Mostrando las entradas para la consulta venut ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta venut ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Garins d' Apchier - Guionet

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

Garins d' Apchier, t. IV. Six pièces.

Garins d' Apchier si fo un gentils castellans de Javaudan, de l' evesquat de Meinde, q' es en la marqua d' Alverne e de Rosergue, e de l' evesquat del Puoi Santa Maria. Valens fo e bons guerrers, e larcs, e bon trobaire, e bels cavaliers; e sap d' amor e de domnei, e tot so qu' en era. E fetz lo premier descort que anc fos fais, lo qual comenset:

Quan foill' e flor reverdis
Et aug lo cant del rossignol.
Une de ses pièces se termine par ce couplet:
Eu no m' apel ges Olivier
Ni Rothlan, que qu' el s' en dises,
Mas valer los cre maintas ves,
Quan cossir de leis qu' eu enquier;
E non sai el mon cavalier
Qu' eu adoncs no 'l crezes valer;
E volria, tal sieu, aver
A partir regisme o empier.
L' autr' ier.


On trouve dans une autre:
Veillz Comunal, plaides...
E ill malvaz serventes
Que vos aug far e dir
Me tornon en azir;
E ill vostra janglosia,
Don vos faiz escarnir,
Me desplaz chascun dia;
E m n' es vos enoios...
Gals e sems e falcos
Am mais auzir que vos...

Membrari' us del jornal,
Quan perdes vostres cuissos
A Monfort, e messes vos
Dins en la boissera;
Granz esmais
Vos veng e granz esglais,
Qu' els draps vos traisses denan;
Be us gari deus per semblan
Car no us torques en carn nuda...
Veillz Comunal.
Bastero, 83. Crescimbeni, 146. Hist. gén. de Languedoc II, 519. Millot, I, 39. Hist. Litt. XIV, 565. P. Occ. 10.


Garins le Brun, t. IV.
Garins lo bruns si fo un gentils castellans de Neillac de l' evesquat de Puoi Sainta Maria; e fo bons trobaire; e fo a maltraire de las dompnas com deguesson captener. Non fo trobaire de vers ni de chansos, mas de tempsos.
La pièce qui reste de cet auteur, et qui a été imprimée tome IV, page 436, est attribuée par d' autres manuscrits à Rambaud d' Orange et à Gui d' Uisel.
Bastero, 83. Crescimbeni, 186. Hist. gén. de Languedoc II, 519, et III, 98. P. Occ. 367. Hist. Litt. XV, 463.

Gaubert Amiels.
Gaubertz Amiels si fo de Gascoingna, paubres cavalliers e cortes e bons d' armas; e sap trobar; e non entendet mais en domna plus gentil de se; e fes los sieus vers plus mezuratz de hom que ancmais trobes.
Voici un couplet de la seule pièce que les manuscrits ont conservée de ce troubadour:
Mas dei donc amar e mon poing
Un bel auzelet qu' eu tengues
Qu' al cel doas gruas o tres
Qu' eu no prengues; ni no somoing
Domna d' amar, s' afar no fai;
Ja 'l fol cabrier no semblarai
Qu' enques la reina que l' ames.
Breu vers per tal.
Bastero, 71. Crescimbeni, 187. Millot, III, 21. P. Occ. 268.

Gaucelm Estuca. Une seule pièce dont voici deux passages:
Tant es fina sa beutatz
Qu' en lieys ai m' amor
Meza, e fatz gran follor,
Quar sui tant auzatz
Qu' ieu dezir tant autamen...
Tant es sos fis pretz prezatz
Per qu' ieu m laus d' amor,
E dey lauzar la follor
Don ieu sui senatz,
Que foudatz mesclad' ab sen
Val en amar coralmen
Mais que sen non fai,
Er o dic per so qu' ieu sai
Qu' en amar fatz oltra poder
E no m rancur per lonc esper.
Quor qu' ieu.
Millot, III, 401.

Gaucelm Faidit, t. II, III et IV. Plus de soixante pièces.
Gaucelms Faidit si fo d' un borc que a nom Uzercha, qu' es en l' avescat de Lemozi. Fils fo d' un borzes: e cantava piegz d' ome del mon, e fes mot bos sos e bonas cansos. E fes se joglar per ochaison qu' el perdet tot son aver a joc de datz. Hom fo mot larcs e mot glotz de manjar e de beure, per que en devenc gros otra mesura. Mot fon lonc temps desastrucs de dos e d' onor a penre, que plus de XX. ans anet per lo mon qu' el ni sas cansos no foro grazitz ni volgutz. E pres per molher una soudadeira que menet ab si lonc temps per cortz, que avia nom Guilhelma Monja. Fort fo bella et ensenhada; et esdevenc si grossa e grassa com era el. Ella fo d' un ric borc que a nom Alest, de la marca de Proensa, de la seingnoria d' En Bernart d' Anduza.

E messier Bonifassi, marques de Monferrat, mes lo en aver et en raubas et en arnes et en gran pres lui e sas cansos.
Vos avetz auzit qui fon Gaucelms Faidit, ni com venc ni estet. Mas el ac tan de cor que se enamoret de ma dona Maria de Ventadorn, de la meillor domna e de la plus avinens que fos en aquela sazo, e d' ela fazia sas cansos. E la pregava en cantan, et en cantan prezicava e lauzava sa gran valor: et ela lo sufria per lo pretz que li donava. Et en aissi duret lur amor be sept ans, que anc non ac plazer en dreg d' amor. E si venc un dia En Gaucelm denan sa dona, e dis li o ela 'l faria plazer en dreg d' amor, o ela lo perdria, e serquaria dona don li venria gran be d' amor.

E pres comjat d' ela iradamen.
E ma dona Na Maria mandet per una dona que avia nom ma dona Audiart de Malamort, que era bela e gentil, e dis li tot lo fag d' En Gaucelm e de si; e que la degues cosselhar co respondera a 'N Gaucelm, ni col poiria retener ses far amor a lui. Et ela dis que no la cosselharia del laisar ni del retener; mas ela 'l faria partir de s' amor que no s' en rancuraria ni seria sos enemicx. E ma dona Na Maria fo molt alegra cant auzi aisso, e preguet li mot que o complis. Ma dona n' Audiartz s' en anet; e pres un messatge cortes, e mandet dizen a 'N Gaucelm que ames may un petit auzel el punh que una grua volan el cel.

Gaucelm, cant auzi aquel man, montet a caval et anet s' en a ma dona N' Audiart; et ela 'l receup mot amorozamen. Et el li demandet per que ela li avia mandat del pauc auzel e de la grua. Et ela 'l dis que mot avia gran piatat de lui, car savia que el amava e non era amat: “Mas car l' avetz montat son pretz, e sapiatz qu' ela es la grua; et ieu soi lo petit auzel que vos tenetz el punh, per far e per dir totz vostres comans.

E sabes be que ieu soi gentils et auta de riqueza, e jove d' ans, e si dis hom que ieu soi fort bela. Et ancmais no dei ni promis, ni enganiei ni fui enganada; et ai gran voluntat de valer e de esser amada, per tal que ieu gazanh pretz e lauzor. E sai que vos etz cel per cui o puesc tot aver; et ieu sui cela que o puesc tot gazardonar. E vuelh vos per amador; e fas vos don de mi e de m' amor, ab tals covens que vos prengas comjat de ma dona Maria; e que fassatz una canso rancuran d' ela cortezamen, e digas, que pus no vol segre autra via, que vos aves trobada autra dona, franca e gentil, que vos amara.” E can Gaucelms auzi los plazers plazens que 'l dizia, e ves los amoros semblans que 'l mostrava e 'ls precs que 'l fazia, e car era tan bela, fo sobrepres d' amor que no saup on se fon.

E can fo reconogut, et el li redet grans gracias aitan com poc ni saup, com fera tot so qu' ela li comandaria, e s partiria de s' amor de ma dona Maria e metria tot son cor en ela. Es aquesta promessios fes la us a l' autre.
Gaucelms s' en anet ples de joia; e penset de far canso que fos entenduda que partit se era de ma dona Maria, e que autra ne avia atrobada que l' avia retengut; e la canso dis:
Tant ai sufert longamen greu afan.
Aquesta canso saup Na Maria, et alegret s' en mot; e ma dona N' Audiart atressi, car conoc qu' el avia partit son cor e son chant de ma dona Maria, car avia crezudas las falsas promessas de lieis per aquesta canso. Et a cap d' una sazo Gaucelms Faidit anet vezer ma dona N' Audiart ab gran alegrier, com sel que esperava intrar en cambra mantenen: et ela 'l receup fort. Ex Gaucelms fo a sos pes e dis qu' el avia fag son comandamen, e com el avia mudat son cor en ela; e qu' ela li fazes los plazers qu' ela li avia promes, e que fos meritz de so que avia fag per ela. Ma dona n' Audiart li dis: que vos es trop valens e trop prezatz, e que non es dona el mon que no s degues tener per pagada de sa amor; car vos es paire de valor, et ayso que vos promezi non o fi per voluntat de vos amar per amor, mas per vos traire de preso on vos eras, e de aquela fola esperansa que vos a tengut pus de VII ans; e car sabia la voluntat de ma dona Na Maria, car ieu sabia que res de vostres volers no vos atendera, car ieu serai vos amiga e bevolens e tot can comandares ses mal estar. Gaucelms auzi ayso e fo tristz e marritz; e comensa clamar merce a la dona, qu' ela no l' aucizes ni 'l trais, ni l' enganes.

Ela 'l dis qu' ela no lo aussiria ni enganaria, ans vos ay trag d' enguan e de mort. Can vi que no valia clamar merce, anet s' en com hom marritz, car vi qu' en aissi era enganatz; car se era partitz de ma dona Maria, e so que l' avia promes o avia fag per engan. E pesset que tornes merce clamar a ma dona Maria, e fes aquesta canso que dis:
No m' alegra chans ni critz
D' auzelh mon felh cor engres.
Mas per chansos ni per res del mon non poc trobar perdo, ni foro auzit sos precs. Can Gaucelms fo partitz de ma dona Maria per ma dona Audiart, aysi com avetz auzit, el estet lonc tems marritz per lo engan que ac pres. Mas ma dona Maria Garida d' Albusso, molher d' En Raynaut, vescoms d' Albusso, lo fey alegrar e chantar; que 'l dis tans de plazers e ill mostret tant d' amoros semblans, per qu' el s' enamoret d' ela la preguet d' amor. Et ela, per so qu' el la mezes en pretz et en valor, si receup sos precs, e ill promes de far plazer d' amor. Longamen durero los precs d' En Gaucelm, mot la lauzet a son poder: et ela, com se fos cauza qu' ela no s' alegres de las lauzors qu' el fazia d' ela, no l' avia nulh' amor ni nulh semblan no li fez; mas una vez, can prenia comjat d' ela, el li bayset lo col; et ela luy sofri amorozamen, don el visquet ab gran alegrier per aquel plazer. Mas ela amava 'N Uc de la Signa, qu' era fill d' En Uc lo Brun, coms de la Marcha, et era mot amic de Gaucelm.

La dona si estava al castel del Busso, on ela no podia vezer N Uc de la Signa ni far negun plazer, per que ela se fes malauta de mort, et vodet se ad anar a Nostra Dona de Rocamador. E mandet dire a 'N Ugo de la Signa que vengues a Uzercha, en un borc on estava En Gaucelm Faidit, e que vengues a furt, e que descavalgues a l' alberc d' En Gaucelm; et ela venria aqui e 'l faria plazer d' amor: et assignet li lo jorn que vengues. Can N Ugo o auzi fo molt alegres, e venc s' en lai al dia mandat; e desmontet en l' alberc d' En Gaucelm: e la molher d' En Gaucelm can lo vi lo receup ab gran alegrier. E la dona venc e desmontet en l' alberc, e trobet N Uc rescost en la cambra on ela devia jazer. Et ela can l' ac trobat fo molt alegra et estec dos jorns aqui; e pueys s' en anet a Rocamador. Et el atendet la aqui tro que venc; e pueys estero aqui autres dos jorns, can fo venguda; e cada nueg jazian ensems ab gran joi. E non tardet gayre, can s' en foro tornat, qu' En Gaucelm venc, e sa molher contet li tot lo fag. Can Gaucelm o auzit per pauc no mori de dol, car crezia que non ames autre may lui; e car l' avia colgat en son lieg, fo ne plus dolens. Don fe per aquesta razo una mala canso que di:
S' anc negus hom per aver fin coratge.
Ayso es la derreira qu' el fe.
Nostrad. 62. Crescimbeni, 43, 232. Bastero, 132, 141. Hist. gén. du Languedoc II, 518. Millot, I, 354. Papon, II, 246. P. Occ. 99.

Gausseran de Saint-Leidier. Une pièce.
Gauserans de Saint Leidier si fo de l' evescat de Velaic, gentils castellans, fills de la filla d' En Guillems de Saint Leidier; et enamoret se de la comtessa de Vianes, filla del marques Guillem de Monferrat.
Puois fin' amors me torn en alegrier,
Ben dei pensar de far gaia chanso,
Qu' en tal domna ai mes mon cossirier
Qu' anc hom non vi tan bella ni tan pro;
Per qu' eu am mais la soa sospeisso
De nuill autra que m dones joi entier;
E tengra m ric ab sol d' un desirier,
E ill enveios non sabran de cui so.


Sobre totas a de beutat l' empier;
Reina es de joi ses contenso,
E duquessa de valen pretz entier,
E comtessa de cors e de faisso,
E marquesa de ben dir sa razo,
E princessa, que ja nuill mal parlier
Non puoscan dir ni feigner lausengier
Qu' en leis aia nuilla res si ben no...

Auzist o mais oncas de nuill arquier
Cui armadura non tengues nuill pro?
Qu' ieu l' ai trobat, que tan duramen fier
C' outra l' ausberc e 'l perpoing e 'l bleso
M' a si nafrat inz el cor d' un pilo,
E ill flecha es d' un bel dig plasentier,
E l' arcs don moc d' un franc cor presentier.
Las! d' aquest colp trobarai guariso?...
Puois fin' amors.
Crescimbeni, 186. Millot, III, 134. P. Occ. 288.

Gavaudan le Vieux, t. III et IV. Onze pièces, dont une est attribuée à Albert Caille.

Les vers suivants sont tirés d' une pièce où Gavaudan le Vieux parle de lui-même:
Ieu no sui pars
Als autres trobadors,
Ans sui trop durs
A selh que m ten per fraire,
E mos trobars
Es blasmes e lausors...


Mos sens es clars
Als bos entendedors,
Trop es escurs
A selh que no sap gaire;
Per que cuiars
Lai on no val valors
Non es sabers
Ni sens a mo veiaire...
Ieu no sui.
Millot, I, 154. P. Occ. 43. Hist. Litt. XV, 445.

Geneys, le jongleur de Lucas. Une pièce religieuse, dont ce couplet est tiré:
Dieus verays, a vos mi ren,
Que de la verge fos natz
E per nos en crotz levatz,
Vos clam merce humilmen,
Que m perdonetz los mortals
Falhimens e 'ls venials
Qu' ay faitz en tota ma via;
Dieus, filhs de Sancta Maria,
Jhezu Crist, on gaug s' espan,
Per la vostra merce gran,
No y gardetz la colpa mia.
Dieus verays.


Geoffroi Rudel de Blaye, t. III.
Jaufres Rudel de Blaia si fo molt gentils hom, princes de Blaia; et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo gran ben e per la gran cortezia qu' el auzi dir de lieis als pelegrins que vengron d' Antiochia, et fetz de lieis mains bon vers et ab bons sons, ab paubres motz. E per voluntat de lieis vezer el se crozet, e mes se en mar per anar lieis vezer. Et adoncs en la nau lo pres mout grans malautia, si que cill que eron ab lui cuideron que el fos mortz en la nau; mas tan feron qu' ill lo conduisseron a Tripol en un alberc com per mort. E fo faitz a saber a la comtessa, e venc ad el al sieu lieich e pres lo entre sos bratz. Et el saup qu' ella era la comtessa, si recobret lo vezer, l' auzir e 'l flairar; e lauzet dieu e 'l grazi que ill avia la vida sostenguda tro qu' el l' ages vista. Et en aissi el moric entr' els braz de la comtessa; et ella lo fetz honradamen sepellir en la maison del Temple de Tripol.

E pois en aquel meteis dia ella se rendet monga, per la dolor que ella ac de lui e de la soa mort.
Nostrad. 23. Crescimbeni, 11. Bastero, 84 et 119. Millot, I, 85. Papon, II, 444. Hist. Litt. XIV, 559. P. Occ. 19.

Germonde de Montpellier, t. IV.
Millot, II, 456.

Giraud. Tenson avec Bonfil:
Auzit ai dir, Bofil, que saps trobar
E fas coblas, mais saber vuelh breumen,
Per que can chans as de re espaven,
O as dona per que o deyas far,
O si cantas per plag de joglaria
Ni per aver de nulh home que sia,
O si chantas que ton pretz s' en enans,
Car ton chan val, s' as razon per que chans.
Auzit ai dir.

Giraud de Borneil, t. III et IV. Environ quatre-vingt-dix pièces.
Guirautz de Borneill si fo de Limozi, de l' encontrada d' Esidueill, d' un ric castel del visconte de Lemoges. E fo hom de bas afar, mas savis hom de letras e de sen natural. E fo meiller trobaire que negus d' aquels qu' eron estat denan ni foron apres lui; per que fo apellatz maestre dels trobadors, et es ancar per totz aquels que ben entendon subtils ditz ni ben pauzatz d' amor e de sen. Fort fo honratz per los valens homes e per los entendens, e per las dompnas qu' entendian los sieus maestrals ditz de las soas cansos. E la soa vida si era aitals que tot l' ivern estava a scola et aprendia, e tota la estatz anava per cortz e menava ab se dos cantadors que cantavan las soas cansos. Non vol mais moiller; e tot so qu' el gasaingnava dava a sos paubres parens et a la eglesia de la vila on el nasquet; laqual glesia avia nom et a encaras Saint Gervasi.
Voici le premier couplet d' une tenson avec le roi d' Aragon:
Be m plairia, seingner reis,
Ab que us vis un pauc de lezer,
Que us plagues que m disessetz ver
Si us cuiatz qu' en la vostr' amor
A bona dompna tan d' onor
Si com d' un autre cavallier;
E non m' en tengas per guerrier,
Ans mi respondes franchamen.
Be m Plairia.

Nostrad. 145. Crescimbeni, 98, 226. Bastero, 84. Millot, II, 1. P. Occ.
123.

Giraud de Cabrière. Une longue pièce sur l' instruction que doit avoir le jongleur; il en a été imprimé des fragments tome II; en voici un autre:
Cabra juglar,
Non puesc mudar
Qu' eu non chan, pos a mi sap bon;
E volrai dir,
Senes mentir,
E comtarai de ta faison.
Mal saps viular
E pietz chantar
Del cap tro en la fenizon.
Non sabz fenir,
Al mieu albir,
A tempradura de Breton.
Mal t' ensegnet
Cel que t mostret
Los detz a menar ni l' arson;
Non saps balar
Ni trasgitar
A guisa de juglar gascon;
Ni sirventesc
Ni balaresc
Non t' aug dir e nuilla fazon.
Cabra juglar.
Millot, II, 495.


Giraud de Calanson, t. III et IV. Dix-sept pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.
Guirautz de Calanso si fo un joglars de Gascoingna. Ben sab letras, e subtils fo de trobar; e fes cansos maestradas desplazens e descortz d' aquella saison. Mal abelivols fo en Proensa e sos ditz, e petit ac de nom entr' els cortes.
Ce troubadour est auteur d' une fort longue pièce sur l' instruction que doit avoir un jongleur. Divers passages en ont été imprimés tome II.

Les vers suivants en sont aussi tirés:
Sapchas trobar
E gen tombar
E ben parlar e jocx partir,
Taboreiar
E tauleiar
E far la sinphonia brugir;
E paucx pomels
Ab dos cotels
Sapchas gitar e retenir...
E sitolar

E mandurcar
E per catre sercles salhir...
Sapchas arpar
E ben tenprar
La gigua, e 'l sons esclarzir;
Joglar leri,
Del salteri
Faras X cordas estrangir,
IX esturmens,
Si be 'ls aprens
Ne potz a tos ops retenir.
Pueys apenras
De Peleas
Com el fetz Troya destruyr...
Fadet joglar.
Bastero, 84. Crescimbeni, 189. Millot, II, 28.

Giraud d' Espagne, de Toulouse. Trois pièces, dont l' une est à refrain et commence ainsi:

Pus era suy ab senhor

Qu' es de plazen captenensa,
E coms d' Anjaus e d' onor
E de pretz e de Proensa,
E joys e chantars l' agensa,
Chantarai del mal d' amor
Que m' a tan doussa sabor.
E ja guerir del mal d' amor no vuelh,
Ans m' abellis mais on pus fort m' en duelh.

Tant es la dolors plazens
Qu' el dous mal d' amor mi dona,
Per que mos cors franchamens
De gen servir s' abandona
A la covinen persona
Dont anc jorn no fuy jauzens,
Ni per maltrach recrezens
E ja guerir, etc. etc.

Totz hom qu' ab fin cor leyal
Am, ni s' enten en amia,
Vol mais soffrir lo dous mal
Per amor, que s' en gueria,
Tant es plazens malautia;
Mas selh que d' amor non cal
No pot tant valer ni val,
E ja guerir, etc. etc.
Pus era suy.
Millot, III, 401.

Giraud du Luc. Deux sirventes, dont l' un se trouve aussi sous le nom de Giraud de Calanson; le couplet suivant est tiré de l' autre:
Gaug n' an las gens d' outra 'l nil,
Car lor fai tant gent socors
C' uns feus de lor ancessors
C' avion conquist li fraire
Vendet, mas gens non pres gaire
Vas qu' era grans la ricors.
Dieus! cal gaug n' an lai part Valensa
Car Pol torne en tenensa
Del rei maroqui qui fai
Son esquern de lai;
Et anc tan gran descrezensa
No vim pois la leis ebraia;
E Barbaria s n' apaia.
Si per malvatz.
Bastero, 84. Crescimbeni, 189. Millot, 402. Papon, III, 462.

Giraud Riquier, de Narbonne, t. II, III et IV. Plus de quatre-vingt-dix pièces, la plupart datées et très longues.
On lit dans le manuscrit 7226, fol. 288:
Aissi comensan los cans d' En Guiraut Riquier de Narbona, en aissi cum es de cansos e de verses e de pastorellas e de retroenchas e de descortz e d' albas e d' autras diversas obras, en aissi adordenadamens cum era adordenat en lo sieu libre; del qual libre escrig per la sua man fon aissi tot translatat; e ditz en aissi cum de sus se conten.
A l' une de ses pièces on trouve ce préambule:
Canson redonda et encadenada de motz e de son d' En Guiraut Riquier, facha l' an M. CC. LXXXII, (1282) en abril. El sos de la seconda cobla pren se el mieg de la premeira e sec se tro la fin, pueys torna al comensamen de la primeira, aissi com es senhat; pueys tota la cansos canta se aissi: la primeira e la tersa e la quinta d' una maneira, e la seconda e la quarta e la sexta d' autra maneira, et aquesta cansos es la XXIII.
Elle commence ainsi:
Pus sabers no m val ni sens.
MS. 7226, fol. 300 v°.
Dans une pièce il exprime ses regrets au sujet de la mort d' Alphonse, roi de Castille, arrivée en 1287:
En la greu mort amara
Del bon rey es serratz
Pretz qu' en est mon non platz,
N Anfos, qu' elh saup culhir
Bos faitz e 'ls mals fugir...
Res no m val.
Millot, III, 329. P. Occ. 329.

Giraud le Roux. Sept pièces, dont cinq sont imprimées tome III.
Giraudos lo Ros si fo de Tollosa, fills d' un paubre cavalier; e venc en la cort de son seingnor lo comte Anfos per servir; e fon cortes e ben chantans; et enamoret se de la comtessa, filla de son seingnor; e l' amors qu' el ac en leis l' enseignet a trobar, e fetz mantas cansos.
Nostrad. 198. Bastero, 84. Crescimbeni, 133. Hist. gén. du Languedoc II, 452. Millot, I, 205. Hist. Litt. XIII, 306. P. Occ. 64.

Giraud de Salignac, t. III.
Girautz de Salaingnac si fo de Caersin, del castel de Salaingnac. Joglars fo, ben adreg hom fo e ben cortes, e trobet ben e gen cansons e descortz e sirventes.
Bastero, 84. Crescimbeni, 189. Millot, III, 402. P. Occ. 371. Hist. Litt. XV, 444.

Granet, t. IV. Quatre pièces, dans l' une desquelles, intitulée Coblas d' En Granet, on trouve cet envoi:

Per la comtessa de Rodes valen
An ras lor cap cavalier mais de cen;
E s' En Sordel se vol gardar de failla
Son cap raira, o ja deus non li vailla.

Pos al comte.
Crescimbeni, 190. Millot, II, 133. Papon, III, 460.

Gui. Tenson avec Falco, auquel il dit:
Falco, en dire mal
Vey qu' es trop abrivatz,
E fos ne causigatz,
E portatz n' el senhal;
E digatz me per cal
Fos de claustra gitatz,
Que quan monge senhatz
Laissa l' orde quere,
Pueys prezo i mens sa fe;
Qu' ieu n' ai auzit clamor;
E digatz me per que
Issitz del refreitor.
Falco en dire.

Gui de Cavaillon, t. IV.
Guis de Cavaillon fo un gentils bars de Proensa, seingner de Cavaillon, larcs hom e cortes, et avinens cavalliers, e mout amat de domnas e per totas gens; e bons cavaliers d' armas e bons gerrers; e fes bonas tensons e bonas coblas d' amor e de solatz; e si se crezet qu' el fos drutz de la comtessa Garsenda moiller que fo del comte de Proensa que fo fraire del rei d' Aragon.
Ce troubadour adresse un couplet au comte de Toulouse:
Seigner coms, saber volria
Cal tenriatz per melhor
Si l' apostol o us rendia
Vostra terra per amor,
O si per cavalaria
La conquerez ad honor,
Sufertan freit e calor,
Qu' eu sai ben la cal volria,
S' era homs de tan gran valor
Q' el maltraich torn en legor.
Seigner coms.
Bastero, 87, Crescimbeni, 197. Millot, III, 34. Papon, II, 407. P. Occ. 269.

Gui Folquet. Une pièce religieuse; on lit en titre:
Aquest gautz dechet mo senher Guy Folqueys, e donet C. jorns de perdon, qui los dira, can fon apostolis:
A te, verge Santa Maria,
Me ren e m coman nueg e dia,
E prec te que pregues per me,
Car mos precx no val re ses te;
Tan m' an lunhat li miey peccat
De ton filh que ai mescabat,
Parlan, pessan e cossenten,
E tan son gran miey falhimen
Qu' ieu non cug atrobar perdo,
Si tu non prendes ma razo...
Per ver fon la vergenetatz
Clausa, can dieus y fon intratz,
Aisi co la verga flori
Ses tot humor que non senti,
Aguist tu frug que, ses semensa
D' ome, venc a vera naissensa,
E la porta qu' el sant hom vi
Que a lunh home no s' obri
Mai al gran senhor solamen,
Est tu, dona, certanamen...
A te verge.

Millot, III, 402.
Gui de Glotos. Un couplet en réponse à Diode de Carlus:
Diode, ben sai mercandeiar,
Mas del vendre sui plus coitos,
Per q' eu soi sa vengutz a vos
Vendre pretz, si 'n voletz comprar;
Pero, si vos faillon dinier,
Penrai ronzin o blanc o nier,
E s' el mercat no us agrada be,
Tal com aurai de vos, aurez de me.
Millot, III, 398.

Gui d' Uisel, t. III et IV. Dix-sept pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.
Gui d' Uissel fo de Lemozi, gentils castelas; et el e siei fraire e son cozi si ero senhor d' Uissel que es bos castels, e si ne avian motz d' autres. E l' us de sos fraires avia nom N Ebles e l' autre En Peire, e 'l cozin avia nom N Elias. E tug quatre si eron trobador. En Gui si trobava bonas cansos, En Elias bonas tensos, En Ebles las malas tensos, En Peire cantava tot quant els trobavan. En Gui si era canorgues de Brieude e de Monferran, e si entendet lonc temps en ma dona Margarida d' Albusso et en la comtessa de Monferran, don fetz maintas bonas cansos. Mas lo legatz del Papa li fetz jurar que mais no fezes cansos; e per lui laisset lo trobar e 'l cantar.
Nostrad. 100. Crescimbeni, 70. Bastero, 87, 126. Millot, III, 1. P. Occ. 259.

Guigo. Trois tensons, l' une avec Joris ou Jauris, et les deux autres avec Bertrand d' Alamanon. Dans l' une de celles-ci il répond:
Gigo li respondet aisi:
Si crit, Bertrans, per cels que son valen,
No cridarai per vos Alamano,
Qu' ieu vey tot l' an, ses honor e ses pro,
C' anatz la cort de Proenza seguen,
E non es faytz per vos condugz ni dos;
Pero de motz vernassalhs, enueios
No sap nulhs homs mielhs de vos far parven;
E ja per me no perdatz vostr' uzatge.
Amicx Guigo.
Millot, I, 435.

Guigo de Cabanas. Couplet adressé à Esquileta:
N Esqileta, quar m' a mestier,
M' aven a cercar mant seignor,
E sitot non sai entre lor
Cridar a foc per En Rogier,
Ben eu conosc que prez destriza
E fina valors a briza,
E ses cridar sai en cort conoissen
Ben dir dels pros e mal de l' avol gen.
N Esqileta quar.
Crescimbeni, 197. Millot, III, 403.

Guillalmet. Une tenson avec un prieur:
Senher Prior, lo sains es rancuros
Quar en aissi l' aves tengut aitan
Paubre e nu, al mieu semblan;
Lo sains no deu faire vertutz per vos,
Que tan l' aves tengut aunidamen;
Per vos non ac vestimen
De que pogues cubrir sas paubretatz;
Per so 'n paron a l' autar los costatz.
Senher prior.
Millot, III, 42.

Guillaume Deux troubadours de ce nom ont une tenson ensemble; l' un dit:
Guillem, prims iest en trobar, a ma guia,
Troban vuelh doncx saber ta voluntat...
Cal volrias mais aver?
Esser ricx de terr' e d' aver
Entr' els pus ricx, o la sciensa aprisa
Ab lo saber que las VII artz deviza.


Son interlocuteur répond:
Mais volgr' aver la sciensa conquiza
Que m degues remaner que la rictat...
Car ricx pot pauc valer
E leu pot hom d' aut bas cazer,
E 'l sciensa non chai, pos es assiza;
Sel c' a 'l saber es ricx en sa camiza.


Le premier réplique:
Sel qu' entr' els ricx a gran ricor pleneyra
Vol e quer pus en sus,
Que C. savis pot metr' en una teyra,
Sol c' a cascun don pus...
C' Aristotils sobr' els prims e lus
Pres dons dels ricx, e Virgili
Que ditz en la ribeyra
Lay a Napols: May am d' onor que quieyra.

A quoi l' autre répond:
Aleysandre venquit Porus
E sa gran ost, e 'l tornet en paubreira
Ab son saber, per qu' en sec en cadeyra...
Guillem prims.
Millot, III, 403.

Guillaume Adhémar, t. III et IV. Plus de vingt pièces, dont quelques-unes se trouvent sous différents noms.
Guillem Azemar si fo de Gavaudan, d' un castel que a nom Merueis. Gentils hom era, filhs d' un cavallier que non era rics ni manens: e 'l seingner de Merueis si 'l fetz cavallier. Et el era ben valens hom e gen parlans, e fon bos trobaires. E non poc mantener cavalaria, e fes se joglars. E fon fort onratz per tota la bona gen, per los baros e per las domnas; e fes mantas bonas chansos. E cant ac lonc temps vescut, el se rendet a l' orde de Granmon, e la muri.
Il commence une de ses pièces par cette comparaison:
L' aigua pueia contra mon
Ab fum, ab niul et ab ven,
Et, on pus aut es, dissen;
Eisamen pueia valors
Ab ben fag et ab honors,
E cant es aut, deysendria
Si 'l bes no la sostenia.
L' aigua pueia.
Nostrad. 45. Crescimbeni, 28. Bastero, 85. Hist. gén. du Languedoc II, 519. Millot II, 497. Hist. Litt. XIV, 567. P. Occ. 258.

Guillaume d' Anduse. Une pièce, dont voici un fragment:
Plus fon mon cor que neus per gran calor,
E plus que fuec m' es avis qu' esconprenda;
Sabetz per que dreitz e razos entenda?
Per vos c' avetz sobre totas valor,
Beutat e sen, ensenhamen e grat,
Qu' ieu cre, si vis vostre cors grail' e gen
Ypolite, que visquet castamen,
Fora floris de cor enamorat.
Be m ditz.
Millot, IV, 408.

Guillaume Anelier, de Toulouse, t. IV. Dans un de ses sirventes on trouve ces vers:
El nom de dieu qu' es paire omnipotens...
Fas sirventes e prec li qu' el m' ampar...
Que no m nogom clercx ab fals mots forbitz
Don mains homes an pel segle trazitz,
Qu' en van faiditz queren d' autrui lur vida,
Quar dreitz no 'ls val ni 'ls es razos auzida.

Tan son lassatz ab Franses fermamens
Qu' om no 'ls auza lur fals ditz contrastar,
Quar en lur cortz fa sayns Marcx acabar
Mais que Ihesus ab totz los autres sens...
El nom de dieu.
Bastero, 85. Crescimbeni, 190. Millot, III, 404.

Guillaume d' Autpoul, t. IV. Fragments d' une pastourelle:
L' autr' ier, a l' intrada d' abril,
Per la doussor del temps novelh,
Per gauch del termeni gentil,
M' anava sols, per un pradelh,
En un deves, prop d' un cortil;
Trobey pastor' ab cors yrnel,
Vestida fon d' un nier sardil,
Ab capa grizeta ses pelh;
Bell' es e genta,
S' amors m' atalenta,
Tant es covinenta;
E fes un capelh
De flor ab menta,
De motos a trenta;
Sola si contenta
Jost un arborelh:
Ab si meteyssa dis: “Hay!
Sola suy, e 'l temps s' en vay.
Lassa! be planc ma joventa,
Quar non ay amic veray.”
L' autr' ier.
Millot, III, 408.

Guillaume de Balaun. Une seule pièce remarquable par la circonstance qui en fournit le sujet.
Guillems de Balaun fo un gentils castellas de la encontrada de Monpeslier. Mout adretz cavayers fon e bon trobaires. Et si s' enamoret d' una gentil domna de l' evesquat de Gavaudan, que avia nom ma dona Guilhelma de Javiac, moiller d' En Peire, seignor de Javiac. Mout l' amet e la servi en contan et en cantan; e la dona li volc tan de ben que 'l dis e 'l fetz so qu' el volc en dreg d' amor.
En Guilhems si avia un companho que avia nom Peire de Barjac, valens e pros e bon e bel; et amava el castel de Javiac una avinen dona, Na Viernetta, la cal tenia Peire de Barjac per cavayer, e n' avia de leis tot cant el volia. Abdui eron drut de lor donas. Et avenc se qu' En Peire se corrosset ab la soa dona, si qu' ela li det malamen comjat; don el s' en anet dolens e tristz plus que ancmais no fo. En Guilhems si 'l cofortet fort que no s desesperes, qu' el ne faria patz tan tost can tornaria a Javiac. Mot li fons grans lo termes ans que fos tornatz lai; e si tost com En Guilhems fon vengutz a Javiac, el fetz patz d' En Peire e de sa dona, don Peire fo alegres pus que quan la conques de premier, don el mezeis o dis a 'N Guilhem. En Guilhem dis qu' el o volia esproar, si 'l joi de recobrar amor de domna era tan grans com lo jois del gazaing premier. E feins se fort iratz com ma dona Guillelma, et estet se que no 'l mandet messatje ni salutz, ni no volc esser en tota l' encontrada on ela estava; don ela li mandet messatje ab letras fort amorosas, com ela s meravilhava com estava tan de lieys veser, o que sos messatges no l' agues mandat. Et el, com fols amans, no volc auzir las letras, e fes donar comjat al messatje vilanamen. El messatjes tornet s' en dolens comtar a sa dona com era estatz. La dona fon mout trista, et adordenet ab un cavayer del castel que sabia lo fag, que s' en anes a 'N Guilhem de Balaun, e que saupes per que era aisi iratz contra ela, e si avia fag res encontra luy que el s' en degues venjar, que ela 'n venria ad esmendamen a son voler.

Lo cavayers s' en anet a 'N Guilhem e fon mal recebutz. E can lo cavayer l' ac dic son voler, el dis que no 'l dissera la occayzo, car el sabia be qu' ela era tals qu' el non volia esmenda ni 'l devia perdonar. Lo cavayers s' en tornet, e dis a ma dona Guilhelma so qu' En Guillems avia dit, don ella se mes en desesperansa, e dis que mais no il mandaria messatje ni prec ni rasonamen. Adonc ela 'l mes en soan del tot; et en aysi ela estet un gran temps.
E can venc jorn, En Guilhems se comenset pensar com per son fol sen el perdia per la folia gran joy e gran benanansa; e si montet a caval, e venc s' en a Javiac; et alberget en la maison d' un borzes, que no volc venir en cort; disen qu' el anava en pelegrinatge. Ma dona Guilhelma saup qu' el era en vila; e can venc la nueg, que las gens foron a leit, et ela issi del castel ab una dona et una donzela, e venc a l' alberc on el jazia; e se fe mostrar on jazia Guilhem de Balaun, e venc s' en a la cambra on jazia;

e mes se de ginolh denan el, e baisset sa benda per lui bayzar, e querec li perdo del tort qu' ela non avia: et el non la volc recebre ni perdonar, ans batan e feren la casset de denan se; e la domna s' en anet trista e grama e dolenta a son alberc ab cor que mais no 'l vis ni 'l parles; e penedet se de so qu' amors li avia faich far. Et el atressi remas iratz car avia fach tal folor; e levet se mati, e venc s' en al castel, e dis que parlar volia ab ma dona Guilhelma per querre perdo. E la dona Guilhelma cant o auzi fes li donar comjat, e dis no 'l veiria, e fes lo gitar del castel vilanamens. En Guilhem anet s' en trist e ploran; e la dona remas dolenta e penedens de la humilitat c' avia facha. Et en aysi estet Guillems de Balaun ben un an que la dona no 'l volc vezer, ni auzir parlar de lui; dont el adonc fes lo vers desesperat que di:
Mon vers mov merceian.
En Bernartz d' Anduza, qu' era 'l melhor hom de la encontrada, saup lo fag d' En Guilhem e de la dona; e montet a caval e venc s' en a Balaun.

E parlet ab En Guilhem, e dis li co s podia far qu' el ages tant estat de vezer sa dona. En Guilhem contet li tot lo fag e la foldat que li era venguda. En B. cant auzi la razo tenc s' o a gran isquern, e dis li qu' el ne faria patz: don el n' ac mot gran gaug, cant auzi que s' en volia entrametre.

En B. s' en parti e venc s' en a Javiac, e contet tota la razon d' En G. a la dona, e com el era mot trist e dolent per la folia que s' avia pensada:

e comtet li tot l' esquern, com o fes per esproansa. E la dona respos que mot s' en tenia per falhida, car tant s' era humiliada ad el. En B. li dis, que per so li era a perdonar enans, per lo dreg que era sieu el tort d' En G., e preget la 'n, aytan caramen co poc ni saup, que per dieu e per merce li perdones; e qu' ela 'n prezes venjansa can li plazeria.

E la dona 'l respos que pus el o volia ela 'l perdonaria, en aisi que per la falha qu' el fag avia, que se traisses la ongla del det menor; e qu' el la y degues portar ab un cantar, reprenen se de la folia c' avia facha.
En B. d' Anduza, quan vi que al res far non podia, pres comjat; et anet s' en a 'n G. E dis li la resposta de la dona. En G. quant auzi que perdon trobaria fo molt alegres; e rendet li gracias, car tan li avia acabat ab sa dona. Tan tost mandet per un maestre, e fes se traire la ungla ab gran dolor qu' en sofri; e fes son vers, e venc s' en a Javiac, el e mo senher B. Ma dona Ghilhalma issi lor encontra: en G. gitet se de ginolhs denant ela, queren merce e perdo, et prezentet li la ongla. Ela fon piatoza e levet lo sus; et intreron se totz tres en una cambra, et aqui ela lo perdonet baysan et abrassan. E retrais li son cantar, et ela l' entendet alegramen. E pueys ameron se pus fort trop que non avian fag enans.
A la fin de cette vie le manuscrit ajoute:
Et es grans merces d' ome, quant a gran ben e vai mal queren, qu' el trobe, si com fez Guillems de Balaun, qu' en aissi s castia folz com el fetz dan perden.
Voici deux couplets de sa pièce:

Hailas! co fui malauros
Quan per me baisset sa benda
E m quis franchamens esmenda
D' aquo don degr' esser cochos;
Me fis preguar de tal barganh
Don m' a 'l cor soven dolgut;
Qu' era m tengr' ieu per errebut,
Si m saludes cum un estranh.


Domna, sitot no m tanh perdos
Non laissarai no us mi renda,
E mas mans no us estenda
Que pregars vens los mals e 'ls bos;
E si pietatz tan vos afranh,
So qu' ieu non esper ni non cut,
Que m perdonetz tort conegut,
S' ieu mais chai, no m levetz del fanh.
Mon vers mov.
Bastero, 85. Crescimbeni, 190. Millot, I, 119. P. Occ. 30. Hist. Littér. XV, 447.

Guillaume de Baux, prince d' Orange.
Guilems del Bauz, princeps d' Aurenga, si raubet un mercadan de Fransa, e tolc li un gran aver en la sua strada. El mercadans s' en anet a reclam al rei de Fransa; e 'l reis li dis q' el no li podia far dreit, que trop li era loing: Mas te don paraula q' en calqe maneira que tu t' en pos valer, si t' en val. El borges anet e fetz contrafar l' anel del rei, e fetz letras de part lo rei a 'N Guilem del Baus q' el vengues al rei, prometen ad el grans bens e grans honors e grans dons. E quant Guilems del Baus ac las letras, alegret s' en mout, et aparellet se granmen d' anar al rei. E moc, e venc s' en a la ciutat don era lo mercadans qu' el avia raubat, q' el no sabia dont el fos. El borges, qan sap q' En Guilems era en la ciutat, si lo fetz prendre e totz los compaignos; e si 'l coven a rendre tot so que li avia tout, e refar tot lo dan: et anet s' en paubres desasiatz. Et anet s' en presar una terra d' En Aimar de Pitheus que a nom l' Osteilla; e qant s' en venia per lo Roine en una barca, preiron lo li pescador d' En Aimar. En Rambaut de Vaqueiras, qe s' apellava Engles, s' en fes aqestas coblas:
Tuit me pregon, Engles, q' eu vos don saut.
Il reste de lui une pièce dont le couplet suivant est tiré:
E s' ab N Agout vos encontratz,
Conseil que sia faita patz
E que remanhatz amic bon,
E plegassetz vostre leon,
Q' un petit va trop irissatz:
Que si ns avia totz manjatz
A vos no tenria nul pron...
En Gui a tort.

En réponse à Rambaud de Vaqueiras, il fit ce couplet:
Be m meraveill de vos, En Raimbaut,
Com vos es tan contra me irascutz,
Qu' en breu seretz per fol reconogutz
Plus qu' En Peyrols que hom ten per Arnaut.
Anatz vos en al rei de Barsalona
Et als autres, si com avetz enpres,
Que mais amatz deniers e paubr' arnes
Qu' enconogutz l' amor de Na Falcona.
Bastero, 85. Crescimbeni, 191. Millot, III, 52. Papon, II, 405. P. Occ. 271.

Guillaume de Bergedan. Vingt-trois pièces.
Guillems de Berguedan si fo un gentils bars de Cataloingna, vescoms de Berguedan, seingner de Madorna e de Riechs, bons cavalliers e bons guerrers. Et ac gran guerra com Raimon Folc de Cardona, qu' era plus rics et plus grans qu' el. Et avenc se que un dia se trobet com Raimon Folc et ausis lo malamen: et per la mort d' En Raimon Folc el fo deseretatz. Longa saison lo mantenguen siei paren e siei amic; mas tuit l' abandoneren, per so que tuich los escogosset, o de las moillers, o de las fillas, o de las serrors, que anc no fos negus que lo mantengues, mas d' En Arnaut de Castelbon, qu' era un valenz hom, gentils e grans d' aquela encontrada. Bons sirventes fetz on disia mals als uns e bens als altres; e se vana de totas las domnas que ill soffrian amor. Mout li vengon grans aventuras d' armas et de domnas, e de grans desaventuras. Pois l' aucis uns peons.
Fragments d' une complainte sur la mort du marquis Pons de Mataplana:
Consiros cant e planc e plor
Pel dol que m' a sasit e pres
Al cor per la mort mon marques
En Pons lo preu de Mataplana...

Paians l' an mort, mas dieus l' a pres
A sa part, que li sera garens
Del grans forfatz e dels minors,
C' els angels li foron auttors,
Car mantenc la lei cristiana...

E Paradis, el luoc megllior,
Lai o 'l bon rei de Fransa es,
Prop de Rolan sai que l' a mes...
Consiros cant.
Bastero, 85. Crescimbeni, 191. Millot, II, 125. P. Occ. 152.

Guillaume de Beziers, t. III et IV.
Millot, III, 409.

Guillaume de Briars. Une seule pièce, où se trouvent ces vers:
Si quo 'l maiestre vai prendre
Lo jaspi lai on la vist,
M' a fag tant assi atendre
Amors tro que m' a conquist;
Mas per mi er greu conquista
La bella en cuy enten
Celadamen ni a vista,
Si doncx a merce no m pren.
Si quo 'l maiestre.
Millot, III, 405.

Guillaume de Cabestaing, t. III. Sept pièces.
Guillems de Cabestanh fo un gentils castelas del comtat de Rossilhon, qu' es del rei d' Aragon e que confinava com Cataloingna e com Narbones. Mot fo avinens hom de la persona, e presatz d' armas, e de servir e de cortesia, e bos trobaires. Et avia en la soa encontrada una domna que avia nom ma domna Sermonda, moiller d' En Raimon de Castel Rossilho, qu' era mot ric e gentils e braus e mals et orgoillos. Longamen l' amet En G. de Cabestanh, e 'n fet motas bonas cansos; e la domna 'l volc tan de be que 'l fey son cavayer, et esteron ab gran joi essems lonc temps. E fon dic al marit d' ela, don el n' ac gran gelosia; et enserret la en una tor, e fetz la fort gardar e li foron faitz man desplazer, don G. de Cabestanh intret en gran dolor et en gran tristessa; e fes aquella canso que dis:
Lo dos cossire
Que m don amor soven.
E quan R. entendet la canso crezet que fos de sa moiller, quar dis en una cobla:
Tot quan fas per temensa
Devetz en bona fei
Penre, neis quan no us vei.
Et aquest mot entendet: e mandet lo marit a 'N G. que vengues a parlamen. E menet lo ab si foras lonh del castel, et a trassio el li tolc la testa e mes la en un carnayrol; e trais li lo cor del cors, e mes lo en carnayrol com la testa. Et intret s' en el castel, e fes lo cor raustir e fez lo aportar a la taula a la moiller, per so la domna s' agradava fort de cor de salvaizina, e fes lo manjar a sa molher en semblan qu' el ne manjes. E quan l' ac manjat, si levet sus e dis que so que avia manjat era 'l cor d' En G. de Cabestanh, e mostret li la testa, e demandet li si l' era estat bos a manjar. E la domna conoc la testa d' En Guillem de Cabestanh, e dis que tan bos li era estat e si saboros, que jamais autre manjars ni autre beures no 'l tolria la sabor de la boca qu' el cor d' En G. de C. li avia laissada. El marit, quant o auzi, correc li dessus ab l' espaza; e la
domna ac paor e fugi al balcon, e se laisset cazer jos, e fo morta.
Et aquest mal fo sauputz per tota Cataloingna e per totas las terras del rei d' Aragon; e per lo rei 'N Anfos, e per tos los baros de las encontradas fo mot gran tristeza e grans dolors de la domna e d' En G. de Cabestanh. Et ajusteron se los parens d' En G. e de la domna, e totz los cortes cavayers d' aquela encontrada, e guerreieron R. de Castel Rossilhon a foc et a sanc. El rei d' Arago venc en la terra, quan saup lo fag, e pres R. de Castel Rossilho, e desfetz li los castels e las terras, e fes metr' En G. de Cabestanh denan l' us de la gleiza de San Joan a Perpinhan, e la domna ab el. E fon una longa sazo que tug li cortes cavayer e las domnas gentils de Cataluenha e de Rossilho e de Sardanha e de Cofolen e de Narbones, venian far cascun an anoal per lur armas aital jorn quan moriro, pregan nostre senhor que lur agues merce.
Aissi com avetz auzit lo rei pres R. de Castel Rossilho e 'l deseretet, e 'l tolc totz sos castels, e 'l fes morir en sas preisos, e donet totz sos bes als parens d' en G. e de la domna que mori per el.
L' intérêt qui s' attache à ce troubadour exige d' en faire connaître une autre biographie plus circonstanciée qu' on trouve dans un des manuscrits de la Laurentiana.
monsegnor Raimon de Ronsillion fo un valenz B. aisi com sabetz et ac per moller ma dompna Margarida, la plus bella dompna c' om saubes en aqel temps, et la mais presiada de totz bon pretz, et de totas valors, et de tota cortesia. Avenc si qe Guillem de Cabstaing, qe fu fil d' un paubre cavaliers del castel de Cabstaing, venc en la cort de monsegnor Raimon de Rossillion, et se presentet a lui, se il plasia qe el fos vaslet de sa cort. monsegnor Raimon q' el vi bel e avinenz, et li semblet de bona part, dis li qe ben fos el vengutz, et qe demores en sa cort. Aisi demoret con el, et saup si tan gen captener, qe pauc et gran l' amavon. Et saup tan enantisar, qe monsegnor Raimon volc qe fos donzel de ma dompna Margharida sa molher; et en aisi fo fait. Adonc s' esforzet Guillem de mais valer et en ditz et en faitz. Mais, ensi com sol avenir d' amor, venc c' amors volc assalir ma dompna Margarida de son assaut, et scalfet la de pensamen; tan li plasia l' afar de G. e 'l dich e 'l semblantz qe non se poc tenir un dia q' el no 'l dizes: Ara m digatz, Guillem, s' una dompna te fasia semblan d' amor, auzarias la tu amar? Guillem, qe se n' era perceubutz, li respondet tot franchamen: S' ieu, ma dompna, saup q' els semblantz fosson vertadier. Per Saint Johan, fec la dompna, ben avetz respondut a guisa de pro; mas eras te volgl proar se tu poras saber et conoisser de semblanz cal son vertadier, o cal non. Cant Guillem ac entendudas las parolas, respondi: Ma dompna tot aisi con vos plaria sia. Et comenset a pensar, et mantenent li moc amors esbaralla et l' intret el cor tot de preon lo pensamen c' amors tramet als sieus; de si en an fo dels serventz d' amor, et comencet de trobar cobletas avinenz et gaias, et danzas et cantas d' avinens cantar era d' asautz et plus a lei per cui el cantava. Et amors qe rend a sos servens sos gasardos, can li ven a plaser, volc rendre de son servisi lo grat. Vai destregnen la dompna tan greumen de pensamen d' amor et consire, qe jorn ni noit non podia pausar, pensan la valor et la proessa q' er en Guillem pausada et messa tan aondosamen. Un jorn avenc qe la dompna pres Guillem, e 'l dis:

G. era m digatz, es tu ancara aperceubutz de mos semblanz, si son verais o mensongiers. G. respon: Dompna, si 'n vallia dieus; de l' ora en sai qe fui vostre servire, no m poc entrar el cor nul pessamen, qe non fossatz la mielz c' anc nasqet, et la mais vertadiera ab diz et a semblanz. Aiso crei et creirai tota ma vida. Et la dompna respos: G., eu us dis, si deus m' en par, qe ja per me non seres galiatz, ni vostre pensamen non er en bada: et tes lo braz et l' abrasetz dousamen inz en la zambra, on ill eron amdui assis, et lai comenseron lor drudaria. Et duret non longamen, qe lausinjers, cui dieus air, comenseron de s' amor parlar, et anar devinan per las chansos qe G. fasia, disen q' el s' entendia en ma dompna Margarida. Tan anneron disen, et jus et sus, c' a l' aurella de monsegnor Raimon venc. Adonc li saup trop mal, et trop greu iratz, per o c' a perdre li avinia son compagnon qe tant amava, et plus de l' onta de sa molher. Un jorn avenc qe Guillem era anat a sparvier ab un escuier solamen. Et monsegnor R. lo fetz demandar on era. Et un valletz li dis c' anatz era a sparvier. Et sel q' el sabia li dis en aital encontrada. Mantenent se vai armar d' armas celadas, et si fec amenar son destrier, et a pres tot sol son chamin vas cella part, on Guillem era annat; tan chavalquet qe trovet lo. Cant G. lo vi venut, si s' en donet merveilha, et tan tost li venc mal pensamens. Et il venc a l' encontra, et il dis: Senher, ben sias vos vengutz. Com es asi sols? Monsengnor Raimon respondet: G. quar vos vauc qeren per solazar mi a vos; et avetz nientz prez? O ieu, sengnor, non gaire, car ai pauc trobat, et qi pauc troba non pot gaire penre, so sabets vos, si col proverbi ditz. Laissem eimais aqest parlamen estar, dis monsegnor Raimon; et digatz mi ver per la fe qe m devetz de tot aiso qe us volrai demandar. Per deu, senher, ditz G. s' aiso es de dir, be us dirai. Non voill q' i m metatz nul escondit, so dis monsenhor Raimon, mas tot enteramen me diretz d' aiso qe us demandrai. Senher, pois qe us platz demandatz mi, so dis G., si vos dirai lo ver.

Et monsenhor Raimon demandet: Guillem, si dieus et fes vos vallia, avetz dompna per cui cantatz ni per cui amor vos destringna?

Guillem respon: Seigner et com canteria s' amor no m destrigna? Sapchatz de ver, monsegnor, c' amor ma tot en son poder. R. respon: Ben o voill creire, q' estiers non pogratz tan gen chantar; mas saber voill, si a vos platz, digatz qi es vostra dona. Ai! segnier, per dieu, dis G., garatz qi m demandatz, si es raisons c' on deia descelar s' amor, vos me digatz qe sabes q' En Bernard del Ventadorn dis:
D' una ren m' aonda mos senz
C' anc nulz hom mon joi non enquis
Q' eu volentiers non l' en mentis
Qar no m par bons ensegnamenz,
Anz es follia et enfanza,
Qui d' amor a benenanza
Q' en vol son cor ad omes descobrir,
Si no l' en pod o valer o servir.
monsegnor Raimon respon: Eu vos plevis q' ie us en valrai a mon poder. Tan li poc dir R. qe G. li dis: Senher aitan sapchatz q' eu am la seror de ma domna Margarida vostra molher, et cuig en aver cambi d' amor. Ar o sabetz, e us prec qe m' en valhatz, o qe sivals no m' en tengatz dampnage. Prenez man et fes, fet R., q' eu vos jur e us plevis, qe us en valrai tot mon poder; et aisi l' en fianset; et qant l' ac fiansat, li dis R:

Eu voill c' anam in qua lai, car prop es de qi. E us en prec, fetz G., per dieu. Et en aisi prenneron lor cami vas lo chastel de Liet. Et qan foron al chastel, si foron ben acuilliz per En Robert de Tarascon q' era maritz de ma dompna Agnes, la seror de ma dompna Margarida, et per ma dompna Agnes autresi. E monsegnor R. pres ma dompna Agnes per la man e mena la en chambra e si s' aseton sobra lo lieg. Et monsegnor R. dis: Ara m digatz, cognada, fe qe m devetz, amatz vos per amor?

Et ella dis: Oc, senher. Et cui, fetz el? Aqest no us dic ieu ges; et qe vos n' a romansan? A la fin tant la preget, q' ella dis c' amava Guillem de Cabstaing. Aqest dis ella per zo q' ella vezia Guillem marritz et pensan; et sabia ben com el amava sa seror; don ella se temia qe R. non crezes mal de Guillem. D' aiso ac R. gran alegressa. Aqesta razon dis la dompna a son marit; e 'l marit li respondet qe ben avia fatz, et det li parola, q' ella poges far o dir tot zo qe fos escampamen de G. Et la dompna ben o fetz, q' ella apella G. dinz sa chambra tot sol, et stet con el tant, qe R. cuidet qe degues aver d' ella plazer d' amor, et tot aco li plazia; et comenset a pensar qe so qe li fo dig d' el, non era ver, et que van dizen. La dompna et Guillem essiron de chambra, et fo apareillat lo sopar, et soperon con gran alegressa. Et pois sopar, fet la dompna apareillar lo lieg d' els dos, prop de l' uis de sa chambra, et tant feron, qe d' una semblanza qe d' autra, la dompna et Guillem, qe R. crezia que G. jagues con ella. Et lademan disnaron al castel con gran alegressa; et pois disnar, s' en partiron con bel comjat, et vengueron a Rossillio. Et si tost com R. poc, se parti de Guillem, et venc s' en a sa molher, et contet li zo q' avia vist de G. e sa seror. De zo ac la dompna gran tristessa, tota la nuoig.

Et lademan mandet per G., et si lo receup mal, et apellet lo fals e traitor. Et G. li clamet merce, si com hom qe non avia colpa d' aiso q' ella l' acasionava; et dist li tot zo com era stat a mot a mot. Et la dompna mandet per sa seror et per ella; et sap ben qe G. non avia colpa. Et per zo la dompna li dis e 'l comandet q' el degues far una chanson, qal el mostres qe non ames autra dompna mas ella; don el fetz aqesta chanson qe dis:
Lo dous cossire
Que m don amors soven, etc.
Et qant R. de Rossillion ausi la chanson qe G. avia facha de sa molher, donc lo fetz venir a parlamen assi fora del chastel, et tallet li la testa, et mes la en un carnarol, et tras li lo cor del cors, et mes lo con la testa.

Et annet s' en al chastel, et fet lo cor raustir, et aportar a la taula a sa molher, et fetz lui mangiar antesapuda. Et qant l' ac manjat, R. se levet sus, et dis a la molher qe so qe 'l avia manjat era lo cor d' En G. de Cabstaing, et mostret li la testa, et demandet li se era estat bon a manjar. Et ella auzi zo q' il demandava, et vi et conoc la testa d' En Guillem. Ella li respondet, et dist li q' el era estat si bons et saboros que jamais autre manjars ni autres beures no 'l torrian sabor de la boccha q' el cor d' En G. li avia lassat. Et R. li cortz sobra con la spasa. Et ella li fug aluic d' un balcon jus, et esmondega si lo col. Aqest mal fo sabutz per tota Catalogna, et per totas las terras del rei d' Aragon; et per lo rei Anfos, et per totz los barons de las encontradas gran tristessa fo et grans dolors de la mort d' En Guillem et de la dompna, q' aisi laidamenz los avia mort R. Et josteron si li paren d' En Guillem, et de la dompna, et tuit cil qi eron amador, et guerriron R. a foc et a sanc; e 'l reis Anfos d' Aragon venc en aqella encontrada, qant saup la mort de la dompna et del chavalier; et pres R. Et desfetz li lo chastels et las terras; et fetz G. et la dompna metre en un monimen denan l' uis de la gleiza a Perpignat, en un borc q' es en plan de Rossillion et de Sardogna, lo cals borc es del reis d' Aragon. Et fo sazos qe tuit li cavalier de Rossillion et de Sardogna, et de Cofolen, et de Riuples, et de Peiralaide, et de Narbones lor fasian chascun annoal; et tuit li fin amadors et las finas amaressas pregaven dieus per las lor armas. Et aisi lo pres lo rei d' Aragon R. et deseritet lo, e 'l fet morir en la prison; et det totas las soas possessions als parens d' En G. et als parens de la dompna que mori per el. El borc en lo cal foron seppellitz G. et la dompna a non Perpignac.
Fragments des deux pièces qui ne sont point imprimées dans le choix de ses poésies:
Mout m' alegra douza votz per boscage,
Can retentis sobra 'l ram qui verdeia,
E 'l rossignol de son chantar chandeia
Josta sa par el bosc per plain usage,
Et aug lo chan de l' auzel qui tentis
Don mi remenbra douza terra e 'l pais...

Il dit de sa belle:
E si voletz qu' eu vos diga son nom
Ja no trobaretz alas de colomp
O no 'l trovetz escrig senes falenza.
Moult m' alegra.

Qu' ab un fil de son mantelh var,
S' a lieis fos plazen qu' el me des,
Me fera plus jauzen estar
E mais ric que no m progra far
Autra del mon qu' ab si m colgues.
Al plus leu.
Nostrad. 56. Crescimbeni, 37. Bastero, 86. Millot, I, 134. Papon, II, 261. Hist. Litt. XIV, 210. P. Occ. 38.

Guillaume de Durfort. Voyez Raimond de Durfort. Une seule pièce:
Quar say petit mi met en razon larga,
Quar leu troba qui pesca en estanc,
Per qu' ieu quere lay ont trobaray larc
Vertadier laus, e dic que cum colum
Viu et esta en pretz de que no rum,
Lay on se tanh ni s requier per dever
Gui, cap de porc, qu' es artitz e cozens
Contra mals ayps, q' us viron lui non resta.
Quar say petit.
Millot, 255.

Guillaume Fabre, bourgeois de Narbonne. Deux sirventes; dans l' un on trouve ce couplet:
Anc non crec de pretz ni d' onor
Alexandres, segon qu' aug dir,
Per trop tener thesaur en tor,
Mas quar volc ben dar e partir
Lo sieu de gran coratge,
Don totz homs fazi' abrivatz
E voluntiers totz sos mandatz,
Mostran manh vassalatge;
Quar, qui ben fes, bes l' era datz,
Per qu' el mon fon sieus conquistatz.
On mais vey.

Dans l' autre sirvente il s' adresse aux princes qui, au lieu d' aller au secours des lieux saints, se font la guerre les uns aux autres:
Don penran destricx
Tug li amador
De nostre senhor,
Si 'n desamor ven la fe
Don yssaus paganesme.

La desamors
S' aferma e s' empren
Si que l' us reys cuida tener la clau
D' afortimen, e l' autr' a 'l contraclau,
Que a poder e ric cor d' ardimen;
Mas l' ajustamen
Que fan e 'ls prezicx
Degran als mendicx
Que son en error
Virar ad honor
D' aquel senhor que nos fe,
Per guazanhar sa merce.

Ar em el cors
On veirem man paren
L' us vas l' autre encaussar per esclau,
Pueis al colpar ab felh cor mal e brau,
Et esvazir veirem maynt guarnimen,
Si Dieus donc no y pren,
Qu' es nostres abricx,
Tal cosselh qu' els ricx
Torn totz en amor,
Pueis do entre lor
Sen e voler que desse
Passon lai si co se cove.
Pus del maiors.
Millot, III, 405.

Guillaume Figueira, t. IV. Onze pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours:
Guillems Figuera si fo de Tolosa, fils d' un sartor, et el fo sartres.

E quant li frances agron Tolosa, el s' en venc en Lombardia. E sap ben trobar e cantar, e fez se joglar entre los ciutadins. Non fo hom que saubes caber entre 'ls baros ni entre la bona gen, mas mout se fez grazir als arlots et als putans et als hostes et als taverniers. E s' el vezia bon home de cort venir lai on el estava, el n' era tristz e dolens; et ades se percassava de lui abaissar e de levar los arlotz.
Les vers suivants sont adressés à Bertrand d' Aurel:
Bertram d' Aurel, si moria
N Aimerics anz de martror,
Digatz a cui laissaria
Son aver e sa ricor
C' a conques en Lombardia,
Suffertan freit e langor...
Il est auteur d' une pastourelle qui commence ainsi:
L' autr' ier cavalgava
Sus mon palafre
Ab clar temps sere,
E vi denan me
Una pastorela
Ab color fresqu' e novela
Que chantet mot gen,
E dizia en planhen:
Lassa! mal vieu qui pert son jauzimen.
L' autr' ier cavalgava.
Nostrad. 150. Crescimbeni, 103. Bastero, 86. Millot, II, 446. P. Occ. 243.
Guillaume Gasmar. Une tenson avec Ebles de Saignas:
N Eble cauzetz la meillor
Ades, segon vostr' essien:
Lo cals ha mais de pensamen
De consirier e d' eror
Sel que gran re deu paiar
Ni pot ni vol hom esperar,
Ho sel c' a son cor e son sen
En dona pauzat, e re no fai que ill plaia?
N Eble cauzetz.
Millot, III, 405.

Guillaume Godi. Une seule pièce, dont ces vers sont tirés:
Li ric suau tornon atras
Joven e 'l fan estar d' aut bas,
E son engres per castiar;
Tan lur es gazanhs abelitz
Qu' aissel se ten per pus gueritz
Que mais pot aver amassar.
Si 'l gen.
Millot, III, 407.

Guillaume Hugues, d' Albi. Une pièce.
Atressi quo 'l laupartz aucire
Sap en la forest lo leo,
M' a mes tro en plus greu martire
Ab belh semblan silh de cuy so...

Per quo soven ma cara s muella
Ab l' aigua que nays de mon vis,
Tal paor ai plazer no m cuelha
Del gen cors clar, car, blanc e lis...

Per que 'l prec ma dolor li duelha,
Quar tan non dezir paradis
Mas qu' ab son gent bratz blanc m' acuella
Prop de la color e 'l dous ris.
Quan lo braus.
Millot, III, 407.

Guillaume, d' Hyères. Une pièce dont le manuscrit est mutilé:
Tan son greu mey falhimen
Qu' ai faitz tot jorn longamen,
Per que m do gran espaven,
Senher, si no m conortatz,
Que Longis fers, fels e fortz
Aculhis ab ferms conortz,
E queric perdo dels tortz
A vos per cuy fos nafratz.
A dieu en cuy.
Millot, III, 407.

Guillaume, de Limoges. Un sirvente.
Mal deu hom dir dels clercx e dels baros,
D' aisselhs qui van tollen e non donan,
E mal dire quan van la gen forsan,
E mal dire car non son vergonhos,
E mal dire quan son desconoissen,
E mal dire quan non an chauzimen,
E mal dire quan an gran cobeitat,
E mal dire quan non an pietat.

Mas hom deu be dire dels paubres pros
E de donas quan fan lor benestan;
Mas de donas non es qui 'ls tragu' enan,
Qu' avol so 'l drut e 'l marit son gelos;
Doncx per donas no s va ges pretz perden,
E 'l vasvassor acuelhon ben e gen,
Qu' ades servon volontiers e de grat
D' aquo petit que 'l ric lor an laissat.
Un sirventes.
Millot, IV, 405.


Guillaume Magret, t. III et IV.
Guillems Magret si fo uns joglars de Vianes, jogaire e taverniers; e fes bonas cansos e bons sirventes e bonas coblas. E fo ben volgutz et onratz, mas ancmais non anet en arnes, que tot quant gazaingnava el jogava e despendia malamen en taverna. Pois se rendet en un hospital en Espaingna, en la terra d' En Roiz Peire dels Gambiros.
Voici un couplet où il fait allusion à une pièce de Marcabrus appelée Lavoir:
Non valon re coblas ni arrazos
Ni sirventes, tant es lo monz deliz;
Que per dos sols serai meillz accollitz,
Si 'ls port liatz en un de mos giros
Que per cent vers ni per dozenzs cansos;
Dels doze aurai ab beure et ab manjar,
E 'ls oitz daria a foc et a colgar,
E del quatre tenrai l' ost en amor
Meillz non fera pel vers del lavador.
Non valon re.
Bastero, 86. Crescimbeni, 193. Millot, II, 243. P. Occ. 173.

Guillaume de Montagnagout, t. IV. Douze pièces. Sa vie se trouve dans un manuscrit de Florence. Elle a été traduite dans les Novelle Litterarie, 5 mai 1741:
Guglielmo de Montanghagout fu un cavaliere di Provenza, e fu bon trovatore e grande innamorato e faceva all' amore con madonna Jauseranda del Castello di Lunel, e fece per lei infinite buone canzoni.
Le manuscrit 7226 le nomme Guillems Montanhagol de Toloza, dans la pièce qui commence par ce couplet:

Non an tan dig li primier trobador
Ni fag d' amor lay el temps qu' era gays
Qu' enqueras nos no fassam apres lor
Chans de valor, nous, plazens e verays;
Car dir pot hom so qu' estat dig no sia,
Qu' estiers non es trobayre bos ni fis
Tro fai sos chans nous, gais e gent assis
Ab novels ditz de nova maestria.
Non an tan dig.
Bastero, 87. Crescimbeni, 195. Millot, III, 92. Papon, II, 215, et III, 443. P. Occ. 278.

Guillaume de Mur. Une pièce sur la croisade:
D' un sirventes far me sia dieus guitz,
Quar comensat l' ay per bona razo,
Quar lo sanh bers on dieus fon sebelhitz
Volon liurar aissilh qui de lay so,
E sia certz quals que s' en entremeta
E n' intr' en mar ab bona ensio
Que Ihesum Crist en tan luec los meta
En paradis, quon li siey martir so.

Pero quascus gart quon ira garnitz;
Quar dieus no vol qu' ab l' autruy garnizo,
De qu' autre a tort sia despossezitz,
Lai pas nulh hom ses satisfactio,
Per qu' ieu non cre qu' aital home prometa
Dieu son regne ni que s' amor li do,
Si ben lai vay ab arc ni ab sageta,
Qu' el sout que pren cobra son gazardo.

Non cre sia per dieu gent aculhit
Ricx hom que pas ab l' autrui messio,
Ni selh qu' a tort n' a los sieus descauzitz
Ni fai raubar per aquelh' ochaizo;
Quar dieus sap tot que porta en sa maleta,
E s' ab tortz vay, trebalha s' en perdo,
Quar dieus vol cor fin ab volontat neta
D' ome que pas mais per lui que per do.

L' archivesque prec de cui es Toleta
Qu' amoneste lo bon rey d' Arago
Que per complir son vot en mar se meta
E per tener en pes son bon ressos.
D' un sirventes.
Millot, III, 107.

Guillaume Pierre de Casals ou de Cahors. Quatorze pièces, dont deux attribuées à d' autres troubadours. Dans une de ses chansons il dit:
A l' avinen mazan
Que fan entr' els l' auzelh
Pel joy del temps novelh
Que lur adui talan,
M' agrad' e m platz qu' ieu chan;
Qu' atressi n' i ai razo
Cum an li auzello
D' esser guays e vezatz;
Que mandatz
E preguatz
Suy de chant, per qu' el fatz.

Per nien van pessan
Qu' ieu ab joy no m capdelh,
Ans aurion un cantelh
De la luna en lairan
Qu' ieu ja m n' anes laissan
Qu' asola la faisso
Del belh nou, car e bo
Cors que m suy autreyatz.
A l' avinen.
Dans une autre on trouve ces vers:
De martir pogra far cofes
Mi dons ab un bays solamens,
Et ieu fora 'n totz temps jauzens,
S' a lieys plagues que lo m dones.
Ja tant.
On lit dans un sirvente:
No m plaz rics hom si non es amoros,
Ni m plaz domna si gent non acuillis,
Ni m plaz donzels si de gaug non servis,
Ni donzela si non a bel respos;
Ni m plaz escars manens
Ni joglars desplazens...
Eu chanterai.
Millot, II, 424.


Guillaume Raimond. Quatre pièces.
Dans une tenson avec Pouzet, il lui dit:
Pouzet, son fort cor autiu
Blan domna mais per un tres,
Quan pren gaire ni pauc ni ges;
C' adreg ten hom per esquiu
Penre qui ben so albira,
Doncx quar fai mais d' onramen
A sel qui 'l serf qu' al prenden,
Ben par c' amors lai la tira.
Del joi d' amor.
Bastero, 87. Crescimbeni, 195. Millot, III, 407.

Guillaume Raymond de Gironella. Trois pièces, dont l' une commence par ce couplet:
Gen m' apareill
De far leu chanso grazida,
D' un sonet garnida;
Non ges brau ni veill,
Aras quan vei l' erba trida,
Pels vergiers flurida;
Ieu chant ab gaug e m' esveill,
E m luenh de la gent marrida,
Qu' el cor dins son e m crida
C' ab lor farai del be meils.
Gen m' apareil.


Guillaume Rainols d' Apt. Quatre pièces, dont trois tensons:
Guillem Rainols si fo uns cavalliers de la ciutat d' At, la quals ciutat es el comtat de Folqualquier. Bons trobaire fo de sirventes, dellas razos que corien en Proensa entr' el rei d' Aragon e 'l comte de Tolosa. E si fez a toz sos sirventes sons nous. Fort fo tempsutz per totz los baros per los cosens sirventes qu' el fazia.
Dans l' une des tensons avec Maigret, il lui dit dans le premier couplet:
Maigret, puiat m' es el cap
So qu' inz el ventre no m cap;
Bons es per listre e per drap,
Mas qui be us quer ni us esterna
Trobar vos pot, si no us sap,
Pres del vaissel ab l' enap,
C' ades tendes vostre trap
Lai on sentes taverna.
Maigret puiat.

Dans une tenson avec sa dame, il dit:
Farai un vers ses prec e ses somos,
Ma domn' es tan bell' e cortes' e pros
Que m fai loirar plus que falcos lanier.
Quant aug.
Bastero, 87. Crescimbeni, 195. Millot, I, 251. Papon, II, 392. P. Occ. 72.

Guillelmine de Rosers. Une tenson avec Lanfranc Cigala. Elle répond à sa question:
Amicx Lanfrancs, mielz complit son viatge,
Al meu semblan, cel que tenc vas s' amia,
E l' autres fes ben, mas son fin corratge
Non pot saber tan ben si dons a tria
Com cel que vi devan sos oillz prezen,
C' atendut l' ac sos cavalliers com ven,
E val trop mais qui so que dis aten
Que qui en als son coratge cambia.
Na Guillelma.

Bastero, 85. Crescimbeni, 190.

Guillaume de Saint-Didier, ou Saint-Leydier, t. III et IV. Seize pièces, dont quelques-unes attribuées à d' autres. Voyez Gausseran de Saint-Didier.
Guillems de San Leidier fo us rics castelas de Noaillac, de l' avescat del Puoi Santa Maria. E fo mot honratz hom e bons cavaliers d' armas, e larcx donaire d' aver, e molt gent ensenhat e cortes, e molt fis amaire, e molt amatz e grazitz. Et entendet se en la marqueza de Polonhac, qu' era sor del Dalfin d' Alverne e de N' Azalais de Claustra, e moiller del vescomte de Polonhac. En Guillems si fazia sas cansos d' ella e l' amava per amor, et appellava se ab ella Bertran, et ab N Ugo Marescalc dizia altresi Bertran, qu' era sos compaing e sabia totz los faitz d' En Guillem e de la marquesa: e tut trei si clamaven Bertran l' uns l' autre. Esteron en mot gran alegrier lonc temps los tres Bertrans; mas Guillems tornet en gran tristessa, car li dui Bertran feron gran fellonia de lui e gran vilania, si com poires auzir.
Dig vos ai d' En Guillem qui fo ni don, e de sa dona, ni com duret lor amor de la marquesa e de lui. E molt l' avien menada avinenmen, senes blasme e senes folor, car molt tenion cubert so que fazia a tener cubertz et en crezensa. E molt s' alegravon totas las gens de l' amor de lor, per so que maint fait avinen s' en fazion e s' en dizion per la lor amor. Et en aquela sazo si avia una dona mot bela e mot ensenhada en Vianes, so era la comtessa de Rossilho; e tug li gran senhor e baro li portavon mot gran onor; et En Guillems mais que tug, car el la lauzava mot e la vezia voluntiers; e la amava, e deleitava se en parlar de lieis, que totz hom crezia que fos sos cavalliers. E la dona se agradava mot de lui.
Tan s' agradava En Guillems de lieis qu' el n' estava de vezer la marqueza, don ela n' ac gelozia, e crezet cert que fos sos drutz; e tota la gent o crezia, mas non era. Tan que la marqueza mandet per N Uc Marescalc, e s clamet a lui d' En Guillem, e dis que vengar se volia d' En Guillem per sen d' En Uc: Et en aisi qu' ieu vuelh far mon cavallier de vos, per so car sai qui es; e car non trobaria cavallier que m convengues mai de vos, ni de cui En Guillems degues esser tan irat com de vos; e vuelh anar en pelerinatge ab vos a Sant Antoni en Vianes; et anarai a San Leidier a maio (maizo, maison) d' En Guillem, jazer en sa cambra, et el seu leig vuelh que vos jaguatz ab mi. E can N Uc o auzi meravilhet se mot fort, e dis: Dona, trop me dizes d' amor, e veus me a tot vostre mandamen. La marqueza s' aparelhet gent e be, e mes se en la via ab sas donzelas e sos cavaliers; e venc s' en a San Leidier e i descavalquet. Mais Guillem non era el castel, pero la marqueza fo gen aqulhida a sa voluntat; e can ven la nueg colquet ab si N Uc el lieg d' En Guillem. E si fon saupuda la novela per la terra. E can Guillem o saup fon trist e dolens, mas no li 'n volc mostrar brau semblan a la marqueza ni a 'N Uc, ans fazia semblan que res non saupes. Mas esforset se fort de servir la comtessa de Rossilho, e parti son cor de la marqueza. Et adonc el fe aquesta chanso que dis:
Pus tan mi fors' amors que mi fai entremetre.
et en la tornada el dis:
Bertran, Bertran, ben feira a mespendre,
S' il messonja fos vers et alhors ad apendre.

Auzit aves d' En Guillem de San Leidier qu' amava la comtessa de Polonhac, la cals avia nom Marqueza, et ela no 'l volia retener per cavalier ni far negun plazer en dreg d' amor. Ans, can venc a la parfi, ela 'l dis: En Guillems, si lo vescoms mos maritz no m comandava e no m pregava, no us tenria per mon cavalier ni per mon servidor. E can Guillems auzi la resposta, fo trist e marritz; e pesset en cal manieira poiria penre genh que fezes pregar la marqueza a son marit co 'l retengues per son cavalier: et acordet se que fezes un vers en persona de son marit. Lo vescoms se deleitava mot el cantars d' En Guillem e cantava mot be e bel; e 'N Guillems si fe un vers que ditz:

Dona, ieu vos soi messatgiers
Del vers, et entendres de cui.
E quant l' ac fag el lo mostret al vescomte, al marit de la domna, e comtet li la razo per qu' el l' avia fait: q' una soa domna l' avia dit qu' ela no l' amaria, si non la fazia pregar a son marit. El vescoms fo molt alegres cant auzi lo vers, et apres lo voluntiers; e can be lo saup cantet lo a sa molher. E la dona entendet lo tan tost, e recordet se de so c' avia promes a 'N Guillem; e dis a si meteissa: Ueimais no m puesc defendre ad aquest per razo. Et a cap de temps Guillems venc vezer sa dona, e dis li co el avia fag son comandamen, e com l' avia fag pregar a son marit. Et adonc la marqueza lo receup per cavalier e per servidor; e lor amor estet et anet si com ai dig en l' autra razo.
Nostrad. 38. Bastero, 87. Crescimbeni, 20. Millot, III, 119. P. Occ. 281. Hist. Litt. XV, 449.

Guillaume de Saint Gregori. Quatre pièces. Ce troubadour a composé une sextine en bouts rimés, comme celle d' Arnaud Daniel.

Ben grans avoleza intra
A 'N Aiemar entre la carn e l' ongla,
E si a 'n pres luoc el cors josta l' arma,
E malveistaz bat l' ades de sa verja;
Mal resembla al bon Prebost son oncle
En cui bon pretz fai per sojorn sa cambra.

N Aimars fai lum en sa cambra
De sef ardent, quan a privat s' en intra,
Ans re non fais al bon pretz de son oncle,
Que cors e sens l' es partiz totz per ongla;
Vist l' agues eu mesurar dura verja
Vas on fos mes lo cors que destrui l' arma.
Ben grans.
Bastero, 87. Crescimbeni, 196. Millot, II, 121.

Guillaume de Salonic. Une pièce dont voici le premier couplet:
Tot en aital esperansa
Com cel que cass' e ren non pren,
M' aura ja tengut longamen
Amors que dona estrai,
Et ieu col jogaires fai
Que sec joi perdut e 'l te,
Sec mon dan e fug mon be.
Tot en aital.
Millot, III, 408.


Guillaume de la Tour, t. IV. Treize pièces.
Guillems de la Tor si fon joglars, e fon de Peiregorc, d' un castel qu' om ditz la Tor. E venc en Lombardia; e sabia cansos assatz, e s' entendia e chantava e ben e gen, e trobava: mas quan volia dire sas cansos, el fazia plus lonc sermon de la razon que non era la cansos. E tolc moiller a Milan, la moiller d' un barbier bella e jove, la qual envolet e la menet a Com; e volia li meils qu' a tot lo mon. Et avenc si qu' ella mori, don el se det si gran ira qu' el venc mat; e crezet qu' ella se fezes morta per partir se de lui; don el la laisset dez dias e dez nueig sobre 'l monimen; e chacun ser el lavava lo monimen, e trasia la fora, e gardava per lo vis baisan et abrasan, e pregan qu' ella li parles e ill disses se ella era morta o viva; e si era viva, qu' ella tornes ad el; e si morta era, qu' ella li disses quals penas avia, qu' el li faria tantas messas dire e tantas alimosinas faria per ella, qu' el la trairia d' aquellas penas.
Saubut fon en la ciutat per los bons omes, si que li ome de la terra lo feron anar via de la terra. Et el anet cerquan per totas partz devins e devinas, si ella mais poiria tornar viva. Et uns escarniers si 'l det a creire que si el legia chascun dia lo salteri e disia C. e L. patres nostres, e dava a VII paubres elemosinas ans qu' el manges, et aissi fesses tot un an que non faillis dia, ella venria viva; mas non manjeria ni beuria ni parlaria. El fo molt alegres quant el so auzi, e comenset ades a far so que aquest li avia enseingnat; et en aissi o fes tot l' an entier, que anc non failli dia. E quant el vit que ren no ill valia so que a lui era enseingnat, el se desesperet e laisset se morir.
Une pièce de ce troubadour commence par ce couplet qui fait allusion à un roman sur Alexandre:
Plus que las domnas que aug dir
C' Alixandres trobet el bruoill
Qu' eran totas de tal escuoill
Que non podion, ses morir,
Outra l' ombral del bruoill anar,
Non poiri' eu ses mort loingnar
D' amor que m' a noirit ancse;
E pois en aissi ma mort te
E ma vida el sieu poder,
Ben li dei servir a plaser.
Plus que las.

Une autre de ses pièces contient ce couplet:
Una, doas, tres e quatre,
Cinc e seis e set e ueich
M' avenc l' autr' er a combatre
Ab m' osta tota una nuich;
E si m trobes fol ni mal duich,
Fe que dei a deu, bel fratre;
Ben fora toz mos pans cuich,
Si me volgues esbatre.
Una doas tres.
Bastero, 87. Crescimbeni, 196. Millot, II, 147. P. Occ. 156.

Guillaume de Tudela. Il est auteur d' un poëme sur la Guerre des Albigeois. Le manuscrit qui le contient est décrit dans le catalogue de la Vallière, Ire partie, t. II, p. 168, n° 2708, et se trouve à la Bibliothèque du roi.

Guion. Tenson avec Mainard:
En Maenard, vos ab saubuda,
Sai doz cavaliers prezans
Don largueza no s remuda,
Mas l' us a terra dos tans
Et es ses raubor graziz,
L' autre es per raubaria aiziz;
Chausez al qal fai grazir mais.
En Maenard.

Guionet. Une tenson avec Cadenet, une autre avec Raimbaud, auquel il dit:
En Raimbaut, pros dona d' aut linhatge,
Bell' e valens pregon per drudaria
Dui cavalier, e son d' engual paratge;
Mas l' uns ha pretz de gran cavalaria
E non ha plus nul autre faig valen,
E l' autres ha totz bes enteiramen
Mas volpils es; diguatz m' al vostre sen
Del qual deu meils la don' esser amia?
En Raimbaut.

Millot, III, 31.

Guiraut. Une pièce adressée à Hugues de Saint-Cyr:
N Uc de Sain Circ, ara m' es avengut
So que m' avetz lonjamen augurat,
Que s' ieu trobi qui m' aia mantengut
Ni m voilla re del seu aver donat
Inesllamen l' ai pres e molt de cors...
Que si no fos sels que m' a retengut
E m dona pan e vin e fen e blat
En agra spes del groing del veragut,
Sitot lo ai ogan assi provat...
N UC de Sain Circ.
Millot, III, 409.

martes, 25 de abril de 2023

franchees, privilegis, Mayorches, usatges de Barcelona

XII. 

Franquezas de Mallorca. (Vid. pág. 233.)

Ex cod. ap. Ant. Ignac. Pueyo.

In fronte. (llaves)

En nom de nre. Seyor Jhu Xpist e de la Verge Sancta Maria mare sua. Aquest es lo libre de les franchees, e dels privilegis de Mayorches, e dels usatges de Barcelona. Lo qual en P. Torreela cavaler feu fer, com fo Veger a honor del Seyor Rey, e a ordenament de la Cort, en layn de nre. Seyor Jhu Xpist de M.CC.XC.I. (1291) 

Aquest es lo libre de les franchees quel Seyor en Jacme Rey darago dona a Mayorcha.

Sapien tuit que Nos en Jacme per la gracia de Deu Rey darago, de Mayorches, e de Valencia, e Comte de Barcelona, e durgel, Seyor de Monpestler, avens e tenens en nra. presencia la carta dels privilegis e de les franchees les quals a vos, amats nres. e feels universes e sengles pobladors e habitadors de la ciutat del regne de Mayorcha saeureve, so es, layn de nre. Seyor M.CC.XXX. Kal. de mars a Mayorcha donam e otorgam, e la tenor de la cual diligentment entesa; cor nos axi com a molt feels e devots nres. lo Kar fill nre. Infant don Jacme reebes volenterosament, e juras aver apres los dies nres. per Seyor natural, e alcunes coses a instancia dels vres. precs esmenam, e alcuns capitols de gracia especial enadim; les quals totes en la dita carta a utilitat e a salvament vre. son. Empero la carta davant dita axi esmenada a vos e als vres. per Nos e per los nres. loam e atorgam, e per tots temps confermam. La tenor de la cual paraula a paraula, e aquels capitols qui ara qui enadim, a perpetual memoria de la cosa asi fem notar. La tenor de la carta damunt dita aytal es.

En nom de Jhu Xpist. Manifesta cosa sia a tots axi presents com esdevenidors, que Nos En Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, e de Mayorcha, e de Valencia (a),

(a) El copiante añadió de Valencia, porque ya era Rey de allí cuando se hizo el traslado; mas no lo era cuando se hizo esta escritura en 1230.

e Comte de Barcelona e Durgel, Seyor de Monpestles, ab aquesta present publica escriptura per tots (temps) valedora, per Nos e per tots los hereus e successors nres. donam, e atorgam, e loam a vos, amats eficels (e feels o fidels) nres. universes e sengles pobladors del regne e de la ciutat de Mayorches, e als habitadors de la ciutat e de tota la yla que aqui poblets e habitets. E damvos cases e casals, orts e ortals el terme de la ciutat prats e pastures, aygues dolces, mar e riba de mar, cases, pastures, plasis, e muntanxes (muntanyes), erbes, leyes a cases e a naus e a altres leyms (leyns : lenys) a fer, e a tots vres. usos; e puscats pescar en mar liurament, los estayns tan solament retinguts a Nos.

De les possessions.

Les possessions, totes les quals en la ciutat, o el regne aurets o possehirets, ayats franches e liures, axi com queles aviets per cartes de nra. donacio. E puscats daqueles ab infant o sens infant totes vres. volentats fer a quius volrets, exceptats cavalers e sants.

De franchea per les terres.

Donam encara a vos que en la ciutat e el regne de Mayorches, e per tota la altra terra de la Seyoria nra. e del regne Darago, axi en aquestes terres que vuy avem e daqui avant porem guaayar (guanyar), per terra e per mar siats franchs e liures, ab totes coses e mercaderies vres., de tota leuda de peatge, de portatge, de mesuratge, de pes, e de ribatge, e de tota questa de tolta de forsa e de demanda, e de prestet, dost, de cavalcada, e de reenso daquestes coses depus que la terra sera guaayada (guanyada).

De carnatge.

No donets carnatge de vre. bestiar negun temps, passatge, erbatge, ne quarante.

De naufrag.

Naufrag negun no sera negun temps en les parts de la yla damunt dita.

De ban de contel (coltell).

Si alcun traura contel o espaa vert (vers, versus) altre, menassan, o eraxen, don a la nra. cort LX. sot., o la ma perda.

Dom qui sia pres en ladronisci.

Si alcu sera pres en ladronisci alcunes coses emblan, aquel de qui sera la cosa, tenga aquel tant de temps entro que les sues coses aya cobrades: e puys reta aquel a la cort, a justeya fer.

Davulteri.

Negun davulteri no sia punit en coses, ne en persona, si doncs la fembra ol marit no preposava clam de la forsa asi feta.

De pacificar los mals.

Tots maleficis qui seran entrels habitadors de la ciutat, pusquen los prohomens pascificar e defenir, ans que sia clam o fermament fet a la Cort.

De quint de Cort.

De injuries e de maleficis, dels quals a la Cort sera fet clam fermarets dret en poder de la Cort nra., el colpable dara lo quint per calonia, si será vensut; mas primerament deu satisfer al … Si clam fet sera de possessio, e de cosa no moble, no darets calonia, en ... Per quint de Cort lit ne archa no sera peyorada, ne vestedures, ne armes de la sua persona.

Dels plets.

Los habitadors de la ciutat e de tota la yla pledexaran de ters en ters dia, e lestryn de dia en dia, si sera demanat; mas si de manara, us de dret de vey.

De plets de injuries.

En plets de injuries, en dons, e en nafres fetes, sia enantat segons los usatges de Barcelona.

Si deutor o fermansa alcun sia fet el terme sia passat etrobat sera en la ciutat o el regne de Mayorcha, no puscha privilegi de fora (f. for) allegar; mas aqui sia tengut de respondre.

De batala.

Per alcun crim o forfet o demanda no farets ab vos, ne ab batle, ne ab Cort de la ciutat ne entre vos meteys batala, per ferre calt, per homene, per aygua, ne per neguna altra cosa.

Dentrar en cases.

Cort, batle, sayg, ne lur loc tenent, no entrara en les vostres cases per negun crim, ne per rao de suspita, per si sols; mas entraran ab II. o ab IIII. prohomens de la ciutat. Aso metex será observat en naus, e en leyns, en forns, e en molins.

De sagrament de calomnia.

Sagrament de calompnia farets en plets vres.; mas res daguen no darets per lo sagrament a fer.

De dar a cort per justicia fer.

No darets a Cort, a batle, ne a sayg neguna cosa per vostra justeya afer, ne aver. Mas sil sayg ira fora la ciutat, don a el lo clamant VI. diners per legua.

De revenedors.

Revenedor de vi, de farina, e de coses de menyar, si trobat sera ab falsa mesura, perda de tot en tot la cosa venal, e aya daquen la Cort la tersa part, el mur de la ciutat les II. parts.

De les flequeres.

Flequera, si vendra menys de pes, o sia posada al costel, o don V. sol., dels quals aya les dos parts la Cort, el mur la tersa part.

De vi a cridar o altres coses.

Negu no sia tengut de fer cridar vi, oli, o coses venals; ne sia tengut daver pes de Seyor. Empero de pus seran posades les coses venals, negun no pusca vendre mes del preu posat; mas vena la cosa venal, e no fassa en aquela neguna mescla.

De falsetat de pes o de mesures.

Veger, batle, o sayg, no pusca conexer de falsetat de pes o de mesures sino en lo poblic, o davant prohomens de la ciutat.

De calonia.

No sera dada calonia si plet no sera fermat de cada una part.

De plets atermenar en locs publics.

Totes questions que seran entrels habitadors de la ciutat, sien menades en loc public, on lo Veger sera ab los prohomens de la ciutat; e no vendrets a casa de cort o de batle, per plet a determenar.

De peyora a X dies.

Deutor o fermansa pusca dar peyora a son creedor a X dies ab manlevador covinent; e tendra la peyora per X dies; apres dels quals vendra la peyora; mas aq. la fara correr per III dies. E si mes de son dret naura, queu restituesca a son deutor; e si meyns, quel deutor o la fermansa restituesca a son creedor.

De fermanses.

Neguna fermansa no sia tenguda de respondre, de mentre que la principal persona present sera e covinent a satisfer.

De dir cugus o renegat.

Si alcu dira a altre cugus o renegat, e mantinent aqui alcun dau pendra, no sia tengut de respondre a alcun Seyor, o son loctinent.

Dabsolucio meyns de fermansa.

Si alcun per alcu crim de cort o de batle pres sera, no sia absolt si no dona fermansa de dret.

De cavaler qui no vol fer dret.

Si cavaler no volra fer compliment de justicia, ne de la cort, no pora esser destret; lega a son aversari peyores pendre per sa propia auctoritat, esters lo caval quel cavaler cavalcara. E si per aventura altres peyores no aura, lega al aversari del cavaler lo caval pendre, si doncs no cavalcavo sobrel o ab sa propria ma lo tenga.

Dels juys.

Los juys tots dels plets e dels crims jutyara la cort ab los prohomens de la ciutat.

Daquels qui pendram (pendran) justeya.

Si alcu dalcun crim sera condempnat on pena corporal sostenga, no perda los bens seus, ne partida dels bens seus; mas pusca daquels fer testament e jaquir a hereus e a quis volra.

De les crides.

Cadau pusca si fer cridar, e puscats les coses vestres aquius placia fer cridar.

De les escrivanies.

Lega a qualsqueus (sic) placia les empero covinent, mas no a negu ordenat, offici de scrivania usar, fet sagrament en poder de la cort e dels prohomens que sia en son offici per cada una part leyal egualment e feel.

De les sentencies.

De tot clam, sia que nec, o que dupte lo colpable, o que atorc, la primera sentencia de la cort sia donada ab consel dels prohomens, la qual es aytal: per tot aquest dia vos posats ab vestre aversari, o fermats de dret, o al vespre muntats alalmudayna. E si en lalmudayna no muntara, sia aut per fermat de dret, e exir na daquen dret.

De forsa e de destret.

Nos o alcun successor o hereu nostre, cort, bale, o alcun tenentloc nostre, no foran (faran) forsa neguna ne destret en persones ne en coses vestres dementre que aparelats secrets dar fermansa de dret, sino sia enorme crim.

Descambiar.

Prometem encara a vos que no darem ne escambiarem vos a alcuna persona, a cavalers, ne a sants, en tot ne en partida; mas tots temps amarem e defendrem vos en tots locs axi com a feels prohomens nostres e layals. = Dada fo la carta a Mayorcha kal. de mars en layn de nostre Seyor de M.CC.XXX. 

Aquest son los capitols que ara enadim de gracia de nou.

De possessions.

Honors e possessions a vos, segons que es contengut el capbreu, per nos e per los nostres loam e autorgam, e per tots temps comfermam.

De letres.

Letres o cartes a alcu o alcuns de nos otorgades contra privilegis e franchees vostres, no ayen neguna fermetat.

De sagrament.

Volem e per tots temps establim que cadau successor nostre, cort, batle o qualqueus placia loc nostre tinent en la ciutat o en la ila de Mayorches, juren aquestes totes coses e sengles, axi com damunt son escrites, atendre feelment e observar. Nos empero, a mayor fermetat de totes les damunt dites coses e sengles, juram e fem jurar lo Kar fill nostre infant en P. hereu de Catalunya sobre sants IIII evangelis de Deu, de nos e del corporalment tocats, que les damunt dites coses, totes e sengles, atenam e complescam de tot en tot, e fassa en totes coses e per totes a tuit sens corrompiment observar. E nos damunt dit infant en P. hereu de Cataluya jura per Deu e per los sants IIII evangelis de Deu de nos tocats, les damunt dites coses e sengles atendre fermament e complir. Dada a Alcanis VI idus de febrer en layn de M.CC.LVI. (1256) = Seyal + den Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, de Mayorcha e de Valencia, Comte de Barcelona e Durgel e Seyor de Monpestler. = Seyal + del Infant en P. del noble Rey Darago davant dit fil e hereu de Cataluya. = Testimonis son: Nexamen de Fosses: Bn. G. Deutensa (Dentensa, Entenza): Nexamen Dorrea: Michel de Lefun: en Jasbert de Castelnou: A. de Lers: Artal de Luna: G. de Castelnou. = Seyal + den P. de Capelades, qui per manament del Seyor Rey e del Infant en P. sobredit per lo Seyor frare Andreu, bisbe de Valencia, del damunt dit Seyor Rey Canseler, aso es scrit el loc, el dia en layn damunt dits.

De confermament de franchees.

Manifesta cosa sia a tuit presents e esdevenidors que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc. Atenens esser deguda cosa, e digna e justa que tots los habitadors de la ciutat de Mayorches e de la yla dela, e encara de les altres iles, so es a saber, de Menorcha e de Evissa, deyen tots temps e en tot loc usar de la nostra franchea, emperso scientment et conseladament e dagradable volentat, ab aquesta present escriptura ab nostre sagel sagelada per tots temps valedora, per nos e per tots los nostres successors a vos, amas (amats) nostres e feels, tots e sengles habitadors de la ciutat e de la ila de Mayorcha, e de qualqueus placia de les altres iles damunt dites, presents e esdevenidors, totes les franchees e inmunitats qualsevols a vos saeurere donam e atorgam, encara ara de nou ab alegre coratge e de franchea nostra libertat, aquels a vos tots e sengles loam, atorgam e de tot en tot per tots temps confermam, axi com mils e pus plenerament en vostres privilegis e franchees de nos a vos liberalment dades e atorgades es contengut. Atenens encara e ensobre atorgans de nostra reyal seyoria per nos e per tots successors nostres, que totes heretats e possessions qualquequals alcun de vos ha, o daqui avant aura, en tot lo regne nostre Darago e de Cataluya, e en qualqueus placia altre loc de la nostra Seyoria, sien per tots temps franches e liures e quities de tota host e cavalcada, e de reenso, e encara de tota questa e paria, e de peyta, de tolta, e de forsa e da empriu, de servii, e de secors, e de tota exaccio reyal e veynal, e de demanda que dir o nomenar se pusca en qualque manera. Empero lo posseydor de la heretat e de la possessio fassa corporal estatge en la ciutat o en la ila de Mayorcha, o en qualqueus placia de les altres yles damunt dites. Manans e fermament stablens a Seyors, a maydomens, a rebosters, a merins, a justicies, a jurats, a jutges e alcaldes, a sabalmedins, a vegers, a batles, a consols, e a saygs, e a tots altres sotsmeses nostres, e officials nostres establits e a establir, presens e esdevenidors, que aquesta carta de nostra confermacio e de franchea de nos liberalment feta e atorgada, bona e ferma ayen e observen, e a tuit, e en tot loc sens corrompiment fassen per tots temps observar, e que contra noy venguen, ne negu noy lexen venir contra, sis fien de la nostra gracia e amor. Dada a Leyda X dies a la exida de mars en layn de M.CC.XXXII. = Seyal + den Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc. = Testimonis daquesta cosa son: Examen Dorrea: Pelegri de Castelazol: Sans Dorta: Assaelit de Gudal: en Bg., Bisbe de Leyda: en G. de Monchada: Ato de Tosses, mayordons Darago: Lop Ferrenc de Lurenic. = Seyal + den P. de Sentmelio escriva, qui aso de manament del Seyor Rey escrisc per en P. Sans notari seu, el loc, el dia e en layn damunt dits.

De VI. Jurats.

Sapien tuit que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc. per nos e per los nostres atorgam a vos tots e sengles prohomens e a la universitat de Mayorcha, presents esdevenidors per tots temps, que lega a vos aver per tots temps VI jurats, habitadors empero de la ciutad de Mayorcha e del regna: e lega a aquels jurats governar e aministrar e reger tota la ila a feeltat e a profit nostre, e cominal profit de la universitat. Los quals Jurats pusquen eleger, aver, apelar conselers cada ayn aytans e aquals ques volran, e de totes coses que en aquel ayn aquels Jurats faran a utilitat nostra, e a regiment de la ciutat e de la ila, e dels habitadors dela, de lur offici ab consel de lurs conselers, qui ensems ab los dits conselers apelats seran, serem nos pagats, e nols encolparem de re, ne lurs conselers, ne neguns los quals de consel ayen demanats sobre alcun fet; lo qual ayen fet e ordenat de paraula o de fet, dementre que aquels Jurats e lurs conselers en aqueles coses que ordenaran o aministrar lur covendra, fassen justament. Establens que cada ayn, en la festa de la Nativitat de nostre Seyor aquels Jurats que per temps i seran estats ab lo batle nre. ensems present e consintent, e ab consel de lurs conselers, elegen VI. Jurats habitadors de la ciutat e de la ila, los quals pus profitables e melors veuran e conexeran, segons sciencia e coneguda lur, dit ofissi a usar. E per ira, e per oy, per amor, per parentesc, per preu, per promessa, alcun profitable e aso segons lur coneguda no yaquesquen de leger; e quels axi dels elets, a Nos, si presens el regne seran, o al batle nre, si absens serem, ans que aministren, presentan. Los quals, com en poder nre, o en poder del batle apelats, o presens prohomens de la ciutat, juraran publicament segons que daval se conte. E negun dels Jurats no prena negun salari; mas de grat, e sens alcun preu, per aquel ayn que elet sera, a gobernament e aministraci de la ciutat sia tengut dentendre. E negun per neguna rao nos pusca escusar, ne occasio posar perque lo carrec el trebal del dit offici reeba. E aquel qui la I. ayn aura tengut lo dit offici, el segent ayn no tenga; e de I. alberc I. tan solament, e no mes, sien elets. E aquels Jurats sien tenguts dasudar (daiudar, d' ajudar) e de conselar al loctinent nre, e al batle, e al veger sobre totes coses en les quals seran requests dels a aconselar. Los quals Jurats en comensament de lur aministracio aquest sagrament faran: "Yo aytal promet que per mon poder e per ma sciencia, salva en totes coses la feeltat, el dret, e la Seyoria del Seyor Rey, procurare utilitat, e cominal profit de la ciutat e de regne de Mayorcha, e dels habitadors dela, e esquivare coses no utils e dampnoses, e no reebre preu ne salari. E yo, els altres compayons meus Jurats feels e utils conselers apelarem, e en nres. consels aurem; e en la fi del ayn per mon poder e per ma sciencia, tota ira, tot oy, tota temor, tot parentesc, tot temor (amor), tot servii, e tota esperansa de servii, e tot de fora gitat, ab los Jurats compayons, present lo batle e consintent, VI. prohomens de la ciutat e del regne habitadors per Jurats elegerem, los quals pus dignes conexerem a usar lo dit offici; e no pendrem jurisdiccio ordinaria ne arbitraria, e guardarem los drets del Seyor Rey. E aquestes totes coses sens frau e sens engan jur per Deu e per los sants evangelis ab les mans mies corporalment tocats.” Volem encara que cada ayn sia cavaler I. jurat daquels VI. Jurats. Les damunt dites empero totes coses otorgam a vos e als vostres per tots temps, de mentre que aquels Jurats be e feelment en aquel offici seran. Dada la carta a Valencia VII. dies a la entrada de Juliol en layn de M.CC.XL. = Seyal + den Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc. = Testimonis son: G. de Monchada: En Carros: G. Danglerola: G. dagilo: R. Saguardia. = Seyal + de P. Andreu, qui per manament del Seyor Rey per en G. escriba notari seu, aso escriure feu el loc, el dia, e en layn damunt dit.

Dels Cavalers que pusguen comprar.

Sapien tuit que nos En Jacme, etc., per nos e per los nres. atorgam e donam licencia e liberal poder a vos tots e sengles Cavalers en la ciutat de Mayorcha, vuy poblats e pobladors, que puscats comprar o per altre qualqueus placia titol acaptar en la ila de Mayorcha possescions o altres rendes per preu de D. morabatins, de cavalers, de clerges, de ciutadans, o de qualqueus placia altres persones; Axi que nos ne negun nous pusca per rahon dalcuna covinensa, o de constitucio, o destabliment. E la compra, la qual per lo preu damunt dit fara cada u de vos, e la venda daquen a vos feta o faedora (leo faeodora), loam e otorgam, e per nos e per los nostres a vos e als vostres per tots temps confermam per alou propri, franc e liure; salu (salvo) lo dret e seyoria e feeltat nra. Dada la carta en la ost de Xativa, X. dies a lentrada de mayg en layn de M.CC.XL.IIII. Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: March Ferris: Don Ladron: P. Lobera: Examen Peris: P. Dalcala. = Seyal + den G. escriva, qui per manament del Seyor Rey, per mestre Bn. notari seu, aso escriure feu, el loc, el dia, en layn damunt dits.

Carta de franchea de leuda e de peatge per la terra del Seyor Rey.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nres. atorgam e loam a vos feels nres. universes e pobladors de la ciutat e de la ila de Mayorcha totes franchees, los quals a vos en carta avem donades, segons que en la carta, la qual daquen vos feem, es contengut. E cor en la carta de les franchees damunt dites es contengut que siats franchs e liures de tota leuda e de peatge per tota la terra nostra, de la qual leuda e peatge per nos e per los nres. presens e esdevenidors, en Valencia, e en Cobliure, e en Denia, e en Barcelona, e en los altres locs de la nra. jurisdiccio que nos avem e tenim e posseim, vos els vostres absolvem. Manans axi a tots vegers e batles, e altres loc nre. tinens, que de negu de vos no prenen leuda ne peatge; ans siats daquen ab mercaderies vres. e ab coses totes aqueles, e cavalers qui aqueles per vos portaran, liures e francs seran. Dada la carta en la Ost de Xativa. X. dies en la entrada de mayg, en layn de M.CC.XL.IIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: Examen Peris: Don Ladro: P. de Lobera: Martin Ferris: Examen de Tobia. = Seyal + den G. escriva, qui per manament del Seyor Rey, per maestre Bn. des Soler notari seu aso escriure feu, el loc, el dia, en layn damunt dits.

De la quartera.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc. Avens de proposit, que per consel de prohomens de Mayorches posassen quartera o quarteres en la dita ciutat de Mayorches en loc covinent e bo de la ciutat damunt dita: veens e conexens mes util, covinent e bo esser, aitambe a nos com a tots los pobladors de la ciutat e del regne de Mayorches, la dita quartera o quarteres deure edificar en lo loc on era acostuma de tenir, e sit en mercat en la ciutat de Mayorches; en lo qual loc lo Seyor en P. Infant de Portogal lavors Seyor del regne de Mayorches avia edificada e bostida quartera o quarteres, e en Blasco batle nre. avia posada ya la quartera o les quarteres, per so cor conexia e veya la quartera o les quarteres aqueles esser a cominal profit de la ciutat e dels prohomens daquela, e defore, e de tots los altres aqui vinens; avens de proposit e de volentat aqueles coses fer qui tornen a honor e a cominal profit de la dita ciutat e dels habitadors daquela: Per la qual cosa per nos e per tots los nres. de bon coratge e de bona volentat e de certa sciencia dam autorgam e loam liurament e absolta a vos prohomens ciutadans e habitadors de la dita ciutat, presens e esdevenidors, e especialment a vos prohomens qui en tors (torn) daquel loc sots poblats e avets cases e possessions e per tots temps en aquel loc en que es acustumat desser mercat de la ciutat de Mayorcha; en axi que prop los obradors den Bn. de Cardona, vers la part oriental, sia per tots temps la quartera o les quarteres a totes coses a mesurar, e un calesto o pes a pesar totes coses qui aqui eren acustumades de pesar; prometens a vos en bona fe sens engan, que del damunt dit loc no mudarem la quartera o les quarteres, el calesto damunt dit, o alcuns successors nres, no mudaran, o mudar a alcun no farem, o alcun sotsmes o tenent loc nre. no mudara; mas totes les damunt dites coses en lo dit loc per tots temps estaran. Regonexem empero aver reebut de vosaltres prohomens, qui entorn daquel loc avets cases o possesions, per so que les damunt dites coses perdurablament aqui sien, e nos muden en altre loc, ne en altra part, M.CC. sol. de malguireses; dels quals daquels ben pagat som e contenguts, on renunciam a tota excepcio de no nombrat aver e a tot engan. Manans als vegers e als batles e als altres sotsmeses nres., presens e esdevenidors, que les damunt dites coses observen, e fassen a tuit observar, e noy vengen contra, o alcu contravenir i jaquesquen. Dada a Terol IIII. nonas Dabril en layn de M.CC.XL.VII. = Seyal + den Jacme, etc. = Daso son testimonis: F. Lop: En P. Diez: R. Diez: R. Eneges: G. Datrosillo. = Seyal † den G. del Seyor Rey escriva e notari, qui per manament del aquestes coses feu escriure, e acloy, el loc, el dia, en layn damunt dits.

Quels avocats que juren feeltat.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., volens proveer a utilitat de la ciutat e del regne de Mayorches, establim per nos e per los nostres em per tots temps, quels avocats juren sots aquesta forma: "Yo aital jur que feelment e legalment en offissi davocacio maure, e negun plet, lo qual segons ma bona conciencia no just me parega, no reebre sots avocacio mia, ne sots ajuda mia, ne neguna cosa maliciosament no fare ne dire en negun plet reebut sots ma avocacio. E si en comensament, o el mig, o en la fi del plet a mi parra lo plet no just, aytantost o dire a aquel lo qual defendre, e contra ma bona conciencia en re no allegare. E neguna covinensa no fare, ab aquel lo qual ajudare, que neguna certa part de la cosa, de la qual sera plet, de ya esser mia; ne instruire ne enformare les parts sino de veritat a dir.”

De clerge, que no sia avocat en cort seglar.

Establim encara que negun clerge no avoc en cort seglar; e tots plets do quanta quantitat o condicio seran, sien fenits de tot en tot enfre III. meses de pus que comensats seran, si doncs nol covenia a alongar per raon de testimonis, o de cartes, o dabsencia de jutge.

De plets dapelacions.

Volem encara que plets de totes apelacions en II. meses sien fenits, si doncs testimonis, o cartes altres, o proves noy devia hom donar, qui fossen en altres locs; e lavors sia donat alongament oltra II. meses, segons quel loc sera layn.

De clerge que no sia notari poblic.

Encara establim que negun clerge qui port corona, ne que sia en sentes ordens, no sia notari public, ne fassa cartes pobliques, ne testamens, ne cartes nubcials, ne de negu fet; ans aqueles de tot juy e de creensa, de tot en tot, sien gitades. E si depus que aura pres offissi descrivania, sera fet clerge, o corona portara, sia gitat doffissi descrivania. E negun no sia rectut en scriuz poblic, si doncs en aquela vila o els burcs no avia propri heretament; ne sia poblic notari, si no ha mes de XXV. ayns, e lavors al Veger sia presentat. E per dos letrats en aquela matexa sciencia sia examinat; e si soficient sera atrobat a cartes a fer, sia reebut; e jur que sia feel e leyal en son offici. = Dada a Valencia lo derrer dia de Vuytubri en layn de M.CC.XL.VII. = Seyal + den Jacme, etc. =Testimonis daquesta cosa son: Examen Peris: B. de Monpestler: G. de Monchada: G. Despuig: G. Marti Doblites: = Seyal + den P. Andreu escriva, qui per manament del Seyor Rey, pen en G. escriva notari seu aso escrisc, el loc, el dia, e en layn damunt dits.

Del dret de Portopi.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc.: per nos e per los nres. atorgam e donam a vos jurats, e als prohomens, e a la universitat de Mayorches empertots temps tot aquel dret que nos avem establit en Portopi per raon de guarda, e de la cadena, e per reparar, e per refer, e per escurar lo dit Port. En axi que qualque cosa per la raon damunt dita en lo dit Port se reeb, os deu reebre e acustumat es, ayats e tingats e reebats entegrament e poderosa; e puscats aqui a culir aquel dret posar quius volrets, e quals vos volrets. E cor sobre les damunt dites coses aviem feta donacio an Bg-assopart, revocam la dita donacio e atorgament a el daguen feta. Dada a Valencia VI. dies a lentrada de Juliol en layn de M.CC.XL. IX. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: G. de Monchada: G. Danglerola: Carros: R. Saguardia: Bg. de Tornamira. = Seyal + den P. Andreu, qui per manament del Seyor Rey, per en G. escriva notari seu, aso escriure feu, e acloy el loc, el dia, e en layn damunt dits.

Dels habitadors de Mayorcha que no sien tenguts de trametre procurador foral regne.

Sapient (Sapien) tuit que nos en Jacme, etc. per nos e per los nostres establim atorgam a vos tots pobladors e habitadors de la ciutat e de tota la ila del regne de Mayorcha, axi dels nostres, com de nics homens, de bisbes, de prelats, e de qualsqueus placia ordens, e daltra qualqueus placia seyoria, e als vostres e als lurs successors en per tots temps, que per alcuns plets criminals o civils no siats trets ne siats tenguts de trametre procurador o alcu fora la ila de Mayorcha, ne en altra manera respondre; mas responats e fassats compliment de dret enfre aquexa metexa ila per vos o per procurador, o per missatges vostres al seyors als quals serets tenguts de respondre.

Que negun official de Seyor no pusca comprar possessio.

Atorgam encara a vos e als vostres per tots temps que tinent loc nostre, o batle, o veger, o alcun sustituit dels, aytant com sera en aquest offici, ne compre neguna possessio ne cosa inmoble per si ne per persona entrepossada; ne en frau daquestes coses neguna cosa no fassa, ne neguna accio de dret, ne de fet asi no fassa. E si fet sera, per dret o per otorgament nostre o dels nostres no contrastan, no vala.

Que negun no sia tengut als Seyors de Cataluya.

Ne siats tenguts a Seyors, si en Cataluya o en altre loc avets auts, reembre vostre a els alcuna cosa dar dementre que les honors o les possessions, les quals per aquels seyors tenges ya questats a els, no contratan contra aso alcuna custuma general o especial.

Que mercat sia fet a dissabte.

Atorgam encara e establim que mercat sia, e sia fet per tots temps en la ciutat de Mayorcha cada dissabte.

De les usures dels jueus. 

Atorgam encara a vos e als vostres per tots temps, que no siats tengut pagar a jueus per usures sino IIII diners per liura de diners el mes, e axi com pus plenerament es contengut en la carta o en les cartes de nos fetes sobre usures o contrats usurers fets e a fer entre crestians e jueus. Dada a Valencia a VI dies a lentrada de juliol en layn de nostre Seyor de M.CC.XL.IX. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: P. de Teles: G. de Crexel: Examen de Fosses: G. de Monchada: en Carros. = Seyal + den P. Andreu, qui per manament del Seyor Rey per en G. escriva notari seu, aso escrisc el loc, el dia e en layn damunt dits.

Quels batles dels capdals juren les franchees.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nostres atorgam a vos jurats e prohomens e a la universitat de Mayorcha, e establen declaram emper tots temps, que tots batles de barons e de nobles, que ayen honors en la ciutat de Mayorcha en la sua jurisdiccio, tota hora que i sien posats constituits, juren publicament sobre sants evangelis de Deu que serven en totes coses les franchees de Mayorcha que nos avem dades e atorgades, axi com los batles nostres les juren dobservar. Prometens que les justicies de la cort nostra de Mayorcha, criminals o civils no vendrem ne empeyorarem per neguna rao.

Dels exovars de les fembres.

Exovars e espoolicis de fembres que assignats sien, son e seran de lurs marits en honors, les quals los marits o les dites fembres tenen en feu, o ha sens o qualqueus placia altres que ayen honors el regne de Mayorcha, sien salus e segurs sens negun fermament dels seyors del feu o del censal, axi com si los seyors espressament los avien fermats e autorgats.

Dons qui segira altre ab acordada pensa per rao dociure.

E si alcun ab acordada pensa segira altre per raon de home a ociure per aquela metexa pena sia punit, per la qual lomeyer sera punit o ponir se deya.

De usures de crestians, de jueus e de sarrains.

Crestians, jueus e sarrains no prenen per usures sino IIII diners el mes per XX sol., jassia que ayen cartes, peyores o covinens en altra manera fetes. E depus que la usura sia egual al cabal, daqui avant la en nula manera no cresca per alongament ne per prescripcio de negun temps. Ans depus que la usura axi pagada sia egual al cabal per lo nostre veger sien destrets de retre les cartes e les peyores, e dabsolre les fermanses. En tots altres cases e capitols sia observat lestabliment que nos avem fet sobre les usures dels jueus.

De possessio que hom aya tenguda en pau X ayns.

E si alcu ha tengut o daqui avant tendra cases o qualqueus placia altra possessio a bona fe e ab just titol continuament per X ayns, seus (sens) demanda daltre, sens mala nou, sia daqui avant aquela sua; e aso entre mayors qui ayen legitima edat. Orfe empero o pobil, qui legitima edat no aya, o mayor de XIIII ayns, qui fora del regne de Mayorcha sera la prescripcio de X ayns, no li fassa preiudissi; e aytambe si en fre aquel temps que seran absens aura prescrit, les coses daquels qui seran presens, sien guardades de dan, axi com los absens contra los presens son conservats de dan.

Que tots los habitadors sien tenguts de respondre sots la cort de ciutat.

Volem encara e establim que cadau habitador del regne de Mayorcha sia tengut de respondre sots la cort de la ciutat de Mayorcha de fet de crim e de forfet, lo qual el regne de Mayorcha aya fet, o si en la ciutat de Mayorcha aura promes de pagar; axi que cada u daquels sots poder de la cort e dels batles de la ciutat de Mayorcha, sots los quals seran poblats, pledeyen e responen. Les dites totes coses e sengles emper tots temps per nos e per los nostres establim, e de tot en tot sien observades. Manam encara a vegers e a batles, e als loc nostre tinens, e a tots sotsmeses nostres, presens e esdevenidors que totes les dites coses e sengles fermes ayen e observen, e noy vengen en contra, ne negun noy lexen venir. Dada a Leyda XII dies a la exida dagost en layn de M.CC.LI. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: G. de Monchada: P. Cornel: Examen de Fosses: P. de Monchada: Sans Dantilo: R. de Monchada: P. Marti de Luna. = Seyal + den G. Sarocha, qui per manament del Seyor Rey per en G.. escriva notari seu, aso escrisc el loc, el dia e en layn damunt dits.

Com lo Rey trames linfant en Jacme a Mayorcha.

En Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc.: als amats e feels seus prohomens, e a tota la universitat de la ciutat e de tot lo regne de Mayorcha: saluts e gracia. Sapiats que nos trametem a Mayorcha lo kar fil nostre Infant Don Jacme, hereu del regne de Mayorcha e de Monpestler. Per que a vos fermament deym e manam, que vistes aquestes presens letres a el jurets e homanatge fassats, que apres obte (óbito) (f. a praecepte) nostre ayats e tingats el tots temps, e no negun altre en Rey vostre e en Seyor natural. Dada a Valencia II dies a lentrada dagost en layn de M.CC.LVI.

En data de Valencia 2 de agosto de 1256 confirma el privilegio de franquicia de leuda y peaje dado más arriba.

Confermacio de privilegis e de libertats.

Cor (com) totes les libertats e gracies, que dels Reys e dels Princeps son donades e les lurs gens e atorgades, acustumaren que per so que no fossen oblidades, fossen totes escrites, per so en nom de Deu: Sapien tuit presens e esdevenidors, que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc.: Atenens per molts e agradables e plaens serviis que vos, prohomens e la universitat de la universitat de Mayorches, a nos entro asi en moltes maneres avets curat de fer, e encara la feeltat, la qual enves nos en tots nostres negocis vos sots estudiats daver: per nos els nostres successors, ab aquesta present carta per tots temps valedora, loam, atorgam e confermam a vos feels nostres prohomens e a la universitat de la ciutat de Mayorches damunt dits, e a tots los pobladors e habitadors de tot lo regne de Mayorches, ay tambe presens com esdevenidors, tots los privilegis e sengles, e les libertats e franchees totes, e inmunitats de nos a vos atorgades e als antecessors vostres entro a aquest dia atorgades, axi com en les cartes les quals daquen de nos avets mils e pus plenerament es contengut.

Confermacio de cavaleries e de heretats.

Loam encara, atorgam e confermam a vos e als vostres per tots temps les donacions, els atorgaments de les cavaleries, e de les altres heretats e possessions per nos atorgades e donades a vos e als antecessors vostres, axi com el capbreu daquen de nos fet pus plenerament es contengut. E les donacions aytambe totes, etc.

De sagel.

Encara com covinent cosa sia e raonable a rao quascuna ciutat sagel propi de comunitat aver; volem e atorgam a vos, prohomens e a la universitat de la ciutat de Mayorches damunt dits per tots temps, que puscats fer e aver vos els vostres successors sagel propri de la comunitat de la ciutat damunt dita, en lo qual de la una part sia lo seyal nostre, e en la altra part lo seyal del castel nostre de la Almudayna de Mayorches. Ab lo qual sagel les letres de la dita universitat leerosament puscats sagelar.

De cequier.

Donam encara per nos o per los nostres, e atorgam a vos e als vostres, que liurament e francha e sens empatxament e contradiment de neguna persona puscats posar e metre e establir cequier dayn en ayn, qui guart e men laygua de la cequia a Mayorches a cominal utilitat de la ciutat e de la terra de Mayorches. E que quascun de vosaltres puscats menar e menets laygua a regar e a usos vostres per locs en los quals menys prejudici fassats a altres e dampnatge.

Que es enorme crim.

Encara, com dalcunes paraules en aquestes, so es a saber, enorme crim en vostres costumes e cartes contengut es, que enorme crim sia, molt hom dupte; aso per la present carta departim e en aquesta manera declaram: que enorme crim es antes de crim de lesa magestat, e de crim de falsa moneda, e de crim de retgia (heretgia), e de crim o de malefici, per lo qual alcuna persona pena de mort o corporal deya sostenir; e axi enorme crim deure esser entes daqui avant dels damunt dits crims, e no en altra manera o establim.

Dalargament de deute.

Encara per nos e per los nostres a vos e als vostres atorgam e establim per tots temps que si alcu dalcu deute, per lo qual sia tengut et obligat, e una vegada de nos o dels successors o hereus nostres sera alongat, e puys altre daquel metex deute especialment o ensems ab altres deutes aura acabat alongament, aquel segon alongament, quant a aquel deute, de qual ja una vegada es estat alongat, no tenga prou a el, ne per la nostra cort no sia observat; ans daquel fassa fer al seu creedor, e a aquel aytambe qui comanda li a feta, de la qual ja una vegada sera estat alongat, treument e sees plet compliment de justicia. E aso en la ciutat e en lo regne de Mayorches volem e establim axi emper tots temps esser observat.

De stablit a mes o a meyns loysme.

Encara atorgam a vos e als vostres, que tots e sengles aquels qui tenen o daqui avant tendran casas, heretats o altres possessions a cert loysme, e aquels en tot o en partida a altre o a altres volram (volran) establir a semblant o a mes o a meyns loysme, pusquen aso fer axi com se volra; salu lo loysme e tot lo dret del seyor mayor, segons que en la carta del primer acapte es contengut.

De trer partes o demparar meyns de Seyor.

Encara atorgam a vos e als vostres, e volem e establim per tots temps, que si alcun tendra cases o altres heretats o possessions daltre a cert sens (cens) o tribut, o a alcuna altra servitut, e aqueles aura establides en tot o en partida a altre o a altres a cert cens o tribut, e aquel o aquels, aqui o aquals aqueles aura establides, lo sens aquel ol tribut al terme establit pagar no li volra, aquel establidor pusca aqueles heretats o possessions emparar, e portes daqueles cases trer per lo seu cens o tribut per sa propia auctoritat, el pagan al Seyor mayor, per lo qual aqueles coses te, lo cens ol tribut que a el daqueles coses sia tengut defer (de fer). E aso volem que sia axi daqui avant en la ciutat e en la ila de Mayorches per tots temps observat.

Com deu hom bandeyar per fet denorme crim, e hom qui aya reebuda comanda.

Encara volem e establim e manam, que si alcun aura fet alcun enorme crim de nos damunt declarat, sia bandeyat per la ciutat de Mayorches damunt dita, e per les parroquies de la Ila fora aquela ciutat. E pus que alcun, axi com dit es, bandexat sera, qualque persona aquel en la ciutat o en la Ila de Mayorches sostendra o recolira scientment, sia en la merce nra. e dels nres. hereus o successors encorreguda ab tots los seus bens.

Per deute empero o comanda o per altres contrats de obligacio o promissio fets entre qualsqueusplacia persones, la cort enquira, o enquerir fassa aquel deutor o tenidor de comanda, o en altra manera obligat per la ciutat e per la Ila de Mayorches; e empar a aquel tots los seus bens, e man e amonat a cascun dels seyors de les naus e dels leyns, que aquel de la yla no tragen. E a la perfi si la Cort aquel deutor o tenidor de la comanda o per altres contrats damunt dits obligat segons que dit es, aqueles coses axi fetes, trobar nol pot, bandeg aquel sots pena de LX. sol. en la qual caya qualque qual aquel bandeyat apres lo bandexament fet sostendra o aculira scientment.

De dret dentrada de cases o daltres possecions.

Encara agitar (a gitar) tota materia de duptansa volem e atorgam a vos e als vostres, e establim per tots temps, que si alcu aura establit a alcun o a alcuns alcunes honors, cases o altres heretats o possessions, los quals o les quals daltre tendra a sens o tribut, o a altra servitut, e daquen alcuna cosa aura reebuda per entrada, daquela entrada aya lo seyor mayor la tersa part, e aquel qui daquel seyor mayor aqueles tendra, les romanens dues parts. E en axi lo seyor mayor la carta o les cartes daital establiment o establiments fets, salu son dret, sia tengut de fermar. De vendes empero, alienacions, e altres contrats de cases e de heretats e altres possessions, sia fet e observat axi com tro asi es acustumat de fer, e si doncs certa quantitat o cert loisme no era posat en les cartes dels acaptes primers; de les quals cartes les covinenses e les condicions, axi con en aqueles es contengut, volem establim esser observades.

De questio dofficials de Seyor.

Encara per so cor los officials nostres alcuns plets alongaven determenar alcunes vegades, estoyans aquels a nos o al hereu nostre, per la qual cosa alcuns deyen si esser agrevyats; volem e establim per tots temps per nos els nostres, que sil veger ol batle o alcun del nostre o del successors o hereus nostres, o loc tinent, fara o moura per raon de seyoria o del offici seu a alcun o a alcuns alcuna questio o demanda civil o criminal o daltra manera, sia tengut aquel plet o questio termenar per sentencia ab consel, so es a saber, axi com es custuma, de prohomens de la ciutat, dins IIII. meses nombrats depus que la questio o plet sera moguda; si doncs lo dit plet o questio nos covenia a prolongar per raon legítima de testimonis, o per empaiment de mar, per lo qual segurament a les parts de Monpestler o de Cataluya passar no posquen. E oltra los dits IIII. meses los dits plets o questions, sino axi com dit es, no pusquen esser alongats. Les quals coses, si oltre lo dit establiment nostre eren alongades oltra lespay de IIII. meses, no sien de neguna valor; si doncs no eren ab volentat daquel contra lo qual lo dit plet o la questio fos moguda. Salus empero en totes coses los manaments nostres e dels hereus o successors nostres.

De compayia de Seneses no sia el regne.

Encara volens e desiyans cominal utilitat dels ciutadans e dels habitadors de la ciutat damunt dita e de la yla, volem e atorgam a vos, e establim empertots temps, e manam que alcuna compayia dels Seneses, dels Florentins, dels Plasentins, e dels Luqueses no sia reebuda, ne sia daqui avant en la ciutat o en alcun loc del regne de Mayorches, ne alcun de la compayia dels damunt dits no pusca fer residencia o habitacio continua en la ciutat o en la yla damunt dita.

Quels cavalers meten en tot comu.

Encara atorgam a vos e establim per tots temps ques cavalers e tots los altres qui alcunes heretats o possessions han comprades, o en altra manera guaayades, del realenc nostre dels homens del nostre servii de la ciutat de Mayorches o daquela metexa yla, o daltres, pagen e pagar sien tenguts, aytambe els, com los homens lur poblats en aqueles heretats e possessions, les quals del realenc nostre an comprades e tenen en tot comun e en tot veynatge de la ciutat damunt dita.

Que los habitadors pagen en tot comu.

Encara volem e atorgam a vos, e establim per tots temps, que tot ciutada e habitador de la ciutat de Mayorches, pac e pos la sua part en tot comu e veynatge de la ciutat damunt dita, per cases e heretats e possesions que ayen en la ciutat de Mayorches, e els termes daquela; salu lo sens o logrer (loguer, lloguer) dels seyors; e per tot lo mobil lur en qualque loc layen. Exceptats empero aqueles cases, heretats o possessions, que tenen per los nobles, o capdals, e per la sgleya e per ordens fora la ciutat.

Dels homens dels capdals que pagen en comu.

Encara atorgam a vos, e establim per tots temps, que tots los homens dels nobles, o dels capdals, e de ordens, e dels clerges, e de cavalers, e de totes altres persones de la ciutat e del regne de Mayorches, meten e pagen lur part per los bens lurs en reparar e obrar los murs els vals de la ciutat de Mayorches, e en les talayes, e en armament de mar e de terra a defensio de la ciutat e del regne de Mayorches damunt dit, quantquequant, so es a saber, e quantesque vegades lo cominal de la ciutat damunt dita aquestes coses fara. E aytambe tots e sengles aquels nobles, capdals, ordens, clerges, e cavalers, e tots altres, qui daquela cequia de Mayorches regen o regaran, pagen lur part per les heretats e possessions, les quals daquela regen o regaran, en despeses, e messions, e en tots necessaris a reparar e a nedeyar la font e la cequia damunt dita. Manas fermament a batles, a vegers, a corts, e a tots altres officials e sots meses nostres, presens e esdevenidors, que les damunt dites coses fermes ayen e observen, e fassen sens revocacio observar, etc. Dada a Mayorches IX. dies a la exida (leo exita) de Juliol en layn de M.CC.LX.IX. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: Jacme de Senta Eugenia, Sagrista de Mayorcha: Michel Nunis: Bg. de Tornamira: G. de Monciscart: P. Nunis. = Seyal + den Simon de Sent Feliu, qui per manament del dit Seyor Rey aquestes coses escrisc ab lo sobre post en XXX.II. linea, on diu extra civitatem, e acloy el loc, el dia, e en layn damunt dits.

Sapient tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nostres donam e atorgam a vos prohomens e a la universitat de la ciutat e del regne de Mayorcha, e a tots e sengles daquela universitat e del regne, axi presens com esdevenidors, per tots temps, que en la ciutat o el regne de Mayorcha no sia fet vet de blat de nos ne de nostres successors, ne de negu veger, ne de batle, ne de loc nostre o dels nostres tenent presens e esdevenidors, sino dementre que carestia sera en la terra de Mayorcha.

Del blat quis vendra a la quartera.

Donam encara e atorgam a vos e als vostres per tots temps, que quan alcu vendra blat a altre, e mesurat lo dit blat al comprador alcuna quantitat del blat romandra engir (en gir) de la quartera, o el contorn on se mesurara, sia daquel quel dit blat aura venut; e nos, nels nostres, ne batles, ne officials nostres, ne compradors de la quartera nostra, aquel blat romanent en gir o el contorn de la quartera retenir no puscan; pagant empero a nos e als nostres lo dret nostre, ol mesuratge acustumat.

De fruit vert quis vena.

Encara donam e atorgam a vos e als vostres successors, que de negu fruit vert quis vena en cisteles, no sia demanat, ne pres negun dret, ne nos nels nostres, nels officials nostres daquen negun dret demanar no puscan; mas de tots fruits secs, quis vendran, sia pres dret, lo qual tro asi es acustumat de reebre.

De la guaita de la ciutat.

Atorgam encara e donam a vos, emper tots temps establim, que la guaita de la ciutat de Mayorcha fassen o sien tenguts de fer los prohomens els habitadors de la ciutat damunt dita; axi quel veger nostre, o aquel que el se volra en loc de si, pusca esser e sia a aquela guayta, si esser hi volra; e nos, nels nostres successors, ne veger, ne altres officials nostres, aquela guayta a alcun ne a alcuns no donen ne venan, ne donar ne vendre no puscan, ne vos aytambe aquela dar ne vendre no puscats.

De fermansa de dret.

Encara atorgam e donam a vos e als vostres per tots temps que de tot hom, del qual clam sia aut o fet, sia reebuda fermansa de dret segons la quantitat del clam. E que negu no sia pres per clam daltre, dementre que fermar volra o asegurar dret, axi com dit es; exceptat que per crim de lesa magestat, o si de mort sera acusat, o demanat, o denunciat.

De questio de batle o de officials altres.

Establim encara per nos e per los nostres, que si veger, o batle, o altres officials, o loc nostre tenens o dels nostres successors, mouran contra alcu questio alcuna o demanda civil o criminal, aquela questio o questions sien termenades enfre XL dies del dia de la questio moguda; si donc no la covenia dalargar per raon de testimonis qui fossen en locs luyns; lo qual alongament se fassa segons quel loc sera luyn on los testimonis seran.

Quels prohomens sien a la examinacio.

Atorgam encara a vos e establim, que sien a la examinacio daquela questio los prohomens de Mayorcha, qui no sien de part, segons que en los altres plets an acustumat saenrere de esser.

Quel Seyor segon pusca emparar e trer portes.

Encara atorgam a vos e als vostres, e establim per tots temps, que si alcuns terratinents ara o daqui avant terres o cases o altres possessions a cert scens per segon seyor, no pagaran al terme establit aquel scens a aquel seyor (segon) seyor, al qual lo cens se deura, pusca ab sa propria auctoritat, e sens licentia de cort, e de seyor mayor, aquels terratinents peyorar e trer portes de les cases o daltres possessions, les quals per e a sens se tendran, per lo sens qui degut li sera, entro quel dit sens li sera pagat.

De manament contra franchees.

Encara atorgam e donam a vos e als vostres per tots temps, que si nos o nostres successors alcun manament farem daqui avant a vegers, a batles, o a altres officials de Mayorcha contra les franchees els privilegis vostres, e aquel qui del nostre manament se sintra agreviat, volra venir davant nos o davant los nostres successors, aquels veger, batle, o altres officials sien tenguts destar e estien de menar a acabament lo nostre manament e dels nostres, entro que la part, qui dira si esser agreviada per raon daquel manament nostre, sia venguda davant nos ols nostres o dia covinent, qui a el daquel veger o de batle o de official de nos o dels nostres li sera assignat; e nos ols nostres sobre aclo (sic) ayam fet manament.

Que crestians preses no estien ansems ab jueus.

Encara atorgam a vos e als vostres, e establim per tots temps, que crestians e jueus qui preses seran tenguts en la preso de Mayorcha, no tenga hom preses en una casa; mas crestians en una casa e jueus en altra sien tenguts preses. E si alcun honrat home, o fembra honrada pres o preso sera tengut aqui, no sien tenguts en la casa on los homens o les fembres de poca valor seran tenguts; mas sien tenguts e guardats en altra casa departidament, en la casa de la preso damunt dita.

Que veger negu pusca esser per rao de compra.

Encara donam e atorgam a vos els vostres, e establim per tots temps, que nuyl hom no pusca esser veger de Mayorcha per raon de compra, ne de prestet; mas lo veger qui aqui sera, sia establit per nos o per los nostres successors sens condicio de venda o de prestet. Manans fermament a veger e a batle de Mayorcha, e a altres officials e sots messes (sotsmeses) nostres, axi presens com esdevenidors, que les dites totes coses e sengles fermes ayen e observen, e noy vengen contra, ne negun noy lexen venir contra per nuyla rao. Dada la carta a Valencia XIII dies a la exida dagost en layn de nostre Seyor de M.CC.LXXIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: P. Ferrandis: Ferris de Lissana: P. Jorda de Roden: P. Marti de Luna: Bn. G. Dentensa. = Seyal + den Simó de Sent Feliu, qui per manament del Seyor Rey damunt dit, aso escriure feu e acloy, el loc, el dia e en layn damunt dits.

De la ribera e de la plasa del moyl.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nostres donam e atorgam a vos prohomens e a la universitat de la ciutat de Mayorcha, etc., a us vostre e de tots aquels qui aqui vendran, la ribera e plassa del moyl de la mar de la ciutat de Mayorcha damunt dita; axi, so es a saber, que negun daqui avant per atorgament de nos e dels nostres successors per nula altra rao, no pusca ne gos fer ne obrar ne construir casa ne cases, ne obradors, ne negu altre edifici en la dita ribera o plassa del moyl damunt dit; mas romanga tots temps aquela ribera o plassa liura e francha, e sens tot empatxament a vos e als vostres successors per tots temps, a usos vostres e daquels qui vendran a la ciutat damunt dita. Manans fermament a veger, e a batle de Mayorcha, e a tots altres officials etc. que les dites coses fermes ayen, etc. Dada la carta a Valencia XII dies a la exida dagost en layn de M.CC.LXXIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: P. Marti de Luna: P. Ferrandis: Bn. G. Dentensa: Terris de Lissana: Carros, Seyor de Yebolet. = Seyal + den Simon de Sent Feliu, qui etc.

Con la misma fecha confirma la escritura y privilegio sobre la elección de Jurados.

Confirma todos los privilegios y franquicias en general, concedidos hasta ahora. Dada a Leyda XII dins mars a lentrada en layn de M.CC.LXXIIII. = Testigos: R. de Monchada, Seyor de Fraga: Garcia Ortis de Assara: G. R. de Monchada: Bn. G. Dentensa: P. Marti de Luna. = Escrivano Bertomeu Saporta.

De diffinicio de fila.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nostres donam e atorgam a vos, prohomens, e a la universitat de Mayorcha, presens e esdevenidors, per tots temps, e encara establim, que si diffinicio sera feta a alcun de vos o dels vostres dalcuna fila vostra, aquela en edat legitima constituida e qui marit aya, de consel e dassentiment del marit seu, e en poder de son marit estant, daqui avant no pusca demanar contra son pare nels bens seus, ne contra los hereus seus, per raon de legitima, en vida de son pare ne en mort, ne peticio ne demanda fer no hi pusca; ans la diffinicio que per e la feta sera, plenera fermetat aya, dementre empero que son marit no sia orat. Manans a vegers, a batles, a jurats, e a tots altres officials, etc., que les dites totes coses fermes ayen e observen, etc. Dada la carta a Leyda XII dies dins mars alentrada en layn de M.CC.LXXIIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: 

R. de Monchada: Bg. Danglerola: G. R. de Monchada: Jacme de Cervera: P. de Berga (Seyor de Fraga). = Seyal + den Bertomeu Saporta, qui per manament, etc.

De jueus que no gosen prestar sobre peyores de catius ne de catives.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc. per nos e per los nostres atorgam a vos prohomens, etc., quels jueus de la ciutat e de la ila de Mayorcha no gosen daqui avant negun prestet liurar sobre peyores de alcu o alcuns catius o catives vostres. E si per aventura era trobat que alcuns jueus, contra aquesta constitucio nostra, peyores alcunes reebesen dalcun o dalcuns catius, perden aqueles peyores; axi que sens tot cabal al seyor del catiu o dels catius sien retudes. Manans a batle, e a veger, etc., que les dites totes coses fermes ayen, etc. Dada a Leyda XII dies dins mars alentrada, en layn de M.CC.LXXIIII. = Seyal † den Jacme, etc. = Testimonis son: G. R. de Monchada: P. de Berga: R. de Monchada, Seyor de Fraga: Bn. G. Dentensa: P. Marti de Luna. = Seyal + den Bertomeu Saporta, qui per etc.

Dels habitadors de Mayorcha que sien tenguts de metre en tota culita.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc. per nos e per los nostres donam e atorgam a vos prohomens e a la universitat, etc., que tota hora que ses devenga de fer alcuna culeta (culita, cullita) en Mayorcha per alcuns fets qui sien a profit e a utilitat de la ciutat e de la ila de Mayorcha, sien tenguts de pagar en aquela tots e sengles habitadors de la ciutat e de la ila damunt dita, qui alcunes honors o posesions per nos e per lo fil nostre Infant en Jacme tenen, sia que aqueles honors sien estades del realenc o al realenc sien pervengudes per raon de compra o per altra manera. E que tots encara e sengles avocats, jutges e legistes de la ciutat damunt dita exceptats clerges, en Bn. Dalmau tan solament, sien tenguts de pagar lur part en aqueles.

Que tots sien tenguts de metre en armament.

Encara per nos e per los nostres atorgam, etc., que tota hora que ses devenga fer armament en Mayorcha a defensio de la terra, que tots e sengles habitadors en la ciutat e en la ila de Mayorcha, axi cavalers, con altres, sien tenguts de pagar lur part en les mecions e en les despeses, les quals per raon daquel armament fer covendra.

De mecions de reparar mur.

Encara donam e atorgam, etc., que tots e sengles habitadors de la ciutat de Mayorches pagen e sien tenguts de pagar lur part en totes despeses e mescions, les quals per reparacio de murs de la ciutat damunt dita, o per ocasio de vals de la farets; e encara si per aygues a menar a la ciutat davant dita mescions alcunes farets o despeses, que tots e sengles qui daquela aygua usaran, o profit pendran daquela, en aqueles mescions e despeses lur part sien tenguts de pagar. Manans a batles, a veger, etc., que les dites coses fermes ayen, etc. Dada a Leyda XII dies dins mars alentrada, en layn de M.CC.LXXIIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: G. R. de Muncada: Bn. G. Dentensa: P. Marti de Luna: R. de Muncada, Seyor de Fraga: Garcia Ortis de Assagra. = Seyal + den Bertomeu Saporta, etc.

El infante D. Jaime, hijo del Rey de Aragón y heredero del reino de Mallorca y de Mompeller por sí y por sus sucesores, confirma con juramento todas las franquezas y libertades que su padre concedió a Mallorca, y también las caballerías y donaciones hechas por el mismo. Hízose escritura en Mallorca en la iglesia de Santa Eulalia, XI dies a la exida dagost en layn de M.CC.LVI. Fueron testigos: En R. per la gracia de Deu, bisbe de Mayorcha: F. Garces de Roda: P. Nunis: Blasco Periz: Rodric Yanes: A. de Torrelles: Marti Periz desi: Ferran Yanes: Aries Yanes Bg. de Tornamira: Vidal de Besuldo. = Escribano Bn. de Lussa.

Otra escritura, fecha a Mayorcha a XI. dies dins mars a lentrada en layn de M.CC.L.VI., en que aprueba la confirmación de todas las franquezas de Mallorca, hecha por su padre. Prestó juramento de guardarlas fielmente en ma del honrat en Xpst pare en R. per la gracia de Deu bisbe de Mayorcha, en lesgleya de Sta. Eulalia davant tot lo poble generalment. = Testigos: Blasco Periz: A. Burget: Ferando Yanes: Bg. De Tornamira: Aries Yoanes: Sans Jorda: P. Nunis: Vidal de Besuldo. Ess.no Bn. Darters, notario público de Mallorca.

Muerto el Rey Don Jaime de Aragón, su hijo el Infante Don Jaime, intitulándose ya Rey de Mallorca, Conde de Rosellón y de Cerdaña, y Señor de Mompeller, confirmó con juramento todos los privilegios concedidos a sus vasallos. Y al fin de la escritura dice: E cor sagel del regne nostre encara no aviem fet fer, aquesta present carta al sagel nostre acustumat avem feta sagelar. Dada a Mayorcha XII. dies dins Setembre a lentrada en layn de M.CC.LXX.VI. = Testigos: Gauceran Durt: Bg. A., batle e tenent loc nostre en Mayorcha: Aries Janes: Michel Nunis: A. batle, savi en dret. = Ess.no P. de Caules.

Que la quarta part del loisme sia dels terratinents.

Sapien tuit presens e esdevenidors que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey de Mayorcha, Comte de Rossello e de Cerdaya, e Seyor de Mompestler, atenens devota feeltat e acabament, la qual vos feels nostres, prohomens, ciutadans, e habitadors de la ciutat e del regne de Mayorcha a nos avets, e saenrere auda avets, e a vostres molts merits e serviis per custuma reyal guaardo e vos de dons e de guaardons bons e de bons melors fer cobeeyans, de especial gracia, de reyal benignitat, per nos e per los nostres donam e atorgam a vos davant dits, feels e devots nostres ciutadans e habitadors de la ciutat e del regne de Mayorcha, axi presens com esdevenidors, e atorgam establim, que daqui avant lo primer terratinent, els altres apres daquel segens, qui alcunes honors a cens. O agrer tendran, ayen la quarta part del loisme al primer seyor pertayens de tots establimens e dentrades donors, so es a saber, de totes vendes, destablimens, e de qualsqueus placia altres alienacions; exceptats loismes dentrades de novels establimens, dels quals res del loisme no aya lestablidor de nou. E la dita quarta part sia partida entre tots los terratinents, e per eguals parts, sots la forma damunt contenguda. Daso empero exceptam honors qui sien a certs loismes establides; cor del dit cert loisme lo seyor mayor neguna part no sera tengut de dar a aquels qui per el tenen o tendren coses emphiteothes, o a cert agrer establides.

Que tot hom pusca donar a sos fils en temps de nupcies honors sens loisme.

Encara donam a vos e atorgam, e per tots temps establim, que tot hom qui honors a cens o a cert agrer tendra, pusca les dites honors, a certa moneda o preu estimats, a sos fils donar, sens loisme e sens negu consentiment dels seyors, en temps de nupcies.

Quels infants pusquen partir lurs honors sens loisme.

Encara donam e atorgam a vos e als vostres per tots temps, que si alcuna honor emphiteota, o qui a cens, o a agrer se tenga, e no sia partida, pervendra per successio de pare o de mare a fils de ledesme matrimoni procreats, ques pusca partir entrels per partides hereditaries, sens alcu loisme e consentiment negu dels seyors. E aso metex sia

servat si fils o files ledesmes de frares o de sors, qui morts sien, succeyran ab los damunt dits. Empero si per rao de la dita partio se covenia que alcun ne donas moneda a altre o altres, daquela moneda tan solament aya lo seyor son loisme acustumat.

De confermacio de honors.

Encara donam e atorgam, e per tots temps confermam a vos e als vostres, etc. (es confirmación de todos los establecimientos hechos por su padre, por él y sus bayles, etc).

De crestia que no sia tengut de jurar a jueu.

Encara donam e atorgam e encara establim per tots temps que en contrasts fets e a fer entre crestians o jueus, negun crestia no sia tengut de jurar que el dit contrast, lestabliment del Seyor Rey de bona memoria, so es a saber, a rao de IIII. diners per lb. sobre guaayn a donar, sia observat.

De inquisicio especial.

Encara donam e atorgam a vos e als vestres per tots temps, e encara establim, que daqui avant enquisicio especial no sia feta especialment en la ciutat ne en la yla de Mayorcha contra negu, si doncs primerament aquel contra lo qual se deu fer la inquisicio no era citat o request; e que lavors veya jurar los testimonis sis volra, e pusca defendre axi com per dret sia faedor. Empero si sobre alcun crim o malefici se feeya enquisicio general, com per aventura el comensament no fos manifest, ne mostrar nos poges qui e quals especialment lo dit crim o malefici agessen fet, e per la dita inquisicio general apareges alcun esser colpable del dit crim o malefici, lavor pusca hom enantar per la dita enquisicio general contra aquel qui especialment colpable sera en aquela. Les dites empero totes coses e sengles, axi com damunt son espressades, per nos e per los nostres hereus e successors, a vos damunt dits prohomens, etc., donam e atorgam, etc. Manans, etc. E cor lo sagel del regne nostre encara no avem fet fer, aquesta present carta ab lo sagel nostre acustumat fem sagelar. Dada a Mayorcha XII. dies dins Setembre a lentrada en layn de M.CC.LXX.VI. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: Aries Yanes: Michel Nunis: A. Batle, savi en dret: Gauceran Durt: Bg. A., batle e tenent loc del dit Seyor Rey en Mayorcha. = Seyal + den P. de Caules, qui per manament, etc.

El Rey de Mallorca recibe de su hermano el de Aragón en feudo todo el reino de Mallorca, condados de Rosellón, Cerdaña, Conflent, Vallespir y Colliure; item el vizcondado de Omelades y el de Karlades, y el señorío de Mompeller, exceptuando los feudos que tenía por el Obispo e iglesia de Magalona; reconociéndose en todo por su feudatario él y sus sucesores, que deban hacer homenaje enviando mensajeros o procuradores (postats) de las capitulares de cada isla y condado en nombre del restante territorio. Ofrece que en Rosellón, Cerdaña, etc., corra la moneda Barcelonesa y no otra, y se observen los usajes de Barcelona: Retenim empero a nos e als nostres successors que puscam fer o fer fer sens contradiment o empatxament de vos e dels vostres el regne de Mayorcha e en les yles del ayaens moneda e monedes de non. Reservose también el derecho de poder él y sucesores poner peaje y nueva leuda en Mallorca, y el de percibir el bovaje en dichas tierras. El Rey Don Pedro recibió homenaje con estas condiciones. De todo se hizo escritura en la claustra de la casa dels frares preycadors de Perpiya. XII dies a lexida de Giner en layn de M.CC.LXXVIII. = Testigos: Roger Bn., Comte de Fox: Pons Saguardia: G. Deso: Bn. Danglerola: G. de Canet: Dalmau de Castelnou: A. de Corsavi: P. de Queralt.

En virtud del convenio anterior el Rey de Mallorca Don Jaime, ya feudatario del de Aragón, reunido público parlamento en la iglesia de Santa Eulalia de Mallorca, dio poder a aquella universidad para nombrar síndicos que fuesen ante el Rey de Aragón a prestarle el homenaje como a su señor mayor, y a prometer en nombre del reino el cumplimiento de la concordia anterior. Fueron electos: G. Torreela, Jacme de Sent Marti, cavallers: Robert de Belver, Bn. Valenti, Francesc Desclerge, Francesc Burget, Bn. de Saragossa y A. Burges. Aso fo fet IIII. idus de deembre en layn de M.CC.LXXIX. = Testimonis son: P., per la gracia de Deu bisbe de Mayorcha: Pons des Jardi, artiache de Mayorcha: G. de Miravals, cabiscol de Mayorcha: G. de Canet, Pons Saguardia, cavalers: Bn. des Olms, Bg. des Olms, cavalers: Bn. de Sobarber, Bn. de Palau, canonges de la Seu de Mayorcha, et alii privati homines.

Con la misma fecha dio sus poderes el Rey a los síndicos sobredichos para cumplir su encargo ante el Rey de Aragón, a cuyo efecto absuelve a todos los vecinos de este reino del homenaje que le tenían hecho a él. Idem testes.

A instancia de los jurados de Mallorca P. Saverdera, caballero, Bn. de Saragossa, Francesc Desclerge, G. Valenti, Bn. de Vich y Marti de Mayoles, reconoce el Rey D. Jaime y asegura que en la concordia con su hermano el de Aragón y en las condiciones en ella puestas no fue su ánimo perjudicar en nada ni agravar el vasallaje de los habitantes de Mallorca, cuyas libertades y privilegios confirma ahora de nuevo, y hace jurar en su nombre su observancia al noble barón G. de Canet. Hízose escritura de esto a VI dies a la exida de Giner en layn de M.CC.LXXXI.

Don Pedro Rey de Aragón confirma a la universidad de Mallorca el privilegio que les había concedido su padre de no pagar en todos sus reinos leudas, peaje y otras gabelas, cuya averiguación se hizo y se halló ser así. Fecha en Exea XI dies a la exida de setembre en layn de M.CC.LXXXIII. = Testigos: Nermengon, Comte D' urgel (Armengol, Hermenegildo): Blasco Examenis de Yerbe: P. Vera: P. Marti de Luna: en Alamayn de Gudal.

Dels homens de fora preses que no pagen mas de II diners.

Sapien tuit que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey de Mayorcha, Comte de Rosselo e de Cerdaya, e Seyor de Mompestles, per nos e per los nostres atorgam a tots los homens de la ila de Mayorcha fora la ciutat habitans, presens e esdevenidors, que per si o per missatges o per catius lurs, negun temps no sien tenguts de dar ne pagar per carcelatge de la preso, en la qual el o alam dels, o alcuns missatgers o catius lurs preses seran o detenguts, axi en la ciutat com de fora, sino II diners de reyals tan solament cada dia per cada persona, axi com los ciutadans els habitadors de la ciutat de Mayorcha donen e pagen lo carcelatge damunt dit. Volens e atorgans al dits homens e als lurs presens e esdevenidors, que de mayor quantitat a donar per rao de carcelatge pac los dits II drs. de reyals per cada persona cada dia, axi com damunt dit es, sien liures de tot en tot e francs, axi com los dits ciutadans e habitadors de la dita ciutat. Manans, etc. Feta a Perpiya VII dies a la exida de maig en layn de M.CC.LXXXIIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: Jacme de Muree: Bg. Dolms: G. de Pugdorfila: Eymeric de Belvey: Ermengau Oliba, veger de Casteyo, doctor en lig.: A. de Lupia. = Seyal + den P. de Caules, etc.

De la paya e de la leya.

En Jacme per la gracia de Deu Rey de Mayorches, Comte de Rosselo e de Cerdaya, e Seyor de Monpestler: al baro noble e amat en Ponç Saguardia, tenentloc nostre en Mayorcha, saluts et dilectio. Manam vos que vos vistes aquestes presents, ordenets e establescats, que daqui avant totes les paylles et tota la leyna e les caves que seran portades a vendre a la ciutat sien tengudes a vendre en la plassa de Sent Andreu e no en altre loc. Encara que en tots los dissabtes en los quals es mercat de la damunt dita ciutat de Mayorches, sien venuts e tenguts a vendre en la dita plassa de Sent Andreu los draps del li, e el li, e el coto filat. Dada a Perpyna VII dies a la exida de mayg en layn de M.CC.LXXX quatre.

De les sentencies et de les apelacions.

En Jacme per la gracia de Deu Rey de Mayorcha, etc., a (al) baro noble a (e) amat en Pons Saguardia, etc. Vinen a la nostra presencia en Bn. Bertran, un dels jurats de la ciutat de Mayorcha de part dels jurats e dels promens de la ciutat damun dita, a nos soplega que manar deguessen (deguessem) que les sentencies de les apelacions sien donades ab conseyll dels prohomens de la dita ciutat, axi com les sentencies dels plets principals ab conseyl dels se donen. Nos empero, la dita suplicacio entesa, volem e manam que aquestes presens letres manets al batle e al veger de Mayorcha, que fassen quels jutges als quals los plets de les apelacions seran comanats, degen dar les sentencies daquels plets ab conseyll dels promens, los quals dejen apelar e aver a les dites sentencies a donar, et sots la forma les dites coses fets, e manats que daqui avant sien servades.

Que avocat qui dret no aja apres, no men mas I plet.

Aitambe manam a vos que negun advocat qui dret no aja apres, no men ne menar pusca en cort nostra sino un plet tan solament, entro que aquel sia determenat, e axi que daqui avant a I plet tan solament a menar, e no en altra manera, aital avocat en la nostra davant dita cort sia oyt e reebut. Dada a Perpiya II dies a la exida de mag. en layn del M.CC.LXXXIIII.

De la delma del bestiar.

En Jacme, etc., al baro e amat en Pons Saguardia, etc.

Com de part del (dels) jurats e dels promens de Mayorcha a nos sia estat soplegat que establir degessem alcun temps covinent, en lo qual la delma del bestiar deya esser reebuda cada ayn, cor per trop triga, la qual aquels qui cuylen la dita delma fan en aquela a reebre e a culer, molts dans e greuges sen seguexen, segons que el dien; manam a vos que ab conseyll del honrat bisbe de Mayorcha, e daltres, lo fet tot ordenets, e establescats la dita delma ques deia reebre en temps covinent; e que los culidors de la dita delma en reebre aquela no usen mal, axi com a vos mils parra ques deja fer e conexerets que sia faedora. Sobrel fet empero daquela pena per nos posada en aquela ordenacio, la qual feem sobrel fet dels plets, en los quals son allegats testimonis fora lo regne de Mayorcha en parst (parts) luyn, que nos donen nes curen de dar el temps assignat, la qual pena nos ha estat request que dejam lexar; sapiats que quant a nos e a la nostra cort, la dita pena en tot ne en partida no volen que pertangua. Mas per rao desquivar calumpnies, malicies e diffugis, qui en plets sacustumen de fer et proposar, volem que la dita pena e la dita ordenacio posada, la qual la nostra cort aver devia, pertanga e sia donada a la part, contra la qual sera impetrada la dilacio damunt dita. E les dites coses servar fets, axi com damunt es dit. Esters manam a vos que manets e manar fassats a tots los notaris de la ciutat e de tota la ila de Mayorcha, que en tots los prestecs que crestians reeben de jueus, no reeben dels dits crestians sagrament, lo qual es acustumat de reebre dels de donar guayn al dits jueus oltra IIII diners per liura lo mes. Dada a Perpiyna II dies a la exida de mayg en lan de M.CC.LXXX quatre.

Continúe en latín aquí