Mostrando las entradas para la consulta Vilar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Vilar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 30 de agosto de 2017

noms, pobles de Cataluña

noms, pobles de Cataluña

http://www.pueblosdecataluna.es

(Ya no) Se va actualisán poc a poc, torna mes abán a vórela.

Barcelona, Barselona, Bar-sel-ona, Barchinona, Barcino.

Abrera

Aguilar de Segarra

Aiguafreda, Agua Fría

Alella

Alpens

Areñs de Mar

Areñs de Mun

Argentona

Argensola

Artés

Aviñonet del Penedés

Aviñó (Avignon)

Aviá, Aventar, Aviar


Badalona, Bada-lona, Grieta-en-la-lona

Badía del Vallés

Bagá

Baleñá

Balsareñ

Barberá del Vallés

Begues

Bellprat, Bello prado

Berga

Bigues y Riells

Borredá

Bruc (Lo)

Brull (Lo)



Cabañes (Les), Las Cabañas

Cabrera de Mar

Cabrils

Calaf

Calders, Calderos

Caldes de Montbui

Calella

Calldetenes

Callús

Calonge de Segarra

Campins

Canet de Mar

Canovelles

Cañelles, Canyelles.

Capellades

Capolat, Cabeza Pelada

Cardedeu, Caro de Dios, Amado de Dios, 

Cardona,

Carmen,

Casserres,

Castellar del Riu, Castillar del Río

Castellar del Vallés

Castellbell y el Vilar

Castellbisbal

Castellcir

Castelldefels, Castillo de fieles, faels, o bien hieles (fel, fels)

Castellet y la Gornal

Castellfollit de Riubregós

Castellfollit del Boix

Castellgalí

Castellnou de Bages

Castellolí

Castelltersol

Castellví de Rosanes, Castillo vino de Rosanas

Castellví de la Marca

Centelles , Centellas

Cercs , Cercos

Cerdañola del Vallés , Guarrañola del Vallés, Sardanyola del Vallés

Cervelló, Cervellón

Collbató

Collsuspina

Copóns

Corbera de Llobregat

Cornellá de Llobregat

Cubelles

Cánoves y Samalús

Dosrius, Dos ríos

Esparraguera

Esplugues de Llobregat

Figaró-Monmañ

Fogars de Montclús

Fogars de la Selva

Folgueroles

Fonollosa , Hinojosa

Font-rubí, Fuente Rubí, Fuente Rubea

Franqueses del Vallés (Les)

Fígols

Gaiá

Gallifa

Garriga (La)

Gavá

Gelida, Helada

Gironella, Geronella

Gisclareñ

Granada (La)

Granera, Escombra, Escoba

Granollers

Gualba

Guardiola de Berguedá

Gurb

Hostalets de Pierola (Els)

Igualada, Equilibrada

Jorba

Llacuna (La), La Laguna

Llagosta (La), La Langosta

Llinars del Vallés

Llisá de Vall

Llusá

Malgrat de Mar, Sin Embargo de Mar

Malla

Manlleu

Manresa

Marganell

Martorell

Martorelles

Masies de Roda (Les) , Las masías de Roda , Los Masos de Suriaco (Valderrobres)

Masies de Voltregá (Les)

Masnou (Lo) , El Mas Nuevo

Masquefa, Mas que hace

Matadepera

Mataró

Mediona

Moiá, Moyá

Molins de Rei, Molinos del Rey (Felipe VI)

Mollet del Vallés

Monistrol de Calders

Monistrol de Montserrat

Montcada y Reixac

Montclar, Monteclaro

Montesquiu

Montgat, Montegato

Montmajor, Montemayor

Montmaneu

Montmeló, Monte Melón

Montornés del Vallés

Montseñ; Montseny

Muntañola, Montañita o Montañica

Mura

Navarcles

Navás

Nou de Berguedá (La), La Nuez de Berguedá

Olesa de Bonesvalls, Olesa de Buenas Valles

Olesa de Montserrat

Olivella

Olost

Olvan

Olérdola

Oristá

Orpí

Orís

Pacs del Penedés

Palafolls

Palau-solitá y Plegamans, Palacio Solitario y Doblamanos

Pallejá, Hacerse pajas, Onanisme

Palma de Cervelló (La)

Papiol (Lo)

Parets del Vallés, Paredes del Vallés

Perafita, Piedrahita, petra fita

Piera

Pineda de Mar

Pla del Penedés (Lo)

Pobla de Claramunt (La)

Pobla de Lillet (La)

Poliñá

Pont de Vilomara y Rocafort (Lo)

Pontons

Prat de Llobregat (Lo)

Prats de Llusanés

Prats de Rei (Los)

Premiá de Dal

Premiá de Mar

Puig-reig, Puch Rech, Podio del Rey, Podium

Puigdalber

Pujalt, Sube Alto

Quar (La)

Rajadell, Catarro de Valdarrores

Rellinars

Ripollet, Ripollito

Roca del Vallés (La)

Roda de Ter

Rubió

Rubí

Rupit y Pruit


Sabadell (pronunciado SabadeL con L final)


Sagás

Saldes

Sallent

Sant Adriá de Besós, San Adrián de los Besos

San Agustín de Llusanés

San Andrés de Llavaneres

San Andrés de la Barca

San Antonio de Villamayor

San Bartolo del Grau

San Boi de Llobregat

San Boi de Llusanés

San Cebrián de Vallalta

Sant Celoni, San Celonio, San Celedonio

San Clemente de Llobregat

San Cugat Sesgarrigues, Se han Cagado en las Garrigas

San Cugat del Vallés , S'han cagat al barret,

San Esteban Las Roviras

San Esteban de Palaciotordera

San Feliu La Sierra


San Feliu de Codines

San Feliu de Llobregat

Sant Fost de Campsentelles

San Fruitoso de Bages

San Hipólito de Voltregá

San Iscle de Vallalta

Sant Jaume de Frontañá

Sant Joan Despí, San Juan del pino

Sant Joan de Vilatorrada, San Juan de Villatostada

San Julián de Guarrañola

San Julián de Villatuerta

San Justo Desvern

San Lorenzo Savall

San Martín Sarroca

San Martín Sesgueioles

San Martín de Centellas

San Martín de Tous

San Mateo de Bages

San Pere Sallavinera

San Pedro de Ribas

San Pedro de Riudebitlles, San Pere de Riu de Birles

San Pedro de Torel

San Pedro de Villamayor

San Pol de Mar

San Quintín de Mediona

San Quirze

Safaja, La Faja

San Quirze de Besora

San Quirze del Vallés

San Salvador de Guardiola

San Vicente de Castillito

San Vicente de Montalt

 San Vicente de Torelló

 Sant Vicens dels Horts, San Vicente de los Huertos

 Santa Cecília de Voltregá

Santa Paloma de Cervellón

Santa Paloma de Gramenet

Santa Eugénia de Verga

Santa Eulália de Rioprimero

Santa Eulália de Ronsana

Santa Fé del Penedés

Santa Margarita de Montbui

Santa Margarida i els Monjos, Santa Margarita y los monjes

Santa María de Besora, Santa María de Besora

Santa María de Corcó

Santa María de Martorelles

Santa María de Merlés

Santa María de Miralles

Santa Maria de Palautordera, Santa María de Palacio Tordera

Santa Perpétua de Mogoda, Santa Perpetua va moguda

Santa Susanna, Santa Susana

Santpedor, San Pedro (te la bendiga)

Sentmenat

Seva, Seba

Sitges, Siches

Sobremunt, Sobremún


Sora, Sorra, Arena


Subirats, Baixarats


Súria

Tagamanent

Talamanca

Taradell

Tavertet

Tavérnoles

Teiá

Terrassa, Tierra Rasa

Tiana

Tona

Tordera

Torelló

Torre de Claramunt (La)

Torrelavit

Torrelles de Foix

Torrelles de Llobregat

Ullastrell, Ojoastrell

Vacarisses

Vallcebre

Vallgorguina

Vallirana, Vall Arana, Vall d'Aran

Vallromanes

Veciana

Vic, Vivo

Vilada

Viladecans, Villa de perros

Viladecavalls, Villa de caballos

Vilafranca del Penedés

Vilalba

Sasserra, La Sierra

Vilanova de Sau

Vilanova del Camí, Villanueva del Camino

Vilanova del Vallés

Vilanova y la Geltrú

Vilassar de Dalt

Vilassar de Mar

Vilobí del Penedés

Viver y Serrateix

Ódena

Órrius

Girona, Gerona

Agullana, Aguja lana

Aiguaviva , Aguaviva

Albañá

Albons

Alp

Amer

Anglés

Arbúcies

Argelaguer


Aviñonet de Puigventós
Bañoles
Begur
Besalú
Bescanó
Beuda
Biure , Vivir
Blanes ,Blandas
Boadella y les Escaules
Bolvir
Bordils
Borrassá
Breda
Bruñola
Báscara
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Caldes de Malavella
Calonge
Campdevánol
Campelles
Campllong
Camprodon , Camporedondo
Camós


Cantallops ,Cantalobos


Capmañ


Cassá de la Selva , Cazada de la Selva


Castellfollit de la Roca ,Castellfollat de la roca, Castillo follado de la roca


Cellera de Ter (La)
Celrá
Cerviá de Ter


Cistella , Sistella,Cesta


Colera


Colomers , Palomares


Cornellá del Terri
 Corsá
Crespiá
 Darnius
Das Espinelves
Espolla
Esponellá


Figueres ,Higueras


Flasá
Foixá
Fontanals de Cerdaña
Fontanilles


Fontcoberta, Fuentecubierta

Forallac

Fornells de la Selva
Fortiá
Garrigoles
Garriguella
Garrigás
Ger


Girona, Gerona

Gombrén
Gualta
Guils de Cerdaña


Hostalric, Hostal rico


Isóvol

Jafre

Jonquera (La) , La Junquera (Oriol Junqueras)

Juiá

Lladó, Almez

Llagostera

Llambilles

Llanars

Llansá, Lanzar

Llers

Lloret de Mar

Llosses (Les), Las losas

Llívia

Madremaña, Madre aragonesa

Maiá de Montcal

Masarac

Massanes

Masanet de Cabreñs

Masanet de la Selva (o Massanet)

Meranges

Mieres

Mollet de Peralada

Molló, Mojón

Mont-ras , Monte raso

Montagut y Oix, Monte Agudo y Oix

Navata

Ogassa

Olot

Ordis

Osor

Palafrugell

Palamós

Palau de Santa Eulália

Palau-sator, Palacio la Torre

Palau-saverdera, Palacio La Verdera

Palol de Revardit

Pals, Palos, Tochos

Pardines

Parlavá, Hablabá

Pau Pedret y Marzá

Pera (La)

Peralada, Piedra Partida, Piedra Lata

Planoles

Pont de Molins

Pontós (de d'Artagnan)

Porqueres
Port de la Selva (Lo)

Portbou, Puerto toro o Puerto Buey

Preses (Les), Las Prisas

Puigcerdá, Puchtrujá

Quart, Cuarto

Queralbs

Rabós

Regencós

Ribes de Freser

Riells y Viabrea

Ripoll

Riudarenes

Riudaura

Riudellots de la Selva

Riumors

Roses, Las Rosas

Rupiá

Sales de Llierca

Salt, Salto (como el de La Portellada)

Sant Andreu, San Andrés

Salou, Sal huevo

Sant Aniol de Finestres, San Aniol de Ventanas

Sant Climent Sescebes, San Clemente Las Cebollas

Sant Feliu de Buixalleu

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Pallerols

Sant Ferriol

Sant Gregori, San Gregorio

Sant Hilari Sacalm, San Hilario se calma

Sant Jaume de Llierca ,San Jaime de Llierca

Sant Joan de Mollet, San Juan de Mollet

Sant Joan de les Abadesses, San Juan de las abadesas

Sant Joan les Fonts, San Juan (de) las Fuentes

Sant Jordi Desvalls, San Jorge de los Valles

Sant Juliá de Ramis

Sant Juliá del Llor y Bonmatí , San Julián del Llor y Buena mañana

Sant Llorens de la Muga, San Lorenzo de la Muga

Sant Martí Vell ,San Martín Viejo

Sant Martí de Llémena, San Martín de Llémena

Sant Miquel de Campmajor, San Miguel de Campo Mayor

Sant Miquel de Fluviá

Sant Mori

Sant Pau de Segúries

Sant Pere Pescador

Santa Coloma de Farners

Santa Pau

Sarriá de Ter

Saus

Selva de Mar (La)

Seriñá

Serra de Daró

Setcases, Siete casas

Sils

Siurana, Segurana

Susqueda

Terrades

Torrent

Torroella de Fluviá

Torroella de Montgrí

Tortellá

Toses

Tossa de Mar

Ullastret

Ullá

Ultramort

Urús

Vajol (La)

Vall de Biaña (La)

Vall-llobrega, La Valle lóbrega, El Valle Lóbrego

Vallfogona de Ripollés

Ventalló

Verges

Vidreres, Vidrieras

Vidrá

Vila-sacra, Villa Sagrada

Vilabertran

Vilablareix

Viladamat

Viladasens, Villa de cientos

Vilademuls, Villa de Mulos

Viladrau

Vilafant

Vilajuïga

Vilallonga de Ter, Villaluenga del río Ter

Vilamacolum

Vilamalla

Vilamaniscle

Vilanant

Vilaür

Vilopriu

Lleida, Lérida

Abella de la Conca, Abeja de la Cuenca

Agramunt, Agramún

Aitona

Alamús (Los)

Albatárrec

Albesa

Alcanó

Alcarrás

Alcoletge

Alfarrás

Alfés

Algerri

Alguaire

Alins

Almacelles

Almatret

Almenar

Alpicat

Alt

Áneu

Alás y Cerc

Alós de Balaguer

Anglesola

Arbeca

Arres

Arséguel

Artesa de Lleida
 
Artesa de Segre

Aspa (y Non Aspa)

Avellanes y Santa Liña (Les)

Baix Pallars

Balaguer

Barbens

Baronia de Rialb (La)

Bassella

Bausen

Belianes

Bellaguarda

Bellpuig

Bellver de Cerdaña

Bellvís

Benavent de Segriá

Biosca

Borges Blanques (Les)

Bossóst

Bovera

Bórdes (Es)

Cabanabona, Cabaña buena

Cabó

Camarasa

Canejan

Castell de Mur

Castellar de la Ribera

Castelldans

Castellnou de Seana

Castellserá, Castelserás


Castelló de Farfaña

Cava

Cervera

Cerviá de les Garrigues

Ciutadilla

Clariana de Cardener

Cogul (Lo), La Cogulla

Coll de Nargó

Coma y la Pedra (La)

Conca de Dalt, Cuenca de Arriba

Corbins

Cubells

Espot, el bote, lo pot
 
Estamariu, El Tamarindo

Estarás

Esterri de Cardós



Farrera

Floresta (La)

Fondarella

Foradada, Agujereada

Fuliola (La)

Fulleda

Fígols y Aliñá

Gavet de la Conca

Gimenells y el Pla de la Font

Golmés

Granadella (La)

Grañanella

Grañena de Segarra

Grañena de les Garrigues

Guimerá

Guissona

Guixers

Gósol

Isona y Conca Dellá

Ivars de Noguera

Ivorra

Josa y Tuixén

Juncosa

Juneda

Les

Liñola

Lladorre

Lladurs, Ya Duros

Llardecans, Hogar de Perros o de Canes

Llavorsí

Lles de Cerdaña

Llimiana

Llobera

Maials

Maldá

Massalcoreig

Massoteres

Menárguens

Miralcamp, Mira el campo

Mollerussa, Las Mollas de la Rusa

Molsosa (La)

Montellá y Martinet

Montferrer y Castellbó

Montgai, Monte Gay

Montoliu de Lleida

Montoliu de Segarra

Montornés de Segarra

Nalec

Naut Aran

Navés

Odén

Oliana

Oliola

Olius

Oluges (Les)

Omellons (Los)

Omells de na Gaia (Los)

Orgañá

Os de Balaguer

Ossó de Sió, Oso de Sión

Penelles

Peramola, Piedra Muela

Pinell de Solsonés

Pinós

Plans de Sió (Los)

Poal (Lo)

Pobla de Cérvoles (La)

Pobla de Segur (La)

Pont de Bar (Lo) ,Lo pon de bar

Pont de Suert (Lo), Lo pon de Suert, El puente de Suerte

Ponts, Puentes, Pons

Portella (La)

Prats i Sansor

Preixana

Preixens

Prullans

Puiggrós

Puigverd de Lleida


Rialp

Riner

Riu de Cerdaña

Rosselló

Salás de Pallars

Sanaüja

Sant Esteve de la Sarga

Sant Guim de Freixenet

Sant Guim de la Plana

Sant Llorens de Moruñs

Sant Martí de Riucorb

Sant Ramon , San Ramón

Sarroca de Bellera, La roca de Bellera

Sarroca de Lleida, La roca de Lérida

Senterada

Sentiu de Sió (La)

Serós

Sidamon, Sí Ramón

Solerás (Lo)

Solsona

Soriguera

Sort , Suerte

Soses, Sosas, Sin sal

Sudanell

Suñer

Talarn

Talavera

Tarroja de Segarra

Tarrés

Tiurana

Torms (Los) / como Vall del Tormo

Tornabous , Vuelvetoros

Torre de Cabdella (La)

Torre-serona

Torrebesses

Torrefarrera

Torrefeta y Florejacs

Torregrossa

Torrelameu

Torres de Segre

Torá

Tremp

Tárrega

Térmens

Tírvia

Vall de Boí (La)

Vall de Cardós

Vallbona de les Monges, Valle bueno de las monjas, la valle buena de las monjas

Vallfogona de Balaguer

Valls de Valira (Les)

Vansa y Fórnols (La)

Verdú

Vielha e Mijaran

Vila-sana

Vilagrassa

Vilaller

Vilamós

Vilanova de Bellpuig

Vilanova de Meiá

Vilanova de Segriá

Vilanova de la Barca

Vilosell (Lo)

Vinaixa


Aiguamúrcia, Agua de Murcia

Albiñana
Alcanar
Alcover
Aldover
Alfara de Carles, Alifara de Carlos

Alforja

Alió, Alioli, Allioli

Almoster, Aumostades

Altafulla, Altahoja, Alta Hoja

Amposta, Aposta, A propósito

Arnes, Gendarmes, Arnés

Ascó


Bañeres del Penedés , Bañeras del Penedés (trozado)

Barberá de la Conca

Batea (com sirá de Aragó no li cambio lo nom), va tea (pel ví)

Bellmunt del Priorat , Belmonte del Priorato, Bellmún del Priorat

Bellvei

Benifallet, Beni hace leche

Benissanet, Beni Sanito

Bisbal de Falset (La)

Bisbal del Penedés (La)

Blancafort

Bonastre

Borges del Camp (Les), Las Borjas del Campo

Bot, Salto, Brinco

Botarell

Bráfim

Cabacés, Capacico, Capacicos, Cabasset, Cabassets

Cabra del Campo

Calafell

Camarles

Cambrils

Capafonts, Capa fuentes, esterilizador de Fuentes

Capsanes

Caseres

Castellvell del Camp, Castilloviejo del campo, Castillo Viejo del Campo

Catllar (Lo), El Hogar del Gato

Colldejou, Cuello de yugo

Colldejou, Cuello de yugo



Conesa, Amb Aquella

Constantí, Constantino

Cornudella de Montsant, Cornuda ella del Monte Santo

Creixell, Crece él

Cunit

Deltebre, Delta del Ebro

Duesaigües, Dos Aguas (como la canción de Paco de Lucía)

Falset, Falsito, Falsico

Fatarella (La)

Febró (La), El Fiebrón

Figuera (La), La Higuera

Figuerola del Camp, Higueruela del Campo

Flix

Forés

Freginals


Galera (La)

Gandesa

García

Garidells (Los)

Ginestar, El Retamar, La Hiniesta

ginesta, genesta, ginestra, arbust, lleguminoses, Spartium junceum / noms, pobles de Cataluña
 
Godall, Lechón

Poble de 1700 habitants situat en la Ribera d'Ebre, a 20 km. de Tortosa. Serra de Godallbranca muntanyosa que es desprèn de la part Sud dels ports de Beseit i forma la partió d'aigües entre la riera de La Galera i el riu Sénia.
Etim.:
desconeguda. L'ètim llatí hipotètic *aquatacŭlu, derivat de aqua i proposat en BDC, x, 21, no és versemblant.



Gratallops, Rascalobos


Guiamets (Los), Los Guillermitos

Poble del partit judicial de Falset (Priorat). «A La Serra són serranos, | als Guiamets són banyuts, | a Capçanes són bonicos | i a Marçà són geperuts» (cançó pop.).
Etim.:
sembla contracció de Guillemets, dim. de Guillem.



Horta de Sant Joan, Huerta de San Juan, Puigventós de la figuereta


Lloar (Lo), Alabar, Loar


Llorac, Ploramicas


Llorens del Penedés , Lorenzo del Penedés


Margalef

Marsá

Mas de Barberans


Masdenverge, Masía del virgen


Masllorens, Mas Lorenzo


Maspujols (ya ne tenim prou de Mas y de Pujols)


Masroig (Lo), La masía roja, Lo Mas roch


Masó (La)


Milá (Lo)


Miravet, Miravete, Mira y vete


Molar (Lo), poble de 800 habitants situat a la vorera del riu Siurana, en la comarca del Priorat. Segurana.


Mont-ral, Monte real, Monterreal


Mont-roig del Camp, Monte Rojo del Campo, Monroch del cam


Montblanc, Monblang, Monteblanco, Montblanch


Montbrió del Camp

Montferri

Montmell (Lo)

Morell (Lo)

Morera de Montsant (La)

Móra la Nueva

Nou de Gaiá (La)

Nulles

Pallaresos (Los)


Passanant i Belltall, Pasa yendo y bello tajo


Paüls, Paúls, obrin antes la boca que los ulls


Perafort, Pedro fuerte, piedra fuerte, Pera forta


Perelló (Lo) , Yo soc Pere, El Pedro yo


Piles (Les), Las Pilas (póntelas)


Pinell de Brai (Lo), El Pinar de Bray


Pira


Pla de Santa Maria (Lo), El llano de Santa María


Pobla de Mafumet (La)

Pobla de Massaluca (La)

Pobla de Montornés (La)


Poboleda


Pontils


Porrera, Fumeta


Pradell de la Teixeta


Prades


Prat de Comte, Prado del Conde


Pratdip


Puigpelat, Pueyo Pelado


Querol


Rasquera


Renau


Reus, A tot a Reus


Riba (La)


Riera de Gaiá (La)


Riudecañes, Río de cañas


Riudecols, Río de coles


Riudoms, Río de olmos


Rocafort de Queralt

Roda de Bará

Rodoñá


Roquetes, Roquitas, Roquetas, Guijarros


Rourell (Lo)


Salomó

Salou, Sal Huevo

San Carlos de la Rápida

Sant Jaume dels Domeñs

Santa Bárbara

Santa Coloma de Queralt

Santa Oliva

Sarral

Savallá del Comtat, Savallá del Condado

Secuita (La), La Recocida

Selva del Camp (La)

Senan, Sopán

Solivella, Sol y vieja


Sénia (La), La Cénia

Tarragona

Tiveñs

Tivissa

Torre de Fontaubella (La), La Torre de Fuenteoveja

Torredembarra

Torroja del Priorat

Tortosa, Dertusa, Dertosa, Tortosae

Ulldecona, Ojo de corteza

Ulldecona, Ojo de corteza


Ulldemolins, Ojo de molinos

Vallclara, el Valle Claro, la Valle Clara

Vallfogona de Riucorb (del Río Cuervo)

Vallmoll, Valle mullido

Valls, Valles

Vendrell (Lo)
Vespella de Gaiá
Vila-rodona
Vila-seca
Vilabella
Vilalba dels Arcs
Vilallonga del Camp
Vilanova de Prades
Vilaplana
Vilaverd
Vilella Alta (La)
Vilella Baixa (La)

Vimbodí (Vino con body)

Vinebre, Vino del Ebro

Viñols y los Arcs

Xerta, Cherta

miércoles, 25 de septiembre de 2024

Plazer - Assupellar

  

Plazer, v., lat. placere, plaire.

Quan fin aman s' acordon d' un voler, 

Tot quan l' us vol deu al autre plazer. 

G. Faidit: Tug cilh.

Quand fidèles amants s'accordent d'un vouloir, tout ce que l'un veut doit à l'autre plaire.

A mi no deu plazer mas so que us plaia.

Le moine de Foissan: Be m' a.

A moi ne doit plaire que ce qui vous plaise.

E m dis en rizen:

Amics, a vos mi ren,

E faitz so que us plaia.

G. Faidit: Be m platz.

Et me dit en riant: Ami, à vous je me rends, et faites ce qui vous plaise. Loc. Glorios Dieus, senher del tro,

Si t plai, delieura m de preizo.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Glorieux Dieu, seigneur du ciel, s'il te plaît, délivre-moi de prison.

Dona, si us platz, aiatz humilitat

De mi que sui totz el vostre poder.

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu.

Dame, s'il vous plaît, ayez indulgence pour moi qui suis tout à votre pouvoir.

Part. prés. Can Gaucelms auzi los plazers plazens que 'l dizia.

V. de G. Faidit.

Quand Gaucelm entendit les plaisirs plaisants qu'elle disait.

Ay! bel compan, plazen a tota gen! 

Oc, ben plazens, qu'anc pus plazens non fo.

B. Carbonel: S'ieu anc nulh.

Ah! beau compagnon, agréable à toute gent! oui, bien agréable, vu qu'oncques plus agréable ne fut. 

ANC. FR. Ces qui volent à Deu pleisir. Marie de France, t. II, p. 413.

CAT. Plaurer. ESP. Placer. PORT. Prazer. IT. Piacere. 

(chap. Agradá; tindre plaé en; chauchá.)

2. Plazenmen, adv., agréablement.

Pero aquel mi plai tant plazenmen.

Lanfranc Cigala: Joios d'amor.

Pourtant celui-ci me plaît si agréablement.

Va tan plazenmen.

Nat de Mons: Al noble rey.

Va si agréablement.

CAT. Plaentment, plahentment.

(chap. Agradablemen; en plaé, en agrado, de bona gana.)

3. Plazer, s. m., plaisir, joie, contentement.

Ja non oblidarai

Los plazers que m fes e m dis.

Peyrols: Quoras que.

Jamais je n'oublierai les plaisirs qu'elle me fit et me dit.

Can Gaucelms auzi los plazers plazens que 'l disia. V. de G. Faidit. 

Quand Gaucelm entendit les plaisirs plaisants qu'elle disait.

Loc. Peyre, si fos al mieu plazer

Lo segles fatz dos ans o tres.

T. de P. d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amics.

Pierre, si fut fait à mon plaisir le monde deux ou trois ans.

Prov. Qui en gaug semena, plazer cuelh.

A. Daniel: Ab plazer.

Qui sème en joie, plaisir récolte.

Adv. comp. Si m' an li mal abaissat a plazer,

Que totz jorns muer, e no m' en puesc mover.

Arnaud de Marueil: Belh m'es lo dous. 

Tellement m'ont les méchants abaissé à plaisir, que tous les jours je meurs, et je ne puis m'en séparer.

ANC. CAT. Plaer, plaher. CAT. MOD. Pler. ESP. Placer. PORT. Prazer. 

IT. Piacere. (chap. Plaé, plaés.)

Piacere mio. Guida straordinariamente pratica all'orgasmo



4. Plazensa, Plazenza, s. f., plaisance, agrément, plaisir, amabilité, aménité.

Silh qu' es domna de plazensa.

Sordel: Aylas.

Celle qui est dame d'amabilité.

E 'ls afars ac daus totas partz plazenza.

B. Zorgi: Si 'l monz.

Et aux affaires il eut de toutes parts agrément.

Loc. fig. E m fer el cor, ses bistansa,

Ab un cairel de plazensa

Fabregat en foc d' amor.

P. Vidal: Tant an ben.

Et me frappe au coeur, sans hésitation, avec un dard de plaisir fabriqué en feu d'amour.

Chantaran un verset de plazensa.

Peyrols: Dieus. 

Chanteront un verset de plaisir.

ANC. FR. Premièrement, si c'est votre plaisance. 

Charles d'Orléans, p. 206.

Et prend les plaisances du monde à sa volonté. 

Les XV Joyes de Mariage, p. 183.

IT. Piacenza.

5. Plazentier, adj., agréable, bienveillant, avenant, flatteur.

Cortes e plazentiers 

Que dis plazers e 'ls fai.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Courtois et agréable qui dit plaisirs et les fait. 

Vi gaia bergeira,

Bell' e plazenteira,

Sos anhels gardan.

G. Riquier: L' autre jorn. 

Je vis gaie bergère, belle et avenante, gardant ses agneaux.

Dona sai ab cor plazentier.

B. de Ventadour: En aquest. 

Je sais dame avec coeur bienveillant. 

Quan vei far bon fag plazentier, 

Mi platz far cantaret plazen.

Lanfranc Cigala: Quan vei. 

Quand je vois faire bonne action agréable, il me plaît de faire un petit chant plaisant. 

Substantiv. D' aisso no ill sui fals plazentiers. 

A. Daniel: Sols sui. 

De cela je ne lui suis point faux flatteur.

ANC. FR. Ou s'ilz font quelque bien, ce n'est qu'aux plaisanteurs.

Scévole de Sainte-Marthe, fol. 9.

Un bouffon plaisanteur. Nicolas Rapin, p. 102.

CAT. Piacenter. ESP. Placentero. PORT. Prazenteiro. IT. Piacentiero.

(chap. Plassenté, plassentés, plassentera, plassenteres.)

6. Plazenterament, adv., agréablement.

E 'l guizet entro fora de gran forest mot plazenterament.

Eluc. de las propr., fol. 256. 

Et le guida jusqu'en dehors de grande forêt fort agréablement.

(chap. Plassenteramen; agradablemen.)

7. Complag, s. m., contentement, satisfaction.

Com selh que semena en garag

Temprat d' umor ab doutz complag.

P. Vidal: Baros Jhesus.

Comme celui qui sème en guéret tempéré d'humeur avec douce satisfaction.

(chap. Contentamén, satisfacsió, alegría.)

3. Complacencia, s. f., complaisance, bon plaisir, plaisance.

La eleccio dels bos angels es ab complacencia, ses violencia et ses coaccio. Eluc. de las propr., fol. 8.

L'élection des bons anges est avec bon plaisir, sans violence et sans contrainte.

CAT. ESP. PORT. Complacencia. IT. Compiacenza

(chap. Complassensia, complassensies.)

9. Desplazer, v., lat. displicere, déplaire, ennuyer.

Mas per messatge non aus ges,

Tal paor ai no us desplagues.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Mais par message je n'ose point, telle peur j'ai qu'il ne vous déplût.

Sels cui desplay joglaria, 

E sels cui desplay cortesia, 

E totz aquels a cui ben far desplay.

Bernard de tot lo mon: Be m'agrada. 

Ceux à qui déplaît jonglerie, et ceux à qui déplaît courtoisie, et tous ceux à qui bien faire déplaît.

Part. prés. Om mais non l'es desplazens. 

Giraud le Roux: A la mia fe. 

Homme ne lui est pas plus déplaisant. 

ANC. FR. Nule chose qu'à Diex desplace. Roman du Renart, t. II, p. 44. CAT. Desplaurer. ESP. Desplacer. PORT. Desprazer. IT. Dispiacere.

(chap. No agradá, no chauchá, molestá, estorbá, enfadá, etc.)

10. Desplazer, s. m., déplaisir, ennui.

Li foron faitz man desplazer, don G. de Cabestanh intret en gran dolor.

V. de Guillaume de Cabestaing. 

Lui furent causés maints déplaisirs, dont Guillaume de Cabestaing entra en grande affliction. 

Planhen, ploran ab desplazer.

J. Esteve: Planhen. 

Gémissant, pleurant avec déplaisir.

ANC. CAT. Desplaer, despler. ESP. Desplacer. PORT. Desprazer. 

IT. Dispiacere.

11. Desplazensa, s. f., déplaisance, ennui.

Aitals plazers no m'es plazens ni bos, 

Quar, a la fi, torna en desplazensa. 

J. Esteve: Aissi cum.

Pareil plaisir ne m'est agréable ni bon, car, à la fin, il tourne en déplaisance.

Que ja mos chans no us torn' a desplazensa.

Giraud le Roux: A ley de. 

Que jamais mon chant ne vous tourne à déplaisance. 

ANC. CAT. Desplazenza. IT. Dispiacenza.


Plebs, s. m., lat. plebs, plèbe, peuple, populace.

Vos queric lo durs plebs 

Tro lai ont es mont Orebs.

P. d'Auvergne: Dieus vera.

Vous chercha le cruel peuple jusque là où est le mont Oreb. 

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Plebe.

Vos queric lo durs plebs Tro lai ont es mont Orebs.


Plegar, Pleiar, v., lat. plicare, plier, ployer, recourber.

Les auzels plego lors pes arreyre. Eluc. de las propr., fol. 61.

Les oiseaux plient leurs pieds en arrière. 

Hom deu far de sos efans e de sa mainada coma de la verga, qu' es vertz, que hom la plega a sa guiza, e, cant es seca, hom non la pot plegar, e briza. Liv. de Sydrac, fol. 64.

On doit faire de ses enfants et de sa maison comme de la verge, qui est verte, que l'on ploie à sa fantaisie, et, quand elle est sèche, on ne peut pas la ployer, et elle casse.

Si vostr' auzel la pena plega 

De la coa.

(chap. Si lo vostre muixó plegue la ploma de la coa.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau plie la penne de la queue.

Lo filh Reynier de Gennes als estrieups s' afiquet

Per aysi gran vertut que los estrieups pleguet.

Roman de Fierabras, v. 735.

Le fils de Régnier de Gênes aux étriers se fixa avec si grand effort qu'il ploya les étriers. 

Fig. Nostri gran senhor

An mais, per veritat,

Erguelh e cobeitat,

E s' auzan mais pleiar 

De tot can volon far, 

O sia bes, o sia mals.

Nat de Mons: Si Nat de Mons. 

Nos grands seigneurs ont, en vérité, plus d'orgueil et de convoitise, et osent davantage se plier à faire tout ce qu'ils veulent, ou soit bien, ou soit mal.

Sos pretz si fraing, e sa lauzors si pleia. 

B. Zorgi: Pron si deu. 

Son mérite se brise, et sa louange se ploie.

Part. pas. Con si adoba hom pena plegata. 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Comment on raccommode penne pliée.

- Emballer.

Apres que aguet pres e plegat so que... avian laissat.

Chronique des Albigeois, col. 54.

Après qu'il eut pris et emballé ce que... ils avaient laissé. 

CAT. ESP. Plegar. PORT. Pregar. IT. Piegare.

(chap. Plegá: plego, plegues, plegue, pleguem o plegam, pleguéu o plegáu, pleguen; plegat, plegats, plegada, plegades.)

2. Pleg, Plec, s. m., pli, sinuosité, contour, revers. 

En si han plex diferens.

Al plec dels membres si viro.

Eluc. de las propr., fol. 8 et 61. 

En soi ont plis différents. 

Au pli des membres se tournent. 

Se meton en plec de forma de libre. Cartulaire de Montpellier, fol. 39. 

Se mettent en pli de forme de livre. 

Loc. A tot pleg

Fier totas vetz al cor.

G. Riquier: Als subtils.

A tout pli (coup) il frappe toujours au coeur.

Adv. comp. So que a pleg fay tot jorn e cossen. 

Leys d'amors, fol. 17. 

Ce qu'en cachette il fait toujours et consent.

ANC. FR. Vostre cemise me livrez,

El pan desus ferai un ploit...

Le plet i fet et teu mesure...

Marie de France, t. I, p. 90.

Les plois del mantel tresperça. Roman del conte de Poitiers, v. 698.

CAT. Pleg. ANC. ESP. Pliego. ESP. MOD. Pliegue. PORT. Prege. IT. Piego, plico. (chap. Plec, plecs.)

3. Plicable, adj., lat. plicatilis, pliable, flexible.

Lentisc... es lene, mol et plicable.

Las extremitatz plus suptils et plicablas.

Plicabla ses rumpre.

Eluc. de las propr., fol. 211, 69 et 203. 

Le lentisque... est lisse, mou et flexible. 

Les extrémités plus délicates et flexibles. 

Flexible sans rompre. 

CAT. ESP. Plegable. 

(chap. Plegable, plegables; flexible, flexibles; belcable, belcables, com la fusta de una sabina cuan s' acalente y se belque pera fé una gayata o gallata.)

4. Plicabilitat, s. f., flexibilité. 

Lor mobilitat et plicabilitat.

Membres del infant so tan tendres et han plicabilitat.

Eluc. de las propr., fol. 49 et 69. 

Leur mobilité et flexibilité. 

Les membres de l'enfant sont si tendres et ont flexibilité.

(chap. Flexibilidat, flexibilidats; plegabilidat.)

5. Plegament, s. m., pliement, souplesse, qualité de ce qui est pliable.

Plegament et flexibilitat. Eluc. de las propr., fol. 63. 

Souplese et flexibilité.

ANC. CAT. Plegament. IT. Plegamento. (chap. Plegamén, plegamens.)

6. Plegadis, adj., flexible, qui se ploie aisément.

Subtil et plegadissa lengua a pendre ayga. Eluc. de las propr., fol. 231.

Langue déliée et se ployant aisément pour prendre eau.

ANC. FR. Et li portiers les murs bordoient

De fors cloies refuséices

Tissues de verges pléices.

Roman de la Rose, v. 16010. 

ANC. CAT. Plegadis. ESP. Plegadizo. (chap. Plegadís, plegadissos, plegadissa, plegadisses : plegable, plegables : que se poden plegá, flexibles.)

7. Pleios, adj., plié, enclin, porté à.

Tot lo mons es pleios

Trop de far falhizos.

Nat de Mons: Si Nat de Mons.

Tout le monde est enclin beaucoup à faire trahisons.

(chap. Inclinat, inclinats, inclinada, inclinades.)

8. Simple, Semple, adj., lat. simplex, simple.

Cum simple vuelha dire ses plec. Eluc. de las propr., fol. 8. 

Comme simple veuille dire sans pli. 

Vers consonantz e simples. V. de S. Honorat.

Vers consonnants et simples.

Fig. Vot simple e vot sollempne. V. et Vert., fol. 93.

Voeu simple et voeu solennel.

Aysso conogron be per simpla razo e per simple entendemen.

V. et Vert., fol. 100.

Ceci ils connurent bien par simple raison et par simple entendement.

- Sans instruction.

S' es homs simples o letratz. Brev. d'amor, fol. 121.

S'il est homme simple ou lettré.

- Doux, modeste, timide, niais.

Siaz sabi si cum serpens e simple si cum columbas. 

Trad. de Bède, fol. 36.

Soyez sage ainsi comme serpent et timide ainsi comme colombes.

Van simplas com una monja.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Elles vont modestes comme une religieuse. 

Trobei toza benestan, 

Simpl' e de bella faitura.

Gui d'Uisel: L'autre jorn.

Je trouvai fillette bienséante, simple et de belle façon.

Fig. Ab un dous ris et ab un simpl' esguar. 

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Avec un doux rire et avec un modeste regard. 

CAT. Simple, ximple. ESP. Simple. PORT. Simples, simplez. IT. Semplice.

(chap. Simple, simples; simplot, simplots, simplota, simplotes.)

9. Simplamen, Simplemen, adv., simplement.

Simplamen e non pas lo doble. Cout. de Condom. 

Simplement et non pas le double. 

Aquo simplamen cofessan. Brev. d'amor, fol. 7.

(chap. Aixó simplemen confessán.)

Cela simplement confessant. 

Ayssel que ploret simplemen.

T. de G. Faidit et d'Albert: N Albert. 

Celui qui pleura simplement.

ESP. Simplemente. PORT. Simplesmente. IT. Semplicemente.

(chap. Simplemen.)

10. Simplicitat, s. f., lat. simplicitatem, simplicité.

Dieus en si ha summa simplicitat, ses tota compozicio.

Eluc. de las propr., fol. 8. 

Dieu en soi a souveraine simplicité, sans aucune composition.

La simplicitat

De la femna.

(chap. La simplissidat de la femella : dona.)

V. de S. Honorat.

La simplicité de la femme. 

CAT. Simplicitat. ESP. Simplicidad. PORT. Simplicidade. IT. Semplicità, semplicitate, semplicidade, simplicità. (chap. Simplissidat, simplissidats.)

11. Simpleza, s. f., simplesse, simplicité, ingénuité.

Peccatz cassa sanctor

E baratz, simpleza.

V. de S. Honorat.

Péché chasse sainteté et tromperie, simplesse.

Dieus que ama veritat e simpleza. V. et Vert., fol. 25. 

Dieu qui aime vérité et simplesse.

CAT. Simplesa, ximplesa. ESP. PORT. Simpleza. IT. Semplicezza.

(chap. Simplesa, simpleses.)

12. Doble, adj., lat. duplex, double. 

Pecc' ab doble falhimen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Pèche avec double faute.

Dieus m' a dada febre tersana dobla. 

R. Gaucelm: Dieus. 

Dieu m'a donné fièvre tierce double. 

Subst. Cant a complida la tor

De tres dobles tot environ.

V. de S. Honorat. 

Quand il a terminé la tour de trois doubles tout autour.

Adv. comp. A doble m'an miey enemic valgut 

Que no feiran si m' aguesson amat.

G. Adhemar: Non pot esser. 

Mes ennemis m'ont valu au double qu'ils ne feraient s'ils m' eussent aimé.

Dix a sos compagnhos que mays volia per C dobles combatre... que ligir sauteri. Philomena. 

Dit à ses compagnons qu'il voulait davantage pour cent doubles (cent fois plus) combattre... que lire psautier. 

ANC. FR. Dieu nous le rendra à cent doubles.

Prophéties de Merlin, fol. 58. 

ANC. PORT. E quanto demandaran, tanto in dublo componam. 

Doc. de 1287. Elucidario, port., t. I, p. 182. 

CAT. ESP. Doble. PORT. MOD. Dobro. IT. Doppio. (chap. Doble, dobles.)

13. Dobla, s. f., double, monnaie ancienne.

A cen doblas e mais. 

R. Jordan, vicomte de Saint-Antonin: Aissi cum sel. 

A cent doubles et plus.

CAT. ESP. Dobla. IT. Doppia.

(N. E. En Mallorca aún se dice doblers al dinero.)

14. Doblamen, adv., doublement.

Vedels doblamen figuratz.

Arnaud Brancaleon: Pessius. 

Veau doublement figuré.

Falhis doblamen

Quar so de se ni d' autrui non defen.

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.

Il faut doublement parce que cela du sien et d'autrui il ne défend.

CAT. Dobladament. ESP. Dobladamente. PORT. Dobradamente. 

IT. Doppiamente. (chap. doblemen.)

15. Dobler, Doblier, s. m., damier.

Tota nueg joston a doblier.

Marcabrus: Al departir. 

Toute nuit ils joûtent à damier.

Ieu revit vos a doblier.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Je vous renvie à damier.

- Besace, sac, bissac.

Mas que fosson pautonier

Ab baston e ab dobler.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En Blacatz. 

Pourvu qu'ils fussent vauriens avec bâton et avec besace. 

ANC. FR. Que jà n' emporterai denier

Ne pain ne el en mon doublier.

Fables et cont. anc., t. I, p. 224.

- Pourpoint.

Pueis crec tan l' arnes

Que trop peza 'l dobliers.

Raimond de Miraval: Ben aia. 

Puis augmenta tant le harnais que trop pèse le pourpoint.

Plus fora ric sos dobliers.

Raimond de Miraval: Anc chantars. 

Plus serait riche son pourpoint.

16. Doblier, adj., double.

Que traspasses l' ausber doblier.

Lanfranc Cigala: Un avinen. 

Qui transperçât le haubert double.

Tan tem qu' el danz fos dobliers.

Rambaud d'Orange: Als durs crus.

Tant je crains que le dommage fut double.

ANC. FR. Il vest un auberc dublier.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 388.

S'es conduisent C chevalier 

N' i a cel n' ait auberc doublier.

Roman del conte de Poitiers, v. 1305.

37. Dobleirament, adv., doublement.

Dobleirament es colpables cel que lo nom de Deu prent e van.

Trad. de Bède, fol. 59.

Est doublement coupable celui qui le nom de Dieu prend en vain.

(chap. Doblemen.)

18. Doblaire, s. m., double, second.

Un troubadour a dit en parlant de musique:

Be us esforsatz com siatz bon doblaire.

T. de Jean Lag et d'Ebles: Qui vos dara.

Bien vous vous efforcez comment vous soyez bon accompagnateur.

ANC. ESP. Doblador.

19. Dobladura, s. f., doublure.

Van vestitz los grans senhors am una cotha ses dobladura, entro al ginolh.

(chap. Van vestits los grans siñós en una cota sense doblec, hasta 'l ginoll.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Les grands seigneurs vont vêtus, jusqu'au genou, avec une cotte sans doublure.

ANC. CAT. ESP. Dobladura. PORT. Dobradura. IT. Doppiatura.

(chap. doblec, doblecs; dobladura, dobladures.)

20. Doblar, v., lat. duplicare, doubler.

Doblar entr' els l' escaquier.

Marcabrus: Al departir.

Doubler entre eux l'échiquier.

Doblaretz lo guazardo,

Si m donatz so qu'ieu plus volria,

Ses preyar.

Pons de Capdueil: S'anc fis ni dis.

Vous doublerez la récompense si vous me donnez ce que le plus je voudrais, sans prier.

Doblera mon talan.

P. Raimond de Toulouse: Pessamen.

Doublerait mon envie. 

E 'lh mieus dezirs se dobles en baizan. 

Raimond de Miraval: Be m'agrada. 

Et que le mien désir se doublât en baisant.

Part. pas. fig. Ab mil volers doblatz de fin' amor.

Guillaume de Saint-Didier: Ab mil volers.

Avec mille vouloirs doublés de pur amour.

CAT. ESP. Doblar. PORT. Dobrar. IT. Doppiare. 

(chap. Doblá: doblo, dobles, doble, doblem o doblam, dobléu o dobláu, doblen; doblat, doblats, doblada, doblades.

Doblegá: doblego, doblegues, doblegue, dobleguem o doblegam, dobleguéu o doblegáu, dobleguen; doblegat, doblegats, doblegada, doblegades.)

21. Duplicatio, s. f., redoublement, réverbération, courbure. 

Le solelh... les rachtz han mays drecha et forta reflexio et duplicacio.

Eluc. de las propr., fol. 126. 

Le soleil... les rayons ont plus directe et forte réflexion et réverbération.

Am onci de pauca duplicacio. Trad. d'Albucasis, fol. 17. 

Avec crochet de petite courbure. 

CAT. Duplicació. ESP. Duplicación. PORT. Duplicação. IT. Duplicazione.

(chap. Duplicassió, duplicassions.) 

22. Duplicatiu, adj., duplicatif, propre à redoubler.

Copia duplicativa si fay can cascus bordos comensa per una dictio o per motas. Leys d'amors, fol. 35.

Couplet duplicatif se fait quand chaque vers commence par même mot ou par plusieurs.

(chap. Duplicatiu, duplicatius, duplicativa, duplicatives.)

23. Duplicar, v., lat. duplicare, doubler, redoubler, replier.

Duplica la extremitat. Trad. d'Albucasis, fol. 17. 

Double l'extrémité.

Part. prés. Motas de las coblas desus ditas pot hom nomnar en motas manieras, coma: continuada, continuans... duplicativa, duplicans.

Leys d'amors, fol. 39.

Nombre des couplets dessus dits on peut nommer en nombreuses manières, comme: continué, continuant... duplicatif, redoublant. 

Part. pas. Quascun drap sia duplicat en quatre plecs.

(chap. Que cada drap sigue duplicat en cuatre plecs.)

Trad. d'Albucasis, fol. 18.

Que chaque drap soit replié en quatre plis.

CAT. ESP. PORT. Duplicar. IT. Duplicare. (chap. Duplicá: duplico, dupliques, duplique, dupliquem o duplicam, dupliquéu o duplicáu, dupliquen.)

24. Conduplicatio, s. f., lat. conduplicatio, redoublement, répétition, figure de rhétorique.

Conduplicatios es cant hom retorna una dictio o una oratio, o motas a lauzor, a vituperi, etc. Leys d'amors, fol. 124.

La répétition est quand on retourne un mot ou un discours, ou beaucoup à louange, à blâme, etc. 

IT. Conduplicazione.

25. Replec, s. m., repli, pli, sinuosité.

Ha trops replex et revolucios. Eluc. de las propr., fol. 56. 

A de nombreux replis et sinuosités.

(chap. Replec, replecs; plec, plecs; para cuenta en les olives que ñan als replecs de la borrassa; ara plegarem la borrassa y la arreplegarem a dins de la caseta. Mentrestán, tú ves replegán y esperpillán les olives que han caigut a fora.)

26. Replicatio, s. f., lat. replicatio, réplication, réitération, redoublement, figure de rhétorique.

Replicatios es continuatios de dictios de motas sillabas e soen am multiplicable replicamen en cascuna... de replicatios plana... replicatios multiplicada... replicatios rigorosa... dicha ferida. Leys d'amors, fol. 110. 

La réitération est une série de mots de nombreuses syllabes et souvent avec redoublement multiple à chacune... de réitération simple... réitération multiple... réitération rigoureuse... dite heurtée. 

ESP. (Replication) replicación. (chap. Replicassió, replicassions; repetissió, repetissions; reiterassió, reiterassions; redoblamén, redoblamens; redoble, redobles.)

27. Replicamen, s. m., redoublement, répétition.

Amb 1 meteysh multipliable replicamens. 

No se continuo d' aytal replicamen.

Leys d'amors, fol. 110. 

Avec un même redoublement multiple. 

Ne se continuent avec un pareil redoublement.

IT. Replicamento. (chap. Replicamén, replicamens.)

28. Replicatiu, adj., réitératif, réduplicatif.

L' una sillaba replicativa de l'autra.

De cobla replicativa.

Leys d'amors, fol. 110 et 31. 

L'une syllabe réitérative de l'autre. 

De couplet réduplicatif.

(chap. Replicatiu, replicatius, replicativa, replicatives; reiteratiu, reiteratius, reiterativa, reiteratives; reduplicatiu, reduplicatius, reduplicativa, reduplicatives; repetitiu, repetitius, repetitiva, repetitives.)

29. Replicar, v., lat. replicare, répliquer, réitérer, redoubler.

L' autre replica, e dis. Arbre de Batalhas, fol. 146.

L'autre réplique, et dit.

Part. prés. Motas de las coblas desus ditas pot hom nomnar en motas manieras, coma: continuada, continuans... replicativa, replicans.

Leys d'amors, fol. 39.

Nombre des couplets dessus dits on peut nommer en nombreuses manières, comme: continué, continuant... réitératif, réitérant. 

CAT. ESP. PORT. Replicar. IT. Replicare. (chap. Replicá: replico, repliques, replique, repliquem o replicam, repliquéu o replicáu, repliquen; replicat, replicats, replicada, replicades.)

30. Empleiar, v., employer, occuper, mêler.

Nuls hom chavalians a Deu non si deu empleiar als afars del segle.

Trad. de Bède, fol. 61. 

Nul homme chevauchant pour Dieu ne se doit employer aux affaires du siècle.

Part. pas. Ayssi co lums es mielhs emplegatz cant alumena 1 sala plena de gens. V. et Vert., fol. 39. 

Ainsi comme lumière est mieux employée quand elle éclaire une salle pleine de gens.

Si an ben emplegada la gracia que Dieus lor avia donada en aquest mon.

Liv. de Sydrac, fol. 63.

S'ils ont bien employé la grâce que Dieu leur avait donnée en ce monde. ANC. FR. Qui li donroit un horion

Ne l'auroit-il bien emploiet?

Li Gieus de Robin et de Marion.

CAT. Emplegar. ESP. Emplear. PORT. Empregar. IT. Impiegare.

(chap. Empleá: empleo, emplees, emplee, empleem o empleam, empleéu o empleáu, empleeen; (mal) empleat, empleats, empleada, empleades. Sinonims: fé aná, utilisá, usá.)

31. Inplicar, v., lat. implicare, impliquer.

Part. prés. Operacios... inplicans repugnancia. Eluc. de las propr., fol. 5. Opérations... impliquant contradiction. 

CAT. ESP. PORT. Implicar. IT. Implicare. (chap. Implicá, implicás: yo me implico, impliques, implique, impliquem o implicam, impliquéu o implicáu, impliquen; implicat, implicats, implicada, implicades.)

32. Enplegadamen, adv., implicitement.

Aysso se pot far en doas manieras, enplegadamen o desplegadamen.

Leys d'amors, fol. 22.

Ceci se peut faire en deux manières, implicitement ou explicitement.

(chap. Implíssitamen; aixó se pot fé de dos maneres, implíssitamen o explíssitamen.)

33. Esplegar, Espleiar, Espleyar, v., lat. explicare, expliquer, déployer, développer, employer.

Deu ben esplegar son temps en auzir sermos e messas.

V. et Vert., fol. 89. 

Doit bien employer son temps à ouïr sermons et messes.

Aquest respieg on hom ren non espleya

Non es causa que hom persegre deya.

Guillaume de Saint-Didier: El mon non.

Ce délai où on n' explique rien n'est pas chose qu'on doive poursuivre.

Per qu' ieu espleg

Lo mien oc e 'l vostre no.

Rambaud de Vaqueiras: Guerra ni platz. 

Pour qui j' explique mon oui et votre non. 

Farai un nou vers... 

Vas un gai cors seingnoril, 

Gen complit de bel esgart, 

E si lai mos cors espleia 

Lo maltrag m' er gaug e juecs.

B. Calvo: Er quan vei. 

Je ferai un nouveau vers... vers un gai corps dominateur, gentiment accompli de beau regard, et si là mon coeur se déploie (s' épanche) le tourment me sera joie et jeu. 

Per qu'es foldatz qui d'amor non espleya.

Albertet: En amor.

C'est pourquoi c'est folie qui ne déploie (s'occupe) pas d'amour.

CAT. Esplayar, explayar. ESP. Explayar. PORT. Espraiar.

IT. Spiegare. (chap. Explicá, explicás: yo no me explico, expliques, explique, expliquem o explicam, expliquéu o explicáu, expliquen; explicat, explicats, explicada, explicades; explayá, explayás: yo me explayo, explayes, explaye, explayem o explayam, explayéu o explayáu, explayen; explayat, explayats, explayada, explayades.)

34. Explicar, v., lat. explicare, expliquer.

Parc. pas. Las causas explicadas.

Tit. de 1424, Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 421.

Les choses expliquées.

CAT. Esplicar, explicar. ESP. PORT. Explicar. IT. Esplicare.

35. Explicatiu, adj., explicatif, propre à expliquer.

La lengua... de razo explicativa. Eluc. de las propr., fol. 27. 

La langue... explicative de raison.

(chap. Explicatiu, explicatius, explicativa, explicatives.)

36. Aplicar, v., lat. applicare, appliquer, attacher.

Levar son cor e tot aplicar ab Dieu. V. et Vert., fol. 88.

Lever son coeur et tout l' appliquer à Dieu.

C' a son plazer ab lieis m' aplec.

G. Faidit: Ar es lo mont.

Qu'à son plaisir elle m'attache à elle.

- Toucher, aborder.

Que auran aplicat ni descargat a Aiguas Mortas.

Tit. de 1314. Hist. de Nîmes, t. II, pr., p. 17. 

Qui auront touché et déchargé à Aigues-Mortes.

Part. pas. Podon esser applicat activamen o passivamen.

Leys d'amors, fol. 50. 

Peuvent être appliqués activement ou passivement. 

CAT. ESP. Aplicar. PORT. Applicar. IT. Applicare.

(chap. Aplicá, aplicás: yo me aplico, apliques, aplique, apliquem o aplicam, apliquéu o aplicáu, apliquen; aplicat, aplicats, aplicada, aplicades.)

37. Application, s. f., lat. applicationem, application.

Per applications... et segont la cirurgia. Fors de Béarn, p. 1078.

Par applications... et selon la chirurgie.

CAT. Aplicació. ESP. Aplicación. PORT. Applicação. IT. Applicazione.

(chap. Aplicassió, aplicassions.)

38. Aplicatiu, adj., applicatif, propre à appliquer. 

Son dig aytal mot aplicatiu. Leys d'amors, fol. 50. 

Sont dits pareils mots applicatifs.

(chap. Aplicatiu, aplicatius, aplicativa, aplicatives.)

39. Desplegar, Despleiar, Despleyar, v., déployer, déplier.

Quan vei pels vergiers desplegar 

Los sendatz gruecx, endis e blaus.

Bertrand de Born: Quan vey. 

Quand je vois par les vergers déployer les étendards jaunes, violets et bleus.

Tendas e traps despleyar.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.

Tentes et pavillons déployer.

Fig. Un sirventes despley.

P. Cardinal: Razos es. 

Un sirvente je déploie.

Tan gen despen et despleya

Sa gran valor e so sen.

Berenger de Palasol: Dona la genser.

Si gentiment elle dépense et déploie son grand mérite et son sens.

- Faire tournoyer, mettre en mouvement.

Si col flacs molins torneia

Quan trop d' aigua 'l despleia.

Palazis: Si col.

Ainsi comme le faible moulin tournoie quand beaucoup d'eau le met en mouvement.

Part. pas. Quan viro las baneiras desplegadas. Guillaume de Tudela. Quand ils virent les bannières déployées. 

CAT. ESP. Desplegar. PORT. Despregar. IT. Dispiegare.

(chap. Desplegá: desplego, desplegues, desplegue, despleguem o desplegam, despleguéu o desplegáu, despleguen; desplegat, desplegats, desplegada, desplegades.)

40. Desplegadamen, adv., explicitement.

Aysso se pot far en doas manieras, enplegadamen o desplegadamen.

Leys d'amors, fol. 122.

Ceci se peut faire en deux manières, implicitement ou explicitement. ESP. Desplegadamente (explícitamente). (chap. Desplegadamen.)

41. Complexio, Complectio, Complicio, Complitio, Complicion, s. f., lat. complexionem, organisation, constitution, complexion, caractère.

Lo diable garda mot sobtilmens l' estamen de home e sa manieyra e sa complexio. V. et Vert., fol. 61.

Le diable examine moult subtilement l'être de l'homme et sa manière et sa complexion.

Cove que l'om e la femna sian de bona complicio. Liv. de Sydrac, fol. 27.

(chap. Convé que l' home y la femella siguen de bona complexió.) 

Il convient que l'homme et la femme soient de bonne complexion.

Cascus a per si 

Capten segon razon

De sa complicion

E del don per Dieu dat.

G. Riquier: Tant petit.

Chacun a par soi conduite selon raison de sa complexion et du don par Dieu donné.

Lo cors es de la natura de la terra, e es de freia natura e de freia complitio.

Proeza e paor veno de la complitio del cors.

Liv. de Sydrac, fol. 19 et 28. 

Le corps est de la nature de la terre, et il est de froide nature et de froide complexion.

Prouesse et peur viennent de la complexion du corps.

La complexio del ayre. Eluc. de las propr., fol. 27. 

La constitution de l'air.

- Union, assemblage, terme de poésie. 

En aysso que las coblas comenso per 1 meteysh mot e finissho per autre meteysh mot, es complexios. Leys d'amors, fol. 123. 

En ceci que les couplets commencent par un même mot et finissent par autre même mot, est assemblage.

CAT. Complexió. ESP. Complexión. PORT. Compleição. IT. Complessione.

(chap. Complexió, complexions.)

42. Complexionat, Complecxionat, adj., organisé, formé, composé.

Per destempramen de las IIII humors de que es complexionatz lo cors.

V. et Vert., fol. 60.

Par dérangement des quatre humeurs de quoi est organisé le corps.

Devon naturalmen, 

Si no falh per lor avol sen, 

Esser ben complecxionat

Segon lo ponh en que son nat.

Brev. d'amor, fol. 35. 

Ils doivent naturellement, si ne faut pour eux mauvais sens, être bien complexionnés, selon le point en quoi ils sont nés.

CAT. Complexionat. ESP. Complexionado (compuesto, formado). 

PORT. Compleicionado. IT. Complessionato. 

(chap. Complexionat, format, compost; complexionats, formats, compostos; complexionada, formada, composta; complexionades, formades, compostes.)

43. Complexional, Conplexional, adj., qui est relatif à la complexion, constitutionnel, constitutif, organique.

Siccitat conplexional.

Las humors complexionals.

La mutaccio complexional del temps.

Eluc. de las propr., fol. 232, 24 et 27.

Sécheresse organique.

Les humeurs constitutionnelles.

Le changement constitutif au temps.

ESP. Complexional. IT. Complessionale. (chap. Complexional, complexionals; relatiu a la complexió, constitutiu, constitussional, orgánic.)

44. Complicar, v., compliquer.

Part. pas. Si no es complicat. Trad. d'Albucasis, fol. 37. 

(chap. Si no es complicat.)

S'il n'est pas compliqué. 

CAT. ESP. PORT. Complicar. (chap. Complicá, complicás: yo me complico, compliques, complique, compliquem o complicam, compliquéu o complicáu, compliquen; complicat, complicats, complicada, complicades.)

45. Supplicar, Soplegar, Sopleiar, Sopleyar, v., lat. supplicare, plier, ployer.

Col ram sopleia 

Lai on lo ven lo vai menan.

B. de Ventadour: Atressi col. 

Comme le rameau ploie là où le vent le va menant. 

Fig. Al meu emperi, ses duptar, 

Fera tot lo mon sopleiar.

P. Vidal: Neu ni gel. 

Sous mon autorité, sans douter, je ferais tout le monde plier.

- S'humilier, s'abaisser.

Mas quan cossir de vos cui pretz sopleya, 

Tot autr' amor oblit e dezampar.

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Mais quand je pense à vous devant qui mérite s'humilie, j'oublie et j'abandonne tout autre amour.

- Supplier, faire supplique, adresser des prières.

El humilment suppliquet 

Al enfan.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Lui humblement fit supplique à l'enfant. 

Luy soplegan que de peccatz lor do perdo. Leys d'amors, fol. 113. 

Lui suppliant que de péchés il leur donne pardon. 

Fig. et moral. Dona, mas juntas vos soplei.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, mains jointes je vous supplie. 

Diguas li m qu' a tal domna sopley. 

Bertrand de Born: Pus li. 

Dites-lui moi que j' adresse mes prières à telle dame.

Part. prés. Quar lo paupre seria sopleyans. 

B. Gaucelm: Un sirventes. 

Car le pauvre serait suppliant. 

Subst. En faitz perillos ni grieus,

Non ten pro lauzenziers ni sopleianz. 

B. Calvo: En luec de. 

En fait périlleux et difficile, ne tient profit flatteur ni suppliant.

ANC. FR. Il se set bien amoloier

Par chuer et par soploier.

Roman de la Rose, v. 3147.

ANC. CAT. Suplicar, soplagar, sopleiar. ESP. Suplicar. PORT. Supplicar. 

IT. Supplicare. (chap. Suplicá: suplico, supliques, suplique, supliquem o suplicam, supliquéu o suplicáu, supliquen; suplicat, suplicats, suplicada, suplicades.)

46. Suplicatio, Supplicacion, s. f., lat. supplicationem, supplication, supplique.

Per so platz a nos

La suplicatios

Que Nat de Mons nos fa.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Par cela plaît à nous la supplication que Nat de Mons nous fait.

A la supplicacion et requesta, etc. 

Statuts des tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 477. A la supplication et requête, etc.

CAT. Suplicació. ESP. Suplicación. PORT. Suplicação. IT. Supplicazione.

(chap. Suplicassió, suplicassions; súplica, súpliques.)

47. Soplec, s. m., soumission, dépendance, sujétion.

Estaras en soplec d' ome sertanamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Tu seras en dépendance d'homme certainement.

(chap. Sumissió, sumissions; dependensia, dependensies.)

48. Suplicion, s. f., soumission, respect. 

Portan reverencia e gran suplicion. Poëme de S. Trophime. 

Portent respect et grande soumission.

49. Suplimen, adv., doucement, souplement.

Suplimen

Lo tenga hom que non l' afol.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qu'homme le tienne doucement pour qu'il ne l' endommage.

50. Assupellar, v., assouplir, fléchir.

Qui per son vol assupella, 

E s met en aital tenselha.

Marcabrus: Dirai vos. 

Qui par sa volonté fléchit, et se met en telle dispute.