Mostrando las entradas para la consulta novel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta novel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 20 de octubre de 2023

XLVIII, Un sirventes novel vuelh comensar

XLVIII.


Un sirventes novel vuelh comensar

Que retrairai al jorn del jutjamen

A selh que m fetz e m formet de nien;

Si 'l me cuia de ren ochaizonar;

E si 'l me vol metre en la diablia,

Ieu li dirai: Senher, merce no sia,

Qu' el mal segle trebaliey totz mos ans,

E guardatz me, si us plai, dels turmentans.


Tota sa cortz farai meravilhar,

Quant auziran lo mieu plaideyamen;

Qu' ieu dic qu' el fai ves los sieus fallimen,

Si 'l los cuia delir ni enfernar;

Quar qui pert so que guazanhar poiria,

Per bon dreg a de viutat carestia;

Qu' el deu esser dous e multiplicans

De retener sas armas trespassans.


Ja sa porta non si degra vedar,

E sans Peires pren hi gran aunimen,

Quar n' es portiers, mas que y intres rizen

Quascun' arma que lai volgues intrar,

Quar nulha cortz non er ja ben complia

Que l' uns en plor e que l' autres en ria,

E sitot s' es sobeirans reys poyssans,

Si no ns obre, sera li 'n faitz demans.


Los diables degra dezeretar

Et agra en mais d' armas pus soven,

E 'l dezeret plagra a tota gen,

Et el mezeis pogra s' o perdonar

Tot per mon grat; totz los destruiria,

Pus tug sabem qu' absolver s' en poiria;

Bel senher dieus, siatz desheretans

Dels enemicx enoios e pezans.


Ieu no mi vuelh de vos dezesperar,

Ans ai en vos mon bon esperamen;

Per que devetz m' arma e mon cors salvar,

E que m valhatz a mon trespassamen;

E far vos ai una bella partia,

Que m tornetz lai don muec lo premier dia,

O que m siatz de mos tortz perdonans;

Qu' ieu no 'ls feira, si no fos natz enans.


S' ieu ai sai mal, et en yfern ardia,

Segon ma fe, tortz e peccatz seria;

Qu' ieu vos puesc be esser recastinans,

Que per un ben ai de mal mil aitans.


Per merce us prec, dona sancta Maria

Qu' ab vostre filh nos siatz bona guia,

Si que prendatz los paires e 'ls enfans,

E 'ls metatz lay on esta sanhs Joans.


Pierre Cardinal.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXV.


Sendatz vermelhs, endis e ros,

E tendas e traps despleyar,

Elmes et ausbercs flameyar,

E brandir lansas e bordos,

E cayrels dessarrar espes,

E ferir de bran demanes

Veirem en breu, qu' el Lhaupart fenh

Que say per Flor culhir s' espenh.


Pecx er, si ses pro companhos

Se pleia de las Flors triar;

Pero si ben vol amparar

Lo castel, l' ala ni 'l bastos,

Passar pot Escotz et Engles,

Noroecx et Yrlans e Gales;

Mas tart n' aura y Flor de ver senh,

Si de larc despendre s' estrenh.


E si 'l play bella messios,

Gen prometre, largamen dar,

Semblara de linhatge car

Don foro 'ls fraires valoros

N Anricx e 'N Richartz e 'N Jofres

E poira cobrar Guianes

E Normandia, don me senh,

Car plus tost non troba mantenh.


Mot era genta l' ochaizos

Que Flor pogues Lhaupart mandar,

E sobre luy senhoreyar,

E l' agues tot jorn a sos pros

Per un pauc que de luy tengues:

Mas la flor nasc en aital mes

Que per tot s' espanh et atenh,

Si caut o freg no la destrenh.


E fora genser la razos

Que s coitesso del loc cobrar

On per Melchior e Gaspar

Fon adzoratz l' altisme tos,

Que quan l' us a l' autre comes:

Car, ses la decima, non es

Us tan caut qu' en armes un lenh

Ni 'n bastis trabuquet ni genh.


Al valen gay coms de Rodes

Tramet mon novel sirventes,

Que, si 'l plai, de s' amor me denh

Far alque novel entresenh.


Estiers do, qu' ieu non vuelh ni 'n pren, 

Mas honor de son bel captenh.


        Pierre du Vilar.


Flor de lis, Lys, France, Francia
Leopardo, Leopard, England, Inglaterra



martes, 7 de marzo de 2017

Carlos o Carles Terés o Terés Bellés o Bellès



http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/licantropia-de-carles-teres-es-presente-al-liceo-dalcanyis

http://edicions1984.files.wordpress.com/2013/04/terc3a9s-alcanyis.jpg?w=584&h=866

Carles Terés Bellés, licantropia

PRESENTACIÓN LIBRO.

El jueves 25 de abril, a las 20 h, tendrá lugar en el LICEO presentación del libro “Licantropia”, premio Guillem Nicolau 2011 del Gobierno de Aragón.
El libro, escrito en el infecto dialecto catalán, empieza con la peripecia espeluznante que vive un misionero en las montañas del Alto Matarraña, en pleno s. XVIII. Ya en nuestros días, estos hechos interferirán irreversiblemente en la idílica vida de un urbanita afincado en el pequeño pueblo de La Pobla de Llobosa.
El libro, que ya va por su segunda edición (la tercera si contamos la del Gobierno de Aragón), está teniendo críticas excelentes por parte de la prensa, que resaltan además su riqueza dialectal y la descripción de los agrestes paisajes de la comarca.
Una oportunidad de acercarse a este universo misterioso, y, porqué no, a las modalidades del catalán habladas en los pueblos del Matarraña.
La presentación irá a cargo de Ignacio Micolau, bibliotecario y técnico de cultura del Ayuntamiento de Alcañiz, Ramón Mur, periodista y del autor, Carles Terès.
La presentación tendrá lugar en la SALA MULTIUSOS del LICEO (Espacio de Creación Artística) de Alcañiz a las 20:00 horas del jueves día 25 de abril.
Descendent de pares de la franja del meu cul emigrats a Barchinona, va créixer al barri de la Verneda / Sant Martí de Provençals. Des de 1993 viu entre Torredarques (Matarraña) i Alcanyís (Baix Aragó).
És membre actiu de l'Associació catalanista del Matarranya, de la qual n'ha estat secretari. Escriu la columna l'Esmolet a la revista Temps de Franja del meu cul, de la qual n'és també el coordinador.

Forma part del col·lectiu Viles i gents que, des del 1995, publica setmanalment una columna en dialecte català al periòdic La Comarca d'Alcanyís.
Els seus articles es poden consultar al blog l'Esmolet.
Ha publicat la novel·la Licantropia, ambientada al Matarranya del segle XVIII i dedicada a la temàtica de llops i homes, guanyadora del premi Premi Guillem Nicolau 2011 de creació literària convocat pel Govern d'Aragó.
L'edició definitiva l'ha feta Edicions de 1984, Barcelona, 2013 (Col·lecció Mirmanda, 102. ISBN 978-84-92440-97-9). Licantropia ha estat també finalista del Premi Joan Crexells de Narrativa a la millor obra editada en  dialecte català l'any 2013.
La traducció al castellà, Licantropía, ha estat publicada per Gara d'Edizions, Saragossa, 2015 (colección viceVersa, 9. ISBN 978-84-8094-409-0). 
El traductor ha estat Chusé Aragüés.

licantropía, Carles Terés Bellés, llops, lobos

L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia. 

Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja del meu cul, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. L’esperit i el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera són ben vius en aquest llibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai d’escriure, ja sigui publicant articles a La Comarca d’Alcanyís i a Temps de Franja del meu cul, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorolla’t (Soróllatela no) o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007).
Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de l’any 2011, és la seva primera novel•la.


Carles Terés Bellés, licantropia, llops, homes llop

Referències

Modifica

  1.  «Biografia Carles Terès». Edicions de 1984
  2.  «L'esmolet». [Consulta: 20 octubre 2014].
  3.  Guillamon, Julià «Udolant, els llops s'entenen». la Vanguardia, 27-03-2013, pàg. 6pàg.7
  4.  «Pep Coll, Joan-Lluís Lluís i Carles Terés finalistes al Premi Crexells». ateneubcn.org, 14-03-2014. 

Enllaços externs

Modifica


Terés Antolín


Desde Alcañiz (Teruel) damos servicio a todos los países catalanes, la provincia de Teruel, Aragón, Cataluña, C. Valenciana, Ses Illes, etc.
La imagen corporativa de una empresa es vital, ya que es lo primero que se percibe de ella. Es su identidad, su tarjeta de presentación ante el mercado en general y el rostro visible que retienen sus clientes.
La imagen corporativa nos ayuda a crear la Identidad Corporativa, por tanto, debe lograr un equilibrio entre la comunicación y la estética.
El servicio que ofrecemos permite a nuestros clientes competir en las mejores condiciones: su éxito es nuestro éxito.

Estas son las credenciales de nuestra empresa:
Creatividad contrastada
Experiencia profesional (desde 1978)
• Estrecha y fluida colaboración con el cliente
Control sobre todo el proceso gráfico
Seriedad en plazos de entrega
• Excelente relación calidad-precio
Coherencia en cada trabajo
Todo ello es posible gracias al equipo humano de nuestra empresa y a la red de colaboradores y proveedores con los que trabajamos.
Esto nos ha hecho merecedores de la confianza de más de 500 clientes.
Equipo
Carles Terés o Terès Bellés o Bellès, diseñador gráfico, o gràfic, colegiado nº 263 del Colegio Profesional de Diseño Gráfico de Cataluña (único existente en España). Ejerce el oficio desde 1979. Se ha formado en la Escuela Massana de Barcelona (1980-1985). Ha trabajado como creativo con Enric Huguet, ha sido jefe de estudio en Ente Publicidad y ha colaborado con el ilustrador y diseñador Daniel Sesé, con quien continua llevando a cabo proyectos conjuntos.

Celia o Cèlia o Célia Antolín, gestión de proveedores y clientes. Administración de empresas, técnicas de negociación. Máster en Marketing y Comunicación (UOC). Ha cursado el “Programa de Marketing y Ventas. Dirección Comercial-ESADE” (ESADE Business School). 
  • LO FINESTRÓ DE QUINA GRÀSSIA, JOSEP MIQUEL GRÀCIA SABATER: Carles Terès guanyador del Premi Guillem Nicolau
  • Comarques.nord: Carles Terès guanye el Guillem Nicolau amb ‘Licantropia’
  • Los VIII premios Vila de Penarroija per Carlos Sancho al Finestró de Quina Gràcia
  • 8 de juñ, Licantropía, de Carlicos Terés Bellés, Premio Guillermo Nicolau 2011
  • catalanistes de Morella: Carlos Terés Bellés acabe de ressibí lo premio Guillermo Nicolau en catalá de Pompeyo Fabra per la seua obra Licantropía.

  • Servicios
    Identidad corporativa
    • Investigación de mercado.
    • Naming
    • Eslogan
    • Imagen corporativa: Logotipos y aplicaciones
    • Catálogos, folletos, trípticos, carteles, etc.
    • Imagen de producto: Etiquetas, packaging, fotografía de producto.
    • Redacción publicitaria (copy)
    • Anuncios de prensa
    • Exposiciones
    • Señalética
    • Ilustración y fotografía
    Marketing y Comunicación
    Plan de Marketing
    • Análisis de mercado
    • Análisis de empresa
    • Objetivos empresariales
    • Estrategia empresarial
    • Plan de acción
    Plan de Comunicación
    • Análisis de mercado
    • Análisis de empresa
    • Objetivos de comunicación
    • Estrategia de comunicación
    • Plan de acción
     WEB-Comunicación online
    Construimos el website más apropiado para cada cliente, teniendo en cuenta todos los factores:
    • Presupuesto disponible
    • Usabilidad
    • Adaptación a todos los dispositivos (diseño responsive): smartphone, tablet, ordenador...
    • Posicionamiento
    • Valores a transmitir (identidad corporativa online)
    • Optimización de contenido (textos, imágenes...)
    • Integración en redes sociales (Facebook, Twitter, Google...)
    • Funcionalidades: tienda virtual, gestores de contenido, aplicaciones virtuales...
    Para conseguirlo trabajamos tanto sobre plantillas (más económicas) como construimos webs exclusivas a medida. En cualquiera de los casos, tenemos sumo cuidado en aplicar escrupulosamente la imagen corporativa y comunicar correctamente los contenidos. Le dedicamos todo el tiempo necesario. 
    Editorial
    • Colecciones: concepción, diseño, maquetación
    • Revistas: diseño, maquetación, producción, distribución
    • Libros: diseño, maquetación, producción
    • Corrección lingüística y de estilo
    Producción gráfica
    • Coordinación y organización de la producción: Fotografía, ilustración, impresión, etc.
    • Obtención y negociación de presupuestos, determinación de plazos de entrega y niveles de calidad a los proveedores
    • Creación, maquetación, digitalización, realización de pruebas y originales
    Servicios complementarios
    • Traducciones
    • Agencia de publicidad: Creación, concepción y desarrollo de campañas publicitarias. Gestión de medios.

    martes, 5 de septiembre de 2017

    Jordi Pich Obach

    Desmuntant mites i prejudicis davant una única realitat.

    (Sabrá este inútil de quina llengua es lo dialecte catalá ?)

    Sabrá este inútil de quina llengua es lo dialecte catalá ?

    És un fet irrefutable que darrere tot “blavero”, chapurreadista o similar s’amaga, si gratem un poquet, un espanyolista pur i dur -en alguns casos minoritaris, i depenent de l’estat patològic del subjecte, cal reconèixer que ocorre sense autoconsciència de ser-ne-. Normalment certes exaltacions febrils i irracionals no solen ser més que la manifestació més evident del conflicte per doble lligam que pateix l’individu que les manifesta, atès que d’una banda té un interés primari per la seua “terreta”, però d’altra banda és incapaç d’anar més enllà i es troba atenallat per la seua fidelitat nacional a un ens superior, encarnat en
    l´Estat, la seua simbologia i tot el que representa. Quan veu que si fa un pas més enllà posa en qüestió l’ens superior, automàticament, si no disposa d’uns recursos culturals i racionals suficients, desemboca en la histèria provincianopatriòtica que no és més que una variant de l' espanyolisme, desproveït d’arrels i d’efectes pràctis, el fruit més important del qual és la generació de tones de polèmica esteril i que irremissiblement està condemnat a diluir-se en les organitzacions i partits “nonacionalistes”- no nacionalistes pel que fa a la nostra nació, evidentment, no pel que fa a la seua…- sinó directament en la dreta unitarista més extrema. Ah, i que conste que el patriotisme “provincianopatriòtic” no és exclusiu del País Valencià o de certes poblacions de la Franja. Si preguntèssem, a Barcelona mateix, a molts seguidors del Barça que fan gala d’un barcelonisme exaltat, quina és la seua nació i si realment volen l’autodeterminació quedaríem bocabadats del seu nul nacionalisme conseqüent.



    oc, hoc, òc, català, catalan, catalán

    //
    Car ara es temps que tot hom deuria dir hoc o no. E no mes.
    //

    Per a mi, qui propugna que l’únic nacionalisme vàlid per al País Valencià és el que es limita exclusivament a les tres províncies no és un veritable nacionalista, sinó, com a màxim i amb reserves, un mer regionalista -que pels seus condicionants no vol desenvolupar el seu nacionalisme embrionari fins a les darreres conseqüències-, i si algú des del Principat restringeix el seu nacionalisme a les quatre províncies li diré el mateix. I no cal ni dir que aquells que neguen la catalanitat de la llengua a l' Aragó en realitat no fan més que accentuar-ne la castellanització!

    La Nació Valenciana va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar -i si volen afegir-se els de Torrevella, que ho decidisquen ells- i la Nació Catalana també; no hi ha més cera que la que crema.

    Hauria de quedar ben clar que, malgrat la qüestió de noms, tots parlem la mateixa llengua i que, amb els lògics i naturals matisos locals, formem la mateixa nació, o si més no, atesa la manca de consciència d’alguns, la mateixa base nacional. Si açò es té clar, malgrat que per raons merament tàctiques hi haja formacions polítiques que, en una primera etapa, preferisquen cenyir la seua actuació solament a un àmbit territorial limitat, no té perquè haver-hi cap problema. Allà ells; sempre i quan tinguen, presents permanentment -insistisc, permanentment!- les premises anteriors. Si s’assumeixen aquestes premises deixa de tenir cap sentit, evidentment, qualsevol bel·ligerància contra tot allò que puga qualificar-se com a “català”, i apareix nítidament com el que és, com un atac als mateixos valencians ( o illencs o franjolins)-amb la satisfacció de Madrid-; i també com un esforç estèril i inútil que desvia forces en una direcció inadequada. L’ideal seria que cadascú fera la seua via sense interferències, procurant, en lloc de restar, sumar, sense deixar de tenir sempre present que l´única opressió real i persistent és la que prové i ha provingut, al menys des de fa tres-cents anys, de Madrid.

    Una altra qüestió, en la que preferisc -com a tribut al realisme- no entrar a fons, és la de la forma en què hauria d’insertar-se el País Valencià ( i els altres teritoris diferents al Principat) en una estructura jurídiocoestatal nacional pròpia i compartida . Tan vàlida seria una estructura unitària com una confederació en peu d’igualtat amb els altres territoris i amb les mateixes prerrogatives. No faríem més, en aquest darrer cas, que recuperar la tradició històrica de l’antiga Corona d’Aragó. Seria, a més, un model paregut al de la Confederació Helvètica, formada per una confederació de cantons, molts dels quals amb una llengua comuna -l’alemany o el francès- que no discuteix ningú, i lligats tos pel matex símbol: la creu blanca sobre fons roig -no cal dir que el nostre símbol nacional són les quatre barres (el blau resta exclusivament, si de cas, per a València-ciutat).

    // Este imbéssil no deu sabé qué se parlabe al Vaud, a Suissa, cap al 1100

    La nobla leyczon.

    La barca.

    Lo novel sermon.

    Lo novel confort.

    Lo payre eternal.

    Lo despreczi del mont.

    L' avangeli de li quatre semencz.

    //

    Per a acabar en referiré a un del mites més extesos, i fomentat interessadament des del blaverisme i similars, com és el del suposat interès dels catalans del Principat a “redimir” altres territoris catalanoparlants, qualificat en termes de “perill potencial” pels mateixos inventors del mite. Que més voldríem! Malauradament no hi ha res més lluny de la realitat, al Principat i a Barcelona la gent passa absolutament del tema. És més, l’espanyolització avança imparable, i la majoria d’habitants del Principat -amb honrosíssimes excepcions per tots conegudes- si algun cop es recorda, per exemple, dels valencians és per a referir-se als tòpics més tronats (falles, paelles, geperudeta, taronges, etc.) i poca cosa més


    lunes, 13 de mayo de 2024

    Lexique roman; Man, Ma


    Man, Ma, s. m. et f., lat. manus, main.

    Quan la blanca mas ses guan

    Estrenh son amic doussamen.

    T. de S. de Mauleon, de G. Faidit et de H. de la Bachelerie: Gaucelm. Quand la blanche main sans gant presse doucement son ami.

    Esplanissada

    Aissi cum hom tra lo det o la ma fors de l'aiga. Liv. de Sydrac, fol. 26.

    Ainsi comme on tire le doigt ou la main hors de l'eau.

    Cavaliers si' aunitz que s met a domneiar 

    Pus que toca dels mas motos belans.

    Giraud de Borneil: Per solatz. 

    Que chevalier soit honni qui se met à galantiser après qu'il touche des mains moutons bêlants. 

    A 'N Guio de Bergonha an be los mas liatz.

    Roman de Fierabras, v. 3045. 

    Au seigneur Guyon de Bourgogne ils ont bien lié les mains.

    Fig. L'apostol comanda que hom leve puras mas en oratio; las puras mas son las puras e netas obras fachas ab pura conciencia.

    Aquell ven am mas vueias davan Dieu que lo ve pregar ni querre, ses far prezen de bonas obras. V. et Vert., fol. 90 et 91. 

    L'apôtre commande qu'on lève des mains pures en oraison; les mains pures sont les pures et nettes oeuvres faites avec pure conscience.

    Celui-là vient les mains vides devant Dieu qui vient le prier et requérir, sans faire présent de bonnes oeuvres.

    En man morta ni en man forsiva. 

    Terrier de la confrérie du S.-Esprit, de Bordeaux, fol. 187.

    En main morte ni en main ferme.

    Loc. Dizem de bo pinheyre o escriva que a bona ma, so es a dire, es bos maestre en aquela art. Eluc. de las propr., fol. 48.

    (chap. Diém de bon pintó o escribén que té bona ma, aixó es a di, es bon mestre en aquella art.)

    Nous disons de bon peintre ou écrivain qu'il a bonne main, c'est-à-dire, il est bon maître dans cet art.

    Mais volria un cordo 

    Que ieu l' agues de sa man.

    Hugues de S. Cyr: Aissi cum es. 

    Plus je voudrais un cordon que je l'eusse de sa main.

    Merce mi dons, a cui baiziey las mas.

    Pons de la Garde: Farai chanson. 

    Merci ma dame, à qui je baisai les mains.

    El letra portara 

    Al sant qu' ell meteys Karlles, de sa man,

    escriura.

    V. de S. Honorat. 

    Il portera au saint une lettre que lui-même Charles, de sa main, écrira.

    Be t fier ab la man drecha.

    R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur. 

    Bien je te frappe avec la main droite. 

    Tut lauzan Dieu jonthas las mans. V. de S. Honorat. 

    Tous louent Dieu les mains jointes.

    Que s rend' a vos mas joinhs, de ginolhos.

    G. Pierre de Casals: Be m plagr' ueymais. 

    Qu'il se rende à vous mains jointes, à genoux. 

    Mes man a son cotel per la gola tayllar. V. de S. Honorat. 

    Mit main à son couteau pour la gorge couper. 

    Qui met sa ma al arayre. V. et Vert., fol. 99. 

    Qui met sa main à l'araire. 

    Meton man a l' obra. V. de S. Honorat. 

    Mettent main à l'oeuvre.

    Quar si 'l metiatz en la ma, 

    Per ver dir, un marabeti, 

    E per mentir, un barbari, 

    Lo barbari guazanhara.

    P. Cardinal: Tan son valen.

    Car si vous lui mettiez dans la main, pour dire vrai, un maravédis, et pour mentir, un barbarin, le barbarin gagnera.

    Loc. fig. Tant am fermamen

    Lieis que a e man me e mon sen. 

    P. Raimond de Toulouse: Pois lo novel. 

    Tant j'aime fermement celle qui a en main moi et mon sens.

    Lo vers chant qui 'l sabra ses brays, 

    On mot mi platz de qui mas bays.

    Pierre d'Auvergne: L' airs clars. 

    Qui le saura chante le vers sans cris, où moult me plaît (celle) de qui je baise les mains. 

    En tas mas coman mon esperit. Liv. de Sydrac, fol. 113. 

    Dans tes mains je recommande mon esprit.

    Ill er ops que 'l man estenda, 

    E pens de soven armar.

    Bertrand d'Allamanon: Pueis.

    Il lui sera besoin qu'il étende la main, et pense de souvent armer.

    Tant sia ardit 

    Qu' al fach man estenda.

    P. Cardinal: Manz baronz. 

    Tant il soit hardi qu'il étende la main au fait. 

    Laicha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74. 

    Lâche la main au serf, et il cherchera liberté. 

    Ni cavayer ni donzelo 

    C' om agues noirit en sa man.

    P. Vidal: Abril issic. 

    Ni chevalier ni jeune damoisel qu'on eût nourri dans sa main. 

    Los bes de son senhor que passon per sas mas.

    V. et Vert., fol. 52. 

    Les biens de sou seigneur qui passent par ses mains.

    Prenez man e fes, fez R., qu'eu vos jur e us plevis, qe us en valrai tot mon poder. V. de Guillaume de Cabestaing.

    Recevez main et foi, fit Raimond, que je vous jure et vous promets que je vous en servirai de tout mon pouvoir.

    ANC. ESP.

    Rachel è Vidas amos me dat las manos 

    Que non me descubrades à Moros ni à Christianos.

    Poema del Cid. v. 106. 

    Prometre pena entre lor o en la ma del arbitre.

    Quar aissi es usansa que las partz solon prometre en mas del arbitre.

    Trad. du Code de Justinien, fol. 10. 

    S' engager à satisfaction entre eux ou dans la main de l'arbitre.

    Car ainsi il est d'usage que les parties ont coutume de faire promesse entre les mains de l'arbitre. 

    I non recep cosseil de ma de prestre. 

    Roman de Gerard de Rossillon, fol. 68. 

    Un seul ne reçut conseil de main de prêtre. 

    Lo mon tenra tot sotz sa ma. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

    Tiendra tout le monde sous sa main. 

    Proverb. Juoc de mas engenra bregas. Liv. de Sydrac, fol. 106. 

    Jeu de mains engendre querelles.

    Un reprochier que fort m'azauta, 

    C' ab una man lav' om l' autra,

    Et, ambas, los huelhs e la cara.

    Amanieu des Escas: Dona per cui. 

    Un proverbe qui me plaît fort, (c'est) qu'avec une main on lave l'autre, et, (avec) les deux, les yeux et la face.

    Adv. comp. L' aigua s' estai d' a totas mans, 

    Com si fos postat, o murs plans. 

    V. de S. Honorat.

    L'eau s'arrête de tous côtés, comme si (ce) fût cloison, ou mur plan.

    Qu' ieu aia perdo per tas mans. Los VII gaugz de la Mayre.

    (chap. Que yo tinga perdó per les teues mans.)

    Que j'aie pardon par tes mains.

    Anero s'en man e man essems. Cat. dels apost. de Roma, fol. 149.

    (chap. S'en van aná mano a mano juns; ni diém ma a ma.) 

    S'en allèrent main à main (côte à côte) ensemble. 

    Ab totas mas vey clergues assajar

    Que totz lo mons er lurs, cuy que mal sia. 

    P. Cardinal: Un sirventes fas. 

    De toutes mains je vois clercs essayer que tout le monde sera leur, à qui que mal soit.

    ANC. FR. Or s'an vont andui main à main.

    Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 106. 

    CAT. Ma. ESP. Mano. PORT. Mão. IT. Mano. (chap. Ma, mans; maneta, manetes.)

    2. Manada, s. f., poignée.

    Una manada d' isop. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 10. 

    Une poignée d'hysope. 

    CAT. ESP. Manada (puñado). IT. Manata. (chap. Manoll de fonoll, manolls; puñ ple. Les dos mans plenes: aumosta, almosta, aumostada, almostada.)

    3. Manier, Mainier, Maner, adj., qu'on porte à la main, familier, apprivoisé.

    S' ieu ai mon austor anedier

    Bon e volan e prenden e mainier.

    Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 

    Si j'ai mon autour à canards bon et volant et prenant et apprivoisé.

    Ieu sai d' aquels malvatz, 

    E ses tota valensa, 

    En aut luec poyatz 

    E mainiers e privatz.

    G. Faidit: Lo gens cor. 

    Je connais de ces méchants, et sans aucun mérite, en haut lieu parvenus et familiers et intimes. 

    Anc non vi tan salvatge, 

    Mais pueys fon maniers e privatz.

    Giraud de Borneil: No puesc sofrir. 

    Oncques je ne vis si sauvage, mais après il fut familier et privé.

    ANC. FR. Curies, targes prenent, é lor ars maniers tendent. 

    Chevaliers i a bons e maniers de joster. 

    Roman de Rou, v. 4088 et 4119.

    ESP. Menero (manero: dicho de un azor o de un halcón: enseñado a venir a la mano.). IT. Maniero.

    4. Maneiador, s. m., manieur, receveur.

    Cambiador e maneiador d' argent. Eluc. de las propr., fol. 115.

    (chap. Cambiadó y manejadó d' argén, plata, dinés.) 

    Changeur et manieur d'argent.

    5. Manual, Manal, adj., lat. manualis, manuel, qui travaille avec les mains, qui est à la portée de la main, familier.

    L' obrier manual 

    Son tug menestairal.

    G. Riquier: Pus Dieu.

    Les ouvriers qui travaillent avec les mains sont tous artisans.

    En son paire ac bon sirven 

    Per trair' ab arc manal d' alborn.

    Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

    En son père eut bon sergent pour tirer avec arc manuel d' aubour.

    Fig. Mot no manual, so es qu'om no l'a acostumat per dire.

    Leys d'amors, fol. 68.

    Mot non familier, c'est-à-dire qu'on ne l'a pas accoutumé à dire.

    ANC. FR. Que vous arés son gent anel

    Qu' ele porte en son doit manel. 

    Roman del conte de Poitiers, v. 269. 

    CAT. ESP. PORT. Manual. IT. Manuale. (chap. Manual, manuals.)

    6. Manualment, adv., manuellement.

    Mas junthas et manualment eu so vostre hom.

    Metem manualment en tenezo et en corporal possessio. 

    Tit. de 1263 et de 1255. DOAT, t. CVI, fol. 209 et 129.

    Mains jointes et manuellement je suis votre homme.

    Mettons manuellement en jouissance et en possession corporelle.

    ESP. IT. Manualmente. (chap. Manualmen: en la ma, en les mans.)

    7. Manudierament, adv., manuellement, de la main à la main. 

    Si pagan manudierament, et sensa neguna apodissa.

    Que tals mercenaris si pagan manudierament.

    Statuts de Provence. BOMY, p. 213. 

    Se payent de la main à la main, et sans nulle quittance.

    Que tels mercenaires se payent de la main à la main.

    (chap. A la ma; pagá en ma. ESP. Pagar en mano.)

    8. Manumissio, s. f., lat. manumissio, manumission.

    Manumissios, so es quant alcus hom afranchis son sers.

    Trad. du Code de Justinien, fol. 15. 

    Manumission, c'est quand quelque homme affranchit son esclave.

    CAT. Manumissio. ESP. Manumisión. PORT. Manumissão. 

    IT. Manumissione. (chap. Manumissió, manumissions: cuan algún home afranquix : libere lo seu sirvén o esclavo.)

    9. Mancip, Massip, adj., lat. mancipatus, pubère, adolescent.

    Mentre qu'es mancips e tos, 

    L' eschai solatz e pretz e dos.

    Giraud de Borneil: Ops m'agra. 

    Tandis qu'il est pubère et jeune garçon, il lui échoit plaisirs et distinctions et dons.

    Aqui ac un donzel mansip e tos.

    Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2. 

    Il y eut là un damoisel pubère et jeune garçon.

    - Subst. Jeune homme, garçon.

    Metam lo massip en carcer, pueis direm que no vim la letra de K., et aissi serem excusatz. Philomena. 

    Mettons le jeune homme en prison, puis nous dirons que nous ne vîmes pas la lettre de Charles, et ainsi nous serons excusés.

    Que masip... apprentiz aia be... acabat son terme.

    Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 436. 

    Que garçon... apprenti ait bien... achevé son terme.

    ANC. FR. Chétif comme un pauvre mancip. Blason des faulces amours.

    Se donna mancipe et serf voluntaire soy et sa postérité.

    Rabelais, liv. I, ch. 50. 

    IT. Mancipio.

    - Subst. Jeune fille.

    Auzi la vos d' un pastoriu

    Ab una mancipa chantar.

    Marcabrus: L'autr' ier.

    J'entends la voix d'un pastoureau chanter avec une jeune fille.

    Aqui avian massipas negras que vestion vestimens negres, que pudion a pega e a solpre, e tenian en lors cols serpens et dragos e foc. 

    Revelatio de las penas d'Ifern.

    Avaient là de jeunes filles noires qui portaient vêtements noirs, qui puaient à poix et à soufre, et tenaient en leurs cous serpents et dragons et feu.

    10. Mancipancion, s. f., lat. emancipationem, émancipation.

    Si cum es en mancipancion, so es quant lo paire sol son filh de son poder. Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

    Ainsi comme il est dans l' émancipation, c'est-à-dire quand le père délie son fils de son pouvoir.

    ESP. Mancipación (emancipación). (chap. Emansipassió, emansipassions.)

    11. Emancipatio, Emancipation, s. f., lat. emancipationem, émancipation.

    Emancipation... plus pleneirement contenguda en carta.

    Tit. de 1289. DOAT, t. CCXLII, fol. 113. 

    Émancipation... plus pleinement contenue dans charte.

    Que los cossols puesco... far emancipatios.

    Tit. de 1287. DOAT, t. CXVI, fol. 80. 

    Que les consuls puissent... faire émancipations. 

    CAT. Emancipació. ESP. Emancipación. PORT. Emancipação. 

    IT. Emancipazione. (chap.  Emansipassió.)

    12. Emancipar, v., lat. emancipare, émanciper.

    Part. pas. A vos... fill emancipat.

    Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVI, fol. 264. 

    A vous... fils émancipé.

    Ela es emancipada, so es issida del poder del paire.

    Trad. du Code de Justinien, fol. 50.

    Elle est émancipée, c'est-à-dire sortie du pouvoir du père.

    CAT. ESP. PORT. Emancipar. IT. Emancipare. (chap. emansipá, emansipás: emansipo, emansipes, emansipe, emansipem o emansipam, emansipéu o emansipáu, emansipen; emansipat, emansipats, emansipada, emansipades.)

    13. Maneiar, Maneyar, Maniar, Manear, v., manier, palper, caresser.

    Ab deniers que tenha e maney.

    Pierre de Bussignac: Sirventes. 

    Avec deniers qu'il tienne et manie. 

    Quar no pot esser iratz 

    Nuls hom lo jorn que'l mania.

    Pons de la Garde: Mandat m' es. 

    Car ne peut être triste nul homme le jour qu'il la caresse.

    Embrass' e baiza e maneya.

    Arnaud de Marueil: Dona genser. 

    Embrasse et baise et caresse.

    CAT. ESP. PORT. Manejar. IT. Maneggiare. (chap. Manejá; magrejá, paupá, acarissiá.) 

    14. Maniblar, Maneblar, v., mouvoir, agiter, diriger.

    No' vuelh s' asemble 

    Mos cors ab autr' amor,

    Si qu' en manible 

    Ni 'n volva 'l cap alhor.

    A. Daniel: Quan chai. 

    Je ne veux pas que mon coeur s'unisse avec autre amour, de manière qu'il en dirige et en détourne la tête ailleurs.

    15. Mantuzar, v., manier, prendre avec la main.

    Nuills hom, qu' es trop luxurios, 

    A tener auzel non es bos; 

    Trop gran mal li fai, si 'l mantuza. 

    Deudes de Prades, Auz. cass. 

    Nul homme, qui est très luxurieux, à tenir oiseau n'est bon; très grand mal lui fait, s'il le manie.