Mostrando las entradas para la consulta safrá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta safrá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de abril de 2024

Lexique roman; Grilh, Gril, Greill - Guarona

Grilh, Gril, Greill, s. m., lat. gryllus, grillon.

Lo grilh a tal natura, que tant ama son cantar, e tan s' en delecha, que no s percassa de vianda, e mor cantan. Naturas d'alcunas bestias.

Le grillon a telle nature, qu'il aime tant son chanter, et s'en délecte tant, qu'il ne pourchasse pas de nourriture, et meurt en chantant.

Sercatz un greill que sia gros, 

E gitatz lo fors de son cros.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Cherchez un grillon qui soit gros, et jetez-le hors de son trou. 

CAT. Grill. ESP. PORT. IT. Grillo. (chap. Grill, grills; tamé es un grill lo que ix de les pataques o sebesLo sebollot Ignacio Sorolla Vidal li riu les poques grassies a un grillat de Benavarre.)

Lo sebollot Ignacio Sorolla Vidal li riu les poques grassies a un grillat de Benavarre.



Grilho, Grillo, Grello, s. m., grille, menottes, prison.

Qu' om aya lima

Ab que 'ls grilhos trenc e lim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers. 

Qu'on ait lime avec quoi on coupe et lime les grilles.

En grellos, o en ceps, o en cadenas. V. et Vert., fol. 49.

En grilles, ou en entraves, ou en chaînes. 

E 'ls tenc en son grillo 

Qu' anc no n' ac rezemso 

Tro a la mort.

P. Vidal: Ajostar. 

Et les tint en sa prison de manière qu'oncques il a en eut rançon jusqu'à la mort. 

CAT. Grillo. ESP. Grillos (grilletes). PORT. Grilhos. (chap. Grillet, grillets.)


Grim, adj., triste, morose. 

Subst. Ja no vuelh denan me grim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers dech. 

Jamais je ne veux devant moi le triste. 

IT. Grimo.

2. Grima, s. f., tristesse, souci.

Del mal don lo fols a grima.

E. Cairel: Freis ni neus. 

Du mal dont le fou a souci. 

CAT. ESP. (chap.) Grima.

3. Grimar, v., gémir, soupirer. 

Mon cors saill fort e grima.

Rambaud d'Orange: En aital rimeta. 

Mon coeur tressaille fort et gémit.

4. Grinos, adj., affligé, morne, triste, saisi.

Adonc N Anselm fon tan joyos, 

Que de gauch era tot grinos. 

La femna dis tota grinosa: 

Ar fay, senher, so que te play.

V. de S. Honorat. 

Alors le seigneur Anselme fut si joyeux, que de joie il était tout saisi.

La femme dit toute affligée: Maintenant fais, seigneur, ce qui te plaît.

5. Grineza, s. f., tristesse, sensibilité, souci, saisissement.

Ab que non sia grineza 

Mas d' emplir sa pansa.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Pourvu qu'il n'ait souci que d'emplir sa panse. 

Ill pietatz e ill grineza 

Li fay despendre l' argent.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

La pitié et la sensibilité lui fait dépenser l'argent.

6. Grinar, v., gémir.

La mesquina 

Flaira e grina. 

Guillaume de Berguedan: Un trichaire. 

La malheureuse renifle et gémit.


Gris, adj., gris.

Var e gris.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Vair et gris. 

Las pels grizas e las pelisas. Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

(chap. Les pells grises y les pellisses.)

Les peaux grises et les pelisses.

- Fig. Irrité.

Cel li comtet aquo totz fels e gris. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 110. 

Celui-ci lui conta cela tout furieux et irrité.

- Par extens. Vieux, à cheveux gris. 

Ans serai totz gris

Qu'ilh m' entenda.

R. Jordan Vicomte de S. Antonin: Per solatz. 

Je serai tout gris avant qu'elle m'entende. 

CAT. ESP. Gris. (chap. Gris, grisos, gris, grises. Avui en día fan falta mols grisos per a tanta brossada.)

2. Grizeta, s. f., grisette, sorte d'étoffe.

Adject. Vestida fon d'un nier sardil,

Ab capa griseta ses pelh.

Guillaume d'Autpoul: L'autr'ier.

Elle fut vétue d'une noire serge, avec cape de grisette sans poil.

CAT. ESP. Griseta.


Griffo, s. m., lat. gryphus, griffon, animal fabuleux, moitié aigle, moitié lion. 

Griffo es volatil quadrupedal. Eluc. de las propr., fol. 146. 

Griffon est volatile quadrupède. 

CAT. ESP. (chap.) Grifo. PORT. Gripho. IT. Grifone.

2. Griu, s. m., griffon.

Griu es animal quadrupedal ab alas. Eluc. de las propr., fol. 251. 

Griffon est animal quadrupède avec ailes.

3. Grihol, s. m., griffon.

Grans haucels qui son apellatz grihols, los quals haucels han gran batalha am los gigans, e ayci moron motz, de cascuna part, dels ghayhans e dels grihols. Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 10.

Grands oiseaux qui sont appelés griffons, lesquels oiseaux ont grande bataille avec les géants, et ainsi meurent en grand nombre, de chaque part, des géants et des griffons.

4. Grifaigne, adj., refrogné, hargneux.

E m mostr' om cara grifaigna.

Palais: Be m plai.

Et on me montre mine refrognée.

ANC. FR.

Il trovèrent la gent mult fel é mult grifaigne,

Ki confont é abat et ochit é méhaigne.

Roman de Rou, v. 1546.

Qui est moult fiere et moult grifaingne. Roman de la Rose, v. 3728.

Qui si estoit fiere et grifaigne. Fables et cont. anc., t. IV, p. 374.

De l'autre part sor la montaigne

Qui bien i est fiere e grifaigne.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 30.

IT. Grifagno.


Groc, Gruoc, Gruec, adj., lat. croceus, jaune.

Auzels de rapina han... pes e 'ls bex grocs.

(chap. Los muixons de rapiña tenen... peus (les potes) y los pics grocs.)

Eluc. de las propr., fol. 266. 

Oiseaux de rapine ont... les pieds et les becs jaunes.

Torna 'l plus groc 

Non es boiols d'ueu cueit en foc. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le rend plus jaune que n'est moyeu d'oeuf cuit au feu.

E 'l prat son gruoc, vert e vermeilh. 

(chap. Y los prats són grocs, verts y roijos.)

P. Raimond de Toulouse: Poz vezem.

Et les prés sont jaunes, verts et vermeils.

Quan vey pels vergiers despleyar 

Los sendatz gruecx, indis e blaus. 

Bertrand de Born: Quan vey. 

Quand je vois par les vergers déployer les étendards jaunes, violets et bleus.

Color groga. Eluc. de las propr., fol. 266. 

Couleur jaune. 

CAT. Grog. IT. Croceo. (chap. Groc, grocs, groga, grogues. 

ESP. Amarillo.)

llas, coll, catalanistes, catalanistas, lazo, lacito, amarillo, groc

2. Croci, s. m., lat. crocus, croci, safran. (chap. Safrá.)

Croci o safra, sa flor a bona odor. Eluc. de las propr., fol. 204.

Croci ou safran, sa fleur a bonne odeur.

3. Grogezir, v., jaunir. 

Part. prés. Quan fuelhas d' albres van moren, 

Se van totas en grogezen.

(chap. Cuan les fulles dels abres se van morín, se van totes esgroguín.)

Brev. d'amor, fol. 191.

Quand feuilles d'arbres vont mourant, elles s'en vont toutes jaunissant. CAT. Groguejar. (chap. Groguejá, esgroguí, esgroguís.)


Grolh, adj., grouillant, bouillonnant.

D' ifern mal e grolh. Leys d'amors, fol. 29.

De l'enfer mauvais et bouillonnant.


Gronhir, Gronir, Grondir, v., lat. grunnire, grogner, gronder.

Porc... totz temps gronish. Eluc. de las propr., fol. 256.

(chap. Lo gorrino... tot lo tems gruñ.)

Porc... toujours grogne.

El lebrier gron.

Marcabrus: A l' alena. 

Le lévrier grogne.

No s'en deu jes vengar, ni grondir ni iraisser. Liv. de Sydrac, fol. 111. 

Ne s'en doit point venger, ni gronder ni irriter. 

Cal que digatz, ilh groniran.

(chap. Consevol cosa que diguéu o digáu, ells gruñirán.)

P. Vidal: Abril issic. 

Quoique vous disiez, ils grogneront. 

Non puesc mudar qu' encontr' orgoill non gronda.

Giraud de Borneil: Conseill vos quier. 

Je ne puis changer que contre orgueil je ne gronde. 

Fig. Un chant nou que m gronh dins lo cays. 

Pierre d'Auvergne: Chantaray pus vey. 

Un chant nouveau qui me gronde dans la bouche. 

ANC. FR. N' i ot un seul qui osast grondre. 

Roman du Renart, t. II, p. 307.

Li chevaliers comence à grondre.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 295. 

Tiecelin parla et grondi. Roman du Renart, t. I, p. 273.

Cele le vit hideus e lai; 

Si n' osa parler ne grondir.

Fables et cont. anc., t. III, p. 319. 

CAT. Grunyir. ESP. Gruñir. PORT. Grunhir. IT. Grugnire. 

(chap. Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñixes o gruñs, gruñix o gruñ, gruñim, gruñiu, gruñixen o gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides.)

Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñixes o gruñs, gruñix o gruñ, gruñim, gruñiu, gruñixen o gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides

2. Grondilhar, Grondillar, v., grommeler, murmurer, chuchoter, criailler, rechigner.

E 'l chaus ab sa chavana,

S' al no pot, grondilha.

Marcabrus: El mes.

Et le hibou avec sa chouette, s'il ne peut autre chose, il criaille. 

Fig. Lai on ai cor que m' apil

Per tos temps, e qui grondilla. 

Rambaud d'Orange: En aital. 

Là où j'ai un coeur qui me concentre pour tous temps, et qui rechigne. ANC. FR. Encuntre mei grandilloent tuit.

Anc. trad. des Ps., Ms. n° 1, ps. 40. 

Mult fremirent e grondillierent 

Des paroles ke cil diseit.

Roman de Rou, v. 11265.

3. Grondilh, s. m., grondement, grognement, murmure, chuchoterie, rechignement.

Mais pretz lo freg temporal 

Que l' estiu plen de grondilh... 

Orguelhs torna en canal 

De guarsos ples de grondilh.

Marcabrus: Quan la. 

Je prise plus le froid inconstant que l'été plein de chuchoterie.

Avance rapidement orgueil de valet plein de rechignement.

4. Grongill, s. m., gronderie, réprimande.

Tem per me son grongill.

Rambaud d'Orange: En aital. 

Je crains pour moi sa gronderie.

5. Gruniment, s. m., grognement, grondement.

Ab gran gruniment lor ira mostran. Eluc. de las propr., fol. 235.

Avec grand grognement montrent leur colère. 

ESP. Gruñimiento (gruñido). (chap. Gruñimén, gruñit.)

6. Groing, Grong, s. m., groin, museau.

Del groing de veragut.

T. de Guiraud et de Hugues de S. Cyr: N Uc.

Du groin de verrat. 

Par extens. Fer si lui de sotz son grong.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55.

Frappe tellement lui sous son museau.

IT. Grugno. (chap. Morro, morros. ESP. Hocico.)

7. Groingna, s. f., groin, trogne, museau.

Par extens. Sus en sa groingna.

Rambaud d'Orange: Lonc temps. 

Sus en sa trogne.

8. Grulh, s. m., groin, museau.

- Loc. Par allusion au cochon de saint Antoine: 

Nos fan sai aparer lo grulh d' Antong. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 94. 

Nous font apparaître ici le groin d'Antoine.

9. Engrondeillar, v., gronder, plaindre.

Ges no s' en engrondeill. 

Guillaume de Berguedan: Bernatz ditz. 

Que point il ne s'en plaigne.


Gros, adj., lat. crossus, gros.

Hom fo mot larcs e mot glotz de manjar e de beure, per que en devenc gros otra mesura. V. de G. Faidit.

Fut homme moult ample et moult avide de manger et de boire, c'est pourquoi il en devint gros outre mesure.

Ab gros cap et ab gros bec.

(chap. En gros cap y en gros pic.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Avec grosse tête et avec gros bec.

Gran gol' e grossa pansa.

(chap. Gran gola y grossa pancha.)

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Grande gueule el grosse panse. 

Fig. Trop passatz los decs

De Dieu, quar es tan grossa

Vostra cobeitatz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Vous passez beaucoup les commandements de Dieu, puisque votre convoitise est si grosse. 

Prov. Il dich son gros e il faich son menudier.

(chap. Los dits són grossos y los fets són menuts.)

Sordel: Quan qu'ieu. 

Les dits sont gros et les faits sont menus.

- État d'une femme enceinte.

Senti si grossa d' enfant. V. de S. Honorat. 

(chap. Se va sentí grossa d'infán; preñada, embarassada, ensinta.)

Se sentit grosse d'enfant.

- Soulevé, agité.

Tant es grossa la mars. V. de S. Honorat.

Tant est grosse la mer.

Loc. Se dizon grossas paraulas. V. et Vert., fol. 25.

Se disent de grosses paroles.

Substantiv. Longas del gros del det. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Longues du gros du doigt.

Per mieg lo gros del cor li mes l' espieut cayrat. 

Roman de Fierabras, v. 3724.  

Par le milieu du gros du corps lui mit l'épieu carré. 

CAT. Gros. ESP. Groso, grueso. PORT. IT. Grosso. 

(chap. Gros, grossos, grossa, grosses.)

2. Grossamen, adv., grossièrement. 

Val mais vertat grossamen dicha,

Que messonja polidamens escricha.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Vaut plus vérité grossièrement dite, que mensonge poliment écrit.

An li dit mot grosamen:... 

En aysso, non es de bon rey 

Que el premier rompa la ley.

Frag. de la V. de S. Georges.

Lui ont dit moult grossièrement:... En cela, il n'est point d'un bon roi que le premier il viole la loi.

ESP. Gruesamente (groseramente). PORT. IT. Grossamente. 

(chap. Grosseramen.)

3. Grosset, adj. dim., grosset, assez gros.

Grosset per peitz e ben apert. 

Non plus d' una fava grossetas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Grosset par la poitrine et bien ouvert. 

Non pas plus grossettes qu'une fève.

IT. Grossetto. (chap. Grosset, grossets, grosseta, grossetes.)

4. Grossier, adj., grossier, commun.

Un grossier aytal qual semblant. Brev. d'amor, fol. 9. 

Une grossière image telle quelle.

Que jogava un joc grossier. 

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que. 

Qui jouait un jeu grossier. 

CAT. Grosser. ESP. Grosero. PORT. Grosseiro. IT. Grossiere, grossiero.

(chap. Grossero, grosseros, grossera, grosseres.)

5. Groissor, s. f., grosseur.

Car la groissor

Soven mena

Lai la lenga

On la dens a dolor.

E. Fonsalada, ou Marcabrus: En Abrieu.

Car la grosseur souvent mène la langue là où la dent a douleur.

ESP. Grosor. (chap. Grossaria.)

6. Grosseza, Grossessa, s. f., grosseur, grossesse.

Longueza, ladeza, primeza ni grosseza, que so dimencios corporals.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Longueur, largeur, ténuité et grosseur, qui sont dimensions corporelles.

La grossessa es de X mes. Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 37.

La grossesse est de dix mois. 

ANC. CAT. Grossesa. ESP. Grosesa (grosor; embarazo). IT. Grossezza.

7. Gros, s. m., gros, sorte de monnaie.

En tot III moutons, IX gros, I patac.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.

En tout trois moutons, neuf gros, un patard.

II florins d' una part, et VII gros d'autra.

Reg. des États de Provence, de 1401.

Deux florins d'une part, et sept gros d'autre.

ESP. Gros.

8. Grossa, s. f., grosse, expédition, copie d'un acte.

Per lo salary de la grossa del instrument. Fors de Béarn, p. 1094.

(chap. Per lo salari de la grossa del instrumén; copia de un acte, escrit.)

Pour le salaire de la grosse de l'instrument.

9. Grossar, v., grossoyer, expédier.

Notary... no grossara tal instrument.

(chap. Notari... no grossará tal instrumén; copiará, fará copies.)

Fors de Béarn, p. 1096. 

Notaire... ne grossoiera pas tel instrument.

Part. pas. Trayt e grossat per maestre Helias Rogier.

Cout. de Saussignac, de 1319.

Extrait et grossoyé par maître Hélias Rogier.

(chap. Grossá, copiá, fé copies.)

10. Ingrossatiu, adj., augmentatif, coagulatif, propre à augmenter, à coaguler.

Freior... es condensativa o ingrossativa.

Eluc. de las propr., fol. 25. 

Froid... est condensatif ou coagulatif.

11. Ingrossacio, Engrossacio, s. f., augmentation, accroissement. 

Ab lo qual pren ingrossacio. Eluc. de las propr., fol. 133. 

Avec lequel prend accroissement. 

La engrossacio de la vianda del malaute. Trad. d'Albucasis, fol. 58.

L'augmentation de la nourriture du malade.

(chap. Engrossassió, engrossassions: aumén, per ejemple de la pancha de una dona; creiximén. Tamé la que seguix: engrossamén, engrossamens; engordimén, engordimens; aumentassió, aumentassions; aumén, aumens.)

12. Ingrossament, Engrossamen, s. m., accroissement, augmentation.

Per maior ingrossament. 

Pren engrossamen.

Eluc. de las propr., fol. 83 et 133. 

Par plus grand accroissement.

Prend accroissement. 

IT. Ingrossamento.

13. Engroissar, Engrueissar, v., engrosser, devenir grosse.

Qual cauza poiria far la femna que engroisses? Liv. de Sydrac, fol. 76.

Quelle cause pourrait faire que la femme devînt grosse?

- Grossir.

Vas la mieia nueg engrueissa sa votz. Naturas d'alcuns auzels.

Vers le minuit grossit sa voix.

Part. pas. Cant ela es engroissada, ela no si deu pus ajustar am lhuy carnalmen. Liv. de Sydrac, fol. 60.

Quand elle est engrossée, elle ne se doit plus unir avec lui charnellement.

ESP. Engrosar (engordar, abultar por embarazo). PORT. Engrossar.

IT. Ingrossare. (chap. Engordí, engordís; abultá la pancha de una dona preñada o embarassada; o la de Juaquinico Monclús, que está de bon añ, consevol día fotrá un pet.)


Grua, s. f., lat. grus, grue.

Pueis vos dopteron mais que grua falco.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Puis vous redoutèrent plus que grue faucon.

Un pauc auzel en mon punh, que no s n'an,

Am mais qu' al cel una grua volan.

(chap. Un muixonet al meu puñ, que no s'en vaigue, vull mes que al sel una grulla volán. Refrán: val mes muixó a la ma que sen volán.)

G. Faidit: Tant ai suffert.

Un petit oiseau qui ne s'en aille pas, j'aime mieux en mon poing, qu'au ciel une grue volant.

CAT. ANC. ESP. Grua. ESP. MOD. Grulla. PORT. Grou. IT. Grua.

(chap. Grulla, grulles; Al Decamerón ña una noveleta aon ix una grulla.)

2. Gruier, Gruer, adj., gruyer, à grues.

Austor e falcon gruier.

Bertrand de Born: Rassa. 

Autour et faucon gruyer.

Lo quart a nom falco gruer.

(chap. Lo cuart se diu falcó grullé.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le quatrième a nom faucon gruyer.

ESP. Grullero. (chap. Grullé, grullés, grullera, grulleres; que casse grulles. Azor y falcó grullé. Falcons grullés. Áliga o águila grullera.
Áligues o águiles grulleres.)

Pueis vos dopteron mais que grua falco.


Gruela, s. f., écorce.

Albre mot grant e mot espes de brancas, mais non avia fuelhas ni gruela.

Hist. abr. de la Bible, fol. 3.

Arbre très grand et très épais de branches, mais il n'avait feuilles ni écorce.

(chap. Crosta de pi, escorsa; crostes, escorses. Mon pare anabe mol lluñ en un macho y banastes per a arreplegá crosta de pi (roijal y negral) o escorsa als Ports de Beseit, per ejemple a la mola del Lino. Cuan se tallabe un piná la dixaben arreplegá y carregá.)

2. Esgrular, v., écorcer.

Part. pas. Aquel albre era... sec e esgrulat. Hist. abr. de la Bible, fol. 3.

(chap. Aquell abre estabe... sec y descrostat, sense crosta, pelat.)

Cet arbre était... sec et écorce.


Guabarot, s. m., gabarote, batelet, canot.

Que hom lur prestes un guabarot que los mezes a Guardona.

Docum. de 1410. Ville de Bergerac.

Qu'on leur prêtât un batelet qui les mît à Guardonne.

(N. E. Gabarra pequeña, tipo de embarcación.)


Guafur, s. m., gloutongourmand.

Quan guarengals e gingibres 

An lur sazo ab mayns guafurs. 

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur.

Quand galéga et gingembre ont leur saison avec maints gourmands.


Guarengal, s. m., galéga, sorte de plante.

Quan guarengals e gingibres

An lur sazo.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur.

Quand galéga et gingembre ont leur saison.

Quan guarengals e gingibres   An lur sazo.


Guarona, s. f., lat. Garumna, Garonne, fleuve.

Toloza la gran que se sobre Guarona. Guillaume de Tudela.

Toulouse la grande qui est sise sur Garonne.

(chap. ESP. Garona. Riu que naix a la Vall d'Aran, Pla de Beret, passe per Vielha, etc, y desemboque al Atlántic, Golfo de Vizcaya.)

Garona. Riu que naix a la Vall d'Aran, Pla de Beret, passe per Vielha, etc, y desemboque al Atlántic, Golfo de Vizcaya

viernes, 15 de diciembre de 2023

Lexique roman, tome 2, tableaux, paragraphes

Pour établir la vérité et l' identité de ces rapports, je présenterai divers tableaux où j' aurai soin de ranger, de grouper un choix des mots principaux des six langues néolatines, lesquels ont entre eux des relations plus directes, plus intimes, et ces tableaux permettront de reconnaître jusques à quel point l' action du principe créateur de la langue romane rustique a conservé sa féconde unité dans ces six langues. Ce travail sera divisé en plusieurs paragraphes sous lesquels je placerai les diverses classifications.

§. Ier.

Séjour, habitation, logement et dépendances, bâtisse, etc.

§. II.

Nourriture, aliments, boissons, ustensiles relatifs, etc.

§. III.

Habillements, étoffes, parure, ornements, chaussure, etc.

§. IV.

Sens, exercice des sens; objets, qualités qui les frappent plus particulièrement, etc.

§. V.

Saisons, accidents de l' air, feu, couleurs, temps, durée, etc.

§. VI.

Espace, dimension, poids, mesures, proportions, localité, etc.

§. VII.

Agriculture, jardinage, troupeaux, campagne, animaux domestiques et sauvages, oiseaux, etc.

§. VIII.

Métaux, arts et métiers, travaux et instruments concernant les arts et les métiers, artistes et ouvriers qui les exerçaient, etc.

§. IX.

L' homme: son corps, ses qualités, actions physiques, repos, mouvement; ses manières, ses procédés, usages domestiques, etc.

§. X.

Relations de famille et de société, amour, amitié, impressions morales, bonnes qualités, nobles sentiments, etc.

§. XI.

Mauvaises qualités, mauvais sentiments, mauvaises actions, etc.

§. XII.

Commerce, trafic, achat, vente, échanges, marchandises, produits industriels, marine, navigation, etc.

§. XIII.

Parole, langage, entendement, littérature, etc.

§. XIV.

Jeux, amusements, musique, chasse, etc.

§. XV.

Médecine, maladies, traitement, poisons, etc.

§. XVI.

Gouvernement, autorité, exercice du pouvoir, cours, impositions,

monnaies, etc.

§. XVII.

Seigneurs, vassaux, féodalité, titres, dignités, etc.

§. XVIII.

Législation civile et criminelle, procédures, crimes, délits, fraudes, etc.

§. XIX.

Armes, guerre, combats, batailles, tournois, etc.

§. XX.

Religion, croyances, superstitions, etc.


§. I.

Séjour, habitation, logement.


Troubadours. Cat. Esp.

Demora. Demora. Demora.

Alberc. Alberg. Albergo. (albergue)

Albergador. Albergador. Albergador.

Albergar. Albergar. Albergar.

Lotja. Llotja. Lonja.

Cabana. Cabanya. Cabaña.

Cazal. Casal. Casal.

Tenda. Tenda. Tienda.

Sala. Sala. Sala.

Muralha. Muralla. Muralla.

Murar. Murar. Murar.

Pilar. Pilar. Pilar.

Balcon. Balcó. Balcón. (N. E. añado tilde)

Barra. Barra. Barra.

Intrada. Entrada. Entrada.

Fogal. Fogar. Hogar.

Fornel. Fornell. Hornillo.


On remarquera que la plupart de ces mots, tels que n' ont pas été fournis par des racines tirées de la langue ou adoptés ou conservés dans toutes les langues néo-(*)

alberc, albergador, albergar, sala, balcon, barra, etc., latine, et, qu' empruntés à d' autres langues, ils ont été 

(*) latines avec une désinence uniforme.

§. II.

Nourriture, aliments, boissons,

Troub. Cat. Esp.

Vitoalha. Vitualla. Vitualla.

Biscueit. Bescuyt. Bizcocho.

Pebrada. Pebrada. Pebrada. (pebre : pimienta)

Canela. Caneyla. Canela.

Clara, glara. Clara. Clara.

Safran. Safrá. Azafrán.

Claret. Claret. Clarete.


§. Ier.

et dépendances, bâtisse, etc.


Port. It. Fr.

Demora. Dimora. Demeure.

Albergue. Albergo. Alberc.

Albergador. Albergatore. Aubergiste.

Albergar. Albergare. Alberger.

Loja. Loggia. Loge.

Cabana. Capanna. Cabane.

Casal. Casale. Casal.

Tenda. Tenda. Tente.

Sala. Sala. Sale.

Muralha. Muraglia. Muraille.

Murar. Murare. Murer.

Pilar. Pilastro. Pilier.

Balcão. Balcone. Balcon.

Barra. Barra. Barre.

Entrada. Entrata. Entrée.

Fogão. Focolare. Foyer.

Fornillo. Fornello. Fourneau.


§. II.

Ustensiles relatifs, etc.


Port. It. Fr.

Vitualha. Vittuaglia. Victuaille.

Biscouto. Biscotto. Biscuit.

Pevirada. Pevereda. Poivrade.

Canela. Cannela. Cannelle.

Clara. Chiara. Glaire (d' oeuf).

Açafrão.  Zafferano. Safran.

Clarete. Claretto. Clairet.


Troub. Cat. Esp.

Vinagre. Vinagre. Vinagre.

Tonel. Tonell. Tonel.

Botelha. Botella. (ampolla) Botella.

Caponar. Caponar. Caponar.

Lardar. Enllardar. Lardar.

Frichura, frigidura. Fregidura. Fritura.

Copa.  Copa. Copa.

Culher. Culler. (cullera) Cuchara.

Barril. Barril. Barril.

Bacin. Baci. (bací) Bacín.

Banc. Banc. Banco.

Banca. Banca. Banca.

Bota. Bota. Bota.

Caudiera. Caldera. Caldera.


Le mot bacin aura rappelé à l' esprit des lecteurs, le Brunichildis quoque regina jussit fabricari ex auro ac duabus pateris ligneis, quas vulgo Bacchinon vocant, Hispanian misit.” passage de Gregoire de Tours, Hist., lib. IX, c. 28.

(N. E. El orden de las frases está liado, edito más abajo, aquí no; sic:)

gemmis mirae magnitudinis clypeum ipsumque cum eisdemque

similiter ex gemmis fabricatis et auro in **

On reconnaît aisément que la plupart des mots classés ci-dessus ne sont pas dérivés du latin.


§. III.


Habillements, étoffes, parure,


Troub.  Cat. Esp.

Capel. Capel. (capell) Capillo.

Barreta, berreta. Barret. Barreta. (birrete)

Cofa. Cofia. Cofia.

Benda. Benda. Venda.

Bendar. Bendar. Vendar.

Cordo. Cordó. Cordón.

Guan. Guant. Guante.

Bureus. Burell. Buriel.

Falda, fauda. Falda. Falda.

Rauba. Roba. Ropa.

Aurpel. Oripell. Oropel.

Seda. Seda. Seda.


Port. It. Fr.

Vinagre. Vinagro. Vinaigre.

Tonel. Tinello. Tonel.

Botelha. Bottiglia. Bouteille.

Capar. Capponare. Chaponner.

Lardear. Lardare. Larder.

Fritura. Frittura. Friture.


Copa. Coppa. Coupe.

Colher. Cucchiajo. Cuiller.

Barril. Barile. Baril.

Bacio. Bacino. Bassin.

Banco. Banco. Banc.

Banca. Banca. Banque.

Bota. Botte. Boute.

Caldeira. Caldaja. Chaudière.


§. III.

Ornements, chaussure, etc

Port. It. Fr.

Chapeo. Capello. Chapel.

Barrete. Berretta. Barette.

Coifa. Cuffia. Coife.

Venda. Benda. Bande.

Vendar. Bendare. Bander.

Cordão. Cordone. Cordon.

Guante. Guanto. Gant.

Burel. Burello. Bureau.

Falda. Falda. Faude.

Roupa. Roba. Robe.

Ouropel. Orpello. Oripel.

Seda. Seta. Soie.



Troub. Cat. Esp.

Perla. Perla. Perla.

Diaman. Diamant. Diamante.

Cuberta. Cuberta. Cubierta.

Cubertura. Cubertora. Cubertura.

Pelissa. Pelissa. Pellica. (pelliça) 

Hermin. Arminyo. Armino (Armiño).

Coton. Cotó. Cotón (algodón).

Borra. Borra. Borra.

Cendal, cendat. Cendal, cendat. Cendal.

Listar. Llistar. Listar.

Lista. Llista. Lista.

Paramen. Parament. Paramento.

Centura. Cintura. Cintura.

Coysin. Coxi (coxí, coixí). Coxin (cojín).

Saquet. Saquet. Saquete.

Guarra. Gerra. Jarra.

Caussat. Calsat. Calzado.

Sabata. Sabata. Zapato.

Descaus. Descals. Descalzo.

Descaussar. Descalsar. Descalzar.

Cordoan. Cordoá. Cordobán.


(N. E. Ya pasa arriba, el orden de las frases está liado; lo edito.) 

Serait-on surpris de ce que les langues des peuples qui habitèrent le midi de l' Europe, offrent plusieurs des termes concernant les habillements, les étoffes qui n' ont pas été dérivés du latin?

Le langage qui exprime les besoins journaliers, les soins du ménage, les usages domestiques, ne change pas facilement chez les populations subjuguées. Aussi est-il permis de présumer que parmi les mots barreta, cofa, benda, guan, falda, rauba, coysin, guarra, etc.;

quelques uns sont restés de la langue du pays, et que les diverses *** 

autres ont été apportés par les étrangers, qui, lors des 

invasions, se mêlèrent et s' unirent aux anciens habitants.


§. IV.

Sens, exercice des sens; objets, qualités


Troub. Cat. Esp.

Saborar. Saborar. Saborear.

Assaborar. Assaborar. Asaborar.

Acetos. Acetos. Acetoso. (: ácido, it. aceto)


Port. It. Fr.

Perla. Perla. Perle.

Diamante. Diamante. Diamant.

Cuberta. Coperta. Couverte.

Cubertura. Copritura. Couverture.

Pelissa. Pellicia. Pelisse.

Arminho. Ermellino. Hermine.

Cotão. Cotone. Coton.

Borra. Borra. Bourre.

Cendal. Zendado. Cendal.

Listar. Listare. Lister.

Lista. Lista. Liste.

Paramento. Paramento. Parement.

Cintura. Cintura. Ceinture.

Coxim. Cuscino. Coussin.

Saquete. Sacchetto. Sachet.

Jarra. Giara. Jarre.

Calçado. Calcajo. Chaussé.

Sabatto. Ciabatta. Savatte.

Descalço. Discalzo. Déchaus.

Descalçar. Discalzare. Déchausser.

Cordovão. Cordovano. Cordouan.


§. IV.


Qui les frappent plus particulièrement, etc.


Port. It. Fr.

Saborear. Saporare. Savourer.

Assaborear. Assaporare. Assavorer.

Acetoso. Acetoso. Acéteux.


Troub. Cat. Esp.

Amargor, amaror. Amargor. Amargor.

Aspreza. Aspresa. Aspereza.

Tocar.  Tocar. Tocar.

Embasmar. Embalsamar. Embalsamar.

Bruit. Brugit. Ruido.

Vista. Vista. Vista.

Visual. Visual. Visual.

(N. E. editado)

Ce petit groupe de mots offre, entre autres, deux circonstances à remarquer; c'est que, du verbe latin sapere, de la quatrième conjugaison, les six langues néolatines ont fait ou adopté les verbes de la conjugaison en AR, saborar et assaborar; de plus, elles ont formé par dérivation l' adjectif acetos. Il serait difficile de faire admettre que de pareils rapports entre six langues, ne soient que des coïncidences fortuites.


§. V. 

Saisons, accidents de l' air, feu,


Troub. Cat. Esp.

Primavera.           Primavera. Primavera

Nevar. Nevar. Nevar.

Bufar. Bufar. Bufar. (soplar)

Ventar. Ventar. Ventar.

Eclipsar. Eclipsar. Eclipsar.

Brasa. Brasa. Brasa.

Brasier. Braser. Brasero.

Abrasar. Abrasar. Abrasar.

Alumar, alumnar. Alumar. (llum) Alumbrar. (lumbre, luz)

Brillar. Brillar. Brillar.

Atisar. Atiar. Atisar. (atizar)

Colorir. Colorir. Colorir. (colorear)

Azur. Azul. Azul.

Blanc. Blanc. Blanco.

Blanqueiar. Blanquejar. Blanquear.

Vermelh. Vermegh. (vermell) Bermejo (rojo).

Verdeiar. Verdejar. Verdear.

Vernis. Barnis (barnís). Barniz.

Cycle. Ciclo. (cicle) Ciclo.


Port. It. Fr.

Amargor. Amarore. Amareur.

Aspereza. Asprezza. Aspresse. (d' aspre, âpre) 

Tocar. Toccare. Toquer.

Embalsamar. Imbalsamare. Embaumer.

Ruido. Bruito. Bruit.

Vista. Vista. Viste.

Visual. Visuale. Visuel.


§. V.

Couleurs, temps, durée, etc.


Port. It. Fr.

Primavera. Primavera. Primevère.

Nevar. Nevare. Neiger.

Bufar. Buffare. Bouffer. (souffler)

Ventar. Ventare. Venter.

Eclipsar. Ecclissare. Éclipser.

Braza. Bracia. Braise.

Brazeiro. Braciere. Brasier.

Abrasar. Abbruciare. Embraser.

Allumiar. Alluminare. Allumer.

Brilhar. Brillare. Briller.

Atisar. Attizzare. Attiser.

Colorir. Colorire. Colorier.

Azul. Azzurro. Azur.

Branco. Bianco. Blanc.

Branquejar. Biancheggiare. Blanchoyer.

Vermelho. Vermiglio. Vermeil. (rouge)

Verdejar. Verdeggiare. Verdoyer.

Verniz. Vernice. Vernis.

Ciclo. Ciclo. Cicle.


Troub. Cat. Esp.

Jornada. (de jorn) Jornada. Jornada.

Jornal. Jornal. Jornal.

Durada. Durada. Durada.

Ancian. Anciá. Anciano.

Data. Data. Data. (fecha)


Comment était-il arrivé que la langue latine n' eût pas de verbes pour exprimer l' action de venter, d' éclipser?

Il a fallu que les langues néolatines créassent les mots ventar, eclipsar.

Aux verbes latins peu usités, ningere, nivere et virere, elles ont substitué nevar, verdeiar.

Parmi les autres remarques que les mots placés sous ce paragraphe fourniraient, je ne dois pas oublier celle que brasa, brasier, abrasar, dérivés du grec, ont été adoptés dans toutes les langues néolatines.


§. VI.

Espace, dimension, poids,


Troub. Cat. Esp.

Bas. Bas, bax. (baix) Baxo. (bajo)

Baisseza. Baxesa. (baixesa) Baxeza. (bajeza)

Baissar. Baxar. (baixar) Baxar. (bajar)

Abaissamen. Abaxament. Abaxiamento. (antigua)

Abaissar. Abaxar. Abaxar. (abajar, bajar)

Baza. Basa. Basa, base.

Atretal. Altretal. Otrotal.

Augmentatiu. Aumentatiu. Aumentativo.

Diminuir. Diminuir. Diminuir. (disminuir)

Grandeza. Grandesa. Grandeza.

Alteza. Altesa. Alteza.

(N. E. en lengua valenciana, graneaaltea, perea, etc.)

Abissar. Abisar. Abismar. (de abismo)

Gros. Gros. Grueso. (gordo)

Grossier. Groser. Grosero.

Balansar. Balanceyar. Balanzar. (balancear)

Repletio. Repleció. Repleción.

Cumplimen. Cumpliment. Cumplimento.

Integral. Integral. Integral.

Excessiu. Excessiu. Excesivo.

Compas. Compas. Compás.


Port. It. Fr.


Jornada. Giornada. Journée.

Jornal. Giornale. Journal.

Durada. Durata. Durée.

Ancião. Anziano. Ancien.

Data. Data. Date.


§. VI.


Mesure, proportion, localités, etc.


Port. It. Fr.

Baixo. Basso. Bas.

Baixeza. Bassezza. Bassesse.

Baxar. Bassare. Baisser.

Abaixamento. Abassamento. Abaissement.

Abaixar. Abassare. Abaisser.

Base. Basa, base. Base.

Outrotal. Altretale. Autel. (autretel; autel es: altare)

Augmentativo. Aumentativo. Augmentatif.

Diminuir. Diminuire. Diminuer.

Grandeza. Grandezza. Grandesse.

Alteza. Altezza. Hautesse.

Abismar. Abissare. Abismer.

Grosso. Grosso. Gros.

Grogeiro. Grossiere. Grossier.

Balancear. Bilanciare. Balancer.

Repleção. Ripiezione. Réplétion.

Cumprimento. Compimento. Complément.

Integral. Integrale. Intégral.

Excessivo. Eccessivo. Excessif.

Compasco. Compasco. Compas.


Troub. Cat. Esp.

Rectificar. Rectificar. Rectificar.

Rectificatio. Rectificació. Rectificación.

Unitiu. Unitiu. Unitivo.

Accessori. Accessori. Accesorio.

Corroboracio.  Corroboració. Corroboración.

Crebadura. Crebadura. Quebradura.

Pessa. Pessa. Pieza.

Departir. Departir. Departir.

Departimen. Departimen. (t) Departimiento

Marcar. Marcar. Marcar.

Demarchar. Demarcar. Demarcar.

Trassa. Trassa. Traza.

Alignar. Alinyar. Aliñar.

Limitar. Limitar. Limitar.

Confinar. Confinar. Confinar.

Finimen. Finiment. Fenecimiento.

Trespassar. Traspassar. Traspasar.

Mancar. Mancar. Mancar.

Prolongamen. Prolongamen. (t) Prolongamiento.

Fardel. Fardel. (fardell)         Fardel. (fardo)

Cargar. Cargar. (carregar) Cargar.

Encargar. Encarregar. Encargar.

Descargar, desencargar. Descarregar. Descargar.

Carga. Cárrega. Carga.

Carregar. Carrejar. Carrear. (acarrear)

Carriato. Carretó Carretón.

Carreta. Carreta. Carreta.

Carriera. Carrera. (carrer) Carrera.

Ribeira. Ribera. Ribera.

Aribar. Aribar. Aribar. (arribar, de riba)

Canton. Canton, cantó. Canto. 

Montanha. Montanya. Montaña.

Derocar. Derocar. Derocar. (derrocar)

Acostar. Acostar. Acostar. (de costa)

Costat. Costat. Costado.

On remarquera dans cette liste de mots, les cinq premiers, introduits dans les langues néolatines, bien que bas et ses dérivés n' existassent pas en latin, soit que bas roman ait été emprunté à basis, latin, ou à bassus, latin inusité, qu' on donne comme traduit du grec; quoiqu'il en soit, il sera juste de distinguer la création, ou si l' on veut, l' imitation, par laquelle la famille des mots indiqués a passé, avec tous ses développements, dans les langues néolatines.

Port. It. Fr.

Rectificar. Rettificare. Rectifier.

Rectificação.   Rettificazione. Rectification.

Unitivo. Unitivo. Unitif.

Accessorio.  Accessorio. Accessoire.

Corroboração. Corroborazione. Corroboration.

Quebradura. Crepatura. Crevure.

Peça. Pezza. Pièce.

Departir. Spartire. Départir.

Departimento. Departimento. Département.

Marcar. Marcare. Marquer.

Demarcar. Dimarquare. Démarquer.

Traça.  Traccia. Trace.

Alinhar. Allineare. Aligner.

Limitar. Limitare. Limiter.

Confinar. Confinare. Confiner.

Fenecimento. Finimento. Finiment.

Traspassar. Trapassare. Trespasser.

Mancar. Mancare. Manquer.

Prolongamento. Prolungamento. Prolongement.

Fardel. Fardello. Fardeau.

Carregar. Caricare. Charger.

Encarregar. Incaricare. Encharger.

Desencargar. Scaricare. Décharger.

Carga. Carica. Charge.

Acarretar. Carreggiare. Charrier.

Carretó.  Carretone. Charreton.

Carreta. Carretta. Charrette.

Careira. Carriera. Carrière. (rue)

Ribeira. Riviera. Rivière.

Aribar. Arrivare. Arriver.

Canto. Cantone. Canton.

Montanha. Montagna. Montagne.

Derocar. Dirrocciare. Dérocher.

Accostar. Accostare. Accoster.

Costado. Costato. Côté.


§. VII.

Agriculture, jardinage, troupeaux, campagne,


Troub. Cat. Esp.

Laborador. Laurador. (llaurador) Labrador.

Cultivador. Culturador. Cultivador.

Cultivar. Cultivar. (conrear) Cultivar.

Vaquier. Vaquer. Vaquero.

Bovier, boyer. Bover. Boyero.

Pasturgar. Pasturar. Pastorear.

Toiso. Tusó. Tusón. (toisón)

Segador. Segador. Segador.

Jardin. Jardí. Jardín.

Violeta. Violeta. Violeta.

Guirlanda. Guirlanda. Guinalda. (guirnalda)

Pera. Pera. Pera.

Pastora. Pastora. Pastora.

Productiu. Productiu. Productivo.

Salvatge. Salvatge. Salvage. (salvaje)

Figuiera, figuier. Figuera. Figuiera. (higuera)

Pradaria. Praderia. Praderia. (pradera)

Trabal. Trabal. (traball, treball) Trabajo.

Traballos. Traballós. Trabajoso.

Traballier. Trabelhador. (traballador) Trabajador.

Traballar. Traballar. (treballar) Trabajar.

Rigar. Regar. Regar. (irrigar)

Trillar. Trillar. Trillar.

Atrapar. Atrapar. Atrapar.

Roci. Rocí. Rocín.

Palafre. Palafré. Palafrén.


Brida. Brida. Brida.

Corpa. Gropa. Grupa.

Manjadoira. Menjadora. Manjadoura. (comedera)

Girfalc. Girfalc. Gerifalco.

Cornelha. Cornella. Corneja.


§. VII.

Animaux domestiques et sauvages, oiseaux, etc.


Port. It. Fr.

Lavrador. Lavoratore. Laboureur.

Cultivador. Coltivatore. Cultivateur.

Cultivar. Coltivare. Cultiver.

Vaqueiro. Vaccarro. Vacher.

Boeiro. Boaro. Bouvier.

Pastorar, pastorear. Pasturare. Pasturer.

Tosão. Tosone. Toison.

Segador. Segatore. Scieur.

Jardim. Giardino. Jardin.

Violeta. Violetta. Violette.

Grinalda. Ghirlanda. Guirlande.

Pera. Pera. Poire.

Pastora. Pastora. Pastore.

Productivo. Produttivo. Productif.

Salvagem. Salvaggio. Sauvage.

Figueira. Ficaja. Figuier.

Praderia. Prateria. Praerie.

Trabalho. Travaglio. Travail.

Trabalhoso. Travaglioso. Travailleur.

Trabalhador Travagliatore. Travailleur.

Trabalhar. Travagliare. Travailler.



Regar. Rigare. Rigaer.

Trilhar. Trillare. Tribler.

Atracar. (atrapar) Attrappare. Attraper.

Rocim. Ronzino. Roncin.

Palafrem. Palafreno. Palefroi.

Brida. Briglia. Bride.

Garupa. Groppa. Croupe.

Manjadoura. Mangiatoja. Mangeoire.

Gerifalte. Girfalco. Gerfaut.

Cornelha. Cornacchia. Corneille.


Troub. Cat. Esp.

Calandra. Calandra. Calandria.

Papagay. Papagall. Papagayo.

Bec. Bec. Pico.

Cabrit. Cabrit. Cabrito.

Boc. Boc. Bode. (cabrón)

Serena. Sirena. Sirena.

Tartuga. Tortuga. Tortuga.

Dromedari. Dromedari. Dromedario.

Bramar. Bramar. Bramar.

Fontana. Fontana. (font) Fontana. (hontanar)

Canon. Canó. Cañón.

Bosc. Bosc. Bosque.

Forestier. Foraster. Forastero.

Foresta. Floresta. Floresta.

Boton. Botó. Botón.

Botonar, abotonar. Botonar. Abotonar.

Aplanar. Aplanar. Allanar.

Arri. Arri. Arre.

L' interjection arri, dont se servaient les cultivateurs et les conducteurs de bêtes de charge, pour les exciter à marcher en avant, est sans doute un reste de l' ancien idiôme méridional, dont Claudien disait dans son épigramme de Mulabus gallicis:

Dissona quam varios flectant ad murmura cursus

Et certas adeant, voce regente, vias...

Barbaricos docili concipit aure sonos.

Absentis longinqua valens praecepta magistri,

Frenorumque vicem lingua virilis agit...

Miraris si voce feras pacaverit Orpheus,

Cum pronas pecudes gallica verba regant!

Comme elles changent et varient leur allure, et obéissant à la voix elles suivent les routes qu' elle indique... La mule comprend d' une oreille docile les intonations barbares; le conducteur n' est pas présent, mais les ordres, entendus de loin, sont respectés, et la langue de l' homme la dirige comme ferait le frein.
Tu t' étonnes de ce que la voix d' Orphée apprivoisa les monstres, quand des paroles d' un Gaulois gouvernent les mules courbées vers la terre!


§. VIII.

Métaux, arts et métiers, travaux et artistes et ouvriers


Troub. Cat. Esp.

Argentar. Argentar. Argentar. (platear, plata, AG)

Lato. Llautó. Latón.


Port. It. Fr.

Calhandra. Calandra. Calandre.

Papagaio. Pappagallo. Papegault.

Bico. Becco. Bec.

Cabrito. Capretto. Cabrit.

Bode. Becco. Boc. (alemán Bock, Steinbock)

Sirena. Sirena. Sirène.

Tartaruga. Tartaruga. Tortue.

Dromedario. Dromedario. Dromadaire.

Bramar. Bramare. Bramer.

Fontinha. Fontana. Fontaine.

Cano. Cannone. Canon (tuyau).

Bosque. Bosco. Bosc.

Forasteiro. Forestiere. Forestier.

Floresta. Foresta. Forest.

Botão. Bottone. Bouton.

Abotoar. Abbottonare. Boutonner.

Aplainar. Appianare. Aplaner.

Arre. Arri. Arri.


§. VIII. 

Instruments concernant les arts et les métiers, qui les exerçaient, etc.


Port. It. Fr.

Argentar. Argentare. Argenter.

Latão. Ottone. Laiton.


Troub. Cat. Esp.

Sobredaurar. Sobredaurar. Sobredorar.

Pellicier. Pellicer. Pellejero. (peletero)

Cardaire. Cardador. Cardador.

Batedor. Batedor. Batedor. (batidor

Molinier. Moliner. Molinero.

Molin. Molí. Molino.

Barbier. Barber. Barbero.

Barbairia. Barberia. Barbería.

Enfornar. Enfornar. Enhornar. (meter en horno)

Farga. Farga. Forja. (fraguas : Forges)

Esmerar. Esmerar. Esmerar.

Agusar. Aguzar. Aguzar.

Aguilla. Agulha. (agulla) Aguja.

Descoser. Descosir. Descoser.

Acerar. Acerar. Acerar.

Ferrar. Ferrar. Herrar.

Desferrar. Desferrar. Desherrar.

Clavelar. Clavelar. Clavar.

Brunir. Brunyir. Bruñir.

Martel. Martell. Martillo.

Martellar. Martellejar. Martillar. (martillear)

Bugada. Bugada. Bugada. (colada, ropa)

Lavandiera. Llavandera. Lavandera.

Banhar. Banyar. Bañar.

Filar. Filar. Hilar.

Desfilar. Desfilar. Deshilar.

Filet. Filet. Filete. (hilete, hilillo)

Destorser. Destorcer. Destorcer.

Afinar. Afinar. Afinar.

*Raufinar Refinar. Refinar.

Fineza. Finesa. Fineza.

Fin. Fi. Fino.

Pic. Pico. (pic) Pico.

Pl* Picar. Picar.

Destrempar. Destemplar. Destemplar.

Emplegar. Emplegar. Emplear.

*Puncha. Punxa. Punta. (pincho)


Port. It Fr.

Sobredourar. Sopraindorare. Surdorer.

Pelleiro. Pellicciere. Pellicier.

Cardador. Cardatore. Cardeur.

Cardar. Cardare. Carder.

Batedor. Battitore. Batteur.

Moleiro. Molinaro. Molinier.

Moinho. Molino. Molin.

Barbeiro. Barbiere. Barbier.

Barbearia. Barbieria. Barberie.

Enfornar. Infornare. Enfourner.

Forja. Foggia, fuccina. Forge.

Esmerar. Smerare. Esmerer.

Aguçar. Aguzzare. Aguiser.

Agulha. Aguglia. Aguille.

Descozer. Scucire. Découdre.

Azerar. Acciajare. Acérer.

Ferrar. Ferrare. Ferrer.

Desferrar. Sferrare. Déferrer.

Cravar. Chiavellare. Claveller.

Brunir. Brunire. Brunir.

Martello. Martello.  Martel.

Martellar. Martellare. Marteller.

Bugada. Bucata. Buée.

Lavandeira. Lavandara. Lavandière.

Banhar. Bagnare. Baigner.

Fiar. Filare. Filer.

Desfiar. Sfilare. Défiler.

Filete. Filetto. Filet.

Destorcer. Storcere. Détordre.


Affinar. Affinare. Affiner.

Refinar. Raffinare. Raffiner.

Fineza. Finezza. Finesse.

Fino. Fino. Fin.

Picar. Picchiare. Piquer.

Destemperar. Distemprare. Détremper.

Empregar. Impiegare. Employer.

Ponta. Punta. Pointe.


Troub. Cat. Esp.

Apontamen. Apuntament. Apuntamiento.

Apontar. Apuntar. Apuntar.

Deissoterrar. Dessoterrar. Desoterrar. (enterrar)

(sic)

En lisant cette liste, on aura sans doute rema*

donnèrent pour exprimer divers arts et métiers, et

Ainsi, du latin carduus, elles firent cardaire, car*

le verbe enfornar; d' acutus, le verbe agusar; d' a*

de balneum, le verbe banhar, et de filum, les mots f*

On trouve aussi plusieurs mots dont le latin n' a*

bugada, pic, picar, etc. Fin, fineza, afinar, raisfi*

dériver de finis, pris dans le sens de perfection. V*

certain nombre de mots que les langues néolatines se

signer les personnes qui les exerçaient.

de barba, barbator, vint barbier, barbairia; de forn,

celui d' acerar; de ferrum, ceux de ferrar et desferrar;

desfilar, filet, etc.

fourni la racine: Forja, brunir, martel, martellar,

ont exercé la sagacité des étymologistes; on peut les

Pasquier, liv. VIII, ch. 64.


§. IX.

L' homme, son corps, ses qualités; actio * ses procédés, usag*


Troub. Cat. Esp.

Personatge. Personatge. Personage. (personaje)

Donzel. Donsell. Doncell. (doncel)

Donzella. Donsella. Doncella.

Nayssemen. Naximen. (naiximent)Nacimiento.

Velh. Vell. Viejo.

Envellezir. Envellir. Envejecer.

Sobrenom. Sobrenom. Sobrenombre.

Creissemen. Crexement. Crecimiento.

Avivar. Avivar. Avivar.

Anca. Anca. Anca.

Flanc. Flanc. Flanco.

Faisso. Facció. Facción.

Pansa. Panxa. Panza.

Sobredent. Sobredent. Sobrediente.

Barbut. Barbut. Barbudo.

Velut. Vellut. Velludo. (terciopelo, peludo)

Membrut. Membrud. Membrudo.

Desmembrar. Desmembrar. Desmembrar.


Port. It. Fr.

Apontamento. Appuntamento. Appointement.

Apontar. Appuntare. Appointer.

Desenterrar. Dissotterrare. Déterrer.


§. IX.

physiques, repos, mouvement, ses manières, domestiques, etc.


Port. It. Fr.

Personagem. Personaggio. Personnage.

Donzel. Donzello. Donzel.

Donzella. Donzella. Donzelle.

Nascimento. Nascimento. Naissement.

Velho. Vecchio. Vieil.

Envelhecer. Invecchiare. Envieillir.

Sobrenome. Soprannome. Surnom.

Crecimento. Crescimento. Croissement.

Avivar. Avvivare. Aviver.

Anca. Anca. Hanche.

Flanco. Fianco. Flanc.

Faccão. Fazione. Façon.

Pança. Pancia. Panse.

Sobredente. Sopraddente. Surdent.

Barbudo. Barbuto. Barbu.

Veludo. Velluto. Velu.

Membrudo. Membruto. Membru.

Desmembrar. Smembrare. Démembrer.


Troub. Cat. Esp.


Escarnar, descarnar. Descarnar. Escarnar, descarnar.

Magreza. Magreza. Magreza.

Desfigurar. Desfigurar. Desfigurar.

Desnaturar. Desnaturar. Desnaturar.

(desnaturalizar)

Merdos. Merdós. Merdoso. (de mierda)

Movimen. Moviment. Movimiento.

Viatge. Viatge. Viaje.

Aviar. Aviar. Aviar.

Desviamen. Desviament. Desviamiento.

Desviar. Desviar. Desviar.

Obviar. Obviar. Obviar.

Aventura. Aventura. Aventura.

Aventurier. Aventurer. Aventurero.

Aventurar. Aventurar. Aventurar.

Desaventura. Desventura. Desaventura.

Mesquin. Mesquí. Mezquino.

Desastrat. Desastrat. Desastrado.

Desastruc. Desastruch. Desastroso.

Angoissar. Angoissar. Angustiar.

Carencia. Carencia. Carencia.

Afan. Afany. Afán.

Afanar. Afanar. Afanar.

Guisa. Guisa. Guisa.

Maneira. Manera. Manera.

Semblan. Semblant. Semblante.

Semblansa. Semblansa. Semejanza.

Monstra. Mostra. Muestra.

Afaitar. Afaytar. Afeitar.

Afaitamen. Afaytament. Afeitamiento.

Contrafaire. Contrafer. Contrahacer.

Contrafazedor. Contrafaedor. Contrahacedor.

Desfaire, desfar.         Desfer. Deshacer.

Diversifiar. Diversificar. Diversificar.

Virar. Girar. Virar.


Tirar. Tirar. Tirar.

Estirar. Estirar. Estirar.

Retirar. Retirar. Retirar.

Retornar. Retornar. Retornar. (volver)


Port. It. Fr.

Escarnar, descarnar. Scarnare. Décharner.

Magreza. Magrezza. Maigresse.

Desfigurar. Sfigurare. Défigurer.

Desnaturar. Disnaturare. Dénaturer.

Merdoso. Merdoso. Merdeux.

Movimento. Movimento. Mouvement.

Viagem. Viaggio. Voyage.

Aviar. Avviare. Avier.

Desviamento. Sviamento. Déviement.

Desviar. Sviare. Dévier.

Obviar. Ovviare. Obvier.

Aventura. Avventura. Aventure.

Avantureiro. (aventureiro) Avventuriere. Aventurier.

Aventurar. Avventurare. Aventurer.

Desaventura. Disavventura. Désaventure.

Mesquinho. Meschino. Mesquin.

Desastrado. Disastrato. Désastré.

Desastroso. Desastroso. Désastreux.

Angustiar. Angosciare. Angoisser.

Carencia. Carenzia. Carence.

Affano. Affanno. Ahan.

Affanar. Affannare. Ahanner.

Guisa. Guisa. Guise.

Maneira. Maniera. Manière.

Semblante. Sembiante. Semblant.

Semelhança. Sembianza. Semblance.

Mostra. Mostra. Montre.

Affeitar. Affaitare. Afaiter.

Affeitamento. Affaittamento. Afaitement.

Contrafazer. Contraffare. Contrefaire.

Contrafazedor. Contrafattore. Contrefacteur.

Desfazer. Disfare. Défaire.

Diversificar. Diversificare. Diversifier.

Virar. Virare. Virer.

Tirar. Tirare. Tirer.

Estirar. Stirare. Etirer.

Retirar. Ritirare. Retirer.

Retornar. Ritornare. Retourner.


Troub. Cat. Esp.

Usar. Usar. Usar.

Usage. Usatge. Usaje.

Messatge. Missatge. Mensaje.

Mantener. Mantenir. Mantener.

Entretenir. Entretenir. Entretener.

Puiar. Pujar. Pujar. (subir)

Trabucar. Trabucar. Trabucar.

Tombar. Tombar. Tumbar.

Calar. Calar. Callar.

Tardansa. Tardansa. Tardanza.

Pelar. Pelar. Pelar.

Destrempar. Destemplar, destrempar. Destemplar.

Destempramen. (destrempamen); Destrempament. Destemplamiento.

Portador. Portador. Portador.

Custodi. Custodi. Custodio.

Maneiar. Manejar. Manejar.

Forsar. Forsar. Forzar.

Esforzar. Esforzar. Esforzar.

Recular. Recular. Recular. (culo)

Encontra. Encontre. Encuentro.

Encontrar. Encontrar. Encontrar.

Praticar. Practicar. Practicar.

Aparelh. Aparell. Aparejo.

Prest. Prest. Presto.

Fornir. Fornir. Fornir.

Baisar. Besar. Besar.

Contrast. Contrast. Contraste.

Envit. Envit. Envite.

Cavalcar. Cavalgar. Cabalgar.

Cavalcada. Cavalcata. Cabalgada.

Cavalcadura. Cavalgadura. Cabalgadura.

Encavalcar. Encavalcar. Encabalgar.

Descavalcar. Descabalcar. (descavalcar) Descabalgar.

Galop. Galop. Galope.

Galaupar. Galopar. Galopear. (galopar)

Trot. Trot. Trot.


(N. E. página cortada a la izquierda.)

Port. It. Fr.

*Usar Usare. User.

*Usagem  Usaggio. Usage.

*Messagem Messaggio. Message.

* Mantenere. Maintenir.

* Intrattenere. Entretenir.

* Poggiare. Puier.

* Traboceare. Trébucher.

* Tomare, tombolare. Tomber.

* Calare. Caler.

* Tardanza. Tardance.

* Pelare. Peler.

* Distemperare. Détremper.

* Distemperamento. Détrempement.

* Portatore. Porteur.

* Custode. Custode.

* Maneggiare. Manier.

* Forzare. Forcer.

* Sforzare. Efforcer.

* Rinculare. Reculer.

* Incontro. Encontre.

* Incontrare. Encontrer.

* Praticare. Pratiquer.

* Apparecchio. Appareil.

* Presto. Prest.

* Fornire. Fournir.

* Bacciare. Baiser.

* Contrasto. Contraste.

* Invito. Envit.

* Cavalcare. Chevaucher.

* Cavalcata. Cavalcade.

* Cavalcatura. Chevauchéure.

* Incavalcare. Enchevaucher.

* Discavalcare. Déchevaucher.

* Galoppo. Galop.

*, galopear. Galoppare. Galopper.

Trotto. Trot.


(sic:)

Que d' observations j' aurais à présenter sur les mo*

us dans ce paragraphe! Comment concevoir que *

les langues néolatines eussent disposé, chacune à son

rivées du latin, les autres dérivées du latin, mais avec

Dans les mots que le latin n' a pas fournis, on distin-

retirar, tombar, calar.

Dans ceux dont la racine est latine, de trabucus a été

desviamen desviar; d' astrum, les adjectifs desastrat,

le verbe aventurar et les substantifs aventurier, desaven-

les dérivés de caballus, latin, cavalcar, cavalcada,

marquer que les mots trot, galop, galaupar, n' ont

usage, tant d' expressions identiques, les unes non dé-

des modifications uniformes?

guera anca, pansa, flanc, afan, afanar, guisa, tirar,

formé trabucar, de via, sont dérivés viatge, aviar,

desastrut; de manus, le substantif maniera; de venir,

tura. J' appelle surtout l' attention des philologues sur

cavalcadura, encavalcar, descavalcar, en faisant re-

aucun rapport avec la langue latine.

Parmi les mots classés dans ce paragraphe, on ren*

quelques uns, tels que perdo, perdonar, basta*

fournie par la langue latine, comme amistat, enamo*

n' applaudira-t-on pas à l' industrieuse composition

verbes, consuefacere et consuescere, les verbes ron*

langue romane ayant fait costum, c'est avec le sec*

tumar et acostumar.

quera que la grande parties ont dérivés du latin, excepté

franqueza, etc.; parmi les mots dont la racine a été

desamar, venus d' amor, et agradar, venu de gratus,

verbes costumar et acostumar? Le latin fournissait deux

n'en ont rien emprunté; mais de consuetudinem la

de ce substantif qu' ont été formés les deux verbes cos-



§. X.

Relations de famille, de société; amour, qualités, nobles


Troub. Cat. Esp.

Enparentar. Emparentar. Emparentar.

Linhatge. Llinatge. Linaje.

Paternal. Paternal. Paternal.

Fraternal. Fraternal. Fraternal. (de frater)

Compaire. Compare. Compadre.

Comaire. Comare. Comadre.

Confraire. Confrare. Confrade. (frater; cofradía)

Compan. Compagn. (Company)Compaño. (compañero)

Acompanhar. Acompanyar. Acompañar.

Bastard. Bastard. Bastardo.

Amistat. Amistat. Amistad.

Desamar. Desamar. Desamar.

Enamorar. Enamorar. Enamorar.

Abrassar. Abrassar. Abrazar.

(Abrasar Abrasar Abrazar)

Confederation. Confederació. ; Confederation (confederación).

Ciutadan. Ciutadá. Ciudadano.

Condeyssendre. Condescendir. Condescender.

Socors. Socors. Socorro.

Oblidar. Oblidar. Olvidar.

Remembransa. Remembrança. Remembranza.

Activitat. Activitat. Actividad.

Coratge. Coratge. Coraje.


§. X.


amitié, impressions morales, bonnes 

sentiments, etc.


Port. It. Fr.

Emparentar. Imparentare. Emparenter.

Linhagem. Lignaggio. Lignage.

Paternal. Paternale. Paternel.

Fraternal. Fraternale. Fraternel.

Compadre. Compare. Compère.

Comadre. Comare. Commère.

Confrade. Confrate. Confrère.

Companhão. Compagno. Compain, compagnon.

Acompanhar. Accompagnare. Accompagner.

Bastard. Bastardo. Bastard.

Amistade. Amistà. Amisté. (amitié)

Desamar. Disamare. Désaimer.

Enamorar. Innamorare. Enamourer.

Abraçar. Abbracciare. Embrasser.

Confederação  Confederazione. Confédération.

Cidadão. Cittadino. Citadin.

Condescender. Condescendere. Condescendre.

Socorro. Soccorso. Secors.

Olvidar. Obbliare. Oublier.

Remembrança. Rimembranza. Remembrance.

Actividade. Attività. Activité.

Coragem. Coraggio. Corage.


Troub. Cat. Esp.

Coratjos. Coratjos. Corajoso. (corajudo)

Cordial. Cordial. Cordial.

Misericordios. Misericordios. Misericordioso.

Caritatiu. Caritatiu. Caritativo.

Perdo. Perdó. Perdón.

Perdonar. Perdonar. Perdonar.

Franc. Franc. Franco.

Franqueza. Franquesa. Franqueza.

Gentileza. Gentilesa. Gentileza.

Seguransa. Asseguransa. Seguranza.

Assegurar. Assegurar. Asegurar.

Largueza. Llarguesa. Largueza.

Sentimen. Sentiment. Sentimiento.

Consentimen. Consentiment. Consentimiento.

Interessar. Interessar. Interesar.

Grat. Grat. Grato.

Agradar. Agradar. Agradar.

Lealtat. Llealtat. Lealtad.

Fiar, fizar. Fiar. Fiar.

Confidar. Confiar. Confiar.

Confisansa. Confiansa. Confianza.

Costumar. Costumar. Costumbrar. (costumbre)

Acostumar. Acostumar. Acostumbrar.

Plaser. Plaer. Placer.

Desieg. Desitgi. (desitg) Deseo.

Vregognos (vergognos); Vergonyos. Vergoñoso. (vergonzoso)

Meravelha. Maravella. Maravilla.

(N. E. Hay muchísimas variantes en la palabra romana meravelha y sus derivadas.)

Maravelhar. Maravellar. Maravillar.

Maravillos. Maravellos. Maravilloso.

Remirar. Remirar. Remirar.


Port. It. Fr.

Coraçudo. Coraggioso. Courageux.

Cordial. Cordiale. Cordial.

Misericordioso. Misericordioso. Misericordios.

Caritativo. Caritativo. Caritatif.

Perdão. Perdono. Pardon.

Perdoar. Perdonare. Pardonner.

Franco. Franco. Franc.

Franqueza. Franchezza. Franchise.

Gentileza. Gentilezza. Gentillesse.

Seguransa. Sicuranza. Séurtance.

Assegurar. Assicurare. Asséurer.

Largueza. Larghezza. Largesse.

Sentimento. Sentimento. Sentiment.

Consentimento. Consentimento. Consentement.

Interessar. Interessare. Intéresser.

Grado. Grado. Gret. (mal gré)

Agradar. Aggradare. Agréer.

Lealtade. Lealtà. Loyauté.

Fiar. Fidar. Fier.

Confiar. Confidare. Confier.

Confianza. Confidanza. Confiance.

Costumar. Costumare. Coutumer.

Acostumar. Accostumare. Accoutumer.

Plazer. Piacere. Plaisir.

Desejo. Desio. Désir.

Vergonhoso. Vergognoso. Vergogneux.

Maravilha. Maraviglia. Merveille.

Maravilhar. Maravigliare. Merveiller.

Maravilhoso. Maraviglioso. Merveilleux.

Remirar. Rimirare. Remirer.


§. XI.


mauvaises qualités, mauva*


Troub. Cat. Esp.

Deshonest. Deshonest. Deshonesto.

Deshonestetat. Deshonestedat. Deshonestidad.

Deshonor. Deshonor. Deshonor.

Deshonrar, deshonorar; Deshonrar. Deshonrar.

Desleal. Deslleal. Desleal.

Deslealtat. Desllealtat. Deslealdad. (deslealtad)

Desmesura. Desmesura. Desmesura.

Coart. Coart. Cobarde.

Coardia. Cobardia. Cobardía.

Malvat. Malvad. Malvado.

Cobeitar. Cobdiciar. Codiciar.

Cubitia. Cobdicia. Codicia.

Subtileza. Sutilesa. Subtileza.

Subtiliar. Subtilisar. Subtilizar.

Contrariar. Contrariar. Contrariar.

Desmentir. Desmentir. Desmentir.

Fantasia. Fantasia. Fantasía.

Lausengier, lauzenjador; Lausengador. Lisonjeador.

Fenhemen. Fingiment. Fingimiento.

Enueg. Enug. Enojo.

Enoios. Enujos. Enojoso.

Enuiar. Enujar. Enojar.

Trufar. Trufar. Trufar. (reírse de)

Paoros. Pavoros. (pavorós) Pavoroso.

Espavent. Espant. Espaviento.

Espaventar. Espantar. Espantar.

Molleza. (moll) Mollesa. Molleza. (mullido)

Orguelh. Orgull. Orgullo.

Orguelhos. Orgullos. Orgulloso.

Falsari. Falsari. Falsario.

Puta. Puta. Puta.

Brutal. Brutal. Brutal.


§. XI.

(N. E. página cortada a la izquierda.)

*ents, mauvaises actions.


Port. It. Fr.

* Disonesto. Déshonnête. 

* Disonestità. Déshonnêteté.

* Disonore. Déshonneur.

* Disonorare, desonrare. Déshonorer.

* Disleale. Déloyal.

* Dislealtà. Déloyauté.

* Dismisura. Desmesure.

* Codardo. Couart.

* Codardia. Couardise.

* Malvaggio. Malvais.

* Cubitare. Convoiter.

* Cupidizia. Convoitise.

* Sottigliezza. Subtilesse.

* Sottigliare. Subtiliser.

* Contrariare. Contrarier.

* Smentire. Démentir.

* Fantasia. Fantaisie.

* Lusinghiere. Losengier, losengeour.

* Fingimento. Feignement.

* Noja. Ennui.

* Annojoso. Ennuyeux.

* Annojare. Ennuyer.

* Truffare. Truffer.

* Paoroso. Peureux.

* Spavento. Épouvante.

* Spaventare. Épouvanter.

* Mollezza. Mollesse.

* Orgoglio. Orguel.

* Orgoglioso. Orgoillos.

* Falsario. Faussaire.

* Putta. (puttana) Pute.

* Brutale. Brutal.


Troub. Cat. Esp.

Nesci. Neci. Necio.

Venjansa. Venjansa. Venganza.

Venjador. Venjador. Vengador.

Desdenh. Desdeny. Desdén.

Destruimen. Destruiment. Destruimiento. (destrucción)

Corrumpemen. Corrompiment. ; Corrompimiento. (corrupción)

Batemen. Batimen. Batimiento.

(sic:)

Avant d' indiquer les principaux termes de ce *paragraphe

je ferai remarquer le mot composé malvat, adopté par *

celui qui va mal. Le latin avait donné l' exemple de *

mots l' adverbe male; c'est en s' emparant de cette for-*

Dans ce même paragraphe coart, coardia, enueg,

des langues autres que la latine.

qui n' ont pas été fournis par la langue latine,

les langues néolatines, et créé pour exprimer

*r les qualités ou les actions, en apposant aux

*ue la langue romane produisit malvat.

enuiar, orguelh, orguelhos, sont empruntés à


§. XII.

Commerce, trafic, achat, vente, échanges,

marine,


Troub. Cat. Esp.

Cost. Cost. Costo.

Costar. Costar. Costar.

Gazanh. Gazagn. Gano. (ganancia, beneficio)

Gazanhar. Gazagnar. (guanyar) ; Ganar.

Profeit. Profit. Provecho.

Profeitar. Profitar. Provechar.

Feira. Feria. (fira) Feria.

Fazenda. Facenda. Facienda. (hacienda)

Prestar. Prestar. Prestar.

Botiga. Botiga. Botica. (: tienda; rebotica)

Mercadeiar. Mercadejar. Mercadear.

Desprezar. Despreciar. Despreciar.

Pes. Pes. Peso.

Contrapes. Contrapés. Contrapeso.

Contrapesar. Contrapesar. Contrapesar.


Port. It. Fr.

* Nescio. Nice.

* Vengianza. (vendetta) Vengeance.

* Vendicatore. Vengeur.

* Disdegno. Desdaing.

* Distruggimento. Destruisement.

* Corrompimento.         Corrumpement.

* Battimento. Battement.


§. XII.

(N. E. Podría corregir este texto mirando el índice de más arriba de parágrafos, pero lo dejo tal como lo leo en el PDF que tengo. No vale la pena perder mucho tiempo buscando otro PDF con más calidad.)

*chandises; produits industriels,

*gation, etc.


Port. It. Fr.

* Costo. Cost, coût.

* Costare. Coster.

* Guadagno. Gaaing.

* Guadagnare. Gagner.

* Profitto. Profeit.

* Profittare. Profiter.

* Fiera. Foire.

* Faccenda. Faciende.

* Prestare. Prester.

* Bottega. Boutique.

* Mercanteggiare. Marchander. (marchand)

* Disprezzare. Despriser.

* Peso. Poids.

* Contrappeso. Contrepoids.

* Contrappesare. Contrepeser.


Troub. Cat. Esp.

Comprar. Comprar. Comprar.

Prometedor. Prometedor. Prometedor.

Pagar. Pagar. Pagar.

Paga. Paga. Paga.

Pagamen. Pagament. Pagamento.

Apagar. Apagar. Apagar.

Recepta. Recepta. Receta.

Tara. Tara. Tara.

Bala. Bala. Bala.

Encant. Encant. Encante. (subasta)

Trafec. Trafag. Trafago. (tráfico)

Endeptar. Endeutar. Endeudar.

Cambiador. Cambiador. (mb) Cambiador.

Conditionar. Condicionar. Condicionar.

Comtar. Comptar. Contar.

(N. E. comptar, computar, computo, cómputo; comte : comité : conde)

Compte. Compte. Cuenta.

Recobramen. Recobrament. Recobramiento. (recobro)

Carrat. Quilat. Quilate.

Alcali. Alkali. Alcali. (álcali)

*Barataria. Barateria. Baratería.

Baratar. Baratar. Baratar.

Baratier. Barater. Baratero.

Marina. Marina. Marina.

Marinier. Mariner. Marinero.

Galera. Galera. Galera.

Bathelh. Batell. Batel.

Barca. Barca. Barca.

Embarcar. Embarcar. Embarcar.

Popa. Popa. Popa.

Vela. Vela. Vela.

Vogar. Bogar. Bogar.

Calafatar. Calafatejar. Calafetar. (calafatear)

Caramida. Caramida. Calamita.

Tramuntana. Tramontana. Tramontana.


Plusieurs des termes de commerce et de navigation

à la langue latine. Dans les termes de commerce, on r*

tara, carat; et parmi les mots dérivés du latin,


Port. It. Fr.

* Comprare. Compérer.

* Promettitore. Prometteur.

* Pagare. Payer.

* Paga. Paye.

* Pagamento. Payement.

* Appagare. Apaier.

* Ricetta. Recette.

* Tara. Tare.

* Balla. Balle.

* Incanto. Encan.

* Traffico. Trafic.

* Indebitare. Endetter.

* Cambiatore. Cambgeur.

* Condizionare. Conditionner.

* Contare. Compter.

* Conto. Compte.

* Ricuperamento. Recouvrement.

* Carato. Carat.

* Alcali. Alcali.

* Baratteria. Baraterie.

* Barattare. Barater.

* Barattiero. Barateor.

* Marina. Marine.

* Marinaro. Marinier.

* Galera. Galère.

* Batello. Batel.

* Barca. Barque.

* Imbarcare. Embarquer.

* Poppa. Poupe.

* Vela. Voile.

* Vogare. Voguer.

* Calafatare. Calfater.

* Calamita. Calamite.

* Tramontana. Tramontane.

(sic:)

*ésente ce paragraphe, sont entièrement étrangers

*era cost, costar, gazanh, gazanhar, botiga,

, 1°. comprar, venant de comparare, parce que *

l' action d' acheter est celle de comparer la valeur de l' 

*cant, que la langue romane forme d' in quantum, c' e*

termes de navigation, galera, bathelh, barca, em*

avec la langue latine; et barataria, baratar, bara

marins se rendent parfois coupables.


§. XIII.

parole, langag*

Troub. Cat. Esp.

Lenguatge. (lengatge) Llenguatge. Lenguaje.

Arenguar. Arengar. Arengar.

Arengua. Arenga. Arenga.

Girgo. Gergon. Jerigonza. (ver jargon)

Parlamen. Parlament. Parlamento.

Parlador. Parlador. Parlador. (hablador)

Estudiar. Estudiar. Estudiar.

Accentuar. Accentuar. Acentuar.

Crit. Crit. Grito.

Crida. Crida. Grita. (pregón)

Cridaire, cridador. Cridador. Gritador. (pregonero)

Cridar. Cridar. Cridar. (gritar, pregonar)

Desdire. Desdir. Desdecir.

Contradictori. Contradictori. Contradictorio.

Disputa. Disputa. Disputa.

Sophisticar. Sofisticar. Sofisticar.

Pensar. Pensar. Pensar.

Pensamen. Pensament. Pensamiento.

Avis. Avis. Aviso.

Avisar. Avisar. Avisar.

Entendemen. Entendement. Entendimiento.

Entendedor. Entendedor. Entendedor.

Conoissensa. Conexensa.; Conocencia. (conocimiento)

Razonamen. Rahonament. Razonamiento.

Requeremen. Requiriment. Requerimiento.

Acertar. Acertar. Acertar.

Certificar. Certificar. Certificar.


* avec celle de l' objet donné en retour; 2°. en-

à combien poussez-vous l' enchère?” Dans les

*gar, calafatar, caramida, n' ont aucun rapport

signé spécialement un genre de délit dont les


§. XIII.

*ndement, littérature, etc.


Port. It. Fr.

* Linguaggio. Langage.

* Aringare. Haranguer.

* Aringa. Harangue.

* Gergo. Jargon.

* Parlamento. Parlement.

* Parlatore. Parleur.

* Studiare. Étudier.

* Accentuare. Accentuer.

* Grido. Cri.

* Grida. Cride, crie.

* Gritadore. Crière, crieur.

* Gridare. Crier.

* Disdire. Dédire.

* Contradittorio. Contradictoire.

* Disputa. Dispute.

* Sofisticare. Sophistiquer.

* Pensare. Penser.

* Pensamento. Pensement.

* Avviso. Avis.

* Avvisare. Aviser.

* Intendimento. Entendement.

* Intenditore. Entendeur.

* Conoscenza. Connoissance.

* Ragionamento. Raisonnement.

* Richiedimento. Requèrement.

* Accertare. Acerter.

* Certificare. Certifier.


Troub. Cat. Esp.

Sabi. Sabi. Sabio.

(N. E. el catalán post Pompeyo Fabra, unos 100 años más tarde, intenta diferenciarse todo lo posible del castellano y de la lengua matriz, romance, occitano; por eso escriben ahora savi y no sabi, con b, que viene de la p de sapientem y variantes; canvi y no cambi, etc.)

Sabieza. Sabiesa. Sabieza.

Doctrinar. Endoctrinar. Doctrinar.

Doctrinador. Doctrinayre. Doctrinador.

Doctrinal. Doctrinal. Doctrinal.

Ensenhar. Ensenyar. Enseñar.

Trobar. Trobar. Trovar.

Trobaire, trobador. Trobador. Trovator. (trobador, poeta)

Maestria. Mestria. Maestría.

Cansoneta. Cansoneta. Chanzoneta. (cancioncita)

Romansar.                Romansar. Romanzar. (arromanzar)

Rima. Rima. Rima.

Rimar. Rimar. Rimar.

Novelha. Novella. Novela. (nueva)

Cobla. Cobla. Copla.

Contar. Contar. Contar.

Conte. Compte. Cuento.

Contaire. Contador. Contador.

Glozar. Glosar. Glosar.

Enginhar. Enginyar. Engeñar. (ingeniar)

Aprendre. Aprehendrer. Aprender.

Desaprendre. Desapendrer. Desaprender.

Emprendre. Empendrer. Emprender.


(sic:)

Parmi les mots dont la formation mérite d' être remar-

substantif, harangue, et arengar, verbe, haranguer.

à une langue étrangère, et arenga a signifié harangus,

écouter, et de même arengar, verbe haranguer, ou


§. XIV.

jeux, amusements,

Troub. Cat. Esp.

Dansar. Dansar. Danzar.

Dansa. Dansa. Danza.

Bal. Ball. Baile.


Port. It. Fr.
Sabedoria. Saviezza. Sagesse.
Doutrinar. Dottrinare. Doctriner.
Doutrinador. Dottrinatore. Doctrineur.
Doutrinal. Dottrinale. Doctrinal.
Ensinar. Insegnare. Enseigner.
Trovar. Trovare. Trouver.
Trovador. Trovatore. Trouvere, troubadour.
Mestria. Maestria. Mestrie.
Cançoneta. Canzonetta. Chansonnette.
Rima. Rima. Rime.
Rimar. Rimare. Rimer.
Novella. (novelha) Novella. Nouvelle.
Copla. Cobola. Couplet.
Contar. Contare. Conter.
Conto. Conto. Conte.
Contador. Contatore. Conteur.
Glossar. Glosare. Gloser.
Engenhar. Ingenare. Ingénier.
Apprender. Apprendere. Apprendre.
Desapprender. Disapprendere. Désapprendre.
Emprender. Imprendere. Emprendre.

*quée, les linguistes distingueront sans doute arenga,
Pour les former, renc, substantif, rang, a été emprunté
ou discours adressé à des personnes placées en rang pour
parler à des personnes rangées autour de soi.

§. XIV.
musique, chasse, etc.

Port. It. Fr.
Dançar. Danzare. Danser.
Dança. Danza. Danse.
Baile. Ballo. Bal.

Troub. Cat. Esp.
Dat. Dau. Dado.
Arpa. Arpa. Arpa.
Flauta. Flauta. Flauta.
Trompa, tromba. Trompa. Trompa.
Tabor. Tambor. (tabal) Tambor.
Quinta. Quinta. Quinta.
Joguador. Jugador. Jugador.
Cassa. Cassa. Caza.
Cassador. Cassador. Cazador.
Cassar. Cassar. Cazar.
Deport. Deport. (no sport) Deporte.

(sic:)
Ce paragraphe ne contient qu' un petit nombre
dansar, dansa, s' ils sont dérivés du latin, n' ont été
par les langues néolatines, de même que le mot bal.
Fortunat, flauta, trompa, tabor, n' ont pas été *
cassar, verbe, chasser, et cassador, substantif, ch*
et casses, substantifs, signifiant rets, filets, ont r*
plus étendue.

§. XV. 
médecine, maladies

Troub. Cat. Esp.

Ydropisia. Hidropesia. Hidropesía.
Plasmar. Pasmar. Pasmar.
Plasmazo. Pasmo. Pasmo.
Verdet. Verdet. Verdete.
Droga. Droga. Droga.
Lectuari. Electuari. Electuario.
Preservar. Preservar. Preservar.
Salvament. (salvamen) Salvament; Salvamiento. (salvamento)
Curable. Curable. Curable.
Incurable. Incurable. Incurable.
Cauterizacio. Cauterizació. Cauterización.
(N. E. caut : chaud: caliente; quemar, cauterizar )

(sic:)
Ce court paragraphe présente des mots dérivés ***
mots, mais ils méritent une attention particulière; car
*ployés dans l' acception précise de danser, de danse, que
instruments de musique, arpa, latinisé par le poète
*pruntés à la langue latine: et cassa, substantif, chasse,
*seur, quoique vraisemblablement dérivés du latin cassis
dans les langues néolatines une signification beaucoup

Port. It. Fr.
Dado. Dado. Dez.
Harpa. Arpa. Harpe.
Frauta. Flauto. Flûte.
Trompa. Tromba. Trompe.
Tambor. Tamburo. Tambour.
Quinta. Quinta. Quinte.
Jogador. Giuocatore. Joueur.
Caça. Caccia. Cace, chasse.
Caçador. Cacciatore. Cacéor.
Caçar. Cacciare. Chasser.
Deporte. Diporto. Deport.

§. XV.
traitement, poisons, etc.
 
Port. It. Fr.
Hidropesia. Idropisia. Hydropisie.
Pasmar. Spasimare. Pasmer.
Pasmo. Spasimo. Pamoison, spasme.
Verdete. Verdetto. Verdet.
Droga. Droga. Drogue.
Electuario. Elettuario. Electuaire.
Preservar. Preservare. Préserver.
Salvamento. Salvamento. Saulvement.
Curavel. Curabile. Curable.
Incuravel. Incurabile. Incurable.
Cauterização. Cauterizzazione. Cautérisation.

latin, et auxquels les langues néolatines ont adapté des
désinences différentes. Ydropisia vient du latin hyd*
manquait à la langue latine, et il a été créé par la lan*
et adopta quelques mots étrangers tels que droga, *

§. XVI.

Gouvernement, autorité, exercice *

Troub. Cat. Esp.
Poder. Poder. Poder.
Poderos. Poderós. Poderoso.
Governamen. Governament. Gobernamiento. (gobierno)
Mandamen. Mandament. Mandamiento.
Comandamen. Comandamen. Comandamiento. (comando)
Demanda. Demanda. Demanda. (petición)
Recomandar. Recomanar. Recomendar.
Junta. Junta. Junta.
Regidor. Regidor. Regidor.
Comunal. Comunal. Comunal.
Cort. Cort. Cort.
Cortes. Cortes. Cortés.
Cortesia. Cortesia. Cortesía.
Cortejar. Cortejar. Cortejar.
Descortes. Descortes. Descortés.
Descortesia. Descortesia. Descortesía.
Gabela. Gabella. Gabela.
Doana. Duana, aduana. Aduana.
Peatge. Peatge. Peaje.
Talha. Talla. Talla. (tipo de impuesto)
Talhar. Talhar. (tallar) Tajar.
Marc. Marc. Marco.
Bezan. Besant. Besante. (moneda, Bizancio)
Billo. Velló. Vellón.
Ducat. Ducat Ducado.

Parmi les mots que renferme ce paragraphe, il
*çais, depuis cour, et ses divers dérivés, cortes,
mots gabella, doana, peatge, talla, que la la*
*pisis; et salvament de salvatio. Le substantif cauterisatio
romane; elle créa aussi les adjectifs curable et incurable.

§. XVI.
pouvoir, cours, impositions, monnaies.

Port. It. Fr.
Poder. Potere. Poer.
Poderoso. Poderoso. Poderos.
Governamento. Governamento. Gouvernement.
Mandamento. Mandamento. Mandement.
Commandamento. Comandamento. Commandement.
Demanda. Dimanda. Demande.
Recommendar. Raccomandare. Recommander.
Junta. Giunta. Junte.
Regedor. Reggitore. Régisseur.
Communal. Comunale. Communal.
Corte. Corte. Cort.
Cortez. Cortese. Courtois.
Cortezia. Cortesia. Courtoisie.
Cortejar. Corteggiare. Courtiser.
Descortez. Discortese. Discourtois.
Descortezia. Discortesia. Discourtoisie.
Gabella. Gabella. Gabelle.
Aduana. Dogana. Douane.
Pedagio. Pedaggio. Péage.
Talha. Taglia. Taille.
Talhar. Tagliare. Tailler.
Marco. Marco. Marc.
Besante. Bisante. Besant.
Bilhão. Biglione. Billon.
Ducado. Ducato. Ducat.

distinguer le substantif cort, jadis cort, court, en fran-
*tesia, cortejar, descortes, descortesia; et encore les
latine n' a pas fournis. 

§. XVII.
Seigneurs, vassaux, féodalit*

Troub. Cat. Esp.
Senhoratge. Senyoratge. Señoraje. (señorío)
Senhoria. Senyoria. Señoría.
Senhoreiar. Senyorejar. Señorear.
Armas. Armas. (y no armes) Armas.
Castellan. Castellá. Castellán.
(N. E. castellán, castellá, châtelain, castlan, castlá, castellano, significa lo mismo que catalán.) 
Casar. Casar. Casar.
Casamen. Casament. Casamiento.
Homatge. Hommatge. (homenatge) Homenaje.
Vassal. Vassal. (vassall) Vasallo.
Vassalatge. Vassalatge. Vasalage. (vasallaje)
Cesar. Cesar. ; Cesar. (césar, Caesar, Kaiser, Zar)
Soudan. Soldá. Soldan.
Sultan. Sultá. Sultán.
Ducat. Ducat. Ducado.
Duguessa. Duquessa. Duquesa.
Marques. Marques. Marqués.
Marquesa. Marquesa. Marquesa.
Comtat. Comptat. Condado.
Vescoms. Vescompte. Vizconde. (vicecomite)
Vescomtat. Vescomptat. Vizcondad. (vizcondado)
(N. E. Se suele confundir comtat, comptat, pero viene de comite, conde, sin la p; compte, cuenta, computo, cómputo, computar, contar.)
Bar, baro. Baró. Baro. (barón; título)
Baronessa. Baronessa. Baronesa.
Baronia. Baronia. Baronía.
Ambassador. Embaxador. Embaxador. (embajador)
Ambassada. Embaxada. Embaxada. (embajada)
Marescal. Mariscal. Mariscal.
Capitani. Capitá. Capitán.
Bacalar, bachallier; Batxeller. Bachiller.
Nobleza. Noblesa. Nobleza.

La plupart des mots de ce paragraphe ont été
devoirs des vassaux, l' exercice de la féodalité, et l' o*
âge. Aussi en trouve-t-on peu qui soient dérivés du
que d' une manière détournée; tels que de senio*

§. XVII. 

Titres, dignités, etc.

Port. It. Fr.

Senhioragem. Signoraggio. Seigneurage.

Senhoria. Signoria. Seigneurie.

Senhorear. Signoreggiare. Seignorier.

Armas. Arme. Armes, armoiries.

Castellão. Castellano. Châtelain.

Casar. Casare. Caser.

Casamento. Casamento. Casement.

Homenagem. Omaggio. Hommage.

Vassallo. Vassallo. Vassal.

Vassallagem. Vassallaggio. Vasselage.

Cesar. Cesare. César.

Soldão. Soldano. Soudan.

Sultão. Sultano. Sultan.

Ducado. Ducato. Duché.

Duqueza. Duchessa. Duchesse.

Marquez. Marchese. Marquis.

Marqueza. Marchesa. Marquise.

Condado. Contado. Comté.

Visconde. Visconte. Vicomte.

Viscondado. Viscontado. Vicomté.

Barão. Barone. Baron.

Baroneza. Baronessa. Baronesse.

Baronia. Baronia. Baronie.

Embaixador. Ambasciatore. Ambassadeur.

Embaixada. Ambasciata. Ambassade.

Marechal. Maresciallo. Maréchal.

Capitão. Capitano. Capitaine.

Bacharel. Baccelliere. Bachelier.

Nobreza. Nobilezza. Noblesse.


doute créés à mesure que les droits des seigneurs, les

des dignités et des titres commencèrent dans le moyen

et ceux même qui ont leur racine latine n' ont été formés

mots senhoratge, senhoria, senhoreiar, etc., etc.


§. XVIII.

législation civile et criminelle


Troub. Cat. Esp.

For. For. Fuero. (valenciano Fur, Furs)

Accort. Accord. Acuerdo.

Acordansa. Acordanza. Acordanza.

Acordar. Acordar. Acordar.

Desacordar. Desacordar. Desacordar.

Licenciar. Llicenciar. Licenciar.

Promessa. Promesa. Promesa.

Contractar. Contractar. Contratar.

Ordonnansa. Ordenansa. Ordenanza.

Ordenamen. Ordenament. Ordenamiento.

Citation. Citació. Citación.

Clam, reclam. Clam, reclam. Clamo, reclamo.

Prova. Proba. Prueba.

Comissari. Comisari. Comisario.

Autenticar. Autenticar. Autenticar.

Habilitar. Habilitar. Habilitar.

Averar. Averiguar. Averiguar.

Ratificar. Ratificar. Ratificar.

Privilegiar. Privilegiar. Privilegiar.

Heretar. Heretar. Heredar.

Desheretar. Desheretar. Desheredar.

Envestitura. Investidura. Envestidura. (investidura)

Nullitat. Nullitat. Nulidad.

Annular. Anullar. Anular.

Assassin. Assessí. Asesino.

Legista. Legista. Legista.

Justiciar. Justiciar. Justiciar.

Jutjamen. Jutjament. Juzgamiento.

Justicier. Justicier. Justiciero.

Sentenciar. Sentenciar. Sentenciar.

Penar. Penar. Penar.

Esmenda. Emena. Enmienda.

Fustigar. Fustigar. Fustigar.


§. XVIII.

procédures, crimes, délits, fraudes, etc.


Port. It. Fr.

Foro. Foro. For.

Acordo. Accordo. Accord.

Acordança. Accordanza. Accordance.

Acordar. Accordare. Accorder.

Desacordar. Disaccordare. Désaccorder.

Licenciar. Licenziare. Licencier.

Promessa. Promessa. Promesse.

Contratar. Contrattare. Contracter.

Ordenança. Ordinanza. Ordonnance.

Ordenamento. Ordinamento. Ordenement.

Citação. Citazione. Citation.

Reclamo. Richiamo. Claim, reclaim.

Prova. Prova. Preuve.

Commissario. Commissario. Commissaire.

Authenticar. Autenticare. Authentiquer.

Habilitar. Abilitare. Habiliter.

Averiguar. Avverare. Avérer.

Ratificar. Ratificare. Ratifier.

Privilegiar. Privilegiare. Privilégier.

Herdar. Eredare. Hériter.

Desherdar. Diseredare. Déshériter.

Investidura. Investitura. Investiture.

Nullidade. Nullità. Nullité.

Annullar. Annullare. Annuler.

Assassino. Assassino. Assassin.

Legista. Legista. Légiste.

Justiçar. Giustiziare. Justicier.

Julgamento. Giudicamento. Jugement.

Justiceiro. Giustiziere. Justicier.

Sentenziar. Sentenziare. Sentencier.

Penar. Penare. Peiner.

Emenda. Emenda. Amende.

Fustigar. Frustare. Fustiger.


Troub. Cat. Esp.

Castic. Castig. Castigo.

Castiador. Castigador. Castigador.

Tormentar. Tormentar. Tormentar.

Decolacio. Decollació. Degollación.

Confrontacio. Confrontació. Confrontación.


Confrontar. Confrontar. Confrontar.

Ultratge. Ultratge. Ultraje.

Tort. Tort. Tuerto.

Diffamacio. Diffamació. Difamación.

Rufian. Rufiá. Rufián.

Maltractar. Maltractar. Maltratar.

Raubar. Robar. Robar.

Raubador. Robador. Robador.

Abusar. Abusar. Abusar.

Dampnificar. Dampnificar. Damnificar.


Les mots qui précèdent donneraient lieu à di*

surprenant que la langue latine, qui a fourni à la ro*

exprimer l' action, le droit d' hériter ou de déshé*

*tar, desheretar; 2.° je remarque plusieurs autres

du moins très utiles à la langue; justiciar, sente *


§. XIX.

armes, guerre, comba*

Troub. Cat. Esp.

Alabarda. Alabarda. Alabarda.

Flecha. Fletxa. Flecha.

Dart. Dard. Dardo.

Lanseta. Llanceta. Lanceta.

Lansada. Llansada. Lanzada.

Lansar. Llansar. Lanzar.

Peirier. Pedrer. Pedrero.

Mina. Mina. Mina.

Minar. Minar. Minar.

Corredor. Corredor. Corredor.


Port. It. Fr.

Castigo. Castigo. Chasti.

Castigador. Castigatore. Castiere.

Tormentar. Tormentare. Tourmenter.

Degollação. Decollazione. Décollation.

Confrontação. Confrontazione. Confrontation

Confrontar. Confrontare. Confronter.

Ultraje. Oltraggio. Oltrage.

Torto. Torto. Tort.

Diffamação.  Diffamazione. Diffamation.

Rufião. Ruffiano. Ruffien.

Maltratar. Maltrattare. Maltraiter.

Roubar. Rubare. Rober.

Roubador. Rubatore. Robeor.

Abusar. Abusare. Abuser.

Danificar. Dannificare. Dampnisier.


observations, je me borne aux suivantes: 1°. n' est-il pas

haeres, substantif, héritier, n' eut pas de verbes pour

il a fallu que les langues néolatines se donnassent here-

qui, dérivés de substantifs latins, étaient nécessaires, ou

penar, tormentar, confrontar, damnificar, adulterar.


§. XIX.

Bataille, tournois, etc.

Port. It. Fr.

Alabarda. Alabarda. Hallebarde.

Frecha. Freccia. Flèche.

Dardo. Dardo. Dard.

Lanceta. Lancetta. Lancette.

Lançada. Lanciata. Lançade. 

Lançar. Lanciare. Lancer. 

Pedreiro. Petrero. Pierrier.

Mina. Mina. Mine.

Minar. Minare. Miner.

Corredor. Corridore. Coureur.


Troub. Cat. Esp.

Guardar. Guardar. Guardar.

Garda. Guarda. Guarda.

Gardian. Guardiá. Guardián.

Gardador. Guardador. Guardador.

Angarda. Avantguarda. Avanguarda. (vanguardia)

Reiregarda. Retraguarda. Retaguarda. (retaguardia)

Esgardar. Esgnardar. Esguardar.

Guerra. Guerra. Guerra.

Guerrer. Guerrer. Guerrero.

Guerreiador. Guerrejador. Guerreador.

Guerreiar. Guerrejar. Guerrear.

Defendedor. Defenedor. Defendedor.

Banda. Banda. Banda.

Guida, guia. Guia. Guía.

Guidaire, guiador; Guiador. Guiador.

Guidar. Guiar. Guiar.

Desfiar. Desafiar. Desafiar.

Fortalessa. Fortalesa. Fortaleza.

Contrafort. Contrafort. Contrafuerte.

Scarmussa. Escaramussa. Escaramuza.

Assetiar. Assetjar. Asediar.

Assalt, assaut. Assalt. Asalto.

Assaliador. Assaltador. Asaltador.


Assautar. Assaltar. Asaltar.

Afrontar. Afrontar. Afrontar.

Sac. Saco. Saco.

Pilatge. Pillatge. Pillaje.

Plagar. Plagar. Plagar. (herir, llagar)

Ensanglentar. Ensagrentar. Ensagrentar. (ensangrentar)

Gastar. Gastar. Gastar. (gastadores)

Desarmar. Desarmar. Desarmar.

Colp. Colp. Golpe.

Signalar. Senyalar. Señalar.

Signal. Senyal. Señal.

Arson. Arsó. Arzón.

Coirassa. Cuyraça. Coraza.

Cota. Cota. Cota. (de malla)

Arnes. Arnes. Arnés.


Port. It. Fr.

Guardar. Guardare. Garder.

Guarda. Guardia. Garde.

Guardião. Guardiano. Gardien.

Guardador. Guardatore. Gardeur.

Vanguarda. Vanguardia. Avant-garde.

Retaguarda. Retroguardia. Arrière-garde.

Esguardar. Sgardare. Esgarder.

Guerra. Guerra. Guerre.

Guerreiro. Guerriero. Guerrier.

Guerreador. Guerreggiatore. Guerroyeur.

Guerrear. Guerreggiare. Guerroyer.

Defendedor. Difenditore. Défendeur.

Banda. Banda. Bande.

Guia. Guida. Guide.

Guiador. Guidatore. Guieres.

Guiar. Guidare. Guider.

Desafiar. Sfidare. Desfier.

Fortaleza. Fortezza. Forteresse.

Contraforte. Contrafforte. Contrefort.

Escaramuça. Scaramuccia. Escarmouche.

Assediar. Assediare. Assegier.

Assalto. Assalto. Assaut.

Assaltador. Assalitore. Assailleur.

Assaltar. Assaltare. Asalter.

Affrontar. Affrontare. Affronter.

Saque. Sacco. Sac, saccage.

Pilhagem. Piglio. Pillage.

Chagar. Piagare. Plaier. (plaie)

Ensanguentar. Insanguinare. Ensanglanter.

Gastar. Guastare. Gaster.

Desarmar. Disarmare. Désarmer.

Golpe. Colpo. Coup.

Sinalar. Segnalare. Signaler.

Sinal. Segnale. Signal.

Arção. Arcione. Arçon. 

Couraça. Corazza. Cuirasse.

Cota. Cotta. Cotte de mailles.

Arnez. Arnese. Harnois.


Troub. Cat. Esp.

Artilleria. Artilleria. Artillería.

Garnir. Guarnir. Guarnir.

Garnimen. Guarniment. Guarnimiento.

Garnison. Garnison. Guarnición.


Fugir. Fugir. Fugir. (huir)

Tregua. Tregua. Tregua.

Escampar. Escapar. Escapar.

Pressa. Pressa. Priesa. (prisa)

Presa. Presa. Presa.

Pres. Pres. Preso.

Prezonier. Presoner. Prisionero.

Conquistar. Conquistar. Conquistar.

Preservacio. Preservació. Preservación.

Tornei. Tornetj. Torneo.

Torneiar. Tornejar. Tornear.

Justa. Justa. Justa.

Justar. Justar. Justar.

Justador. Justador. Justador.

Ajustar. Ajustar. Ajustar.

Ajustamen. Ajustament. Ajustamiento.

Brandir. Brandir. Brandir.


On trouve ici divers mots relatifs à la guerre, *

mina, etc.


§. XX.

religion, croyances


Troub. Cat. Esp.

Celestial. Celestial. Celestial.

Cathezizar. Catequisar. Catequizar.

Canonizar. Canonisar. Canonizar.

Canonizacio. Canonisació. Canonización.

Canonista. Canonista. Canonista.

Preguiera. Preguiera. Pregaria. (plegaria)

Confessar. Confessar. Confesar.

Vodar. Votar. Votar.

Capa. Capa. Capa.


Port. It. Fr.

Artilheria. Artiglieria. Artillerie.

Guarnecer. Guarnire. Garnir.

Guarnecimento. Guarnimento. Garnement.

Guarnição. Guarnigione. Garnison.

Fugir. Fuggire. Fuir.

Tregoa. Tregua. Trève.

Escapar. Scampare. Eschapper. (échapper)

Pressa. Pressa. Presse.

Preza. Presa. Prise.

Prisão. Prigione. Prison, pris.

Prisioneiro. Prigioniere. Prisonnier.

Conquistar. Conquistare. Conquester.

Preservação. Preservazione. Préservation.

Torneyo. Torneo. Tournoi.

Tornear. Torneare. Tournoyer.

Justa. Giostra. Jouste.

Jostar. Giostare. Jouster.

Justador. Giostratore. Jousteur.

Ajustar. Aggiustare. Ajouster.

Ajustamento. Aggiustamento. Ajustement.

Brandir. Brandire. Brandir.


dérivés du latin: alabarda, flecha, dart, peirier,


§. XX.

superstitions, etc.


Port. It. Fr.

Celestial. Celestiale. Celestial.

Catequizar. Catechizzare. Catéchiser.

Canonizar. Canonizzare. Canoniser.

Canonização. Canonizzazione. Canonisation.

Canonista. Canonista. Canoniste.

Pregaria. Preghiera. Prière.

Confessar. Confessare. Confesser.

Votar. Votare. Vouer.

Capa. Cappa. Cape.


Troub. Cat. Esp.

Capelan. Capellá. Capellán.

Capelania. Capellania. Capellanía.

Cathedral. Catedral. Catedral.

Festa Festa . Fiesta.

Festejar. Festejar. Festejar.

Solemnisar. Solemnisar. Solemnizar.

Septuagesima. Septuagesima. Septuagésima.

Relicari. Reliquiari. Relicario.

Corporal. Corporal. Corporal.

Crucific. Crucifix. Crucifixo. (crucifijo)

Crucificar. Crucificar. Crucificar.

Prestre. Preste. Preste.

Sacristan. Sagristá. Sacristán.

Monge. Monjo. Monje.

Bedel. Bedell. Bedel.

Campanier. Campaner. Campanero.

Tonsurar. Tonsurar. Tonsurar.

Clercia. Clerecia. Clerecía.

Martiriar. Martirisar. Martirizar.

Penitencial. Penitencial. Penitencial.

Tomba. Tomba. Tumba.

Resuscitar. Resuscitar. Resucitar.

Descreire. Descreurer. Descreer.

Endiablar. Endiablar. Endiablar.

Paganisme. Paganisme. Paganismo.

Idolatrar. Idolatrar. Idolatrar.

Destin. Destino. (destí) Destino.

Fada. Fada. Hada.

Fadar. Fadar. Hadar.

Azar. Azar. Azar.


Ce paragraphe, relatif à la religion, aux croy

mots dont la racine est latine; il est pourtant *

substantif latin fatum, et que de ce dernier mot

fadar, verbe, fée, féer.


Port. It. Fr.

Capellão. Cappellano. Capelan.

Capellania. Cappellania. Chapellenie.

Cathedral. Cattedrale. Cathédral.

Festa. Festa. Feste. (fête)  

Festejar. Festeggiare. Festoyer.

Solemnisar. Solennizzare. Solemniser.

Septuagesima. Settuagesima. Septuagésime.

Relicario. Reliquiario. Reliquaire.

Corporal. Corporale. Corporal.

Crucifixo. Crocifisso. Crucifix.

Crucificar. Crocificare. Crucifier.

Preste. Prete. Prêtre. 

Sacristão. Sagrestano. Sacristain.

Monge. Monaco. Moine.

Bedel. Bidello. Bedeau.

Campainhero. Campanajo. Campanier.

Tonsurar. Tonsurare. Tonsurer.

Clerezia. Chiericia. Clergie.

Martirisar. Martirizzare. Martiriser.

Penitencial. Penitenziale. Pénitentiel.

Tumba. Tomba. Tombe.

Resuscitar. Risuscitare. Ressusciter.

Descrer. Discredere. Décroire.

Endiabrar. Indiavolare. Endiabler.

Paganismo. Paganesmo. Paganisme.

Idolatrar. Idolatrare. Idolâtrer. 

Destino. Destino. Destin.

Fada. Fata. Fée.

Fadar. Fatare. Féer.

Azar. Azzardo. Hazard.

aux superstitions, offre nécessairement beaucoup de

*quable que le substantif roman, destin, ait remplacé le

dérivés pour les langues néolatines fada, substantif,

Le grand nombre et l' identité de ces rapports (1), dans les six langues néolatines, ne laisseront plus de doute sur l' origine commune de ces langues, sur l' existence d' un type primitif. (2)

(1) Si je l' avais cru nécessaire, plusieurs autres exemples, que je n' ai pas cités, et qu' on trouvera parmi les divers articles du Lexique roman, auraient été classés dans ces paragraphes; d' ailleurs je n' ai indiqué que des mots appartenant aux six langues néolatines; j'ai renoncé à ceux qui se rencontrent seulement dans cinq, dans quatre de ces langues, etc.

(2) Il faudrait ici de longs développements pour rappeler les différentes modifications que chacune des langues néolatines a, selon son caractère et ses besoins, imposées à plusieurs des mots de la romane primitive: je me borne à quelques unes des principales.

Catalan. - Cette langue, comme celle des troubadours, supprime souvent le N final des substantifs et des adjectifs, surtout quand ils ne sont pas dérivés du latin, et la voyelle, qui précédait immédiatement ce N supprimé, est presque toujours marquée d' un accent aigu: anciá, plé, camí, caní, falcó, dejú, etc., etc. Quelquefois le catalan ajoute l' Y final à des mots terminés en AN, afan, engan, etc., afany, engany; il supprime aussi en certains mots le D intérieur: manamen pour mandamen, recomanar, pour recomandar.

Espagnol. - Cette langue place ordinairement un I avant l' E dans l' intérieur des mots: mandamento, mandamiento, change l' O intérieur en UE, cor, cuer, dona, dueña, porta, puerta. Quand deux mêmes consonnes se trouvent dans l' intérieur d' un mot, souvent l' espagnol n' en conserve qu' une.

Portugais. - La langue portugaise supprime souvent le L de l' intérieur des mots: filar, fiar; celo, ceo; salude, saude; ala, aa, color, dolor, côr, dôr: l' accent circonflexe avertit de la suppression d' un O. Elle change le PL en CH; plaga, chaga (esp. llaga), et supprime parfois le N placé avant la voyelle finale dans les mots, comme plano, chao; pleno, cheo (esp. lleno). Elle remplace de même le L intérieur des mots par le R:

claro, craro; obligar, obrigar; change l' AU roman en OU: aur, ouro.

Le M est souvent substitué au N final: commum, jardim; et ce M final est quelquefois ajouté à des mots terminés en i: mi, outrosi, mim, outrosim, etc., etc.

Italien. - La langue italienne rejette, comme une aspérité, la prononciation de deux consonnes différentes qui se suivent dans un mot, et, par euphonie, elle substitue à l' une la répétition de l' autre:

obviare, ovviare; acto, pacto: atto, patto. On trouve quelques exceptions pour des mots qui ont intérieurement lt, assaltare, oltraggio, etc. Elle a pris l' I au lieu de l' E, dans la préposition di, et dans les augments de, re, qui alors sont changés en di, ri, etc.

Français. - Voyez, pour les changements de l' A roman primitif en E, les Observations sur le Roman de Rou, p. 6-12.

Pour les verbes surtout, le français supprima tres souvent la consonne intérieure du mot latin ou roman; en voici quelques exemples:

Latin. Troubadours. Français.

Licare Licar Lier

Laudare Lauzar Louer

Mutare Mudar Muer

Sudare Suzar Suer. 

Et ainsi des mots: crier, châtier, nouer, convier, marier, prier, plier, publier, mendier, saluer, nier, jouer, éternuer, etc, etc.

Troubadours. Français. Troubadours. Français. 

Traucar Trouer Assegurar Asseurer.

Fadar Féer Agradar Agréer.

Je donne ici cet aperçu de quelques unes des modifications de mots

faites par les langues néolatines, parce que ces changements mêmes

concourent à prouver l' identité primitive de ces mots, que chacune de ces langues, en se détachant de la romane rustique, modifia d' après son caractère particulier.

Je crois inutile d' avertir que les voyelles euphoniques, ajoutées par quelques langues néolatines à la fin des mots primitifs romans, doivent étre comptées comme de simples modifications.

J' espère donner ailleurs des développements philologiques qui démontreront que chacune de ces langues a remanié les mots primitifs d' après un système régulier et constant.

Il me reste à résumer mon travail, en choisissant dans ces langues plusieurs désinences identiques de divers substantifs, adjectifs et verbes.

Le rapprochement de ces nombreuses flexions offrira une nouvelle preuve de la réalité du type commun, et surtout il révélera, à la curiosité des philologues, le mécanisme simple et constant qui, dans ces six langues nouvelles, a marqué, d' une empreinte spécialement uniforme, une aussi grande quantité de mots, les uns entièrement étrangers à la langue latine, les autres modifiés de cette langue par la seule adoption de la racine, et par la substitution d' une désinence nouvelle et commune.


Tableau de diverses désinences de mots romans.

Ce tableau présentera successivement quelques uns des substantifs, adjectifs et verbes romans qui n' ont pas été dérivés du latin, ou qui, en conservant la racine latine, ont changé la désinence,


§. Ier.  

Choix de divers substantifs que les six langues néolatines n' ont pas empruntés au latin.


A.

Ac. Sac. (1: Saccagement.) Ada. Bugada, fada.

Ala. Bala, sala. Alda. Falda.

Alha. Talha. An. Afan.

Anc. Banc, flanc. Anda. Banda, guirlanda.

Ian. Gardian, rufian. Anh. Gazanh.

Oan. Cordoan. Uan. Guan.

Andra. Calandra. Ansa. Dansa, pansa.

Ar. Azar. Arc. Marc, parc.

Arca. Barca. Arda. Garda, alabarda.

Ardia. Coardia. Arga. Farga.

Arra. Barra. Art. Dart, bastart.

Asa. Brasa. Assa. Cassa, bagassa.

At, m. Barat, at. At, f. Dyaphanitat.

Ata. Barata, sabata. Atge. Bagatge.


E.

Ec. Bec. Echa. Flecha.

Eda. Seda. Egua. Tregua.

El. Martel, fardel. Ela. Gabela.

Elh. Batelh. Elha. Botelha.

En. Palafren, abaissamen. Enda. Benda.

Engua. Arengua. Era. Galera.

Erc. Alberc. Erla. Perla.

Erra. Guerra, barrera.         Es. Arnes.

Esta. Foresta. Eta. Lanseta.

Eza. Baisseza.


I.

I. Alcali. Ic. Pic.

Icle. Cicle. Ida. Brida, caramida, crida.

Ier. Brasier. Iga. Botiga.

Il. Baril. Ila. Fila.

In. Camin, jardin, assassin. Ina. Mina.

Is. Vernis. Isa. Camisa.

Ison. Garnison. Ista. Lista.

Uit. Bruit.


O.

O. Lato, girgo. Oana. Doana.

Oart. Balloart. Oc. Boc.

Ofa. Cofa. Oga. Droga.

Ola. Bola. Ota. Cota.

Olp. Colp. On. Baston, boton.

Op. Galop. Dor. Trobador, cassador.

Orra. Borra. Osc. Bosc.

Ost. Cost. Ot. Trot.

Ota. Cota, bota.


U.

Uida. Guida. Uisa. Guisa.

Ur. Azur. Ussa. Scarmussa.


§. II.

Choix de divers substantifs dont les six langues néolatines ont emprunté la racine au latin, et ont changé la désinence.

A.

Latin. Roman. Latin. Roman.

Ac. Saccus. Sac. Ada. Piper. Pebrada.

Caballus. Cavalcada.

Diurnus. Jornada.

Adaria. Pratum. Pradaria. Agre. Vinum acre. Vinagre.

Aire. Trobar. Trobaire. Airia. Barba. Barbairia.

Al. Casa. Casal. Alc. Giro falco. Gerfalc. (girfalc)

Alh. Batuere. Batalh. Alha. Batuere. Batalha.

Oalha. Victus. Vitoalha. Alt. Salire. Assalt.

Am. Clamare. Reclam. An. Panis. Compan.

Civitas. Ciutadan. Ana. Capere. Cabana.

Fons. Fontana. Anda. Via, victus. Vianda.

Anha. Mons. Montanha. Ania. Capella. Capellania.

Ansa. Corda. Acordansa. Us. Usansa.

Simulare. Semblansa. Appa. Caput. Cappa.

Ar. Baccalaureus. Bacalar. Pila. Pilar.

Ara. Clarus. Clara. Aria. Caballus. Cavalaria.

Arga. Currus. Carga. As. Passus. Compas.

Assa. Corium. Coirassa. Ast. Contrastare. Contrast.

At, m. Batuere. Debat. Dux. Ducat.

At, f. Bellus. Beltat. Amicitia. Amistat.


Ata. Datum. Data.

Atge. Via. Viatge; Ultra. Ultratge; Persona. Personatge. Us. Usatge.

Aza. Basis. Baza.


E.

Edor. Batuere. Batedor. Corre. Corredor.

Ei. Tornare. Tornei. Eira. Ripa. Ribeira.

Manus. Maneira.

Iera. Lavare. Lavandiera

Eit. Profectus. Profeit. El. Dominus. Donzel.

Elha. Cornix. Cornelha. Novus. Novelha.

Domina. Donzella. Men. Salvatio. Salvamen.

Punctum. Apuntamen. Casa. Casamen.

Nasci. Nayssemen. Via. Desviamen.

Crescere. Creissemen. Movere. Movimen.

Encia. Carere. Carencia. Enda. Facere. Fazenda.

Tendere. Tenda. Enh. Dignari. Desdenh.

Er. Placere. Plaser. Era. Pyrus. Pera.

Primum ver. Primavera. Ercia. Clericus. Clercia.

Erta. Coopertus. Cuberta. Es. Prehendere. Pres.

Essa. Dux. Duguessa. Fort. Fortalessa.

Est. Praestatio. Prest. Esta. Festum. Festa.

Estia. Carere. Carestia. Et. Clarus. Claret.

Saccus. Saquet. Eta. Viola. Violeta.

Eza. Altus. Alteza. Ezza. Asper. Asprezza.

Grandis. Grandezza.


I.

I. Caput. Capitani. Electuarium. Lectuari.

Ic. Castigare. Castic. Ieg. Desiderium. Desieg.

Ier. Barba. Barbier. Prehendere. Presonier.

Iera. Carrus. Carriera. Uiera. Precari. Preguiera.

In. Destinare. Destin. Ina. Mare. Marina.

Inta. Quintus. Quinta. Is. Visus. Avis.

Issa. Pel. Pelissa. Ista. Lex. Legista.

Canon. Canonista. Visus. Vista.

It. Quiritare. Crit. Cabra (capra). Cabrit.


O.

Obla. Copula. Cobla. Odi. Custos. Custodi.

Omba. Tumulus. Tomba. Oms. Vicecomes. Viscoms.

Ompra. Comparatio. Compra. Ompte. Computus. Compte.

On. Corda. Cordon. Oncha. Punctum. Poncha.

Onstra. Monstrare. Monstra. Ontra. Contra. Encontra.

Opa. Cupa. Copa. Io. Indiscretus. Indiscretio.

Ion. Campus. Campion. Or. Forum. For.

Ora. Morari. Demora. Oria. Senior. Senhoria.

Ors. Succurrere. Socors. Ort. Corda. Accort.

Tortus. Tort. Otja. Locare. Lotja.

Ova. Probatio. Prova. (N. E. lógico proba)


U.

Uda. Adjutorium. Ajuda. Ueit. Bis coctus. Biscueit.

Uga. Testudo. Tartuga. Uilla. Acutus. Aguilla.

Unta. Jungere. Junta. Ura. Caballus. Cavalcadura.

Cingere. Centura. Venir. Aventura.

Cooperire. Cubertura. Urier. Venir. Aventurier.

Uta. Disputatio. Disputa.

Je me suis presque toujours borné à rapporter un seul exemple, quand j' aurais pu indiquer un très grand nombre de substantifs romans formés par le même mécanisme grammatical. Je n' ai voulu ici que constater le

fait primitif.


§. III. 

Choix fait, parmi les six langues néolatines, de quelques adjectifs empruntés à des langues étrangères.


A.

Anc. Blanc. Art. Coart.

As. Bas. At. Malvat.

Au. Brau.


E.

Es. Cortes, descortes. Elh. Velh, vermelh.


I.

In. Mesquin.


§. IV.

Choix de divers adjectifs qui, dans les six langues néolatines, ont tiré leur racine du latin, et ont pris une désinence particulière.

A.

Latin. Roman. Latin. Roman.

Al. Brutus. Brutal. Campus. Campal.

Paternus. Paternal. Fraternus. Fraternal.

Cor. Cordial. Diurnus. Jornal.

Lex. Desleal. An. Antiquus. Ancian.


At. Astrum. Desastrat. Atge. Silva. Salvatge.


E.

El. Bellus. Bel.

Est. Praestò. Prest. Honestus. Deshonest.


I.

I. Nesciens (ne + sciens). Nesci. Sapiens. Sabi.

Ori. Contradictor. Contradictori. Finis. Fin.


O.

Os. Acetum. Acetos.         Cor. Coratjos.

Crassus. Gros. Trabalh. Trabalhos.

Ossier. Crassus. Grossier.


U.

Iu. Discursus. Discursiu. Excessus. Excessiu.

Unitus. Unitiu. Uch. Astrum. Desastruch.

Ut. Barbatus. Barbut. Membrosus. Membrut.

Villosus. Velut. (N. E. como Guifré, Wifredo pilós)



Guifré, Wifredo pilós

§. V. 

Choix de verbes en AR qui existent dans les six langues romanes, et dont le latin n' a pas fourni la racine.

(N. E. me parece que Raynouard aquí falla como una escopeta de feria.)

A.

Abaissar. Abotonar. Abrasar.

Acaptar. Afanar. Albergar.

Anar. Angoissar. Aplanar.

Arengar. Atrapar.


B.

Baissar. Balansar. Ballar.

Bastar. Bendar. Bernicar.

Blanqueiar. Botar. Botonar.

Bramar. Brillar. Bufar.


C.

Calar. Caminar. Cassar.

Comensar. Costar.


D.

Dansar. Demarchar. Derocar.


E.

Embarcar. Embarrar. Encaminar.

Esgardar. Estirar.


F.

Fadar. Forregiar.


G.

Galaupar. Guardar. Guerreiar.

Guidar.


L.

Lansar. Listar.


M.

Mancar. Marcar. Martellar.

Minar.


P.

Picar.


R.

Retirar. Rimar. Robar.

Romansar.


T.

Talhar. Tirar. Tocar.

Tombar. Trabalhar. Trabucar.

Trovar.


V.

Varar.


§. VI.

Choix de verbes des six langues néolatines *que empruntant seulement leur racine aux mots latins, ont pris la terminaison en AR.


A.

Abrassar. Accentuar. Acerar.

Acertar. Acordar. Acostar.

Acostumar. Acumpanhar. (acompanhar) Afaitar.

Afinar. Afrontar. Agradar.

Agusar. Ajustar. Alinhar.

Alumnar. Annular. Aplanar.

Apontar. Argentar. Assaborar.

Assautar. Atisar. Autenticar.

Aventurar. Averar. Aviar.


B.

Baisar. Balansar. Banhar.

Batalhar.


C.

Cambiar. Canonisar. Caponar.

Cardar. Casar. Cathezizar.

Cavalcar. Certificar. Clavelar.

Confinar. Confrontar. Contar.

Contrariar. Cridar.


D.

Damnificar. Deissoterrar. Desacordar.

Desamar. Desarmar. Descargar.

Descarnar. Descaussar. Descavalcar.

Desferrar. Desfidar. Desfigurar.

Desfilar. Desheretar. Desmembrar.

Desnaturar. Destrempar. Desviar.

Diversifiar. Doctrinar.


E.

Embasmar. Emplegar. Enamorar.

Encargar. Encarnar. Encavalcar.

Encontrar. Endiablar. Enfornar.

Enginhar. Enparentar. Ensanglentar.

Ensenhar. Enviar.


F.

Ferrar. Festejar. Filar.

Forsar. Fustigar.


G.


Gastar. Glosar.


H.

Habilitar. Heretar.


I.

Idolatrar.


J.

Justar. Justiciar.


L.

Lardar. Licenciar. Limitar.


M.

Maltraitar. Maneiar. Martiriar.

Mescabar. Murar.


O.

Obviar.


P.

Parlar. Pasturgar. Pelar.

Penar. Plagar. Plasmar.

Pratiquar. Privilegiar. Puiar.


R.

Raisfinar. Ratificar. Rectificar.

Recular. Retornar. Rigar.

S.

Saborar. Senhoreiar. Sentenciar.

Signalar. Sobredaurar. Solemnisar.


T.

Tonsurar. Tormentar. Torneiar.

Trespassar. Trillar.


V.

Ventar. Verdeiar. Virar.


§. VII.

Choix de verbes qui, dans les six langues néolatines, ont abandonné les conjugaisons latines en I, ERE, IRE, etc. pour prendre la conjugaison romane AR.

Latin. Roman. Latin. Roman.

Abuti. Abusar. Assidere. Assetiar.

Calefacere. Calfar. Colere. Cultivar.

Confiteri. Confessar. Contrahere. Contractar.

Crucifigere. Crucificar. Debere. Endeptar.

Deserere. Desertar. Dulcescere. Adolzar.

Miscere. Mesclar. Nivere. Nevar.

Oblivisci. Oblidar. Rapere. Raubar.

Rectum facere. Rectificar. Resurgere. Resuscitar.

Studere. Estudiar. Tremere. Tremblar.

Uti. Usar. Vovere. Volar