Mostrando las entradas para la consulta falsa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta falsa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 6 de febrero de 2024

Lexique roman; Diptonge - Predit


Diptonge, s. f., lat. diphthongus, diphthongue.

Diphthongi autem dicuntur quod binos phthongos, hoc est voces, comprehendunt. Priscian. Gramm., lib. I, col. 561.

Diptonges es ajustamens

De doas vocals essems, fazens

En una sillaba lur forsa.

Leys d'amors, fol. 3.

La diphthongue est l'assemblage de deux voyelles ensemble, faisant leur force en une syllabe.

CAT. Diftongo (N. E. Si lo veis escrito de otra manera será uno de los tongos del dialecto catalán moderno).

ESP. (chap.) Diptongo. PORT. Diphtongo. IT. Dittongo.

2. Diptongar, v., réunir en diphthongue, faire diphthongue.

Part. pas. Si la sillaba es diptongada.

(chap. Si la sílaba está diptongada.)

Si la syllabe est réunie en diphthongue.

Substantiv. Encaras avetz yssemples dels diptongatz, vairs, neysh, etc.

Leys d'amors, fol. 8. 

Vous avez encore un exemple des mots faits diphthongues, vairs, neysh, etc. 

ESP. Diptongar. IT. Dittongare. (chap. diptongá.)


Dir, Dire, v., lat. dicere, dire.

Ades ses lieis dic a lieis cochos motz

Pois quan la vei, no sai, tant l'am, que dire.

Arnaud Daniel: Sols sui que sai.

Toujours sans elle je lui dis mots empressés, puis quand je la vois, je ne sais que dire, tant je l'aime. 

Li faria tantas messas dir.

V. de Guillaume de la Tour. 

Lui ferait dire tant de messes. 

A me platz mais que us blasme dizen ver,

Que si menten vos dizia plazer.

B. de Rovenac: D'un sirventes.

Il me plaît davantage que je vous blâme disant vrai, que si mentant je vous disais chose agréable.

Diguatz d'aisso vostr' albir. 

T. de G. de La Tour et de Sordel: Us amicx. 

Dites votre avis de ceci. 

Qu'ieu 'l disses un escac sotilmen.

B. d'Auriac: S'ieu agues.

Que je lui disse un échec adroitement.

Loc. Domna, vostr'om suy per far e per dir. 

(chap. Dona, yo soc lo vostre home per a fé y per a di.)

Deudes de Prades: Tant sent al.

Dame, je suis votre homme pour faire et pour dire.

Bel' e plazens, si que no n' es a dire, 

Negus bos ayps qu'om puesc' en domn' eslire.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat.

Belle et agréable, tellement qu'il n'en est à dire (il n'y manque) aucun bon avantage qu'on puisse distinguer en une dame.

Tals don res a dir non fos.

Elias de Barjols: Belhs guazans. 

Telle dont rien ne fût à dire.

ANC. FR.

Car surmontée estoit la matière par l'art, 

En elles la parole est seulement à dire.

P. de Brach: Trad. de la Jérus., ch. 16.

Aisi cum nef n'en fu à dire 

I arivent à sauvement. 

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 169.

- Qu'ametz mais dir oc que non.

Gui de Cavaillon: Senheiras.

Qu'il aimât mieux dire oui que non.

Car qui sol dir oc ar ditz non,

S' era rei o 'nperaire,

Sos pretz non pot valer gaire.

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire. 

Car qui a coutume de dire oui dit non maintenant, s'il était roi ou empereur, son mérite ne peut valoir guère. 

Quar non es bo de so que reys autreya, 

Quant a dig d'oc, que pueys digua de no. 

Bertrand de Born: Pus Ventadorn. 

Car il n'est pas bon au sujet de ce qu'un roi octroie, quand il a dit d'oui, qu'après il dise de non. 

De tot quan lhi quis no 'l dihs de no. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 95. 

De tout ce qu'elle lui demanda il ne lui dit de non. 

CAT. Per axó no t dirá de no.

Dicc. cat.-castel.-latino, t. 1, p. 265. 

ESP. Dice el conde don Remond: Decid de si ò de no.

Poema del Cid, v. 3220. 

IT. Ricciardo disse di sì... Nè di questo direte di no.

Boccace, Dec, V, 4, et III, 7. 

- El regne fo devisitz en tetrarchias, so es a dire en IIII partidas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5.

(chap. Lo regne o reino va sé dividit en tetrarquíes, es a dí, en cuatre parts, partides.)

Le royaume fut divisé en tétrarchies, c'est-à-dire en quatre parties.

Part. pas. Costumas del dich pays.

(chap. Les costums del dit país.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 63. 

Coutumes du dit pays.

Las causas dichas.

Leys d'amors, fol. 146. 

Les choses dites.

Totas las avan dichas causas.

(chap. Totes les abán dites coses.)

Tit. de 1280, Arch. du Roy. Querci. 

Toutes les avant dites choses.

ANC. IT. Quand' el sia fatto, e ditto... 

El libro ch' io t' ò ditto. 

Barberini, Doc d'amore, p. 228 et 239.

IT. MOD. Detto. 

CAT. Dir. ESP. Decir. PORT. Dizer. IT. Dire. (chap. di: dic, dius, diu, diém, diéu, diuen; dit, dits, dita, dites; diría, diríes, diríe, diríem, diríeu, diríen.)

2. Dig, Dit, s. m., lat. dictus, mot, parole, discours, le dire.

Que per dig de lauzengier 

Nostr' amor tornes en caire.

T. de la Comtesse de Die et de R. d'Orange: Amicx. 

Que par discours de médisant notre amour tournât de côté.

Segon los ditz de la santa Escritura.

(chap. Segons los dits de la santa Escritura.)

B. de la Barthe: Foilla ni flors. 

Selon les dits de la sainte Écriture. 

ANC. IT. Ritorno al primo ditto.

Barberini, Doc. d'amore, p. 189. 

ANC. CAT. Dit. ANC. ESP. Dito. ESP. MOD. Dicho. PORT. Dito. IT. MOD. Detto. (chap. dit, dits, dita, dites. Me ha dit que ting lo dit de la ma trencat.)

3. Dicha, s. f., dit, parole, propos.

La voutz aquesta dicha tres vetz lur retornet. V. de S. Honorat.

Trois fois la voix leur retourna cette parole. 

ANC. FR. Quand doncques il y a ès compositions poétiques quelque chose étrange et fâcheuse ditte touchant les Dieux.

Amyot, trad. de Plutarque. Mor., t. 1, p. 74.

CAT. Dita. (chap. dita, dites.)

4. Dictio, Dition, s. f., lat. dictionem, diction, mot, expression.

Sens e sabers e conoissensa

Es us sens en tres dictios.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Sens et savoir et connaissance est même sens en trois expressions.

Aspra concursios de dictios. Leys d'amors, fol. 108.

Apre rencontre de mots. 

Totas las ditions que finissen en ors. Gramm. provençal.

Tous les mots qui finissent en ors.

CAT. Dicció. ESP. Dicción. PORT. Dicção. IT. Dizione.

5. Diredor, Dizedor, Dezidor, Dizidor, s. m., diseur, rapporteur.

Diredor qui s vuelha sia.

Deudes de Prades, Poëme sur les vertus.

Soit diseur qui se veuille.

Mas falsa maldizenza

Mov de fals dizedors.

Aimeri de Peguilain: Per razon.

Mais fausse médisance vient de faux diseurs.

Adjectiv., qui doit dire, qui doit être dit.

El jorn de juzizi es dezidors.

Regla de S. Benezeg, fol. 61.

Il est devant dire au jour du jugement.

Continua las causas dichas a las dizidoiras.

Leys d'amors, fol. 146.

Continue les choses dites avec celles qui doivent être dites.

ANC. ESP. Dicedor. PORT. Dizedor. IT. Dicitore.

6. Dictional, adj., dictional, qui concerne le mot, le terme, l'expression. Si aytal rim son dictional; o son dic dictional per diversas dictios o per una. Leys d'amors, fol. 20. 

Si de telles rimes sont dictionales; ou sont dites dictionales pour divers termes ou pour un seul.

7. Benezir, Benesir, v., lat. benedicere, bénir.

Toza cara, 

Que us fai ara

Si me benezir?

J. Estève: Ogan ab. 

Fillette chère, qui vous fait à présent me bénir ainsi?

Quasqus hom deu benezir la via 

De tan bon senhor per on el va e ve, 

E ieu benezisc ley e ma dona quec dia.

G. Figueiras: Un nou sirventes.

Chaque homme doit bénir le chemin de si bon seigneur par où il va et vient, et je bénis lui et ma dame chaque jour.

Venir al monestier... per benesir. Philomena.

(chap. Vindre al monasteri... per a beneí.)

Venir à l'église... pour bénir.

Part. pas. S'en va tocar la lenga amb aquella aiga beneseyta.

(chap. S'en va tocá la llengua en aquella aigua beneída, beneita.) 

S'en va tocá la llengua en aquella aigua beneída, beneita.


Philomena.

Il s'en va toucher la langue avec cette eau bénite.

ANC. FR. Il vendoit les prouvendes et prenoit deniers de bénéir église.

Chron. de Cambray.

Lur créatur si bénesquirent.

Marie de France, t. II, p. 475.

Bénesquit à la maison Israël, bénesquid à la maison Aarun.

Anc. trad. du psaut. de Corbie, p. 113. 

Pur estre jà communiez

E bénescuz e seigniez.

Marie de France, t. II, p. 430. 

CAT. Beneir. ESP. Bendecir. PORT. Benzer. IT. Benedire. (chap. beneí: beneíxco o beneíxgo, beneíxes, beneíx, beneím, beneíu, beneíxen.)

8. Benedictio, Benediccio, s. f., lat. benedictio, bénédiction.

Las devotios 

Fan dessendre per forsa, ab benedictios, 

Lo cors de Jhesum Crist.

Izarn: Diguas me tu. 

Les dévotions font descendre par force, avec bénédictions, le corps de Jésus-Christ. 

Donet sa benediccio. Brev. d'amor, fol. 177.

Il donna sa bénédiction.

Loc. Mayre de benediction.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Mère de bénédiction. 

CAT. Benedicció. ESP. Bendición. PORT. Benção. IT. Benedizione. (chap. Bendissió, bendissions.)

9. Bendir, v., dire du bien, bénir. 

Bendir e tener car.

P. Vidal: Ges pel temps. 

Bien dire et tenir cher.

Part. prés. Substant. Sui vostres bendisens 

E sers obediens.

P. Vidal: Ges pel temps.

Je suis votre biendisant et serf obéissant.

10. Bendig, s. m., bien dit, bonne parole.

Maldig ditz adreitamen

Vens bendig nesiamen.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Médisance dite adroitement vainc bien dit sottement.

11. Benedicite, s. m., bénédicité. 

Ditz benedicite e pres son dorn.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76. 

Il dit bénédicité et prit son morceau. 

ESP. PORT. Benedicite.

12. Contradire, v., lat. contradicere, contredire, réfuter.

Non er hom per me blasmatz,

Si per dreg m'o contraditz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Homme ne sera pas blâmé par moi, s'il me contredit cela justement. 

Anc vas amor no m puesc re contradire.

Arnaud de Marueil: Anc vas. 

Jamais je ne puis rien contredire envers l'amour.

Adv. comp. Si merces no m vol venir,

Mortz sui, senes contradire.

Elias de Barjols: Car comprei.

Si merci ne veut venir à moi, je suis mort sans contredit.

Prov. Del reprochier mi sove:

Qui non contraditz autreia.

Peyrols: Nuls hom.

Je me souviens du proverbe: Qui ne contredit octroie.

(chap. Yo men enrecordo del proverbio: qui no contradiu, calle, otorgue.)

Part. prés. Substantiv.

Aura grans contradizens.

(chap. Ell tindrá grans contradiéns.)

Brev. d'amor, fol. 150.

Il aura grands contredisants.

CAT. Contradir. ESP. Contradecir. PORT. Contradizer. IT. Contradire. (chap. contradí, contradís: yo me contradic, contradius, contradiu, contradiém, contradiéu, contradiuen. Se conjugue com lo verbo di. Se done lo cas de contradixco o contradixgo, que es castellanisat, de yo digo : yo dic.)

13. Contradit, s. m., lat. contradictus, contredit, opposition.

Ses lo lor contradit. Trad du Code de Justinien, fol. 31.

(chap. Sense la seua opossisió, contradicsió.)

Sans la leur opposition.

Adv. comp. Ta maire soy ses contradigz. Passio de Maria.

Je suis ta mère sans contredit.

ANC. CAT. Contradit. ANC. ESP. Contradicho. PORT. Contradita. IT. Contradetto.

14. Contradictio, Contradicio, s. f., lat. contradictio, contradiction, opposition.

Ses retrag e ses contradictio...

Fan totz temps sa volontat ses contradicio.

V. et Vert., fol. 57 et 42. 

Sans retrait et sans contradiction... 

Font toujours sa volonté sans contradiction.

CAT. Contradicció. ESP. Contradicción. PORT. Contradicção. 

IT. Contradizione. (chap. contradicsió, contradicsions.)

15. Contradisament, Contredicement, s. m., contradiction.

Quant hac la terra presa ses contradisamentz. 

P. de Corbiac: El nom de. 

Quant il eut pris la terre sans contradiction.

Sença murmuracion e contredicement. Doctrine des Vaudois.

Sans murmure et contradiction.

ANC. FR.

Qui jouet à son chois sans contredisement.

Roman des quatre fils d'Aymon. Bekker, p. 4.

ANC. CAT. Contradisament. IT. Contradicimento.

16. Contradictori, adj., contradictoire, contraire.

Non hauretz degun contradictori... 

Aquestas paraulas son contradictorias.

(chap. Estes paraules són contradictories.)

Leys d'amors, fol. 152 et 117. 

Vous n'aurez personne contraire... 

Ces paroles sont contradictoires. 

CAT. Contradictori. ESP. PORT. IT. Contradictorio. (chap. contradictori,  contradictoris, contradictoria, contradictories.)

17. Desdire, v., dédire.

Mi dons es gaya e belh' e pros,

E tals que no m desditz en re.

E. Cairel: Si cum selh.

Ma dame est gaie et belle et noble, et telle qu'elle ne me dédit en rien.

Ren de que pueys se desdigua.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Rien de quoi ensuite il se dédise.

N Ugo, ges ieu d'aisso no us dediria,

Que ma domna Na Tiborcs tals non sia.

T. d'Hugues de la Bachellerie et de B. de S.-Félix: Digatz. 

Seigneur Hugues, je ne vous dédirais point de ceci, que ma dame Tibors ne soit point telle. 

Que nulha re no ylh desdic qu'elha m man.

Aimeri de Peguilain: En amor trop. 

Que je ne lui dédis nulle chose qu'elle me commande.

Adv. comp. Que cel on mais volra de be

N'aura guierdo ses desdire. 

Bertrand de Born: Sel qui camja.

Que celui où elle voudra plus de bien en aura récompense sans dédire.

CAT. Desdir. ESP. Disdecir (desdecir). PORT. Desdizer. IT. Disdire. (chap. desdí)

18. Desdizemen, s. m., reniement, rétractation.

Dizon alcus que los desdizemens de sant Peire foron en la mayson de Cayphas. Hist. abr. de la Bible, fol. 61.

(chap. Diuen alguns que les renegassions de san Pere van sé a la casa de Caifás. Renec, renecs, v. renegá, pegá la bronca; renegá de: retractá, retractás, negá algo: San Pere va negá que coneixíe a Jesús tres vegades abans de que cantare lo gall.)

Aucuns disent que les reniements de saint Pierre furent en la maison de Caïphe.

19. Edict, s. m., lat. edictum, édit. 

A fach an edict...

Statuts, edits e bonas costumas del dich pays.

(chap. Estatuts, edictes y bones costums del dit país.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 492 et 63. 

A fait un édit...

Statuts et édits et bonnes coutumes dudit pays. 

CAT. Edicte. ESP. PORT. Edicto. IT. Editto. (chap. edicte, edictes; v. edictá, publicá un edicte.)

20. Endire, v., lat. indicere, imposer, assigner.

Part. pas. El temps que fon lo dit fogatge endih als loxs de la vigayria, fon endih generalmen sobre tots...

Portio a lor endicha et empauzada.

Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 366 et 365.

Au temps que ledit fouage fut imposé aux lieux de la viguerie, il fut imposé généralement sur tous... 

Portion à eux assignée et imposée.

21. Endecio, s. f., lat. indictio, indiction.

De leis sai ieu per sert totz los acointamens, endecios, epactas.

P. de Corbiac: El nom de. 

Je sais d'elle pour certain tous les rapports, les indictions, les épactes.

CAT. Indicció. ESP. Indicción. PORT. Indição. IT. Indizione. (chap. indicsió, indicsions, unes de les parts de la mida del tems, era, añ, siglo, década, idus, lluna, epacta, epactes, etc.)

22. Entredire, v., lat. interdicere, interdire.

Aquest papa entredis als princips et als laycx las decimas...

Foro entredichas als laix las premicias, etc.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 150.

Ce pape interdit les dîmes aux princes et aux laïques. 

Les prémices, etc., furent interdites aux laïques.

CAT. Entredir. ESP. Entredecir. PORT. Entredizer. IT. Interdire. (chap. entredí) 

23. Entredich, s. m., lat. interdictum, interdit.

Sentencias, entredichs et escumenges.

(chap. Sentensies, entredits y excomunicassions.)

Tit. de 1373. DOAT, t. CXXV, fol. 85.

Sentences, interdits et excommunications.

CAT. Entredit. ESP. Entredicho. PORT. Interdicto. IT. Interdetto. 

(chap. entredit, entredits.)

24. Esdire, Esdir, v., dédire, disculper. 

Non o dic contra clerzia 

Ni m' en esdic per paor.

Le Comte de Toulouse: Seigner coms.

Je ne le dis contre le clergé ni m'en dédis par peur.

Ieu m'en puesc ben esdir per sagramen.

Le Moine de Montaudon: Aissi cum selh. 

Je puis bien m'en dédire par serment.

No s pot de trassion esdir.

(chap. No se pot desdí de traissió.)

P. Cardinal: De selhs qu'avetz.

Ne se peut disculper de trahison.

25. Esdig, Esdit, s. m., dédit. (chap. desdit)

No puesc far esdig ni garda

En so que amors me comanda.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Ne puis faire dédit ni garde en ce qu'amour me commande.

No ill ten pro sagramen ni esditz.

V. de Bertrand de Born.

Ne lui tient profit serment ni dédit.

26. Maldire, Maldir, Maudire, v., lat. maledicere, maudire, médire.

Eras los vuelh del tot maldir.

Folquet de Marseille: Tan mov de. 

(chap. Ara los vull del tot maldí. Folquet de Marsella: Tan mou de.)

Maintenant je les veux maudire entièrement.

Dona... 

Falsa, que Dieus la maldia.

(chap. Dona... falsa, que Deu la maldigue.)

Raimond de Miraval: D'amor son. 

Dame... fausse, que Dieu la maudisse.

L'uns maldis e l'autre folleia

Un troubadour anonyme: De paraulas. 

L'un médit et l'autre folâtre.

Subst. Vers es so qu'om dic, 

C'om de maldir l' abric

No troba neys per mort.

G. Riquier: Tant petit vey. 

Est vrai ce qu'on dit, qu'on ne trouve abri du médire même dans la mort.

Part. près. Pueys las avols gens

Diran entre dens

Qu'ieu sui maldizens.

P. de Bussignac: Sirventes. 

Puis les mauvaises gens diront entre les dents que je suis médisant. Part. pas. Exclam.

Maudicha mortz! mal nos as escarnitz.

Raimond Menudet: Ab grans dolors.

Maudite mort! tu nous a (as) mal joués. 

Maldicha si' Alexandria,

E maldicha tota clergia,

E maldich Turcs que us am fach remaner.

Austorc d'Orlac: Ai! Dieus. 

Maudite soit Alexandrie, et maudit soit tout le clergé, et maudits les Turcs qui vous ont fait rester.

ANC. FR. Qu'il maldiseient la clergie.

2e version du Chastoiement, conte 3. 

ANC. CAT. Maldir. ESP. Maldecir. PORT. Maldizer. IT. Maledire. (chap. maldí: maldic, maldius, maldiu, maldiém, maldiéu, maldiuen.)

27. Maldit, s. m., lat. maledictum, médisance.

Lor maldis no m' esglaia, 

Ans en son dez tans plus gaia.

La Comtesse de Die: Fin joi. 

Leur médisance ne m'épouvante pas, au contraire j'en suis dix fois autant plus gaie.

Us malditz entre la falsa gen

Val atrestan com si vers probatz es. 

Le Moine de Montaudon: Aissi com selh. 

Une médisance entre la fausse gent vaut tout autant comme si elle est prouvée véritable. 

Malditz fals es laus, al mieu semblan.

Aimeri de Peguilain: Per razon. 

Médisance fausse est louange, à mon semblant.

- Malédiction.

Sapias que pel maldit del payre, le filh es punit.

Eluc. de las propr., fol. 71.

Sachez que le fils est puni à cause de la malédiction du père.

28. Maldizenssa, s. f., lat. maledicentia, médisance.

Mas falsa maldizenza

Mov de fals dizedors.

Aimeri de Peguilain: Per razon.

Mais fausse médisance vient de faux diseurs. 

ANC. FR. ... D'injure et de maledicence

Vient son ami blesser en son absence. 

Anc. trad. des satires d'Horace. F. H. D. B., p. 189. 

Leur reprochant gracieusement la trop hastive maledicence.

Macault, Trad. des apopht., fol. 281. 

CAT. ESP. PORT. Maledicencia. IT. Maldicenza. (chap. maldisensa)

29. Maldizemen, s. m., malédiction. 

… Lor maldizemens

A vos autres non es nozens.

Brev. d'amor, fol. 88.

Leur malédiction n'est pas nuisible à vous autres. 

ANC. CAT. Malehiment. ESP. Maldecimiento. 

30. Maledictio, Maldicio, s. f., lat. maledictio, malédiction.

Lur det sa maledictio. Brev. d'amor, fol. 58. 

Leur donna sa malédiction.

Non redaz mal per mal ni maldicio per maldicio.

Trad. de Bède, fol. 25. 

Ne rendez pas mal pour mal ni malédiction pour malédiction.

ANC. CAT. Maldicció. ESP. Maldición. PORT. Maldição. IT. Maledizione. (chap. maldissió, maldissions)

31. Maldizeire, Maldizedor, adj., lat. maledictor, médisant, blasphémateur.

Avars, o sirvent ydolas, o maldizeire.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Avare, ou servant les idoles, ou médisant. 

Vezat, badoc, maldizedor.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Rusé, badaud, médisant. 

Ieu fos contrarians

Ab digz malsdizedors.

Gaubert moine de Puicibot: S'ieu anc. 

Je fus contrariant avec propos médisants. 

ANC. FR. Et bénissez tous vos malédicteurs. 

Fourqué. V. de J.-C., p. 194.

CAT. Malehidor. ESP. Maldecidor. IT. Maldicitore. (chap. blasfemadó, maldién.)

32. Redire, Redir, v., redire. 

L'amairitz redizia:

“Amors, pauc a de valor 

Lo dreg d'aquest amador,

Si tot vas me contraditz.”

B. Zorgi: L'autr' ier quant. 

L'amante redisait: “Amour, le droit de cet amant a peu de valeur, s'il contredit tout envers moi.”

Vostra lauzor, dona, no m cal redir.

Albert de Sisteron: A vos vuelh. 

Dame, il ne me faut pas redire votre louange. 

ANC. CAT. Redir. ESP. Redecir. IT. Ridire.

33. Sobredire, v., lat. superdicere, susdire, dire de plus.

Non ai sobredig de re.

Giraud de Salignac: Per solatz.

Je n'ai de rien dit de plus.

Part. pas.

Sas lauzors que son sobredichas per tot.

V. et Vert., fol. 9. 

Ses louanges qui sont susdites partout.

CAT. Sobredir. ESP. Sobredecir. PORT. Sobredizer. IT. Sopraddire.

34. Predit, adj. v., lat. praedictus, devant dit, susdit.

De rescaps, eu, preditz Izarn, reconosc, etc. 

Tit. de 1230. Arch. du Roy. Toulouse, J, 328. 

De rechef, moi, susdit Izarn, je reconnais. 

CAT. Predit. ESP. Predicho. PORT. Predito. IT. Predetto. (chap. predit, predits, predita, predites.)

domingo, 16 de abril de 2017

porta

PORTA f.: cast. puerta.

porta, de portá, porta ca aquí, porta'm una cosa de la tenda

porta, mel, abelles, Beceite, Beseit

I. || 1. Obertura feta expressament a la paret o mur d'una construcció perquè serveixi de pas per a entrar-hi i sortir-ne. Dauant la porta de l'eglea, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 24). Foren davant les portes d'aquells dos albercs, Llull Blanq. 12. Sa muller e'ls infants e ell mateix foren tan pobres que quirent per les portes morien de fam, Llull Felix, pt. i, c. 11. Fins a la porta del castell,Tirant, c. 10. I sien fortes | per conquerir les portes | dels enemics, Alcover Poem. Bíbl. 40. Porta forana: la que dóna pas d'una casa al carrer. Un hom rossegà son pare entrò a la porta forana de son alberch, Genebreda Cons. 131. Porta del pati: la que dóna pas de l'interior d'una casa al corral o pati que hi està adherit. Porta falsa: la situada a la part de darrera o lateral d'un edifici, i que no és la principal d'aquest. Deuallant per la porta falsa en l'ort, Tirant, c. 430. Porta reglar: porta d'entrada al lloc de clausura de les religioses. Porta de carro o Porta cotxera: la que és molt ampla, suficient per a donar pas a carros o cotxes. Tenir porta: (ant.) guardar la porta, impedir el pas. E manà als porters l'Apostoli que no tinguessen porta, ans aquells que'ls nostres manarien que y entrassen, que aquells hi entrassen, Jaume I, Cròn. 524. Treure porta a un lloc: tenir-hi sortida mitjançant una porta. Dos casals... que trauen porta al camí real, doc. a. 1610 (Aguiló Dicc.). Dins les portes d'algú: (ant.) dins la casa o els dominis de tal o tal persona. Ne tu, ni ton fill ne ta filla, ni ton missatge ne ton bestiar ne hom estrany que sia dins les tues portes, Serra Gèn. 80. Dret de portes, o simplement Porta: impost que es paga pel dret de passar per una porta pública o lloc d'entrada a una ciutat, i especialment per passar-hi mercaderies o objectes sotmesos a control. Catius cristians... pagan de porta en l'exida so que's saguex, Conex. spic. 120 vo. Sense pagar dret de portes,Roq. 1. a) La Gran Porta o La Sublim Porta: nom que es donava a l'entrada de la Cort turca, i a la mateixa Cort. Porta, Cort del Gran Turch: Turcici Tyranni aula, Turcica regia, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. per anal., Obertura destinada a donar pas a alguna cosa. a) nàut. Cadascuna de les obertures quadrangulars practicades en el buc d'un vaixell per a la ventilació, per a introduir càrrega, per a manejar l'artilleria, etc. Notxer no deu stibar... nengun fax... pres d'arbres ne de timonera ne de sentina ne de porta ne de negun altre loch on mal pogués pendre,Consolat, c. 83.—b) Obertura per on s'enforna i desenforna i es fan les altres operacions pròpies d'un forn, sia de coure pa, sia de terrisser, de vidrier, etc.—c) Obertura que es fa per a entrar i sortir en les coves o caus de certs animals (Martí-G. Dicc.).—d) Obertura per a entrar dins la bóta (val.).—e) La peça de fusta que forma la part anterior de la pastera (Súria).—f) Part de l'almadrava que dóna accés al grandi i que es tapa amb xarxa un cop ha entrat en el grandi algun peix gros (Roses).—g) Porta reclam: finestreta que comunica la cambra d'una barca de mitjana amb la bodega, i que va proveïda d'una tapadora llevadissa (Blanes).—h) ant. Escotadura, part superior d'una peça de vestit, corresponent al coll. No porten vestidures sinó de tayl veyl... e'l cabeç sia ab porta honesta et poch escollada, doc. a. 1337 (Miret Templers 363).
|| 3. fig. Entrada o principi d'una cosa, d'un estat, d'una situació. (S'usa sovint en plural). Qui era a la porta de la infinida infernal maledicció, Llull Gentil 59. La nafra del costat oberta qui és la porta per hon entren los peccadors,Eximenis Conf. 28. Mort és porta del altre segle, Jahuda Dits, c. 50. Eurídice... encontinent morí e devallà en Infern; sabuda per mi la sua dolorosa mort, devallí a les portes d'aquell, Metge Somni iii. Allà a les portes del cel | trucà sa pobra animeta,Collell Flor. 55. Les místiques portes s'obriren de bat, Costa Poes. 29. A les portes de la mort: en perill imminent de morir.
II. || 1. Peça o peces planes, de fusta o d'altra matèria sòlida, que, adaptades a una obertura practicada en un mur o paret, serveixen per a impedir o deixar lliure el pas per aquella obertura. Obrir la porta: disposar-la de manera que no impedeixi el pas. Tancar la porta: disposar-la de manera que no permeti el pas. Que les portes eren tancades e que no responien, Pere IV, Cròn. 94. Metent foch a les portes, Ardits, i,18. Cauen uns punys damunt la porta vella, Canigó ix. Les crètues de la porta s'enfosqueixen, Ruyra Parada 16. Empènyer la porta: tancar-la incompletament. Barrar la porta: tancar-la fortament amb una barra travessera. La porta normalment és giratòria, fixada a l'obertura per mitjà de frontisses laterals o de golfos o gorrons a la part superior i inferior. Pot cobrir tota l'obertura amb una sola peça, o bé constar de dues peces (que s'anomenen mitges portes, fulles, batents, ales, penques, galtes, berles, ventalles, etc., segons les regions). La porta pot esser massissa o amb vidres (porta vidriera); pot permetre entrar i sortir a peu pla o pot donar sortida a un balcó (porta balconera). Porta corredora: la que per la part de darrera deixa veure els travessers. Porta embarrotada: la que té barres a la part posterior i és llisa a l'anterior. Porta empanyissada: la construïda amb muntants i plafons. Porta encoixinada: la que té la clavenda damunt les barres i que forma relleu a la part anterior (Mall.). Porta llisa: la feta amb posts encolades pel cantell i amb travessers clavats pel damunt, sense marcs ni plafons. Porta muntada: la construïda amb muntants, travessers i plafons. Porta ressaltada: la que té la clavenda que puja damunt el brancal (Felanitx). Porta ferrada: la que duu aplicacions de ferro. Porta clavetejada: la que llueix certa decoració feta de claus de cabota grossa. Porta clavada: la que té les clavendes consistents en posts clavades a les barres, brancals i trasteres (Mall.). Porta engalzada: la que té els plafons engalzats en l'armadura. Porta gorronera: la muntada en un gorró. Porta corredissa: la que s'obre i tanca corrent paral·lelament a la paret. Porta per a la càrrega o Porta de recibo (castellanisme): obertura lateral del buc d'un vaixell, que dóna a la bodega o a les carboneres, i serveix principalment per a introduir la càrrega dins la nau. Tocar o Trucar a la porta: pegar a una porta cops amb la mà, amb una balda o amb altre instrument, per cridar l'atenció dels habitants de la casa o cambra a la qual la dita porta dóna accés. La Volentat... tocà a la porta ab colp de amor, Llull Cont. 328, 20.
|| 2. per anal., Peça de fusta o d'altra matèria sòlida destinada a tapar o interceptar alguna cosa. a) Fusta plana que va lligada a cada un dels dos llibants que porta l'ormeig de la vaca, perquè es mantingui més obert i sigui més fàcil l'entrada del peix al cóp (Vilan. i G.)—b) Porta acaladissa: ant., porta petita composta de dos o més taulons grossos assegurats amb fustes o amb barres de ferro als canals o portells d'una presa de riu, per a aturar o deixar passar l'aigua pujant-se o baixant-se; cast. compuerta (Labèrnia S. Dicc.). Portes acaladisses: Cataracta, Pou Thes. Puer. 11.
III. Vena porta: vena que condueix la sang venosa al fetge; cast. vena porta.
IV. pl., ant. Béns adventicis de l'Església. Li done la sua propina y ajuda de costa, ademés de les portes y adventicis de la Iglésia que li dona, doc. a. 1659 (BSAL, vii, 86).
V. ant. Port. Com foren entrats en la porta de Líger, fermaren aquí ànchora, Reis Bret. 225. Porta de mar: Portus; Puerta de mar, Nebrija Dict.
Porta: llin. existent a Badalona, Barc., Igualada, Vilan. i G., L'Arboç, Valls, Agramunt, Balaguer, Rosell, etc. Existeix la variant Portes o Portas (Cornellà, Dénia, Al., Vall de Gallinera, Mall., Eiv., etc.).
    Loc.—a) Estar a la porta: estar a la vora, molt prop. Pus part mar vos ha Déu dat conquerir, que a lo que està a la porta de vostre regne que u conquirats, Jaume I, Cròn. 128.—b) A la porta, o En porta: molt pròxim, a punt d'arribar, d'esdevenir-se. Tenim es còlera en porta, Roq. 28.—c) Tirar les portes a baix (o a terra): picar a les portes molt fort, amb violència.—d) Obrir de porta en ample: esbatanar, obrir en tota l'amplitud. No romp ses relacions amb sa família, però està obert de porta en ample tot lo dia a parents y esterns, Ignor. 24.—e) Entrar per la porta gran: ingressar a un lloc o en un càrrec amb tots els honors, per mèrit o dret propi.—f) Agafar o Prendre la porta: anar-se'n d'un lloc, sobretot si és amb indignació o a contracor.—g) Passar la porta o Agafar el camí de la porta: anar-se'n d'un lloc, sobretot per comiat o imposició d'altri.—h) Mostrar la porta o Fer passar la porta a algú: manar-li que se'n vagi.—i) De porta en porta: d'una casa a l'altra, sobretot per captar o demanar alguna cosa. Surten a replegar almoyna de porta en porta,Ignor. 22.—j) Anar per portes: arruïnar-se, reduir-se a no res. El crèdit de la casa, d'aquesta feta se'n va anar per portes, Genís Julita 37.—l) Tirar algúper portes: conduir-lo a la ruïna, reduir lo a la misèria.—m) Tancar les portes a algú: impedir-li l'entrada o negar-li l'auxili. Totes les portes li són tancades, Metge Somni i. A tot bon consell ferm tanquen la porta, Proc. Olives 948.—n) De portes enfora: des de fora, sense conèixer íntimament l'assumpte.—o) A l'altra porta, que aquesta no s'obre (or., occ.); A una altra porta en donen dos (bal.); A bona porta t'agafa la fam (val.): es diu per denegar a algú allò que demana, sia almoina, sia un favor, etc.—p) Donar la porta o les portes per la cara, o pels ulls, o pels nassos, o pels morros, o pels bigotis: tancar la porta a algú, no deixar-lo entrar, negar-li el pas. Ell me ha dat la porta per los ulls, ell me ha tancat la porta, Lacavalleria Gazoph. Si jo m'ho sé pensar, li tiro la porta pels bigotis, Genís Mercè 49.—q) Anar portes obertes: mostrar-se, de paraula, molt generós; prometre molt (Mall.). «Sa madona d'aquest lloc | sempre va portes obertes: | carrega la gent d'ofertes, | promet molt i ateny poc» (cançó pop.).—r) Mirar darrera la porta: prendre moltes precaucions, considerar atentament les conseqüències d'allò que un pensa fer.—s) Tocar a totes les portes: sol·licitar l'ajut de tots.
    Refr.—a) «A porta tancada, el diable se'n torna»: significa que si l'enemic troba resistència forta, sovint desisteix d'atacar.—b) «Quan se tanca una porta, se n'obre una altra»: vol dir que quan apareixen dificultats serioses, solen presentar-se també solucions favorables.—c) «De portes enfora, és una cosa, i quan s'és a dins, és una altra»: es diu de les persones, institucions, empreses, etc., que tenen una manera aparent d'esser, ben distinta de com són en realitat.—d) «Vista la porta, sabuda la gent»: significa que per l'aspecte exterior d'una casa es pot jutjar la manera d'esser dels seus habitants.—e) «L'hostaler a la porta, poca gent a dins»: vol dir que quan el cap d'una empresa està desenfeinat, no sol anar gaire bé el negoci.—f) «El més dolent pas és el de la porta»: significa que per a anar de viatge o començar una empresa important, la cosa més difícil és l'acte inicial.—g) «Dona morta, diners a la porta»: vol dir que el qui ha quedat viudo sol trobar bones ocasions de tornar-se casar i adquirir diners.—h) «Torta o no torta, davant la porta»: aconsella casar-se amb una dona del veinat.—i) «Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca.»—j) «Una casa amb dues portes és mala de guardar».
    Fon.: pɔ́ɾtə (pir-or., or.); pɔ́ɾtɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Ll., Urgell, Fraga, Gandesa); pɔ́ɾta (Andorra, Calasseit, Tortosa); pɔ̞́ɾta (Cast., Val.); pɔ̞́ɾtɔ (Al.); pɔ̞́ɾtə (Bal.); pɔ́lta (Alg.).
    Intens.:—a) Augm.: portassa, portarra, portarrassa, portassarra.—b) Dim.: porteta, portetxa, portel·la, porteua, portica, portiua, portina, portarrina, portarrona, portoia, portarrinoia, portinga, portarringa.—c) Pejor.: portota, portot.
    Etim.: del llatí pŏrta, mat. sign. I, II.

PORTÀ topon.
Poblet situat en la Vall de Querol (Cerdanya francesa), prop d'un altre que sol escriure's Portè. Segons Krüger Spr. Geogr. 4, el nom de Portà és pronunciat pɔ́ɾtə per la gent del país.

viernes, 20 de octubre de 2023

XXVII, No m laissarai per paor

XXVII.


No m laissarai per paor

C' un sirventes non labor

En servizi dels fals clergatz;

E quant sera laboratz,

Conoisseran li plusor

L' engan e la fellonia

Que mov de falsa clerzia;

Que lai on an mais forsa ni poder

Fan plus de mal e plus de desplazer.


Aquist fals prezicador

An mes lo segl' en error,

Qu' il fan los mortals peccatz:

Pois cill cui an prezicatz

Fan so que ven far a lor,

E tuit segon orba via;

Doncs si l' uns orbs l' autre guia,

Non van amdui en la fossa cazer?

Si fan, so dis dieus, qu' ie 'n sai ben lo ver.


Vers es que notre pastor

Son tornat lop raubador,

Qu' il rauban deves totz latz,

E mostran semblan de patz,

E confortan ab doussor

Los oveillas noit e dia,

Pois quant las an en bailia

Et ill las fan morir e dechazer

Ist fals pastor, don eu m' en desesper.


Pois fan autre desonor

Al segle, et a dieu maior;

Que s' uns d' els ab femna jatz,

Lendeman tot orrejatz

Tenra 'l cors notre seignor;

Et es mortals eretgia,

Que nuls preire no deuria

Ab sa putan orrejar aquel ser

Que lendeman deia 'l cors dieu tener.


E si vos en faitz clamor,

Seran vos encusador,

E seretz n' escumeniatz;

Ni, s' aver non lor donatz,

Ab els non auretz amor

Ni amistat ni paria.

Vergena, sancta Maria,

Domna, si us platz, laissatz me 'l jorn vezer 

Qu' els puosca pauc doptar e mens temer!


Vai sirventes, ten ta via,

E di m' a falsa clerzia

Qu' aicel es mortz qui s met en son poder; 

Qu' a Tolosa en sab hom ben lo ver.


Guillaume Figueiras.

XXXVI, Falsedatz e desmezura

XXXVI.


Falsedatz e desmezura

An batalha empreza

Ab vertat et ab dreytura,

E vens la falseza;

E deslialtatz si jura

Contra lialeza;

Et avaretatz s' atura

Encontra largueza:

Feunia vens amor

E malvestatz honor,

E peccatz cassa sanctor

E baratz simpleza.


Si es hom que dieu descreza,

Sos afars enansa,

Ab que non aia grineza

Mas d' emplir sa pansa:

A cui platz dreitz e tortz peza

Soven a grevansa,

E qui s' enten en sancteza

Tray greu malanansa;

Et an l' enguanador

De lur afar honor;

Mas li mal entendedor

Jutjon per semblansa.


Aras es vengut de Fransa

Que hom non somona

Mas selhs que an aondansa

De vin e d' anona,

E qu' om non aia coindansa

Ab paupra persona,

Et aia mais de bobansa

Aquelh que meyns dona,

E qu' om fassa maior

D' un gran trafeguador,

E qu' om leve lo trachor,

E 'l just dezapona.


Coms Raymon, ducx de Narbona,

Marques de Proensa,

Vostra valors es tan bona

Que tot lo mon gensa;

Quar de la mar de Bayona

Entro a Valensa,

Agra gent falsa e fellona

Lai ab viltenensa;

Mas vos tenetz vil lor,

Que Frances bevedor

Plus que perditz ad austor

No vos fan temensa.


Ben volon obediensa

Selhs de la clercia;

E volon ben la crezensa,

Sol l' obra no y sia:

Greu lur veyretz far falhensa

Mas la nueg e 'l dia;

E no porton malvolensa

Ni fan symonia;

E son larc donador

E just amassador;

Mas li autres n' an lauzor,

Et ilh la folhia.


No sai dire l' error

Del segle fals traytor,

Que fai de blasme lauzor

E de sen folhia.


Dieu prec per sa doussor

Que ns gar d' enfernal dolor

E ilh verge Maria.


Pierre Cardinal.

domingo, 17 de diciembre de 2023

Lexique roman, Ab - Aburar

AB, prép. lat. AB, avec.

AB latin avait parfois la signification d' avec.

Certe scio me AB singulari amore benevolentiaque tibi scribere.

Balb., Ciceroni Epist. ad Atticum, IX, 7.

Et tenerum molli torquet AB arte latus.

Ovidio, Amores, IV, 30.

Ne possent tacto stringere AB axe latus.

Propert., III, 9, 24.

Dans la basse latinité, AB avait souvent l' acception d' avec.

Villam cui vocabulum est Berthomates AB omni integritate.

Tit. du IXe siècle, hist. de Languedoc, t. 1, pr., col. 35.

Il se trouve dans les plus anciens monuments de la langue romane.

Et AB Ludher nul plaid nunquan prendrai. Serment de 842.

Et avec Lothaire je ne prendrai jamais aucun traité.

Adjutor t'en serai AB ti e senes ti. Titre de 960.

Je t'en serai aide avec toi et sans toi.

Ella AB Boeci parlet ta dolzamen. Poëme sur Boece.

Elle parla si doucement avec Boece.

Qu'en mans bels locxs ai AB VOS domneyat

Et ai AB VOS per guerra cavalguat.

Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.

Qu'en maints beaux lieux j'ai fait le courtois avec vous et j'ai chevauché avec vous pour la guerre.

CAT. Ab. (N. E. que se fija como amb.)

AB roman fut quelquefois employé dans le sens général de AB latin, et

rendu en français par la préposition PAR.

Tro sia totz adoussatz

AB ben dir et AB merce.

B. de Ventadour: Conort era.

Jusqu'à ce qu'il soit entièrement adouci par bien dire et par merci.

Adonc solia ieu pensar

Cum mi pogues d' amor jauzir

AB cavalgar et AB garnir

Et AB servir et AB donar.

B. de Ventadour: En abril quan.

Alors j' avais coutume de penser comment je pusse jouir d' amour par le chevaucher et par le parer et par le servir et par le donner.

Quelquefois, mais rarement, des manuscrits offrent AP pour AB; il arrive

aussi qu'on trouve A pour AB. Voyez A.

AB, joint à d' autres mots, forme des adverbes composés ou des conjonctions composées.

Adv. comp. Can que dirn tart o AB ORA.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Combien qu'il dîne tard ou de bonne heure.

Conj. comp. AB PAUC ieu d' amar no m recre

Per enueg dels lauzenjadors.

Folquet de Marseille: Ab pauc.

Peu s'en faut que je ne me lasse d' aimer par ennui des médisants.

Voyez les divers mots précédés par AB quand il n'a pas le sens ordinaire

d' avec, et notamment QUE, SOL, TAN et AITAN.

Au, prép. du roman AB, avec.

Ce changement du B en U ne se trouve, pour cette préposition, que dans les ouvrages des Vaudois, quoique les troubadours l' eussent adopté pour plusieurs autres mots.

AU plor et AU gemament oravan lo Segnor...

Qu'entro a la fin del mont fora tota via AU lor.

La nobla Leyczon.

Avec pleur et avec gémissement ils priaient le Seigneur... 

Que jusqu'à la fin du monde il serait toujours avec eux.

ANC. FR. Or puet o sa mie gesir.

Roman de la Rose, v. 21446.

Ayant o lui deux cens Anglois.

Vigiles de Charles VI, p. 94.

Il est vraisemblable que cet O français vient d' OD, ancienne préposition

signifiant avec.


Abac, s. m., lat. abacus, arithmétique

L' abac e l' algorisme apressi.

Pierre de Corbiac: El nom de.

J' appris l' arithmétique et l' art du calcul.

ANC. FR. Un petit écrivain... qui apprenoit aux enfans à écrire avec l' abaco... c'est-à-dire avec l' arithmétique.

Rouillard, Histoire de Melun, p. 607.

ANC. CAT. Abach. IT. Abbaco.


Abair, v., désirer, convoiter.

Part. pas.

Tan me destrenh lo dart don soi feritz

Al cor d'amor, si que 'l mort m'es abaida.

Sordel: Aitan ses pus.

Le dard dont je suis frappé au coeur par l'amour me cause tant de douleur, que la mort est convoitée par moi.

IT. abbajare.


Abauzar, v., renverser, abattre, prosterner.

Part. pas. L' abat mort abauzat.

Roman de Fierabras, v. 4665.

L' abat renversé mort.

La princessa...

Denant el s'es abauzada.

V. de S. Honorat.

La princesse s'est prosternée devant lui.

2. Abauzos, s. m., prosternement, prosternation.

E met s' al sol en abauzos.

Roman de Jaufre, fol. 60.

Et il se met sur la terre en prosternation.


Abaver, v., convenir, appartenir.

Mas selh a cuy grans fams en pren,

Manja lo pan que non l' abau.

Pierre d' Auvergne: Bella m'es.

Mais celui à qui une grande faim en prend,

mange le pain qui ne lui convient pas.

E sai d'amor tot son mestier

E tot qu' a drudaria abau.

P. Vidal: Drogoman.

Et je sais toute l'affaire d'amour et tout ce qui convient à la galanterie.


Abbat, s. m., lat. abbatem, abbé, chef de l' abbaye.

San Sylvan elegron abbat.

V. de S. Honorat.

Ils choisirent abbé saint Sylvain.

Fals preveires e fals abatz.

Marcabrus: Pus mos coratges.

Faux prêtres et faux abbés.

ANC. FR. Esluirent l' abbet de S. Martin de Tournay.

Chronique de Cambrai.

Cat. Esp. Abad. Port. Abbade. IT. Abbate.

2. Abbadessa, s. f. abbesse.

La dicha madona la abbadessa.

Tit. Du XIIIe siècle, Doat, t. VIII, fol. 263.

Ladite madame l' abbesse.

CAT. Abadessa. ESP. Abadesa. PORT. IT. Abbadessa.

3. Abadia, s. f., abbaye, maison de religieux gouvernée par un abbé.

Et es intratz en l' abadia.

El temps que santz Amantz governet l' abadia.

V. de S. Honorat.

Et il est entré dans l'abbaye.

Au temps que saint Amant gouverna l'abbaye.

Cat. Abadia. Esp. Abadía. Port. It. Abbadia.


ABC, s. m., abécé.

Tres letras de l' abc

Apprendetz, plus no us deman,

A. M. T.; quar atretan

Volon dire com: "Am te."

Cadenet: Amors.

Apprenez trois lettres de l' abécé, je ne vous demande pas davantage, 

A. M. T.; car elles veulent dire autant que: “J' aime toi.”

ANC. FR. Il vos apenra l' abc.

Fabl. et cont. anc. t. IV, p. 436.

CAT. Libre... appellat dictionari... segunt l' ordre del abc.

Sánchez, Colec. de poes. cast. not. t. 1, p. 78.

Esp. Sin aver aprendido el abc...

Las letras de abc.

Aldrede, Del origen, etc., p. 124 et 140.

PORT. Per todas as mais letras do abc a que se pode ajuntar.

D. Nunes do Lião, Ortog. port., p. 160.

IT. Credo che voi sapeste l' abc.

Boccaccio, Decameron VI, 5.

(N. E. https://lo-decameron.blogspot.com/2020/08/jornada-sexta-novela-quinta.html “- Siñó, crec que su creuríe si mirántos creguere que sabéu lo abecé.”)

(N. E. alphabeto divisa) Il s'est dit des trois lettres A, B, C, placées en la marge intermédiaire de deux exemplaires d'une charte ou d' autres pièces écrites sur une même feuille, que l'on séparait en coupant par le milieu ces lettres, de manière que, par le rapprochement des deux exemplaires, elles servissent de contrôle mutuel, devenant, l'une à l'égard de l'autre, la souche et le talon:

Doas cartas partidas per A B C.

Tit. de 1246, Doat, t. XXIX, fol. 304.

Deux chartes partagées par a b c.

Aquestas presens cartas per A B C partidas.

Tit. de 1348, Doat, t. CXXXIX, fol. 233.

Ces présentes chartes partagées par a b c.

Et même on a dit A B C D dans le même sens:

Duas cartas partidas per A B C D.

Tit. de 1239, Doat, t. CXXVII, fol. 36.

Deux chartes partagées par a b c d.

2. Abece, s. m, abécé.

Adoncx Jhesus a dich darre

D' outra en outra tot l' abece.

Trad. d'un évangile apocr. 

Alors Jésus a dit couramment d'outre en outre tout l' abécé.

ANC. FR. Lor novoz sont avant chanoine

Qu'il aient apris l' abécé.

Fabl. et cont. anc. t. 1, p. 305.

CAT. No entender ó no saber el abecé.

Diction. catal.-castel.-lat.

ESP. Las letras del alphabeto ó abecé griego.

Mariana, lib. IV, cap. 20.

PORT. Os Gregos sohião contar pelas letras do seu abece.

Barreto, Ortogr. da lingua port., p. 16.

3. Becedari, s. m., abécédaire.

Seguen las letras del becedari.

Leys d'amors, fol. 151.

Suivant les lettres de l' abécédaire.

CAT. Abecedari. ESP. PORT. Abecedario. IT. Abbecedario.


Abdicar, v. lat. abdicare, abdiquer, abandonner.

Et fo compellit abdicar et leyschar totas las sobredeytas causas.

Priv. conc. par les rois d' Angleterre, p. 29.

Et fut contraint d' abandonner et laisser toutes les susdites choses.

CAT. ESP. PORT. Abdicar. IT. Abdicare.


Abech, s. m., vent du sud-ouest.

Mayans, t. II, p. 249, dit que le mot espagnol lebeche vient de l' arabe.

Tempesta d' aquilon, eyssiroc e l' abech

Los parton de la terra.

V. de S. Honorat.

Tempête d' aquilon, eyssiroc et vent de sud-ouest les séparent de la terre.

ANC. FR. L' ung loue le siroch, l' aultre le bech, l' aultre le guarbin, etc.

Rabelais, liv. IV, chap. 43.

Le vent se tourna en lebeche, qui est entre le midi et le ponant.

Amyot, Tr. de Plutarque, Vie d' Antoine.

ESP. Lebeche. IT. Libeccio.


Abelha, s. f. lat. apicula, abeille.

Lo plus dignes auzels del mon es l' abelha.

Liv. de Sydrac, fol. 117.

Le plus digne oiseau du monde est l' abeille.

CAT. Abella. ESP. Abeja. PORT. Abelha, IT. Ape.

2. Apier, s. m. lat. apiarum, ruche, apier.

Los eissams se van pausar de un apier en autre... Que si l' aysam que salhira de tal apier, aquel de qui es lo siec, per ben que vaya en un autre apier, etc.

Trad. du tr. de l' arpent., 2e part., c. I.

Les essaims vont se poser d'une ruche en une autre... Que si l' essaim qui sortira de telle ruche, celui de qui il est le suit, bien qu'il aille en une

autre ruche, etc.

ANC. FR. Apier.

Il se trouve dans le Dictionnaire de Cotgrave.

ESP. Abejero. IT. Apiario.

(N. E. chap. abellá, com lo de Rampí a Beseit)


Abeston, s. m., du grec *gr (asbestos), abeste, amiante.

Abeston es peyra en color ferrenca... no pot escantir una vetz alumnada.

Eluc. de las propr., fol. 185 et 180.

Abeste est pierre en couleur de fer... une fois allumée, elle ne peut s' éteindre.

ANC. FR. Abestos vient de la cuntrée...

Ceste pierre a de fer culur.

Trad. de Marbode, col. 1663.

ESP. PORT. IT. Asbesto. (amianto)


Abet, s. m. lat. abietem, sapin.

Abet creys en haut, et es drech quays ses tota tortuozitat.

Eluc. de las propr., fol. 198.

Le sapin croît en haut, et est droit presque sans aucune tortuosité.

On lit dans Borel, v° SAP: “Il y a au pays de Foix... un ancien sapin

qu'on nomme l' abet coronal, c'est-à-dire sapin couronné, en mémoire de ce qu' autrefois trois rois dînèrent dessous.”

CAT. Abet. ESP. Abeto. PORT. IT. Abete, Abeto. (chap. sapí.)

2. Abadia, s. f., du lat. abies, forêt de sapins. 

(chap. sapiná; de pi, piná)

E trobei un' amairitz

A l' ombraill d' un' abadia.

B. Zorgi: L'autr'ier.

Et je trouvai une amoureuse à l' ombre d'un lieu planté de sapins.

ANC. FR. An un destour d'une abaie

Qui sembloit bien estre erbaie.

Le Renart contrefait, Robert, t. II, p. 300.

IT. Abetaia.


Abet, s. m., finesse, ruse.

Adoncx que m val lauzenjars ni abetz?

Rambaud de Vaqueiras: Non puesc saber.

Donc que me vaut flatter ni finesse?

Baros, so ditz Lucatz, ab vostres mals abetz.

Guillaume de Tudela.

Barons, ce dit Lucas, avec vos mauvaises ruses.

ANC. FR. Li déables par son abet

Li preudome conchié a.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc. t. II, p. 369.

Car la vielle set trop d' abet.

Roman du Renart, t. III, p. 312.

2. Abeta, S. f., fraude, ruse.

Mas malvestatz, que lor laissa l' abeta,

Lor tolh vezer que es fals ni es fi.

P. Cardinal: Prop a guerra.

Mais la méchanceté, qui leur laisse la fraude, leur ôte de voir ce qui est faux et ce qui est vrai.

3. Abetairitz, s. f., trompeuse.

Qu' eras me soi departitz

D' una fals' abetairitz.

Giraud de Borneil: L'autr'ier.

Que maintenant je me suis séparé d'une fausse trompeuse.

Lo marabeti marritz

Que m det un' abetairitz.

Raimond de Miraval: Chant quan. 

Le mauvais maravedis qu'une trompeuse me donna.

4. Abetar, v., tromper, ruser.

Per so no vuells que m' abet

Lauzengiers ni mal parlaire.

Raimond de Miraval: Cel que de.

Pour cela je ne veux que flatteur ni médisant me trompe.

ANC. FR. Lui ne peut-il mie guiler

Ni engigner ni abeter.

Fabl. et cont. anc. t. II, p. 366.

ANC. ESP. No lo facen per al si non que te abeten.

Poema de Alexandre, cop. 360.


Abhominatio, s. f., lat. abominatio, dégoût, abomination.

Ce mot a signifié premièrement dégoût.

Fastig es abominacio no voluntaria de vianda et de beuragge.

Eluc. de las propr., fol. 91.

Dégoût est abomination involontaire de viande et de boisson.

El mezeis lo demoni, que fai far lo peccat e lo procura, n'a fasti et abhominatio, cant hom lo fay.

V. et Vert., fol. 19.

Le démon lui-même, qui fait faire le péché et le procure, en a dégoût et abomination, quand on le commet.

Balansa falsa es abhominacios a Deu.

Trad. de Bède, fol. 47.

Balance fausse est abomination devant Dieu.

ANC FR. La mente conforte l' estomac, donne appétit de mangier et oste abomination. Liv. de physique, Roquefort, t. 1, p. 8.

CAT. Abominació. ESP. Abominación. PORT. Abominação. 

IT. Abbominazione.

2. Abhomenable, adj. lat. abominabilem, abominable.

Lo peccat es plus greus e plus abhomenable.

V. et Vert., fol. 19.

Le péché est plus grave et plus abominable.

CAT. ESP. Abominable. PORT. Abominavel. IT. Abbominabile.

3. Abominar, v. lat. abominari, abominer, abhorrer.

Ieu airei et abominiei iniquitat.

Trad. de Bède, fol. 15.

Je haïs et abhorrai l' iniquité.

Part. pas. Orazos d' iraissable es abominaz ences.

Trad. de Bède, fol. 38.

La prière de l' irascible est un encens abominé.

ANC. FR. Hideux, horribles, griefs es lays...

Dont Dieux et le ciel s' abhomine.

Eustache Deschamps, ms., fol. 475, col. 3.

Quant aux meurtriers et décepteurs,

Celui qui terre et ciel domine,

Les abomine.

C. Marot, t. IV, p. 234.

CAT. EST. PORT. Abominar. IT. Abbominare.


Abis, s. m., lat. abissus, abîme.

Abis es preondeza d' aygas no estimabla.

Eluc. de las propr., fol. 152.

Abîme est profondeur d' eaux non appréciable.

Fig. enfer.

Si 'l mon pogues desfermar

E far l' en abis deissendre.

B. Zorgi: S' ieu pogues.

Si je pouvais entr'ouvrir le monde et le faire descendre dans l' abîme.

Ins el foc d' abis.

G. Figueiras: Sirventes.

Dans le feu d' enfer.

ANC. CAT. Abis. IT. Abisso.

2. Abisme, s. m., abîme, enfer.

Que nos non caiam en abisme d' iffern...

Tombero de cel en abisme. Liv. de Sydrac, fol. 70 et 113.

Que nous ne tombions dans l' abîme d' enfer... Ils tombèrent du ciel en enfer.

ANC. FR. Dans le fin fond et abysme de la grandeur.

Brantome, Dam. gal., t. II, p. 156.

CAT. Abisme. ESP. PORT. Abismo.

3. Abissar, v., abîmer.

Sobre las V ciutatz de Sodomma e de Gomorra... et abysset las totas.

V. et Vert., fol. 19.

Sur les cinq cités de Sodome et de Gomorre... et les abîma toutes.

Coma si per no fe m' abissi.

Leys d'amors, fol. 4.

Comme si je m' abîme par non foi.

ANC. FR. Et deust trembler la terre toute

Et les montagnes abismer

Au milieu de la haute mer.

C. Marot, t. IV, p. 291.

ANC CAT. Abisar. CAT. MOD. EST. PORT. Abismar. IT. Abissare.


Ablatio, s. f. lat. ablatio, enlèvement, abstraction.

La ablatio e d' aquels la abstractio es alleviada.

En la circuicio de l' os et en la ablatio.

Trad. d' Albucasis, fol. 44; 59.

L' enlèvement et l' abstraction de ceux-là est facilitée.

Dans l' entour et dans l' enlèvement de l' os.

- Figure de mots. Abstraction, ablation.

E vol dire ablatio removemen, cant hom osta e tol de la dictio.

Prendo diversificamen... per ablatio.

Leys d'amors, fol. 69; 68.

Et ablation veut dire soustraction, quand on ôte et enlève du mot.

Prennent diversification... par ablation.

2. Ablatiu, s. m. lat. ablativus, ablatif.

L' ablatius es ditz de tolre o de ostar.

Leys d'amors, fol, 57.

L' ablatif est dit d' enlever ou d' ôter.

Li cas sun seis... ablatius.... e 'l datiu et vocatiu et l' ablatiu.

Gramm. provenç.

Les cas sont six, l' ablatif... et le datif et vocatif et l' ablatif.

CAT. Ablatiu. ESP. TORT. IT. Ablativo.

3. Ablatar, v., enlever.

Part. pas. E aquesta sancta vida

Que sant Honorat fey...

Perduda et ablatada

Tro que Deus, per sa merce,

La nos a revelada.

V. de S. Honorat.

Et cette sainte vie que saint Honorat fit... perdue et enlevée jusqu'à ce que Dieu, par sa merci, nous l' a révélée.

4. Collation, s. f., lat. collationem, collation, confrontation.

Collation ab lo registre. Fors de Bearn, p. 1082.

Collation avec le registre.

Memoria simplament regarda las causas preteridas ses collatio.

Eluc. de las propr., fol. 18.

La mémoire regarde simplement les choses passées sans confrontation.

Collation, cession, transport.

La collatio dels beneficis et dels officis del dich monestier.

Tit. de 1319, Doat, t. CXXXII, fol. 337.

La collation des bénéfices et des offices dudit monastère.

- Collation, léger repas du soir.

Una livra de dragea perlada per far collacion... per venir apres dinar a

la collacion.

Tit. de 1428, Hist. de Nîmes, t. III, p. 225 et 226.

Une livre de dragée perlée pour faire collation... pour venir après dîner à la collation.

Quan sera dias de dejunh, sequentre vespras un pauc, venho tuh a collatio.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 22.

Quand sera jour de jeûne, un peu après vêpres, tous viennent à la collation.

CAT. Collació. ESP. Colación. PORT. Collação. IT. Colazione.

5. Collationar, v., collationner, confronter.

Part. pas. Ab la copia collationada ab lo original.

Fors de Bearn, p. 1097.

Avec la copie collationnée avec l' original.

ESP. Colacionar. IT. Collazionare.

6. Delat, adj., lat. dilatus, divulgué, dénoncé.

Substantif. Un delat.. tenon encarcerat.

Statuts de Provence, Bomy, p. 199.

Un dénoncé... ils tiennent emprisonné.

CAT. Delat. (ESP. denunciado, delatado.)

7. Dilation, s. f, lat. dilationem, dilation, délai, renvoi.

E 'l plays que pogues durar tres dilatios ses plus.

Tit. de 1238, Doat, t. CXLIX, fol. 2.

Et le procès qui pût souffrir trois renvois sans plus.

Alcuna de las parts demande dilacions.

Statuts de Montpellier de 1258.

Qu' aucune des parties demande délais.

ANC. FR. Sans prendre dilation.

Roman français de Fierabras.

CAT. Dilació. ESP. Dilación. PORT. Dilação. IT. Dilazione.

8. Dilatori, adj., lat. dilatorius, dilatoire.

Exception declinatoria non ha loc ni dilatoria.

Fors de Bearn, p. 1802.

N'a lieu exception déclinatoire ni dilatoire.

9. Elacio, s. f., lat. elatio, élévation, hauteur.

Elacios dejeta los alts et ergoils los humilia.

Trad. de Bède, fol. 67.

Hauteur renverse les élevés et orgueil les humilie.

ANC. FR. L' orgueil de tous, l' élacion.

Eustache Deschamps, p. 242.

IT. Elazione.

10. Oblatio, s. f., lat. oblatio, oblation, offre, offrande.

E venho proferre l' efan a l' autar ab la oblatio.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 30.

Et viennent présenter l' enfant à l' autel avec l' oblation.

Sel que fai sas oblatios.

Brev. d'amor, fol. 71.

Celui qui fait ses offrandes.

De la oblatio del pretz.

Tit. du XIIIe siècle, Doat, t. CXVIII, fol. 42.

De l' offre du prix.

CAT. Oblació. ESP. Oblación. PORT. Oblação. IT. Oblazione.

11. Oblador, s. m., lat. oblator, offrant, qui fait des offrandes.

E ab vos seran li oblador.

T. de G. Gasmars et d' Ebles de Signe: N Eble.

Et les offrants seront avec vous.

IT. Oblatore.

12. Prelacio, s. f., lat. praelatio, élévation, supériorité.

Presidencia aytal et prelacio ha entr' els angels, que los maiors han emperi sobr' els menors.

Que no devo, en lors prelacios ni regiment, desirar favor mundanal.

Eluc. de las propr., fol. 10.

Il y a une telle préséance et supériorité entre les anges, que les plus grands ont empire sur les moindres.

Qui ne doivent, en leurs supériorités et gouvernements, désirer faveur mondaine.

- Prélature.

Evescatz o autras prelatios.

V. et Vert., fol. 16.

Évêchés ou autres prélatures.

13. Prelatura, s. f., lat. praelatura, prélature.

E totz clercs ses prelatura.

Brev. D'amor, fol. 141.

Et tous les clercs sans prélature.

ESP. PORT. IT. Prelatura.

14. Prelat, s. m., lat. praelatus, prélat, supérieur.

Morts, que desfai los comtes e 'ls prelatz.

H. Brunet: Cuendas razos.

La mort, qui défait les comtes et les prélats.

Que fossa lur prelatz. V. de S. Honorat.

Qu'il fût leur supérieur.

Ja non dirai dels prelatz

Qu'ilh devon governar nos.

Giraud Riquier: Cristias.

Je ne dirai jamais des prélats qu'ils doivent nous gouverner.

CAT. Prelat. ESP. PORT. Prelado. IT. Prelato.

15. Prolation, s. f., lat. prolationem, prolation, publication.

Procedir a la prolation de sentencia definitiva.

Fors de Bearn, p. 1075.

Procéder à la publication de la sentence définitive.

16. Relation, s. f., lat. relationem, relation, rapport.

Per auzir la relation del apponchament fach a Carcassona al dich conselh.

Tit. de 1429, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 231.

Pour ouïr la relation du traité fait à Carcassonne audit conseil.

Fo facha relatio a Roma de Grecia, que, etc.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 62.

Fut fait à Rome rapport de la Grèce, que, etc.

CAT. Relació. ESP. Relación, PORT. Relação. IT. Relazione.

17. Relatiu, adj., lat. relativus, relatif.

- Substantiv., terme de grammaire.

Can relatius et antecedens se dezacordan.

Leys d'amors, fol. 142.

Quand le relatif et l' antécédent se désaccordent.

CAT. Relatiu. ESP. PORT. IT. Relativo.

18. Relativamen, adv., relativement.

On pauza hom soen relativamen.

Leys d'amors, fol. 77.

On pose souvent on relativement.

ESP. PORT. IT. Relativamente.

19. Superlatio, s. f., lat. superlatio, exagération, hyperbole.

Superlatio est oratio superans veritatem, alicujus augendi minuendive causa.

Auctor Rhet. ad Heren., lib. IV, 45.

Fay se superlatios per aquela meteyssha maniera que yperbole.

Leys d'amors, fol. 134.

L' exagération se fait de la même manière que l' hyperbole.

IT. Superlazione.

20. Superlatiu, adj., lat. superlativus, superlatif, exagéré.

Superlativas, sobrefort, sobreforment.

Leys d'amors, fol. 100.

(Expressions) superlatives, très fort, très fortement.

Substantiv. Vol dire superlatius sobremontant, quar sobremonta per creyssemen o per mermamen.

Leys d'amors, fol. 49.

Le superlatif veut dire surpassant, car il surpasse par accroissement ou par diminution.

Per sobre habundancia en superlatiu.

Eluc. de las propr., fol. 6,

Par surabondance en superlatif.

ANC. FR. Et de tous combatans estez superlatis,

Poëme d' Hugues Capet, fol. 22.

CAT. Superlatiu. ESP. PORT. IT. Superlativo.

21. Translatio, s. f., lat. translatio, translation, transport.

La translatio de S. Sever. Calendrier provençal.

La translation de S. Sever.

- Traduction, version.

Eusebi de Cesaria, que sec la antiqua translatio.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 3.

Eusèbe de Césarée, qui suivit l' ancienne version.

- Figure de grammaire.

E fay se translatios... quant per alcuna semblansa, hom pausa alcunas dictios impropriamen.

Leys d'amors, fol. 128.

Et se fait translation quand, par quelque ressemblance, on pose quelques mots improprement.

CAT. Translació. ESP. Translación (traslación, traducción, transcripción). 

PORT. Translação. IT. Traslazione.

22. Translatar, V., translater, transcrire, traduire.

Fetz tan que translatet aquest libre. Liv de Sydrac, fol. 1.

Il fit tant qu'il translata ce livre.

Lo qual libre Jeronime translatet de grec en lati.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 45.

Lequel livre Jérôme traduisit de grec en latin.

Part. pas. De qual libre escrig per la sua man fon aissi tot translatat.

Avant-propos des pièces de Giraud Riquier.

Duquel livre écrit de sa main il fut ici tout transcrit.

ANC. FR. Translatée est la glorie Deu Israel.

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 6.

ESP. Trasladar (traducir, transcribir). IT. Traslatare.

23. Traslat, s. m., copie.

Pause son sagel el traslat d' aquella escriptura retenguda.

Statuts de Montpellier de 1258.

Qu'il appose son sceau à la copie de cette écriture retenue.

X letras papals et II traslats.

Cartulaire de Montpellier, fol. 204.

Dix lettres papales et deux copies.


Abolitio, s. f., lat. abolitio, pardon, abolition.

Abolitio general a tots aquels que auran mercadeia vendut sens licentia.

Tit. de 1424, Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 424.

Pardon général à tous ceux qui auront vendu marchandise sans permission.

CAT. Abolició. ESP. Abolición, PORT. Abolição. IT. Abolizione.

2. Abolir, v., lat. abolere, abolir, détruire.

Part. pas. Cartas publicas sanas, integras et no cancelladas ni abolidas.

Tit. de 1266, Doat, t. LXXIX, fol. 48.

Chartes publiques, saines, entières et non cancellées ni abolies.

CAT. ESP. PORT. Abolir. IT. Abolire.


Abhortir, abordir, v., lat. abortire, avorter.

Es tan nociu a femnas prens que las fa abhortir.

Eluc. de las propr., fol. 132.

Est si nuisible aux femmes enceintes, qu'il les fait avorter.

Part. pas. Perqu' els effans son abordit.

Deudes de Prades: No m puesc mudar.

C'est pourquoi les enfants sont avortés.

ANC. FR. Ne bailleront aucune medecine... qui puissent faire abortir.

Ord. des rois de France (1353) t. II., p. 533.

Mes vers aussi ne sont point abortifs.

J. Taboureau, p. 249.

CAT. ESP. PORT. Abortar. IT. Abortire.

2. Abhortiment (abortiment), s. m., avortement.

Tropas femnas per petita occasio hauran abortiment.

Eluc. de las propr., fol. 27.

Beaucoup de femmes par petite occasion auront avortement.

CAT. Abortament. ESP. PORT. IT. Aborto.


Abracar, v., accourcir, abréger.

Mermar ni abracar.

Leys d'amors, fol. II.

Diminuer et accourcir.


Abriaga, s. f., ivraie.

Aissi coma l' abriaga entre lo fromen pareis.

Liv. de Sydrac, fol. 23.

abriaga, ivraie


Ainsi comme l' ivraie paraît parmi le froment.


Abric, s. m., lat. apricus, abri, protection.

Amon lo sojorn e l' abric.

Marcabrus: Emperaire.

Ils aiment le repos et l' abri.

Fig. E i trobaran cosselh e bon abric.

Aimeri de Peguilain: En aquelh.

Et y trouveront conseil et bonne protection.

Quar per folhor t'es abric,

Tal que per sen no t valria.

Hugues de S.-Cyr: Messonget.

Car par folie t' est abri, tel qui par sens ne te vaudrait.

Adv. comp. A l' abric, lonc la pastura.

Marcabrus: L'autr'ier.

A l' abri, le long du pâturage.

CAT. Abrig. ESP. PORT. Abrigo.

2. Abriar, Abricar, v., abriter, protéger.

Mantelh qui aital n' abria;

Raimond de Miraval: D' amor son.

Manteau qui en abrite tel.

Quar manhs mi dizon qu' aissi m pert,

Quar m' abric sai on sol non fer.

P. Fabre d' Uzès: Quan pes qui.

Car plusieurs me disent que je me perds ainsi, parce que je m' abrite ici où le soleil ne frappe pas.

Fig. Vas celeys on jois abricha.

Giraud de Borneil: Er auziretz.

Vers celle où joie abrite.

Qu'en luec bos pretz no s' abria

Leu, si non ve per amia.

Raimond de Miraval: D' amor son.

Que bon mérite ne s' abrite pas facilement en un lieu, s' il n'y vient par amie.

CAT. ESP. PORT. Abrigar.

Abril, s. m., lat. aprilis, nom d'un mois, avril.

En abril, ans qu' intre mais.

Arnaud de Marueil: Bel m'es quan.

En avril, avant que mai arrive.

CAT. ESP. PORT. Abril. IT. Aprile.


Abrossir, Abruzir, v., attrister, inquiéter, absorber.

Part. pas. Qu' oras qu'ieu fos grieus ni pezans

Ni abruzitz ni nualhos,

Eras sui bautz e delechos.

G. Adhemar: S'ieu conogues.

Bien que je fusse triste et lourd et absorbé et paresseux, maintenant je suis hardi et gai.

Estat ai molta setmana

abrossitz en gran languor.

Deudes de Prades: Belha m'es.

J'ai été mainte semaine absorbé en grande langueur.

Per la bona cuia m' esgau

E per l' avol sui abruzitz;

D' aital cuiar douz et amar

Es totz lo segles replenitz.

Marcabrus: Doas cuidas.

Par la bonne pensée je me réjouis, et par la mauvaise je suis attristé; tout le siècle est rempli de tel penser doux et amer.

2. Abruzia, s. f., tristesse, accablement.

Senes grant abruzia.

Gui d' Uisel: Pois tan es.

Sans grande tristesse.


Absinti, s. m., lat. absinthium, absinthe.

Absinti es herba cauda, seca et sobreamara.

Eluc. de las propr., fol. 200.

L' absinthe est une herbe chaude, sèche et très amère.

2. Absens, s. m., absinthe.

Les divers manuscrits dont l'exemple suivant est tiré offrent absens, ascens, eyssens.

Que fel mesclat ab absens

M' es endevengutz pimens.

Bertrand de Born: S' abrils.

Vu que fiel mêlé avec absinthe m' est devenu piment.

3. Eyssens, s. m., absinthe.

Que fel mesclat ab eyssens

M'es endevengutz pimens.

Bertrand De Born: S' abrils.

Vu que fiel mêlé avec absinthe m'est devenu piment.

Ce mot a été employé, en français, comme masculin et comme féminin; il n'a conservé que ce dernier genre. Malherbe l' avait employé figurément au pluriel et au féminin.

ANC FR. Quand tu la vois si dignement

Adoucir toutes nos absinthes.

Malherbe, Odes, liv. III.

ANC. ESP. Oviemos del absincio largamente á beber.

Duelo de la virgen María, cop. 45.

ESP. MOD. Axenjo (ajenjo). IT. Assenzio.


Aburar, v., effrayer, ahurir.

Part. pas.

A Karle quier merce dolens et aburatz.

Adonc viratz baros plurar totz aburatz.

Roman de Fierabras, v. 4891 et 2217.

Plaintif et effrayé, il demande merci à Charles.

Alors vous verriez barons pleurer tous ahuris.

ESP. Aburrir.


//

Tresor dóu Felibrige:

a - abalourdi

aboulicioun - abourieu

abourlhous - acate

abalourdimen - abelimen

abime - abouli

ETC...