Mostrando las entradas para la consulta generalitats ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta generalitats ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 6 de marzo de 2024

Lexique roman; Filtracio - Finibusterra


Filtracio, s. f., filtration, suppuration.

Osta aquo que es en aquela de filtracio. 

Trad. d'Albucasis, fol. 44.

Ôte ce qui est en celle-là de suppuration.

CAT. Filtració. ESP. Filtración. PORT. Filtração. IT. Filtrazione. 

(chap. Filtrassió, filtrassions; supurassió, supurassions.)


Fin, Fi, s. f., lat. finem, fin. 

Elh es... 

Fis senes fin e vers comensamens.

A. Brancaleon: Pessius. 

Il est... fin sans fin et vrai commencement.

S'es tals la fis com fes comensamen.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Si la fin est telle comme il fit le commencement. 

Loc. On li peccador penran fi.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Où les pécheurs prendront fin. 

No truep fi ne repaus.

Amanieu des Escas: En aquel. 

Je ne trouve fin ni repos.

- Borne, confin, limite.

Aysso es yssir de totas las fis.

V. et Vert., fol. 86. 

Cela est sortir de toutes les bornes. 

Las fis e las confrontacios que so apres escrichas.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., M. 772. 

Les limites et confrontations qui sont écrites après.

- Paix, accord, conclusion. 

Ab achel fi ni societat non auran. Tit. de 1139.

N'auront avec celui-là accord ni société.

Loc. Cossi pot far era treguas ni fis.

Rambaud de Vaqueiras: Del rei.

Comment il peut faire maintenant trèves et accords.

Adv. comp.

Om non y a qu' a la fin tot non lays.

(chap. No ña cap home que al final no (se) u dixo tot.)

Pierre de la Mula: Ja de razon.

Il n'y a homme qui à la fin ne laisse tout. 

Conj. comp. A fi que hom claramen puesca entendre.

Leys d'amors, fol. 109.

Afin qu'on puisse clairement entendre.

CAT. Fi. ESP. Fin. PORT. Fim. IT. Fine. (chap. Fin, final; en lo cas de les partissions, 1 fita y 2 filloles, que son les 3 pedres que les marquen.)

2. Fenida, s. f., fin, but, conclusion, terminaison.

Lo vers vay a la fenida.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims. 

Le vers touche à la fin. 

Ves Narbona portatz lai 

Ma chanson ab la fenida.

Azalais de Porcairague: Ar em al.

(chap. Portéu allá a Narbona la meua cansó en la despedida, lo final, la conclusió).

Portez là vers Narbonne ma chanson avec la conclusion. 

IT. Finita.

3. Finimen, Feniment, s. m., fin, terme, achèvement.

L'una non ac comensament

Ni ja non aura feniment.

Brev. d'amor, fol. 2.

(chap. La una no va tindre escomensamén ni may tindrá fin : se acabará.)

L'une n'eut pas commencement ni jamais n'aura fin.

De malautias finiment o curament.

Eluc. de las propr., fol. 78. 

Terme ou guérison de maladies. 

Aia mal fenimen. 

Aimeri de Peguilain: Per razo. 

Qu'il ait mauvaise fin. 

ANC. FR. Au finement de cest escrit.

Marie de France, t. II, p. 401.

ANC. CAT. Finiment. ESP. Fenecimiento. PORT. Finamento. IT. Finimento.

(chap. Acabamén, conclusió.)

4. Fenizo, s. f., fin, conclusion, terminaison.

Del vers es prop la fenizos.

Bernard de Venzenac: Iverns vai. 

La conclusion du vers est proche.

Del cap tro en la fenizon.

Giraud de Cabrieras: Cabra juglar

Du commencement jusqu'à la fin.

ANC. FR. Temps en erreur, près de finicion. Eustache Deschamps, p. 6.

5. Final, adj., lat. finalis, final.

Las autras dictios finals dels versetz. Leys d'amors, fol. 40.

Les autres expressions finales des versets.

CAT. ESP. PORT. Final. IT. Finale. (chap. Final, finals.)

6. Finalment, adv., finalement.

Finalment li dit senhor.

La Crusca provenzale, fol. 95. 

Finalement lesdits seigneurs. 

Finalment lo morgue ple e vencut de compassio... lo ausi.

V. de s. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 262.

Finalement le moine plein et vaincu de compassion... l'écouta.

CAT. Finalment. ESP. PORT. IT. Finalmente. (chap. Finalmen, al remat.)

7. Fenir, v., lat. finire, finir, terminer, achever, mourir.

Pois se rendet al orde de Granmon, e lai el fenic. V. de P. Rogiers.

Puis il se rendit à l'ordre de Grammont, et là il mourut.

Subst. Quar totz bos faits aug lauzar al fenir.

B. de Ventadour: Ab joi. 

Car j'entends louer tous les bons faits à l' achever. 

Part. pas. Ara es fenitz lo lhibres. 

(chap. Ara está acabat lo llibre; finalisat u diém poc.)

La cansos es fenida.

(chap. La cansó está acabada : s' ha acabat.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 115.

Maintenant est fini le livre.

La chanson est finie. 

CAT. ANC. ESP. Finir. ESP. MOD. PORT. Fenecer. IT. Finire.

8. Finar, v., finir, terminer, cesser, mourir.

Quar s'ieu degues blasmar totz los malvatz, 

Tart finera lo cantaret qu' en fatz.

Lanfranc Cigala: Quan vei. 

Car si je dusse blâmer tous les méchants, finirait tard le petit chant que j'en fais.

- Rassembler.

Am tota sa noblesa de cavalaria qu' el poyra finar.

L'Arbre de Batalhas, fol. 220. 

Avec toute sa noblesse de chevalerie qu'il pourrait rassembler. 

Part. pas.

L' estorn fora vencutz e'l camp fora finatz, 

Can us secors lor venc de XX milier armatz. 

Cuy atenho a colp, sa vida es finada. 

A Dieu vos coman totz, ma canso es finada. 

Roman de Fierabras, v. 492, 4407 et 5084. 

L'estour serait vaincu et le camp serait fini, quand leur vint un secours de vingt milliers armés. 

Celui qu'ils atteignent avec coup, sa vie est finie. 

Je vous recommande tous à Dieu, ma chanson est finie.

ANC. FR. Ensi fina la chose. Villehardouin, p. 11.

La pauvre femme ne fine de plorer.

(chap. La pobra dona no pare de plorá.)

Les Quinse Joyes de Mariage, p. 196. 

De deus amanz qui s' entr' amèrent,

Par amur ambedeus finèrent.

Marie de France, t. I, p. 252.

Messire Folques li bons hom... fina e mori. Villehardouin, p. 28.

ANC. CAT. ESP. PORT. Finar. IT. Finare. (chap. morí, acabá; pará.)

9. Afinamen, s. m., terme, fin.

Fis de totas res que an afinamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Fin de toutes choses qui ont terme.

ESP. Afinamiento.

10. Affinitat, Afenitat, s. f., lat. affinitatem, affinité, conformité.

Las personnas plus prochanas en affinitat e parentela.

(chap. Les persones mes próximes en afinidat y parentela.)

Statuts de Provence. BOMY, p. 47.

Les personnes les plus proches en affinité et parentèle. 

Amistat, parentat, afenitat ni vezinetat.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K. 867.

Amitié, parenté, affinité et voisinage. 

Aquestas figuras han alcuna affinitat. Leys d'amors, fol. 141.

(chap. Estes figures tenen alguna afinidat.)

Ces figures ont aucune affinité. 

CAT. Afinitat. ESP. Afinidad. PORT. Affinidade. IT. Affinità, affinitate, affinitade. (chap. Afinidat.)

11. Affinizo, s. f., liaison, affinité, adhésion.

Per so que plus tost prengo congelacio et affinizo.

Eluc. de las propr., fol. 137. 

Parce qu'ils prennent plus tôt congélation et adhésion.

12. Afenir, v., approcher de la fin.

Quec jorn afenisc et abais, 

Qu'ira no m pot del cor issir.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

Chaque jour j'approche de la fin et baisse, vu que tristesse ne me peut sortir du coeur.

13. Afinar, v., tirer vers la fin, terminer, achever.

L'asaut es romazutz, e l' estorn s'afina.

Roman de Fierabras, v. 4380. 

L'assaut est cessé, et l'estour tire vers sa fin. 

Part. pas. En Lemozi fon comensat, 

Mas de sai lur es afinat.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Fut commencé en Limousin, mais deçà leur est achevé.

ANC. FR. La seconde envoia en Pannonie pour afiner la guerre des Huns.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 260.

Maint en ocient et afinent.

G. Guiart, t. 1, p. 161. 

CAT. ESP. Afinar. IT. Affinare.

14. Definida, s. f., assignation, terme.

No queyras alonguier ni definida de jorn. V. et Vert., fol. 68.

Ne cherches prolongation ni assignation de jour.

15. Definiment, Defenimen, s. m., fin, terme, achèvement.

Totz homs que anava a sos defenimens,

Diables lo prenia.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Tout homme qui allait à ses termes, le diable le prenait.

- Division, partage. (chap. Divisió, divisions; partissió, partissions; partimén, partimens, repartimén, repartimens.)

Si el non avia fait son definiment, ben pot devizir las soas causas entre sos efans.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

S'il n'avait pas fait son partage, bien il peut diviser les siennes choses entre ses enfants.

ANC. FR. Son estat présent et son définiment.

Jehan de Meung, Test., v. 147.

Ou de sa vie ou du définiment. Hist. d'Anne Boleyn.

16. Diffinitio, Deffinicio, s. f., lat. definitio, définition.

Diffinitios... compren las proprietatz de cauza.

Leys d'amors, fol. 145.

La définition... comprend les propriétés de chose.

Pausero d' ela las seguens diffinicios.

Eluc. de las propr., fol. 13.

Posèrent d'elle les définitions suivantes.

CAT. Definició. ESP. Definición. PORT. Definição. IT. Definizione.

(chap. Definissió, definissions.)

17. Defenidor, s. m., lat. definitor, arbitre.

Amigables adobadors et defenidors... de las dichas questios.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 11.

Amiables compositeurs et arbitres... desdites questions. 

CAT. ESP. PORT. Definidor. IT. Diffinitore. (chap. Definidó, definidós, definidora, definidores.)

18. Diffinitiu, adj., lat. definitivus, définitif, décisif.

Per appel de sentencia diffinitiva balhada per lo seneschal.

(chap. Per apelassió de sentensia definitiva portada per lo senescal.)

Fors de Béarn, p. 1073.

Par appel de sentence définitive baillée par le sénéchal.

Per sentencia difinitiva.

Eluc. de las propr., fol. 22. 

Par sentence définitive.

La diffinitiva sentencia.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 252. 

La définitive sentence.

CAT. Definitiu. ESP. PORT. IT. Definitivo. (chap. Definitiu, definitius, definitiva, definitives.)

19. Definir, Defenir, Diffinir, v., lat. definire, définir, déterminer,

rendre compte.

Si aven, per calque causa, que lo bistbes no s posca definir lo plait.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

S'il advient, pour quelque cause, que l'évêque ne se puisse définir le plaid.

Verbs... se diffinish en ayssi.

(chap. Lo verbo... se definix aixina, així.)

Leys d'amors, fol. 73. 

Le verbe... se définit ainsi.

Aquesta escriptura defenis 

Veramen cossi fon aucits 

Sus en la cros Jhesu Crist, Dieus. 

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Cette écriture rend compte véritablement comment fut occis sus en la croix Jésus-Christ, Dieu. 

Part. pas. Cas que no poiran esser diffinit. 

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XCVII, fol. 266. 

Cas qui ne pourront être déterminés. 

CAT. ESP. PORT. Definir. IT. Definire. (chap. v. definí: definixco o definixgo, definixes, definix, definim, definiu, definixen; definit, definits, definida, definides.)

20. Definar, v., finir, cesser, terminer, borner.

Nuech e jorn, ses definar,

Nos amonesto de mal far.

(chap. Nit y día, sense pará, mos amonesten de (no) fé mal.)

Brev. d'amor, fol. 24.

Nuit et jour, sans finir, nous admonestent de mal faire.

Selh' amor viu de rapina, 

Que per un sol non defina.

Marcabrus: Dirai vos. 

Cet amour vit de rapine, qui ne se borne pas à un seul.

- Mourir.

El s'en anet rendre al hospital de Saint Beneic d'Avignon, e lai definet.

V. d'Elias de Barjols.

Il s'en alla rendre à l'hôpital de Saint-Benezet à Avignon, et là il mourut.

ANC. FR. Et mespris fait son pouvoir definer. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 584.

Que li doz tens d'esté define.

(chap. Que lo dols tems d'estiu s'acabe.)


Roman du Renart, t. 1, p. 29.

- Que quant plus tost definera 

Plus tost en paradis ira.

Roman de la Rose, v. 5037. 

Tout ensi son chanter define. Roman de la Violette, p. 12.

21. Infinitat, Enfinitat, Enfenitat, s. f., lat. infinitatem, infinité.

Una gran multitut... et infinitatz d' autras gens.

(chap. Una gran multitut... e infinidat d'atres gens.) 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 164.

Une grande multitude... et infinité d'autres gens.

Enfinitatz, generalitatz. Leys d'amors, fol. 59.

(chap. Infinidat, generalidat; infinidats, generalidats. Les generalitats eren los drets de entrada y eixida del General. A Cataluña eren mol grans, no infinits pero ben abán.)

Infinité, généralité.

Huna gran enfenitat.

Abr. de l'Anc. et du N.-T, fol. 39. 

Une grande infinité.

CAT. Infinitat. ESP. Infinidad. PORT. Infinidade. IT. Infinità, infinitate, infinitade. (chap. Infinidat, infinidats.)

22. Infinit, Enfenit, adj., lat. infinitus, infini.

Per infinidas injurias.

(chap. Per infinites injuries.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 5. 

Par injures infinies. 

Ab enfenita cavalairia.

(chap. En infinita caballería.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 155.

Avec cavalerie infinie.

- Terme de grammaire.

Noms infinits es coma... Leys d'amors, fol. 47.

Le nom infini est comme... 

CAT. Infinit. ESP. PORT. IT. Infinito. (chap. Infinit, infinits, infinita, infinites. No es raro que algú digue infinito, infinitos.)

23. Infinitiu, Enfenitiu, s. m., lat. infinitivus, infinitif.

Infinitius es apelatz, quar non pausa terme ni fi.

Verbe que lor infinitiu fan finir en er. Gramm. provençal.

Est appelé infinitif, parce qu'il ne pose terme ni fin.

Verbes qui font finir leur infinitif en er.

L' enfenitius significa causa enfenida.

(chap. L' infinitiu signifique cosa infinita, no acabada, que no té fin.)

Leys d'amors, fol. 75.

L' infinitif signifie chose infinie.

CAT. Infinitiu. ESP. PORT. IT. Infinitivo. (chap. Infinitiu, infinitius.)

24. Infinitament, Enfinidamen, adv., infiniment, indéterminément. 

La una es amant l'autra infinitament. Eluc. de las propr., fol. 3.

L'une est aimant l'autre infiniment.

Neguna dictios pauzada enfinidamen no vol habitut.

Leys d'amors, fol. 59. 

Nul mot posé indéterminément ne veut article.

CAT. Infinitament. ESP. PORT. IT. Infinitamente. (chap. Infinitamen.)

25. Confinitat, s. f., confin. (chap. confín, partissió, frontera, línia.)

En las confinitatz de Germania.

Cambrai e las confinitatz.

Las confinitatz de Campanha.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 46, 122 et 143. 

Sur les confins de Germanie. 

Cambrai et les confins.

Les confins de Campanie.

26. Confinar, v., confiner. 

Confinava com Cataloingna.

(chap. Confinabe en Cataluña; partíe en, estabe a la frontera de; Guilhem de Cabestaing, Cabestang, Cabestan, Cabestanh, 1162–1212, diuen que ere catalá, del Rosselló. Guillaume de Cabestany était châtelain de Cabestany. Está cla que parlabe y los seus escrits están en llengua ocsitana, d'òc, òc, och, hoc, languedociano, Languedoc, lengadocian, etc. Miréu lo paregut entre châtelain, catalá, castellano, castellán, castellá, castellà, castlan, etc. Tot ve del mateix

castell, castel, castiello, castillo, castel, chastel, château, castrum, etc.)

V. de Guillaume de Cabestaing.

Confinait avec Catalogne.

CAT. ESP. PORT. Confinar. IT. Confinare. (chap. Confiná, partí, lindá, etc.)

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

27. Esfinir, v., terminer, achever.

Malastrucx es qui esfinira sa vida en luxuria. Trad. de Bède, fol. 41.

Malheureux est (celui) qui terminera sa vie en luxure.

28. Avantfinit, adj., déterminé, prédit.

(chap. predit, predits, predita, predites : dit abans o antes.)

Defendedor et acreysedor entro al avantfinit temps.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates.

Défenseur et bienfaiteur jusqu'au temps prédit.

29. Refinamen, s. m., soulagement, terme, répit.

Estai marritz et ab gran plor, 

Que non a nulh refinamen.

B. Carbonel: Aissi co am. 

Reste marri et avec grand pleur, vu qu'il n'a nul répit.

30. Refinar, v., cesser, discontinuer, arrêter.

Non van refinar,

Ni la nueg ni lo jorn, los crestians de batalhar. 

Chronique d'Arles. 

Ni la nuit ni le jour, les chrétiens ne vont cesser de batailler. 

Part. pas. Cant ac parlat la sancta et si fo refinada.

V. de S. Magdelaine.

Quand la sainte eut parlé et se fut arrêtée.

CAT. ESP. PORT. Refinar. (chap. Refiná se fa aná en lo sentit de fé algo fi, com lo sucre, la arena, petróleo, oli, etc. No se emplee com acabá.)

31. Parfin, s. f., fin, parfin. 

Can venc a la parfi. V. de Guillaume de S.-Didier. 

Quand vint à la parfin. 

ANC. FR. A ce s'accordant à la parfin.

Rec. des hist. de Fr., t. VII, p. 128.

La rose à la parfin devient un gratecu.

(chap. La rosa al final se torne un picaesquenes (picacul, picaculs); 

rosa canina, gabardera, tapaculoescaramujo. En fransés, gratecu, catalá gratar + cul.)

gabarrera, picaesquenes, gavarrera, rosa canina

Ronsard, t. I, p. 164.

32. Finibusterra, s. m., (lat. finibus terrae) Finistère

Tot Centonge desliurat

Tro lai part Finibusterra.

Bertrand de Born: Ieu chan.

Toute Saintonge délivrée jusque là outre Finistère.

(N. E. No es el Finisterre o Fisterra gallego, sino el francés.)

Finibusterra, s. m., (lat. finibus terrae) Finistère.

domingo, 17 de septiembre de 2023

à Deu siau

À-Diéu-Sias, Adéussias, Adoussias, Adessias, Adeissias, Adussias, Adissias, Adissiats (l.), Adichats, Adichas (g.), Adiéussia (Velay), Adessia (rh.), Adicha (lim.), Adissiès (l.), Adiéussièi, Adeissia (d.), (rom. à Dieu siatz, à Dieu soyez; cat. à Deu siau), interj. et s. m. Adieu, en s' adressant à plusieurs personnes ou à quelqu'un qu' on ne tutoie pas

A-diéu-sias, Lúcio, adieu la voiture, tout est fini; vous dise pas à-diéu-sias, je ne vous dis pas adieu, sans adieu; faire sis à-diéu-sias, faire ses adieux; longo-mai! - à-diéu-sias! souhaits qu' on se fait en trinquant le verre.

A-diéu-sias, ma maire, 

Tournarai pas plus: 

Iéu parte dissate

Revendrai dilus

paroles que prononce une jeune fille qui se laisse enlever, par allusion à la durée de l' enlèvement qui, selon l' usage, ne doit pas dépasser trois jours.

A-diéu-sias douncos, iéu li vau. 

C. Brueys.

R. à, Diéu, sias.


Adiós, À-Diéu-Sias, Adéussias, Adoussias, Adessias, Adeissias, Adussias, Adissias, Adissiats (l.), Adichats, Adichas (g.), Adiéussia (Velay), Adessia (rh.), Adicha (lim.), Adissiès (l.), Adiéussièi, Adeissia (d.), (rom. à Dieu siatz, à Dieu soyez; cat. à Deu siau),




Tresor Felibrige

siats:

25 DE ENERO.


Después de haberse publicado la elección de los cuarenta y cinco embajadores que debían agregarse a los quince ya enviados, para interceder por el Príncipe y exigir su libertad, se acordó despachar las cartas que siguen:

A mossenyer molt magnifich En Felip Albert donzell.
Mossenyer molt magnifich. Com per lo benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors que ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres qui partins de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar daqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada. E de continent *trameteu aci procurador ab poder vostre bastant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. Data en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCC sexanta hu. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda dels quals per diversos vos havem scrit es stat deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers. E en lo nombre dels XXXXV son stats elegits dos dels embaxadors vostres qui haviets aci tramesos ço es los honorables En Thomas Taqui e En Francesch Pericoles segons veureu per copia de la nomina de tots los XXXXV. Lo terç vostre embaxador restara açi ab nosaltres e en nostre consell perque hi represente aquexa universitat. Les dites coses vos havem volgut significar e pregarvos queus placia donar poder als dits dos vostres embaxadors qui lla hiran perque en nom de aquexa universitat per benefici dels dits afers puxen entrevenir en la cort general qui a XIII del mes de febrer prop vinent se ha a continuar. E sia molt honorables e molt savis Senyors la Santa Trinitat vostra guarda rescrivintnos ço queus placia. Data en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
La nomina dels XXXXV es dins la present.

Als molt honorables senyors los jurats de la vila de Besolu (Besalú).
Molt honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV sia stat deliberat de sindich vostre e de aquexa universitat entre les altres universitats reyals e hajam entes a dir que ja havets vostre sindich en cort del dit Senyor Rey hu quis diu Bernat Ornos per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benefici dels dits afers que per vostres letres de continent scrivats (occitano; escribáis; escriguéu o escrigáu) al dit vostre sindich ques agregue al nombre dels dits altres embaxadors los quals a III del mes de febrer prop vinent seran en la ciutat de Leyda e hauran manament de rebre e acceptar lo dit vostre sindich en companyia lur. E si tal sindich no hi haviets ne vullats de continent fer e recrear e serali feta bestreta com als altres sindichs de les altres universitats los quals son tramesos per aço. Dada en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCCXLI. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable e honest religios frare Roger Çariera comanador de Granyena.
Molt honorable e honest religios. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer
prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres partints de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar de aqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada e continent trameteu aci procurador ab poder vostre bestant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia molt honorable e honest religios la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als honorables senyers los consellers de la vila de Berga.
Honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de quiscun stament per trametre al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les XV universitats eletes per lo bras reyal sia aquexa universitat per tant vos pregam e encarregam molt stretament per quant desijats lo benifici dels dits afers elegiats e trametats aci alguna persona disposta ab poder bestant de entrevenir en la dita cort per esser e agregarla e partir ab los altres qui ya son aci per poder esser lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent en la vila de Tarregua e daqui avant prosseguir lo cami e la dita embaxada car aci li sera feta la bestreta per lo carrech de la dita embaxada. E vullau aço de continent metre en obra per quant lo temps no soste dilacio alguna. Dada en Barchinona a XXV de janer any Mil CCCC sexanta hu. A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los quinze elets per lo braç militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda a XXIIII del present a la qual vos responem que lo tancar dels portals de aquesta ciutat no es cosa nova car molt soven se tanquen e aço per obviar que ores captades los drets de la ciutat e encara de les Generalitats no sien fraudats. E de les barreres dels sperons es la matexa occasio car certament molts e moltes giren la cara e la voluntat en fraudar los dits drets segons los arrendadors e collidors dels dits drets han feta relacio e clamor. E sia molt nobles e molt magnifichs senyors lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los capitol e canonges de la Seu de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament sia elegit hun sindich de aqueix vostre capitol e jatsia lo honorable micer Francesch Climent qui aci fonch per vosaltres trames en sa partida nos presentas en son loch micer .... Miralles concanonge vostre per entrevenir aci pero no ha algun poder e per ço ara es necessari haverhi persona qui vaja ab los dits altres embaxadors a la dita Majestat del Senyor Rey ab poder de entrevenir en la cort per aqueix capitol si obs es per ço vos pregam e encarregam molt stretament que encontinent elegiau alguna persona qui segons es dit vaje ab los dits altres embaxadors e sia en la vila de Tarrega lo dia de Nostra Dona de febrer prop vinent per agregar e anar ab los altres embaxadors e prosseguir la dita embaxada e si aci la dita persona no vindra enviu algu ab poder bastant de fer apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E en aço vullau prestament provehir car no sofer dilacio. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al reverendissimo pare en Christ e senyor patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del bisbat de Urgell.
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Jatsia per altres hajam scrit a V. R. P. queus plagues venir aci quant abans fos possible per les rahons en aquelles contengudes e si per alguna indisposicio de vostra reverendissima persona noy podia venir vos plagues enviar alguna persona qui en vostre loch fos aci segons en les dites letres se conte e com ara per benifici dels dits afers hajam deliberat fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de cascun stament per enviar a la Majestat del Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament hajam elegit V. R. P. e siam avisats hauria alguna indisposicio lo que molt nos desplau per ço pregam e encarregam a vostra senyoria vos placia elegir e enviar alguna persona qui en loch vostre vaja en la dita embaxada ab poder si obs es entrevenir en la cort e prestament sia aci o a Tarrega per lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent e daqui avant per justarse e venir als altres qui hi seran lo dit dia e prosseguir lo cami e la dita embaxada. E entretant la persona que hi trametreu enviu procura açi a algu ab poder de fermar apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia reverendissimo pare en Christ e senyor la Sancta Trinitat guarda de vostra reverendissima persona la qual nos rescriva lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

lunes, 31 de enero de 2022

Vocabulario valenciano - castellano, parte 2, F-Z

F.


fa, aquel hace.

faba, roncha con bulto pequeño. (haba)

faç (faig, fach), yo hago, y aquel hace (ell, ella fa).

faça, haga o hace aquel (aquell, ell, ella fa).

fadrí, mozo pequeño, o muchacho. (fadrina, moza pequeña, muchacha)

faena, hacienda (facienda; trabajo; feina, feyna). Faent (fent, feent), haciendo.

faent laus palesa, haciendo loor manifiesto.

faiçones, facciones. (faiçó, facción; faiçons)

falagar, halagar. (afalagar, afalagá; falaguer, falaguera)

falç, hoz para segar o cosa así. (falce, falz, fals, falseta; falsilla : vencejo)

falcò (falcó), halcòn (halcón). (falco)

fall, aquel falta y hallo yo. (fallar o faltar)

falléga, falte.

falleix, aquel falta (fallece). Fallença, falta (también se encuentra “no hi hage falla, siau aci sens tota falla”). 

fallesch, falto (yo) o desfallezco.

fallí, falté yo y faltó aquel.

fallides, faltas y fenecidas.

falliment, falta.

fallir, fallecer o faltar.

fallirém (fallirem), faltaremos.

fallits, faltos. (una almendra puede estar “fallida” : le falta el grano, fruto)

faloria, embuste engaño. (falordia en el DVA de Borao, aragonés)

fals, falso.

falt, falta y falto.

faltí, falté yo y faltó aquel.

falts, faltos y faltas.

fam, hambre. (fame)

famejants, hambrientos.

famolént (famolench, famolenc, famoleng), hambriento.

fanch, lodo o barro. (fanc, fang; fango; fangus)

far, el faro de Mecina.

faraut, intérprete. (faraute, haraut, herault, heraldo, traductor y enviado representante)

fardo, haz (feix) o manojo (manoll), lío apretado. (garva, garba)

farfallòs, tartajoso. (tartamudo, tartaja)

fart, harto. (farta, harta)

fartar, hartar.

fas, yo hago (faç, faig, fach) y tú haces.

fasas, hagas tú. (que tú faigues)

fástigs, hastíos o enojos. (también fástic o fástig : asco)

fastiját, enhastiado o lleno de hastío.

fastidi, fastidio.

fastich, hastío, inapetencia.

fat, hado. Fats, hados. (inglés fate; fatídico; tu destino está escrito; fatum latín?)

fát, hado tonto, bobo, fatuo.

faula, fábula. Faules, fábulas.

feble, cosa mujeril o para poco. (débil)

febra, la calentura. (fiebreFieberfever)

fectió, por afecto o afición. 

fege (fetge, feche), hígado.

feges, fechas. (Igual que data : dada : fecha; factum : fecho : hecho)

feya, hacía. Feyen, hacían.

feixos, hazes. (singular feix; fasces; haz; fascismo, etc.)

fiexa, afixa (afija, fija), o afierra (aferra) o se pega. (fixo : fijo)

fel, fiel, hiel. (Derivados de fidel, fideles - fieles - se encuentran fael, feel, faels, feels)

felix, dichoso. (feliz; Félix)

fellóna (fellona), enojada.

feltre, maraña difícil de deshacer. (fieltro, tipo de tejido; usado en caballerías)

fem, estiércol. (fiemo; femater : texto de Vicente Blasco Ibáñez : estercolero, el que recogía el estiércol y sobras de las casas pudientes para revender o usar en los campos propios)

fem, hacemos. (Verbo fer: hacer : en chapurriau: yo fach, tú fas, ell o ella fa, natros o natres fem, vatros o vatres feu o féu, ells o elles fan; facere; faire francés; rumano “ché fach” : qué haces?, cómo va?)

fembres, hembras. (fembra, hembra; faemina, fémina, feminismo, etc)

fembrerhombre dado a mujeres. (mujeriego)

fembril, femenil o mujeril.

fémen, femenil o mujeril.

fen, lo mismo que el anterior, viene del verbo fendre.

fendre, demoler, astillar, romper, arruinar.

feneix, fenece o se acaba. (finaliza; fine; fin)

feny, yo me burlé o me burlo o finjo.

fenyer, fenecer o acabar o burlar (fingir).

fenix (fénix, phoenix), el ave fénix sola en el mundo. (que renace de sus cenizas)

fente, el estiércol o barro o cieno.

fer, fierro (ferro; ferrum, férreo, Ferrer; farrier, ferrero, herrero) y hacer.



feréa, miedo y cosa fiera y vergüenza. (E perço sols desije molt exir de aquesta vida per no veure la crueldat e ferea de aquest miserable poble)

feríls, hiriolos (les hirió).

ferm, firmemente o firme.

férma (ferma), firmeza o firme. (y también firma, fermar : firmar, afirmar, refirmar)

fermamént (fermament), firmemente.

fermáll (fermall) joyel. Fermanza, firmeza.

férmals, fírmalos o confírmalos.

fermava, afirmaba o se sostenía (era firme).

ferme, afirme y firmemente.

fermetat, firmeza.

ferne, hacer. (castellano antiguo hacer ne)

fernu, ferni. Fermín, nombre de Santo.



ferre, el fierro o áncora de la nave. (también espada, o ferramenta : navaja)

fet, hecho. Feta, hecha.

fetje (fege anterior, fetge), el hígado. (foie francés, como el suculento foie gras)

fets, hechos o hazañas. (feitos, feytos, fechos, s'ha feito de nuey)

féu, hizo.

fexuch, pesado o enojoso.

fexuga, cosa pesada o enojosa.

fexúga, la tierra porque es pesada.

fi, fino y fino acabamiento.

fiant, fiándose (fiando).

fiblo (fibló), aguijón de la avispa o abeja.

fica, hinca (la rodilla: genoll, ginoll) y queda. 

ficte, fingido o fingida. (ficticio)

fil, el hilo. Filát, la red. (filat : hilado)

filastre, el alnado o hijo de su marido. (fill : fillastre)

fill, hijo. Fills, hijos. (fijo, fijos en castellano antiguo; aragonés “desafillo ad todo omne et afillo a vos don Sancho rey de Navarra” (Jaime I y Sancho el fuerte de Navarra); filio, filium, filia, filii)

fillol, ahijado.

fillola, hijuela (ahijada).

filoses, ruecas.

fin, fino y fin y hizo. (él, ella fin : va fer : hizo)

fina, cosa fina o acaba o fenece.

finan, fenecen o acaban.

finát, finado, y acabado y finido (finalizado).

fináu, morís o fenecéis y finado.

fine, acabe o fenezca o fine. 

finéu, fenezcáis o acabéis.

finí, acabó aquel. (verbo finir : finire : acabar, finalizar)

finitát (finitat), fineza.

fins, hasta.

finsa, funs, hasta. (fins a)

fique, quedé o hinqué. (ficar : poner, hincar p. ej la rodilla)

fiquen, hinquen o se peguen o queden.

fir, hiere. Firen, hieren. (ferir : herir)

fisgar, burlar.

fiu, yo fío y hizo o hice.

flac, flaco y flaca. (y débil, flácido)

flames, llamas de fuego. (flama : llama)

florí, florín, moneda de oro.

fluix, flojo o afloja o flojamente.

flúix, corrimiento o flujo.

flum, río. (flumen, además es el nombre de un río aragonés)

flúxen, aflojen y hacen flujo o corrimiento.

fluxen, el aceso y receso del mar. (acceso; flujo, fluctuar, marea, etc...)

flúxen, ir y venir o flujo.

foc, fuego (también foch, plural fochs) y fuere.

fóc, estará o será o fue.

folga, huelga. (algunos catalanes y catalanistas la llaman vaga, serán vagos …)

follamént (follament), locamente. (foll : loco; fool inglés; también tonto)

fóllas, locas. Fólles, locos. (follas : folles)

follia, locura. Folls, locos.

folls de pensa, locos de pensamiento.

fon, fue o estuvo.

fonament, fundamento.

fonch, fuere o fue.

fondes, hondas.

fondre, fundir.

fonevol (fonévol), ingenio de guerra. (es como una catapulta; fona : honda - de David)

fons, fuente. (font, fonts; fons latín)

fòns, hondo y hondura (profundidad).

for, fuero o ley o costumbre. (fur, furs; foro, foris)

fora mida, fuera de medida.

fora viats, echados a fuera (fora aviats; via fora : grito de defensa) o engañados.

foragitér (foragitar : fora + gitar : expulsar, echar), expeler, apartar.

forana, cosa extrema o cosa de afuera (fora, afora).

forans, los extremos o cabos de alguna cosa.

foráns, foranos o de afuera.

foratjant, echando afuera. (foragitán, foragitant, foragitando)

forat, agujero. Forca, la horca.

forcadura, horjadura.

força'l, fuérzale.

forja, imagina o forja en el pensamiento.

forment, trigo. (frumentum; Formentera; Formenta, masías entre Beceite y Fredes)

forn, horno. (furnus)

fornal, fragua. (forja, forges)

fornall, horno o hornaza.

fornit, fornido o bien proveído (provisto).

forquex, cosa de horcas.

fosch (fosc), fosco o oscuro. Fòsca, fosca o oscura.

foscament, oscuramente.

foscar, hocicar, mover la tierra con el hocico.

foure, la vaina de la espada.

frança, el reino de Francia.

franch juhí, franco y libre albedrío.

frares, hermanos y frailes (frater; flares).

frau, engaño. (fraude)

fraula, fresa.

fre, freno. Frens, frenos.

frecistol, facistol.

fregar, estregar. (restregar, frotar)

fregir, freír.

freix, fresno. (En la Fresneda, Matarraña, Teruel, el mote es frechit : fregit)

fret (fred), frío.

fretura, falta o menester. (freturar : faltar o hace falta o ser menester)

freturans, los que tienen falta.

freturau, tenéis falta o habéis menester.

freturen, carecen de lo que han menester.

freturos (freturós), el que ha menester.

frevol, flaco.

fruyrem, gozaremos. (fruyr, fruir : gozar)

fruyt, fruto o fruta.

fugì, aquel huyó. (verbo fugir : huir)

fuig, aquel huye o yo huyo.

fuyt, huído. Fuyta, huída.

fullat, cosa que tiene hojas. (fulla, folium, folio, etc : hoja)

full, pliego de papel.

fum, humo. (fumar : humear)

fus, derramado o echado aparte. (fundido; fondre : fundir)

fus, huso y huido y ahuyentado.

fust, madero. Fusts, maderos. (también barcos, embarcaciones; fusta : madera; fuster : carpintero, etc)



G.


gafet, corchete, especie de broche.

gayre, nada o ninguna cosa. (no tinc gayre temps : no tengo - nada de - tiempo)

gala, agalla.

galafre, galduf, galdirot, glotón. (gula : gola : garganta)

gallejar, gallear.

galtes, las mejillas. (la galta : mejilla)

ganya, agalla en los peces.

gandulejar, andar ocioso (gandul) y mal entretenido.

ganta, galta, carrillo (mejilla).

ganta, la garça o ave que vuela mucho.

gargalleig, gargajear. (gargall : gargajo)

garrò, el garrón del zancajo.

gast, gasto o gastado.

gasta, gastada. (gastá)

gastants, gastadores o que gastan.

gel, yelo (hielo). (italiano gelatto : helado)

gelar, helar. 

gelòs, celoso. (celos : gels)

gemechs, gemidos.

gemicar, gemir.

gens, ninguna cosa o nada.

gest, gesto. Gests, gestos.

gesta, cosa hecha o hecho.

gestes, hechos o cosas hechas.

giflet, galtada (golpe en el carrillo, mejilla : galta).

gimniós (ingeniós), ingenioso o que tiene ingenio.

ginyen, hacen algo con ingenio. (ingenian, piensan, cavilan, se las ingenian …)

giny, industria. (ingenio)

ginys, ingenios o artificios.

gir, yo me vuelvo o me rodeo. (me giro)

gira, vuelve o torna.

girarà, volverá.

giràt (girat), vuelto o rodeado.

gita, arroja, alanza, echa fuera. (gitar; foragitar)

gita (se : es), se pone o se echa o se acuesta (recuesta).

gitám (gitam), ponemos y echamos afuera. (planta medicinal gymtamnus albus)

gitant, echando afuera o acostándose (acostando; gitantse o gitant se).

giten, quiten o quitan o echan fuera.

giu giu, chio chio (pío pío), canto de gorriones.

giular, silvar. (chulá, chiular, xiular)

glaç, el yelo. (glaçons : cubitos de hielo; glaçada : helada)

glaça, la helada o la escarcha (glaçá, apócope de glaçada : helada).

glay (esglay, esglai), espanto.

glans, bellota. (glan singular; glans, bellotas)

glanola, glándula.

glob (glop), sorbo. (onomatopeya glup glup glup, sorber, tragar)

glorieja, se gloria.

glots, golosos. (golut, goluts; gola : garganta; gula)

goy (goig, goch), gozo. Goyg, gozo.

gojar, gozar, tener, poseer.

golf, golfo de mar o de otra cosa.

gonella, armadura a modo de coraza.

gonyjo, lo mismo que el anterior.

gorja, la garganta o el cuello.

gos, yo oso, y perro.

gosa, aquel osa. Gosàt (gosat), osado.

gosar, osar, atreverse.

gosàs, yo osase y aquel osase.

gose, ose yo y ose aquel.

got, vaso.

gotejar, escurrir poco a poco alguna cosa.

gra, grano. Grans, granos y grandes.

graçia, da gracia.

graeixch, agradezco.

graesch, agradezco.

grahòns, gradas o escalones. (como en el canticum gradum)

graìda (graída), agradecida.

grair, agradecer. Grayt, agradecido.

graiu, agradecedlo.

graixcau, agradezcaislo (lo agradezcáis).

gramalla, vestidura de autoridad (y de luto).

granda, grande.

graners, graneros del pan.

gran, grande. Grans, grandes y granos.

granisolar, granizar.

grao (graó o graò, como el puerto y población valenciana El Grao), grada.

graponar, manosear.

gras, graso o gordo.

grat, contentamiento o gracias o agradecedlo.

grau, grado o de grado.

grech, viento griego. (también sin viento, grec, Grecia)

greu, desabrido o malo y mala. (grave)

greuje (greuge), agravio. Greujaven, agraviaban.

greument, desabrida o malamente. (gravemente)

grifant, gerifalte, ave de rapiña.

groch (groc), amarillo. Groga, amarilla. (grochs, grocs : amarillos; grogues : amarillas)

gros, grueso o gordo.

guay, llanto.

guaiment, se lamente o llore.

gual, por egual, igual.

guany, yo gano y ganancia.

guanys, ganancias y lloros y plantos (plany, planys).

guanyada, ganada.

guará, garañón.

guardar, mirar y guardar.

guardeu, miréis vos.

guardo (guardó), galardón y yo guardo.

guardona, galardona.

guaret, barbecho.

guarì (guarí), guareció.

guart, yo miro y aquel mira o mire.

guart, aquella manera de mirar o de tener respeto.

guasta, gasta.

ques por agues, hubiese o tuviese.

guilla, cosecha, usufructo.

guillot, usufructuario.

guineu, raposo. (raposa, rabosa, zorra, zorro; rainard occitano)

guisa, manera, medida, orden.


H.


habents, teniendo (habientes).

hábit, hábito o costumbre.

habita, aquel habita o habitaba (habitá).

habuyra, sobresale o derrama o abunda.

habuyra, reposa y agüera.

hac, aquel ha o tiene.

hadulaments, aullidos (pone ahullidos; udols, udol : aullido)

hagùda (haguda), tenida.

hagueseu, tuviésedes vos. (tuvierais vosotros)

haja, aquel haya o tenga.

hair, me muevo a ira o me aíro.

hair, tener aquella manera de ira. (airar, airarse)

hayr (ahir, ir, air), ayer.

hayr amor, mueve a ira al amor.

hairè, yo me enojo me aíro.

ha llur sojorn, tiene su descanso.

ham, anzuelo y á me (me ha).

ham fet amar, á me hecho amar (me ha hecho amar).

harrar, desposar, casar.

harriejar, arrear aguijar las bestias.

ha sats, tiene asaz o mucho.

havè, aviene o acaece.

ha vent, tiene viento.

havent, teniendo (habiendo).

havents, teniendo ellos o aquellos.

ha vents, avientos o a los vientos.

havie, aquel había o tenía.

havirança, aventuranza.

havirát (havirat), aventurado.

haunit, unido o ajuntado. (unit, aunit)

havorresch, aborrezco.

havorrit, aborrecido.

hauréu, aureis vos. (habréis, tendréis)

hauts, autos o actos.

herves, yervas. (hierbas, yerbas; herbes)

heretaments, heredamientos.

heremita vida, vida de ermitaño. (eremita; se encuentra ermita y hermita)

he vent, tengo viento.

hevént, evento o suceso o acaecimiento.

heréu, heredeo.

hi, ay o allí.

hira, la ira.

hirá, aque irá o andará.

hirát (irat), airado o enojado.

hix (ix; exir, eixir), sale.

ho, lo. Hoc, si, (sí afirmativo en OCcitano : hoc, òc, och) y esto y también.

hoénts, oyentes.

hoges, oír. (escuches, oigas)

hóy, desamor, odio o ira. (oy, odi)

hója, aquel oiga. Hójes, oyas (oigas) tú.

hóig, yo oigo.

hoint, oyendo. Hoíu, oíd vos.

hom, hombre y húmedo (humit).

home, hombre. Homens, hombres.

homeyér, matador (homicida).

homey, homicidio.

homenívol, varonil y fuerte.

hom radical, húmedo radical.

homs, hombres y olmos (ulmus; oms, olms).

hon, adonde o de donde.

honta, afrenta y vergüenza.

hos (os), hueso.

hosca, cosa hueca.

host, hueste.

hostàl (hostal), mesón o posada. 

hoste, huésped.

hou, aquel oye. Hòuenla, óyenla.

hu, uno.

huberts, abiertos o descubiertos.

hudulaments, aullidos.

huy, hoy en día (pone oy dia).

hujar, fatigar, cansar.

humit, húmedo.

hus, yo uso. (us)



I.


iach, vel. Iaç yo estoy echado o caído (yazgo, de yacer, iacere, jacere). 

iaeu, estáis caído.

iaga, esté echado o caído. (yazga)

iamechs (gemechs, gemecs), gemidos o suspiros.

iames (james, jamés), jamás.

iaqueix, aquel deja. (de jaquir, iaquir)

iaquesch, le dejo yo. (jaquesch)

iaquida, dejada. Iaquir, dejar. (jaquida; jaquir)

iaquiu, dejáis o quitáis. (jaquiu)

iau (jau), aquel cae o está caído (yace).

iaure, caer (yacer).

iemech (gemech, gemec), gemido o suspiro.

iequida, dejada. (jaquida)

ignyor, ignoro o tengo soledad (añoro).

ignyor, aquella manera de soledad (añoranza) o de no saber (ignorancia).

ignorançans, ignorancia nos.

ills, y los (y els, i els, ils, i'ls, y'ls)

illumena, alumbra (ilumina).

inçita, incita o mueve (a).

infantèa (infantea), infancia o niñez.

infernades, infernales.

infinida, infinita.

influeixen, influyen.

infortit, enfortalecido (fortalecido).

inichs, inicuos y malos.

inportù, importuno (inoportuno).

inpugne, impugna o contradice.

insten, los instan o mueven (a).

instituts, instituciones.

intrinchs, intrínsecos.

invoch, yo invoco y llamo.

ioch (joch), juego o burla.

iom (yo me, yo'm) so, yo me soy.

iorn (jorn), día. Iorns (jorns), días. (jornada, jornadas)

iosos, jocoso o alegre. (jocós o jocòs, iocós o iocòs)

iou (jou), juego (joch, joc) o yugo.

iove (jove), mancebo de poca edad (joven).

iovens (jovens), mancebos. Iovent (jovent), juventud.

ipolit, nombre propio de varón. (Hipólito)

ipocràs, un hombre así llamado. (Hipócrates)

irada, airada o con ira.

irascible, airado o irascible.

iras, por mover a ira.

irescer, airarse o moverse a ira.

iros, irascible.

ivern, invierno.

iuga (juga), juega.

iuhéus (jueus, juéus, juheus, juhéus), judíos.

iuhí (juhí), juicio y juez. Iuhíns, juicios.

iuchs, juicios.

iuidór, justador.

iunctes (junctes, juntes), juntas o ayuntadas (ajuntadas).

iuny, junte o ayunta o viene bien.

iuny (juny), el mes de junio.

iuno, la diosa Juno.

iunt (junt), junto. Iuntes (juntes), juntas.

iur (jur), yo juro. Iuriste (juriste), jurista.

ius (jus, de jus, dejus, dejús), debajo. Iusà (jusà, jussà, com lo Pallars), lo de abajo.

iusanes (jusanes), bajas o bajeras.

ius mi, debajo de mí.

iustades (justades), ajuntadas.

iustar (justar), ajuntar o ajustar o justar.

iustats (justats), juntos o ajuntados.  

iutja'lsa (jutja'l sa), juzga el (le juzga) sano o júzgale sano.

iutjament, juicio o determinación.

iutjar, juzgar.

iutgesa, juzgadora o juez. (iutge, jutge)

ix, aquel sale y sal tú.

ixca, salga aquel (que ell, ella ixque; que yo ixca)

ixch, aquel sale o yo salgo. (ell, ella ix, yo ixco)

ixen, aquellos salen.


J.


ja, ya. (también se encuentra ya en valenciano, y yo)

jaç llit, lecho. (lectum; jaç : yacer)

jafar, chafar, rozar, cortar, destrozar o pisar algo.

jamay, jamás.

jangla, burla.

janglot (sanglot, singlot), hipo.

japallada, sabatuda, chaparrón.

japehuer, sombrero.

japeu, sombrero. (châpeau)

jatsia, caso que.

johuada, yugada de tierra.

jolla, cholla, la parte superior de la cabeza.

jop (chop), chopo, árbol.

jopar (chopar), empapar.

jorrar (chorrar), chorrear.

jorroll, chorro.

julla-as, costilla, costillas.

junta, conyuntura de dedos o manos (articulación), o unión o congregación de varios.

junyr, uncir, yugo, justar.

juplar (chuplar), chupar.





L. 


labint (laberint), laberinto.

l'acte, el acto.

ladata, la data de las tablas.

lagost, lagosta. (langosta)

lay, allá en aquel tiempo.

l'ayre, el aire.

l'altre, el otro.

l'amarch, lo amargo.

lamguiment, desmayo o desfallecer. (languidez)

lançalòt, nombre de un caballero.

languiment, desfallecimiento.

languint, desmayando.  

l'any, el año.

lantees, lámparas.

lahor, loor. Laor, loor.

l'anima, el alma.

l'arbre, el árbol.

la tira, la tira o lleva hacia sí.

l'atorch, la otorga o concede. 

laus palesa, loor manifiesto.

laus, loor. Laus, osla (os la).

laus toleu, os la quitéis.

lebre, la liebre.

lebrosia, lepra.

l'efecte, el efecto.

leg, feo. Legea, fealdad.

legir, leer.

legre, alegre.

leys, allá es y leyes.

leix, aquel deja o deje y yo dejo. (deix)

leixa, aquel deja. Leixal, deja el. (deixa)

leixant, dejando. Leixau, deja vos.

lença, la lanza. (lança, llança)

l'endreç, el aderezo.

l'engan, el engaño.

l'inginy, el ingenio.

lenegánt, resbalando o resbaladero.

lenta, ni fría ni caliente.

l'enteniment, el entendimiento.

l'escalf, el calor o encendimiento.

l'escandall, la sonda del marinero.

l'esencial, lo esencial.

lesió, lesión o daño.

lesquiu (l'esquiu), el esquivo o zaharoño.

lest, leído y aquel es.

lest, cosa clara.

lesta, leída y la lista.

l'estat, el estado.

l'estatje, el estado y la estancia.

lestes, leídas y diligentes.

l'estiu, el estío (verano).

l'estrém, el extremo.

l'estret, el estrecho o estrechura.

let, escogido o elegido (elet) o leído.

lets, leídos o elegidos.

levant, el viento solano. Leus (lleus : pulmones), ligero.

licençiants, dando licencia.

lig, yo leo y aquel lee y ley.

liga, leer.

l'inocent, el inocente.

l'imagín, le imagino.

l'infá, le hace (lin fa, li fa).

linçens, varón que veía mucho (lince).

l'invern, el invierno.

lir, lirio.

lis devench, le aviene o le acaece.

lisodegue (li sodegue) la porta, le toque a la puerta.


LL.


lla, allá. Llaç, lazo.

lla donch, allá pues.

llaberint, laberinto.

llabor, semilla, simiente.

llebros, leproso. (se repite más adelante; llabros)

llaça, enlaza (lazo, nudo). Llaços, lazos.

llach, lago o zaquizamí.

lladre, ladrón.

llay, adonde, o allá.

llam, rellam (rellámpec), relámpago.

llanç, la saeta o lance.

llança, la lanza y alanza.

llanceta, lanceta de sangrador.

llances, lanzas y tiros.

llanch o l'llanç, yo me lanzo.

llanda, hoja de lata (hojalata).

llansól (llançol), sábana.

llantia, lámpara.

llapis, lápiz de dibujar.

llar, hogar.

llarch, largo.

llas, triste o fatigado y cansado.

llase, canse.

llassat, cansado o fatigado.

llata, pleita.

llau, lauro.

llaujér (llauger, lleuger), ligero.

llaumente, llore.

llaurodór (llaurador, llauraor), labrador.

llavóns, entonces, en aquel tiempo.

llavóren, labran o hacen labor.

llavors, entonces, en aquel tiempo después.

llavórs, labores (pone lavores).

llebros, leproso. 

llech, hombre lego que no sabe.

llechs, hombres legos que no saben.

lledelles, ladillas.

llegea, fealdad.

lleigs, feos. Lleg, feo.

lleix, fea o fealdad.

lleixar, dejar.

lleja, fea.

llenç, lienzo.

llença, la lanza.

llepar, lamer.

llepó, lama o cieno llimach.

llepol (llépol), goloso.

llepolía, golosina.

llesca, rebanada de melón, pan &c.

llést, leído y aquel es.

llest, cosa clara.

llesta, leída y la lista.

llestes, leídas y diligentes.

llet, leche.

lletovaris, letuarios.

lletovaris, medicinas.

lleu, bofe liviano. (pulmón)

lleuja, aloja o está puesto.

lleument, ligeramente.

lleus, ligero. (pulmones; liviano)

llevant, el viento solano.

llevár (llevar), llevar o levantar. (elevar)

llevarse, levantarse.

lli, lino.

llibert, libre o libertado.

llibrell, barreño.

llich (llic; lligar), yo ato o ligo.

llidóns (llidons), almezas. (fruto del almez: latón)

llidonér, el árbol que da aquella fruta. (almez; litonero, lladoner, lledoner, etc)

lliga, junta o liga y ata.

lligám, atamos y atadura.

lligáms, ataduras o ligaduras.

lligança, ligadura o atadura.

lligants, que atan.

llima, limón (lima; llimó) o lima de acero.

llimit, límite.

llindar, umbral.

llinós, linaza simiente.

llirons, almezas. 

llista, cinta, lista de nombres.

llit, la cama.

lliura, libra como libranza.

lliura, libra o delibera, o defiende.

lliuràs, librase. Lliuras, libras.

lloants, loando o que loan.

lloca, clueca.

lloch, lugar. Llochs, lugares. (locum latín; lloc)

lloguèr, alquiler o jornal.

lloir, relucir.

llonch, largo.

llop, lobo.

llou, yo loo.

llubi, altramuz. (tramús, tramussos)

llucer, lucero.

ll'ull, el ojo. (l'ull : Lull)

lluyta (lluita), la lucha.

llums, lumbres (luces).

lluny, llunt, lejos.

lluny, aleja o alejos.

llunyament, alongamiento (alejamiento).

llunyar, alejar.

lluyten, luchen.

llur, suyo o suya y su.

llurs, suyos o suyas.

llus, merluza o pescada. (mare de llus : merluza; llus : lucio ?)

llutar, luchar o lidiar. (lluitar, lluytar)

lo (fil), el hilo.

lo deute, la deuda.

lo far, el faro de Mecina. (Mesina, Messina)

lo llas, el lazo y el triste.

l'home, el hombre.

lonya, se aleja.

lo nom, el nombre.

lo quer, lo busca. (lo requiere : lo requer)

l'or, el oro.

l'orb, el ciego o tuerto de un ojo. (lo garcho; el orbe?)

l'orella, la oreja.

losca, la mella y oscura o lóbrega (fosca). 

l'ostàl (hostal), el mesón.

lo test, el tiesto.

l'u, vl', l'hu, el uno. L'un, el uno.

l'ull, el ojo. Llull, el ojo.

lunya, aleja. Lunyant, alejando.

lunyàt (lunyat), apartado o alejado.

lunyava, alejaba.

lunyen, se alejen o se aparten.

l'us, el uso o costumbre.

lurs, sus.

M.


ma, mano, y mía y mi.

m'abuyra, me abunda o sobresale.

máda, por amada.

madelita (m'adelita), me deleita.

madona, mi señora o mi amada.

mafít, mustio o triste.

magréuje vl'. Magréuja (m'agreuje, agreuja), me agravia.

magresa, flaqueza.

magrír (magrir), enflaquecer.

maguer encara, aún.

maisó, posada, o casa o descansadero. (maison)

may, nunca.

may mia (m'aymía), mi señora o mis amores.

malaéix, maldice.

malalt, enfermo. (malaltia, malautia : enfermedad) 

malaltír (malaltir), enfermar o estar enfermo.

malavirát (malavirat, mal avirat), malaventurado (desaventurado).

malaesch, maldigo o maldice aquel.

maleír (maleir), maldecir.

malfát (mal fat), mal hado.

maliféts (malifets, malifetes), maleficios (cosas mal hechas).

m'alònya, me aleja.

malváts, malvados.

mam, por amam, amamos.

mána, mandá. Mánya, la maña.

manaménts, mandamientos.

manánt, mandando.

mancar, faltar.

manch, manco. (falto de un brazo)

mancha, fuelles para echar aire. (bomba de aire)

mancha, bufánr (bufant), soplando los fuelles.

maneig, manejo.

mantell, manto.

mans, manos.

ma pónya, mi deber o mi posible.

ma púnya, mi deber o mi posibilidad.

marag (amarg), amargo. (amaro italiano)

maravelles, maravillas.

marastra, madrastra.

marbre, mármol.

marejarse, marearse.

marfit, marchito.

marfega (márfega), jergón.

marfit, tomado o hurtado. Marçit, mustio (marchito, marchitado).

marmesor, albacea. (marmessor, marmessors, albaceas de un testamento)

marrimént, desmayo o tristeza.

marriment, alteración o atemorizamiento.

marroba (ma roba), mi ropa.

mart, el dios de las batallas, Marte.

martafallar, machacar.

martéll (martell), martillo.

mártre, mártir. Mártres, mártires.

marts, martas, piel para aforros. (marta, mustela)

mas que mi us am, más que a mí os quiero (amo).

massa, más y demasiadamente (demasiado).

massip (maçip), mancebo.

mastegar, mascar (masticar).

mat, mate. Matí, de mañana (la mañana; matinar : madrugar).

matalaf, colchón.

mateix, el mismo. Mateixs, los mismos.

matinejar, madrugar.

matrimoni, matrimonio.

mealla, meaja.

medía, me diga. (me digue)

médre, medra o medre.

meja, torcida.

melodiós, con melodía o melodioso.

melodiósa, llena de melodía.

melsa, el bazo.

membrám, nos acordemos.

mémbram, acuérdaseme.

mémbre, miembro y me acuerde.

mémbret, acuerde se te.

ména, trae y amenaza.

mena tristór, trae tristeza.

menaça, amenaza. Menacen, amenacen.

menciona, hace mención.

mene, traigo o trae aquel. Menen, traen.

menestral, oficial mecánico.

meneus, meneos.

mengita (m'en gita), me echa o me arroja.

menys, menos y sin.

menys de fruyt, sin fruto.

menyscaba, menoscaba.

menys préha (menysprea; preu, precio menys preu, menosprecio), menosprecia.

menys préus, menosprecios.

menys préhants, los que menosprecian.

menja, come. Menjar, comer.

menja'l, como él o come le (cómele, cómelo).

menjém, comamos.

mentres, mientras, ínterin.

mercenér, mercenario y escaso.

mercenér, haber merced o ser piadoso (mercedario).

mercèr, merecer.

mercer, el que vende cosas de mercería. (mercero)

mereixch, merezco y merece (ell, ella mereix).

mereixer, merecer.

merer, merecer.

merescut, merecido.

merí, merecí o merezca o mereció.

meritaba, daba mérito o tener mérito.

meritist, diste mérito o tuviste mérito.

meríu, merecéis.

mes, le puso (de metre : meter) o le dio nombre.

mes, metido y más, y mes del año.

mes (m'es), me es a mí.

mesa, metida. Meses, metidas o metidos.

mescla, la mezcla del paño o cosa así. 

mescla, cosa revuelta o mezclada. (cassalla y moscatell : barreja, barrecha)

mesclats, mezclados y revueltos.

me setén (estén), me extiende. Mestench, me extiendo (me caigo todo lo largo que soy).

mesonja, mentira.

mestér, menester.

mestre, maestro, y un viento así llamado (mestral, mestralada, mistral).

mesura, medida o se mide.

met, pone y mete. Meta, ponga y meta.

mete, meta o gaste. Me té, me tiene.

metje (metge), médico o físico.

metre, poner o meter.

métre, mi amo o mi señor.

metre'ls peus, meter los pies.

metrien, meterían o pondrían.

metzina, veneno o pecado. (curioso el parecido con medicina, medecina)

metzíes, yerbas o hechizos para matar.

mi, a mí. Mig, medio o media.

mica, pizca. (un poco; miqueta)

mig jorn, mediodía. Migs, medios.

mig jor (jorn : jour : giorno : día), el viento abrego (caliente, bochornoso) que viene de medio día.

mijá, medianero o mediano.

mijáns, lo de enmedio o medios.

miláns, milanos.

mill, mijo y número mil.

millárs, millares. Millérs, millares. 

mills, mejor.

minát, cosa que está minada (un torreón minado).

minava, minaba o amenazaba.

mintent, mintiendo o el mentiroso.

minue, menor o mínimo. (minve : mengua)

minúe, menoscabe o apoque.

minvánt, disminuyendo.

minvar, disminuir (menguar).

miracle, milagro o cosa divina.

mirall, espejo.

mirént, mirador o el que mira.

mis, míos y mise. En mis fá (en mi se fa), en mí se hace.

mitjançánt (mitjançant), interviniendo como medianero. (mediante)

mitjáns (mitjans), medios y medianeros.

mixte, mixto o revuelto o mezclado.

móbles, móviles y muebles.

mocar, despabilar, espabilar (pone despavilar, espavilar).    

mocegar (mossegar; de mos : mordisco), morder.

moch, yo me muevo y aquel mueve (ell, ella mou).

mogué, movió.

mogúda (moguda), movida. Mogút (mogut), movido.

moír, morir o muero o muere.

mòla, muela como de molino (molendino latín). 

moldre, moler.

molinada, cisco carbón menudo.

moll, blando. Mólla (molla), blanda (también miga de pan).

molle, molde.

móllen, ablandan (mullen) o enternecen.

molt, mucho. Molts, muchos. (molt de moldre : molido)

moltó (mouton), carnero.

momént (moment), momento. Momén, momento.

mon, el mundo y mío (mi; mon pare). Mons, mundos (y mis; mons pares : mis padres).

momboy, mujer así llamada.

mondáns, mundanos o mundanales.

mon, dos (dors : dorso), mis hombros o mis espaldas.

monipoli, monipodio (monopolio).

monjóyes, mojones que señalan el camino.

mor, muere. (mort, muerte y muerto; morta, muerta)

mordases, mordazas.

morduts, mordidos. (mossegat, mossegats, mordido, mordidos)

moráls, morales.

morischs, moriscos.

morm, muermo.

moro çuna, moro que tiene su ley de la çuna (sunna).

mos, bocado o mordedura, y mis (mons) y míos.

most, muy.

mostalla, mostaza.

mot, mote o palabra.

movents, movibles o que se mueven.

móu, mueve. Mourá, moverá.

mugrò, pezón.

muir, morir.

muyr, muero o muere.

mul, mulo.

mull, yo mojo. Mullát (mullat), mojado.

munda, limpia.

munyir, ordeñar.

munt, arriba o en lo alto. (monte, como mont, montis, etc)

munt, una subida o un montón.

munta, sube tú y sube aquel.

muntá, aquel subió. Muntar (remontar), subir.

muntáts, subidos. Muntí, subí yo.

muntí rey, subí (pone tubí) a rey.

murmur, murmuración o murmura.

mur, ratón y muralla (muro).

muscles, los hombros.

mut, mudo que no habla.

mut, yo mudo o mude aquel.


N.


Na, en lo antiguo equivalía a Doña. (Donna, Dona, Na)

nadánt, nadando.

nade, estoy nadando y aquel nadó (aquell, aquella nade : nada ahora).

nafrar, herir.

naip, naipe.

naix, nace. Naixen, nacen.

nan, enano. Nans (ans, n'ans, abans, etc), antes.

napols (Nápols o Nàpols), Nápoles ciudad de Italia (y reino).

n'aprés, así le acaeció.

naprés, después o acaecióle.

nat, nacido. Náu, la nao (nave).

nau, nave.

nauchèr, el patrón de la nave. (nau + chef : jefe de la nave, patrón)

naujear, navegar.

n'auràn, aquellos auran (tendrán de ello).

navixella, navecilla.

'nbalça, por embalça, embasa (envasa).

nçena, por ençena, encienda.

nçenall, por ençenall, cosa para encender.

ne, ni. Nel, ni le. Nell, en él. 

nedejar, limpiar.

negát, por anegàt, anegado. (de agua)

negàt, negado.

negun, ninguno.

nels de, ni les dé.

nem, ni me.

nens, ni nos.

nepren ami, así me acaece.

net, nieto y limpio. Neta, limpia.

netament, limpiamente.

nesta, en esta. Nest, en este.

netejat, limpio (limpiado).

neteje, alimpie (limpie) aquel y alimpio (limpio) yo.

netes, nietas y limpias.

nets, limpios y nietos.

neu, nieve.

ne zel, ni zelo (celo).

nfluença, influencia.

niçi, necio.

nient, nada. (occitano; italiano niente)

nil, el río Nilo. (ni'l : ni le, ni lo)

nial, nidal.

nimaus do, por animausdo (ánima us do), os doy mi alma.

nina, niña. (también muñeca; ninot - de falles - : monigote, muñeco).

nit, noche. Niu, el nido.

ni us am, ni os amo.

niu, nido.

noblit, por en oblit, en olvido.

nodreix, no drece (nutre) o mantiene o se convierte.

nodrí, no drece o mantiene.

nodrit, mantenido (nutrido) o nodrecido.

no dubt, no dudo o no dude aquel.

no es huy conegùt, no es hoy conocido.

noguèm, dañome (me hizo daño). Nòguen, dañen.

noguèm la temença, dañome el temor.

no gos, no oso.

nol, nole (no le). Nolpos (no'l pos), no le pongo.

no guart, no mire.

nom, nombre y no me (no'm : no me : no em)

nom lluny (no'm : no me), no me aparto o alejo.

nomenen, nombren o nombran.

noms, nombres.

nons, no nos. Nons cal, no nos cale (no nos hace falta, no nos es preciso).

no res, no nada. (latín res : cosa, no cosa : nada)

nos', no se y nosotros.

nosa, enojo o embarazo. (fer nosa: causar molestia).

nosech (no sech) lo temps, no sigue al tiempo.

nos peix, no se ceba o no se mantiene.

not parteix, no te aparta.

notasios, dar nota de sí.

nou cal dir à mì (no ho cal dir a mí), no lo cale decir a mí (no hace falta que me lo digan, no es menester que se me diga, etc).

nou, daña y nueve y nuez (anou) y nuevo.

nou (no ho; del latín hoc), no lo. Nouse (no ho sé), no lo sé.

novells, nuevos. Noves, nuevas (noticias).

novella, nueva o cosa nueva.

novitats, novedades.

nourà, dañará. Noure, dañar.

nous, nueces (anous) y no os (no us) y nuevos.

npendre, por empendre, emprender alguna cosa.

npressa, por empresa, la empresa.

npressa, dar prisa (priesa) deprisa.

ntiga, por antiga, cosa antigua o vieja.

ntrenyora, tiene soledad o no se halla bien.

nu, por núu, desnudo y ñudo (nudo; nugo).

núu, nudo y desnudo.

nua, desnuda o añuda (anuda, de anudar, nudo).

nuch, nudo, nuez.

nueja, por enveja, envidia.

nuja, por enuja, enoja.

nuigs, por enuigs, enojos.

nul, nulo.

null, ninguno. Nulls, ningunos.

nuvolos (nuvolós), nublado o cosa anublada.

nuvols, nublados (nubes; núgols).

nyaular, maullar.


O.


obeìxen (obeíxen, obeixen), obedecen.

obeìnt (obeínt, obeint), obedeciendo.

obeìr (obeír, obeir, obeyr), obedecer. Obeyt, obedecido.

obeìxca, obedezca.

oblidades, olvidadas.

obliden, olviden.

oblit, olvido. Oblits, olvidos.

obre, abre. Obrels, ábrelos. 

obrir, abrir.

obs, menester.

obstacle, obstáculo o impedimento.

obte, muerte (óbito, obitus).

obtè, obtiene o alcanza.

obtès, alcanzado.

ocasiòs (ocasions), ocasiones.

oçell (aucell, aue, ave), pájaro. Oçells (aucells), pájaros.

odios, odioso.

oent, el que oye.

ofega, ahoga. Ofena, ofenda.

ofenent, ofendiendo.

ofès, ofendido y ofendidos y ofendedor.

oiala, ojala (oialá, ojalá), así sea.

oy, desamor, odio o ira.

ojar, escuchar.

oldre, olre, oler.

olis, aceites.

om, hombre y olmo.

ombra, sombra.

omes, hombres. Oms, olmos.

on, donde.

onta, vergüenza.

opinionatich, hombre ligero de seso.

opinionatich, hombre de varias opiniones.

ops, vl' Obs, menester.

or, oro. Orb, el ciego (tuerto).

oràt (orat), loco. Oradura, locura.

orb, orbe.

orde, orden. Orella, oreja.

oreig, viento favorable.

orgue, órgano.

ormeix, la jarcia de la nao.

oronell, la golondrina. (oronelles, oronetes, orenetes, etc)

ort (hort), huerto. Orts, huertos. (Orta, huerta; ortes, huertas)

orrupte, de improviso o súbito.

oure, oír.

ovidi'l prous, Ovidio poeta el bueno.

ovella, oveja.


P.


pa, pan. Pagues, pagas y tú pagas.

pacte, pacto.

pahìr (pahir, pahír), desmoler o gastar lo del estómago (digerir).

pahor, miedo.

paible, apacible. Paibles, apacibles.

paymentar, (pavimentar) solar, echar suelo (pavimento) a algún aposento.   

pajès (pagés), labrador.

palau, palacio.

palesament, manifiestamente.

palla, paja.

pall, perja.

palpebres, pestañas o párpados de los ojos.

pantaixar, resollar.

pantofes o pantofles, zapatos (pantuflas).

pap, buche.

papada, papo.

papalló, mariposa (papallona) y pabellón. 

papes, los papas.

par, igual y parece (pareix).

parastre, padrastro.

paraula, palabra.

pare, padre.

pareixen, parecen. Paren, parecen.

parença, apariencia. Pareixer, parecer.

parençer, perezoso y que parece bien.

parer, parecer.

paria, igualdad y parecía.

parlaments, hablas o parlamentos. (parlar : hablar : fablar)

parmi, paréceme (me parece).

parrà, parecerá.

parruz, parra silvestre.

parteix, parte.

partesch, parto o aparto. Partre, apartar.

pas, paso y ciertamente.

pasam, pasamos.

pascefich, pacífico y cierta moneda.

pàssi, pasión de los evangelistas.

past, pasto o manjar.

pasta, masa o pasta.

pastém, amasemos o amasásemos. (mosatros pastem ara : nosotros pastamos ahora)

pasten, amasen o amasasen.

pastes, engrudo.

pasts, pastos y manjares.

pati, zaguán (patio; pone zahuan).

patìr (patir), padecer.

patrici, patricio.

patrò, el patrón de la nave.

pau, paz y Pablo (Pau), nombre de varón.

pauruch, hombre temeroso.

pavesina, escudo.

pebre, pimienta.

péces (peces), piezas. Pecejat, hecho piezas.

pech, necio o bobo. Pechs, necios o bobos.

pecich (pessic, pessich), pellizco.

pédra (pedra), piedra.

pégament, groseramente (neciamente, bobamente, de pech).

peguéa, necedad o bobería.

peguesa, necedad o bobería.

péix, cebar el ave a sus hijos.

péix, pace o se apacienta o se ceba.

peix, pece (pez) o pescado. Peixca, aquel pesca.

peix, pacen o peces (peixos).

peixer, arrepentir, yom peix, me arrepiento. (pena, penedir, arrepentir)

peixir, parecer. (pareixer, pareixe)

pel (pe'l), por per el, por el.

pel, pelo y por él. Pell, pellejo o piel.

pel pensament, por el pensamiento.

pelech, piélago.

peles, por per les, por los.

pels, por los, y pelos.

penedint, arrepintiéndose.

penedír (penedir se), arrepentirse.

pendrá, tomará. Péndre, tomar.

penéll, veleta que señala el viento que corre.

pénja, está colgado. Penjánt, colgando.

penidént, penitente.

penident, arrepintiéndose o que le pesa.

penre, agarrar (prender, tomar, etc)

pens, yo pienso y piensa aquel.

pens, pensamientos. Pensa, pensamiento.

pensám, pensamos.

pénsam, el pensamiento me.

pénses, pensamientos.

pensiu, pensativo o cuidoso.

per, por. Péra, para.

perals, para los y perales árboles (perera, pereres : peral, perales)

percáça, percazar o tomar con industria.

percácen, percazan o traen.

percebesch, me apercibo.

percébre, percibir o entender.

percéb, percibo o me apercibo.

percéb, percibe o comprende.

per ço, por eso o por esto o por aquello.

perdiú (perdíu, perdiu), perdiz ave.

perdódes, perdones.

perdon, yo perdono.

perdrá, perderá.

pérdues, pérdidas.

perea, pereza.

peregrins, peregrinos, y los neblís, aves.

peréix, parece. Perésca, perezca.

peresch, yo perezco y aquel perece.

perillám, peligramos. Perillan (perillen), peligran.

perillósa (perillosa) riba, peligrosa cuesta o peligrosa ribera.

perles, perlas, joyas y por las (per les).

permés, permitido. Permét (permet), permite.

permi (per mi o mí), para mí o por mí.

persegueix, persigue.

per sí, para sí o por sí.

pert, yo pierdo (yo pergo) y aquel pierde.

pertanent (pertanyent), perteneciente.

per vè (pervé), le viene o le previene (prevé).

pes, el peso y peso yo.

pestell (pastell), pasador. (tipo de cierre para puertas de armarios, etc)

petit, chico. (¿cómo se llama en francés el principito?; menut : menudo, pequeño)

petit vaylet, mozo de servicio pequeño.

peu, pie. Pex (peix), pescado.

pexer, mantener o cebar alguna cosa.

pexer, pacer.

phedra, nombre propio de mujer (Fedra).

pich (pic), pico.

picor, comezón.

picurus, Epicuro, filósofo.

picurians, los secuaces de Epicuro (epicurianos).

pigér (picher), porrò, jarro (porrón).

pijoràt, empeorado. (de pijor : peor)

pilma, bisma, emplasto.

pint, yo pinto y aquel pinta (aquell pinte).

piramus, nombre de varón (Píramo - y Tisbe).

pit, pecho. Pits, los pechos.

plach, plega o aplaceme. (plau : place; s'il vous plait)

plach, plácele o este apacible o aquel.

placial vos oyr, plega os lo oír (plázcaos oírlo).

placiat', plégate o aplázate.

plagut, placido. Plahen, aplacen.

plahentment (plaentment), apaciblemente.

plaher (plaer), placer. Plahers (plaers), placeres.

plaja, playa de mar o cosa así.

planch, yo lloro (plaño, de plañir). Plangùt (plangut), llorado o plañido.  

plany, aquel llora o plañe.

planydres, dolerse.

planyer, doler, tener compasión.

planyer, llorar (plañir). Planyeu, llora vos (lloráis).

platja, playa de mar o de río.

plau, aplace o agrada.

plaureus, aplaceros (placeros).

ple, lleno. Plens, llenos. (plena, llena; plenes, llenas)

pledeje, pleitee.

plega (plegar), retraerse de lo que hacen (ejemplo: acabar el trabajo).

plega, aquel coge o ajunta y allega. (ell, ella plegue)

plegàt (plegat), todo junto. Plet, pleito.

pleuresis, dolor de costado.

plogués, lloviese.

plom, plomo.

plor, yo lloro y el mismo lloro o llanto. 

plora, llora tú. Plors, lloros o llantos.

pluja, la lluvia.

poblàs, poblase y pueblazo o canalla.

poble, pueblo. (populum, populatio, populis, etc)

pobra, pobre que tiene poco.

pobrejant, hombre que tiene poco.

poch, poco (poc) y pudo. Pochs, pocos.

pográs ser (pone pagràs), podríase (se podría) hacer. Pogra, podrá.

pogrén, por poguéren (pogueren), podrían.

pogués, pudiese. Poguí, yo pude. 

polç, polvo.

poll, piojo, pollo de gallina.

pólpa (polpa), pulpa. Pols, pulso y polvo.

pols, sien. (donde mejor se nota el pulso)

poltrò, follon, flojo, negligente.

pom (poma), manzana.

pomell, manojo de cualquier cosa. (manoll)

poncéll (poncell), virgen o doncell (doncel; poncella : doncella).

poncell amor. Nuevo amor o nuevo enamorado.

ponent, viento de poniente. (Oeste, donde se pone el sol)

ponya, punza o procura o hace su poder.

pons, pujos.

pont, puente. (ponts, puentes)

por, miedo. Porà, podrá

porcell, puerco pequeño.

poreu, podréis vos (vosotros). Porien, podriades. (podríais)

porga, purga.

poria, podría (yo). Porie, podría (él, ella).

porje, azotea. (porcho; pérgola o pergola italiano, perchi; desván, algorfa)

poro, pero.

porrò, pigèr, jarro. (picher, pitxer, porrón, barrala, barral, botijo, cantrella, etc)

porro, alcuza.

port, yo traigo (porto: de portar, portear, llevar, acarrear) y puerto. Ports, puertos. (tanto de montaña como de mar)

porta, puerta y aquel trae. (ell, ella porte)

portà, aquel trajo. Portar, traer.

portàm (portam, portám), nosotros traemos.

portau, trae vos (traéis). Portist, trajiste.

pos, descanso (repós, reposo).

pos, yo pongo (yo pose, poso). Posa, aquel pone (pose) o posa.

posa, aquel pueda. (ell, ella, pugue)

posar, poner. Posàt (posat), puesto.

posau, pone vos (ponéis).

poseesch, yo poseo y aquel posee. (poseex, posseeix, poseix, posseix)

poseescha, posea aquel.

posen, pongan o ponen.

posques (posqués, pogués, pugués), pudiese (o pudiera).

post, poste. Pot, puede.

potences, potencias.

potent, poderoso o poderosa (potenta) o potente.

prat, prado. (prats, prados)

pratica, se usa o se ejercita. (se practica).

pratich (práctic), práctico que sabe por experiencia.

prean, precian. Preant, preciando. (Preu : precio)

preareu, preciareis vos.

preat (preuat), preciado.

prechte, ruégote (te ruego). Prechs, ruegos.

precis (precís), preciso o précito.

predexen, preceden.

prega, ruega. Pregant, rogando.

pregar, rogar. (plegar, plegaria, pregaria, rogativa)

pregon, presente o público.

prehen, precien o precian.

preha, precia. Prehí, precie yo, o yo precio.

preicat (predicat), predicado o predicato.

prelats, prelados, obispos.

prem, lo apremia o constriñe.

prema, aprieta.

premen a mí, así me acaece.

premis, premios.

premut (permut), permute o trueque.

pren, aquel toma. Prenints, tomando.

prenedór (prenedor), tomador o usurpador.

pren men axi, asi me contece.

prench, yo tomo y empresa (prender : emprender).

prénga, tome yo y tome aquel.

prénen, toman. Prenia, tomaba.

prenint, tomando.

prenguen, tomen. Pres, tomado o preso.

prés (pres), preso.

pres, tomar determinación. Tomar consejo, pres consell.

présech (préssec), durazno (melocotón).

presichs, presagios o agüeros.

preso (presó), prisión. Presonér (presoner), prisionero.

prestey, la paciencia, presta paciencia.

preu, el precio o yo precio.

prexeixca, preceda. (preceixca)

prim, prima y justamente y delgado.

princep, príncipe.

pris, primero. Un jorn de pris, un día de mañanita.

prodich, pródigo, gastador.

proejant lo temps, ir contra el viento (con viento en la proa).

proferrer, ofrecer.

profit, provecho. Profita, aprovecha.

profite, aproveche. Profitós, provechoso.

profunda, honda o se funda o ahonda.

proisme, vel. Prohisme, próximo (prójimo).

prol, prole.

promes (prohomens, prohomes), buenos y abonados hombres.

promou, promueve.

prop, acerca (cerca). Prop si, acerca de sí.

propils es, propio les es. (propi los es, propi els es, propi´ls es)

prou, harto o lo que basta. (suficiente)

prou, provecho.

prou be, muy bien (bastante bien) o harto bien.

prous, hombres de buena providencia.

prous, hombres buenos y abonados. (hombres de pro, prohombres)

puat, lleno de púas.

pudor, hedor o mal olor. (olor pútrido)

pujar, subir.

pujes, moneda así llamada de poco valor.

puig, puyo (pueyo) y subida o cosa alta (podium).

puis, pues y después.

pujus, más bajo (pus jus, donde pus : plus : más y jus : dejús : jussà : bajo).

puix, pues y después.

pulgò, señal de pestilencia.

punctura, punzón, aguzamiento o cuidado.

puneix, castiga.

puny, puño y punge y punza.

punya, pelea o riña o hace su poder.

punyament, pelea o punción.

punyen, que pungen o que castigan. (punitio : punir : castigar)

punyen, trabajan o procuran.

punit, castigado. (puniment, castigo)

pur, puro y pues (puix, puis)

purna, una centella o migaja o cosa poca. (chispa)

pus, con tal.

pus, más. Pusjùs, más abajo. (ver pujus)

pusca, pueda. (chapurriau: cuan yo puga, pugues, pugue, pugam o puguem, pugau o pugueu, puguen)

pusch, yo puedo. (pusch: puc; tú pots, pot, podem, podeu, poden)

puxa o puixa, pueda.

puxen, puedan. (puguen)






Q.


quadréll (quadrell), cuadrillo de la saeta.

quàl, cuajo. Qualls, quajos.

quallar, cuajar. (collar, cuallar)

qualsevol, cualquiera (qual se vulla : cual se quiera, cualesquiera)

quan, cuando y cuanto. (quant; quantum)

quant, cuanto y cuando.

quebrant, quebranto.

quebraza, grieta. (cribassa, cribasses : grietas en las manos por frío)

quedamént (quedament), queda y sosegadamente.

quelals vehíne, que las avecinde o junte. (que + lals + vehí : vecino)

quem, yo quemo y queme. (cremar; cremo, cremes, creme, cremem o cremam, creméu o cremáu, cremen)

quem fa (que me : que'm : que em), que me hace.

quens, que nos. (que mos : nos, que ens, que'ns)

quer, aquel busca (requiere, requer) o yo busco. (yo requiero : yo requer; requerixco)

quesit (requisit, requisito, requerido), preguntado o pregunta o buscado.

quet, que té (te). Quet fá, que te hace. (Qué te fa : qué't fa : qué te hace?)

qu'espandéix ses tenebres, que esparce sus tinieblas.

qui, el que y quien (quí, el qué y quién). Quil, que le.    

qui llanç, que lanzo o que lanza.

quills, aquellos y que les.

quim, que me. Quin, que en, y que tal, y el que. (cual, cuál)

quina, que tal. (cual; quína?, cuál?)

quins, que nos y qué tales. (cuáles?)

quis, quien. Quisque, cualesquiera que.

quit son devánt, que (te) son delante. (que están delante de ti)

quiti, quito, o esquito o acabalado.

quixal, muela. (diente molar; quijada)


R.


rábia, rabia.

raça, la raza o la casta.

rabél, raíz. Rahel, raíces. (rael, rail, arrail, arrel, arrels)

raig, rayo.

ráixa, encendimiento libidinoso. (quizás Rache alemán : rabia, cólera)

rajola, ladrillo. (baldosa para alicatar) 

ram, ramo. Rams, ramos.

ramalladas, inconstancia en las personas.

ramalloles, no hacer las cosas por los términos regulares.

ranárt, raposo o raposa. (ai vist lo lop, lo rainard, la lebre; zorro, zorra; rabosa)

https://www.mamalisa.com/?t=ss&p=2170 




ranch, renco o cojo. Rancallar, claudicar.

ranciu, rancio.

ranquexar, ranquear.

raore (raure), raer (roer).

rar, raro.

ras, raído.

rascút (rascut), por irascút (irascut), airado.

rasura, limadura.

rastellar, rastillar.

rastre, rastro.

ráu, rae. Ráure, raer.

ráxa, encendimiento libidinoso de la carne. (ver ráixa)

reálmes (realmes), reinos. (realme, reino; regne, reine; rex, rey; regis, regum, etc)

reb, recibe y yo recibo.

rebalçar, rebalzar, recoger el agua. (hacer una balsa: baça, bassa)

rebellát (rebellat, rebel), rebelado o rebelde.

rebélle (rebelle), rebelde.

rebém (rebem), recibimos. Rében (reben), reciben.

rebés, recibiese (pone rescibiese). Rebre, recibir. (pone rescebir)      

reblar, remachar.

rebóltam (revóltam), revuélveme.

rebre, recibir.

rebúje (rebuje), rehúsa o rebuja o menosprecia. (rebujar : rehusar, no aceptar, etc)

rebút (rebut), recibido.

recámbi (recambi; recanvi), recambio.

rech, riego.

recialla, reliquia que deja un mal.

reçit, yo recito o digo.

reclocha, azud. (assut)

recó (racó o racò), rincón.

recólce, se recode o asiente.

recólce, recordar o tener asiento.

reconeixença, reconocimiento.

recónt, recuenta o cuenta.

recorde, recuerde o recuerdo.

recórs, recurso o acuerdo y correr.

recórt, acuerdo o memoria y traer a la memoria (recuerdo).

recós, recurso, socorro y remedio.

recúll, recoge. Recúlla, recoja.

reclús, encerrado (recluso; clos, closa, claustro, clausura, cloure, etc)

redolánt, rodando. Redolár, rodar.

reduéix, reduce.

redreçát, enderezado.

refá, rehace. Refér, rehacer.

refiren, refieren.

refugi, refugio, asilo.

refús, rehúse o huya o huimiento (huida).

regadora, regadera, reguera (reguer), canal que se hace por tierra para conducir el agua a los campos.

regata, carril.

regesch, aquel rige o se rige.

regira, rijira, aparta o espanta o vuelve.

regirám, volvemos o mudamos o trastornamos.

régla, la regla.

reglot, regüeldo. (eructo)

regna, reina aquel y el reino.

regne, el reino y reine aquel.

reguart, recelo.

reis, los reyes. (también aparece rey, reys)

reixa, la reja.

relaixos, chismes.

relamps (rellamp, rellamps), (relámpago) relámpagos. 

rella, reja de romper la tierra.

relléu, relieva (releva) o relieve.

relléu, relieve o cosa que sobra para que se guarde.

relléu, reluce. Rellú, reluce.

rellexár, dejar lo que otra vez se dejó.

rembre, redimir o remediar.

remés, remitido o perdonado.

reméy, remedio.

remeyar, remediar.

remija, divide o aparta.

remijá, cosa mediana.

remogùts, removidos.

remor, ruido.

remorden, remuerden la conciencia.

remugar, rumiar.

renárt, raposo o raposa. (ver ranart)

renatar o renat, darse prisa.

rench, la tela para ajustar.

renda, renta.

renéch, reniego o reniegue aquel.

reny, riñe. Renyánt, riñendo.

re novélla, cosa nueva.

renovella, renueva o trae a la memoria.

rent, masa acedada.

rentar, limpiar, enjuagar.

rependrán, reprenderán.

rependre, reprender o repetir.

replanell, tramo en la escalera. (llano de una escalera, replá o replà, pla)

report, deporte o placer.

repóst (respost, resposta), respuesta y respondido.

reprenimént, reprensión.

reprenien, reprendían.

représ, reprendido y arrepentido.

rept, aquel rete o reprenda o desafíe.

reptár, retar o desafiar o reprender.

reptat, retado o desafiado o reprendido.

repute, le reputa.

requer, requiere y busca.

requesta, instancia.

res, nada.

res, algo (latín res, rem, cosa, como res publica, rem publicam, rei publice, república), si fas res me sabrá mal, si haces algo lo sentiré (me sentará mal).

rescabalar, desquitar.

resollar, pantaixar, resollar.

rest, resto.

restan, restante. Restant, restante.

restrench, yo retengo o restriño.

restar, permanecer.

restrenyer, restreñir o apartar.

ret, rinde y paga tú y pague aquel. (ver retre)

retall, retal, desperdicio de tela.

reté, retiene. Retench, retiene (retengo).

retent, retenido o detenido o que tiene.

retès, retenido y rendimiento.

retès, rendido o rindióse.

retingam Deu, deténgame Dios.

retre, rendir o reptar o pagar.

retre, retrar, dar, rendir o renunciar.

retret, echando cargo o zahiriendo (retrén).

retria, pagaría o retaría o detendría (pone deternia).

ret sen, aquel se rinde.

retut, rendido o restituido o tornado.

revereixer, reverenciar.

revers, al revés o al contrario.

reverç, lo contrario o al revés.

reviu, revive.

rgúll, por ergúll (ergull, orgull), orgulloso, desasosegado (orgullo).

rialler, risueño. Riallosa, risueña (riallera).

rialls, risas (rialles, risses).

riba, ribazo o cuesta.

ribatje, ribera o ribazo o subida agra.

rich, rico.

rictat, título de señor o de rico hombre.

rients, riyentes. Riga, aquel ría.

rims, versos (rimas).

riquea, riqueza. Riqueses (riquees), riquezas.

ris, riso o risa.

risch, risco o despeñadero.

rista, por resta, queda o resta o arrisco.

riu, río. Rius, ríos.

rixa, rencilla.

roba, ropa y aquel roba (ell, ella, robe).

robell (rovell), orín (óxido).

robell d'ou, yema de huevo.

roberia, robo o robamiento.

roçegànt (roçegant, rossegant), arrastrando.  

rocegar, roer.

roch, el roque del ajedrez.

roden, me rodean o me cercan. (también ruedan)

rodeu, rodeo.

rogle, rolde. (círculo, circunferencia, rolde de estudios aragoneses)

roman, yo quedo y aquel queda y romano.

romach, yo quedo y aquel queda.

romandrà, quedará.

romanga, quede. Romanir, quedar.

romans, tú quedas y quedando.

romans, hombres romanos.

romas, quedado o que queda.

romp, rompe y rompo yo.

romper, arrastrar y romper y roer.

romrè (romer), romero.

roncallar, claudicar.

ronch, ronco.

rondalla, novela.

ronech, una cosa sola. No tinch sino una cosa rónega, sólo tengo una cosa.

ronya, sarna. (también suciedad en la piel)

ror, por horror.

ros, rubio, color.

rosinyòl, ruiseñor, pájaro. (rosignuolo y variantes en Boccaccio, el Decamerón)

rost, rompido o roto.

rost, lugar enhiesto como cuesta alta.

rostit, asado.

rou, roe.

ruat, arrugado. (arrugat)

ruca, oruga, planta.

ruch, borrico (rucio, burro, asno; ase). Ruch, rudo.


S.


sa, sano. Sabata, zapato.

sabença, ciencia (sapientia), inteligencia.

sabendes, a sabiendas.

sabes (sabés), supiese yo.

sabi, sabio y sé o supe.

sabiesa, sabiduría.

saboga, alosa, pescado.

sabreuja (se abreuja), se abrevia o se acorta.

sacsò, alforza que se hace en los vestidos de mujer que son largos.

sadollánt, hartando o contentando. (de satis)

sadollan, hartan o contentan.

sadollar, hartar o contentar.

sadollàt, harto que baste o contento.

safa, alcofaina (aljofaina).

safareig, safuny, cosa manoseada.

sa fi, su fin.

sagellát (sagellat, segellat), sellado (segell, sagell).

sagnía, sangría. (sagn : sang : sangre)

sagramentejarán, jurarán. (sacramento : jura sobre los cuatro evangelios)

sahó, sazón.

salomó, el rey Salomón.

salonya (se alunya), se aleja.

sancaixos, andrajos.

sancèr, entero y sano.

sancèra, entera.

sanch, sangre. Sanchs, sangres.

sangonent, sangriento.

sanglots, suspiros o sollozos (hipo).

sansera, entera o sinceramente.

sap, sabe. Sa pell, su pelleja.

saprien, sabrían.

saqueig, saqueo.

sarahuells, calzones.

sarraxa, su encendimiento.

sarraxa, se arroja o se sube.

sa'rma (sa arma), su alma.

sastench (sostindre, sostench), sostuvo.

sastrúga, desmenuza o desmenuzaba.

sasuabar, aquietar.

sats, asaz o mucho o harto.

saus, sahò, sazonado (sazón).

savi, sabio. Saviesa, sabiduría.

savil, el sabio.

s'aulesa, su soberbia o alteza.

sbaiment, esbaimiento o espanto.

sbatles (esbatles, espatles), espaldas. 

scalfa, se calienta.

scandil, tropezadero.

sclatás, reventase.

sclau, esclavo.

sclau de remença, cierto género de esclavos que hubo en Cataluña.

scampáts (escampats), esparcidos o escapados.

scarn, escarnio.

scas, escaso o que gasta poco.

scolans (escolans, scholans), estudiantes que aprenden.

scolt, la escucha o centinela.

scolt, yo escucho y escucha o sospecha.

sculls, rocas o peñas.

scurçons, alacranes.

scut, escudo.

seacuit (cuitar, acuitar, se acuit), se da prisa. 

se atengueren, se atuvieron o se alcanzaron.

sebénts, los que saben. (sabents)

sebollir, zabullir (zambullir) o hundirse.

secás, sacase o perdiese el humor.

sech, seco y seque y yo seco.

sech (seure), yo me asiento y sigo y sigue.

secláma (se clama), se queja.

sed o parra o sep, la vid (cepa).

sedejant, el que tiene mucha sed.

segle, siglo. Setgle, siglo.

segò, salvado (cereal).

segona (segóna), segunda. Segóns, según. 

seguéix, sigue. Seguesch, yo sigo.

seguisquen, sigan o siguen.

segurtát (seguretat), seguridad.

séhen (seuen), se asientan (sientan).

sehénts, los que son y los que se asientan.

sehénts, los bienes raíces.

sélla (sella), silla (de montar; cadira : cadiera : cátedra : silla : escaño).

seller, el que las hace (las sillas).

sellavos, entonces.

sem, el cojo o tullido.

sema, cosa consumida y coja.

sembla, parece y semeja.

semblánt, semblante y semejante.

semble, parece y juntamente.

sémble, semejo o señalo o parézcole.

sembre (sembren), siembran o siembren.

semen (semén, sement), simiente. (seminar : sembrar)

semença, semejanza.

semént, simiente para sembrar.

semitò, voz de música (semitono).

sems, juntamente.

senall, cesto de mimbres.

senar, cosa no doblada o simple.

se'nbólcan, se revuelven o se mezclan.

sendér, el camino (sendero), y rocín para caminar.

sengartana (sargantana), lagartija.

senglár, el puerco montés (jabalí).

sengles, unos, entrambos de por sí, o de uno en uno. (singular)   

sengrúna, se hace pedazos menudos.

senya, señal o seña.

senyal, signo.

senyaladament, señal especial. (señaladamente, en especial).

senyar, signo.

senyorejar, señorear.

seny, señal.

seny, seso o sentido y señor. (senyer, senyor)

senys, sesos o sentidos.

sémper vivol, gota coral.

senportal's dos, se lleva a los dos. (se emporta, enporta)

sen ret, se da y se rinde y responde.

sens, sin.

sensable, sensible.

sensal (sensál), tributo o censo. (censal)

sensa'quella, sin aquella. (sense o sens aquella)

sense nos, sin nosotros.

sent, siento yo y siente aquel.

sent ho mes, siente lo más (siéntelo).

sentáts, sintáis vos.

sentrá, sentirá. Sentré, sentiré.

séntre, sentir.

senvólpa, se arrevuelve o se arrodea. (se envuelve, rodea)

sep, muchas veces.

separa, aparta.

sepárals, apártalos.

sepulchre, sepulcro.

sercar, buscar.

serena, cosa clara.

sermonar, predicar.

seròl, cerato.

seri, serio.

seu, sebo, Seo. (y suyo)

sevòs, ple de seu, lleno de sebo.

severo, grave.

serp, sierpe (serpiente) o culebra.

serrás, aserrase.

serne, ser.

serva, guarda y cerva, animal. (y también acerola, serba)

servár, guardar.

servéy, servicio. Servént, servidor (sirviente).

servesca, sirva.

serventa, sierva o servidora (sirvienta).

sescombren, se escombren o se desembaracen.

sesdevé, acaece o aviene.

sesgo, una cosa cortada con sesgo.

sesmenta, se mienta o tráese a la memoria.

sespachen, se empachan o se ocupan.

sespérden, se pierden o se desesperen.

sestén, se extiende.

sestenga, se extienda o se atenga a él.

sestòja, se guarda.

set, siete y tiene sed.

setgle, siglo. Setgles, los siglos.

setjamént, cerca o cercadura al derredor. 

setje, el sitio o cerco sobre algún lugar. (setje, siti, sitio, asedio)

setje, el cebo del anzuelo.

setje, vl'. Sétge, la cercadura o seto.

setrill, alcuza.

setzánys (setze anys), diez y seis años. 

seuránt (seurán o seuran), se asentarán.  

seu, suyo y se asienta.

sever, severo.

sglesia, la iglesia.

sguart, tener respeto o miramiento.

si, pronombre.

si, adverbio para afirmar también. (hoc, och, oc en occitano)

si, conjunción condicional si.

si, seno, parte del cuerpo llamado seno.

si algun, si alguno.  

siau, seáis vos o asanteis os (sentaos).

sibéll, así hermoso o bello.

sibe'l, si bien el.

siclar, sincelar (cincelar), burilar.

si col, así como él.

si dech, si debo.

sidélls mordúts, si dellos mordidos.

sien, sean o son.

siént, sentado o siendo.

siénts, sentándose o siendo.

signe, signo o señal.

sils, si los. Sim', si me.

simular, disimular.

simolsa, orillo, orilla del paño.

sinia, senia de donde se saca agua.

sintént, el que siente o que siente.

sipela, erisipela.

sipia, sepia, pescado.

sis, si se. Sisdevé, si se acaece.

sisa, betún sobre que se asienta el oro.

sistar, tomar la siesta.

siti, sitio o asiento.

sitiament, sitio o asitiamento (asedio).

sive'l, si viene él.

sivella, hebilla (evilla).

sivellar ab sivelles, prender una cosa con hebillas.

siu, asienta.

siure, asentado o asentarse.

smenar, enmendar.

smor, se muere.

sment, parar mientes y traer a la memoria. (mentar)

smut, se mude.

soberch, grande o excesivo o soberbio.

sobirá, soberano (de arriba, superior, como el Pallars). Sobirán, soberano.

sobitana (sobirana) cosa, cosa superior.

sobmerre, enterrar. (soterrar)

sobrat, vencido o que le sobrepuja otro (superado).

sobrats, aventajas o sobras (superas). 

sobrats, los altos de las casas.

sobres, sobras o demasías.

sobreseure, sobreseer.

sobtat, presto. Sobtes, dar prisa.

sobtòs, presto o prestos o improviso.

socors, socorro.

sodegue la porta, menee o toque la puerta.

soferre, sufrir. Soférr, sufre.

sofertánt, que sufra o sufriendo.

soférts, sufridos. Sófre, sufrir.

sofir, sufre o sufrir.

sofrenar, refrenar.

sofirent, sufridor o que sufre.

sofirença, sufrimiento.

sofistiques, sofísticas o aparentes.

sojorn, reposo o descanso.

sojorna, reposa o descansa.

sojornem (sojornen), descansen o reposen. (sojornem, descansemos o reposemos)

sojorns, descansos o reposos.

sol, solamente y el sol.

sol, yo acostumbro y aquel acostumbra.

solas (solás), solaz o placer.

solcar, sulcar, surcar. (solc : surco)

solcir, surcir.

soldader, soldado o soldadillo.

so llas, soy cuitado o mezquino.

sols, solamente y solos.

solt, suelto. (solta, suelta)

som, somos y sueño (son).

somer, somera, jumento, jumenta.

somni, sueño. (sompni de joan joan)

sompo, soso, insulso.

son, sueño.

son aguayt, su presencia o su aspecto.

sonar, tañer.

soport, socorro o sufrimiento.

soportar, sufrir o soportar.

soptament, prestamente. Soptát, presto.

sorber, sorber.

sorbir, absorber o consumir.

sorigot, suero.

sort, el sordo y fuerte (suerte) o fortuna.

sortir, levantarse con presteza.

sortit, latido.

sosmet, sométese.

sospir, suspiro.

sospita, sospecha.

sostè, sostiene. Sostench, sostiene o sostuvo.

sostenguda, sostenida.

sostinença, sustentación o cosa que sostiene a otro (sustento; soporte).

sostrach, aquel sosaca (sonsaca) y tú sonsacas.

sostraje, aparta o aparto o apartamiento.

sostrau, sonsaca y quita y aparta.

sostraure, sonsacar.

sostráts, sonsacados.

sostrét, sacado o apartado.

sotánes, sótanos, cosas debajo (sota, sot) de tierra.

soterrani, sótano.

sots, debajo y sotos.

sots met, mete debajo (somete).

sovint, luego o presto o a menudo.

spay, espacio.

spasa, espada.

spavént, vel. Spaven, espanto.

spelta, scaña.

sper, esperanza. (yo espero)

spérdre, perder.

speróns, espuelas.

spersóna, es persona o hace presencia.

spill, espejo.

splét, la cogida del pan.

splich, yo explico o declaro.

spra, por aspra, cosa áspera.

squinça, hace pedazos.

squinçát, despedazado o rasgado.

stablit, establecido.

sténga, se extienda.

stens, extiendes.

stója, aquel guarda y guarda tú.

stólga, quita o quite aquel.

stórcre, quitar o librar o escusar.

stort, quitado. Storta, quitada.

stretament, estrechamente.

struch, venturoso o dichoso.

strument, instrumento para alguna cosa.

sturmént, instrumento de música.

suau, suave.

súbdit, súbdito o sujeto.

súbita, cosa pronta o caso de repente.

súbitament, de improviso (súbitamente).

subjugáda, sojuzgada (o subyugada).

subjugát, subyugado o sojuzgado. 

subvenir, ayudar o subvenir.

sucarrar, tostar, quemar (socarrar; socarraet de la paella).

sucre, azúcar.

such, pringue. (zumo)

suffér, sufre o tiene.

suffér, sufrido. Sufférta, sufrida.

sufliman (suflimar), soflamar.

suór, sudor.

suja, hollín. (suciedad : sutza)

suny, suño.

sunyir, regañar.

superbiós, soberbio o soberbioso.

superful, superfluo.

supergeria, superstición. (superchería)

surar, medrar, crecer, aumentarse. (suro : corcho, surar : flotar o salir a la superficie)

surbir, absorber o consumir.

suro, corcho.

surt, surte o resulta.

surtint, surtiendo.

sus, alto o ecima o sobre todo.

sus, presto o en un punto.

suspita, sospecha.

sutza, cosa sucia.

sútzeus, sucios.

sutzúres, suciedades.

T.


ta, tu. Ta dolor, tu dolor.

tabal, tambor.

taca, mancha.

tacat o clapat, cosa manchada.

taça o got, vaso para beber.

taginat, zaquizami o cobertizo de madera labrada.

talént, talento.

tall, yo corto y cortadura (corte).

tallát, cortado. (tallada, cortada, tajada de carne)

talls morischs, labrado a la morisca.

tam, adverbio para comparar. (tan)

també (y tamé), también.

tamís, cedazo (tamiz).

tancát, cerrado. Tanch, cierra.

tanda, turno.

tant, tanto. Tants, tantos o tantas.

tanteig, tanteo.

tantòst, luego a deshora.

tany, toca (tangere) o atañe o pertenece.

tant préu, tanto precio.

tántalus, varón así llamado. (Tántalo)

tantejar, tantear.

tapát, tapado (pone atapado).

tapi, sandalia.

tapiner, el que los hace (las sandalias, sandaliero).

tapinería, donde se venden.

tapit, cosa tapida.

taqui, tacaño.

tarda, tardança (tardanza) o tarda aquel.

tarrat, tejado. (terrat, terraza)

tarròs o terròs, pedazo de tierra duro.

tart, tarde o tardío.

tart, hombre tardo en hablar.

tártres, los tártaros.

tasca, tarea.

tast, gusto, y el sabor del bocado. (tastar, probar, catar)

tasta, aquel gusta y gusta tú.

tastart, hombre alocado o determinado.

tatra, vicio.

taula, la mesa o tabla. (tabula)

taula de perusa, tabla bien ordenada en la ciudad de Perosa (Perusa, Peruggia) en Italia.

taur, el toro. (tauro)

taxa, se atapa o se pega.

te, tiene. (té)

tebeu, tibio.

teble, terrible.

tedi, tedio, fastidio, aborrecimiento.

tel, tela. Tels, telas.

tem, yo temo y aquel teme.

tembrá, temerá. Témbre, temer.

temença, temor o miedo.

temoréjen, hayan o tengan miedo.

temprat, modesto.

tempransa, sobriedad (pone sobriedat).

témpte, lo tiente o lo haga.

témpre, temple.

temút, temido.

tench, yo tengo y aquel tiene.

téndra, cosa tierna o blanda.

tényen, por atenyen, atiende o se atienen.

tenir, tener. (tindre)

ténte, tiento o tentar lo hondo.

ténten, tienten.

térbol, turbio.

terç, tercero.

terç d'un punt de dau, la tercia parte de un punto de dado.

terçanyell, vestidura como de terciopelo.

terme, término. Termens, términos.

termini, plazo, término.

terre, terreno. (tierra, terra)

terrény, terreño o terruño para el pan.

terrer, terrero.

tes, tieso.

tesa, por atesa, alcanzada.

testa del cap, calavera.

test, texto sobre que algo se escribe.

testa, la cabeza.

teu, tuyo. Teus, tuyos.

teula, teja. 

teulada, techo (tejado). (también tellat, de tella; tegula)

ti, tino.

tile, tilde.

tim, timbre, blasón.

tinpes, cuestas o subidas.

tiny, tienen.

tint, tinte.

tir, tiro. Tirs, tiros.

tira, le tira o la lista.

tirant, tirano poderoso. 

tirant, el que tira o el que me tira.

tirant, tirante un caballero así llamado. (Tirant lo blanch)

tísbe, una mujer así llamada. (Tisbe, y Píramo)

tixen, tejen.

tixion, hombre, furia infernal.

to, tono.

tocán, por tocánt, tocando.

toch, yo toco y aquel toca, y el tocamiento. (y el toque de una campana)

tòlch, yo quito y quitado. (tolere : toldre, tolre)

tolga, quite.

tolgué, aquel quitó. Tolgués, quitase.

toll (tol), quita o aparta. (toll : badina : pozo de agua)

tòlre, quitar.

tolrre la'ans que la prenga, quitarla antes que la tome.

toltes, quitadas o quitados.

tom, tomo o libro separado. 

tòmba, tumba o ataúd.

tongada, cuando se arregla algo por divisiones. (ejemplo, el turno : tanda de riego)

tor, toro.

torbát, turbado.

torb, turbamiento o turbación.

torch, limpia o quita o neteja.

tórcre, torcer.

torn, rueda o vuelta o torno.

torns, tornos y vueltas.

torrada, tostada.

tort, tuerto.

tortra, la tortolilla, ave. (tórtola, tórdola)

tost, quitado y presto o luego.

tost, lugar enhiesto como cuesta.

tostemps, siempre o en todo tiempo. (tot, tots temps)

tot, todo. Tots, todos. (tota, toda; totes, todas)

tou, hueco, ufano, envanecido. (cojín mullido)

traball, trabajo.

trabucát, trabucado o echado a hondo.

traheix, hace traición o engaño.

trahen, sacan o traen (trauen) o engañan.

trahí, aquel engañó.

trahiment, traición o engaño.

trahir, engañar o hacer traición.

trahirme, engañarme o hacerme traición (traicionarme).

trahit, hecho traición (haber traicionado).

tramet, aquel envía (tramete).

trameten, envíen o envían.

transit, transido, consumido.

tránsit, tránsito o paso de un lugar a otro.

transmetres, mientras, ínterin.

transportát, transportado o pasado.

tranuytar, tresnuytar, estar en vigilia.

trau, ojal.

trau, aquel saca y trae o engaña.

trau, hace traición.

traurá, sacará.

traure, sacar o quitar o apartar.

traure, hacer traición o engaño.

treball, trabajo.

treballám, trabajamos. (y treballem, treballam, traballem, traballam) 

trebúlen, trabucan o tráfagan. 

tremóla, aquel tiembla. (tremolar, temblar; trémulo)

tremolamént, temblor.

tremolánt, temblando.

tremóli, yo tiemblo.

tremolí, temblé yo.

tremontána, el viento cierzo. (circio, noroeste; tras montano, tramontana, tremontana)

tremontanál, viento cierzo.

trenca, aquel quiebra. (rompe)

trench o chirlo, chichón.

trench, yo quiebro y aquel quiebra.

trenyora, tiene soledad o no se halla. (enyor : añoranza)

trenta, treinta.

tret, sacado o quitado. Treta, sacada o quitada.

treta, saeta o cosa que arroja la ballesta.

tretes, sacados y tiros (trets) como saetas.

tria, escogida (escogimiento) o elección.

tria, aparta o divide.

triada, escogida o apartada.

triága, atriaca (triaca).

triant, triador o escogedor.

trig, tarde. Trigám, tardamos.

trob, yo hallo y halle aquel.

troba, halla tú y aquel halla.

tróbas, hállase y coplas. (trobador, trobadores)

trobát, hallado.

trobe, halle yo y halle aquel.

troch, trueco o cambio.

troç, pedazo o trozo.

tronch, tronco.

trop, mucho o demasiado. (tropa : muchas personas; troup)

troya, cuento desde los años de troya.

troya, la historia de los troyanos.

trons, truenos.

trot, trote.

trotar (trufar), burlar. Yom truf, me burlo.

trull, lagar.

tuaiar (aturar), detenerse.

tudriu, Teodora, nombre de mujer. (tutrix : institutriz, tutora)

tuf, tufo, vapor o exhalación caliente. 

trufan, burlan. Trufant, burlando.

tuns, tunos. Tuns (tu nos - mos - ens) dius, tu nos dices.

turmell, tobillo en el pie.


V.


va, vano.

vaf (vraf o braf), vaho.

vag (vaig), yo voy y vago.

vaga, vaga o desocupada.

vagabunt, vagamundo (vagabundo).

vagava, estaba ocioso.

vagar, vacar una cosa o estar ocioso.

vaguen, estén vagos y ociosos.

vaig, yo voy.

vay, valle (vall, val) o distancia o vacío.

vayll, valladar.

vaylet petit, paje o mozo pequeño.

vaje yo, vaya yo o yo voy.

valença, valitut o sanidad.

valent, estando bueno y sano.

valent, valiente y poderoso y valiendo.

valeri, valeu, Valero.

vall, valle o vallado o cercado (valla).

valrrá (valrá), valdrá. Valrieu, valdriades (valdríais).

van, vano. Vans, vanos.

váne, alabe vanagloriosamente.

vantamént, vanagloriosamente.

vantár, vanagloriarse. Vánten, se alaben.

vari, vario.

ve, aquel viene.

vedar, prohibir.

vedell, becerro, ternero. (vitello italiano)

vedella, femenino del anterior. (vitella)

vedillut, greñudo, mechas de cabello.

vegada, se dice por vez, como vegada 1, 2, 3, &c; vez 1.a, 2.a o 3.a

veguer, justicia. (vicario)

vehí, vecino. Vehina, vecina.

vehinát, vecindario.

veig, yo veo.

veixéll, bajel o vajilla (vaixella).

véixen, vejen o fatiguen.

véja, vea aquel. Véjes, veas tú.

vel, velo. Véles, velas o los que velan.

vela, vela de nave o está despierto (dispierto).

vell, el viejo. Vells, los viejos.

vella, vieja o hermosa cosa (bella).

vellet, viejecito.

velléam'plau, (vellea me : em plau) la vejez me agrada.  

velledád, la vejez. (vellea)

vellut, pelfa (felpa), terciopelo.

ven, vende y viene (ve).

venda, venta.

vendicar, vindicar.

venc, vence. Véncre, vencer.

vençént, el que vence o venciendo.

vench, aquel vino o viene.

véngue, venganza.

vénes, las venas.

venja, aquel venga o toma venganza.

venjar, vengar.

venjansa, venganza.

venidor, que ha de venir.

venre, vender.

ventall, abanico.

ventrells o ventresques, vientres. (ventresca)

vent, viento. Vents, vientos.

venút, vendido. (como Raimon, ver línea anterior)

ver, verano y verdadero.

vera, cosa verdadera. (vera cruz)

verament, verdaderamente.

veri, podridura o pus o materia. (ver verí, veneno)

verdanch, cardenal, señal de golpe. 

verdanch, vástago o renuevo de un árbol.

verdejar, color que tira a verde.

vérg, yo veo. (veg, veig)

verga, vara.

verge, virgen o doncella o cosa sin usar.

verger, vergel.

vergonya, vergüenza.

vergonyit, vergonzoso.

verí, veneno o ponzoña.

verins, venenos o ponzoñas.

verlandines, siempre en plural, bernardinas, bravatas.

verme, gusano. Vermes, gusanos.

vermell, bermejo o colorado (rojo).

vers, hacia una parte. Versmi, hacia mí.

vers, verdaderos.

vert, verde.

vesllum, vislumbre.

vespa, la avispa.

vespre, la tarde o víspera.

vespre ferse, hacerse de noche.

vesta, diosa.

vestits, vestidos.

vestuari, vestuario o vestidura.

vetla, aquel vela y el que vela.

vetla, vela de sebo o vigila (está en vela, velar).

veu, voto.

veu, aquel ve y vio y la voz.

veu, vez y viene y aquel vino.

veuré, yo veré. Véure, ver.

veureu, vos veréis.

vexen, fatiguen o hagan vejación.

vi, el vino.

via, veía y el camino (vía).

vianda, comida. (je veux de la viande francés)

viats, idos o echados afuera.

vicis dona, da a los vicios.

vicins alta, vicio nos agrada y contenta.

vida hermitá, vida de ermitaño.

vidan do, la vida le doy.

vidre, vidrio (cristal).

vidriol, vitriolo para tinta.

vies, vías o caminos.

vila, la villa.

vilans, villanos.

viltáts, vilezas.

vimen, vimbre (mimbre).

vinent, aparejadamente.

vinent, viniendo o que viene.

vine tu a mi, ven tú a mí.

vi, el vino. Vins, vinos.

visca, aquel viva. Visch, yo vivo.

visquen, aquellos viven (viuen) o vivan.

viscút he, he vivido.

vist, yo visto y aquel viste.

viu, aquel vive y vivo.

vivent, que vive o viviente.

viver, enjambre, un viver de mosques, un enjambre de moscas.

vivificar, verificar.

viurán, vivirán. Viuría, viviría.

vius, vivos.

(aquí aparecen algunas con la u, sigue v y u juntas)

ulesa, por aulesa, traición y vileza.

ull ab gota serena, ojo sin lágrimas.

umple, hinche.

umgles (ungles, ungla), las uñas.

una'ntitat, una entidad o un ser.

unguer, uñero.

units, unidos o ajuntados.

vógi, rodeo o vuelta o rueda.

vol, yo quiero (yo vull) y aquel quiere.  

vol, el vuelo.

volch, aquel quiere o quiso.

volént, queriendo.

volença, voluntad o querer.

volenteros (volenterós), apetitoso o deseoso.

volér (voler, voldre), querer.

volérs, quereres o voluntades.

volguist, quisiste.

volgrá, por volguéra, quisiera.

volgral yo, quisiéralo yo.

volp, raposo o raposa.

volpell, raposo o raposa.

volpéll, engaño metafórico.

volten, vuelven o vuelvan.

volúm de libre, volumen o tomo.

vomit (vómit), vómito.

vori, marfil. (ivory, ivori)

vorridór, aborrecedor.

ubert, abierto.

ulular, aullar.

ultim (últim), fin o último. (rader, radé, darrer)

ulleiar, ojear o hacer señal con los ojos.

ullets, ojales en el vestido.

unció, untura o linimiento (unción).

uncle (oncle), tío hermano de padre o madre.

ungla, uña. (de ungula)

unguent, ungüento.

unicorn, unicornio, animal (con 1 cuerno).

unt, unto.

urella, por orella, oreja.

urina, orina, el suero de la sangre.

us, el uso, y use aquel, y os, y yo uso.

usat, usado o acostumbrado.

usatje, usanza. (usatges, usos - y costumbres)

vuf, soplo. (vufo, bufo)

vúy (huy, vui, avui), hoy día. Vúyt (vuyt, vuit), ocho.

vuyté, octavo en orden.

vuytena, parte de octava de ocho.

vuytanta, ochenta.

vull, yo quiero. Vulles (vullgues), quieras tú.

vult, vulto. (bult, bulto)



X.


xalóch, viento así llamado.

xambrana de porta, umbral de puerta.

xaquia cosa, ocasión de algo.


Y.


yom so, yo me soy.

y val, y vale.


Z.


zel, zelo (celo).


FIN DEL VOCABULARIO.


ÍNDICE POR APELLIDOS DE LOS AUTORES CONTENIDOS EN ESTE PRIMER VOLUMEN.

Los demás índices generales de los dos tomos se colocarán en el segundo.

(Se omiten las páginas porque no concuerdan con este formato odt, doc, ni html) 


A.


Abad, Juan.

Accila, Mosen N

Adrian, Vicente

Advan, Fr. Domingo

Agia, Fr. Miguel

Agramunt, Fr. Domingo

Agnesio o Anyes, Juan Bautista

Aguiló Romeu de Codinats, D. Juan

Aguilar, Francisco

Aguilar, Fr. Francisco

Aguilar, Gaspar

Agulló, Fr. Francisco

Aierdi, Maestro Joaquín

Aimeric, Domingo

Alagon, Vicente Mariner de

Alavanya, N'Albert de

Alanya, Luis

Albert, Miguel

Alcañiz, Luis

Aldana, D. Francisco

Alegre, V. Fr. Domingo

Alegría, Fr. Juan Martínez

Alenda, D. José de

Alepuz, Juan

Alepuz, Ilmo. Sr. D. Salvador 

Alicante, Fr. Cirilo de

Almenar, Juan

Almenar y de Monfort, Doña Ángela

Almodovar, Onofre (Almudevar, Almudévar, Almodóvar)

Almunia, Antonio

Andrés, Mosen Juan

Andrés, Juan

Andreu, Pedro Juan

Andreu, Guillem

Andreu, Fr. Antonio Juan

Anglés, Fr. Guillermo

Anglés, D. José

Anglesola, Gregorio

Antist, Mosen Gaspar

Antist, Fr. Vicente Justiniano

Antolín, Miguel

Artés y Muñoz, D. Rodrigo

Artieda, Andrés Rey de

Arcaina, Vicente

Ardevol, Juan Bautista

Arellano, D. Gaspar Guerau de

Ausina, José Teodoro

Aventurer, Guillermo

Ávila, Fr. Agustín


B


Ballester, P. Luis

Ballester, Juan Bautista

Bardaxí, Francisco Juan

Bas, Fr. Cristóbal

Belda, Juan Bautista

Bellot, Pedro

Belluga, Miser Pedro

Bellvís, D. Guillem de Castro y

Bellvís y Moncada, D. Vicente Tejedor

Bendicho, Jaime

Benito o Beneito, Mosen Francisco

Bernat, Fr. Antonio

Bertrán, Jaime

Bertrán, S. Luis

Beutér (Beuter), Pedro Antonio

Bezeis, Manfredo Ermengaudo de

Blanch, Antonio

Blasco, Silvestre

Blanes, Ilmo. D. Fr. Tomás

Bleda, Fr. Jaime Juan

Bodín, Miguel Juan

Boil, D. Carlos

Boix, Juan Lucas

Bonastre, Fr. Pascual

Bonastre, Fr. Luis de

Bonanad, Bernardo

Bonavida, D. Hernando

Bonia, Juan de

Borja, D. Pedro Luis de

Borja, S. Francisco de

Borja, D. Pedro Luis Galcerán de

Borrás, Fr. Pascual

Bosch, Dimas

Bou, Mosen Antonio


C


Caballer, Jaime

Caballer, Luis

Calbet, Pedro

Campan, Gerónimo

Campos, José

Canals, Fr. Antonio

Canet, Fr. Juan

Carbó, Pedro

Carbó, Fr. José

Carbonell, Juan

Carbonell, Fr. Andrés

Carbonell, Vicente

Cardona, D. Alonso de

Cardona, Juan Bautista

Cardona, D. Luis Ferrer de

Carranza, Fr. Miguel Alonso

Carroz (Carrós), Zeferino (Ceferino) Clavero de Falcés y

Capella, Onofre

Capdevila, Pedro Juan de

Capilla, D. Andrés

Casta, D. Pedro Pardo de la

Castelví, Mosen Francisco

Castelví y Ladrón, Fr. Julián

Castelló, Fr. Pedro

Castro, Fr. Jacinto de

Castro y Bellvís, D. Guillem de

Catalán, Felipe (valenciano, y Pedro Aragonés García es catalán, lo de presidente número 132 de la Generalitat es una buena bola; casa del General, generalitats,, casa de la Diputació)

Celaya, Juan de

Centelles, D. Serafín de (100)

Centelles, D. Serafín de (70)

Centelles, D. Francisco Gilabert de

Centelles, Antonio Juan de

Centelles, Juan

Cerdán de Tallada, D. Tomás 

Cerdán de Tallada, Maximiliano

Cerdaña, Francisco Tomás

Ceriol, Federico Furió

Chinchón, Bernardo Pérez

Cisneros, D. Vicente Ximénez de

Ciurana, Vicente

Clavero dels Porcells, D. Vicente

Clavero de Falcés y Carrós, Ceferino

Clemente, Cosme

Climent, D. Joaquín

Codinats, D. Juan de Aguiló Romeu de

Colera, Fr. Sebastián Dionisio

Coloma, Prudens

Cordero, Juan Martín

Cornell, D. Luis

Cortés, Pedro Luis

Crespí de Valdaura, D. Luis

Crespí de Valdaura, D. Francisco

Crespí de Valdaura, D. Cristóbal 

Cucala, Bartolomé

Culla, Fr. Juan Bautista


D


Daunes, Luis de les

Decio, Francisco

Diago, Fr. Francisco

Díez, D. Manuel

Domínguez, Fr. Cosme Agustín

Durá, Fr. Tomás


E


Escovár (Escobar), Francisco   

Escrivá, P. Francisco

Escrivá, Miguel Gerónimo

Espí, Pedro Juan

Esquerdo, Vicente

Esteve, Juan

Esteve, D. José

Esteve, Pedro Jaime

Esteve, Fr. Damián


F


Fachs, Bartolomé

Falcó, Gerónimo

Falcó, Fr. Jaime Juan

Favorés, Fr. José

Febrer, Mosen Jaime

Febrer, Andrés

Febrer, Miguel Cosme

Fenollar, Mosen Bernardo

Fernández de Heredia, D. Juan

Ferrández, V. Fr. Francisco

Ferrándiz, Vicente

Ferrandis, Luis

Ferrer, V. P. D. Bonifacio

Ferrer, S. Vicente

Ferrer, Pedro Juan

Ferrer de Blanes, Mosen Jaime

Ferrer, Miguel

Ferrer de Cardona, D. Luis

Ferrer, Fr. Antonio

Ferriol, Fr. Felipe

Ferruz, Jaime

D. Fernando I, Rey de Nápoles

Figueres, Fr. Nicolás José

Figueroa, Pedro de

Folch, Fr. Raimundo

Font, Juan

Font, Fr. Juan Bautista

Fort, V. P. D. Juan

Franc, Juan

Franco, Francisco

Franqueza y Gilart, Jaime

Fundoni, Fr. Luis

Furió Ceriol, Federico

Fuster, Gerónimo

Fuster, Fr. Gerónimo de Valencia, en el siglo




G


 

Galcerán de Borja, D. Pedro

Garcés de Marcilla, D. Juan

García de Xátiva, Pedro

García, Fr. Rafael

García, Miguel

García Ortiz, Gaspar

García Salat, Vicente

García, Vicente Blas

García, Fr. Anastasio

García, Vicente

Gassa, Fernando de la

Gazull, Jaime

Gavaldá, Ilmo. Sr. D. Francisco

Gelida, Juan

Genís, D. Francisco

Gentil, Bartolomé

Gil, Gerónimo

Gil, Pedro

Gil Polo, Gaspar

Gilabert de Centelles, Don Francisco

Gilart, Jaime Franqueza y

Giner, Matías

Ginart, Onofre Bartolomé

Girón y de Rebolledo, D. Alonso

Gómez, Fr. Vicente

Gomis, Pedro

Gomis, Miguel Juan

González, Francisco Ramón

González, Mosen Juan Ángel

Gordejuela, D. Frey Hipólito de Samper y

Guardia y Bellvís, D. Francisco de la

Guerau de Arellano, Don Gaspar

Guerau de Montemayor, Gaspar

Guete, Lupercio de

Gutiérrez, Fr. Vicente


H


Heredia, Gerónimo de

Heredia, Fr. Pedro Juan Saragozá de

Herrera, Vicente


I


Isquierdo, Ausias

Isquierdo, Vicente

Istela, Fr. Luis

Ivars, Juan Lucas


J


Jaffer, Guillem

Joan, Arnau

Jordá, Fr. Luis

Jordán, Dr. Sebastián

Jordán, Fr. Lorenzo Martín

Jorge, Mosen

Jover, Francisco

Juan de Centelles, D. Antonio

Just, Fr. Jaime


L


Larraz, Fr. Tomás

Ledesma, Miguel Gerónimo

León, Francisco

Leugim, Francisco

Llansol, D. Pedro Luis de Borja y

Llopis, Mosen Vicente

Llorens, Francisco

Loazes, D. Fernando de

Luján de Sayavedra, Mateo


M


Malferit, D. Fernando Miguel

Malvenda (Maluenda), Jacinto Alonso

March, Jaime

March, Mosen Ausias

March, Mosen Pedro

March, Francisco

Marcilla, D. Juan Bautista Garcés de

Marco, Fr. Luis Bertrán

Martorell, Pedro Juan

Marqués, Fr. Juan

Mascó, Domingo

Mascó, Mosen Gaspar

Marquesana, Lorenzo

Martí, Ilmo. Sr. D. Fr. Gilaberto

Martí, Pedro

Martí, Fr. Luis

Martí, Juan

Martí o Martín, Fr. Luis

Martín de Vedia, Fr. Pedro Mártir

Martínez Alegría, Fr. Juan

Martínez Paterna, D. Francisco

Martínez de la Vega, Gerónimo

Martínez, Crisóstomo

Marigó, V. Fr. Antonio

Marimón, Ilmo. Sr. Fr. Don Felipe

Marona, D. Fr. Marcelo

Mariner de Alagón, Vicente

Mas, Francisco Juan

Mas, Fr. Diego

Mas, Felipe

Mateu y Sanz, D. Lorenzo

Mateu y Sanz, D. Isidoro

Mateu, D. Francisco

Marqués, D. Fr. Miguel

Mercader, Juan

Mercader, Matías

Menaguerra, Mosen Ponce de 

Medina, José Benito

Mir, Guillermo

Miedes, Tomás

Miguel, Pedro

Micó, Fr. Juan

Milán, D. Luis

Micón, Fr. Pedro Juan

Mont-rocher, Guido de 

Morera, Arnau de

Monzó, Fr. Juan

Monleón, Martín

Moreno, Juan

Moreno, Juan

Moreno, Fr. Cristóbal

Molina, Fr. Francisco

Molina, Mosen Esteban

Monfort, doña Ángela Almenar y de

Montanyes, Fr. Jaime

Monzó, Pedro Juan

Monterde, Fr. Cristóbal Juan

Mos, Fr. Gerónimo

Moncada, D. Francisco de

Morlá, D. Matías

Moles, D. Marco Antonio Ortí y

Monllor, Juan Bautista 

Muñoz, Gerónimo


N


Navarro, Juan Blas

Navarro, Gerónimo

Navarro, Francisco Juan

Navarro, Fr. Gaspar

Nieto, Fr. Juan

Noguera, Fr. Vicente

Núñez, Pedro Juan


O


Oblites, Fr. Gerónimo Sisternes de

Oliver, D. Fr. Bernardo

Oliver, Francisco

Oliver, Pedro Juan

Oliver, Juan

Oliver, Miguel Gerónimo

Oliver, Juan

Oliver, V. Fr. Juan

Oliver, Juan

Ordóñez, Alfonso

Ortiz, Juan

Orta, Melchor

Ortz, Jaime

Ortiz, Gaspar García

Ortí, Marco Antonio

Ortí y Moles, D. Marco Antonio


P


Pascual, Fr. Gerónimo

Pastor, Francisco Juan

Pascual, Miguel Juan

Pascual, Bartolomé José

Pamenés, Felipe de

Pascual, Ginés

Palau, Marco Antonio

Paterna, Dr. D. Francisco Martínez

Pardo de la Casta, Fr. José

Pertusa, Francisco de

Pérez de Valencia, Vicente Jaime

Pérez, Miguel

Pérez Chinchón, Bernardo

Pérez, Ilmo. Sr. D. Juan Bautista

Pérez de Montoro, D. José

Perpiñá, P. Pedro Juan

Pellicer, Miser Cristóbal

Pereda, Pedro Pablo

Perera, P. Benito

Peris (Perís), Miguel Juan

Pintor, Pedro

Pineda, Andrés Martí

Pineda, Juan Bautista

Pineda, Andrés Onorato (Honorato)

Pomar, Pedro

Polo, Gaspar Gil

Polo, Gaspar Gil

Pons, Fr. Sebastián

Podera, Fr. Leonardo

Pórtico, Fr. José

Pontí, Fr. José Domingo

Planes, Mosen Francisco

Prada, D. Vicente

Punter, D. Gaspar


Q


Queralt, Juan Bautista


R


Rabaça, Genaro

Rabaça, Giner

Ramírez, D. José

Ramírez, Matías

Real, Tomás

Rebolledo, D. Alonso Girón y de

Rey de Artieda, Andrés

Rejaule, Mateo

Riera, Antonio

Riucech, Gabriel de

Ribelles de Vilanova, D. Miguel 

Ripollés, Antonio Juan

Roig, Mosen Jaime

Roiz de Corella, Mosen Juan

Roiz, Pedro

Rosignol, Pedro

Rocamora y Torrano, D. Ginés

Roures, Onofre Juan

Royo, Pedro

Roig, Juan Bautista

Rocafull, José

Roca de la Serna, Fr. Ambrosio

Rostrojo, José

Ros de Jesús, V. Rufina

Rubio, Francisco


S


Saguntino, Nicolás

Savall, Cosme Damián

Sanz, Pedro Luis

Sanz, Gerónimo

Sanz, V. Fr. Juan

Salat, Vicente García

Satorre, Fr. Juan Gregorio

Satorre, Lorenzo

Sanchiz, Fr. Jaime

Salón, Fr. Miguel Bartolomé

Saragozá de Heredia, D. Miguel Ángel

Saragozá de Heredia, Fr. Pedro Juan

Sancho, Fr. Vicente Nadal

Sanz de Proxita, Fr. Luis

Salvador, Fr. D. Jaime

Sala, D. José

Samper y Gordejuela, D. Fr. Hipólito de

Sebastián, Juan

Sempere, Gerónimo

Sempere, Andrés

Serra, Jaime

Serres y Valls, Licenciado Miguel

Siurana, Mosen Jaime

Silvestre, Fr. Tomás

Simó, V. Francisco Gerónimo

Simancas o Simanques, Tomás

Sisternes de Oblites, Fr. Gerónimo

Solivella, Pedro Juan

Sorió, Fr. Baltasar

Soler, Bernabé

Sorribas, D. Fr. Juan Bautista

Stanyol, Arnaldo (Arnau Estanyol, protagonista en la catedral del mar)

Strany, Juan Andrés


T


Tallant, Mosen Juan

Tárrega, Francisco

Tárrega, Mosen Açano de

Terián, Sancho

Texedor de Belvís y Moncada, D. Vicente

Timoneda, Juan

Torrella, Gerónimo

Tomás, Miguel

Thous, Fr. Esteban de

Trilles, Fr. Martín

Trilles, Pedro Juan

Tremiño, D. Juan

Tudela, Vicente Buenaventura

Tuesta, Fr. Gerónimo Diego


V


Valmanya, Bernardo

Valero, Fr. Juan

Vadillo, Vicente

Valeriola, V. P. Fr. Gerónimo

Valdepedrosa, Fr. Gaspar de

Valencia, Gerónimo de

Valencia, Fr. Mauro de

Valencia, Fr. Luis de

Valdaura, D. Fr. Francisco Crespí de

Valls, Licenciado Miguel Ferrer y

Valencia, Juan de

Vesach, Fr. Tomás de

Verdú, Fr. Juan

Vedia, Fr. Pedro Mártir Martín de

Vega, Gerónimo Martínez de la

Verdú, Gabriel

Villarrasa, Pedro de

Villaragut, Mosen Antonio

Vicent, Francisco

Viñoles, Mosen Narcís

Vilaspinosa, Pedro

Vives, Juan Luis

Villafranca, Antonio Juan

Viciana, Martín

Virues (Virués), Gerónimo

Virués, Cristóbal

Vich, D. Diego

Vilanova, Arnaldo de

Vives de Rocamora, D. Fr. Anastasio

Vorage, Fr. Gregorio Alberto


X


Ximénez de Salanova, Juan

Ximénez de Cisneros, D. Vicente

Ximeno, Pedro


Tomo segundo

BIBLIOTECA VALENCIANA.