Mostrando las entradas para la consulta mascle ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mascle ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 17 de junio de 2018

Timó

Timó,

castellano tomillo, farigola català de Barchinona


Nombre común en español con el que se conocen a diversas plantas del género Thymus, de la familia de las labiadas (Lamiales : Lamiaceae).
El más común y conocido es 
Thymus vulgaris, que se emplea como condimento y como planta medicinal. Los tomillos son plantas perennes, de tallo leñoso, de escasa altura, que viven en suelos pobres y pedregosos de regiones secas. Sus hojas son diminutas y poseen esencias aromáticas.




2. TIMÓ m. || 1. Farigola   https://oc.m.wiktionary.org/wiki/pòta


Del latin fericula («planta sauvatja»).

|| 1 (Solsonès, Urgell, Ll., Segarra, La Litera, Conca de Barberà, Ribera d'Ebre, País Valencià); cast. tomillo.

Tot hom qui tayl timó, eura ne salse de altri, que pach de ban II sous, doc. a. 1393 (BABL, xii, 195). (N. E. Esta tilde de timó parece que se la han inventado.)


Saboriga e sàluia e ginesta e orengua e timó e ruda,
Micer Johan 324. Ab cendra de timons crematz, Tres. Pobr. 32. Sobre el timó i l'agrella, Carner Monj.10. || 2. Tomaní (Alt Empordà, Garrotxa, Montseny); cast. cantueso. || 3. a) Timó blanc o Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie capitatum (Horta, Corbera d'Alzira, Riba-roja).
—b) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie polium (Tivissa, Horta, Corbera d'Alzira).
—c) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie luteum (Berga, Garrotxa, Conca de Barbera), La mateixa subespècie s'anomena timó ver (Terra Alta, ap. Masclans Pl. 201).
—d) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium aureum (Vayreda Cat. Flòr. 418). || 4. a) Timó mascle: futàcia de l'espècie Dictamnus hispanicus (Batea, ap. Masclans Pl. 201).
—b) Timó reial o Timó de llei: rutàcia de l'espècie Dictamnus albus; cast. fresnillo. (V. gitam).


|| 5. Timó negre (Ripollès, Garrotxa) o Timó de prat (val.): serpoll. 

|| 6. Timó de jardí: sajolida. Etim.: del llatí *thymōne derivat de thymus, mat. sign. 


Timó, per a llaurá, camatimó.

CAMATIMÓ m. Barra llarga que forma la part anterior de l'arada i va unida directament a l'aixanguer del jou; cast. timón.

Que tot hom... puxa tallar o fer tallar camatimons, dentals et mànechs de xada, doc. a. 1341 (BABL, xi, 411). Dos quamatimons, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Fon.: kamətimó (Vic, Barc., Igualada, Eiv.); kamatimó (Ll., Pla d'Urgell, Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestrat). Etim.: compost de cama i timó.

http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b10fp286.gif


Peça plana de fusta o de metall que va articulada verticalment a l'extrem de popa d'una nau o d'una altra embarcació, i que, girant a dreta o a esquerra a voluntat del qui la governa, fa que el vaixell es desviï cap a una o altra direcció; cast. timón. 


Barcha ab timó, doc. a. 1252 (RLR, iv, 256). Los mariners... meten a les naus e als lenys timons per tal que vajen dret per la mar, Llull Cont. 117,


2. Lo maestre qui fa la nau... si conexensa no n'avia, posaria lo timó per arbre e l'arbre per timó, Llull Cont. 266, 19. 

Nau o leny qui per fortuna de mal temps perdrà alguna exàrcia, axí com són timons e timoneres, Consolat, c. 65. Y amayna tantost fallint lo timó, Proc. Olives 610. Maneig de timó ni vela | aquell mercader no en sap, Costa Trad. 101. 

Timó de canya: el que es mou mitjançant l'arjau, sia a mà, sia amb guardins. Timó de roda: el que es mou per la rotació d'una roda proveïda de mànecs perquè el timoner la pugui moure fàcilment. Timó de caixa: que té unes peces de fusta a manera de caixó que defensen els guardins. Dos timons de caxa e lo gobern de rode, doc. a. 1433 (Arx. Patriarca de Val.). La galera de Tirant e l'altra... no pogueren prendre en la illa, ans romperen los timons de caxa, Tirant, c. 281. IV timons, ço és, II de roda e II de caxa, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Gira 'l govern, | ferma e baxa | timons de caxa, Spill 12754. Timó de taló: el que té la cara de proa recta i la de popa corbada. Timó de rella: el que té una prolongació a la part baixa en direcció a proa, la qual prolongació sobrepassa la línia baixa de la quilla (Val., ap. Misc. Fabra 321). Fer timó: estar un home vora la canya o la roda del timó per dirigir aquest. Canviar el timó: tirar la canya del timó a la banda oposada a aquella en què estava. Servar el timó: dirigir-lo. Servau el timó ab tanta prudència, Passi cobles 4. per anal.: 


a) Peça plana mòbil, situada a la part posterior del buc d'una aeronau, que serveix per a mantenir o modificar la direcció d'aquesta.


—b) Instrument o peça amb què es governa el moviment d'una màquina.


 || 2. Espigó de carro (Cerdanya); cast. timón. Timó forcat: Temo furcatus, Pou Thes. Puer. 57. Los dos brassos del timó de una carreta, Lacavalleria Gazoph.


 || 3. Espigó d'arada (val.); cast. timón. 


 || 4. fig. Govern, direcció d'una activitat, d'un negoci, etc. Vós l'excellent sou timó de ben viure, Trobes V. Maria [190]. Has sabut trobar el timó de la vida, Oller Febre, i, 29. 


 || 5. fig. Nas gros. ¿Quant t'han d'escapsar es nas? ¿No estàs empeguehit de passetjar aquest timó?, Roq. 14. 


Etim.: del llatí temōne, mat. sign. ||1.


domingo, 16 de abril de 2017

Timó

Timó 


Tomillo

timó, tomillo

timó, tomillo, rama


TIMÓ m.



timó, fusta, barco

|| 1.   Peça plana de fusta o de metall que va articulada verticalment a l'extrem de popa d'una nau o d'una altra embarcació, i que, girant a dreta o a esquerra a voluntat del qui la governa, fa que el vaixell es desviï cap a una o altra direcció; cast. timón.
Barcha ab timó, doc. a. 1252 (RLR, iv, 256). Los mariners... meten a les naus e als lenys timons per tal que vajen dret per la mar, Llull Cont. 117, 2. Lo maestre qui fa la nau... si conexensa no n'avia, posaria lo timó per arbre e l'arbre per timó, Llull Cont. 266, 19. Nau o leny qui per fortuna de mal temps perdrà alguna exàrcia, axí com són timons e timoneres, Consolat, c. 65. Y amayna tantost fallint lo timó, Proc. Olives 610. Maneig de timó ni vela | aquell mercader no en sap, Costa Trad. 101. Timó de canya: el que es mou mitjançant l'arjau, sia a mà, sia amb guardins. Timó de roda: el que es mou per la rotació d'una roda proveïda de mànecs perquè el timoner la pugui moure fàcilment. Timó de caixa: que té unes peces de fusta a manera de caixó que defensen els guardins. Dos timons de caxa e lo gobern de rode, doc. a. 1433 (Arx. Patriarca de Val.). La galera de Tirant e l'altra... no pogueren prendre en la illa, ans romperen los timons de caxa, Tirant, c. 281. IV timons, ço és, II de roda e II de caxa, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Gira 'l govern, | ferma e baxa | timons de caxa, Spill 12754. Timó de taló: el que té la cara de proa recta i la de popa corbada. Timó de rella: el que té una prolongació a la part baixa en direcció a proa, la qual prolongació sobrepassa la línia baixa de la quilla (Val., ap. Misc. Fabra 321). Fer timó: estar un home vora la canya o la roda del timó per dirigir aquest. Canviar el timó: tirar la canya del timó a la banda oposada a aquella en què estava. Servar el timó: dirigir-lo. Servau el timó ab tanta prudència, Passi cobles 4. per anal.: a) Peça plana mòbil, situada a la part posterior del buc d'una aeronau, que serveix per a mantenir o modificar la direcció d'aquesta.—b) Instrument o peça amb què es governa el moviment d'una màquina.
|| 2. Espigó de carro (Cerdanya); cast. timón. Timó forcat: Temo furcatus,Pou Thes. Puer. 57. Los dos brassos del timó de una carreta, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Espigó d'arada (val.); cast. timón.
|| 4. fig. Govern, direcció d'una activitat, d'un negoci, etc. Vós l'excellent sou timó de ben viure, Trobes V. Maria [190]. Has sabut trobar el timó de la vida, Oller Febre, i, 29.
|| 5. fig. Nas gros. ¿Quant t'han d'escapsar es nas? ¿No estàs empeguehit de passetjar aquest timó?, Roq. 14.
    Etim.: del llatí temōne, mat. sign. ||1.

2. TIMÓ m.

|| 1. Farigola || 1 (Solsonès, Urgell, Ll., Segarra, La Litera, Conca de Barberà, Ribera d'Ebre, País Valencià); cast. tomillo. Tot hom qui tayl timó, eura ne salse de altri, que pach de ban II sous, doc. a. 1393 (BABL, xii,195). Saboriga e sàluia e ginesta e orengua e timó e ruda, Micer Johan 324. Ab cendra de timons crematz, Tres. Pobr. 32. Sobre el timó i l'agrella, Carner Monj.10.
|| 2. Tomaní (Alt Empordà, Garrotxa, Montseny); cast. cantueso.
|| 3. a) Timó blanc o Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie capitatum (Horta, Corbera d'Alzira, Riba-roja).—b) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie polium (Tivissa, Horta, Corbera d'Alzira).—c) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie luteum (Berga, Garrotxa, Conca de Barbera), La mateixa subespècie s'anomena timó ver (Terra Alta, ap. Masclans Pl. 201).—d) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium aureum (Vayreda Cat. Flòr. 418).
|| 4. a) Timó mascle: futàcia de l'espècie Dictamnus hispanicus (Batea, ap. Masclans Pl. 201).—b) Timó reial o Timó de llei: rutàcia de l'espècie Dictamnus albus; cast. fresnillo. (V. gitam).
|| 5. Timó negre (Ripollès, Garrotxa) o Timó de prat (val.): serpoll.
|| 6. Timó de jardí: sajolida. Saduricha
    Etim.: del llatí *thymōne derivat de thymus, mat. sign. ||1.

Thymus es un género con alrededor de 1500 especies[2] de plantas aromáticas herbáceas y perennes, conocidas comúnmente como tomillo, de la familia de las teneadas (Lamiaceae). Son nativas de las regiones templadas de Europa, África del Norte y Asia. Varios miembros del género, entre los cuales el más conocido y especie tipo es Thymus vulgaris, se cultivan como condimento y planta ornamental

viernes, 3 de diciembre de 2021

DVA, Borao, I

IBÓN. a. Laguna formada de manantiales o arroyos: tiene alguna analogía con la palabra libón, y no se ha admitido por la Academia sino en su última edición.

IMBURSACIÓN. a. Acción y efecto de imbursar o insacular. (in bursa, en la bolsa; in saco)

IMBURSAR. a. Insacular.

IMPLAZ. n. Úsase en la frase de mi buen implaz, equivalente a de mi buen grado. (Mi piace; s’il vous plait; si us plau)

INDIGNARSE. d. Enconarse las llagas o heridas.

INFANTE. p. Corista de corta edad en las catedrales y otras iglesias: seise.

INFIERNO. p. Pilón a donde van las aguas que se han empleado en escaldar la pasta de la aceituna: es provincial de Navarra y Aragón, y sólo se halla como tal en la última edición de la Academia.

INGENIO. d. Fábrica dónde se elabora la cera: la Academia dice que cualquier máquina en la mecánica o la guerra.

INQUISIDOR. a. Cada uno de los jueces bienales nombrados por el rey, el lugarteniente o los diputados para inquirir los contra fueros del Vice-canciller, Regente de la Chancillería, Asesor del Gobernador y Oidores. - n. Cada uno de los cuatro que instruían proceso contra el Justicia o sus lugartenientes, reservándolo al fallo de las Cortes a quien lo presentaban como greuge.

INTERMEDIOS. n. Campos o trechos que están entre otros.

INTIMA. d. Acto de apenar.

INTRAMARINO. n. Del tronco paterno: se dice bienes libres, intramarinos o del tronco paterno.

INVENTARIO. d. Uno de los cuatro procesos forales, que consistía en hacer la descripción o embargo de los bienes muebles y papeles para que, al amparo de toda violencia, dedujesen las partes su derecho.

IRASCO. d. Macho cabrío: el mismo significado tiene en Navarra. (choto, mascle de la cabra; mascle de salvache, capra hispánica; cabrón

IRASCO. d. Macho cabrío: el mismo significado tiene en Navarra. (choto, mascle de la cabra; mascle de salvache, capra hispánica; cabrón)


IVIERNO. n. Invierno: conforma mejor con la etimología latina, así como las voces castellanas anticuadas ivernal e ivernar. (Ivern, invern).

martes, 25 de abril de 2017

choto

choto


XOTO m. 
|| 1. Mascle de cabrum de pocs mesos d'edat, fins que té un any (Calasseit, País Valencià); cast. choto, cabrito. 
|| 2. Nom amb què les mares designen llurs fillets per acaronar-los (val. meridional). 
|| 3. Plor fort i insistent d'un xiquet menut (val.); cast. berrenchín.
    Fon.: 
ʧóto ʧɔ̞́to (Calasseit, val.).
    Etim.: 
pres de l'aragonès chotomat. sign. ||1, o deformació del cat. xot per influència de choto.



choto, ta

De or. onomat., por el ruido que hace al mamar.
1. m. y f. Cría de la cabra mientras mama.
2. m. y f. ternero.
estar como una chota

1. loc. verb. coloq. estar como una cabra.

choto, cabra doméstica, Beceite, Beseit, mascle, pirineos

choto, cabra doméstica, Beceite, Beseit, mascle

choto, cabra hispánica, Beceite, Beseit, Ibex, mascle, salvache

viernes, 17 de mayo de 2024

Lexique roman; martz - Massar


Martz, s. f., lat. martes, marte, martre.

Selhas que semblon martz

Mudan soven lur colors.

Serveri de Girone: Pus semblet.

Celles qui ressemblent à marte changent souvent leurs couleurs. 

CAT. ESP. PORT. Marta. IT. Martora. (chap. Marta, Martes martes, de la familia de la mustela y del furó, mustelidae.)

Marta, Martes martes, de la familia de la mustela y del furó, mustelidae.

Marvier, Marver, adj., alerte, prompt.

Trameton los messatges ben coitos e marviers. 

Fan trabuquetz dobles e firens e marvers. Guillaume de Tudela.

Ils transmettent les messages bien pressés et alertes.

Font trébuchets doubles et frappants et prompts.

2. Marves, adv., immédiatement, promptement.

Diguas li m qu' a tal domna sopley, 

Que jurar pot marves sobre la ley 

Que 'l genser es del mon e 'l plus corteza. 

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Dites lui moi qu'à telle dame je suis soumis, qu'il peut jurer immédiatement sur la loi qu'elle est la plus belle du monde et la plus courtoise. 

Adv. comp. Ar es perdut qui de marves no pren.

H. Brunet: Pois l' adrechs. 

Maintenant est perdu qui sur-le-champ ne prend pas.

3. Marvir, v., presser. 

Marvir, amarvir. Leys d'amors, fol. 102. 

Presser, donner sur-le-champ.

4. Amarvir, v., donner sur-le-champ, remettre immédiatement.

Una mot bela rauba e un palafre bai 

Li a fait amarvir.

Guillaume de Tudela. 

Une moult belle robe et un palefroi bai lui a fait donner sur-le-champ.

Voyez amarvir.


Maschar, Machar, v., du lat. masticatus, mâcher, broyer.

Peyshos cassans los autres han plus fortas dens..., algus autres las han mendres, empero plus espessas et unidas, et may talhans per maschar sopte lor pastura. Eluc. de las propr., fol. 155.

Poissons chassants les autres ont plus fortes dents..., quelques autres les ont moindres, mais plus épaisses et unies, et plus tranchantes pour mâcher promptement leur pâture.

Am beure aiga, o en machar pa.

Macharas sel morcel.

Liv. de Sydrac, fol. 81.

A boire eau, ou à mâcher pain.

Tu mâcheras ce morceau. 

Part. pas. Maschat entre dens, es mol.

(chap. Mastegat entre les dens, es moll.)

Que la vianda sia maschada. 

Eluc. de las propr., fol. 199 et 42.

Mâché entre dents, il est mou.

Que la nourriture soit mâchée.

Substantiv. Sanglotiras ses pus lo machat. Liv. de Sydrac, fol. 81.

Tu avaleras sans plus le mâché. 

ESP. Mascar. PORT. Mastigar. IT. Masticare.

2. Mastegar, v., mâcher, broyer.

No li fassas per forsa mastegar alcuna causa.

(chap. No li faigues per forsa mastegá cap cosa : res.)

Eluc. de las propr., fol. 67.

Ne lui faites par force mâcher aucune chose.

Part. pas. Un pauc de sal autresi

En vostra bocca mastegat. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Un peu de sel pareillement broyé dans votre bouche. 

CAT. Mastegar. ESP. Masticar. PORT. Mastigar. IT. Masticare.

(chap. Mastegá: mastego, mastegues, mastegue, masteguem o mastegam, masteguéu o mastegáu, masteguen; mastegat, mastegats, mastegada, mastegades.)

3. Masticacio, Mastigacio, s. f., lat. masticatio, mastication.

Mastigacio, cum re no haia entre dens.

Deves la mastigacio.

Eluc. de las propr., fol. 93 et 14.

Mastication, quoiqu'il n'ait rien entre dents. 

Devers la mastication.

ESP. (mastigacion) Masticación. PORT. Mastigação. IT. Masticazione. (chap. Mastegassió.)

4. Mastiguatori, s. m., masticatoire.

Aministra guarguarismes e mastiguatoris. Trad. d'Albucasis, fol. 84. Administre gargarismes et masticatoires.

ESP. (masticatorio) PORT. Mastigatorio.

5. Mascarar, v., mâchurer, barbouiller.

Fig: Hom que sa lauzor declara, l' envelezish e la mascara.

Leys d'amors, fol. 119.

L'homme qui expose son éloge, l'avilit et le mâchure.

ANC. ESP. PORT. Mascarar. (chap. Mascará, mascarás : embrutá, per ejemple en lo fullí, carbó, carbonilla, etc.)


Masclar, s. m., hameçon.

Aquest peccat, es lo masclar e la linha ab que lo pescaire de yfern prend los peyssos. V. et Vert., fol. 20. 

Ce péché, c'est le hameçon et la ligne avec quoi le pécheur d'enfer prend les poissons.

(chap. Ham, hams. ESP. Anzuelo.)

Lo agüelo y lo Mar.

Mascle, s. m. lat. masculus, mâle. 

Sapchatz que antiquamen 

Hom contava lo naissemen 

De mascles, e de femnas, no.

(chap. Sapiáu que antigamén se contaben los naiximens de los mascles, y de les femelles, nol.)

Brev. d'amor, fol. 82.

Sachez qu' anciennement on comptait la naissance de mâles, et de femelles, non. 

ANC. FR. E oscist toz les mascles en la boche de l'espée.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 163. 

Tout mascle dont la char... ne sera pas retaillée.

Anc. Vers. de la Bible. Gloss. sur Joinville. 

- Adjectiv. Masculis es aquel que aperte a las masclas causas solamen.

Gramm. provençal.

Le masculin est celui qui appartient aux choses mâles seulement.

- Par extens. Masculin.

No i aura mais motz masclez.

P. Cardinal: Al nom del. 

Il n'y aura que des mots masculins.

Ieu ai motz mascles auzitz..., 

E motz femenis pauzatz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

J'ai entendu des mots masculins..., et j'ai posé des mots féminins. 

ANC. FR. Et quand un papillon volle autour de la belle,

Il crie, et veut sçavoir s'il est masle ou femelle.

Premières Œuvres de Desportes, fol. 188. 

CAT. Mascle. ESP. PORT. Macho. IT. Maschio. (chap. Mascle, mascles; contrari: femella, femelles.)

2. Masculin, adj., lat. masculinus, masculin.

Parlar vos ai de las paraulas masculinas e femininas.

Gramm. provençal. 

Je vous parlerai des paroles masculines et féminines.

Subst. Masculis es aquel que aperte a las masclas causas solamen.

Gramm. provençal.

Le masculin est celui qui appartient aux choses mâles seulement.

CAT. Masculí. ESP. PORT. IT. Masculino. (chap. Masculino o masculí, masculinos o masculins.)


Massa, s. f., lat. massa, masse, quantité, volume.

Trobet en sa via una gran massa d'aur. V. et Vert., fol. 75.

Trouva sur son chemin une grande masse d'or.

Mas tan gran massa n'y resta.

P. Cardinal: Qui ve gran. 

Mais si grande quantité il y en reste. 

Presentero li gran massa de cavalers. 

Tit. de 1178. Justel, pr. de la mais. de Turenne, p. 35. 

Lui présentèrent grande masse de cavaliers. 

ANC. FR. Li reis Alred ki ert dedenz

Od grant masse de ses parenz 

Kuida desfendre la cité.

Roman de Rou, v. 6503.

CAT. Massa. ESP. Masa. PORT. IT. Massa. (chap. Massa, masses; cantidat, cantidats.)

- Adverb. Trop, beaucoup.

Ricx hom que massa vol traire.

Le Moine de Montaudon: Be m'enueia. 

Homme puissant qui veut trop amasser.

So respon l' amiran: Vassal, massa parlatz.

Roman de Fierabras, v. 2519. 

Ceci répond l'émir: Vassal, vous parlez trop. 

Ab massa d'autres encombriers.

G. Riquier: Be m degra. 

Avec beaucoup d'autres embarras.

CAT. Massa. (chap. Massa; massa poc; massa minjá, etc.)

2. Massis, Masis, adj., massif, plein.

De Joyosa lo fier Karles, rey de Paris, 

No 'l poc entamenar l' elme, tan fo masis.

Roman de Fierabras, v. 4780.

De Joyeuse le frappe Charles, roi de Paris, il ne lui put entamer le heaume, tant il fut massif. 

Ja que, per sa natura, sia massissa. Eluc. de las propr., fol. 157.

Bien que, par sa nature, elle soit massive.

Fig. Trobei pastora mestissa, 

De joi e de sen massissa.

Marcabrus: L' autr' ier.

Je trouvai pastourelle moyenne, de gaîté et de sens pleine.

ANC. FR. Tours séures et massices. Roman du Renart, t. IV, p. 157.

(chap. Torres segures y massises.)

CAT. Massis. ESP. Macizo. PORT. Massiço, maciço. IT. Massiccio. 

(chap. Massís, massisos, massisa, massises. Se fa aná tamé per a una cadena montañosa, com lo massís dels Ports de Beseit - Tortosa.)

3. Amassar, v., amasser, ramasser, rassembler, réunir.

Per aver amassar,

Volc Judas Deu renegar.

Giraud de Borneil: Honraz es hom. 

Pour amasser de l'avoir, Judas voulut renier Dieu. 

Sa maire calfava 'l forn, 

Et amassava l' issermen.

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

Sa mère chauffait le four, et ramassait le sarment. 

Ab sa gran ost que atrai et amassa.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn. 

Avec sa grande armée qu'il attire et rassemble. 

La vianda que hom manja s' amassa tota el estomac.

Liv. de Sydrac, fol. 80. 

La nourriture qu'on mange s'amasse toute dans l'estomac.

Fig. Qui tot bon pretz vol aver et amassa. 

B. de Ventadour: En amar. 

Qui toute bonne qualité veut avoir et réunit. 

CAT. Amassar. ESP. Amasar. IT. Ammassare. (chap. Amassá, per ejemple, fortuna. Reuní, ajuntá, etc.)

4. Amas, s. m., amas, tas, collection.

Singulars e d'un amas. 

Vos, flors humils, a cui fau mon amas 

De mos dictatz.

Leys d'amors, fol. 41 et 34. 

Singulier et d'un tas.

Vous, fleur modeste, pour qui je fais ma collection de mes compositions.

5. Amassament, Amassamen, s. m., amas, collection.

Qui 'n fai amassamen.

P. Cardinal: De selhs.

Qui en fait amas.

Seinhors, so es mos tesaurs e mos amassament.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Seigneur, c'est mon trésor et mon amas.

ANC. CAT. Amassament. ESP. Amasamiento. IT. Ammassamento.

(chap. Amassamén, amassamens.)

6. Amassaire, Amassador, s. m., thésauriseur.

Vos dic qu' es plus fins amaire,

Qu' el vostre qu' es amassaire.

T. d'Albertet et de Pierre: Peire.

Je vous dis qu'il est plus pur amant, que le vôtre qui est un thésauriseur.

Son larc donador

E just amassador.

P. Cardinal: Falsedatz.

Sont donneurs généreux et justes thésauriseurs. 

ANC. FR. On est bien aise d'ouïr ceulx qui se nomment amasseurs de sagesse. Amyot, trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 411.

Ne prisent rien que l'avare amasseur. 

Cl. Marot, t. II, p. 411. 

ESP. Amasador. IT. Ammassatore. (chap. Amassadó, amassadós, amassadora, amassadores; acaparadó, acaparadós, acaparadora, acaparadores; es com una formiga, es un formigueta.)


Massa, Maça, s. f., lat. massa, masse d'armes, massue. 

Voyez Muratori, Diss. 33; et Aldrete, p. 271.

Lo jayant una massa portava. Roman de Blandin de Cornouailles

Le géant portait une massue. 

Li dard e las massas e cotels e destral. Guillaume de Tudela. 

Les dards et les masses et couteaux et haches. 

Proverb. Fier petit colp de grieu massa.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 

Frappe petit coup de dure masse. 

CAT. Massa. ESP. Maza. PORT. Maça. IT. Mazza. (chap. Massa, masses. Apellit aragonés Maza, Maça.) 

2. Massola, s. f., massue, masse.

Porta pic e massola 

Don son gros abdui li malh.

Marcabrus: Quan la. 

Porte pic et massue dont les deux maillets sont gros.

(chap. Massola, massoles; per a cullí ameles va mol be una de goma en bon mánec. Tamé se diu com a insult: eres un massoles.)

3. Massador, s. m., assommeur, meurtrier.

Lengua forcat, massador,

Aquils fals escoutador.

B. Martin: Companho. 

Fourchés de langue, assommeurs, ces faux écouteurs.

4. Massar, v., frapper, taper.

Cum les buous mais excite a labor, aquel que ara cantan que... massan.

Eluc. de las propr., fol. 46. 

Puisque plus excite les boeufs au travail, celui qui laboure en chantant que... en frappant. 

Part. pas. Aze... es forment massat. Eluc. de las propr., fol. 236.

L'âne... est fortement frappé.

Dos jovens li demanen consell a Salomón, la un de cóm pot sé volgut, l´atre de cóm té que tratá a la seua dona malcreguda; al primé li respón que vullgue y al atre que vaigue al pon de la Oca.

sábado, 2 de marzo de 2024

Lexique roman; Felige - Profemnia


Felige, s. m., jaunisse.

Si vostr' auzel felige pren.

Cant auzel a felige.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau prend lu jaunisse.

Quand oiseau a jaunisse.

(chap. Grogó, coló groc, mal de feche, bilirrubina alta, icterissia, síntomes de una possible cirrossis.)

Grogó, coló groc, mal de feche, bilirrubina alta, icterissia, síntomes de una possible cirrossis

Felicitat, s. f., lat. felicitatem, félicité. 

En final felicitat.

Eluc. de las propr., fol. 1. 

En félicité finale. 

CAT. Felicitat. ESP. Felicidad. PORT. Felicidade. IT. Felicità, felicitate, felicidade.


Fem, Femp, s. m., lat. fimus, fumier.

Ol pus fort que fems en ort.

(chap. Fa una auló (pudó, pudina) mes forta que la del fem al hort o al horta.)

A. Daniel: Pus En Raimons.

Sent plus fort que fumier en jardin.

Del femps del gal i pauzaratz.

(chap. Del fem del gall hi posarás, ficarás.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous y poserez du fumier du coq.

So fems a greish de terra es competent.

Eluc. de las propr., fol. 239.

Son fumier est propre à engrais de terre.

CAT. Fems. ESP. Fimo (estiércol). IT. Fime, fimo.

(chap. Fem, fems. En Aragón se usa la palabra fiemo. La mayor concentración está en la DGA y sus direcciones.)

2. Fenta, Fenda, Fienda, s. f., fiente, excrément.

Am fenta de cabra.

(chap. En fem de cabra; merda.)

Pausa sobre aquela fenda de vacca humida.

Trad. d'Albucasis, fol. 9 et 68.

Avec fiente de chèvre. 

Pose sur celle-là fiente de vache humide. 

Per fienda cauda de porc. Liv. de Sydrac, fol. 117.

Far fiente chaude de porc.

CAT. Fempta. (N. E. Hay mucha en la ANC, IEC, AVL, Ascuma, etc.)

3. Femorier, Fermorier, s. m., fumier.

Cossi cant hom sent femorier.

P. Cardinal: Ieu non sai.

Comme quand on sent fumier.

Si com hom sent pudor de fermorier.

(chap. Aixina com se sen (s' aulore) la pudó del femé.)

P. Cardinal: Anc no vi.

Ainsi comme on sent puanteur de fumier.

ANC. FR. Du coc racunte ki munta 

Sour un femier, è si grata.

Marie de France, t. II, p. 62. 

Soit en palès, soit en femier.

Roman de la Rose, v. 5911.

CAT. Femer.

4. Femorie, Fomorie, s. m., fumier.

Per so femories no pudo en yvern.

Pudor d'alh escantish pudor de fomories.

Eluc. de las propr., fol. 268.

Pour cela fumiers ne puent pas en hiver. 

Puanteur d'ail éteint puanteur de fumier.

5. Femoras, s. m., tas de fumier.

Coma I gran femoras vil et aterrit que non gieta sinon ortigas.

V. et Vert., fol. 95.

Comme un grand tas de fumier vil et terreux qui ne produit sinon orties.

6. Femadura, s. f., engrais.

Fems a femaduras. Eluc. de las propr., fol. 234.

Fumier à engrais.

7. Femar, v., fumer.

Part. pas. Milgranier amar femat de fems porci.

(chap. Mangrané amarc femat de fem de gorrino, porc: ESP. porcino.)

Mangrané amarc femat de fem de gorrino

Eluc. de las propr., fol. 196.

Grenadier amer fumé de fumier de porc.

De la terra no femada. Cout. de Condom.

(chap. De la terra no femada: abonada.)

De la terre non fumée.

CAT. Femar. (chap. Femá (escampá fem): femo, femes, feme, femem o femam, feméu o femáu, femen; femat, femats, femada, femades; fematé, fematés, fematera, femateres : los que buscaben per les cases y carrés les sobres, lo fem, de la gen, normalmén la rica. Hau de lligí el femater” (en castellá) de Vicente Blasco Ibáñez.)


Feme, s. f., lat. femina, femelle, femme.

Li feme son desiron.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les femelles sont désireuses.

Adj. L'efan mascle o feme.

(chap. Lo chiquet mascle o femella : la chiqueta.)

Izarn: Diguas me tu.

L'enfant mâle ou femelle.

2. Femna, Femena, s. f., lat. femina, femme.

Ni hom ni femna, homes ni femnas. Tit. de 1059.

Si homme ni femme, hommes ni femmes. 

Dis mal de las femnas e d'amor. V. de Marcabrus. 

Dit mal des femmes et d'amour. 

De home sout e de femenas veuvas.

(chap. De home solt (solté) y de femelles viudes.)

V. et Vert., fol. 18.

D'homme libre et de femmes veuves.

Non deu forsar vezoa o alcuna femena de penre marit.

Statuts de Montpellier de 1204. 

Ne doit forcer veuve ou aucune femme de prendre mari.

ANC. ESP.

A esta buena femna quitala d' est dolor.

(MOD. A esta buena mujer quítala, líbrala de este dolor.)

V. de S. Domingo de Silos, cop. 301. 

Una femna flaquiella è prennada.

(MOD. Una mujer débil, debililla, flaquilla, y preñada.)

Milagros de Nuestra Señora, cop. 437.

ANC. CAT. Femna, fembra. ESP. MOD. Hembra. 

PORT. Femea (chap. Femella, femelles). IT. Femina, femmina.
(ESP. Fémina.)

3. Femenege, s. m., chaleur, appétit de la femelle pour le mâle.

Li feme son desiron,

E 'l femeneges si 'lls destrenh.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les femelles sont désireuses, et la chaleur ainsi les presse.

4. Femel, adj., féminin. 

Fig. Lo vers dey far en tal rima,

Mascl' e femel, que ben rim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers dey.

Je dois faire le vers en telle rime, masculine et féminine, qui rime bien.

Son masculinas o femelas.

(chap. Són masculines o femenines. Se referix a les paraules, y a les rimes que se féen en estes paraules al antic chapurriau.)

Leys d'amors, fol. 50.

Sont masculines ou féminines.

Subst. Las femellas so plus frevols et de peior conplexio.

Eluc. de las propr., fol. 235.

(N. E. chap. Les femelles són mes debils, fluixes, y de pijó complexió.

Hoy en día si dices o escribes esto en España te puedes enfrentar a cargos ante un juez, una jueza o un@ juece. La imbecilidad de los rojos, las rojas y les rojes o roges no tiene límites, pero sólo cuando pueden cobrar por ello, o hay elecciones.)

Les femelles sont plus faibles et de pire complexion.

5. Femil, Femenil, Feminil, adj., féminin, de femme, de femelle.

Qui en loc femil

Cuia feltat trobar.

Pierre de Bussignac: Pus lo dolz. Var.

(N. E. Otra variante que aparece más arriba es feminil.)

Qui croit trouver fidélité en lieu féminin.

Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen.

Gramm. provençal.

Le féminin est celui qui appartient aux choses féminines seulement.

Autr' avoleza femenil

Que nais d' enuec.

Lanfranc Cigala: Escur prim. 

Autre méchanceté féminine qui naît d'ennui. 

ESP. Femenil. PORT. Feminil. IT. Femminile.

6. Femenin, Feminin, adj., lat. femineus, féminin.

Mots femenis pauzatz

En verses bos e grazitz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.

Mots féminins placés en vers bons et agréés.

Las unas son masculinas et las autras femininas. Gramm: provençal.

(Chap. Les unes són masculines y les atres femenines.

N. E. Cualquier niño de primaria en Cataluña vería que la gramática provenzal es muy parecida a la que escribió en castellano Pompeyo Fabra. La manipulación del IEC y otros medios ha logrado que en Cataluña, Valencia, Baleares y Aragón se crea que lo que se habla y escribe es una lengua propia, muy diferente de la occitana, que desconoce la mayoría, y además que esa “macrolengua” - dialectillo como mucho - engloba a la lengua valenciana, mallorquina, y al chapurriau; poco falta para que se fagocite a sí misma, l'occitan actual, porque el catalanismo tiene muchos idiotas a su servicio, pagados o no. Pobrecicos, el día que abran algún libro no manipulado, incluidos los que están en Internet disponibles para todo el mundo que los pueda leer.)

Les unes sont masculines et les autres féminines.

Subst. Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen.

Gramm. provençal.

Le féminin est celui qui appartient aux choses féminines seulement.

CAT. Femeni. ESP. Femenino. PORT. Feminino. IT. Femminino. (chap. femenino, de femella, femení, femeninos, femenins; de mascle, masculino, masculí, masculinos, masculins.)

7. Feminal, adj., féminin, de femme.

Cara virginenca et feminal.

(chap. Los catalanistes són capasos de díli a la mes puta del Matarraña que es matarranyenca, amb cara virginenca. No sé per qué no u va escriure Desiderio Lombarte als seus poemes.)

dos añs treballán sense cobrá a La Venteta

Eluc. de las propr., fol. 35.

Visage virginal et féminin.

ANC. ESP. Feminal. PORT. Femeal. IT. Femminale.

8. Enfeminar, Efeminar, v., efféminer.

Part. pas. La Escriptura apella aytals homes enfeminatz.

V. et Vert., fol. 70.

L'Écriture appelle de tels hommes efféminés.

Hom castrat... torna efeminat.

(chap. Un home capat... se torne afeminat.)

Capo es gai per defauta de testilhs efeminat.

(chap. Un capó es un gall afeminat per falta de testiculs: collons. 

Conec a bastans capons; a Beseit tenim lo toll de capons, a La Peixquera, un tros del riu Ulldemó - al que alguns li diém Bulldemó.)

Eluc. de las propr., fol. 59 et 146.

Homme châtré... devient efféminé.

Chapon est un coq efféminé par défaut de testicules.

ANC. CAT. ANC. ESP. Efeminar (MOD. afeminar). PORT. Effeminar. 

IT. Effeminare. (chap. Afeminá, afeminás.)

9. Profema, s. f., prude-femme, femme vertueuse, honnête.

Prosomes e... profemas.

(chap. Prohomens y... prodones, profemelles. En o sense guionet, es lo mateix. Als textos antics trobaréu moltes vegades pro, probo, probi homines.)

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K., 867.

Prud'hommes et... prudes-femmes.

10. Profemnia, s. f., prufemmie, vertu, honnêteté de la femme.

Dictio composta coma profemnia.

Leys d'amors, fol. 55.

Mot composé comme prufemmie.