JM Virgili i Ortiga

Caldria que ens adonéssim que la majoria dels morts a les carreteres catalanes són víctimes de l'ocupació espanyola , per manca d'inversions.

Vigili amb l'ortiga, què mossega. Ojo que es borinot lo payo este.

Mira si eres gilipollas que ese accidente fue en la vía C-14 , autovía del Segre, que no es carretera del estado sino autonómica

Bravo por el foro del guardia civil , no puc di lo mateix dels Mossets, algúns están infectats pel nassionalisme, sobre tot los mossos charnegos catalanistes

Mal follats del vilaweb.cat

https://traces.uab.cat/record/24865?ln=ca

Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià 

Resum: Sobre l'establiment del subestàndard corresponent a la zona de transició entre el País Valencià i Catalunya. 

Consideracions sobre l'establiment del subestàndard i proposta concreta.
Document: Estudi Matèria: Planificació lingüística ; Llengua estàndard ; Dialectes occidentals ; Dialectes de transició ; Català ; Conca de Barberà ; Catalunya ; Tarragonès ; Baix Camp ; Priorat ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Matarraña ; Franja del meu cul ; Baix Ebre ; Montsià ; Ports ; País Valencià ; Alt Maestrat ; Baix Maestrat ; Alcalatén Publicat a: Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Volum. IV. Àrea 3: Lingüística social / Isidor Marí (ed.), Palma de Mallorca : Universitat de les Illes Balears, 1992 (p. 555-560)

Nazionalistes omnium.cat

Josep Maria Virgili Ortiga desenvoluparà la segona edició del Curs de Lingüística Elemental de Llengua Catalana. Dirigit a tots aquells que tinguin ganes d'aprofundir en els conceptes teòrics a l'entorn de la llengua catalana: gramàtica històrica, dialectologia, com lo cap de soca de Ramonet Sistac, toponímia, etc.

El curs es desenvoluparà cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a l'aula d'estudi d'Òmnium Baix Camp. -La data d'inici serà el proper dijous, 23 d'octubre. -Inscripcions: de dilluns a dijous, de 7 a 9 del vespre. Tel. 977 341 617 o al web de l'entitat:

baixcamp@omnium.cat 

CURS ELEMENTAL DE LINGÜÍSTICA CATALANA 2017-2018   

Presentació del curs: Voleu saber com va néixer la llengua catalana? En coneixeu les variants i on es parlen? Sabeu d'on provenen i com han evolucionat les paraules catalanes? Sabeu l'origen dels noms propis catalans, de persones i de llocs? Aquest curs l'hem pensat per respondre totes aquestes preguntes. PROGRAMA 1. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 1.1 Elements constitutius del català 1.2 La Romània 1.3 El naixement del català 1.4 Els primers textos catalans 1.5 Ramon Llull i la consolidació de la llengua 1.6 L'Humanisme i la Cancelleria Reial 1.7 L'anomenada "Decadència" i la persecució de la llengua 1.8 La Renaixença 2. NOCIONS DE DIALECTOLOGIA 2.1 Els territoris de parla catalana 2.2 El català oriental i l'occidental 2.3 Els dialectes orientals continentals 2.4 Els dialectes orientals insulars 2.5 Els dialectes occidentals 2.6 Els trets dialectals locals 2.7 Alguns parlars de transició 3. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 3.1 FONÈTICA HISTÒRICA 3.1.1 Aparició de les palatals i la ve baixa 3.1.2 Evolució dels grups llatins CE i CI 3.1.3 Aparició de la d epentètica en els grups NR i LR 3.1.4 Aparició del grup tl / tll 3.1.5 Evolució del grup llatí CT 3.1.6 Pèrdua de l'oclusiva dels grups llatins ND i NB 3.1.7 Iodització tradicional 3.1.8 Pèrdua de la N final llatina 3.1.9 Emmudiment de consonants finals 3.1.10 Transformació de les vocals llatines en les catalanes 3.1.11 Evolució de la vocal final 3.2 MORFOLOGIA HISTÒRICA 3.2.1 Origen dels articles i els demostratius 3.2.2 Evolució d'algunes formes verbals 3.3. ALGUNS ASPECTES DE L'EVOLUCIÓ LÈXICA 3.3.1 Metàtesis, analogies i encreuaments lèxics 3.3.2 Metonímies i sinècdoques 3.3.3 Ultracorreccions 3.4. ONOMÀSTICA 3.4.1 Classificació dels topònims 3.4.2 Alguns problemes en la grafia de topònims 3.4.3 Visió històrica i origen més comú dels antropònims El currículum de Josep Maria Virgili, qui impartirà el curs, és el següent:

CURRÍCULUM DE JOSEP MARIA VIRGILI i ORTIGA

ESTUDIS: Mestre de Català de grau elemental de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1972). Certificat de capacitació per a l'ensenyament de la llengua catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Estudis Universitaris Catalans (IEC) (1975) Mestre de Català de grau mitjà de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1976) Mestre de Català per la Universitat de Barcelona (1979) Magisteri (especialitats de Matemàtiques i Ciències Naturals) (1972). Filologia catalana (llicenciatura ­1985­ i cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona, 1992).

VIDA LABORAL

10 anys de mestre d'ensenyament primari i 24 anys de catedràtic d'institut (Llengua Catalana i Literatura). Professor de català al Casal Riudomenc de Riudoms (1975­76) Professor de català dels cursos organitzats per Òmnium Cultural entre els anys 1976 i 1982, per correspondència i presencials (3 a Mont­roig, 2 a Montbrió, 2 a Riudecanyes i un a Riudecols).

PUBLICACIONS:

 "Enquesta sociolingüística sobre la vila de Riudoms" (1985), llibre guanyador del Premi d'Investigació "Arnau de Palomar" (1984) atorgat pel Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar". Comunicació al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana: "Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià" (1986). Article a "Amb el barret a la mà, miscel∙lània d'homenatge a Ramon Amigó i Anglès" (1989): “Notes sobre correcció lingüística i estàndard català”. Estudi presentat al Premi Pompeu Fabra "Els contactes vocàlics en el català actual" (1990). Article al Butlletí de la Societat d'Onomàstica d'homenatge a Andreu Romà i Espí (2007): "Alguns apunts de toponímia catalana referits a noms de nuclis edificats". Col∙laboracions en revistes, com Lo Floc (de Riudoms), els Porxos (de Montbrió) o Reus Diari (del qual vaig elaborar tots els encreuats que va publicar).

Ramón Sistac y Vicentico

No sé si coneix o vol coneixe a Loís Alibèrt:

... L'òbra de renaissença pòt pas, ça que la, se limitar aquí. Demòra a netejar nòstra lenga dels gallicismes que se son substituits als mots indigènas. Lor remplaçament deu se far per manlèu d'en primièr als autres parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d'en darrièr a la lenga anciana. Es extrèmament rar que la lenga d'Oc modèrna permeta pas totas las correccions e que calga aver recors a un arcaïsme...

Ramón Sistac Vicén (Barcelona, 8 de maig, 1958) és un filòleg, lingüista i dialectòleg català. És un dels experts més famosos del català occidental, dels parlars de transició cap a l'aragonès, i un dels més importants dialectòlegs de Catalunya.

Ramon Sistac va néixer a Barcelona el 1958 dins una família originària de Camporrells, poble de la Franja del meu cul. Es va llicenciar el 1980 a la Universitat de Barcelona i s'hi doctorà en Filologia Catalana el 1987. Va començar per treballar a partir de 1988 com professor titular de dialectologia catalana a la Universitat de Lleida. És membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1998.

Obres (no actual):

El ribagorçà al alta Llitera. Els Parlars de la vall de la Sosa de Peralta (1993)
Ell català d'Àneu: reflexions al voltant dels dialectes contemporanis (1998)
De la llengua a les dents (2004) / este me lo hay lligit /
Menú de degustació: opinions nutrícies sobre la cuina de la llengua (2009)

Alejandro Maño en Facebook, Institució Cultural de la Franja del meu cul

Va naixe lo mateix día que yo.

https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Ramon_Sistac en ocsitá modern:

Ramon Sistac i Vicén (Barcelona, 8 de mai de 1958) es un filològ, lingüista e dialectològ catalan. Es un dels expèrts mai famoses del catalan occidental, dels parlars de transicion cap a l'aragonés, e un dels dialectològs màgers de Catalonha.

Ramon Sistac nasquèt a Barcelona en 1958 dins una familha originària de Camporrells, vilatge de la Franja del meu cul. Se licencièt en 1980 a l'Universitat de Barcelona e s'i doctorèt en Filologia Catalana el 1987. Comencèt a trabalhar tre 1988 coma professor titular de dialectologia catalana a l'Universitat de Lhèida.

Origen de la palabra chapurriau. Occitano, champoiral, champouirau, occità, occitan, F. Mistral. No dirá res de aixó lo cap de soca de Sistac.

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnol, d'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers. 

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/ramon-sistac-dice-franja-habla-catalan-pide-protegerlo-conservarlo_530361.html

El profesor de dialectología de la Facultad de Letras de la Universidad de Lérida y miembro de la Sección de Filología del Institut d'Estudis Catalans, Ramón Sistac, afirmó que las "hablas" locales que se hablan en la Franja de mi culo aragonesa forman parte de la lengua catalana y pidió proteger el uso de esta lengua en la zona para conservarlo.

Sistac, nacido en Cataluña, aunque el origen de su familia está en el municipio altoaragonés de Camporrells, obtuvo su doctorado en Filología catalana años atrás tras leer, en la Universidad de Barcelona, una tesis sobre 'El habla de Peralta de la Sal'.

El filólogo justificó la adscripción de las "hablas" de la Franja de mi culo al catalán porque "básicamente, el cuerpo principal de la gramática y la sintaxis es el mismo", al igual que gran parte del vocabulario, aunque reconoció que "lo que hay son diferencias fonéticas" respecto a otros hablantes. / Com ocsitá y catalá /

Ramón Sistac indicó que, desde Altorricón (Huesca) hasta el final de la Comunidad autónoma, se habla un subdialecto del catalán denominado ribagorzano noroccidental, mientras que desde Zaidín hasta Mequinenza las hablas locales están emparentadas con "las hablas leridanas" y desde Mequinenza (Zaragoza) hasta municipios turolenses como La Codoñera o La Cañada de Verich, estas hablas forman parte del tortosino, siempre dentro del catalán occidental, que se habla "en Lérida y Valencia". / Contra mes minut lo dialecte, milló se engullix /

Aunque no hay "unidad" dentro del "catalán de Aragón", dijo Sistac, "tampoco hay tanta diversidad". A esto añadió que "pretender que el maellano es diferente del fragatino sería una barbaridad".
Sistac puntualizó que las diferencias con el aragonés "están definidas hace muchos años" en el campo científico. / Definen lo que les interesa /

 

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.
(Habría que consultar el original de este texto, y comparar las tildes, apóstrofes, etc. Ramoncico Sistac y Vicentico lo podrá hacer, que por algo es experto)

El filólogo ilerdense (es de Barchinona, de Ilerda no es, y lerdo parece que tampoco) prosiguió afirmando que "lo que pasa con el catalán en Aragón es exactamente lo mismo que con el castellano", en el sentido de que "no se habla lo mismo en Barbastro que en Huesca o en Alcañiz", ni en España o Argentina (español o castellano rioplatense), y sigue siendo castellano.

https://historia-aragon.blogspot.com/2019/05/jaca-siglo-xiii-romanc.html

Asimismo, el filólogo lamentó que en el caso de la Franja de mi culo se confunden las cosas, al mezclarse política con lengua y cultura. / Exactamente lo que ocurrió en Mequinenza. /

Así, indicó que, en el caso del castellano, la Real Academia de la Lengua Española (RAE) "no impone ningún castellano a los hablantes que, en todo caso, hablan como les da la gana" y "con el catalán pasa exactamente lo mismo". / No t' ho creus ni tú, Ramoncico Sistac y Vicentico /

El Institut "no impone un modelo de catalán, sino que se dedica a hacer la gramática y la normativa". De hecho, "yo hablo como se habla en mi pueblo", como cualquier hablante de cualquier lengua. Sistac explicó que el registro normativo se habla cuando el usuario quiere "elevar" su nivel lingüístico.

Voy a poner un ejemplo del nivel linguístico de: 

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra vostra de XVIII de març prop passat reebem a XXVIII del mateix ab la qual nos notificaveu com havieu tretes les banderes e les causes per que ere stat e ab deliberacio de la ciutat de Barchinona pregant e encarregant nos que si en aquesta ciutat havia algunes diferencies nos fos present entenre en reposar aquelles etc. havem haut gran plaer e singular consolacio en sentir les causes queus han mogut en lo traure de les banderes e vostres notables pensaments en provehir a obviar e tolre dits moviments scandalosos e en ofensa de la Majestat divina e deservey del Senyor Rey Senyora Reyna e lllustrissimo Primogenit e preparatius no solament a turbacio mas a extermini e subversio del bon stament del publich e per los altres bons respectes en vostra letra contenguts creem esser santament e justa pensament e provehit a lahor de nostre Senyor Deu servey dels lllustrissimos Senyor Rey Reyna e Primogenit bon esser e tranquillitat benavenir e repos de tot lo Principat e axi speram en la clemencia divina ho dirigira a bona fi. Axi li sia plasent per sa misericordia. Nosaltres per gracia de nostre Senyor e aquesta ciutat e en univers e en particular entre los tals havem bona unitat concordia pacificacio e bona voluntat e desig en totes les coses e concernents lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del lllustrissimo Senyor Rey Senyora Reyna e del lllustrissimo Primogenit observancia de la capitulacio benavenir e repos de la cosa publica del dit Principat en lo que lo gloriosissim Jhesus per sa clemencia dirisque los coratges e actes dels tots. E sia molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. De Leyda a V de abril any Mil CCCCLXII. A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

//

Ramón Sistac afirmó que en gran parte de la Franja de mi culo el catalán es hablado por el 87 por ciento de los residentes habituales, según sus datos, pero alertó del proceso de "sustitución" que, en su opinión, se está produciendo en "las zonas extremas", como el valle del Isábena. (Si en Roda o en La Seu de Urgell se está sustituyendo, te parece que en Barcelona se va a conservar, pedazo de cap de fava ?)

Según Sistac, esta situación de uso habitual del catalán en la Franja de mi culo puede invertirse en una generación porque, en el contexto actual, para que una lengua sobreviva deber "entrar en la escuela" (como el Swahili) y los organismos oficiales, en alusión a las Administraciones públicas.

/ Desde lo 1900 que va naixe mon yayo a Beseit hasta lo 2002 que vach acabá de estudiá, a Saragossa, la suposada llengua catalana que parlo se moríe. Ni ell ni yo vam estudiá catalá a la escola. Ara ham de ressusitá lo catalá y escriure en la norma de Pompeyo Fabra. Tot mol sientífic y gens polític. /

VENTAJAS:

Entre las "ventajas" que pueden tener los ciudadanos residentes en la Franja de mi culo si aprenden a escribir en lengua catalana, Ramón Sistac dijo que "hay un mercado de 10 millones de personas al cual tendrán un acceso más fácil" y, además, la catalanófona es "una cultura de muchos siglos de antigüedad, con una gran literatura a la que pueden acceder".

Sistac aclaró que el Institut d'Estudis Catalans "no es una entidad catalana", sino que está formada por científicos de todos los territorios donde se habla catalán, lo que incluye a varias Comunidades autónomas.

Sobre el grado de reconocimiento jurídico que deba tener el catalán de Aragón, Ramón Sistac eludió pronunciarse, por tratarse de una comunidad distinta de la suya, aunque opinó que "todos los ciudadanos tenemos los mismos derechos y yo me encuentro viviendo a caballo entre Aragón y Cataluña, con la contrariedad de que cuando estoy en Aragón pierdo parte de mis derechos" lingüísticos. "Son las Cortes de Aragón las que tienen que decidir qué régimen jurídico tiene cada una de las lenguas de Aragón", sentenció.

El dialectólogo ilerdense explicó que, en la conservación de un idioma minoritario en un territorio determinado, no sólo influye su valor jurídico, sino también las acciones que realizan las instituciones día a día.

Como ejemplo, dijo que el gaélico de Irlanda es una lengua plenamente oficial en Eire y "es una lengua cada vez menos usada", mientras que los italianos de la región norteña del Tirol del Sur tienen el alemán como lengua materna, una lengua muy protegida en el día a día que, sin embargo, tiene un nivel de protección "muy débil" en la legislación transalpina.

/ En Alemania cuando habla alguien de Tirol, Suiza, Austria en la televisión "general" (das erste) ponen subtítulos para que los alemanes de Hannover o Berlín los entiendan. Y se llama alemán a todo. 
La unidad de la lengua catalana es lo mismo que ein Volk, ein Reich, ein Führer (eine Sprache) del partido NAZI, Nazional Sozialismus.
Algunos catalanistas aún se confunden, no saben qué significa socialista, ni qué es ERC, ni nada de nada. Son imbéciles en general, y más en particular.  

El búlgaro, macedonio, serbio, croata, montenegrino, etc son lenguas diferentes; y muy parecidas entre sí,
(incluso yo entiendo palabras de esas lenguas, y sólo he escuchado búlgaro) 

tanto o más que el occitano y el catalán. Todo esto es cuestión de política disfrazada de lingüística a la que llaman ciencia.

La siensia de si la enserto la endivino. Exactamén com la astrología.

/