Mostrando las entradas para la consulta trovador ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta trovador ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de octubre de 2023

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230

Aimeri de Peguilain.

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230


I.

Domna, per vos estauc en greu turmen.
- Senher, que fols faitz qu' ieu grat no us en sen.
- Domna, per dieu aiatz en chauzimen.
- Senher, vostres precs y anatz perden.
- Bona dona, ja us am ieu finamen.
- Senher, et ie us vuelh pietz qu' a l' autra gen.
- Domna, per so n' ai ieu lo cor dolen.
- Senher, et ieu alegre e jauzen.

Domna, ja muer per vos ses nulh cofort.
- Senher, ben trop n' auretz fag lonc acort.
- Domna, ja es ma vida piegz de mort.
- Senher, so m platz sol que no us n' aya tort.
- Domna, de vos non ai mas desconort.
- Senher, e doncs cujatz qu' ie us am per fort?
- Domna, ab un semblan m' agratz estort.
- Senher, respieit non aiatz ni conort.

Domna, vauc doncs alhors clamar merce.
- Senher, anatz; e doncs, qui vos rete?
- Domna, no puesc que vostr' amors me te.
- Senes cosselh, senher, o fay de me.
- Domna, trop mal mi respondetz ancse.
- Senher, quar piegz vos vuelh qu' a autra re.
- E doncs, dona, no m faretz ja nulh be!
- Senher, aissi er cum dizetz, so cre.

Amors, gitat m' avetz a no m' en cal.
- Amics, per dieu vos en puesc far ren al.
- Amors, e vos ja meretz de tot mal.
- Amics, per so us en trairei san e sal.
- Amors, per que m fetz chauzir don' aital?
- Amics, ieu vos mostrei so que mais val.
- Amors, no puesc sofrir l' afan coral.
- Amics, per so queira m' autre logual.

Amors, en tot quan
faichs vos vei falhir.
- Amicx, a gran tort me voletz laidir.
- Amors, e doncs per que ns voletz partir?

- Amicx, quar greu m' es quan vos vey morir.
- Amors, ja no cujetz qu' alhors me vir.

- Amicx, per so pessatz del ben suffrir.
- Amors, sembla us si ja 'n poirai jauzir?
- Amicx,
oc, vos sufren et ab servir.

II.

En greu pantays m' a tengut longamen
Qu' anc no m laisset ni no m retenc amors,
Et a m saiat de totas sas dolors,
Si que de tot m' a fag obedien;
E, quar mi sap afortit e sufren,
A m si cargat de l' amoros afan
Qu' els melhors cen non sufririon tan.
Qu' amar mi fai mal mon grat finamen
Lieys qu' ilh m' a fag chauzir part las gensors,
Et agra m' ops que m fes chauzir alhors,
Q' assatz val mais guazanhar en argen
Que perdr' en aur, segon mon escien;
Mas ieu o fatz a ley de fin aman,
Qu' ieu fug mon pro e vauc seguen mon dan.

E s' ieu cum fols sec mon dan folamen,
A tot lo mens m' er la foudatz honors,
Qu' ieu ai ja vist faire mantas folhors
Que tornavon a saber et a sen,
Et ai vist far mans fagz saviamen
Que tornavon a folhia trop gran,
Per qu' ieu cug far sen, quan vauc folheian.

E vos, dona, qu' avetz valor valen,
Aissi cum etz miellers de las melhors,
Valha m merces et oblit vos ricors,
E no gardetz razo mas chauzimen,
Que so que l' us pueia l' autre dissen,
So que razo creys merces vai merman;
Si us platz, aucir me podetz razonan.

Pauc vos calra del mieu enansamen,
S' aissi gardatz vostras valens valors,
Lo dous esgartz e la fresca colors,
Qu' enquera m son al cor vostr' uelh rizen,
Li cortes dig amoros e plazen,
E quar ieu plus soven no us vau denan,
A pauc miey huelh estra mon grat no i van.

Reys d' Arago, flors etz d' essenhamen,
Fuelha de gaug, frugz de bos fagz donan,
Vos etz de pretz mayestres ses enjan.

Coms Cumenges, grat e merces vos ren,
Quar ses donar m' avetz donat aitan
Qu' endreg d' onor val un don autre gran.

III.

De tot en tot es ar de mi partitz
Aquelh eys joys que m' era remazutz.
Sabetz per que suy aissi esperdutz?
Per la bona comtessa Beatritz,
Per la gensor e per la plus valen
Qu' es mort' uei. Dieus! quan estranh partimen
Tan fer, tan dur, don ai tal dol ab me
Qu' ab pauc lo cor no m part quan m' en sove.

On es aras sos belhs cors gen noiritz,
Que fos pels bos amatz e car tengutz?
E i venia hom cum si fezes vertutz,
Que ses son dan saup far guays los marritz,
E quan quascun avia fag jauzen,
Tornava 'ls pueys en maior marrimen
Al comiat, qu' om non avia be,
Des qu' en partis, que no i tornes dese.

Qu' el sieus solatz era guays e chauzitz,
E l' aculhir de ben siatz vengutz,
E sos parlars fis et aperceubutz,
E 'l respondre plazens et abelhitz,
E sos esguars dous un pauc en rizen,
E sos onrars plus onratz d' onramen;
De totz bos ayps avia mais ab se
Qu' autra del mon e de beutat, so cre.

Per cui er hom mais honratz e servitz!
Ni per cui er bos trobars entendutz!
Ni per cui er hom tan gent ereubutz!
Ni per cui er belhs motz ris ni grazitz!
Ni per cui er belhs chans fagz d' avinen!
Ni per cui er domneys en son enten!
Diguatz per cui, ni cum si, ni per que!
Ieu non o sai, ni mos cors non o ve.

Domna, jovens es ab vos
sebelhitz;
E gaugz entiers sosterratz e perdutz;
Ja s tenia sol per vostras salutz
Tot hom ses plus per rics e per guaritz:
Dol pot aver qui vi vostre cors gen,
E qui no 'l vi dol, mas non tan cozen;

Autra vista no i poc metre pueys re,

Tant ac lo cor, qui us vi, del vezer ple!

Na Beatritz, dieus qu' es ple de merce

Vos companha ab sa mair' et ab se.

//
https://es.wikipedia.org/wiki/Aimeric_de_Peguilhan

Aimeric de Peguilhan (ca. 1175 - ca. 1230) fue un trovador occitano nacido en Péguilhan (localidad situada cerca de Saint-Gaudens).

Hijo de un mercader de tejidos, su primer mecenas fue Ramón V de Tolosa y después su hijo Ramón VI de Tolosa. Tuvo que abandonar la región ante la amenaza de la cruzada albigense y se desplazó al norte de Italia donde permaneció diez años. Se cree que tenía una amante en Tolosa, motivo que le hizo regresar de nuevo.

Se sabe que compuso al menos cincuenta obras, de las cuales sólo seis nos han llegado con música:

Atressi•m pren com fai al jogador

Cel que s'irais ni guerrej' ab amor

En Amor trop alques en que•m refraing

En greu pantais m'a tengut longamen

Per solatz d'autrui chan soven

Qui la vi, en ditz.

https://web.archive.org/web/20060328065640/http://www.ocmusic.org/album/t2_plus.htm

http://www.medieval.org/emfaq/composers/trobador/peguilhan.html

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan,

BnF ms. 854 fol. 50v (imagen grande, bien escaneada)

BnF ms. 854 fol. 50v

martes, 10 de octubre de 2023

Raimond, Raymond, Ramon, Ramón; Vidal; Besaudun, Besalú, Bezaudu,

Raimond Vidal de Besaudun. 

Pont de Besalú

Unas novas vos vuelh contar
Que auzit dir a un 
joglar
En la cort del pus 
savi rey
Que anc fos de neguna ley,
Del 
rey de Castela 'N Amfos
E qui era condutz e dos,
Sens e valors e cortezia,
Et engenh de cavalayria;
Qu' el non era onhs ni sagratz,
Mas de pretz era coronatz,
E de sen e de lialeza
E de valor e de proeza.
Et a lo rey fag ajustar
Man cavayer e man joglar,
En sa cort, e man ric baro;
E can la cort complida fo,
Venc la 
reyna Lianors;
Et anc negus no vi son cors,
Estrecha venc en un mantelh
D' un 
drap de seda bon e belh
Que hom apela 
Sischanto,
Vermelh ab lista d' argen fo,
E y ac un 
leuon d' aur devis:
Al rey soplega, pueis s' asis;
Ab una part lonhet de luy.
Ab tan veus un joglar ses bruy
Denan lo rey franc, de bon aire;
E 'l dis: “Rey, de pretz emperaire,
Ieu soi vengutz aisi a vos,
E prec, si us platz, que ma razos
Si' auzida et 
entenduda.”
E 'l reys dis: “M' amor a perduda
Qui parlara d' aisi enan
Tro aia dig tot son talan.”
Ab tan lo joglar issernit
A dig: “Franc rey, de pretz garnit,
Ieu soi vengutz de mon repaire
A vos per dir e per retraire
Un' aventura que avenc,
Sai en la terra don ieu venc,
A un 
vassalh Aragones;
Be sabetz lo vassalh qui es,
El a nom 
N Amfos de Barbastre.
Er auiatz, senher, cal desastre
Li avenc per sa gilozia:
Molher belh' e plazen avia,
E sela que anc no falhi
Vas nulh hom, ni anc no sofri
Precx de nulh hom de s' encontrada,
Mas sol d' un don era reptada,
Qu' era de son alberc privatz,
D' aquel de son marit cassatz;
Mas amors tan fort lo sobrava,
Per que alcuna vetz pregava
La molher son senhor N' Alvira,
Don ilh n' avia al cor gran ira;
Pero mais amava sofrir
Sos precx que a son marit dir
Res per que el fos issilhatz,
Car cavayers era prezatz,
E sel qu' el maritz fort temia;
Car de bona cavalaria
Non ac sa par en 
Arago.”
- “Doncx, so dis lo reys, aquest fo
Lo cortes Bascol de 
Cotanda.”
- “Senher, 
oc; er auiatz la randa
Col pres de la bela N' Alvira,
Car res de tot cant hom dezira
Non poc conquere ni aver,
Tro al marit venc a saber,
Que 'l disseron siey cavayer
Tug essems en cosselh plenier:
“Senher, per dieu, trop gran bauzia
Fai En Bascol, que cascun dia
Pregua ma dona et en quer,
E dic vos que tan lo i sofer
Que coguos en seretz ses falha.”
Et el respos: “Si dieus mi valha,
Si no m' era a mal tengut,
Tug seriatz ars o pendut,
Car non es faitz c' om creire deya,
E tug o dizetz per enveya
Car sobre totz el val e sap;
Mas ja dieus no mi sal mon cap,
Si jamay negus mi retrai
De res que Na Alvira fai,
S' ieu per la gola non lo pen
Que ja non trobara guiren.”
Ab tan parlet un cavayer
Fel e vilan e leugier:
“Senher, cant auretz pro parlat,
E vil tengut, e menassat,
S' ie us dirai ieu d' aquest afar
Con o poiretz en ver proar,
Si ama ma dona o non;

Fenhetz vos c' al rey del Leon
Voletz anar valer de guerra,
E si ja podetz d' esta terra
En Bascol traire ni menar,
Veus mon cors per justiziar,
Aissi 'l vos lieure a presen.”
So dis lo rey: “Et ieu lo pren.”
Ab tan veus lo cosselh partit.
Et un de sels que l' ac auzit,
Per mandamen de son senhor,
Vas l' alberc d' En Bascol s' en cor,
E dis li: “ 'N Bascol de Cotanda,
Saluda us mo senher, e us manda,
Si us poira al mati aver,
Car de guerra ira valer
Al rey de Leon, senes falha.”
Et el respos: “Si dieus mi valha,
Mot voluntiers irai ab luy.”
Pueys li dis suavet, ses bruy:
“No farai jes que non poiria.”
E 'l messatge plen de feunia
Tornet o dir a son senhor:
“Senher, vist ai vostre trachor,
E dis que ab vos anara;
Dis 
oc, mas ja re non fara,
Qu' ieu conosc be e say qu' el tira.”
E 'l senher non ac jes gran ira,
Can auzi que son cavayer
Ira ab el ses destorbier.
E dis: “Ben pot paor aver
Sel que s' es mes en mon poder,
E liurat a mort per delir,
Que res de mort no 'l pot gandir,
S' En Bascol va en est viatge;
E ja no 'l camjara coratge
Per promessa ni per preguieira.”
Ab tan s' es mes en la 
carrieira,
Dis qu' ira En Bascol vezer
C' amors fai planher e doler;
Et en planhen soven dizia,
Ab greus sospirs la nueg e 'l dia:
“Amors, be m faitz far gran folor,
Que tal res fas vas mo senhor
Que, s' el sol saber o podia,
Res la vida no m salvaria;
E saber o sabra el ben,
Car ieu non anarai per ren
Lai on mon senher anar vol;
E jes aissi esser no sol,
C' anc no fes ost qu' ieu no i anes
Ni assaut en qu' el no m menes;
E si d' aquest li dic de no,
Sabra be per cal occaizo
Soi remazutz a mon veiaire.
Mas ieu say com so poirai faire,

Dirai li que mal ai auut,
Et enquera no m' a laissat,
Per que metges m' a cosselhat
Que m fassa un petit leviar.”
Ab tan s' es fag lo bras liar,
E 'l cap estrenher fort ab benda;
E dis que ja dieus joy no 'l renda,
Si ja lai va, qui non lo 'n forsa,
C' amors qu' el fai anar a dorsa
Li tol lo talen, e 'l trasporta.
Ab aitan sonet a la porta
Lo senhor N Anfos autamen,
Et hom li vai obrir corren.
Dins intra; En Bascol saluda.
“Senher, sel dieus vos fass' ajuda
Que venc sus en la crotz per nos.”
Dis lo senhor: “
Oc, et a vos,
Bascol, don dieu gaug e salut;(”)
“Digatz, e que avetz auut?”
- “Per Crist, senher, gran malautia;
E co sera qu' ieu ja volia
Anar en ost?” - “No y anaretz?”
- “Senher, si m' aiut dieus ni fes,
Be vezetz que no y puesc anar,
E peza m mot.” - “Si dieu mi gar,”
Dis lo senher, “
oc, et a me,
En Bascol, dos tans, per ma fe,
Qu' ieu non puesc mudar que no y an;
E vau m' en, a dieu vos coman.”
- “Senher, et ieu vos a sa maire.”
Ab tan lo senher de bon aire
S' en va, e 'l cavayer reman.
E 'l bon mati a lendeman
A fag sos cavals enselar,
E pres comjat ses demorar;
Et 
eys del castel mantenen,
Iratz e ples de mal talen,
Car En Bascol es remazutz;
Et es a un castel vengutz,
doas legas lonhet d' aqui;
E tan tost, can lo jorn falhi,
El a son caval esselat,
E pueia, e si a levat
Detrassion trotier pauquet.
Ab tan en la carrieira s met,
E torna s' en dreg a Barbastre,
E ditz que bastra mal en pastre
La nueg, si pot, a sa molher.
Lo caval dels esperos fer,
E broca tan que al portel
Es vengutz suau del castel
Sotz la cambra de sa molher;
Lo caval laissa al trotier,
E dis: “Amicx aten m' aisi.”
Ab tan vai avan e feri
Un colp suavet de sa man;
E 'l pros dona, ab cor sertan,
Cant al portel sonar auzi,
Dis: “Donzela, leva d' aqui,
Leva tost sus, e vay vezer,
Donzela, qu' ieu noca esper
Cavayer ni home que vengua.”
- “Ja dieu, dis ela, pro no m tengua,
S' ieu non cre que mo senher sia
Que m' asage ma drudaria
D' En Bascol, car huey no 'l segui.”
Ab aitan autre colp feri.
“A! donzela, leva tost sus!”
E dis: “Ja non atendrai pus
C' ades non an vezer qui es.”
Lo portel obri demanes;
Et intret, e dis a l' intrar:
- “Donzela, trop m' a fag estar
Aisi que no m venias obrir!
No sabias degues venir?(”)
- “Non senher, si m don dieu bon astre.”
Ab tan lo senher de Barbastre
Vai enan en guiza de drut,
E velvos dreg al lieg vengut,
Et agenolha s mantenen,
E dis: “Bela dona plazen,
Veus aisi vostr' amic coral,
E per dieu no m tenguatz a mal
C' uey ai per vos l' anar laissat
De mo senhor, a qui fort peza,
Mas l' amors qu' en me s' es enpreza
No m laissa alhondres anar,
Ni de vos partir ni lonhar,
Don ieu sospir mantas sazos.”
- “Dias me, senher, qui es vos?”
- “Dona, e non entendes qui?
Vevos aisi lo vostr' ami
Bascol, que us a loncx temps amada.”
Ab tan la dona s' es levada
En pes, et a 'l ben conogut
Son marit; mas pauc l' a valgut:
E crida tan can poc en aut:
“Per Crist, trachor degun assaut
Don pieitz vos prenda no fezetz,
Que pendut seretz demanes,
Que res de mort no us pot estorser!”
Pren l' als cabelhs, comens a torser
Aitan can poc ab ambas mas;
Mas poder de donas es vas,
Que de greu maltrag leu se lassa,
E fier petit colp de grieu massa.
E cant ela l' ac pro batut,
E rosseguat, e vil tengut,
S' estorna s que anc no 'l rendet,
Ieys de la cambra, l' us sarret;
Ar laisset son marit jauzen,
Aisi com sel que mal no sen,
Que semblan l' es que s' i afina;
Ela del tost anar no fina
Vas la cambra del cavayer
C' amors destrenhi' a sobrier;
E troba so que pus dezira:
Ela lo pren, vas si lo tira,
E comta 'l tot cossi l' es pres;
Pueys l' a dig: “Bels amicx cortes,
Ara us don aisi de bon grat
So c' avetz tos temps dezirat,
C' amors o vol e m' o acorda;
E laissem lo boc en la corda
Estar sivals entro al jorn;
E nos fassam nostre sojorn.”
Aisi esteron a gran delieg
Tro al senh, abdos en un lieg,
Que 'l dona levet issi s' en,
Et escrida tota la gen
A lurs albercx, e comtet lur:
“Auiatz, dis ela, del tafur
En Bascol, co m volc enganar.

A nueg venc al portel sonar
En semblansa de mo senhor,
Intret en guiza de trachor
A mon lieg, e volc me aunir;
Mas yeu m' en saup trop jen guerir,
Dins en ma cambra l' ai enclaus.”
Tug ne feron a dieu gran laus
E dizon: “Dona, be us n' es pres,
Sol c' ades mueira demanes,
Car hom non deu trachor sofrir.”
Ab tan se son anatz garnir,
E corron tug vas lurs albercx:
Als us viratz vestir ausbercx,
Als autres perpunhs et escutz,
Capels, cofas, et elms agutz;
L' autres prenon lansas e dartz;
Sempres venon de totas partz
Candelas e 
falhas ardens.
E can N Amfos auzi las gens
Aisi vas si venir garnidas,
Dedins a las portas tampidas,
Et escridet: “Senhors, no sia,
Per dieu lo filh sancta Maria,
Qu' En Bascol vostre senhor so.”
Et els trenco ad espero
Las portas per tan gran poder
Que 
fer ni fust no y poc valer.
E cant el trencar las auzi,
Tot en un' escala salhi,
E puget en una bestor,
E pueis gitet l' escala por.
Mantenen an tot l' uys trencat,
E son vengut al lieg armat,
E cascus tan can poc sus fer,
Car cuion l' aqui trober;
E can non l' an lains trobat
Son tug corossos et irat,
E 'l dona n' ac son cor dolen;
E mentre l' anavon queren,
Vas la bestor fai un esgart,
E vi l' escala una part
Que sos maritz ac porgitada;
E tornet dir a sa mainada:
“Baros, yeu ai vist lo trachor;

Velvos en aquela bestor,
Dressatz l' escala e puiatz;
E si' ades totz pesseiatz
Que sol no 'l laissetz razonar.”

Ab tan N Amfos pres a cridar:

Baros, e quinas gens es vos?
Non conoissetz 
degus N Anfos
Lo vostre senhor natural?
Ieu soi aisel, si dieu mi sal,
E per dieu no m vulhatz aussir!”
E la dona fes un sospir,
Al dissendre gitet un crit,
Can tug conegro son marit.
Ar crida, plora, planh e bray:
“Bel senher, dos tan fol assay,
Co vos auzes anc enardir?
Car tan gran paor de morir
Non ac mais negus natz de maire!
Bel senher, dous, franc, de bon aire,
Per amor dieu, perdonatz me,
E truep, si us platz, ab vos merce,
Senher, que yeu no us conoisia,
Si m sal lo filh sancta Maria,
Enans me cuiava de vos
Qu' En Bascol de Cotanda fos.”
Et el respos: “Si dieu mi sal,
No m' avetz fag enueg ni mal;
Be que us calha querer perdon,
Mas a me qu' el pus fals hom son,
El pus tracher que anc fos natz,
Amiga dona, m perdonatz
Qu' ieu ai vas mi meteis falhit,
E 'l vostre valen cors aunit;
E per colpa e per foldat
Mon bon cavayer adzirat:
Per colpa de lauzengiers
M' es vengutz aquest destorbiers
Et aquesta desaventura;
Amiga dona, franqu' e pura,
Per amor dieu, perdonatz me,
E trueb ab vos, si us plai, merce,
E aiam dos cors ab un cor;
Qu' ie us promet que mays a nulh for
Non creirai lauzengiers de vos,
Ni sera tan contrarios
Nulh hom que mal y puesca metre.”
- “Aras, dis ela, faitz trametre,
Senher, per vostre messatgier.”
- “De gaug, dona, e volontier
Ho farai, pus vey c' a vos play.”
- “Senher, 
oc, et enqueras may;
En Bascol anaretz vezer,
E digatz li que remaner
Vos a fag tro sia gueritz.”
Ab tant es de l' alberc partitz,
E fai so que ela li manda;
Vezer va Bascol de Cotanda;
E trames per sos cavayers,
C' ancmay tan gran alegriers
Non crec ad home de son dan.
E que us iri' al re comtan?
Vas l' alberc tenc de son vassalh
En Bascol, dreg vas lo lieg salh
Et estet suau et en pauza,
Et ac be la fenestra clauza.
“Bascol, dis el, e cossi us vay?”
- “Per Crist, senher, fort mal m' estai,
Et agra m be mestier salut.
E cosi es tan tost vengut?”
Dis En Bascol a son senhor.
- “Bascol, dieu per la vostr' amor
Soi remazutz e remanrai,
Que ja en ost non anarai
Si vos ab mi non anavatz.”
- “Ieu, senher, guerrai, si dieu platz;
E pueis farai vos de bon grat
Tota la vostra voluntat.”
Ar s' en tornet vas son ostal,
E fo ben jauzen de son mal.
Et estet be, si dieu be m don,
Car el tenia en 
sospeison
Sela que falhit non avia;
Mais ela saup de moisonia
Trop may que el, segon que m par:
Per qu' ieu, francx rey, vos vuelh preguar
Vos, e ma dona la reyna
En cuy pretz e beutat s' aclina,
Que gilozia defendatz
A totz los homes molheratz
Que en vostra terra estan.
Que donas tan gran poder an,
Elas an be tan gran poder
Que messonja fan semblar ver,
E ver messonja eissamen,
Can lor plai, tan an sotil sen.
Et hom gart se d' aital mestier
Que non esti' en cossirier
Tos temps mais en dol et en ira;
Que soven ne planh e 'n sospira
Hom que gilozia mante,
On nulh mestier no fara be,
Qu' el mon tan laia malautia
Non a, senher, c' a 'n gilozia,
Ni tan fola ni tan aunida
Que pieitz n' acuelh e mens n' evida,
Et es ne pieitz apparians
C' ades li par que 'l vengua dans.”
- “Joglar, per bonas las novelas
E per avinens e per belas
Tenc, e tu que las m' as contadas,
E far t' ai donar tals soldadas
Que conoisiras qu' es vertat
Que de las novelas m' a grat;
E vuelh c' om las apel mest nos
Tos temps may, CASTIA GILOS.”
Can lo rey fenic sa razo
Anc non ac en la cort baro,
Cavayer, donzel ni donzela
Sesta ni sest, ni sel ni sela,
De las novas no s' azautes,
E per bonas non las lauzes,
E que cascus no fos cochos
D' apenre CASTIA GILOS.

//

Raimon, Raymond, Ramon, Ramón Vidal de Besalú, Besaudun fue un trovador español que escribía en dialecto occitano catalán:
c 1196 - c 1252. Originario del pueblo de
Bezaudu, Besalú, Bezaudun, situado en la comarca de la Garrocha, provincia de Gerona. Se formó e inició su vida profesional como juglar en el castillo de Mataplana, al que elogia en algunos de sus versos.

Loís Alibèrt, GRAMATICA OCCITANA SEGON LOS PARLARS LENGADOCIANS

Es famoso por ser autor del primer tratado poético en una lengua romance (occitano), el Razós de trobar (c. 1210).​ Comenzó su carrera como juglar y pasó sus años de formación en la corte de Hugo de Mataplana, que a menudo recuerda con cariño en sus poemas y canciones.

En el Razós, Raimon distingue la "francesa parladura" (lengua francesa) de la "cella de Lemozi" (lengua occitana).

"[...] la parladura francesca val mais et [es] plus avinenz a far romanz e pasturellas; mas cella de lemosin val mais per fer vers et cansons et serventes; et per totas las terras de nostre lengage son de major autoritat li cantar de la lenga limozina que de nengun'altra parladura per qu'ieu vos en parlerai primeramene".​

Se trata de un prontuario gramatical y versificador para la composición correcta de la poesía trovadoresca occitana.​ También analiza el arte del que escucha (li auzidor) y su responsabilidad en comprender la obra del trovador. La insistencia de Raimon en que el público entienda lo que se canta y que se mantengan en silencio durante su canto ha sido considerado como fundacional en la historia de la música artística.
Para Raimon, los oyentes tienen la responsabilidad de informarse acerca de lo que no entienden (que es "una de las cosas más sabias del mundo") y ser fieles a la calidad de la obra, alabando la grandeza y condenando la falta de forma. Raimon también se esforzó en defender la superioridad del lemosí (o Lemozi, es decir, el occitano) frente a otras lenguas vernáculas, lo que indujo al poeta florentino Dante Alighieri a escribir la obra De Vulgari Eloquentia justificando el uso de la lengua vernácula de la Toscana en vez de la lengua occitana.​ El Razos finaliza con un glosario occitano-italiano. A finales del siglo XIII, Terramagnino de Pisa escribió un versión condensada del Razos.
Jofre de Foixá escribió una versión ampliada, el Regles de trobar, para Jaime II de Aragón.

https://ota.bodleian.ox.ac.uk/repository/xmlui/handle/20.500.12024/0379

Además de la mencionada composición, se conservan varios fragmentos de letras de canciones y tres obras narrativas, estas últimas escritas en nuevas rimadas, es decir, octosílabos pareados. Asimismo, dos de ellas se pueden considerar novelitas, muy similares a lo que en francés se denomina "roman". En Reprensión de celosos, se cuenta los amores de Bascuel de Cutanda y Elvira, esposa de Alfonso de Barbastro en la corte de Alfonso VIII de Castilla.​ Etc...

lunes, 9 de octubre de 2023

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll, 1138 - 1215

Guiraud de Borneil.

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh,  Bornelh, Borneill,  Bornell, Borneil, Borneyll

I.

Ar ai gran joy quant remembri l' amor
Que ten mon cor ferm en sa fezeutat;
Que l' autr' ier vinc en un vergier de flor
Tot gent cubert ab chan d' auzels mesclat,
E quant estei en aquels bels jardis,
Lai m' aparec la bella flors de lis,
E pres mos huels e sazic mon coratge,
Si que anc pueis remembransa ni sen
Non aic mas quant de lieys en cui m' enten.


Ilh es selha per cui ieu chant e plor;
Tant ai ves lieys mon talant esmerat,
Soven sospir e soplei et azor
Ves lai on vi resplandir sa beutat;
Flors de domnas, c' om acli e grazis,
Es aissella que tan gen m' a conquis,
Dous' e bona, humil, de gran paratge,
En faitz gentils ab solatz avinen,
Agradiva vas tota bona gen.


Ben fora ricx, s' auzes dir sa lauzor,
Qu' a tota gen vengra l' auzirs en grat;
Mas paor ai que fals lauzenjador,
Felh et esquiu, sobredesmezurat
M' entendesson, et ai trops d' enemis:
A mi non play qu' om se fassa devis;
Mas quan veirai home de son linhatge,
Lauzar l' ai tan tro que la boca m fen,
Tan d' amor port al sieu bel cors jauzen.


Ja non laissetz per mi ni per amor
Fals lauzengiers complitz de malvestat,
E demandatz cui ni quals es l' onor,
S' es loing o pres, qu' aisso us ai ben emblat,
Qu' ans fos ieu mortz qu' en aital mot falhis:
Qu' amic non ai ben d' aisso no 'l trais;
Quar hom non es non aia per usatge
Us fols vezis que 'l vai mal enqueren,
Per q' us no s fi en fil ni en paren.

Ara diran de mi escarnidor:
Ai! ai! fant il, cum ten sos huels en fat
E sa gamba d' orguelh e de ricor!
Qu' ieu non cossir, s' er' en un gran mercat,
Mas quant de lieys on mos cors s' es assis,
E ten los huels viratz vas lo pais
On ilh estai, e parl' en mon coratge
Ades de lieis on mon fin cor s' aten,
Car non ama qui non o fai parven.


II.

Ja m vai revenen
D' un dol e d' un' ira
Mos cors, quar aten
Per sol bon coven
Avinen e jai;
Per qu' ieu chantarai:
Qu' ogan non chantera,
Pos vergiers, ni pratz,
No m' adui solatz,
Ni chans per plaissatz
Que l' auzelet fan
Vas lo torn de l' an.

Ni ja l' avol gen
En patz no sofrira,
Qu' apessadamen
Van ves valor len,
Per que pretz dechai;
Ren als no us en sai,
Mas ja non cuidera
Fos aitan viatz
Joys dezamparatz;
Vos m' en conortatz,
Domna, per cui chan,
E m vau alegran.
E per vos defen
So que plus me tira,
Que no m' espaven
Per bon covinen
Que n' agui e n' ai,
Mas plus no m' eschai;
Qu' assatz miels chantera,
Si 'l gens cors honratz
Mi fos plus privatz;
Empero, si us platz,
No y dei aver dan
Si us repren chantan.

Qu' ab plus d' ardimen
Mos fatz cors no s vira,
Ta fort m' espaven;
Ans me ditz soven
Qu' a mon dan serai,
Quan vos preiarai,
Pos aissi m' es fera,
Quar sol o cuiatz
Ans que ren sapchatz;
Si plus n' auziatz,
Paor mi faitz gran
Que m dobles l' afan.

Mas mon escien
Tot' autra m sufrira
Plus d' envazimen.
Parlem bellamen;
Diguatz, o dirai;
Qual tort vos aurai
Si us am, o enquera
Vos en prec forsatz?
Pois pres o liatz
Sui, ja non crezatz
Que sobretalan
Ja m' ane guaran.

Quar qui 'ls dregz enten
D' amor, ni 'n sospira,
Non pot aver sen
De gran jauzimen,
S' ab foldat no y vai;
Qu' anc drut savi guai
No vi, qu' ans esmera
Lo sen la foudatz:
Pero s' amavatz,
E 'l sen creziatz,
Per pauc de semblan
Iriatz doptan.

E per aisso pren
Qui trop no s' albira;
Primiers quar cossen
So qu' autre repren:
Ges ben no us estai,
Si us mespren de lai;
Qu' eissamen m' amera
Cum vos vos amatz,
Que guerra m fassatz;
Mas sufretz en patz,
Quar silh venseran
Que miels sufriran.

Qu' en patz e sufren
Vi ja que m jauzira
D' un amor valen,
Si leugieramen,
Per fol sen savai,
No m fezes esglai
So que m' ajudera,
Si 'n fos veziatz;
Mas feyssi m' iratz,
Per qu' autre senatz,
Quan m' anei tarzan,
Pois pres ta enan.

E pueys sofertera
Maiors tortz assatz,
Quan m' en sui lunhatz,
E sui 'n esfredatz;
Per qu' ie us prec e us man
Que sufratz aman.


III.

No pues sofrir qu' a la dolor
De la den la lenga no vir,
E 'l cor a la novelha flor,
Lanquan vei los ramels florir,
Doussa votz pel boscatge
Aug dels auzelhs enamoratz;
E si be m' estau apessatz
Ni pres per mal usatge,
Quan vey camps e vergiers e pratz,
Eu m renovelh e m' asolatz.


Qu' ieu no m' esfortz d' autre labor
Mas de chantar e d' esbaudir;
L' autr' ier sompniey en pascor
Un somnhe, que m fetz esbaudir,
D' un esparvier ramatge.
Que s' era sus mon pong pauzatz,
E si m semblav' adomesgatz,
Anc non vi tan salvatge,
Mas pueys fon mainiers e privatz,
E de bons getz apreisonatz.

Lo somnhe dis a mon senhor,
Qu' a son amic lo deu hom dir,
Et el narret lo m' en amor,
E dis me que no m pot falhir
Que del aussor paratge
Conquerrai tal amigu' en patz,
Quan be m' en serai trebalhatz,
Qu' anc hom de mon linhatge
Ni de maior valor assatz
Non amet tal, ni 'n fon amatz.

Aras n' ai vergonha e paor
Quan m' esvelh, e planc e sospir,
E 'l somnhe tenc a gran folhor,
E non crey que puesc' avenir;
Pero d' un fat coratge
No s pot partir us rics pessatz
Orgoylhos e desmezuratz;
Qu' apres nostre passatge
Crey qu' el somjes sera vertatz,
Aissi dreg cum mi fo narratz.


E pueis auziretz cantador
E cansos anar e venir;
Qu' eras, quan re no sai ves or,
M' aven un pauc plus enardir
D' enviar mon messatge,
Que ns porte nostras amistatz;
Que sai n' es faita la meitatz,
Mas de lai non tenc gatge;
Pero ja non er acabatz
Nuls fagz tro sia comensatz.

Qu' ieu ai vist comensada tor
D' una sola peira bastir,
E quad a pauc poiar aussor
Tro que la podia hom garnir;
Per qu' ieu prenc vassallatge
D' aitan, si vos m' o conselhatz,
Qu' el vers quant er ben acabatz
Trametrai el viatge,
Si trob qui lai lo m port viatz,
Ab que s deport e s don solatz.

E s' ieu ja vas emperador
Ni vas rei vauc, si m vol grazir
Tot aissi com al sieu traichor
Que no 'l sap ni no 'l pot gandir,
Ni mantener ostatge,
Loing en un dels estrans regnatz;
Qu' aissi serai justiziatz
E fis de gran damnatge,
Si 'l sieus gens cors blancs e prezatz
M' es estrans ni m' estai iratz.

E vos entendetz e veiatz
Que sabetz mon lengatge,
Quoras que fezes motz serratz,
S' eras no 'ls fatz ben esclairatz.


E soi m' en per so esforsatz
Qu' entendatz cals chansos eu fatz.

IV.

Rei glorios, verais lums e clardatz,
Dieu poderos, senher, si a vos platz,
Al mieu
compainh sias fizels ajuda,
Qu' ieu non lo vi pus la nueitz fo venguda,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, si dormetz o velhatz,

Non dormatz plus, qu' el jorn es apropchatz,

Qu' en Orien vey l' estela creguda
Qu' adutz lo jorn, qu' ieu l' ai ben conoguda,

Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, en chantan vos apel,
Non dormatz plus, qu' ieu aug chantar l' auzel
Que vai queren lo jorn per lo boscatge,
Et ai paor qu' el gilos vos assatge,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, issetz al fenestrel,
Et esgardatz las ensenhas del cel,
Conoiseretz si us sui fizels messatge;
Si non o faitz, vostres er lo dampnatge,
Et ades sera l' alba.(”)

"Bel companhos, pus mi parti de vos

Ieu non durmi ni m muec de ginolhos,

Ans preguei dieu lo filh santa Maria

Que us mi rendes per leial companhia,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, las! foras al peiros,
Me preiavatz qu' ieu no fos dormilhos,
Enans velhes tota nueg tro al dia;
Aras no us plai mos chans ni ma paria,
Et ades sera l' alba.”

“Bel dos companh, tan soy en ric sojorn

Qu' ieu no volgra mais fos alba ni jorn,

Car la genser que anc nasques de maire

Tenc et abras, per qu' ieu non prezi guaire

Lo fol gilos ni l' alba.”

//




Giraut de Bornelh, Girautz de Borneill, Giraud de Bornell, de Borneil o de Borneyll (Exideuil, Eissiduelh, Lemosín, Dordoña, 1138 – 1215) fue un trovador francés en lengua occitana, del cual se conservan alrededor de ochenta composiciones y cuatro partituras; un alba, cuarenta y seis cansós, una composición religiosa, dos cantos de cruzada, una pastorela, dos planhs, (planch) una romanza, dieciséis sirventeses, seis sirventés-cansós y tres tensós. Fue tan famoso que sus contemporáneos lo llamaron "maestro de trovadores", aunque esta denominación parece ser literal, porque también se dedicaba a la enseñanza.

Se conservan sobre este trovador una Vida y seis razós de distinta fiabilidad. Era "de baja condición, pero sabio hombre de letras y de ingenio natural... Su vida transcurría de tal suerte que durante todo el invierno estaba en la escuela y enseñaba letras, y todo el verano andaba por las cortes y llevaba consigo dos cantantes que cantaban sus canciones. Nunca quiso casarse, y todo lo que ganaba se lo daba a sus pobres padres, y a la iglesia de la villa donde nació, la cual iglesia tenía por nombre, y aún lo tiene, San Gervasio". Estudió en una abadía limosina y tras pasar por varias cortes occitanas se vinculó a la corte de Alfonso II de Aragón y acompañó al conde Adémar V a las Cruzadas entre 1188 y 1189. También estuvo algún tiempo en la corte del rey Alfonso VIII de Castilla, quien le hizo numerosos regalos ("un muy rico palafrén herrado, y muchas otras joyas, y todos los nobles de su corte le habían dado ricos presentes").​
Se retiró al Lemosín el 1192. Su prestigio fue tal que Dante Alighieri lo puso en su Purgatorio (XXVI, 120) como el segundo mejor trovador después de Arnaut Daniel, aunque en su De vulgari eloquentia (liber secundus, Gerardum de Bornello) lo pone entre los tres poetas provenzales más grandes: Giraut de Bornelh lo sería respecto a la poesía más alta, cuyo tema es la virtud, Arnaut Daniel en cuanto a la lírica amorosa y Bertrand de Born en la poesía marcial.

También fue protegido por Ricardo Corazón de León en la tercera cruzada, por el príncipe Bohemundo III de Antioquía, en cuya corte estuvo un invierno, y por el rey Pedro II de Aragón; tuvo también su parte de mala suerte: aunque se dice que Sancho el Fuerte de Navarra lo hizo desvalijar a su regreso de Castilla ("lo hizo robar y le quitó todo el arnés y tomó para sí el palafrén herrado, y la otra parte del botín dejó para aquéllos que le habían robado", cuenta una razó) en realidad el robo fue cometido por un noble navarro; y su señor feudal, el vizconde de Limoges Guido IV, tomó y saqueó el castillo de su natal Exideuil en 1211.

Empezó siendo partidario del trobar clus por influjo de Arnaut Daniel, pero luego abandonó este oscuro estilo por el trobar leu más simple y melódico; sobre estos dos estilos debatió en verso con Raimbaut d'Aurenga.​ Sus numerosas composiciones abarcan distintos géneros; la lírica amorosa está en su mayor parte dedicada a Alamanda d'Estanc. Se cita como su obra maestra en esta lírica amorosa una deliciosa e inspirada alba, en la que supo hermanar hábilmente la poesía popular con las refinadas formas literarias cortesanas; en algunos sirventeses lamenta la decadencia de las reglas de la caballería y de la poesía; también escribió diálogos amatorios, pastorelas y una elegía fúnebre o planto / planh, inspirado por la muerte de su amigo Ignaure de Pena Vermelha. Sólo han sobrevivido cuatro de sus melodías.
La albada Reis glorios es una de les más famosas y excepcionalmente bella.

http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=giraut-de-bornelh

https://trobadors.iec.cat/veure_observacions.asp?id_estudi=33&codi=242,026

https://hispanamusica.wordpress.com/giraut-de-bornelh-1138-1215/

http://www.trobar.org/troubadours/giraut_de_bornelh/

https://trobadors.iec.cat/autors_obres_d.asp?autor=Giraut%20de%20Bornelh

http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com/berceo/sanchezjimenez/tesis.pdf

Roig Torres, María Elena (2015). «Trovadores occitanos en Navarra, Navarra en los trovadores occitanos (1134-1234)». Tesis doctoral (Universidad de Barcelona). 

http://hdl.handle.net/10803/393890

https://en.wikipedia.org/wiki/Giraut_de_Bornelh

About ninety of Giraut's poems and four of his melodies survive; these were held in high esteem in the 13th century: Petrarch called him "master of the troubadours", while Dante, who preferred Arnaut Daniel, mentions that many considered him superior. Notable pieces include:

S'anc jorn aqui joi e solaz, a planh about the death of Raimbaut d'Aurenga.

Ara·m platz, Giraut de Borneill, a tenso with Raimbaut d'Aurenga discussing trobar clus versus trobar leu.

Be me plairia, senh'en reis, a tenso with king Alfons II of Aragon
Giraut contributes to the poetical debate as to whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer than herself. This debate was begun by Guilhem de Saint-Leidier, taken up by Azalais de Porcairagues and Raimbaut d'Aurenga, and continued in a partimen between Dalfi d'Alvernha and Perdigon.

Reis glorios (glorious king), a well-known alba.

Sharman, Ruth V. (1989). The Cansos and Sirventes of the Troubadour Giraut de Borneil. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-25635-6.

domingo, 8 de octubre de 2023

Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

I.

Lo rossinholet salvatge
Ai auzit que s' esbaudeya
Per amor en son lenguatge,
E m fai si murir d' enveya,
Quar lieys cui dezir
Non vey ni remir,
Ni no m volc ongan auzir;
Pero pel dous chan
Qu' ilh e sa par fan
Esfortz un pauc mon coratge,
E m vau conortan
Mon cor en chantan,
So qu' ieu no cugei far oguan.

Empero nulh alegratge
No m don al cor ren qu' ieu veya,
Per qu' ieu conosc mon follatge;
Et es dreitz qu' aissi m' esteya:
E deu m' avenir,
Quar per fol cossir
Laisiey mon joy a chauzir;
Don sui en afan,
E n' ai ira e dan,
E conosc en mon coratge
Qu' ai perdut est an,
Qu' anc no i aic joi gran
Ni re que m vengues a talan.

E sitot planh mon dampnatge,
Mon cor aclin e sopleya
Vas lieys que a 'l senhoratge
En mi, tant com esser deya;
Car no m poc plus dir
Quan venc al partir,
Mas sa cara 'l vi cobrir,
Em dis sospiran:
“A dieu vos coman!”
E quan pens en mon coratge
L' amor e 'l semblan,
Per pauc en ploran
No m' auci, quar no ill sui denan.

Anc non falsiei mon viatge
Vas lieys cui mos cors s' autreya
Pus l' agui fait homenatge,
E non ai cor que m recreya
Ja del sieu servir;
Cui qu' enuey ni tir,
Sieus sui, e no m puesc giquir
De lieys tan ni quan;
Qu' autra non deman,
Ni non es en mon coratge
Res qu' ieu vuelha tan,
Per que la reblan
Mas mas juntas humilian.

Mi dons m' a per heretatge
Acli, cum selh que merceya,
Que no m' aia cor salvatge,
Ni fals lauzengiers non creya
De mi, ni s' albir
Que vas autra m vir;
Que per bona fe sospir,
E l' am ses enguan
E ses cor truan;
Qu' ieu non ai ges tal coratge,
Cum li fals drut an
Que van gualian,
Per qu' amors torna en soan.

Chansos, de te fatz messatge,
E vai ades e despleya
Lai on jois a son estatge,
A mi dons que tan me greya;
E poiras li dir
Qu' ieu muer de dezir;
E s' ilh te denh' aculhir,
Vai li remembran,
E non t' ans tarzan,
Lo mieu deziros coratge
E l' amor tan gran
Don muer deziran,
Quar non la remir en baizan.
Na Maria, tan
Avetz de pretz gran,

Per que son tuich d' agradatge

Mei dich e mei chan,

Per la lauzor gran
Que ieu dic de vos en chantan.

II.

Ab Cossirier plang,
En chantan, mon dampnatge
D' un joy que m sofrang
Per mon mezeis follatge,
Qu' en pays estrang
Sui, e no i vey messatge
De lieys cui sopley,
Don ges no m recrey;
Qu' ades on qu' estey
L' aclin ses cor volatge,
Sitot non la vey.

Mout fi belh guazang,
Quan pres mon homenatge,
Per qu' ieu non remang
En autrui senhoratge,
Ni a mi no s tang
Qu' ieu segua autre viatge,
Ni que ja desrey
En autrui domney,
Ans sos sers m' autrey
Humils ab fin coratge,
Qu' autra non envey.

Mi dons sui aclis
Vas on qu' ieu an ni venha,
Et al dous pays
On ilh estai e renha
Suavet m' aucis
Ab sa falsa entresenha;
E no sai per que
M' a destreg ancse,
Qu' ieu l' asegur be
Que ja d' autra no m fenha;
Mas ilh no m' en cre.

Mielhs fora m sofris

De lieys, cui jois mantenha,
Qu' ieu ja non la vis,
Qu' aitals maltraitz m' en venha.
Sola m' a conquis
La belha que no m denha,
Pus per sa merce
Mi retenc ab se;
Ar no l' en sove,
Quar m' es ops que m revenha,
Ni 'l membra de me.
Amors, que farai
S' aissi m dezasegura
Lo mals qu' ieu en trai,
E de mi non a cura?
Quar gelos savai,
Et avols gens tafura,
E croy lauzengier
Son d' amor guerrier;
Per que Jhesu quier
Que los met' en rancura
Et en encombrier.

Joyos, ben s' eschai
Qu' aya de joy fraitura
Qui ab joy estai
Et ab joy non s' atura;
E mos cors es sai
Lueng de bon' aventura
En greu cossirier;
E mon Santongier
Vey d' amor primier,
E si sa joya 'l dura
Be 'l vai a sobrier.

E tu, messatgier,
Porta 'l chant leugier
N Agout, on pretz s' atura,
Lai part Monpeslier.

III.

Tant ai sufert longamen gran afan,
Que, s' estes mais que no m' aperceubes,
Murir pogra tost e leu, si m volgues,
Qu' a la belha non penra ja dolors
En cui mala fos beutatz e valors,
Don regardan part forsatz mon coratge;
E pus no m vol, segrai autre viatge,
Qu' a lieys non cal, ni no so ten a dan
De perdre me ni 'ls belhs digz de mon chan.

Pero tal ren ten hom vil qu' es prezan,
E tal ren pert que ditz que l' es ben pres,
Que pueis li fai frachura meyns de bes;
Mas de mi dons es tan grans sa ricors
Que ren no s ten si m pert ni m vir alhors;
Doncs, be fis ieu outracuiat folatge
Quan percassiei ma mort e mon dampnatge,
Per mon fol cor que m fetz dir en chantan
So don degra gen cobrir mon talan.

E pus mon cor e mei huelh trahit m' an,
E ma mala domna e ma bona fes,
Si que quascus m' agra mort si pogues,
Clamar m' en dei com de mals bailidors;
E ja mos huelhs messongiers traidors
Non creirai mais, ni fiansa ses gatge;
Quar selh es folhs qui fai folh vassalatge,
E folhs qui cre aver a son coman
Tot so que ve plazen ni benestan.

Meravilh me, pus ab mi dons es tan
Pretz e valors, plazers e digz cortes,
Com pot esser que no i sia merces;
E m meravilh de lieys on es honors,
Sens e beutatz, que ja no i sia amors;
E m meravilh de domna d' aut paratge,
Belh' e gentil, qu' es de mal senhoratge,
Ni com pot far contra sa valor tan
Que desmenta son franc humil semblan.

De tot aisso ai meravilha gran;
E pus no 'l platz que si camge de res,
No m tenra mais enfrenat sos mals fres,
Qu' era m' en part, sitot m' es dezonors;
Et agra m' obs que fos del maltrag sors:
Pus alhors vau mudar mon estatge,
Bon encontre m don dieus e bon intratge,
E m lais trobar dona ses cor truan,
Qu' ab mal senhor ai estat aquest an.

Ab tot aital mal e brau e tiran
Volgr' ieu estar voluntiers, s' ill plagues,
Mais qu' ab autra que mais de be m fezes;
Mas, pus no il platz, a tal vau per socors
De cui me ven al cor plazens dousors;

Belh' es e pros, franch' e de bon usatge,
Et a m mandat per un cortes messatge
Q' un pauc auzel en mon punh, que no s n' an,
Am mais qu' al cel una
grua volan.

Mon Santongier m' ane mon sobregatge,
Quar ai conquist gran sen ab gran follatge,
E sai chauzir d' amor lo pro e 'l dan,
E jamais jorn no m' aucirai preyan.

Q' un pauc auzel en mon punh, que no s n' an, Am mais qu' al cel una grua volan.


IV.

Sitot ai tarzat mon chan
E n' ai fag trop lonc estatge,
Ar ai ben cor e talan
Qu' ie 'n torn la perd' e 'l dampnatge,
Que 'l belha m met el viatge,
E m ditz qu' ieu mostr' en chantan
Lo joy e la valor gran
Que m donet, e l' alegratge,
Lo jorn que m retenc baizan.

Adoncs l' estei tan denan,
Mas jontas, de bon coratge,
De genolhos, en ploran,
Tro m pres en son senhoratge;
Mas al prim li fo salvatge,
Quar m' auzei enhardir tan;
Pueis vi mon humil semblan,
E receup mon homenatge,
Quar mi conoc ses enjan.

Amicx, quan se vol partir
De si dons, fai gran efansa,
Sitot no vol aculhir
Sos precx a la comensansa;
Qu' amors s' abriva e s' enansa
Ab honrar et ab servir;
E qui vol de lieys jauzir,
Sia de belha semblansa,
E sapch' amar e sofrir.

Mi dons am tant e dezir
Que, qui m mezes en eguansa
Vas lieys tot quant hom pot dir,
Non penria eu acordansa
Qu' ieu ja 'n partis m' esperansa,
Ni s camjesson mei cossir;
Ni no vuelh esdevenir
Senes lieys senher de Fransa;
Guardatz si vuelh qu' ilh m' azir!

Manthas sazos s' esdeve
Que pens tan fort e cossire
Qu' ieu non aug qui parla ab me,
Ni fatz mas tremblar e frire;
E pens com no volc assire
Dieus en una sola re
La beutat qu' ilh a en se,
E 'l gen parlar e 'l dous rire
Ab que s' amor me rete.

Tot ai per ma bona fe
Conquis so don sui jauzire,
E prec mi dons per merce
Que son cors del mieu no vire,
Quar sos hom e sos servire
Sui, et ai estat ancse;
Et ades pueia e ve
L' amors, e dobla 'l dezire
On ilh plus mi fai de be.

Linhaura, lai vir mon fre
Vas mon senhor cui dezire
E vuelh s' onor e son be.

V.

Si anc nulhs hom per aver fin coratge,
Ni per amar leialmen ses falsura,
Ni per sufrir franchamen son dampnatge,
Ac de si dons nulh' onrada aventura,
Ben degr' ieu aver
Alcun covinen plazer,
Qu' el ben e 'l mal, quals qu' ieu n' aya,
Sai sufrir, et ai saber
De far tot quan mi dons playa,
Si qu' el cor non puesc mover.

De ben amar sai segr' el dreg viatge,
Si que tant am mi dons outra mezura
Que far en pot tot quan l' es d' agradatge;
Qu' ieu no 'lh deman, tan tem dir forfaitura
Baizar ni jazer:
Pero si sai tan valer

Ad ops d' amar, qui qu' en braya,
Qu' honrat jorn e plazen ser
E tot don qu' a drut eschaya
Sai dezirar e voler.

Sitot la m vuelh, ieu non ai autre gatge,

Ni autre don, ni paraula segura,
Mas ilh es tan franch' e de belh estatge

Que la valors e 'l pretz qu' en lieys s' atura
Fai a totz parer
Qu' amors y puesca caber;
Quar lai on es valors gaya
Deuria merces valer;
Veus tot lo joy que m n' apaya,
E m tolh qu' ieu no m dezesper.

Mas, e que m val? qu' ieu non ai vassalatge
Ni ardimen que l' aus dir ma rancura!
Quar tan dopti s' onor e son paratge,
Son guay semblan e sa belha faitura,
Qu' aisso m fai temer
Qu' a lieys non puesca caler
De mal ni d' afan qu' ieu traya;
Mas, si m volgues retener,
No volgr' esser reys d' Armaya,
Tan com ab lieys remaner.

Ai auzit dir del savi ses folhatge,
C' om honra mal aisel don non a cura
Que ditz que 'l do dieus jove senhoratge;
Aquest honrat, sia tortz o drechura,
Ai d' amor per ver,
E s' ieu l' ai, no m deu doler;
Quar de pros domna veraya
Val mais qu' om bel dan esper,
Que tal don d' avol savaya
Qu' om no deu en grat tener.

Qu' ieu 'n sai una qu' es de tan franc usatge
Qu' anc no gardet honor sotz sa sentura;
E 'l tortz es sieus, s' ieu en dic vilanatge,
Quar, senes gienh et a descobertura,
Fai a totz vezer
Cum ponha en se dechazer;
E dona qu' ab tans s' asaya,
No us cugetz qu' ieu m' alezer
Que ja de lieys ben retraya,
Ni vuelh que s puesc' eschazer.

Na Maria, domna guaya,
Vos non etz d' aital saber
Que re no faitz que desplaya,
Ans faitz so que deu plazer.

VI.

Tug cilh que amon valor
Devon saber que d' amor
Mov larguez' e guais solatz,
Franchez' et humilitatz,
Pretz d' amar, servirs d' onor,
Gen teners, jois, cortezia;

Doncs, pois so 'n mov, ben deuria

Chascus ponhar, qui bon pretz vol aver,
De fin' amor leialmen mantener.

Qu' aissi fan tut li melhor,
Cil qu' an bon pretz ab sabor;
Mas li fenhedor malvatz
An ab falsas amistatz
Volt pretz en avol color;
E s' ieu ver dir en volia,
Aquela meteissa via
Vezem al plus de las domnas tener,
Per que m sap mal quar en puesc dire ver.

Las falsas e 'l trichador
Fan tan que 'l fin preyador
An pois dan en lur baratz;
Qu' aital es preyars tornatz
Tot per doptansa de lor,
Que l' us en l' autre no s fia;
E qui per so s recrezia
Non auria vas amor fin voler,
Qu' amors no vol qu' amics si dezesper.


E sivals segon error
Las falsas e 'l fenhedor,
Volgra fosson ad un latz,
E quascus fos enganatz;
E 'l fin lial amador,
E las domnas ses bauzia
Mantenguesson drudaria;
Qu' enueitz es grans, en amor, a vezer
Que fals amans puesc' entr' els fins caber.

Mas una tals sazos cor
Que greu trob om bon senhor,
Ni domna don si' amatz
Totz sols, ses autres peccatz;

E s' ieu ab francha doussor
Trobes leyal senhoria,
Be m plagra, qu' aissi tanh sia,
Quan fin aman s' acordon d' un voler,
Tot quan l' us vol deu a l' autre plazer.

D' amor agr' ieu cor melhor
Que de re, mas la dolor
Sen don ieu sui galiatz;
E ges per so no m desplatz
Ni m fan li maltrag paor,
Ans sapchatz qu' ieu amaria
Mout voluntiers, si podia
Chauzir bon luec on pogues remaner,
Ni trobava qui m saubes retener.


Cor ses don no m' a sabor,
Ni dona senes amor,
Ni cavaliers dezarmatz,
Ni joves manens senatz,
Ni drutz mas d' una color,
Ni trop gabar ab folhia,
Ni solatz ab vilania,
Ni no m sap bo prometre ses aver,
Ni loncs preyars, quan pro no m pot tener.

Ves Monferat ten ta via
A mon Thesaur on que sia,
E di 'l, chanso, que sapcha miels valer
De nulh autre que hom puesca vezer.

//


Gaucelm Faidit, literally "Gaucelm the Dispossessed" c. 1156 – c. 1209) was a troubadour, born in Uzerche, in the Limousin, (Corrèze) from a family of knights in service of the count of Turenne. He travelled widely in France, Spain, and Hungary. His known patrons include Geoffrey II, Duke of Brittany and Dalfi d'Alvernha; he was also at one time in Poitiers at the court of Richard I of England, for whose death he wrote a famous planh (lament) in 1199. It is possible, though controversial, that Gaucelm took part in the Third Crusade from 1189–1191; it seems clear that in 1202 he set out on the Fourth Crusade, as did his then-patron, Boniface of Montferrat, but after 1202 there is no further historical trace of Gaucelm.

Three sources – the anonymous vida (biography) of Gaucelm, an exchange of verses between Gaucelm and Elias d'Ussel, and the satirical sirventes on rival troubadours by the Monk of Montaudon – allege that Gaucelm married a prostitute. According to the vida, her name was Guillelma Monja: "she was very beautiful and well educated" and accompanied her husband on Crusade. The vida also claims that Gaucelm was rather fat, and that after their marriage, Guillelma also put on weight.

About seventy of Gaucelm's poems and fourteen of his melodies survive. Six poems are addressed to Boniface of Montferrat, and twelve to Maria de Ventadorn. Several of his poems are accompanied in the manuscripts by detailed explanations (razós), usually concerning love affairs and rivalries that allegedly inspired the poems. These tales involve Gaucelm with Hugh IX of Lusignan, his son Hugh X, Alfonso II, Count of Provence, and others.

Mouzat, J.-D. (1965). Les Poèmes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe siècle. Paris: Les Classiques d'Oc.

Biographies des troubadours ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 167–195.

Rossell i Mayo, Antoni. Les poesies i les melodies del trobador Gaucelm Faidit. Cabrera de Mar, Maresme [Espanya]: Galerada, 2013. pp. 10, etc.

http://trobar.org/troubadours/gaucelm_faidit/

https://es.wikipedia.org/wiki/Gaucelm_Faidit

Gaucelm Faidit (ca. 1170 - ca. 1203) fue un trovador medieval. Se conservan 75 canciones y poemas atribuidos a su autoría.

Gaucelm nació en Uzerche (departamento de Corrèze) en el seno de una familia burguesa. Gaucelm Faidit perdió toda su fortuna en el juego y se hizo juglar. Su actividad poética se desarrolló poco más o menos entre 1180 y 1220.

Estuvo en relación con Elías d’Ussel y fue protegido por María de Ventadorn y por Ricardo Corazón de León. Habiendo pasado del Lemosín a Lombardía, acompañó en 1202 al marqués Bonifacio de Montferrato a la Cuarta Cruzada.

Faidit era un poeta de una gran sensibilidad, capaz de escribir un sentido planto ( elegía ) a la muerte de uno de sus protectores, el rey Ricardo Corazón de león, y deliciosos poemas de amor dedicados a María de Ventadorn.

Su obra es abundante, unas 75 composiciones líricas y de inspiración varia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gaucelm_Faidit

Gaucelm Faidit (Uzerche, Llemosí, fl. 1185 - vers 1220) fou un trobador occità. Els seus poemes són datats entre el 1185 i el 1220, i se sap que participà en la Quarta Croada. Pertanyia a una família burgesa i es va fer joglar perquè va perdre la seva fortuna en el joc. Serví a les corts de Ventadorn, de Bonifaci II de Montferrat i d'altres senyors. Viatjà per la Llombardia, Espanya i Hongria, durant una vintena d'anys. Però no s'acontentà només en recitar composicions alienes, i ell mateix compongué nombroses poesies. N'han estat conservades gairebé setanta poesies (de les quals 14 amb melodia conservada), que palesen un classicisme convencional, superat al planh per la mort de Ricard Cor de Lleó, a qui acompanyà a les croades (Fort chauza est que tot lo major dan; Riquer 1983, vol. 2, p. 770-773, núm. 148).


La major part de les seves poesies són amoroses i estan dirigides a les dames que més simpaties li inspiraven, com Maria de Ventadorn, Jordana d'Embrun i Margalida d'Aubusson, de les quals havia sol·licitat els favors, amb més o menys fortuna. Més artificiós que sincer, la puresa i correcció del seu estil, tanmateix li asseguren un dels primers llocs entre els trobadors.


Altres de les seves composicions són exhortacions a allistar-se en la croada, i ell mateix seguí a Bonifaci III de Montferrat en la de 1202. Quant a les dramàtiques que li atribuí Nostradamus, sembla que són completament apòcrifes. Faidit es casà amb Guillermina Monja, dona d'humil origen, però de gran bellesa i discreció, que l'acompanyà en les seves corregudes.


Mouzat, J.-D. (1965). Les Poèmes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe siècle. Paris: Les Classiques d'Oc.

Biographies des troubadours ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 167-195.

Riquer, Martí de, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 755-780.

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 240.

Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 80-94 [Reproducció de la vida i diverses razós, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]

Enciclopèdia Espasa, tom. nº, 23, pag, 95-96.

http://ccuc.cbuc.cat/record=b1640696~S23*cat