Mostrando las entradas para la consulta gust ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta gust ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 10 de agosto de 2020

JORNADA SEXTA. NOVELA SEGONA.

JORNADA SEXTA. NOVELA SEGONA.

Lo forné Cisti en una sola paraula fa arrepentís a micer Geri Spina de demanáli algo.

Mol va sé per totes les dones y los hómens alabat la dita de doña Oretta, y la reina va maná que Pampínea continuare; per lo que ella va escomensá aixina:

Hermoses siñores, no sé vore per mí mateixa quí té mes culpa, si la naturalesa emparellán un alma noble en un cos vil o la fortuna emparellán a un cos dotat de un alma noble en un vil ofissi, com li va passá a Cisti, lo nostre consiudadá, y en mols mes ham pogut vore que ha passat. Cisti, provist de un ánim altíssim, la fortuna lo va fé forné.
Y sértamen li fotría yo la martellada per igual a la naturalesa y a la fortuna si no sapiguera que la naturalesa es mol discreta y que la fortuna té mil ulls encara que los tontos se la imaginon sega. Com los mortals fan moltes vegades, insegús de qué los portará lo futur, per a un cas les seues coses mes valioses als puestos mes vils de les seues cases, com menos sospechós, sepulten, y de allí les trauen cuan venen les nessessidats, habenles lo vil puesto mes seguramen conservat que u hauríe fet una hermosa cámara.

Y aixina los dos ministres del món en frecuénsia les seues coses mes pressioses amaguen daball de la sombra de les arts reputades mes vils, per a que al tráureles de elles cuan los fa falta, mes cla aparegue lo seu esplendó. Aixina li va passá al forné Cisti obrínli los ulls de la inteligénsia a micer Geri Spina (la história de doña Oretta, que va sé la seua dona, mel ha portat a la memória). Tos u contaré en una historieta mol curta.

Lo papa Bonifacio, a la vora del cual micer Geri Spina va tíndre grandíssim favor, va maná a Florencia an algúns nobles embajadósseus per a sertes grans nessessidats seues. Habénse quedat ells a casa de micer Geri, y tratán ell en ells los assuntos del Papa, va passá que, consevol que fore la raó, micer Geri en estos embaixadós del Papa, tots a peu, casi tots los matíns passaben per dabán de Santa María Ughi, aon lo forné Cisti teníe lo seu forn y en persona coíe lo pa. A Cisti, encara que la fortuna li haguere donat un ofissi mol humil, tan en ell habíe sigut benigna que se habíe fet mol ric, y sense voldre may abandonál per un atre, vivíe espléndidamen, tenín entre datres bones coses los millós vinsblangs y negres que se trobáen a Florencia o als pobles del voltán. Cisti, veén tots los matíns passá per dabán de la seua porta a micer Geri y los embajadós del Papa, y sén gran la caló, va pensá que siríe gran cortessía invitáls a beure del seu bon vi blang; pero considerán la seua condissió y la de micer Geri, no li pareixíe cosa decorosa atrevís a invitál, y va discurrí una manera que portare a micer Geri a invitás an ell mateix. Y vestín una roba blanquíssima y un devantal o delantal mol llimpio, que mes be lo feen pareixe moliné que forné, tots los matinets a la hora que pensáe que micer Geri en los embajadós passaríe, se fée portá dabán de la seua porta una galleta o cubo nova o nou a cormull de aigua fresca y un jarronet boloñés del seu bon vi blanc y dos tassetes o gotets que pareixíen de plata, de tan clas que eren; y sentánse, cuan passaben (y después de aclarís la gola una vegada o dos), escomensabe a beure en tan gust aquell vi seu que li hagueren entrat ganes de béuressel hasta a un mort. Micer Geri, después de vore alló dos matíns, va di lo tersé: - ¿Qué es aixó, Cisti? ¿Está bo?

Cisti, alsánse rápidamen, va contestá:

- Siñó, sí; pero no tos u podría fé entendre si no lo probáu. Micer Geri, que o per lo tems calén que fée o per habés cansat mes de lo acostumat o potsé per lo gust en que veíe beure a Cisti, sentíe sed, y giránse cap als embajadós los va di sonrién: - Siñós, bo sirá que probem lo vi de este home honrat; potsé sigue tan bo que no mon arrepentiguem.

Y jun en ells se va arrimá a Cisti, y ell, fen inmediatamen traure un bon bang fora de la tahona, los va rogá que se assentaren, y als seus criats que se adelantáen per a rentá los gotets los va di: - Compañs, apartéutos y dixéume fé a mí este servissi, que igual que sé fornejá, sé escansiá; ¡y no esperéu probán ni una gota!

Y dit aixó, rentán ell mateix cuatre tassetes bones y noves, y fen traure un jarret del seu milló vi, nels va doná a beure a micer Geri y als seus compañs. An ells los va pareixe lo milló que habíen begut en mol tems, per lo que, alabánlo mol, mentres los embaxadós van está allí, casi tots los matíns va aná en ells a beure micer Geri. Habén acabat los seus assuntos y tenín que partí, micer Geri los va fé doná un magnífic convit, al que va invitá a una part de los mes honorables siudadáns, y va fé invitá a Cisti, que de cap manera va volé anáy. Va maná entonses micer Geri a un dels seus criats que aniguere a per un cante del vi de Cisti, y de ell ne donare mija tassa per persona la primera vegada que serviguere.

Lo criat, potsé enfadat perque no habíe pogut tastá lo vi, va pendre un gran cante, y al vorel Cisti li va di:

- Fill, micer Geri no te envíe a mí.

Lo que afirmán moltes vegades lo criat y no puguén obtíndre datra resposta, va torná aon micer Geri y lay va di aixina. Micer Geri li va di:

- Torna allí y dísli que de verdat te envío yo, y si un atra vegada te conteste lo mateix pregúntali que aón te envío.

Lo criat, tornán, li va di:

- Cisti, es verdat que micer Geri me envíe un atra vegada.

Cisti li va contestá:

- Segú, fill, que no.

- Entonses - va di lo criat - ¿a quí envíe?

Va contestá Cisti:

- Al Arno.

Lo que contánli lo criat a micer Geri, enseguida li va obrí los ulls de la inteligénsia, y li va di al criat:

- Díxam vore quín cante li portes. - Y veénlo, va di- : Cisti diu be. Y insultánlo, li va fé pendre un cante apropiat. Veénlo Cisti va di: - Ara vech que te envíe a mí.

Y de bona gana lay va umplí.

Y después, aquell mateix día, fen omplí un carretellet del mateix vi y fénlo portá desplayet a casa de micer Geri, sen va aná detrás y al trobás en ell li va di: - Siñó, no voldría que creguéreu que lo cante de este matí me habíe espantat; pero pareixénme que ton habíeu olvidat de lo que yo tos hay mostrat estos díes en les meues jarretes, es di, que este no es vi per a criats, hay vullgut recordátosu este matí. Pero com no soc lo guarda de ell, tos hay portat tot lo que me quede: feu en ell lo que vullgáu.

Micer Geri va ressibí lo bon regalo de Cisti y li va doná les grássies que creíe que conveníen, y sempre después lo va tíndre en gran estima y va sé lo seu amic.

lunes, 14 de agosto de 2017

esbrafat

esbrafat , esbafat

verbo esbrafás , esbafás

un líquid que ha perdut lo gas está esbrafat , esbafat

https://es.m.wiktionary.org/wiki/esbafado

esbrafat , esbafat, esbafado, esbafao

Referido a una bebida con burbujas, que ha perdido el gas.

  • Ámbito: Aragón
  • Uso: coloquial
  • Ejemplo:
«Ya no empezamos bien cuando pedimos una caña y nos la sirvieron toda esbafada y caliente. Quien sirvió la cerveza, no tenía ni idea de tirar cañas» 

esbafarse

Tiene su sentido, y es que caiga al vaso suavemente sin perder el gas; si la tiramos desde arriba, al caer rompe toda la burbuja y se “esbafa”, y no es plan de transformar una bebida que por definición es gasificada en jarabe»


La palabra esbafao hace referencia al momento en el que un liquido con mucho gas ( coca-cola,fanta, kas) se le escapa todo el gas del recipiente que lo contiene , por lo cual el liquido resultante carece de gas alguno y es uniforme. La palabra esbafao todavía se utiliza sobretodo en Zaragoza que es donde abundan las bebidas gaseosas ,  a principios del siglo 20, cuando el aragonés todavía se hablaba, apenas había bebidas gaseosas.


dcvb

ESBRAVAR (val. esbrafar). v. tr. 
|| 1. Aregar un animal, llevar-li la bravesa (Mall.); cast. desbravar. 
|| 2. Retallar les rajoles i altra obra de terrissa per igualar o corregir les vores; retallar la sola de la sabata en el punt d'unió amb la pell; cast. desbravar. 
|| 3. Fer perdre a un vi, essència, etc., la seva fortalesa o virtut, la seva olor, el seu bon gust; cast. desbravar, evaporar. S'usa molt com a refl.: Perdre la seva fortalesa, virtut, olor, bon gust, etc. Vins esbravats, Agustí Secr. 107. Lo vi destapat se esbrava, Lacavalleria Gazoph. Y aquest most s'està esbravant, Guimerà Poes. 44. El taronger qui esbrava | la nupcial joya de la sava, Riber Sol ixent 64. 
|| 4. Desfogar; donar sortida o expansió al delit, passió, desig, enuig o altre sentiment que estava reprimit; cast. desahogar. Esbravar tota la sua malícia contra de algú, Lacavalleria Gazoph. S'esbravava ponderant-me s'ayre pur de Valldemossa, Aguiló Poes. 231. Per nous volcans esbrava les flames de son cor, Atlàntida ix. A Flandes s'enfugí, y l'ardor novell | del cor indòmit esbravà en la guerra, Costa Trad. fant. 85.
    Fon.: 
əzβɾəβá (pir-or., or.); azβɾaβá (occ.); azbɾafá (Tortosa, Maestr.); azbɾafáɾ (val.); əzbɾəvá (bal.).
    Var. form.: 
desbrafar.
    Etim.: 
segons Fouché Phon. 239, del llatí *exvaporare, ‘evaporar’; però sembla més probable que cal considerar esbravar com a derivat de brau; el val. esbrafar pot esser resultat d'un creuament amb baf.

brauen en alemán es fabricar cerveza , destilar

domingo, 7 de octubre de 2018

Traéume de estes dudes

- ¿Per qué los refrescos tenen suc artifissial de llimó y los detergens suc natural de llimó?

Pedro Bel Caldú conteste:


Lo suc de llimó es agre pero l’aroma del llimó no está al suc si no a la pell. L’ácit del suc millore les qualidats llimpiadores del detergent pero l’aroma no. Se pot fabricar artificialment acid citric que ix mes barat que el suc de llimó natural. Tamé se fabrique, pels aromistes, aroma artificial de llimó, pero es mes complicat i car que fabricar acid cítric. No me puc estendre en més explicacións, pero estic segur que de la informació que dono se poden traure conclusións.



- ¿Per qué los Picapedra festejaben (selebraben) Nadal, si vivíen a una época antes de Cristo?


¿Per qué los Picapedra festejaben Nadal, si vivíen a una época antes de Cristo?

- ¿Si les dones diuen que los homes són tots iguals, per qué se preocupen tan en triá?

- ¿Cóm se escriu lo cero en números romanos?


No se escriu. 

- Cuan van inventá lo rellonge, ¿cóm sabíen quína hora ere, per a pugué ficál en hora?




- ¿Per qué ña gen que desperte als atres pera preguntá si estaben dormín?





- ¿Cóm puc sabé cuántes vides li queden al meu gat?

https://mx.answers.yahoo.com/question/index?qid=20090627123321AAsaFkY

- ¿Per qué les coses sempre están al radé puesto aon un les busque? (Murphy)

- ¿Qué conten les ovelles per a pugué dormí com a liróns?


- ¿Qué conten les ovelles per a pugué dormí com a liróns?

- ¿Per qué los sementeris tenen les tápies tan altes, si los que están a dins no poden eixí y los que están afora no volen entrá?


- ¿Per qué los sementeris tenen les tápies tan altes, si los que están a dins no poden eixí y los que están afora no volen entrá?

- ¿Per qué “separat” se escriu tot jun y “tot jun” se escriu separat?

- ¿Per qué lo “día del traball”, ningú treballe?

- Si la llana se encongix cuan se bañe... ¿Per qué les ovelles no se fan mes menudes (se encongixen) cuan plou?


- Si la llana se encongíx cuan se bañe... ¿Per qué les ovelles no se fan mes minudes cuan plou?
- Un parto al carré ... ¿es alumbrat públic?

- Si cuan minjo ous me fan mal al feche, cuan minja feche... ¿me fará mal als ous? / A Aiguaiva se mingen lo feche crugo

- ¿Per qué no ña minjá pera gats en gust a rata, ratolí o furigaña?


¿Per qué no ña minjá per a gats en gust a rata, ratolí o furigaña?




- Lo món es redó y li diém planeta. Si fore pla... ¿li diríem redoneta?

- Si un abogat se torne lloco... ¿pert lo juissi?

- ¿Los infans disfruten la infansia tan com los adults lo adulteri?

- Si un fruit sec se bañe, ¿seguix sén un fruit sec?


Si un fruit sec se bañe, ¿seguix sén un fruit sec?

- ¿Per qué als peixos no los entre aigua als ulls?

https://es.quora.com/A-los-peces-les-entra-agua-en-los-ojos-1

- ¿Per qué se li diu meche al dotó y cura al mossen cuan es lo meche lo que cure?

- ¿Per qué se li diu llit al catre y cómoda a la cómoda cuan lo llit es mes cómodo?

- Si tots los drets són resservats, ¿qué passe entonses en los zurdos, son menos timits?

- ¿Per qué les llunes de atres planetes tenen nom y la nostra se diu lluna?


¿Per qué les llunes de atres planetes tenen nom y la nostra se diu lluna?
- Si lo món es un mocadó, natros ¿qué som?

Si lo món es un mocadó, natros ¿qué som?

lunes, 13 de noviembre de 2023

Appendice + Indication des principaux ouvrages cités dans ce volume.

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

Appendice, contenant les preuves des rapports particuliers des patois de la haute Italie avec la langue des troubadours.

J' ai renvoyé à cet Appendice les preuves et les développements de divers rapports plus particuliers des patois de la haute Italie avec la langue des troubadours.

J' ai eu précédemment occasion de parler de ces patois. Ce sont ceux du Ferrarais (1), du Bolonais, du Milanais, de Bergame, de l' Engaddine, du Piémont, du Mantouan.

(1) Voici l' indication des ouvrages dont je citerai les titres par abréviation dans les tableaux qui justifieront mes assertions.

“Ferrarais: Traducione del caos in otava rima, fatta per el dotor Gratian Forbesoni nella sua lingua, in Venetia, appresso Fioravante Prati. M.D.LXXXX 4°, sans pagination.”

Je citerai ainsi cet ouvrage: Fer. Fo. Ca.

“Le cento e quindici conclusioni in ottava rima del plus quam perfetto

dottor Gratiano Forbesoni da Francolino, comito geloso, et altre manifatture e compositioni nella sua buona lingua, in Venetia, apresso Fioravante Prati. M.D.LXXXX 4°, sans pagination.”

Je citerai: Fer. Fo. Co.

“Bolonais: La Gerusalemme liberata del Tasso, tradotta in lingua bolongnese da Gio. Francesco Negri pittore.”

Il n' existe de cette traduction que treize chants, imprimés sans frontispice; à la fin du volume, on lit cette note: “Fù vietato all' autore da' principali signori di Bologna il finire questa opera, tanto per l' odio che la città portava al card. Spada al quale è dedicata, quanto per non palesare il troppo ridicoloso effecto della loro natia favella.”

La dédicace au cardinal Spada remplace, dans la traduction, la dédicace

qui, dans l' original, est adressé à Alfonse d' Est, ch. I, st. 4 et 5.

Je désigne cette traduction par Bol. T. Le chiffre romain indique le chant,

et le chiffre arabe la stance.

“Bergamasque: Il Goffredo, poema heroico del signor Torquato Tasso, con il travestimento alla rustica Bergamasca del dottor Carlo Assonica; in Bergamo M.DCC.LXXVIII, presso Vicenzo Antoine. 12° 2 vol.”

Je désigne cette traduction par Ber. T. Le chiffre romain indique le

chant, et le chiffre arabe la stance.

“Milanais: La Gerusalemme liberata, travestita in dialetto milanese da

Domenico Balestrieiri. Milano, presso Giovani Pirotta, 1816. 12°.”

Je désigne cette traduction par Mil. T. Le chiffre romain indique le chant,

et le chiffre arabe la stance de la traduction.

“Rimm milanes de Meneghin Balestreri accademech trasformæ, in Milan

in la stampa de donæ Ghisolf M.DCC.XLIV. 4°.”

Je désigne cet ouvrage par Mil. R. M. Le chiffre arabe indique la page.

“Vocabolario milanese-italiano di Francesco Cherubini. Milano, dalla stamperia reale, 1814. 2 vol. 8°.”

“Engaddine: Biblia overo la Soinchia Scritura del velg testamaint. Coira,

1815. Stampà da Bernard Otto. 8°, 1 vol. de 2268 pages.”

Je désigne ce livre par ENG. Les abréviations Gen., Ex., Lev., etc.,

indiquent les livres de la Bible: la Genèse, l' Exode, le Lévitique, etc.; 

et le chiffre romain le chapitre.

“Piémontais: Poesie piemontesi raccolte dal medico Maurizio Pipino.

Torino, nella reale stamparia, M.DCC.LXXXIII.”

Je désigne ce recueil par PIE. PO. Le chiffre romain indique la page.

“Dictionnaire portatif piémontais-français, etc., par Louis Capello, comte

de Sanfranco. Turin, de l' imprimerie de Vincent Bianco, 1814; 8° 2 vol.” 

Mantouan: La traduction en langue mantouane d' un conte de Boccace,

insérée par Salviati dans son ouvrage: Avert. sopra il Decamerone, tom. II. Je la désignerai par MAN. Sal.

Frioul: La même traduction en langue du Frioul. Je la désignerai de même par FRI. Sal.


Je parlerai par occasion des patois du Frioul, du Padouan et de la Sardaigne.

Pour faire la comparaison de ces patois avec la langue des troubadours, je suivrai encore la marche que j' ai précédemment adoptée pour l' examen des rapports des langues de l' Europe latine avec la même langue.

Mais je crois inutile de m' arrêter sur des rapports que j' ai déja démontré exister dans la langue italienne; ces recherches ayant seulement pour but de prouver que les patois de la haute Italie se

rapprochent des formes de la langue des troubadours, en divers points où la langue actuelle italienne paraît s' en éloigner.


Articles.

Je n' ai donc rien à dire sur les articles, puisque j' ai précédemment expliqué l' identité de ceux de la langue italienne ancienne et actuelle avec ceux de la langue des troubadours.


Substantifs et adjectifs.


Par la même raison, je ne parlerai pas des substantifs et adjectifs féminins terminés en A bref ou muet, mais je m' arrêterai spécialement sur les substantifs et adjectifs terminés en consonnes auxquelles la langue italienne ajoute toujours la voyelle finale euphonique; tels que les substantifs et adjectifs terminés en B (1);

En C, ou CH, ou CK, ou G, ou GH (2);


(1) Fer. Fo. Co. Un stort e un gob.

Bol. T. 1, 45. Al furb adora.

Bol. T. I, 114. Al fianch.

Mil. T. II, 53. Al fianch.

Mil. T. I, 59. Gran furb.

Eng. Lev. 19. Avant il orb.

Pie. Dic. Furb coum na masca.

Bol. T. VI, 81. Sot al fianch.

Eng. Gen. 35. Da teis fiancs.

Pie. Po. 108. Sol al banch.


(2) Bol. T. V, 86. Pien un sacch.

Mil. R. M. 74. In del sacc.

Bol. T. I, 14. Vola franch.

Mil. T. I, 12. E el va franch.

Ber. T. II. 66. Citat messe a sac. 

Ber. T. I, 41. Bianch com 'l.

Eng. Gen. 37. Un sack intorn. 

Eng. Ex. 21. El ir oura frank.

Pie. Dic. Sach pien. 

Pie. Po. 80. Vin bianch.

Bol. T. 1, 50. Arch e frizz.

Mil. Voc. M. Sanmarch.

Ber. T. II, 40. E s fava in arc.

Eng. Gen. 9. Nuvlas meis arck.

Pie. Dic. Arch d' un pount. 

Bol. T. II, 64. Al so amigh.

Mil. R. m. 85. No 'l pera frigh.

Ber. T. I, 51. Del so nemic.

Eng. Ex. 15. Ruot l' inimich.

Pie. Po. I. A fe 'l medich. 

Bol. T. I, 10. Far rich o patron.

Mil. T. I, 39. Omm brav e ricch. 

Ber. T. XVIII, 23. Dal bosc antic.

Eng. Gen. 2. Animal domestic.

Pie. Po. 68. Ben antich.

Fer. Fo. Ca. Che vien dal fuog. 

Bol. T. 1, 89. A ferr e fuogh.

Mil. T. I, 22. On feugh de paja. 

Ber. T. III, 21. Lanza e 'l stoc.

Eng. Lev. 14. Un log d' oli.

Pie. Po. 145. Un toch de pan.

Bol. T. I, 44. Pr i buosch.

Mil. T. I, 73. No gh' è bosch.

Ber. T. I, 20. Gnè per bosc.

Eng. Gen. 18. Suot quaist bosck.

Pie. Po. 86. Del bosch.


En D (1);

En F (2).

Je ne citerai pas des exemples relatifs aux mots qui finissent en L, M, N, R, puisque j' ai prouvé par des autorités et par des exemples que la langue italienne peut en plusieurs circonstances rejeter la voyelle finale euphonique, quand les mots sont terminés par ces consonnes.

Je citerai des exemples pour les substantifs et les adjectifs dont

la désinence est en P (3);



(1) Bol. T. I, 54. Brav e gaiard.

Mil. T. I, 52. Tra i pu gajard.

Ber. T. VI, 24. Gajard de braz.

Eng. Gen. 32. Galgard e valent.

Pie. Po. 167. E com bastard.

Fer. Fo. Ca. Che fos al mond.

Bol. T. I, 7. Al nostr mond.

Mil. T. I, 53. Finchè el mond.

Ber. T. I, 9. Sto mond.

Eng. Gen. 48. In il mond.

Pie. Po. 8. El mond.

Fer. Fo. Co. Prim sippa segond.

Bol. T. I, 11. Ha luog sigond.

Mil. T. II, 65. Fa el vagabond.

Ber. T. I, 53. Furibond.

Eng. Gen. 30. Un segond filg.

Pie. Po. 19. Prim e second.


(2) Bol. T. I, 10. So barba ghelf.

Mil. T. IV, 53. Pur camuff.

Ber. T. XVII, 3. Ven col calif.

Eng. Gen. 32. Il nerf.

Pie. Po. 125. Un giaff sui dent.


(3) Bol. T. I, 34. In nom del camp.

Mil. T. I, 32. Tutt el camp. (N. E. De aquí viene el himno del Barça.)

Ber. T. VI, 19. Vegn su 'l camp.

Eng. Gen. 23. Da seis champ.

Pie. Po. 37. Parla de so canp.

Bol. T. I, 16. L' è temp adess.

Mil. T. I. 16. Chi ha temp.

Ber. T. XI, 38. In sima u cièp.

Eng. Gen. 5. E il temp chia.

Pie. Po. 134. 'l trop bon tenp.

Man. Sal. 287. Temp del prim re.

Fri. Sal. 284. Fin a quel timp.

Bol. T. VI, 58. S' al corp havi.

Mil. T. I, 2. En corp d' aria.

Ber. T. I, 79. Mal de corp.

Eng. Gen. 15. Quels corps morts.

Pie. Po. 5. Un corp tut pien.


En S, ou SS, ou Z (1);

Surtout en T (2), que des patois italiens, ainsi que plusieurs langues, remplacent quelquefois par la consonne D;


(1) Fer. Fo. Ca. Fan tant fracas.

Bol. T. I, 18. Nettand el nas. (N. E. il nas más abajo)

Mir. T. II, 31. Mosca al nas.

Ber. T. II, 5. Bras d' arzent.

Eng. Ex. 14. Ha serrads il pass.

Pie. Po. 29. L' avia un bel nas.

Man. Sal. 287. Digh i oltrazz.

Fri. Sal. 284. Inzuriis e oltrazz.

Bol. T. I, 14. Vers al bass mond.

Mil. T. I, 55. È capazz.

Ber. T. XI, 35. Precipita a bass.

Eng. Gen. 27. Da grass terrain.

Pie. Po. 92. Tra maire e grass.

Bol. T. I, 17. Dal ciel son mess.

Mil. T. I. 17. Mess, pedon.

Ber. T. I, 37. Prim mess.

Eng. Gen. 32. Tramet Jacob mess.

Pie. Po. 4. Ma nen al eces.

Fer. Fo. Ca. E beve al pis.

Bol. T. I, 49. Un paradis.

Mil. R. M. 81. El ris e l' orz.

Ber. T. VI, 78. Dol so bel vis.

Eng. Gen. I. Fatscha del abiss.

Pie. Po. 31. M' è vis.

Bol. T. I, 72. Una cros bianca.

Mil. T. I, 55. Col so spos.

Ber. T. II, 53. Leciera dol spos.

Eng. Ex. 12. Rumperai alcun oss.

Pie. Po. 132. Ausè la vos.

Fer. Fo. Co. Dottor si famos.

Bol. T. VI, 46. Quel furios ardir.

Mil. T. I, 7. Tutt penseros.

Ber. T. I. 24. È nom famos.

Eng. Lev. 22. Chi saia lavrus.

Pie. Po. 33. L' era vèj gelos.


(2)

Bol. T. I, 70. Usserva al patt.

Mil. T. II, 43. E de gatt.

Ber. T. IV, 63. Té 'l mé stat.

Eng. Ex. 31. Observa il sabbat.

Pie. Po. 4. Un avocat (*).

Fer. Fo. Co. Strupienda beltad.

Ber. T. II, 98. Trop con libertat.

Eng. Gen. 11. Una citad.

Fri. Or. dom. La too volontaat.

Sard. Or. dom. Sa voluntat (**).


* Dans les substantifs féminins en AT et en UT, le Bolonais, le Milanais, le Bergamasque, le Piémontais, marquent le retranchement du T par l' accent (è), mais n' emploient jamais l' E final, et n' offrent pas d' exemples d' ATE, d' UTE.

** Adelung Mithridates, t. II, p. 512 et 531.


Fer. Fo. Co. Puo dir amalad.

Bol. T. V, 6. Pultrun e matt.

Mil. T. II, 72. Quell matt.

Ber. T. I, 39. D' este fortunat. 

Eng. Ex. 18. Un pom granat.

Pie. Po. 35. L' era mat.

Fer. Fo. Co. Al levant.

Bol. T. II, 6. Un incant.

Mil. T. II, 17. Viper a l' incant.

Ber. T. II, 4. Il prim incant.

Eng. Gen. 31. Il iffant.

Pie. Po. 25. Levant ande.

Fer. Fo. Ca. A part a part,

Bol. T. I, 13. Part del mond.

Mil. T. I, 15. Per otra part.

Ber. T. I, 13. Per otra part.

Eng. Gen. 4. Una part.

Pie. Po. 73. Con un art.

Bol. T. II, 31. Cuntrast.

Mil. R. M. 94. El mio past.

Ber. T. XVII, 28. Caval da bast.

Eng. Gen. 32. Il bast sun seis asen.

Pie. Po. 53. Con el bast.

Fer. Fo. Co. Dormia in tal let.

Bol. T. II, 8. El quadrett.

Mil. T. II, 66. On giovanett.

Ber. T. III, 5. Del gran respett.

Eng. Gen. 3. Aquistar intellet.

Pie. Po. 13. Forma 'n sonnet.

Man. Sal. 287. Imparand st scret.

Bol. T. I, 11. I pensier secriet.

Mil. T. III, 30. Del pu perfett.

Ber. T. VI, 87. Sit e secret.

Eng. Gen. 28. Lama d' aur net.

Pie. Po. 38. Ciair e net.

Fer. Fo. Ca. Gran argument.

Bol. T. I, 67. Ferm avisament.

Mil. T. I, 4. tradiment.

Ber. T. I, 38. Nobil pensamét.

Eng. Gen. 3. Comandamaint.

Pie. Po. 38. Val un istrument.

Fri. Sal. 284. Grant risintiment.

Fer. Fo. Ca. Tutta la zent.

Bol. T. I, 43. Certa zent appar.

Mil. T. I, 18. E l' oltra gent.

Ber. T. I, 48. Com fa 'l vent.

Eng. Gen. 13. In argent.

Pie. Po. 2. Ne or ne argent.

Man. Sal. 287. Dova ment.

Fer. Fo. Co. Esser content.

Bol. T. I, 59. Sì pussent.

Mil. T. I, 18. I piu potent.

Ber. T. II, 59. Impazient.

Eng. Gen. 10. Un potent.

Pie. Po. 5. Fan so re content.

Fri. Sal. 284. Cussì patient.

Bol. T. I, 7. Ved al tut avert.

Mil. T. III, 28. El sia pu spert.

Ber. T. I, 27. 'l sert e 'l segur.

Eng. Gen. 32. Per tchert t volg.

Pie. Po. 37. Ben descuvert.

Man. Sal. 287. Cert malandrin.

Bol. T. I, 59. La terra d' Est.

Mil. T. I, 12. El rest tutt.

Ber. T. II, 83. Indegn pretest.

Eng. Lev. 7. Colta in il test.

Pie. Po. 11. Dal digest.

Fer. Fo. Co. Gran appetit.

Bol. T. II, 57. Habit furastier.

Mil. R. M. 41. Miss in scritt.

Ber. T. I, 27. Gran profit.

Eng. Gen. 49. Il primogenit.

Pie. Po. I. El to gran merit.

Bol. T. I, 9. E adora crist.

Mil. T. XX, 144. De crist.

Ber. T. I, 19. De crist.

Eng. Ex. 39. Et un amatist.

Pie. Po. 127. L' anticrist.

Fri. Sal. 284. L' acquist fat.

Bol. T. I, 58. Hà nuda la front.

Mil. T. I, 13. In quel pont.

Ber. T. I, 5. Mont e valada.

Eng. Gen. 12. Vers il munt.

Pie. Po. 143. Arlevand i pont.

Fer. Fo. Co. E via dal port.

Bol. T. I, 70. La volta dal port.

Mil. T. I, 22. La barca in port.

Ber. T. II, 59. Gran cort regal.

Eng. Gen. 24. La mort de sia.

Pie. Po. 24. Dispisend la mort.

Fer. Fo. Co. Camina fort.

Bol. T. III, 6. Un pianzr fort.

Mil. T. III, 67. Piang pu fort.

Ber. T. II, 59. Ma fort ch' al par.

Eng. Gen. 47. Cuort e mal.

Pie. Po. 108. Ferm e fort.

Bol. T. I, 66. Ch' una sol not.

Mil. T. II, 7. Ai sacerdott.

Ber. T. I, 18. Chi de trot.

Eng. Gen. 14. Sacerdot da Deis.

Pie. Po. 129. Ch' i diavolot.

Bol. T. II, 4. A dar t' aiut.

Mil. T. I, 23. L' ajutt de Dia.

Ber. T. I, 56. E senza ajutt.

Eng. Gen. 12. E clamet in ajut.

Pie. Po. 13. Senza to agiut.

Fer. Fo. Co. Sarà tegniù mut.

Bol. T. II, 90. Fantasgh e brutt.

Mil. T. I, 6. El bell e el brut.

Ber. T. I, 51. L' é canut, l' é sald.

Eng. Exod. 4. Chi fa il mutt.

Pie. Po. 13. Tant brut... restè mut.

Man. Sal. 285. Mud.

Bol. T. II, 21. O ch' al fù gust.

Mil. T. II, 88. Pien de desgust.

Ber. T. I, 70. Per gust fa mic.

Eng. Gen. 25. Eira de seis gust.

Pie. Po. 86. L' é un gust.

Bol. T. IV, 62. Sant e just.

Mil. T. I, 59. Semper robust.

Ber. T. I, 71. Just com ass vè.

Eng. Gen. 18. Il just cun il.

Pie. Po. 6. Giust e prudent.


Enfin, en U, V; (1)

Le résultat de ces diverses et nombreuses citations ne laissera aucun doute sur le fait déja connu que le langage des pays italiens, dont les patois ont conservé les anciennes formes romanes, se rapproche beaucoup plus de la langue des troubadours que l' italien même.

(1) Bol. T. I, 38. Lor nativ sgnor.

Mil. T. I, 36. El prencip nativ.

Ber. T. II, 86. A chi sta viv.

Eng. Gen. 24. Meis pajais natif.

Pie. Po. 38. Ben toca sul viv.

Man. Sal. 287. Vuhndicativ.


Pronoms.

Je présenterai seulement deux observations sur les pronoms.

1° Les pronoms démonstratifs EST, QUEST, ne prennent pas l' O final euphonique. (1: Je crois inutile de rapporter des exemples, après tous ceux qui ont prouvé que les substantifs et les adjectifs terminés en T ne prenaient pas la voyelle euphonique.)

2° Les pronoms personnels sont employés comme affixes. (2: 

Bol. T. II, 34. La m sà ben.

T. II, 15. Mo t la mostr.

T. II, 28. E s cridò vers al re.

Mil. T. I, 5. Che no s pò.

R. M. 21. Come s fa.

Ber. T. I, 28. Se mal no m pense.

T. I, 15. No t dubita.

T. II, 52. E s vanta.

Eng. Gen. 4. Vain a m chiattar.

Gen. 4. Da t contribuir.

Gen. 2. Ven a s rantar.

Gen. 37. A ns inclinar.

Pie. Po. 151. I m figurava.

123. A t fara.

141. S' a s mostra.

Man. Sal. 285. La s lamantava.

La s pensè.)


Noms de nombre.

En général, les patois de la haute Italie ont conservé les noms de nombre romans, soit ordinaux, soit cardinaux, et ont rejeté la voyelle euphonique que la langue italienne a souvent ajoutée. (3: 

Quelques exemples suffiront sans doute:

Eng. Gen. 7. Trais mulgers.

Pie. Po. 62. Sinch sold.

Eng. Gen. 7. Ses cent ans.

Eng. Gen. 7. A sett a sett.

Bol. T. I, 49. Ott cent.

Eng. Gen. 9. Nof cent.

Bol. T. I, 38. Mill huomn.

Ber. T. XVIII, 37. So prim.

Mil. T. I, 9. Second in lista.

Pie. Po. 35. El ters l' era.

Mil. T. I, 22. El terz e el quart.

Ber. T. VI, 16. E 'l quart e 'l quint.

Mil. T. I, 4. El sest an.)


Verbes.

Je présenterai quelques observations sur les verbes:

1° Les participes passés et les participes présents ou gérondifs ne prennent point dans les patois de la haute Italie la voyelle finale euphonique, et conservent encore la forme romane;

2° Il en est de même pour les inflexions des verbes;

3° Plusieurs de ces patois ont conservé des inflexions romanes que la langue italienne n' emploie plus ou n' emploie que par exception.



Participes passés.

Les patois de la haute Italie ne donnent jamais aux désinences romanes des participes passés l' O final qui caractérise ces participes dans la langue italienne (1); mais quelques-uns, au lieu d' AT, UT, IT, prennent parfois à, ù, ì.

(1) 

Fer Fo. Ca. L' aria tocad. T. I, 54. Spos beneditt.

Fo. Ca. E conquassad. T. I, 35. Sebben l' é mort.

Fo, Co. Ha imegnad. Ber. T. II, 64. A demandat.

Fo. Ca. Era vegniud. T. XVI, 61. L' ha negat.

Bol. T. XVIII, 3. Ben fatt. T. XVI, 61. Quant bagnat.

T. X, 23. Trat a terra. T. VI, 101. M' ha impromess.

T. II, 52. Stiè suspes. T. VI, 67. L' 'ha vist.

T. XI, 72. Moss a pietà. T. VI, 19. L' ha tost.

T. II, 39. Luogh rchius. T. II, 17. L' ha resolut.

T. VI, 36. Con furia spint. T. VI, 69. T' he avut.

T. I, 77. Volt a livant. T. I, 45. Volt descovert.

T. XI, 77. Rott al mur. T. VI, 65. È spedit.

T. II, 35. S' havissi vist. T. I, 2. Vestit de zane.

T. I, 35. S' è condutt. T. VI, 31. Just come mort.

T. II, 59. Huomin malditt. Eng. Gen. 14. Ais stat bap.

T. I, 25. Cascar mort. Gen. 15. Nat in mia chasa.

Mil. T. I, 20. Se sem miss. Gen. 34. Il plu honorat.

T. IV, 43. L' ha tolt. Gen, 24. Haveiva condutt.

T. IV, 20. L' ha previst. Gen, 18. Il m' a impromis.

Gen. 18. Nun haig ris. T. X, 6. La testa apuzant.

Gen. 17. Saja circumcis. T. I, 14. Viend battand.

Gen. 32. Hast dist a mei. T. XI, 80. Murand. (c)

Gen. 7. Ais mort. Mil. T. I, 18. Nettand il nas.

Pie. Po. 10. Son stait. T. I, 33. Alzand la cresta.

Po. 4. Tutte fait. T. IV, 51. Credend che.

Po. 3. S' è sempre vist. T. V, 65. Parland.

Po. 5. Senpre promos. Eng. Gen. 24. S' inclinand.

Po. 37. Ben descuvert. Eng. Gen. 29. Dschond ad el.

Po. 38. I' éu dit. Gen. 32. Veziond Jacob.

Po. 32. M' ha scrit. Gen. 29. Ella currind.

Fri. Sal. 284. Staat fazz. Gen. 13. Ell seguind.

Or. dom. Sanctificaat. (a: Adelung Mitr. T. II, p. 512.)

Sal. 284. Fo dit che. Pie. Po. 12. Mi travajand.

Sal. 284. Aviut, rizivut. Pie. Po. 11, Parland de costa.

Po. 45. Che fasend.

Man. Sal. 287. Stat, fat. Po. 14. Volend scrive.

Sar. Or. dom. Sia sanctificat. (b: Ib. p. 531.) 

Po. 47. E udend se.

Po. 47. Disend de tant.

(c) Il parait que le patois Bolonais a ordinairement ses participes présents en AND ou ANT, à quelque conjugaison qu'ils appartiennent.


Participes présents, ou gérondifs.

Ces divers patois ont aussi rejeté constamment la voyelle euphonique après le D ou le T qui termine les participes présents ou les gérondifs. (1:

Far. Fo. Ca. Sempre laudand.

Fo. Co. Chi va cercand. Fri. Sal. 284. Tornand.

Fo. So. Bevend con una. Sal. 284. Intindint.

Fo. So. Dormend par che. Man. Sal. 287. D' ond tornand.

Bol. T. I, 23. Fundand in terra. Sal. 288. Intendend.

T. XI, 22. D' andar scaland.

Premières et troisièmes personnes des verbes au singulier.


Dans les patois de la haute Italie les premières et les troisièmes personnes des verbes ne prennent point au pluriel l' O final euphonique, ce qui ne peut surprendre, puisque la langue italienne actuelle use assez souvent de cette forme romane.

Je ne rapporterai donc pas à cet égard des exemples pour prouver que les patois de la haute Italie ont conservé cette forme.

Mais ce que je dois démontrer par des citations, c' est qu' au singulier les premières et les troisièmes personnes (1) de ces patois rejettent pareillement les voyelles euphoniques finales O et E, que la langue italienne emploie ordinairement.

(1) 

Fer. Fo. Ca. Se me nol digh. R. m. 149. Che se l' onor.

Fo. Ca. Ma las andar. R. m. 150. Patiss el bon.

Fo. Ca. Al se perd. R. m. 158. Quell el sbat.

Fo. Ca. L' acqua compart. Ber. T. II, 49. Scuse m s' al dic.

Ber. T. II, 45. In parl al re. T. XVI, 53. No t poss menà.

T. II, 48. Ti dmand. Ber. T. I, 50. E 'l perd la vos.

T. II, 49. Ch' a i prdon. T. I, 13. E 'l cur respond.

T. II, 19. Aviegn, o sgnor. T. I, 17. E che piu prem.

T. II, 10. Ch' a veggh. T. I, 16. Chi vegn.

T. VI, 19. A i cunced. T. XVI, 4. Chi sbat.

Bol. (*) T. II, 17. S' od nova. T. XVI, 38. La corr.

(* Je répète l' abréviation Fer., Bol., etc. quand je change de personnes.)

T. X, 54. Ugn an s' el cred. T. VI, 64. Cognoss be.

T. X, 63. Qui s dorm. T. VI, 63. Quand la sent.

T. XI, 55. El mal i cress. T. I, 50. Chi m scriv.

T. X, 54. S mett a banda. T. VI, 53. Al ponz la pansa.

Eng. Gen. 27. Eug t cumand.

Mil. R. m. 131. Te la digh. Gen. 22. Cognosc.

R. m. 115. Mi cred. Gen. 16. Eug mutsch.

R. m. 131. Ten de cunt. Gen. 32. Eug t roug.

Gen. 28. S' eug tuorn san.

Mil. T. I, 17. Se deperd. Gen. 23. Eug ta dun.

R. m. 158. Quel che pend. Gen. 22. Eug jur tras mai.

Eng. Gen. 2. Vain il hom. Pie. Po. 1. Ognum comprend.

Lev. 27. Sch' el la voul. P. 173. Ah! s ved bin.

27. Pretsch dess restar. Pr. 165. L' ola s romp. (*)

27. Poss el metter. Pr. 193. Qui tas consent.

Pie. Po. 47. Mi i distorb. Pr. 195. Bat la sela.

Po. 37. J cred ch'. Pr. 158. Pi beiv, manc beiv.

Po. 14. Lo digh con sincerità.

Po. 76. Ch' i meur.

Po. 109. Mi t lo giur.

Po. 4. Mi v' assicur.

Po. 23. I las l' ongie.

Po. 39. E quand i pens.

(*: Proverbes recueillis à la fin de la Grammatica Piemontese del medico Maurizio Pipino.)


Inflexions romanes conservées dans les verbes des patois de la haute Italie.

J' indiquerai à cet égard:

L' inflexion ET pour la troisième personne du prétérit simple de l' indicatif au singulier.

Et pour l' imparfait du subjonctif les inflexions romanes:


1re et 3e pers. du singulier S.

1re personne du pluriel SEM.

3e personne du pluriel SSEN.

Troisième personne des prétérits simples de l' indicatif au singulier.

J' ai annoncé, page 272, que des patois de la haute Italie employaient pour cette personne l' inflexion romane ET, au lieu de l' inflexion O dont use ordinairement la langue italienne.

Ces patois emploient ET et È, qui, par l' accent grave (1), avertit de la suppression du T.

(1) Mil. T. I, 31. El se mostrè.

T. I, 35. El seguitè.

T. I, 27. Chì el tasè.

Ber. Sal. 281. Andet al.

Sal. 281. L' andet da lu.


Imparfait des subjonctifs.


Les inflexions romanes (1) en S ou SS pour la première et troisième personne du singulier, en SSEM pour la première du pluriel, et SSEN pour la troisième, se retrouvent dans les patois de la haute Italie.


Sal. 281. Vendichet. Mil. T. I, 42. Che l' avess.

Ber. T. I, 9. Al ciamè Gabriel. T. III, 51. S' el se credess.

T. IV, 43. Chi diventè re. Mil. T. X, 67. Tornessem omen.

Eng. Gen. 8. Turnet ella. T. X, 67. Restessem mut.

Gen. 8. S fermet l' archa. Mil. T. X, 38. Che andessen.

Gen. 5. Vivet ell. T. X, 36. Se veguissen.

Gen. 14. E 'ls batet. T. X, 57. Se sepellissen.

Gen. 4. Naschet irad.

Ber. T. V, 43. Come s' a foss.

Ber. T. XX, 120. Come sa 'l fvss.

T. XX, 64. La g' trepassess.

T. XI, 77. Se retorness.

T. XX, 64. Se ai sa vardess.

Gen. 8. Deis tramattet.

Man. Sal. 287. Andè in plgrinaz.

Sal. 287. La s pensè.

Pad. Sal. 287. Si andè.

Se ghe presentè.

Eng. Gen. 24. Ch' eug havess. 

Gen. 31. Ch' eug stuvess.


(1) 

Fer. Fo. Ut. Se a voles arar.

Eng. Gen. 21. Chi havess dit.

Gen. 16. Ch' ella fuoss.

Fo. Ut. Sa fus mi sol.

Fer. Fo. Ca. Chi la gratas. Gen. 44. Ch' il scontrass.

Fo. Ca. S' al se ammazzas. Gen. 3. Ch' el mangies.

Fo. Ca. Se una voles. Gen. 40. Che ils serviss.

Fo. Ca, Che fos un' hora. Eng. Gen. 8. Las aguas fossen.

Gen. 40. S maduressen.

Gen. 37. Nus mazessen.

Gen. 43. Chi gnissen.

Ber. T. III, 19. Che al chgnussess.

Ber. T. VI, 96. Ch' à i fuss altra.

T. I, 44. Ch' havess la terra.

T. IV, 27. Che nssun savess.

T. XI, 67. Quì s' acgnussess.

Fri. Sal. 284. S' el fos possibil,

Sal. 284. Fo dit che fares.

Mil. T. II, 15. La pari a voress. 

Sal. 384. Possis.

T. IV, 54. Ch' el fus scur.


Adverbes, prépositions et conjonctions.

Il était dans l' analogie que les patois de la haute Italie rejetassent la voyelle finale euphonique que la langue italienne actuelle place souvent après les adverbes, les prépositions et les conjonctions; et c' est ce qu' ils ont fait en conservant la forme romane primitive.

Je n' ai pas besoin de rappeler qu' il serait superflu d' examiner des mots terminés en L, M, N, V, consonnes après lesquelles la langue italienne peut admettre ou rejeter la voyelle finale.

Mais les preuves ne manquent pas pour démontrer que les patois italiens la rejettent après les consonnes C (1), D (2), P (3), S (4), T (5), Z ou ZZ (6).


(1) 

Bol. T. I, 14. Poch d' piu.

Mil. T. I, 67. Pocch a pocch.

Ber. T. XVIII, 16. A poc a poc.

Pie. Po. 60. Che poc fa.

Fri. Sal. 284. Da poch.

Man. Sal. 285. Da poch.

(2) 

Fer. Fo. Ca. Quand fu al tut.

Bol. T. II, 12. Die sa quand.

Mil. T. I, 84. Quand nun semm.

Ber. T. I, 54. Quand no j sa.

Pie. Po. 38. Quand ben toca.

(3) Bol. T. II, 34. Tropp luntan.

Mil. T. II, 70. Caregà tropp.

Ber. T. VI, 7. Pare trop.

Pie. Po. 37. Trop fin, trop badin.

(4) 

Fer. Fo. Ca. Ades à gie città.

Bol. T. II, 34. Brusart apress.

T. X, 52. Vers al re.

Mil. T. X, 28. Vers el ponent.

Ber. T. I, 88. Vers tramontana.

Eng. Gen. 29. Vers il pajais.

Pie. Po. 43. Autra apres.

(5)

Fer. Fo. Ca. Tant era sempre.

Quant la puo.

Bol. T. XI, 68. Fra tant al duca.

T. XI, 4. Quant a mi.

Mil. T. I, 69. Da tant just.

T. XI, 4. Quant a me.

Ber. T. XI, 71. Tutt quant fenéss.

Eng. Lev. 26. Tant ch' ella sara.

Gen. 24. Quant a mai.

Pie. Po. 45. Fa tant piasi.

Po. 167. Quant i compatisso.

(6)

Fer. Fo. Ca. Mezz in tal so luog.

Bol. T. XI, 55. Anz al monta.

T. I, 66. D' andar inanz.

T. IV, 6. In mez a lor.

Mil. T. X, 3. El tira inanz.

T. I, 13. Denanz l' anger.

T. I, 66. El mena on mezz.

XVI, 49. In mezz ai baroff.

Ber. XVI, 72. Mez ol so castel.

Eng. Gen. 23. Tu est in mez nus. 


Adverbes en MENT.

Tous les patois de la haute Italie ont conservé la désinence romane MENT aux adverbes formés par l' adjonction de cette finale à l' adjectif, soit qu' il prît la terminaison féminine A, soit qu' il fût invariable. (1)

Je crois avoir porté au dernier degré d' évidence ce que j' avais annoncé des rapports plus particuliers des patois de la haute Italie avec la langue des troubadours.

(1) 

Fer. Fo. Co. Altrament starà. Pie. Po. 63. L' è justament.

Bol. T. VI, 93. Ch' altrament. Po. 23. Ma finalment.

T. II, 30. E dolzment.         Man. Sal. 85. Par finalment.

Mil. T. I, 69. Alegrament. Sal. 85. Crudelment.

R. m. 39. Propriament. * Pad. R. p. 27. Aliegramen.

Eng. Gen. 31. Secrettamaing. R. p. 33. Certamen.

Gen. 32. Similmaing.

* Rime de Magagno, Menon e Begotto in lingua rustica padoana. Venezia, 1570.


FIN.


Indication des principaux ouvrages cités dans ce volume.

Manuscrits.

Traduction française des quatre livres des Rois et des deux premiers livres des Machabées, dont le manuscrit original se trouvait à la bibliothèque des grands cordeliers de Paris.

Il existe deux copies modernes de ce manuscrit qui n' est plus en France, l' une à la Bibliothèque du Roi, et l' autre à la Bibliothèque de Monsieur, à l' Arsenal. Voyez hist. litt. de la France, t. XIII, p. 13.

Psalterium monasterii Corbeii, fol. vel. lat. franc. Bibl. du Roi, n° 768.

Psautier avec figures à cinq colonnes, dont trois pour les versions

hébraïque, romaine et gallicane, et les deux autres pour les gloses.

Au texte hébraïque est jointe une version interlinéaire en vieux français. Bibl. du Roi, fol. n° I.

Traduction française des morales et des dialogues de saint Grégoire. Bibl. du Roi. Voyez hist. litt. de la France, t. XIII, p. 6.

Sermons de saint Bernard, en Français. Bibl. du Roi.

Traduction française de l' Apocalypse, avec figures , fol. I vol.

Bibl. de Monsieur, à l' Arsenal. 

Le roman de Tristram. Bibl. du Roi.

Le roman de Protheslaus. Bibl. du Roi.

Cancioneiro manuscrito na livreria do collegio dos nobres de Lisboa. Voyez le discours préliminaire, p. XLI.

Livres imprimés.

Auteurs ou ouvrages cités. (*: Afin de faciliter les vérifications, j' ai cru convenable d' indiquer les éditions de quelques-uns des ouvrages dont j' ai tiré des exemples.)


Français:

Loix de Guillaume-le-Conquérant, et Instituts de Littleton, dans la collection d' Houard. Voyez p. 258.

Villehardouin, édit. de 1657, fol.

Joinville, édit. de 1761, fol.

Roman de la Rose, édit. de M. Méon, 4 vol. in-8° 1814.

Fabliaux et contes anciens, recueillis par Barbazan, édit. de M. Méon, 4 vol. in-8°, 1808; dans laquelle on trouve, entre autres, les ouvrages ci-après dont j' ai cité des exemples:

Aucassin et Nicolette. - Bible au Seignor de Berze. - Bible Guiot de Provins. - Le Castoiement. - Le Chastiement des dames. - L' Ordene de Chevalerie.

Amyot, trad. de Plutarque. Édition de Cussac, 1801 et suiv.; in-8°.

Œuvres de Clément Marot, etc., 6 vol. in-12, 1731.


Espagnol:

Fuero Juzgo. Madrid, Ibarra, 1815, fol.

Colección de poesías castellanas anteriores al siglo XV, por don Sánchez 1779, 4 vol. in-8°.

Elle contient les ouvrages suivants que j' ai cités:

Duelo de la virgen María, t. II. - Martirio de san Lorenzo, t. II. - Milagros de nuestra señora, t. II. - El sacrificio de la Misa, t. II. - Poema de Alexandro, t. III. - Poema del Cid, t. I. - Poesías del arcipreste de Hita, t. IV. - Vida de santo Domingo, t. II. - Vida de san Millán, t. II. - Vida de santa Oria, t. II.


Portugais:

Elucidario, voyez p. XLI.

Cronica de Palmeirim de Inglaterra; Lisboa, 1786; 3 vol. in-4°.

Italien:

Lettere di fra. Guittone d' Arezzo; Roma, 1745, in-4°.

Documenti d' amore di M. Francesco Barberino; Roma, 1640, in-4°.

IL trattato delle virtù morali, di Roberto re di Gerusaleme;

Il Tesoretto di ser Brunetto Latini, etc. Torino, 1750, in-8°.

Poeti antichi raccolti da monsignor Leone Allacci; Napoli, 1661, in-12°.


L' orthographe et l' accentuation ayant beaucoup varié dans les diverses langues de l' Europe latine, j' ai été plus d' une fois embarrassé, lorsque j' ai eu à citer des exemples tirés de manuscrits, ou d' ouvrages imprimés depuis long-temps. Le respect pour le texte primitif, le desir de rendre facile l' application de ces exemples, m' ont forcé souvent à des partis moyens et à des concessions que ne blâmeront peut-être point les personnes qui ont le droit d' être juges en cette matière.

Quelques mots qui devraient être imprimés en lettres capitales le sont en lettres ordinaires, tels que:

Actor, p. 59, l. 24.     Cest, p. 173, l. 8.     Sus, p. 338, l. 7.

Avia, p. 205. l. 25.     Mercis, p. 76, l. 11.

Avium, p. 233, l. 27.    Religios, p. 123, l. 9.

Et vice versâ:

Eran, p. 199, l. 22, pour eran; Icil, p. 72, l. 13, pour icil; D' pour DE devant Alexandro, p. 41, 119, 267.

Pag. 252, l. 9: DEY, lisez dey; p. 123, l. 8: Wale, lisez Wace; p. 56, l. 9. Don, Leon, effacez Leon; p. 345, l. 12: Aguiar, du, lisez Aguiar da.

Dans quelques citations de Guit. d' Arezzo: cart, lisez lett.