Associació Cultural Medievo de Queretes

Juan Luis Camps, https://vilesigents.wordpress.com/2017/09/02/increment-de-turistes-a-queretes-matarranya/

Publicat al Diario de Teruel el 2 de setembre del 2017 , vía http://www.lafranja.net/?p=26428

Entre altres funcions que tenim encomanades los membres de l’Associació Cultural Medievo de Queretes està la de fer de punt d’informació de la vila. Ho fem en horari de 10h30m fins les 13h30m, los dissabtes, diumenges i festius, des del mes d’abril al de setembre ambdós inclosos. De manera sistemàtica apuntem la procedència de les persones que demanen lo nostre suport i d’estes relacions de dades podem extreure una interessant informació estadística. Com tot en la vida lo turisme també evoluciona i avui vull referir-me a la tendència de la procedència dels turistes que ens visiten. Son dades de Queretes però crec que es poden fer extensibles al conjunt de la comarca del Matarranya. Fa no molts anys teníem una procedència majoritària de visitants originaris de Catalunya, desprès de la banda de Castelló i València i en molta menor quantia de l’Aragó. De la resta d’Espanya eren visites a comptagotes. Estos tres, quatre anys últims les dades registrades ens marquen una tendència de canvi important. Los visitants catalans segueixen sent los majoritaris però la proporció ha canviat radicalment. Hi ha un augment significatiu del valencians, però sobre tot destaca un increment notable dels visitants aragonesos de les tres províncies. Se veu que, ja sigui pel conflicte català o per la propaganda que ens fa la televisió aragonesa, los nostres conciutadans han descobert que hi ha alguna cosa més que los Pirineus per a gaudir de vacances o fer turisme de cap de setmana sense sortir del nostre estimat Aragó. Més val tard que mai. També hi ha un increment notable de visitants de la resta d’Espanya. Molts de Logroño, probablement per ser lo poble de naixement del cardenal Juan José Omella, i cada dia més de Madrid i del País Basc. Fins i tot de llocs més allunyats d’Andalusia i Galícia.  Sembla que lo radi de la circumferència que marcaria la procedència dels nostres visitants es va eixamplant de manera progressiva. Qui ho fa possible? Aquesta dada no la tenim recollida, però jo al menys ho pregunto. Lo boca a boca i les xarxes socials són los principals elements de difusió i propaganda. Per a la zona d’Aragó, a més, seria la televisió autonòmica amb los seus programes divulgatius. Per part catalana, si bé el Matarranya surt diàriament en la predicció del temps, crec que el canvi de denominació de “Els Ports” en compte dels “Ports de Tortosa – Beseit” no ens ha anat gens bé. En tot cas l’increment de visitants es espectacular i, si no m’equivoco, serà una de les principals fonts d’ingressos dels nostres pobles.

Muchamel, muchamelers

Lo que fan estos berrendos es com aquell retor que demanava purea a una chicona y, en sotana descordá, anava en mija albarchina fora.
¿De quín arbelló haurá eixit esta fansella? Presumixen de donar lliçons toponímiques y, a la primer cullerá, moscarda. Volen fer un enquiridió carrerer y, el topónim més important dels muchamelers, el del poble, desconeixen cóm s'escriu en valenciá. Seguint als baldraguts dels fascisme expansioniste catalá, en totes les plaques escriuen Mutxamel, en catalá.

http://ricartgarciamoya.com/2019/03/17/atra-catalana-del-catala-informacion-mutxamel/

http://ricartgarciamoya.com/wp-content/uploads/2019/03/Muchamel-e-Informaci%C3%B3.pdf

Atra catalaná del catalá.

Ricart García Moya.

Pegant binsellaes a dreta y esquerra, un día raere d'atre, el periódic catalá Información oferix mijes veritats y badomíes pera chiquets, machongos y ahuelos. Aixina, els dimecres trau un suplement en catalá (que ells diuen valenciá, pera enredrar paixarells); y no fa falta aclarir que está subvencionat per els monyicots colaboracionistes de la Generalitat del Tripartit. Esta gent fa lo que li manen els que afluixen dinés y, atra vegá, m'anrecorde del bort Francisco Umbral que, més o manco, reconeixía que era “una puta literaria”, perque si li encarregaven un artícul sobre cuansevol asunt, fea el preguntat: “De acuerdo, ¿lo quieren a favor o en contra?”. Qui paga mana, y aixó pensarán el tisparixos d'Información que, desde que'ls han llevat els anuncis de prostitució, ampomen a tots els bonyigers del fascisme expansioniste catalá. Més progresistes que la figasatía, l'atre día feen campaneta de combregar de “Las placas contadoras”, invent dels sompos catalanistes de Muchamel pera deixar enmerdats els carrers en manises que donen vergonya per la vilea de contingut: “Las placas contadoras de historia de Mutxamel. Los azulejos, escritos en valenciano, recuperan antiguos nombres de enclaves estratégicos... iniciativa que pretende mostrar los orígenes de topónimos... por medio de unas placas de cerámica escritas en valenciano” (Información, 03/ 02 / 2019).
Lo que fan estos berrendos es com aquell retor que demanava purea a una chicona y, en sotana descordá, anava en mija albarchina fora. ¿De quín arbelló haurá eixit esta fansella? Presumixen de donar lliçons toponímiques y, a la primer cullerá, moscarda. Volen fer un enquiridió carrerer y, el topónim més important dels muchamelers, el del poble, desconeixen cóm s'escriu en valenciá. Seguint als baldraguts dels fascisme expansioniste catalá, en totes les plaques escriuen Mutxamel, en catalá. Desde fa 20 o 30 anys vinc publicant documentació d'este topónim en idioma valenciá. U dels últims articuls va ser 'Les creílles de Muchamel' (Colecció Catalunya mos furta, 12/09/2015); y, la veritat, com estic pereós y fart de tant dir lo mateix una y atra vegá y que ningú em fa cas (no a les meues paraules, clar, sinos a la documentació), pues tingam la festa en pau y a fer camí a les cabrelles. Pero, per si encá n'hia algú en Muchamel en corpenta, done documentació y, de pas, li pregunte al periodiste d'Información si pot aportar documentació ahon 1 -del lletí post, la conj. pues está arrailá en valenciá desde'l Renaiximent: “pues un nas tens” (Guerau: Descrip. dels Mestres de Valencia, 1586, v. 96); “pues de tots” (Mulet: Ms. Poesies a Maciana, c. 1640, v. 55); “pues si te una sisadora, los ulls posa en lo escritori” (BUV, Morlá: Ms. 666, c. 1649), etc. En atre temps de llibertat y orgull, els muchamelers haurien omplit a fangaes estes racholes ahon ix escrit el catalá Mutxamel, no el valenciá Muchamel dels anténtics muchamelers d'antany, d'aquells mascles d'armes que anaven a deféndrer el Reyne en Morella y tallaren la invasió dels fartons catalans en la Guerra dels Segadors, en 1650. Y, clar, l'eixércit del Reyne guanyá la guerra als vintungles del Nort (fotografía del diari Información, 03/ 02 / 2019). 2 ixca la morfología 'Mutxamel' en valenciá. Te que ser d'avans2 de que l'extrema dreta dels catalanistes del sigle XX endenyara el topónimo (em referixc als Pompeu Fabra, Sanchis Guarner, Joan Fuster, Carles Salvador y demés corfolls del fascisme catalaniste). La documentació que seguix es pera'ls muchamelers o valencians d'atre puesto del Reyne que no estiguen rentats de cervell, perque als bufalagamba de l'extrema dreta catalanista els sindona lo mateix groc que vert. Asoles volen aumplirse bolchaques y sopa caume en boca. «el dit patró Joan Pasqual vené en lo moll a uns de Muchamel...» (Archiu Mun. d'Alacant, Llibre de la peixca, 12 de setembre 1578, f.7) «Capitulació entre Muchamel, Sen Joan y Benimagrell (…) de les Universitats de Muchamel, Sen Joan y Benimagrell lo que aquelles respectivament...» (Archiu del R. de Valencia, Cancillería Real, Leg.384, 21 setembre 1604, ff. 80, 87) «Universitatum Muchamel, sancti Joanis et Benimagrell» (ARV, Canc. Real, Leg.384, ff. 80, 87) «Pragmática Real feta per Joan de Ribera, Capitá General en la present Ciutat y Regne: sobre la extirpació y expulsió del bandolers (…) de la Ciutat de Alacant, viles de Xexona y Vilajoyosa y universitat de Muchamel, Sen Joan y Benimagrell» (Bib. de Catalunya, Fulles Bonsom Sig. 6.607, R.1141, Valencia 25 febrer 1603) “del lloc de Muchamel orta de Alacant” (BRAH, Porcar: Dietari, any 1624, f. 433) «estigueren sense dir misa en dita iglesia de Muchamel desde el...» (Manuscrit del Orito, Muchamel, any 1628) «21 de novembre 1629, dimecres, vingué el Virrey de lo Reyne de Valencia a Muchamel (…) Estant edificant la Torre de la Heretat … que está en la present vila de Muchamel» (Manuscrit del Orito, Muchamel, any 1629, f.174) «en lo present Regne de Valencia... y extraordinaries vengudes de aygua... en lo riu damunt la universitat de Muchamel» (Archiu Mun. d’Alacant, Llibre de Privilegis, Ordens del Marqués d’Aytona, 5 de febrer 1591) «Previlegi (sic) de la Agregacio de la Vila de Muchamel ab la Ciutat de Alacant en lo any 1653» (AMA, Generalitat valenciana, Arm. I, lib. 4º, f.20) «y fama publica entre tots los vehins y habitants de Muchamel y llochs de la horta que en dites cases se han fet moltes morts (…) senyal menys de la mitat de un cuart de Muchamel (…) els llochs de Muchamel, Benimagrell (…) vehi de la universitat de Muchamel (…) Joan Salines, bandoler condenat a mort (...) que va bandolejant y fent mal per lo terme y horta de Alacant y atres parts del present Regne... partida de la Condomina, Camí de la Verónica... Muchamel, Benimagrell... partida del Açutet” (ACA, Sec. Reyne de Valencia, Leg. 583, doc. 9 / 2 any 1622) «que persona alguna de qualsevol stat , y condicio que sia, no puga entrar en la present Ciutat de Alacant, Vila de Muchamel (…) que lo vi de la collita dels vehins de la present Ciutat, 2 avans –adv. y prep.; vocable clásic, present en la Crón. de Pere IV; equival al fr. avant y cast. antes: “avans d’esta venguda” (BRAH, ms. Dietari Porcar, 1591); “¡A ella, no! ¡Mátem avans!” (Serrano, M.: El llop de la Murta, 1928); etc. 3 Vila de Muchamel (…) En Orihuela, por Jayme Mesnier, Impresor de la Ciutat, 12 de dehembre 1672» «Vila de Muchamel, Universitats de Monfort...» (Archiu Mun. d'Alacant, Real Carta sobre el vi foraster, 11 febrer 1673) “Mambisos en Muchamel” (Orozco Sirvent: Mambisos en Muchamel, Alacant, 1897) «De Muchamel. A dos chiques que el segón dia de pascua ...» (Semanari El Cullerot, Alacant 17 abril 1898) «¿quí es? El huendo de Muchamel» (El Tio Cuc, nº 99, Alacant, 1916) «ni digam res de la banda (de músics) de Muchamel» (El Tio Cuc, 2ª ep., nº 57, Alacant, 1924, p.2) «El seu cant a 'les festes de Muchamel... Mare de Deu del Loreto / entre Moros y Cristians, celebres la teua festa / qu'es festa del cel el camp” (Eduart Irles, Croniste d'Alacant: Retaulets en la Santa Fas, Alacant, 1934) Fa uns vint anys, entre la documentació valenciana que, provisionalment, estava en l'Archiu de Simanques (furtá per els catalans a mitants del sigle XIX, hui está en l'ACA), vaig vórer que n'hiavíen nugats que feen referencia als lladres que s'amagaven, raere de furtar, en la contorná de Muchamel. Escrit en valenciá per escribans de la Cancillería Real, no eixía per cap de puesto la coenta imbesilitat morfológica de Mutxamel, invent fet de raspalló y camartell per capis fustis de l'Institut d'Estudis Catalans en el sigle XX (ACA, Sec. Reyne de Valencia, Leg. 583, doc. 9 / 2 any 1622). En fi, deixe de fer pedreta y, en un bufit, me'n vaig a tastar unes tares d'anchova en oli, coca en tonyina y uns gotets de vi eixaent d'una cachapera vora placha. 

Lo regne de Mallorca

Vull sé colaboradó de Iker Jiménez, es un fet paranormal vore un llibre sobre un reino catalá que may va sé catalá. Lo regne de Mallorca.

A mediterranean emporium

The catalan kingdom of Majorca

Y esta bassura no es de ara, sino de 1994. De autós a sueldo del catalanisme, despistats y algún que atre pocavergoña enseñán algo mes que Historia, histeria y siensia ficsió, com Ignacio Sorolla Amela, la Ascuma, AVL, IEC, etc.

David Abulafia

https://debates.coches.net/discussion/227234/son-las-islas-baleares-catalanas

CREACIÓ DEL REGNE DE MALLORCA. DEL REGNE PRIVATIU AL REGNE FEDERAT 

http://www.caib.es/govern/rest/arxiu/2545587

La conquesta catalana és un dels episodis més importants de la història de l'arxipèlag per les enormes repercussions que tingué, essent el punt de partida de l'actual poble de les Balears. La conquesta va representar la destrucció de la societat musulmana de les Illes i la seva substitució per una nova societat que s'integrava en el món occidental cristià mitjançant la seva incorporació a la Corona d'Aragó i l'entrada al món feudal. 1. Causes de la conquesta: Al començament del segle XIII els regnes cristians de la Península havien derrotat els almohades a la batalla de les Navas de Tolosa i el poder musulmà es trobava molt afeblit. Aquesta situació la va aprofitar Jaume I, rei de la Corona d'Aragó, per conquerir les Balears. D'altra banda, la conquesta va servir per satisfer el desig de terres de la noblesa catalana, per expulsar pirates de les Illes i per obtenir, a més, una base comercial que facilitàs la navegació cap a Orient i cap al nord d'Àfrica, on els interessos comercials de Catalunya eren cada vegada més importats. Segons la forma de govern pactista de la monarquia catalana, la conquesta va ser acordada a les corts de Barcelona del 1228. Allà el rei Jaume I va rebre el suport militar i econòmic dels tres braços: la noblesa, el clero i els representants de les ciutats catalanes. 2. La conquesta de les Illes Balears L'expedició, formada per unes 150 naus de tota mena es va fer a la mar a l'estiu de l'any 1229. El mes de setembre varen desembarcar a Santa Ponsa. Després d'una sèrie d'enfrontaments, posaren setge a Madina Mayurqa. Al cap de tres mesos de setge, el 31 de desembre de 1229, les tropes de Jaume I conqueriren la ciutat. Pocs anys desprès, el 1235,va ser conquerida l'illa d'Eivissa i Menorca ho va ser el 1287. La conquesta va comportar la desaparició gairebé total dels musulmans de les Illes. La repoblació fou majoritàriament amb catalans i la llengua que es parlava era el català. Per tant, a mijans segle XIII les Illes formaven part de forma federal de la Corona catalanoaragonesa junt amb Catalunya, Aragó i el País Valencià i aviat s'unirien altres territoris com Nàpols, Sicília i Sardenya. 3. La fundació del regne de Mallorca i la seva base econòmica.  Jaume I atorgà al nou regne un ordenament jurídic especial, amb unes llibertats molt superiors a les altres terres catalanes. La Carta de Franquesa feia als repobladors lliures, no serfs i havien de pagar menys imposts; atenuava el feudalisme amb la intenció d'afavorir el repoblament de Mallorca. Després de la conquesta, els conreus més importants varen ser el blat, la vinya i la olivera que substituïren els musulmans, cotó, arrós i lli, a la vegada que augmentava la ramaderia. Hom importava blat, llana, pells, etc. i s'exportava oli, vi, formatge, sal i productes artesanals com teixits i calçat. Els comerciants mallorquins compraven productes de luxe al nord d'Àfrica i a Constantinoble que després distribuïen per diversos ports del llevant peninsular. A l'Edat Mitjana, les terres balears van esdevenir un gran centre comercial del Meditarrani amb una important escola de cartògrafs. Aquesta prosperitat es va reflectir en la construcció de nombrosos edificis religiosos i civils d'estil gòtic, com llotges, drassanes i consolats. Com passava en altres regnes de la Corona d'Aragó, també hi havia a Mallorca, el Consolat de Mar, i hi regia el Llibre del Consolat de Mar. 4. Institucions polítiques i canvis de sobirania Els períodes que el regne de Mallorca va ser independent tingué llur propi rei i quan es va incorporar a la monarquia confederal catalana tingué un lloctinent o virrei que representava l'autoritat reial, s'encarregava de la direcció militar i tenia el poder judicial i legislatiu. La monarquia era pactista i no absolutista, per la qual cosa quan el nou rei era coronat devia jurar que respectaria les lleis i llibertats dels seus súbdits. A diferència d'altres regnes, el de Mallorca no tenia corts pròpies, sinó que enviava representants a les Corts Catalanes. Una altra institució de govern era el Gran i General Consell que tenia la representació del regne, s'encarregava de la hisenda pública i proposava noves lleis al rei. A Mallorca també formava part del govern la Universitat del Regne formada per sis Jurats que es repartien entre els estaments (cavallers, ciutadans, mercaders i artesans). L'organisme representatiu de Menorca era la Universitat i Consell General de Menorca. Eivissa tenia també la seva Universitat com a organisme de govern. 5. Regne privatiu i retorn a la Corona d'Aragó A l'Edat Mitjana els reis consideraven el seu regne com un patrimoni personal i per això era freqüent que el repartissin entre els fills. Jaume I va disposar que el seu fill gran Pere rebés en herència el regne d'Aragó, el Principat de Catalunya i el regne de València. Jaume, el fill petit, va heretar el regne de Mallorca, amb Menorca com a territori vassall, Eivissa i les possessions de la Corona d'Aragó al Migdia francès. El 1276, a la mort del seu pare, Jaume II va ser coronat rei del Regne de Mallorca. Els monarques que el varen succeir foren Sanç I i Jaume III que donaren una llarga etapa de prosperitat al regne. Però, la manca d'homogeneïtat geogràfica i les dificultats econòmiques del regne, que havia de pagar forts aranzels comercials i no tenia una moneda pròpia, feien difícil que pogués seguir sent independent. Però el conflicte polític començà quan Jaume III encunyà moneda a Perpinyà, trencant així els pactes feudals que l'unien al rei d'Aragó, la qual cosa aprofità Pere el Cerimoniós per a declarar-li la guerra. El rei d'Aragó el 1343 ocupà Mallorca sense que la població mallorquina defensàs Jaume III; la qual cosa s'explicaria per la complicitat dels comerciants mallorquins i la major part de la població de l'illa als qui Pere d'Aragó els havia promès conservar i ampliar les lleis autonòmiques i avantatges comercials. Mort Jaume III a la batalla de Llucmajor, el regne de Mallorca es reincorporà a la Corona d'Aragó de forma confederal i mantingué i amplià les seves lleis autonòmiques. 

ELS BORBONS. EL CANVI DE DINASTIA I LA PÈRDUA D'AUTONOMIA DEL REGNE DE MALLORCA 6. La Guerra de Successió (1701-1715) i l'absolutisme borbònic El 1700 morí sense successió Carles II, el darrer rei dels Àustries i fou proclamat rei el candidat francès Felip V, enfront del candidat austríac l'arxiduc Carles. Gran Bretanya, Portugal, Holanda i l'Imperi austríac, contraris al borbó, declararen la guerra a França i a Espanya. Així es desencadenà la Guerra de Successió que també va ser un conflicte entre els dos regnes d'Espanya. Castella es va mostrar fidel a Felip V. En canvi, la Corona d'Aragó va donar suport al candidat austríac davant el temor a què el model absolutista i centralista francès que volia imposar acabàs amb el seu règim autonòmic. A l'interior, la guerra va ser favorable a les tropes filipistes que varen obtenir la victòria d'Almansa (1707) que suposà la rendició de València i Aragó. El 1713, l'arxiduc Carles va heretar la Corona d'Àustria quan va morir el seu germà. Temerosos ara de l'excessiu poder dels Habsburg, la Gran Bretanya i Holanda varen retirar el seu suport a l'arxiduc Carles i varen firmar el Tractat d'Utrecht (1713), que va posar fi al conflicte internacional i va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya. Arran d'aquest tractat els territoris europeus de la monarquia espanyola es varen repartir entre les potències del bàndol austriacista i Gibraltar i Menorca foren ocupades per Gran Bretanya. El Principat de Catalunya i Eivissa i Mallorca continuaren la guerra totes soles contra Felip V i Barcelona s'acabà rendint l'11 de setembre de 1714, desprès d'una aferrissada resistència i de la important ajut en queviures i en tropes artilleres que arribaven des de Mallorca. Com a càstig pel suport al candidat austríac, Felip V va anul·lar tots els furs i llibertats de la Corona d'Aragó i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a totes les terres de la Corona. Els Borbó varen implantar el model d'absolutisme centralista francès. Tots els poders residien en el monarca i les Corts varen quedar quasi anul·lades. 7. Les conseqüències de la Guerra de Successió per al Regne de Mallorca. L'anul·lació de l'autonomia política. Tot i que les Illes romanien inicialment fidels a Felip V, ja es constatava la importància dels partidaris de l'Arxiduc que eren durament reprimits pels virreis, especialment a Eivissa i a Mallorca. Les causes per les quals hi havia dos bàndols enfrontats eren econòmiques, però també tenia molt de pes el temor a la pèrdua de la seva autonomia política, com els respectius jurats reclamaven cada vegada que un virrei intentava minvar la independència fiscal o intervenir en la lliure elecció dels càrrecs polítics illencs, entrebancant el sistema representatiu de “sac i sort”. Les autoritats borbòniques, encapçalades pel virrei, el comte d'Alcúdia i el bisbe Laportilla, eren conscients de l'oposició de bona part de la població; el perill d'insurrecció era evident, però la causa de Felip V no va perillar fins que l'armada angloholandesa de l'almirall Leake va forçar la insurrecció carlina (24 de setembre de 1706). Quan Barcelona es rendí (1714) les úniques terres que s'oposaven a Felip V eren Mallorca i les Pitiüses. Dia 16 de març de 1715, mentre uns 500 treballadors hi feien feina, el Cronicón Mayoricense explica que va comparèixer una companyia de dones amb tambor i bandera per tal d'ajudar en els treballs de fortificació, creant una zona d'aîllament entre la murada i les cases de Santa Catalina. A les primeres dones es sumaren d'altres fins a 400 i Impediren així que hom enderrocàs aquell barri i aplanant i omplint amb terra, crearen l'explanada de sa Feixina. Fins a l'11 de juliol de 1715 no es rendiren les darreres forces lleials a l'Arxiduc a la Ciutat de Palma al general d'Asfeld. Poc després les tropes borbòniques prenien possessió d'Eivissa. Amb els Decrets de Nova Planta (1715-1718) desapareixia el Regne de Mallorca i a les illes de Mallorca, Menorca i Formentera foren liquidades les institucions d'autogovern. El capità general passà a ser l'autoritat suprema política i militar en substitució del virrei. Les atribucions del Gran i General Consell foren assumides per la Reial Audiència, des d'ara formada exclusivament per castellans. Els ajuntaments seguiren el model castellà i els regidors ja no eren electius sinó nomenats per l'Audiència o pel rei. També es va suprimir l'autonomia financera del Regne de Mallorca, imposant-se una allau de nous imposts. El català fou bandejat de les institucions oficials, i, si bé es va mantenir viu dins l'àmbit privat, no era ben tolerat pel nou poder. Així i tot es varen mantenir algunes institucions com el Consolat de Mar i el dret privat que ha arribat en bona part fins avui. D'altra banda, es varen militaritzar les Illes amb l'establiment d'un exèrcit permanent. En general tots aquests canvis causaren malestar fins i tot entre els illencs que havien estat partidaris de Felip V. ACTIVITATS Decreto de Nueva Planta dado en San Lorenzo el Real a 16 de Marzo de 1716 por el Rey Don Felipe V "…aunque por diferentes Pragmáticas de los Reyes mis Antecesores, se haya reglado el Gobierno de esta Isla y Reino de Mallorca, he considerado, que las turbaciones de la última guerra le han dexado en estado, que necessita de algunas nuevas providencias para su mayor seguridad, paz y quietud de sus Naturales; por lo cual. He resuelto, que la Audiencia compuesta de un Regente, cinco Ministros y un Fiscal, presida el Comandante General de mis Armas… (…) Y necessitándose en el presente estado de esta Isla, y Reyno, de atender con el mayor cuydado, y vigilancia a su mejor Gobierno, y siendo para lograrle, de la mayor importancia, elegir las personas más hábiles, y no exponerlas a la contingencia del Sorteo; He resuelto que por ahora, y durante mi voluntad, se nombren veinte Iurados que rijan, y goviernen lo Económico, y Político de la Ciudad de Palma; y doze para que goviernen la de Alcudia, también en lo Económico, y Político; y en los demás lugares del Reyno los que fueren necessarios, según el número de la población de cada uno, reservandome yo la nominación de los que huvieren de elegirse para las dos Ciudades de Palma y Alcudia, y haziéndola la Audiencia por lo que mira a los otros Lugares, de los que me dará cuenta. (…) Siendo mi intención honrar, y premiar indistintamente todos mis vassallos, según el mérito de cada uno, y emplearlos como juzgare más conveniente: Declaro, y mando, que en adelante cessen en este Reino las costumbres, y leyes que hablan de Extrangería. (…) Quedando por ahora también reservadas a mi disposición la Regalia de fabricar moneda, y las demás, assí en esta Isla, como en la Iviza. (…) Dado en San Lorenzo el Real a diez y seis de Marzo de mil setecientos y diez y seis. YO EL REY" INSTITUCIONS POLÍTIQUES ABANS I DESPRÉS DEL DECRET DE NOVA PLANTA A LES ILLES ABANS DESPRÉS 1.GRAN I GENERAL CONSELL…………….......REIAL AUDIÈNCIA 2.JURAT………………………………………....... REGIDORS 3.PROCURADOR REIAL…………………….......INTENDENT 4.VEGUER…………………………………….......CORREGIDOR 5.VIRREI……………………………………......... CAPITÀ GENERAL. ACTIVITATS 1.Cerca al dossier o per internet el significat i les competències que tenien les institucions o càrrecs que estan subratllats. 2.Quines són les dues concepcions d'Estat que s'enfrontaren a la Guerra de Successió? Què significava cada una d'elles?. Quina seguia cada una de les corones dins del regne d'Espanya? 3.Per què el Decret està dirigit a les illes de Mallorca i d'Eivissa? Investiga en quina situació va quedar Menorca després de la Guerra de Successió. 4.Quins són els canvis més importants introduïts pel Decret de Nova Planta, en el terreny econòmic, en el terreny polític i cultural? 5.A quins altres territoris de la Monarquia Hispànica es varen fer decrets similars?. Per què?

https://en.wikipedia.org/wiki/Kingdom_of_Majorca WIKILIES :


The Kingdom of Majorca (Catalan: /mallorquí/ Regne de Mallorca, IPA: [ˈreŋnə ðə məˈʎɔɾkə]; Spanish: Reino de Mallorca; Latin: Regnum Maioricae) was founded by James I of Aragon, also known as James The Conqueror. After the death of his firstborn son Alfonso, a will was written in 1262 and created the kingdom to cede it to his son James. The disposition was maintained during successive versions of his will and so when James I died in 1276, the Crown of Aragon passed to his eldest son Peter, known as Peter III of Aragon or Peter the Great. The Kingdom of Majorca passed to James, who reigned under the name of James II of Majorca. After 1279, Peter III of Aragon established that the king of Majorca was a vassal to the king of Aragon. The title continued to be employed by the Aragonese and Spanish monarchs until its dissolution by the 1715 Nueva Planta decrees.


http://www.arxiuregnedemallorca.com/

Tomo I, texto XXXV, juratis et probis hominibus civitatis Majorice

XXXV.

Reg. 2251, fol. 135. 16 de setiembre de 1409.

Lo Rey. - Promens. Per tal com a nostre Senyor Deu ha plagut apellar al seu eternal regne lo molt ilustre en Marti rey de Sicilia nostre primogenit e senyor e rey vostre jurat apres nostres dies som romasos sens fill hereter de que a nos e a vosaltres es trascendent dolor per moltes rahons: empero nos a consell del sanct para e gran e sobirana instancia e suplicacio de les corts generals de Cathalunya mostrants en aço lur gran e molt comendable fe e naturalesa les quals corts se celebren en la ciutat de Barchinona havem per necesitat de tots nostres regnes e terres elegida per la gracia de Deu en muller nostra e reyna vostra la egregia dona Margarita de Prades la qual dona Deus ajudan havem deliberat esposar e ab ella solemnizar nostra benaventurat matrimoni en faç de sancte mare Ecclesie per tal que apres successivament jaquida tota desolacio migençant la gracia divinal puxam aconseguir del dit matrimoni aquell benaventurat fruyt que desijam ço es fill o fills hereters qui axi com a descendents per recta linea a be avenir e consolacio de nos e de tots nostres feels sotsmeses apres nostra longa e benaventurada vida si plaura a Deu succeesquenen tots nostres regnes e terres a profit e utilitat de la cosa publica daquells axi com pare a fills ses seguit per gracia de Deu tostemps en nostres predecessors illustres. Com per raho del matrimoni dessus dit nos convinga fer e sostenir despeses e messions molt grans a satisfer e pagar les cuals es necessaria vostra bona acostumada e presta subvencio e ajuda e perço hajam ordonat a vosaltres e altres naturals e sotsmeses nostres fer demandes segons a nos e a nostres predecessors es legut e permes de dret e costum en semblant cars: pregam e manamvos que per la raho dessusdita axi com de bons e naturals sotsmeses se pertany nos subvingats liberalment e de bon cor segons havets be acostumat e de vosaltres confiam singularment per vostra feeltat e naturalesa. E sobre aço donats plena fe e crehença als amat e fels nostres mossen Palay Oms loctinent de gobernador e en Matheu de Loscos procurador reyal de Mallorques de tot ço que ells o la un dells vos dira de nostra part sobre los dits affers e ho compliats per obre axi com si nos personalment vos ho deiem sabents quens en farets servey assenyalat lo qual molt vos grahirem. Dada en la torre de Bellesguard sots nostre segell secret a XVI dies de setembre del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex
mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur juratis et probis hominibus civitatis Majorice. - Similis litera fuit missa sindicis villarum et locorum et parrochiarum insule Majorice etc.

Llibre dels Feyts, romanç valencià

¿Quànts filólecs saben que el Llibre dels Feyts (s.XIII) fon redactat en romanç valencià? Mai la saviea digué una cosa i la naturalea atra.

http://www.cervantesvirtual.com/obra/llibre-dels-feits-del-rei-en-jacme-manuscrit--0/

Libre del Feyts de Jaume I

La tradició textual del Llibre dels Fets

1. El manuscrit més antic conservat del Llibre dels Fets –amb grafia antiga Libre dels Feyts– és el que actualment es troba en la Biblioteca de la Universitat de Barcelona amb el número 1. Aquest còdex, de pergamí, correspon a un document reial i, per tant, es caracteritza per una extremada cura en l'elaboració. La riquesa del document es palesa en l'orla que acompanya l'escriptura dels primers fulls feta a base de motius vegetals, en les caplletres il·luminades i en una miniatura al f. 27. En una de les guardes es troba un escrit del XIX, possiblement contemporani a la relligadura: Crònica del Rei en Jaume, escrita per ell mateix. Aquest llibre feu escriurer l'onrat Ponç de Copons, per la gràcia de Déu abbat del honrat monestir de Poblet, en lo qual monestiu jau lo molt alt senyor Rey en Jaume. [...] E fo escrit en lo dit monestir de Poblet de la mà de Celestí Destorrens acabat lo dia a 17 dies del mes de setembre de 1343.... En una altra de les guardes, en lletra antiga, també trobem escrit: Cròniques del Sant Rey en Jaume de bona memòria. Al final del volum, enganxat a la coberta, hi ha un altre escrit que al·ludeix a la visita de Felip II al monestir de Poblet de 1585.

Segons la classificació de manuscrits del Llibre dels Fets que podem trobar a l'edició de Jordi Bruguera de 1991 (Barcelona, Barcino, «Els Nostres Clàssics», pp. 10-12), aquest es coneix amb la sigla H. La Biblioteca Universitària en va fer una edició facsímil l'any 1972, amb introducció de Martí de Riquer.

2. El segon manuscrit més antic és el número 1734 de la Biblioteca de Catalunya i correspon a la Cancelleria de Pere III el Cerimoniós.

Aquest rei va manar fer una còpia de la Crònica del seu avantpassat a un dels seus curials, Joan de Barbastre, qui la va enllestir el 1380. Sembla que el copista no va seguir el manuscrit de Poblet, sinó que va fer una còpia diferent i que, més endavant, aquesta va servir com a base de l'edició dels jurats de València en 1557.

El manuscrit copiat per Joan de Barbastre és el que actualment es coneix amb la sigla C. Va arribar a la Biblioteca de Catalunya a començaments del segle XX procedent de la Biblioteca del Comte d'Aymans de Mallorca, José de Togores, on es va dipositar ja en el segle XVIII. Aquest còdex està escrit en lletra gòtica cancelleresca, també en pergamí, a doble columna, amb una luxosa caplletra inicial i d'altres caplletres també il·luminades en roig i blau.

L'obra va encapçalada per un pròleg: Aquest es lo començament del prolech sobre el libre que feu el rey en Jacme per la gracia de Deu rey de Arago e de Mallorches e de Valencia, comte de Barchinona e d'Urgell e senyor de Muntpesler de tots los fets e de les gracies que Nostre Senyor li feu en la sua vida. En el colofó, podem llegir en llatí: «Mandato serenissimi domini petri dei gratir regis Aragonum valentiae, Majoricarum, cardinieae et Corsicae, Comitisque Barchinonae, Rossilionis et Ceritaniae [...] Ego Iohannes de Barbastro de scribania predicti domini Regis Aragonum, oriundus Cesaraugustae scripsi Ciuitate Barchinonae Anno a Nativitate Dmi. Mo. CCCo. octuagesimo scripsi».

3. Del segle XV tenim diferents testimonis, un incomplet localitzat a la Biblioteca del Monestir del Escorial (ms. conegut amb la sigla F), un altre a la Biblioteca del Palau Reial (sigla D) i un tercer localitzat a la Biblioteca Nacional de Madrid: Es tracta del ms. 10121 (signatura antiga L.81) i conegut com ms. E. Procedeix de la Biblioteca del duc d'Osuna i està datat entre finals del segle XV i començaments del XVI, ja que la lletra és humanística. Es tracta d'un còdex en pergamí, de 110 fulls a dues columnes, i destaca per la sobrietat del text sense ornaments.

4. Del segle XVI és l'edició de 1557 impresa a València en casa de Joan Mey. Actualment es conserven diferents exemplars d'aquesta edició, si bé hem digitalitzat el que ens ha facilitat la BNE (Sig. R/15398) com a més complet i acurat. Es considera que la base textual d'aquesta edició és el ms. D, procedent al seu torn del ms. C. L'esmentat manuscrit D, del qual no tenim reproducció digital, pertanyia als Jurats de València i una vegada feta la impressió de 1557, l'enviaren a Felip II, qui devia sentir una especial atracció per la Crònica ja que, com hem esmentat més amunt, també es va interessar pel ms. de Poblet (ms. H) i en va deixar constància en la seua visita al monestir de 1585.

Recentment, Jordi Bruguera ha donat notícia d’un altre manuscrit (sigla N) conservat a la Real Academia de la Historia, ms. 9-4769. Potser es tracta del manuscrit més desconegut, amb la singularitat que conté notes marginals atribuïdes a Zurita, i només en tenim coneixement gràcies a la descripció d'aquest estudiós. Per primera vegada donem a conéixer la reproducció digital del text complet del manuscrit.

5. En el segle XVII es fan dues còpies del manuscrit de Poblet, la primera es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, ms. 41, procedent del Convent de la Mercè, que també conté una versió de les Gesta Comitum Barcinonensium et Regum Aragoniae i un fragment de la Crònica de Desclot. Correspon a la sigla L.

L'altra còpia de Poblet, sigla J, actualment és el ms. número 69 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Podem llegir que l'autor d'aquesta còpia és Jaume Ferrer i que la va realitzar per manament de Jaume Ramon Vila, qui també va afegir un pròleg.

Per altra banda, el ms. de la BN de Madrid, 893, olim F-67, és una còpia de C (Joan de Barbastre, 1380) feta en el segle XVII i que va pertànyer a Felip V.

6. Del segle XVIII és el còdex 13208 de la Biblioteca Nacional de Madrid, que conté, entre altres còpies atribuïdes a Francisco Pérez Bayer (1779), textos procedents de diferents manuscrits del Monestir de l'Escorial.

7. Pel que fa a les edicions modernes des del segle XIX, oferim la relació següent:

• Historia de la conquista de Mallorca: crónicas inéditas de Marsili y de Desclot en su testo lemosin; vertida la primera al castellano y adicionada con notas y documentos por José María Quadrado, Palma, 1850. [Fragments].
• AGUILÓ I FUSTER, Marià et al., (eds.) (1873-1904), Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme primer, Rey Darago, de Mallorques e de Valencia, Compte de Barcelona e de Montpesler. Dictada per aquell en sa llengua natural, de nou feyta estampar per Marian Aguiló y Fuster, Barcelona, Biblioteca Catalana. [Edició facsímil]. [Versió en text].
• BRUGUERA, Jordi [ed.] (1991), Llibre dels fets del rei en Jaume, Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics»), 2 vols. 8.
• CASACUBERTA, Josep Maria de [ed.] (1926-1962), Jaume I, Crònica, Barcelona, Col·lecció Popular Barcino, 9 vols.
• RIQUER, Martí [ed.] (1972), Libre dels feyts del Rey En Jacme. Edición facsímil del manuscrito de Poblet (1343) conservada en la Biblioteca Universitaria de Barcelona, Barcelona, Universidad de Barcelona.
• SOLDEVILA, Ferran, [ed.] (1971), Les quatre grans cròniques, Barcelona, Selecta. [Reedició, Les quatre grans Cròniques. I. Llibre dels feits del Rei en Jaume, revisió filològica de Jordi Bruguera, revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2007].

8. Traduccions

Del segle XIV és la traducció llatina de Pere Marsili, conservada en el ms. 64 de la Biblioteca Universitària de Barcelona. Datada en 1314 és el testimoni més antic de la Crònica i va suscitar tota una sèrie de dubtes entre els crítics sobre la preexistència d'un redacció de l'obra en vulgar o no. Finalment es va acceptar que la traducció llatina és posterior a la redacció en vulgar si bé prové d'un manuscrit perdut. L'edició crítica d'aquesta versió llatina és la de Maria de los Desamparados Martínez San Pedro, La Crónica latina de Jaime I, Almeria, 1984.

Coneixem altres dues traduccions, una a l'anglés de John Foster, The Chronicle of James I, King of Aragon... London, 1883, 2 vols., i una altra al francés atribuïda al Baró de Tourtoulon, Jacme I. Le Conquerant, Montpellier 1863, 2 vols.

Tomo I, texto XII, Martín, carta al conde de Denia

XII.
Reg. 2251, fol. 100. 20 de setiembre de 1408.

Lo Rey. - Comte car cosi. Vostra letra havem rebuda significansnos com lo duch vostre pare havia en destret vostre heretat per via de testament nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia suplicant que nos li deguessem scriure fentli saber quel dit rey no acceptaria lo dit heretament: e vista la dita letra e enteses a pie les coses en aquella contengudes responem que nos volents condescendre a vostres supplicacions e que cregats fermament que a nos no abelleixres en prejudici vostre scrivim de present al dit duch vostre pare per nostres letres de les quals vos trametem translat dins la present. Perqueus pregam manam e amonestam que si en res nos entenetsservir e complaure siats bo et obedient fill al dit duch vostre pare e complagats aquell en totes coses et siatsper conseguent en gracia et benediccio sua la qual havent e honrant lo dit vostre pare prosperarets en lo mon e viuretslongament sobre la terra e del contrari ne desservirietsmolt a Deu et nos per conseguent ho tendriem en singular desplaer. Dada en la torre den Johan Fiveller sots nostre segell secreta XX dies de setembre del any MCCCCVIII.- REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur comiti Dinie.

Lo llibre dels poetas. Segle XV.

SEGLE XV. 
(Aquí se apropia de autores de otras naciones, como el Reino de Valencia, 
como ha hecho en siglos anteriores)

Abella, Pere d'. - *Acanyés, Lluis. - Avinyó. - Borja, Tecla de. 
- Boxadors, Andreu de. - *Bover, Ramon. - Crespí de Valldaura. 
- *Cardona, Ramon de. - Diez, Roderich. - *Estrús, Bernat. 
- Eril, Arnau d'. - Stanya. - *Ferruix, Gabriel. - *Ferrandis, Vicens.
- Ferrer, Francesch. - (Fenollar, Scrivá) (Fenollar, Vidal, Verdanxa, Vilaspinosa, Miquel Stela.) 
- Febrer, Andreu. - Fogassot, Joan.
- Ferrando. - Figueras. - *Garau, Joan. - *Guiot, Dionís. 
- Galbany, Pere. - Gazull, Jaume. - Gibert, Guillem. - Gralla, Martí. 
- García, Martí. - Guerau, Franci. - Jordi de Sant Jordi. - Lull, Romeu.
- March, Ausias. - Masdovelles, Pere. - Masdovelles, Berenguer.
- Masdovelles, Joan. - Moncada, Huch de. - Moreno, Joan. - Navarro. 
- Oliver, Francisco. - *Portells, Baltasar. - Perot, Johan. - *Pastor, Simón. 
- *Puentull, Joan. - Perez, Miquel. - Pastrana. - Puig, Pere. 
- *Roiç, Lluis. - Roig, Jaume. - Requesens, Lluis. - Rocabertí, Vescompte de. 
- Roiç de Corella, Joan. - Rocafort, Joan. - Ramis. 
- *Sessellas, Blay de. - *Spanyol, Benet. - Sors, Lleonari de. 
- Safonit, Jaume. - Stela, Comenador. - Sunyer, Mossen. - Serra, Bernat.
- Serradell de Vich. - Çavall, Ramon. - Torroella, Pere. - Traffort. - *Urgell. 
- *Vinyoles, Narcís. -*Viana, Carles de - *Vilagut. - *Valterra.
- *Vilarrasa, Lluis de. - Valmanya, Antoni de. - Verdú. - Via, Francesch de La. 

PERE D'ABELLA. 

Pus axí 't plau ta bandera stendre 
é divulgar ça e llá los secrets 
de tu e mi qui 'm son estats retrets 
ben' he rahó que jo 't dega rependre 
e dar castich perque altra vegada 
ton parlar franch no sia abandonat
... 
car veure pots que comets gran errada. 

TORNADA. 

Aldonça prous Deus vos ha dotada 
col solell bell retent gran claradat 
á quantes son passats de gran beldat 
entenets be la coble é la tornada. 
MOSSEN AVINYÓ. 

Com á forçat m'hauré de vos partir 
pus no 'us ve be aceptar mon servey, 
cert á mon grat me convendrá morir 
e morint prest se que pendré remey. 
Lo cor mesquí qui no pot soportar 
l'enuig é dan que 's veu aparellat 
d'açí avant me veuré apartat 
de tot delit pus me voleu matar. 

TORNADA. 

Altas de sort d'aquí no 'm partiria 
mes trobme tal qu'he ja perdut lo cest 
e mes amar jamay no fuy tan lest 
mes los afanys l'entendre meu desvia. 
---------

Lohar cascú segons lo seu merexer 
es lo degut, posant á part tot vici, 
dient lo ver, james pot ser dit nici, 
si be 'l voler á molts lahors fan crexer 
per adquirir alguna benvolença 
han prontitut en fer semblant desorde, 
á mi no 'm plau seguirlos en tal orde 
que fos jutjat de poca conaxensa. 

TORNADA. 

Altas de sort qui 'n te la pens cofesa 
é 'm dona dan é dolor infinida 
tal vida 'm plau mas crech que preterida 
será molt prest si donchs no m'es defesa. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Lo molt voler jo crech no 's pot compendre. (Ab tornada.)
II. No perque cert a tot lo mon no sia.		» 
III. Pus bona sort de mi tots jorns s' absenta. 	» 
IV. D'amor me clam del interes que prench.	» 
V. Nou pensament es present á la pensa.		» 
VI. Segons comprench práctica cortesana. (Ab tornada.) 

VII. A molts compren qui prenen entrenyor. 	» 
VIII. Tots mos delits en un punt volguí perdre.	» 
----------

NA TECLA DE BORJA. (I) 

Oides vostres rahons belles 
bon Mossen March á qui 'm coman 
responch vos breu al que dit han 
segons juhí que fas d'aquelles. 

Mòlt poch estim lo que en mí es 
mes puix forçat es lo meu dir 
al qui dirá «mes val que 'm mir» 
jo li comdampne lo procés. 

Pero si parle lo revés 
de veritat mudant camins, 
á vos remet los meus juhins 
que sou de tots lo mes entès. 

(1) Esta Tecla de Borja fou neboda del Pare Sant Calixte III y escrigué 
la obra que 's tè á la vista en resposta á una demanada que li feu lo poeta 
Mossen Ausias March, demanada que 's troba al cap d'avall dels 
cants d'amor del mateix y que comensa aixís: 
Entre 'ls ulls é les orelles 
jo 'm trob un contrast mólt gran...
------------


MOSSEN CRESPÍ DE VALLDAURA. 

(En lloansa de la vila de Morella.) 

Ab tota llealtat Morella. 
may son fort valor amolla, 
puix la Germania folla 
fonch tan perseguida d'ella. 
De Valencia es maravella 
y de tot lo mon espill, 
no ha concebut traidor fill, 
perque en observar les lleys 
y la obediencia dels reys 
no repara en lo perill. (1) 
(1) Lo catalá d'aquesta composiciò apar moderna (perque es valensiá); 
mes no 'u semblará tant si se té en compte qu'es son autor de últims del segle y si se l' 
compara ab lo catalá de Anselm Turmeda. 


RODERICH DIEZ. (Díez) 

Si be jo crech la veritat sentí 
mon bon amich del cas que demanáu 
la mia ma á la vostra rescriví 
lo sentiment que de ma pensa trau. 
Cascú dels dos amants vol ser amat 
complidament del altre sèu volgut 
lo gran recel de serhi decebut 
los fa causar lo desdenyós combat. 

A vos confès é 'us dich lo que jo viu 
no ha mòlt temps portant d'amor la jou 
la passio que fa que l'hom no riu 
no cal ser gran l' endici que la móu 
e confiant del bon comport d'amor 
sempre veig hom en altra part vexar 
car un tal fet tantost fa declarar 
quant de voler habita dins lo cor. 

Duptar no 'us cal si 'l Terenci llegiu 
menys de glosar á la lletra veuréu 
solució al dupte que escriviu 
si bè notáu lo que d'ell compendréu. 
Les ires, dix e axi 'u declará, 
de 'ls namorats es integració 
del be d'amor é la perfecció 
la voluntat axí la senyalá. 

SEGUIDA ENDREÇA. 

Vos molt discret e honest capellá 
del que 'us he dit segons ma entenció 
sumar podéu esta conclusió, 
que zel d'amor es qui la brega fá. 


OBRAS D'EST POETA. 

I. De vuy demá fent via lo temps. 
II. Una danza que per responament tè ests versos: 
qui pert son temps es be orat 
e ple de molta grossería; 
aço dich per l'enamorat 
qui desamat ama s'aymía. 


ARNAU D'ERIL. 

O tu traidor é com poguist donar 
per suspitós lo princep de valor? 
car de bontats es vuy cabdels e flor: 
ta malvestats te fa guinardejar 
…....
O tu traidor pus veus que jo t' apell 
per tan vill hom, com no serques senyor 
e jutje gran que 's preu de sa honor 
hon jo e tu provém la nostra pell? 
Car jo't promet que't seguiré dins França 
per so qui n'han molt millor la usança 
de fayt d'armas mostrant cavelleria, 
per çó vull en seguir aycella via. 

O tu traidor quant m'aurás agut jutge 
e sertament auré de leys jornada, 
no 't falliré á la taula jurada, 
ans mon martell ferrá desus l'enclutge 
ab gran plaser ez ab trop gran desduyt, 
mas tu m'aurás tot primer salconduyt 
ez ab aysó lo gatge 's complirá: 
allí veurém qui bon dret mantendrá. 

E que l'arnès sia de nostre grat 
sens refusar e sens tornar á mida, 
lança, coltell, spasa ben fabrida
…. 
atxe pesant o que 'n sie laujera
….. 
O tu traidor, be sabs que Ferriol 
t' ha ensenyat man bel colp é repich 

mes lo teu cor flach, cobart e manich 
non ha sofert c' hom ne veses un vol. 
Dins lo palau de la flor Margarida 
gran assaig fist pera duptant la dita, 
no est gosat exis de Barchinona, 
Bacallar fat com est tan vill persona. 
----------


STANYA. 

Rich sò d' enuigs é pobre de conort. 
Luny de tot be abundant en dolor 
desventurat é malcontent d'amor 
essent jo viu vos dich que ja so mort. 

No trob remey ni se á qui m'acost 
ne passe temps en res que pler me sia 
perque am mes la mort que 'm sia tost 
que viure luny de vos qui sou m'aymia. 

O trist de mi catiu en mala sort 
e corregut de molts mals é tristor 
desventurat e mal content d'amor 
essent jo viu vos dich que ja so mort. 
---------

FRANCESCH FARRER. 

Qui veu present lo que may no ha vist 
per novell cars lo cor fa mudament 
e tal se fa del que no veu e vist 
que com si veu desije ser absent, 
aytals afers experiments los mostra 
que diu lo ver de quant cascú ignora 
desplegant lo estel fen bella mostra 
del gran Soldá per lo canal á fora 
dilluns matí á déu d'agost comptant 
MCCCC e quaranta quatra (10/8/1444; San Lorenzo, Sant Llorenç)
de Sent Lorenz lur festa celebrant 
ben ordenats seguint la hu al atra 
la gent subtil qui viu la multitut 
de tantas naus germás e galeassas 
qu'en nombre son contat vist e sabut 
huitanta cinch entre bonas e lassas. 
Plors, crits e plants sentí de fills e maras, 
e mólts marits dólres ab sas mullers, 
tal per sforz mostraven bellas caras 
qu'era diverz lo cor de lurs volers. 
Lo mestre gran sentint un tal desordre 
pren en la ma lo anyell ab sant Johan 
é diu: «O fels vosaltres de mon ordre 
Deu no permet que rebe mal ne dan. 
«Ecce agnus Dei qui tollit pecata mundi. 
…..

Gran colp de gent e crits per las murallas 
las defensant ab colobrines prou 
y ells tambe de fletxes sus que palles 
tiren los caus a nostra part ço nou. 
…....
La nostra gent pren ánimo tant gran 
que pèls terrats dressen sons e cansons. 
…....
Audaces fortuna juvat timidosque repellit. 
Y aqui sonen bombardes e balestas 
trons e trepig, de fletxes gran remor, 
molts son nafrats per lo cors, qui per testas 
molts cavallers e altra gent de be: 
qui 'ls bull la sanch mirant un acte tal 
ixen al camp e allí ab l'altre 's te, 
ans Mahomet altre sent Jordi val, 
colps de bastons de lansas e coltelas 
los uns nafrats los altres cauhen morts. 
….
Qui baptizatus fuerit, salvus erit; qui non, condemnabitur. 

Un gran ajust de vells e hoc de vellas 
minyons en bras e donas desfrenadas 
infinitat de ninas é donzelles 
contritament, molt escabellonadas 
hi a peu descals uns van á Nostra Dona 
qui á Filerm, tals á Sant Agustí, 
e gran part d'ells á molta sgleya bona 
qu'en Roda ha; veuriels tots allí 
agenollats ab lagremes per cara 
(e gemegant) tots deyan e plorant 
à gente pagana libera nos Domine. 
…....

Vist per tots ells lo mal aculliment 
foren d'acort d'anar ans que morir, 
tres jorns apres sens fer lo manament 
del gran Soldá fan los mes recullir 
tendes, arnès, bombardas e lals tot 
…...

e ab bel mitjorn divendres ells se'n van 
ben ordenats la volta de Turquía 
Quid gloriaris in malitia quae potens es iniquitate? 
------

Aveu lexat ut, re, mi, fa, sol, la 
pera enfingir dehá ¡cuerpo de Dios! 
vos bon galan más sou dels de cassá 
del que 's detras feu cara pera vos 
et finis est convertere Bernat 
cloeu los pits e alargau las faldas 
si no feu tal per eixir de pecat 
vos ne sentrèu de fredas e de caldas. 

Ante quam gallas cantet vos negás 
amich á Deu leixant en la carrera, 
apres penjás l'habit en la figuera 
diacá sou qui 'us absol de tal cars; 
tornáu Bernat al quirieleyson 
si vinctum es vestitum... voléu 
é no 'us cureu d'atenyer Absalon 
que 'l facistol se dol de vostra veu. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Obra que comensa: Vuit letras son á la mitat vocals. 
II. Conort, obra de 730 versos que comensa aixís: 
O be 's despit e gran dolor 
oir parlar à mòlts d' amor, 
e no tenir que metre 'n joch, etc. 
y acaba: 
e cadescú tornant se 'n va 
hon lo voler mes li digué 
mas l' hu á l' altre promaté 
que 'n semblant cas no falliria 
ans que tostemps loaria 
esta vida esser bona 
dir tos temps mal de mala dona. 

Figura tambè en La questió de Pere Torroella, y en ella hi tè una esparça que comensa : 

Si dona al mon s'ateny per ben servir. 
---------
Cobles

ANDREU FEBRER. 

Fragments de la traducció de la Divina Comedia. 

INFERN, C. 1. 

(Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura,
ché la diritta via era smarrita. Catalá o catalana, si entens este texto es perque parles italiá.)

En lo mig d' el cami de nostra vida 
Me retrobi per una selva escura, 
Que la directa via era fallida.  

Ay! quant a dir qual era es cosa dura 
Esta selva selvatge, aspera e fort, 
Quel pensament nova por me procura 

Tant amargant que poch es pus la mort! 
Mes per tractar d'el be qu'eu hi trobé 
Diré l' als que hi descobri mi record. 

lo no scé be redir com hi entré, 
Tant era ple de son en aquell punt, 
Que la vera via io abandoné. 

Mas pus qu'eu fuy al peu d'un gran coll gunt 
Hon termenava aquella escura vall 
Qui m'havia de por lo cor compunt, 

Guardé en alt e vi 'l sender qui sall
Pus alt vestit ia d'els raigs d'el planeta 
Qui mena hom dret per cascuna call. 

Llavores fon un poch la pahor queta 
Qui 'ns en lo llach del cor m'era durada 
La nit avant, ab pietat estreta, 

E axi com cell qu'ab elena afanyada 
Ix d'el pelec for d'el mar a la riva, 
Mira l' aygua perillosa e malvada, 

Axi 'l meu cor qui enqueres fugiva 
Se regira a remirar lo pas 
Qui no lexa jamay persona viva; 

E reposat un poch lo meu cors las 
Pris lo cami per la playa deserta 
Axi qu'el peu ferm sempre era el pus bas. 

E vets vos quasi al començar de l'erta 
Una llonçaparda presta e lleugera 
Qui d'un gay pel virat era cuberta. 

E no 'm lexava ans m'anava primera. 
Empatxant me tan fort lo meu camí, 
Que mantas veus fuy per tornar arrera. 

Temps era d'el principi del matí; 
E'l sol muntava ab aquestas senyals 
Qu'eran ab ell lla com l' amor diví 

Mogué primer les coses mundanals; 
Si com fo be d'esperar occaysò 
La gaya pell de semblants animals 

L'hora d'el temps e la dolça sazò; 
Mas no per tant que pahor no 'm fahés 
La vista qui 'm aparech d'un leò. 

Aquest sembla que contra mi vengués 
La testa alçant ab fam molt rabiosa 
Si que aparech que l'aer ne temés; 

E una lloba flaqua e bramosa 
Segons parech en la sua magreza 
Qui molta gent feu ya viura confosa. 

Aquesta 'm mes tanta de gravidesa 
Ab la pahor qu'eixia de sa vista 
Que io perdi tot l' esper de l' altesa. 

Et axi com cell que volenter acquista 
E ve en temps que tot perdre li 'n fa, 
Qu'en tot son cor se complany e s'entrista, 

Aytal me feu cella bestia lla 
Que venent me encontra poch a poch 
Me'n espenyia lla hon may sol no ha. 


EPISSODI D' UGOLIN. 

La boca sosleva d'aquell fer past 
Lo pecador, torquant se la (del sanch vermell)? 
Als pels del cap qu'havia per darrer gast. 

Puys comença: Tu vols qu'io renovell 
Desperada dolor, qui 'm prem lo cor, 
Ja pur pensant abans que parle d'ell. 

Mas s'il parlar meu deu esser labor 
qu'infamia fruyt al traydor qu'io rou, 
Veurás parlar enssems mesclat ab plor. 

Io no sé qui tu es, ni per quin mou 
Es tu vengut ça jus: mas Florenti 
Ressembles bé veramen a qui t' ou. 

Tu deus saber qu'io fuy compte Ugolí, 
E aquest es l' arcevesca En Roger: 
Ara 't diré perqué son tal vehí. 

Que per l' afecte del seu mal saber, 
Fiant me d'ell, cert io fuy axi pres 
E pux fuy mort, ja dir no es mester. 


Pero cell que no pots haver entés, 
Ço es, en com la mia mort fo cruda, 
Ohirás et sabrás si m'ha ofés. 

Un breu pertus de dintra de la muda, 
Hon de la fam per mi titol s'es dat, 
E hon convé qu'encara altri s'encluda, 

Me demostra per un seu poch forat 
Pus llumens ja, quant io fiu lo mal son 
Que del futur lo vel m'ha declarat. 

Aquest paria a mi mestre e don 
Cassant un llop ab llobetons al mont 
Per qui Lucha als de Pisa s'escon. 
…...
…...

Quant fuy desper primer en lendema 
Plorar senti entre' el son mos fillols 
Qu'eran ab mi, e demanar del pa. 

Ah! ets cruel certes si ja not dols 
Pençant aço quel meu cor se pençava; 
E si no ploras, de que donchs plorar sols? 

Ja eram desperts e l'ora s'acostava 
Quel menjar nos solia esser adot; 
E per lo seu somni cascu duptava. 

E io clavar senti 'l portal dessot 
A l' orrible torre, hon io guardé 
En la cara mos fills sença dir mot. 

lo no plorava axi dins m'empedré; 
Ploravan ells, e Ancelmucio meu 
Dix: pare, qu'has qu'axins guardes? Perqué? 

Per ço re no ploré, ne respos eu 
En tot cell Jorn, ne en la nit apres, 
Fins quen lo mon altre sol claror feu. 


E com un poch del seu raig se fo mès 
Al doloros carcer, e io scullí, 
Per quatre visatges lo meu messés. 

Ambduy les mans per dolor me mordí, 
Hon ells pensant qu'eu fés per voler pa 
O per manjar, tantost llevarensí, 

Dien: pare, molt menys dolor sera 
Que tu menjes á nos, car tu 'ns donist 
Estes mesquines carns: despulléns ja. 

Calle llavores per no ferlos pus trist. 
Cell dia e l'altre estiguéren tots muts. 
Ay, dura terra, ay perqué no t' obrist! 

Mas pusqué fom al quart dia venguts 
Gaddo se gita a mi estés als peus. 
Dient: pare, ques que tu no m'ajuts! 

Aqui mori; e axi com tu m' veus 
Viu io morir los tres de u en u 
Entre 'l quint e 'l sext dia, hon cech e leus 

Iom pris a grapponar sobre cascu; 
Dos jorns los cridé pus que foren morts: 
Pus mes pogué quel dolor lo dejú. 

JOAN FOGASOT. 

Ab gemechs grans plors e sospirs mortals 
sentí les gents dolres per les carreres, 
plasses, cantons en diverses maneres 
los ulls postrats estant com bestials. 
Dones d'estat viu estar desfressades 
lagrimejant e batentse los pits, 
los infants pochs criden á cruels crits 
vehent estar llurs mares alterades. 
¡O trist de mí quin fet pot ser aquest! 
¿De quant ensá está axí Barcelona? 
L'arma ab lo cors de cascú se rahona : 
acte semblant no crech may sia lest. 
Clar de llurs ulls diluvi gran depara 
d' aigua tan fort que per terra 'ls decáu, 
i Ay! ¿qu'es axó, germans, dir me vulláu? 
Tots estan muts e guardant me en la cara. 
Creix mon dolor per tal capteviment, 
e de plorar los fiu prest companyía, 
molts esforsats perden la homenía, 
e cascú diu gemegant e planyent: 

O vos omnes qui transitis per hanch viam meam 
attendite et videte si est dolor sicut dolor meus. 
…....


ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Obra que comensa: Infinits mals divisió 'ns aporta. 
II. Obra en 5 estr. y torn.: Rey virtuós senyor d'insigna terra. 


FERRANDO (1). 
(1) Aquesta poesía en lo «Cansoner d'obres enamorades,» dú per títol: 
«Altra obra contra fortuna adversa feta per mestre Ferrando metge,» 
y al acabament te aquesta nota: «Ab la present obra guanyá joya.» 

Tal indispost qual lo novell e tendre 
en la gentil é pulida sciença 
no recusant mon treball per apendre 
he preposat devant la reverença 
de tanta gent é molt singular plaça 
per manifest no lexant cobla alguna 
un petit vers qui en part satisfaça 
al qui saber vol d'adversa fortuna. 
…....

TORNADA. 

Mare de Deu pus de tot be complida 
sou en lo cel qui es bell consistori 
redressau tost Barcelona afligida
no triguéu en lo seu adjutori.


FIGUERES. 

Lahors de sa senyora. 

Enteniment, saber ne fantasia, 
art, pensa, giny, rahó ne calitat 
no 'm basten may segons ma voluntat 
en dir los bens senyora que Deus guia 
sens vostra part, 
aquests son tals e tants que nunque 'm par 
un sol instant 
que 'l pensament no 'us port mon cors d' avant 
é la virtut qui s' diu aprensiva 
no 'm represent un lum enamorant 
tot mon sentit fins en l'entel•lectiva. 

TORNADA. 

Font d'honestat per legalment servir 
en fins açi la mia carn es morta 
Mas no son mors mon voler é desir 
ne l'arma cert qu' amantvos se deporta. 

Tè aquest poeta á mes una obra de 4 estrofas seguida de una oració de 110
versos de 9 y de 5 sílabas. La obra comensa aixís: Temps ha que visch pecant sens penedir, 
y la oració aixís: sobiran Deu Creador. 


PERE GALVANY. 

Pus vey lo mon es vengut en tal cas 
que leyaltat no n'es de fill á payre 
Pere, Joan volgra aver mort son fraire 
e l'hereter l'heretador al vas. 
Antechrist es qui ve de pas á pas 
guerres bastint, dols, afanys e desayre 
Dèus nos ajut e la Verge sa Mayre 
sino del tot nos te al Satan al ras 
per aquest mals ha Deus permes lo cas... 


JAUME GAZULL. 

(Tros del somni de Joan Joan.) 

Puix sabeu quant es cosa certa 
elles ab elles, 
y mes si son totes femelles 
tantost y son 
volent parlar de tot lo mon, 
en tot se meten; 
y si calláu, vos acometen 
per traure noves, 
y tostemps fan contres y proves 
sobre tot hom. 
¿Y vos qué fèu? ¿Y l' altre com 
se troba huy? 
Y dir los mals de son vehí, 
de sa vehina. 
Y ara parlant de medicina 
donen remeys, 
y atlegant los furs y lleys, 
en tot se posen 
y en tota res diuen y glosen 
lo parer seu. 
Parlar del cel les ohiréu 
y de la terra. 
Ara de pau, adès de guerra, 
y del infern, 
y del estiu y del ivern, 
y sens afany 
vos contaran tot quant en l' any 
han comenzat, 
texit, ordit y acabat; 
tot fil per randa 
vos ho diran, sens donar tanda 
pera respondre. 
Y baix parlant sentí compondre 
tantes cosetes, 
que par que sien oronetes 
dins en lo niu, 
que si 'ls sou prop sol chiu, chiu 
bast á axordarvos: 
y si voleu aparellarvos 
ab ploma y tinta, 
veuréu entr' elles com s'hi pinta, 
y com s'hi juga 
d'un joch que 's diu á la fexuga, 
y com repiquen, 
y unes ab altres com se piquen 
del joch baxet 
parlant cubert y molt secret 
elles ab elles. 

Yo aguaytant y ohint los vols d'aquelles 
tant gran plaer prenia de mirarles, 
que desijí que 'ls meus cabells y celles 
fossen tornats en aquell punt orelles 
perque pogues mes atent escoltarles. 
Y estant axí, vent que 'l joch s'escalfava, 
creure podeu, qu'en tal cas no dormia, 
ans fonch descans, que molt me descansava, 
puix tant com mes la brega 's remesclava, 
tant jo millor major pedres cullia.
….. 

«Senyores mies, trobaréu 
segons me par, 
alguns que solen ajuntar 
en certa casa 
d'un home de corona rasa 
eclessiastich, 
molt graciós y molt fantastich 
y molt sabut, 
y entre la gent molt conegut 
per excellent, 
de molt gentil enteniment 
y singular, 
Mossen Bernat de Fenollar 
¿Be 'l conexéu?» - 
- «Senyora, sí, no 'us estronquéu 
passau avant...» 
…..
Han altercat 
sobre los joves y los vells, 
qual de amor 
deu esser merexedor 
y mes amat, 
ni sin deu ser lo vell privat 
o mes en conte
….. 
- «Digáunos donchs, senyora mia 
¿y qui son ells? 
Digau ¿sabeu quáls son aquells 
que favorexen 
la part dels vells y desconexen 
la joventut? 
Digau, si Dèu vos do salut, 
de cadascú, 
los noms d'aquells de hu en hu: 
vejam qui son 
que des que crech lo mon es mon 
may ohí tal, 
ni questió tan desigual 
viu disputar.» 
- «Senyora, l' hu es Fenollar, 
lo doctor vell, 
Joan Moreno y Portell, 
y un Gazull, (Viscaí y Gasulla a Valderrobres, nom de un vi)
lo Viscaí que te l'un ull 
desconcertat, 
y 'l que 'us he dit; es lo jurat 
Mossen Vinyoles. 
Caxa n'han fet de castanyoles 
ells de nosaltres 
…..
y los que tenen ab los vells 
es lo jurat, 
y lo Moreno qu'es estat 
lo principal. 
Lo Fenollar ha fet egual 
lo joch á tots. 
…....

Escrigué aquest autor á mes La Brama dels llauradors del Orta de Valencia contra lo venerable Mossen Fenollar prevere, y algunas altras. 



GUILLEM GIBERT. 

Ab dolor gran e fora de mesura 
vull jo dir part de una trista mort, 
ab dolor gran abundós en tristura 
vos denuncíu aquesta mala sort. 
Ab dolor gran passá d'aquesta vida 
al lloch etern lo príncep d'Aragó (1), 
ab dolor gran lo poble tot jorns crida 
molt fort plorant, dient: «Deu li perdó.» 

Ans que morís, espay de gran 'stona 
ell parlá clar ab un aire plasent; 
ans que morís, á tots de Barchinona 
recomená son fillet é sa gent. 
Ans que morís, ab gran humilitat 
volguè pregar tot hom li perdonás, 
ans que morís, prés derrer comiat 
á tots dient que algú no plorás. 

Apres d'açó, lo cap va inclinar 
juntas les mans loant lo Criador, 
apres d'açó, los ulls li viu tancar 
ab un sospir miráu quina tristor! 
Apres d'açó, l' ánima s'apartá 
dexant lo cors e montá se 'n á Dèu, 
apres d'açó, tot hom Jesus pregá 
dient: «Senyor es lo servidor teu. 
…...

(1) Variant: lo exellent princep de Aragó. 
A aquesta poesia acompanya en lo Cansoner de Paris la seguent 
nota : 
«A XIII de setembre (festa de Sancte Tecla), any MCCCCLXI, (1461) 
reté la ánima á Deu omnipotent lo princep don Cárles (de Viana) de gloriosa memoria, 
en lo palau Real de la ciutat de Barcelona.» 

TORNADA. 

Mare de Deu humil Verge María 
acudiu prest als qui 'us volem pregar 
Mare de Deu mateunos en tal via, 
qu'est mal divis del tot s'haje apartat. 

ENDREÇA. 

Genolls flectats de fin cor pregaria 
bons Cristians la Verge sense part 
genolls flectats, tot jorn reclamaria 
qu'en paradís nos vulla colocar. 


MARTÍ GRALLA. 

Mossen Johan segons opinió 
d'aquells antichs, qui viu enamorat 
un sol delit es primer be comprat, 
absent enuig veus lur condició, 
si voluntat es causa de sentir 
vostre dolor e seny no 'us pot valer 
no 'us sé remey ans en mig desesper 
sinó en fuig d'açó quin pot fugir. 
…..

TORNADA. 

Mon frare dols vostre amor no lexás 
ni 'l franch voler qui va per lo camí 
de conseguir aquell gentil matí 
qu'ella 'us dirá: “senyor guanya de mas.” 

Esta obra, que consta de 7 estrofas, fou escrita en resposta á una altra 
que á Martí havia dirigit Mossen Johan Masdovelles. 


MARTÍ GARCÍA. 

Desconcertat d'aquell saber 
d'aquell art giny e maestría 
ab que solia 
vençre l'esforç e lo poder 
d'amor e fer ço que tot dia 
m'afavoria 
desgraciat fat é grosser. 
…..

Certes mon fin cor e voler 
ma leyaltat é cortesía 
de 'l que 'm temia 
muyr per fael é verdader, 
e si mils morts perçó prenia 
als no diria 
ans ab esforç ferm e sençer 
ho defendria 
com se pertany d'un escuder. 
…...

Despuys que so presoner de fortuna 
qui 'm te resclus en son carcer terrible 
hon cosa al mon finalment no m'ajude 
blasme, maldich, ma fortuna, 'l planeta, 
cella que m'ha per sa desventura 
portat en loch hon partra del cors l'arma 
res no pensant de ma part ne valença 
que soblement nos gir per lo contrari. 

TORNADA. 

Segurament tot revers e contrari 
que pas per vos menys de tota valença 
mi sent bastant mentre 'l cors m'atur l'arma 
quals no 'm sostè mes de vostra ventura. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Danza que comensa lo RESPÓS ab est vers: 
Adeu bon temps é bona sort, 
y la primera cobla ab est altre: 
O trist! é no deu sclatar. 
II. Lay que comensa: Temps es que sospir é que plor. 


FRANCI GUERAU. 

Si col malalt quant la febre 'l combat 
e de sa carn ix una gran calor 
per tot lo cors lo pren tan fort dolor 
que del ben star roman las é cansat 
tots los sentits perden sa libertat 
e lo bon juy es luny de son recort 
ab res al mon no pren algun deport 
pèl natural que 's forment alterat. 
Desige strems é quant li es contrari 
e variejant diu molt desvarions 
en son dormir tostemps ha visions 
no pren sabor en negun letovari 
e si molt prest son metge ordinari 
dantli remey no 'l trau del purgatori 
mor lo mesqui freturos d'adjutori 
ple d'entrenyor desert é solitari. 

TORNADA. 

Del viure meu en mans teniu la mida 
viure yo tant com senyora veuréu 
vida ab dolor soplich vos no 'm donéu 
hajáu mercé de mi qui 'us am sens mida. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Obra de 5 estrofas ab tornada que comensa: Aquí porá doncella virtuosa. 
II. Obra de 5 estrofas y tornada : Un gran enuig dins mon cor sent causar. 
III. Sparça ab tornada : Bellesa gran vostre cor il-lumina. 


JORDI DE SANT JORDI.

Tots jorns aprench e desaprench ensemps, 
é visch é muyr e fau d'enuig plaher, 
axí mateix fan del avol bon temps 
e vey sens ulls é say menys de saber, 
e no strench res é tot lo mòn abras, (1) 
vol sobre 'l cel e no 'm movi de terra, 
e ço que 'm fuig incessantment accás, 
e 'm fuig aço que 'm segueix é m'aferra. 
(1) E null stringo e tutto 'l mondo abraccio, 
e volo sopra 'l cielo, e giaccio in terra. 
(Petrarca. - Sonet XC.) 

Lo mal no 'm plats e soven l'om percás, 
am sens amor e no creis ço que se, 
par que somiy tot quant vey pres ma fas, 
oy he de mi é vull altra gran be, 
e pertant call e avis menys d'oyr, 
de l'hoc cuyt no lo ver me par falsia, 
e menjs sens fam e grat me sens pruhir, 
e sens mans palp e fas de seny follía. 

Com vull muntar devall sens que no 'm gir, 
e devallant puig corrent en alt loch, 
e rient plor é vellar m' es dormir, 
e quant so fret pus calt me sent que foch, 
e a dret seny jo fas ço que no vull, 
e perdent guany el temps cuytats mes tarda, 
e sens dolor mantes de vets me dull, 
e 'l simpl' anyell tinch per falsa guinarda.
 
Colquant me leu é vestint me despull, 
e trob leuger tot fexuch é gran carch, 
e quant me bany me pens que no 'm remull, 
e sucre dolç me semble fel amarch, 
lo jorn m'es nuyt, é fas clar del escur, (el día me es noche)
lo temps passat m'es present cascun' hora, 
e 'l fort m'es flach, e 'l blan tinc molt per dur, 
e sens faller me fall ço que 'm demora. 

No 'm part d'un loch é james no m'atur, 
lo que no crech ivarçosament trob, 
del qui no 'm fiu me tinch mòlt per segur, 
e 'l bax m'es alt, é l' alt me semble prop, 
e vaig cercant ço que no 's pot trobar, 
e ferma veig la causa somoguda, 
e lo fons gorch aygua sus prat me par, 
e ma virtut no 'm te prou no m'ajuda. 

Quant chant me par de que 'm prench udular, 
e lo molt bell me semble fer é leig, 
abans me 'n torn que 'm loch no vull anar, 
e no he pau e no tench qui 'm garreig, 
aço 'm ve tot per tal com vey encés, 
de revers fayts hay cert mont é natura 
e sent qui 'm so en lurs fayts tant empés 
que m'es forçat de viure sens mesura. 

TORNADA. 

Prenga cascú ço que millor li es 
de mon dit vers reverçat d'escriptura 
e si 'l mirats al dret e al revés 
traure porets del ávol cas dretura. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Obra de 5 estr. ab doble torn.: Un cors gentil m' ha tant enamorat. 
II. Obra de 5 estr., tornada y endr. : Ajustat vey d' amor tot lo poder. 
III. Obra de doble torn.: Enyorament enuig dol é despit. 
IV. Obra de 5 estr. y torn.: Sovint sospir, dona, per vos de luny. 
V. Obra de 5 estr., torn. y endr. : D'aver lo mon é lo dret tal d'aymía. 
VI. Obra de 5 estr. y doble torn.: Ara ojat dompnas que 'us fan saber. 
VII. Obra de 9 estr. : Enuig enamich de jovent. 
VIII. Obra de 5 estr. y torn. : Desert d'amichs de bens é de senyor. 
IX. Obra de 5 estr. y torn.: En mal podiers enqueres en mal loch. 

Lo marqués de Santillana diu en la carta que dirigí al condestable de Portugal, 
al tractar de aquest poeta: «compuso asaz fermosas cosas, las quales el mismo asonaba, 
que fué músico excelente e fizo, entre otras, una cancion de opósitos que comienza: 
Tots jorns aprench e desaprench ensenmp. Fizo La pasion de amor, en la qual copiló 
muchas buenas canciones antiguas... 


ROMEU LULL. 

Cobbles de Romeu Lull scusantse d'un mal dit qu' era inculpat per una dama. 

Si 'us he mal dit visqué en lo mon 

Si 'us he mal dit | en pensar ni per obre 
no 'm do Deu bè | ni lo que li deman; 
si 'us he mal dit | quant fas me vingue en dan 
visque en lo mon | trist, mal conten té pobre; (content é)
si 'us he mal dit | la cara 'm caiga sobre 
sens confessar | muyra com á dampnat; 
si 'us he mal dit | veurem puga orat 
en l' ospital | que james lo seny cobre. 

Si 'us he mal dit | que mon servey pres sia 
en tot desgrat | sens haver galardó; 
si 'us he mal dit | hajen punitió 
per gran que fos | mes ne mereixeria. 
Si 'us he mal dit | l'ofensa tornaria 
tota en mon dan | pena dolò é dolors; 
si 'us he mal dit | james mercé de vos 
de mos treballs | haje la vida mia. 

Si 'us he mal dit | la carn me caigue trossos 
de tot mon cors | per malaltia greu; 
si us he mal dit | rabia 'm prenga 'l peu 
tot fins al cap | que mans les menj á mossos. 
Si 'us he mal dit | tinga dolor al ossos 
tal que james | no puga reposar; 
si us he mal dit | al lobs donéu menjar 
la mia carn | á feres, corps é gossos. 

Si 'us he mal dit | tot hom de mí maldiga 
com de ribalt | que ten leix crim comet; 
si 'us he mal dit | me sia l'un ull tret 
é per lo cos | ma lenga se castiga; 
si 'us mal he dit | que 'm siau enemiga, 
lo mòlt que 'us am | me vinga en desamor; 
si 'us he mal dit | mos delits en dolor 
sien tornats | é pena per amiga. 

Si 'us he mal dit | mort terra no 'm consenta, 
la mar me lans | puis cors mort no 'n consent; 
si 'us he mal dit | no sia penident 
de mos pecats | l' infern de mí 's contenta, 
si 'us he maldit | ….
tot sobre mí | vinga quant mal he dit; 
si us he mal dit | de mi vingue 'n oblit 
com si mort fos | anys passats mes de trenta. 

TORNADA. 

Par é sens par | feu que no 'us desaçenta 
fals pensament | no prengau tant despit, 
sabut lo ver | será mon mal finit, 
de tants amichs | fareu gran delit sensa. 


Resposta de Romeu Lull á tres cobbles del señor Compte de Oliva 
qui mes loaria é millor la Sra. Na Francisca Rossa, metent per joya 
un diamant, responent per los mateixos rims. 

Compte senyor | puis virtut es la rama 
é de son fruyt | pren tema mon scriura 
dir quant mereix | la qu' honestat mes ama 
bellesa es gran | que 'n res no la desama 
es per les dos | de tots vicis desliura. 
La ploma prench | per fer vostre manar 
conplant ab rims | de qui virtut adora, 
ó trobadors | no vulláu mes tardar 
per esser tal | son virtuos obrar 
tant no diréu | que 'l ver no s'entrenyora. 

Natura volch | ça forsa fos finida 
units los tres | la fan que tan prospera 
no pot mes dar | de tots bens es remplida 
los aliments | ab aquella unida 
d'honor é seny | fan qu' es figura vera, 
repos saber | gest, gracia, bondat 
honest, costum | ab vergonya prudent 
l'ayre galant | ab lo parlar limat 
vells pensaments | en jovenil edat 
tant triumfar | la fan degudament. 

Quant mes la mir | tórbem los sentiments 
noves laors | tarden la mia má 
per lo mòlt grat | que prench en les presents 
les pervenir | fan aquelles absents 
lo meu delit | tots temps millorat va 
Dido, Saphos | Tyresi no feu 
Penelope | ni Judith ab sa mossa 
mes del que vos | haveu fet é faréu 
car vist es clar | de totes mereixéu 
prenguéu de vos | espill fins á la fossa. 

ENDRESSA Á LA DAMA. 

Actes d' honor | vos fan tenir tal cosa 
qu'apres la mort | 'ls cels triumpharéu 
per viure honest | felicitat hauréu 
com ho suplich | á nostre senyor Dèu. 

Obre fete per Romeu Lull intitulada 

LO CONSISTORI D'AMOR. 

L' alt trimphant | Cupido Deu d'amor (triumphant, triumfant)
qu'en l'univers | te tanta senyoria 
per moltes gents | fet absolut senyor 
ell departeix | de grat lo seu tresor 
á quants li plau | sols pera cortesía 
mostra tenir | no poca felonia 
sol trist pensós | quant ab ell me n' aní 
en loch desert | plorant la pena mia 
cridant me dix: | «¿Que fas per esta via? 
e ¿de que 't dols | é clamas tant de mí?» 

Per oir dir | ell esser comprenguí 
ab' larch en ma | lo carcaix buyt portava 
los ulls velats | grans ales li miri 
per les senyals | tantost lo coneguí 
de murta al cap | núu ab garlanda anava 
com infant pech | mansuet me semblava 
á poch instant | me parech vell molt fer 
humil prostrat | li diguí: « ¿que manava?» 
tot temorós | irat ves mi 's mostrava 
com si volgués | de mi venjansa haver. 

Si com aquell | que conort ha mester 
ajuda gran | al temps mes necessari 
que 's veu en punt | qu'ha perdut lo poder 
los sentiments | libertat é saber 
y resistir | no pot á son contrari 
ne pres á mi | que lo tancat armar: 
obert me fo | donantme bon socors 
per qui creguí | me tractás de cossari 
son honor prest | se mostra voluntari: 
per remeyar | mos dolors suspirs é plor. 

Perque conech | penava per amors 
ab veu suáu | é cara riallosa 
tal me parlá: | «Perdona tas dolors 
no 't cal duptar | rahoném los dos 
oir de tu | me plaurá tota cosa 
acars te fiu | semblansa furiosa 
ensuperbit | te volguí refrenar 
mes com te viu | color tan dolorosa 
voltim á tu | ab semblansa amorosa. 
Digues ¿que vols? | ton plant vull escoltar.» 

Yo qu' axi prest | por no 'm pogué deixar 
sfors prengui | per la sua valensa 
sentim la veu | encara tremolar 
pus acomens | ma querela donar 
fentli rahons | quant m'era fet ofensa 
per mòlt amar | ab cativada pensa 
la qu'ha mon grat | molt mes que totes val 
ella cruel | del tot vol ma perdensa 
puis consentiu | fer me tal asillensa 
sino de vos | de quí clamar me cal. 

Vos be sabeu | mon cor ferm é leal 
ab quanta fe | servint sempre millora 
des que 'm manás | mon servir li fos tal 
promesa 'm fes | donarme per senyal 
lo dols sguart | que 'm feu en aquella hora 
quan primer viu | tan singular senyora 
tinguí per cert | que viuria content 
que temps vinguès | sémblem' que degut fora 
per dolor gran | vaig cridant «via fora» 
per los carrers | orat me tè la gent.
 
Retrets no fas | que 'n sia penident 
per son servey | sol desige la vida 
puys li fos grat | mes del gran mal que sent 
fora de seny | perdut lo sentiment 
ma veu cridant | deuria esser oida 
donchs vos suplich | feu que sia xaudida 
hajáu mercé | no vulláu que mes dur 
car fins assí | tinch la pena per dida 
jamechs é plants | la llet que m' han nodrida 
e mes que may | mostre lo cor mes dur. 

Mes jo pus ferm | constant vos prench per mur 
met vos devant | per que 'm siáu defesa 
d' aquella fe | no 'us vull esser perjur 
si mester es | per vos morir no cur 
delliberat | tinch seguir tal empresa 
crueltat gran | e complida bellesa 
ab desamor | units son per mon dan 
feu que 'm vullau | donaume gran concesa 
fer pot quant vol | pis ferm la brida presa 
may leixarè | fins vensudes serán.» 

Entés mon dir | ple de pietat gran 
si bè de tot | res sacret no li era 
dolres mostrá | los ulls mullats li van 
tot piedòs | per tans greujes que 'm fan 
los portaments | d'aquella tan altera 
aixi respos: | «Faste promesa vera 
molt prest veurás | lo coll al jou tindrá 
qui tal te fa | sots la mia bandera 
no li valrá | la superba maná 
que mut costums | bé mester li será. 

PRESIDENT. 

Lo teu lament | sens par anujat m' ha 
molt sovint | oig á qui tal me demana 
altri ne tu | mes no m'enujará 
jutje 'us darè | ab consell just é sa 
qui' us oirá | dilums cada sepmana 
president fas | á dona castellana 
per mòlt saber | ab lo bon juy que te 
no veig qu'en res | la voluntat l'engana 
per la rehó | qu'ha presa per germana 
l'esperiment | me 'n dona tanta fé. 

CONCELLER. 

Per canceller | Na Bastida 'us daré 
vuida de pris | ab general entendre 
prevista en tot | reposat n' estaré 
tal la judich | per lo que d' ella sé 
sab, ben coneix, | prudent es per compendre, 
grans esfors pren | per veritat defendre, 
duptar no 'm cal | que no será fet tort 
hajáu per cert | qui s' vulla pot offendre 
james veureu | consenta lo dret vendre 
ni 'l interés | la fes mudar d'acort. 


VICICANCELLER. 

Na Ribes vull | viuda de gran recort 
sia de grat | vicicanceller ella 
per honestat | que pren per son deport 
é tots amants | hauran á bona sort 
quants seguirán | virtuosa querella. 
Al viciós | tindrá sorda la orella 
no consentrá | que 'l haja lo 'us ell 
no hi pot entrar | qui viciós s'apella 
mes qui desig | d'honestat lo consella 
per que virtut | es fonament d'aquell. 

REGENT. 

Continent te | galant ayra novell 
entota antfa | la Rebolleda dama 
ab gran repós | honest discret é vell 
de gravitat | en sí porta 'l mantell 
senyora tal | que tot asçés desama 
ses obres son | conformes á la fama 
car per lo mig | son cami veig tenir 
manifest es | quant honor aquella ama 
son viure honest | abrassa la tal rama 
donchs per regent | d'ella 'm poré servir. 

ADVOCATS. 

Tres advocats | es master elegir 
en lo consell | que las causas rahonen 
la viuda cert | Tagamanent ofir 
l' altre Na Valls | car bo n'ha son bell dir 
Na Dionis Miquel | car be proponen 
totes ensemps | unides se consonen 
d'un parer seu | per defendre virtut 
no hi dupta algú | les orelles m'ho sonen
advocarán | que 'ls vicis se confonen 
del natural | sens ley fará scut. 

ALGUTZIRS. 

A Na Berquer | te mòlt be merescut 
que d'algutzir | li sia dat l'ofissi 
animo gran | gosar saber stut 
vol aquell loch | ó gran solliscitut 
quant ser humil | é quan superbo, nici, 
l'altre será | de mon vot é judici 
viuda qu'es diu | Corbera Caramany 
molt diligent | favorable suspici 
regiran be | lo semblant exercici 
honradament | farán quant se pertany. 

PROPONEDORS. 

De tots amants | per interés é guany 
proponedors | de qualsevol requesta 
Na Sepmanat | vindra pendrá l'afany 
é no 'm oblit | de Na Vilademany 
per llur stil | cascu colrá sa festa 
puys que desig | en res no 's deshonesta 
enteses ja | tal pretestassió 
si voluntats | en aquells no va lesta 
en lo tal cars | la virtut será presta 
castich donant | é greu sumissió. 

JUTJE D'APELLAÇIÓ. 

E si per cars | no 'ls es feta rehó 
acorregut | m'ha la comptesa Lulla 
dará son juy | en la apellaçió 
contents serán | de quant per ella 's vulla 
discreció | es tota sa despulla 
actes prudents | la guien per lo bras 
que just parer | en mig d'ella s'aculla 
com se pot fer | que fruyt altre se 'n culla 
qu'honest é just | ab virtuòs percas. 

UXERS. 

Per ser sagur | que nangú no hi entrás 
dins en aquest | ajust de gent tan noble 
sinó l' amant | que per virtut amás 
é de son cor | tinguè tot vici ras 
car no 'es degut | sia publich al poble 
prench per uxers | las que conté ma coble 
Na Boschanes | ab saber mòlt espert 
senyora tal | que virtut es seu moble 
perque format | sia de dos lo coble 
l'altre será | Na Almugaver per cert. 

L' ARAUT. 

Com ordenat | hagué tan bell concert 
intitulat | d'amor lo consistori 
feu me vestir | sobre vesta de vert 
é com araut | no 'm tingue res cubert 
més me en la má | una verge de vori 
armes als pits | segons es l'us cursori 
perque en mon dir | cascuna fe prengues 
manant á mí | que á totes fes notori 
fossen presents | d'amor al consistori 
al temps donat | sens un punt tardar mes. 

L'ARAUT AL PRESIDENT É ALS ALTRES OFICIALS. 

Al president | primer jo fuy remés 
explicantli | sa gran prorogativa 
e qu'exercís | son ofici com es 
sens consentir | fos preterit en res 
lo dret d'aquell | mostrantsen molt esquiva 
prenent de tots | s'ofensa per cativa 
ell de bon grat | tot mon dir acceptá 
alegrá molt | be mostra lo quant priva 
totes apres | prenent ab gana viva 
obedients | l'ofici que 'ls doná. 

FI É ENDRESSA A TOTS LOS AMANTS VIRTUT. 

Puis obehint | yo fiu quant me maná 
l' amant virtut | fassa justa demanda 
car be defés | per advocats será 
causa seré | cascú son dret haurá 
é justament | li darán la garlanda 
pero gordáu | no vaje per la randa 
vostre proces | d'honest examináu 
car altrament | portaréu negra banda 
ab dolor gran | viuréu en vostra tanda 
foragitat | per vos tancat en clau. 


ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 
I. Misteri gran ó concebiment noble. (Ab tornada.) 
II. Per satisfer al que tant me obliga. » 
III. Si en temps passat hagués hagut coneixer. » 
IV. De boca-dents postrat estich en terra. » 
V. Yo fuig d' amor per viure en libertat. » 
VI. Mon sentiment ha perdut del tot l' esme. »
VII. Fantasiant molt sovint en amor. » 
VIII. Léxem estar amor no 'm dones pene. » 
IX. Si 'n negun temps d'amor me so clamat. » 
X. Vengut es ja qu' en amar daré terme. » 
XI. Puis no 'm voléu prech la mort prest me vulla. » 
XII. Gloriós es l' hom qui no sent d' amor. » 
XIII. Ab gran sfors quasi fora natura. » 
Ausias March

PERE MASDOVELLES. 

Tot ignorant se pensa mòlt saber 
e va ab ulls cluchs en lo bell dia clar 
met son camí pel qual no sab anar 
e tot sabent spatxa per grosser. 
Variejar lo veurets cada dia, 
parla tostemps, lo mesquí no s'compren, 
ab sos semblants li plau fer companyia, 
si ou parlar, lo sentit ho reprèn. 

l'home d'honor qui trenca sa paraula 
á cascun jorn li veureu fer viltat 
no duptant gens deute ni amistat 
d'acte d'honor no li plau tenir taula. 
Si 'l repta algú haya feta malesa 
no y respon may; si 'us ha pres diner 
satisfer hi vos ha ell apaguesa, 
¿mon car cosí que 'us par d'est mercader? 

Dona d'honor qui viure vol honesta 
en general deu esser estimada 
si sa honor castament ha guardada 
e per algú será estada raquesta; 
car la qui 'u es e requesta no l'han 
virtut li es mas no tant singular 
com es la qui estreta l'han haurán 
e dolçament s'es sabuda guardar. 
…....

Be pot pensar dona qui tal tempesta 
met lo seu cors será á mort liurada 
per lo marit qui l' aurá ben amada 
e lo renom qu'en lo mon d'ella resta; 
e 'ls pobres fills qui per sort romandrán 
vituperats no 's poden alegrar 
e son incerts llur pares ahont l'han 
ne qual per dret deuhen la má besar. 

TORNADA AB ENDREÇA. 
Jo prech á Deu les qui mal usarán 
que prestament les vulla illuminar, 
les honestes á vos les recoman 
Mare de Dèu les vullats conservar. 
BERENGUER MASDOVELLES. 

Prenguen espill los curials que son 
de grans senyors é persona cascuna 
y aquell rich hom don Alvaro de Luna 
e com vilment es exit d'aquest mon 
segons se diu per crims executat 
en loch publich dient aquells ab crida 
fets tots per ell en lo temps de la vida 
e per lo quals a mort fonch condempnat. 

Pens cadescú pèl gran rey molt amat 
en aquest fet e crech ab bona cura 
que fets semblants trobarán l'escriptura 
erli aman herz alliot malvat 
que per lur dit e conçell desleyal 
feran reys tres ab lo poble cordats 
mas Dèu volent pres foren descordats 
executals aquells del consell mal. 

Tot conceller de rey ne curial 
qu'es amador de la cosa publica, 
ama, tem Dèu lo temps que pacifica 
rey ab vasalls e vol l'estat reyal 
e part lo be que 'n si n'aconsegueix 
ha merit gran e deu lo regordona (parece que pone regórdona)
mes al tirant que 'l rey e publich dona 
hon se que tir per si Dèu lo puneix. 

Los set peccats mortals aquells compleix 
á mon albir qui ama tiranía 
e vers infern te manifesta via 
ab l' enemich qui d'ell may se parteix, 
e va lo foll abandonadament 
tancats los ulls conaxença perduda, 
e ve la mort jornada no sabuda 
fall-li deixar lo gonyat malament. 

Molts dels passats visqueren noblement 
sol per haver en lo mon nomenada 
apres lur mort e que fos divulgada 
la virtut lur é savi regiment, 
quant mes deu vuy cadascú ben obrar 
que no 'l renom e paradís n'espera 
e sos bons fets li romanen derrera 
e van primers al loch qui es sens par. 

En açó vull aquesta obra finar 
á tots dients l'interés propi lexen 
com faça dan en aquells qui regexen 
e l' aquirit ha també de restar 
e mes anant en retre compte prim 
al jutge gran qui te justa balança 
á folls qui tots vindrem alrabucança 
si en vers Deu justament no vivim. 

TORNADA. 

Mon creador, si lo mon desestim 
servint á tu en qui tinch esperansa, 
em guarts d'açò que mes no dech estim. 

ALTRA OBRA D'EST POETA. 

Obra en 5 estrofas y tornada: L'hom qui del mon s'aparta per servir. 

JOAN MASDOVELLES. 

Qui pert lo temps detrás ço que no val 
me par de seny que molt freturòs sia 
e crech tenir se fa la darraria 
per hom qui 's te content de poch cabal, 
hi aquest tal, 
mon frare car, de vos saber volria 
per quin l' haveu, donchs sens parenseria. 
digáumho prest que jo molt le per al. 

RESPOSTA. 

No pensáu gens que metrè un jornal 
ni dos, ni tres que sia grossería, 
de mi 'us se dir l'home conçellaria 
metès lo temps d'açi per tot Nadal 
ab gran destral 
que mon parer follia gran seria, 
lexás lo fet axi 'n la mijanía, 
ans veure déu la fi de be ó mal. 

REPLICACIÓ. 

Entés haveu ben be lo general 
que 'us dich que 'n res esmenar se poria, 
mas á mon juy servir es gran follia 
dona ab poch seny qui tir al natural, 
mas tot es tal 
per tant diré al qui es en la via 
servesque 'l temps per vos dit e lo dia 
ab tot son cert menjará menys de sal. 

ALTRA. 

Qui de mi 'us dir que fos enamorat 
dona de vos jurvos ma fé mentí 
que per null temps altra que vos aymí 
ni aymaré, tal es ma voluntat. 

ALTRA OBRA D'EST POETA. 
I. Increat Deu sol creador. 


HUCH DE MONCADA. 

(Fragment de un poema.) 

Ab laugeresa no pesada é sompa 
ix de Valencia ressonant la Fama 
inflant (ses galtes de rubins) la trompa 
que 'l so inmortal del mon suspens inflama; 
roba de Dafnes la segona pompa, 
de sa transformació sens deixar rama, 
oberta ó closa flor, oliva é fulla 
que pera fer garlandes no la culla. 

Totes les palmes trau de Berbería 
podentles tallar d' Elx, mes considera 
que en la terra qu'es nit y está á mig dia 
no hi reste palma pus de romaguera; 
é les ales batent ab armonía 
fa per tot l'univers vol é carrera; 
é ab trompa é veu silenci á tots demana 
d' Ort á Ponent, de Sur á Tramontana. 

Torna á Valencia publicant la crida 
que á les Nacions ha fet, y allí prepara 
sens cosa reservar de eterna vida 
un acte publich de memoria clara; 
processó fa Granade, pus florida 
que na vist lo mon de mes afable cara 
tal que la enveja vent tant gran ressenya 
mordent lo cor les serps del cap desgrenya. 


JOHAN MORENO. 

Obra feta per Johan Moreno en persona de una nobbla e devota 
Sra. Dona Violant d'Urria. 

Yo si be 'm tinch | per indigna serventa 
de vos que sou | celestial regina 
alt sobre 'ls cels | mare verge divina 
filla de Aquel | que tot lo mon sostenta 
contemplaré | á Vos magnificada 
en paradís | segons que puch bastar 
car no se algú | tant vos puga loar 
quant merexéu | en vos esser honrada. 

E que 'us diré | verge humil sagrada 
si 'ls doctós sants | prou no si atravexan 
mos pensaments | be troben é conexan 
que ja nasqués | al mon santificada 
de sant Joan | Batista y Jeremies 
se diu ben cert | foren santificats, 
donchs mes de vos | que sou luny de pecats 
conjuncta ab Deu | en cambre del Macies. 
L'esperit Sant | cumplint las profecias 
vench sobre vos | eternalment eleta 
Deu 'us elets | essent verge perfeta 
segons que 'u dix | profetant Isaias. 
Del beneyt part | nata es maravella 
entendres pot | per la virtut de fe, 
Deus inmortal | home mortal naixqué 
Jesus parint | restas mare donzella. 


Ab quanta amor | criá vostre mamella 
al fill Jesus | fet hom sens carnal pare 
…......
de grans virtuts | sobre totas pus bella, 
ab quanta amor | vos plague esser venguda 
casta plorant | sus al peu de la creu, 
ab quanta amor | amás lo Fill de Deu 
restant en vos | la fe que era perduda. 

No 's pot contar | com fos al cel rebuda 
Deu é los sants | quanta 'us feren la festa 
mes que la neu | teniu la sobre vesta, 
molt resplandent | la corona deguda, 
de plenitut | de gracia sou plena 
en paradís | ahont senyorajáu, 
tots van aquí | los que vos prohiscáu 
delliures son | de la infernal cadena. 

TORNADA. 

Tots los meus drets | Mare de Deu serena 
tinch ja perduts | si vos no m'advocáu 
ab vostre fill | Senyora 'm concordáu 
sots lo mantel | cobre la mia 'squena. 

ENDRESSA ALS JUTGES. 

Jutges d'honor | puix que teniu la mena 
del bon saber | e de virtuts la clau 
aquest meu dir | si 'n res vos desplau 
yo 'l vos tramest | que hi sia feta smena. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. Ab tot que á esperiments (47 estrofas). 
Tambè figura en lo Procés de les olives é disputa dels joves é dels vells, fet Fenollar, Gazull, Vinyoles y alguns altres. 


MOSSEN NAVARRO. 

STRAMPS. 

Veig que 'm plau e pas dolor estrema 
per un desig que dins mon cors se tanca 
muyr sens morir é la mort m'es stranya 
sent ço que déu sentir home que fina, 
no crin la mort e desig molt la vida 
tot no mes un ans veig la diferença 
que 'ns ha forçat á amar á qui desama 
tota amistat qu'ab rahó no s' ordena. 

Aquella fi que tot amant desija 
de ses amors ma voluntat cobeja 
é no la teny ans la troba defesa 
perqué la par tal amistat refusa, 
ço que 'm fa amar desamar me consella 
aquell desig que mon voler demana 
é no 'l desam ans l' am sens sperança 
e com mes l' am renova ella ma pena. 

Ço que mes val e no 's pert may en dona 
fin que la carn es de l' arma dijuna 
quant pus hi pens mon sperit atroba 
la hon es tant inclinada ma pensa 
tant m'abelleix ço que forma natura 
humanalment quant acaba tal forma 
que tot voler d'altra amistat me passa 
e lo restant del mon me descontenta. 

TORNADA. 

Dona de mi mon esperit contemple 
vostra amistat á mon delit es causa 
per lo desig humá que no 's conferma 
á vos qui sou d'honestat genitura. 

ALTRA OBRA D'EST POETA. 
Una que comensa: Si be d' amor me clam sovent. 


FRANCISCO OLIVER. 

Requesta d'amor de madama Sans merci feta per mestre M. Chartier, 
treta de francs en cathalá per Franc. Oliver. 
(Alain Chartier (ou Charretier, en latin «Alanus Auriga»), 
né vers 1385/90 à Bayeux, mort vers 1430 (le 20 mars 1430?), 
sans doute à Avignon, est un poète, diplomate, orateur et écrivain politique français, 
ayant écrit à la fois en latin et en moyen français.

Naguères chevauchant pensoye,
Com’ homme triste et douloureux,
Au dueil où il faut que je soye
Le plus dolent des amoureux ;
Puisque par son dart rigoureux
La mort me tolli ma Maistresse,
Et me laissa seul langoureux
En la conduite de tristesse....
Copio y pego todo el poema en una entrada aparte)

No ha molt temps cavalcant jo pensava 
com un hom trist cansat e dolorós 
en un gran dol hon fortuna 'm lançava 
lo mes dolent de negun amorós 
pusqu'ab son dart é força rigorosa 
me tolch la mort la senyora de mí 
lexantme sol ab tristor engoxosa 
en lo govern dolorós é mesquí 
e si vull dir forçat mes que 'm jaquescha 
de fer dictats e de cobles rimar 
e qu'abandon e de mí convertescha 
riure y solaç per lo lagremajar 
cert en açó m'es forçat lo temps metra 
car jo no tinch sentiment ni confort 
d'escriura res ni tampoch de tremetra 
cosa qu'á mi ni altra fos deport. 
…...
Cert lo concell que 'm donáu ma senyora 
se pot mils dir que no fa pas lo fer 
de creureu yo me perdonáu estora 
car lo meu cor es tan fort é sançer 
qu'ab res del mon no pot girar la pensa 
en cosa tal d'hon no ha leyaltat 
ni pus concell mester no 'm fan defensa 
sino de vos mercé e pietat. 
….....

Senyores vos é vosaltres donzelles 
en qui honor neix e fa gran ajust 
no vulláu ser cruelment tan rebel-les 
cascuna may ni totes de tal fust 
é ja de vos neguna no ressembla 
aquella qui m'ohiu parlar açí 
á qui hom diu hi apella so 'm sembla 
la bella cert dama Sense mercí. 
…...


ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

I. La Borja y 'l d' Aragó. 
II. Bocairent te nom de fel. 

Bocairent te nom de fel
Mes no fel de amaritat
Que fel de tanta lealtat
Es fel dolça com la mel,
Est nom li ha donat lo cel,
Puix que de la Germania
No te raza ni sang cria
Ans te en llealtat lo non plus
Perque li guanya en Bellùs
Honrra y vanderes un dia.

https://books.google.de/books?id=WD9lAAAAcAAJ&pg=PA65&lpg=PA65&dq=%22Bocairent+te+nom+de+fel%22&source=bl&ots=EuvBbE7wZI&sig=ACfU3U2utIRjL-RZw7LfllWUPKIayXQ3Tg&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjnzounzJz0AhXF_7sIHZIfC5IQ6AF6BAgEEAM#v=onepage&q=%22Bocairent%20te%20nom%20de%20fel%22&f=false

Part 2