Mostrando las entradas para la consulta melis ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta melis ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 2 de diciembre de 2020

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA DÉSSIMA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA DÉSSIMA.

Dos sienesos volen a una dona comare de un dells. Mor lo compare y torne a visitá al compañ, segóns la promesa y juramén que se habíen fet, y li conte cóm se está al atre món.

Dos sienesos volen a una dona comare de un dells. Mor lo compare y torne a visitá al compañ, segóns la promesa y juramén que se habíen fet, y li conte cóm se está al atre món.

Quedabe sol lo rey per novelá, y después de vore a les siñores calmades (que se dolíen de la perera escamochada, que no habíe tingut cap culpa), va escomensá:
Manifestíssima cosa es que tot just rey té que sé primé guardadó de les leys fetes per nell, y si datra cosa fa, com a criat digne de cástic y no com a rey té que jusgás. Y yo, que vostre soc lo vostre rey, com estic obligat per fuero, me toque caure a la vostra justíssia. Ahír vach doná yo orde y manamén de que los nostres raonaméns de avui, en intensió de no voldre fé aná lo meu privilegi, y raoná sobre alló que tots hau raonat; pero no sol ha sigut contat tot alló sobre lo que yo creía que parlaría, sino que han sigut dites tantes coses millós, que yo, en cuan a mí, per mol que a la memória busca, recordá no puc ni sé que sobre la materia algo puga di que pugue comparás a les históries ya contades. Y per naixó, debén contravíndre a la ley per mí mateix donada, com soc digne de cástic, a tota reparassió que me sigue ordenada me declaro aparellat, y al meu acostumat privilegi tornaré. Tos dic que la história dita per Elisa sobre lo compare y la comare, y tamé la idiotés dels sienesos, tenen tanta forsa, caríssimes siñores que, dixán les burles que a los seus homens nessios fan les dones discretes, me porten a contátos una historieta sobre ells, que, encara que en sí tingue mol de lo que no té que créures, no menos sirá en part plassentera de escoltá.

Va ñabé, pos, a Siena, dos jovens de poble, la un se díe Tingoccio Mini y lo atre Meuccio de Tura; y casi may estaben la un sense lo atre, y per lo que pareixíe se volíen mol.
Y anán, com van los hómens, a la iglesia y als sermóns, moltes vegades habíen sentit la glória y la miséria que a les almes o ánimes dels que moríen ere segóns los seus mérits, consedida al atre món; dessichán sabé algo segú de estes coses, y no trobán lo modo, se van prometre la un al atre que lo que primé de ells se moriguere, al que quedare viu tornaríe si podíe y li donaríe notíssia de lo que volíen sabé; y aixó u van confirmá en juramén dabán los cuatre evangelis. Habénse fet esta promesa y continuán juns, com se ha dit, va passá que Tingoccio va emparentá com a compare en un tal Ambruoggio Anselmini, que estabe a Camporeggi. Este teníe un fill de la seua dona, de nom doña Mita. Tingoccio, jun en Meuccio visitán alguna vegada an esta comare seua, que ere una majíssima y atractiva dona, no obstán lo sé compares se va enamorá de ella; y Meuccio igualmen, de tan sentíla alabá per Tingoccio, se va encaprichá de ella. Y en este amor la un se amagabe del atre, pero no per la mateixa raó: Tingoccio se guardabe de descubrílay a Meuccio per la maldat que an ell mateix li pareixíe que ere lo vóldre a la seua comare, y se hauríe avergoñit de que algú u sapiquere. Meuccio no se guardabe per naixó, sino perque ya sen habíe acatat de que li agradáe a Tingoccio, per lo que se díe:
«Si yo li descubrixgo aixó, pendrá sels de mí, y puguenli parlá tan com vol, com a compare de ella, en lo que pugue la fará odiám, y aixina may res de lo que vull obtindré de ella». Ara, va passá que Tingoccio, al que li ere mes fássil pugué obríli a la dona tots los seus dessichos, tan va sabé fé en actes y en paraules que va conseguí de ella lo seu gust; de lo que Meuccio be que sen va acatá, y encara que mol li desagradare, sin embargo, esperán alguna vegada arribá al objecte del seu dessich, per a que Tingoccio no tinguere manera ni ocasió de estorbá o impedí algún assunto seu, fée vore que no sabíe res. Va passá que, trobán Tingoccio a les terres de la comare lo terreno blan, perque ñabíen aiguamolls, tan va llaurá y cavá que li va víndre una enfermedat per la humitat, y esta después de uns díes se va agravá tan que va passá a neumonía, y no podén soportála, sen va aná al atre món. Y ya difún, tres díes después, que potsé primé no habíe pogut, va torná, segóns la promesa feta, una nit a la alcoba de Meuccio, que dormíe com un soc, y lo va cridá. Meuccio, despertánse assustat, va di: - ¿Quí eres tú?

A lo que va contestá:

- Soc Tingoccio que, segóns la promesa que te vach fé, hay tornat a donát notíssies del atre món. Se va espantá Meuccio al vórel, pero tranquilisánse después va di: - ¡Sigues benvingut, germá meu!

Y después li va preguntá si se habíe perdut; a lo que Tingoccio va contestá: - Perdudes están les coses que no se troben: ¿cóm hay de está yo perdut si estic aquí dabán de tú?

- ¡Ah! - va di Meuccio- , yo no vull dí aixó: te pregunto si estás entre les ánimes condenades al foc etern del infern.

A lo que Tingoccio va contestá:

- Assó no, pero sí que estic, per los pecats cometuts per mí, en penes gravíssimes y mol angustioses. Li va preguntá entonses Meuccio particularmen a Tingoccio quines penes se donaben allá per cada un de los pecats que aquí se fan; y Tingoccio les hi va dí totes. Después li va preguntá Meuccio si ell podíe an este món fé per nell alguna cosa; a lo que Tingoccio li va contestá que sí, y ere que faiguere cantá misses, resá orassións y doná almoynes, perque estes coses mol ajuden als de allá de allá. A lo que Meuccio va di que u faríe de bona gana; y separánse Tingoccio de ell, Meuccio sen va enrecordá de la comare, y eixecán una mica lo cap, va di:

- Ara que men enrecordo, Tingoccio: ¿per la comare en la que te gitabes cuan estabes aquí, quína pena te han donat allá dal?

A lo que Tingoccio va contestá.

- Germá meu, cuan vach arribá allá dal, ñabíe un que pareixíe coneixe tots los meus pecats, y sels sabíe de memória. Este me va maná que aniguera an aquell puesto (aon vach plorá en gran pena les meues culpes), aon vach trobá a mols amics condenats a la mateixa pena que yo; y están yo entre ells, y enrecordánmen de lo que había fet en la comare, y esperán per naixó una pena mol mes gran de la que me habíe sigut dada, encara que estiguera al mich de una gran foguera mol ardén, com si fore de lleña de melis, tremolaba de paó. Veén aixó un que ñabíe al meu costat, me va di: «¿Qué tens mes que los demés que aquí están que tremoles están al foc?». «¡Oh! - vach di yo- , amic meu, ting gran po del juissi que espero de un gran pecat que hay fet.» Aquell me va preguntá entonses quín pecat ere aquell; y li vach di: «lo pecat va sé tal, que me tombaba a una comare meua: y tan me vach girá y tombá que me vach despellotá». Y ell entonses, burlánse de alló, me va di: «Ala, tontet, no tingues temó, que aquí no se porte cap cuenta de les comares», lo que sentínu yo, me vach tranquilisá.

Y dit aixó, arrimánse lo día, va di:

- Meuccio, quédat en Deu, que yo no puc quedám mes tems en tú - y de repén se va esfumá. Meuccio, habén sentit que cap cuenta se portabe de les comares, va escomensá a fé burla de la seua castidat, pos ya ne habíe dixat passá unes cuantes; per lo que, abandonán la seua ignoránsia, en alló mes abán va sé sabut. Estes coses, si fray Rinaldo les haguere sabut, no hauríe tingut cap nessessidat de empleá silogismos cuan va persuadí a fé lo seu gust a la seua bona comare.
Estabe Céfiro sén alsat per lo sol que al ponén se arrimabe cuan lo rey, acabada la seua história y no quedánli res per di, traénse la corona del cap, al cap de Laureta la va ficá, dién:

- Siñora, tos corono reina de la nostra compañía; alló que de ara en abán cregáu que sirá plaé y consol de tots, com a Siñora manaréu -. Y se va torná a assentás. Laureta, feta reina, va fé cridá al senescal, al que li va maná que se pararen les taules an aquella valleta una mica abans de lo acostumat, per a que después en tems se puguere torná a la casa; y después, lo que teníe que fé mentres durare lo seu gobern, li va explicá. Después, dirigínse a la compañía, va di:

- Dioneo va voldre ahí que avui se parlare de les burles que les dones fan als seus marits u hómens; y si no fore que yo no vull mostrá sé de casta de gos gruñidó, que incontinenti vol vengás, manaría yo que demá se raonare sobre les burles que los hómens fan a les seues dones. Pero dixán aixó, dic que cadaú penso en contá burles de eixes que tots los díes o la dona al home o lo home a la dona, o un home a un atre home se fan. Y dit aixó, ficánse de peu, hasta la hora del sopá va doná lissensia a la compañía. Eixecánse, pos, les siñores y los hómens, algúns de ells, descalsos, van caminá per l´aigua clara y atres entre los drets ábres del prat se anaben entretenín. Dioneo y Fiameta un bon rato van cantá juns sobre Arcita y Palemón; y aixina van passá lo tems hasta la hora de la sena. A la vora de les taules, un milená de muixóns cantáen, y lo airet fresquet que baixabe de aquelles montañetes espantáe les mosques y mosquits, aixina que van sopá en molta alegría y ben tranquils. Y alsats los mantels, después de fé una volta per aquella valleta, están lo sol encara alt pero anán de baixada, cuan va voldre la reina, cap a la seua acostumada morada a pas lento se van adressá, bromeján y charrán de mil coses, tan de les que durán lo día se habíe parlat com de atres. Van arribá a la villa al tardet, y allí van beure vins fresquíssims y van minjá dolsaines y pastes, descansán de la curta caminata, y al voltán de la fon van ballá, unes vegades al só de la cornamusa de Tíndaro y atres cantán caroles y romanses. La reina li va maná a Filomena que cantare una cansó, que díe aixina.

¡Ay de la meua infelís vida!

¿Alguna vegada podría torná

al lloch del que vach sé desposeída?

No estic segura, y es tan ardén

lo afán del meu pit

per torná aon viure solía,

oh lo meu be, oh únic descáns,

que me té maltratada.

¡Ah, disme tú, que no preguntaría

a datre, ni sabría!

Ah, siñó meu, fésmu esperá,

que es lo consol de la meua alma afligida.

No sé be repetí cuán va sé lo plaé

que me té inflamada

sense pugué descansá nit ni día,

perque lo sentí, lo escoltá y lo vore,

en forsa desusada,

cada un a la seua foguera me enseníe,

aon cremo encara:

y sol tú me pots animá

y tornám la virtut perduda.

¡Ah, disme tú si passará algún día

que te troba potsé

aon los ulls que causen lo meu dol;

dísmu, be volgut, dolsa alma meua,

disme cuán vindrás,

que al di «Pronte» ya me dones consol;

passe lo tems en un vol

que hay de esperát, y llarg sigue la teua estada,

per a curám, que es gran la ferida!

Si passare que alguna vegada te tinga

no sé si siré tan loca

com antes vach sé y te dixaré anáten,

te retindré, y que vingue lo que vingue,

pos de la dolsa boca

lo meu dessich se té que be nutrí;

només vull di;

aixina, víne pronte, víne ya a abrasám,

que en sol pensáu la cansó cobre vida.

En esta cansó tota la compañía va pensá que un nou amor assediabe a Filomena; y com per les seues paraules pareixíe que sol ne habíe probat de ell en la vista, tenínla per mol felís, enveja li van tíndre algúns de los que allí estaben. Pero después de acabá la cansó, enrecordánsen la reina de que en son demá ere diviandres, aixina los va di:
- Sabéu, nobilíssimes siñores, y vatros jovens, que demá es lo día consagrat a la passió de nostre Siñó, lo que, si be ton enrecordáe, devotamen vam selebrá sén reina Neifile; y les entretingudes narrassións vam suspendre; y lo mateix vam fé lo dissapte siguién. Per lo que, volén seguí lo bon ejemple donat per Neifile, crec que honesta cosa sirá que demá y después demá, mos abstinguem del nostre novelá, portán a la memória lo que en tals díes per a la salvassió de les nostres almes va passá. Tots van está de acuerdo, y habén ya passat un bon tros de la nit, la reina los va doná lisénsia y tots sen van aná a descansá.

ACABE LA SÉPTIMA JORNADA.

sábado, 7 de marzo de 2020

JORNADA QUINTA. NOVELA SEXTA.

JORNADA QUINTA. NOVELA SEXTA. 

Gian de Prócida, trobat en una jove volguda per nell y regalada al rey Federico, (re Federigo) per a sé cremat en ella es lligat a un poste, reconegut per Ruggieri de Loria, se salve y la pren per dona.

Gian de Prócida, trobat en una jove volguda per nell y regalada al rey Federico, per a sé cremat en ella es lligat a un poste, reconegut per Ruggieri de Loria, se salve y la pren per dona.


Acabada la história de Neifile, que mol habíe agradat a les donetes, li va maná la reina a Pampínea que ne contare un atra; ella, enseguida, eixecán la seua careta blanca, va escomensá:
grandíssimes forses, amables siñores, són les del Amor, y a grans fatigues y exorbitáns perills exposen als amáns, com per moltes coses contades avui y datres vegades, pot compéndres; pero no dixo de tornáu a probá en la ossadía de un jove enamorat.
Ischia es una isla que está mol prop de Nápoles, a la que antigamén hi va ñabé una joveneta mol guapa y alegre, de nom Restituta, y filla de un home noble de la isla que se díe Marín Bólgaro; ésta, a un mosset que ere de una isleta prop de Ischia, la isla Prócida, de nom Gian, volíe mes que a la seua vida, y ella an ell. Éste, no sol de día passáe a Ischia per a vórela, sino que moltes vegades u fée de nit. Un día, no habén trobat una barca, desde Prócida a Ischia habíe passat nadán, per a pugué vore, si datra cosa no podíe, al menos les parets de la casa de ella. Y durán estos amors tan ruéns va passá que, están la jove un día de estiu sola a la voreta del mar, anán de roca en roca desenganchán de les pedres pechines y atres clasques en un gaviñetet, se va vore a un puestet amagat per les rocotes, y allí, tan per la sombra com per la comodidat de una fon de aigua fresquíssima que ñabíe, habíen arribat en la seua fragata uns joves sissiliáns, que veníen de Nápols. Estos, veén sola a la majíssima jove, que encara no los veíe, an ells, van dessidí entre ells péndrela y emportássela; y tot va sé dessidit y fet. Los jovens, per mol que ella cridare, agarránla, la van pujá a la barca y la van portá a la fragata. Cuan van arribá a Calabria van escomensá a discutí quí se quedaríe en la jove y, en ressumen, tots la volíen, per lo que no trobán acuerdo entre ells, en temó de arribá a les mans y per ella arruiná los seus assuntos, van acordá regalálay al rey Federico de Sicilia, que entonses ere jove y se entreteníe mol en coses de estes. Una vegada a Palermo aixina u van fé. Al rey, veénla mol hermosa, li va agradá, pero com se sentíe fluix de salut, hasta que se sentiguere mes fort, va maná que fore tinguda a uns edifissis mol majos de un jardí seu al que díen La Cuba y que allí fore ben servida; y aixina se va fé. Lo abalot per lo rapte de la jove va sé gran per tota Ischia, y lo que mes los dolíe ere que no podíen sabé quí la habíe raptat. Pero Gianni, a qui mes que als demés li importabe, sense esperá pugué averiguáu a Ischia, sabén cap aón sen habíe anat la fragata, ne va fé armá una, va pujá an ella y tan pronte com va pugué, recorrén tota la costa desde lo Minerva hasta lo Scalea a Calabria, y per totes parts preguntán per la jove, li van di a Scalea que habíe sigut portada per los comersiáns sissiliáns a Palermo; en lo que Gianni se va fé portá cap allí, y después de mol buscá, sabén que la jove habíe sigut regalada al rey y per nell estabe vigilada a La Cuba, se va enfadá mol y va pedre la esperansa, no ya de pugué torná a tíndrela, sino de sol vórela.
Pero, retingut per l´amor, despedín la fragata, veén que per dingú ere conegut, allí se va quedá, y assobín passán per La Cuba va arribá a vórela un día a una finestra, y ella lo va vore an ell; en lo que los dos bastán conténs se van ficá. Veén Gianni que lo puesto estabe solitari, arrimánse com va pugué, li va parlá, y informat per nella de lo que teníe que fé si volíe parláli mes de prop, sen va aná, habén primé considerat en tots los detalles la disposissió del puesto, y esperán la nit, y dixán passá bona part de ella, allá va torná, y agarránse a puestos aon no se hauríe pogut enclavá una piqueta, al jardí que va entrá, y trobán allí una pértiga, a la finestra que li habíe enseñat la jove la va apoyá, y per nella en bastanta fassilidat va pujá.
La jove, pareixénli que ya habíe perdut lo honor per lo que se mostráe algo fura en ell al tems passat, pensán que a cap atre home mes dígnamen que an ell podíe entregás y pensán en que ell podíe tráurela de allí, habíe dessidit asseptá tots los seus dessichos, y per naixó habíe dixat la finestra uberta, per a que ell rápidamen puguere colás a dins. Gianni, trobánla uberta, en silénsio va entrá y se va gitá a la vora de la jove, que no dormíe, y ella, antes de passá a datres coses, li va manifestá tota la seua intensió, demanánli que la traguere de allí y se la emportare en ell; y Gianni li va di que res li agradaríe mes que fé alló, y que, sense falta, cuan se separare de ella, de tal manera ordenaríe les coses que la primera vegada que tornare allí se la emportaríe. Y después de aixó, abrassánse en grandíssim plaé, van chalá moltes vegades, y sense donássen cuenta se van quedá adormits la un als brassos del atre.
Lo rey, com ella li habíe agradat mol a primera vista, enrecordánsen de ella, se va sentí milló de salut y forses, y encara que ya casi clarejáe lo día, va pensá en aná a vórela un rato; y en algúns dels seus criats y lo camarlengo, en silénsio, sen van aná cap a La Cuba, y entrán als edifissis, fen obrí sense ruido la alcoba aon sabíe que dormíe la jove, allí va entrá en un gran cresol de oli ensés per dabán; y mirán lo llit, an ella y a Gianni, despullats y abrassats, va vore que estaben dormín. Enseguida se va enfadá mol, y tanta va sé la seua ira, que poc va faltá per a que allí, en un puñal que portabe al sinto, los matare. Después, mes calmat, jusgán que ere una cosa mol fea que consevol home, no ya un rey, matare a dos persones despullades que dormíen, se va contíndre, y va pensá fels morí en públic, cremats. Y giránse cap al compañ que teníe en ell, li va di:
- ¿Qué te pareix esta dona roína en qui había ficat la meua esperansa?
Y después li va preguntá si coneixíe al jove que habíe vingut a casa seua a féli tan gran ultraje y disgust. Aquell va contestá que no lo habíe vist may. Sen va aná lo rey, pos, enfadat, de la alcoba y va maná que los dos amáns, despullats com estaben, foren apresats y lligats, y al fés de día cla los portaren a Palermo y a la plassa, lligats a un poste en la esquena de un contra la del atre y hasta la hora de tercia foren tinguts allí, per a que pugueren sé vists per tots y después foren sucarrats com los de Monroch, tal com su mereixíen; y dit aixó sen va entorná cap a Palermo a la seua cámara mol enfadadot.
Anánsen lo rey, de repén mols se van aviá damún dels dos amáns y no sol los van despertá sino que rápidamen sense cap piedat los van agarrá y los van lligá. Veén aixó, los dos joves, mol dolguts y en temó de pedre la vida, van plorá y se van queixá. Van sé portats. segóns lo manamén del rey, a Palermo, y lligats a un poste a la plassa, com si fore lo pelleric, y dabán dels seus ulls se va prepará la lleña, les rames y les tees de melis per a enséndrela a la hora manada pel rey. Allí van acudí tots los de Palermo, hómens y dones, corrén a vore als dos amáns; los hómens tots veníen a mirá a la jove, y lo hermosa que ere per totes parts y lo ben feta alababen, com les dones, que a mirá al jove corríen, an ell per atra part se desféen en paraules per lo guapo y ben format que ere. Pero los desventurats amáns, avergoñínse mol, estaben en lo cap baix y plorán la seua mala sort, passán les hores, esperán la cruel mort minjats pel foc.
Y mentres aixina hasta la hora fixada eren tinguts, pregonánse per tot arreu la falta cometuda per nells y arribán als oíts de Ruggieri de Loria, home de inestimable valor y entonses almirán del rey, per a vórels sen va aná cap al puesto aon estaben lligats y arribat allí, primé va mirá a la jove y va alabá la seua hermosura, y después venín a mirá al jove, sense massa esfors lo va reconeixe; y arrimánse mes an ell, li va preguntá si ere Gianni de Prócida.
Gianni, alsán la cara y reconeixén al almirán, va contestá:
- Siñó meu, be vach sé aquell per qui preguntéu, pero estic a pun de dixá de séu.
Li va preguntá entonses lo almirán qué l´habíe portat an alló, a lo que Gianni va contestá: - Lo Amor y la ira del rey.
Se va fé lo almirán explicá mes la história, y habén sentit cóm habíe passat tot, y cuan ya sen anabe, lo va quirdá Gianni y li va di:
- ¡Ay, siñó meu! Si pot sé, li demano una radera grássia o mersé. -
Ruggeri li va preguntá: quina es esta mersé.
Gianni li va di:
- Vech que moriré pronte. Vull, pos, de grássia, que, com estic en esta jove, a qui mes que a la meua vida hay vullgut, y ella a mí, donánme la esquena, y ella a mí, que mos ficon cara a cara, per a que al vóreli la cara mentres me estiga morín puga anámen consolat. Ruggieri, en una sonriseta, li va di:
- Faré en gust que la veigues potsé tan que ten fartos de ella. Y separánse de ell, va maná an aquells a qui los habíe sigut ordenat ficá alló en dansa, que sense datra órde del rey, no teníen que fé mes de lo que ya habíen fet; y sense esperás, sen va aná cap al rey, al que, encara que lo veiguere enfadat, no va dixá de díli lo que pensáe, y li va di:
- Rey, ¿en qué te han ofés los dos joves que allí dal, a la plassa, has manat que siguen sucarrats?
Lo rey lay va di.
Va continuá Ruggieri:
- La falta que han fet u mereix, pero no de tú; y com les faltes mereixen un cástic, aixina los benefissis mereixen recompensa, ademés de la grássia y la misericordia. ¿Saps quí són eixos a qui vols cremá?
Lo rey va contestá que no.
Va di entonses Ruggieri:
- Vull que u sápies per a que veigues cuán discretamen te abandones als impulsos de la ira. Lo jove es fill de Landolfo de Prócida, germá carnal de micer Gian de Prócida per obra de qui eres rey y siñó de esta isla; la jove es filla de Marín Bólgaro, y lo seu poder fa avui que lo teu señorío no sigue expulsat de Sicilia. Són, ademés de aixó, joves que llárgamen se han volgut y espentats per l´amor y no per lo dessich de desafiá la teua señoría, han acudit al pecat, si se pot di pecat. Per lo que ¿cóm vols féls morí cuan en grandíssims plaés y preséns hauríes de honráls?
Lo rey, sentín aixó y sersioránse de que Ruggieri díe la verdat, no sol no va prossedí a fé lo pijó contra ells sino que se va arrepentí de lo que habíe fet, per lo que incontinenti (a escape) va maná que los dos jovens foren deslligats de la estaca o poste y portats dabán dell; y aixina se va fé. Y habén sabut del tot la seua condissió va pensá que en honors y en dons teníe que compensá la ofensa; y fénlos vestí honorablemén, a Gianni lo va fé casás en la joveneta, y fénlos magnífics regalos o preséns, ben conténs los va enviá cap a casa seua, aon van sé ressibits en grandíssima festa, y mols añs van viure juns y felísos.


viernes, 30 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, Q

que – que qué ha ? que – pero qué pasa ?
que yo vinga, que tú vingues, vingue, vinguém, vinguéu o vingáu, vínguen que yo vaya (venga), vayas (vengas)
quebrá quebrar
quebrades quebradas
quebrán quebrando
quebranto, quebrantos, vore aflicsió quebranto, quebrantos
quedá, quedás, yo (me) quedo, quedes, quede, quedém o quedám, quedéu o quedáu, quéden – quedat, quedada quedar, quedarse
quedabe, quedáe quedaba
quedaben, quedáen quedaban
quedada quedada
quedám (yo) quedarme
quedámos quedarnos
quedán quedando
quedánli quedándole
quedánse quedándose
quedará quedará
quedare quedara, quedase
quedaré quedaré
quedaren, quedáren quedaran, quedasen
quedáreu quedarais, quedaseis
quedaríe quedaría
quedat quedado
quédat quédate
quedáu, quedéu quedáis
quedáutos, quedéutos quedaos, quedaros
quede queda
quedém o quedám a les onse quedamos a las once
queden quedan
quedes quedas
quedéutos quedaos, quedaros
quedo quedo
quedon queden
queissám, queixám quejarme
queissánse, queixánse quejándose
queissáre, queixáre quejara, quejase
queissat, queixat quejado
queisse, queixe queja
queissen, quejan quejan
queissit, queixit, queissits, queixits quejido, quejidos
queixá, queixás quejar, quejarse
queixa, queixes queja, quejas
queixaba quejaba
queixabe (ell) quejaba
queixaben, queixáen quejaban
queixabes, queixáes quejabas
queixabeu, queixáeu quejabais
queixáe, queixabe quejaba
queixáem, queixabem quejábamos
queixáen, queixaben quejaban
queixáeu quejábais
queixám quejarme
queixánme, queissánme quejándome
queixánse quejándose
queixaríem quejaríamos
queixás, yo me queixo, tú te queixes, queixe, queixém o queixám, queixéu, quéixen quejarse
queixat quejado
quéixat quéjate
queixe queja
queixém quejamos
quéixen quejan
queixes quejas
queixéu quejáis
queixo quejo
queixós quejoso
queixoses quejosas
quel, que lo que el
quels, que los que les, que los
quera, queres, corca, corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita carcoma, parecido a la termita
querella, pleite, denúnsia, querelles, pleites, denúnsies, com la querella al sol que van ficá los de Beseit querella, pleito, denuncia
querellám querellarme
querellás querellarse
Queretes Cretas
querida (la), la amán, amante querida, amante
querido (lo), amán, amante querido, amante
qui, quí quien, quién
quieta, quietes, cota, cotes quieta, quietas
quietet, quietets, cotet, cotets quietecito, quietecitos
quieteta, quietetes, coteta, cotetes quietecita, quietecitas
quieto, quietos, coto, cotos quieto, quietos
quietut equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonánsia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, mesura, quietut
Quilla, quilles de un barco Quilla, quillas
quimera, manía / com la franja del meu cul, paísos cagaláns, diada de la franja del meu cul, abunde esta manía a Penarroija grássies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu. manía
químic, químics, com Pompeyo Fabra químico, químicos
química, químiques química, químicas
quín es lo teu? cuál es el tuyo?
quin, quinto, 5° 5 °
quina (beguda), vi quinat – mon yayo bebíe quina San Clemente, a vegades Santa Catalina, y alguna vegada mos amorráem a la botella ya de chiquets quina, bebida, vino quinado
Quina es la teua mare ? cual es tu madre ?
Quina vergoña ! qué vergüenza !
quincalla quincalla, baratijas, chucherías, fruslerías
quines són les teues ? cuáles son las tuyas?
quins són los teus pantalóns ? - Quins pantalóns mes majos ! cuales son tus pantalones ? - Qué pantalones más majos !
quinse, quinze, quince Quince 15
Quinta, 5° - la quinta del 78 Quinta 5° - la quinta del 78, los nacidos ese año
quinto, quintos, quinta, quintes – kinto, kinta, kintos, kintes - 1/5 de servesa quinto, quintos, quinta, quintas
quiosco, quioscos quiosco, quioscos - "Quiosco", a veces escrito "Kiosco", proviene del Francés kiosque, este del turco kioshk (mirador) y este del Persa kusk (palacio). Al principio su único significado era "edificio pequeño, de estilo árabe, situado en un punto estratégico para contemplar un paisaje o un acontecimiento".
quirdá, cridá llamar, gritar
Quirrina, aixina se cride o quirde a una cabra, quirrines así se llama a una cabra, cabras
quisqui quisqui
quixal, quixals – del coneiximén, entenimén, señ muela, muelas del juicio

sábado, 24 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, I

Ibiza (Eviça, Eivissa, Ibossim, etc) Ibiza
Ideá – ideo, idées, idée, ideém, ideéu, idéen idear
idea, idees idea, ideas
ideal, ideals ideal, ideales
ideat ideado
idees (no donos) ideas (no des)
idéntic, identics idéntico, idénticos
idéntica, idéntiques idéntica, idénticas
identidat identidad
identificá identificar
identificáes, identificades - tú identificáes o identificabes Identificadas – identificabes
identificat, identificats identificado, identificados
idéntiques idénticas
idílic idílico
idioma, idiomes idioma, idiomas
idiota, idiotes idiota, idiotas
Idiotisá – fes mes bruto, atontís, atontás, fes baubo, abaubás, assombrás, embelesás, pasmás, maravillás – TV3% idiotizar
Idiotisat, estupidisat, atontat, apamplat, baubo, abaubat estupidizado, idiotizado
idolatrá idolatrar
idolatraben idolatraban
idónea, idónees, idóneo, idóneos idónea, idóneas
iglesia, iglesies,  iglesia, iglesias
Ignissió ignición
Ignominia, ignominies, descrédit, deshonor, deshonra, oprobio, afrenta, baldón, vergoña, baixesa, infamia, canallada, jugada ignominia, ignominias, descrédito, deshonor, oprobio, deshonra, afrenta, baldón, vergüenza, bajeza, infamia, canallada, jugada
ignorá, desconéixe, olvidá,
desaténdre, rechassá, pressindí
ignorar, desconocer, olvidar, desatender, desechar, desdeñar, rechazar, desoír, prescindir
ignorán, ignoranta, ignoráns, ignorantes ignorante, ignorantes – ignorando
ignoránsia ignorancia
ignoro ignoro
igual, iguals igual, iguales
igualá igualar
igualabe igualaba
igualaben igualaban
igualada igualada
igualadet igualadito
igualdat igualdad, equilibrio, estabilización, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
igualetes igualitas
igualets, com dos bessóns igualitos, como dos gemelos
igualmen igualmente
igualos iguales
iguals iguales
ilegal, ilegals ilegal, ilegales
illuminá illuminar
illumine illumina
iluminada, iluminades iluminada, iluminadas
ilumináe, iluminabe iluminaba
iluminán (g) iluminando
iluminare iluminara, iluminase
iluminat, iluminats – iluminati iluminado, iluminados – iluminati
ilusió, ilussió, ilusións, ilussións ilusión, ilusiones
ilustre, ilustres ilustre, ilustres
ilustríssim, ilustríssims ilustrísimo, ilustrísimos
ilustríssima, ilustríssimes ilustrísima, ilustrísimas
imache, imaches, image, imagens imagen, imágenes
imaginá imaginar
imaginaba (yo) imaginaba
imaginabe imaginaba
imaginable imaginable
imaginán (g) imaginando
imaginánse imaginándose
imaginassió, imaginasió imaginación
imaginassións imaginaciones
imaginát, imaginat, imaginada, imaginats, imaginades imaginado, imaginados, imaginada, imaginadas
imaginéu imaginad
imaginéutos, imagináutos imagináos
imagino imagino
imán, imáns – magnétic – religió mussulmana imán, imanes
imbéssil, imbéssils imbécil, imbéciles
imborrable, que no se pot borrá imborrable
Imbuí - inculcá, infundí, persuadí, contagiá, adquirí, empapás, saturás imbuir, inculcar, infundir, persuadir, contagiar, adquirir, empaparse, saturarse
Imbuít – convensut – verbo imbuí, convénse imbuido, convencido
imitaben imitaban
imitáe, imitabe imitaba
imitál imitarlo
imitála imitarla
imitáls imitarlos
imitán (g) imitando
imitassió, imitassións imitación, imitaciones
imitát imitado
impassible, imperturbable, impávit, impertérrit, indiferén, insensible, circunspecto, inexpresiu, sereno, serio, fret, fred, apátic, passiu, flemátic, tranquil, calmat impasible, imperturbable, impávido, impertérrito, indiferente, insensible, circunspecto, inexpresivo, sereno, serio, frío, apático, pasivo, flemático, tranquilo, calmoso
impassién, impassiéns impaciente, impacientes
impassienmen impacientemente
impedí, impossibilitá, evitá, estorbá, paralisá, dificultá, frená, contíndre, reprimí, tropessá, obstaculisá, atascá, complicá, molestá, detíndre, pará, contrariá, retrasá, interrómpre, interrumpí, vetá, vedá impedir, imposibilitar, evitar, estorbar, paralizar, dificultar, entorpecer, frenar, contener, reprimir, tropezar, obstaculizar, atascar, complicar, molestar, detener, contrariar, retrasar, interrumpir, vetar, vedar
impedida, impedides impedida, impedidas
impediguere impidiera, impidiese
impedimén, impediméns impedimento, impedimentos
impedíren o impediguéren impidieran, impidiesen
impedit, impedits impedido, impedidos
impedíu impedís, impedirlo
impedix impide
impedixen impiden
impensable, que no se pot pensá o imaginá, inimaginable, absurdo, increíble, inconsebible, irrealisable, inviable impensable, inimaginable, absurdo, increíble, inconcebible, irrealizable, inviable
impensadamen, sense pensásu gens impensadamente, sin pensárselo (gens: nada)
imperá, reiná, dominá, maná, sométre, goberná, preponderá, predominá, descollá imperar, reinar, dominar, mandar, someter, gobernar, prevalecer, preponderar, predominar, descollar
imperdible, imperdibles (vore hebilla) imperdible, imperdibles
imperdonable, imperdonables imperdonable, imperdonables
Imperfecte, imperfectes Imperfecto, Imperfectos
imperi, imperis, imperio, imperios imperio, imperios
impermeable, impermeables impermeable, impermeables
imperseptible, imperseptibles imperceptible, imperceptibles
impertinén, impertinéns, impertinenta, impertinentes impertinente, impertinentes
impertinenmen impertinentemente
impertinénsia, impertinénsies impertinencia, impertinencias
ímpetus ímpetus
implicá implicar
implique implica
implíssit implícito
importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) importar
importabe, importáe importaba
importáen, importaben importaban
importáli importarle
importán importante, importando
importáns importantes
importánsia importancia
importánsia importancia
importanta importante (femenino)
Importantíssim, importantíssims importantísimo, importantísimos
importaríe importaría
importe importa
importo importo
importuná, incomodá, fastidiá, incordiá, insistí, acosá, jorobá, jeringá, molestá, cansá, aburrí importunar, incomodar, fastidiar, incordiar, insistir, acosar, jorobar, jeringar, molestar, cansar, aburrir
importunabe importunaba
importunál importunarlo
importunáren importunaran
importunéu importunéis
imposá imponer
imposada impuesta
Imposat – impost impuesto
Imposats – impostos impuestos
imposon impongan
impossibilidat imposibilidad
impossible, impossibles imposible, imposibles
impost, impostos impuesto, impuestos
impotén, impoténs impotente, impotentes
impregnat, impregnats impregnado, impregnados
impresa, imprimida impresa, imprimida
impresió, impresións impresión, impresiones
impresionat, impresionats impresionado, impresionados
impresións impresiones
impressindible, impressindibles imprescindible, imprescindibles
imprevisió, imprevisións imprevisión, imprevisiones
imprevist, imprevistos imprevisto, imprevistos
imprimí imprimir
imprimides imprimidas
improvís (de) improviso (de)
improvisadó, com Moncho Borrajo, lo meu tocayo improvisador
imprudenmen imprudentemente
imprudénsia, imprudénsies imprudencia, imprudencias
impugná, refutá, rebatí, rebátre, contestá, oposá, opóndres, reclamá, rechassá, contradí, reconvíndre, objetá, instá, negá impugnar, refutar, rebatir, contestar, oponer, reclamar, rechazar, contradecir, reconvenir, objetar, instar, negar
impugnassió (vore impugná) impugnación, refutación, rebatimiento, contestación, oposición, rechazo, contradicción, objeción, instancia, negación
impuls, impulsos impulso, impulsos
impulsá impulsar
impulsá, propulsá, espentá, aventá, rechassá, aviá, despedí, sacsá, fomentá, promoure, desarrollá, potensiá, activá, intensificá, provocá, insitá impulsar, impeler, propulsar, empujar, arrojar, rechazar, echar, despedir, sacudir, fomentar, promover, desarrollar, potenciar, activar, intensificar, provocar, incitar
impulsat impulsado
impulsíu, impetuós, vehemén, exaltat, aventat, arrebatat, nerviós, ñirviós, irreflexiu, violén, apassionat, passional, efusiu, enérgic, abalotat impulsivo, impetuoso, vehemente, exaltado, lanzado, arrebatado, nervioso, irreflexivo, violento, apasionado, pasional, efusivo, enérgico
impulsos (que tú) que tú impulses
inacabable interminable, inacabable
inacabable, inacabables, que no se pot acabá o acotolá inacabable, inacabables
inaccessible, inaccessibles, no se pot acsedí inaccessible, inaccessibles
inadvertida, inadvertides inadvertida, inadvertidas
inadvertit, inadvertits inadvertido, inadvertidos
inapelable, inapelables, no se pot apelá inapelable, inapelables
inaudible, que no se pot sentí o escoltá inaudible
inaudit, inaudito, inaudits, inauditos, que no se ha escoltat abáns inaudito, inauditos
inaugurá inaugurar
inaugural inaugural
incandessénsia, que está incandessén, ruén, com un cresol (CANDil, lo de Valderrobres no, los de oli de cremá) incandescencia
incansable, que no se canse incansable
incapás incapaz
incapasses incapaces (ellas)
incapassos incapaces (ellos)
incleménsies del tems inclemencias del tiempo
Incliná, inclinás - tórse, recliná, sesgá, desviá, desnivellá, doblegá, encorvá, tombás, apoyás, acachás, influí, contribuí, protegí, agradá, preferí, apegás, vóldre, predisposá, encariñás, afavorí, paréixes, assemellás, assimilá, saludá, reverensiá Inclinar, inclinarse -
ladear, torcer, reclinar, sesgar, desviar, desnivelar, doblar, encorvar, escorar, echarse, recostarse, apoyarse, agacharse, influir, contribuir, propender, proteger, gustar, preferir, apegarse, querer, predisponer, encariñarse, favorecer, parecerse, semejarse, asimilarse, saludar, reverenciar
inclinaben inclinaban
inclinada, inclinades inclinada, inclinadas
inclinades inclinadas
inclinám inclinarme
inclinánse inclinándose
inclinassió, inclinassións inclinación, inclinaciones
inclinat, inclinats inclinado, inclinados
incluí, insertá, ficá, introduí, incorporá, compéndre, contíndre, adjuntá, implicá, encuadrá, englobá, embolicá, tancá, abarcá incluir, insertar, meter, introducir, incorporar, comprender, contener, adjuntar, implicar, encuadrar, englobar, encartar, envolver, encerrar, abarcar
incluída, incluídes incluida, incluidas
incluít, incluíts incluido, incluidos
incluíx incluye
incluíxen incluyen
inclús incluso
incógnit, que no se coneix (cognito) incógnito
incógnita incógnita
incoherén, incoheréns incoherente, incoherentes
incomodabe incomodaba
incomodat incomodado
incomodidat incomodidad
incomodidats incomodidades
incómodo, que no es cómodo incómodo
incompetén, incompeténs incompetente, incompetentes
incompleta, incompletes incompleta, incompletas
inconmovible, inconmovibles, que no se conmou, no se emossione inconmovible, inconmovibles
incontinénsia, per ejemple urinaria, cuan no se pot aguantá la pixera incontinencia
inconvenién, inconveniéns inconveniente, inconvenientes
incorporá, incorporás - eixecás, integrá, ingresá, adherís, afiliás, admití, anexioná, juñí, ajuntá, inscriure, alistá incorporar, integrar, ingresar, adherirse, afiliarse, admitir, anexionar, unir, inscribir, alistar
incorporás incorporarse
incorrecte, incorrectes incorrecto, incorrectos
incredulidat, que no te creus lo que te diuen incredulidad
increíble, increíbles increíble, increíbles
incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada - incrementar, aumentar, acrecentar, multiplicar, ampliar, engrosar, acentuar, intensificar, reforzar, crecer, desarrollar, agigantar, elevar, añadir, extender, alargar, ensalzar, agregar, amplificar, dilatar
Incurrí - insidí, cométre, meréixe, guañá, atraure, caure incurrir, incidir, cometer, merecer, ganar, atraer, caer
indeféns, indefenso, que no se pot defensá o no té cap defensa indefenso
indefensa, indefenses indefensa, indefensas
indefensos indefensos
indefinible, que no se pot definí indefinible
indefinida, indefinides indefinida, indefinidas
indefinidamen, sense tems definit indefinidamente
indefinit, indefinits indefinido, indefinidos
indefinits indefinidos
independén, com Daniel Vives Albesa de Fondespala, que diu “fins i tot” l´atontat, que cuan se va casá, a la nit de bodes se va fé una palla. independiente
independéns, independentes independientes
independénsia independencia, individualización, autosuficiencia, emancipación, libertad, autodeterminación, autogobierno, autonomía, alejamiento, aislamiento, neutralidad
indessén indecente
indestructible indestructible
indeterminada, indeterminades indeterminada, indeterminadas
indeterminat, indeterminats indeterminado, indeterminados
India, Indies India, Indias
Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat indicar
indicáe, indicabe indicaba
indicáen, indicaben indicaban
indicán (g) indicando
indicassió, indicassións Indicación, indicaciones
Indicatiu, Indicatius indicativo, indicativos
indicativa, indicatives indicativa, indicativas
índice, merda per a que u diu, índices índice, mierda para el que lo dice
indiferén, indiferéns indiferente, indiferentes
indiferénsia, indiferénsies indiferencia, indiferencias
indigén, indigéns indigente, indigentes
indígena, indígenes indígena, indígenas
indigestió, indigestións indigestión, indigestiones
indignidat indignidad
indio, indios indio, indios
indique indica
indiquen indican
indirecte, indirectes indirecto, indirectos
indiscretamen indiscretamente
indissi, indissis - siñal, vestigio, huella, rastre, pista, estela,
síntoma, atisbo, assomo, auspissi, barrunto, conjetura, sospecha
indicio, indicios, señal, vestigio, huella, rastro, pista, estela, síntoma, atisbo, asomo, auspicios, barrunto, conjetura, sospecha, vislumbre
indissións, inyecsións, indissió, inyecsió inyección, inyecciones
individual, individuals individual, individuales
individualisat, individualisats individualizado, individualizados
individuo, individuos individuo, individuos
índole, naturalesa, temperamén, carácter, idiossincrássia, genio, condissió, cualidat, calaña, classe, género, ralea, tipo índole, naturaleza, temperamento, carácter, idiosincrasia, genio, condición, cualidad, calaña, clase, género, ralea, tipo
indolén (dropo) indolente, vago, desidioso, abúlico, abandonado, dejado, descuidado, gandul, indiferente, negligente, apático, flojo, haragán, perezoso
induí, vore convénse inducir
indulgénsia, indulgénsies indulgencia, benignidad, compasión, comprensión, condescendencia, misericordia, perdón, piedad, clemencia, tolerancia, absolución
industrial, industrials, com los polígonos de cada poble, plenets a cormull de empreses. Lo de Beseit está als domenges, y té tan tráfec com consevol polígono en domenge. industrial, industriales
inesperat, inesperats inesperado, inesperados
inevitabilidat inevitabilidad
inexcrutable, inecscrutable, inexcrutables, inecscrutables inexcrutable, inexcrutables
inexistén, com la Corona catalano-aragonesa o los paísos cagaláns inexistente
inexplicable, inexplicables, que no se pot explicá inexplicable, inexplicables
Infamán (infámia) Infamando, infamante (infamia)
Infámia, infámies infamia, infamias - iniquidad, afrenta, deshonor, abyección, baldón, depravación, ignominia, indignidad, mácula, ofensa, ruindad, vileza
infán, infáns, infanta, infantes infante, infantes, infanta, infantas
infánsia, cuan eres chiquet o sagalet infancia
infantil, infantils infantil, infantiles
infart, infarts (de cor) infarto, infartos
infectá, infectás infectar, infectarse
infectabe, infectáe infectaba
infectada, infectades infectada, infectadas
infectat, infectats Infectado, infectados
infelís, infelísos infeliz, infelices
infelismen infelizmente
infelissidat infelicidad
inferí, vore deduí inferir
inferió, inferiós inferior, inferiores
infern, inferns infierno, infiernos
infestá, infestás – invadí, tíndre una plaga, exténdres, omplí, saquejá infestar, invadir, plagar, colmar, extender, llenar, saquear
infestat, infestats infestado, infestados
infiarn (Valjunquera) infierno
infiel, infiels infiel, infieles
infinidat infinidad
infinitamen infinitamente
infinitiu de un verbo, per ejemple, cantá infinitivo
inflamá inflamar
inflamabe inflamaba
inflamassió, congestió, unfló, tumefacsió, flemón, tumor, gaburro, abscesso, gra inflamación, congestión, hinchazón, tumefacción, flemón, panadizo, tumor, absceso, grano
inflamat inflamado
influánsia, influénsia influencia
influánsies influencias
Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia influenciar
influensiable, influensiables influenciable, influenciables
Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren informar
informabe informaba
informáli informarle
informám informarme
infórmam infórmame
informán (g) informando, informante
informarém informaremos
informassió, avís, reportaje, testimoni, comunicassió, aclarassió, adverténsia, assessoría, averiguasió, indagasió información, aviso, reportaje, testimonio, comunicación, aclaración, advertencia, asesoría, averiguación, indagación
informat, informats informado, informados
informáuli, informáulo informadle, informadlo
informe, informes informe, informes
informen informan
informo informo
infundí, inspirá, insuflá, animá, comunicá, inculcá infundir, inspirar, insuflar, animar, comunicar, inculcar
infundit, infundits infundido, infundidos
Ingén , ingéns, colossal, monumental, enorme, inméns, descomunal, grandiós, gigán, titánic ingente, ingentes, colosal, monumental, enorme, inmenso, descomunal, grandioso, gigantesco, titánico
ingeniá, ingeniás ingeniar, ingeniarse
ingeniabe ingeniaba
ingeniaríe ingeniaría
ingéniat ingéniate
Ingenié, ingeniero, ingeniés, ingenieros ingeniero, ingenieros
ingeniós, grassiós, agut, ocurrén, salat, clarividén, cómic, chispeján, inteligén, perspicás, sutil, avispat, listo, espabilat ingenioso, gracioso, agudo, ocurrente, salado, clarividente, cómico, chispeante, inteligente, perspicaz, sutil, avispado, listo
Ingeniosa, ingenioses ingeniosa, ingeniosas
íngles, íngle, “entrecuix” ingles
inglés, inglesos inglés, ingleses
inglesa, ingleses inglesa, inglesas
Ingrata, ingrates Ingrata, ingratas
ingratitut ingratitud
ingrés, ingresos ingreso, ingresos
ingresá ingresar
ingresada ingresada
ingresáe, ingresabe ingresaba
ingresáen, ingresaben ingresaban
ingresála ingresarla
ingresaríe ingresaría
ingresat ingresado
ingresen ingresan
ingresos (que tú) Que tú ingreses
inimaginable inimaginable
ininteligible, ininteligibles, que no se pot enténdre, com un de Olot parlán mentres minge polvoróns ininteligible
iniquidat, ignomínia, injustíssia, perversidat, vilesa, infámia, maldat – Estes paraules les fan aná mol los masovés de Queretes, com per ejemple : Quina iniquidat, mo se han aflamat les bajoqueres ! Quina ignomínia, mo se han agostejat los sigróns ! iniquidad, ignominia, injusticia, perversidad, vileza, infamia, maldad
inissi inicio
inissiá, inissiás iniciar, iniciarse
inissiadora iniciadora
inissial inicial
inissials iniciales
inissiativa, inissiatives iniciativa, iniciativas
iníssie inicia
inissio inicio
inissis inicios
injuriabe injuriaba
Injuriat, injuriats injuriado, injuriados
injúries injurias
injustamen injustamente
injustes injustas
injustíssia injusticia
inmediat, inmediats inmediato, inmediatos
inmediatamen inmediatamente
inméns, inmensos inmenso, inmensos
inmersió, inmersións inmersión, inmersiones
inminén inminente
inminénsia inminencia
inmobiliaria, inmobiliaries inmobiliaria, inmobiliarias
inmoderada, inmoderades inmoderada, inmoderadas
inmoderadamen, sense moderassió inmoderadamente
inmoderat, inmoderats inmoderado, inmoderados
inmortal, inmortals inmortal, inmortales
inmóvil, inmóvils inmóvil, inmóviles
inmundíssies inmundícias
inmunidat, inmunidats inmunidad, inmunidades
innessessari, innessessaris innecesario, innecesarios
innovadó, innovadós innovador, innovadores
inoculá, apegá, contagiá, contaminá, penetrá, transmití inocular, contagiar, contaminar, penetrar, transmitir
inoportunidat inoportunidad
inossén, inosséns inocente, inocentes
inossénsia inocencia
inossenta inocente (ella)
inossentes inocentes (ellas)
inquietá inquietar
inquietán inquietante
inquietát inquietado
inquiete inquieta
inquieto, inquietos inquieto, inquietos
inquietut inquietud
inquina, inquines inquina, inquinas
inquissidó, inquissidós inquisidor, inquisidores
insalvable, insalvables insalvable, insalvables
insecte, insectes insecto, insectos
insegura, insegures insegura, inseguras
insendi, insendis, insendio, insendios incendio, incendios
insensall, ensenall, (incensallo) per a enséndre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be), clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha, burufalla para encender el fuego, ramitas, tea, etc
insensato, insensatos insensato, insensatos
insensibilidat insensibilidad
insert incierto
insertes inciertas
insessán incesante
insignificánsia, nimiedat, menudénsia, chuchería, futilidat, tontería, tontada, trivialidat, bagatela, fruslería insignificancia, nimiedad, menudencia, chuchería, futilidad, nadería, tontería, trivialidad, zarandaja, bagatela, baratillo, fruslería
insinuáli insinuarle
insinuat insinuado
insistén, insisténs – Lo gat pesat se emporte la rata insistente, insistentes – el gato pesado se lleva la rata
insistenmen insistentemente
insisténsia, persisténsia, reiterasió, tossudés, obstinassió, machaconería, empessinamén, porfía, terquedat, lata, tabarra insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez, lata, tabarra
Insistí – insistíxgo o insistíxco, insistíxes, insistíx, insistím, insistíu, insistíxen – insistiguéra – insistiré – insistiría insistir
Insistixco insisto
insitá incitar, inducir, estimular, instigar, avivar, azuzar, empujar, apremiar, pinchar, espolear, soliviantar, importunar, acuciar, provocar, excitar, insinuar, tentar, calentar, revolucionar, perturbar, interesar, atraer, seducir, sugerir
insitada, insitades incitada, incitadas
insitánlo incitándole, incitándolo
insitánlos incitándoles, incitándolos
insitassió incitación, inducción, predisposición, aliciente, persuasión, reto, tentación, provocación, exhortación, instigación, seducción, apremio
insitat, insitats incitado, incitados
insolén, insoléns insolente, desvergonzado, atrevido, arrogante, deslenguado, petulante, procaz, descarado, descocado, fresco, jactancioso, presumido
insolénsia insolencia
insólita, insólites insólita, insólitas
insómnio, cuan no pots dormí (vore ensomiá) insomnio
insoportable, insoportables, que no se poden soportá o aguantá insoportable, insoportables
inspecsió, inspecsións inspección, inspecciones
inspecsioná inspeccionar
inspectó inspector
inspirá inspirar
inspirá inspirar
inspirabe inspiraba
inspirada, inspirades inspirada, inspiradas
inspirassió, com díe lo matarranyenc Paco Escudero, que la inspirassió t´agarro treballán; a tú, perque a mí no m´agarrará may treballán inspiración, estro, iluminación, lira, arrebato, entusiasmo, musa, numen, sugerencia, sugestión, vena, excitación, soplo, aspiración, inhalación, respiración, henchimiento
inspiren inspiran
instabe instaba
instalá instalar
Instalá – instalo, instales, instale, instalém o instalám, instaléu o instaláu, instálen – instalára – instalaré – instalaría instalar
instalada, instalades instalada, instaladas
instalarán instalarán
Instalaría Instalaría
instalás instalarse
instalassió, instalassións instalación, instalaciones, montaje, construcción, ubicación, emplazamiento, establecimiento, instauración, entronización, inclusión, fundación, puesta en marcha
instalat, instalats instalado, instalados
instalo instalo
Instán – de tems – vore instá: animá an algú Instante – instando
instáns instantes
Instánsia, instánsies – rog, ruego, solissitut, súplica, apelassió, memorial, arbitri, escrit, informe, ofissi, petissió instancia, instancias, ruego, solicitud, súplica, apelación, memorial, arbitrio, escrito, informe, oficio, petición
inste insta
instín, intuissió, flat (olfato), impuls, reflejo, automatisme, corassonada, estimativa, natural, naturalesa, propensió, inclinassió instinto, intuición, olfato, impulso, reflejo, automatismo, corazonada, estimativa, natural, naturaleza, propensión, inclinación
instintivamen instintivamente
institussió, com la ICF, institussió cultural de la franja del meu cul, institussións institución, instituciones
instrucsió, instrucsións instrucción, instrucciones
instruít, instruíts instruido, instruidos
instrumén, instruméns, com la trompeta del trompetero o trompeté Francisco Celma Tafallatafalleta y la seua tompeta instrumento, instrumentos
instrumental instrumental
insult (la t final se pronúnsie), insults insulto, insultos
insultá insultar
insultabe insultaba
insultán (g) Insultando – insultante
insultat, insultats insultado, insultados
insultéu insultáis
insulto (yo) insulto
insustansial, que no té ni suc ni muc, sosso, insípit, anodino, insulso, vano, fofo, buit, trivial, vulgar insustancial, soso, insípido, anodino, insulso, vano, hueco, vacuo, vacío, trivial, vulgar, fútil
integrá integrar
integral, integrals integral, integrales
íntegramen íntegramente
integrán, integráns integrante, integrantes
integren integran
intelecto, inteligénsia intelecto, inteligencia
intelectual intelectual
intelectuals intelectuales
inteligén, inteligéns inteligente, inteligentes
inteligénsia, intelijánsia inteligencia
intemperie, al ras, destemplansa, exterió, a fora, al aire libre intemperie, al raso, destemplanza, exterior, fuera, al aire libre
intensa, intenses intensa, intensas
intensamen intensamente
intensidat, magnitut, poténsia, passió, entussiasme, apassionamén, veheménsia, exaltassió, grado, energía, forsa, vigor intensidad, magnitud, potencia, pasión, entusiasmo, apasionamiento, vehemencia, exaltación, grado, energía, fuerza, vigor
intensió, intensións intención, intenciones
intensíssim, intensíssims intensísimo, intensísimos
intensíssimamen, en molta intensidat intensísimamente
intensiu, intensius intensivo, intensivos
inténta intenta
Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - preténdre, procurá, tratá de, voldré fé, aspirá a, dessichá, probá a, proyectá, tantejá intentar, pretender, procurar, tratar, querer, aspirar, desear, probar, proyectar, tantear
intentabe intentaba
intentabem, intentáem intentábamos
intentaben intentaban
intentán (g) intentando
intentarán intentarán
intentat, intentats intentado, intentados
intentáu, intentéu intentarlo, intentáis
intente intenta
intento intento
Intentos – que tú intentos Intentos – que tú intentes
interdissiplinari, interdissiplinaris, com la lingüística y la sossiología interdisciplinario, interdisciplinarios
interés, interesos interés, intereses
Interés, interesos Interés, Intereses
interesá, complaí, contentá, encantá, deleitá, alegrá, cautivá, atráure, seduí, hechisá, enchisá, arrebatá, entusiasmá, embelesá, embriagá, absorbí interesar, atraer, agradar, apasionar, cautivar, prendar, sugestionar, fascinar, hechizar
interesaríe, interessaríe interesaría
interesás interesarse
interesat interesado
Interesats, interessats interesados
interessám interesarme
interessán interesante
interessanta (ella) interesante
interesse interesa
interesse interesa
interesso intereso
interfono, telefonet de la comunidat interfono, telefonillo de la comunidad
interió, interiós interior, interiores
interiorisme interiorismo
interiormen interiormente
interiós interiores
interlocutó, interlocutós interlocutor, interlocutores
intermediari, intermediaris intermediario, intermediarios
intermicha, intermija intermedia
intern, interns, interno, internos interno, internos, internado, internados
interna, internes interna, internas
internabe internaba
internada, internades internada, internadas
internat, internats – seminari aon va está l´agüelo Sebeta internado, internados – seminario
internes internas
interpretassió, interpretassións del grupo de teatro fem riure (o no) de Valderrobres interpretación, interpretaciones
interrogá interrogar
interrogán interrogante
interrogán (g) interrogando
interrogáns interrogantes
interrogat interrogado
interrogatiu, interrogatius, quí, cóm, qué, cuán, per qué ... interrogativo, interrogativos
interrogatori, interrogatoris interrogatorio, interrogatorios
interromprán, (interrumpirán) interrumpirán
interrómpre (interrumpí) – interrumpixgo o interrumpixgo, interrumpíxes, interrumpíx, interrumpím, interrumpíu, interrumpíxen – interrómpego, interróms, interróm, interrumpím, interrumpíu, interrumpíxen interrumpir
interrumpí (vore interrómpre) interrumpir
interrumpit, interromput interrumpido
interrumpits, interromputs interrumpidos
interrumpíx interrumpe
interrupsió, interrupsións interrupción, interrupciones
intersedí intercedir
intervé interviene
intervenen intervienen
Interveníe Intervenía
intervensió intervención
intervensións intervenciones
intervindre intervenir
intervinguda, intervingudes intervenida, intervenidas
intervinguere interviniera, interviniese
íntim, íntims – Matarraña íntim íntimo, íntimos
íntima, íntimes íntima, íntimas
íntimamen íntimamente
intimat intimado
intimidat intimidad
Intoxicá, intocsicá – intoxico, intoxiques, intoxique, intoxiquém o intoxicám, intoxiquéu o intoxicáu, intoxíquen – intoxicára – intoxicaré – intoxicaré intoxicar
intoxicás intoxicarse
intoxico intoxico
intranquil, intranquils intranquilo, intranquilos
intranquilidat intranquilidad
intransferible intransferible
intransigén intransigente
intrigá intrigar, Conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, maquinar, tramar, maniobrar
intrincá intrincar, complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar
introduí, embutí, farsí (rellená) introducir, embutir, rellenar
introduím introducirme
introduín (g) introduciendo
introduís introducirse
introduixco introduzco
introduíxen introducen
intrús, intrusa, entrometut, entrometuda, inoportú, inoportuna, trepadó, trepadora, trepa, forasté, forastera, forasté, forastera, forano, forana, ajeno, ajena intruso
intrusos intrusos
intuissió, instín, visió, flat (olfato), ull, vista, perspicássia, sagasidat, clarividénsia, pressentimén - vislumbrá, barruntá intuición, instinto, visión, olfato, ojo, perspicacia, sagacidad, clarividencia, presentimiento, vislumbre
intuíxco intuyo
inundá inundar
inundabe inundaba
inundat inundado
inussitadamen inusitadamente
inussitades inusitades
inútilmen inútilmente
invadí invadir
invadida, invadides invadida, invadidas
invadíe invadía
invadíen invadían
invadit, invadits invadido, invadidos
invadix invade
Invadixen invaden
invalidés invalidez
invasió, invasións invasión, invasiones
invén, invento, invéns, inventos invento, inventos
invensible, que no se pot vénse invencible
invensió, invensións invención, invenciones
inventá, inventás inventar, inventarse
inventabe inventaba
inventaben inventaban
inventat, inventats inventado, inventados
invento, inventos invento, inventos
invern, hivern invierno
inversa (a la) inversa
invertit, invertits invertido, invertidos
investigá investigar
investigadó, investigadós investigador, investigadores
investigán (g) investigando
investigasió, investigassió, investigasións, investigassións investigación, investigaciones
investigat, investigats investigado, investigados
inviarn invierno
invissible, que no se pot vore, com lo que porte lo heliotropo a damún – invissibles invisible, invisibles
invitá, vore convidá invitar
invitabe, invitáe invitaba
invitaben, invitáen invitaban
invitála invitarla
invitáls invitarlos
invitám invitarme
invitaríe invitaría
invitassió, invitassións invitación, invitaciones
invitat, invitats, convidat, convidats invitado, invitados, convidado, convidados
invitátos invitaros
invitats invitados
invite invita
inviten invitan
inviton inviten
invocá invocar
invocabe invocaba
invocán (g) invocando
involuntaria involuntaria
involuntariamen, sense volé, sense voluntat de féu involuntariamente
ira, rábia ira, rabia
ironía ironía
irónic, irónics irónico, irónicos
irrassional irracional
irrassionals irracionales
irreal, que no es real, de verdat irreal
irreals irreales
irregulá irregular
irregulá irregular
irregularidat irregularidad
irregularidats irregularidades
irregulás irregulares
irrepetible, que no se pot repetí irrepetible
irreversible, que no se pot torná al estat de abáns irreversible
Irritá – diu un árbit : no me tocos lo pito que me irrito irritar
irritán (g) Irritando – irritante
irritare irritara, irritase
irritat, irritats (los ulls per ejemple) irritado, irritados
ís, ix sale
isla, isles isla, islas
isleta, isletes isleta, isletas – islita, islitas
isque, ixque salga
isquere, ixquere saliera, saliese
isquiarra izquierda
isquiarro izquierdo
íssen, íxen salen
ísses, íxes sales
issí, eixí, ixí salir
issíen, ixíen, eixíen salían
itálic itálico
itálics itálicos
itinerari, itineraris itinerario, itinerarios
ix sale
ixa esa
ixco salgo
íxe ese
ixe, eixe ese
íxen salen
íxes sales
ixí, eixí , ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen salir
ixida, eixida salida
ixidó saliente
ixidós salientes
ixíe salía
ixíen salían
ixím salimos
ixín (g) saliendo
ixínli saliéndole
ixiré saldré
ixirém saldremos
ixiríe saldría
ixíssen, eixíssen de la carretera, ixíssen en la seua salirse de la carretera, con la suya
ixit salido
ixits salidos
ixíu salís
ixo, aixó esto
ixos, eixos estos
ixque salga
ixquém salgamos
ixquen salgan
ixquera saliera, saliese
ixquere (ell) saliera, saliese
ixqueren salieran, saliesen
íxques salgas