. constituí:  constituíxco o constituíxgo, constituíxes, constituíx, constituím, constituíu, constituíxen; constituít, constituíts, constituída, constituídes.)

74. Constitutio, s. f., lat. constitutio, constitution, création, établissement.

Constitutio ho costuma.

(chap. Constitussió o costum; les costums, en general, leys, explicades per a que la gen del puesto les entenguere en la llengua vernácula, lo romans de cada lloc : poble, vila, siudat, etc.)

Tit. de 1290. DOAT, t. CXLIX, fol. 30.

Constitution ou coutume.

Alcuna subtilitat de lei o de constitution.

Statuts de Montpellier de 1258. 

Aucune subtilité de loi ou de constitution. 

Las constitutions fachas... sus la reformation e modification de justicia.

Statuts de Provence. BOMY, p. 9. 

Les constitutions faites... sur la information et modification de la justice.

Las constitutions fachas.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 82. 

Les constitutions faites. 

En la constitution del mont.

Hist. abr. de la Bible, fol. 60. 

En la création du monde. 

ANC. FR. Nos leis, noz constitutions.

B. de S. Maure: Chr. de Norm., fol. 61.

CAT. Constitució (N. E. les encanta a los catalanes la constitución española). ESP. Constitución. PORT. Constituição. IT. Constituzione, costituzione. (chap. Constitussió, constitussions; v. constituí)

75. Restituir, v., lat. restituere, restituer.

Rendre et restituir.

Tit. de 1384, Arch. du Roy. K. 52. 

Rendre et restituer. 

Aquellas causas, quals que sian, rendray e restituyrai.

Cartulaire de Montpellier, fol. 127. 

Ces choses, quelles qu'elles soient, je rendrai et restituerai. 

CAT. ESP. PORT. Restituir. IT. Restituire. (chap. restituí: restituíxco o restituíxgo, restituíxes, restituíx, restituím, restituíu, restituíxen; restituít, restituíts, restituída, restituídes.) 

76. Restitutio, s. f., lat. restitutio, restitution.

A tota restitutio et a tot privilegis.

Tit. de 1253, Arch. du Roy. J. 323. 

A toute restitution et à tout privilége. 

Es tengut a restitucion entro a un denier.

Les dix Commandements de Dieu. 

Est tenu à restitution jusqu'à un denier.

ESP. Restitución. PORT. Restituição. IT. Restituzione.

77. Substituir, v., lat. substituere, substituer.

Pot substituir l'un al autre.

(chap. Pot sustituí la un al atre.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 64. 

Il peut substituer l'un à l'autre.

Part. pas. En loc de lui fo substituitz Archelaus. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5. 

Archélaüs fut substitué en place de lui.

CAT. ESP. PORT. Substituir. IT. Sustituire, sostituire. (chap. Substituí o sustituí: sustituíxgo o sustituíxco, sustituíxes, sustituíx, sustituím, sustituíu, sustituíxen; sustituít, sustituíts, sustituída, sustituídes.)

78. Substitucio, Sustitucio, s. f., lat. substitutio, substitution.

D'aquesta despauzatio d'aquest Chylderic e de la substitutio de Pepi parla lo decretz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 100.

Le décret parle de cette déposition de ce Childéric et de la substitution de Pépin.

En las sustitucions, la volontat del mort gardar se deu.

Statuts de Montpellier de 1204.

Dans les substitutions, la volonté du mort se doit observer.

Aquella substitucios.

Trad. du Code de Justinien, fol. 64.

Cette substitution.

CAT. Substitució. ESP. Substitución (sustitución). PORT. Substituição. 

IT. Sustituzione, sostituzione. (chap. Sustitussió, sustitussions; substitussió, substitussions.)

79. Substituit, Sustituit, s. m., lat. substitutus, substitut. 

Sera appelhat et present lo procuraire real... o son substituit.

Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 402.

Sera appelé et présent le procureur royal... ou son substitut.

Tramet un sustituit en son loc. L'Arbre de Batalhas, fol. 160.

Il envoie un substitut à sa place. 

CAT. Substitut. ESP. PORT. Substituto. IT. Sustituto, sostituto. 

(chap. sustitut, sustituts, sustituta, sustitutes; substitut, substituts, substituta, substitutes.)

80. Prest, Pret, adj., lat. praestitus, prêt, disposé. 

Totz temps prest e aparelhatz ad hobezir. V. et Vert., fol. 54.

Toujours prêt et disposé à obéir.

Era presta de pagar sa part. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229. 

Était prête à payer sa part. 

Nos em prets, aparelhatz que nos fassam per vos aissi coma deu hom fayr per so seynhor. Philomena.

Nous sommes prêts, disposés à ce que nous fassions pour vous ainsi qu'on doit faire pour son seigneur. 

ANC. FR. Il dient ke tuit sunt prest

D' aler od li, se mestier est.

Roman de Rou, v. 11160. 

CAT. Prest. ESP. (preparado, dispuesto) PORT. IT. Presto. (chap. preparat, preparats, preparada, preparades; disposat, disposats, disposada, disposades.)

81. Prestament, adv., prestement.

Lo qual prestament lo venguet secorre.

Chronique des Albigeois, col. 51. 

Lequel vint le secourir prestement.

Al plus prestamen que hom poyria.

Docum. de 1376, ville de Bergerac. 

Au plus prestement qu'on pourrait.

CAT. Prestament. ESP. (rápidamente, raudamente) PORT. IT. Prestamente. (chap. rápidamen, en seguida, corrén, a escape, volán, etc.)

82. Aprestar, v., apprêter, préparer, disposer.

So que lor era necessari an faict aprestar et apareilhar.

Chronique des Albigeois, col. 26. 

Ils ont fait apprêter et appareiller ce qui leur était nécessaire.

Aiatz li aprestada 

Aigua fresqua e clara.

Amanieu des Escas: En aquel. 

Ayez-lui apprêté eau fraîche et claire.

Part. pas. De servir mal aprestat.

(chap. Mal disposat a serví.)

V. de S. Honorat.

Mal disposé à servir.

ANC. FR. El tabernacle que David li out aprested.

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 48.

ESP. PORT. Aprestar. IT. Apprestare.