| laberinto, laberintos |
laberinto, laberintos |
| labio, labios |
labio, labios |
| labor, labors |
labor, labores |
| laborable, laborables |
laborable, laborables |
| laboral, laborals |
laboral, laborales |
| lactán, chiquet que mame |
lactante, chiquillo que mama |
| Ladruñán y cánio. Paraules inventades per Juan Ramón Zorrilla de Valjunquera |
Zorrilla de Valjunquera |
| Lambada – cagada de Lambán (bambán), presidén de la DGA |
lambada, baile – cagada de Lambán |
| lamén, laméns |
lamento, lamentos |
| Lamentá, lamentás |
lamentar, lamentarse |
| lamentánse |
lamentándose |
| Lámpara, lámpares |
Lámpara, lámparas |
| Langosta, langostes, langostino, langostinos – llangosto = saltamontes |
Langosta, langostas, langostino, langostinos – saltamontes |
| lapidán (g), codoleján, apedregán |
lapidando, apedreando |
| lateral, laterals |
lateral, laterales |
| latí (v) bategá |
latir el corazón |
| latí, bategá, bombejá lo cor |
latir, bombear el corazón |
| latíe |
latía |
| látigo, látigos (vore surriaca) |
látigo, látigos |
| latín, llatí – latinajo, latinajos |
Latín – latinajo, latinajos |
| latino, de latinoamérica, latinos |
latino, de latinoamérica, latinos |
| latit, latits, batec, batecs |
latido, latidos |
| laúd, laúds |
laúd, laúdes |
| laudes, cántics de (y salmos) |
cánticos de laudes |
| lavandería |
lavandería |
| lay, la hay, la hai, l´hai fet |
la he hecho |
| lealíssim |
lealísimo |
| lealmen |
lealmente |
| lealtat |
lealtad |
| lechera, dona que repartíx la lleit y lo ressipién aon porte la lleit |
lechera (mujer y recipiente) |
| lechera, lecheres – aon se fique la lleit – dona que ven lleit, antigamen per les cases. |
lechera, lecheras – donde se pone la leche – mujer que vende leche, antiguamente por las casas |
| lechero |
lechero |
| lechero, lecheros |
lechero, lecheros, los que venden leche |
| Lechussa, ólipa, chuta – lechusses, chutes, ólipes (vore mussol) |
lechuza, lechuzas |
| lecsió, lecsións |
lección, lecciones |
| lecsións |
lecciones |
| lectó, lectós |
lector, lectores |
| lectura, lectures |
lectura, lecturas |
| legaña, legañes als ulls |
legaña, legañas en los ojos |
| Legañós, legañosos |
Legañoso, legañosos |
| legañosa, legañoses |
legañosa, legañosas |
| legítim, legítims |
legítimo, legítimos |
| legítimamen |
legítimamente |
| Legua, legües, medida de distánsia o llargária |
Legua, leguas, medida de distancia |
| lejía, lejíes |
lejía, lejías |
| Lejía, lejíes - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) |
lejía |
| lejía, lleixiu |
lejía |
| lenguaje |
lenguaje |
| lensería, roba interió |
lencería, ropa interior |
| lenta, lentes |
lenta, lentas |
| lentamén |
lentamente |
| lentitut |
lentitud |
| lento, len |
lento, lentos |
| León, lleó (pantera leo) – lo lleó del Maestrat |
León – el león del Maestrazgo |
| leona |
leona |
| leprós, leprosos |
leproso, leprosos |
| leprosa, leproses |
leprosa, leprosas |
| les |
las |
| letanía, letaníes |
letanía, letanías |
| letargo |
letargo |
| levadura, llevat |
levadura |
| leve |
leve |
| leves |
leves |
| ley, leys (latín lex) |
ley, leyes |
| Li |
le |
| liá |
liar |
| liál |
liarlo |
| lián (g) |
liando |
| liberá |
liberar |
| liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada |
liberar |
| liberal |
liberal |
| libéral |
libéralo, líbralo |
| libéral |
libéralo |
| liberalidat |
liberalidad |
| liberalisme |
liberalismo |
| liberalmen |
liberalmente |
| liberals |
liberales |
| libertat, llibertat, libertats, llibertats |
libertad |
| Libránla, lliuránla |
librándola |
| Libránlo, lliuránlo |
librándolo |
| libránme |
librándome |
| librat, lliurat |
librado |
| librátos, lliurátos |
libraros |
| libre, lliure, libres, lliures |
libre, libres |
| libremen |
libremente |
| libres |
libres |
| licor, licors |
licor, licores |
| líe |
lía |
| liebre, llebre, liebres, llebres https://chapurriau.blogspot.com/2018/09/ai-vist-lo-lop-lo-rainard-la-lebre.html cansoneta en ocsitá medieval |
liebre, liebres |
| lienzo, llens (llansol, llensol) |
lienzo (sábana) |
| liga, lliga (cama) – A la Carmina li vach traure la liga cuan se va casá en Mariano |
liga (pierna) |
| ligat (ha) |
ligado (ha) |
| ligeramen |
ligeramente |
| ligeresa |
ligereza |
| ligeret, ligerets |
ligerito, ligerito |
| ligereta, ligeretes |
ligerita, ligeritas |
| ligero |
ligero |
| ligeros |
ligeros |
| límit |
límite |
| limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. |
limitar |
| limitaben |
limitaban |
| limitadíssim |
limitadísimo |
| limitadíssima |
limitadísima |
| limitat |
limitado |
| límits |
límites |
| limo, fang |
limo, fango, légamo, lodo, barro, cieno |
| limosna, limosnes, almoina, almoines, dádiva, socorro, caridat, donassió, donatiu, óbolo, auxili, auxilio, ajuda, achuda |
limosna, limosnas, dádiva, socorro, caridad, donación, donativo, óbolo, auxilio, ayuda |
| lingüistic, lingüistics |
lingüistic, lingüistics |
| línia, línies, línea, línees - sedal per a peixcá |
linea, lineas – sedal para pescar |
| linimén, bálsamo, medicamén, potingue, ungüento, frega per a fé fregues |
linimento, bálsamo, medicamento, ungüento, friega |
| lío, líos |
lío, líos |
| liós, liósos, liósa, lióses |
lioso, liosos, liosa, liosas |
| liquidá |
liquidar |
| líquida, líquides |
líquida, líquidas |
| líquit, líquits, líquid, líquids |
líquido, líquidos |
| Lira, lires |
Lira, liras |
| liró, lirón, liróns (animal que dorm mol) – vore lladó |
Lirón, lirones |
|
|
| lissensiats |
licenciados |
| lissensiós, lissensiosos - libertino, lujuriós, sensual, vissiós, corromput, depravat, lasciu |
licencioso, licenciosos |
| Lissensiosa, lissensioses - libertina, lujuriosa, sensual, vissiosa, corrompuda, depravada, lasciva |
licenciosa, licenciosas, libertino, lujurioso, sensual, vicioso, corrompido, depravado, lascivo |
| lissiat, lissiat, lissiada, lissiades - impedit, inválit, mutilat, tullit, lesionat, baldat |
lisiado, impedido, inválido, mutilado, tullido, lesionado, baldado |
| líssit, líssits, legal, legítim, permitit, permetut, autorisat, just |
lícito, lícitos, legal, legítimo, permitido, autorizado, justo |
| lista de inteligénsia |
lista de inteligencia |
| lista, llista, listes, llistes, com la lista negra del chapurriau |
lista, listas |
| listín de teléfonos |
listín de teléfonos |
| listo de inteligénsia – está amanit |
listo de inteligencia – estar listo |
| literal |
literal |
| literari, literaris, com lo sertámen literari Roberto G. Bayod de aragonés oriental |
literario, literarios |
| literária, literáries |
literaria, literarias |
| literatura, literatures |
literatura, literaturas |
| litro |
litro |
| litros |
litros |
| litúrgia, culto, rito, seremónia, solemnidat |
liturgia, culto, rito, ceremonia, solemnidad |
| litúrgies |
liturgias |
| Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillóns, dilloné |
almez, latón |
| lladre (de lladrá un gos), clapíx |
ladra |
| lladre, lladres |
ladrón, ladrones |
| lladres |
ladrones |
| lladrits |
ladridos |
| llágrima, llágrimes |
lágrima, lágrimas |
| llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes |
lágrima, lágrimas |
| llágrimes |
lágrimas |
| llagrimeta |
lagrimita |
| llagrimetes |
lagrimitas |
| llagrimosa, llagrimós |
Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido |
| llagrimot, llagrimota |
lagrimón |
| llagrimots, llagrimotes |
lagrimones |
| Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé |
dulce, golosina |
| llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines |
golosina |
| llaminé, golut, llépol |
goloso |
| llana, llanes (vore suncha) |
lana, lanas |
| llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata” |
hojalata, bandeja de este material |
| llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa |
llaneza, sencillez, naturalidad, familiaridad, campechanía, franqueza, espontaneidad, confianza |
| llangosto, llangostos |
saltamontes |
| llansa, llanses |
lanza, lanzas |
| llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos |
lanzar, brotar (árbol) |
| llansabe |
lanzaba |
| llansol, llensol, llansols, llensols |
sábana, sábanas |
| llanuda, que te llana |
lanuda, lanudas |
| llanura, pla, planíssie, explanada, messeta, sabana, pampa |
llanura, planicie, llano, explanada, llanada, meseta, sabana, pampa |
| llanut, llanuts, com los collóns de mon yayo |
lanudo, lanudos |
| llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’. |
simiente, simientes |
| llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure. |
lápiz, lapicero, lápices, lapiceros |
| llapissera, llapisseres |
lápiz, lapicero, lápices, lapiceros |
| llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua |
largo, extendido |
| llarcs |
largos, extendidos |
| llardé (dijous, dichous) |
lardero (jueves) |
| llarga, llargues |
larga, largas |
| llárgamen |
largamente |
| llargária, distánsia, extensió |
longitud, largo, largura, distancia, dilación, extensión |
| llargueta (amela) |
Almendra largueta |
| llarguirut |
larguirucho |
| llarguíssim, llarguíssims |
larguísimo, larguísimos |
| llarguíssima, llarguíssimes |
larguísima, larguísimas |
| llas, llassos, llasset, llassets |
lazo, lazos, lacito, lacitos |
| llástima, llástimes |
lástima, lástimas |
| llatí, latín |
latín |
| llatina, latina, llatines, latines |
latina, latinas |
| Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré |
labrar, arar |
| llaurabe |
labraba, araba |
| llauraben |
labraban |
| llauradó, llauradora, llauradós, llauradores |
labrador, labradora, labradores, labradoras |
| llaurán (g) |
labrando |
| llaurat (bancal), llaurada (era) |
labrado, labrada |
| llaurat, llaurats (bancals) |
labrado, labrados (bancales) |
| llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa) |
Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro |
| llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos. |
lavar (ropa) |
| llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech |
lavadero (de ropa) |
| llavadora, rentadora, llavadores, rentadores |
lavadora |
| llaván (g), rentán |
lavando |
| lláven |
lavan |
| llavores |
entonces |
| llavors |
entonces |
| llebre, liebre |
liebre |
| llechíben, lligíen (lligí, llichí) |
leían |
| llechín (g), lligín |
leyendo |
| llechís, llich, llix |
lee |
| llechisco, llixgo |
leo |
| llechisen, llígen |
leen |
| llegum, llegums : sigróns, llentíes – llentilles, fesols, fabes, pésols, guíxes, etc |
legumbre, legumbres |
| llei, ley |
ley |
| lleis, lleys, leys |
leyes |
| lleit, lleits, llet, llets |
leche, leches |
| lleitós, lleitosos |
lechoso, lechosos |
| lleitosa, lleitoses |
lechosa, lechosas |
| lleixiu, lejía - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) |
lejía |
| llemosí, lemosín, dialecte ocsitá de la zona de Limoges, a Fransa |
lemosín, limousin |
| llengua, llengües, llengüeta, llengüetes |
lengua, lenguas – lengüeta, lengüetas |
| llenguache, llenguaje |
lenguaje |
| llenguañissa, llonganissa - A Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa (cruga) |
longaniza |
| Llenguañisses – ñan mes díes que llenguañisses |
longanizas |
| llengües |
lenguas |
| llengüeta, llengüetes de un fabriol, oboe, saxofón |
lengüeta de un instrumento |
| Llengüetada, llengüetades |
lengüetazo, lengüetazos |
| llens, tela de cánem, llansol |
lienzo, tela de cáñamo, sábana |
| llentíes |
lentejas |
| llentíes, llentilles |
lentejas |
| llentilles, lentilles |
lentillas |
| lleña |
leña |
| Llepá – llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen – lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades |
lamer |
| llepáe, llepabe |
lamía |
| llepáli |
lamerle |
| llepán (g) |
lamiendo |
| llépol, llépols – golut, goluts, laminé, llaminé |
goloso, golosos |
| llépola, llépoles – goluda, goludes, laminera, llaminera |
golosa, golosas |
| llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes |
Rebanada – rebanadita, rebanaditas |
| lletra |
letra |
| lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí |
letra, letras |
| lletrada, que sap de lletra, abogada |
letrada |
| lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !) |
letrado |
| lletrats |
letrados |
| lletrero, lletreros, cartell, cartells |
letrero, letreros |
| lletres |
letras |
| lletreta, lletretes |
letrita, letritas |
| Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu |
Liviano, pulmón, pulmones |
| lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’ |
masa madre de pan |
| Llevá, llevás – latín levare – alsá, eixecá, apartá, traure |
Alzar, levantar, apartar, quitar |
| llevabe |
quitaba |
| llevaben, lleváen (traíen) |
quitaban |
| llevades |
quitadas |
| lleváe, llevabe |
quitaba |
| lleváen, llevaben |
quitaban |
| lleváles |
quitarlas |
| lleváli |
quitarle |
| lleván (g) |
quitando |
| llevánlos |
quitándoles |
| llevantabe |
levantaba |
| llevantada |
levantada |
| llevantaren |
levantaran, levantasen |
| llevantaríe |
levantaría |
| llevantás |
levantarse |
| llevante |
levanta |
| llevaré (llevá) |
quitaré, ver llevá |
| llevaríe |
quitaría |
| llevássela |
quitársela |
| llevássels |
quitárselos |
| Llevat – tret – levadura |
Quitado – levadura |
| lleváu |
quitáis |
| lleve |
quita |
| llevém |
quitamos |
| lleven |
quitan |
| llevo |
quito |
| llevon |
quiten |
| lleys, leys |
leyes |
| llibertat, libertat |
libertad |
| llibre, llibres |
libro, libros |
| llibre, llibres |
libro, libros |
| llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes |
libreta, libretas |
| llich |
lee |
| llíches |
lees |
| llichí |
leer |
| llichíe |
leía |
| llichíen |
leían |
| llichíla |
leerla |
| llichín (g) |
leyendo |
| llichís |
lee |
| llichquere, llichguere |
leyera, leyese |
| Llidó – vore lladó, lledó |
almez, latón |
| llidoné, llidonés |
árbol del almez, latonero |
| Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc |
atar, ligar |
| lligaben |
ataban |
| lligabes |
atabas |
| lligada |
atada |
| lligada, lligades |
atada, atadas |
| lligáe, lligabe |
ataba |
| lligáen, lligaben |
ataban |
| lligál |
atarlo |
| lligála |
atarla |
| lligáles |
atarlas |
| lligám |
atarme |
| llígam |
átame |
| lligán (g) |
atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá” |
| lligánme les sabates (los cordóns) |
anudándome los zapatos (los cordones), atándome |
| lligare |
atara, atase |
| lligarem |
atáramos |
| lligarém |
ataremos |
| lligaren |
ataran, atasen |
| lligaríe |
ataría |
| lligaríen |
atarían |
| lligássel |
atárselo |
| llígat |
átate |
| lligat, lligats |
atado, atados |
| lligats |
atados |
| lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. |
leer |
| lligida |
leída |
| lligíe |
leía |
| lligíen |
leían |
| lligíla |
leerla |
| lligíli un cuento a un chiquet |
leerle un cuento a un niño |
| lligín (g) |
leyendo |
| lligínles |
leyéndolas |
| lligirá |
leerá |
| lligirán |
leerán |
| lligirás |
leerás |
| lligiré |
leeré |
| lligit, lligida , lligits, lligides |
leído, leída, leídos, leídas |
| lliguen |
atan |
| llíguen |
atan |
| llígues |
atas |
| lliguéu |
atais |
| lliguéulo |
atadlo |
| lliguéutos |
ataos |
| Llima, llimes |
lima, limas |
| llimó, llimóns |
limón, limones |
| llimosna, limosna, almoina, almoines |
limosna |
| Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc |
limpiar |
| llimpiabe |
limpiaba |
| llimpiacristals, llimpiavidres |
limpiacristales |
| llimpiáe, llimpiabe |
limpiaba |
| llimpiáen, llimpiaben |
limpiaban |
| llimpiál |
limpiarlo |
| llimpiála |
limpiarla |
| llimpiáles |
limpiarlas |
| llimpiáls |
limpiarlos |
| llimpiamen |
limpiamente |
| llimpián (g) |
limpiando |
| llimpiaríe |
limpiaría |
| llimpiás |
limpiarse |
| llimpie |
limpia |
| llimpien |
limpian |
| llimpies |
limpias |
| llimpiesa |
limpieza |
| llimpio |
limpio |
| llimpios |
limpios |
| llinterna, llinternes, llanterna, llanternes |
linterna, linternas |
| llinterneta, llinternetes |
linternita, linternitas |
| llintiarna |
linterna |
| llis, llisos, llisa, llises |
liso, lisos, lisa, lisas |
| llisénsia (latín licentĭa), llisénsies, lisénsia, lisénsies |
licencia, licencias |
| llisensiada, lisensiada, llisensiades, lisensiades |
licenciada, licenciadas |
| llisensiat, llisensiats, lisensiat, lisensiats |
licenciado, licenciados |
| llises |
lisas |
| llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa |
nube pequeña |
| llissó, llissóns |
lección, lecciones |
| llissoneta, llissonetes |
leccioncita, leccioncitas |
| llissóns |
lecciones |
| llista, lista |
lista |
| llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá |
tabla de madera |
| llisura |
lisura |
| Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega |
cama, lecho, camas, lechos |
| llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí |
litera, literas, La Litera |
| lliterari, literari, lliteraris, literaris |
literario, literarios |
| llitet, llitets |
camita, camitas |
| llits |
camas |
| lliurá, librá, lliurás, librás |
librar, librarse |
| lliurarán, librarán |
librarán |
| lliure, libre, lliures, libres |
libre, libres |
| lliures, libres |
libres |
| lliuro, libro |
libro |
| llixgo, llixco |
leo |
| llixgue |
lea |
| llíxguen |
lean |
| llixguera, llixquera |
leyera, leyese |
| llixguere (ell) |
leyera, leyese |
| lloba, llobes, llop, llops (canis lupus) |
loba |
| llobes |
lobas |
| llobet, llobeta - Llovet com apellit |
lobezno, lobito, lobezna, lobita |
| lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells) |
lugar, sitio, pueblo, villa |
| Lloca – gallina ponedora – loca |
Clueca – loca |
| Lloco, loco |
loco |
| llocos, locos |
locos |
| Llodo, fang |
lodo, fango |
| llogá |
alquilar |
| llogán (g) |
alquilando |
| llogué |
alquiler |
| llom, lloms |
lomo, lomos |
| lloma, coll, collet, montañeta |
loma, montañita, collado |
| llomillo, solomillo |
lomo, solomillo |
| llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá ! |
rienda, riendas |
| llonganissa |
longaniza |
| llonganisses |
longanizas |
| llop |
lobo |
| llops |
lobos |
| lloques |
cluecas |
| lloques, loques |
Locas - gallinas cluecas |
| llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre |
sucio, pesado |
| lloré |
laurel |
| lloré, llorés |
laurel, laureles |
| llorés |
laureles |
| lloses |
losas |
| lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques) |
loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros |
| lluén, relluén, que refleje la llum |
reluciente (de luz) |
| lluentó |
fulgor, luz |
| lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues |
luciérnaga, luciérnagas |
| llugé, ligero |
ligero |
| llugera, ligera |
ligera |
| llugo, después (luego) |
luego |
Lluí – brillá, relluí, alumbrá, iluminá, destacá, destacá, aventajá, distinguís, Ressumí, exhibí, ostentá, alardejá, jactás, adornás, assicalás, encalá, blanquejá (vore yessaire) |
Lucir - brillar, relucir, relumbrar, resplandecer, alumbrar, iluminar, destacar, descollar, sobresalir, aventajar, distinguirse presumir, exhibir, ostentar, alardear, jactarse, embellecerse, adornarse, acicalarse, encalar, blanquear, enlucir |
| lluída |
lucida |
| lluíe |
lucía |
| lluíen |
lucían |
| lluít |
lucido |
| Llum / está com un llum, com lo del cacao de la facao |
Luz – estar loco |
| llumenária, llumenáries |
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
| llumeneta |
lucecita |
| llumenetes |
lucecitas |
| llumera, travessé, viga, barró |
viga de madera |
| llumeres |
vigas de madera |
| lluminária, llumenária |
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
| llumináries, llumenáries |
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
| lluminosa |
luminosa |
| lluminosidat |
luminosidad |
| lluminosos |
luminosos |
| llums |
luces |
| lluna |
luna |
| llunes |
lunas |
| lluñ, llun - alluñá, alluñás |
lejos, alejar, alejarse |
| lluñá |
lejano |
| lluñanía |
lejanía |
| lluñáns |
lejanos |
| llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada. |
merluza, pescadilla – lucio |
| llustre |
lustre, brillo |
| llustrós, que té llustre, llustrosos |
lustroso |
| Llustrosa, llustroses |
lustrosa, lustrosas |
| lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes |
el, los, la, las |
| loá, alabá, encomiá, elogiá, aclamá, enaltí |
loar, alabar, encomiar, elogiar, aclamar, ensalzar, enaltecer |
| loablemen |
loablemente |
| loánla |
loándola |
| local, locals |
local, locales |
| localisá |
localizar |
| localiso |
localizo |
| locals |
locales |
| locamen, llocamen |
locamente |
| loco, lloco |
loco |
| locomossió |
locomoción |
| locos, llocos |
locos |
| locura |
locura |
| locures |
locuras |
| locutori, locutoris |
locutorio, locutorios |
| lógic, lógics |
lógico, lógicos |
| lógica, lógiques |
lógica, lógicas |
| lograbe |
lograba |
| lográn (g) – lo gran |
Logrando – el grande |
| lograt, lograts |
logrado, logrados |
| logro, logros |
logro, logros |
| lombarda, lombardes, de la Lombardía |
lombarda, lombardas |
| lonchitudinal, longitudinal, lonchitudinals, longitudinals |
longitudinal, longitudinales |
| longitut, llargária |
longitut |
| los |
los |
| lotería, loteríes |
lotería, loterías |
| lucha, luches |
lucha, luchas |
| luchada, luchades |
luchada, luchadas |
| luchadó, luchadós |
luchador, luchadores |
| lucháe, luchabe |
luchaba |
| lucháen, luchaben |
luchaban |
| luchán (g) |
luchando |
| luchare |
luchara, luchase |
| lucharé |
lucharé |
| luchat, luchats |
luchado, luchados |
| luciérnaga, luciérnagues |
luciérnaga, luciérnagas |
| lúdic, lúdics (del latín ludus: joc) |
lúdico, lúdicos |
| lujo, lujos |
lujo, lujos |
| lujós |
lujosos |
| lujuria |
lujuria |
| lujuriosa, lujurioses |
lujuriosa, lujuriosas |
| lupa, lupes |
lupa, lupas |
| lustro, lustros, sing añs |
lustro, lustros, cinco años |