Mostrando las entradas para la consulta olla ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta olla ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de abril de 2024

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii. 1505, hoc : sí.

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Jhesus-Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosissima Verge madona Sancta Maria mare sua humilment invocats.

Vist per nos don Pere per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona e frare Joan Enguera mestre en Sacra Theologia del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la mateixa Sancta Seu apostolica creats e deputats lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable promotor e procurador fiscal de la Sancta inquisitio de la una part agent e denunciant e Jacme de Casafranca loctinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya habitador de la ciutat de Barcelona convers e de linatge de jueus davallant de la part altra defenent en e sobre la peticio e demanda e denuntiatio per lo dit promotor fiscal contra aquell feta dada e intentada en la qual dix e deduhi que lo dit Casafranca fonch familiar e continuu comensal de Sanct-Jordi e apres que de aquella isque (: isqué, passat o participi de eixir, ixir; exitus; salió) foren grandissims amichs e que dit Casafranca apres que ha tengut casa per si menjava e bevia junctament en una taula moltes e diverses vegades sols e altres vegades ab jueus e conversos e persones sospitoses de nostra Sancta fe catholica e que lo pare de dit Casafranca es convers e de linatge de jueus e que son pare fonch heretich reconciliat e sa mare presa per heretica e morta en los carcers de la Sancta inquisitio e que es casat ab muller que es stada heretica reconciliada e que altres molts parents de dit Casafranca e de sa muller son stats reconciliats e condemnats per heretges e apostatas e que havia trencats molts digmentges e festes manades per Sancta mare Esglesia faent en aquells faena e manant a altres persones quen faessen anant a cassar los dias dels digmenges demati sens oir missa trencant molts dejunis e quoresmes de Sancta mare Esglesia no dejunant en aquells e menjant carn e ous formatge e altres coses prohibides per Sancta mare Esglesia e que havia solemnizades moltes festes e ritus e serimonies dels jueus en special los dissaptes en companya de dit Sanct-Jordi e ell sols e ab altres persones en aquesta manera. Que lo divendres a vespre se lexava e abstenia de fer faena e negotiar tant com podia e lo dissapte aximateix se abstenia de negocis e expeditions e faea apparellar les viandes a la judaica lo divendres a la nit per el dissapte specialment ammi menjant aquell lo dissapte per devotio de la ley de Moyses e que havia fetes e servades les paschas de jueus ab dit Sanct-Jordi e altres persones menjant pa alis carn e altres viandes judaicas e de quaresma faea apparellar viandes ço es carn e altres coses per fer la pascha dels jueus e convits que en aquella faen e per que era quaresma e la carn e altres viandes no fossen sentides mettian arengades (arenques) al foch per que la olor de aquelles fos sentida. E que moltes vegades es anat per oir legir la biblia e ley de Moyses e la oida legir a la forma judaica axi de jueus com del dit Sanct-Jordi e que havia donat almoyna pera jueus qui studiaven faentse la barba lo divendras per honor del dissapte vestintse camises netes atteviantse de altres robes los dies dels dissaptes dient orations judayques (pone jadayques) ensemps ab dit Sanct-Jordi dients certes orations judaiques avegades sens ell no senyantse del senyal de la creu ni benehian la taula ab lo dit senyal de la creu ni dehian algunes orations catholicas.
E com alguns conversos morian faea venir alli jueus e fahien alli les cerimonies judaicas dient orations judaicas immo verius maledictions. E mes que ab altres conversos e jueus havia entrevengut en fer la festa de la Vijola dels jueus de la circuncisio que fan los jueus a sos fills quant nexen menjant e bevent creent e approvant les cerimonies judaiques e no creent en lo (pone la) Sacrament del baptisme. E que dits Sanct-Jordi e Casafranca sempre que anaven als lochs hon havia jueus posaven en casa de aquells menjant e bevent de les viandes apparellades a la judaica en una taula ensemps ab dits jueus. E acullia en sa casa aci en Barcelona los dits jueus menjant e stant tots juncts en una taula menjant dit Casafranca de les viandes que los jueus havian mortes a la judaica e que diverses vegades havia fetes degollar a jueus les aves e volateria que havia a menjar a la manera judaica e aço sovint tant com podia e que dits Sanct-Jordi e Casafranca sublimaven les perdius e aucells que havien a menjar ab oli segons fan los jueus e no ab sagi de porch ne ab carn-salada comunicant ab jueus e tractant ab ells de les cerimonies judaicas e al temps que havia a naxer algun fill o filla al dit Casafranca faea venir en sa casa jueus perque faessen orations que esdevenissen les planetes de la nativitat
 de aquells e que havia vistes fer moltes cerimonies judaicas a altres persones que no ha revelades ans aquelles ha consentit e approvat com a fautor deffensor e receptor de heretges. E que tots temps havia habitat e conversat ab heretges famosos enemics de nostra Sancta fe catholica e sere burlat dels cristians de natura blasfemant aquells e maltractants los dient los paraules injurioses dientlos que no eren dignes ni merexedors de besar en el cul a la sua mula abstenint e guardantse de menjar carn-salada de porch lebres cunills e altres coses per la ley de Moyses procurant que los testimonis que havian testificar en la Sancta inquisitio fossen presos per la Cort secular e ques desdiguessen de sos dits. E que havia fetes e perpetrades moltes altres cerimonies judaicas segons mes largament appar en la dita peticio e demanda. Vist com lo dit Casafranca interrogat sobre la dita petitio e demanda e en altra manera ha dit e confessat que en temps del rey don Joan de gloriosa memoria ell dit Casafranca e Joan de Sanct-Jordi heretge e heresiarcha com anaven en la cort del dit rey don Joan posaven los dos en una posada e vehia lo dit Casafranca que lo dit Sent-Jordi legia e studiava de continuo en la biblia e moltes voltes vehia que lo dit Sanct-Jordi communicava e practicara ab jueus quant hi havia jueus en la ciutat o vila o lugar hon aturava dita cort e disputava ab dits jueus de materies e coses de la biblia e veya e conexia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi prenia gran pler de communicar e praticar ab los dit jueus de dites coses de la biblia. E mes que essent dita Cort en Çaragoça vehia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi anava a oir un libre ques deya Rabbi Moyses de Egite de un jueu Rabbi Castella que stava en la dita ciutat al Cosso en una torra de la muralla vella e que aço sab ell dit Casafranca per quant algunes vegades ell e lo dit Sanct-Jordi anaven a la casa del dit jueu e dit Sanct-Jordi se restava alli oint dit libre e dit Casafranca diu sen anava e lexaval alli e que lo dit Joan de Sanct-Jordi tenia molta pratica e conversatio ab dit jueu. E mes dix que lo dit Sanct-Jordi menjava carn los dissaptes e en alguns divenres. Empero de Sanct-Jordi deya que ho fahia per indispositio de son ventrell. E mes que lo dit Sanct-Jordi tenia molta pratica e communicatio ab jueus specialment ab los jueus cavallers de Cervera e que venian moltes vegades dits jueus en Barcelona e posaven dormien e menjaven en casa del dit Sanct-Jordi. E mes dix que sab que lo dit Sanct-Jordi en les quaresmes menjava carn e dehia que ho fahia per ses indispositions. E que dit Sanct-Jordi en les coses que se apparellaven en la olla no permettia que hi mettessen carn salada de porch pero que dehia que ho faea per que li faea mal al ventrell. E mes ha confessat lo dit Casafranca que son pare e sa mare son stats de linatge de jueus e que son pare e sa mare foren presos per la Sancta inquisitio e que na Blanquina muller sua fonch reconciliada en temps de gratia. E mes ha confessat ques recorde que en temps del dit rey don Joan essent en Cervera lo dit Jacme de Casafranca hon stava per les morts ana una nit a casa de un mestre cavaller jueu que par a ell confessa que sa muller havia parit e ana alli un vespre ni sab si era vijola ni no vijola e alli se recorda que feu collatio e apres sen torna a sa posada pero que no stigue alli per judeizar ni per altra cerimonia judaica e que ha rebuts en sa casa en Barcelona hostes jueus e que dels cavallers hi posa no sab qual e que ell dit Casafranca e sa muller tots en una taula menjaven ab dits jueus e que no li recorda si los dits jueus faen sa benedictio en la taula o no e que creu que ell dit Casafranca confessant menja Ammi posant en casa de dits jueus pero que no sab si era en dissaptes o no e que essent fadri en Çaragoça li par que tremettent jueus pa alis a casa de son pare axi com ne tremettien en altres cases de homens de be que ell ne menja e que veya moltes vegades que lo dit Sanct-Jordi legia en la biblia en diversos lochs specialment en Cervera Monblanch Monço e Gerona e algunes vegades lo ohia parlar de dita biblia ab jueus conversos christians de natura frares e ab capellans e a vegades ohia ell confessant a soles e que pot esser que haia ohit ell confessant ab lo dit Sanct-Jordi algunes voltes de algun jueu de la biblia pero que no li recorde de certa scientia e que se recorde que un temps ell dit Casafranca e Sanct-Jordi dehian una matinada del psaltiri e aço los dura per algun temps no li recorda quant e que no li recorde que al entrant de taula o al exint diguessen alguna oratio. E mes dix que li par que aquella vegada que diu que ana a casa del dit cavaller que havia parit sa muller que lo dit Sanct-Jordi stigue ab ell dit Casafranca e que nos recorde si hi anaren convidats o de son propri motiu e que nos recorde que en dita festa hi hagues molts jueus ni juyes e que nos recorde hi hagues altres conversos e que la casa de la muller del dit Cavaller parida stava luny de la casa hon dit Casafranca posave per quant la casa de la dita parida era al Capcorral e dit Casafranca posava en lo carrer major pus avall de Sanct Agosti. E interrogat per lo Senyor inquisidor si a la dita festa de la parida fonch principalment per honrarlos o per alguns negocis que tingues ab son marit de negociar. E dix que no creu que hi fos per negocis. E mes confessa que era veritat que a ell dit Casafranca era greu per que dit Sanct-Jordi faea gran offici de acullir jueus en sa casa. E mes dix que son pare de ell confessant tenia tres fills e IIII (4) filles e les tres (3) filles eran majors e ell confessant era major dels dits. E vist com lo dit fiscal accepta les dites confessions en quant per ell e per part sua faen e en les coses negades demana esser admes a la prova. E vistes les proves que lo dit procurador fiscal dona e administre contra lo dit Casafranca e vistes les deffenses per part del dit Casafranca produides e presentades trobam per merits del dit proces com lo dit Casafranca devalle de linatge de jueus es convertiren en temps del beneventurat Sanct Vicent empero tornaren al vomit e al judeisme e que lo pare del dit Casafranca era de tres anys com se converti de jueu a christia pero fonc nodrit en lo judeisma ab dits sos pares e mare que tornaren al dit judeisma faent los dejunis judaichs fins que fonch casat e apres que fonch casat ab Blanquina mare de dit Casafranca quasi cascun any faeren dits dejunis judaichs segons appar en la confessio del dit pare del dit Casafranca la qual feu davant los reverends senyors inquisidors denant los quals fonch reconciliat. E la mare del dit Casafranca mori en los carcers de la inquisitio e apres fonch per heretica condemnada ab los quals lo dit Casafranca fonch nodrit fins a XIII o XIIII anys. Es trobe com un dia del Corpus-Christi passava la processo en la ciutat de Çaragoça per la carrera la mare del dit Casafranca ensemps ab altres juyes filaven en una casa e feuse a la finestra e mirant lo cors precios de Jesu-Christ dix tals o semblants paraules “placia al dio que no haguessen mes poder tots los quit porten que tu tens” (dientho del cors precios de Jesu-Christ.) E fonch represa per una juya dientli que no devia dir tals paraules. E mes se monstre com lo dit Sanct-Jordi fonch un famosissim heretge heresiarca dogmatista e enemich de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la sua preciosissima Mare e de la sua sancta fe catholica christiana lo qual Sanct Jordi essent en la vila de Perpenya no tement nostre Senyor Deu Jesu-Christ ni als homens dix e affirma publicament que “aqueix que vosaltres dieu Jesu-Christ yo he fet portar lo proces de Hierusalem e fonch legitima rita et justament condemnat per sos merits.” E mes se trobe com lo dit Sanct-Jordi predicava en lo seu hort en la present ciutat de Barcelona a conversos dient los que la ley de Moyses era bona e sancta e que la ley de Jesu-Christ no valia res e que lo Messies vertader promes en la ley no era vengut induint los a fer les cerimonies judaiques e entre les altres heretgies del dit Sanct-Jordi se trobe com feu e scrivi de ma sua un libre lo qual dona a Bernat Beget quondam reconciliat a transladar en lo qual libre lo dit Sanct-Jordi parlava molt en favor de la ley de Moyses e molt contra la Sancta fe catholica de Jesu-Christ e contra la virginitat de la gloriosissima Verge Maria mare sua affirmant sempre que lo Messias vertader promes en la ley no era vengut. Ab lo qual Sanct-Jordi lo dit Casafranca ha tengut summa e intima amistad familiaritat e conversatio essen los dos com a carn e ungla e anima e cors anant e venint stant e dormint menjant e bevent ensemps en diversos lochs e temps e en la casa del dit Sanct-Jordi venian molt sovint jueus e communicaven ab ells stant en casa de dit Sanct-Jordi dormint e stant manjant e bevent per XII e XV dies que tot lo mon sen scruxia car en Barcelona noy podien star jueus sino tres dies. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca communicaven e legien libres grans en lo studi de dit Sanct-Jordi es retrahien ab dits jueus en una cambra e aqui staven dos o tres dies no havent hi christians de natura e axi mateix se tancaven en lo studi ab dits jueus e no permettien que hi entras algun christia de natura. E axi mateix se tancaven en una cambra (pone cambaa) ab un jueu e tot hom deya que lo jueu los legia dels quals conversos se troba que son stats tots condemnats per heretges. E mes avant que dit Sanct-Jordi legia la biblia en los sinch libres de Moyses “Oies nostron Deu oies Adonay Adonay nostron Deu Deu hu.” E aço legia al dit Casafranca e a altres conversos. E aço lo divenres a vespre e quant los dits Sanct-Jordi e Casafranca anaven en la Cort del rey don Joan de gloriosa memoria tots temps posaven en cases de jueus e com noy havia jueus posaven en casa de conversos e en les dites cases fahien venir jueus ab los quals disputaven de les coses de la biblia e menjaven ab ells e quasi era fet hostal de jueus en manera que hon se vulla que stiguessen sempre tenien tracta e conversatio ab jueus menjant bevent et dormint ab ells. E mes que en casa del dit Casafranca en Barcelona a la plaza de la Trinitat posaven jueus hon staven per X (,) XII e XV dies contra las ordinations de Barcelona hon no podian star mes de tres dies menjant bevent e dormint. E stant ensemps ab dit Casafranca e sa muller en una mateixa taula menjant tots de la vianda degollada per dits jueus. E en Cervera menjaven en cases de jueus volateria degollada per jueus. E mes que en Montblanch per semblant menjaven ab jueus volateria degollada per jueus dant la benedictio o mes maledictio los dits jueus ab orations judaiques. E aquesta manera tenia lo dit Casafranca tambe en casa sua quant hi havia jueus. E mes que no menjave carn de porc. E lo dit Casafranca en sa casa faea carn salada de cabro de la qual menjaven Casafranca e sa muller e enlardaven les perdius ab oli e sal e aygua e no may ab sagi. E perque una vegada los havian posat en la vila de Verges porch en la olla assaborint la cuyna conexent que hi havia porch no volgue menjar ni de la cuyna ni de la carn e reprengueren molt los mossos per que hi havien mes porch en la cuyna. E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

E aximateix altres vegades los dits conversos fahien relatio a dit Casafranca de les enquestes que tenian contra los christians de natura e dit Casafranca los demanava qui son e ells responian ja es sabut guays son e ell deya quant ha que hi stan aquells deyan tants dies ha e dit Casafranca deya be poch ha lexau los star. E mes se troba que affavoria molt los conversos e tractava mal los christians de natura. Aximateix trobam que en Cervera stigue en la festa de la vijola que fonch feta per circuncidar un jueu fill de un tal Cavaller jueu de Cervera e alli stigue per dues o tres hores hon foren los dits Sanct-Jordi e Casafranca e stigueren en dita vijola e alli faeren collatio ab los jueus la qual vijola est festa de jueus e fonch feta ab ritu e cerimonia judaica. E mes que essent en Pedralbes lo dit rey don Joan de gloriosa memoria en temps de la guerra faeren obrir una cuxa de molto e apres de uberta lo dit Sanct-Jordi present dit Casafranca trague lo que era dintre la cuxa e apres de aquella menjaren los dos. E mes que lo dit Casafranca deya que lo psalm de “dixit Dominus domino meo” nol havia fet David sino un secretari seu e que lo "magnificat" nol havia fet nostra Senyora la Verge Maria sino Maria germana de Aron. E mes trobam que los dits Casafranca e Sanct-Jordi vehian llurs mullers guardar los dissaptes e no les ne reprenien abans hi consentien. E mes los dits Sanct-Jordi e Casafranca en los divenres a vespre e en los dissaptes no negotiaven de son offici tant com en los altres dies ans tant com podien se apartaven de negocis en dits dies es retrahien en lochs secrets a communicar de llurs coses. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca celebraven la pascha dels jueus en la ciutat de Gerona en lo carrer de Sanct Lorenç en casa den Joan Çarriera (ipsa riera: ça) convers lo qual era stat jueu la qual faen en aquesta manera que essent en la setmana Sancta en temps de la pascha dels jueus lo Rabbi dels jueus de Gerona venia alli e portava pa alis e una caçola de vianda en que havia I troç de cabrit o anyell (agnus : cordero) e ous cuyts e portava aximateix una scudella en que havia certa cosa que semblava fos mostalla e del vi dels jueus e abans que sopassen En Joan Vidal Samso convers legia e com havia legit sopaven los dits Joan de Sanct-Jordi e Jacme de Casafranca e altres conversos e com havian sopat tornava lo dit Rabbi e com era tornat legien altra vegada e en laltra torna lo dit Rabbi dels jueus ab I capo o gallina e pa alis e vi e alli se dinaren e los vuyt jorns que durava la dita pascha dels jueus lo dit Rabbi los portava vianda e ells cuynaven de aquella e un dia vengue en una casa hon posaven los dits Sanct-Jordi e Casafranca de un convers e rahonantse lo dit Casafranca dix al dit convers tals o semblants paraules. "Tu dels nostres es” e aquell dix “quins vostres” e lo dit Sanct-Jordi dix Jafodi es axi axi com nosaltres” e lo dit convers respos "yo so bon christia e com a christia vull viure e morir" e lavors lo dit Casafranca lansa la ma sobre lo coll del dit convers e dixli “ans es be tu nostre." E aximateix se trobe com los dits Sanct-Jordi e Casafranca essent fugits per les morts celebraren la dita pascha dels jueus del pa alis ab altres conversos menjant pa alis per vuyt jorns que durava dita pascha e ades menjaven peix ades ous e no menjaven pa levat sino pa alis e la muller del dit Sanct-Jordi e altra persona compraren aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes les quals dehian que compraven per que nos servissen de les aynes en que se eran servits entre any e havian servit al pa levat e durant dita pascha no faen faena abans folgaven e les dones sestaven en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca sen anaven a passajar. E mes trobam que lo dit Casafranca feu los dejunis judaycs en casa sua açi en Barcelona a la plaça de la Trinitat ab altres persones en lo mes de deembre per moltes vegades. E aximateix trobam com los dits Sanct-Jordi e Casafranca per algun deyan una matinada del psaltiri e en la fi dels psalms no deyan gloria Patri. E mes trobam com essents los dits Sanct-Jordi e Casafranca en la vila de Montblanch per raho de les morts un jorn vengueren en dita vila dos jovens jueus studiants castellans e lo sacrista de la schola dels dits jueus quis deya En Jucef de Blanes ensemps ab los dits studiants jueus anaren als dits Sanct-Jordi e Casafranca que eran en la plaça del Blat de la dita vila de Montblanch e lo dit Sanct-Jordi demana al dit Sacrista qui eran aquells jovens e dit Sacrista dix que eran jueus pobres studiants qui acaptaven e lavors lo dit En Sanct-Jordi mette la ma a la boça e dona als dits jueus studiants almoyna. E aço fet se gira lo dit Sanct-Jordi al dit Casafranca dientli e tu nols donaras almoyna e lavos lo dit Casafranca mes la ma a la boça e dona als dits jueus studians almoyna. E mes que dit Casafranca consentia que levassen lo greix de la carn e lavarla de la sanch e posarla en sal al modo judaich e que may se confessava sacramentalment sino despuy que es venguda la inquisitio. E mes trobam que set o vuyt mesos abans que dit Casafranca fos pres en los carcers de la Sancta inquisitio essent en lo scriptori en casa sua a la plaça de la Trinitat de Barcelona deya e feya la oratio judaica del Quiria setma tenint los ulls girats mirant al cel badayllant e axi badayllant deya "Adonay nuestro Dio Adonay uno.” E mes trobam que foren trobats entre la roba del dit Sanct-Jordi quant fugia per la inquisitio be XXX prepucis de infants retallats tots enfilats en un fil e guardats entre roba. E moltes altres coses trobam que ha fetes dites e perpetrades lo dit Jacme de Casafranca contra nostra Sancta fe catholica christiana segons mes largament appar en lo dit proces al qual en tot nos refferim. Vistes totes les altres coses en los dits processos contengudes e totes les coses que veure e mirar se deuen. Oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins que es stat denunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam als presents dia loch e hora haguda nostra delliberatio e madur concell ab persones de molta scientia e conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa del qual tots los drets judicis procehexen trobam que debem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Jacme de Casafranca de la present ciutat de Barcelona esser se transferit e transpassat als ritus e cerimonies judaiques e de la ley de Moyses e esser vertader heretge judayçat e apostata de la nostra Sancta fe catholica cristiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia e apostasia en ça es stat e de present es de excommunicatio maior e de anathema ligat e illagueat e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra sententia declaram tots los bens del dit Jacme de Casafranca heretge del temps que dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra ança haver stat e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten en aquells mas encara en detestacio dels dits crims a la sua progenia e generatio. Per tant ab lo sobredit consell declaram tots los descendents del sobredit Jacme de Casafranca heretge judaizat e apostata per linea masculina fins al segon grau e per linea femenina fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis beneficis e honors axi ecclesiastics com seculars e esser inabils perpetualment per obtenir altres de nou. E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit heretge judaytzat e apostata puxa ne degue fer sino desemparar aquell e remettrel a la justitia e bras secular per que li don segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata de nostra Sancta fe christiana al magnifich misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor Regent la Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya qui açi es present al qual requerim tant quant de dret devem e podem et non alias que rebe lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata per nos desemparat e remes en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers ell citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axiu pronunciam sentenciam e declaram per aquesta nostra deffinitiva sententia en aquests scrits e per ells.
- Petrus Episcopus 
barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor. - F. Pays de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit dicta et preinserta sententia per dictos reverendos domnos dominum Petrum Dei et apostolice Sedis gratia Episcopum barcinonensem et fratrem Joannem Enguera in Sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores haereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesibus Tarraconensi Barcinonensi Urgellensi Vicensi Gerundensi (la primera e está vuelta) et Elnensi ab eadem Sancta Sede apostolica creatos et deputatos et de suarum dominationum mandato alta et intelligibili voce lecta et publicata in dicta Regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Meya apostolica et regia auctoritatibus notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris XVII mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto (1505) praesentibus dictis partibus presentibusque pro testibus magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis barcinonensis Ludovico dez Pla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Petro Antonio Falco civitatis Barcinonae Joanne Gonçales de Resente domino loci de Alcarraç militibus Petro Durall et Petro Joanne Ferrari similiter militibus in civitate Barcinonae domiciliatis et pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discretis Bernardo Texidor presbytero et Joanne Palomeres et me Joanne de Meya notariis et Officii Sanctae inquisitionis Scribis magnaque multitudine Christi fidelium illic praesentium et circunstantium.


(Continúa con la sentencia contra Dalmau de Tolosa)

miércoles, 13 de marzo de 2024

Lexique roman; Formir, Furmir, Fromir - Fornicar, Fornigar


Formir, Furmir, Fromir, v., remplir, accomplir, satisfaire, exposer.

De ren qu' al segl' ay' a formir.

Pierre d'Auvergne: De Dieus non.

De rien qu'il ait à satisfaire au siècle.

Ben furmi lo messatge.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59.

Bien remplit le message.

Quasqus si deu de son mestier formir.

B. de Ventadour: Ab joi mov.

Chacun doit se satisfaire de son besoin.

Formir

Vos voil so c'om mi manda dir.

Roman de Jaufre, fol. 17.

Je veux vous exposer ce qu'on me commande de dire.

Part. pas. Ja nulhs furmit messatge non auziretz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 38.

Jamais vous n'ouïrez nul message accompli.

Senher, be m tenc per fromida.

G. Riquier: L'autr'ier trobei. 

Seigneur, je me tiens bien pour satisfaite.

2. Formimen, s. m., exposition, commencement.

Mais te valgro totas al formimen.

Ozils de Cadartz: Assatz es.

Plus te valurent toutes au commencement.


Forar, v., lat. forare, forer, trouer, percer. 

Part. pas. Si non es en carrera forada. 

Fors de Béarn, p. 1089. 

Si n'est pas en rue percée.

- Substantiv. Trou, ouverture.

Appar qu'el prumier forat es necessari per purgar las superfluitats del cervel. 

Abelhas... repauson si sobr' els foratz.

grabado miel abejas apicultores beceite

Eluc. de las propr., fol. 40 et 142. 

Il paraît que le premier trou est nécessaire pour purger les superfluités du cerveau.

Les abeilles... se reposent sur les trous. 

CAT. ANC. ESP. Foradar. ESP. MOD. Horadar. PORT. Furar. IT. Forare.

(chap. Foradá, fé un forat, dos forats; foradat, foradats, foradada, foradades; forado, forades, forade, foradem o foradam, foradéu o foradáu, foraden. Si yo tinguera una barrinacuáns caps de catalanistes foradaría.)

2. Perforacio, s. f., lat. perforatio, perforation, trou.

Dens alcunas vetz prendo perforacio, autras vetz rupcio.

(chap. Les dens algunes vegades prenen perforassió (se queren), datres vegades ruptura: se trenquen, se chafen.)

Eluc. de las propr., fol. 43.

Les dents quelquefois prennent perforation, d'autres fois rupture.

Am perforacio ampla. Trad. d'Albucasis, fol. 33. 

Avec perforation ample.

PORT. Perforação. IT. Perforazione. (ESP. Perforación. Chap. perforassió, perforassions; v. perforá, foradá, fé forats, excavá, esgarrapá, etc.)

3. Perforador, s. m., qui perfore, opérateur.

Entro qu' el perforador venga ad aquela peyra.

(chap. Hasta que 'l perforadó (foradadó) vingue (arribo) an aquella pedra.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 32. 

Jusqu'à ce que l' opérateur vienne à cette pierre.

4. Perforatiu, adj., perforatif, propre à perforer.

De las partidas que han mestier de perforacio... perforativa.

Eluc. de las propr., fol. 19.

Perforative... des parties qui ont besoin de perforation.

(chap. Perforatiu com un puntero de la Liebherr, un kango, un taladro, perforatius, perforativa com una barrina o broca o tacha o agulla, perforatives.)

5. Perforar, v., lat. perforare, perforer, percer.

Perforec un apostema cancros.

(chap. Va perforá un apostema canserós, en cánser, que ya se coneixíe an aquells siglos; Ramón Lull mateix escriu cranch referínse an esta enfermedat que tamé patixen los y les catalanistes, com per ejemple Pepet Carreras, que está mol alusinat. La paraula piercing ve de aquí, de perforar, en fransés percer, en inglés to pierce.)


Pren una ola, e perfora en la cuberta un trauc.

(chap. Pren un' olla, y fa un forat a la cobertora, tapa. Cobertora val com a tapa y com a banua, manta.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 38.

Perça apostême chancreux.

Prends une marmite, et perfore un trou dans le couvercle. 

Part. pas. 

Sancnens

E perforatz.

Un troubadour anonyme: Dieus vos. 

Saignant et percé. 

PORT. Perforar. IT. Perforare.

6. Transforar, Trasforar, v., lat. transforare, transpercer, percer d'outre en outre.

De totz pongz la trasforet.

(chap. De tots los puns la traspasse; cruse, forade.)

Brev. d'amor, fol. 85. 

De tous points la transperça.

Apres gardatz que no 'l transfore

Ni ven ni freitz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après prenez garde que ne le transperce ni vent ni froid.

- Filtrer, s'infiltrer.

Aiga per venas transfora.

(chap. L'aigua s' infiltre per les venes.)

Brev. d'amor, fol. 38. 

Eau filtre par veines. 

IT. Traforare.


Forn, s. m., lat. furnus, four.

M' art plus fort no feira fuecs en forn.

B. de Ventadour: Be m'an perdut.

Me brûle plus fort que ne ferait feu en four.

Quatre forns avem de quaus. Philomena.

(chap. Tenim cuatre forns de cals; per ejemple a FórnolsFornosFórnoles.)

Libro de las Aziendas de los vezinos y terratenientes de la villa de Fórnoles hecho este año 1738 , primera página

Nous avons quatre fours de chaux. 

CAT. Forn. ANC. ESP. Forno. ESP. MOD. Horno. PORT. IT. Forno.

(chap. Forn, forns; forné, fornés, fornera, forneres; fornejá: coure lo pa y datres alimens al forn, com los cocs, casquetes, mantecats, carquiñols, amelats, rosques de Pascua, etc, etc.) 

2. Fornelh, Fornel, s. m., fourneau, foyer.

Meneron m'en a lur fornelh.

(chap. Me van portá al seu fornet.)

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

M' emmenèrent à leur foyer. 

Nostres Frances s'asezo pres d'un fornel privat. 

Roman de Fierabras, v. 2162. 

Nos Français s'asseoient près d'un foyer privé. 

ANC. FR. Un métal en un seul vaissel

Te convient mectre en un fournel. 

La Fontaine des Amoureux, v. 920. 

ANC. CAT. Fornell. ANC. ESP. Fornelo. ESP. MOD. Hornillo. PORT. Fornilho. IT. Fornello. (chap. fornet, fornets.)

3. Fornatz, Fornas, s. f., lat. fornax, fournaise. 

Cum l'aurs s'afina en la fornatz.  

G. Faidit: Chant e deport. 

Comme l'or s'épure dans la fournaise.

Fornas ont ardon las armas de purgatori. V. et Vert., fol. 28.

(chap. Calderes aon se cremen les almes del purgatori.)

Fournaise où brûlent les âmes de purgatoire. 

ANC. ESP. En medio del infierno fumea un fornaz.

(chap. Al mich del infern fumege una caldera.)

Poema de Alexandro, cop. 2248.

Jacie en paz el ninno en media la fornaz.

Milagros de Nuestra Señora, cop. 366.

CAT. Fornal. ESP. MOD. Hornaza. PORT. Fornalha. IT. Fornace.

4. Fornada, s. f., fournée.

Una olada de braza de la premera fornada.

(chap. Una ollada, calderada, topinada de brasa de la primera fornada.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 130.

Une potée de braise de la première fournée. 

CAT. Fornada. ESP. Hornada. PORT. Fornada. IT. Fornata. (chap. Fornada, fornades: una tongada del forn, lo que cap a dins del forn.)

5. Fornatge, Fornague, s. m., fournage.

Tres deniers... de fornatge.

(chap. Tres dinés... de fornache; dret que se pagabe per fé aná lo forn, que ere normalmén de los siñós. Lo rey solíe resservás uns cuans forns, a part de datres possessions.)

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 91.

Trois deniers... de fournage.

La tersa part de totz fornatges... Per aquesta part d' aquestz fornatges.

Tit. de 1229. Arch. du Roy, J. 323.

La troisième partie de tous fournages... Pour cette partie de ces fournages.

Deu donar mandagues e fornagues.

Tit. de 1204. Arch. du Roy., J. 320.

Doit donner mandages et fournages.

ESP. Hornage. (N. E. Con la ortografía actual: hornaje, derecho que se pagaba por usar el horno de un señor.)

6. Fornilha, s. f., chauffée de four, la quantité de bois nécessaire pour chauffer un four une fois.

La fornilha a son pa cozer de guaric e de castain.

Cartulaire du Bugue, fol. 28.

La chauffée de four en chêne et en châtaignier pour cuire son pain.

7. Fornaria, s. f., fournerie, lieu où sont les fours.

La fornaria de la dicha vila. Tit. de 1270. Arch. du Roy., J. 4.

(chap. La fornaria de la dita vila. Puesto aon están los forns. Tamé ñabíen forns apartats de les viles, als monasteris o convens, alqueríes, aldees, cases apartades, pero se controlaben y se teníe que pagá.)

La fournerie de ladite ville.

- L'industrie du fournier.

Ieu, homs o femena que uzi del mestier de fornaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 124.

Moi, homme ou femme qui use du métier de fournerie.

ESP. Hornería.

8. Fornier, s. m., fournier.

Filhs d'un sirven del castel, qu'era forniers, qu'escaudava lo forn a coser lo pa. V. de B. de Ventadour.

(chap. Fill d'un sirvén, criat del castell, qu'ere forné, que calentabe (escofabe) lo forn per a coure lo pa.)

Fils d'un servant du château, qui était fournier, qui chauffait le four à cuire le pain.

Bernard de Ventadour. Bernatz del Ventadorn, Bernautz de Ventadorn

CAT. Forner. ESP. Hornero. PORT. Forneiro. IT. Fornaio.

9. Fornieira, s. f., fournière.

Del pan que faran cozer... qu'els forniers et las fornieiras... juron.

Ni la fornieira ni neguna autra persona. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 218 et 124.

Du pain qu'ils feront cuire... que les fourniers et les fournières... jurent. 

Ni la fournière ni nulle autre personne. 

ESP. Hornera. PORT. Forniera. (chap. Forneraforneres.)

10. Enfornar, v., enfourner, engager. 

Fig. T' arm' enfornas

En trebaill et en tormen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Tu enfournes ton âme en travail et en tourment.

CAT. ANC. ESP. Enfornar. ESP. MOD. Enhornar. PORT. Enfornar. 

IT. Infornare.

11. Fornicatio, Fornicacion, s. f., lat. fornicationem, fornication. 

No faras adulteri ni fornicatio. V. et Vert., fol. 3. 

Tu ne feras adultère ni fornication. 

Si era ver so que los Juzieus dizian, que Jhesu Crist fos nat en fornicacion.

Hist. abr. de la Bible, fol. 63.

Si était vrai ce que les Juifs disaient, que Jésus-Christ fût né en fornication.

Dezapauzet motz evesques per simonia e per fornicatio.

(chap. Va deposá mols obispos per simonía y per fornicassió.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.

Déposa beaucoup d'évêques pour simonie et pour fornication.

Fig. Fornicatios de l'arma es servituz d'idolas. 

Trad. de Bède, fol. 41. 

Fornication de l'âme est culte servile des idoles.

CAT. Fornicació. ESP. Fornicación. PORT. Fornicação. IT. Fornicazione.

(chap. Fornicassió, fornicassions; cóm los agradabe fornicá als roigets y roigetes catalanistes matamossens de cuan Luis Companys, y als de ara tamé.)

12. Fornicador, s. m., lat. fornicator, fornicateur.

Deus damnara los fornicadors.

(chap. Deu condenará als fornicadós rojos, com los de la Ascuma.)

Trad. de Bède, fol. 40. 

Dieu damnera les fornicateurs. 

CAT. ESP. PORT. Fornicador. IT. Fornicatore. (chap. fornicadó com Artur Quintana Font, fornicadós com los de Clarió, fornicadora com Carmen Junyent, fornicadores com les asqueroses de la CUP.)

13. Fornicadre, s. m., fornicateur. 

Toz fornicadres es no nedes.

(chap. Tot fornicadó no es puro, llimpio; nedes : net : nedea en valensiá es la puresa, la llimpiesa.)

Trad. de Bède, fol. 44. 

Tout fornicateur est non pur.

14. Fornicairitz, s. f., fornicatrice.

Adject. Filhs de femna fornicairitz. Brev. d'amor, fol. 131.

(chap. Fill de femella, dona, fornicadora. Com sa mare de Pedro Saputo no estabe casada cuan lo va tindre, se li díe la pupila, la pubilla, pero no ere virgen. Sol María va conservá la virginidat al tindre a Jesús, nostre Siñó.)

Fils de femme fornicatrice.

IT. Fornicatrice. (ESP. fornicatriz sale en Google unas 312 veces al día de hoy y desde mi ordenador; fornicadora.)

15. Fornicar, Fornigar, v., lat. fornicare, forniquer.

Ben deffent la ley velha fornigar. La nobla Leyczon.

(chap. Be prohibix la ley vella fornicá. Tos recomano lligí la nobla Leyczon, y los atres textos del Vaud, a Suiza, Vaudois. Són del 1100 y anteriós. Consevol que parlo catalá los hauríe de entendre, si no fore per la manipulassió de la seua llengua, sobre tot después de Pompeyo Fabra y dels que li van maná fé la gramática, que va escriure en castellá. Después lo IEC va corre a féla en catalá normatiu.)

Bien défend la vieille loi de forniquer.

No fornique aissi com alcu d'els forniquero.

(chap. No fornique així com algú d'ells van fornicá.) 

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Qu'il ne fornique pas ainsi comme aucuns d'eux forniquèrent.

Subst. Mellier es murirs o ardres que fornicars. Trad. de Bède, fol. 41.

(chap. Milló es morís o cremás que fornicá.)

Meilleur est le mourir ou le brûler que le forniquer.

CAT. ESP. PORT. Fornicar. IT. Fornicare. (chap. Fornicáfornicoforniquesforniqueforniquem o fornicamforniquéu o fornicáuforniquenfornicat, fornicats, fornicada, fornicades. Si yo tinguera una sigala, cuántes vegades fornicaría.)

jueves, 28 de diciembre de 2023

Lexique roman, Aq, Ar: Aquilo - Arzo

Aquilo, Aguilo, s. m., lat. aquilo, aquilon, vent du nord, septentrion,

nord.

Tempesta d' aquilo. V. de S. Honorat.

Tempête d' aquilon.

Aguilos es secx am freior,

Quar lo solelhs de luen li cor.

Brev. d'amor, fol. 41.

Le nord est sec avec froidure, parce que le soleil passe loin de lui.

ESP. Aquilón. PORT. Aquilão. IT. Aquilone.

2. Aquilonar, adj., lat. aquilonaris, d' aquilon, du nord.

Vent aquilonar restrenh las malas humors.

En regios aquilonars.

Eluc. de las propr., fol. 135 et 157.

Vent d' aquilon resserre les mauvaises humeurs.

Dans les régions du nord.

CAT. ESP. PORT. Aquilonar. IT. Aquilonare.


Ara, s. f., lat. ara, autel.

Ara vol dire autar.

Eluc. de las propr., fol. 234.

Ara veut dire autel.

(ESP. Ara significa, quiere decir, altar.)

Verges, can lo pas es pauzat sus l' ara

E lo capelas, ab l' oracio cara,

Lo te entre sas mas.

Un troubadour anonyme: Flor de paradis.

Vierge, quand le pain est placé sur l'autel et que le prêtre, avec une oraison précieuse, le tient entre ses mains.

CAT. ESP. PORT. IT. Ara.


Arabi, Arabit, adj., arabe.

Ce mot a été employé pour désigner la langue arabe, dans le sens de difficile, d' indéchiffrable.

Lur escrig redo arabi.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Ils rendent leur écrit arabe.

Il a qualifié une espèce dé cheval. 

Bausans fon son chaval ferrans e bais;

De miehtz fo arabitz, de mietz morais.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.

Son cheval baussan fut ferrant et bai; il fut moitié arabe et moitié moresque.

Substantiv. Non pot plus annar lo caval,

Per que deissent de l' arabi.

V. de S. Honorat.

Le cheval ne peut plus aller, c'est pourquoi il descend de l'arabe.

CAT. Arabig (aràbic). ESP. Árabe, Arábigo. PORT. Arabe, arabico. 

IT. Arabico.


Aram, s. m., lat. aeramen, airain, cuivre.

I calisse d' eram que era argentatz. Philomena.

Un calice d' airain qui était argenté.

Conqua d' aram. Deudes de Prades, Auz. cass.

Cuve d' airain.

Myst. Lo serpen del eran. V. et Vert., fol. 85.

Le serpent d' airain.

CAT. Aram. ANC. EST. Arambre. ESP. MOD. Alambre. PORT. Arame. 

IT. Rame.


Aramir, v., assigner, défier, attaquer.

Voyez Wachter, Gloss. german.

Que quan m' o albir,

Dolors m' en ven arramir.

P. Cardinal: De sirventes suelh.

Que quand je considère cela, la douleur m'en vient attaquer.

Ni cum En Frederic

Gitesson de l' abric;

Pero tals l' aramic

C' anc fort no s' en jauzic.

P. Cardinal: Li clerc si fan.

Ni comme ils jetassent de son abri le seigneur Frédéric; pourtant tel le défia qui jamais ne s'en réjouit fort.

Aissi com cel qu'a batalha aramida,

E sap de plan sa razos es delida.

Perdigon: Tot l'an mi ten. Var.

De même que celui qui a bataille assignée, et sait certainement que sa raison est détruite.

- Mettre en gage, assurer.

Que no potz aramir, mas que as vestut.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 85.

Que tu ne peux mettre en gage, excepté ce que tu as vêtu.

ANC. FR. Por ce ot bataille aramie.

Roman du Renart, t. II, p. 184.

Ki son anemi trove en bataille aramie...

E Dex jurer et aramir

Ke mar i sunt Normanz venu.

Roman de Rou, v. 1679 et 12444.

ANC. CAT. Arremir.


Aranha, Aranh, Eranha, s. f., lat. aranea, araignée.

E sos prez es aital com fils d' aranha.

G. Vidal: Ges pel.

Et son mérite est tel que fil d' araignée.

Ges l' eranha tan prim no teyh ni fila.

Folquet de Lunel: Tant fin.

L' araignée ne tisse ni ne file si menu.

Aranhas c'om apela fadas. Deudes de Prades, Auz. cass.

Araignées qu'on appelle folles.

Prim es lo fils de l' aranh.

G. Raimond de Gironella: La clara.

Le fil de l' araignée est mince.

ANC. FR. Plus délié d'un fil d' iragne.

Roman du comte de Poitiers, v. 935.

Il n'est rien, dit l' aragne, aux cases qui me plaise.

La Fontaine, Fables, III, 8.

CAT. Arany (aranya). ESP. Arana (Araña). PORT. Aranha. IT. Aragna.
(En chapurriau araña)

2. Arane, adj., lat. araneus, d' araignée.

La tela dita aranea per razo de sa granda subtileza.

Eluc. de las propr., fol. 37.

La toile dite d' araignée pour raison de sa grande subtilité.

Aranha, Aranh, Eranha, s. f., lat. aranea, araignée.

Arar, v., lat. arare, labourer, mener la charrue.

Semena fromen ses arar. P. Cardinal: Predicator.

Il sème froment sans labourer.

Las messios qu'el a fachas en arar.

Trad. du Code de Justinien, fol. 17.

Les dépenses qu'il a faites à labourer.

Qu'ieu lo vei la jus arar ab bueus.

Un troubadour anonyme: Per amor soi.

Que je le vois là-bas labourer avec des boeufs.

ANC. FR. Que trop me fetes demorer

A arer un seillon de terre.

Roman du Renart, t. II, p. 214.

N' iert point la terre lors arée.

Roman de la Rose, v. 8421.

ANC. CAT. ESP. PORT. Arar. IT. Arare.

(N. E. laborare; labrar; llaurar; llaurá)

2. Araire, s. m., lat. aratrum, araire, charrue.

Que mais amats dos buous et un araire 

A Montferrat.

E. Cairel: Pus chai.

Que vous aimez mieux deux boeufs et une charrue à Montferrat.

Qui met sa ma a l' arayre e regarda dereyre se, non es aptes ni dignes davan lo regne de Dieu. V. et Vert., fol. 99.

Qui met sa main à la charrue et regarde derrière soi, n'est apte ni digne devant le royaume de Dieu.

ANC. FR. Car qui sa main met à l' arere,

S' arriere lui regarde un pas,

Du regne Dieu digne n'est pas.

Miracles de la Vierge, liv. II.

Sangar picque ses boeufs, et d'un luisant araire

Retrace les sillons de son champ tributaire.

Du Bartas, p. 480.

ANC. CAT. Aradre. (Chap. Aladre) ESP. PORT. Arado. IT. Aratro.

3. Arada, s. f., labour, labourage.

Un home de la paroquia d' Aynac era en sa arada.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 282.

Un homme de la paroisse d' Aynac était dans son labourage.

ANC. FR. Dont l'en poing et fait aler les buefs en l' arée.

Lett. de rém. 1400. Carpentier, t. 1, col. 270.

CAT. ESP. Arada.

Arbitre, s. m., lat. arbitrium, avis, opinion.

Mala obra de propri arbitre es germes de volontat.

Us movemens en home que ve del cor e de so livre arbitre.

Trad. de Bède, fol. 63 et 16.

Méchante oeuvre de propre arbitre est germe de volonté.

Un mouvement dans l'homme qui vient du coeur et de son libre arbitre.

CAT. Arbitri. ESP. (Arbitrio; libre albedrío) PORT. IT. Arbitrio.

- Arbitre.

Era digam dels arbitres, so es d'aquels homes que teno plag en loc de jutges. Trad. du Code de Justinien, fol. 10.

Maintenant parlons des arbitres, c'est-à-dire de ces hommes qui tiennent le plaid en place de juges.

Lials jutges e fizels arbitres entre l' esperit e la carn, que son tostemps contraris. V. et Vert., fol. 60.

Loyal juge et fidèle arbitre entre l'esprit et la chair, qui sont toujours contraires.

CAT. Arbitre (àrbitre). ESP. Árbitro. PORT. IT. Arbitro.

2. Sobra-arbitre, s. m., sur-arbitre, tiers-arbitre.

Non es pas verais humilh cel que conjois que deia davant los altres esser per lo sobra-arbitre. Trad. de Bède, fol. 56.

Il n'est pas vrai humble celui qui prétend qu'il doive être au-dessus des autres comme le sur-arbitre.

3. Arbitramen, s. f., arbitrage, jugement.

Ni en donan sentencia ni arbitramen de drech.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 12.

Et en donnent sentence et jugement de droit.

CAT. Arbitrament. ESP. (Arbitraje) PORT. Arbitramento.

4. Arbitracio, s. f., abritrage (arbitrage), jugement.

Pronunciet, sobr' els avant ditz contrasz e questios, son dig et s' arbitratio.

Tit. de 1259. DOAT, t. LXXVIII, fol. 397.

Prononça, sur les ci-devant dits débats et questions, son dire et son jugement.

E fosson compromes en la arbitracio de fraire, etc.

Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 55.

Et fussent compromis à l' arbitrage de frère, etc.

ANC. CAT. Arbitració. ANC. ESP. Arbitración.

5. Arbitrador, s. m., arbitrateur.

Li predig arbitres arbitradors... arbitres arbitradors, o amigables componedors.

Tit. de 1279. Arch. du Roy., K, 17.

Les ci-devant dits arbitres arbitrateurs... arbitres arbitrateurs, ou amiables compositeurs.

Per arbitre arbitrador et per amicable componedor.

Statuts de Montpellier de 1231.

Pour arbitre arbitrateur et pour amiable compositeur.

ESP. PORT. Arbitrador. IT. Arbitratore.

6. Arbitrari, adj., lat. arbitrarius, arbitraire.

Segon l' arbitrari poder.

Tit. du XIIe sièc. DOAT, t. XVIII, fol. 78.

Selon le pouvoir arbitraire.

Esmenda arbitraria.

Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 476.

Amende arbitraire.

- Arbitral.

De sententia arbitraria.

Fors de Bearn, p. 1084.

De sentence arbitrale.

CAT. Arbitrari. ESP. PORT. IT. Arbitrario.

7. Arbitrariament, Arbitrarament, adv., arbitrairement.

Sia punit arbitrariament pels cossols.

Charte de Gréalou, p. 70.

Soit puni arbitrairement par les consuls.

Seran punitz arbitrarament.

Tit. de 1422. DOAT, t. LXXIII, fol. 146.

Seront punis arbitrairement.

CAT. Arbitrariament. ESP. PORT. IT. Arbitrariamente.

8. Arbitrar, v., arbitrer, juger en qualité d' arbitre.

Pronunciara, arbitrara.

Tit. de 1291. DOAT, t. XI, p. 211.

Prononcera, arbitrera.

CAT. ESP. PORT. Arbitrar. IT. Arbitrare.

9. Albir, Albiri, Arbir, s. m., avis, opinion, prudence, goût.

C'om non es de maior albir

Qu'ieu sui.

Marcabrus: D'aisso lau Dieu.

Qu'on n'est pas de plus grande prudence que je suis.

Segon l' albiri e 'l cocelh de son jutge. V. et Vert., fol. 71.

Selon l'opinion et le conseil de son juge.

Diguatz d'aisso vostr' albir.

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx.

Dites votre opinion sur cela.

Metge querrai al mieu albir.

Le Comte de Poitiers: Farai un vers.

Je chercherai médecin à mon goût.

ANC. CAT. Arbir, albire, albiri.

10. Franc Albiri, s. m., libre arbitre.

Es franc albiri o franca voluntat, que hom puesca far o elegir francamens lo be e lo mal. V. et Vert., fol. 33.

C'est libre arbitre ou franche volonté que l'on puisse faire ou élire franchement le bien ou le mal.

11. Albirar, Arbirar, v., imaginer, considérer, juger.

Ac tan gran dol e tota sa companha, que hom no s'o poiria albirar.

Philomena.

Eut si grand deuil et toute sa compagnie, qu'on ne se le pourrait imaginer.

Ans deu arbitrar

Cum puesca far.

P. Sauvage: Senher.

Mais doit considérer comment il puisse faire.

Ni fals lauzengiers no creya

De mi, ni s'albir

Que vas autra m vir.

G. Faidit: Lo rossinholet.

Et qu'elle ne croie sur moi les faux médisants, ni ne s'imagine que je me tourne vers une autre.

- Viser, ajuster.

Quar Frances sabon grans colps dar

Et albirar ab lor bordon.

Le Comte de Foix: Mas qui a.

Car les Français savent donner et viser grands coups avec leur lance.

Et albiret son colp e a 'l ben azesmat.

Roman de Fierabras, v. 1636.

Et il ajusta son coup et il l'a bien préparé.

ANC. CAT. Albirar.

12. Albirada, s. f., visée, jugement de l'archer.

Son arc a Dieus tendut et estai totz aparelhatz per nos aucire, e en cant n'a mais de lezer de far sa albirada, en tant fier miells lai ont se vol.

V. et Vert., fol. 69.

Dieu a son arc tendu et tout préparé pour nous occire, et en quant il a

plus de loisir de faire sa visée, en tant il frappe mieux là où il veut.


Arbre, Albre, Aybre, s. m., lat. arborem, arbre.

Lanquan vey la fuelha

Jos dels arbres cazer.

B. de Ventadour: Lanquan vey.

Quand je vois la feuille tomber des arbres en bas.

Quan la fuelha sobre l' albre s' espan.

B. de Ventadour: Quan la fuelha.

Quand la feuille s'épanouit sur l'arbre.

Fig. En Narbones es gent plantatz

L' arbres que m fai aman morir.

Pons d' Ortafas: Aissi cum la.

L'arbre qui me fait mourir en aimant est agréablement planté dans le Narbonnais.

Lo frug de l' arbre de saber.

P. Cardinal: Dels quatre.

Le fruit de l'arbre de la science.

Lo frug que porta l' albre de sobrietat. V. et Vert., fol. 102.

Le fruit que porte l'arbre de sobriété.

Prov. De malvatz arbre non pot issir mais malvatz fruhs.

Liv. de Sydrac, fol. 86.

De mauvais arbre il ne peut sortir que de mauvais fruit.

- Mât de vaisseau.

Frascat lur a lur vela, e van ad albre sec.

V. de S. Honorat.

Leur a déchiré leur voile, et ils vont à mât dégarni.

Coma son homes de mar, que, tantost com auzon la vos del regidor principal, corron, com belugas de fuoc, per cordas e per albres, a far son mandamen. V. et Vert., fol. 54.

Comme sont les hommes de mer, qui, aussitôt qu'ils entendent la voix du commandant principal, courent, comme bluettes de feu, par cordages et par mâts, pour faire son commandement.

Le catalan a la locution a arbre sec. (N. E. “ad albre sec” aquí arriba.)

ANC. IT. Nobile arbore fa nobile frutto.

Guittone d' Arezzo, Lett. 13.

CAT. Arbre. ESP. Albol (árbol). PORT. Arvore. IT. MOD. Albero.

2. Arborelh, s. m., arbrisseau, bocage.

Sola si contenta

Jost' un arborelh.

G. d' Autpoul: L'autr'ier.

Seule se réjouit auprès d'un arbrisseau.

Intrem no 'n sotz un arborelh.

J. Esteve: L'autr'ier.

Entrons-nous-en sous un bocage.

IT. Albereto, alberetto.

3. Arbrier, s. m., arbrier, fust de l'arc, manche de l'arbalète.

E 'l ueill, e 'l sil negr', espes,

E 'l nas qu'es en loc d' arbrier,

Veus l'arc de c' aitals colps fier.

P. Vidal: Tant an ben dig.

Et les yeux, et les sourcils noirs, épais, et le nez en place d' arbrier, voilà l'arc avec lequel elle frappe de tels coups.

ANC. FR. Lequel Giral feri ledit feu Benoist en la teste de l' arbrier d'une arbaleste. Lett. de rém., 1402. Carpentier. t. 1, col. 274.

Afin qu'ils puissent à leur joue asseoir leur arbrier.

Ord. 1448. Daniel, Hist. de la mil. fr., t. 1, p. 244.

4. Albre Sec, s. m., Arbre Sec, pays de l'Afrique.

E 'l reis Felips en mar poia

Ab autres reis, c'ab tal esfort vendran

Que part l' Arbre Sec irem conquistan.

Bertrand de Born: Ara sai eu.

Et le roi Philippe monte en mer avec les autres rois, vu qu'ils viendront avec un tel effort que nous irons conquérant au-delà de l' Arbre Sec.

ANC. FR. Et ce estoit dever l'arbre sol qe en livre d' Alexandre est appelée l' Arbrée Seche... En la contrée de l' Arbre Seche... En celz plaingne de l' Arbre Seche.

Voyage de Marc Pol, ch. 201.

Jà n'i remanra tor de marbre

Que n' abace jusc'au Sech-Arbre...

Hostages ont livrés vaillans

De Jerusalem XX enfans,

Atant s'en reva l' emperere...

Ainc ne laissa jusc'au Sec-Arbre

Castiel, cité, ne tor de marbre.

Roman du comte de Poitiers, v. 1287 et 1636.

Car sa renommée espandra jusques à l' Arbre Seche.

Prophéties de Merlin, fol. 7.


Arc, s. m., lat. arcus, arc.

Mas en son paire ac bon sirven,

Per traire ab arc manal d' alborn.

Pierre d' Auvergne: Chantarai.

Mais il eut en son père un bon sergent, pour tirer avec l'arc manuel d' aubier.

E cor plus fort c'una sageta d' arc.

Bertrand de Born: Non estarai.

Et court plus vite qu'une flèche d'arc.

Fig. Son arc a Dieu tendut. V. et Vert., fol. 69.

Dieu a son arc tendu.

- Arcade.

X arx al cor, V de quada part. Philomena.

Dix arcades au choeur, cinq de chaque côté.

CAT. Arc. ESP. PORT. IT. Arco.

2. Arquier, s. m., archer.

Tals qu'anc no vis nul arquier

Tan prim ni tan drec traisses.

P. Vidal: Tant an.

Tel que jamais je ne vis nul archer qui tirât si finement ni si droit.

Tres tiradas y ac d' arquier. V. de S. Honorat.

Il y eut trois traits d'archer.

CAT. Arquer. IT. Arciere. (ESP. Arquero)

3. Arquiera, s. f., embrasure par où on lançait les flèches.

Que bast dedins et trauca e fai arquiera.

P. Vidal: Quan hom onratz.

Qui bâtit en dedans et perce et fait embrasure.

4. Arqueia, s. f., jet, portée d'un arc, archée.

No prezi colp d' arqueia.

Palaytz de Savieza.

Je ne prise coup d'archée.

ANC. FR.

Quatre archies est loing du manoir et demie.

Roman de Berte, fol. 147.

En sus se traient une archiée et demie.

Roman de Roncevaux, Monin, p. 22.

IT. Arcata.

5. Arcual, adj., en arc, arqué.

Luna appar arcual... adhoras es arcual, adhoras redonda.

Fazen arcual nafra.

Eluc. de las propr., fol. 116 et 259.

La lune paraît arquée... tantôt elle est en arc, tantôt ronde.

Faisant blessure en arc.

ANC. ESP. Arcual. (MOD. arqueada)

6. Arc-voltutz, Arc-vout, s. m., caveau, arcade, embrasure.

A un autar desotz us arcs-voltutz.

E 'l los trais a l' arc-vout d'un veirial.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 89 et 15.

A un autel sous des arcades.

Et il les conduit à l' embrasure d'une fenêtre.

ANC. FR. Devant la tor fete à ciment

En un arvolt qui moult ert gent.

Roman de Floire et Blanche Flor, Ms., fol. 198.

He! Diex, je vois nostre meson,

Les fenestres et les arvols.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 377.

ESP. Bóveda. PORT. Abobada. IT. Volta.

(N. E. archivolta, arquivolta, arcada)


Arc-S.-Marti, s. m., arc-en-ciel.

Una forma mostra en si

Que apella hom l' Arc-S.-Marti,

E fai se d'ivers et d'estieu

Quan lo solheilhs atenh la nieu.

Brev. d'amor, fol. 38.

Il montre en lui une forme qu'on appelle l'arc-en-ciel, et se fait d'hiver et d'été quand le soleil atteint la nue.

CAT. Arc de sant Martí. ESP. Arco de san Martín (Arcoiris).

Grupo Arcoiris, Valderrobres, Teruel, ciudad de la carne, Bayona, Guco

8. Arcuat, adj., v. lat. arcuatus, arqué, courbé en arc.

Quar es fayta fractura arcuada.

Trad. d'Albucasis, fol. 56.

Parce que la fracture est faite en arc.

ANC. ESP. Arcuato (arqueado). PORT. Arqueato. IT. Arcuato.

9. Arcelar, v., plier, courber en arc.

No i ac tan fort escut non escancel,

No fenda o no pertus o no arcel.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.

Il n'y eut si fort écu qui ne se rompe, ne se fende, ou ne se perce, ou ne se courbe.


Arcat, s. m., du grec *gr (archi) commandement.

Del archat de Ravena.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 200.

Du commandement de Ravenne.

2. Ierarchia, Gerarchia, s. f., lat. hierarchia, hiérarchie.

Principat angelical qui, segon lenguagge grec, s'apela ierarchia.

Eluc. de las propr., fol. 9.

Principauté angélique qui, selon le langage grec, s'appelle hiérarchie.

El libre de la celestial gerarchia. V. et Vert., fol. 34.

Au livre de la hiérarchie céleste.

Et es tripla iherarchia: Brev. d'amor, fol. 19.

Et la hiérarchie est triple.

ESP. Gerarquia (jerarquía). PORT. Jerarquia. IT. Gerarchia.

3. Hierarchic, adj., lat. hierarchicus, hiérarchique.

Purgar, illuminar et perfectio donar, so tres operacios angelicals o hierarchicas.

Eluc. de las propr., fol. 11.

Purger, illuminer et donner perfection, sont trois opérations angéliques ou hiérarchiques.

ESP. Gerarquico (jerárquico). PORT. Jerarquico. IT. Gerarchico.

4. Monarchia, s .f., lat. monarchia, monarchie.

La monarchia del emperi venc a Costanti.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 34.

La monarchie de l'empire vint à Constantin.

Provincias e monarchias circumvesinas.

Chronique des Albigeois, col. 2.

Provinces et monarchies circonvoisines.

CAT. PORT. Monarquia. ESP. Monarquía. IT. Monarchia.

5. Tetrarchia, s. f., lat. tetrarchia, tétrarchie.

El regne fo divisitz en tetrarchias, so es a dire en IIII partidas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5.

Le royaume fut divisé en tétrarchies, c'est-à-dire en quatre parties.

ESP. Tetrarquía. PORT. Tetrarquia. IT. Tetrarchia.

6. Tetrarcha, s. m., lat. tetrarcha, tétrarque.

Fo president et tetrarcha. Eluc. de las propr., fol. 181.

Fut président et tétrarque.

ESP. Tetrarca. PORT. Tetrarcha. IT. Tetrarca.

7. Architipe, s. m., lat. archetyphum, architype, modèle premier.

Architipe, que vol dire principal figura, quar el es principal patro et exemplar figura del mon creat. Eluc. de las propr., fol. 105.

Architype, qui veut dire principale figure, car il est principal patron et figure exemplaire du monde créé.

ESP. Arquetipo. PORT. Archetypo. IT. Archetipo.

8. Architriclin, s. m., lat. architriclinus, architriclin.

Que a l' architriclin fesist de aigua vin.

V. de S. Honorat.

Qui pour l' architriclin fîtes vin de l'eau.

En cort d' architriclin on fo 'l nocegamens.

Izarn: Diguas me tu.

En la cour de l' architriclin où fut la noce.

ANC. FR. Architriclin qui bien sceustes cest art. Villon, p. 61.

ANC. ESP. Mandó el ome bueno al so architriclino.

V. de san Millán, cop. 2.

PORT. IT. Architriclino.


Archa, Arqua, s. f., lat. arca, coffre, caisse.

Que la dicha communautat aia archa communa.

Charte de Gréalou, p. 64.

Que ladite communauté ait caisse commune.

Arquas et autres garnimentz

Que foron plenas de froment.

V. de S. Honorat.

Coffres et autres meubles qui furent pleins de froment.

Il s'est dit spécialement de l'arche de Noé.

Noe intret en l' archa, e pres de cascuna bestia e dels auzels un parelh que mestier avia de metre en l' archa.

Liv. de Sydrac, fol. 49.

Noé entra dans l'arche, et prit une paire de chaque bête et des oiseaux qu'il avait besoin de mettre dans l'arche.

ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Arca.

2. Archadura, s. f., coffre.

Escrims et archadura

Hom estui' a mesura

So que 'l platz ni 'l sap bo.

Nat de Mons: Sitot non es.

Écrin et coffre où homme cache avec sagesse ce qui lui plaît et lui semble bon.


Arcturi, s. m., lat. arctubus, arcture.

C'est le nom d'une étoile qui se trouve à la queue de la grande ourse

entre les jambes du bouvier.

Arcturi es costellacio que ha VII estelas, lasquals si movo eviro de la tramontana.

Eluc. de las propr., fol. 119.

L'arcture est une constellation qui a sept étoiles, lesquelles se meuvent autour de la tramontane.

2. Arturus, s. m., arcture.

Et Arturus et orion,

E cap e coa de drago.

Brev. d'amor, fol. 37.

Et arcture et orion, et tête et queue du dragon.

ESP. PORT. Arcturo. IT. Arturo.

3. Artic, adj., lat. arcticus, arctique.

Local apella hom artic.

Brev. d'amor, fol. 28.

Lequel on appelle arctique.

Polus arthic es aquela estela que totz temps appar, de mar appelada o tramontana. Eluc. de las propr., fol. 119.

Le pôle arctique est cette étoile qui paraît toujours, appelée de mer ou tramontane.

CAT. Arctic. ESP. (Ártico) PORT. Arctico. IT. Artico.

4. Antartic, adj., lat. antarcticus, antarctique.

Dels quals l'us es de jus l' antartic

Pesilhar, l'autr' es daus l' artic.

Brev. d'amor, fol. 29.

Desquels l'un est sous le pôle antarctique et l'autre est devers l'arctique.

Ponch o polus anthartic o meridional.

Eluc. de las propr., fol. 119.

Point ou pôle antarctique ou méridional.

CAT. Antarctic. ESP. (Antártico) PORT. Antarctico. IT. Antartico.


Arda, s. f., hardes, équipage.

Mout m' enueia dels avocatz

Qu'els vey anar a gran arda.

Boniface de Castellane: Guerra e trebalhs.

Il m'ennuie beaucoup des avoués que je vois aller à grand équipage.

Les étymologistes qui ont avancé que le mot harde pouvait venir de hardel, ancien français, botte, ou de hard, corde, auraient sans doute préféré le dériver de arda roman.

(ESP. Fardo. Chap. Fardell.)


Ardalhon, s. m., ardillon, boucle, agrafe.

E finelha ses ardalho.

E enueia m d' ardalon tort.

Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.

Et courroie sans boucle.

Et il m'ennuie d'un ardillon tordu.

ANC. CAT. Ardillon. IT. Ardiglione.

Il me semble difficile de remonter à l'étymologie de ce mot; je dois dire

que, dans la langue portugaise, ardil signifie subtilité, finesse, etc.


Ardit, adj., hardi.

Si etymologia teutonice perquiratur, harde quidem velox vel fortis.

Emmae Encom. Duchesne, Norm. Script., p. 172.

Voyez Muratori, Diss., 33; Denina, t. II, p. 159, et t. III, p. 41.

Elle 's ardida. Poëme sur Boece.

Elle est hardie.

Ar son arditz, ar me torna paors.

Jordan de Bonels: S'ira d'amor.

Tantôt je suis hardi, tantôt la peur me revient.

E tals es apellatz petitz,

Qu'es, quan s' eschai, pros e arditz.

Pistoleta: Manta gent.

Et tel est appelé petit, qui est preux et hardi, quand il écheoit.

E donc serai tan arditz

C' umils, mas junthas, cofes,

L' irai preiar a sos pes.

G. Faidit: No m'alegra.

Et donc je serai si hardi qu' humble, mains jointes, confés, j'irai à ses pieds la prier.

Vertut fai home ardit coma leo.

V. et Vert., fol. 32.

La vertu rend l'homme hardi comme lion.

ANC. ESP.

Que fue franc è ardit è de gran sabencia.

Poema de Alexandro, cop. 6.

No fue mas ardid ni tanto valiente.

Gómez Manrique, Cancionero general.

ANC. CAT. Ardit. IT. Ardito.

2. Ardidamen, adv., hardiment.

Que mielhs ama selh que pregua temen

Que no fai selh que pregua ardidamen.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Que celui qui prie en craignant aime mieux que ne fait celui qui prie hardiment.

ANC. CAT. Ardidament. IT. Ardidamente.

3. Ardit, s. m., hardiesse, courage.

Torna l' arditz en paor,

Quan lo clar temps s' ahiverna. (N. E. Leo abiverna; h y b se confunden)

Bertrand de Born: Greu m'es.

Le courage tourne en peur, quand le temps clair devient hiver.

E quar non ai tan d' ardit qu'ieu l'aus dire.

P. de Maensac: Trop ai.

Et parce que je n'ai tant de hardiesse que je lui ose dire.

4. Ardideza, s. f., hardiesse, courage.

E d'aquesta ardideza parla Jhesu-Crist. V. et Vert., fol. 64.

Jésus-Christ parle de cette hardiesse.

ANC. CAT. Ardidesa. IT. Arditezza.

5. Ardimen, s. m., hardiesse, courage, audace.

Que re no val forsa ses ardimen.

Bertrand d' Allamanon: Un sirventes.

Que la force sans le courage ne vaut rien.

Mi dona ardimen amors.

Bertrand de Born le fils: Quan vei.

L'amour me donne hardiesse.

ANC. FR. Ore li croist ses hardemens.

Plus ot de hardement k' Ector.

Roman du comte de Poitiers, v. 577 et 640.

ANC. CAT. Ardiment. IT. Ardimento.

6. Ardir, v., enhardir.

Ni no m sai de ren ardir,

Mais d'aisso qu'a lieys agensa.

Pons d' Ortafas: Si ai perdut.

Et je ne sais m' enhardir de rien, excepté de ce qui lui plaît.

ANC. CAT. Ardir. IT. Ardire.

7. Enhardir, v., enhardir.

Quar no us ausas de preiar enhardir.

La comtesse de Provence: Vos que.

Parce que vous n'osez vous enhardir de prier.

L'us m' enardis e l'autre m fai temer.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.

L'un m'enhardit et l'autre me fait craindre.

8. Sobrardit, adj., très hardi.

E trop sobrarditz volers.

Folquet de Marseille: Uns volers.

Et vouloir très grandement hardi.

9. Sobrenardir, v., surenhardir, grandement enhardir.

Substantiv. E m fai cassar sobrenardirs e folheiars.

Gaubert moine de Puicibot: Amars.

Et grandement enhardir et folâtrer me font chasser.

10. Sobrardimen, s. m., grande hardiesse, excès d'audace.

Per sobrardimen.

Giraud de Borneil: Gen m'aten.

Par excès d'audace.


Ardit, s. m., hardi, liard, sorte de monnaie.

Seis ardits tant solamen per fust... Paga un ardit de pontage.

Fors de Bearn, fol. 1078 et 1090.

Six hardis, tant seulement par fuste... Paie un hardi pour le passage du pont.

Ardits d' Angleteyra an lo capelet que leyon: Eduardus.

Anc. tarif des Monnaies en provençal.

Les hardis d' Angleterre ont le chapelet où on lit: Eduardus.


Ardre, v., lat. ardere, brûler, enflammer.

No y a un tan gran ni fort,

Si cai lains, qu'ab gran dolor

No 'l fasson ardre.

Gavaudan le Vieux: Patz passien.

Il n'y a un si grand ni si fort, s'il cheoit là dedans, qu'ils ne le fassent brûler avec grande douleur.

E s'ieu pogues contrafar

Fenix, don non es mas us,

Que s'art e puois resortz sus,

Eu m'arsera.

Richard de Barbezieux: Atressi com l'olifans.

Et si je pouvais imiter le phénix, dont il n'en est qu'un, qui se brûle et puis ressuscite, je me brûlerais.

Tals se cuia calfar que s'art.

P. Cardinal: Ben ten per.

Tel se croit chauffer qui se brûle.

Par extension. Elas ardon la carn, e s' acompagnon am las colretz jaunas et ab las negras. Liv. de Sydrac, fol. 35.

Elles brûlent la chair, et s' accompagnent avec les biles jaunes et avec les noires.

Fig. Dona, merce vos clam,

Que tot ard e aflam,

Tant de bon cor vos am.

Arnaud de Marueil: Ses joy.

Dame, je vous demande merci, vu que je brûle et m' enflamme entièrement, tant je vous aime de bon coeur.

E d'aizo que nostre Senhor lor dizia e lor parlava, lor cors en ardia.

Sermons en provençal, fol. 26.

Et de ce que notre Seigneur leur disait et leur parlait, leur coeur en brûlait.

Part. pas. Es arsa del solelh.

Evangeli de li quatre Semencz.

Elle est brûlée du soleil.

ANC. FR. C'est feu grégeois, ne croy-je, qui ne cesse d' ardre.

Charles d' Orléans, p. 139.

Gasta et ardi aucunes de leurs viles.

Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 150.

Lors ardent-ils de convoitise.

Fabl. et cont. anc, t. II, p. 386.

Tout vif me puisse l'en arder.

Roman de la Rose, v. 3750.

ANC. CAT. Ardrer. ESP. PORT. Arder. IT. Ardere.

2. Ardent, adj., lat. ardentem, ardent, allumé.

Ab gran candela arden.

Pierre d' Auvergne: Chantarai.

Avec grande chandelle allumée.

Vos qu' estorsetz Sidrac

D' ardent flama.

Pierre d' Auvergne: Dieu vera.

Vous qui délivrâtes Sydrac de la flamme ardente.

Cum seraphin vuelha dire ardens.

Eluc. de las propr., fol. 9.

Comme séraphin veuille dire ardent.

Fig. Et aissellas putas ardens.

B. de Ventadour: Pus mos coratges.

Et ces prostituées ardentes.

De cor devot et arden amor. V. et Vert., fol. 88.

De coeur dévot et ardent amour.

CAT. Ardent. ESP. Ardiente. PORT. IT. Ardente.

3. Ardenment, adv., ardemment.

Aquo en que s' esbriva ardenment.

Trad. de Bède, fol. 1.

Ce en quoi il s'élance ardemment.

La regarda ardentment.

Eluc. de las propr., fol. 71.

La regarde ardemment.

ESP. Ardientemente. PORT. IT. Ardentemente.

4. Ardura, Arsura, s. f., brûlure, incendie.

Tot aissi quon se banha doussamen

Salamandra en fuec et en ardura.

P. de Cols d' Aorlac: Si quo 'l solelhs.

Tout de même que la salamandre se délecte doucement en feu et en brûlure.

La cendre de sa scorsa val contra arsura.

Eluc. de las propr., fol. 205.

La cendre de son écorce vaut contre brûlure.

Fig. Donc s'ieu n'ai l' ardura,

Cobri ma dolor.

Guiraud de Calanson: Ab la verdura.

Donc si j'en ai la brûlure, je couvre ma douleur.

ANC. FR. … Que de soif souffrez si grant ardure.

Roman d'Alexandre, not. des Mss., t. V,.p. 110.

Qu'en amours ait joie et ardure.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 642.

ANC. CAT. IT. Arsura.

5. Arcio, s. f., chaleur, ardeur.

Per l' arcio de las cenres.

Trad. de Bède, fol. 51.

Par l'ardeur des cendres.

ANC. FR. Maisons è viles fist ardeir...

Poiz fist à Mantes un arson,

La vile mist tote en charbon.

Roman de Rou, v. 14209.

La glace, la froidure,

Le brasier, l' arsion,

La mort perpétuel.

Fabl. et cont. anc., Ms., 7218, fol. 222.

6. Ardor, s. f., lat. ardor, brûlure, ardeur, flamme.

E portavo lo lay cremant on li plasia,

Qu'en la carn n'en lo cuer ardors non pareyssia.

V. de S. Honorat.

Et le portait là brûlant où il lui plaisait, de manière que la brûlure ne paraissait ni en la chair ni en la peau.

Si quo 'l solelhs...

E 'ls plus bas luecx destrentz mais per s' ardor.

P. de Cols d' Aorlac: Si quo 'l solelhs.

Ainsi que le soleil... et presse plus de son ardeur les plus bas lieux.

Fig. Mas ieu, las! que suefri l'ardor

E la pena que m ven d'amor.

Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu'em.

Mais moi, malheureux! qui souffre l'ardeur et la peine qui me vient d'amour.

Meils es mollier penre que perir per l' ardor de luxuria.

Trad. de Bède, fol. 32.

Il est mieux de prendre femme que de périr par l'ardeur de la luxure.

CAT. ESP. PORT. Ardor. IT. Ardore.

7. Arsum, s. m., ardeur, chaleur.

Sentirai l' arsum

E 'l foc d'ifern.

Leys d'amors, fol. 29.

Je sentirai l'ardeur et le feu d'enfer.


Areamen, s. m., parure, arrangement, équipage.

E vos etz bons e plazens,

E 'l vostre areamens es grans.

Bertrand de Gordon: Totz los afars.

Et vous êtes bon et agréable, et votre équipage est grand.

ANC. CAT. Arreament. ANC. ESP. Arreamiento.


Areis, adj., lat. erectus, qui est en érection

Esta dos jorns areis e volontos.

T. de Blacas et de P. Pelissier: En Pelicer.

Il demeure deux jours en érection et désireux.

ANC. FR. Mès j' estoie toz jorns aroiz,

Je sui de moult chaude nature.

Roman du Renart, t. III, p. 317.


Arena, s. f., lat. arena, arène, sable.

Que fan portals e bestors

De caus e d' arena ab caire.

Bertrand de Born: S'abrils.

Qui font portails et tours de chaux et de sable avec pierre de taille.

Qu'ieu lo vi en l' arena

Jos trabucar.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Que je le vis trébucher en bas sur l' arène.

Fig. Qu'aur perdi e vos arena.

T. de la C. de Die et de R. d' Orange: Amicx.

Que je perdis or et vous sable.

Loc. Et es plus fols, mon escien,

Que sel que semena en arena.

T. de P. d' Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.

Et il est plus fou, à mon avis, que celui qui sème dans le sable.

ANC. FR. S'il en y avoit tant com araine en gravier.

Helinand, Vers sur la Mort.

CAT. ESP. PORT. IT. Arena.

- Pierre, gravelle.

Fa solver las peiras en la colha, e purga l' arena.

Trad. du Lapidaire de Marbode.

Il fait dissoudre les pierres dans la vessie, et purge la gravelle.

2. Areneta, s. f., petit sable.

Entre arenas fluvials et de mar, si trobo arenetas d'aur.

Eluc. de las propr., fol. 183.

Parmi les sables de fleuves et de mer, se trouvent petits sables d'or.

3. Arener, s. m., grève, gravier.

El a passada l'aiga e vene al arener.

Guillaume de Tudela. 

Il a passé l'eau et vint à la grève.

4. Arenos, adj., lat. arenosus, sablonneux.

Aquesta terra arenosa.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 89.

Cette terre sablonneuse.

En loc arenos.

Eluc. de las propr., fol. 157.

En lieu sablonneux.

CAT. Arenos (Arenós, arenós). ESP. PORT. IT. Arenoso.


Arenc, s. m., lat. halex, hareng. (DE. Hering)

Milla arencs et cinq cens merlus.

Tit. de 1259. DOAT, t. XXXVIII, fol. 387.

Mille harengs et cinq cents morues.

Nég. expl. Que ses joi no valh un arenc.

Gavaudan le Vieux: Dezamparat.

Qui sans joie ne vaut un hareng.

CAT. Arenc. ESP. PORT. Arenque. IT. Aringa.


Aresar, v., moquer, ridiculiser.

Alcuns parliers reprendon e chuflon e areson aquels que vezon far be.

V. et Vert., fol. 23.

Aucuns bavards reprennent et raillent et moquent ceux qu'ils voient bien faire.

Part. pas. Per pahor de esser menesprezatz o arezatz per la gent.

V. et Vert., fol. 10.

Par crainte d'être méprisé ou ridiculisé par la gent.


Aresta, s. f., lat. arista, pointe, barbe de l'épi, arête.

Premieyramens son en herbas o en semensas, e pueys en aresta et en espiga, e pueys en frug complit. V. et Vert., fol. 10.

Premièrement ils sont en herbes ou en semés, et puis en pointe de l'épi et en épi, et puis en fruit parfait.

- Fig., moisson, saison.

Qui manja blat de tres arestas

Miels pot suffrir vens e tempestas.

Leys d'amors, fol. 129.

Qui mange blé de trois saisons peut mieux souffrir vents et tempêtes.

ANC. FR. De paille et poignant areste.

Miserere du reclus de Molliens.

CAT. ESP. (Arista) PORT. Aresta. IT. Arista, aresta.

- Arête du poisson.

Tota bestia generalment que ha arestas ha petit de sanc.

Cum peysshos aresta.

Eluc. de las propr., fol. 62 et 61.

Toute bête généralement qui a des arêtes a peu de sang.

Comme les poissons l' arête.

CAT. ANC. ESP. PORT. Aresta. IT. Resta.


Arestol, s. m., manche, fût de lance, poignée de la lance.

Jaufres a girat l' arestol

Can vi lo cavalier el sol.

Roman de Jaufre, fol. 10.

Jaufre a tourné le fût de la lance quand il a vu le cavalier sur le sol.

Va donar tan gran colp a Borrelh am l' arestol de sa lansa.

Philomena.

Il va donner si grand coup à Borel avec le fût de sa lance.

ANC. FR. … Sa lance torna, derriere

Le fer, et l' arestuel devant.

Roman d'Erec et d'Enide. Sainte-Palaye, Gloss.

D'un arestol l'a feru. 

Roman de Florimont. Sainte-Palaye, Gloss.

ANC. CAT. Aristol.

Le Diccionario cat.-cast.-lat. définit aristol, la punta inferior de la llansa.


Argamassa, s. f., ciment, mortier.

Pietat es ayssi coma bona argamassa de que hom fa los murs sarrazines, que hom no pot derrocar ab pic ni ab peira d'engin.

V. et Vert., fol. 63, 2e trad.

La piété est comme le bon ciment dont on bâtit les murs sarrasinois, qu'on ne peut détacher avec pic ni avec pierre de machine.

CAT. Argamassa. ESP. Argamasa. PORT. Argamaça.

Argent, s. m., lat. argentum, argent.

Ar agues ieu mil marcx de fin argent!

Pistoleta: Ar agues.

Maintenant eusse-je mille marcs de pur argent!

En un culhier d'argen. V. de S. Honorat.

En une cuiller d'argent.

Qu' asaz val mais gazanhar en argen

Que perdre en aur.

Aimeri de Peguilain: En greu pantays.

Qu'il vaut beaucoup mieux gagner en argent que perdre en or. 

Il se dit généralement des diverses monnaies, et même des richesses, de la fortune.

E 'l ricx que no li volc be faire,

Valc a la mort pauc son argens.

Pons de Capdueil: En honor.

Et le riche qui ne lui voulut bien faire, sa fortune lui valut peu à la mort.

ANC. ESP. (plata, dinero, AG)

El exe de fin argent que cantasse meior.

Poema de Alexandro, cop. 811.

ANC. CAT. Argent. PORT. IT. Argento.

2. Argen-viu, s. m., lat. argentum vivum, vif-argent, mercure.

Solfre et argen-viu mesclat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Soufre et argent-vif mêlés.

Ayssi cum si fos argen-viu, quan corr de loc en loc.

Trad. d'Albucasis, fol. 48.

Comme si ce fût argent-vif, quand il court de lieu en lieu.

CAT. Argent-viu. ANC. ESP. Argen-vivo. IT. Argento-vivo.

3. Argente, adj., lat. argenteus, argenté.

Terra argentea, declinant a blancor.

Eluc. de las propr., fol. 193.

Terre argentée, déclinant à blancheur.

PORT. IT. Argenteo. (ESP. Argénteo, argéntea)

4. Argenteyra, s. f., lat. argentaria, mine d'argent.

C'aqui no val ni thesaur ni captals,

Tors ni castels, palais ni argenteyra.

P. de la Mula: Ja de razon.

Que là ne vaut ni trésor ni cheptel, tour ni château, palais ni mine d'argent.

IT. Argentiera.

5. Argentaria, s. f., orfévrerie (N. E. aur + fabre), état d'argentier.

Per los dichs prohoms de l' argentaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 175.

Par les dits prudhommes de l' orfévrerie.

6. Argentier, s. m., lat. argentarius, argentier, orfévre.

D'una plata d'aur o d'argen volra far un argentier una bella copa.

V. et Vert., fol. 66.

Un argentier voudra, d'une plaque d'or ou d'argent, faire une belle coupe.

Car uns argentiers... fazia emages d'argent.

Trad. des Actes des apôtres, ch. 19.

Car un argentier... faisait figures d'argent.

ANC. FR. E l' entailla moult volontiers

Uns tres bons maistres argentiers.

Froissard. Poésies manuscrites, Roquefort, t. I, p. 88.

CAT. Argenter. ANC. ESP. Argentero (platero). IT. Argentajo.

7. Argentari, adj., d'argentier.

En fornatz argentarias.

Eluc. de las propr., fol. 184.

En fournaises d'argentier.

8. Argentar, v., argenter.

Part. pas. Calisse d'eram que era argentatz. Philomena.

Calice d'airain qui était argenté.

De coire argentat.

Cartulaire de Montpellier, fol. 139.

De cuivre argenté.

ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Argentar. IT. Inargentare.


Argila, s. f., lat. argilla, argile.

D' argila e de terra amasset,

Am fanga trastot o mesclet.

Trad. de l' Évangile de l'Enfance.

Il amassa de l' argile et de la terre, il mêla tout cela avec de la fange.

Argila es terra glutinoza.

Eluc. de las propr., fol. 183.

L' argile est une terre glutineuse.

Olla nova ben cuberta ab argila.

Rec. de remèdes en provençal.

Pot neuf bien couvert avec argile.

CAT. Argila. ESP. Arcila (arcilla). PORT. IT. Argilla.

2. Argillos, adj., lat. argillosus, argileux.

Fan lors nis en terra argilloza... En terra argilloza meza, reten sa beutat.

Eluc. de las propr., fol. 147 et 212.

Ils font leurs nids en terre argileuse... Mise en terre argileuse, elle retient sa beauté.

CAT. Argilos (argilós). ESP. Arcilloso. PORT. IT. Argilloso.


Argument, s. m., lat. argumentum, argument, analogie, raisonnement.

On lo deu jutgar per argument d'autra ley que paraula d'autre negoci semblan ad aquel. Trad. du Code de Justinien, fol. 96.

On doit le juger par analogie avec une autre loi qui parle d'autre affaire semblable à celle-là.

E 'ls arguments son payre a mot ben entendutz.

V. de S. Honorat.

Et a très bien entendu les arguments de son père.

Pessamens es us argumens que Dieu mes el cor d'ome... que fassa be e

laisse lo mal. Liv. de Sydrac, fol. 135.

La pensée est un raisonnement que Dieu mit au coeur de l'homme... afin qu'il fasse bien et qu'il laisse le mal.

CAT. Argument. ESP. PORT. Argumento. IT. Argomento.

2. Arguir, v., lat. arguere, arguer, prouver, blâmer.

Que arguish que en el es summa bontat.

Eluc. de las propr., fol. I.

Qui prouve qu'en lui est suprême bonté.

Ni arguir so que no sabem.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 161.

Ni blâmer ce que nous ne savons.

ANC. FR. Et soutilment arguer par logique.

Car son pechié l'argue.

Eustache Deschamps, fol. 34 et 15.

CAT. ESP. PORT. Arguir. IT. Arguire.

3. Redarguire, v., lat. redarguere, blâmer, réfuter.

Arguire, redarguire. Leys d'amors, fol. 99.

Arguer, réfuter.

CAT. ESP. PORT. Redarguir. IT. Redarguire.

(ESP. Argumentar, argüir, redargüir.)


Arieth, Aret, Aries, s. m., lat. arietem, bélier.

Aret es bestia lanosa.

Eluc. de las propr., fol. 234.

Bélier est bête laineuse.

Te, vec te de que fassas holocaust netamens;

E det li I aret don fetz a Dieu presens.

P. de Corbiac: El nom de.

Tiens, voici de quoi tu fasses holocauste purement; et il lui donna un bélier dont il fit hommage à Dieu.

No venda carn de feda o d' aret per moton crestat.

Statuts de Montpellier de 1204.

Qu'il ne vende pas chair de brebis ou de bélier pour mouton châtré.

(Chap. Que ell no vengue carn de ovella o de cordé per borrego capat.)

- Bélier, signe du zodiaque.

Lo premier sign' es Arieth. Brev. d'amor, fol. 29.

Le premier signe est le bélier.

E renha en un signe que a nom Aries.

Liv. de Sydrac, fol. 53.

Et il règne dans un signe qui a nom bélier.

ANC. FR. Quant le soleil sera en ariés.

Prophéties de Merlin, fol. 18.

CAT. ESP. PORT. Aries. IT. Ariete.


Ariditat, s. f., lat. ariditatem, aridité.

Ariditat, que vol dire siccitat.

Eluc. de las propr., fol. 183.

Aridité, qui veut dire sécheresse.

ANC. CAT. Ariditat. IT. Aridità.

2. Arefaccio, s. f., du lat. arefacere, aréfaction.

Arefaccio o dezicament.

Eluc. de las propr., fol. 48.

Aréfaction ou desséchement.


Aripin, Arpen, s. m., arpent.

Parmi les autres langues de l'Europe latine, la seule langue française emploie ce mot.

Columelle, liv. V, ch. I, dit: “Galli candetum appellant, in areis urbanis,

spatium centum pedum, in agrestibus autem pedum cl... semijugerum quoque arepennem vocant.”

Grégoire de Tours, liv. V, ch. 28: Statutum fuerat ut possessor de propria terra unam amphoram vini per aripennum redderet.

On trouve dans l'appendice des Formules de Marculfe, n° 50, vineam ...

aripennos tantos.

De meg aripin de vinea lo cart. Titre de 987.

Le quart d'un demi arpent de vigne.

De terra sol un arpen.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 39.

Un seul arpent de terre.

Que per forsa los an un arpen reculatz.

Roman de Fierabras, v. 447.

Que par force ils les ont repoussés un arpent.


Arismetica, s. f., lat. arithmetica, arithmétique.

D' arismetica sai totz los acordaments.

P. de Corbiac: El nom de.

Je sais toutes les concordances de l' arithmétique.

Que arismetica sia scientia entre mathematicas scientias.

Eluc. de las propr., fol. 280.

Que arithmétique soit science entre les sciences mathématiques.

Era apres en astronomia e arismetica.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 25.

Il était instruit en astronomie et en arithmétique.

CAT. ESP. Arismetica. (ESP. Aritmética) PORT. Arithmetica. IT.

Aritmetica.

2. Arismetic, adj., lat. arithmeticus, arithmétique, concernant l'arithmétique.

De sciencia arismetica. Eluc. de las propr., fol. 115.

De la science arithmétique.

CAT. Arismetic. ESP. Arismetico (aritmético). PORT. Arithmetico. 

IT. Aritmetico.


Aristologia, s. f., lat. aristolochia, aristoloche.

Prendetz una erba bon' e bella

C' aristologia s'apella.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez une herbe bonne et belle qui s'appelle aristoloche.

Aristologia es herba mot medecinal, mas amara.

Eluc. de las propr., fol. 200.

L' aristoloche est herbe très médicinale, mais amère.

CAT. Aristologia. PORT. Aristolochia. IT. Aristologia.


Arlabeca, s. f., complainte, chant lugubre.

Et entendes una arlabeca

Que ieu vos vuel dire;

Sabes no m puesc chantar ni rire,

Ni far conort,

Tant veg en poder de la mort

Tota la gent!...

Ie us ay fenida l' arlabeca.

Qui be l'enten.

Un troubadour anonyme: Dieus vos salve.

Et entendez un chant lugubre que je veux vous dire; vous savez que je ne puis chanter ni rire, ni faire amusement, tant je vois toute la gent en pouvoir de la mort!...

Je vous ai fini la complainte pour qui bien l'entend.

L'ancien portugais employait le mot arrabeca, depuis rabeca, rebec, violon. (ESP. Rabel, instrumento.)


Arlot, s. m., ribaud, goujat, gueux.

Qu'ilh arlot truan

Van cridan duy e duy:

Datz me, que joglars suy.

P. de la Mula: Dels joglars.

Que les ribauds mendiants vont criant deux à deux: Donnez-moi, vu que je suis jongleur.

Mout se fez grazir als arlots et als putans et als hostes taverniers.

V. de Guillaume Figueiras.

Se fit beaucoup agréer aux ribauds et aux débauchées et aux aubergistes taverniers.

ANC. FR. Icellui Pierre appellast le suppliant arlot, tacain, bourc, qui vault autan à dire en langaige du pays de par-delà, garçon, truan, bastart. (N. E. En Baleares se usa al.lot para niño, chaval, chico.)

Lett. de rém. 1411. Carpentier, t. I, col. 294.

ANC. CAT. Arlotz.

ANC. ESP.

Ca clamaban los canes, ereges et arlotes.

V. de San Domingo, cop. 648.

ANC. IT. E sapeva di vin com' un' arlotto.

Pulci: Morg., c. 19, st. 131.

E non vi dico se sapea d' arlotto.

Giambullari, Ciriff. calv., lib. II.


Arlotes, s. m., arlote, sorte de poésie.

Que chanso ni sirventes,

Ni 'stribot ni arlotes

Non es mas quan licharia.

B. Martin: D' entier vers.

Que chanson et sirvente, estribot et arlote n'est que lécherie.


Armas, s. f., lat. arma, armes.

A l'exemple de la langue latine, celle des troubadours n'a point employé ce mot au singulier.

Ni ges d' armas Galvains plus no valia.

Aimeri de Peguilain: Era par ben.

Et Gauvain ne valait pas plus en armes.

Tot hom que pogues portar armas. Philomena.

Tout homme qui pût porter les armes.

Loc. Que digo a lors escudiers

Que prengon las armas de briu.

P. Vidal: Mai o acobra.

Qu'ils disent à leurs écuyers qu'ils prennent les armes sur-le-champ.

El sieu mand estener

De fay d' armes.

T. Sordel et de Bertrand: Doas donas.

Commande au sien de s' abstenir de fait d' armes.

Per lo fay de las gens d' armas.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.

Par le fait des gens d'armes.

Fig. Sac e diguns... armas de penedensa.

Trad. de Bède, fol. 50.

Sac et jeûnes... armes de pénitence.

Sel que m' afis ab armas

Tostemps del sirventes.

Sordel: Sel que m' afis.

Celui qui me défie toujours avec les armes du sirvente.

- Instruments de chirurgie.

Prenetz las vostras armas am sollicitut.

Trad. d'Albucasis, fol. I.

Prenez vos armes avec sollicitude.


Ad armas, interj., aux armes.

Que fezesso cridar per tota la ost: Ad armas! Ad armas!

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 12.

Qu'ils fissent crier par toute l'armée: Aux armes! aux armes!

En auta voutz escria: Ad armas! cavaliers.

V. de S. Honorat.

Il crie à haute voix: Aux armes! chevaliers.

ANC. FR. Fut tantost en plusieurs et divers lieux crié: A l'arme!

Monstrelet, t. II, fol. 82.

L'on fait une procession devant laquelle marche un trompette qui va sonnant à l'arme! Amyot, trad. de Plutarque, vie d'Aristide.

CAT. ESP. PORT. Armas. IT. Arme.

(N. E. Raynouard todavía leía el plural en AS del dialecto catalán.)

2. Alarma, s. f., alarme.

No podian endurar ni suportar las grands alarmas que fasia.

Chronique des Albigeois, col. 43.

Ne pouvaient endurer ni supporter les grandes alarmes qu'il faisait.

3. Armadura, s. f., armure.

Cui armadura non tengues nuill pro.

G. de S.-Leidier: Puois fin'.

A qui armure ne tint nul profit.

Ni las armaduras no fan pas bon cavalier.

V. et Vert., fol. 65.

Et les armures ne font pas le bon chevalier.

Fig. Fes lo segnal de Crist, non vol autra armadura.

V. de S. Honorat.

Il fit le signe du Christ, il ne veut autre armure.

Penedensa es l' armadura que l'apostol S. Paul comanda.

V. et Vert., fol. 67.

La pénitence est l' armure que l'apôtre saint Paul recommande.

CAT. ESP. PORT. IT. Armadura.

4. Armurier, s. m., lat. armamentarius, armurier.

Que nul menestairal, balestier, armurier, non obro si no d' artilleria.

Tit. du XVe sièc. DOAT, t. CXLVII, fol. 285.

Que nul ouvrier, arbaletier, armurier, ne travaillent sinon d'artillerie.

CAT. Armer. ESP. Armero. PORT. Armeiro. IT. Armajuolo.

5. Armada, s. f., armée.

Lodit legat fec partir e demarchar ladita armada e host.

Chronique des Albigeois, col. 8.

Ledit legat fit partir et mettre en marche ladite armée et ost.

ANC. CAT. Armada. (ESP. Armada) IT. Armata.

6. Armari, s. m., lat. armarium, armoire.

Lo mentill

C'ai trayt de mon armari.

G. de S.-Gregori: Razo e dreit.

Le manteau que j'ai tiré de mon armoire.

La clau de l' armari que es en ladita capela.

Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 391.

La clef de l' armoire qui est dans ladite chapelle.

Fig. Disen qu'els portava en l' armari de son cor totz jorns escritz.

V. de Raimond Jordan.

Disant qu'il les portait toujours écrits dans l' armoire de son coeur.

ANC. FR. Cest livres est cum armarie des secreis Deu.

Anc. trad. des livres des Rois, fol. 2.

CAT. Armari. ESP. PORT. IT. Armario.

7. Armar, v., lat. armare, armer.

Aitantost elhs se van be armar. Philomena.

Aussitôt ils se vont bien armer.

Car, ses la decima, non es

Us tant caut qu'en armes un lenh.

P. du Vilar: Sendats vermelhs.

Car, sans la décime, il n'en est un si chaud qui en armât une barque.

Fig. Com d'aquell que lo Sans-Esperit adoba e arma de virtutz.

V. et Vert., fol. 32.

Comme de celui que le Saint-Esprit équipe et arme de vertus.

Substantiv. Quar ges armars no us plazia.

B. de Rovenac: Una sirventesca.

Car armer ne vous plaisait point.

Part. pas. E m play quan vey cavals armatz.

Boniface de Castellane: Guerra e treballs.

Et il me plaît quand je vois chevaux armés.

CAT. ESP. PORT. Armar. IT. Armare.

8. Desarmar, v., désarmer.

Feiron las cumpanhas tost desarmar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 43.

Ils firent quitter aussitôt les armes aux compagnies.

Adonc els se van desarmar.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Alors ils vont se désarmer.

Part. pas.

Et el e siey baro an lor cors desarmatz.

Mas non as ges d'espaza, enans iest desarmatz.

Roman de Fierabras, v. 541 et 1517.

Et lui et ses barons ont désarmé leurs corps.

Mais tu n'as point d'épée, au contraire tu es désarmé.

CAT. ESP. PORT. Desarmar. IT. Disarmare.

9. Armas, s. f., armes, armoiries.

(N. E. El catalán usaba hasta antes de Pompeyo Fabra los plurales en AS, incluso el artículo, las casas, las armas. 

El francés, el valenciano, el asturiano, el chapurriau usaban y usan el plural en ES. Les armes; les vaques; fabes con almejes, en chapurriau: fabes o faves en almejes o pechines.)

En P. Vidal se fasia apelar lop per ela, e portava armas de lop.

V. de Pierre Vidal.

A cause d'elle, Pierre Vidal se faisait appeler loup, et portait armoiries de loup.

Deseignaire d'armas. V. d' Elias Cairel.

Peintre d'armoiries.

Pilat conosc lo a sas armas, que avia senhal d'aigla. (N. E. Y no era el aguilucho de Franco en tiempos de Poncio Pilatos.)

Roman de la Prise de Jérusalem.

Pilate le connut à ses armoiries, vu qu'il avait une représentation d'aigle.

ANC. FR. De sinople, d'or et d'argent

Ierent ses armes et d' azur.

Roman du Renart, t. IV. p. 144.

CAT. ESP. PORT. Armas. IT. Arme.


Armilla, s. f., lat. armilla, bracelet, anneau, cercle.

Volp qui porta sa lengua en anel o armilla.

Las armillas dels espondilhs so cartillaginozas et plicablas.

Eluc. de las propr., fol. 262 et 238.

Renard qui porte sa langue en anneau ou en cercle.

Les anneaux des vertèbres sont cartilagineux et pliables.

ANC. FR. Donna à l'un une armille de fin or, quatre livres pesant.

Rec. des hist. de Fr., t. VIII, p. 350.

ANC. CAT. ANC. ESP. IT. Armilla.


Armonia, s. f., lat. harmonia, harmonie.

Entre elas ha quaish una muzical armonia.

Es de armonia corporal dissolucio.

Sa complexio que es en melhor armonia temprada et formada.

Eluc. de las propr., fol. 106, 33 et 67.

Entre elles il y a presque une harmonie musicale.

C'est dissolution de l'harmonie corporelle.

Sa complexion qui est tempérée et formée en meilleure harmonie.

CAT. Harmonia. ESP. Armonía. PORT. Harmonia. IT. Armonia.

2. Armonic, adj., lat. harmonicus, harmonique.

Votz so unidas acordans en armonica proporcio.

Eluc. de las propr., fol. 281.

Les voix sont unies s'accordant en proportion harmonique.

CAT. Harmonic. ESP. Armónico. PORT. Harmonico. IT. Armonico.


Armoniac. adj., ammoniac.

Per abstercio ab sal armoniac.

Eluc. de las propr., fol. 191.

Par nettoiement avec sel ammoniac.

PORT. IT. Ammoniaco. (ESP. sal de amoniaco)


Arna, Arda, s. f., teigne.

Si vostr' auzel arnas afolon.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si les teignes tourmentent votre oiseau.

Libres et raubas defendo d' ardas.

Eluc. de las propr., fol. 206.

Préservent de teignes les livres et les habits.

CAT. Arna.

2. Arnos, adj., teigneux.

Li moillatz las penas arnosas

Que no son encar del tot rozas.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Mouillez-lui les plumes teigneuses qui ne sont pas encore entièrement rongées.


Arnaglossa, s. f., lat. arnoglossa, arnaglosse, plantain.

Plantagge, autrament dit arnaglossa, que so lengua de serpent.

Arnaglossa... A forma d'aquest' herba era fayt l'ornament de la mitra del maior capela.

Eluc. de las propr., fol. 219.

Plantain, autrement dit arnaglosse, qui sont langue de serpent.

Plantain... L'ornement de la mitre du prêtre chef était fait en forme de cette herbe.

PORT. Arnoglosa. IT. Arnaglossa.


Arnes (arnés), s. m., harnois, équipage de guerre, vêtement.

Selon Hickesius, ce mot a signifié d'abord, chez les guerriers du Nord, une partie de l'armure, le casque, appelé par les Goths hairns ou hwairns. (Alemán actual, Hirn, Gehirn: cerebro; casco: Helm)

Wachter, Gloss. Germ., v°. Harnisch, étend la signification de ce mot à l'armure entière.

Dans la langue des troubadours, arnes a été employé non seulement

pour l'armure et l'équipage de guerre, mais même pour les vêtements ordinaires, etc.

Que man caval ferran e brun et bai,

Donava plus soven et autr' arnes.

Aimeri de Peguilain: Era par ben.

Qu'il donnait plus souvent maint cheval ferran et brun et bai, et autre équipage.

E tans autres valens arnes

E fres dauratz e palafres.

P. Vidal: Abril issic.

Et tant d'autres précieux harnois et freins dorés et palefrois.

Anc mais non anet en arnes, que tot quant gazaingnava el jogava.

V. de Guillaume Magret.

Jamais il n'alla en équipage, vu qu'il jouait tout ce qu'il gagnait.

- Vêtement, parure, costume.

Tu fust nada de Suria,

Gentils e paura d'arnes.

P. Cardinal: Vera Vergena. 

(N. E. No confundir con alguna gentil y pobre de Arnes, en Tarragona.)

Tu fus née de Syrie, gentille et pauvre de parure.

Qu'amples vestirs porton e bels arnes.

T. d' Albert de Sisteron et du Moine: Monges.

Qu'ils portent d'amples vêtements et de belles parures.

E 'l preires a las fons vengutz, ab son arnes, 

Son libre e s'estola.

Izarn: Diguas me tu.

Et le prêtre arrivé aux fonts, avec son costume, son livre et son étole.

ANC. FR. Et ne li fu demouré de tout son harnois que sa chape, que elle ot vestue, et un surcot à manger.

Joinville, p. 30.

Il n'avoit eu loisir de prendre son harnois de jambe.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 185.

CAT. ESP. Arnes. PORT. Arnez. IT. Arnese.

2. Arnei, s. m., harnois, arme.

Qu'el fortz jaianz (Goliat)

Contra cui se levet Davitz

Era garnitz,

So trobam, de forsor arnei.

Giraud de Borneil: Era quant.

Que le fort géant contre qui David se leva était muni, nous trouvons cela, de plus fort harnois.

3. Arnescar, v., garnir, équiper, harnacher.

Ad Agen se pres arnescar.

Leys d'amors, fol. 129.

Et se prit à s' harnacher pour Agen.

El arnesquet lo, a joglar, de vestir, et d'arnes.

V. de Gaubert, moine de Puicibot.

Et l' équipa, en jongleur, de vêtements et de harnois.

4. Arnassar, Arnesar, v., équiper.

Part. pas. Cen cavaliers valens...

Ben arnassatz.

Pistoleta: Ar argues (agues).

Cent chevaliers vaillants... bien équipés.

Arnesada de raubas, de palafre.

Tit. de 1313. DOAT, t. XXXVIII, fol. 177.

Équipée de robes, de palefroi.

ANC. FR. Le sire Poton de Xantraille

Tout harnaché d' orfaverie. (N. E. or + faver : favre : fabre : orfebre)

Vigiles de Charles VII, t. II, p. 72.


Aromatic, adj., lat. aromaticus, aromatique.

Aybre aromatic.

Herbas aromaticas.

Pren, per causas aromaticas et redolens, restauracio et confortacio.

Eluc. de las propr., fol. 196, 158 et 20.

Arbre aromatique.

Herbes aromatiques.

Prend, par choses aromatiques et odorantes, restauration et force.

Substantiv. Flagravan coma si fos d' aromatic. Philomena.

Fleuraient comme si ce fût de chose aromatique.

CAT. Aromatic (aromàtic, com el tomàtic). ESP. Aromático. PORT. IT. Aromatico.

2. Aromaticitat, s. f., arome.

Aromaticitat e odorament.

Trad. d'Albucasis, fol. 52.

Arome et odeur.

Aybre aromatic adhoras a sa aromaticitat o redolentia en la scorsa, adhoras en la flor, adhoras el frug.

Eluc. de las propr., fol. 196.

L'arbre aromatique tantôt a son arome ou odeur en l' écorce, tantôt en la fleur, tantôt dans le fruit.

ESP. Aromaticidad. IT. Aromaticità.

3. Aromatizar, v., lat. aromatizare, aromatiser.

Part. pr. Fum aromatizant et redolent, cum es fum d' esses.

(ESP. Humo aromatizado y odorífero, como es el humo de incienso.)

Eluc. de las propr., fol. 132.

Fumée aromatisante et odorante, comme est fumée d'encens.

Part. pas. Eyssarop de mel aromatizat.

Trad. d'Albucasis, fol. 53.

Sirop de miel aromatisé.

(ESP. Sirope, jarabe de miel aromatizada.)

CAT. ESP. PORT. Aromatizar. IT. Aromatizzare.


Arpa, s. f., griffe.

De bec et d'arpas.

Eluc. de las propr., fol. 143.

De bec et de griffes.

Venon las pigas... et ela gieta sas dens et sas arpas, et pren las e

las devora. Naturas d'alcunas Bestias.

Viennent les pies... et elle jette ses dents et ses griffes, et les prend et les dévore.

So las arpas de diables. Liv. de Sydrac, fol. 26.

Sont les griffes de diables.

CAT. Arpa. ESP. Zarpa.

2. Arpar, v., happer, saisir, griffer.

Part. pas. Del ping dreit es arpat. (N. E. ping, ponh, puny, puñ, puño)

Marcoat: Mentre.

Il est griffé du poing droit.

CAT. ESP. PORT. Arpar.


Arpa, s. f., harpe.

L'opinion des étymologistes qui ont avancé que harpa était un instrument

des nations septentrionales, appelé harpe, harfe, hearpe, comme le dit

notamment Wachter, Gloss. Germ., est corroborée par celle du poète

Fortunat, qui, au sixième siècle, disait à un prince:

Plaudet tibi barbarus harpa. Fortunat, lib. VII, Carm. 8.

Aldrete, p. 361, Mayans, t. II, p. 223, pensent que ce mot vient du

gothique harpfen.

Plaudet tibi barbarus harpa. Fortunat. gothique harpfen

L'us ag arpa, l'autre viola.

Un troubadour anonyme: Senior vos que.

L'un eut harpe, l'autre viole.

CAT. ESP. Arpa. PORT. Harpa. IT. Arpa.

2. Arpar, v., jouer de la harpe.

Sapchas arpar.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Sache jouer de la harpe.


Arras, s. f. plur., du lat. arrha, arrhes.

O si arras non son donadas.

Trad. du Code de Justinien, fol. 37.

Ou si arrhes ne sont données.

ESP. PORT. Arras. IT. Arre.


Arrat, adj., arrangé, bien ordonné.

Tos temps volgra m vengues bon' aventura,

E c'om me vis arratz e manent.

Un troubadour anonyme: Tos temps.

Je voudrais que bonne aventure m'advînt en tout temps, et qu'on me vît bien ordonné et riche.

En catalan arrax signifiait: commandant d'un navire more, et dans

l'ancien espagnol, arraz: capitán de gente de guerra entre los Moros; en

arabe, Ras, tête; Rays, chef. (N. E. rajá, maharajá o marajá, del sánscrito māha “grande” y rājā “rey”, etc.)

- Interj., cri de guerre.

Vuelh qu'en audion cridar: Arrat!

E Monjoi! e Deus aia!

Bertrand de Born: Ieu chant.

Je veux qu'ils en entendent crier: Arrat! et Monjoie! et Dieu aide!

ANC. FR.

Franceiz crient: Monjoe! e Normanz: Diez aïe!

Flamenz crient: Asraz! e Angevin: Valie!

Roman de Rou, v. 4666.


Arre, adj., sec, desséché.

Thomaz aportet li mieg pas de mil dur et arre, quar avia be XI jorns qu'era queitz. Philomena.

Thomas lui apporta une moitié de pain de mil dur et desséché, car il y avait bien onze jours qu'il était cuit.

Lucrèce avait dit: Facit are.


Arrenso, adv., en arrière.

Alquant s'en tornen aval, arrenso...

Cal an li auzal signifacio (N. E. auzal, auzels, auzelhs, ocells : pájaros)

Qui, de la schala, tornen arrenso?

Poëme sur Boece.

Quelques uns s'en retournent en bas, en arrière... Quelle signification ont les oiseaux qui, de l' échelle, retournent en arrière?


Arrestar, v., arrêter. (N. E. El francés antiguo diría “arrester”)

Far arrestar ni encarcerar negun debitor.

Statuts de Provence. BOMY, p. 3.

Faire arrêter ni incarcérer aucun débiteur.

O de lieys on amors l' aresta.

Leys d'amors, fol. 118.

Ou de celle où amour l' arrête.

Part. pas. No sia... arestat. (N. E. la rr no abunda)

Charte de Gréalou, p. 94.

Qu'il ne soit pas... arrêté.

Conte arestat... o promessa passada.

Fors de Bearn, p. 1082.

Compte arrêté... ou promesse passée.

CAT. ESP. Arestar. (Arrestar) IT. Arrestare.

2. Arrest, s. m., arrêt, arrestation.

Consentir arrest, incarceration.

Statuts de Provence. BOMY, p. 4.

Consentir arrestation, incarcération.

Mes en prison... en arrest.

Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, v. 634.

Mis en prison... en arrestation.

CAT. Arrest. ESP. IT. Arresto.

3. Arrestation, s. f., arrestation.

Per arrestation et caption de lors personas.

Fors de Bearn, p. 1094.

Par arrestation et capture de leurs personnes.

4. Arrestament, s. m., arrestation.

Compellir per arrestament, prisa e detention.

Tit. de 1431, de Bordeaux, Bibl. Monteil.

Contraindre par arrestation, prise et détention.

IT. Arrestamento. (ESP. Arrestamiento se está usando; arresto.)


Arri, interj., pour exciter les bêtes de charge à aller en avant, arri.

Per las interjectios excita hom soen las bestias, coma arri!

Leys d'amors, fol. 103.

Par les interjections on excite souvent les bêtes, comme arri!

CAT. Arri. ESP. PORT. Arre. IT. Arri.

Arrogan, adj., lat. arrogans, arrogant.

Diran qu'ieu sui fols, arrogans.

Giraud de Borneil: Be m'era.

Ils diront que je suis fou, arrogant.

CAT. Arrogant. ESP. PORT. IT. Arrogante.

(N. E. Hemos podido ver muchas palabras, y veremos muchas más, donde la única diferencia entre el occitano, lengua de oc, plana lengua romana, langue romane, langue des troubadours, y su dialecto catalán es la terminación en T, no pronunciada. En la misma lengua romana se ven palabras en ment y men indistintamente, lo que indica que esa T final no se pronunciaba ya en la plana lengua romana

Esta T final de muchas palabras, sólo se pronuncia en determinadas zonas donde se habla la lengua valenciana.

Imagínense ustedes que uno de Alustante, Guadalajara, crease una nueva lengua diferente al castellano sólo añadiendo una T final no pronunciada a muchas palabras, o una h, bien final, bien intercalada. Ejemplo:

semos deh Alustanteh,

yh kè leh bamos ah acer,

sih enh todah lah putah vidah

loh dexaremos de ser.

Estamoz hen lah provinciah deh Guadalhajara, comhunidat deh Castillah lah Manchah; hakí kon pokos ai vastanteh.
Yoh meh llamoh Didakot Santz Martynèz, soih campaneroh, yh doctorh en istoriah.”

Alustante, molino, restaurado


Al principio chocaría al ojo y al cerebro de quienes lo usan, sobre todo a la gente culta que se cría en esa áspera y elevada tierra de la España vaciada. Pero con un poco de aborregamiento a través de los medios como la revista Hontanar, o una televisión subvencionada local, comarcal, supracomarcal, la del señorío de Molina, la provincial, la de la comunidad, se conseguiría en pocos años que los mozos y mozas de esa meseta se acostumbrasen a la nueva lengua y rechazasen el castellano, también llamado español. Incluso con más pasta se podría conseguir que esos chavales y chavalas votasen a los partidos que pedirían la independencia de España, como cantón independiente y paraíso fiscal.

La bebida nacional sería el pasharàn Lorente, fabricado con endrinas de la fuente del Endrino. Y el primer presidente de la nación se podría llamar Jorgín Podiolo.)

Arsenic, s. m., lat. arsenicum, arsenic.

Arsenic es aurpiment, talmen dit quar a color d'aur.

Per adustio de solpre et d' arcenic.

(N. E. Aquí un ejemplo del uso de la s y la c, se, ce.)

Eluc. de las propr., fol. 267 et 191.

Arsenic est orpiment, ainsi appelé parce qu'il a couleur d'or.

Par brûlure de soufre et d'arsenic

CAT. Arsenic. ESP. Arsénico. PORT. IT. Arsenico.


Arson, s. m., arçon.

E pren l' arson ab la ma,

Et es sus el caval saillitz.

Roman de Jaufre, fol. 9.

Et prend l' arson avec la main, et est sauté sur le cheval.

Albert marques, que era cazut jos del arso.

Rambaud de Vaqueiras. Valen marques.

Albert marquis, qui était tombé de l'arçon en bas.

Loc. Que chascuns voidet los arsos.

Roman de Jaufre, fol. 82.

Que chacun vida les arçons.

CAT. Arsó. ESP. Arzón. PORT. Arção. IT. Arcione.

2. Dessaixonar, v., désarçonner.

Fig. E tals, per annar tro plen,

Que sos faig dessaixona.

Giraud de Borneil: Tals gen prezi.

Et tel que son faix désarçonne, pour aller trop plein.

Art, s. f, lat. artem, art, adresse, artifice.

Elh m'a donat l'art e 'l genh.

Folquet de Marseille: Pos entremes. 

Il m'a donné l'art et le génie.

Ben petit val tos giens e t' artz,

Si pertz l'arma per tos efans.

P. Cardinal: Per folhs.

Ton adresse et ton art vaut bien peu, si tu perds l'âme pour tes enfants.

Esgardatz si son de mal' art. G. Adhemar: Ieu ai ja.

Regardez s'ils sont de méchant artifice.

Que sabian dyablias e las malvaysas arts.

V. de S. Honorat.

Qui savaient diableries et les mauvais artifices.

Las gens de l'art. Liv. de Sydrac, fol. 93.

Les gens de l'art.

Neguna arz non es apresa ses maistre. Trad. de Bède, fol. 80.

Aucun art n'est appris sans maître.

Il s'est dit spécialement des arts libéraux.

En totas las VII artz sui assatz connoissens.

P. de Corbiac: El nom de.

Je suis assez connaisseur (: connoisseur) dans tous les sept arts.

ANC. FR. Il avoit trové maistre de cele art.

Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 149.

ANC. ESP. Hyo sirviendo vos sin art.

Poema del Cid, v. 2685.

CAT. Art. ESP. MOD. PORT. IT. Arte.

2. Artiamen, s. m., art, adresse.

Savis et enginhos de motz artiamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Savant et habile en plusieurs adresses.

3. Artisia, s. f., exercice d'un art ou d'un métier, industrie.

Los mazeliers so franxs, que no devo re per lor artisia al senhor.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 131.

Les bouchers sont francs, de manière qu'ils ne doivent rien au seigneur pour leur industrie.

4. Artifici, s. m., lat. artificium, artifice, adresse.

Per artifici natural.

Brev. d'amor, fol. 54.

Par artifice naturel.

Et de noble artifici obrat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 200,

Et travaillé avec noble adresse.

CAT. Artifici. ESP. PORT. Artificio. IT. Artifizio.

5. Artificial, adj., lat. artificialis, artificiel.

Calor artificial.

Artificial dia es l' espazi el qual... solelh si revol sobre nostre emysperi d'orient en occident.

Eluc. de las propr., fol. 24 et 126.

Chaleur artificielle.

Le jour artificiel est l'espace durant lequel... le soleil fait sa révolution sur notre hémisphère d'orient en occident.

CAT. ESP. PORT. Artificial. IT. Artifiziale.

6. Artificialment, adv., artificiellement, avec art.

Abelhas... lors cazas formo artificialment.

Eluc. de las propr., fol. 141.

Les abeilles... forment leurs cellules avec art.

(ESP. Las abejas forman sus celdas, casas, artificialmente.)

ESP. PORT. IT. Artificialmente.

7. Artificios, adj., lat. artificiosus, artificieux, adroit.

Qui a la cara... magra e jauna es artificios e enginhos.

Liv. de Sydrac, fol. 127.

Qui a la figure... maigre et jaune est artificieux et rusé.

CAT. Artificios. ESP. PORT. IT. Artificioso.

8. Artifiziosament, adv., adroitement.

Si vol obrar utilment et artifiziosament.

Eluc. de las propr., fol. 103.

S'il veut travailler utilement et adroitement.

ESP. PORT. IT. Artificiosamente.

9. Artifex, artifeys, s. m., lat. artifex, ouvrier, artiste.

Artifex savi e subtil en l'art atroba, etc.

E no fa aquo si no bo artifeys e savi.

Trad. d'Albucasis, fol. 21 et 22.

Ouvrier savant et habile en l'art trouve, etc.

Et ne fait cela sinon artiste bon et habile.

CAT. ESP. (Artífice) PORT. Artifice. IT. Artefice.

10. Artifier, s. m., maître dans l'art.

Plus sap d'aquel art c'us artifiers.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21. 

Il sait plus de cet art qu'un maître.


Artelh, s. m., orteil.

(N. E. ESP. Dedo del pie. En inglés “toe”, alemán Zehe.)

Et onglas de mas e d' artellz. V. de S. Honorat.

Et ongles de mains et d'orteils.

En artells levar s' esforssava.

Passio de Maria.

S' efforçait de se lever sur les orteils.

Fig. S' iravatz un jorn a son arteilh.

No us denharia sol guinhar ab lo silh.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 66.

Si vous alliez un jour à ses pieds, il ne vous daignerait pas guigner avec le sourcil.

Anar d' artelh a pe.

Sordel: Sol que m'afi.

Aller à pied sur l'orteil.

ANC. CAT. Artell. PORT. Artelho.

2. Arteilletz, s. m., petit orteil, ergot.

Un petitet dels arteilletz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Un peu des petits ergots.


Artemezia, Arsemisa, Arcimiza, s. f., lat. artemisia, armoise.

On l'appelle vulgairement herbe de la Saint-Jean.

(N. E. Hierba de San Juan; camomila, manzanilla. Chamaemelum nobile - sin. Anthemis nobilis.)

Artemezia, Arsemisa, Arcimiza, artemisia, armoise, herbe de la Saint-Jean,  hierba de San Juan, camomila, manzanilla, Chamaemelum nobile, Anthemis nobilis


Artemisia vulvae medetur trita, etc.

C. Plinio. Nat. Hist., lib. XXVI, cap. 90.

Artemezia autrament dita camonilla.

Eluc. de las propr., fol. 200.

Armoise, autrement dite camomille.

E l' arcimiza fai gran be

A femna qu' efan no rete.

Brev. d'amors, fol. 50.

Et l' armoise fait grand bien à femme qui ne retient enfant.

Del suc de l' arsemiza ill detz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Donnez-lui du suc de l'armoise.

CAT. Artemesia. ESP. PORT. Artemisa. IT. Artemisia.


Arteria, s. f., lat. arteria, artère.

Alcunas arterias del colh. Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Quelques artères du cou.

Nulha bestia forma votz si no ha arteria trachea et pulmo.

Eluc. de las propr., fol. 231.

Aucune bête ne forme voix si elle n'a artère trachée et poumon.

CAT. ESP. PORT. IT. Arteria.


Aucune bête ne forme voix si elle n'a artère trachée et poumon.

2. Arterios, adj., qui a des artères.

Nervosa et arteriosa.

Eluc. de las propr., fol. 94.

Nerveuse et ayant des artères.

ESP. PORT. IT. Arterioso.


Artetic, s. m., lat, arthriticus, goutteux.

Ajuda artetics.

Eluc. de las propr., fol. 193.

Aide les goutteux.

- Adj., arthritique, qui concerne la goutte.

Val contra gota artetica.

Eluc. de las propr., fol. 191.

Vaut contre goutte arthritique.

ANC. CAT. Artetic. ESP. (Artrítico, gotoso; artético) PORT. IT. Artetico.

2. Artetica, s. f., goutte aux mains.

Malas humors, occupans las juncturas, que so causa d' artetica.

Eluc. de las propr., fol. 62.

Mauvaises humeurs, occupant les jointures, qui sont cause de goutte.

CAT. PORT. ESP. (gota; artritis) IT. Artetica.


Article, s. m., lat. articulus, article.

El Credo, que feron los XII apostols don cascus dels apostols y pauset lo sieu article.

V. et Vert., fol. 24.

Le Credo que firent les douze apôtres dont chacun y mit son article.

Loc. Confessar en aizi com article de fe.

Doctrine des Vaudois.

Confesser de même qu'un article de foi.

- Terme de grammaire.

E son apelat article aquest trey pronom hic, haec, hoc, etc.

Leys d'amors, fol. 51.

Et ces trois pronoms hic, haec, hoc, etc., sont appelés articles.

CAT. Article. ESP. Artículo. PORT. Articulo. IT. Articolo. (chap. Artícul.)

2. Articular, adj., lat. articularius, qui concerne les articles, articulaire.

Alcus gendres es apelatz articular.

Leys d'amors, fol 51.

Aucun genre est appelé articulaire.

CAT. ESP. Articular.

3. Articular, v., lat. articulare, articuler.

Part. pas. De votz literal et articulada.

Eluc. de las propr., fol. 42.

De voix littérale et articulée.

CAT. ESP. PORT. Articular. IT. Articolare.


Artigua, s. f., bas. lat. artiga, tertre, monticule, terre défrichée.

Voyez Du Cange, t. 1, col. 742; Carpentier, t. I, col. 316.

A dieu! a dieu, cavalier!

Que mon paire m crida,

Que lo vei la jus arar ab bueus

Apres sel' artigua,

Que semenam blatz.

Un troubadour anonyme: Per amor.

Adieu! adieu, chevalier! vu que mon père m'appelle, je le vois là-bas labourer avec les boeufs après ce monticule, vu que nous semons les blés.

CAT. Artiga. ESP. Artigua.


Artus, s. m., Artus, nom du roi auquel les romans de chevalerie attribuent l'institution de la Table Ronde.

Chez les Bretons il existait une tradition populaire supposant qu'Artus n'était pas mort, et qu'il reparaîtrait un jour; les écrivains du moyen âge, et surtout les troubadours, ont souvent fait allusion à cette espérance des Bretons. Guillaume de Neubrige, qui écrivait dans la seconde moitié du XIIe siècle, dit des Bretons: “Quorum plurimi tam bruti esse feruntur, ut adhuc Arturum tanquam venturum exspectare dicantur, eumque mortuum nec audire patiantur.”

A la même époque, Pierre de Blois, archidiacre de Bath, exprimait la même pensée en vers latins:

Quibus si credideris

Exspectare poteris

Arturum cum Britonibus.

Petrus Blesensis, epist. 57.

De la mort d'Artus sai perque n'es doptamentz.

P. de Corbiac: El nom de.

De la mort d'Artus je sais pourquoi il en est doute.

Car ben devetz aitan de dol aver,

Cum per Artus agron selhs de Bretagna.

Mathieu de Querci: Tan suy marritz.

Car vous devez avoir autant de douleur, comme ceux de Bretagne en eurent pour Artus.

Part totz los monz voill qu'an mon sirventes

E part totas las mars, si ja pogues

Home trobar que il saubes novas dir

Del rei Artus, e quan deu revenir.

Aimeri de Peguilain: Totas honors.

Je veux que mon sirvente aille par tous les pays et par toutes les mers, s'il pût jamais trouver un homme qui lui sut dire des nouvelles du roi Artus, et quand il doit revenir.

Ceux de Valenciennes attendaient de même un comte de Flandre.

ANC. FR. A Valencines l'atent on

Ausi conme funt li Breton

Artu, que jà ne revenra...

Mais Breton atendent folie,

Car Artus ne revenra mie.

Cil de Valencienes ausi

Come fol atendent ensi.

PH. Mouskes, an 1225.


Aruspicia, s. f., lat. aruspicina, art des aruspices.

Aruspicia, que es una maniera de divinatio.

Eluc. de las propr., fol. 181.

L'art des aruspices, qui est une manière de divination.

ESP. (Auspicio) PORT. Aruspicina. IT. Aruspicio.


Arvina, s. f., lat. arvina, graisse, lard.

Dedins adeps, arvina fora, mays grayssha per tot.

Aquel qui ab la pel si te es dit arvina.

Eluc. de las propr., fol 65.

Au-dedans embonpoint, lard au-dehors, mais graisse partout.

Celui qui se tient avec la peau est dit lard.


Arx, s. f., lat. arx, forteresse, fort, citadelle.

E 'l reis frances aunet sa gran ost, et entret en la terra del rei Richart, e pres vilas et ars e borcs e castels.

V. de Richard, roi d'Angleterre.

Et le roi français assembla sa grande armée, et entra en la terre du roi Richard, et prit villes et forteresses, et bourgs et châteaux.

2. Artenalh, s. m., citadelle, fort.

Talairans non trota ni salh,

Ni no s mov de son artenalh.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Talairan ne trotte ni saute, ni ne se meut de son fort.

3. Artilha, s. f., fortification, retranchement.

Pres del castel, en la sala,

Fors de la tor, en l' artilha.

Marcabrus ou Alegret: Bel m'es can.

Près du château, en la salle d'armes, hors de la tour, sur la fortification.

4. Artillaria, Artilheria, s. m., artillerie, armes, munitions de guerre.

Voyez Du Cange, t. I, col. 743.

Per on devia venir la dita artilharia e carretas.

Per portar... ladita artilheria et engins.

Chronique des Albigeois, col. 26.

Par où devait venir ladite artillerie et charrettes.

Pour porter ladite artillerie et engins,

Que nul menestairal, fabre, etc., non obro si no d' artillaria... 

Que aio pro vitalha et armaduras et artillaria.

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 282.

Quel nul ouvrier, forgeron, etc., ne travaille sinon d'artillerie... 

Qu'ils aient assez vivres et armures et artillerie.

ANC. FR. Artillerie est le charroi

Qui, par duc, par conte ou par roi,

Est chargé de quarriaus en guerre,

D' arbalestes, de dards, de lances, etc.

G. Guiart, t. II, p. 433.

Getterent pierres, garroz et arteillerie contre yceulx nos ennemis.

Lett. de rém., 1352. Carpentier, t. 1, col. 317.

Heubergon, chappeline, garde-bras, arc, artillerie et autres arméures invasibles. Lett. de rém., 1397. Carpentier, t. I, col. 317.

CAT. Artilleria. ESP. Artillería. PORT. Artilheria. IT. Artiglieria.


Arzo, s. m., archet.

Que baton l'aer folamen,

Aissi com fan il estrumen

C'om toca de mas o d' arzo.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Qui battent l'air follement, ainsi comme font les instruments qu'on touche des mains ou d'archet.

(ESP. Arco, para tocar instrumento de cuerda.)