La Campana de Gracia, Barcelona, 16 Desembre de 1922

Any LIV. - Batallada 2791 Barcelona 16 Desembre de 1922

La Campana de Gracia

donará al menos una batallada cada senmana

__

Antoni López, editor

(Antiga casa I. López Bernagosi)

AQUEST NÚMERO 10 CÉNTIMS PER TOT ESPANYA.

NÚMEROS ATRASSATS: DOBLE PREU.

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Llibreria Espanyola, Rambla del Mig, núm 20, botiga

TELÈFON A. 4115. - BARCELONA.

Preus de subscripció

Fora de Barcelona cada trimestre: ESPANYA, pessetes 1,50. - ESTRANGER, 2,50.

L'ESPASA DE DAMOCLES.

(N. E. “Responsabilitats”

Expedient Picasso.

En García Prieto. - Aquesta eina em dóna calfred, fins la somnio a la nit.)

(N. E. Página 2.)

La farsa de Madrid.

Les darreres escenes de la comèdia que està representant-se a la capital espanyola sota el títol de “Les Responsabilitats”, han fet algun efecte sobre el públic, especialment el dels pisos alts. Però l' espectador serè ha de reconèixer que aquesta obra, a despit d' haver estat molt assajada i d' haver-se pintat expressament algunes decoracions, acabaran xiulant d'una manera desesperada.

En obres d'aquesta mena, l'única cosa interessant és el desenllaç. I tot indica que el desenllaç de “Les Responsabilitats” serà d'una buidor intolerable. Acabarà, segurament, amb l'evaporació pràctica de les acusacions i amb la impunitat dels culpables. Per a arribar a aquest resultat estan d'acord els homes del règim i fins alguns que no són oficialment del règim. Fins sospitem que el terrible senyor Prieto, que pujant dalt d'un pupitre del Congrés va dir aquelles paraules contra la Fatalitat, ha acceptat el paper de fiscal en el repartiment de l'obra, sabent ja per endavant que tots els crits s'esbravarien i que devegades els que més criden són els que menys fan.

Ha caigut un Govern i n'ha pujat un altre. Hi ha certa gent que's creu que amb això ja n'hi ha prou. Es veu d'una hora lluny que els lliberals tenen tan poques ganes, com els conservadors, d'exigir de debó les responsabilitats. Darrera d'aquesta paraula d'actualitat hi ha totes les ambicions, totes les travetes i totes les misèries de la política espanyola. L'actitud més noble i més digna és la que aquesta vegada ha adoptat Catalunya, quieta i silenciosa davant la bellugadissa i els crits efímers que a Espanya s'han produït. En aquesta gran farsa, Catalunya no hi vol tenir cap paper. Ella prepara una altra obra de més força per a salvar el seu ideal i els seus interessos enmig de l'enfonsament vergonyós de l'empostissat espanyol.

La violéncia.

Hi han hagut noves temptatives de violència i nous atemptats, i els conservadors s'han apressat a dir: Ja ho dèiem nosaltres. Nosaltres, lliberals, hem respost: Doncs s'ha d'estrangular aquest retorn a la violència personal i estèril.

No creiem en el retorn de les passades violències, perquè fou trencat l'ambient de violència. Els nostres obrers no reaccionaren contra les insistents agressions que feien víctimes als patrons. No s'aprovava, però no's condemnava. Eren patrons els que queien, i què tenien ells que veure amb els patrons? Arribada la repressió, foren obrers els caiguts, sindicalistes notoris o perillosos i, aleshores, els patrons i els acomodatius, respongueren: Què tenim nosaltres que veure amb els sindicalistes? Tots, obrers i patrons, no pensaven que tots hi tenien que veure amb aquelles transgressions de les normes jurídiques i humanes, perquè a l'acció succeiria la reacció, i an aquesta l'acció altra volta, sense que cap ideal, ni el de l'ordre, ni el de la justícia, obtingués cap guany.

Però, al retornar a la vida pública i legal els sindicats, declararen la seva decisió d'esmenar vells errors. Els patrons i els conservadors, al seu torn, comprovaren que les reaccions més implacables no solucionen res. Es la frase d'En Delescluze, al caure en les barricades de la Comunne: “Mateu-nos a tots perquè sinó, tornarem a recomençar”. Ne mataren vint mil. Ne deportaren i exiliaren altres vint mil. Als pocs anys, el poble tornava a anar al mur dels federats, a glorificar an els fusellats. Però lo que no aconseguí el Gallifet, lo que no lograren els tribunals militars de Versalles, ho lograren els doctrinaris de l'ordre democràtic i els teoritzadors de la tradició. El comunisme no ha arrelat a França, però la república burgesa pot mostrar les mans netes de sang.

La lliçó d'aquests dos darrers anys pot ésser doble lliçó per als manuals i per als possessors, perquè per a tots dos ha estat estèril la violència. Hem de suposar que els que pretenen tornar a la tragèdia són voluntats escaduceres, però així i tot, les organitzacions obreres, totes les organitzacions deuen eliminar-les, com deuen tots sostenir l'actual ambient de serenitat.

No deuen retornar aquells dies horribles, se sang quotidiana. Tots hem sofert massa per no aixecar-nos, amb unanimitat ciutadana, imposant el respecte a la vida i a la llibertat d'associació. Tots hem de cridar que la vulneració d'aquest respecte, pot conduir-nos a una nova vulneració de totes les lleis. No's dilucida una preponderància obrera. Es la mateixa llibertat la que està en plet.

PARADOX.

¿Deben los obreros intervenir en la política?

Tal es el problema que se ha planteado y debatido en el diario El Diluvio de días pasados.

Las circunstancias de haber estado ausente de Barcelona casi todo este tiempo, el que se ha empleado en debatir el problema, me ha impedido seguir, como hubiera sido mi deseo, las incidencias de la discusión, lo que me daría margen a que ahora pudiera terciar en ella, rebatiendo o ratificando el criterio sustentado por los camaradas y amigos que han terciado y expuesto lo que pensaban en tan interesante cuestión.

Pero si no podemos opinar ni discutir acerca de lo manifestado por los camaradas que han intervenido, podremos, al menos, exponer nuestra modesta opinión, por lo que ella valga y por lo que pueda esclarecer el asunto que se debate.

Creemos que el problema ha sido mal planteado, es decir, enfocado torcidamente.

¿Deben los obreros intervenir en la política? Pueden hacerlo, si quieren; si tal es su voluntad, aunque personalmente creamos que no, por lo infecunda que resultaría su actuación.

¿Debe la Confederación Nacional del Trabajo y correlativamente todas las organizaciones que la integran intervenir en la lucha política? De ningún modo. Ni la Confederación, ni los organismos que la integran pueden ni deben intervenir en la política. ¿Por qué?

Por muchísimas razones, por variadísimas razones; pero la que más interesa, la razón que emerge y se destaca sobre todas las demás es la de que, desde el momento que la Confederación interviniera en las luchas políticas, perdería una de sus más preciadas características, a más de contribuir a su propia desorganización, a quebrantar sus fuerzas, a dividirlas. No escapa a la consideración de todos, que las organizaciones de la Confederación están integradas por elementos heterogéneos, muchos de ellos militantes en partidos políticos que actúan en la vida política. Resultaría, pues, que en el momento en que la Confederación interviniera en la lucha política, estos obreros se desintegrarían de ella para ayudar al partido de que forman parte, ya que la Confederación al pedirles que votaran por los candidatos de la organización, los pondría en la disyuntiva de ponerse enfrente del partido político que integran, y al que es seguro no abandonarían desoyendo, en cambio, las peticiones que la organización obrera les dirigiese, de lo que resultaría un dualismo peligroso para la acción común de las clases trabajadoras frente a la explotación de que se les hace víctimas.

Esto y el que consideremos infecunda la acción parlamentaria de los trabajadores, es lo que nos lleva a considerar también perniciosa la intervención de las organizaciones de los trabajadores en la política.

Ahora bien; el que los trabajadores como tales, como ciudadanos y como individuos intervengan en la lucha política, lo repetimos, nos parece obra infecunda, estéril, sin resultados prácticos ni positivos, pero son libres de intervenir o no intervenir.

Más que otra cosa es cuestión de educación, de confianza y de convicción; y como nosotros la convicción y la confianza en la lucha la hemos perdido, y como la educación social recibida es otra, y la historia y los hechos están en concordancia con esa educación, es por lo que no aceptamos la intervención de las organizaciones sindicales en la lucha política.

A. PESTAÑA.

L' A B C parla molt bé.

Ben segur que l'autor de l'article que diumenge passat publicà el diari de més circulació a Espanya, A B C, es creia que les seves afirmacions cantelludes i punxagudes causarien a Catalunya un efecte terrible. L'òrgan del senyor Luca de Tena amenaçava els catalans amb treure'ls la protecció dels Aranzels espanyols. “Voleu la llibertat de Catalunya? venia a dir l'al·ludit article, doncs l'haureu de pendre tota i la vostra independència implicarà l'existència de Duanes a la futura frontera catalano-espanyola; i així perdrà l'indústria del vostre país el gran mercat d'Espanya”.

Davant d'aquesta amenaça, A B C devia suposar que els catalans, posats a triar entre la llibertat i l'Aranzel, es decantarien per aquest i que am grans plors i de genolls en terra demanarien al senyor Luca de Tena, per l'amor de Déu, que no els expulsi d'Espanya, que no els tregui la protecció aranzelària que els concedeix l'Estat espanyol. Això representa l'adaptació castellana de la famosa frase dels vells catalanistes: o tot o res. Si els catalans volen llibertat, no han d'aturar-se a l'autonomia. Han de arribar fins a l'independència. Si no accepten el Govern d'Espanya i dels espanyols, tampoc han d'acceptar el (els) seus diners.

Heu's aquí, doncs, que l'A B C ens amenaça amb expulsar Catalunya de l'Estat espanyol. Diu que els explotem, que els deshonrem, que els xuclem la sang i els robem els diners. I, és clar, si damunt d'això encara demanem l'autonomia, els castellans troben que fan un pèssim negoci. Més val que ens separem, sense anar a una guerra civil, i que cadascú s'apanyi a casa seva.

Nosaltres trobem que l'A B C quan parla així, parla molt bé. Llàstima que no parlin de la mateixa manera tots els polítics i en general tots els castellans. Si el diari del senyor Luca de Tena ha cregut que amb la seva tesi ens esporuguia, s'ha equivocat de mig a mig. Una vegada més queda comprovat que la gent de Madrid desconeix l'estat d'ànim del poble català. Avui l'amenaça de l'A B C fa a Catalunya, fins a gran part dels elements econòmics catalans, el mateix efecte que si els amenacesin amb adjudicar-los la grossa de Nadal. Ells s'ho han cregut de debó que ens protegeixen i ens mantenen. Doncs poden tenir per cert que si el dilema de A B C se'l fessin seu oficialment els castellans, tindria a Catalunya un èxit immediat i esplèndid. Si renunciessin a oposar-se per la força, com anúncia el diari madrileny, a la llibertat de Catalunya, els estimaríem més que mai, els diríem germans i els convidaríem de bon cor a les festes solemnials que organitzaríem per a celebrar la proclamació de la República catalana.

FULMEN.

Possibilitats.

En Sánchez Anido (governador civil), desembarca a la família.

El Pelele d'En Romanones.

La pilota tràgica.

Té unes entranyes tan dures la política, que ni als pobres deu mil fills de mare morts al Marroc deixa reposar en pau. Després d'haver-los tret per força de ses llars i d'haver-los abandonat a l'Africa per a fer-los víctimes del salvatgisme dels moros, ara se'ls passen dels uns als altres a puntades de peu, com una pilota de futbol, fent-los servir per a les escandaloses i repugnants combinacions que la política ampra per a enganyar al poble.

Pobres deu mil morts! Els xerraires els invoquen a les Corts per a fer lluir la seva oratòria i llencen els seus òssos al cap dels contraris com un macàbric argument; en les manifestacions s'enlairen com una bandera tràgica les despulles d'aquells innocents; els diaris els fan servir com a llampants cartells de ses campanyes partidistes. Aquells pobres minyons, víctimes de les torpeses espanyoles, ni en la mort troben la pau pietosa de que són mereixedors.

Han servit de catapulta per a enderrocar als conservadors; han sigut l'escambell que han utilitzat els lliberals per a enfilar-se al poder. Tothom els utilitza per a les seves conveniències, però ningú sent per ells una gota de pietat en son cor. Si als pobres soldats no els ploressin les seves mares no caldria que esperessin una llàgrima en ses tombes, perquè la Espanya dels polítics no té entranyes.

I no és arribada encara l'hora de que reposin en pau els deu mil morts. Ara vindran les eleccions i tothom farà plataforma electoral de ses ossamentes. Tots els pescadors d'actes voldran venjar la desfeta de Mont-Arruit. Tots prometran exigir formalment, fermament, enèrgicament les més estretes responsabilitats als causants indirectes i directes de l'enfonsament d'Annual. I al parlar de la nostra desgraciada acció a l'Africa, i dels desfalcs de Larraix, i de l'imprevisió dels uns i la covardia dels altres, sortiran els deu mil morts passejats impiament en totes les xerrameques electorals de tots els districtes d'Espanya.

Pau a les víctimes i càstic als botxins. Això caldria i això no hi haurà. Després d'utilitzar la pilota tràgica en aquest repugnant futbol polític, tot restarà en la major impunitat. Llops amb llops no's mosseguen. No hi ha cap home polític que pugui tirar la primera pedra contra els culpables. El poble és l'únic que, amb raó i dret, podria i deuria portar a la forca a tots plegats, però a Espanya no hi ha poble. Les terres espanyoles són habitades per remats de xais.

JEPH DE JESPUS.

Espurnes.

- Ha pujat la Conjunció?...

I què és la Conjunció, pare?

- Una colla d'aixerits

que temps fa que dejunaven

i s'havien avingut

per veure si conjuntant-se

podien entrâ al rebost,

cosa que, sols, no lograven.

- I a l'últim ho han conseguit?

- L'altre dia.

- I que hi fan ara

allà dins els conjuntats?

- Què et dirè?... El que fan les rates

quan es fiquen en un lloc

on hi abunda la pitansa.

----

Trobo que En Garcia Prieto

ha tingut molt mala mà.

Portà En Pedregal a Hisenda!...

Quin erro més garrafal!

De tots els homes polítics

que figuren en el camp

conjuncionista, aquest era

potsé el menos indicat.

Fins avui el nostre dèficit

es podia trampejar,

però ara?... Es clar que l'Hisenda

anirà pel pedregal!

---

L'Alvarez ha quedat fora

del Govern. Per quina causa? 

Perquè pugui, en les Corts noves

que en breu deuran convocar-se,

ocupar la presidència

del Congrés. Ai, pobret Alvarez!

La perspectiva és bonica,

però, el temps té unes jugades

tan perverses... I si el carro

de la Conjunció s'encalla?

I si d'aquí a les Corts noves

passa alguna cosa estranya?

I si ens sorprèn un diluvi

i tot això se'n va al diable?...

___

Prenent el tren que els du a casa,

els diputats van pensant:

- El taller tanca les portes,

hem quedat sense treball.

Aquest lock-out que comença,

durarà poc? Serà llarg?

Veurem!... Sort que, de tots modos,

per ara seguim cobrant.

---

Compteu: l'Alba, l'Alhucemas,

En Romanones... Pot ser

que en tres caps tan disconformes

visquin units gaire temps?

O, dit en termes avícols:

Un pagès intel·ligent

posaria a casa seva

tants galls en un galliner?

---

- Perquè, si hem de fer Corts noves,

no es convoquen tot seguit? -

preguntava a un home pràctic

un que peca de senzill.

- Tan depressa, és impossible.

No veu que el Govern, a f. (fins)

de que tot es faci amb ordre,

primê ha d'arreglâ els tupins?

C. GUMÁ.

Batallades de tot arreu.

EL COMITE.

Això dels comitès està de moda. Fins a Grècia en van anomenar un. Es clar que a Grècia tenen el perfectíssim dret d'anomenar tants comitès com vulguin, com qualsevol altre poble, mentre no s'hi oposi Anglaterra.

Abans d'esdevindre la tragèdia greca, lo dels comitès semblava reservat a Rússia. La Rússia roja era la terra dels comitès, dels comissaris i dels afusellaments, perquè es coneix que allí on hi ha comitès i comissaris, mentre no siguin d'Exposició, hi han escarments.

Com una mena d'estrella amb cua, d'aquelles que encara avui deixen corpresos a molts, pel món han passat les enèrgiques decisions del Comitè Revolucionari d'Atenes.

A nosaltres, sobretot, tant ens sorprengué, que ens creiem veure els trets grecs dirigits a casa nostra i venir-hi tan justos com a la mateixa Grècia.

Una altra de les sorpreses va ésser l'actitud d'Anglaterra. Es a dir, tant com sorpresa no, direm mal efecte. Només va ésser un moment per això. Després vàrem reflexionar i el trobàrem escaient. Així ha donat ocasió perquè un senzill Comité Revolucionari es posés enfront de la mestressa del mar. I que consti que ha vençut el Comitè.

I és que quan es té raó, no hi valen forces, ni potències. Lo millor és pendre exemple i tindre'l present per quan arribi el cas.

ELS ACUSATS.

Primer de tot, un pietós record per aquells homes que una sotmissió exagerada a la reialesa els ha fet víctimes de les ires populars.

La sort d'aquests homes, que no fa gaire tenien a les seves mans els destins del poble hel·lènic, és trágica. Són culpables del crim més atrós que's pugui cometre, el de portar al desastre an el poble que els hi ha sigut confiat. Però la seva culpa és, en bona veritat, més aparent que altra cosa. Volem dir que existeix l'inductor. I l'inductor, la testa coronada, rublerta d'or per fora i plena de serps verinoses per dins, no ha sigut castigat com es mereixia.

Encara potser trobaríem un altre apel·latiu pels ministres executats a Atenes. Els governants grecs es trobaren davant d'un exèrcit perfectament disciplinat de faisó que malgrat la derrota soferta sigui causada per les més gran (grans) impremeditacions sempre hi haurà el fet d'haver sigut vençuts per un exèrcit. Ben al revés d'aquí, que un exèrcit que si no està degudament disciplinat i organitzat s'hi esmercen milions perquè ho estigui, és vençut, derrocat i desfet per una colla d'homes que fins després de la victòria no pensaren en organitzar-se, cosa que del tot encara segurament no han fet perquè no havem tingut el desastre definitiu.

Dissortats governants grecs. Tot el vostre pecat consisteix en haver nascut a Grècia. Quan es vol ésser gos d'una monarquia, lacai d'un rei, es naix a qualsevol altre poble i no a Grècia.

Què més voldríem sinó que els culpables de- (del) desastre d'Annual els poguessim portar a Atenes.

EL METROPOLITÁ.

Dissabte passat a la Societat Anònima Gran Metropolità de Barcelona, convidà a les autoritats barcelonines, diversos enginyers, entitats i premsa a visitar les obres realitzades del Metropolità.

A les quatre de la tarda els convidats es reuniren al pou núm. 10 a la Plaça d'En Trilla.

Tots baixaren al pou susdit, lloc on començava la visita, per mitjà de l'ascensor que utilitzen els obrers.

D'allí es dirigiren cap a la Plaça dels Josepets que és on acaba el primer traçat del Metropolità. Les obres estan tan avançades que solament hi manquen 42 metres per a arribar a aquella estació.

Cap a l'altre costat, en direcció al mar, la volta ja està ben acabada fins al pou núm. 9 de la Rambla del Prat. L'estació d'aquest lloc ja està gairebé llesta, faltant només construir els molls.

A la Rambla del Prat tothom sortí de la foradada per a dirigir-se en autos al pou de l'entrada del carrer de Salmeron. A aquest tros la foradada i la volta ja estan acabades, de tal manera que aviat ja es començarà a col·locar les línies.

En arribar a l'encreuament del Passeig de Gràcia, amb el carrer d'Aragó, lloc on es troba el Metropolità amb el tren de M. S. A. els invitats hagueren de sortir altra vegada, ja que l'encreuament de les dues línies està encara en construcció.

Els invitats sortiren altra vegada de les obres, per a baixar-hi pel pou del carrer de Diputació i seguir fins a la Plaça de Catalunya, davant de la Rambla de Canaletes.

Des del pou del carrer de la Diputació es veu ja ben acabada la foradada que va fins al carrer d'Aragó. En aquest tros hi haurà un pas subterrani que comunicarà amb el Baixador del Passeig de Gràcia, permetent que els viatgers de la Companyia M. S. A. puguin continuar el seu camí amb rapidesa fins el Pla de la Boqueria o bé al port.

A la Plaça de Catalunya, al costat de la Ronda de Sant Pere, hi ha la bifurcació de les línies I i II.

L'estació de la Plaça de Catalunya, final de les obres realitzades, té tota la magnificència de les estacions de les grans urbs modernes. Els molls que ja estan completament acabats, tenen una amplada de quatre metres.

Aquesta estació, a més de les comoditats que tenen les altres, és a dir, vestíbuls, llocs de venda de llibres i periòdics i el bar, tindrà un pas subterrani que conduirà amb els Ferrocarrils de Catalunya i un altre que portarà al carrer de Rivadeneyra, per a posar al viatger més segur del trànsit.

A aquesta estació s'hi veu el començament de les obres que es realitzaran a les Rambles.

La construcció d'aquesta secció seguramen s'acabarà a finits del proper any.

La línia que visitàrem es dirà “Línia número I”, la qual enllaça al carrer d'Aragó amb la 2, que es dirigirà al port per la Plaça d'Urquinaona i Via Laietana. De la línia núm. 2 ja està construït el tros que anys enrera feu l'Ajuntament, el qual ha estat comprat per la Companyia del Gran Metropolità de Barcelona, i aviat es començaran les obres de la foradada del carrer de Bilbao i de la Ronda de Sant Pere.

La línia núm. I tindrà una llargada de 3.400 metres, amb les sis següents estacions: Josepets, La Fontana, Diagonal, Aragó, Plaça de Catalunya i Pla de la Boqueria. La línia núm. 2 tindrà 4.200 metres, i demés de les quatre estacions de la número I tindrà les de la Plaça d'Urquinaona, Jaume I i Portal de Mar.

Els tècnics que ens acompanyaren ens asseguraren que els trens serien ràpids, còmodes i segurs i les tarifes econòmiques.

L'esforç realitzat per la Companyia portant a cap les obres en tan poc temps, posat que's començaren a l'agost de 1921 i sembla que abans d'un any estaran acabades, mereix un just elogi de tota la ciutat. Tots els invitats quedaren agradablement impressionats de l'excel·lent construcció de les obres, planyent-se que els ciutadans ignorin la tasca realitzada.

El Metropolità resoldrà el problema de la circulació a la nostra ciutat.

La estela de la crisi.

Aquesta ens costa 22.500 pessetes a l'any.

Un que's retira de la política.

Entre els comentaris que ha inspirat la decisió del senyor Sala, de Terrassa, de retirar-se de la política, ens ha semblat molt just, molt fi i molt irònic - amb aquella ironia graciosa que diu tantes coses – el que ha escrit el penetrant Carles Soldevila en el nostre estimat confrare La Publicitat i que amb gust reproduim aquí:

Al voltant del determini d'En Sala.

Ho he sospitat sempre. L'Alfons Sala, de Terrassa, en el fons del fons, és un sentimental. Per sentimentalisme va abandonar fa anys la Direcció General de Comerç que li havia ofert el comte de Romanones. Per sentimentalisme va convertir-se, sense a quant va ni a quant costa, en cap visible de la Unión Monárquica Nacional. I ara, per sentimentalisme, renuncia a l'acta i diu que se'n va a casa ple d'un fàstic sagrat.

Em direu: I com és que aquest senyor ha esperat tant de temps a fastiguejar-se? No tenia al seu voltant, entre els seus correligionaris, suficients exemples de irresponsabilitat descoratjadora?

Es possible. Però jo crec que el senyor Sala, en la política, ha fet un paper semblant al que solen fer els marits enganyats. Tothom sabia que la Unión Monárquica Nacional feia mans i mànegues en diversos ordres i era terriblement infidel a la bonhomia del patriarca de Terrassa. Però ell, el patriarca, no en tenia esment.

Em direu: El sentimentalisme d'En Sala és sospitós. Ha sentit el que vos anomeneu un fàstic sagrat en el moment precís que el Govern acabava de convocar, contra el seu voler, eleccions municipals a Castellbisbal; en el moment precís que el Govern acaba ne negar-se a nomenar-lo senador vitalici per a posar-lo per damunt de les fluctuacions del sufragi...

Aleshores, amics meus, jo us respondré que tot sovint és una petita cosa, una minúcia gairebé ridícula, la que pot determinar els rampells sentimentals d'un home com el senyor Sala. I que, tanmateix, això no vol dir que el senyor Sala no sigui un pur sentimental.

CARLES SOLDEVILA.  

REPICS.

El senyor Sala de Terrassa, pilar mestre de la Unión Monárquica Nacional s'ha retirat de la política. Mireu com una mateixa cosa, un mateix acte poden ésser dramàtics o còmics segons qui els fa. Un Macià es retirà de la política o del Congrés més ben dit, i el seu gest pren un aire dramàtic, shakesperià. Ho fa un senyor Sala i el seu gest pren un aire còmic, també shakesperià, però shakesperià del Falstaff com quan aquest personatge, sortint del cove de la roba bruta, renuncia als galanteigs que han omplert de befa i de ridícul la seva testa.

---

Amb motiu de complir cent anys de la seva naixença, França prepara un homenatge a Pasteur, el savi que feu recular els límits de la mortalitat humana, l'home del qual s'ha dit que fou el més gran benefactor de la humanitat. Les teories de Pasteur es funden totalment en els microbis. Vencem als microbis, es digué, i la salut dels homes estarà ben defensada. Barcelona, on tots els microbis tenen el seu reialme, no es recordarà probablement de Pasteur, el soberà de l'higiene. I el tifus seguirà essent el rei macabre del poble barceloní.

---

S'ha anomenat una comissió per a que activi la inauguració del monument an En Pi i Margall.

Pobre Pi i Margall, ja pots esperar assegut! 

No és que dubtem dels bons intents de la Comissió i creiem que és molt lloable aquesta iniciativa, però s'han de vèncer tantes inèrcies, que un no pot menys que pensar: I bé, ja tenim deu anys més de coll.

---

El Govern vol activar la tramitació de les causes militars derivades de l'expedient Picasso. El Govern vol reorganitzar l'exèrcit, el Govern vol moltes coses. Com es coneix que és un Govern que comença.

---

Sembla que vulguin tornar a rebrotar els atemptats. No ens precipitem en els judicis i menys en els actes. Seny, seny i seny! Que no ens vulguin fer creure ara que Barcelona no pot viure tranquila sense un Arlegui ni sense un Martínez Anido.

---

Els nacionalistes de Reus han fet una edició especial de la conferència que el nostre company l'eminent publicista N'Antoni Rovira i Virgili donà a aquella ciutat, desenrotllant el tema El problema de les nacions ibériques.

L'activitat d'En Rovira i Virgili és esfereidora. Ultimament ha donat una conferència a l'Ateneu Empordanés sobre aquest tema: L'imposició de la llengua en la ensenyança. En Rovira i Virgili és, avui, el més gran defensor d'una Catalunya forta, lliberal i lliberada. Es un campió plé de força, de saviesa i de sava popular. Es – perquè no dir-ho? - l'home de demà.

Vista de l'última sessió del Congrés.

Ni agafant les campanes el president va restablir-se l'ordre.

Aviat sortirà

ALMANAC de LA CAMPANA DE GRACIA.

Impremta La Campana i L'Esquella, Olm. 8. - Barcelona.

Lexique roman; Geysha, Geicha - Girfalc, Gerfalc

Geysha, Geicha, s. f., gesse, sorte de plante, fruit de cette plante.

Geysha es especia de legum. Eluc. de las propr., fol. 211.

(chap. La guixa es una espessie de llegum. Es la preferida de Pininfarinetes.)

La gesse est espèce de légume.

Mesura de geichas e de sezes redons.

(chap. Mida de guixes y de pesols redons.)

Cout. de Moissac du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.

Mesure de gesses et de pois ronds.

Giba, Gibba, s. f., lat. gibba, bosse, tumeur, monticule, colline. 

Apostema et gibba.

(chap. Un apostema es un gaburro, tumor, gepa o chepa.)

Camels... aquels han doas gibbas el dors.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 241.

Apostème et tumeur.

Chameaux... ceux-là ont deux bosses au dos.

Las gibas destra.

Quant aura de larc en miech de la giba. 

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, ch. 5 et 39. 

Mesure les collines.

Combien aura de large au milieu de la colline.

ESP. PORT. Giba. IT. Gobba. (chap. Gepa, chepa; gaburro si es un tumor.)

2. Gibos, adj., lat. gibbosus, bossu, inégal, montueux.

Aquest avia un fraire malaute et enclin, gibos. V. de S. Honorat.

Celui-là avait un frère malade et courbé, bossu. 

Subst. Ab tu va s colcan,

E manj' e beu la femna d'un gibos. 

B. Carbonel: Joan Fabre. 

Avec toi va se couchant, et mange et boit la femme d'un bossu.

Demoniatz, cexs e gibos

Mot soven sana, vezen nos.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Démoniaques, aveugles et bossus moult souvent il guérit, nous voyant.

Destrar una terra boitosa ho gibosa en diversas parts.

Trad. du Traité de l'Arpentage, part. I, ch. 39.

Arpenter une terre tortueuse ou inégale en diverses parties. 

ESP. PORT. Giboso. IT. Gibboso. (chap. Geput, geperut, cheput, cheperut; geputs, geperuts, cheputs, cheperuts; gepuda, geperuda, chepuda, cheperuda; gepudes, geperudes, chepudes, cheperudes; gepudet, geperudet, chepudet, cheperudet; gepudets, geperudets, chepudets, cheperudets; gepudeta, geperudeta, chepudeta, cheperudeta; gepudetes, geperudetes, chepudetes, cheperudetes.)

3. Gilbositat, Gelbozitat, s. f., enflure, tumeur, gonflement.

Al comensament de la gilbositat.

Que cauteri no sia administrat en gelbozitat que sia fayta per spasme de nervi. Trad. d'Albucasis, fol. 10.

Au commencement de l'enflure.

Que cautère ne soit administré en tumeur qui soit faite par spasme de nerf.

Gibre, Givre, s. m., givre.

Givre re plus no es mas ros congelat. Eluc. de las propr., fol. 137.

(chap. La gebra o gebrada no es res mes que rosada congelada; escarcha.)

Givre n'est rien de plus que rosée congelée.

E 'l gibres e 'l neus son a flocx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Et le givre et la neige sont à flocons.

Lancan son passat li givre.

A. Daniel: Lancan son. 

Lorsque les givres sont passés. 

CAT. Gebre. (chap. Gebra, gebrada : escarcha, rosada congelada.)

2. Gibrar, v., se couvrir de givre.

Quan la neus chai, e gibron li verjan. 

(chap. Cuan la neu cau, y se gebren o gelen o escarchen los vergés, jardins.)

R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin, ou Cadenet: Quan la neus. 

Quand la neige tombe, et se couvrent de givre les vergers.

CAT. Gebrar.

Gigua, Guiga, s. f., gigue (ANC. Viele), instrument de musique. 

(all. Geige, Violine. ESP. chap. Violín.)

Sapchas arpar,

E ben tenprar

La guiga, e 'l sons esclarzir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. Var.

Saches jouer de la harpe, et bien accorder la gigue, et éclaircir les sons.

- Air, chant.

En plor a tornada ma gigua.

Deudes de Prades: Si per amar. 

En pleur a tourné ma gigue.

ANC. FR. En harpe, en viele et en gigue

En devroit en certes conter.

Fables et cont. anc., t. II, p. 314.

Harpes et gigues et rubebes.

Roman de la Rose, v. 21286.

ESP. (violín; quizás también la viola.) IT. Giga.

Gigant, Jaian, Jaant, s. m., lat. gigantem, géant.

Ad un gigant donaria hom per adjutori un petit effant.

Eluc. de las propr., fol. 11. 

A un géant on donnerait pour aide un petit enfant. 

La maire d' un jaian. Roman de Jaufre, fol. 58. 

La mère d'un géant.

E 'l jaantz quan lo vi venir. Roman de Jaufre, 2e Ms., p. 65. 

Et le géant quand il le vit venir.

CAT. Gigant. ESP. PORT. IT. Gigante. (chap. Gigán, jagán.)

Gimpla, s. f., guimpe. (all. Wimpel.)

La gimpla non sia ges mesa

El cap a gisa de pagesa.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

La guimpe ne soit point mise à la tête à guise de paysanne.

ANC. FR. Elle ot ung voile en leu de gimple. 

Roman de la Rose, v. 3574.

Qui mesdites de la plus franche

Qui onc portast guimple ne manche.

Roman du Renart, t. III, p. 315.

Sans gimple, I chapel d'or el chief. Roman de la Violette, p. 234.

Gingebre, Gingibre, s. m., lat. zingiberem, gingembre. 

De gingebre que sia bels. Deudes de Prades, Auz. cass.

De gingembre qui soit beau. 

Gingibre, dex e oeit deniers.

(chap. Jengibre, devuit dinés.)

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 150. 

Gingembre, dix et huit deniers. 

Am pebre, canela, gingiebre. Trad. d'Albucasis, fol. 53. 

Avec poivre, cannelle, gingembre.

CAT. Gingebre. ESP. Gengibre (jengibre). PORT. Gengibre, gengivre. 

IT. Zenzero, zenzevero, zenzovero. (chap. jenjibre, jenjibres; se escriu en dos jotes si pronunsiem les dos jotes; cuan se talle fi té un gust com de ginebra, ginebre, del latín juniperus; pronunsiem ginebra y ginebre en la g de gen, ges, girá, exepte alguns pobles que pronunsien ch, com Valchunquera o Vallchunquera o Valjunquera y La Fresneda.)

2. Gingibrat, s. m., gingembré, sorte de composition médicinale.

D' aisso er esseptat gingibrat e sucre rozat. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

De ceci sera excepté gingembré et sucre rosé. 

IT. Zenzoverata.

Girar, v., lat. gyrare, tourner.

Lo gira e lo regira a dextre et ha senestre.

Dona Fortuna gira e regira totz jorns sa roda.

(chap. Lo gire y lo regire a dreta y a esquerra o isquiarra o zurda.

Dona o doña Fortuna gire y regire tots los díes sa (la seua) roda.)

V. et Vert., fol. 72 et 29.

Le tourne et le retourne à droite et à gauche. 

Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue.

Giret los huels al Creator. V. de S. Honorat.

Tourna les yeux vers le Créateur. 

Per natura es movens 

Sel cels, e s gira tot entorn. 

Brev. d'amor, fol. 28.

Par nature est mouvant ce ciel, et se tourne tout à l'entour.

ANC. FR. Gyrer autour d'icellui pole par occident.

Rabelais, liv. IV, ch. 1. 

Qui est celui que mort gire à l'envers. 

Desmasures, Trad. de l'Énéide, p. 276. 

CAT. ESP. PORT. Girar. IT. Girare. (chap. Girá: giro, gires, gire, girem o giram, giréu o giráu, giren; girat, girats, girada, girades. Chirá.)

2. Gir, s. m., lat. gyrus, tournoiement.

An revirat vas totas partz lor gir.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Ont retourné vers toutes parts leur tournoiement.

ANC. CAT. Gir. ESP. PORT. IT. Giro. (chap. Giro, giros; volta, voltes.) 

3. Giramen, s. m., rotation, parcours, passage.

A lo cels per son giramen

XII signes e VII planetas.

(chap. Té lo sel per son giramén – rotassió - dotse signos y set planetes. Allacuanta sol ne ñabíen set o sat, 7, incluíts la lluna y lo sol.)

Brev. d'amor, fol. 26.

Le ciel a pour sa rotation douze signes et sept planètes.

Mudamen e giramen d'una lengua en autra. Leys d'amors, fol. 45.

Changement et passage d'une langue en une autre.

ANC. CAT. Girament. ANC. ESP. Giramiento. IT. Giramento. (chap.  Giramén, giramens; rotassió, rotassions; volta, voltes; giro, giros; órbita, órbites.)

4. Girada, s. f., retour, évolution.

Pueys broca son caval; quan venc a la girada, 

Anet ferir Jutin, un rey de Valmorada. 

Roman de Fierabras, v. 4638. 

Puis pique son cheval; quand il vint au retour, il alla frapper Jutin, un roi de Valmorée.

CAT. ESP. Girada. IT. Girata. (chap. Girada, girades; tamé se pot di del tems, girás lo tems, cambiá, be de bo a roín com de roín a bo.)

5. Giraflor, s. f., tournesol.

Com la giraflor.

(chap. Com lo girassol.)

Le Moine de Montaudon: Aissi com cel.

Comme le tournesol.

CAT. ESP. PORT. Girasol. (chap. girassol, girassols; se podríe escriure en una s sol perque es una paraula composta, girá + sol, pero pronunsiem una s forta o doble, ss.)

6. Regirar, v., retourner, revirer.

Hanc non si volc regirar 

Ves Joachim ni ves sa mayre.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Oncques ne se voulut retourner vers Joachim ni vers sa mère.

Dona Fortuna gira e regira totz jorns sa roda.

V. et Vert., fol. 29. 

Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue. 

Ab tant se regiret, vic payas desrengatz.

Roman de Fierabras, v. 3543. 

Alors il se retourna, il vit les païens débandés. 

Part. pas. Fe ab forcas regirat. Eluc. de las propr., fol. 209.

(chap. Fenás en forques regirat; tombat, voltat per a que se seco.)

Foin avec fourches retourné.

CAT. Regirar. IT. Rigirare. (chap. Regirá, rechirá: regiro, regires, regire, regirem o regiram, regiréu o regiráu, regiren; regirat, regirats, regirada, regirades. Té diferens significats, voltá o doná voltes, registrá buscán algo.)

7. Girovagan, s. m., coureur, vagabond, rôdeur. 

(chap. Vagabundo, rodamón; ña un trobadó que se diu Cercamons.)

Son apelatz girovagans, so es a dire... que van per las cellas e pels prioratz dels altres morgues. Regla de S. Benezeg, fol. 8.

Sont appelés rôdeurs, c'est-à-dire... qui vont par les cellules et par les prieurés des autres moines.

Girbau, Guirbaut, s. m., goujat, vaurien. 

(N. E. guère vaut; gaire val, sinónimo de Carlos Rallo Badet.)

Pueys li laissa sa molher prenh

D' un girbaudo, filh de girbau.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es.

Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit goujat, fils de goujat.

Tenon guirbautz als tizos.

Marcabrus: L'autr'ier a l' issida.

Tiennent goujats aux tisons.

2. Girbaudo, Guirbaudo, s. m. petit goujat, petit vaurien.

Pueys li laissa sa molher prenh

D'un girbaudo, filh de girbau.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es.

Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit goujat, fils de goujat.

Aplanen lor guirbaudos.

Marcabrus: L'autr' ier a l' issida.

Caressent de la main leurs petits vauriens.

3. Girbaudinar, v., tromper, avilir, outrager.

Son senhor en girbaudina.

Marcabrus: L'iverns vai.

Son seigneur en outrage.

4. Girbaudoneyar, v., libertiner.

Jovens girbaudoneya.

Marcabrus: Quan la.

Jeunesse libertine.

Girfalc, Gerfalc, s. m., gerfaut.

Girfalx ni l' aucell que son 

Non agron tan tost tengut via.

V. de S. Honorat.

Gerfaut ni les oiseaux qui existent n'auraient si tôt tenu voie.

En aissi m ten en fre et en paor,

Com lo gerfalcx, quant a son crit levat,

Fai la grua.

P. de Cols d'Aorlac: Si quo 'l. 

Par ainsi me tient en frein et en peur, comme le gerfaut fait la grue, quand il a levé son cri.

ANC. CAT. Girfalc. ESP. Gerifalco, gerifalte (N. E. Del fr. ant. girfalt, gerfalt o del occit. gerfalt, gerfalc, y estos del nórd. geirfalki, de geiri “objeto en forma de dardo” y falki “halcón”, por las listas semejantes a flechas de su plumaje. All. Gerfalke.) PORT. Gerifalte. IT. Girfalco.

(chap. Una classe de falcó mol gran que viu al nort, Falco rusticolus.

Al Decamerón en chapurriau trobaréu un falcó cassadó que van rostí, milló dit guisá.)

Lexique roman; Garra - Gavarer

Garra, s. f., jambe, cuisse.

Garde se que mal non dia,

Quar autramen gran drech seria.

Que om li ne trenches la garra.

Brev. d'amor. Rochegude, Gloss. Ms.

Qu'il se garde qu'il ne dise mal, car autrement grande justice serait qu'on lui en coupât la jambe.

(chap. Garra, garres. A Fondespala ña una banda de música que se diu garres altes. Estirá la garra vol di morís.)

Garric, Guarric, s. m., chêne, yeuse. 

Pus chai la fuelha del garric.

E. Cairel: Pus chai.

Puisque tombe la feuille du chêne.

Pos dels vertz folhs vei clarzir los guarrics.

Pierre d'Auvergne: De josta 'ls. 

Puisque je vois les chênes s'éclaircir des vertes feuilles. 

CAT. Garrig.

2. Gariga, Guarriga, s. f., chênaie, lieu planté de chênes.

La gariga de Puy de Peira.

Tit. de 1247. Arch. du Roy., J. 302.

La chênaie de Pui-de-Pierre.

CAT. Garriga (La Garriga, Barcelona; Las Garrigas, Les Garrigues, comarca de Lérida, Lleida.)

Gart, Guart, s. m., gars, garçon, valet, goujat, misérable.

Guartz, tu perdras la testa, se tu i mens. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 111. 

Gars, tu perdras la tête, si tu y mens. 

Dreitz ni razo no i vei mais tener gaire, 

Quan per aver es un gartz emperaire.

Marcabrus: Auiatz de chan. 

Droit ni raison je n'y vois plus tenir guère, quand par argent un gars est empereur. 

Adj. Mos parsoniers es tan gualartz 

Que vol la terr' a mos enfans, 

Et ieu vuelh li 'n dar, tan sui guartz! 

Bertrand de Born: Ges de far. 

Mon copartageant est si perfide qu'il veut la terre à mes enfants, et moi je veux lui en donner, tant je suis misérable!

ANC. FR. Le povre gars estoit banni de France. 

Clément Marot, t. II, p. 180.

2. Garsi, s. m., garçon.

L' autra es vielha, et a un pauc garsi. 

P. Cardinal: Prop a guerra. 

L'autre est vieille, et a un petit garçon.

3. Garso, s. m., valet, goujat, garçon.

Las regnas romp a un randon, 

E vay derrocar lo guarzon.

V. de S. Honorat. 

Les rênes rompt d'un coup, et va abattre le valet. 

Li fols e ill garso naturau.

Marcabrus: Bella m' es. 

Les fous et les goujats bâtards.

- Varlet, jongleur.

Un non truep en cent garsos 

Que gart sos, 

Mais volon burdir 

De chansos falaburdir.

P. Cardinal: De sirventes. 

Un je ne trouve en cent jongleurs qui garde air, mais ils veulent s'amuser à bredouiller chansons.

ANC. FR. Un truant o un garson.

Eustache Deschamps, p. 63.

CAT. Garsó. ESP. Garzón. IT. Garzone. (chap. Mosso de cuadra, no d'Esquadra, com la polissía de la republiqueta.)

4. Gasso, s. m., valet.

Qui pus ha cavals et autras bestias, pus li fay mestiers estables e gassos.

V. et Vert., fol. 87.

Qui plus a chevaux et autres bêtes, plus lui fait besoin étables et valets.

5. Garsonia, s. f., folie de jeune homme étourderie.

Totz es de garsonia 

Que met gran manentia 

Pel cap puditz.

Marcabrus: Soudadier. Var. 

Est tout d' étourderie qui met grande richesse pour le chef pourri. 

ANC. ESP.

En la fin jaze el precio de la caballeria 

La qual as tu tornada en pura garzonia. 

V. de S. Millán, cop. 265.

6. Garsonailla, s. f., canaille.

Per conseill de garsonailla.

Marcabrus: Cant l'aura.

Par conseil de canaille.

ANC. FR. Une multitude de racaille et de garçonaille mauvaise. 

Not. des mss. de la bibl. dite de Bourgogne, p. 10.

Car il n'i a fors garçonaille.

G. Guiart, t. I, p. 151.

7. Agarissonar, v., mener en goujat.

Part. pas. Esser vilmens tractatz e remenatz et agarissonatz.

V. et Vert., fol. 51. 

Être durement traité et tracassé et mené en goujat.

Garular, du lat. garrulus, babiller, répéter, gazouiller, murmurer.

Segon que li yretgue garulo. Cat. dels apost. de Roma, fol. 11.

Selon ce que les hérétiques répètent.

ANC. CAT. Garrullar.

2. Garueilh, s. m., lat. garritus, babil, gazouillement, murmure. 

L'auzelet, uns, dui e trei,

Penson d'amor e de dompnei,

E contra 'l rai si fan garueilh.

Aimeri de Sarlat: Quan si cargo 'l.

Les oiselets, un, deux et trois, pensent d'amour et de caresse, et contre le rayon (du soleil) se font gazouillement.

PORT. Garrulo. IT. Garrito. (chap. Garrulo, garrulos. ESP. Garrulo, rústico, zafio.)

Garuna, s. f., garenne.

En boscs ni en garuna.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15.

En bois ni en garenne.

2. Varena, s. f., garenne, bois, taillis. 

Quant vi venir F. per la varena. 

Lo chaval abat en la varena. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 71 et 80. 

Quand il vit venir Folquet par la garenne. 

Abat le cheval dans la garenne.

(N. E. Inherited from Middle French garenne, garanne, from Old French garenne, garanne, guarenne, from Medieval Latin warenna, itself of Germanic origin; from or related to Old High German warōn (“to be wary”) and werren (“to forbid”), through Proto-Germanic *warōną (“to heed, be careful”) and Proto-Germanic *warjaną (“ward off, defend against”), from Proto-Indo-European *wer- (“to become aware; take heed”).

Unclear if has relationship to Gaulish varenna (“enclosed area”); if any it is likely not a direct one. Also compare English warren.)

Gasarma, s. f., guisarme.

Cascus porta sa apcha o sa destrau,

O lansa o gasarma o arc manan.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 82.

Chacun porte sa cognée ou sa hache d'armes, ou lance ou guisarme ou arc manuel. 

Que tuh portan gazarmas. Roman de Fierabras, v. 2363.

Qui tous portent guisarmes. 

ANC. FR. De fer dur forgièrent lors armes, 

Coutiaus, espées et guisarmes.

Roman de la Rose, v. 9680.

Hache ou guisarme.

Monstrelet, t. II, fol. 32.

Gasc, Guasc, adj., Gascon. (chap. ESP. Gascón, de la Gascuña.)

Cals donas son pus belas

O Gascas o Englesas?...

Respondetz: Si no us pesa,

Senher, genser es Guasca.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Quelles dames sont plus belles ou Gasconnes ou Anglaises?... 

Répondez: Si ne vous déplaît, seigneur, plus belle est la Gasconne. 

Subst. Quo fes lo Guasc que traisses del afan. 

Peyrols: Pus flum Jordan. 

Comme fit le Gascon que vous tirâtes de la peine.

2. Gasco, Guasco, adj., gascon. 

Tal dompna don sui amaire, 

Non ges a la lei gascona.

Pierre d'Auvergne: Ab fina joia.

Telle dame dont je suis amoureux, non point à la manière gasconne.

Substantiv. Quar li Frances no son Gasco. 

A. Daniel: D'autra guisa.

Car les Français ne sont pas les Gascons.

ESP. Gascón. (chap. Gascón, gascona; apellit de alguns que defenen lo chapurriau.)

3. Engasconir, v., engasconner.

Que m cugei engasconir.

Giraud de Borneil: Aital cansoneta. 

Vu que je faillis m' engasconner.

Gast, Guast, adj., lat. vastatus, désert, dévasté, solitaire, abandonné. 

La terra torna guasta, non y a noyriguier. 

Que fara l'islla de Lerins?

Ar tornara gasta e boscoza.

V. de S. Honorat.

La terre redevient déserte, il n'y a pas de producteurs.

Que fera l'île de Lerins? maintenant elle redeviendra déserte et boisée.

Fig. Pretz es estortz qu' era guastz e malmes. 

Aimeri de Peguilain: En aquel. 

Mérite est délivré qui était abandonné et maltraité. 

ANC. FR. Si s'en va par la terre gaste

Tot belement et tot sanz haste. 

Roman du Renart, t. III, p. 122. 

Devant une gaste meson

Don chéu furent li chevron.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 4.

Tot trovèrent le païs gast.

Roman de Brut, t. 1, p. 31.

ANC. CAT. Guast. IT. Guasto. (ESP. Devastado, desierto, abandonado.)

2. Gast, Guast, s. m., dévastation, désert, solitude.

Lo gast dels orts e de las vinhas.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 143. 

La dévastation des jardins et des vignes. 

Ni pesada ni tast 

De nulha creatura que passes per lo guast. V. de S. Honorat.

Ni empreinte de pied ni vestige de nulle créature qui passât par le désert.

ANC. FR. Par li grant gast k'il firent e par le lonc sejor. 

Roman de Rou, v. 1057.

Que il entrassent en la terre de Bonivent, et que il la meissent à gast et à destruction.

La cité mist toute à gast et à destruction.

Il mistrent tout le pays à gast par feu et par occision.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 242, 313 et 235.

Hors les calamités de l'aer, du guast des bêtes brutes.

Rabelais, liv. IV, ch. 61.

CAT. Gasto. ANC. ESP. Guasto. ESP. MOD. PORT. Gasto. IT. Guasto.

3. Gastament, s. m., altération, corruption.

Las vapors de mar, per actio del solelh, prendo gastament.

Per que, entre si fregan, no prengo gastament.

Eluc. de las propr., fol. 152 et 61.

Les vapeurs de mer, par action du soleil, prennent altération.

Pour que, frottant entre soi, ils ne prennent altération.

CAT. Gastament. ESP. Gastamiento. IT. Gastamento. (chap. Gastamén, gastamens.)

4. Gastaire, Gastador, s. m., dévastateur, prodigue, dissipateur, dépensier.

L' autr' es del sieu gastaire.

(chap. L'atre es del seu gastadó.)

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire.

L'autre est dissipateur du sien.

Un gastaire luxurios.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Un prodigue luxurieux. 

Tots malfactors et gastadors.

Tit. de 1464. DOAT, t. CXXIX. (Non paginé.) 

Tous malfaiteurs et dévastateurs.

CAT. ESP. PORT. Gastador. IT. Guastatore. (chap. Gastadó, gastadós, gastadora, gastadores; pródigo, dissipadó, derrochadó, malversadó; té les mans foradades : per los forats li cauen les monedes.)

5. Gastayritz, s. f., dépensière.

Adj. Quar mala molher es... gastayritz et sumptuoza.

Eluc. de las propr., fol. 71. 

Car mauvaise femme est... dépensière et prodigue.

6. Gastar, Guastar, v., gâter, détruire, ravager, endommager.

Quant hom gast e destrui.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz. 

Quand on gâte et détruit.

Ab fals cosselh gaston l' autrui sabrier.

P. Vidal: Drogoman. 

Avec faux conseils gâtent le goût d'autrui. 

Eran C M cavayers en cavalhs, que... corseyavan tota la terra e la gastavan. Philomena.

Étaient cent mille cavaliers en chevaux, qui... parcouraient toute la terre et la ravageaient.

- Dissiper, gaspiller.

L'autrui pan guasta e despen, 

E 'l sieu met en luoc salvador.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es la. 

Le pain d'autrui gaspille et dépense, et met le sien en lieu de salut.

Ges dels ricx torneiadors, 

Sitot se guaston l' aver, 

Non pot a mon cor plazer. 

Bertrand de Born: S'abrils e fuelhas.

Point des riches coureurs de tournois, bien qu'ils dissipent l'avoir, ne peut plaire à mon coeur.

Gastet e despendet tot son heritatge en glotonias.

V. et Vert., fol. 49.

Dissipa et dépensa tout son héritage en gourmandises.

Part. pas. Pueis no sap en qual part fuga 

Selh qui del fuec es guastatz. 

Marcabrus: Dirai vos. 

Puis ne sait en quelle part il fuie celui qui est endommagé du feu.

Totas honors e tuig fag benestan

Foron gastat.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Tous honneurs et tous faits bienséants furent détruits.

ANC. FR. Qu'il li gaste son pays.

Roman de Partonopex de Blois. 

Alla piller et gaster tout le plat païs.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Pyrrhus. 

Depuis il rasa les murs de leur ville, destruisit et gasta tout leur plat païs.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Flaminius.

ANC. CAT. ANC. ESP. Guastar. CAT. MOD. ESP. MOD. PORT. Gastar. 

IT. Guastare. (chap. Gastá: gasto, gastes, gaste, gastem o gastam, gastéu o gastáu, gasten; gastat, gastats, gastada, gastades.)

7. Degastatiu, adj., dévastatif, capable de dévaster, corruptif.

De humors degastativa. Eluc. de las propr., fol. 25.

Corruptive des humeurs.

8. Degastament, s. m., altération, corruption.

Lors humors prendo gran degastament.

Per degastament d'humors.

Eluc. de las propr., fol. 28 et 83. 

Leurs humeurs prennent grande altération. 

Par corruption d'humeurs.

9. Degastaire, Degastador, s. m., dévastateur, dissipateur, prodigue.

Prodigues, so es degastaire de las soas causas.

(chap. Pródigo, aixó es gastadó de les seues coses.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 5. 

Prodigue, c'est dissipateur de ses choses. 

Degastayre de trops bes.

Eluc. de las propr., fol. 112. 

Dissipateur de beaucoup de biens.

Adject. No sia avars ni degastaire.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 17. 

Qu'il ne soit avare ni prodigue.

- Transgresseur.

Que tenguesso la regla, e que no fosso degastadors. Philomena. 

Qui tinssent la règle, et qui ne fussent transgresseurs. 

ANC. FR. Mangeurs et degasteurs.

Monstrelet, t. I, fol. 184.

ANC. CAT. Deguastador. (chap. Desgastadó, desgastadós, desgastadora, desgastadores: que desgaste.)

10. Desgatairitjz, s. f., dépensière, prodigue. 

Adj. Paubrieyra gent menada dura, 

E ricor desgatairitz endura.

Libre de Senequa. 

Pauvreté bien menée dure, et richesse dépensière endure.

11. Deguais, s. m., déchet, ruine, dégât.

Ben es tornada en deguais 

La beutat qu'ilh avia.

Rambaud de Vaqueiras: D'una dona. 

Bien est tournée en déchet la beauté qu'elle avait.

12. Degalhier, adj., prodigue, dissipateur. 

Cest nos fai degalhiers, envios e metens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Celui-ci nous fait prodigues, envieux et dépensants. 

Lo fai... luxurios e degalhier. V. et Vert., fol. 20. 

Le fait... luxurieux et prodigue. 

Cell que despen en avareza 

Non es larx, ans es degaliers.

Gui Folquet: Escrit trop. 

Celui qui dépense en avarice n'est pas généreux, mais est prodigue.

13. Degatier, s. m., surveillant des dégâts, garde champêtre.

Los degatiers... no devo far composicio ni accordier.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.

Les gardes champêtres... ne doivent faire composition ni accord.

14. Degastar, v., dévaster, ruiner, détruire, détériorer.

Coma la candela que ren sa clardat e se mezeissa degasta.

Aquel flagels si es l'espaza ab que la prima generacios corra contra l' autra, et en aisi si degastaran. 

Liv. de Sydrac, fol. 76 et 48.

Comme la chandelle qui donne sa clarté et soi-même se détruit.

Ce fléau est l'épée avec quoi la première génération courra contre l'autre, et par ainsi se détruiront. 

Part. pas. Trastot lo pays es ades degastatz. Roman de Fierabras, v. 92.

Tout le pays est incessamment dévasté.

ANC. FR.

L'isle de Corse avoient prebée et degastée. 

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 252. 

Ils degastent leurs puissances et consument leurs forces, et, par leurs violences, les assaillis se exercitent aux armes.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 365. 

Après qu'iceluy duc eut moult degasté le pays.

Monstrelet, t. 1, fol. 52. 

ANC. CAT. Deguastar. CAT. MOD. ANC. ESP. Degastar (desgastar). 

IT. Diguastare. (chap. Desgastá.)

Gastal, s. m., gâteau.

Anc nulhs francs hom non dec sofrir

Qu' aitals gastaus fummos tengues.

Marcabrus: Pois l' iverns. 

Oncques nul franc homme ne dût souffrir qu'il tînt de tels gâteaux enfumés. 

ANC. FR. Que li gastiax qui est ceianz...

Qu'est-ce, dame, avon-nos gastel? 

- Oïl, certes, et boen et bel. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 110.

Asquanz li denouent gastels.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 129. 

Cil qu'il ateint à coup dessus son basterel 

Jamais ne mengera de miche ne de gastel. 

Combat des Trente.

Gatge, Gatghe, Gaje, s, m., du lat. vadimonium, gage, caution, garantie, engagement, assurance.

Ja mos huelhs messongiers, traidors, 

Non creirai mais, ni fiansa ses gatge. 

G. Faidit: Tant ai sufert. 

Jamais mes yeux mensongers, traîtres, je ne croirai plus, ni traité sans gage. 

Devon donar gatge o fermansa. Trad. du Code de Justinien, fol. 10. Doivent donner gage ou assurance. 

Loc. Baros, metetz en gatge 

Castels e vilas e ciutatz.

Bertrand de Born: Be m play lo. 

Barons, mettez en gage châteaux et villes et cités. 

Pus mon cor tenetz en gatge.

Arnaud de Marueil: Dona sel que. 

Puisque vous tenez mon coeur en gage. 

Aquest sieus hom qu' amors reten en gatge.

G. Faidit: Pel messatgier. 

Ce sien homme qu'amour retient en gage. 

La ley lombarda permet gatghe de batalha.

L'Arbre de Batalhas, fol. 230. 

La loi lombarde permet gage de bataille.

- Testament.

En lur gaje layssavan establit 

C' om los meses en I vaysel de fust. 

V. de S. Trophime. 

Dans leur testament laissaient ordonné qu'on les mît en un cercueil de bois.

ANC. CAT. Gatge. ESP. Gage (gaje, gajes del oficio). IT. Gaggio.

(chap. Gache, gaches; tamé testamén, testamens, radera voluntat.)

2. Gadi, Gazi, s. m., disposition testamentaire, volonté dernière.

Alcuna de las personas es morta ab intestat, so es ses gadi.

Si lo paire o la maire fan testament, so es si dono lor gadi.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

Aucune des personnes est morte ab intestat, c'est-à-dire sans disposition testamentaire.

Si le père ou la mère font testament, c'est-à-dire s'ils donnent leur disposition testamentaire. 

Quant ac auzit lo dig gazi. Brev. d'amor, fol. 101.

Quand eut entendu ladite volonté dernière. 

Filla maridada non pot far gazi o derairana volontat, ses consel de paire.

Statuts de Montpellier, de 1304.

Fille mariée ne peut faire disposition testamentaire ou dernière volonté, sans conseil de père.

3. Gatgier, s. m., garant, caution. 

D'aquesta adoptio coma bos gatgiers, so dis sanh Paul. 

V. et Vert., fol. 39.

Comme bon garant de cette adoption, ce dit saint Paul. 

ANC. FR. Aprochant de ces gageurs. Hist. macar., t. 1, p. 220.

ANC. ESP. Gagero.

4. Gatgieyra, Gajaria, s. f., prêt sur gage, nantissement. 

En aquest mandamen son devedadas usuras e motas baratas per esperanza de gazanhar, e gatgieyras. V. et Vert., fol. 3. 

Dans ce commandement sont défendues usures et beaucoup de tromperies et prêts sur gages par espérance de gagner.

Consentir literas d' ostages ny gajarias.

Statuts de Provence. BOMY, p. 4. 

Consentir lettres d' ôtages et nantissements.

5. Gaziaire, Gaziador, s. m., exécuteur testamentaire.

El gaziaire... establit del mercadier mort. 

Statuts de Montpellier, de 1258.

L'exécuteur testamentaire... établi du marchand mort.

En son testament fara gaziadors; aquil gaziador son entendut tutors d'aquels enfans, si, en aquel testamen, alcuns autres tutors expressamen non era establit. Statuts de Montpellier, de 1205.

En son testament il fera des exécuteurs testamentaires; ces exécuteurs testamentaires sont censés tuteurs de ces enfants, si, en ce testament, aucun autre tuteur n'était expressément établi.

6. Gatgar, Gatjar, v., gager, prendre des gages.

Per gatjar pastors e boyers.

Folquet de Lunel: E nom del.

Pour gager pasteurs et bouviers.

- Engager. 

Per lor propria authoritat penhurar et gatgar. 

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 88.

Par leur propre autorité hypothéquer et engager.

Puescon... gajar e revocar los precaris. 

Statuts de Provence. BOMY, p. 4. 

Puissent... engager et révoquer les précaires.

ANC. FR. On viendra, on nous gagera, 

Quanque avons nous sera osté. 

Farce de Pathelin, p. 28. 

Toutefois, se voyant gagez et obligez par ostages.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Romulus.

7. Engatge, s. m., enjeu.

Per joc es hom trop mal volgut,

Cant hom non pren engatge per faiso.

T. de Faure et de Falconet: En Falconet.

Pour jeu on est très mal voulu, quand on ne prend enjeu par forme.

8. Engatgar, Enguatgar, Engatjar, Enguatjar, v., engager. 

Ella pusca engatgar, vendre et alienar. 

Tit. de 1398. DOAT, t. XXXIX, fol. 206. 

Qu'elle puisse engager, vendre et aliéner. 

Car mi podetz donar, 

... O vendr' o engatjar, 

Plus que si m'aviatz comprat.

Amanieu des Escas: A vos que ieu. 

Car vous me pouvez donner... ou vendre ou engager, mieux que si vous m'aviez acheté. 

Que lo sieu ben enguatge.

Bertrand de Born: Belh m' es. 

Que le sien bien il engage. 

ANC. CAT. Engatjar. IT. Ingaggiare. (chap. Engachá.)

9. Sobregatge, Sobregaje, s. m., surgage. 

Mon Santongier man, e mon sobregaje, 

Qu' ar ai comprat gran sen ab gran folaje. 

G. Faidit: Tant ai. 

A mon Saintongier je mande, en mon surgage, que maintenant j'ai acquis grand sens avec grande folie.

Gau, s. m., rapidité, élan, promptitude.

Dans la langue francique, gahen signifiait se hâter. Schiller, Gloss.

teuton., p. 340 et 348. (N. E. gehen, alemán: ir. Eile : prisa.)

Loc. Passet sotz Rossilho del prumier gau. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 6. 

Passa sous Rossillon du premier élan.

Gau, s. m., forêt.

Bagaudae dicti quasi sylvicolae; gau enim lingua gallica sylvam sonat.

Altaserra, Rer. aquit., p. 134.

Abans eu passaria la mar a nau, 

E ceria C ans ermi e gau, (N. E. Ceria : sería.)

Que ja vos mi metatz ab lui cabau.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17. 

Je passerais la mer avec navire, et je serais cent ans ermite en forêt, avant que jamais vous me mettiez avec lui supérieur.

ANC. FR. Audigier ne volt faire noces en pré, 

En bois, ne en rivière, n' en gaut ramé. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 232.

Conmence à corner si haut

Que retentir en fait le gaut... 

Que cler chantent parmi le gaut 

Loriol et le papegaut. 

Roman du Renart, t II, p. 240, et t. III, p. 323.

2. Gas, s. m., forêt, bois.

Un jorn intra en us gas grans e pleniers, 

Et auzit una nau de charpentiers. 

Essenhet lhi la via per gas antis. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87 et 85. 

Un jour entre en certains bois grands et touffus, et entendit une cognée de charpentiers. 

Lui enseigna la route par forêts antiques.

3. Gaudina, s. f., bois, forêt.

Pres de tres ans en la gaudina, 

Hon avian mot paura cozina.

V. de S. Honorat. 

Près de trois ans dans la forêt, où ils avaient moult pauvre cuisine.

- Bosquet, bocage.

Per plays e per la gaudina 

Auch de chans la contenso.

Marcabrus: L' yverns. 

Par bois et par le bocage j'entends la dispute des chants.

Pus que la rosa en la gaudina. V. de S. Honorat. 

Plus que la rose dans le bosquet.

ANC. FR. Tant chemine

Par bois, par plain et par gaudine. 

Roman du Renart, t. II, p. 343. 

En cele grant forest me met 

Al plus espès de la gaudine.

Marie de France, t. I, p. 182. 

Tant trespassent chans et gaudines.

G. Guiart, t. II, p. 188.

Gauch, Gaug, Gaut, Guaug, s. m., lat. gaudium, joie, plaisir, bonheur, gaîté. 

On trouvait dans Ennius le mot gau employé pour gaudium.

Ennius, ut memorat, replet te laetificans gau. Auson., Idyl. 12.

Gaug ai ieu tal que mil dolen

Serian del mieu gaug manen,

E del mieu gaug tuit miei paren

Viurian ab gaug ses manjar.

Rambaud d'Orange: Ab nou cor.

J'ai telle joie que mille aflligés seraient riches de ma joie, et de ma joie tous mes parents vivraient avec joie sans manger.

Amors vol gauch, e guerpis los enics.

Pierre d'Auvergne: De josta 'ls. 

Amour veut joie, et délaisse les tristes. 

Loc. Dieus, vostr'amor e 'l guaug celestial.

Bernard de Venzenac: Lo pair' e 'l filh. 

Dieu, votre amour et la joie céleste. 

Am Dieu s'es adormitz els gautz celestials. V. de S. Honorat.

Avec Dieu s'est endormi dans les joies célestes.

Loc. fig. En pur gaug me banh.

J. Estève de Beziers: Aissi cum. 

En pure joie je me baigne. 

Adv. comp. Ieu chantarai de gauz e voluntos. 

G. Pierre de Casals: Ieu chantarai. 

Je chanterai avec joie et volontiers. 

Tuich li cortes que ren sabon d'amar 

La devon dir de gaug e volontiers.

Aimeri de Bellinoi: Meravilh. 

Tous les courtois qui savent chose d'aimer la doivent dire avec joie et volontiers.

CAT. Gotg (goig). ANC. ESP. Gaudio. ESP. MOD. PORT. Gozo. IT. Gaudio.

(chap. Goch, gochs; gochet: cussigañes a La Fresneda, per ejemple.)

2. Gaudi, s. m., gaudium, joie, bonheur, félicité.

Co fo natz, lor parent e lor amix s'ajustero al gaudi del efant.

Demostra lo gaudi que agro... Lo gaudi que l'angels nunciet als pastors.

Sermons en prov., fol. 17 et 19.

Comme il fut né, leurs parents et leurs amis se réunirent pour la joie (provenant) de l'enfant.

Montre la joie qu'ils eurent... Le bonheur que l'ange annonça aux pasteurs.

3. Gaudida, Gausida, Gauzia, Jauzida, s. f., jouissance, possession.

Lo frug, so es la gauzida de las cosas de la heretat.

Trad. du Code de Justinien, fol. 17. 

Le fruit, c'est la jouissance des choses de l'hérédité.

De tot l'aver de sa bayllia, 

De la gausida e del fruch, 

Fasia tres parts.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

De tout l'avoir de son administration, de la jouissance et du fruit, il faisait trois parts.

Deg aver lo frug et la gaudida.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXXIV, fol. 23.

Doit avoir le fruit et la jouissance. 

Ad amor, es tan pauca la gauzia 

De vos que mais desir que ren del mon.

Faidit de Belistar: Tot atressi. 

A l'égard de l'amour, est si petite la jouissance de vous que je désire plus que chose du monde. 

Bels semblans me guida, 

Que m dis que jauzida 

N' aurai ses fallia.

Giraud de Borneil: Ab semblan. 

Belle manière me guide, qui me dit que jouissance j'en aurai sans faute.

4. Gauzimen, Jauzimen, s. m., lat. gaudimonium, jouissance, plaisir, bonheur.

Quar m' agr' ops q' ab la novella flor 

Uns novells jois mi dones jauzimen. 

Aimeri de Sarlat: Quan si cargo 'l. 

Car j'aurais besoin qu'avec la nouvelle fleur une nouvelle joie me donnât jouissance. 

En pert tot jauzimen, 

Tal desconort mi dona.

Peyrols: Manta gens. 

J'en perds tout plaisir, tel découragement elle me donne.

Pos fui en vostra comanda 

Ab petit de gauzimen.

B. Zorgi: Atressi com. 

Depuis que je fus en votre service avec peu de jouissance. 

Prov. Qui semena en pena,

Aquel cuelh en jauzimen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Qui sème en peine, celui-là recueille en plaisir.

ANC. CAT. Gaudiment, jausiment. ANC. ESP. Goziamento. IT. Godimento.

5. Gaudensa, s. f., jouissance, possession.

O d'autras gaudensas.

Tit. de 1291. DOAT, t. CLXXV, fol. 222. 

Ou d'autres jouissances.

6. Gaus, adj., gai, joyeux.

Bel cors, plasent e gaus, 

De totas beltaz claus. 

Richard de Barbezieux: Altressi com.

Beau corps, agréable et joyeux, clef de toutes beautés. 

CAT. Gosos. ESP. PORT. Gozoso. IT. Gaudioso. (chap. Gochós, gochosos, gochosa, gochoses.)

7. Gavios, adj., joyeux, content.

Gavios 

Fora mot, s'ieu fos 

Am vos.

Leys d'amors, fol. 123. 

Je serais moult joyeux, si je fusse avec vous. 

Home sanguinenc sompnia de causas gaviosas.

Eluc. de las propr., fol. 78.

Homme sanguin songe de choses joyeuses.

8. Gauzion, Jauzion, adj., joyeux, gai, heureux.

Un ric joy jauzion que n' ai.

G. Faidit: Hueimais tanh.

Une riche joie joyeuse que j'en ai.

Belha domna jauzionda.

B. de Ventadour: Tant ai mon. 

Belle dame gaie.

Quar res ses vos no m pot far jauzion. 

Berenger de Palasol: De la gensor. 

Car rien sans vous ne me peut faire heureux.

9. Gaudire, Jauzire, adj., jouissant, joyeux, heureux.

No serai jauzire

De lieys ni de s'amor.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Je ne serai jouissant d'elle ni de son amour. 

Ab vos reman, si m voletz far jauzire. 

A. Sabata: Fis amicx sui.

Avec vous je reste, si vous me voulez faire joyeux.

S' ieu fos fals, enganans e traire

Encontr' amor, adonc for' ieu gaudire. 

Jordan de Bonels: S'ira d' amor. 

Si je fusse faux, trompant et traître envers amour, alors je serais heureux.

10. Gaudir, Gauzir, Jauzir, v., lat. gaudere, jouir, se réjouir, obtenir,

posséder. 

Si m lais Dieus s' amor jauzir.

Arnaud de Marueil: A guisa de.

Si Dieu me laisse posséder son amour.

Dieus qu' el mon capdelha, 

Si 'l play, me don jauzir.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Que Dieu qui gouverne le monde, s'il lui plaît, me donne à jouir.

Per els jau tal amia

Cui platz mos bes e ma joia.

Raimond de Castelnau: Ges sitot. 

Par eux je possède telle amie à qui plaît mon bien et mon bonheur.

Una ves o mais m' en gausiria.

T. de Prévost et de Savari: Savaric. 

Une fois ou plus je m'en réjouirais. 

Part. prés. Ab los joyos deu hom esser jauzens. 

H. Brunet: Cuendas razos. 

Avec les joyeux on doit être se réjouissant. 

S'ira d'amor tengues amic gauden.

Jordan de Bonels: S'ira d'amor.

Si tristesse d'amour tenait un amant se réjouissant.

De la mort de Terric fon el jauzens, 

E la parlet e volc, e fo cossens.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 65.

De la mort de Thierry il fut se réjouissant, et l'ordonna et voulut, et fut consentant. 

Subst. Quan mi mostretz vostra faisso, 

Sobre totz jauzens fui joios.

Gavaudan le Vieux: Dezemparatz.

Quand vous me montrâtes votre façon, au-dessus de tous les jouissants je fus joyeux.

Part. pas. Er ai ieu joy e sui jauzitz.

G. Rudel: Belh m' es l'estius. 

Maintenant j'ai joie et suis réjoui. 

Toza, be 'n fora gauzitz.

Giraud de Borneil: L'autr' ier. 

Jeune fille, bien j'en serais réjoui.

ANC. FR.

Signors, dist Floripars, or soiés tuit joiant. 

Roman de Fierabras en vers français.

CAT. Gaudir, gausir, jausir. ANC. IT. Gaudire. IT. MOD. Gaudere.

(chap. Chalá, disfrutá. ESP. Gozar, disfrutar.)

11. Esjauzida, s. f., joie, réjouissance.

N' atent bon' esjauzida, 

S' a lei platz que mos ditz acuoill.

Cercamons: Ges per lo. 

J'en attends bonne jouissance, s'il lui plaît qu'elle accueille mes paroles.

12. Esgauziment, Esjauzimen, s. m., joie, jouissance, contentement.

Adoncs lur creys novels esjauzimens.

Peyrols: Tug miey cossir. 

Alors leur croît nouveau contentement.

De gran alegrier et esgauziment.

Eluc. de las propr., fol. 161. 

De grande allégresse et contentement.

ANC. FR. Autre n'avera de mei nul esjoïssement. 

Roman de Horn, fol. 94.

13. Esjauzire, s. m., joyeux, content, heureux.

Qui m fos amics verais

Ni de mos bes esjauzire.

Giraud de Borneil: Ges aissi del. 

Qui me fût ami vrai et joyeux de mes biens.

14. Esgauzir, Esjauzir, Ejauzir, v., réjouir, féliciter, applaudir. 

No s deu hom per trop ben esjauzir,

Ni ja per mal hom fort no s desesper.

P. Rogiers: No sai don chan.

On ne se doit pour grand bien réjouir, ni jamais pour mal homme fort ne se désespère.

Quant que m fezes ejauzir,

Amors era m fai plorar.

Rambaud de Vaqueiras: Del rei d' Arago.

Combien que vous me fîtes réjouir, amour maintenant me fait pleurer.

Ieu no suy drutz, ni drutz no m fenh, 

Ni nulhs joys d'amor no m'esjau.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es. 

Je ne suis amant, ni ne me feins amant, ni nulle joie d'amour ne me réjouit.

Qui s' esgau a l'ora qu' es destreis.

Pierre d'Auvergne: De josta 'ls.

Qui se réjouit à l'heure qu'il est opprimé. 

Qui honora son paire s'esjauzira de sos fils. Trad. de Bède, fol. 70.

Qui honore son père se réjouira de ses fils.

ANC. FR. Le père del juste esjoït en moi; cil que engendre le sage esjoïra en lui. Que ton père et ta mère esjoïssent yceluy que toi engendra. 

Trad. du liv. des Proverbes, ch. XXIII, v, 24. 

Il s'esjoïssoit forment des faiz et des biaus commencemenz de son fil.

Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 131. 

Qu'on vante du soleil la chevelure blonde 

De ce qu'elle esjouit tout l'enclos de ce monde. 

Premières œuvres de Desportes, fol. 22. 

Riens n'est fors l'or qui l'avare esjouysse. 

J. Marot, t. V, p. 202. 

Ces nouvelles esjouirent fort Galba. 

Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Galba.

14. Congauzir, v., congratuler, féliciter.

Can viron Jaufre venir, 

Van lo mantenen aculhir

E congauzir et abrassar.

Roman de Jaufre, fol. 49. 

Quand ils virent Jaufre venir, ils vont sur-le-champ l'accueillir et féliciter et embrasser. 

Ab cal se poiria congauzir e lauzar 

Del ben e del servizi.

Izarn: Diguas me tu. 

Avec lequel il se pourrait réjouir et louer du bien et du service.

Fig. Vertatz la vol, dreytura la congau.

P. Cardinal: Caritatz es.

Vérité la veut, droiture la congratule.

- Approuver.

Non es plazens a Dieu, ni o congau.

G. Fabre de Narbonne: Pus dels.

N'est pas agréable à Dieu, ni ne l' approuve.

16. Joi, Joy, s. m., joie, plaisir, bonheur.

Totz temps sec joy ir' e dolors, 

E tos temps ira jois e bes; 

E ja non crey, s' ira non fos, 

Que ja saupes hom jois que s'es.

B. de Ventadour: Ja mos chantars. 

Tristesse et douleur suit toujours joie, et joie et bonheur toujours tristesse, et je ne crois pas, si tristesse ne fût, que jamais on sût ce que c'est que joie.

Vos etz lo meus joys premiers, 

E si seretz vos lo derriers.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Vous êtes le mien premier bonheur, et aussi vous serez le dernier.

Belha domna, on que siatz, 

Joys sia ab vos, e joy aiatz.

Peyrols: Atressi. 

Belle dame, où que vous soyez, que bonheur soit avec vous, et que vous ayez bonheur. 

Loc. fig. Ilh m' es de joy tors e palais e cambra.

A. Daniel: Lo ferm voler.

Elle m'est de joie tour et palais et chambre. 

ANC. IT.

Und' ogni gioi per me son vane e voite. 

Pannucio del Bagno, canz. 47.

Voyez d'autres exemples dans les notes sur Guittone d'Arezzo, p. 231 et 171.

ANC. CAT. Joi.

17. Joia, s. f., joie, bonheur.

Cui platz mos bes e ma joia.

Raimond de Castelnau: Ges sitot.

A qui plaît mon bien et mon bonheur.

Loc. En menan gran joia. V. de S. Honorat.

En mènent grande joie.

Adv. comp. De totas partz y venron a gran joya.

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

De toutes parts y vinrent à grande joie.

- Présent, cadeau, joyau, joujou.

Costuma es e cortezia de noble espos, can ve a sa espoza, que li aporte de sas joyas e de sos dos. V. et Vert., fol. 45. 

C'est coutume et courtoisie de noble époux, quand il vient à son épouse, qu'il lui apporte de ses joyaux et de ses dons.

Vay li dar grantz joias e deniers e cavalls. V. de S. Honorat.

Va lui donner grands cadeaux et deniers et chevaux.

S'en era fort enamoratz e l'avia mandatz sos messages e sas joias.

V. de Raimond de Miraval.

S'en était fort enamouré et lui avait envoyé ses messages et ses présents.

Deron joias a Maria... 

Al enfant deron tres besanz

Per semblant de joias d'enfanz. 

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Donnèrent cadeaux à Marie... A l'enfant donnèrent trois besans par manière de joujoux d'enfants.

ANC. CAT. ESP. Joya. PORT. Joya, joia. IT. Gioia. (chap. Joya, joyes.)

18. Joyel, Joell, s. m., joyau.

Vos devetz autreiar... 

Bon' amor ambeduy,

E que prendatz de luy 

Joyels, e 'l de vos.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Vous vous devez octroyer... bon amour tous les deux, et que vous preniez de lui joyaux, et lui de vous.

An menesprezat nossas e totz ajustamens carnals e los joells e totz los paramens mundas. V. et Vert., fol. 96. 

Ont méprisé noces et tous ajustements charnels et les joyaux et toutes les parures mondaines.

ANC. FR. Chapel, anel, fermail, çainture 

Ou joel de bele faiture.

Roman de la Rose, v. 9810.

CAT. Joyell. ESP. Joyel. IT. Gioiello.

19. Jais, s. m., joie.

Enans l'ira venra 'l jais.

Giraud de Borneil: Quan branca.

Avant la tristesse viendra la joie.

Per Dieu, no s fraingna nostre jais.

Rambaud d'Orange: Entre gel. 

Pour Dieu, que notre joie ne se brise.

Tota gen crestiana...

Volgr' agues tan de jai

Cum ieu, ses fencha vana. 

B. de Ventadour: Quan la doss' aura. 

Toute gent chrétienne... je voudrais qu'elle eût autant de joie que moi, sans feinte vaine.

20. Joyosa, s. f., Joyeuse.

On appelait ainsi l'épée de Charlemagne. Par extension on donna ce nom à d'autres épées.

Consec lo prince en sa rota, 

Joyosa dintz lo cor li bota.

V. de S. Honorat. 

Poursuit le prince dans sa déroute, Joyeuse dans le corps lui met. 

ESP. Joyosa (nombre de la espada de Carlomagno.)

21. Jai, adj., joyeux.

Qui jais non es, com chantara?

Pistoleta: Manta gent.

Qui n'est pas joyeux, comment chantera-t-il?

No m puesc mudar no m sovena

D' un' amor don ieu sui jays.

Arnaud de Marueil: Belh m' es quan.

Je ne puis changer que je ne me souvienne d'un amour dont je suis joyeux.

22. Joyos, adj., joyeux.

Del altrui joy sui joyos.

E. Cairel: Si cum selh.

De la joie d'autrui je suis joyeux.

Pus lo dous temps ve jogan e rizen,

Guais e floritz, joyos, de bel semblan.

H. Brunet: Pus lo dous.

Puisque le doux temps vient jouant et riant, gai et fleuri, joyeux, de belle apparence.

ANC. FR. Li dus si fu joios é liez.

Roman de Rou, v. 11470.

Et cil s'en fait *jolox et liez.

Fables et cont. anc., t. II, p. 157.

Cum joiose chose.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 132.

CAT. Joyos. IT. Gioioso.

23. Joyosamen, adv., joyeusement.

Mas ieu chan joyosamen.

Gaubert, Moine de Puicibot: Si res valgues.

Mais je chante joyeusement.

Per qu' el recipio joyozament. Eluc. de las propr., fol. 77. 

C'est pourquoi ils le recevaient joyeusement.

24. Conjoissensa, s. f. jouissance, délectation.

Bonaurada vida es conjoissensa de Deu. Trad. de Bède, fol. 37.

Vie bienheureuse est jouissance de Dieu.

25. Conjoir, v., fêter, affectionner, savourer, goûter.

Cel que cosjois et ama lo liam de charitat, deu chaptener sa lengua de mal dire. 

Si cum aurelia non conjois vianda. Trad. de Bède, fol. 21 et 43.

Celui qui affectionne et aime le lien de charité, doit maintenir sa langue de mal dire.

De même que l'oreille ne savoure pas aliment. 

ANC. FR. Li rois Gontranz l' acola et le conjoï moult longuement.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 222.

Li rois les conjoit et acole.

Roman du Renart, t. III, p. 235. 

Il fut moult conjoï des habitans.

Monstrelet, t. II, fol. 157.

26. Gai, Guai, adj., gai, joyeux, riant.

Mout ai estat cuendes e gais.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Moult j'ai été gracieux et gai.

Quar mos amics es lo plus guais, 

Per qu'ieu sui cuendeta e guaia.

La Comtesse de Die: Ab joi et ab. 

Car mon ami est le plus gai, c'est pourquoi je suis accorte et gaie.

Ab son gay e leugier

Vuelh far gaya chanso,

Car de gaya razo

Son mieu gay cossirier.

Albertet: Ab son.

Avec air gai et léger je veux faire gaie chanson, car de gai sujet sont mes gais pensers.

Loc. Aissi m sol amor e domneis

Tenir gai, coma l'aiga 'l peis.

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad.

Ainsi a coutume amour et courtoisie de me tenir gai, comme l'eau le poisson.

ANC. CAT. Gay. IT. Gaio.

27. Sobregais, adj., très gai.

La sobregaya companhia.

Leys d'amors, La Loubère, p. 17.

La très gaie compagnie.

28. Guayamen, adv., gaîment. 

Tan mi plai la guaya sazos 

Que vei guayamen comensar.

Pons de Capdueil: Miels qu'om no pot. 

Tant me plaît la gaie saison que je vois gaîment commencer. 

ANC. CAT. Gayament. IT. Gaiamente.

29. Gayeza, Guaieza, Gaeza, s. f., gaîté, contentement, allégresse. Guaieza e fina beutatz 

Estan ab lieys nueg e dia.

Giraud de Salignac: Per solatz.

Gaîté et pure beauté sont avec elle nuit et jour.

Mout bas fora meza

Valors, 

Deportz e guayeza, 

Si no fos amors.

Peyrols: Quora qu'amors. 

Moult bas serait mise valeur, amusement et gaîté, si ne fût amour.

Loc. Me ten en tal gayeza,

La franca res, que en pur gaug me banh. 

J. Estève de Béziers: Aissi cum. 

Me tient en tel contentement, le franc objet, que je me baigne en pure joie. 

ANC. CAT. Gaieza, gaeza. IT. Gaiezza.

30. Gaiada, s. f., plaisanterie, moquerie.

Ieu vei soven per gaiada

Recebre gran coltelada.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

Je vois souvent pour plaisanterie recevoir grande estafilade.

(N. E. Cualquiera conocerá el gay saber, la poesía provenzal, occitana.)

Gaunha, s. f., ouïe de poisson, amygdale.

Han pulmo o qualque re en loc de polmo, cum... peyshos gaunhas, ab las quals atyro ayre. Eluc. de las propr., fol. 231.

Ont poumon ou quelque chose au lieu de poumon, comme... poissons (ont) ouïes, avec lesquelles ils attirent l'air.

IT. Gavigne. (ESP. Agalla, agallas; chap. Agalla, agalles.)

Gauta, s. f., joue.

Pustella en la gauta.

A. Daniel: Autet e bas.

Abcès en la joue.

Aquilh que son ferit en una gauta devon tener l'altra aparelhada.

(chap. Aquells que son ferits a una galta deuen tindre l'atra preparada : aparellada. Pun 2: Galtada, galtades; bufetada, bufetades.)

Regla de S. Benezeg, fol. 25.

Ceux qui sont frappés sur une joue doivent tenir l'autre apprêtée.

(N. E. ESP. literal: Aquellos que son heridos en una mejilla deben tener la otra aparejada, preparada.)

- Bouche, mâchoire.

Amors m' afrena la gauta.

A. Daniel: Autet e bas. 

Amours m'enfrène la bouche.

Venquet en ferentz 

Ab una gauta d'asne, mil payans enfugentz.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Vainquit en frappant avec une mâchoire d'âne, mettant en fuite mille païens. 

CAT. Galta. IT. Gota. (chap. Galta, galtes; no digáu mejilla, mejilles; carrillada, carrillades.)

Sur le mot gota, le dictionnaire d'Alberti dit:

Voce tolta dal provenzale gauta.

2. Gautada, s. f., soufflet.

Mas qui m vol donar gautada. Brev. d'amor, fol. 64.

(chap. Pero qui me vol fotre (doná) una galtada, bufetada.)

Mais qui me veut donner soufflet.

Venc, e donec li una gran gautada.

Hist. abr. de la Bible, fol. 61. 

Vint, et lui donna un grand soufflet.

Pueys en la cara de grans gautadas. 

Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur. 

Puis sur la face de grands soufflets. 

ANC. CAT. Galtada. ANC. IT. Gautata. IT. MOD. Gotata. (chap. galtada,  galtades; bufetada, bufetades.)

Le dictionnaire d'Alberti porte:

Alcuni antichi dissero anche gautata, che è maniera provenzale.

3. Gauteiar, v., souffleter.

Lo gauteiero, e lhi escupiro e la cara. 

(chap. Lo van galtejá, abufetejá y lo van escupiñá a la cara. A Nostre Siñó.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 108. 

Le souffletèrent, et lui crachèrent sur le visage. 

Part. pas. Gauteiatz et escopitz. Contricio e penas ifernals. 

(chap. Galtejat, abufetejat, y escupiñat.)

Souffleté et conspué.

Gavarer, s. m., ronce, buisson.

Non cuelh hom figas en espinas, ni razim en gavarer.

(chap. No cull hom : se cullen figues a les espines, ni raím a les romigueres; gavarrera, gabarrera.)

Trad. du N.-Test. S. Luc, c. 6.

On ne cueille pas figues sur épines, ni raisin sur ronce. 

CAT. Gavarrera. ESP. Gavanco (zarza, zarzamora)

(chap. Picaesquenes; gavarrera, gabarrera, gavarreres, gabarreres, garrabera, garravera, garraveres, garraberes; romiguera, romigueres.)