champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
sábado, 3 de marzo de 2018
QUE TE QUEDO MOL CLÁ
" QUE TE QUEDO MOL CLÁ "
Te vull mol catalá,
que te quedo mol clá
tu diu ton germá, lo chapurriau
que encara está en peu
som una familia de varios germáns
los que parlem com avans
si de importánsia tots ne tenim igual
per qué mos volem fe mal?
no te cregues lo mes importán
per se lo mes gran
eres mes gran en poblassió
pero no en história, ni tradissió
ñan que te volen empleá
pa femos cambiá lo nostre parlá
aixó es algo que no podem consentí
del nostre parlá no mos ham de avergoñí
natros lucharem sense tregua
defensán la nostra llengua
mai mos donarem per vensuts
mai serem convensuts
es una llengua que mos ix del cor
porte lo nostre gust, lo nostre sabor
forme part de la nostra identidat
y u afirmem en tota seguridat
es la llengua dels nostres pares
ha evolusionat als nostres pobles
porte siglos evolusionán,
les nostres generasions la van modelán
te vull mol catalá
que te quedo mol clá
segú que trobarem lo camí
per a milló podé conviví
aquí a tots ham respetat
y de aixó mai mos ham amagat
sol volem viure la nostra vida
la que fem día a día
del nostre nom no mos avergoñim
pos de sempre que lo tenim
los fransesos mol van doná
que parlabem una mescla van alegá
te vull mol catalá
que te quedo mol clá
que a la teua terra sigues felís
no puc vore com algú patís
yo no te vull cap mal
al revés, que estigues ben a dal
es lo meu milló sentimén
perba tota la teua gen
natros tamé volem viure
que la nostra gen pugue sonriure
que una sonrisa de alegría
mos inundo cada día
ne som pocs, pero valéns
tenim arguméns mol poténs
que segú que defensarem
mai mos entregarem
un mensaje pa la nostra gen
a vore si algú u deprén
no som inferiós en res
encara que ells ne siguen mes
algo ham de fe entendre
al Aragó han de compendre
natros tenim la nostra identidat
peculiar com sempre ham defensat
la nostra llengua es aragonesa
de esta terra es una riquesa
es patrimoni de Aragó
conservemla pa que visque milló.
sábado, 10 de agosto de 2019
CARTA A LOS ESPIES INFILTRATS QUE ÑAN A ESTA PÁGINA
Juan Carlos Abella.
La confirmasio la ai vist esta mateisa semana. Lo atre dia li vach fe aquí un comentari a Fernando sobre una persona que va se expulsat per los administrados de este grupo. Pos be avui un día o dos después me estae foten a pari a una atra página. Alegan als cuatre vents que li habien pasat unes captures de pantalla de esta página. La indiscresio de este siño es la proba que confirme lo que fa tems que sabiem, que aquí ñan espies.
Yo vull fe unes reflexions sobre aixo:
¿tan importans som pa que mos tinguen que espia gen infiltrada?
Si segons ells no som mes que una colla de paletos, analfabetos......
¿ tanta po mos tenen, o milló dit pavor los nostres adversaris?
Si ells u tenen tot, governs afins que los envien ajudes en forma de subvensions, gen pera fe ponensies... en fin tot lo que nesesiton.
¿per que pos están tan nerviosos?
Pos yo penso que per que no son tontos y veuen que aixo no va. Veuen que per ejemple organisen un macro acto a Valderrobres pera selebra los 30 añs de una asosiasio, un día ple de actos en un dina de germano incluit, y ñavien una trentena de persones mal contades al salón de actos, y tots eren ells mateisos, podem di que se van fe un acte pera ells sol, pos demati no ñavie dingu siguen neutral, del carre, se done la casualidad que a eise mateis salón vam fe natros la nostra festa de presentasio cuan encara no mos coneisie dingu, y lo vam ompli a tope, no se cabie, gen pels pasillos dreta, a tope.
Y esta diferensia es lo que los asuste y los porte a fe lo ridicul de esta manera posan espies. Ells u tenen tot pera imposa una idea, la seua. Y natros tenim la forsa de la gen, natros som les victimes a les que volen imposa eixa idea, la gen que los a dit que no.
¿ y ara que, com lucha contra aixo?
Pos estic convensut que no u saben, de aquí lo seu nerviosisme. Natres som la voluntat popular, la forsa de la gen, ara escomensem a esta ben organisats, a vore qui la pare a la forsa de la gen.
Po, tenen po, y no poca per que veuen que a pesa que seguisen teninu tot, ñan coses que escomensen a cambia.
Ya podeu pasa este escrit a los vostres " allegados", tamé tos dic que este estiu ne fare mes de escrits pa que los tingueu ben entretenguts.
Entereuton be de lo orgullos que estic de di:
SOC DE VALDERROBRES Y PARLO LO CHAPURRIAU.
domingo, 7 de abril de 2024
Tot un éxit. Valjunquera. 6 de Abril del 2024.
Tot un éxit.
La fiesta de nuestro sexto aniversario ha sido un auténtico éxito.
Nuestra intención era que se convirtiese en una auténtica fiesta de la cultura en nuestra lengua madre, lo Chapurriàu.
https://www.facebook.com/groups/1661943157400028/?hoisted_section_header_type=recently_seen&multi_permalinks=3768648666729456
Y claramente se ha conseguido, con aforo completo, ha sido la más participativa de nuestras fiestas de aniversario. Emocionante es ver como la gente de una manera espontánea pedían participar de la fiesta.
Nuestra gente ha estado con nosotros, con orgullo han participado en ella, lo Chapurriàu ha lucido orgulloso en Valjunquera, con la lucidez y el orgullo que le habéis dado vosotros, nuestra gente.
Gente que alto y claro han reivindicado que lo Chapurriàu es aragonés. Que lo Chapurriàu es claramente una lengua propia de Aragón.
Hoy se ha demostrado este hecho en Valjunquera, aquí se ha escuchado continuamente el sonido propio de la “ch”.
Un sonido claramente aragonés, un sonido imprescindible de nuestro Chapurriàu, un sonido que en la gramática catalana NO EXISTE.
Una prueba irrefutable de que lo que se habla en la zona oriental de Aragón no es catalán sino aragonés.
SEGUIMOS EN CHAPURRIÀU.
Primé va se Valderrobres, después Valdeltormo, Fondespala, y avuy Valchunquera. Ya son cuatre los pobles aon ham estat, y aon ham omplit, y aon podem dî tamé que ham triunfat.
Avuy ham tingut la tremenda sort de presentâ un llibre escrit en Chapurriàu, y editat per natros.
Avuy ham tingut la enorme sort de podê tindre entre natros al seu autó, Luis Arrufat.
Avuy, igual com sempre Luis ha estat genial, próxim, ha contestat a tot alló que se li ha preguntat.
Avuy ham tingut molta partisipassió espontánea de molta gen. Ham tingut la sort de coneixe al “Maño” Anglés, un home naixcut a Fornols que porte 50 añs vivin a Tarragona, y que desde fa un añ y mich escriu tot orgullós en Chapurriàu. Ham tingut tamé la sort de coneixe a Agustín vingut desde Fabara, mos ha portat aires joteros desde lo baix Matarraña. Pa natros tota una indissió de ánimo y de motivassió.
Avuy s’han ajuntat a Valchunquera gen arrivada desde los pobles del Mezquin, gen de la comarca del Matarraña, gen vinguda desde lo baix Matarraña, y gen de la Litera a la provinsia de Huesca, casi res. Ham tingut tamé diversos alcaldes y concejals de diferens pobles. Tots, tots ham format part d’una gran familia, la de la gen orgullosa de la seua terra.
Avuy ham conseguit tot lo que voliem, ham conseguit una vegada mes, y sobradamen, demostrâ que som una realidad, que existim, que no se mos pot negâ com se mos ha negat duran estos radés añs. Lo anterior gobern D’Aragó no se va volé enterâ may que estaem aquí, que som un colectiu que existix, may may mos van volé escoltâ, potsé a expenses de la CHA. Afortunadamen lo actual gobern D’Aragó sí que mos està escoltan, bufen nous aires pera lo Chapurriàu, uns aires plens d’esperansa.
Avuy un importan grupo de aragonesos s’han unit a Valchunquera, arrivats desde diferens puns D’Aragó pa demanâ respecte. Un respecte pera la seua identidad, un reconeiximen pera la seua llengua aragonesa que aquí li diem Chapurriàu. A Aragó se parlen dos llengües, lo castellá, y lo aragonés, y a dins de la llengüa aragonesa está lo Chapurriàu. Tot lo demés son, han segut, y serán, inventos que no reflejen la realidad lingüística, histórica, cultural, y sossial D’Aragó.
Pera acaba tan sol donatos les grassies a tots los que hau fet possible que lo día d’avuy haigue segut INOLVIDABLE.
miércoles, 16 de agosto de 2017
Togo , Áridos Curto, natros tamé parlem chapurriau
Togo (oficialmente República Togolesa, en francés, République togolaise) es una nación ubicada en la zona intertropical, forma parte del África subsahariana y es altamente dependiente de la agricultura, con un clima que garantiza buenas temporadas de cultivo.
El idioma oficial es el francés; sin embargo, también se hablan otros idiomas en Togo como
Gbe, Kotocoli y Kabiye.
El 38,7% de la población vive bajo la línea internacional de la pobreza de 1,25 US$ por día, y el 69,3% bajo la línea de 2 US$ por día.
- Wikimedia Atlas: Togo
- Wikcionario tiene definiciones y otra información sobre Togo.Wikcionario
- Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Togo.Wikinoticias
- Información de la OMS sobre Togo
- Noticias de las últimas elecciones presidenciales en Togo
lunes, 14 de agosto de 2017
Juan Carlos Abella, rabosí
Lo vach volé posa con a ejemple per que estos rades dies al muro a agut mol revombori pos se a colat algún grupo inadecuat, cosa que enseguida an utilisat los nostres adversaris pera tergiversan les coses, inventansen falses verdats atacamos al de femos mol mal, per aixo en la figura de Luis los vull di que este grupo esta format per gen mol valida, que som un grupo de bona gen que mos mou la pasio que sentim per la nostra llengua lo chapurriau, y que lucharem en totes les nostres forses pera defensa.
Pensem una cosa, natros per que luchem?, y ells?, quins argumens tenen mes pes los nostres o los seus, analisemu, natros luchem pera defensa la nostra llengua que forme part de la nostra cultura y de la nostra identidad, ni mes ni menos, casi res, estem mol orgullosos de defensa lo chapurriau, la llengua en que am dit les nostres primeres paraules, la llengua que mos an enseñat los nostres pares, la herensia que am resibit dels nostres antepasats, son com podeu vore raons de mol pes. Y ells per que luchen, quins interesos tenen detrás de la seua voluntad de introdui al nostre territori una llengua forastera. Preguntem a eixes persones que aven naixcut aquí defensen eixa imposisio, acas no recordeu en quina llengua vau di les vostres primeres paraules?, per que renegueu de la llengua que parlaen los vostres pares?, per que renunsieu a la herensia dels vostres antepasats?, per que aneu contra la vostra propia sang?, es potse per dines?, per política? . Tranquils no les contestarán mai estes preguntes, no se atrevisen, los seus motius de lucha son pos mes superfisials, mes materials, com podeu vore no ña coló, los nostres argumens son mol mes importans y aixo los asuste. Aixi que tos ánimo a tots a presenta batalla escribin, com fa lo nostre estimadisim Luis, animeutos a escriure en chapurriau, espero les vostres histories per ejemple ara en un mes aproximadamen tots los pobles fan les seues festes, conteumoles, escribiu les vostres vivensies, sense po, sense vergoña dingu tos criticara cap falta de ortografía, penseu que la millo patacada que los podem pega e eixos es demostrals que tame mos entenem cuan escribim en chapurriau, fenu los estem dien que no nesesitem pera res la seua gramática forastera y que ya sen poden ana capa casa seua. A per ells, escribin les nostres vivensies, a per ells escribin desde lo respete y la educasio, a per ells escribin histories com les del aguelo sebeta, a per ells escribin los nostres sentimens. Si amigs escribim, escribim per lo chapurriau, escribim per los nostres pares, escribim per los nostres antepasats, y tame escribim per los nostres fills, per la nostra identidad. ESCRIBIM.
viernes, 9 de marzo de 2018
8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem.
si nosaltres ens aturem, vaga feminista, Vall-de-Roures. Bar-chi-nona
Los catalanistes aragonesos y les catalanistes aragoneses cada día están mes atontats y atontades.
Algú los podríe explicá de aón ve lo dialècte occitan catalan?
jueves, 22 de marzo de 2018
La Comarca, chapurriau, asociación
https://amicsdelchapurriau.blogspot.com/
Por qué ponéis chapurriau entre comillas si hace mínimo 140 años que se usa esta palabra?
Proviene del occitano champouirau, champoiral. Aparece en un libro de 1878, Lou Tresor dóu Felibrige , Libro de Frédéric Mistral. Espagnol, italien, portuguès, provençal. No pone nada sobre catalán, valenciano, balear, ni siquiera nombra el occitano, ni el francés, solo el provençal.
La descripción está en francés. Pone que es un jargon, pero no dice nada despectivo, al contrario que el chapurrear de la RAE o el xampurrejar que usan los imbéciles catalanistas.
Champouirau , champoiral, chapurriau |
Lo chapurriau no es catalá com lo catalá no es ocsitá |
Pompeyo Fabra |
Nace la Asociación Cultural Amics del Chapurriau.
Varios vecinos de Valderrobres y de otras localidades del Matarraña han constituído una asociación en la que reclaman, explican, la denominación de chapurriau para la lengua del territorio, así como su reconocimiento por las distintas instituciones.
El acto de presentación tendrá lugar el sábado a las 17.00 en la Plaza Autonomía de Aragón de la capital del Matarraña con la presentación del primer premio de Narrativa Dialogada 2017 ‘Roberto G. Bayod’ y que se entregará a Luis Arrufat.
Habrá poesía, ronda de jotas y una pintada de un gran mural en la Avenida Cortes de Aragón.
//
Un concurso literario puede llevar el nombre de Roberto Gonzalo Bayod, como una plaza o calle puede llevar el nombre de Luis Companys, un asesino como referente moral en Cataluña, al que se le rinden homenajes. Esto es memoria histérica.
Pintada, yo parlo chapurriau, Valderrobres, enfrente de la comarca |
En la web de La Comarca, facebook, twitter, etc, no faltan los acosadores a la libertad de expresión, comentaristas como el matón - sociólogo - lingüista Ignacio Sorolla Vidal, que se las da de progre, afín a las ideologías de Otegi y Jordi Évole, Anna Gabriel y Joaquín Arrufat de la Cup, los Jordis, la ANC y Ómnium cultural, grandes demócratas, y tiene una erección cuando usa los términos Països Catalans, la franja del meu cul, país valencià, país referido a Cataluña, república.
No dejéis que esta gente os imponga nada,
no tos enfadéu ni discutigáu, vatros a la vostra marcheta.
Arnaldo Otegi, de ETA o Bildu, y Jordi Évole: si esto es la izquierda me apiado de los zurdos. |
No volía fels cas, no volía deféndrem perque qui no ha fet una falta no te que defendres. Tot es mentira yo may hay vist eise comentari y may hay ficat un me gusta. Fixéutos a on han contat la mentira, a on han falsificat la notisia. Yo may hay entrat a una paret catalana o valensiana a on se utiliso lo m'agrada; u veeu?.
Tampoc tins raons pa no feu, pero hasta ara no u hay fet. Yo sol hay estat a parets castellanes com la nostra a on lo facebook fique per defiacte "Me gusta". Tot está organisat per algú que ha estat a la nostra paret, encara que sol fore un tems y se va aprofitá de fe pantallassos, entre ells, de algú a quí yo li había posat eise me gusta, chun en un atre que li han tachat lo nom, perque sino se demostraríe la falsedat. Segur que seríe algún comentari a algú que escriuríe algo a la nostra paret. Per aissó han tachat lo nom de la persona que u va posá avans que yo y lo prime de abáis tame, pa no podé investigá. Me es igual no maure ni un dit. May hay dit eisses palabres, ni son les que yo utilisaría. May hay donat un me agrade o un me gusta a una opsió política, Soc apolític y aisi u hay posat per activa y per pasiva a les meues charrades. Allí aissó está mol cla, pero aissó no conveníe tráureu, Sol falsedats y mentires.
Es lo seu estilo, tamé u han fet en unes atres persones que no son de este grupo, tamé per raons llingüistiques. Tot es mentira, una gran mentira y una ruina falsificassió. No valíe la pena ni lo escriure tot asó. Pero vull que esteu tranquils lo agüelo "Sebeta" ni ha dit aissó, ni is aquí. Per siart lo premio mel van doná ya en diciembre.
Tamé en aissó fallen, se inventen, se inventen y u solten.
Grasies a tots per lo vostre apoyo y la vostra confiansa. Podeu está tranquils.
Grasies atre camí y Bona nit.
//
Parlán de himnos , els segadors durán la NO proclamassió de la república cagalana.
//
La asoc. cultural amics del chapurriau no té res a vore en lo que yo fico a la meua web. La página de FB de la asoc. té los administradós que han dessidit ells. La vach fe yo y está la URL de la web del chapurriau.
A España es tan legal la Falange de las Jons com la CUP, HB-EH-Bildu (ETA) y datres partits.
Marcel Pena, per ficá sol un ejemplo, amiguet de algún de vatros, pot votá y apoyá a partits pro etarres com yo puc parlá en falangistes, peperos o podemites. Soc poc amic dels peperos de Beseit, busquéu veleta Beceite y u voréu.
Sol hay sigut militán de un partit en ma vida, y va sé CDC cuan vach viure a Reus. No hay votat may a cap partit, tampoc a CDC.
Viure a Reus es viure al exili segons los que feu aná país per a referítos a la comunidat autónoma de Cataluña. Viure a Alemania per voluntat propia, com Marta Rovira y Anna Gabriel a Suiza, es exili, pero tornaré, com tamé va torná Companys, un assessino en carrés y plasses al Prinsipat. Molta memoria histérica ña.
http://chapurriau.blogspot.com/2017/08/lo-reguer.html
Si no li dic catalá al chapurriau, valensiá, balear y ocsitá no mu podeu prohibí ningú de vatros. Si vatros o vatres u hau de escriure vosaltros o vosaltres perque u diu algú, mos - ens, lo - el, hay - he, etc, entonses los chapurriaus escriurem segons la ortografía que se vaigue fixán.
Ola k ase tamé es castellá, llástima que Nebrija y la Isabel no u puguen vore. Preocupeutos de follá mes y fotre menos per a que lo dialecte catalá no to se mórigue. Los chapurriaus procurarem mantindre lo nostre parlá tan tems com se pugue.
//
Se están usando palabras forasteras, del catalán, en poblaciones donde se habla y se escribe en chapurriau. Ejemplo, Valderrobres, pancarta del día de la mujer.
Si nosaltres ens aturem, el món s'ature. Vaga feminista. 8M.
En Valderrobres se dice y se escribe:
Si natros (natres) mos aturem, lo món s'ature. Huelga feminista.
Nadie dice Vall de Roures ni escribe Vall-de-Roures, solo los catalanistas.
Si se llamó así en el pasado, uall de Roures, también Barcelona fue Barchinona, Barcino, y nadie la llama así. Cuando el aeropuerto de lo prat, Barchinona se llame así, comenzaré a usar Vall de Roures, Valdarrores se decía en Beceite, lo he escuchado a gente que ya no está.
Aturar existe en el idioma aragonés. Esta palabra se está perdiendo y se dice más parar.
Desiderio Lombarte Arrufat escribió:
"Jo (yo a Penarroija) en (ne) dic alguna, més ďuna vegada, i els (los) que no la coneixen se l'escolten com una cosa estranya, com si fore paraula forastera... i és de casa." (Ya estaba catalanizado el pobrecico, mordido por el perro de Artur Quintana Font, como le pasó al padre del de la CUP, Juaquinico Arrufat, de Valjunquera.)
Nosaltres, ens, el, vaga, NO son de casa. En ninguna lengua de las que conozco, no hace falta ser filólogo (en mi caso lo soy, de lengua inglesa), se puede pronunciar natros o natres y escribir nosaltros, nosaltres.
En las lenguas que conozco no hay tantos pronombres diferentes para una misma persona, como en el teórico catalán, natros, natres, mosaltros, mosaltres, nosaltros, nosaltres. Vatros, vatres, vosaltros, vosaltres. Si englobas chapurriau, valenciano, balear entonces sí que te salen tantos. Y si además englobas el francés, el número de catalanoparlantes aumenta considerablemente, incluídas las colonias, y el swahili.
Cada vez más apoyo internacional al independentismo catalán |
No se puede o no se debería pronunciar LO y escribir EL, o al contrario.
Sabadell se pronunciaría SabadLOL, Calafell sería CalafLOL, Castelldefels sería CastLOLdefLOLs,
mel sería mol, ejemplo: l'onso minje molta mOL,
onso es oso, palabra aragonesa. Tenemos en el chapurriau multitud de palabras aragonesas, algunas evolucionadas, otras intactas.
Enchumenera es otra de las que según Arturo Quintana es aragonés residual. Xemeneia en catalán (inventada, buscad en Google con intervalo), cheminée en francés, Kamin en alemán, Kamina en búlgaro (ognishte), chimney en inglés, teallach en irlandés, bastante parecido a tellat, tella, teja, focolare en italiano, vatră en rumano, lareira en gallego y portugués.
Arturo Quintana Font, el mayor misionero del catalán |
- La AbLOLa (abella) fa la mol,
- en quí, en l' abogot?
No confondre abella y abogot en borinot,
segons lo http://dcvb.iecat.net ña (hi ha en catalá, com criden los ases, burros, rucs) un borinot polit, pero no digau Pólit lo borinot (lo de la Ascuma.)
No se puede Pronunciar MOS y escribir ENS, ni pronunciar EN y escribir AMB (occitano, un poco más antiguo al dialecto occitano catalán de Pompeyo Fabra).
“Et aqui atrobero lor fraire Thomas et l' arsevesque Turpi AMB elhs.” Philomena, folio 1.
En el chapurriau de Fabre de Valderrobres, se dice EN y se escribe EN.
Natros anem a cambiaENS los cansonsillos (cambiámos).
Nosaltros o nosaltres anem a canviar-nos els calçotets. (Aixó u escriuríen, per ejemple Francisco Celma Tafalla o Luisico Rajadell.)
Si tu hijo/a va a estudiar el dialecto catalán en el instituto de Valderrobres, que lo haga, sin perjuicio de otras lenguas, pero que no te venga después diciendo que hablas mal el dialecto catalán, o que no lo sabes escribir.
Los jóvenes son en general muy manejables, en Cataluña lo saben y adoctrinan a los niños en contra del estado, como hacían los Nazis socialistas contra los judíos.
Un enemigo común une a los nacionalistas como un lobo reúne a los borregos.
Para muestra, un botón:
sábado, 8 de diciembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, V
va (aná) + va fé caló – va aparcá | fue + hizo calor + aparcó (pasado) | ||
vacassións | vacaciones | ||
vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá | vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar | ||
vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás. | gratis | ||
vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió | vagar | ||
vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo | vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante | ||
vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea | vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza | ||
vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa | solar sin construir – perro, vago – vaga | ||
vagó, vagóns del tren, | vagón, vagones (del tren) | ||
vagoneta, vagonetes | vagoneta, vagonetas | ||
váiga ! Vaya ! | Vaya ! | ||
váiga (aná) | vaya | ||
váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló | Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello) | ||
váiguen | vayan | ||
váigues (aná) | vayas | ||
vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts | vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos | ||
Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs | Valjunquera, de junco, juncos | ||
Valdarrores, Valderrobres | Valderrobres | ||
Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem | Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos. | ||
valdrá | valdrá | ||
valdrán | valdrán | ||
valdré | valdré | ||
valdríe | valdría | ||
valdríen | valdrían | ||
valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g) | valer, costar | ||
valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res | valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada | ||
valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres | valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras | ||
valén, valenta, valéns, valentes | valiente, valientes | ||
valénli – valénli an ell o an ella | valiéndole | ||
valéns | valientes | ||
valénse | valiéndose | ||
Valénsia | Valencia | ||
valensiá, idioma y habitán de Valénsia | valenciano | ||
valensiana | valenciana | ||
valensiáns | valencianos | ||
valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari | valiente | ||
valentía | valentía | ||
valentíssim, mol valén | valentísismo, muy valiente | ||
valerosamen, en mol valor | valerosamente | ||
valeroses | valerosas | ||
valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín) | valerosísimo, valentísimo | ||
valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue | cueste lo que cueste (valga lo que valga) | ||
válguen | valgan | ||
valguére | valiera, valiese | ||
valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X | Valido – hubiese valido la pena comprar un X | ||
valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut | valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud | ||
valíe (ell, aixó) | valía | ||
valíen (ells) | valían | ||
valíes (tú) | valías | ||
valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós | valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso | ||
vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió | valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión | ||
vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá) | vallar (ver ballá = bailar) | ||
valla, valles | valla, vallas, vallar | ||
vallat, vallada | vallado, vallada | ||
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite – La Vall del Tormo |
vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo | ||
valor, valors (se pronúnsie la r final) | valor, valores | ||
valoraré | valoraré | ||
valorarém | valoraremos | ||
valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor) | valoren | ||
valuós, que té valor, valuosos | valuoso, valuosos | ||
valuosa, valuoses, que ténen valor | valuosas | ||
valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca | Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva | ||
vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa | nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza | ||
van (ells, elles), del verbo aná | van | ||
vanagloriás de algú o de algo | vanagloriarse | ||
vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán, vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar |
vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad | ||
vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies | vanguardia, vanguardias | ||
vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería | Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad | ||
vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe | vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe | ||
vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut | vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante | ||
vapor, vapors | vapor, vapores | ||
vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn | vaquería, lechería | ||
vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres | vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras | ||
vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs) | vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos | ||
vara , vares – vareo | vara, varas – varapalo, varazo | ||
varada, varades, varejá en una vara | golpe con una vara, varazo, varapalo | ||
vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta | hiciste | ||
vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme) | varita, varitas | ||
variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen | variar | ||
variaben | variaban | ||
Variable, variables | Variable, variables | ||
variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
varián, variáns | Variante, variantes | ||
variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc | variado | ||
variedat, variedats | variedad, variedades | ||
vários, váries, diferéns, diferéntes | varios, varias, diferente, diferentes | ||
vas aná, vas minjá, vas torná | fuiste, comiste, volviste | ||
vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló) | vasco, vasca, vascos, vascas | ||
vasque, váigue | vaya | ||
vasquen, váiguen | vayan | ||
vasques, váigues | vayas | ||
vassallo, vassallos | Vasallo, vasallos | ||
vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás, bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás, bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás |
vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse, bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse, bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse |
||
vastíssim, mol vast, mol ample | vastísimo | ||
vastíssima, mol vasta, mol ampla | vastísima | ||
váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs | wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila, retrete, servicio, aseo, baño, tocador |
||
Vatres ,vatros | vosotros | ||
vatros, vatres | vosotros | ||
vau – vau fé nosa – vau fé fang | Estorbásteis – hicisteis barro | ||
Vaya ! Vaiga ! | Vaya ! | ||
véa, veía | veía (yo) | ||
veches, véigues | veas | ||
vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques | ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas | ||
vée | veía (él) | ||
veém | vemos | ||
veén (g) de vore | viendo | ||
veénla | viéndola | ||
veénlo | viéndolo | ||
veénlos | viéndolos | ||
veénme | viéndome | ||
veénse | viéndose | ||
veénse | viéndose | ||
veénsel (damún) | viéndoselo (encima) | ||
veéntos | viéndoos | ||
veénu | viéndolo | ||
veéu | veis | ||
vegá, vegada | vez | ||
vegada, vegades, vegá, vegáes | vez, veces | ||
vegades | veces | ||
vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá) | Veces – a veces – a la vez | ||
vegetal | vegetal | ||
vegetals | vegetales | ||
vegetassió | vegetación | ||
vehícul, vehículs | Vehículo , vehículos | ||
veí , veíns, veína, veínes | vecino, vecinos, vecina, vecinas | ||
veía (yo) | veía (yo) | ||
veíe (ell) | veía (él) | ||
veíen | veían | ||
veíes | veías | ||
veíeu | veíais | ||
veiga | vea (yo) | ||
veigám | veamos | ||
veigám | veamos | ||
véigue | vea | ||
véiguen | vean | ||
veiguera | viera, viese (yo) | ||
veiguére | viera, viese | ||
veiguéren | vieran, viesen | ||
véigues – véigues ! | veas – anda, vaya ! | ||
veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero ! | Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero ! | ||
veína | vecina | ||
veína, veínes – alusina, veína ! | vecina, vecinas – alucina, vecina ! | ||
veindat | vecindad | ||
veínes | vecinas | ||
veinet, veineta | vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla | ||
veíns | vecinos | ||
veinticuatre, vinticuatre | 24 | ||
veintináu 29, vintinóu | 29 | ||
veintisinc, vintising | 25 | ||
vel, vels | Velo, velos | ||
vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no) | vela, velas | ||
velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió) | velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración) | ||
velades | veladas | ||
velál | velarlo | ||
velán (g) | velando | ||
velánla | velándola | ||
velatori, velatoris (velá) | velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar | ||
vell , vellet | viejo, viejecito | ||
vella, velleta | vieja, viejecica, viejecita | ||
velles | viejas | ||
vellesa (vell, agüelo, vella, agüela) | vejez | ||
vellet, vellets, velleta, velletes | viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas | ||
vellut, tersiopelo - felpa, pana | terciopelo – felpa, velludo, pana | ||
velossidat, quines velossidats ! | velocidad, qué velocidades ! | ||
vena, venes | Vena, venas | ||
vendades, envenades, vena | vendadas, venda | ||
vendats, envenats, vena | vendados, vena | ||
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta | vender | ||
véndrela | venderla | ||
véndrelay | vendérselo | ||
vendrém | venderemos | ||
véndrem | venderme | ||
véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple) | no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo) | ||
vendréu | venderéis | ||
venedó, venedós, venedora, venedores | vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras | ||
vénen (de víndre y de vendre) | vienen, venden | ||
venénla | vendiéndola | ||
venénles | vendiéndolas | ||
venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos | venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos | ||
venerál | venerarlo | ||
veng | vendo | ||
venga ! | Venga ! | ||
vengám | vendamos | ||
Véngamos ! (de vengá) | Vénganos ! (de vengar) | ||
vengansa | venganza | ||
vengarém | vengaremos | ||
vengat | vengado | ||
vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives | Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas | ||
vengatiu, vengativa | vengativo, vengativa | ||
vénguen | vendan | ||
venguérem | vendiéramos | ||
vengut (se ha) | se ha vendido | ||
veníe | venía | ||
veníem | veníamos | ||
veníes | venías | ||
vením | venimos | ||
venín, vinín (g) de víndre | viniendo | ||
venínli | viniéndole | ||
veníu | venís | ||
vens | vienes | ||
vénse | vencer | ||
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda | vencer | ||
vénsel | vencerle | ||
vensén (g) | venciendo | ||
venseríe | vencería | ||
Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto | soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles. | ||
vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá, caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís, contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás |
vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar, caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse, contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse |
||
vensut, vensuts | vencidos, vencidos | ||
ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc | ventar la mies para separar el grano de la paja | ||
ventá (mies, sereals, llegúms) | ventar (mies) | ||
ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá | alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba | ||
venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre | venta, ventas (posada) – de vender | ||
ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc | ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc | ||
ventáe, ventabe, de ventá | ventaba | ||
ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches | ventaja, ventajas | ||
ventallot , mastegot, ventallots, mastegots | golpes | ||
ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes) | ventanilla, ventanillas | ||
ventet | airecito, vientecito | ||
ventiladó | ventilador | ||
ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit) | Ventolera, ventoleras | ||
ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes) | ventosidad, ventosidades, pedo, pedos | ||
ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá | vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre" | ||
ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut, azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino, aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat |
ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud, azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino, aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad |
||
venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes | vendido, vendida, vendidos, vendidas | ||
verat, varat (peix, caballa) | caballa (pescado) | ||
verat, varat, berat, barat (caballa, peix) | caballa (pescado, pez) | ||
verd, vert | verde (masculino) | ||
verda | verde (femenino) | ||
verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes | verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas | ||
verdaderamén | verdaderamente | ||
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga)
|
verga | ||
verdat, verdats | verdad, verdades | ||
verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe | verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer | ||
verdíssims | verdísimos | ||
verdós, verdosa, verdosos, verdoses | verdoso, verdosa, verdosos, verdosas | ||
verdulera, verduleres | verdulera, verduleras | ||
verdura | verdura | ||
verdures | verduras | ||
veres (de) – de verdat – verídic, verídica | de verdad, verídico | ||
verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito, puntal, tersé pun, verdang, pértiga |
verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito, vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero |
||
vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén | vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén | ||
vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña ! | vergüenza, vergüenzas | ||
vergoñosa | vergonzosa | ||
vergoñosamen | vergonzosamente | ||
vergoñoses | vergonzosas | ||
vergoñoseta, vergoñosetes | vergonzosilla, vergonzosillas | ||
verificá | verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar | ||
verificabe | verificaba | ||
verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera | verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera | ||
vermut, vermuts, vermudet, vermudets | vermut, vermuts | ||
vermutet, vermudet, vermutets, vermudets | vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos | ||
verossímil | verosímil | ||
Verruga, verrugues | verruga, verrugas | ||
vers, verso, versos | verso, versos | ||
versets | versitos | ||
versificadó, que escriu en vers, versos | versificador | ||
vert, verd, capverd, capvert | verde, cabeza verde | ||
vertiginosa, vertiginós, vértic | vertiginosa, vertiginoso, vértigo | ||
verts | verdes | ||
ves (cap allá) | ve (hacia allá) | ||
vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal | víspera, vísperas | ||
vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol | tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol | ||
vessindari | vecindario | ||
vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns | vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos | ||
vessindat | vecindad | ||
vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes | vecinito, vecinita | ||
Vésten ! | Vete ! | ||
vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré | vestir, vestirse | ||
vestíbul | vestíbulo | ||
vestida | vestida | ||
vestides | vestidas | ||
vestíe | vestía | ||
vestíen | vestían | ||
vestimentes | vestimentas | ||
vestínlo | vistiéndolo, vistiéndole | ||
vestínlos | vistiéndolos | ||
vestínse | vistiéndose | ||
vestiríe | vestiría | ||
vestíssen, vestíxen | visten | ||
vestit, vestits, vestidet, vestidets | vestido, vestidos, vestidito, vestiditos | ||
vestíu | vestís | ||
vestíx | viste | ||
vestíxgo | visto | ||
veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala) | veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias | ||
Veu, veus – tú veus | voz, voces – tú ves | ||
veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes | voz, voces, vocecita, vocecitas | ||
véuen | ven | ||
veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc |
veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea | ||
Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história... | Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello). | ||
vi ransi | vino rancio | ||
Vi, vins | vino, vinos | ||
Vía, víes del tren | Vía, vías del tren | ||
viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage | viajar | ||
viacháns, viajáns | viajante, comerciante – viajando | ||
viachare, viajare | viajara | ||
viachat, viajat | viajado | ||
viache, viaches, viage, viages | viaje, viajes | ||
viaché, viagé | viajero | ||
viachém, viagém | viajamos | ||
viachen, viagen | viajan | ||
viachés, viagés | viajeros | ||
viacrucis | viacrucis | ||
viaján, viachán – (g) | viajante, comerciante – viajando | ||
viala, vela, viales, veles | Vela, velas | ||
viandes | viandas | ||
viardes, verdes, verda, viarda (femella) | verde, verdes | ||
viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle) | verde, verdes | ||
viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió, provisió, reserva, subvensió, dieta |
viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción, provisión, reserva, subvención, dieta |
||
viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns, si te pique la viboreta prepara la mortalleta, si te pique l´escursó que´t donon la extrema unsió |
víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora que te den la extrema unción |
||
vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré | vibrar | ||
vibradó | vibrador | ||
vibradó, vibradora | vibrador, vibradora | ||
vibráen o vibraben | vibraban | ||
vibrassió | vibración | ||
vibrassións | vibraciones | ||
vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres | vivo (yo) | ||
vicari, vicaris | vicario, vicarios, párroco, párrocos | ||
viceversa (homes y dones y viceversa) | viceversa (mujeres y hombres y viceversa) | ||
vichiláe, vigilabe | vigilaba | ||
vichiláen, vigiláen, vigilaben | vigilaban | ||
vichiláls, vigiláls | vigilarles, vigilarlos | ||
vichilán, vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
vichiláns, vigiláns (de la playa) | vigilantes (de la playa) | ||
vichiláre, vigiláre | vigilara | ||
vichíle, vigíle | vigila | ||
víctima, víctimes | víctima, víctimas | ||
victória, victóries | victoria, victorias | ||
victoriós, victoriosa, que ha guañat | victorioso, victoriosa, que ha ganado | ||
vida, vides | vida, vidas | ||
Vídeo, vídeos | vídeo, vídeos | ||
videoclips | videoclips | ||
videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no) | videoclub, videoclubes | ||
vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit) | vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio | ||
vidriera, vidrieres | Vidriera, vidrieras | ||
viga, vigues (vore llumera) | viga, vigas | ||
vigám, viguém, viscám | vivamos | ||
vigáu | viváis | ||
vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré | vigilar | ||
vigilála | vigilarla | ||
vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
vigilia, vigilies | vigilia, vigilias | ||
vigor | vigor | ||
vigorós | vigoroso | ||
vigorosa | vigorosa | ||
viguém, visquém, vigám | vivamos | ||
vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó | viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo | ||
vila , lloc , poble, aldea | villa, lugar, pueblo, aldea | ||
vilero, vileros, pardal, pardals | gorrión O pájaro común | ||
villa, vila | villa | ||
villanía, villaníes | Villanía, villanías | ||
vilmen | vilmente | ||
vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera) | mimbre, mimbrera | ||
vin , vintena, 20 | veinte, veintena 20 | ||
vinagre , vi agre | vinagre, vino agrio | ||
víncul, vínculs (vin culs no) | vínculo, vínculos (veinte culos no) | ||
vindrá | vendrá | ||
vindrá | vendrá | ||
vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán | Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán | ||
vindrás | vendrás | ||
vindré | vendré | ||
víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré | venir, ir | ||
víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen | venir (ir) | ||
víndreli | venirle | ||
víndrels | venirles | ||
vindrém | vendremos, iremos | ||
víndremos | venirnos | ||
víndretos | veniros | ||
vindríe | vendría | ||
vindríen | vendrían | ||
vindríeu | vendríais | ||
víne cap aquí ! | ven hacia aquí ! | ||
ving – ya ving ! Ya vach ! | vengo (voy) | ||
vinga | venga | ||
vingám, vinguém | vengamos (vayamos) | ||
vingáu, vinguéu | vengáis | ||
vinguda | venida | ||
vingudes | venidas | ||
vínguen | vengan | ||
vinguére | viniera | ||
vinguéren | vinieran, viniesen | ||
vinguéres | vinieras, vinieses | ||
vinguéreu | vinierais, vinieseis | ||
vinguéu | vengáis | ||
vingut, vinguda, vinguts, vingudes | venido, venida, venidos, venidas | ||
viníe, veníe | venía | ||
vinín (g) | viniendo | ||
Vintena (20) | Veintena 20 | ||
Vinticuatre, 24 | Veinticuatro 24 | ||
Vintidós, 22 | Veintidós 22 | ||
Vintising, 25 | Veinticinco 25 | ||
Vintisis, 26 | Veintiséis 26 | ||
Vintitrés, 23 | Veintitrés 23 | ||
vintiuna, vintiún, 21 | Veintiuno 21 | ||
Vintivuit, 28 | Veintiocho 28 | ||
viña, viñes | viña, viñas | ||
violat | violado | ||
violén, violenta | violento, violenta | ||
violénsia | violencia | ||
violentíssima | violentísima | ||
violeta, violetes | violeta, violetas | ||
violín, violíns | violín, violines | ||
viquiari, vicari | vicario, párroco | ||
vírgen, vírgens | virgen, vírgenes | ||
virginidat | virginidad | ||
virilmen | virilmente | ||
virtuós | virtuosos | ||
virtuosamen | virtuosamente | ||
virtuoses | virtuosas | ||
virtut, virtuts | virtud, virtudes | ||
virulénsia | virulencia | ||
virus | virus | ||
visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá | muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar | ||
viscosidat | viscosidad | ||
viscut, viscuda, vigut, viguda | vivido, vivida | ||
visibilidat | visibilidad | ||
visible | visible | ||
visiblemen | visiblemente | ||
visió (vista) | vista, visión | ||
visións | visiones | ||
visita, visites | visita, visitas | ||
visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré | visitarla | ||
visitáen, visitaben | visitaban | ||
Visítal ! | Visítalo ! | ||
visitála | visitarla | ||
Visítala ! | Visítala ! | ||
visitáls, visitals | visitarlos, visitarles | ||
visitám | visitarme | ||
visítam | visítame | ||
visitán (g) | visitando | ||
visitánme | visitándome | ||
visitáns | visitantes | ||
visitará | visitará | ||
visitaríe | visitaría | ||
visitaríen | visitarían | ||
visitát, visitat, visitada, visitades | visitado, visitada, visitados, visitadas | ||
visitátos | visitaros | ||
visites | visitas | ||
visito | visito | ||
visquen, víguen | vivan | ||
visquére o viguére | viviera | ||
visquéren, viguéren | vivieran | ||
vissi, vissis | vicio, vicios | ||
vissible, vissibles, invissible, invissibles | visible, visibles, invisible, invisibles | ||
vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel | visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje | ||
vissiós – vissiosa | vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo | ||
vist | visto | ||
vista (sentit) (p) de vore | vista, sentido, vista participio de ver | ||
vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen | vistazo, mirada, ojeada, ojo | ||
vistes | vistas | ||
vistós, vistosos, vistosa, vistoses | Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas | ||
vitalidat | vitalidad | ||
Vitamina, vitamines | Vitamina, vitaminas | ||
viu, viva, - vivet, viveta, espabilat | vivo, viva – espabilado | ||
viuda, viudes | viuda, viudas | ||
viudo, viudos | viudo, viudos | ||
viurán | vivirán | ||
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren | vivir | ||
víurela | vivirla | ||
víureu | viviríais | ||
viuríe | viviría | ||
viuríen | vivirían | ||
vius | vivos, vives | ||
viva | viva | ||
vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert | vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto | ||
vívamen | vivamente | ||
vivassidat, (vivassidats) | vivacidad, (vivacidades) | ||
vivénsia, vivénsies | vivencia, vivencias | ||
víveres (los), sempre plural, coses de minjá | víveres, cosas para comer | ||
vives, vius | vivas, vivos | ||
vivíe | vivía | ||
vivíen | vivían | ||
vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure | vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir | ||
vivím | vivimos | ||
vivín (g) | viviendo | ||
vocal, vocals | vocal, vocales | ||
vocalissassió, vocalissassións | vocalización, vocalizaciones | ||
vocassió, vocassións | vocación, vocaciones | ||
vol, vols – de volá – de vóldre o volé | vuelo, vuelos – quiere, quieres | ||
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol | volar | ||
volabe | volaba | ||
volada (de vol) – loca, lloca | revoloteo, de volar – loca | ||
voladó, voladora | volador, voladora | ||
voláe, volabe | volaba | ||
volán (g) | volando | ||
volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa | arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija | ||
volandes (portá en) | volandas, llevar en | ||
volat, volada – loco, loca | volado, volada – loco, loca | ||
volcá, vulcá (bolcá, bulcá) | volcar | ||
volcán, volcáns – volcán (g) de volcá | volcán, volcanes | ||
volcánles | volcándolas | ||
voldrá | querrá | ||
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda | querer querida |
||
voldríe | querría | ||
voldríen | querrían | ||
volé, vóldre | querer | ||
volém | queremos | ||
volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta) | Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta | ||
volénlos | queriéndolos | ||
volénse | queriéndose | ||
Voléu – de vóldre – de volá | Queréis – volad, voláis | ||
voléume | Queredme | ||
Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes | querido, querida, queridos, queridas | ||
volía | quería (yo) | ||
volíe | quería | ||
volíem | queríamos | ||
volíen | querían | ||
volíes | querías | ||
volíeu | queríais | ||
volquete, volquetes, volquet, volquets | volquete, volquetes | ||
Vols – vóldre – de vol, volá | quieres – vuelos | ||
Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré | girar, dar vueltas, pasearse | ||
volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes | vuelta, vueltas – una vez, dos veces | ||
voltaba (yo) | rodeaba, daba vueltas, garbeo | ||
voltánla (an ella) | rodeándola | ||
voltánlo | rodeándolo | ||
voltánlos (an ells) | rodeándolos | ||
voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada | alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros, a la redonda, cerca de, en torno a |
||
voltat | rodeado | ||
voltats, voltades | rodeados, rodeadas | ||
volten (voltá) | dan vueltas, rodean | ||
voltereta, volteretes | voltereta, volteretas | ||
voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries | voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias | ||
voluntariamén | voluntariamente | ||
voluntat, voluntats | voluntad, voluntades | ||
vómit, vómits | vómito, vómitos | ||
vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) | vomitar | ||
vomitáen o vomitaben | vomitaban | ||
vomitiu, vomitius | vomitivo, vomitivos | ||
vomitoris | vomitorios, vomitivos | ||
vorá | verá | ||
vorá, veurá | verá | ||
vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta | a mi vera, a mi lado | ||
vorán | verán | ||
vorás | verás | ||
vorás, veurás | verás | ||
voré | veré | ||
vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore | ver | ||
vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen | ver | ||
voré, veuré | veré | ||
vorejá | ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear | ||
vórel | verle, verlo | ||
vórel, véurel | verlo | ||
vórela | verla | ||
vórela, véurela | verla | ||
vóreles | verlas | ||
vóreles, véureles | verlas | ||
vórels | verlos | ||
vórels, véurels | verlos | ||
vorém | veremos | ||
vórem | verme | ||
vórem, véurem | verme | ||
vóremos | vernos | ||
vores | verse | ||
vores (les), la vora | vera, orilla, borde | ||
vóres, véures (pot) | puede verse | ||
vóret | verte | ||
vóret, véuret | verte | ||
voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores | orilla, orillas | ||
Voréu, veuréu | veréis | ||
Vóreu, véureu | verlo | ||
Voríe, veuríe | vería | ||
Voríen, veuríen | verían | ||
vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos | vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites | ||
vostre , vostres, la vostra, les vostres | vuestro, vuestra, vuestros, vuestras | ||
vot, voto, votos | voto, votos | ||
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto | votar | ||
votáe o votabe, de votá | votaba | ||
votassió, votassións | votación, votaciones | ||
votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va entendre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú: Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol? |
voto a Dios | ||
vuidáen, vuidaben (buidáen, buidaben) | vaciaban | ||
vuidán (g) buidán | vaciando | ||
vuide, buide | vacía | ||
vuit, 8 | ocho | ||
vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra | vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto , hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero, vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo |
||
vuitanta, 80 | ochenta | ||
vuitsens, vuitsentes, 800 | ochocientos | ||
vulgar, vulgars | vulgar, vulgares | ||
vulgaridat | vulgaridad | ||
vulgarmen | vulgarmente | ||
vull (yo) | quiero | ||
vullga (cuan yo) | quiera (cuando yo) | ||
vullgam, vullguem | queramos | ||
vullgáu, vullguéu | queráis | ||
vullgue | quiera | ||
vullguem | queramos | ||
vullguen, de voldre o volé – bullguen es de bullí | quieran | ||
vullguera (yo) | quisiera | ||
vullguere (ell) | quisiera | ||
vullguerem | quisiéramos | ||
vullgueren | quisieran | ||
vullgueres | quisieras | ||
vullguereu | quisierais | ||
vullgues | quieras | ||
vullguéu, vullgáu | queráis | ||
vullgut, volgut | querido | ||
vustés, vostés, vusté, vosté | usted, ustedes |