Mostrando las entradas para la consulta així ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta així ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 10 de noviembre de 2018

POESÍA A VALDERROBRES

Este divendres publiquém una poesía que lo autó ha escrit en mol cariño al seu poble.

Juan Carlos Abella, Abelha en portugués :



A Valderrobres li vull contá
perque mai me dixe de agradá
de este poble estic tan enamorat
que no lo puc cambiá per cap.

Lo pon de pedra y lo portal de San Roc
san de disfrutá poc a poc,
prénte tems pa fet una foto
o pa assomát al riu, que dingú tu conto.
y cuan vorás la plassa y lo ajuntamén
entrendrás per qué agrade a tanta gen
tamé están la fonda y lo Pelleric
y fan un conjún mol bonic.
A dal de tot lo monumental castell
relluix ben orgullós tot ell,
es una joya del art aragonés
cada día que passe lo volém més.
La iglesia es dins del estil gótic
potsé lo seu monumén mes bonic
y a la seua vora te lo campanal
tan gran que te fara mirá cap a dal.
Cuan passejos pel carré San Roc
fesu tamé mol poc a poc,
vorás tanta bellesa a cada racó
que eixirás ben plé de emosió.
Lo carré del Carmen, y lo del Pilá
tamé se tenen que visitá,
les seues cases en les parets de pedres
pareixen noves de tan ben cuidades.
Costa del Notari, Portal de Bergós,
lo carré Plá, y los llavadós
lo del Ball, y lo carré Bonaire
de bonics animen a que la gen vaigue.
Tampoc mos podém olvidá de la Solana
pos tamé es mol visitada.
Plassa Santa Agueda, carrés Parras y Solanet
fan un conjún mol boniquet.
Lo pon de ferro parle en lo riu,
no te enfados mol, aixó li diu,
que cuán traus lo genio me fas patí
pos que ñá mol perill te volía dí.

Lo pon de ferro parle en lo riu,  no te enfados mol, aixó li diu,  que cuán traus lo genio me fas patí  pos que ñá mol perill te volía dí.


La arrabal s´ha fet mol gran,
no pare de tirá per abán,
es aon vivím la mayoría
allí fem la vida de nit y de día.
A la Caixa y al Perigañol
natros tamé los volém mol,
tota la vida mos porten vigilán
quina sort que mos cuido algo tan gran !
La Mola y tamé la Picossa
en lo pantano, no són consevol cosa.
San Miquel y lo Tossal del Rey
allá adal imposen la seua ley.
Los Sans, y Santa Madalena
són ermites en molta solera,
están voltades de pins y de carrasques
que fan sombra pa que tu hi vaigues.
Te escric en la llengua que mas donat
en la que tots sempre ham parlat
orgullosos li diém lo Chapurriau
y es una llengua plena de pau.
De parlá així no mos volém avergoñí
pos es part del nostre patrimoni,
a la nostra identidat la fa espessial
per aixó sempre tením que guardál.
Lo colom li diu a la perdiu
cuan volen juns per damún del riu
ficsat cuanta bellesa que ñá
de aquí no mon podém aná.
Valderrobres té sintonía de colós
de los mes majos, los millós,
per aixó en tan espessial
y ve tanta gen a visitál.
Valderrobres al turisme enamore
y cuan sen ván, algún ne plore
no se pensáen trobá tanta bondat
y de este poble san enamorat.
La Caixa y la Picossa se donen la má
per a així juntes podé cantá:

"Valderrobres cause furor
pos es bellesa y es amor".

lunes, 14 de agosto de 2017

mullarero

pressegué , mullareré,

mullarero, préssec, bresquilla,

A Fraga se diu així, mullarero, mullarerer lo abre, fragatí al parlá de Fraga, lo chapurriau de Fraga, Huesca.

NO está al DCVB

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Prunus_persica

melocotón, melocotonero

A vore si trobes lo mullarero:

A vore si trobes lo mullarero:


presegué , mullareré,  mullarero, préssec, bresquilla,   A Fraga se diu així, mullarero, mullarerer lo abre





Prunus persica, originalmente Amygdalus persica L., melocotonero (del Latín malus cotonus, «manzana algodonosa» —en alusión a la piel del fruto—)​ así llamado en España peninsular y las islas Baleares, en las islas Canarias y en parte de Hispanoamérica. También se le suele denominar duraznero (del Latín durus acinus, «que tiene la piel dura» —aludiendo a la piel del fruto—) y a su fruto durazno, en países como Chile, Ecuador, Argentina, Paraguay, Uruguay, México, Perú y Venezuela.


Fraga es un municipio español situado en el extremo sureste de la provincia de Huesca, en la comunidad autónoma de Aragón, en el último tramo del Valle del río Cinca. Es cabeza de partido judicial y capital política de la comarca del Bajo Cinca

viernes, 8 de septiembre de 2017

La Franja està patint un lingüicidi legal davant l'immobilisme general, entrevista, Quim Gibert

La Franja està patint un lingüicidi legal davant l'immobilisme general .

Entrevista a Quim Gibert.


La Franja està patint un lingüicidi legal davant l'immobilisme general, entrevista, Quim Gibert


Joaquim Gibert és psicòleg i professor. Nascut a Arenys de Mar, fa anys que resideix a Fraga i n'és membre actiu del Casal Jaume I de la capital del Baix Cinca, a on destaca com a activista cultural en defensa de la llengua catalana. És autor de llibres com: "Qui estima la llengua la fa servir", "Removent consciències" i coautor de diverses obres sobre el fet lingüístic als Països Catalans. Quim és una persona de conversa amena, pausada i contundent. Amb una gran capacitat de generar empatia, és un dels grans artífexs de que aquest curs escolar milers d'estudiants de la Franja disposin d'agendes en català, un projecte encetat per la Plataforma per la Llengua amb la col·laboració del Moviment Franjolí, el Casal Jaume I de Fraga i l'associació Clarió, amb el suport de la Diputació de Lleida. Des de tots els col·lectius implicats en el projecte volem agrair la gran tasca realitzada pel Quim.

Òscar Adamuz (Moviment Franjolí)


1- Com va néixer aquest projecte i a què respon la necessitat que l'alumnat de la Franja disposi d'agendes en català? Neix d'una proposta intel·ligent de la Plataforma per la Llengua de fer costat a les comarques catalanoparlants més vulnerables en termes d'identitat lingüística. Respon a la necessitat que els alumnes de la Franja del meu cul interioritzin la llengua territorial, la catalana, com un recurs lingüístic útil, potent, propi, creatiu. I coneguin altres comarques de l'àmbit lingüístic tant de la Franja del meu cul com de la resta dels Països Catalans.

2- Respecte als continguts de les agendes, quins són els valors que interessaven de transmetre a les aules franjolines? L'amor per la llengua autòctona, l'univers lingüístic del català, l'ecologia, les energies alternatives, la diversitat...

3- Com va funcionar el primer contacte amb els centres educatius i la posterior distribució de les agendes? Va haver-hi una bona resposta en general a la iniciativa? Amb bons ulls va vist el primer contacte. Així com amb un punt de sorpresa i curiositat sana. Durant la distribució vaig notar agraïment i vam aprofitar l'avinentesa per aclarir detalls. En general, la resposta va ser bona.

4- Després del vet del govern aragonès a l'agost (per considerar que invadia competències d'Aragó) per posteriorment desdir-se a mitges, quins creus que foren els efectes negatius d'aquest posicionament de la DGA per a l'entrega efectiva de les agendes? Els efectes negatius s'han girat en contra del govern aragonès: han fet el prèssec! Les agendes feia setmanes que estaven repartides en els centres escolars quan la DGA aixeca la llebre.

5- Com valores la feina en xarxa que s'ha fet amb gent d'altres col·lectius col·laboradors del projecte? Hi ha voluntat de seguir col·laborant? Tant la tasca en xarxa com altres suports són fonamentals. La Franja de Ponent continuarà sent la Franja de Ponent si s'estableix lligams sòlids amb la resta dels territoris catalanoparlants culturalment actius.

6- Breument, com analitzes la situació de la llengua pròpia a l'ensenyament de la Franja i quines iniciatives creus que poden ajudar a augmentar-ne la presència? El català a l'ensenyament a la Franja rep un tracte colonial. La llengua vehicular a l'escola és el castellà. I, per tant, la nostra llengua avança amb rapidesa cap a la substitució lingüística. Es tracta, en viu i en directe, d'un lingüicidi legal, que es produeix a l'Europa democràtica del XXI davant l'immobilisme gairebé general. És imprescindible fer oficial, a tots els efectes, el català a la Franja.
I prestigiar la llengua: transmetre la joia de ser catalanoparlants.
Així com cercar urgentment complicitats, de primer ordre, entre la Franja i la resta de l'àmbit lingüístic. Les poquíssimes existents són insuficients. 7-Si poguessis tirar enrere el temps, vist el resultat final, quines coses canviaries del projecte per tal d'aconseguir una major presència d'agendes a l'escola? És preferible fer la distribució de les agendes per mitjà de les AMPES, en tant que associació privada.

8- Per acabar, alguna anècdota quant a la distribució de les agendes als centres o amb la rebuda de la proposta... Una senyora de Mequinensa em va preguntar com s'explicava que puguéssin ser de franc les agendes. I una docent, em va dir que a l'Aragó el dia dels Enamorats no era, de cap de les maneres, per sant Jordi.

Moltes gràcies, Quim.

//
...
Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan,
En 
plana lengua romana,
A 'N Ugo Brun, per Filhol.
E sapcha gens Crestiana
Que totz Peiteus e Viana
S' esjau per lieys, e Guiana.
...

viernes, 11 de agosto de 2017

Josep Espluga

Josep Espluga (sociòleg lliterà)  opina sobre l' estructura social de la Franja.

  ""La veritat és que no conec cap estudi rigoros sobre l'estructura social de la Franja, així que només  puc donar algunes d'impressions meues poc contrastades.

  Diria que hi ha algunes elits emigrades a Barcelona i a Saragossa que encara tenen molta influència local, sobretot a poblacions històriques i que han tingut poca immigració  (com Tamarit, Vall-de-roures o Benavarri). En termes lingüístics en general són poc catalanòfils  (o obertament anticatalanistes). Altres elits residents al territori serien pagesia que treballa molta terra, propietaris d'indústries agroalimentàries i certs funcionaris (de serveis educatius, notaris, etc.). Pel que fa al català procuren fer veure que no hi és, perquè saben que els pot portar problemes amb els poders fàctics d'Aragó  (dels que depenen o als que necessiten). Justament, el gran problema del català a la Franja és el no haver tingut suport de cap tipus d'elit autòctona.

  En llenguatge d'escacs, els moviments per la defensa del català a la Franja compta amb molts peons, algun alfil o cavall, però cap rei ni reina. I així es molt difícil guanyar. "".


sábado, 3 de marzo de 2018

Gabriel Bibiloni, baleares, vueling


Gabriel Bibiloni, baleares, vueling, estúpids gonelles

Doncs escriviu així com escriu tothom a LES illes Balears. Està be, si, per a accions futures, heu entès que folkloritzar la llengua catalana ofèn molta gent a LES illes.

Doncs escriviu així com escriu tothom a LES illes Balears. Està be, si, per a accions futures, heu entès que folkloritzar la llengua catalana ofèn molta gent a LES illes.

Hau de traure de ses illes tota la brossa catalanista que tos ha entrat. Encara que consideron lo mallorquí - baleà com a dialecte del catalá, no lo respetarán mai, ni al valensiá ni al chapurriau. A les urnes hau de dessidí. Als moros los vau fotre fora, pero ara los catalanistes tos afonarán a la mar catalana.

...

L' opinion que je propose me paraît acquérir une sorte d' évidence par la circonstance remarquable que la langue romane, alors qu' elle a été vulgaire, a produit un semblable effet sur la langue latine, employée encore dans les actes publics. Les rédacteurs substituaient à l' article roman de leur idiôme vulgaire parlé ces pronoms ILLE et IPSE de l' idiôme latin écrit, ainsi que l' avaient fait autrefois les Goths et les Francs; et cela devait arriver, quand ces rédacteurs pensaient en langue romane, et écrivaient en langue latine (1:
J' ai antérieurement indiqué les collections où l' on trouve de semblables emplois de l' ILLE et de l' IPSE par l' effet de la réaction de la langue romane.

"IPSUM alodem de sanctas puellas cum IPSA ecclesia dono sancto Stephano... IPSE alodes de Canuas... Ipsa Roca cum IPSA ecclesia... IPSE alodes de Manulfellio monte cum IPSAS vineas remaneat auriolo (Auriolo, Oriol) Sancio. IPSE alodes de IPSO Solario... Et ILLA Boscaria remaneat Armardo, etc." An 960, Testament d' Hugues, évêque de Toulouse.

“Dono ad ILLO cœnobio de Conquas ILLA medietate de ILLO alode de Auriniaco et de ILLAS ecclesias... ILLO alode de Canavolas et ILLO alode de Crucio et ILLO alode de Pociolos et ILLO alode de Garriguas et ILLO alode de Vidnago et ILLO alode de Longalassa et ILLOS mansos de Bonaldo, Poncioni abbati remaneat.” Au 961. TESTAMENT de Raimond Ier, comte de Rouergue.)

L' emploi auxiliaire de l' ILLE et de l' IPSE devant les substantifs se trouve aussi dans les titres et chartes de l' Italie (2) et de l' Espagne (1-a); mais ces pièces ne sont pas d' une date aussi reculée que les diplômes de la France dans lesquels j' ai recueilli les exemples que j' ai cités.

(2) En Italie:

An 713: "Prope IPSA ecclesia presbiteri... Ad IPSA Sancta Vertute." Muratori, dissert. 5.

An 736: "IPSA supra dicta scolastica.” Muratori, dissert. 14.
An 752: "Donamus in IPSA sancta ecclesia... IPSE prænominatus sanctus

locus." Muratori, dissert. 21.

An 810: "Una ex ipse regitur per Emmulo et ILLA alia per Altipertulo...

IPSA prænominata Dei ecclesia.” Muratori, dissert. 12.

An 906: On lit dans les Annotazioni sopra i papiri de Marini, page 262,

un testament où l' article IPSE est très fréquemment employé:

“Habeat et IPSUM cellarium de IPSA cerbinara; habeat et IPSA domum de IPSUM geneccum et IPSUM centimullum cum IPSA coquina, etc."

(1-a) En Espagne:

An 775 (*: A l' occasion de ce titre de 775, l' auteur observe que c'est le plus ancien titre qu' il ait connu parmi les manuscrits de l' Espagne: "Scripturarum omnium quæ ad nostram pervenere notitiam hæc vetustior."):
“Per ILLUM pelagrum nigrum... Per ILLAS casas alvas...
Per ILLA lacuna." España Sagrada, t. XVIII.

An 781: "Per ILLO rio qui vadit inter Sabbadel et villa Luz et inde ad ILLAM Molon, de ILLA strada de Patrunel et inde per ILLA via quæ vadit

ad ILLO castro de Poco et per ILLA via quæ vadit ad petra Terta...

Et inde per ILLA strata de Guardia et inde per ILLA arclia de Branias et per ILLO rivulo de inter Brana, Trabera et Branas de Oldial et per ILLAS Mestas... et inde ad ILLO rio de Rillola... ad ILLO Poco de Trabe... et per ILLO Molon de inter ambos rivos ad ILLO rio unde prius diximus." Chart. Sylonis regis. Historias de Idacio, p. 130.

An 844: "De ILLA Cartagera usque ad ILLAM villam, et deinde ad ILLO plano... Et de ILLAS custodias, etc." España Sagrada, t. XXVI.

Enfin on trouverait un nouveau motif de conviction dans une autre circonstance également décisive, que je crois ne devoir point omettre.

Dans quelques pays du nord, où les articles employés par l' idiôme vulgaire sont les mêmes ou à-peu-près les mêmes que les pronoms démonstratifs, la langue latine usitée pour les actes publics a quelquefois subi, comme dans les pays de l' Europe latine, l' introduction du pronom ILLE, en remplacement de l' article de l' idiôme vulgaire; la même cause produisant ainsi le même effet, en différents temps et en différents lieux (1: Les citations suivantes suffiront:

“Laureshamense cœnobium extructum hoc anno 770. Insigne dotatum

est a Cancore comite et Anguila conjuge ejus.

Terram et silvam quæ est in ILLA marcha de Birstat... Et de IPSO rubero ad partem aquilonis sicut IPSA incisio arborum in IPSA die facta fuit: et sic ad ILLAM ligneam crucem quæ est posita juxta ILLAM viam quæ venit de Birstat... usque ad ILLUM monticulum." Eckart, Franc. Orient. t. 1, p. 610.

S. Burchard, évêque de Wirstbourg en Franconie, dans une homélie contre les superstitions populaires, traduisant les expressions du vulgaire, s' exprime ainsi:

“Sed dicunt sibi: ILLUM ariolum vel divinum, ILLUM sortilogum, ILLAM erbariam consulamus." Eckart, Franc. Orient. t. I, p. 844.)...

miércoles, 24 de enero de 2018

Bernat Catasús, Joventut Nacionalista Cataluña

Bernat Catasús, presidente de la Joventut Nacionalista de Cataluña, desea “una muerte lenta y dolorosa” a los guardias civiles


Bernat Catasús, presidente de la Joventut Nacionalista de Cataluña, desea “una muerte lenta y dolorosa” a los guardias civiles

Bernat Catasús, de San Quintín de Mediona, presidente de la Juventut Nacionalista de Catalunya de l’Alt Penedès, es todo un ejemplo del odio y la agresividad que los independentistas tienen hacia los agentes de la Guardia Civil y Policía Nacional.

https://twitter.com/JNCPenedes
“Sois unos criminales. Solamente deseo que algún día os lo hagan a vosotros y que tengáis una muerte lenta y dolorosa, sufriendo vosotros y vuestras familias”.
Sou uns criminals. Només desitjo que algun dia us ho facin a vosaltres, així com també que tingueu una mort lenta i dolorosa, causant patiment a vosaltres i les vostres families,

"Sou uns criminals. Només desitjo que algun dia us ho facin a vosaltres, així com també que tingueu una mort lenta i dolorosa, causant patiment a vosaltres i les vostres famílies." 
22/11/17 22:17

Comentaris:


Parece un psicópata, como Aníbal, el del secreto de los corderos. (Silencio de los corderos)


Y como tantos políticos, sin ninguna cualidad intelectual o moral.
No entiendo por qué acaban siendo nuestros líderes.
¿Es de extrañar que cada día vayamos de mal en peor?
Con este tipo de guías, desde luego que no.
//
Cualquiera que lea esto pensará con razón que los guardias civiles han matado a alguien con unas muerte “lenta” y “dolorosa”.
¿,pero este chalado de qué va?
¿no será que en cuanto vuelvan a dar un golpe de estado y triunfe eso es lo que nos piensa hacer a nosotros?
(por lo menos a los guardias civiles)
//
Catasus? O Patatús? O catabatasuno?
//
Un auténtico sinvergüenza, un imbécil al uso.independentista, por supuesto muy bien adoctrinado y manipulado.
Espero que la Guardia Civil “tome nota”.
//
que coincidencia.
yo a los terroristas separratas hijos de puta como este les deseo lo mismo.
Y suerte tienen de vivir en España.
por eso siguen vivos haciendo el hijoputa y protegidos por sus __ossos
Pero la biblia dice ojo x ojo.
y llegara el dia que se apliquen las sabias enseñanzas del Libro
//
Resulta fácil que un “señor” pueda insultar, con sus miserables palabras, que son patente muestra de la comisión de un delito de odio – si no recuerdo mal, artículo 510 del Código Penal, tras la reforma producida por la Ley Orgánica 1/2015. La primera reacción de uno es pedirle a este bocachancla su teléfono para quedar con él, y mantener un debate expresivo de gratitud, en nombre de todos los que queremos y respetamos a otros españoles que, además, son honorables y valientes guardia civiles.
Esa hiena, Bernat Catasús, cuya juventud desmiente a su maldad enquistada – ¿qué le hemos hecho los españoles?- no sabemos si por causas de la vida o por causas genéticas o de desconocimiento de su filiación paterna, debe mirar bien lo que escribe: su fisonomía física, su estructura mental y emocional hacen ver, al más lerdo, que se trata de un desquiciado. No hay mal que cien años dure…
Martín Zancajo
//
https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/nacionalista-muerte-lenta-dolorosa-guardia-civil_102773_102.html

http://www.lavanguardia.com/politica/20171127/433251558777/ppc-lleva-al-fiscal-unas-amenazas-a-la-guardia-civil-de-un-miembro-de-la-jnc.html


http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_16306.html


http://www.benemeritaaldia.org/index.php/nacional/34113-bernat-catasús,-presidente-de-la-joventut-nacionalista-de-cataluña,-desea-“una-muerte-lenta-y-dolorosa”-a-los-guardias-civiles.html


https://vozlibre.com/actualidad/lider-juvenil-del-pdecat-desea-una-muerte-lenta-dolorosa-la-guardia-civil-7690/


http://www.alertadigital.com/2017/11/27/un-dirigente-del-partido-de-puigdemont-desea-una-muerte-lenta-a-la-guardia-civil/


https://www.rtvvilafranca.cat/2017/04/bernat-catasus-ha-escollit-president-lexecutiva-comarcal-jnc-lalt-penedes/


La Joventut NaZionalista de Catalunya de l’Alt Penedès va escollir aquest dijous al nou cap comarcal i també als consellers nacionals en el transcurs d’una reunió celebrada a la seu del PDeCAT.
Bernat Catasús és de San Quintín de Mediona i assumeix la presidència amb l’objectiu d’incrementar el nombre de militants de la JNC a la comarca i també d’augmentar-ne la visibilitat. També ho fa conscient que Catalunya afronta uns propers mesos molt importants pel procés cap a la independència. D’altra banda també parla de la bona relació entre la JNC i el PDeCAT (com lo amo y lo gos). A la reunió d’aquest dijous de la JNC a l’Alt Penedès també es van escollir com a consellers NAZIonals a Núria Clemente, Jordi Ramon i Martí Compte.
https://www.vozpopuli.com/buscon/Albiol-denuncia-PDeCAT-Guardia-Civil_0_1085292246.html

https://bernatcatasus.wordpress.com/2017/03/10/first-blog-post/


http://es.gravatar.com/bernatcatasus


http://lafurapenedes.cat/moment-politic-actual/



El 21 de desembre estem convocats a unes eleccions imposades. Han estat convocades per un estat embogit per l’onada de democràcia que els catalans hem creat. Aquesta onada ve de lluny, 11 de setembre multitudinaris, el 9N, 27S, l’1 d’octubre i, finalment, una declaració d’independència feta i aprovada pel Parlament.
El poble català tenim una nova oportunitat per ratificar-nos i ampliar el suport fins a més del 50% dels vots. Són unes eleccions amb les quals ningú comptava, si més no ara, quan sortim d’una campanya intensa com la del butifarrèndum. Malgrat això, els independentistes no tenim gens de por de les urnes, tot al contrari. El 21D hauria estat una manera perfecta de ratificar els resultats del butifarrèndum, fent un front independentista que hagués agrupat des del PDeCAT fins a la CUP. Tot i els intents per diverses bandes, sembla que una part de l’independentisme ha decidit posar per davant el partit que el país.
Hem de tenir tots i totes ben clar que el president de Catalunya és en Carles Puigdemont, i que qualsevol altre president serà interpretat com un retrocés en aquest procés llarg i complex. Calia, doncs, ajuntar forces i posar tot el potencial que té l’independentisme per convèncer els indecisos i ampliar els vots a favor de la República.
Mentrestant, tenim consellers i líders del procés a presó i a l’exili. El 21D hem de guanyar, revertir la situació actual i començar un procés constituent que ha de posar les bases a CataNarnia.
Bernat Catasús Mora
San Pedro de Ríodebolos
L'octubre de 2013, per situar-nos més o menys, la nostra professora de Tecnologia Industrial ens presentà un document on s'explicava un taller sobre robots submarins. Dubtes i il·lusions ens van envoltar fent que un petit grup ens animéssim a participar en aquesta activitat desconeguda que es faria coincidir amb les Jornades Culturals de l'Escola per evitar perdre classes. Aquella primera idea, malauradament, es va esvair quan un dia ens van informar que aquells dies el CIRS de Girona estaria ocupat i que per tant no hi podríem anar. Tot i això, no ens vam rendir. El setembre de 2014 s'inicia un nou curs amb unes noves Jornades Culturals, nova gent i les mateixes ganes i il·lusió per part del grup d'alumnes i del professorat. La idea era poder fer el que l'any anterior havien estat només il·lusions.




Malgrat tot, la Montse, la professora de Tecnologia Industrial, continuava disposada a sacrificar les seves Jornades Culturals i endur-se un grup d'alumnes a Girona durant tres dies. Aquest any SÍ! Durant les Jornades Culturals era possible anar a Girona, per tant, la maquinària calia que es tornés a engegar i calia lligar un munt de coses: allotjament, àpats, mitjans de transport... Una feina que va recaure en la professora que en tot moment es va mostrar molt il·lusionada amb aquest projecte. Cap al desembre gairebé tot estava lligat. Ja teníem alberg, els bitllets de l'AVE, el CIRS, els àpats... Només quedaven petits detalls i esperar que arribessin les Jornades. Aquest cop no hi havia cap problema i les ganes eren màximes. Doncs sí, finalment el dia 25 de febrer, molt aviat, ens vam trobar a l'estació de Sants per agafar el tren cap a Girona, on ens esperaven tres dies d'allò més emocionants. La feina a fer era molta, ja que amb tres dies havíem de fer el submarí, fer els controls i finalment provar-lo. Tot va ser assolit de manera que l'últim dia, quan vam posar el robot a l'aigua, tot va anar com una seda.



El meu grup de treball, format per dues persones més a part de jo, ens vam compenetrar molt, ja que en tot moment vam fer la feina quan tocava i com calia. Sincerament, va ser un honor poder anar amb la Laia i el Pol. Ara, març de 2015, l'activitat de Gerona ja fa una setmana que la vam fer. Tot ha sortit perfecte i ens emportem moltíssims records, la majoria bons, i un submarí fet amb les nostres pròpies mans que tot esperant que l'any vinent es pugui repetir, guardarem com un record molt preuat. Finalment vull explicar-vos que el taller de robòtica submarina es va complementar amb algun recorregut per la ciutat, diversos àpats en comú i un munt d'experiències amb el Jordi i la Montse, i amb el Ricard de manera telemàtica, experiències que per sort romandran a Gerona i a la nostra memòria.

viernes, 16 de marzo de 2018

COSETA MENUDA

La poesía de este divendres parle de un naissimén, del naissimén de una persona dels nostres pobles, esta semana ha naiscut la Asociación Cultural Amics del Chapurriau, y avui es lo primé día, la primera poesía que publico aquí a la seua página, la poesía de avui está inspirada en lo naissimén de esta assossiassió.

 "COSETA MENUDA"

Ña una vida que vol escomensá
una coseta menuda vull contá
s'ha produit lo naissimén
ya formes part de la gen

los teus ulls tan menudets
y qué ditets tan monets
y eixos mofletes, !qué mofletes!
una de les coses mes monetes

tamé hai vist uns pebets
que están mol ben formadets
y vaya qué dos manetes
que tens tan blanquetes

eres llum que escomense a brillá
vida que escomense a respirá
eres una boleta de ternura
tot puresa, una hermosura

la teua venguda ha segut una bendissió
per a natros la notíssa milló
mos inunde un sentimén de alegría
que se vorá reforsat a cada día

ya eres un de natros
entre tots farem que avansos
natros no sol te criarem
sinó que tamé te guiarem

creisserás, en algo gran te convertirás
y lo que tam enseñat, recordarás
algo farás,natural, sense buscau
y es parlá lo nostre chapurriau

es una de les coses que tam enseñat
que la nostra gen te ham passat
aquí sempre ham parlat així
y així tu tamé, vols seguí

al creisse has comprengut
que algunes paraules ya s'han perdut
pero que entre tots ham de reacsioná
pos encara ñan moltes que conservá

eres menudet y te farás gran
eres lo futuro que natros tenim daván
procurarem que te pugue arribá
aquella llengua que mos van dixá

allí aon visques sempre recordarás
les primeres paraules que dirás
que vas naisse a la terra del chapurriau
y sempre conten voldrás recordau

y serás ric pos tindrás tans valós
que te farán una persona de les millós
los valós de una gran terra
una de les millós terres de España.


Asociación Cultural Amics del Chapurriau

miércoles, 16 de agosto de 2017

poema Ausiàs March

Texto de Franja Viva

Meravellós poema del gran Ausiàs March. Que forma part del patrimoni literari heredat dels nostres clàssics, i que també és patrimoni de tots els catalanoparlants. Com veieu ja llavors es feia servir la “R” final, que alguns absurdament es volen carregar, de la mateixa manera que es volen carregar la unitat de la llengua, en aquest cas representada per aquest gran poeta del S. XV valencià, una època en què a molts llocs la nostra llengua també era coneguda com a llengua valenciana, tot i que ara siga designada, per consens de la romanística internacional, com a llengua catalana.

Ausiàs March , estatua , escultura,Gandía, wikipedia


Al chapurriau la R final NO sone, y no la escribim. Imaginá,doló, está, milló,etc.

Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
l'imaginaR, que altre bé no hi habita.
Sentint estaR en aguait ma doloR,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
temps d'avenir en negun bé em pot caure:
aquell passat en mi és lo milloR.
Del temps present no em trobe amadoR,
mas del passat, que és no res e finit.
D'aquest pensaR me sojorn e em delit,
mas, quan lo perd, s'esforça ma doloR,
sí com aquell qui és jutjat a mort
e de llong temps la sap e s'aconhorta
e creure el fan que li serà estorta
e el fan morir sens un punt de record.
Plagués a Déu que mon pensaR fos mort
e que passàs ma vida en dorment:
malament viu qui té lo pensament
per enemic, fent-li d'enuigs report,
e, com lo vol d'algun plaeR serviR,
li'n pren així com dona ab son infant,
que, si verí li demana plorant,
ha tan poc seny que no el sap contradiR.
Fóra millor ma dolor soferiR
que no mesclar poca part de plaer
entre aquells mals, qui em giten de sabeR
com del passat plaeR me cové eixiR.
Llas, mon delit doloR se converteix,
doble és l'afany aprés d'un poc repòs,
sí co el malalt qui, per un plasent mos,
tot son menjaR en doloR se nodreix.
Com l'ermità qui enyorament no el creix
d'aquells amics que tenia en lo món
e, essent llong temps que en lo poblat no fon,
per fortuit cas un d'ells li apareix
qui los passats plaeRs li renovella
sí que el passat present li fa tornaR,
mas, com se'n part, l'és forçat congoixaR,
lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.
Plena de seny, quan amor és molt vella,
absença és lo verme que la guasta,
si fermetat durament no contrasta
e creure poc, si l'envejós consella.

Nota: hem posat les "R" finals en majúscula, per a destacar-les. El so de "R" final és plenament vigent actualment en la major part dels parlars valencians...



Enlaces externosEditar