Mostrando las entradas para la consulta antics ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta antics ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 26 de enero de 2024

Lexique roman; Copia - Coral

Copia, s. f., lat. copia, abondance.

Estomach sec es assedat e desira granda copia d'ayga.

El suc de las ditas herbas lor dona copia de lac.

(chap. Lo suc de les dites herbes los done copia, abundansia, de lleit.)

Eluc. de las propr., fol. 34 et 245.

Estomac sec est altéré et désire grande abondance d'eau.

Le suc desdites herbes leur donne abondance de lait.

E gran copia d'autra cavalaria.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 58.

Et grande abondance d'autre chevalerie.

2. Copios, adj., lat. copiosus, abondant. (chap. copiós, abundán)

En boscagges copiosas... Que es copios en aygas... Es copios en tota bontat.

Eluc. de las propr., fol. 160, 131 et 8.

Abondantes en forêts... Qui est abondant en eaux... Est abondant en toute bonté.

3. Copiozament, adv., abondamment.

Cavals et autras bestias copiozament han pastencs et engraishs.

Eluc. de las propr., fol. 129.

Les chevaux et autres bêtes ont abondamment pâturages et engrais.


Copia, s. f., copie.

Copia del denunciamen.

Ord. des Rois de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Copie de la dénonciation.

La copia dels presens statuts... Que dels presens articles se fassa una copia.

Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 390 et 395.

La copie des présents statuts... Qu'il se fasse une copie des présents articles.

CAT. ESP. PORT. IT. Copia. (chap. copia, copies; v. copiá: copio, copies, copie, copiem o copiam, copiéu o copiáu, copien; copiat, copiats, copiada, copiades.)


Copula, s. f., lat. copula, copule.

Si aytal nominatiu singular no s'ajustavo am copula, adonc no requero verb plural. Leys d'amors, fol. 53.

Si de tels nominatifs singuliers ne s'ajustaient avec copule, alors ils ne requièrent pas un verbe pluriel.

CAT. ESP. (cópula) PORT. IT. Copula. (chap. cópula, cópules; v. copulá, ajuntá, acoplá, follá, uní, etc: copulo, copules, copule, copulem o copulam, copuléu o copuláu, copulen; copulat, copulats, copulada, copulades.) 

2. Copulatiu, adj., lat. copulativus, copulatif.

Dictios... las quals apelam claus o copulativa o disjunctiva.

Leys d'amors, fol. 76.

Expressions... lesquelles nous appelons clef ou copulative ou disjonctive.

Substantiv. Cant aquil dui nominatiu singular son ajustat ab copulativa.

Leys d'amors, fol. 53.

Quand ces deux nominatifs singuliers sont ajustés avec copulative.

CAT. Copulatiu. ESP. IT. Copulativo. (chap. copulatiu, copulatius, copulativa, copulatives.)

3. Copular, v., lat. copulare, copuler, assembler.

Copulativa can copula, so es can ajusta.

Leys d'amors, fol. 101.

Copulative quand elle copule, c'est-à-dire quand elle ajuste.

- Accoupler.

Copulet o ajustet la sua filha matrimonialment.

Priv. concile par les rois d'Angleterre, p. 28.

Il accoupla ou ajusta sa fille matrimonialement.

IT. Copulare. (chap. acoplá: acoplo, acoples, acople, acoplem o acoplam, acopléu o acopláu, acoplen. Acoplat, acoplats, acoplada, acoplades.)

4. Encoblar, v., accoupler.

Part. pas.

O te menara ab si cum mausti encoblat.

Roman de Fierabras, v. 2454.

Ou te mènera avec soi comme mâtin accouplé.

5. Descoblar, v., découpler, désaccoupler.

Part. pas. Que pus tost pren la terra que lebrier descoblatz.

Roman de Fierabras, v. 1705.

Qui prend plus vite la terre que lévrier désaccouplé.

(chap. desacoplá)


Coqua, s. f., sorte de navire, nef.

Am sas naus et am sas coquas arribet en Cypre.

(chap. En les seues naus y en les seues coques va arribá a Chipre.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 164.

Avec ses navires et avec ses nefs il arriva en Chypre.

ANC. FR. En la nef ou coque, nommée S. Esprit.

Tit. de 1371. Carpentier, t. 1, col. 1004.

ESP. Coca. IT. Cocca. (chap. Coca, coques, tipo de embarcassió, de barco, nau o nave.)


Cor, s. m., lat. cor, coeur, volonté, courage.

Trais li lo cor del ventre.

(chap. Li trau lo cor del ventre: ara diém del pit.)

V. de Guillaume de Cabestaing.

Lui arracha le coeur du ventre.

(N. E. Le saca el corazón del vientre. Ahí se consideraba que estaba.)

Par ext. Un cor de tros cozetz el fuec.

(chap. Un cor de poma, (o de pera) coéu al foc.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cuisez au feu un coeur de trognon.

Fig. Lo cor n'ac tendre.

(chap. Teníe lo cor tendre.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73.

Il en eut le coeur attendri.

Orar devem de cor, non pas de lavras.

(chap. Orá debem de cor, no de labios. Resá.)

Trad. de Bède, fol. 27.

Nous devons prier de coeur, non pas de lèvres.

Loc. Flacx, avars, cors de ven.

P. Vidal: Dieus en sia.

Flasques, avares, coeurs de vent.

Mas a cor de dragon.

P. Vidal: Ajustar.

Mais a coeur de dragon.

E non avia cor de plom,

Sec et malvat, mas fi e bo.

(chap. Y no teníe cor de plom, sec y malvat, sino fi y bo.)

R. Vidal de Bezaudun: En aquelh.

Et n'avait pas coeur de plomb, sec et mauvais, mais pur et bon.

Qui sabon tot lo sauteri

De cor.

Raimond de la Tour: Ar es dretz.

Qui savent tout le psautier par coeur.

Au de cor mos precs e 'ls acuelh.

B. de Ventadour: Quan par la.

Elle écoute du coeur mes prières et les accueille.

Un sirventes ai en cor que comens.

P. Cardinal: Un sirventes.

J'ai en volonté que je commence un sirvente.

Leys de natura que naturalmen es escricha el cor de cascun.

(chap. Ley de naturalesa que naturalmén está escrita al cor de cadaú.)

V. et Vert., fol. 57.

Loi de nature qui est écrite naturellement au coeur de chacun.

E l'emperaire ab lo cor al talo

Esperonet.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Et l'empereur éperonna avec le coeur au talon.

Tant com a cor de donar.

G. Riquier: Qui m disses.

Autant comme il a coeur de donner.

Ades vol de l'aondansa

Del cor la boca parlar.

Aimeri de Peguilain: Ades.

La bouche veut maintenant parler de l'abondance du coeur.

Impers. Er no y a cor de far nulh fag valen.

G. de Saint-Didier: El temps quan.

Maintenant il n'y a pas coeur de faire nul vaillant fait.

Adv. comp. … Que vas vos no fassam falhimen

Ans vos amem de bon cor leyalmen.

B. de Venzenac: Lo pair' e 'l filh.

Que nous ne fassions pas faute vers vous, mais que nous vous aimions de bon coeur, loyalement.

Era de cor per Jhesu Crist issit

Del sieu pays contra 'ls fals Turcx aunitz.

R. Gaucelm: Ab grans.

Il était volontairement sorti de son pays pour Jésus-Christ contre les faux Turcs honnis.

ANC. FR. As-tu ce que tes cuers voloit?

Roman du Renart, v. 2767.

Il se fu conseillez à ceus qui plus estoient de son cuer.

Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 159.

Ore est sis quors en grant prisun.

Marie de France, t. 1, p. 432.

Donne de bon cuer.

Everard, Trad. des Dist. de Caton.

ANC. ESP. Dixo entro su cor: esto es librado...

De cuer sey los actores, de libro non he cura.

Poema de Alexandro, cop. 662 et 38.

ANC. IT. L'anima esce del cor per seguir voi.

Petrarca, Son.: Piovommi.

CAT. Cor. ESP. MOD. Corazón. PORT. Coração. IT. MOD. Cuore. (chap. cor, cors)

2. Coratge, s. m., courage, coeur, volonté.

Tant es avols e de menut coratge

Qu'anc jorn no 'l plac pretz de cavalaria.

Lanfranc Cigala: Estiers mon.

Tant il est lâche et de menu courage que jamais le mérite de chevalerie ne lui plut.

Per so t'en prec, tu que o as en poder,

Qu'un pauc vas mi lo sieu coratge vires.

Arnaud de Marueil: Belh m'es lo.

C'est pourquoi je t'en prie, toi qui as cela en pouvoir, que tu tournes un peu vers moi sa volonté.

ANC. FR. Qu'el mont n'a voir si cruel traïson

Com biau semblant a corage felon.

Le châtelain de Couci, chanson 9.

Et lui dirent tant d'unes et d'autres qu'il amodera son courage et son ire.

Monstrelet, t. II, fol. 106.

Punissez vos beautez plutost que mon courage,

Si trop haut s'élevant, il adore un visage

Adorable par force à quiconque a des yeux.

Malherbe: Poésies, liv. 5.

CAT. Coratge. ESP. Corage (coraje). PORT. Coragem. IT. Coraggio. (chap. corache, valentía, collons, etc.)

3. Coratjos, Coratgos, adj., courageux, hardi.

Us cavayers mot coratjos.

P. Vidal: Abril issic.

Un cavalier très courageux.

Las fai esser irozas,

Movens leu, et coratgozas

De mesclar tota baralha.

Brev. d'amor, fol. 37.

Elle les fait être irritées, s'emportant facilement, et hardies à mêler toute querelle.

ANC. FR. Il sunt felon et outrageux,

De tous maus faire corageux.

Roman de la Rose, v. 9214.

CAT. Coratjos. ANC. ESP. Corajoso. PORT. Coraçudo. IT. Coraggioso. (chap. valén, valens, valenta, valentes; collonut, collonuts;)

4. Coratjosamens, adv., courageusement.

Ab joi de lieys, pus coratjosamens

Servi, qu'ieu am.

Sordel: Aitan ses pus.

Avec la joie de celle que j'aime, je sers plus courageusement.

ANC. CAT. Coratjosament. ANC. ESP. Corajosamente. IT. Coraggiosamente. (chap. valerosamén)

5. Coral, Corau, adj., cordial, du coeur, intime, sincère.

Sabetz per que 'l port amor tan coral?

P. Vidal: Si col paubres.

Savez-vous pourquoi je lui porte amour si cordial?

Penedenza doncs re no val

Senes contrixio coral.

Contricio e penas infernals.

Pénitence ne vaut donc rien sans la contrition du coeur.

No sembla sia corals amics.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Il ne semble pas qu'il soit ami sincère.

… Lo cor partitz

D'un dol corau.

(chap. Lo cor partit de un dol de cor – coral sol u diém de un grupo de música y de aquella animalets del mar que pareixen flos.) 

Le comte de Poitiers: Farai un vers.

Le coeur brisé d'une douleur intime.

ANC. FR. Et si aime d'amour coral.

Fabl. et cont. anc, t. 1, p. 108.

CAT. Coral. IT. Corale.

6. Coralmen, adv., cordialement, par coeur.

Quar qui non tem, non ama coralmen.

R. Jordan vic. de Saint-Antonin: Ves vos.

Car qui ne craint, n'aime pas cordialement.

Ses libre, coralmentz.

P. de Corbiac: El nom de.

Sans livre, par coeur.

ANC. CAT. Coralment. IT. Coralmente.

7. Cordial, adj., cordial, du coeur.

Per mitigar la calor cordial... Per accidens cordials.

Eluc. de las propr., fol. 19 et 87.

Pour mitiger la chaleur cordiale... Par accidents du coeur.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Cordial. IT. Cordiale.

8. Cardiac, adj., lat. cardiacus, cardiaque.

Tremor dita cardiaca es passio del cor, talment nomnada quar soven ve per defalhimen de cor.

Eluc. de las propr., fol. 87.

La faiblesse dite cardiaque est souffrance du coeur, ainsi nommée parce que souvent elle vient par défaillance de coeur.

CAT. Cardiac. ESP. (cardíaco) PORT. IT. Cardiaco.

9. Corada, Corana, Corailha, s. f., poitrine, entrailles, ventre.

… El fege de dins la corada

Vos trayrem mantenent tot fresc.

V. de S. Honorat.

Nous vous arracherons maintenant tout frais le foie de dedans la poitrine.

Li mes tota sa lansa per la corana.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.

Il lui mit toute sa lance par le ventre.

Fig. Pas semblan qu'aias corailha,

Mas lai on lebres es leos.

Bertrand de Born: Maitolin.

Tu fais semblant que tu aies des entrailles, mais là où le lièvre est lion.

ANC. FR. Li embat jusqu'en la corée.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 24.

Tote poet l'en véir l'entraille,

E li pomon è la coraille.

Roman de Rou, v. 13541.

CAT. Coradella. ESP. Corada (pecho, entrañas, vientre ). ANC. IT. Corata.

10. Corduelh, s. m., lat. cordolium, chagrin, deuil de coeur.

Greu vieurai mais ses corduelh.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo.

Difficilement je vivrai davantage sans chagrin.

ANC. ESP. Cordojo. IT. Cordoglio.

11. Baticor, s. m., battement de coeur, émotion.

En gran baticor estai ara.

Roman de Flamenca, fol. 42.

Il est alors en grande émotion.

ANC. ESP. Baticor. IT. Batticuore. (chap. batec, batecs de cor: latidos; me bategue lo cor mol depressa, pareix que me sen vullgue eixí del pit. v. bategá.)

12. Crebacor, s. m., crèvecoeur.

Escarnimens pot esser apelatz crebacor.

Per escarnimen e per crebacor.

Leys d'amors, fol. 138 et 139.

Moquerie peut être appelée crèvecoeur.

Par moquerie et par crèvecoeur.

IT. Crepacuore.

13. Coreilla, Corilla, Coralha, s. f., plainte, dispute, querelle.

Ieu fatz de lor ma coreilla.

Augier: Era quan.

Je fais ma plainte d'eux.

Las rancuras et las corillas ero aitals.

Tit. de 1192. DOAT, t. CXXIV, fol. 292.

Les plaintes et les querelles étaient telles.

Mas ar n'auran tal baralha

Que lor enfan, si 'l reys no 'ls part,

Auran part en la coralha.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Mais maintenant ils en auront une telle dispute que leurs enfants, si le roi ne les sépare, auront part à la querelle.

14. Coregliaire, adj., querelleur, grondeur.

Aiso don sui coregliaire.

Marcabrus: Diray vos en.

Ce dont je suis querelleur.

15. Coralhar, Corelhar, Coreilhar, Corillar, v., inquiéter, fâcher, quereller, courroucer.

Apres meta l'om al soleill,

On neguna res no ill coreill.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après qu'on le mette au soleil, où nulle chose ne l'inquiète.

M'escrim e m defen e m coralh,

C'om me fond ma terra e la m'art.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Je m'escrime et me défends et me querelle, parce qu'on me détruit et me brûle ma terre.

D'aquel flagel

Marcabrus si coreilla.

Marcabrus: Lo vers.

Marcabrus se courrouce de ce fléau.

E pus quascus si corelha

De l'autrui joy e s'esmaia.

B. de Ventadour: Eras non vey.

Et puisque chacun se fâche et s'attriste de la joie d'autrui.

Part. prés. S'il est coreillans.

Giraud de Borneil: Si sotils.

Si elle est inquiétante.

Non sia corillans.

Giraud de Borneil: De chantar.

Ne soit pas querellant.

16. Corrotz, s. m., chagrin, courroux.

Totz mos gaugz maiers mi par corrotz.

Mathieu de Querci: Tant suy.

Toute ma plus grande joie me paraît chagrin.

Quar per un gaug n'a 'l pus rics mil corrotz.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Car pour un plaisir le plus puissant en a mille chagrins.

Quar de janglar s'engenra corrotz e ira.

Liv. de Sydrac, fol. 106.

Car de plaisanter s'engendre courroux et colère.

17. Corrosansa, s. f., chagrin, inquiétude, amertume.

Ieu am mai...

Benanansa ab un denier

Que 'l souda ab corrossansa.

Deudes de Prades: Belha m'es.

J'aime mieux... le bonheur avec un denier que la solde avec amertume.

18. Corrossos, adj., courroucé, irascible, colère.

Ans soy corrossos e marritz.

Giraud de Borneil: En honor.

Mais je suis courroucé et marri.

S'om es felz e corrossos, en qual manieira o pot hom esquivar?

Liv. de Sydrac, fol. 33.

Si un homme est méchant et irascible, de quelle manière peut-on esquiver cela?

Substantiv. Ins en ifern lo corrossos.

(chap. A dins del infern lo coléric, cabrejat, enfadat, etc.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Dedans l'enfer le colère.

ANC. FR.

Si leur pri qu'il ne soient envers moi correceus.

Jehan de Meung, Test., v. 724.

Et correceuse et tencerresse.

Roman de la Rose, v. 142.

ANC. CAT. Corrosos.

19. Corrossar, v., attrister, courroucer, irriter, mettre en colère.

Quar si tu lhi mostras malvatz semblan, tu lo corrossaras, et aura ti mala voluntat, auras corrossat te e lhuy.

Liv. de Sydrac, fol. 102.

Car si tu lui montres mauvais semblant, tu le courrouceras, et il t'aura mauvaise volonté, et tu auras attristé toi et lui.

Quan Peire Vidals se corrossava ab ela, En Barral fasia ades la patz.

V. de Pierre Vidal.

(chap. Cuan Pere Vidal se cabrejabe en ella, Barral fée entonses les paus.)

Lorsque Pierre Vidal se courrouçait avec elle, le seigneur Barral faisait alors la paix.

Part. pas. Cum Rollans l'entendet, el n'es mot corrossatz...

Del comte Olivier soy forment corrossatz,

Car ier fo en l'engarda mot malament plagatz.

Roman de Fierabras, v. 558 et 597.

Comme Roland l'entendit, il en est beaucoup courroucé...

Je suis fort attristé au sujet du comte Olivier, car hier il fut grièvement blessé en l'avant-garde.

ANC. FR. Merlin respond que de sa maladie estoit-il moult courroucé et moult lui en desplait. Prophéties de Merlin, fol. 48.

Pensis d'amours, dolens et courrouciés,

M'estuet chanter que ma dame m'en prie.

Romancero français, p. 141.

ANC. CAT. Corrosar.

20. Corrossadamens, adv., furieusement, rudement.

Se partic d'aqui mot corrossadamens.

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 3.

Il se retira de là très furieusement.

21. Acorar, v., encourager, consoler.

Quar ben ai reconegut

Qu'amors no m vol ni m'acor.

Giraud de Borneil: Las! com ave.

Car j'ai bien reconnu qu'amour ne me veut ni m'encourage.

Aisso sai eu, qu'es danz e dezonors,

Qui non acor los dezapoderatz.

Pons de Capdueil: Aissi com cel.

Je sais cela, que c'est dommage et déshonneur, qui ne console pas les affligés.

Dans l'ancien français, acorer signifia ôter le courage, la vie.

Male mort le puisse acorer.

Roman du Renart, t. III, p. 87.

Maint povre ont mort et acoré.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 283.

ANC. IT. Se mala signoria

Che sempre accuora i popoli suggetti.

Dante, Paradiso, c. 8.

ANC. CAT. Acorar. (chap. Acorá, acorás lo foc, pedre forsa o corache, apagás.)

22. Decorar, v., apprendre, réciter par coeur.

Om lo puesca plus leu reportar e decorar.

Leys d'amors, fol. 1.

Qu'on le puisse plutôt rapporter et réciter.

Oblides so que deu oblidar,

E decores de cor so qu'es salutz.

G. Riquier: Fortz guerra.

Qu'il oubliât ce qu'il doit oublier, et apprît par coeur ce qui est salut.

Part. pas. Legen tot jorn e recordan

E retrazen e decoran.

Leys d'amors, fol. 141.

Lisant chaque jour et rappelant et rapportant et récitant par coeur.

CAT. ESP. PORT. Decorar.

23. Dezacorar, Descorar, v., décourager, manquer de courage, être sans coeur.

Per qu'ieu de vos amar no m dezacori. Leys d'amors, fol. 23.

C'est pourquoi je ne me décourage pas de vous aimer.

Part. pas.

Qu'om li traga lo cor e qu'en manjo 'l baro

Que vivon descorat, pueis auran de cor pro.

Sordel: Planher vuelh.

Qu'on lui tire le coeur et que les barons qui vivent sans coeur, en mangent, puis ils auront assez de coeur.

24. Descorallar, v., décourager, perdre courage.

Mas si s part, descoralla.

Giraud de Borneil: Qui chantar.

Mais s'il se sépare, il perd courage.

Quelques Mss. portent escorailla.

25. Encorillar, Encoreillar, v., affliger, fâcher.

Tort n'aura s'ill m'encorilla

Marcabrus: Lanquan.

Elle en aura tort si elle me fâche.

Pesa lor del joi q'ieu ai,

E pois chascus s'encoreilla

De l'autrui joi ni s'esmaia.

B. de Ventadour: Ara non vei. Var.

Il leur pèse de la joie que j'ai, et puis chacun s'afflige et se fâche de la joie d'autrui.

26. Encorar, v., exciter, affliger.

Quar gaug m'encoratz

On plus mos cor s'es iratz.

B. Zorgi: Atressi com lo.

Car vous m'excitez la joie où mon coeur s'est plus attristé.

… Ieu l'am e l'amei de bon cor,

E l'amarai, sitot m'encora

E no m fassa be ni demor.

Un troubadour anonyme: Si la bella que.

Je l'aime et l'aimai de bon coeur, et l'aimerai, quoiqu'elle m'afflige, et qu'elle ne me fasse bien ni agrément.

Part. pas. Cavalliers encoratz de contendre.

Aicart del Fossat: Entre dos reys.

Cavaliers excités à combattre.

27. Recordatio, s. f., lat. recordatio, souvenir.

Reminiscencia o recordatio.

Eluc. de las propr., fol. 18.

Réminiscence ou souvenir.

ANC. CAT. Recordació. ESP. Recordación. PORT. Racordação. IT. Ricordazione. (chap. recordassió, recuerdo o record, recort, recuerdos o records, recorts, v. recordá, enrecordá, enrecordassen.)

28. Recort, s. m., souveuir, souvenance.

Sol vos prezes d'omilitat recortz.

B. Zorgi: Aissi col.

Seulement que le souvenir d'indulgence vous prît.

ANC. FR. Car ce seroit trop lais recors

C'on poroit de moi recorder.

Roman du châtelain de Couci, v. 654.

Me font recors des ténébreuses chartres,

Du grand chagrin et recueil ord et laid

Que je trouvay dedans le Chastelet.

C. Marot, t. 1, p. 245.

CAT. Record. ESP. Recuerdo. IT. Ricordo.

29. Recordansa, s. f., commémoraison, commémoration.

Que en la messa se aya recordansa de li mort.

(chap. Que a la missa se tingue “recordansa” dels morts. Se faigue memoria.)

Doctrine des Vaudois.

Qu'à la messe on ait commémoraison des morts.

ANC. FR. Dont tu ne faces recordance.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 108.

ANC. CAT. Recordança. ANC. ESP. Recordanza.

IT. Ricordanza.

30. Recordamen, s. m., souvenir.

Ni per recordamen de tort ni d'aunimen que ill fos ditz ni faitz.

V. de Bertrand de Born.

Ni par souvenir de tort ni d'outrage qui lui fut dit ni fait.

Donas, ben dic certanament

Que ieu non ai recordamen

Que per hom est nom fos ditz.

V. de S. Alexis.

Dames, je vous dis bien certainement que je n'ai pas souvenir que ce nom fût dit par homme.

Lo recordament de cauzas oblidadas.

(chap. Lo recordamén de coses olvidades, oblidades.)

Eluc. de las propr., fol. 229.

Le souvenir de choses oubliées.

ANC. ESP. Recordamiento. IT. Ricordamento.

31. Recordatiu, adj., recordatif, remémoratif.

Cobla retrogradada per dictios, en autra maniera es dicha recordativa.

Son... recordativas. Leys d'amors, fol. 33 et 26.

Couplet retrogradé par les mots, en autre manière est dit recordatif.

Elles sont... recordatives.

Per sa virtut recordativa. Eluc. de las propr., fol. 13.

Par sa vertu remémorative.

32. Recordar, v., lat. recordari, se rappeler, se souvenir.

Mos cossiriers

Que m recorda sos belhs semblans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Ma pensée qui me rappelle ses belles manières.

Soven record lo grand honor e 'l bes

E 'l dolz plazer qu'en sospiran me dis.

(chap. literal: Assobín men enrecordo del gran honor y lo be y lo dols plaé que suspirán ella me va di.)

G. Faidit: Molt mi.

Souvent je me rappelle le grand honneur et le bien et le doux plaisir qu'elle me dit en soupirant.

E Peyre se recordet de la paraula.

Trad. du Nouv. Test., S. Jean, ch. 18.

Et Pierre se ressouvint de la parole.

Non vos recordatz, quant ieu frais los V pas?

(chap. ¿No ton enrecordéu de cuan yo vach partí los sing pans?)

Trad. du Nouv. Test., S. Marc, ch. 8.

Ne vous souvenez-vous, quand je rompis les cinq pains?

Aisso fai ben a recordar.

Deudes de Prades, AUZ. cass.

Ceci fait bien à rappeler.

Trobaire fo dels premiers qu'om se recort.

V. de Marcabrus.

Il fut troubadour des premiers qu'on se rappelle.

Substantiv. La gloria que s'en donon el recordar.

V. et Vert., fol. 22.

La gloire qu'ils s'en donnent au ressouvenir.

ANC. FR. Jeo recordowe mes salmes en nuit.

Trad. des Ps., Ms. n° 1, ps. 76.

Pour ce que je recors l'ancienne amour.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 191.

Quar quant recors les biaux ex de son front.

J. de Chison, Ess. sur la Mus., t. II, p. 181.

CAT. ESP. PORT. Recordar. IT. Ricordare. (recordá: recordo, recordes, recorde, recordem o recordam, recordéu o recordáu, recorden; enrecordá se conjugue igual; enrecordassen: yo men enrecordo, tú ten enrecordes, etc.)


Cor, s. m., lat. chorus, choeur, partie de l'église où sont les chantres.

X arx alh cor, V de quada part, e puis fay ne XIIII per tota l'autra gleysa.

Philomena.

Dix arches au choeur, cinq de chaque côté, et puis fais-en quatorze pour toute l'autre église.

Doze enfants moynes ac el cor. V. de S. Honorat.

Il y eut douze enfants moines au choeur.

- Réunion de voix chantantes.

E regia lo cor am lo chantre.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 135.

Et il gouvernait le choeur avec le chantre.

Sobr' els cors des angels.

Sermons en provençal, fol. 33.

Au-dessus des choeurs des anges.

ANC. FR. Beaus fu li quers, bele la nef.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 160.

CAT. Cor. ESP. PORT. IT. (chap) Coro.

2. Chorus, s. m., lat. chorus, chorus, choeur.

Que symphonia generalment sia accort de totz sos, cum chorus es acort de totas votz.

Eluc. de las propr., fol. 282.

Que symphonie soit généralement accord de tous sons, comme choeur est accord de toutes voix.

3. Chorist, s. m., lat. chorista, choriste.

… Choristz, mas d'autres, no.

Eluc. de las propr., fol. 224.

… Les choristes, mais d'autres, non.

CAT. ESP. PORT. IT. Corista. (chap. la corista, les coristes, lo coriste, los coristes.)


Coral, s. m., chêne.

Corals... royres.

(chap. robre, roure, rore; Valderrobles en castellá, roble; Valderrobres, a Beseit los antics díen Valdarrores, Val da rores. Los atontats catalanistes com Luisico Rajadell, catarro o catarret, o los Celma Tafalla, Margarita y Francisco, escriuen Vall-de-roures, en guionet nada menos. Dingú del poble u diu aixina, y menos u escriu.)

Leys d'amors, fol. 7.

Chênes... rouvres.

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,






























miércoles, 6 de enero de 2021

Lo Camí, IX.

IX.

Compreníe Daniel, lo Mussol, que ya no li siríe fássil adormís. Lo seu cap, desbocat cap als records, en una febril exitassió, ere un bullidó apassionat, sense cap momén de repós. Y lo roín ere que en son demá teníe que matiná pera agarrá lo rápit que lo portaríe a la siudat. Pero no podíe evitáu. No ere Daniel, lo Mussol, qui cridáe a les coses y a la vall, sino les coses y la vall los que se li imposaben, voltánlo de los seus rumós vitals, en los seus afáns, en los sensills y múltiples detalls de cada día.

Per la finestra uberta, frente al seu llit gruñidó, divisabe la cresta del Pic Rando, punchán la pancha estrellada del sel. Lo Pic Rando teníe de nit una tonalidat mate y tenebrosa. Manabe a la vall esta nit com habíe manat an ella durán los seus onse añs, com los manabe a Daniel, lo Mussol, y a Germán, lo Tiñós, lo seu amic Roc, lo Moñigo.
La historia de la vall se reconstruíe dabán de la seua mirada interna, dabán dels ulls de la seua alma, y los chulits distáns dels trens, los mus de les vaques, los crits lúgubres dels sapos daball de les pedres, los aromes humits y difusos de la terra avivaben la seua nostalgia, ficaben als seus records una nota de palpitán realidat. Después de tot, esta nit ere com tantes atres a la vall, sense aná mes lluñ, com la primera vegada que van saltá la tapia de la finca del Indiano pera robáli les pomes. Les mansanes no significaben res pera lo Indiano, que a Méjico teníe dos restauráns de lujo, una tenda de aparatos de radio y tres barcos destinats al cabotaje. Tampoc pera nells significaben mol les pomes del Indiano, la verdat, ya que tots ells cullíen bones mansanes als horts de les seues cases, ben mirat, tan bones pomes com les que teníe Gerardo, lo Indiano, als abres de la seua finca. ¿Que per qué les furtaben? Assó constituíe una cuestió mol complicada.
Potsé, simplificán, perque cap dells, entonses, passabe dels nou añs y la emossió de lo prohibit imprimíe a les seues maleses un encán indefinible. Li robaben les pomes al Indiano per la mateixa raó que als montes, o al prat de la carrasca, después de bañás, los agradabe parlá de "aixó" y conjeturá sobre "aixó", que ere lo origen de la vida y lo seu misteri.
Cuan Gerardo sen va aná del poble encara no ere lo Indiano, ere sol lo cagarniu de la siñora Micaela, la carnissera y, segóns díe esta, lo mes tímit de tots los seus fills.
La mare afirmabe que Gerardo "ere lo mes tímit de tots", pero al poble asseguraben que Gerardo antes de marchá ere mich tonto y que a México, si sen anabe cap allá, no valdríe mes que pera carregadó del port. Pero Gerardo sen va aná y als vin añs de anássen va torná ric. No va ñabé cap carta en este tems, y cuan lo Indiano se va presentá a la vall, los cucs ya se habíen minjat lo solomillo, lo llom, lo feche, los riñóns y los lleus de sa mare, la carnissera. Gerardo, que ya entonses ere lo Indiano, va plorá un rato al sementeri o fossá, apegat a la iglesia, pero no va plorá en los mocs penján com cuan ere menut, ni li caíe la baba com allacuanta, sino que va plorá en silensio y sense casi llágrimes, com díe l´ama de don Antonino, lo marqués, que ploraben a les siudats los elegáns. Alló implicabe que Gerardo, lo Indiano, se habíe transformat mol. Sons 
germáns, en cambi, seguíen amarrats al lloch, a pesá de que, en opinió de sa mare, eren mes listos que ell; César, lo gran, a la carnissería de sa mare, venén feches, lloms y riñóns de vaca a los veíns pera después, al cap dels añs, fé lo mateix que la siñora Micaela y donáls lo seu feche, lo seu llom, los seus riñóns y los seus lleus als cucs de la terra. Una conducta, en verdat, inconsecuén, inexplicable.

L´atre fill, Damián, teníe una terra de llaurá mijana a l´atra part del riu. Total res, unes faixes de sembrat y uns barbuts panissals. En assó vivíe, y en les cuatre perres que li procuraben la dotsena de gallines que criabe al corral de casa seua. Gerardo, lo Indiano, a la seua primera visita al poble, va portá una dona que casi no sabíe parlá, una filla de deu añs y un "auto" que casi no fée soroll. Tots, hasta lo auto, vestíen mol be y cuan Gerardo va di que allá, a Méjico, habíe dixat dos restauráns de lujo y dos barcos de cabotaje, César y Damián li van fé moltes carantoñes a son germanet y van voldre anássen en ell, a encarregássen cada un de un restaurán y un barco de cabotaje.
Pero Gerardo, lo Indiano, no u va consentí. Assó sí, los va montá a la siudat una tenda de aparatos eléctrics y César y Damián sen van aná de la vall, van renegá de ella y dels seus antepassats y sol de Pascua a San Juan tornaben pel poble, generalmen per a la festa de la Virgen, y entonses donaben bones propines y organisaben carreres de sacs y carreres de sintes y ficaben sing duros de premio a la punta de la cucaña. Y féen aná sombreros planchats y coll du. Los antics amics de Gerardo li van preguntá cóm se habíe casat en una dona rubia y que casi no sabíe parlá, sén ell un home de importansia y possisió com, a no dudá, u ere. Lo Indiano va sonriure sense aspavéns y los va di que les dones rubies se cotisaben mol a América y que la seua dona sí que sabíe parlá, lo que passabe ere que parlabe en inglés perque ere yanqui. A partí de aquí, Andrés, "lo home que de perfil no se veu", li va di "Yanqui" al seu gos, perque díe que parlabe casi tan com la dona de Gerardo, lo Indiano. Gerardo, lo Indiano, no va renegá, en cambi, del seu poble. Los rics sempre se encariñen, cuan son rics, per lo puesto aon antes han sigut pobres. Pareix que es esta la milló manera de demostrá lo seu cambi de possisió y fortuna y lo mes viable prossedimén pera sentís felisos al vore que atres que eren pobres com ells seguixen sén pobres encara que lo tems haigue corregut. Va comprá la casa de un forasté que veníe algún estiu, enfrente de la farmassia, la va reformá de dal a baix y va poblá los seus jardíns de massisos estridéns y de abres fruitals. Alguna vegada veníe al poble a passá una temporada. Va reconeixe dabán dels seus antics amics que les coses li anaben be y que ya teníe a Méjico tres barcos de cabotaje, dos restauráns de lujo y una representassió de resseptós de radio. Es a di, un barco de cabotaje mes que la primera vegada que va visitá lo poble. Lo que no aumentaben eren los fills. Teníe sol a la Mica - li díen Mica, encara que se díe com sa yaya, Micaela, pero, segóns díe l´ama de don Antonino, lo marqués, los rics, a les siudats, no podíen pedre lo tems cridán a les persones per los seus noms sansés - y en lo prima que estabe la yanqui, que tamé caíe per la vall de Pascues a Rams, no donabe ocasió a noves esperanses. César y Damián hagueren preferit que per no existí, no existiguere ni la Mica, encara que cuan ella veníe de América li regalaben flos y cartuchos de bombóns y la portaben als millós teatros y restauráns de la siudat. Aixó díe, al menos, l´ama de don Antonino, lo marqués.
La Mica li va agarrá mol cariño al poble de son pare. Reconeixíe que Méjico no li anabe y Andrés, lo sabaté, argüíe que se pot sabé a siensia serta "si mos va" o "no mos va" un país cuan an ell se dispose de dos restauráns de lujo, una representassió de aparatos de radio y tres barcos de cabotaje.
A la vall, la Mica no disponíe de assó y, sin embargo, ere felís. Sempre que podíe fée una escapada al poble y allí se quedabe mentres son pare no li manabe torná.
Raderamen, la Mica, que ya ere una siñoreta, se estabe bones temporades al poble están sons pares a Méjico. Sons tíos Damián y César, que al poble los díen "los Ecos del Indiano", velaben per nella y la visitaben de cuan en cuan. Daniel, lo Mussol, va naixe pressisamén en lo tránsit dels dos barcos de cabotaje als tres barcos de cabotaje, es a di, cuan Gerardo, lo Indiano, aforrabe pera adquirí lo tersé barco de cabotaje. Per entonses, la Mica ya teníe nou añs pera deu y acababe de coneixe lo poble. Pero cuan a Roc, lo Moñigo, se li va ocurrí la idea de robá les pomes del Indiano, Gerardo ya teníe los tres barcos de cabotaje y la Mica, sa filla, desset añs. Per aquelles feches, Daniel, lo Mussol, ya ere capás de acatássen de que Gerardo, lo Indiano, habíe progressat, y be, sense nessessidat de estudiá catorse añs y encara que sa mare, la Micaela, díe dell que ere
"lo mes tímit de tots" y de que anabe per lo poble tot lo día de Deu en los mocs penján y la baba a la barbilla. Fore o no fore aixina, u contaben al poble y no ere cosa de resselá que existiguere un acord entre tots los veíns pera di dell una cosa que no fore serta.

Cuan van saltá la tapia del Indiano, Daniel, lo Mussol, teníe lo cor a la gola. En verdat, no teníe ganes de minjá pomes ni de cap atra cosa que no fore péndreli lo pols a una cosa prohibida. Roc, lo Moñigo, va sé lo primé en dixás caure al atre costat de la tapia. 

U va fé blanamen, en una armonía y una elegansia casi felines, com si los seus ginolls y les seues ingles tingueren molles. Después los va fé señes en la ma, desde detrás de un abre, pera que se afanaren. Pero lo únic que se donáe pressa de Daniel, lo Mussol, ere lo cor, que ballabe com un lloco deslligat. Notabe les cames paralisades y una fosca aprensió mermabe la seua natural ossadía. Germán, lo Tiñós, va saltá lo segón, y Daniel, lo Mussol, lo radé. En sert modo, la consiensia del Mussol estabe tranquila. Les maníes de la Pesteta gran se li habíen apegat a les raderes semanes. Per lo matí li habíe preguntat a don José, lo mossen, que ere un gran san:

- Siñó retó, ¿es pecat furtáli pomes a un ric?

Don José habíe meditat un momén antes de clavá los seus ullets, com agulles de cap, en ell: - Segóns, fill. Si lo robat es mol ric, mol ric y lo lladre está en un cas de extremada nessessidat y pren una pometa pera no morís de fam, Deu es comprensiu y misericordiós y sabrá disculpál. Daniel, lo Mussol, se va quedá apassiguat interiormen.
Gerardo, lo Indiano, ere mol ric, mol ric, y, en cuan an ell, ¿no podíe víndreli una desgrassia com a Pepe, lo Cabut, que se habíe tornat raquític per falta de vitamines y don Ricardo, lo meche, li va di que minjare moltes pomes y moltes taronjes si volíe curás? ¿Quí li assegurabe que si no se minjabe les pomes del Indiano no li passaríe una desgrassia pareguda a la que teníe Pepe, lo Cabut? Al pensá en aixó, Daniel, lo Mussol, se sentíe mes aliviat. Tamé lo tranquilisabe bastán sabé que Gerardo, lo Indiano, y la yanqui estaben a Méjico, la Mica en "los Ecos del Indiano" a la siudat, y Pascualón, lo del molí, que sen cuidabe de la finca, a la taberna del Chano jugán una partida de mus. No ñabíe, per tan, que tindre po. Y, sin embargo, ¿per qué lo seu cor palpitáe de esta manera desordenada, y se li fée un nugo al estómec, y se li doblegaben les cames per los ginolls? Tampoc ñabíen gossos. Lo Indiano detestabe este mijá de defensa. Tampoc, seguramen, timbres de alarma, ni ressortes sorprendéns, ni trampes dissimulades an terra.
¿Per qué tindre temó, pos? Avansaben cautelosamen, movénse entre les sombres del jardí, daball de un sel alt, ple de estrels mol menuts. Se comunicaben per tenues cuchicheos y la herba cruixíe suavemen daball dels seus peus y este ambién de rosses imperseptibles y misteriosos sussurros li agarrotabe los ñirvis a Daniel, lo Mussol.

- ¿Y si mos sentiguere lo boticari? - va rossegá este.

- ¡Scht!

Lo contundén sisseo de Roc, lo Moñigo, lo va fé callá. Se internaben al hort. Apenes parlaben ya mes que per señes y los momos nerviosos de Roc, lo Moñigo, cuan tardaben en enténdrel, adquiríen, a la mija oscurina, uns tonos patétics impressionáns.

Ya estaben daball de la pomera que habíen triat. Creixíe uns peus per detrás del edifissi. Roc, lo Moñigo, va di: - Quedáutos aquí; yo sacsaré la pomera.

Y va puchá an ella a escape. Les palpitassións del cor del Mussol se van asselerá cuan lo Moñigo va escomensá a sacsá les branques en tota la seua enorme forsa y les fruites madures caíen damún de la herba en un repiqueteo ininterrumpit de pedregada. Ell y Germán, lo Tiñós, no donaben abast pera arreplegá les pomes despenjades. Daniel, lo Mussol, al acachás, obríe la boca, pos a ratos li pareixíe que li faltabe lo aire y se aufegabe. De repén, lo Moñigo va dixá de sacsá la pomera.

- Miréu; está ahí lo coche - va mussitá, desde la altura, en una extraña veu.

Daniel y lo Tiñós van mirá cap a la casa voltats de oscurina. La aleta del coche negre del Indiano, que fée menos soroll encara que lo primé que va portá a la vall, relluíe detrás del racó de la vivienda. A Germán, lo Tiñós, li van tremolá los labios al exigí:

- Baixa de pressa; hi deuen está.

Daniel, lo Mussol, Y Germán, lo Tiñós, se movíen belcats per los riñóns, pera soportá milló les brassades de pomes. Lo Mussol va sentí una temó inmensa de que algú puguere enchampál aixina. Va apoyá convensut al Tiñós:

- Venga, baixa, Moñigo. Ya tenim prou pomes.

La temó los fée pedre la serenidat. La veu de Daniel, lo Mussol, sonabe alterada, en un to superió al simple murmull. Roc, lo Moñigo, va trencá una rama en lo pes del cos al tratá de baixá pressipitadamen. Lo cruixit va soná com un tiro an aquella atmósfera silensiosa de rosses y sussurros. La seua exitassió anabe en aumén:

- ¡Ojito, Moñigo!

- Yo vach eixín.

- ¡Nassos!

- Gallina lo que salto primé la tapia.

No es fássil determiná de aón va eixí la aparissió. Daniel, lo Mussol, después de alló, se inclinabe a creure en bruixes, duendes y fantasmes. Ella, la Mica, estabe dabán dells, alta y esbelta, embutida a un espectral traje blang. A les denses tenebres, la seua figura adquiríe una presensia ultraterrena, algo paregut al Pic Rando, sol que mes difuminat y fugitiu.

- Conque sou vatros los que me furtáu les pomes, ¿eh? - va di.

Daniel, lo Mussol, y Germán, lo Tiñós, van aná dixán rellissá les fruites, una a una, hasta enterra. La consternassió los agarrotabe. La Mica parlabe en naturalidat, sense destemplansa en lo to de veu:

- ¿Tos agraden les mansanes?

Va tremolá, un instán, al aire, la assustada afirmassió de Daniel, lo Mussol:

- Siiií...

Se va sentí la rissa amortiguada de la Mica, com si brotare a impulsos de una amagada complassensia. Después va di: - Prenéu dos pomes cadaú y veníu en mí.

Li van fé cas. Los cuatre se van encaminá cap al porche. Una vegada allí, la Mica va girá un conmutadó, amagat detrás de una columna, y se va fé la llum. Daniel, lo Mussol, va agraí que una columna piadosa se interposare entre la llum y la seua cara de abatut.
La Mica, sense ton ni son, va torná a riure espontáneamen. A Daniel, lo Mussol, li va assaltá la temó de que los denunsiare y entregare a la guardia sivil. May habíe vist tan prop a la filla del Indiano y la seua cara y la seua silueta anaben fénli olvidá per moméns la comprometuda situassió. Y tamé la seua veu, que pareixíe lo suave y modulat acento de una cagarnera. La seua pell ere tersa y torrada y los seus ulls oscurs y sombrejats per unes pestañes mol negres.

Los brassos eren prims y elástics, y estos y les seues cames, llargues y esbeltes, oferíen la tonalidat dorada de la pechuga del perdigot, lo mascle de la perdiu. Al desplassás, la ingravidés de los seus moviméns produíen la sensassió de que podríe volá y pédres al espay igual que una bambolla de sabó.

- Está be - va di, -. Aixina que los tres sou uns lladrets.

Daniel, lo Mussol, se va confessá que podríe passás la vida escoltánla an ella di que ere un lladret y sense cansás gens. Lo di ella "lladret" ere com si li acarissiare les galtes en les dos mans, en les seues dos manetes, ligeres y vitals.

La Mica se va tombá a una tumbona y la seua figura se va estilisá encara mes.
Va di: - No tos faré res esta vegada. Tos dixaré marchá. Pero me hau de prometre que si voleu pomes me les demanaréu a mí y no saltaréu la tapia furtivamen, com si fóreu lladres.

Los va mirá, un detrás del atre, y tots van assentí en lo cap.

- Ara podéu anáton - va acabá.

Los tres amics van eixí, en silensio, per la portalada cap a la carretera. Van caminá unes passes sense intercambiá cap paraula. Lo seu silensio ere pesat y massís, imposat per la secreta consiensia de que si encara anaben solts pel món se debíe, mes que a la seua propia habilidat y maña, al favor y la compassió de la Mica. Aixó, y mes a la infansia, sempre resulte una mica deprimén. Roc, lo Moñigo, va mirá de reull al Mussol.
Caminabe este en la boca uberta y los ulls ausséns, com extassiat.
Lo Moñigo lo va sacsá de un bras y li va di: - ¿Qué te passe, Mussol? Estás com alelat.

Y, sense esperá resposta, va aviá en forsa les seues dos pomes contra los bultos informes y oscurs que pasturaben en passiensia al prat del apotecari.

lunes, 25 de marzo de 2019

Castellano - Catalá

Ne ñan moltes mes, y después están les que s'assemellen mol…
Com veém tots los idiomes fills del latín s'assemellen, pero aixó no vol di que siguen lo mateix. Que lo valensiá encara s'apareix mes al catalá, normal, pero es mes be al revés, y es normal perque lo regne de Valéncia i lo condat de Barcelona perteneixíen a la corona de Aragó…

Lligín llibres antics valensians y cataláns, se veu que no se assemelláen tan hasta que a partí del siglo de or valensiá, lo catalá va aná cambián poc a poc per influénsia del valensiá, un ejemple es lo arcaísme valensiá “Nosaltres”, natros y natres en chapurriau.
Busqueu llibres en catalá antic (no cal mol antic, només antes de Pompeyo Fabra) y sabreu com se díe aixó en catalá.

Busqueu llibres en catalá antic (no cal mol antic, només antes de Pompeyo Fabra) y sabreu com se díe aixó en catalá.



Pompeyo Fabra, gramática, català
Pompeyo, sí, no Pompeu Fabra, Universidat Pompeyo Fabra


Castellano - Catalá
agradar –– agradar
agregar –– agregar
ajusticiar, executar antic, ejecutar –– executar
alertar –– alertar
amar –– amar
amor –– amor
anotar –– anotar
arrancar –– arrancar
arrear –– arrear
atracar –– atracar
balda –– estante
banca –– banca
banda –– banda, faixa
bandera –– bandera
bar –– bar
batalla –– batalla
benefactor – benefactor
beneficiar –– beneficiar
bicicleta –– bicicleta
boicot –– boicot
broma – broma
cabal –– cabal
cantar –– cantar
carnaval –carnaval
causar –– causar
centrifugadora –– centrifugadora
coincidir –– coincidir
colador – colador
combinar –combinar
combustible –– combustible
comprar –– comprar
contra –– contra
convocar –– convocar
coronel –– coronel
cura –– cura
decidir –– decidir
dedicar –– dedicar
derrotar –– derrotar
desafiar –– retar, desafiar
desanimar –– desanimar
desistir –– desistir
destacar –– destacar
destinar –– destinar
dimitir – –dimitir
disciplina –– disciplina
drama –– drama
entrada –– entrada
esgrima –esgrima
estar –– estar
estatal –– estatal
estrofa –– estrofa
estudiar –– estudiar
evitar –– evitar
evolucionar –– evoluir
existir –– existir
explicar –explicar
extintor –– extintor
extorsionar –– extorquir
fabricar –– fabricar
familiar –– familiar
fauna –– fauna
figura –– figura
fiscal –– fiscal
flauta –– flauta
flor –– flor
flotar –– flutuar ?
frase –– frase
funeral –– funeral
furgoneta –– furgão
gaita –– gaita
gas –– gás
gen –– gen
gorra – gorra
gota –– gota
guardar –– guardar
guillotina –– guillotina
habilitar –– habilitar
habitar –– habitar
hemorroide –– hemorróides
hipotecar –– hipotecar
honor –– honor
honrar –– honrar
hora –– hora
horrible –– horríble
idioma – idioma
impedir –– impedir
iniciativa –– iniciativa
intentar –– tentar
judicial –judicial
jugador –– jugador
jungla – jungla
jurar –– jurar
justificar –– justificar
lapidar –– lapidar
legal –legal
legitimar –– legitimar
lexema –– lexema
lingüística –– lingüística
liquidar –– liquidar
lloro –– ploro
madrastra –– madrastra
mal –mal
maniobrar –, maniobrar
menor –– menor
mesa – mesa
mesura – mesura
militar –– militar
moneda –– moneda
mongol –– mongol
morfema –– morfema
motor –– motor
mundial –– mundial
nacional –– nacional
narrativa –– narrativa
neurona – neurona
neutro –– neutre
no – no
norma –norma
normal –– normal
numerar –– numerar
obra –– obra
octubre --octubre
ocupar –ocupar
oliva –oliva
opinar –– opinar
optimista – optimista
orador –– orador
ordenar –– ordenar
organdí –– organdi
pacificar –– pacificar
pagar – pagar
país –– país
pancarta – pancarta
perdonar –perdoar
pirata – pirata
plata –– plata
poca –– poca
poder –– poder
prestar – – prestar
primavera – primavera
protagonista – protagonista
puré – puré
rata – rata
renunciar – renunciar
residir – residir
retirar – – retirar
retornar – retornar
rigor –– rigor
robar – – robar
rosa – rosa
saber – – saber
sacarina – sacarina
salsa – salsa
sala -- sala
saltar – saltar
seguir – – seguir
senda – – senda
sensacional – sensational
sentir – – sentir
separar – – separar
ser – ser
si – si
similar – similar
simular – simular
síndrome – síndrome
singular – singular
sobrevalorar – sobrevalorar
solapa – solapa
sonata – sonata
sopa – sopa
superior – superior
tambor –– tambor
taxi – taxi
telefonista –– telefonista
tema – – tema
temporal –– temporal
tenor –– tenor
terrorista – – terrorista
torrar –– tostar
tortura –– tortura
transistor –– transistor
tribunal –– tribunal
tropa –tropa
úlcera –– úlcera
uniforme –– uniforme
universal –– universal
usar –– usar
usura –– usura
útil –– útil
valor –– valor
valorar – valorar
venda – venda
ventilador –– ventilador
verdura –– verdura
vinagreta –– vinagrete
vista –– vista
vocal – vocal
votar –votar
vulgar –– vulgar
zombi –– zombi

viernes, 26 de enero de 2024

Lexique roman; Coralh - Cornelina


Coralh, s. m., lat. corallum, corail.

Coralh mols et blans ramels ha jus l'ayga, mas tantost cum es fora, si torno vermelhs et durs... La mar de Sicilia engendra coralh.

Eluc. de las propr., fol. 186 et 180.

Le corail a au fond de l'eau des rameaux mous et blancs, mais aussitôt comme il est dehors, ils deviennent vermeils et durs... La mer de Sicile engendre du corail.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Coral. IT. Corallo.

Coralh mols et blans ramels ha jus l'ayga, mas tantost cum es fora, si torno vermelhs et durs... La mar de Sicilia engendra coralh.

Corb, Corp, s. m., lat. corvus, corbeau.

Corbs ni votors ni auzels...

(chap. Corb ni buitre ni muixó.)

Guillaume de Tudela.

Corbeau ni vautour ni oiseau...

Et el remas plus negre que corp.

Chronique d'Arles.

Et il resta plus noir que corbeau.

On Noe trames lo corp el temps del deluvi.

Liv. de Sydrac, fol. 3.

Où Noé transmit le corbeau au temps du déluge.

ANC. FR. Vola un corb...

Si le corb porra engingnier...

Le corb s'oï si bien loer.

Marie de France, t. II, p. 105.

CAT. Corb. ESP. Cuervo. PORT. IT. Corvo. (chap. corv, pl. corvs; latín corvus, en v, pos natros tamé.)

2. Corpatos, s. m., petit corbeau.

Lo corp cant a sos corpatos.

(chap. Lo corv cuan té los seus corvets, casi com lo coche Corvette; 

ESP. corvato, corvatos)

Naturas d'alcus auzels.

Le corbeau quand il a ses petits corbeaux.

3. Corpmari, s. m., cormoran.

O de morgoill, s'es en aizina,

Que hom apella corpmari.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ou de plongeon, qu'on appelle cormoran, s'il est à portée.

CAT. Corbmarí. PORT. Corvomarinho. (ESP. chap. cormorán; los cormorans son com corvs del mar, marins.)

4. Croac, s. m., croac, cri du corbeau.

Corps can crida croac...

Del so de croac corps se pren.

Leys d'amors, fol. 2 et 132.

Le corbeau quand il crie croac.

Corbeau se prend du son de croac.

(chap. Vore lo poema de Edgar Allan Poe, the raven traduít al chapurriau, lo corv. En alemán Raab, inglés raven.)

IT. Fr. Saccheti, Rim., dit du corbeau:

Il corbo allor faccia cro, cro.

Lo corv. Edgar Allan Poe.


Corb, adj., lat. curvus, courbe, couché.

E grans espazas corbas de bon acier trempat.

Roman de Fierabras, v. 259.

Et grandes épées courbes de bon acier trempé.

Natura a provezit de corbas unglas.

Totz aytals ausels han bec corb.

Eluc. de las propr., fol. 49 et 139.

La nature a pourvu d'ongles courbes.

Tous tels oiseaux ont bec courbe.

Fig. No us pessetz ges que lur tir,

Quant hom las fai corbas estar.

Le moine de Montaudon: Autra vetz.

Ne pensez pas qu'il leur en coûte, quand on les fait tenir courbes.

ANC. FR. Que tote en ai corbe l'eschine.

Roman du Renart, t. II, p. 33.

Les bras avoit longz et corbes.

Roman français de Fierabras.

CAT. Corb. ESP. PORT. IT. Corvo. (chap. curvat, belcat)

2. Curvitat, s. f., lat. curvitatem, courbure.

Es drecha ses curvitat.

(chap. Es dreta, directa, recta, sense curves.)

Eluc. de las propr., fol. 225.

Est droite sans courbure.

EST. Curvidad. PORT. Curvidade. IT. Curvità.

3. Corbament, s. m., lat. curvamen, traverse, entorse.

Degun contrast, embargament o corbament no faran.

Tit. de 1310. DOAT, t. XXXVIII, fol. 164.

Ne feront aucune opposition, arrêtement ou traverse.

4. Corbar, Curvar, v., lat. curvare, courber, plier.

Alas l'en corbon e l'en baisson.

(chap. Les ales li curven y li baixen.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les ailes lui en courbent et lui en baissent.

Il fut employé dans des sens ou dans des locutions obscènes:

Corba ill be soven l'esquina.

(chap. Li curve ben sobín la esquena.) 

T. de Bernard et de Gaucelm: Gaucelm.

Lui courbe bien souvent l'échine.

Las baratairitz baratan,

Frigens del barat corbaran.

Marcabrus: Pus s'enfulleysson.

Courberont les trompeuses trompant, grillantes de la tromperie.

Part. pas. Instrument subtil de curvada extremitat.

Trad. d'Albucasis, fol. 31.

Instrument subtil d'extrémité courbée.

ANC. ESP. Corvar (MOD. curvar). PORT. Curvar. IT. Curvare. (chap. curvá, curvás: yo me curvo, curves, curve, curvem o curvam, curvéu o curváu, curven. Belcá: belco, belques, belque, belquem o belcam, belquéu o belcáu, belquen.)

5. Acorbar, v., courber, baisser.

De jus pes no si acorba.

Eluc. de las propr., fol. 202.

Ne se courbe pas en bas aux pieds.

ANC. FR.

Qui tant nos fet ci acorber.

Roman du Renart, t. I, p. 218.

6. Incurvacio, s. f., lat. incurvatio, courbure.

Cum mostra per lor incurvacio.

Eluc. de las propr., fol. 245.

Comme il montre par leur courbure.

IT. Incurvazione.

7. Encorbar, v., lat. incurvare, courber, renverser.

Substantiv. Al encorbar, sitot vos es gabaire,

Dis qu'el vos vi.

G. de Berguedan: Amicx marques.

Quoique vous êtes railleur, il dit qu'il vous vit au renverser.

CAT. ESP. Encorvar. IT. Incurvare. (chap. encorvá, belcá: encorvo, encorves, encorve, encorvem o encorvam, encorvéu o encorváu, encorven.)

8. Recurvatio, s. f., recourbement.

Plicabilitat e recurvatio.

Eluc. de las propr., fol. 230.

Pliabilité et recourbement.

(chap. Plegabilidat y belcamén.)

9. Recurvar, v., recourber.

Ja sia qu'els corns et las unglas e 'ls becs dels auzels si posco mollificar e recurvar. Eluc. de las propr., fol. 62.

Jà soit que les cornes et les ongles et les becs des oiseaux se puissent mollifier et recourber.

PORT. Recurvar. (chap. recurvá, belcá)


Corda, s. f., lat. chorda, corde, lacet, cordage.

Sui liatz ab ferma corda.

A. Daniel: Autet e bas.

(chap. Estic (sóc) lligat en firme corda. A. Daniel: Altet y baix.)

Je suis lié avec solide corde.

Per remirar si falh

Corda, borel, ni benda

On calha far esmenda.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Pour examiner s'il manque lacet, bourrelet ni bandeau où il faille faire réparation.

Corron, com belugas de fuec, per cordas e per albres.

V. et Vert., fol. 54.

(chap. Corren, com purnes de foc, per cordes y per mastils.)

Courent, comme bluettes de feu, par cordages et par mâts.

Qu'el loire per la corda tenha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'il tienne le leurre par la corde.

Tres livras et mieja de fil filat per las cordas de las arbalestas del comun.

Tit. de 1433, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 219.

Trois livres et demie de fil filé pour les cordes des arbalètes de la commune.

- Corde d'instrument.

Faitz la rota

Ab XVII cordas garnir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Fais garnir la rote avec dix-sept cordes.

La primairana corda s'entona jotz greumens.

(chap. La primera corda se entone (afine) baix gravemén.)

Pierre de Corbiac: El nom de.

La première corde s'entonne bas gravement.

Del salteri

Faras X cordas estrangir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Tu feras résonner les dix cordes du psaltérion.

Fig. Chascus es estreiz ab las cordas de sos pechaz.

Trad. de Bède, fol. 51.

Chacun est étreint avec les cordes de ses péchés.

Loc. Car los volrion tornar a lur corda.

V. et Vert., fol. 23.

Car ils voudraient les tourner à leur corde.

ANC. FR. Tels les a la dame atornez

Que toz les a trez à sa corde,

Chascuns du tout à li s'acorde.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 280.

ANC. ESP.

Non querria el tiempo ennas cordas perder.

Poema de Alexandro, cop. 2381.

CAT. Corda. ESP. Cuerda. PORT. IT. Corda. (chap. corda, cordes, cordeta, cordetes, cordell, cordells, cordellet, cordellets. v. cordá, passá corda.) 

2. Cordo, s. m., cordon, collier.

Un viel capel d'escarlat ses cordos.

Lanza: Emperador.

Un vieux chapeau d'écarlate sans cordons.

Liat pel col ab un cordo.

G. de Berguedan: Lai on hom.

Lié par le col avec un cordon.

Loc. La plus plazens

Domna e de plus de faysso

Que a son colh portes cordo.

Matfre Ermengaud: Dregz de.

La plus aimable dame et de meilleure façon qui portât collier à son cou.

CAT. Cordó. ESP. Cordón. PORT. Cordão. IT. Cordone. (chap. cordó, cordons, cordonet, cordonets; v. acordoná, no es lo mateix que lligá los cordons, se referix a fé cordons, aliniá la palla, aufals, fenás, consevol forrache: acordono, acordones, acordone, acordonem o acordonam, acordonéu o acordonáu, acordonen. Acordonat, acordonats, acordonada, acordonades.)

3. Cordonet, s. m., cordonnet.

D'un cordonet daurat lo fasa.

Un troubadour anonyme: Senior vos que.

Qu'il le fasse d'un cordonnet doré.

CAT. Cordonet.

4. Cordel, s. m., cordeau.

Cordels per mezurar.

(chap. Cordells per a medí.)

Eluc. de las propr., fol. 213.

Cordeaux pour mesurer.

ANC. CAT. Cordell. ESP. PORT. Cordel.

5. Cordella, s. f., cordon, cordelette.

Aia hom anel o cordella.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'on aie anneau ou cordelette.

ANC. CAT. IT. Cordella.

6. Cordalha, s. f., cordage.

Per una carga de cordalha, quatre deniers.

Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXIV, fol. 191.

Pour une charge de cordage, quatre deniers.

PORT. Cordoalha.

7. Cordazo, s. f., mesurage au cordeau.

Venga a cordazo.

Tit. de 1352. DOAT, t. XCIII, fol. 222.

Vienne à mesurage au cordeau.

8. Cordier, s. m., cordier.

Del dimecres son cordiers.

(chap. Del dimecres són los cordellés – los que fan cordell, cordells.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Les cordiers sont du mercredi.

PORT. Cordoeiro. IT. Cordajo. (ESP. Cordelero)

9. Encorda, s. f., encorde, garniture d'arc.

Fil... per las cordas et encordas de las arbalestas del comun.

Fil plat per far las encordas de las grossas arbalestas.

Tit. de 1433, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 240 et 238.

Fil... pour les cordes et encordes des arbalètes de la commune.

Fil plat pour faire les encordes des grosses arbalètes.

10. Cordar, v., corder, mesurer.

Quan las aura fachas portar a sa maison o a son obrador, qu'el comprador puesca cordar, si s vol, e 'l vendedor no hi puesca contrastar que non las corde. Cartulaire de Montpellier, fol. 39.

(chap. No me cal traduí, consevol u pot entendre. Fachas vol di fetes, no faches o sossialistes com Adolfet lo alemán o Benitet lo italiá.)

Quand il les aura fait porter à sa maison ou à son ouvroir, que l'acheteur puisse les mesurer, s'il le veut, et que le vendeur ne puisse y empêcher

qu'il ne les mesure.

- Lacer.

Cordatz estrechamen

Vostres bratz ben e gen.

… Enans que us cordetz,

Lau qu'el bras vos lavetz.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Lacez étroitement vos bras bien et avec grâce.

Avant que vous vous laciez, j'approuve que vous vous laviez le bras.

Part. pas. Menudet cordat

Ab filetz d'argen.

Un troubadour anonyme: Per amor.

Légèrement lacé avec des filets d'argent.

CAT. Cordar. (chap. cordá, medí en corda o cordell: cordo, cordes, corde, cordem o cordam, cordéu o cordáu, corden; medixco o medixgo, medixes, medix, medim, mediu, medixen.)

11. Cordeiar, v., attacher, mettre en laisse.

E jatz ab una vielha rossa

Que cordeia e tira gossa.

P. Cardinal: D'Esteve de.

Et couche avec une vieille rosse qui attache et traîne chienne.

12. Manicorda, s. f., lat. monocordum, monocorde.

Manicorda

Ab una corda.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Le monocorde avec une corde.

L'us mandura, e l'autr' acorda

Lo sauteri ab manicorda.

Roman de Flamenca, fol. 11.

L'un joue de la mandore, l'autre accorde le psaltérion avec le monocorde.

ANC. FR. Harpes, manicordons, espinettes.

Histoire maccaronique, t. II, p. 6.

ESP. Manicordio (monacordio). IT. Monocordo.

13. Accort, s. m., accord, traité.

An fag acort ab Peiregorc e jur.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn.

Ils ont fait traité et serment avec Périgord.

ANC. CAT. Acord. ESP. Acuerdo. PORT. Acordo. IT. Accordo. (chap. acord, acuerdo; v. acordá: acordo, acordes, acorde, acodem o acordam, acordéu o acordáu, acorden.) 

14. Entracor, s. m., convention réciproque.

Ab lei an pres loc e lor entracor.

G. Adhemar: Mout cantera.

Avec elle ils ont pris lieu et leur convention réciproque.

15. Acordi, s. m., accord, consentement.

E lo acordi fo aital.

Tit. de 1315. DOAT, t. LXXXIX, fol. 120.

Et l'accord fut tel.

Et, per aquesta esperansa, lo simple home donet sa vacca al capela ab lo acordi de sa molher. V. et Vert., fol. 75.

(chap. Y, per esta esperansa, lo simple home va doná la seua vaca al capellá en l' acord, consentimén, de la seua dona; sa : la seua, encara diém sa en chapurriau, sa mare, sa tía, inclús san germana; a Mallorca es artícul, de ipsa latín, sa calobra, sa llengo, sa sobrasada, sa ensaimada, etc.)

Et, dans cette espérance, l'homme niais donna sa vache au prêtre avec le consentement de sa femme.

ANC. FR. Pour metre entre les rois acorde.

G. Guiart, t. 1, p. 120.

ANC. CAT. Acordi.

16. Acordier, Acorder, s. m., accord, traité.

E metria tot lo plag voluntier

En dos amicx per far bon acordier.

Le moine de Montaudon: Ayssi cum.

Et je confierais volontiers toute la contestation à deux amis pour faire un bon traité.

Tot acordiers m'en sera honratz.

Raimond de Miraval: Pus ogan.

Tout accord sera honoré par moi.

Avem faig acorder ab l'abat.

Tit. de 1182. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 59.

Nous avons fait accord avec l'abbé.

17. Acordamen, s. m., accord, traité.

Si per lo mon fos bos acordamens,

Que cristias se denhesson amar.

R. Gaucelm: Ab grans.

Si par le monde était bon accord, de manière que les chrétiens daignassent s'aimer.

Qu'ilh et amors son d'un acordamen.

G. Riquier: Aissi cum selh que.

Qu'elle et l'amour sont d'un même accord.

- Concordance, règle.

D'arismetica sai totz los acordamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Je sais toutes les concordances d'arithmétique.

ANC. FR. Pais ont faite e acordement.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 84.

ANC. ESP. Acordiamento. IT. Accordamento. (chap. acordamén, acord, trate, tratat)

18. Acordansa, s. f., accord, rapport, traité, concordance.

Qu'el comens ab la fi ay' acordansa.

P. Cardinal: Qui s vol.

Que le commencement ait accord avec la fin.

Aquelas acordansas ni 'ls contraliamens

Ab las autras estelas...

D'aquelas acordansas nais us atempramens.

P. de Corbiac: El nom de.

Ces rapports et les oppositions avec les autres étoiles.

De ces accords naît une combinaison.

S'ieu accort

E bon' acordanza

Trobes ab lieys qu'am plus fort.

Giraud de Salignac: Per solatz.

Si je trouvais accord et bon traité avec elle que j'aime plus fort.

ANC. FR. Après ceste accordance, ils murent tout maintenant de commun accord seur le roy Gontran.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 213.

E fu l'acordance d'iceux telle.

G. Guiart, t. 1, p. 31.

ANC. CAT. ANC. ESP. Acordanza. ANC. PORT. Acordança. IT. Accordanza.

19. Acordatiu, adj., qui accorde, accordatif.

Art muzical es de cauzas contrarias, quals so greu votz et aguda, acordativa.

Eluc. de las propr., fol. 282.

L'art musical est accordatif de choses contraires, telles que sont voix grave et aiguë.

20. Acordar, v., accorder, mettre d'accord, permettre, unir.

Per so no puesc motz ni sos acordar.

Aimeri de Bellinoi: Ailas! per que.

Pour cela je ne puis accorder mots ni sons.

Amors o vol e m'o acorda.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Amour le veut et me l'accorde.

Ab lo rey mi vuelh acordar d'Aragon.

Bertrand de Born: Quan vei.

Je veux m'unir avec le roi d'Aragon.

Quan dui cor en un' amistat

S'acordon per leial amor.

Gui de Cavaillon: Ab tant de.

Quand deux coeurs s'unissent en un même attachement par loyal amour.

Echo... acorda se a tot aco que hom ditz.

V. et Vert., fol. 23.

Écho... s'accorde à tout ce qu'on dit.

Mas la quarta e la quinta...

S'acordon per descort.

P. de Corbiac: El nom de.

Mais la quarte et la quinte... s'accordent par discordance.

Part. prés. Acordans fo ab sos egals.

Brev. d'amor, fol. 92.

Il fut facile avec ses égaux.

E can son ben acordan

E ferm tuit trei d'un semblan.

Aimeri de Peguilain: Ancmais.

Et quand ils sont bien accordants et fermes tous trois de la même manière.

Part. pas. Quar ab mi vos vey acordat.

Raimond de Durfort: Turcmalet be us.

Car je vous vois accordé avec moi.

ANC. FR. Et ce fu accordet par l'evesque de Cambrai.

Charte de Valenciennes, 1114, p. 410.

CAT. ESP. PORT. Acordar. IT. Accordare. (chap. acordá: acordo, acordes, acorde, acordem o acordam, acordéu o acordáu, acorden.)

21. Acordadament, adv., conjointement, unanimement.

E seran signadas pel senhor e 'ls cossols acordadament.

Charte de Gréalou, p. 86.

Et seront signées par le seigneur et les consuls conjointement.

E issiron d'Egipte tug acordadamens.

(chap. Y van eixí, ixí, issí de Egipto tots acordadamen, conjuntamen, unánimemen.)

P. de Corbiac: El nom de.

Et sortirent d'Égypte tous conjointement.

Si s'esdevenia que toz lo covens acordadamen causis una persona.

Trad. de la règ. de S. Benoît, fol. 33.

S'il arrivait que tout le couvent choisît unanimement une personne.

ANC. CAT. Acordadament. ESP. PORT. Acordadamente. IT. Accordatamente.

22. Concordia, s. f., lat. concordia, concorde, union.

Qui rump la fraternal concordia fai contra Deu.

Trad. de Bède, fol. 22.

(chap. Qui rom, romp, trenque, la concordia fraternal, entre germans, fa contra Deu.)

Qui rompt la concorde fraternelle fait contre Dieu.

Lor promes... de recebre aquella patz et aquella concordia.

V. de Bertrand de Born.

Leur promit... d'accepter cette paix et cette union.

CAT. ESP. PORT. IT. Concordia. (chap. concordia, concordies; v. concordá, concordás; ñan mols textos antics aon se parle de concordia, pas, unió.)

23. Concordi, s. m., accord, traité.

Lo concordi entre vos et ella.

V. de Bertrand de Born.

L'accord entre vous et elle.

24. Concordar, Concordiar, v., lat. concordare, accorder, concorder.

Vas K. rei de Fransa qu'ieu m'en concort.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 41.

Que je m'en accorde avec Charles roi de France.

Si aquestas letras se concordian.

Priv. conc. par les rois d'Angleterre, fol. 10.

Si ces lettres s'accordaient.

ANC. FR. Concorde nos a nostre rei.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 40.

CAT. ESP. PORT. Concordar. IT. Concordare.

25. Descort, s. m., querelle, discord.

Com an vezi, an descortz.

Bertrand de Born: S'abrils.

Comme ils ont voisins, ils ont discords.

- Dissonance, terme de musique.

Mas la quarta et la quinta, que 'l son contrafezens,

S'accordon per descort ab leis molt dossamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Mais la quarte et la quinte, qui lui sont contrefaisants, s'accordent par dissonances avec elle très doucement.

- Discord, sorte de poésie des troubadours.

Le petit Glossaire provençal manuscrit qui se trouve à la bibliothèque

Laurenziana, nous apprend que cette sorte de poésie avait des couplets inégaux, lesquels avaient chacun une musique différente:

cantilena habens sonos diversos.

La pièce de Rambaud de Vaqueiras: Eras quan vey verdeiar, est intitulée

Descort par le troubadour.

Elle est en cinq idiomes, qui diffèrent ainsi que les rimes et les airs de chaque couplet.

Eras quan vey verdeyar

Pratz e vergiers e boscatges,

Vuelh un descort comensar

D'amor.

Rambaud de Vaqueiras: Eras quan.

Maintenant que je vois verdoyer prés et vergers et bocages, je veux commencer un discord d'amour.

Descortz es dictatz mot divers, e pot haver aytantas coblas coma vers... desacordablas e variablas en accort, en so et en lengatge.

Leys d'amors, fol. 40.

Le discord est une composition très diverse, et elle peut avoir autant de couplets que le vers... discordants et variables en accord, en air et en langage.

26. Discordia, s. f., lat. discordia, discorde.

Apres la discordia moguda.

Cartulaire de Montpellier, fol. 52.

Après la discorde suscitée.

E lur mescla discordias et autras trebulations.

V. et Vert., fol. 92.

Et leur suscite discordes et autres tribulations.

CAT. ESP. PORT. IT. Discordia.

27. Discordi, s. m., désaccord, dispute.

Si discordis es d'aco que om demanda.

Trad. du Code de Justinien, fol. 93.

S'il est dispute de ce qu'on demande.

IT. Discordio.

28. Descordier, s. m., querelle.

Don l'amars s'azerma

Fors c'um volva descordier.

Pierre d'Auvergne: L'airs clairs.

Dont l'aimer s'exile excepté qu'on excite querelle.

29. Descordar, v., lat. discordare, désaccorder, déranger.

Car lo mirails e no vezer descorda

Tan mon acord, c' ab pauc no 'l desacorda.

La Dame Lombarde: Com volgr' aver.

Car le miroir et non voir dérange tant ma résolution, que peu s'en faut qu'il ne la désaccorde.

Part. prés. Roma descordans.

G. Figueiras: D'un sirventes.

Rome qui détruit l'accord.

ANC. FR. Les barons d'outre-mer se descordèrent du chastel refermer.

Joinville, p. 115.

Ne descordez à ces joyeux canticques.

Coquillart, p. 183.

CAT. ESP. PORT. Discordar. IT. Discordare.

30. Dezacort, s. m., mésintelligence, discord.

Et entre amicx dezacort

M'enueia e m fai piegz de mort.

Le moine de Montaudon: Mot m'enueia.

Et mésintelligence entre amis m'ennuie et me fait pire que mort.

ANC. CAT. Desacort. PORT. Desacordo. (ESP. Desacuerdo, malentendido.)

31. Dezacordamen, s. m., désaccord, mésintelligence.

Duran aquel dezacordamen.

(chap. Durán aquell malentés: mal entés, desacort.)

Regla de S. Benezeg, fol. 76.

Durant ce désaccord.

32. Dezacordansa, s. f., discord, contradiction.

M plagra fezessan accordansa

Dels reis que an guerr' e dezacordansa.

B. Carbonel: Per espassar.

Il me plairait qu'ils fissent l'accord des rois qui ont guerre et discord.

E fan desacordansas en la congregatio.

Regla de S. Benezeg, fol. 76.

Et font discords en la congrégation.

Aquesta varietat e desacordansa es per aventura per defauta dels escrivas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 1.

Cette différence et contradiction est peut-être par la faute des écrivains.

ANC. FR. Si c'unc n'i sort desacordance.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 52.

ANC. CAT. Desacordansa. ANC. ESP. Desacordanza.

33. Desacordable, adj., discordant.

Aspra e desacordabla contentios de sillabas.

Leys d'amors, fol. 8.

Apre et discordant concours de syllabes.

ANC. FR. C'unc puis ne furent descordable.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 40.

34. Desacordar, v., désaccorder, ne pas s'accorder.

Se desacordon las IIII humors, en que es tota la complexio dels cors.

V. et Vert., fol. 60.

Les quatre humeurs, dans lesquelles est toute la complexion du corps, se désaccordent.

Per qu'ieu fauc desacordar

Los mots e 'ls sos e 'ls lenguatges.

Rambaud de Vaqueiras: Eras quan.

C'est pourquoi je fais désaccorder les mots et les airs et les langages.

Part. prés. Per dig desacordan

De lauzengier truan.

Raimond de Miraval: Aissi m.

Par dit désaccordant de médisant vil.

Substantiv. Aias patz ab los desacordans abans que sia nuch.

(chap. Tingues pau en los desacordans abans que sigue de nit. 

Fes les paus en los que no están de acuerdo, acord, en tú - perque de nit te buscarán, y te trobarán.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 7.

Aies paix avec les discordants avant qu'il soit nuit.

Part. pas. Qu'els reys trueps desacordatz

Que d'un voler no 'n sai dos.

G. Riquier: Cristias.

Que je trouve les rois désaccordés tellement que je n'en sais deux d'un même vouloir.

CAT. ESP. PORT. Desacordar. IT. Disaccordare.

35. Malacordanza, s. f., brouillerie.

Mas bos comjat m'a estort

De sa malacordansa.

Rambaud de Vaqueiras: Engles.

Mais bon congé m'a délivré de sa brouillerie.


Cordoan, s. m., cordouan.

Cascuna dotzena de cordoan III deniers.

De I trossel de cordoan XII deniers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 113 et 116.

Chaque douzaine de cordouan trois deniers.

D'un trousseau de cordouan douze deniers.

Cordoan, tres deniers la dotzena.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. LI, fol. 156.

Cordouan, trois deniers la douzaine.

ANC. FR. Et de soulers de cordouan.

G. Guiart, t. 1, p. 136.

CAT. Cordoá. ESP. Cordobán (piel curtida de macho cabrío o cabra). PORT. Cordovão. IT. Cordovano. (chap. Pell curtida, cuero, de choto: cabrón, mascle de la cabra. Cabrit y cabridet es lo fill de la cabra y del choto; cabrida, cabrides, cabrideta, cabridetes, cabrit, cabrits, cabridet, cabridets.)

2. Cordoneir, s. m., cordonnier.

Cordoneirs... que al merchat ni a la feira venra.

Ch. de Besse en Auvergne de 1270.

Cordonnier... qui viendra au marché et à la foire.

IT. Cordovaniere. (chap. pelleté, que compre y ven pells, o curtidó de pells. A casa, a la esgorfa, sempre teníem pells secánse o ya seques, y veníe lo pelleté a compráles. Eren sobre tot de cabra o de cabrit, alguna de cordé y ovella. De choto o de mardá, mascle de la ovella, no sé si les guardabem, potsé que putiren, faigueren massa pudó; encara que estigueren a dal de tot de la casa allí secabem fruita, ameles, anous, etc., y pujabem a estendre la roba a la terrassa.)

Coriandre, s. m., lat. coriandrum, coriandre.

(N. E. Sale más arriba: Coliandre, s. m., lat. coriandrum, coriandre, herbe.)

Coriandre es gra redolent qui, begut ab vi, ret hom luxurios.

(chap. A mí no men cal beure, perque vach caure a la marmita cuan era sagalet, com Obélix. Julivert chino, les flos son com les del fonoll silvestre. “Coriandre” es un gra de bona auló que, begut en vi, fa al home lujuriós, cachondo, mogut.)

Eixecacódols, haciendo escuela, Moncho, pedrolo, piedra, roca

Eluc. de las propr., fol. 204.

Coriandre est un grain odorant qui, bu avec vin, rend l'homme luxurieux.

ANC. ESP. IT. Coriandro.


Corn, Cor, s. m., du lat. cornu, cor, clairon.

Trompas ni corns ni viulas ni tambors.

(chap. A vore si u entén lo aragonés catalanista de Valderrobres, lo trompetero Francisco Celma Tafalla; ¿o li hay de di Francesc o Xesc?)

Pons de Capdueil: Per joy d'amor.

Trompettes et clairons et vieles et tambours.

Entro que augatz mon cor per doas fetz (: vetz).

(chap. Hasta que escoltéu, sentiguéu lo meu cuerno dos vegades. En castellá, augatz : oigáis, este tz es de la segona persona del plural.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.

Jusqu'à ce que vous entendiez mon cor par deux fois.

Aqui auzim vas mantas parts sonar

Man corn.

Rambaud de Vaqueiras: Senher.

Là nous entendîmes de divers côtés sonner maint cor.

ANC. FR. Ço fu le corn al rei Gunter...

Suz ciel n'aveit nul cheveler

Ke jà cel corn péust soner.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 673 et 675.

CAT. Corn. IT. Corno.

2. Corna, s. f., cor, clairon. (ESP. cuerna, corneta.)

Ab trombas et ab cornas et ab autres esturmens. Philomena.

Avec trompettes et avec clairons et avec autres instruments

3. Cornament, s. m., bourdonnement, retentissement.

Cornament o bruch d'aurelhas... cornament d'aurelhas.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 81.

Bourdonnement ou bruit d'oreilles... Bourdonnement d'oreilles.

CAT. ESP. Cornamenta. IT. Cornamento.

4. Cornador, s. m., sonneur de la trompette, de la trompe, du cor, corneur.

Ab tant cornan la ost li cornador cortes.

Guillaume de Tudela.

En même temps les sonneurs de la trompette courtois sonnent l'armée.

Sonon joglar e cornador.

Roman de Flamenca, fol. 139.

Les jongleurs et les corneurs sonnent.

5. Cornar, v., corner, sonner de la trompette, de la tompe (trompe), donner du cor. (N. E. mi padre fue corneta cuando estuvo en la mili, el servicio militar, en Sabiñánigo. Él nació en 1938, creo que se iba a los 21, y duraba mínimo año y medio. Supongo que fue de la quinta del 1959, aún he conocido a varios de sus quintos que fueron al mismo cuartel. Estaba grabada la palabra Franco tres veces: Franco Franco Franco, sin coma, porque comían poco, y no se refería a Franco Battiato, que nació en 1945, sino a Francisco Franco Bahamonde, nacido en 1892, casi como el naranjito, caudillo de España, generalísimo, y demás. 

¡Qué vocecica más agradable tenía!, casi como la de Bartolo de José Mota. Yo nací en 1978, cuando ya estaba podrido su cadáver, pero los socialistas y derivados del 2024 aún apestan a su perfume, eau de malve de cunette.)

Que corn' ades lo corn maior.

Roman de Jaufre, fol. 101.

Qu'il corne maintenant le cor principal.

Per amor de lui corna la recrezuda.

G. de la Tour: Un sirventes.

Par amour de lui il sonne la retraite.

Comensero a cornar. Philomena.

Ils commencèrent à corner.

Et en apres cornet un gran corn de lato.

Roman de Fierabras, v. 3693.

Et ensuite il corna un grand cor de laiton.

Subst. Sel que del cornar ac desdenh.

G. de Durfort: Turcmalet.

Celui qui eut dédain du corner.

ANC. FR.

Tote noit fist ses gaites è hucier è corner.

Roman de Rou, v. 4775.

Li Rois fet corner la retrete.

Roman du Renart, t. III, p. 289.

CAT. Cornar. IT. Cornare. (chap. corná: tocá la corneta, lo cuerno, la corna; lo pregoné pregone cornán. Antigamén, “ara hojats” y varians.)

Corn, s. m., lat. cornu, corne.

Que 'l lauzengier e 'l trichador

Portesson corn el fron denan.

(chap. Que los maldiéns y los traidós portaren cuerno a dabán del fron.)

B. de Ventadour: Non es meravelha.

Que les médisants et les traîtres portassent corne au-devant du front.

La limassa que trazia sos corns. V. et Vert., fol. 12.

(chap. La babosa que traíe los seus cuernos.)

La limace qui tirait ses cornes.

Fig. Dresero los corns contra 'l comte de Montfort.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 174.

Ils dressèrent les cornes contre le comte de Montfort.

Annas de corn e non aias temensa.

G. de Berguedan: Amicx marques.

Allez de front et n'ayez pas crainte.

ANC. FR. Serat eshalciet li corns de lui.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 88.

- Coin, angle.

Al corn del taulier.

T. d'Albertet et de Pierre: Peire.

A l'angle de l'échiquier.

Los IIII corns de la mayo.

(chap. Los cuatre cantons de la casa.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Les quatre coins de la maison.

Al dextre corn de l'altar.

Sermons en Provençal, fol. 19.

Au coin droit de l'autel.

- Canal, tuyau.

En aqui comenso li corn del plom... Aquel corn per on passa l'aigua... 

En laqual vinha a un corn que recep l'aigua.

Tit. de 1277. DOAT, t. LXXXVII, fol. 50.

Là commencent les tuyaux de plomb... Ce tuyau par où passe l'eau... 

En laquelle vigne il y a un canal qui reçoit l'eau.

2. Cornet, s. m., petite corne.

Limac... ha alcus cornetz. Eluc. de las propr., fol. 253.

Le limas... a aucunes petites cornes.

CAT. Cornet. ESP. Cornete. IT. Cornetto. (chap. La babosa té alguns cuernets.)

3. Cornea, s. f., lat. cornea, cornée tunique de l'oeil.

De la adherencia de la palpebra am la conjunctiva o am la cornea.

Trad. d'Albucasis, fol. 17.

De l'adhérence de la paupière avec la conjonctive ou avec la cornée.

Adjectiv. La tela cornea apelada, quar de corn luzent ha semblansa.

(chap. La tela cornea dita, ya que s'assemelle a un cuerno lluén.)

Eluc. de las propr., fol. 37.

La toile appelée cornée, parce qu'elle a la ressemblance de la corne luisante.

Non toces la tunica cornea. Trad. d'Albucasis, fol. 17.

(chap. No tocos la túnica cornea)

Que tu ne touches la tunique cornée.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Cornea.

4. Cornenc, adj., de la corne.

Unglas... han en si alguna luciditat cornenca. Eluc. de las propr., fol. 49.

Ongles... ont en soi quelque transparence de la corne.

5. Cornut, adj., lat. cornutus, cornu, à cornettes.

Aissi cum es arditz

Leos plus que cabritz

Et ors que buous cornutz.

P. Vidal: Dieus en sia.

Ainsi comme le lion est plus hardi que le chevreau, et l'ours que le boeuf cornu.

Porta cofa cornuda.

G. de Berguedan: Bernart.

Elle porte coiffe à cornettes.

Fig. Luna... appar cornuda. Eluc. de las propr., fol. 116.

La lune... paraît cornue.

Substantiv. Quar no vuelh ab nom de cornut,

Aver l'emperi dels Grifos.

Raimond de Miraval: Chansoneta.

Car je ne veux, avec le nom de cornu, avoir l'empire des Grecs.

CAT. Cornut. ESP. PORT. Cornudo. (N. E. Ver el video de Ivo Holanda, Brasil, corno e viado, pegadinha) IT. Cornuto. (chap. cornut, cornuts, cornuda, cornudes.)

6. Cornuda, s. f., cornue.

Non en cornuda ni en cuba.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Non en cornue ni en cuve.

7. Cornadura, s. f., coup de corne.

Si es trenquat per aucuna cornadura de beu o de vaqua.

(chap. Si es trencat per alguna cornada de buey o de vaca. Lo bou nostre es tauro, toro en castellá.)

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 415.

S'il est cassé par aucun coup de corne de boeuf ou de vache.

ESP. Cornadura. (ESP, chap. cornada, cornades.)

8. Escornar, v., écorner.

De la part de Gavet li an si escornat

Que del castel de Lorda non receup poestat.

Guillaume de Tudela.

Ils lui ont tellement écorné de la part de Gavet qu'il ne reçut pas la propriété du château de Lorde.

CAT. Escornar. (N. E. Escornalbou) ESP. Descornar. IT. Scornare. (chap. escorná: escorno, escornes, escorne, escornem o escornam, escornéu o escornáu, escornen.)

9. Hunicorn, s. m., lat. unicornis, licorne.

Hunicorn es la pus salvatja bestia que sia, que non es res que l'auzes esperar ab I corn que a sul cap. Naturas d'alcunas bestias.

La licorne est la bête la plus sauvage qui soit, de sorte qu'il n'y a rien qui l'osât attendre avec une corne qu'elle a sur la tête.

CAT. Unicorn. ESP. PORT. Unicornio. IT. Liocorno. (chap. Unicornio, suposo que seríe lo rinoceronte, rino, rhino : nas.)


Cornamusa, s. f., cornemuse.

Salteriuns, arpas, cornamusa. Dialogue de l'âme et du corps.

Psaltérions, harpes, cornemuse.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Cornamusa.

2. Cornomusaire, s. m., joueur de cornemuse.

Dos trompadors o I cornomusaire.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. XCIII, fol. 260.

Deux joueurs de trompe ou un joueur de cornemuse.

CAT. Cornamuser. (chap. cornamusé, cornamusés, cornamusera, cornamuseres.)

3. Musar, v., jouer de la cornemuse.

L'us musa l'autre caramella.

Roman de Flamenca, fol. 11.

L'un joue de la cornemuse, l'autre joue du chalumeau.


Cornelha, s. f., lat. cornix, corneille.

Cornelha es auzel que viu lonc temps.

Eluc. de las propr., fol. 144.

La corneille est un oiseau qui vit long-temps.

CAT. Cornella. ESP. Corneja. IT. Cornacchia. (chap. Cornella, cornelles; no es igual que la gralla, ESP. grajo, pero són de la familia dels corvs.)

Cornella, cornelles; no es igual que la gralla, ESP. grajo, pero són de la familia dels corvs

Cornelina, s. f., lat. corneola, cornaline.

Naturalmen cornelina

A gran vertut, cant es fina,

Contra decorramen de sanc.

Brev. d'amor, fol. 40.

Naturellement la cornaline, quand elle est fine, a une grande vertu contre la perte du sang.

Cornelina... es peyra negra; mitiga iras.

Eluc. de las propr., fol. 186.

Cornaline... est pierre noire; elle adoucit les colères.

ANC. ESP. PORT. Cornelina. IT. Cornalina. (chap. Yo no la conec, pero se deu apareixe al heliotropo de Beseit.)