Mostrando las entradas para la consulta esbadocada ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta esbadocada ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 28 de diciembre de 2020

Los sans inosséns, llibre quinto.

Llibre quinto.

Lo acsidén.


Al arribá lo pas dels coloms, lo siñoret Iván se instalabe al cortijo durán dos semanes, pera nestes feches, Paco, lo Baixet, ya teníe preparats los coloms y los arreos y habíe engrassat lo balansí, de modo que tan pronte com se personabe lo siñoret, corríen en lo Land Rover de un puesto a un atre, de carril en carril, reconeixén les carrasques y les bellotes, pero tal com passáen los añs a Paco, lo Baixet, se li anabe fén mes difíssil pujá a les carrasques y lo siñoret Iván, al vórel abrassat torpemen a les soques, sen enríe, la edat no perdone, Paco, lo cul escomense a pesát, es ley de vida, pero Paco, lo Baixet, per amor propi, per no doná lo seu bras a torse, pujáe al alcornoque o a la carrasca, ajudánse de una maroma, encara que se pelare les mans y lligáe lo reclam a la part mes vissible del abre, a sé possible a la copa, y desde dal, enfocabe altivamen cap al siñoret Iván los grans forats del seu nas chato, com si mirare en ells, encara valgo, siñoret, ¿no li pareix? cridabe eufóric, y, a caball de un simal, ben assentat, estiráe del cordell amarrat al balansí pera que lo colom, al falláli les cames y pedre lo equilibri, aletejare, mentres lo siñoret Iván, amagat al esperadó, escudriñabe atentamen lo sel, los desplassaméns dels bandos y li advertíe, dos dotsenes de surites, templa, Paco, o be una junta de turcassos, quédat cotet, Paco, o be, les bravíes están en dansa, ojo, Paco, y Paco, lo Baixet, pos a templá, o a pará, o a ficá lo ull a les bravíes, pero lo siñoret Iván rara vegada se quedabe conforme, mes suavet, maricón, ¿no veus que en eixos estiróns me les espantes? y Paco, lo Baixet, pos mes suavet, en mes tiento, hasta que, de pronte, mija dotsena de coloms se separaben del bando y lo siñoret Iván preparáe la escopeta y dolsificáe la veu, ojo, ya doblen, y, en estos casos, los estironets de Paco, lo Baixet, se féen secs, rítmics, per a que lo colom se moguere sense desplegá del tot les ales y, conforme se aproximaben planeján los atres coloms, lo siñoret Iván se armabe, agarráe los puns y ¡pim-pam!, ¡dos, la parella! se alegráe Paco entre les rames, y lo siñoret Iván, calla la boca, tú, ¡pam-pim! ¡atres dos! chillabe Paco a dal sense pugué aguantás, y lo siñoret Iván, tanca lo pic, tú, y ¡pom-pum! ¡una que sen va a criá! se lamentabe Paco, y lo siñoret Iván, ¿no pots dixá quieta la llengua, tros de maricón? pero, entre pim-pam y pam-pim, a Paco, lo Baixet, se li adormíen les cames enganchades damún del simal y al baixá del abre, u habíe de fé a pols perque moltes vegades no sentíe los peus y, si los sentíe, notáe com formigues y cusigañes, com si foren de gaseosa, absolutamen irresponsables, pero lo siñoret Iván no reparabe en alló y lo apremiabe pera buscá una nova atalaya, pos li agradáe cambiá de puesto cuatre o sing vegades per día, de forma que, al acabá la jornada, a Paco, lo Baixet, li féen mal los muscles, y li coíen les mans pelades, y notáe agulles a les garres y teníe tot lo cos baldat, de les agujetes, a vore, que sentíe los membres com a descojuntats fora del puesto, pero, en son demá, tórnay, que lo siñoret Iván ere insassiable en los coloms, una cosa fora de serie, que li apetíe este tipo de cassera tan o mes que la de perdius en batuda, o la de
gangas a la espera, al aiguamoll, o la de turcassos a la Guita y lo cascabell, que no se fartáe lo home y, de matinet, entre dos llums, ya estabe en dansa, ¿estás cansat, Paco? sonreíe malissiosamen y afegíe, la edat no perdone, Paco, quí te u habíe de di a tú, en lo que tú has sigut, y a Paco, lo Baixet, li picabe lo orgull y pujabe als abres casi mes rápit que la vespra, encara en perill de desnucás, y amarrabe lo reclam a la copa de la carrasca o lo alcornoque, al pun mes alt, pero si los bandos se mostraben resselosos o desconfiats, pos aball, a un atra querensia, y de este modo, de abre en abre, Paco, lo Baixet, anabe agotán les seues energíes, pero dabán del siñoret Iván, que escomensabe a resselás de ell, ñabíe que fingí forsa y escaláe de pressa y cuan ya estabe casi a dal, lo siñoret Iván, ahí no, Paco, collóns, esta carrasca es mol menuda, ¿es que no u veus?, busca la atalaya com sempre has fet, no me sigues dropo, y Paco, lo Baixet, baixáe, buscabe la atalaya y un atra vegada cap a dal, hasta la copa, lo reclam a la ma, pero un matí, ara sí que la ham futut, siñoret Iván, me hay olvidat los capirots a casa, y lo siñoret Iván, que estáe aquell día llaminé, que lo sel negrejabe de coloms damún del carrascal de les Planes, va di imperiosamen, pos sega al reclam y no pergam mes tems, y Paco, lo Baixet, ¿lo sego, siñoret Iván, o li fach un capirot en lo mocadó? y lo siñoret Iván, ¿no me has sentit? y Paco, lo Baixet, sense fes de rogá, se va apretá al simal, va desplegá la navalla y en un dos per tres li va buidá los ulls al reclam y lo colom, veénse de repén sego, fée uns moviméns torpes y destronats, pero eficasos, pos doblaben mes muixóns que de costum y lo siñoret Iván no se parabe en barres, Paco, has de segá a tots los coloms, ¿sens? en los dichosos capirots entre la llum y los animals no cumplixen, y aixina un día y un atre hasta que una tarde, después de semana y mija de eixí al monte, segóns baixáe Paco, lo Baixet, de una carrasca monumental, li va fallá la cama adormida y va caure, espatarrat, com un sac ple de códuls, dos metros dabán del siñoret Iván, y lo siñoret Iván, alarmat, va fotre un bot y va cridá, ¡sirás maricón, casi me aplanes! pero Paco, se retorsíe an terra, y lo siñoret Iván se va arrimá an ell y li va aguantá lo cap, ¿te has fet mal, Paco? pero Paco, lo Baixet, ni podíe contestá, que lo cop al pit lo habíe dixat sense esma, y sol se siñalabe la cama dreta en insisténsia, ¡Ah, bueno, si no es mes que aixó...!, díe lo siñoret Iván, y tratabe de ajudá a Paco, lo Baixet, a ficás de peu, pero Paco, lo Baixet, cuan, al final va pugué articulá alguna paraula, va di, apoyat al trong de la carrasca, la cama esta no me aguante, siñoret Iván está com atontada, y lo siñoret Iván, ¿que no te aguante? ¡veus!, no me sigues ploramiques, Paco, si la dixes arrefredá sirá pijó, pero Paco, lo Baixet, va intentá fé una passa y va caure, no puc, siñoret, está trencada, yo mateix hay sentit cóm se tronsáe l´os, y lo siñoret Iván, tamé es mariconada, collóns y ¿quí me amarrará lo reclam ara en la junta de turcassos que ñan a les Planes? y Paco, lo Baixet, desde enterra, sentínse íntimamen culpable, va sugerí pera aplacál, igual lo Quirce, lo meu mosso, ell es habilidós, siñoret Iván, una mica tarugo pero pot servíli, y fée momos pel doló de la cama y lo siñoret Iván va doná unes passes en lo cap cacho, dudán, pero finalmen, se va arrimá una mica al cortijo, va fé bocina en les mans y va bramá una, dos, tres vegades, cada vegada mes fort, mes impassién, mes repodrit, y, com no acudíe dingú a les veus, se li va soltá la llengua y se va ficá a jurá y al remat, se va girá cap a Paco, lo Baixet, ¿segú que no te pots valdre, Paco? y Paco, lo Baixet, apoyat al trong de la carrasca, mal u vech, siñoret Iván, y, de repén, va assomá lo mosso gran de Facundo per la tanca de la corralada y lo siñoret Iván va traure de la burchaca un mocadó blang y lo va ventejá repetidamen y lo mosso de Facundo va contestá movén los brassos com aspes de molí y al cap de un cuart de hora, ya estabe bufán aon ells, que cuan lo siñoret Iván cridabe, ñabíe que donás pressa, ya se sabíe, sobre tot si anáe en la escopeta, y lo siñoret Iván li va ficá les mans als muscles y li va apretá pera que veiguere la importánsia de la seua misió y li va di, que ne vinguen dos, ¿sens?, los que siguen, pera ajudá a Paco que se ha fet mal, y lo Quirce pera acompañám a mí ¿u has entés? y segóns parlabe, lo mosso, de ulls vius y pell renegrida, assentíe y lo siñoret Iván va indicá en la barbilla a Paco, lo Baixet, y va di a modo de aclarassió, lo maricón dell se ha futut una costellada, ya veus qué oportú, y, al rato, ne van acudí dos del cortijo y se van emportá a Paco estés a una camilla y lo siñoret Iván se va embutí pel carrascal en lo Quirce, tratán de conectá en ell, pero lo Quirce, chitón, sí, no, pot sé, a lo milló, furo, reconsentrat, hermétic, que mes pareixíe mut pero, a cambi, lo tío teníe maña en lo reclam, que ere un virtuós, que sol calíe díli, fort, suavet, templa, sec, pera que acatare rigurosamen la orden, y los seus moviméns eren tan pressisos, que les turcassos doblaben sense desconfiansa damún del reclam y lo siñoret Iván, ¡pim-pam!, ¡pam-pim!, disparáe sense pará, que no donabe abast, pero errabe una y un atra vegada y, a cada errada, soltáe sapos y serps per la boca, pero lo que mes li enrabiabe ere que, en justissia, no podíe fótreli les culpes a dingú y, ademés de aixó, li fastidiabe que lo Quirce fore testigo de les seues errades y li díe, lo cas de ton pare me ha ficat ñirviós, sagal, en tota la vida no hay fallat tan com avui y lo Quirce, camuflat entre les fulles, contestáe indiferén, pot sé, y lo siñoret Iván se desfée, no es que puga o dixa de pugué, collóns, es una verdat com un templo, lo que te estic dién va a missa, y ¡pim-pam! ¡pam-pim! ¡pom-pum!, ¡un atre maricón a criá! bramáe lo siñoret Iván, y lo Quirce, a dal, en silénsio, cotet y parat, com si no anare en ell y, en cuan van torná al cortijo, lo siñoret Iván va passá per casa de Paco, ¿cóm anem, Paco? ¿cóm te trobes? y Paco, lo Baixet, tirán, siñoret Iván, teníe la cama estesa damún de un taburet y lo turmell gros, unflat, com un bot, es una ferida roína, ¿no va sentí esbadocás l´os? pero lo siñoret Iván anáe a lo seu, en tota la vida no hay errat mes coloms que este matí, Paco, ¡quínes coses!, pareixía un prinsipián, ¿qué haurá pensat lo teu sagal? y Paco, lo Baixet, a vore, los ñirvis, natural, y lo siñoret Iván, natural, natural, no buscos excuses, ¿de verdat te pareix natural, Paco, en les hores de vol que yo ting, errá una surita atravessada, de aquí al geranio? ¿eh? dis, Paco, ¿es que me has vist errá alguna vegada un colom atravessat de aquí al geranio?, y lo Quirce detrás dell, encantat, aburrit, lo ram de coloms a una ma y la escopeta enfundada al atra, sompo, silensiós, y, en éstes, va apareixe a la porta de la casa, daball del emparrat, lo Azarías, descals, los peus bruts, los pantalóns caiguts, sonrién en les genives, remugán com un cachorro, y Paco, una mica alterat, lo va señalá en un dit formulariamen, aquí, lo meu cuñat, va di, y lo siñoret Iván va analisá atentamen al Azarías, sí que tens una familia apañada, va comentá, pero lo Azarías, com atragut per una forsa magnética, se anabe arrimán a la percha y mirabe golut cap als coloms morts y de pronte, los va tocá, y los examinabe un per un, los furgabe les potes y lo pic, pera comprobá si eren jóvens, o vells, mascles o femelles, y, al cap de un rato, va eixecá los seus ulls adormilats y los va encará en los del siñoret Iván, ¿vol que los hi desploma? va preguntá expectán, y lo siñoret Iván, ¿es que saps desplomá coloms? y va di Paco, lo Baixet, home, no ne ha de sabé, si en tota la vida no ha fet datra cosa, y, sense mes explicassións, lo siñoret Iván, va pendre la percha de mans del Quirce y lay va doná al Azarías, tin, va di, y, cuan los tingues, los hi portes a doña Purita, de la meua part, ¿ten enrecordarás?, en cuan a tú, Paco, dónat pressa, mon anem a Cordovilla, aon lo meche, no me agrade eixa cama y lo 22 tenim batuda, y entre lo siñoret Iván, lo Quirce y la Régula, van acomodá a Paco, lo Baixet, al Land Rover y, una vegada a Cordovilla, don Manuel, lo dotó, li va paupá lo turmell, va intentá móurel, li va fé dos radiografíes y, al acabá, va enarcá les selles, ni nessessito vóreles, lo peroné, va di, y lo siñoret Iván, ¿qué?, está tronsat, pero lo siñoret Iván, se resistíe a admití les paraules del meche, no me fótegues, Manolo, lo 22 tenim batuda a la finca, yo no puc pressindí de ell, y don Manuel, que teníe los ulls mol negres, mol juns y mol penetráns, com los de un inquisidó, y lo clatell recte, com si lay hagueren allisat en una plana, va alsá los muscles, yo te dic lo que ña, Iván, después tú fas lo que te dono la gana, tú eres lo amo de la burra y lo siñoret Iván va torse la boca, contrariat, no es aixó, Manolo, y lo dotó, de momén no puc fé datra cosa que ficáli una férula, aixó está mol inflamat y escayolán no adelantaríem res, dins de una semana lo tornes a portá aquí, y Paco, lo Baixet, callabe y mirabe ladinamen a un y al atre, estes fractures de maléolo no son graves, pero donen guerra, u séntigo, Vanet, pero tindrás que agensiát un atre secretari, y lo siñoret Iván, después de uns instáns de encantamén, menuda mariconada, escolta, y lo cas es que encara estic de sort, va caure aixina de prop de mí, indicabe la vora de la alfombra, lo maricón no me ha desnucat de milagre, y, al cap de uns minuts de conversa, van torná al cortijo y, passada una semana, lo siñoret Iván va pasá a replegá a Paco, lo Baixet, en lo Land Rover y van torná a Cordovilla, y antes de que lo dotó li traguere la férula, lo siñoret Iván li va di, ¿no podríes ingeniáteles, Manolo, pera que lo 22 puguere váldres?, pero lo dotó movíe enérgicamen lo seu clatell aplanat, negán, pero si lo 22 es después demá com qui diu, Iván, y este home té que está coranta sing díes en lo alchés, aixó sí, pots compráli un parell de gayates o muletes pera que dins de una semana escomenso a moures per dins de casa, y una vegada acabat lo engessá, Paco, lo Baixet, y lo siñoret Iván van empendre la tornada cap al cortijo y anaben en silénsio, distansiats, com si algún llas fundamental acabare de trencás entre ells, y de cuan en cuan, Paco, lo Baixet, suspirabe, sentínse responsable de aquella quebra y intentabe diluí la tensió, créguem, que mes u séntigo yo, siñoret Iván, pero lo siñoret Iván, los ulls fixos mes allá del vidre del parabrises, conduíe en les selles caches, sense di paraula, y Paco, lo Baixet, sonreíe, y fée un esfors pera moure la cama, ya pese este chisme, ya, afegíe, pero lo siñoret Iván seguíe inmóvil, pensatiu, sorteján los grasóns y baches, hasta que a la cuarta tentativa de Paco, lo Baixet, se va dispará, mira, Paco, los meches poden di missa, pero lo que tú tens que fé, es no dixát, esforsát, caminá, ma yaya, que gloria tingue, se va dixá, y tú u saps, coixa pera sempre, en estos casos, en gayates o sense gayates, ña que móures, eixí al campo, encara que faigue mal, si te dixes ya estás sentensiat, te u dic yo, y, al franquejá la tanca del cortijo, se van topá al pati en lo Azarías, la gralleta al muscle, y lo Azarías, al escoltá lo motor, se va girá cap an ells y se va arrimá a la ventanilla o finestreta de dabán del Land Rover y sen enríe mostrán les genives, babeján, no va volé anássen en les milanes, ¿verdat, Quirce? díe, acarissián a la gralleta, pero lo Quirce callabe, mirán al siñoret Iván en les seues nines fosques, redones, com les de una pitorra, y lo siñoret lván se va apeá del coche fascinat per lo muixó negre posat damún del muscle del Azarías, ¿es que tamé saps amaestrá muixóns? va preguntá, y va estendre lo bras en lo propósit de agarrá la gralleta, pero la muixona va soltá un «quiá» de temó y va volá hasta lo alero de la capella y lo Azarías sen enríe, movén cap als costats les barres, se acobarde, va di, y lo siñoret Iván, normal, soc extrañ, no me coneix, y eixecabe los ulls cap al muixó, y ¿ya no baixe de ahí? va inqurí, y lo Azarías, que no baixe, atento, y la seua gola va modulá un «quiá» avellutat, untuós, y la gralla va pendulejá uns instáns, inquieta, damún de les seues potes, va ataullá la corralada y, finalmen, se va llansá al buit, les ales ubertes, planeján, describín dos sírculs al voltán del automóvil, se va posá damún del muscle del Azarías, y se va ficá a escarbá al seu clatell, embutín lo pic entre lo seu pel canós, com si lo despollare, y lo siñoret Iván, assombrat, aixó es collonut, vole y no cole, y Paco, lo Baixet se va arrimá renqueján cap al grupo y va di, dirigínse al siñoret Iván, a vore, la ha criat ell y está enseñada, vosté vorá, y lo siñoret Iván, cada vegada mes interessat y ¿qué fa este bicho durán lo día? y Paco, lo Baixet, miro, lo que tots, trau suro dels alcornoques, busque vidres o cristals, se afile lo bec a la pedra del abeuradó, fa una michdiada al oró, lo animalet passe lo tems com pot, y, conforme parlabe Paco, lo siñoret Iván observabe al Azarías, y, al cap de un rato, va mirá a Paco, lo Baixet, y li va di a mija veu, dixán rellissá les paraules per lo muscle, com si parlare en ell mateix, dic, Paco, que en estes mañes que se gaste, ¿no siríe ton cuñat un bon secretari? pero Paco, lo Baixet, va negá en lo cap, va descansá lo cos damún del peu esquerro pera siñalás la pulsera en la ma dreta y va di en lo colom podríe sé, pera la perdiu es curtet, y, a partí de eixe día, lo siñoret Iván visitabe cada matí a Paco, lo Baixet y lo insitabe, Paco, moute, collóns, no te dixos, que mes pareixes un paralític, no olvidos lo que te vach di, pero Paco, lo Baixet, lo mirabe en los seus melancólics ulls de perdigué dolentet, qué fássil se diu, siñoret Iván, y lo siñoret Iván, mira que lo 22 está damún, y Paco, lo Baixet, y ¿qué li ham de fé?, mes u séntigo yo, siñoret Iván, y lo siñoret Iván, mes u séntigo yo, mes u séntigo yo, mentira podrida, lo home es voluntat, Paco, collóns, que no vols enténdreu y, aon no ña voluntat, no ña home, Paco, desengáñat, que has de esforsát encara que te faigue mal, si no no farás may vida de tú, te quedarás inútil pera sempre, ¿sens?, y lo instabe, lo apremiabe, lo urgíe lo siñoret Iván, hasta que Paco, lo Baixet, farfullabe entre plos, en cuan apoyo lo peu es com si mel serraren en un serrucho, no veigue quín doló, siñoret Iván, y lo siñoret Iván, aprensións, Paco, aprensións, ¿es que no pots ajudát en les muletes? y Paco, lo Baixet, ya veu, a pas lento y per lo pla, pero va vindre lo día 22 y lo siñoret Iván, erre que erre, se va presentá al alba a la porta de Paco, lo Baixet, en lo Land Rover marrón, venga, amún, Paco, ya caminarem en cuidado, tú no te preocupos, y Paco, lo Baixet, que se va arrimá an ell en serta retissénsia, en cuan va aulorá lo sebo de les botes y lo timó y lo espígol dels baixos dels pantalóns del siñoret, se va olvidá de la seua cama y va montá al coche mentres la Régula ploriquejabe, a vore si aixó mos donará que parlá, siñoret Iván, y lo siñoret Iván, tranquila, Régula, tel tornaré sansé, y a la Casa Gran, exultaben los siñorets de Madrid en los preparatius, y lo siñó Ministre, y lo siñó Conde o Comte, y la siñoreta Miriam, que tamé li agradabe lo tiro en batuda, y tots, fumaben y eixecaben la veu mentres amorsaben café en migues y, conforme va entrá Paco al minjadó va pujá la euforia, que Paco, lo Baixet, pareixíe polarisá lo interés de la batuda, y cada un per lo seu costat, ¡home, Paco! ¿cóm va sé pera caure, Paco, collóns? claro que pijó haguere sigut trencát los nassos, y lo Embaixadó tratabe de exposá a mija veu al siñó Ministre les virtuts cinegétiques de Paco, lo Baixet, y Paco procurabe atendre a uns y als atres y subrayabe adelantán les muletes, com ficanles per testigos, disculpon que no me descubrixca, y ells, faltaríe mes, Paco, y la siñoreta Miriam, sonrién en aquella sonrissa uberta y lluén, ¿tindrem bon día, Paco? y dabán de la inminensia del vatissini, se va obrí un silénsio entre los invitats y Paco, lo Baixet, va sentensiá, diriginse a tots, lo matí está ras si les coses no se torsen yo me penso que entrarán pesses, y, en éstes, lo siñoret Iván, va traure de un caixonet de la arqueta florentina lo estuche de cuero, ennegrit per lo manosseo y lo tems, en les laminetes de nácar, com si fore una pitillera o sigarrera y algú va di, ha sonat la hora de la verdat, y, un a un, seremoniosamen, com cumplín una vella seremonia van agarrá una lamineta en lo número amagat a la punta, rotarem de dos en dos, va advertí lo siñoret Iván, y lo siñó Conde va sé lo primé en comprobá la seua lamineta y va exclamá en veu forta, ¡lo nou! y, sense doná explicassións, tontamen, va escomensá a palmotejá, y en tan entusiasme se aplaudíe y tanta satisfacsió irradiabe la seua cara, que lo siñó Ministre se va arrimá an ell, ¿tan bo es lo 9, Conde? y lo siñó Conde, ¿bo?, tú me dirás, Ministre, un roquissal, a la caiguda de un collet, a la valleta, se despenjen com a tontes y cuan se volen vore ni tems los done de eixecás, 43 ne vach despenjá lo añ passat an eixe puestet, y, mentrestán, lo siñoret Iván, anabe anotán a una agenda los noms de les escopetes en los números corresponéns, y una vegada que va apuntá lo radé, va guardá la agenda a la burchaca alta del chaleco-canana, arreém, que se fa tart va apremiá, y cadaú va montá al seu Land Rover en los secretaris y lo joc de escopetes bessones y los morrals dels cartuchos, mentres Crespo, lo Guarda Majó, acomodabe als esbarradós, los cornetes, y los abanderats, als remolques dels tractós y, al final, tots se van ficá en marcha, y lo siñoret Iván mostrabe en Paco, lo Baixet, tota serie de miraméns, que no es un di, que lo arrimabe a la pantalla en lo jeep encara que no ñagueren roderes, a campo través, pel erm, inclús, si ere pressís, vadeján corréns de aigua, en tot cuidado, tú, Paco, espérat aquí, no te mogues, vach a amagá lo coche detrás de eixes carrasques, o sigue, que tot anabe be, lo únic lo cobrá, pos Paco se desenvolvíe torpemen en les muletes, se atrasabe, y los secretaris dels puestos veíns, aprofitánse de la seua lentitut, li trincaben los muixóns morts, siñoret Iván, lo Ceferino se emporte dos perdius que no son seues, se lamentabe, y lo siñoret Iván, cabrejat, Ceferino, vinguen eixes dos perdius, me cago en la mare que te va parí, a vore si lo peu de Paco ha de serví pera que ton burléu de un pobre inútil, cridabe, pero, datres vegades, ere Facundo y, datres, Ezequiel, lo Gorriné, y lo siñoret Iván no podíe contra tots, impossible luchá en eficassia a tots los frentes, y cada vegada mes fart, de pijó humor, ¿no pots mouret una mica mes depressa, Paco, collóns? pareixes una apissonadora, si te descuides te robarán hasta los cansonsillos, y Paco, lo Baixet, procurabe fé un esfors, pero los collets en rostolls dificultaben los seus moviméns, no li permitíen apoyá pla lo peu, y, en una de éstes, ¡crac!, Paco, lo Baixet, an terra, com un sapo, ¡ay siñoret Iván, que me se ha tornat a tronsá l´os, que lay sentit!, y lo siñoret Iván, que per primera vegada a la historia del cortijo, portabe a la tersera batuda sing muixóns menos que lo siñó Conde, se va arrimá an ell fora de sí, traén pestes per la boca, ¿qué te passe ara, Paco, collóns? ya es molta mariconería aixó, ¿no te pareix? pero Paco, lo Baixet, insistíe desde enterra, la cama, siñoret, se ha tornat a tronsá l´os, y los juraméns del siñoret Iván se sentíen hasta a Cordovilla, ¿es que no pots meneját? intenta, al menos, ficát de peu, home, pero Paco, lo Baixet, ni u intentabe, tombat a una bocha, se aguantabe la cama esbadocada en les dos mans, sense atendre als juraméns del siñoret Iván, per lo que, al final, lo siñoret Iván, va claudicá, de acuerdo, Paco, ara te arrime Crespo a casa, te gites y, a la tarde, cuan acabem, te portaré aon don Manuel, y, hores mes tard, don Manuel, lo meche, se va incomodá al vórel, podríe vosté ficá mes cuidado, y Paco, lo Baixet, va intentá justificás, yo... pero lo siñoret Iván teníe pressa, lo va interrompre o interrumpí, aviva Manolo, ting sol al Ministre, y lo dotó enfadat, ha tornat a fracturá, lógic, una soldadura de brot verd, inmovilidat absoluta, y lo siñoret Iván, ¿y demá? ¿qué faré demá, Manolo? no es un capricho, te u juro, y lo dotó, mentres se traíe la bata, fes lo que vullgues, Vanet, si vols desgrassiá an este home pera lo que li quede de vida, allá tú, y ya al Land Rover marrón, lo siñoret Iván, pensatiu y silensiós, enseníe sigarros y algún caliqueño tot lo tems, sense mirál, tal que si Paco, lo Baixet, u haguere fet a posta, tamé es mariconada, repetíe, entre dens, de cuan en cuan y Paco, lo Baixet, callabe, y notabe la humitat de la nova escayola a la pantorrilla, y, al crusá lo de les Tapes, van eixí aullán los mastíns detrás del coche, y, en los clapits, lo siñoret Iván va pareixe eixí del seu encantamén, va sacsá lo cap com si vullguere expulsá un fantasma y li va preguntá a Paco, lo Baixet, de sopetón, ¿quín dels teus dos chics es mes espabilat? y Paco, los dos van a una, y lo siñoret Iván, lo que me va acompañá en lo reclam al colom, ¿cóm se diu?, lo Quirce, siñoret Iván, es mes de monte, y lo siñoret Iván, después de una paussa, tampoc se pot di que sigue mol parladó, y Paco, pos, no siñó, aixina les gaste, coses de la juventut, y lo siñoret Iván, mentres enseníe un atre sigarro, ¿pots dim, Paco, qué vol la juventut de ara que no está a gust a cap puesto? y, al matí siguién, lo siñoret Iván, a la pantalla, se sentíe incómodo dabán del tenso hermetisme del Quirce, de la seua olímpica indiferénsia, ¿es que te aburrixes? li preguntabe, y lo Quirce, miro, ni me aburrixco ni me dixo de aburrí, y tornabe a guardá silénsio, com si estare lluñ de la batuda, pero carregabe rápidamen y en seguridat les escopetes bessones y localisabe sabiamen, sense cap error, les perdius derribades, pero, a la hora de cobráles, se mostrabe fluixet, condessendén dabán de la avidés insassiable dels secretaris veíns, y lo siñoret Iván bramabe, Ceferino, maricón, no te aprofitos de que lo chic es nou ¡venga, dónali eixe muixó! y, cuberts per la pantalla, que ere una situassió casi doméstica que invitabe a la confidénsia, lo siñoret Iván intentabe guañás al Quirce, insufláli una miqueta de entusiasme, pero lo mosso, sí, no, pot sé, a lo milló, miro, cada vegada mes lluñá y aspre, y lo siñoret Iván anabe cargánse com de electrissidat, y aixina que va acabá la cassera, al ample minjadó de la Casa Gran, se va desahogá o desaufegá, los jóvens, dic, Ministre, no saben ni lo que volen, que en esta beneita pas que disfrutam los ha resultat tot massa fássil, una guerra los donaba yo, tú me dirás, que may han viscut com viuen avui, que a dingú li falte sing duros a la burchaca, que es lo que yo penso, que lo tindre los fa orgullosos, que ¿qué diréu que me ha fet lo sagal de Paco esta tarde?, y lo Ministre lo mirabe sense girá lo cap, en la coeta del ull, mentres devorabe en ganeta lo solomillo, sol lo milló del llom, y se passabe cuidadosamen la servilleta blanca per los labios, tú dirás, y lo siñoret Iván, mol sensill, al acabá la cassera, li allargo un billet de sen, vin durets, ¿no?, y ell, dixo, no se molesto, que yo, te prens unes copes, home, y ell, grássies, li hay dit que no, bueno, pos no va ñabé manera, ¿qué te pareix?, que yo recordo abáns, bueno, fa cuatre díes, son pare, Paco, dic, grássies, siñoret Iván, o per moltes vegades, siñoret Iván, un atre respete, que se diríe que avui als jóvens los moleste asseptá una jerarquía, pero es lo que yo dic, Ministre, que a lo milló estic equivocat, pero algúns mes y datres menos tots tenim que acatá una jerarquía, uns deball y datres damún, es ley de vida, ¿no? y la concurrensia se va quedá uns minuts en suspens, mentres lo Ministre assentíe y mastegabe, sense pugué parlá, y, una vegada que va tragá lo bossí, se va torcá los labios delicadamen en la servilleta blanca y va sentensiá, la crissis de autoridat afecte avui a tots los nivells, y los minjadós van aprobá les paraules del Ministre en cabotades adulatories y frasses de assentimén, mentres la Nieves cambiabe los plats, retirabe lo brut en la ma esquerra y ficáe lo llimpio en la dreta, la mirada discreta, los labios inmóvils, y lo siñoret Iván seguíe les evolussións de la chica en atensió, y, al arribá aon ell, la va mirá de ple, descaradamen, y la mosseta se va ensendre tota y va di, entonses, lo siñoret Iván, ton germá, dic, chiqueta, lo Quirce, ¿pots dim per qué es tan furo? y la Nieves, cada vegada mes sofocada, va alsá los muscles y va sonriure, y, finalmen, li va ficá lo plat llimpio per lo costat dret en ma tremolosa, y va aná despistada tota la sena y, a la nit, a la hora de gitás, lo siñoret Iván va torná a cridála, chiqueta, estira de esta bota, ¿vols?, ara li ha donat per di que no y no ña forma de tráuremela, y la chiqueta va estirá de la bota, primé de la punta y, después, del taló, punta-taló, punta-taló, com a la jota, basculán, hasta que la bota va eixí y entonses, lo siñoret Iván va eixecá en perea la atra cama hasta la descalsadora, ara l´atra, mosseta, ya fes lo favor sansé, y cuan la Nieves va traure l´atra bota, lo siñoret Iván va descansá los peus damún de la alfombra, va sonriure imperseptiblemen y va di, mirán a la mosseta, ¿saps, chiqueta, que te has fet dona de repén y te se ha ficat una figura mol maja? y la Nieves, avergoñida, roija, en un fil de veu, si lo siñoret no nessessite datra cosa... pero lo siñoret Iván va arrencá a riure, en la seua rissa franca, cap dels fills eixiu a ton pare, a Paco dic, chiqueta, ¿es que tamé te moleste que te comboya y elogia la teua figura? y la Nieves, no es aixó, siñoret Iván, y, entonses, lo siñoret Iván va traure la sigarrera del bolsico, va pegá un cop a un sigarro contra nella y lo va ensendre, ¿cuáns añs tens, chiqueta? y la Nieves, vach pera quinse, siñoret Iván, y lo siñoret Iván va apoyá lo clatell al respaldo de la butaca y va traure lo fum en tenues volutes, de esplay, recreánse, verdaderamen no ne son mols, pots retirát, va admití, pero cuan la Nieves alcansáe la porta la va cridá, ¡ah! y dísli a ton germá que pera la próxima no sigue tan aspre, chiqueta, y va eixí la Nieves, pero a la cuina, fregán los cacharros, no podíe pará cota, esgelláe algún plat, va fé trossets o añicos una fon, que la Leticia, la de Cordovilla, que pujáe al cortijo en ocasió de les batudes, li preguntabe ¿se pot sabé qué te passe esta nit, chiqueta? pero la Nieves callabe, que no ixíe del seu desconsert, y cuan va acabá, tocades ya les dotse, al atravesá lo jardí, camí de casa seua, va descubrí al siñoret Iván y a doña Purita casi minjánse a la llum de la lluna daball de la pérgola del sopadó.

Los sans inossens. Llibre primé.




Llibre primé.

Azarías.

Los sans inosséns. Llibre primé.

A san germana, la Régula, li contrariabe la actitut de Azarías, y lo renegáe; y ell, entonses, tornáe a la Jara, aon lo siñoret. Ella aspirabe a que los jovens se ilustraren, cosa que a son germá li pareixíe un error, que después no te valen ni pera fins ni pera bastos, pontificabe en lo seu to de veu brumós, una mica nassal, y, per contra, a la Jara, aon lo siñoret, dingú se preocupabe de si éste o l´atre sabíen lligí o escriure, de si eren alfabetos o analfabetos, o de si lo Azarías voltáe de un costat a l´atre, los pantalóns de pana apedassats caénli, la bragueta sense botons, en los peus descalsos y, inclús, si, de repén, marchabe aon san germana y lo siñoret preguntabe per nell y li responíen, está aon san germana, siñoret, lo siñoret tan tranquil, no se alterabe, si acás eixecáe imperseptiblemen un muscle, lo esquerro, pero no indagabe mes, ni comentabe la nova, y, cuan tornáe, lo Azarías ya torne a está aquí, siñoret, y lo siñoret ficáe una mija sonrissa y en pas, que al siñoret sol li exasperabe que lo Azarías afirmare que teníe un añ mes que lo siñoret, perque, en realidat, lo Azarías ya ere mosso cuan lo siñoret va naixe, pero lo Azarías ni sen enrecordabe de aixó y si, en ocasions, afirmabe que teníe un añ mes que lo siñoret, ere perque Dacio, lo Gorriné, lay va di aixina un cap d´añ que anáe una mica gat y an ell, al Azarías, se li va quedá grabat a la sessera, y tantes vegades li preguntaben, ¿cuáns añs tens, Azarías? tantes contestáe, un añ mes que lo siñoret, pero no ere per mala voluntat, ni per lo gust de di mentires, sino per pura santa inossensia y simplería, que lo siñoret fée mal en renegál per naixó y díli zascandil, ni ere just tampoc, ya que lo Azarías, a cambi de caminá per lo cortijo tot lo día de Deu com mastegán lo no res miranse atentamen les ungles de la ma dreta, llustrabe lo automóvil del siñoret en una bayeta groga, y desenroscabe los taps de les válvules als coches dels amics del siñoret pera que al siñoret no ni faltaren lo día que les coses vingueren mal dades y escassejaren y, per si aixó no fore prou, lo Azarías sen cuidabe dels gossos, del perdigué y del setter, y dels tres rabosés y si, ben de nit, lladráen al carrascal los mastins del pastó y los gossos del cortijo se abalotáen, ell, Azarías, los aplacabe en bones paraules, los rascabe insistenmen entre los ulls hasta que se apassiguaben y a dormí y, en la primera llum, ixíe al pati estiranse, despereánse, obríe la tanca y soltabe als pavos pel carrascal, detrás de les bardisses, protegits per la valla de tela metálica y, llugo, rascabe la gallinassa del galliné y, al acabá, pos a regá los geranios y l´oró y a adessentá lo cuchitril del duc y a acarissiál entre les orelles y, conforme caíe la nit, ya se sabíe, Azarías, assentat a un pilonet, prop del foc, a la desolada entrada, desplomabe les perdius, o les turcassos, o les tórdoles, o datres bichos de ploma, cobrades per lo siñoret durán la jornada y, assobín, si les pesses abundaben, lo Azarías ne resservabe una pera la milana, de forma que lo duc, cada vegada que lo veíe apareixe, lo voltáe en la seua redona mirada groga, y castañejáe en lo pic o bec, com si retossare, tot per espontani afecte, que als demés, lo siñoret incluít, los bufabe com un gat y los enseñáe les ungles, mentres que an ell, lo distinguíe, pos rara ere la nit que no lo obsequiare, a falta de un mosset mes bo, en una garsa negra y blanca, o una merla, o mija dotsena de vileros o pardals enganchats en visc a la bassa, aon les carpes, o vaigue vosté a sabé, pero, en consevol cas, Azarías li díe al Gran Duc, cada vegada que se arrimabe an ell, en veu envellutada, milana bonica, milana bonica, y li rascabe entre les selles y li sonreíe en les genives desdentegades y, si ere lo cas de amarrál pera que lo siñoret o la siñoreta o los amics del siñoret o les amigues de la siñoreta se entretingueren, disparán a les águiles o áligues o als muixons negres per la tronera, amagats, Azarías li enrollabe a la pota dreta un drapet de franela roija pera que la cadena no lo nafrare y, mentrestán lo siñoret o la siñoreta o los amics del siñoret o les amigues de la siñoreta estáen amagats y escopeteján, ell aguardabe, ajupit, daball de la atalaya, vigilánlo, tremolán com un brot vert, y, encara que estabe una mica du de orella, escoltáe los estampits secs de les detonassions y, a cada una, se esgarrifáe y tancabe los ulls y, al torná a obríls, mirabe cap al duc y al vórel indemne, alsat y desafián, fén lo escut, damún la pedra, se sentíe orgullós de ell y se díe an ell mateix, milana bonica, milana bonica, y experimentabe dessichos de rascáli entre les orelles y, aixina que lo siñoret o la siñoreta, o les amigues del siñoret, o los amics de la siñoreta, se cansaben de matá muixons y eixíen de la barraca estiránse y despereánse com si abandonaren la bocamina, ell se arrimabe movén les barres amún y aball, com si mastegare algo, al Gran Duc, y lo duc, entonses, se unflabe de satisfacsió, se esponjabe com un pavo real y lo Azarías li sonreíe, no sigues cobart, milana, li díe, y li rascabe la entressella pera premiál y al final, arreplegáe den terra, una detrás del atra, les águiles abatudes, les penjáe a la percha, desencadenabe al duc en cuidadet, lo embutíe a la gran gabia de barrots de fusta, que se tiráe al muscle, y pin, pianet, se encaminabe cap al cortijo sense esperá al siñoret, ni a la siñoreta, ni als amics del siñoret, ni a les amigues de la siñoreta que caminaben, lenta, cansinamen, per la senda, detrás d´ell, charrán de les seus coses y rién sense ton ni son y aixina que arribabe a la casa, lo Azarías penjáe la percha al barró del zaguán y en cuan se fee de nit, assentat o ajupit a la grava del pati, a la blanca llum del cresol, desplomáe un muixó consevol y sen anáe en ell a la finestra del cuchitril, y uuuuuh, fée, modulán la veu, buscán lo registre que mes temó donare, y al minut, lo duc se alsabe hasta la reixa sense fé soroll, en un revol tranquil y blanet, com de cotó, y tamé díe uuuuuh, com un eco del uuuuuh de Azarías, un eco del atre món, y enseguida, li ficáe lo muixó a les seues enormes garres y lo duc lo devorabe silensiosamen en un santiamén y lo Azarías lo mirabe minjá en la seua sonrissa babeján y musitabe, milana bonica, milana bonica, y una vegada que lo Gran Duc acabáe lo seu festín, lo Azarías se encaminabe al cobertís, aon les amigues del siñoret y los amics de la siñoreta aparcáen los seus coches, y, en passiensia, anáe desenroscán los taps de les válvules de les rodes, en torpes movimens dels seus dits grossos, y al acabá, los ajuntabe en los que guardabe a la caixa de sabates, a la cuadra, se assentáe an terra y se ficáe a contáls, un, dos, tres, cuatre, sing... y al arribá a onse, díe invariablemen, coranta tres, coranta cuatre, coranta sing..., después ixíe al corral, ya sen fosc, y a un racó se pixáe a les mans pera que no se li badaren o faigueren cribasses, y abanicabe un rato l´aire pera que se orejaren y aixina un día y un atre, un mes y un atre, un añ y un atre, tota una vida, pero a pesá de este régim metódic, algunes matinades, lo Azarías se despertabe fluix y com desfilagarchat, com si durán la nit algú li haguere tret lo esqueleto, y eixos díes, no rascabe la gallinassa, ni donáe de minjá als gossos, ni asseabe lo cuchitril del duc, sino que ixíe al monte y se gitáe al abrigo de algunes herbes altes, zahurdones, torvisca y si picabe lo sol, pos a la sombra del alborsé, lo madroño, y cuan Dacio li preguntabe, ¿qué es lo que te passe, Azarías? Ell, porto la manta, que yo dic, ting perea, y de esta forma, dixáe passá les hores mortes, y si lo siñoret se topetáe en ell y li preguntabe, ¿qué te passe, home de Deu?, Azarías lo mateix, porto la manta, que yo dic, siñoret, sense inmutás, tombat a la torvisca o al amparo del alborsé, inmóvil, replegat en les cuixes cap al ventre, los colses al pit, mastegán saliveta, com si remugare, com un cachorro o cadell en ganes de mamá, mirán fíxamen la línia blau-verdosa de la serra retallada contra lo sel, y les barraques redones dels pastós y lo coll de les corses, Cerro de las Corzas, (al atre costat ya estabe Portugal), y los roquissals en forma de tortugues jagans, y lo vol chillón y estirat de les grulles camí del pantano o laguna, y les merines, ovelles palomes, voltán en los seus corderets, y si auncás se presentabe Dámaso, lo pastó, y li díe ¿passe algo, Azarías? Ell, porto la manta, que yo dic, y de esta manera transcurríe lo tems hasta que sobreveníe lo apretó y fée de ventre prop del alborsé o a la fosca bada de algún roquissal y tal com se desahogabe, anáen tornánli paulatinamen les energíes y una vegada recuperat, la seua primera reacsió ere arrimás aon estáe lo duc y díli dolsamen a través de la reixa, milana bonica, y lo duc venga a esponjás y castañejá en lo pic curvat o belcat, hasta que Azarías li obsequiabe en un aguilucho o una cría de garsa desplomats y mentres lo devorabe, lo Azarías, pera guañá tems, se arrimáe a la cuadra, se assentáe an terra y se ficáe a contá los taps de les válvules de la caixa, un, dos, tres, cuatre, sing... hasta arribá a onse, y, entonses díe, coranta tres, coranta cuatre, coranta sing, y al acabá, tapáe la caixa en la tapa, se quedabe un llarg rato observán les ungles ratades de la seua ma dreta, movén amún y aball les mandíbules o barres y rossegán paraules ininteligibles y de repén, dessidíe, men vach aon man germana, y al porche, se encarabe en lo siñoret, tot espatarrat a la hamaca, mich adormit, men vach aon man germana, siñoret, y lo siñoret eixecáe imperseptiblemen lo muscle esquerro, vésten en Deu, Azarías, y ell marchabe cap al atre cortijo, aon san germana, y ella, la Régula, només obríli la tanca, ¿qué te s´ha perdut per aquí, si pot sabés? y Azarías ¿y los sagalets? y ella ae, a escola están, ¿aón vols que estiguen? y ell, lo Azarías, amostrabe un momén la punta de la llengua, grossa y rosada, tornáe a amagála, la paladejabe un rato y díe al final, lo mal es pera tú, llugo no te servirán ni pera fins ni pera bastos, y la Régula, ae, ¿te hay demanat yo la teua opinió? pero, tan pronte com caíe lo sol, lo Azarías se encantáe mirán les brases, mastegán lo no res y al cap de un rato, alsáe lo cap y súbitamen, díe, demá men entornaré aon lo siñoret, y antes de fes de día, tal com ixíe una raya ataronjada al firmamén delimitán lo contorno de la serra, lo Azarías ya navegáe, cuatre hores mes tard, suat y famoleng, en cuan sentíe a la Lupe descorre lo gran forrollat de la tanca, ya escomensáe, milana bonica, milana bonica, una y atra vegada, la seua retahíla, y a la Lupe, la Gorrinera, ni los bons díes y lo siñoret igual estáe al llit, descansán, pero aixina que apareixíe a michdía a la entrada de la casa, la Lupe li donáe lo part, lo Azarías mos ha entrat de matinet, siñoret, y lo siñoret ajuntáe los ulls legañosos, de acuerdo, díe, y alsáe lo muscle esquerro, com a resignat, o sorprengut, encara que ya se sentíe al Azarías rascán la gallinassa dels aseladeros, los barronets aon se fiquen les gallines, o llimpián lo cuchitril del Gran Duc y arrossegán la lechera de fusta, herrada, ferrata, per lo pati engravat, y de esta manera, anáen passán les semanes hasta que un bon día, al apuntá la primavera, lo Azarías se transformabe, li pujáe als labios com una sonrissa indescriptible, y, al pondres lo sol, en veus de contá los taps de les válvules, agarrabe al duc y ixíe en ell al carrascal y lo enorme muixonot, parat, erguit damún del seu antebrás, ataulláe los voltáns y conforme oscuríe, eixecáe un vol blan y silensiós y tornáe, al poc rato, en un ratolí entre les ungles, o un pinsanet, y allí mateix, jun a Azarías, devorabe la seua presa, mentres ell li rascabe entre les orelles, y escoltáe los batecs de la serra, los lladrits aspres y tristos de la rabosa moguda (en sel) o lo bram dels venados del Coto de Santa Ángela, aparellánse tamé, y de cuan en cuan, li díe, la rabosa va moguda, milana, ¿sens?, y lo duc lo enfocabe en les seues redones pupiles (o nines) grogues que iluminaben la oscurina, ficáe pites les orelles y tornabe a minjá y, ara ya no, pero fa tems se sentíe tamé los fúnebres aullits dels llops al Piornal, a 1175 metros de altura, les nits de primavera pero desde que van arribá los homens de la llum y van instalá los postes de la red eléctrica al llarg de la ladera, no se van torná a escoltá, y en cambi, se sentíe cridá al caro, jujujujú, en pauses periódiques, y lo Gran Duc, en estos casos, eixecáe lo seu enorme cap y empinabe les orelles y lo Azarías venga a riure sordamen, sense fé soroll, sol en les genives, y musitabe en veu empañada, ¿te acobardes, milana?, demá ixiré a corre lo caro, y dit y fet, en son demá, al tardet, ixíe sol serra abán, obrínse pas entre la jara florida y les boches, perque lo caro li fascináe a Azarías com un abismo, una espessie de atracsió ñirviosa per la temó, de tal manera que al parás al mich del monte, escoltabe claramen los cops del seu cor y entonses esperabe un rato pera pendre alé y serená lo seu espíritu y después, cridáe ¡eh!, ¡eh!, al caro, y seguidamen, paráe la orella esperán la resposta, mentres la lluna assomabe detrás de uns nugolets y inundabe lo paissache de una irreal fosforessensia poblada de sombres, y ell, una mica amilanat, fée una bocina en les seues mans y repetíe desafián, ¡eh!, ¡eh!, hasta que, de repén, vin metros mes aball, desde una carrasca reforsuda, li arribáe lo anhelat aullit que geláe la sang, ¡jujujujú!, y, al sentíl, lo Azarías perdíe la nossió del tems, la consiensia de ell mateix, y arrencáe a corre com un loco, gruñín com un jabalí, pateján les herbes, esgarrapánse la cara en les rames mes baixes dels alborsés y los carrascots y detrás de ell, implacable, saltán blanamen de abre en abre, lo caro, aullán y carcañeján y, cada vegada que sen enríe, al Azarías se li dilataben les nines y se li ficáe la pell de gallina y sen enrecordabe de la milana a la cuadra, y apretáe encara mes lo pas y lo caro a la seua esquena tornabe a aullá y a riure y lo Azarías corríe y corríe, entropessabe, caíe y se alsabe, sense girá may lo cap y al arribá, bufán, a la dehesa, la Lupe, la Gorrinera, se santiguabe, ¿de aón vens, dísme?, y lo Azarías sonreíe una mica, com un chiquet pessigat fen alguna malesa, y díe, de corre lo caro, que yo dic, y ella comentabe, ¡Jesús quíns joguets!, te has ficat la cara com un Santo Cristo, pero ell ya camináe cap al corral, llimpiánse la sang dels esgarraps en la bayeta, cotet, escoltán los batecs del seu cor, la boca entreuberta, sonrién al buit, babeján, y al cap de un rato, ya mes sereno, se arrimáe al cuchitril de la milana, acachat, sense fé soroll, y de repén, se assomabe al finestró y faie, ¡uuuuuh!, y lo duc revolotejabe hasta la peana y lo mirabe als ulls, torsén lo cap, y entonses lo Azarías li díe mol satisfet, hay estat corrén lo caro, y lo animal adressáe les orelles y matraquejáe en lo pic, com si u selebrare, y ell, bona carrera li hay donat, y escomensáe a enríuressen en veu baixa, sisseján, sentínse protegit per les bardes o tapies del cortijo, y aixina una vegada detrás de un atra, una primavera detrás de l´atra, hasta que una nit, acabánse mach, se va arrimá als barrots del cuchitril y va di com de costum, ¡uuuuuh!, pero lo Gran Duc no va acudí al crit, y entonses, lo Azarías se va extrañá, y va torná a di, ¡uuuuuh!, pero lo Gran Duc no va acudí a la cridada del Azarías, ¡uuuuuh!, tossut, per tersera vegada, pero, dins del cuchitril, ni un soroll, aixina que lo Azarías va espentá la porta, va pendre lo cresol y se va trobá al duc apretat contra un racó y, al enseñáli la garsa desplomada, lo duc ni se va sorollá, y entonses, lo Azarías va dixá la pessa an terra y se va assentá a la voreta dell, lo va agarrá en cuidadet per les ales y lo va arrimá a la seua caló, rascánlo insistenmen a les entresselles y diénli en ternura, milana bonica, milana bonica, pero lo muixó no reacsionabe als habituals estimuls, en lo que lo Azarías lo va dixá damún de la palla, va eixí y va preguntá per lo siñoret, la milana está dolenteta, siñoret, té calentura, li va informá, y lo siñoret, ¡qué li ham de fé, Azarías! ya está mol agüeleta, ñaurá que buscá un mussolet nou, y lo Azarías, desolat, pero es la milana, siñoret, y lo siñoret, los ulls entaragañats, ¿y dísme tú, que mes te done un muixó que un atre? y lo Azarías, implorán, ¿autorise lo siñoret que li dona raó al Mago del Almendral? y lo siñoret va abansá lo seu muscle esquerro, ¿al Mago?, mol gastadó estás tú, Azarías, si per un muixó tinguerem que cridá al Mago, ¿aón aniríem a pará?, y después del seu reproche, una carcañada, com lo caro, que al Azarías se li va ficá la carn de gallina y, siñoret, no sen enrigue aixina, per los seus morts lay demano, y lo siñoret, ¿es que tampoc men puc enriure a casa meua? y un atra carcañada, com lo caro, cada vegada mes fortes, y a les seues risses tan fortes van acudí la siñoreta, la Lupe, Dacio, lo Gorriné Dámaso y les mossetes dels pastós, y tots a la entrada sen enríen a coro, com los caros, y la Lupe, pos no está plorán lo carnús de ell per eixe muixó apestós, pudén, y lo Azarías, la milana té calentura y lo siñoret no autorise a que li dona raó al Mago del Almendreral, (o ameleral) y, venga un atra carcañada, y un atra, hasta que, al final, lo Azarías, atabalat, va arrencá a corre, va eixí al pati y se va pixá a les mans y después, va entrá al corral, se va assentá an terra y se va ficá a contá en veu alta los taps de les válvules tratán de serenás, un, dos, tres, cuatre, sing, sis, sat, vuit, nou, deu, onse, coranta tres, coranta cuatre, coranta sing, hasta que se va trobá mes relajat, se va ficá un sac per cuixí y va dormí una michdiada y después se va arrimá en cuidadet a la reixa del cuchitril y va fé, ¡uuuuuh! pero dingú va contestá, y, entonses, lo Azarías va espentá la porta y va entrevore al duc al racó aon lo va dixá la vespra, pero tombat y sec, y lo Azarías se va arrimá an ell en passes curtes, lo va agarrá per la punta de un ala, se va obrí la jaqueta, la va crusá per damún del muixó y va di en veu esbadocada, milana bonica, milana bonica, pero lo Gran Duc ni obríe los ulls, ni castañejabe en lo pic, ni res, aixina que lo Azarías va atravessá lo pati, se va arrimá a la tanca y va descorre lo forrollat, y als seus chirrits, va eixí la Lupe, la de Dacio, ¿qué te s´ha ficat ara al cap, Azarías? y lo Azarías, men vach aon man germana, y sense mes, va eixí y a bon pas, sense notá les punchades de la pedriñera ni dels carts a les plantes dels peus, va passá lo carrascal, lo piornal y la valleta, apretán dolsamen lo cadáver del muixó contra lo seu pit y tal com li va ficá la vista damún, la Régula, ¿un atra vegada per aquí? y lo Azarías ¿y los sagals? y ella, a costura están, y lo Azarías, ¿es que no ña dingú mes a casa? y ella, ae, la chiqueta Menuda está, y en eixe momén, la Régula va repará en lo duc que portáe lo Azarías contra lo pit li va obrí les puntes de la jaqueta y lo cadáver del muixonot va caure damún de les reijoles roijes de argila de Peñarroija-Poblenou y ella, la Régula, va pegá un crit histéric y, ya estás traén de casa eixa carroña, ¿me sens? va di, y lo Azarías, sumisamen, va arreplegá lo muixó y lo va dixá afora, al pedrís, va torná a entrá a casa y va eixí en la chiqueta Menuda, acunánla al bras dret, y la chiqueta Menuda giráe los seus ulls extraviats sense fixáls en res, y ell, lo Azarías, va agarrá a la milana per una pota y una cavegueta a la ma esquerra, y la Régula, ¿aón vas en estes trasses? y lo Azarías, a fé lo enterro, que yo dic, al trayecte, la chiqueta Menuda va soltá un de aquells inacabables crits que donáen llástima, que geláen la sang de consevol, pero lo Azarías no se va inmutá, se va atansá hasta lo rodapeu de la ladera, va dixá a la criatura a la fresca, entre unes herbes, se va traure la jaqueta y en un ratet va cavá un forat ben fondo a la soca de un carrascot, va colocá en cuidado al muixó y, espentán la terra en la cavegueta, va tapá la fossa y se va quedá mirán lo túmulo, en los peus descalsos, los pantalóns apedassats cap aball, la boca entreuberta, y, al cap de un rato, les seues pupiles o nines se van fixá en la chiqueta Menuda, que teníe lo cap caigut cap a un costat, com desarticulat, y los seus ulls se crusáen, y miraben al buit sense fixás en res y lo Azarías se va acachá, la va pendre als seus brassos, se va assentá a la vora del talús, jun a la terra remoguda, la va apretá contra nell y va musitá, milana bonica, milana bonica, y va escomensá a rascáli insistenmen en lo índice de la ma dreta los pels del clatell, mentres la chiqueta Menuda, indiferén, se dixáe fé.

(Paco Rabal al papé de Azarías)

Azarías, Duc, duque, búho real

Azarías, Paco Rabal, duc, duque, búho real, los sans inosséns

martes, 25 de agosto de 2020

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SEGONA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SEGONA.

Peronellaembutix al seu amán a una engerra al torná lo seu home a casa; habén venut lo home esta engerra de fang (o tinalla), ella li diu que ya la habíe venut ella a un home que está a dins mirán si está sansera y sense bades; eixín este, fa que lo home la llimpio y después se la emporte a casa seua.

En grandíssima rissa va sé escoltada la história de Emilia, y la orassió va sé alabada com a bona y santa per tots. Va maná lo rey a Filostrato que continuare, y ell va escomensá: caríssimes siñores meues, són tantes les burles que los hómens tos fan, y espessialmén los marits, que cuan alguna vegada passe que alguna al home lay fa, no sol hauríeu de está contentes de que alló haigue passat, y de enterátos per sentílay an algú, sino que hauríeu vatres mateixes de aná contánu per tot arreu, per a que los hómens sápiguen que si ells ne saben, les dones per la seua part, tamé; lo que es mol útil, perque cuan algú sap que l´atre sap, no se atrevix a engañálfássilmen. ¿Quí dude, pos, que lo que avui direm sobre esta materia, sén conegut per los hómens, no siríe grandíssima ocasió de que se refrenon en burlátos, sabén que vatres, si voléu, sabríeu burláls an ells? Es, pos, la meua intensió contátos lo que una joveneta, encara que de baixa condissió, va fé per a salvás.

No fa mol tems que un pobre home, a Nápoles, va pendre per dona a una hermosa y atractiva joveneta de nom Peronella (Petronila); y ell en lo seu ofissi, que ere obré, y ella filán y cusín, guañáen mol poc, y gobernáen la vida com milló podíen. Va passá que un jove galán, veén un día an esta Peronella y agradánli mol, se va enamorá de ella, y tan de una manera y datra la va marechá que va arribá a intimá en ella. Y per a está juns van quedá que, com lo seu home se eixecáe pronte tots los matins per a aná a treballá o a buscá traball, que lo jove se estiguere a un puesto de aon lo veiguere eixí; y sén lo barri aon estabe, que se diu Avorio, mol solitari, una vegada eixit ell, éste entrare a casa; y aixina u van fé moltes vegades. Pero va passá un matí que, habén eixit lo bon home, y Giannello Scrignario, que aixina se díe lo jove, entrat a la casa y están en Peronella, después de un rato (normalmen en tot lo día no tornáe) a casa sen va entorná, y trobánse la porta tancada per dins, va cridá, y se va escomensá a dís: - Oh, Deu, alabat sigues sempre, que, encara que me haigues fet pobre, al menos me has consolat en una bona y honesta jove per dona. Enseguida ha tancat la porta per dins, en cuan yo men hay anat, per a que dingú pugue entrá aquí a molestála.

Peronella, sentín al home, y coneixénli la veu, va di: - ¡Ay! Giannelo meu, morta soc, que aquí está lo meu home, que ha tornat, y no sé qué vol di aixó, que may ha tornat an esta hora; potsé te ha vist cuan entrabes. Pero per amor de Deu, sigue com sigue, fícat an eixa tinalla o engerra que veus ahí y yo aniré a obríli, y veigám qué signifique este torná tan pronte a casa.

Giannello rápidamen va saltá a dins de la tinalla, y Peronella, anán a la porta, li va obrí al seu home, y en mala cara li va di:

- ¿Pos quína novedat es ésta que tan pronte tornes a casa este matí? Me pareix que avui no vols pegá golpe, que te vech torná en les ferramentes a la ma; y si aixó fas, ¿de qué viurem? ¿De aón traurem lo pa? ¿Creus que permitiré que me empeños la meua roba, que no fach mes que día y nit filá y cusí, tan que ting la carn desapegada de les ungles, per a pugué per lo menos tíndre oli en lo que ensendre lo nostre cresol? Home, no ña cap veína que no se maravillo y que no sen burlo de mí en tanta faena y tot lo que hay de aguantá; y tú me tornes a casa en les mans penján, cuan hauríes de está a la faena.

Y dit aixó, va escomensá a gemegá y va torná a di:

- ¡Ay! ¡Triste de mí, qué desgrassiada que soc! ¡En mala hora vach naixe! Vach vindre aquí, cuan haguera pogut tíndre un jove de possisió y no vach volé, y tíndre que acabá en este, que no pense quí se va emportá a casa. Les demés se divertixen en los seus amáns, y no ña cap que no ne tingue o dos o tres, y chalán, y li amostren al home la lluna per lo sol; y yo, ¡miserable de mí!, com soc bona y no me ocupo de estes coses, només ting mals y mala ventura. No sé per qué no preng algún amán, com fan les atres. Enténu be, home meu, que si vullguera obrá mal, be trobaría en quí, que ne ñan de ben colocats que me volen y me festegen, y me han enviat propostes de mols dinés, o si vull roba o joyes, y may me u ha dixat fé lo cor, perque soc filla de ma mare; ¡y tú me tornes a casa cuan tindríes que está al tall!

Va di lo home:

- ¡Bah, dona!, no te enfados, per Deu; has de creure que te conec y sé quí eres. Men hay anat a treballá, pero se veu que tampoc u saps, avui es lo día de San Caleone y no se treballe, y per naixó men hay entornat tan pronte cap a casa; pero no hay dixat de buscá y trobá lo modo de que avui tingam pa per a un mes, que hay venut an este que veus aquí detrás de mí la engerra, que saps que ya fa tems que mos fa nosa a casa: ¡y me done sing monedes de plata!

Va di entonses Peronella:

- Y tot aixó es ocasió del meu doló: tú que eres un home y vas per ahí y hauríes de sabé les coses del món, has venut una tinalla per sing monedes, cuan yo, pobra dona, no habíes apenes eixit de casa cuan, veén lo que estorbabe, lay hay venut per set a un bon home que, ara mateix, está a dins mirán si no está badada o esbadocada.

Cuan lo home va sentí aixó se va ficá mol contén, y li va di al que habíe vingut en ell per a péndrela: - Bon home, vésten en Deu, que ya sens que la meua dona la ha venut per sat cuan tú no men dones mes que sing.

Lo bon home va di: - ¡Sigue en bona hora! Y sen va aná.

Giannello, que estabe en les orelles tiesses per a vore si de algo teníe que preocupás o protegís, sentides les explicassións de Peronella, rápidamen va eixí de la tinalla; y com si no haguere sentit res de la tornada del home, va escomensá a di:

- ¿Aón estéu, bona dona?

A lo que lo home, que acudíe, va di:

- Aquí estic, ¿qué vols?

Va di Giannello:

- ¿Quí es vosté? Vull parlá en la dona en la que hay fet lo trate de esta engerra.
Va di lo bon home:

- Parlo en confiansa en mí, que soc lo seu home.

Va di entonses Giannello:

- La tinalla me pareix que está sansera, pero hay vist que hau tingut a dins algo que se ha fet malbé, está tota bruta de no sé quina cosa, tan seca que no puc tráurela en les ungles, y no me la emporto si abans no la vech llimpia.

Va di Peronella entonses:

- No, per assó no se desfará lo trate; lo meu home la rascará.

Y lo home va di:

- Sí, u faré ara mateix.

Y dixán les ferramentes, va ensendre un cresol y va agarrá un sepillo, va entrá a dins y va escomensá a rascá.

Y Peronella, com si vullguere vore lo que fée, ficat lo cap a la boca de la tinalla, que no ere mol alta, y ademés de aixó un dels brassos al muscle, li va escomensá a di al seu home: - Rasca aquí, y aquí, y tamé allí... Mira que aquí ne ha quedat una miqueta.
Y mentres aixina estabe y al home enseñabe y corregíe, Giannello, que no habíe satisfet aquell matí lo seu dessich cuan va víndre lo home, veén que com volíe no podíe, se les va ingeniá en satisfél com puguere; y arrimánse an ella, que tapáe la boca de la tinalla, tal com per los amples cams los desenfrenats caballs ensesos per l´amor assalten a les yegües de Partia, va portá a efecte lo seu dessich juvenil; lo que se va completá casi al mateix pun que se va acabá de rascá la tinalla, y ell se va apartá y Peronella va traure lo cap de la engerra, y lo home va eixí fora. Per lo que Peronella li va di a Giannello:

- Agarro esta llum, bon home, y miro si está limpia com vol; y ell, mirán a dins, va di que estabe be y que estáe contén, y donánli set monedes se la va fé portá a casa seua.

jueves, 2 de mayo de 2019

CUARTA JORNADA. NOVELA PRIMERA


CUARTA JORNADA. NOVELA PRIMERA
Tancredo, príncipe de Salerno, mate al amán de la seua filla y li envíe an ella lo seu cor a dins de una copa de or; ella, ficán a la copa aigua envenenada, se la beu y se mor. 

Tancredo, príncipe de Salerno, mate al amán de la seua filla y li envíe an ella lo seu cor a dins de una copa de or; ella, ficán a la copa aigua envenenada, se la beu y se mor.


Un assunto du per a tratá mos ha imposat avui lo nostre rey, si pensám que ham vingut per a alegrámos, y tením que parlá de les llágrimes de atres, que no poden contás sense dixá de sentí compassió qui les conte y qui les escolte. Potsé u ha fet per a moderá una mica la alegría de los díes passats; pero done igual lo que l´ha mogut a féu, com a mí no me interesse cambiá lo seu gust, tos contaré un triste cas, desventurat y digne de les nostres llágrimes.

Tancredo, príncipe de Salerno, va sé un siñó mol bo, llástima que a la seua vellesa se va embrutá les máns. En tot lo tems de la seua vida no va tíndre mes que una filla, y mes felís haguere sigut si no la haguere tingut. Ésta va sé per son pare tan tendramen volguda com may datra filla va sé volguda per son pare; y per este tendre amor, habén ella ya passat de lluñ la edat de casás, no sabén cóm separála de ell, no la casabe; después, per fin, habénla donat per dona a un fill del duque de Capua, vivín en ell poc tems, se va quedá viuda y va torná en son pare. Ere mol maja de cos y la cara com la dona que mes u haguere sigut, y jove y pita, y mes discreta de lo que conveníe séu a una dona. Y vivín en lo volgut pare com una gran Siñora, en molta blanó, y veén que son pare, per lo amor que li teníe, poca pressa se donáe per a casála un atra vegada, y an ella no li pareixíe cosa honesta demanálay, va pensá en tíndre, de amagatóns si podíe trobál, un amán digne de ella. Y veén a mols homes a la cort de son pare, nobles y no, com natros los veém a les corts, y considerades les maneres y les costums de mols, entre los atres un jove paje del pare de nom ere Guiscardo, home de naiximén mol humilde pero per la virtut y les costums noble, mes que datre li va agradá y per nell en secreto, veénlo a sobín, se va inflamá, agradánli cada vegada mes les seues maneres. Y lo jove, que no dixabe de sé espabilat, habénse fixat en ella, la habíe ressibit al seu cor de tal manera que no se preocupabe de res mes que de vóldrela. De tal guisa, pos, amánse la un al atre en secreto, dessichán la jove trobás en ell, y sense volé confiás a dingú sobre este amor, per a puguéli declará la seua intensió va inventá una rara estratagema. Va escriure una carta, y an ella li escribíe lo que teníe que fé en son demá per a está en ella; y después, ficada a dins de una caña o canut, jugán lay va doná a Guiscardo dién: - en aixó farás esta nit un bufadó per a la teua sirvienta en lo que ensendrá lo foc. Guiscardo va agarrá lo canut, y pensán que no sense raó lay habíe donat y dit alló, sen va entorná cap a casa, y mirán be la cañeta, y veénla esbadocada, la va obrí y va trobá a dins la carta de ella y la va lligí, y va entendre be lo que teníe que fé. Se va sentí lo home mes contén va ñabé al món, y se va dedicá a preparás per a reunís en ella segóns lo modo que li habíe amostrat. Ñabíe a la vora del palau del príncipe una cova excavada al monte, feta siglos abáns, a la que li entrabe llum per un respiradero ubert al monte; esta enchumenera o tronera, com la cova estabe abandonada, per romigueres y per herbes naixcudes per damún, estabe casi taponada; y an esta gruta, per una escala secreta que ñabíe a una de les cámares baixes del palau, que ere la de la Siñora, podíe baixás, encara que en una fortíssima porta tancada estabe. Y estabe tan lluñ del cap de tots esta escala, perque fée moltíssim tems que no se fée serví, que casi ningú de los que allí vivíen la recordabe; pero Amor, que als seus ulls res es tan secreto que no u pugue alcansá a vore, lay habíe portat a la memória a la enamorada Siñora. Ella, per a que dingú puguere donás cuenta de alló, mols díes en los seus arnesos mol habíe traballat y furgat per a que aquella porta puguere obrís; y una vegada uberta, baixán sola a la caverna y vist lo respiradero, li habíe manat di a Giuscardo que se embutiguere per nell y baixare a la cova, habénli dibuixat per aón podíe trobál. Y per a cumplí aixó, Guiscardo rápidamen, preparada una maroma en uns nugos y llassades per a pugué baixá y pujá per nella, y vestit en un cuero que lo protegire de les gabarreres o garraberes, sense habéli dit res a dingú, a la nit siguién cap a la tronera sen va aná, y lligán be una de les puntes de la corda a una forta soca que a la boca de la enchumenera habíe naixcut, per nella va baixá a la cova y va esperá a la Siñora. Ella, al día siguién, fen vore que volíe descansá, va enviá a fora a les seues criades y se va tancá sola a la alcoba, va obrí la porta, y va baixá a la cova, aon se va trobá en Guiscardo, y la un al atre moltes festas se van fé, y van aná juns a la alcoba, y en grandíssim plaé se van quedá bona part de aquell día, y per a que los seus amors continuaren sén secretos, sen va entorná a la gruta Guiscardo y ella va tancá y barrá la porta, y va eixí fora de la habitassió en les seues damiseles.
Guiscardo después, al víndre la nit, va pujá per la maroma del respiradero y sen va entorná cap a casa seua; y habén adeprés este camí, moltes vegades después, passán lo tems, allí va torná. Pero la fortuna, envejosa de tan llarga y tan gran passió, va mudá la alegría dels dos amáns en amargs plos. Acostumbrabe Tancredo a víndre alguna vegada sol a la cámara de la seua filla, allí parláe en ella, se quedáe un rato y después sen anáe. Un día, después de minjá, baixán allí, y están la filla de nom Ghismunda a un jardí seu en totes les seues criadetes, va entrá a la alcoba sense sé vist ni sentit, y trobán les finestres de la alcoba tancades y les cortines del llit parades, allí prop a un raconet se va assentá a uns cuixíns, y apoyán lo cap al llit y tapánse en la cortina, com si se haguere amagat allí, se va quedá adormit. Y están dormín de esta manera, Ghismunda, que per desgrássia aquell día habíe fet víndre a Guiscardo, dixán a les seues criadetes al jardí, en silénsio va entrá a la alcoba y, tancánla, sense donás cuenta de que algú estabe allí, va obrí la portota a Guiscardo que la esperabe y anánsen los dos al llit com acostumbraben, y juns jugán y tombán, va passá que Tancredo se va despertá y va sentí y vore lo que Guiscardo y la seua filla féen; y mol dolgut per naixó, primé va vóldre cridáls, pero después va pensá en callá y quedás amagat, si podíe, per a pugué fé en passiénsia y en menos vergoña lo que ya se li habíe ocurrit fé. Los dos amáns van está mol tems juns com acostumbraben, sense acatássen de Tancredo; y cuan los va pareixe be, baixán del catre, Guiscardo sen va entorná a la cova y ella va eixí de la alcoba. Tancredo, encara que ere vell, per una finestra va baixá al jardí y sense sé vist per dingú, mortalmen dolgut, va torná a la seua cámara. Y per una orden que va doná, al eixí del respiradero, la nit siguién Guiscardo va sé apresat per dos homes y portat en secreto a Tancredo. Este, al vórel, casi plorán li va di:
- Guiscardo, la meua benignidat en tú no mereixíe lo ultraje y la vergoña que me has fet, com hay vist avui en los mues ulls.
A lo que Guiscardo sol va contestá:
- Amor pot mol mes de lo que podem vosté y yo.
Va maná entonses Tancredo que fore guardat an alguna cámara de allí dins, y aixina se va fé. Vingut lo día siguién, sense sabé Ghismunda res de estes coses, habén Tancredo en ell mateix pensat uns cuans prossediméns, después de minjá, segóns la seua costum sen va aná cap a la cámara de sa filla, aon fénla cridá y tancánse a dins en ella, plorán li va escomensá a di:
- Ghismunda, pareixénme conéixe la teua virtut y honestidat, may hauría pogut tíndre al ánimo, encara que me u hagueren dit, si yo en los meus ulls no u haguera vist, que te hagueres entregat an algún home que no fore lo teu, no ya féu sino pensáu; per lo que yo en tot lo poc que me quede de vida estaré dolgut al recordáu. Ojalá Déu que hagueres pres un home acorde a la teua noblesa; pero entre tans que la meua cort frecuenten, vas triá a Guiscardo, jove de condissió vilíssima criat a la nostra cort casi per amor de Déu desde chiquet hasta neste día; per lo que no sé qué hay de fé de vatros. De Guiscardo, a qui esta nit hay fet péndre cuan eixíe per la tonera y lo ting a la presoneta, ya hay determinat qué fé, pero de tú sap Déu que no sé qué fé. Per una part, me arrastre lo amor que sempre te hay tingut mes que cap pare li va tíndre a la seua filla y per l’atra me arrastre la justíssima rabia ocassionada per la teua gran locura: aquell vol que te perdona y éste vol que contra la meua mateixa naturalesa me ensaña; pero antes de péndre partit, vull sentí lo que tingues que dim.
Y dit aixó, va acachá la cara, plorán tan fort com u hauríe fet un mosset esbatussat. Ghismunda, al sentí a son pare y al vore no sol que lo seu secreto amor habíe sigut descubert sino que Guiscardo estabe amanillat, va sentí un doló indescriptible y va está prop de mostrál en crits y llágrimes, com la mayoría de les dones fa, pero se va aguantá, y se va determiná a no seguí viva antes que suplicá per nella mateixa, imaginán que ya lo seu Guiscardo habíe mort, per lo que no com dolguda o arrepentida del error, sino com dona valenta, aixina li va contestá a son pare:
- Tancredo, ni a negá ni a suplicá estic disposada perque ni lo un me valdríe ni lo atre vull que me valgue; y ademés de aixó, de cap modo enténg que me afavorixquen la teua benevolénsia y lo teu amor sino confessán la verdat, primé deféndre la meua fama en raóns verdaderes y después en les obres seguí firmemen la grandesa del meu ánimo. Es verdat que hay volgut y vull a Guiscardo, y mentres viga, que sirá poc, lo voldré y si después de la mort se pot vóldre, no dixaré de vóldrel; pero an aixó no me va portá la meua femenina fragilidat, sino les teues poques ganes de tornám a casá. Te té que sé manifest, sén tú tamé de carn, que has engendrat a una filla de carn y no de pedra ni de ferro; y enrecordáten teníes y tens, encara que tú ara sigues agüelo, cóm y quines y quina forsa tenen les leys de la juventut, y encara que tú, home, los teus millós añs en les armes los has passat, tens que sabé lo que lo tems mort y les delicadeses poden fé en los vells, no diguem ya en los joves. Soc, pos, de carn, y hay viscut tan poc que encara soc jove, y per una cosa y l’atra plena de dessich, y ya hay estat casada, y coneixía lo plaé que se sen cuan tal dessich se cumplix. An estes forses, no puguén yo resistí, me vach disposá a seguí alló a lo que me espentaben, com jove y com dona, y me vach enamorá. Y sertamen en aixó vach ficá tota la meua virtut al no vóldre que ni per a tú ni per a mí, de alló que al natural pecat me atraíe (en cuan yo puguera evitáu) vinguere cap vergoña. A lo que lo compasiu Amor y la benigna fortuna una mol amagada vía me habíen trobat y mostrat, per la que, sense dingú sabéu, yo alcansaba lo meu dessich: y aixó (qui sigue que te u haigue amostrat o com sigue que u sápigues) no u nego. A Guiscardo no lo vach triá per casualidat, com moltes fan, sino que en deliberat consell lo vach triá abáns que a consevol atre, y en precavut pensamén lo vach atraure, y en sabia perseveránsia dels dos llárgamen ham disfrutat. Pareix que, ademés de habé pecat per amor, tú me repréns al di, com si no te hagueres enfadat si a un home noble haguera triat per an aixó, que en un home de baixa condissió me hay mesclat; en lo que no te dones cuenta de que no repéns lo meu pecat sino lo de la fortuna, la que en molta frecuénsia als que no són dignes aúpe, dixán a baix als digníssims. Pero dixem ara aixó, y mira un poc los prinsipis del assunto: vorás que tots natros estam fets de una sola massa de carn y que per un mateix creadó totes les almes en igual forsa, en igual poder, en igual virtut van sé creades. La virtut primé va fé distinsió entre natros, que naixém y naixíem iguals; y los que mes cantidat de ella teníen y la ficaben en obra van sé nombrats nobles, y los atres se van quedá sén la plebe. Y encara que una costum contraria haigue amagat después esta ley, no está encara arrancada ni desfeta per la naturalesa y per loe bones costums; y per naixó, qui virtuosamen obre, ubertamen se mostre noble, y si de un atra manera sel cride, qui aixina lo cride se equivoque.
Mira, pos, entre los teus nobles y examina la seua vida, les seues costums y les seues maneres, y de un atra part considera los de Guiscardo: si vullgueres jusgá sense animosidat, lo cridaríes an ell nobilíssim y a tots estos nobles teus villanos. En la virtut y lo valor de Guiscardo no vach creure per lo juissi de un atra persona, sino per les teues paraules y per los meus ulls. ¿Quí lo va alabá tan com tú lo alababes en totes les coses loables que tenen que sé alabades en un home valén? Y sertamen no sense raó: que si los meus ulls no me van engañá, cap alabansa va sé dita per tú que yo no li veiguera ficála en obra, y mes admirablemen que podíen expresáu les teues paraules; y si en alló me haguera engañat en algo, per tú hauría sigut engañada. ¿Dirás, pos, que en un home de baixa condissió me hay mesclat? No dirás la verdat; si per ventura digueres que en un pobre, en vergoña teua podríe consedís, que aixina has sabut a un home valiós servidó teu portá a bon estat; pero la pobresa no trau a dingú la noblesa, sino lo que se té. Mols reys, mols grans príncipes van sé pobres, y mols que caven la terra y guarden ovelles van sé riquíssims, y u són. Si a la teua vellesa estás disposat a fé lo que de jove no acostumbráes, es di, a obrá en crueldat, prepárat a séu, has de sé cruel en mí perque no estic disposada a rogát de cap manera que no u sigues com que eres la primera raó de este pecat, si es que pecat es; per lo que te asseguro que lo que de Guiscardo haigues fet o faigues si no fas en mí lo mateix, les meues propies máns u farán. Y ara vésten en les dones a plorá, y per a descarregá la teua crueldat en lo mateix cop, an ell y a mí, si te pareix que u mereixem, mátamos. Va vore lo príncipe la grandesa de ánim de la seua filla, pero no per naixó va creure que estiguere tan firmemen disposada a lo que en les seues paraules amenassabe; per lo que, separánse de ella y alluñán lo pensamén de obrá cruelmen contra ella, va pensá que en la condena del atre arrfredaríe lo amor de ella, y va maná als dos que a Guiscardo guardaben que, sense féu sabé a dingú, la nit siguién lo estrangularen y, arrancánli lo cor, lay portaren. Ells u van fé tal com los u habíe manat, per lo que, vingut lo día siguién, fénse portá lo príncipe una gran y hermosa copa de or y ficat an ella lo cor de Guiscardo, per un fidelíssim criat seu lay va enviá a la seua filla y li va maná que cuan lay donare li diguere:
- Ton pare te envíe aixó per a consolát en lo que mes vols, com l´has consolat tú en lo que ell mes volíe.
Ghismunda, sense apartás de la seua dessisió, fénse portá unes herbes y arraíls venenoses, después de que son pare sen habíe anat, les va destilá y les va reduí a aigua, per a tíndrela preparada si lo que se temíe passabe. Y vingut lo sirvién an ella en lo regalo y en les paraules del príncipe, va agarrá la copa, y destapánla, al vore lo cor y al sentí les paraules, va tíndre per mol sert que aquell ere lo cor de Guiscardo, per lo que, eixecán los ulls cap al sirvién, va di:
- No li conveníe sepultura menos digna que l´or a tal cor com es éste; mon pare ha obrat discretamen en aixó. -
Y dit aixó, arrimánsel a la boca, lo va besá y después va di:
- En totes les coses y hasta este extrem de la meua vida hay trobat tendríssim lo amor que mon pare me té, pero ara mes que may, y per naixó les raderes grássies que ting que donáli ara per tan gran presén, de la meua part li donarás. -
Dit aixó, mirán la copa que teníe abrassada, mirán lo cor, va di:
- ¡Ay!, dolsíssim albergue de tots los meus plaés, ¡maldita sigue la crueldat de aquell que en los ulls de la cara me fa vóret ara! Bastán me ere mirát a cada momén en los del espíritu. Tú has cumplt ya la teua carrera y te has liberat de la que te va consedí la fortuna; has arribat al final, cap aon tots correm; has dixat les miseries del món y les fatigues, y del teu mateix enemic has ressibit la sepultura que lo teu valor mereixíe. Res te faltabe per a ressibí cumplides exequies mes que les llágrimes de qui mentres vas viure tan vas voldre; los que per a que los tingueres, va ficá Déu al cor de lo meu cruel pare que te enviare a mí, yo te los oferiré encara que tinguera lo propósit de morí en los ulls secs y en lo gesto gens espantat; y después de habételes oferit, sense tardansa alguna faré que la meua alma se unixque a la que, dirigínla tú, en tan amor vas guardá. ¿Y en quina compañía podré aná mes contenta y mes segura als puestos desconeguts que en ella? Estic segura de que está encara aquí dins y que mire los puestos de los seus plaés y los meus, y com estic segura de que seguix volénme, espere a la meua per la que mol es amada. Y dit aixó, sense fé cap abalot de dona, inclinánse sobre la copa, plorán va escomensá a derramá tantes llágrimes que admirable cosa ere de vore, besán infinites vegades lo cor mort. Les seus criadetes, que al voltán de ella estaben, no enteníen quin cor ere éste y qué volíen di les seues paraules, pero per la piedat vensudes, totes ploraben; y en compasió li preguntaben en vano per lo motiu de les seues ploreres, y mol mes, com podíen y sabíen, se les ingeniaben en consolála. Ella, después de habé plorat tan com li va pareixe, alsán lo cap y secánse los ulls, va di:
- Oh, cor mol amat, tots los meus debers cap a tú están cumplits y res me quede per fé mes que portá la meua alma a está en la teua compañía.
Y dit aixó, se va fé allargá la cantrelleta aon estabe l´aigua que lo día abáns habíe preparat; y la va abocá a la copa aon estabe lo cor, en moltes llágrimes seues rentat; y sense cap espán ficada allí la boca, se la va beure tota, y habénla begut, en la copa a la ma va pujá cap al seu llit, y lo mes honestamen que va pugué va colocá lo cor del mort contra lo seu cor, y sense di paraula esperabe la mort. Les seues damiseles, habén vist y sentit estes coses, y com no sabíen quina aigua ere la que habíe begut, a Tancredo habíen enviat a di tot alló, y ell, barruntánse lo que passáe, va baixá rápidamen a la alcoba de la seua filla. Aon va arribá al momén en que ella se estirabe damún del llit, y tart, en dolses paraules veníe a consolála, veén com ella estabe, va escomensá a plorá; y la Siñora li va di:
- Tancredo, guarda eixes llágrimes per an algún cas menos dessichat que éste, y no les tragues per mí que no les vull. ¿Quí ha vist may a dingú plorá per lo que ell mateix ha vullgut fé? Pero si algo de aquell amor que me vas tíndre encara viu en tú, com a radé don consedixme que, ya que no te va agradá que yo vixquera a amagatontes en Guiscardo, que lo meu cos en lo seu, aon sigue que lo haigues fet aventá mort, estigue públicamen.
Lo nugo a la gola no li va dixá contestá al príncipe, y entonses la jove, sentínse arribá al seu final, apretán contra lo seu pit lo cor mort, va di:
- Quedéutos en Déu, que yo men vach.
Y velats los ulls y perdut tot sentit, de esta dolorosa vida sen va aná. Tal dolorós final va tíndre lo amor de Guiscardo y de Ghismunda, com hau sentit; als que Tancredo, después de mol plorá, y massa tart arrepentit de la seua crueldat, en doló de tots los de Salerno, honradamen als dos a un mateix sepulcro va fé enterrá.

cuarta jornada novela segona

domingo, 18 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau - castellá, E

eclesiástic, eclesiastics eclesiástico, eclesiásticos
ecografía ecografía
ecografíes ecografías
ecológic, ecológics ecológico, ecológicos
economía, economíes economía, economías
económic, economics económico, económicos
económica, económiques económica, económicas
edat, edad edad
edats, edads edades


Edificá edifico, edifiques, edifique, edifiquem o edificam, edifiquéu o edificáu, edifiquenedificaría edificara edificaré
edificar
edificada, edificades edificada, edificadas
edificassió edificación
edificassións edificaciones
edificat, edificats edificado, edificados
Edifissi – Cómo se dice edificio en chapurriau ? - Edifissi – Ya sé que es difícil, pero cómo se dice ? edificio
editorial (per ejemple, Cossetánia Edissións) editorial
editorials editoriales
educá educar
educades educadas
educassió educación
educat, educats educado, educados
efecte, efectes efecto, efectos
efectivamen efectivamente
efectuada, efectuadas efectuada, efectuadas
efectuat, efectuats efectuado, efectuados
efeméride, efemérides efeméride, efemérides
eficás eficaz
eficássia eficacia
efímera, efímeres efímera, efímeras
égloga, églogues égloga, églogas
eisadelles, vore cavegueta azadas
éissa, eissa, eixa esa
eissadella, eixadella (vore cavegueta), eissadelles, eissadelleta azada
eissamplides ensanchadas
eissamplit ensanchado
eissamplit, eixamplit, enchamplit, fet mes ample ensanchado, hecho más ancho
éisse, eisse, eixe ese
eissecá, eixecá, eissecás, eixecás levantar, levantarse
eissugamáns, eixugamáns, toalla per a les máns toalla para las manos
eissugás, eixugás (les máns) secarse (las manos)
eissúgue, eixúgue (se) se seca
eix ! Becs ! interjecsió per a demostrá fástic, escrúpol. Eix ! Interjección para demostrar asco.
eixa esa
eixadella azada
eixám, eixáms de abelles, abella enjambre, de abejas
eixamplín (g) ensanchando
eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixéco, eixéques, eixéque, eixequém o eixecám, eixequéu o eixecáu, eixéquen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecárem, eixecáreu, eixecáren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - levantar, levantarse
eixecabe, eixecáe levantaba
eixecada levantada
eixecades levantadas
Eixécal ! Levántalo !
eixecála levantarla
eixecáli la falda levantarle la falda
eixécam levántame
eixecán (g) levantando
eixecánli levantándole
eixecánse levantándose
eixecarán levantarán
eixecare levantara
eixecarém levantaremos
eixecaren levantaran
eixecat levantado
Eixécat ! Levántate !
eixecats levantados
eixeco levanto
Eixequéutos ! Levantáos !
eixérrit , fem, femé estiércol, fiemo
eixida salida
eixides salidas
eixíe salía
eixíem salíamos
eixíen salían
eixím salimos
eixín (g) saliendo
eixirá saldrá
eixirán saldrán
eixiríe saldría
eixíssen de la carretera salirse de la carretera
eixit salido
eixits salidos
eixos esos
éixos, eixes, eixos, eixes esos, esas
eje, ejes eje, ejes
ejecussió ejecución
ejecutá ejecutar
ejecutaríen ejecutarían
ejecutiu, ejecutiva, ejecutius, ejecutives ejecutivo, ejecutiva
ejecutós ejecutores
ejemple ejemplo
ejercicio, ejersissi, ejercicios, ejersissis ejercicio, ejercicios
ejersí ejercer
ejersín ejerciendo
ejersínles ejerciéndolas
ejérsit ejército
elecsió, elecsións elección, elecciones
eléctric, eléctrica eléctrico, eléctrica
electrissidat electricidad
electrodoméstic, electrodoméstics electrodoméstico, electrodomésticos
elefán, elefáns elefante, elefantes
elegán, elegáns, eleganta, elegantes elegante, elegantes
eleganmén elegantemente
elegit (triat, vore triá) elegido
elemén, eleméns elemento, elementos
elemental, elementals elemental, elementales
elevá elevar
elevánse elevándose
elevasió elevación
elevats elevados
elevo elevo
eli! ali!, interjecsió: així, així a poca diferénsia. así, así
eliminá eliminar
elíptic, elíptica elíptico, elíptica
ell, ells, ella, elles él, ellos, ella, ellas
elocuén elocuente
elocuenmén elocuentemente
elocuénsia elocuencia
embadurná embadurnar
Embadurnaben, embadurnáen embadurnaban
embaixades, embajades embajadas
embaixadó, embajadó, embaixadós, embajadós embajador, embajadores
embalo (me), agarro molta velossidat me embalo, cojo mucha velocidad
Embarás, embarassos Embarazo, embarazos
embarassada embarazada
embarcá embarcar
embarcarém embarcaremos
embarcassió, embarcassións embarcación, embarcaciones
embargat embargado
embargo (sin) embargo (sin)
Embassadó , embut embudo
embastida (construcsió), andamio andamio
embaucadó embaucador
embebénse bebiéndose, absorviendo
embebíen bebían, absorvían
embelesadó embelesador
embescut, embegut embebido, absorto, empapado, enfrascado, ensimismado, concentrado, extasiado, abstraído, absorto, alucinado, centrado, atento
embestí embestir
embestínlo embistiéndole
embobat, abaubat, embobats, abaubats embobado, embobados


embolic, embolics, embroll, lío, maraña, follón, barullo, confusió, desorden, embuste, invensió, bola, bulo, mentira, trola embrollos, líos
Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquém o embolicám, emboliquéu o embolicáu, embolíquen – embolicat, embolicada – embolicán / embolíca (imperatiu) liar, envolver
embolicada, embolicades liada, envuelta, liadas, envueltas
embolicáe, embolicabe liaba, envolvía
embolicál liarlo
embolicámos liarnos
embolicán (g) liando
embolicánles liándolas
embolicánse liándose
embolicare liara, liase
embolicás liarse, envolverse
embolicat, embolicats liado, envuelto, liados, envueltos
emborollá, embrollá, embullá, embolicá, destorbá / embroll, embolic embrollar, embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola
emborrascat, emborrascats emborrascado, emborrascados
emborroná emborronar
Emboscada, emboscades emboscada, emboscadas
embossá, embossás embolsar - atascar, atascarse
embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) atragantado, atragantada
Embotá – ficá a la bota - mellá, despuntá, achatá, desafilá, - ofuscás, insensibilisás, atontás embotar, mellar, achatar, desafilar, despuntar, enromar, ofuscarse, insensibilizarse, acorcharse, anquilosarse, atontarse
embotarém embotaremos
embravit, embravits embravecido, embravecidos
embriagá embriagar
embriagabe embriagaba
embriagadó, embriagadós, embriagadora, embriagadores embriagador, embriagadores, embriagadora, embriagadoras
embriagat, embriagats embriagado, embriagados
embrió, embrións embrión, embriones
embroll, embolic embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola
embromat, embromats, abromat, abromats con niebla, enneblecido
embruixada, embruixades embrujada, embrujadas
embruixáu, embruixéu embrujáis
embrutá (brut), embrutí ensuciar (sucio)
embrutí ensuciar (sucio)
embrutisquen, embrutíxquen ensucien
embuste, mentira embuste, mentira
embustero, embustera, mentirós, mentirosa, mentira, embuste embustero, mentiroso
embusteros, embusteres embusteros, embusteras
embutí embutir, meter
embutíe embutía, metía
embutíen embutían, metían
embutiguere embutiera, metiera
embutínse metiéndose
embutit, embutits embutido, embutidos
embutix (se, s´) mete (se)
embutixgo (me, m´) me meto
emergénsia, emerjánsia emergencia
emergénsies, emerjánsies emergencias
emergí emerger, sobresalir, aparecer, flotar, brotar, asomar, germinar, manar, manifestar, nacer, surgir
emigrá emigrar
eminánsia, eminénsia eminencia, eminencias
eminén, eminéns eminente, eminentes
emissora, emissores emisora, emisoras
emita, ermites, per lo camí vert que va a la ermita ermita, ermitas, por el camino verde que va a la ermita
emitíe emitía
emitíen emitían
emitixgo emito
emoluméns, salari, sueldo, jornal, remunerassió, cuota, habés, pago, paga, soldada emolumentos, salario, sueldo, jornal, remuneración, cuota, gaje, haberes, pago, paga, soldada
emossió emoción
emossioná emocionar
emossionada emocionada
emossionada, emosionada emocionada
emossionál emocionarlo
emossionán emocionante
emossionat emocionado
emossione, emosione emociona
emossións emociones
emossións emociones
empach, empachs empacho, empachos
empalagá, empalagós, empalagosa empalagar, empalagoso, empalagosa
empalagaben empalagaban
empalissada, valla, seto, ras, barrera, estacada, tápia, vallat empalizada, valla, seto, cerca, barrera, estacada, tapia, vallado, cercado
empalmá empalmar
empalme, empalmes empalme, empalmes
empanada, empanades – vore aplastades empanada, empanadas – aplastadas
empanánlo empanándolo, aplastándolo
empañá, empañás empañar, empañarse
empañe empaña
empapá (vore amerá) empapar
empapabe empapaba
empapades empapadas
empapat, chopet, chopo, amerat empapado
empapussá, atiborrá empapuzar, engullir, hartar, atiborrar, hinchar
empapussáls empapuzarlos
empapussat, empapussada, empapussats, empapussades empapuzado, empapuzados, empapuzada, empapuzadas
empapusse empapuza
emparellá emparejar
Empastrá – empastrás – empástro, empástres, empástre, empastrém o empastrám, empastréu o empastráu, empástren – empastrán – empastrára, empastráres, empastráre, empastrárem, empastráreu, empastráren - aplastar
empastrada aplastada
empastrat aplastado
empastre, empastres, de emplastrum – l'arrós s'ha eixugat y ha quedat fet un empastre – de empastrás, ell se empastre contra la paret – enfermedat de les mules a les barres, la dentadura, lo empastre o fava es una enfermedat que sels fa a les mules prop de les dens. Emplasto – de aplastarse - golpearse : él se aplasta contra la pared.
empatía empatía
empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltém o empeltám, empeltéu o empeltáu, empélten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltárem, empeltáreu, empeltáren injertar
empeltre, oliva, olivé – un empel es un rechito de un ábre que s´ha de plantá y después empeltá, o un abret jove oliva variedad empeltre
empéndre emprender, reprender
empéndrel emprenderlo
empéndrels emprenderlos
empeñá empeñar
empeñabe empeñaba
empeñada, empeñades empeñada, empeñadas
empeñat, empeñats empeñado, empeñados
emperadó, emperadós emperador, emperadores
empichorán, empijorán (de pijó, pichó) empeorando (peor)
empijorán empeorando (peor)
empinada empinada
empinades empinadas
empináe, empinabe empinaba
Empinás – yo ting un animalet que ni té os ni té espina y en sentí auló de pichina se empine y se fique dret empinarse
empinat, empinats empinado, empinados
Empleá, empleás - empleo, emplées, emplée, empleém, empleéu, empléen – emplearé, emplearía, empleára emplear, usar
empleabe, empleáe empleaba
empleades empleadas
empleáen, empleaben empleaban
empleáles emplearlas
empleám, empleém empleamos
empleán (g) empleando
empleat, empleats – mal empleat ! empleado, empleados – lástima (mal empleado) !
Emplumá - empenachá, castigá, arrestá, processá, empapelá emplumar, empenachar, castigar, arrestar, procesar, empapelar
emplumat emplumado
empobrí empobrecer
empobrit, empobrits empobrecido, empobrecidos
empobríxen empobrecen
emporta (que yo me) que yo me lleve
emportá, emportás llevar, llevarse
emportada, emportades llevada, llevadas
emportáe, emportabe (se) llevaba (se)
emportáen, emportaben llevaban
emportám llevarme
emportámela llevármela
emportámol llevárnoslo
emportánse llevándose
emportánsel llevándoselo
emportaré llevaré
emportáren llevaran, llevasen
emportaríe llevaría
emportaríen llevarían
emportás llevarse
emportássel, emportássels llevárselo, llevárselos
emportássela, emportásseles llevársela, llevárselas
emportat llevado
Empórtat llévate
Empórtateles llévatelas
emporte (se, s´emporte) lleva (se)
emportém llevamos
emporten llevan
emportes llevas
emportéutola lleváosla
emporto llevo
empotrá empotrar
empotrada, empotrades empotrada, empotradas
empotrat, empotrats empotrado, empotrados
emprén emprende
emprendedós emprendedores
emprenén emprendiendo
empreng emprendo
empreñá, empreñás enfadar, enfadarse
emprés emprendido
empresa, empreses empresa, empresas
empresonat, a la presó aprisionado, en la cárcel
empuñá empuñar
En mí, en tú, en ell, en ella, en natros, en vatros, en ells, en elles – en coche conmigo, contigo, etc – en coche
enaigües enaguas
enaigüetes enagüillas
enamoraben enamoraban
enamorades enamoradas
enamoramén enamoramiento
enamoraméns enamoramientos
enamorán (g) enamorando
enamoránse enamorándose
enamoraríe enamoraría
enamorás enamorarse
enamorat enamorado
enamorats enamorados
enamoráutos o enamoréutos enamoráos
enana, enanes enana, enanas
enanet, enanets enanito, enanitos
enano, enanos, com Jordi Pujol lo mafiós enano, enanos
enarboláe, enarbolabe (se) – se alterabe se alteraba
encá, encara, vore texto de Ricard García Moya aún
encabritat, encabritats encabritado, encabritados
encadenades encadenadas
encaixá, encajá encajar
encaje, encajes – No es lo mateix mich metro de encaje negre que un negre te encajo mich metro. encaje, encajes
encalada, encalades, encalat, encalats – pintat en cal, cals encalada
encaminá, encaminás encaminar, encaminarse
encaminabe, encamináe encaminaba
encamináre encaminara, encaminase
encaminás encaminarse
encaminat, encaminats encaminado, encaminados
Encamino – me fico en camí Encamino – me pongo en camino
encán, encanto, encáns, encantos encanto, encantos
encaná, encanás (de plorá) – les campanes tamé se poden encaná - – de tan plorá, se va encaná, no li ixíe la veu Pasmarse o quedarse envarado por la fuerza del llanto o de la risa. - Las campanas también pueden encanarse
encanáe o encanabe (se) se pasmaba por el llanto
encantá, encantás encantar, quedarse como encantado, ensimismado
encantabe o encantáe encantaba
encantada encantada
encantades encantadas
encantadet, encantadets encantadito, encantaditos
encantadó, encantadós encantador, encantadores
encantáe, encantabe encantaba
encantáen o encantaben encantaban
encantamén, encantaméns encantamiento, encantamientos
encantat, encantats encantado, encantados
Encante – me encante : me enchise Encanta – me hechiza
encanten encantan
encaparrás (de caparra) encaparrarse, ponerse tozudo con algo, metérsele algo en la cabeza a alguien (de caparra : garrapata)
encaparrás, ficásseli una cosa al cap an algú (tossut) metérsele algo en la cabeza a alguien (tozudo)
encará, concará, encarás encarar, concarar, encararse
encara, encá aún
encaráen, encaraben (se) Se encaraban
encaramánse encaramándose
encarás encararse
encarcarat de fred, encarcarada de fred helado de frío, helada
encaríe encarecía
encariñás encariñarse
Encariñat , encariñada encariñado, encariñada
encarnades encarnadas
encarnassió encarnación
encarnat encarnado
encárrec encargo
encárrecs encargos
encarregá encargar
encarregabe encargaba
encarregaben encargaban
encarregada encargada
encarregades encargadas
encarregáe, encarregabe encargaba
encarregáen, encarregaben encargaban
encarregáes, encarregades encargadas
encarregáli encargarle
encarrégam encárgame
encarregán (g) encargando
encarregánles encargándolas
encarregánlos encargándoles, encargándolos
encarregará encargará
encarregarán encargarán
encarregarém encargaremos
encarregaríe encargaría
encarregaríen encargarían
encarregás encargarse
encarregat encargado
encarregat encargado
encarregats encargados
encarrégo, encarrego encargo
encarregue encarga
encarréguen encargan
encarselá, enpresoná, ficá a la presó encarcelar
encarselat, encarselats encarcelado, encarcelados
encasquetá encasquetar
encatarrá, encatarrás costiparse
encatarrará (se) costipará (se)
encatarrat costipado, con catarro
encatarro (yo me) – en catarro (en Luisico Raxadel de Valderrores) Encatarro – con catarro
encatárron encatarren, resfríen
enchampá atrapar, agarrar
enchampades atrapadas, agarradas
enchampats atrapados
enchegá, engegá un motor arrancar un motor
enchís hechizo
Enchisá - me enchise (me encante) Hechizar, encantar, gustar mucho – me encanta
enchisat, enchisada, enchisats, enchisades hechizado, hechizada, hechizados, hechizadas
enchise hechiza
enchísos hechizos
enchochamén (chocho), enfigamén (figa), encoñamén enchochamiento
enchufá enchufar
enchufat, enchufats enchufado, enchufados
enchufe, encadufes enchufe, enchufes
enchumenera, chumenera chimenea
enclavá clavar
enclavat clavado
enclenque, escuchimisat, arguellat, canijo, raquític, birriós, renacuajo (vore cullerot), débil, fluix, cagarníu enclenque, escuchimizado, canijo, raquítico, birrioso, enfermizo, enteco, renacuajo, débil, flojo
encomaná (comanda) Encargar (en una tienda), encomendar, pedir (pedido)
encomanada pedida
encománam encomiéndame
encomanán (g) encargando
encomanánlo encomendándolo, encargándolo
encomanánlos encomendándoles, encargándoles
encomanat encargado, pedido, encomendado
Encomiable, encomiables – elogiable, loable Encomiable, elogiable, laudable, loable, ponderable, plausible
enconá, avivá, aumentá, cabrejá, enfadá, mosquejá, exasperá, incrementá, intensificá enconar, exacerbar, recrudecer, avivar, aumentar, cabrear, enfadar, exasperar, incrementar, intensificar, enardecer
encongí, encongís encoger, encogerse
encongíx encoge
Encórre – perseguí – sel dels animals o de les persones, la cabra se encorre, ya va bona. estar en celo – perseguir – celo de los animales o de las personas, la cabra está en celo (se corre), “ya va buena”
encorrén (g) persiguiendo, estando en celo
encorríen estaban en celo
encortinat, encortinats encortinado, encortinados
encorvat, encorvats, encorvada, encorvades encorvado, encorvados, encorvada, encorvadas
encostes (vore a cascarrulles) a cuestas, a la espalda
encrusa, encruses - ferro per a picá la dalla en martell – yunque hierro para picar la guadaña o dalle – yunque
encubert, encuberts encubierto, encubiertos
encubridó, encubridós encubridor, encubridores
encuentro, trobada encuentro
encuentros, trobades encuentros
endabán, a dabán (vore dabán) alante, delante
endemoniat, endemoniats, endemoniada, endemoniades endemoniado, endemoniados, endemoniada, endemoniadas
endeviná, adiviná adivinar
endilgá, endosá, encasquetá, llansá, di, parlá, carregá lo mort endilgar, endosar, largar, encasquetar, lanzar, decir, hablar, cargar el muerto
endilgála endilgarla
endilgarém endilgaremos
Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren endiñar
Endissió, endissións, inyecsió, inyecsións Inyección, inyecciones
endivia, endivies (hortalisa) – vore enveja endivia, endivias (hortaliza)
endosá, vore endilgá endosar
endú, endús algo llevarse algo
endúen (se) se llevan
enduguere llevara
endurán llevarán
endurida, endurides endurecida, endurecidas
enduríe (se) llevaría (se)
endurínte endureciéndote
endurirá endurecerá
endurit, endurits endurecido, endurecidos
endússen (per a) llevarse (para)
endut, enduts llevado, llevados
enduye, endúe llevaba
enduyen, endúen llevaban
enemic enemigo
enemics enemigos
enemiga enemiga
enemigues enemigas
enemistat, enemistats enemistad, enemistades
energética, energétiques energética, energéticas
energía, energíes energía, energías
enfadá, enfadás - disgustá, cabrejá, enfurí, encolerisá, encrespá, enervá, exaltá, exasperá, irritá, exitá, contrariá, molestá, indigná, fastidiá, incomodá, incordiá, desagradá, cansá, provocá, enconá enfadar, enfadarse - disgustar, enojar, cabrear, enfurecer, encolerizar, encorajinar, encrespar, enervar, exaltar, exasperar, irritar, excitar, exacerbar, contrariar, molestar, indignar, fastidiar, incomodar, desagradar, cansar, provocar, desazonar, enconar
enfadaba (yo) enfadaba
enfadabe enfadaba
enfadáen, enfadaben enfadaban
enfadaríe enfadaría
enfadaríen enfadarían
enfadaríeu enfadaríais
enfadat, enfadats enfadado, enfadados
enfadéu enfadéis, enfadáis
enfado, enfados, cabrech, cabrechos, cabrejos, cabreo, cabreos enfado, enfados, cabreo, cabreos
enfados (no te) enfades (no te)
enfatisá, enfatissá enfatizar
enfermaben, se ficaben doléns enfermaban
enfermé, enfermero, enfermés, enfermeros enfermero, enfermeros
enfermedat, enfermedats enfermedad, enfermedades
enfermera enfermera
enfermeres enfermeras
enfermería, enfermeríes enfermería, enfermerías
enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen - alineá, afilerá, ordená, colocá, disposá, situá, encaussá, formá, encará, enfocá, apuntá
encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar
enfilar, alinear, ordenar, colocar, disponer, situar, encauzar, formar, encarar, enfocar, apuntar,
encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar
enfilán (g) enfilando
enfilat, enfilada enfilado, enfilada
enfoquen enfocan
Enforcá – enforco, enforques, enforque, enforquém o enforcám, enforquéu o enforcáu, enfórquen pinchar con una horca – ahorcar
enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) enfado, enfadarse
enfortí enfortecer
enfortíl enfortecerlo
enfortíssen, enfortíxen enfortecen, se ponen fuertes
enfotedó, enfotedora, enfotedós, enfotedores burlón, burlona, burlones, burlonas
enfotén (g) riéndose, burlándose
enfoten (sen) se ríen, se burlan
enfoténsen (ells) riéndose, burlándose
enfoteren, enfotegueren burlaran, rieran
Enfótressen, enfótre – yo men enfótego, enfots, enfot, enfotém, enfotéu, enfóten – enfotría – enfoteguera – enfotré burlarse, reirse
enfotríe burlaría
enfotríen burlarían
enfrascás, abstráures, embebís, consentrás, aplicás, dedicás, entregás, interessás, ficás a algo, ocupás,
dedicás en cos y alma, ficá los sing sentits
enfrascarse, abstraerse, embeberse, concentrarse, aplicarse, dedicarse, entregarse, interesarse, meterse, ocuparse, dedicarse en cuerpo y alma, poner los cinco sentidos
enfrasque enfrasca
enfrentá, enfrentás enfrentar, enfrentarse
enfrentades enfrentadas
enfrentamén, enfrentaméns enfrentamiento, enfrentamientos
enfrentás, fé frente enfrentarse
enfrente (se) – enfrente, enfron, en frente, en fron Enfrenta – enfrente (de)
enfrescás enfrescarse
enfrón, enfrente enfrente
enfrontás, enfrentás enfrentarse, confrontar, encarar, contraponer, carear, indisponer, desunir, contrarrestar, oponer, enemistarse, contender, pelear, luchar, combatir, concurrir, desafiar, rivalizar, afrontar, apechugar, apechar, responsabilizar,
plantar cara, hacer frente
enfundá enfundar
engabiat, a una gábia, engabiada, engabiats, engabiades Enjaulado, enjaulada, encarcelado, encarcelada
engalaná engalanar, adornar, acicalar, alhajar, ataviar, empavesar, empenachar, emperifollar, endomingar, ornamentar, adecentar, componer, asear
engalanada engalanada
Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. enganchar – empezar a trabajar
enganchada, enganchades enganchada, enganchadas
engancháen, enganchaben enganchaban
enganchat, enganchats enganchado, enganchados
Engancho Engancho
enganchós, apegalós, herba apegalosa pegajoso, que se enancha o pega
engañ, engañs engaño, engaños
engañá, engañás – engaño, engañes, engañe, engañém o engañám, engañéu o engañáu, engáñen – engañara – engañaría – engañaré engañar, engañarse, mentir, timar, estafar, burlar, fingir, falsear, equivocar, confundir, falsificar, enredar, chasquear, defraudar, desorientar, despistar, encandilar, engatusar, fascinar, liar, seducir, embaucar, aparentar, traicionar, decepcionar, equivocarse, errar, fallar
engañabe engañaba
engañadó, burladó, embaucadó, embelesadó, engañabobos, follonero, folloné, liante, lián, lianta, charlatán, fullero, trampós, trapassé engañador, burlador, embaucador, embelesador, engañabobos, follonero, liante, charlatán, fullero, tramposo, trapacero
engañadós, engañadores engañadores, engañadoras
engañáe, engañabe engañaba
engañáles engañárlas
engañám engañarme
engañán (g) engañando
engañánme engañándome
engañaríen engañarían
engañat, engañats engañado, engañados
engañátos engañaros
engañats engañados
engañe engaña
engañém engañamos
engañen engañan
engañon engañen
engañós, engañosos engañoso, engañosos
engañosa, engañoses engañosa, engañosas
engañosamen engañosamente
engarjolá, encarselá, tancá, apresá, préndre, capturá, enchampá, recluí, cautivá, enreixá, contíndre, detíndre, retíndre, lligá, encadená, esposá, lligá de mans y peus, encadená, sujetá, pessigá, ficá entre reixes, ficá a la trena, ficá al trullo (pero no al trull) aprisionar, encarcelar, encerrar, apresar, prender, capturar, atrapar, recluir, cautivar, enchiquerar, enrejar, contener, detener, retener, aprehender, atar, encadenar, esposar, maniatar, aherrojar, sujetar, coger, asir, poner entre rejas, meter en la trena
engarjolat, engarjolat, de garjola, presó aprisionado, aprisionados
engastá, engastá, encastrá, incrustá, ajustá, ensortijá, acoplá, conectá, encadená, uní, trabá engastar, engarzar, encastrar, incrustar, ajustar, ensortijar, acoplar, conectar, encadenar, unir, trabar
engastades engastadas
engastat engastado
engendrá engendrar, fecundar, procrear, gestar, concebir, reproducir, generar, criar, crear, producir, originar, ocasionar, causar
engendrat, engendrats engendrado, engendrados
engerra, engerres – jarra (en anses) que servix per a tíndrey oli, aigua, vi, olives o algún atra cosa – ve de gerra, gerres, pareix que ve del latín gerŭla, cosa per al transport, bota, carretell, pero en contaminassió de lo árabe jarra ‘hídria’ (les formes algerra -> angerra, engerra, que indiquen la aplicassió del artícul arábic AL) Tinaja, jarra, con asas normalmente
engomada, engomades engomada, engomadas
engomat, engomats (de goma) engomado, engomados
engordí, engordís – ficás (mes) gort, gord – en gallego, leite gordo es lleit grassa, en greix – (yo me) engordíxco, engordíxes, engordíx, engordím, engordíu, engordíxen – engordiré – engordiguera – engordiría engordar
engordín (g) engordando
engordiré engordaré
engordire, engordiguére engordara
engordit, engordits – gort, gorts, gord, gords engordado, engordados – gordo, gordos
engordix, engordíx engorda
engorgossada, engorgossades con la voz tomada
engorgossat, engorgossats (pero no afónic) con la voz tomada (pero no afónico)
engorjá, fé minjá per forsa, engargallá lo minjá (vore empapussá) hacer comer por la fuerza
engorrós, engorrosos, molesto, que moleste, pesat, cargán, fastidiós, incordián, difíssil, complicat, enredat engorroso, engorrosos, molesto, pesado, enojoso, cargante, fastidioso, incordiante, difícil, complicado, enredado
engranaje, engranajes, acoplamén, encaje, articulasió, mecanisme, dispositiu engranaje, engranajes, acoplamiento, encaje, trabazón, articulación, mecanismo, dispositivo
engrassada, engrassades engrasada, engrasadas
engrassat, engrassat (de grassa, greix) engrasado, engrasados
engreimén, ensoberbimén, altanería, arrogánsia, jactánsia, presunssió, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidat, petulánsia engreimiento, ensoberbecimiento, endiosamiento, altanería, altivez, arrogancia, jactancia, presunción, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidad, petulancia
Engreít, engreíts, engreída, engreídes - soberbio, altané, pujadet, arrogán, petulán, jactansiós, orgullós, presumit, cregut, presuntuós, vanidós, chulo, fanfarrón, fantasma engreído, engreída - soberbio, altanero, arrogante, envanecido, petulante, jactancioso, orgulloso, presumido, creído, presuntuoso, vanidoso, chulo, fanfarrón, fantasma
enguañ, anguañ este año
enhorabona, enhorabones enhorabuena, enhorabuenas
enjugassá, enjugassás enjugazar, enjugazarse
enjugassada ENJUGAZADA, absorvida por el juego
enjugassat ENJUGAZADO, absorvido por el juego
enllás, enllásos, enllássos enlace, enlaces
enllassá, fé una llassa enlazar, unir, ligar, liar, juntar, acoplar, conectar, engarzar, empalmar, combinar, enchufar, conexionar, asociar, emparentar, casar, vincular, relacionar
enlluerná, enlluernás (en + llum + erná) cegar, cegarse por la luz
enmarañá, embolicá, enredá, regirá, desordená, desgreñá, confundí, dificultá enmarañar,embrollar, enredar, revolver, desordenar, desgreñar, confundir, dificultar
enmarañánsels enmarañándoselos
enmascarat, enmascarats, enmascarada, enmascarades (vore mascarat) enmascarado, enmascarados, enmascarada, enmascaradas
enmendá, rectificá, reformá, corregí, apañá, arreglá, subsaná, repará, ressarsí, compensá enmendar, rectificar, reformar, corregir, arreglar, subsanar, reparar, resarcir, compensar
enmendáls enmendarlos
enmendaría enmendaría
enmendaríes enmendarías
Enmendat, enmendats enmendados, enmendados
enmendáu Enmendáis – enmendarlo
enmendo, vore enmendá enmendo, arreglo
ennoblí (de noble) ennoblecer
enorme, enormes enorme, enormes
enormemen enormemente
enpresonat aprisionado, aprisionados
enrabiat (vore rábia) encolerizado, enfadado, etc, ver rabia
Enraoná – raoná - discurrí, reflexioná, meditá, pensá, deduí, compéndre, enténdre, analisá, argumentá, inferí, induí razonar, hablar - discurrir, reflexionar, meditar, pensar, deducir, comprender, entender, analizar, argumentar, inferir, inducir
enraonabe razonaba, hablaba
enraonán (g) razonando, hablando
enraóne razona, habla
Enrecorda - espera que men enrecorda Recuerde - espera que me acuerde
enrecordá, enrecordássen, enrecordás recordar, acordarse
enrecordaba acordaba, recordaba
enrecordabe (ell), enrecordáe acordaba, recordaba
enrecordáen, enrecordaben acordaban
enrecordám acordarme
enrecordánmen acordándome
enrecordánsen acordándose
enrecordará acordará
enrecordarán acordarán
enrecordare acordara
enrecordarém recordaremos
enrecordaréu recordaréis
enrecordaríe acordaría
Enrecordat – no men hay enrecordat de dítu no me he acordado de decírtelo
enrecordáten acordarte
Enrecórdaten ! Acuérdate !
enrecorde (sen) Se acuerda
enrecordém recordamos
enrecorden se acuerdan
enrecordes (ten) te acuerdas
Enrecordéuton acordáos
enrecordo (men) me acuerdo
enrecórdossen vosté de lo que me contáe acuérdese Ud. De lo que me contaba
enredat, enredats, enredada, enredadas – embolicat - liat, enmarañat, intrincat, laberíntic, confús, complicat, liós, caótic enredado, liado, enmarañado, embrollado, intrincado, laberíntico, confuso, complicado, lioso, caótico
enregistrada, registrada registrada
enreixá enrejar
enreixades enrejadas
enrellissá, rellissá resbalar
enrellissaré, rellissaré resbalaré
enrevessades enrevesadas
enrevessat, enrevessats - complicat, confús, incomprensible, difíssil, intrincat, liat, embarassós, enmarañat, embolicat enrevesado, complejo, complicado, confuso, incomprensible, difícil, arduo, intrincado, liado, embarazoso, enmarañado, embrollado
enric (men) – No men enric de Enric río (me) – No me río de Enrique
enríe (sen) Se reía
enríen (g), enriénsen riendo, riéndose
enriénmos riéndonos
enrigueren rieran, riesen
enrigues (no ten) no te rías
enrigut, enrit, enrist (mon ham) reido (nos hemos)
enriu ríe
enriuen (sen) ríen (se)
enriure, enríuressen – yo men enric de Enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enríuen rerir, reirse
enríuressen, enriure reirse
enríureten reirte
enriuríe reiría
enrochida, enroigida, enrochides, enroigides enrojecida, enrojecidas
enrochit, enroigit, enrochits, enroigits enrojecido, enrojecidos
enroigíli, enrochíli enrojecerle
enroigíume enrojecedme
enrollá enrollar
enróllat tío – ix a sense notíssies de Gurb en chapurriau enróllate tío
Enroscá – enrosco, enrosques, enrosque, enrosquém o enroscám, enrosquéu o enroscáu, enrósquen – enroscaría – enroscára – enroscaré – Arturo Quintana Font se enrosque la boina, se la fique a rosca enroscar, poner a rosca, como la boina de Arturo Quintana Font
enroscabe enroscaba
enruná - tapá, cubrí en terra alguna cosa, vore enruna enrunar, RAE : construir o solar con casquijo o escombros.
enruna, enrunes - cascots, traballassos, sobres de obra, desperdissis, derribo, brossa, escória, resto Escombros - enruna. 1. f. Ar. Cascote, escombros o desperdicios que sirven para solar. - cascote, desecho, desperdicio, derribo, broza, escoria, resto, zafra
enrunat, enrunats enrunado, enrunados
Ensacá – ensacá les ameles, ensacá un gat y aviál al riu ensacar, poner en un saco, ensacar a un gato y tirarlo al río
ensalmo, ensalmos - en- y salmo : Modo superstissiós de curá en orassións y aplicassió empírica de varies medissines ensalmo, ensalmos, (De en- y salmo). Modo supersticioso de curar con oraciones y aplicación empírica de varias medicinas
ensanginada, ensaginada, saginada, del sagí. Com un mantecat fet en sagí o manteca y aiguardén anissat – generalmén se fan a base de farina, rovell d'ou (yema), sucre y sagí, pero tamé sen fan de pastades en oli. mantecado con aguardiente
ensangrentada, ensangrentades ensangrentada, ensangrentadas
ensangrentat, ensangrentats (de sang) ensangrentado, ensangrentados
ensayá ensayar
ensayán (g) ensayando
ensayo ensayo
ensegá, derivat de segá, del latín CAECARE, 'segá', y este derivat de CAECUS, 'sego' (com Quico lo cèlio de Tortosa). Encegar - derivado de cegar, del latín CAECARE, 'cegar', y este derivado de CAECUS, 'ciego'.
ensegat en fé algo, ofuscat, prinsipalmen per efecte de una passió desmoderada, furiós - Crech que tan solament un altre se'n trobàs que axí pogués tornar ensegat com tu fayst, Corbatxo 84 - La seva muller... tot ho governava, ab uns crits, uns rebufos y uns cops de geni tan promptes y tan encegats, que ab un altre home menos sofert que ell los trastos hagueran anat a l'ayre, Vilanova Obres, iv, 18. «Quan sa dona està encegada, no mira què fa ni què diu» encegado
enseguida, en seguida, de seguida, deseguida, inmediatamen, rápidamen, volán, seguidamen, al momén, a continuassió, después, ara mateix, ipso facto enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto
ensén enciende
Ensenall - Busquen fenassos per a ensenalls, Pascual Tirado (BSCC, ii, 52). - Objecte fássilmen combustible y destinat a enséndren uns atres fagina, enjuto, támara, encendedor, botafuego
ensendré encenderé
enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés - cremá, insendiá, fótre foc, botá foc, préndre, péndre, alumbrá, fé llum, atisá, avivá, iluminá, inflamá, lluí, abrasá, calentá, insinerá, chamuscá, achicharrá encender, arder, incendiar, prender, asar, alumbrar, atizar, avivar, iluminar, inflamar, lucir, abrasar, calentar, incinerar, chamuscar, achicharrar
enséndreles encenderlas
enséndreli encenderle
enséndrels encenderlos
ensenegada, ensenegades encaparrada, encaparradas
Ensenegás – encaparrás (caparra), ensegás, ficás tossut en fé algo, fótres algo al cap Encaparrarse – NO es como encenegarse, encenagarse, Meterse en el cieno, Ensuciarse, mancharse con cieno, Entregarse a los vicios.
ensenénse encendiéndose
enséng enciendo
enseníe encendía
enseníen encendían
enseñá, mostrá, amostrá enseñar, mostrar, instruir, adiestrar, educar, criar, adoctrinar, ilustrar, alfabetizar, catequizar, iniciar, explicar, aleccionar, preparar, indicar, mostrar, revelar, descubrir, exponer, exhibir, exteriorizar, señalar, ofrecer
enseñabe, enseñáe enseñaba
enseñada, enseñades enseñada, enseñadas
enseñáen, enseñaben enseñaban
enseñáli enseñarle
enseñáls enseñarles
enseñálsu enseñarselo
enseñám enseñarme
enséñam enséñame
enseñámos enseñarnos
enseñán (g) enseñando
enseñánli enseñándole
enseñánlos enseñándoles
enseñanlu, enseñánlay enseñádoselo
enseñansa, adiestramén, dossénsia, instrucsió, educassió, inissiassió, preparassió, catequesis, apostolat,
pedagogía, cátedra, magisteri, programa, doctrina, disciplina, sabé, cultura
enseñanza, adiestramiento, docencia, instrucción, educación, iniciación, preparación, catequesis, apostolado, pedagogía, cátedra, magisterio, programa, doctrina, disciplina, saber, cultura
enseñanses enseñanzas
enseñará enseñará
enseñare enseñara, enseñase
enseñaré enseñaré
enseñaríe enseñaría
enseñat, enseñats enseñado, enseñados
enseñátos enseñaros
enseñáulos enseñadles
enseñe enseña
enseñen enseñan
enseños enseñes
enserat, enserats, enserada, enserades (de sera) encerado (de cera)
ensertá, adiviná, atiná, averiguá, descifrá, descubrí, trobá, topás, topetá – la lingüística es una siénsia de si la enserto la endivino , mes o menos com la astrología. acertar, adivinar, atinar, averiguar, descifrar, descubrir, encontrar, hallar, toparse
ensertada acertada
ensertáe, ensertabe acertaba
Ensertat – assertat acertado
Enserto – si la enserto la endivino, si la asserto la adivino acierto
ensés encendido
ensés encendido
ensesa encendida
Enseses – Un borracho agarrat a una farola y cridán que li óbriguen. Passe un atre gat y li díu : seguíx quirdán, que les llums están enseses. encendidas
Ensiam, lletuga Ensalada, lechuga
ensiclopédia enciclopedia
ensimismat, ensimismats, ensimismada, ensimismades – ve de “en sí mismo” castellá ensimismado, ensimismados, ensimismada, ensimismadas
Ensobiná, ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat - me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám caerse en supino, piernas hacia arriba
ensolsida, caiguda de una paret, terra, edifissi, mina (solsís) caída de una pared, tierra, edificio, mina
ensombrí (de sombra, umbría) ensombrecer
Ensomiá – ensómio, ensómies, ensómie, ensomiém o ensomiám, ensomiéu o ensomiáu, ensómien – ensomiaría – ensomiaré – ensomiára soñar
ensomiaben soñaban
ensomiada, ensomiades soñada, soñadas
ensomiáe, ensomiabe – Ere un chiquet que ensomiabe un caballet de cartó ... (Machado) soñaba
ensomiáen, ensomiaben soñaban
ensomiám soñamos
ensomián (g) soñando
ensomiará soñará
ensomiare soñara, soñase
ensomiat, ensomiats soñado, soñados
ensomie sueña
ensómio, ensomio sueño
ensómios sueñes
ensopegá, ensopegás, entropessá, trobás en algú (topetá, topetás) tropezarse (con), tropezar
ensordida, ensordides ensordecida, ensordecidas
ensordíe ensordecía
ensordit, ensordits ensordecido, ensordecidos
ensordix ensordece
Ensumá – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada olisquear, oliscar, husmear, olfatear, oler, percibir, sentir, notar, advertir, exhalar, desprender, trascender, atufar, heder, apestar, perfumar, aromatizar, despedir,
investigar, sospechar, suponer, vislumbrar, barruntar
ensumare olisqueara
entablá Entablar - entarimar, enmaderar, entablillar, recubrir, forrar, comenzar, iniciar, disponer, preparar, acometer, emprender, causar
entablillá entablillar
entablillarém entablillaremos
entabuchá, entabuchás – yo me entabucho, entabuches, entabuche, entabuchém o entabuchám, entabuchéu o entabucháu, entabúchen – entabucharé – entabucharía – entabuchára entabuchar, faltar el aire por culpa del gas, humo, etc
entabuchats entabuchado, falto de aire por culpa del gas, humo
entaragañat (lo sel), de taragaña estar el cielo tapado, como con una telaraña
entarimat, entarimats, taulat, taulats entarimado, entarimados, tablado, tablados
ente (ser) ente (ser)
entén entiende
entén entiende
entendrás entenderás
Entendre – enteng o entenc, enténs, entén, enteném, entenéu, enténen – entendría – entenguera – entendré entender
entendrí enternecer
entendrís enternecerse
enteném entendemos
entenen entienden
entenénlos entendiéndolos
entenéu entendéis
enteng entiendo
entengáu, entenguéu entendáis
entenguda, entesa, entengut, entés entendida
entengue entienda
entenguen entiendan
entenguen entiendan
entenguere entendiera, entendiese
entengues entiendas
entenía entendía
enteníe (ell) entendía
enteníen entendían
entenimén, coneiximén, señ, comprensió, juissi, raó, dissernimén, intelecto, inteligénsia, talento, capassidat, agudesa, penetrassió, alcáns, entendederas, mollera, servell, ingenio, avenénsia, reconsiliassió, acuerdo, armonía conocimiento, entendimiento
enténs entiendes
enténu entiéndelo
enterá, enterás enterar, enterarse
enteraba enteraba
enterabe (ell), enteráe enteraba
enterada, enterades enterada, enteradas
enterades enteradas
enterámos enterarnos
enterarán enterarán
enterare enterara, enterase
enteráren enteraran, enterasen
enteraríe enteraría
enteraríen enterarían
enterás enterarse
enterat, enterats enterado, enterados
enterats enterados
enterbolí, de térbol, enterbolís – aigües térboles es un llibre de Silvestre Hernández Carné enturbiar, enturbiarse
enterbolit, enterbolits enturbiado, enturbiados
entere entera
enteresa, firmesa, fortalesa, forsa, energía, hombría, integridat, rectitut, rigor, carácter, determinassió, genio, valor, aguante, aplomo, serenidat entereza, firmeza, fortaleza, fuerza, energía, hombría, integridad, rectitud, rigor, carácter, determinación, genio, valor, aguante, aplomo, serenidad
entero (enterás) entero (enterarse) – entero, completo es sansé
Enterrá – enterro, enterres, enterre, enterrém o enterrám, enterréu o enterráu, entérren – enterraría – enterrára – enterraré – yayo, com vol que lo enterrém? - De sé possible, mort, que tos conec o coneixco ! enterrar
enterra, anterra en el suelo, en la tierra
enterrada enterrada
enterrades enterradas
enterradet enterradito
enterradeta enterradita
enterradó, enterradós enterrador, enterradores
enterrál, enterrála enterrarlo, enterrarla
enterráls, enterráles enterrarlos, enterrarlas
enterramén, enterro, inhumasió, exéquies, sepelio, comitiva, cortejo, acudirém a acompañá a Fulano enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
enterránla enterrándola
enterrará enterrará
enterraré enterraré
enterrat, enterrats enterrado, enterrados
enterrémla, enterrámla enterrémosla
enterro, enterros enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
entés, entesos entendido, entendidos (de acuerdo)
entesa, enteses entendida, entendidas (de acuerdo)
entiarra, antiarra en el suelo, en la tierra
entiarro, enterro a Valjunquera, entiarros enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
entidat, entidats entidad, entidades
entoná entonar
entonáen, entonaben entonaban
entonán (g) entonando
entonat entonado
entono entono
entonses entonces
entopetabe, topetá, ensopegá encontrarse con alguien o darse con algo
entorná, entornássen – ajuntá una porta (entreobrí) volverse, irse de un sitio a donde se estaba antes - entreabrir, entrecerrar una puerta
entornaben (sen) se volvían
Entornada – si es una porta, ajuntada – entreabrir, entrecerrar entornada, entreabrierta, entrecerrada
entornáen, entornaben se volvían
entornáes, entornades entornadas
entornánsen volviéndose, retirándose
entornássen, entorná volverse, retirarse
entorno (men) me vuelvo
Entrá – entro, entres, entre, entrém o entrám, entréu o entráu, entren – entraría – entrara – entraré – entrada acursat Entrar – entrada acortado
entrabe entraba
Entraben entraban
entrada, entrá entrada
entrades entradas
entradó, entradós, pas cap a una finca (entrada); si es en costa, baixadó, baixadós entrador, paso hacia una finca
entráe, entrabe entraba
entráen, entraben entraban
entrán (g) entrando
entrañablemén entrañablemente
Entrañes - órganos, vísceres, tripes, interió, cor, alma, fondo, essénsia, sustánsia, meollo, tuétano, núcleo, sentro, seno, carácter, temperamén, índole, sentiméns entrañas, órgano, vísceras, tripas, asadura, interior, corazón, alma, fondo, esencia, sustancia, entresijo, meollo, tuétano, núcleo, centro, seno, carácter, temperamento, índole, sentimientos
entrare entrara
entraren entraran
entraríen entrarían
entrat entrado
entrats entrados
entráy entar
entre (entrá) entra
entre (prep) tú y yo entre tú y yo
Entrecavá : cavá per damún la terra sembrada, per a tráure les males herbes – espadá entrecavar
entrecavaba entrecavaba
entrecaván (g) entrecavando
entrecavat, entrecavats entrecavado, entrecavados
entrecuix, entre les cuixes entrepierna, entre las piernas
Entrega – que yo entrega Entrega – que yo entregue
Entregá, entregás – entrego, entregues, entregue, entreguém o entregám, entreguéu o entregáu, entréguen – entregaría – entregára – entregaré entregar, dar, donar, otorgar, ofrecer, adjudicar, prestar, proporcionar, ceder, conceder, confiar, traspasar, transferir, transmitir, suministrar, distribuir, repartir, impartir
entregada, entregades entregada, entregadas
entregáe, entregabe entregaba
entregál, entregáls entregarlo, entregarlos
entregáli entregarle
entregám entregarme
entregánli entregándole
entregánse entregándose
entregare entregara, entregase
entregaríe entregaría
entregás entregarse
entregat, entregats entregado, entregados
entrego entrego
entregue entrega
Entregues (plural de entrega) – tú entregues Entregas (pl) – tú entregas
entremesclá, mesclá, confundí o confóndre entremezclar, mezclar, confundir
Entremesclada, entremesclades entremezclada, entremezcladas
entremesclat, entremesclats entremezclado, entremezclados
entremich de atres coses o persones en medio de otras cosas o personas
entren entran
entrená entrenar
entrenada, entrenades entrenada, entrenadas
entrenáls entrenarlos
entrenán (g) entrenando
entrenat, entrenats entrenado, entrenados
Entreobrí – entretancá : trobém al DCVB : La Magdalena mèsse entra duas portas que eran entretancadas e ella de dins scoltaua Jesu Christ, St. Pere Pasqual (ap. Balari Dicc.). Entreabrir – entornar
entressemana, entre semana entre semana
entressuá, de suá trasudar, “sudor frío”
Entressuó, crec que es com la “suó freda” - El De profundis de Tenebres, | qui dóna por, qui dóna febres, | qui fa venir l'entressuor, Colom Nerto 120 Trasudor, “entresudor”, “sudor frío”
Entretán, mentrestán, mentretán : Y mentretant lo passar de les hores ab raons detenia, Alegre Transf. 71. Mentrestant la mare es desfà el pentinat, Ruyra Parada 16.  Mientras tanto
entreté entretiene
entretems, per ejemple, de primavera al estiu entre tiempo
entretenen entretienen
entretenén (g) entreteniendo
Entretenguda, entretengudes entretenida, entretenidas
entreteníe entretenía
entreteníen entretenían
entretenimén, entreteniméns - distracsió, diversió, passatems, esparsimén, hobby, afissió, jolgorio, plaé, recreo, joc entretenimiento, entretenimientos - distracción, diversión, pasatiempo, esparcimiento, hobby, afición, jolgorio, placer, recreo, regocijo, juego
entretenínse entreteniéndose
entretés, entretengut, entretingut entetenido
entretesa, entretenguda, entretinguda entretenida
entretíndemos entretenernos
entretindrá entretendrá
Entretíndre, entretíndres – yo me entreting o entretinc, entreténs, entreté, entretením, entreteníu, entreténen – entretindría – entretinguéra – entretindré entretener, entretenerse
entretíndrela entretenerla
entretíndrem entretenerme
entretíndres entretenerse
entretíndretos entreteneros
entretindríe entretendría
entreting entretengo
entretinga entretenga
entretinguda entretenida
entretingue entretenga
entretinguen entretengan
entretinguérem (mos) entretuviéramos (nos)
entretingut, entretinguts, entretengut, entretenguts entretenido, entretenidos
Entreu – entréu Entrais – Entrad
entreuberta, entreubertes entreabierta, entreabiertas
entristí entristecer
entristix entristece
entro entro
entron entren
Entropessá, ensopegá – yo entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) – potsé del latín incĭppĭcare tropezar (con)
entropessada (una), entropessades tropiezo (un), tropiezos
entropessán (g) tropezando
entropessará tropezará
entropessáren tropezaran, tropezasen
entropessaríe tropezaría
entropessáu tropezáis
entropésse tropieza
entropessém tropezamos
entropéssen tropiezan
entropésses tropiezas
entropesséu tropezáis
Entropesso tropiezo
entussiasmat, emossionat, apassionat, ardorós, exaltat, entusiasta, delirán, embriagat, eufóric, contén, satisfet entusiasmado, emocionado, apasionado, ardoroso, exaltado, entusiasta, enardecido, delirante, embriagado, eufórico, contento, satisfecho
entussiasme entusiasmo
envá (paret), enváns tabique, tabiques
envalentonás, envalentoná envalentonarse, envalentonar
envecha, enveja envidia
envechada, envejada, envechades, envejades envidiada, envidiadas
envecháe, envechabe envidiaba
envecháli envidiarle
envechat, envejat, envechats, envejats envidiado, envidiados
envechats, envejats envidiados
envéchen, envégen envidian
enveches, enveges envidias
envechós, envechosos, envejós, envejosos envidioso, envidiosos
Envejá – envejo, enveges, envege, envegém o envejám, envegéu o envejáu, envégen – envejára – envejaré – envejaría envidiar
enveja, enveges envidia, envidias
envejats envidiados
envejós envidioso
envejosa envidiosa
envejoses envidiosas
envejosos envidiosos
Envellí – envellixgo o envellixco, envellíxes, envellíx, envellím, envellíu, envellíxen – envelliguéra – envelliría – envelliré envejecer
envellida, envellides envejecida, envejecidas
envellín (g) envejeciendo
envellit, envellits envejecido, envejecidos
envenades (de vena) vendadas
envenenada (veneno) envenenada
Envenenat (veneno) envenenado
envergadura, amplada, tamañ, mida, extensió, dilatassió, altura, amplada, mida o medida,
importánsia, relevánsia, realse, trascendénsia, magnitut
envergadura, amplitud, extensión, dilatación, altura, anchura, medida, importancia, relevancia, realce, trascendencia, magnitud
enviá enviar
enviabe enviaba
enviabem, enviáem enviábamos
Enviada, enviades enviada, enviadas
enviáen, enviaben enviaban
enviál enviarlo
enviála enviarla
enviáles enviarlas
enviáli algo per a Nadal enviarle algo para Navidad
enviám enviamos
envíam envíame
envíameles enviármelas
envián (g) enviando
enviarán enviarán
enviaré enviaré
enviaren enviaran, enviasen
enviaríe enviaría
Enviás – Aixó no pot enviás empaquetat aixina Enviarse – Esto no puede enviarse empaquetado así
Enviat, enviát, enviats, enviáts enviado, enviados
enviátos enviaros
enviats, enviáts enviados
envíe envía
envíen envían
enviéu enviais, enviad
enviéumeles enviádmelas
enviéumels enviádmelos
Envíomos vosté envíenos (ud)
enviscá, untá, pringá en visc enviscar, pringar con pasta hecha de muérdago (visc)
enviscat, enviscats, enviscada, enviscades pringado con visc, muérdago
enviudá enviudar
enviudat enviudado
enze, ense : tonto, baubo, rudo (ruc), curt d´entenimén tonto, bobo, papanatas, rudo, corto de entendederas
epicureísme, hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé epicureísmo, hedonismo
epicúreo, epicúreos - hedonista, sensual, voluptuós, sibarita, gosadó, refinat, comodón epicúreo, hedonista, sensual, voluptuoso, sibarita, gozador, refinado, comodón, mundano
epiléptic epiléptico
Epístola, epístoles – Les epístoles que escribíe Pistoles de Beseit a Thailandia epístolas
Época, époques época, épocas
equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonánsia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, mesura, quietut equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
equip, equips equipo, equipos
equival equivale
equiváldre equivaler
equivalixen equivalen
equivocá equivocar
equivocada, equivocat equivocada, equivocado
equivocadamen equivocadamente
equivocades equivocadas
equivocáles equivocarlas
equivocáles equivocarlas
equivocán (g) equivocando
equivocat equivocado
equivoques (te) equivocas (te)
era, eres de bátre y trillá era, eras de batir y trillar
ere (sé) era (ser)
eren eran
éreu érais
erguit erguido
erissades erizadas
erissó, arissó erizo
erissó, erissóns (vore arissó) erizo, erizos
Erm , erma yermo, yerma
ermitañet ermitañito
ermoña, almoina, limosna, del latín tardá *alemosina, del grecolatín eleēmosyna, del griego eclesiástic ἐλεημοσύνη ‎(eleēmosýnē, «piedad, compassió»). limosna
erossió erosión
erossionades erosionadas
errá errar, cometer un error
errabe erraba
error, se pronúnsie la r final, errors, errá error, errores
ert, encarcarat de fred, fret, carpit, carpidet, gelat, erts, erta, ertes helado de frío
erupsió erupción
Esbadocá – te esbadocaré lo cap de una cassada agrietar, abrir – te abriré la cabeza de un golpe con el “cas”
esbadocáe, esbadocabe agrietaba
esbadocánlo agrietándolo
esbadocat, esbadocada (una caña) agrietado, agrietada
Esbandí - los plats - fé que sen vaigue una cosa que está reunida enjuagar, aclarar – esparcir, despejar
esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren - assustá, acolloní, aterrá, aterrorisá, horrorisá, alarmá, assombrá, enloquí, ahuyentá, expulsá, fótre fora, rechassá, alluñá espantar, asustar, aterrar, aterrorizar, horrorizar, alarmar, asombrar, enloquecer, ahuyentar, expulsar, echar, rechazar, alejar
Esbarrá, esbarrás, espantá, espantás, assustá, assustás – probablem d'un verb llatí vulgar *dis-varare o *ex-varare, ‘fer canviar de direcció, desviar’, que té abundosos representants en els dialectes de la Península Ibèrica (cast. esvarar ‘resbalar’, desbarrar ‘equivocarse, caer en error’, etc.). Cf. la informació que en dóna V. García de Diego (RFE, vii, 120 i ss.). esbarrarse, espantarse – desbarrar : disparatar, desatinar, desvariar, errar, meter la pata
esbarráben, esbarraben, esbarráen (se) se espantaban
esbarrada, esbarrades espantada, espantadas
esbarrapardals, ninot de palla y roba per a esbarrá pardals, esbarramuixóns, estaquirot, espantapájaros espantapájaros
esbarrat, esbarrats espantado, espantados
esbarrejá (los cassadós), esbarrá animals com los jabalíns per a cassáls espantar animales para cazarlos
esbarrejada, de esbarrejá, esbarrá batida para asustar a los animales y cazarlos
esbarro (yo) espanto, asusto
esbatussá vapulear, varear, golpear
esbatussada vapuleo, vareo, golpes, vapuleada, vareada, golpeada
esbatussat vapuleado, golpeado, vareado
esbatússen vapulean, golpean
esbelt, prim, estilisat, fi, elegán, majo, pincho, pito, guapo, garbós, airós, en donaire, delicat, grássil, sutil, ligero esbelto, delgado, estilizado, fino, elegante, bello, apuesto, garboso, airoso, gallardo, donairoso, delicado, grácil, sutil, ligero
esbeltes esbeltas
esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren – podá la viña y tráureli los brots que sobren desbrozar, podar la viña y quitarle los brotes que sobran
Esbós, esbossos esbozo, esbozos
Escabechá – escabecho, escabeches, escabeche, escabechém o escabechám, escabechéu o escabecháu, escabéchen – escabecharía – escabechára – escabecharé (te) escabechar, poner en escabeche
escabechat (p) escabechada, escabechats, escabechades escabechado, escabechada
escabeche (ficá en), escabeches – ficá en vinagre, oli, all, per ejemple, lo peix verat o varat escabeche, poner en - conserva, aderezo, adobo, aliño
escachí, esquichá salpicar
escachida, esquichada salpicadura, chorreo, rociada, aspersión, lluvia, chorro, salpicón, salpique
escachín (g) esquichán salpicando
Escachit – esquichat, esquichada salpicado, salpicadura
escadors , d'escadors, escudors, desaparellat, que sobre de un conjún, com un calsetí sense parell. desaparejado, que sobra de un conjunto, como un calcetín sin pareja
escafandra, escafandres escafandra, escafandras
Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada, per ejemple un conill en diarrea, sen moren mols – cagat de temó Con diarrea, cagado de miedo – aragonés: escagarzo: Flora acuática; muscíneas y talofitas, verdes, filamentosas, que cubren las piedras de un río, en verano sobre todo.
escalá escalar
escala (scala latín) escalera
escaldat escaldado
escales escaleras
escaló, escalóns escalón, escalones
escalonades escalonadas
escalóns escalones
escalpel, escalpels, escarpel, escarpels (diferén al escarpe, escalpre) escalpelo, escarpelo, bisturí, estilete, hoja, lanceta
escalpre, escarpe escalpelo
escalpre, escarpe (latín scalprum), escalpret, escarpet formón, escoplo, cincel
escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren espatarrar, abrirse de piernas
escamochá un ábre, tallá totes les branques grosses y dixá sol la forcacha per a que torno a moure. cortar todas las ramas gordasde
Escampá (fem) - descampá, aclarís (lo tems), clarejá, despejás, serenás, calmás esparcir, descampar, aclarar, clarear, despejar, abrir, serenar, calmar, cesar
Escampabe, escampáe Esparcía, escampaba
escampades, escampadetes esparcidas
escampán (g) esparciendo
escampánla esparciéndola
escampánse esparciéndose
escampat (fem), escampada, escampats, escampades esparcido (fiemo, estiércol), esparcida
escampats, escampadets esparcidos
escandalisál Escandalizarlo, escandalizallo
escandalisare escandalizara
escandalisat, escandalisada escandalizado, escandalizada
escándol, escándalo, escándols, escándalos escándalo, alboroto, vocerío, griterío, barahúnda, jarana, follón, tumulto, confusión, altercado, disputa, gresca, desenfreno, descaro, desvergüenza, inmoralidad, provocación
escansiá, abocá vi, serví sidra escanciar, verter, echar, servir, beber
escansie escancia
escantellá, descantellá descantillar, romper una cosa por el canto.
escapá, escapás escapar
escapá, escapás escaparse
escapabe, escapáe escapaba
escapada, escapades escapada, escapadas
escapán (g) escapando
escapánse escapándose
escaparate, escaparates escaparate, escaparates
escaparíen escaparían
Escaparrá, descapsá, escapsá, tallá lo cap – Puix lo carbó y lo demés | que la gent ha de comprar | ho venen al preu que volen, | doncs vaigen a escaparrar! (a cascála) decapitar, cortar la cabeza – enviar a alguien a cascarla
escapat escapado
escapatória escapatoria
escape, escapes escape, escapes
escapulari, escapularis escapulario, escapularios
escarabicha cucaracha
escarbá escarbar
escarbacho, escarbachos / Mote de un pueblo escarabajo, escarabajos
escarbat (animal) escarabajo
escarbat (p) escarbado
escarlata escarlata
escarmén escarmiento
escarmentada escarmentada
escarmentáen, escarmentaben escarmentaban
escarmentat escarmentado
escarmento escarmento
escarpe, escalpre (latín scalprum) Formón, escoplo, cincel
escarramat, escamarrat abierto de piernas
escarransit, escarransida (vore arguellat) arguellado, delgado, poca cosa
escás, escassos, escassa, escasses escaso, escasos, escasa, escasas
escassísima, mol escassa escasísima
escayola, escayoles, escayolista, - estuco, ges, alchés, engessat, lluít escayola, escayolas, escayolista, estuco, yeso, enyesado, enlucido
Escena, escenes Escena, escenas
escenari, essenari, escenaris, essenaris - escena, taulat, taules, plató, escenografía, decorat, marc, ambién, atmósfera, sircunstánsia, contexte escenario, escenarios, escena, tablas, tablado, proscenio, plató, escenografía, decorado, marco, ambiente, atmósfera, circunstancia, medio, contexto
Esclafá , esclafás – (un ou contra enterra) - esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren chafar, chafarse, un huevo contra el suelo
esclafat chafado, roto
esclafí, fé un soroll sec produít per un cos que se trenque, que de dispare en forsa chasquir, estallar
esclafí, fótre un esclafit soroll de un cop
Esclafit, esclafits chasquido, estallido
Esclafitá , vore esclafí, esclafitada golpe, chasquido, estallido
esclavissades esclavizadas
esclavitut esclavitud
esclavituts esclavitudes
Esclavo, esclau, esclava, esclavos, esclaus, esclaves Esclavo, esclava, esclavos, esclavas
esclop, esclops, latín sclŏppus, sabata de fusta, soc, socs, sueco, suecos - Tros de soca de olivé u olivera, en alguna arraíl y rechitos, per a plantá y empeltá después. zueco, zuecos, madreña, madreñas, almadreña, almadreñas – trozo de tronco de olivo con retoños o brotes para plantar e injertar.
escofanse calentándose al fuego
escofás al foc, calentás calentarse al fuego -
caldear, entibiar, templar, achicharrar, asar, asfixiarse, abrigarse, excitarse, enardecerse, avivarse, exaltarse, enfervorizarse, irritarse, enfadarse, animarse, entonarse, golpear, azotar, pegar, zurrar, apalear, atizar
Escola, escoles (latín schŏla) Escuela, escuelas
Escolástic, escolástics Escolástico, escolásticos
escoltá escuchar, escoltar
Escólta ! Escucha !
Escolta, escoltes escolta, escoltas
escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) – escoltára – escoltaré – escoltaría escuchar, oír, escoltar
escoltáen, escoltaben escuchaban
escoltála escucharla
escoltáls, escoltáles escucharlos, escucharlas
escoltám escucharme
Escóltam ! Escúchame !
escoltán (g) escuchando
escoltánlo escuchándolo
escoltánlos escuchándolos
escoltaré escucharé
escoltát, escoltat escuchado, escoltado
escoltats escuchados, escoltados
escolte escucha
escolten escuchan
escoltéu escuchad, oíd
Escoltéume escuchadme
Escolto escucho
escolton escuchen
escombro, escombros escombro, escombros
escomensá, prinsipiá, inissiá, originá, entablá, incoá, inaugurá, empéndre, obrí, fundá, estrená, náixe, generá, aparéixe, surgí empezar, comenzar, principiar, iniciar, originar, entablar, incoar, dar comienzo, inaugurar, emprender, abrir, fundar, estrenar,nacer, generar,aparecer, surgir
escomensaba empezaba
escomensabe, escomensáe empezaba
escomensaben empezaban
escomensábes empezabas
escomensáem, escomensabem empezábamos
escomensáen, escomensaben empezaban
escomensáeu empezábais
escomensamén comienzo
escomensaméns (los) comienzos (los)
escomensán (g) empezando, comenzando
escomensará empezará
escomensarán empezarán
escomensarás empezarás
escomensaré empezaré, comenzaré
escomensáre empezara, empezase
escomensat empezado
escomensats empezados
escoménse empieza
escomensém empezamos
escoménso empiece
escoménson empiecen
escopeta, escopetes escopeta, escopetas
escorcholí, descorcholí (despullat, despullada) desnudo
escórre, escórres – escórrego, escorres, escorre, escorrém, escorréu, escórren – escorrería – escorreguera – escorreré Escurrir – correrse
escorsa (de pi) – latín: scortĕa - Pell o cuberta exterió del trong y branques de les plantes lleñoses. corteza de un árbol
Escoscat, escoscada - persona ordenada y llimpia que va sempre impecable.  escoscado, persona ordenada y limpia que va siempre impecable. 
escote, escotes, escot, escots – pitral, pitralera, canalet, canal, balcó, balconet, balconada, pechuga, pechúa (Beseit), prorratech (a escote), derrama, prorrata, cuota, partissipassió escote, escotes, descote, abertura, cuello, busto, seno, prorrateo, derrama, prorrata, cuota, participación
escotilla, escotilles (es cotilla = es chafardé, bachillé) escotilla, escotillas
escribanía, escribaníes escribanía, escribanías
escribén, escribéns escriba, escribas, escribano, escribanos
escribíe escribía
escribíen escribían
escribím escribimos
escribín (g) escribiendo
escribínles escribiéndolas
Escric escribo
escrigue escriba
escriguéra (yo) escribiera, escribiese
escriguére (ell) escribiera, escribiese
escrit escrito
Escrita – esta carta está escrita a fecha 12-10-1492 escrita (carta)
escrita (peix), ralla, escrites escrita, ralla, rallas, escritas
escrites escritas
Escritó, escritós Escritor, escritores
escritora, escritores (la gata Christie) escritora, escritoras (la gata Christie)
escrits escritos
escritura, escritures escritura, escrituras
escriure escribir
Escriure – escric, escrius, escriu, escribím, escribíu, escríuen – escriuría – escriguéra – escriuré escribir
escríureu escribirlo
escriuréu escribiréis
escriuríe escribiría
escrius escribes
escrúpol, escrúpols (latín scrupulum) -
reparo, miramén, aprensió, asco, remilgo, melindre, delicadesa, afectassió, consiénsia, reconcomio, ressel, prejuissi, esmero, pressisió, sel, exactitut
escrúpulo, escrúpulos -
reparo, miramiento, aprensión, asco, remilgo, melindre, delicadeza, afectación, conciencia, reconcomio, recelo, resquemor, prejuicio, escrupulosidad, esmero, precisión, celo, exactitud, minuciosidad
escrutá escrutar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
Escudella , escudelles, tazón, cazo, plat mol fondo, bol – Aragonés: ESCUDILLAR. Echar el caldo en las sopas, el chocolate en los pocillos o jícaras etc. / de aquí ve la típica escudella "catalana", tan catalana com la sardana, lo ball sardo de Cerdeña, Sardegna. escudilla, tazón, cazo, plato, cuenco, bol, vasija
escudriñá, indagá, investigá, inquirí, mirá, observá, aguaitá, fisgá, rebuscá, bachillejá, furgá escudriñar, indagar, investigar, inquirir, mirar, observar, fisgar, rebuscar, hurgar
Esculapio, meche, dotó, Asclepio o Asclepios en griego Esculapio (médico)
Esculipiá – esculipiat – m´han esculipiat jugán al guiñot al bar de les eres. - escurá, escurat, esculat (Tamarite) Esculipiar. Dejar a alguien sin nada en un juego en el que se apuesten cosas, por norma general juegos de cartas.
escull, bon aspecte, fa bon escull, está sano y tíndre salut buen aspecto
escullós, fi, sano, de bona presénsia y bon coló fino, sano, de buena presencia y buen color
escultura, escultures  "me han esculipiaó jugando a los seises en el casino"
escupiñá escupir
escupiñála escupirla
escupiñém escupimos
escurá (los plats) fregar los platos
escurina, escurines, oscurina, oscurines (oscur, fosc) oscuridad
escurrí, escurrís escurrir, escurrirse
escurríen escurría
escursió, excursió excursión
escursións, excursións excursión, excursiones
Escurzó, escurzóns, escursó, escursóns - serp Vipera berus, no sol passá dels 60 cm. de llargada, de coló gris fosc en taques negres, en lo cap triangulá y la picada o fisonada mol venenosa. víbora, vipera berus.
escusa, excusa excusa
escut, escuts escudo, escudos
esfardacho, fardacho , esfardachos, fardachos – vore sargantana lagarto, lagartos
esfelíssia, mal de – embólia, ictus ictus, embolia
esfereta, boleta, esfera minuda esferita, bolita, bola pequeña
esfonrá, esfonrás (paret, edifissi), vore enruná hundir, hundirse (pared, edificio)
esfonrat, esfonrada (enrunat, enrunada, sorsit, sorsida) pared caída, edificio arruinado
esforcá, penjá a la forca ahorcar
esfors, esforsos esfuerzo, esfuerzos
esforsá, esforsás esforzar, esforzarse
Esforsá, esforsás (típic del nostre amic Francisco Escudero, que no se esforse ni per a cagá no sigue que se hérnio) - luchá, pugná, afanás, treballá, bregá, desvelás, fatigás, desvivís, esmerás, intentá, procurá esforzarse, esforzar, luchar, pugnar, afanarse, trabajar, bregar, desvelarse, fatigarse, desvivirse, esmerarse, intentar, procurar
esforsabe, esforsáe esforzaba
esforsaben, esforsáen esforzaban
esforsáe, esforsabe esforzaba
esforsánse esforzándose
esforsare esforzara
esforsaré esforzaré
esforsaréu esforzaréis
esforsat esforzado
esfórsen esfuerzan
esforséutos esforzaos
Esfrega, esfregues, fricsió, massaje friega, friegas - fricción, masaje
esfumá, esfumás - apagás, difuminás, atenuás, borrás, desfés, diluís, dissipás, escurrís, evaporás, colá, escabullís, fugás, fugí, marchá apagar, difuminar, atenuar, velar, borrar, difuminarse, desvanecerse, diluirse, disiparse, escurrirse, evaporarse, largarse, escabullirse, fugarse, huir, marcharse
esfumán (g) esfumando
esfumat esfumado
Esgarrá – rasgá, destrossá, chafá, rajá, descuartissá, despedassá desgarrar, rasgar, destrozar, romper, rajar, descuartizar, despedazar
esgarrada desgarrada
esgarramantes, persona que no fa correctamen la faena que li han manat y provoque una situassió de desorden desgarramantas, persona que no realiza correctamente la tarea encomendada y provoca una situación de desorden
esgarránli desgarrándole
esgarrañá (de esgarrá), ferí en les ungles o en un atra cosa que esgarrape o talle. arañar, rasguñar
esgarrañabe, esgarrañáe arañaba, rasguñaba
Esgarrap, esgarraps Arañazo, arañazos
esgarrapá, ferí en les ungles arañar
esgarrapabe, esgarrapáe arañaba
esgarrapán (g) arañando
esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen - Causá estremimén o tremoló convulsiu com efecte del fred, de la fiebre, de un soroll estridén, de una emossió intensa (DCVB) – sensassió cuan la tiza rasque a la pizarra - Efecte que mos causse la llima cuan done en fals (dicsionari de aragonés) espeluznar, escalofriar, estremecer - Efecto que nos causa la lima cuando da en falso
esgarro, esgarros desgarro, desgarros
esglay, esglai – Po, temó, sorpresa – fred, fret Espanto – frío, escalofrío
esglayá, esglayás tener miedo O frío
esglayadet, esglayadeta (vore esglayat) tener miedo O frío
esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades – esglay, esglai – tíndre temó O fret tener miedo O frío
esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa desván
esma, esmo, alé, aliento, respirassió aliento, respiración
esmalt esmalte
esmeralda esmeralda
esmeraldes esmeraldes
esmeránse esmerándose
esmero esmero
esmirriat, esmirriada (vore arguellat) - flaco, enclenque, escuálit, raquític, arguellat, cagarniu, consumit esmirriado, esmirriada, flaco, enclenque, escuálido, raquítico, consumido, enteco
esmochat (ábre), esmochá, talláli a un ábre totes les rames per a que torno a moure o llansá cortarle a un árbol todas las ramas para que vuelva a lanzar
esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen amolar, afilar, afilador - aguzar, afinar, acerar, adelgazar, ahusar, sutilizar
esoterisme, esotéric, amagat, ocult, secret, enigmátic, misteriós, impenetrable, com los llibres de Carlos Ollés Esoterismo – esotérico, oculto, escondido, secreto, enigmático, misterioso, impenetrable
Espabil ! Espabila !
espabilá, avivá, insitá, espolejá, arreá, despertás, despejás espabilar, avivar, aguzar, incitar, espolear, atizar, despertarse, despejarse
espabilá, espabilás - despertá, avivá, insitá, estimulá, espolejá, despabilá,
avispás, apañás, valés, adepéndre
Espabilarse - despertar, avivar, incitar, estimular, espolear, despabilar,
avisparse, apañarse, valerse, aprender
espabilat, espabilada, espabilats, espabilades espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas
espadá, vore entrecavá entrecavar
espai espacio
espais espacios
espala, espales paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda
espaleta - escápula, omóplato, xifoides, paleta, espala : esquena (Fondespala) paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda
espán, espanto espanto
espantá espantar
Espantall - fantoche, mamarracho, facha,
pelele, esbarramuixóns (espantapájaros)
espantajo, fantoche, mamarracho, facha,
pelele, espantapájaros
espantám espantarme
espantat, espantát, espantats espantado, espantados
espanto, espán espanto
espantós espantoso
espantoses espantosas
España España
española española
esparadrap, esparadraps esparadrapo, esparadrapos
Espardeña, espardeñes, espardeñeta, espardeñetes, (de espart) - sandalia, abarca, chanclo, sabata zapatillas de esparto, alpargata, sandalia, esparteña, alpargate, abarca, chanclo, zapatilla
esparsí esparcir
esparsís esparcirse
espart (latín spartu), planta gramínea de diferéns espéssies del género Stipa, com la Stipa tenacissima (mol tenás), que té les fulles mol fortes, filiformes, panolla de coló groc y té gran aplicassió com a matéria textil per a la fabricassió de cordes, vensills, calsé (ESPARDeñes), etc esparto
espart, esparts esparto, espartos
esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols – eixoriqué cernícalo, gavilán
espasa, espases, espaseta, espasetes espada, espadas, espadita, espaditas
espasmo, espasmos, contracsió, convulsió, tremoló, ataque espasmo, espasmos, contracción, convulsión, sacudida, temblor, ataque
espassial espacial
espassiosa espaciosa
espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas
espectácul espectáculo
espectáculs espectáculos
espectadó, espectadós, espectadora, espectadores, assistén, concurrén, presén, oyén, concurrénsia, públic, auditori, audiénsia, assisténsia espectador, asistente, concurrente, presente, oyente, concurrencia, público, auditorio, audiencia, asistencia
espectativa, expectativa, esperansa, possibilidat, perspectiva, probabilidat, eixida expectativa, esperanza, posibilidad, perspectiva, probabilidad, salida
espectatives espectativas
especuladó, especuladós especulador, especuladores
especulassió especulación
especulassións especulaciones
espejismo, espejismos espejismo, espejismos
espejismos espejismos
espelletá, despelletá, despellotá quitar la piel, desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar
espelletal, despelletal, tráureli la pell, despellotal quitarle la piel
espelussada, despelussada despeinada
espelussat, despelussat despeinado
espenses (a) , a expenses a expensas, costas, gastos
espenta, espentes empujón, empujones
espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) empujar
espentabe empujaba
espentáe, espentabe empujaba
Espéntam ! A la andruja o columpio Empújame ! En el columpio
espentán (g) empujando
espentánla empujándola
espentánlo empujándolo
Espéntat ! Empújate !
espentats empujados
espente empuja
espenten empujan
espentes Empujones – empujas
Espentéules empujadlas
Espentéulos empujadlos
espentó, espenta empujón
espentolá destrozar, romper
espentolá, estripá, destripá, chafá, malmétre, fé malbé – ve de péntol (tros) – Tampoc ere estrany que de aquells claus penjare bé un bon péntol de cansalada Pascual Tirado (BSCC, vii, 323) romper, destripar, estropear
espentolada, espentolades destrozada, destrozadas
espentolánse destrozándose
espentolat, espentolats destrozado, destrozados
espentóns, espentes empujones
esperá, aguardá esperar, aguardar
esperaba esperaba
esperabe esperaba
esperábem esperábamos
esperaben esperaban
esperada esperada
esperáe, esperabe esperaba
esperáen, esperaben esperaban
esperáes, esperabes esperabas
esperál esperarlo
esperáls esperarlos
esperám esperarme
esperán (g) esperando
esperánlo esperándolo
esperánlos esperándolos
esperánme esperándome
esperansa, es lo radé que se pert esperanza, es lo último que se pierde
esperánse esperándose
esperanses esperanzas
esperarém esperaremos
esperárem esperáramos
esperaríes esperarías
esperat esperado
espérat, espéra espérate
esperáteu esperártelo
Espere - ell espere - ell es Pere Espera – él espera - él es Pedro
esperém esperamos
esperen esperan
esperéu esperad
esperéutos esperad (esperaros)
esperiánsia, experiánsia, experiénsia experiencia
esperiánsies, experiánsies, experiénsies experiencias
esperimén, esperiméns, experimén, experiméns experimento, experimentos
espero espero
esperon esperen
esperos (no me) esperes (no me)
espés, espesa espeso, espesa
Espessá (espessí) - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán espesar
espesses, espésses espesas
espesséu espesáis
espessí, espessá espesar
espessial especial
espessial, espessials especial, especiales
espessialidat, espessialidats especialidad, especialidades
espessialisada especializada
espessialisat especializado
espessialmén, espessialmen especialmente
espessials especiales
espéssie, espéssia especia
espéssies especies
espessífic específico
espessífiques específicas
espessíssim espesísimo
espessíssima espesísima
espessó espesor
espetec, espetecs – explosió, tiro, cañonada, escopetada, pet, esclafit, soroll, descárrega – fuet (de casa Tarradellas) explosión, ruido – fuet
espiá espiar
espián (g) espiando
espiaríen espiarían
Espichorrat – chafat – despachurrat ? Roto – despachurrado ? Estropear una historia o relato por torpeza de quien lo cuenta.
espigá, espigás (una planta com la carchofa, ensiam, bleda) Espigar. Espigarse. Dicho de algunas hortalizas, como la lechuga y la alcachofa: Crecer demasiado y dejar de ser propias para la alimentación por haberse endurecido.
Espiga, espigues Espiga, espigas
espigadilla, planta silvestre en espigues, a vegades ne mingen les ovelles y se embossínen perque sels enganche al garganchó. planta silvestre con espigas
espigán (g) espigando
espígol, (vore espigolá, espigolejá) Del lat. spicŭlum, dim. de spicum, espiga espliego, lavanda, Mata de la familia de las Labiadas, de cuatro a seis decímetros de altura, con tallos leñosos, hojas elípticas, casi lineales, enteras y algo vellosas, flores azules en espiga, de pedúnculo muy largo y delgado, y semilla elipsoidal de color gris. Toda la planta es muy aromática, y principalmente de las flores se extrae un aceite esencial muy usado en perfumería.
Espigolá, espigolejá – rebuscá lo que ha quedat después de una cullita – buscá y agarrá espígol pel monte rebuscar lo que ha quedado después de una cosecha – buscar y recoger espliego (lavanda) del monte.
espill, espills – obra en valensiá de Jaume Roig espejo, espejos
espills espejos
espina, espines espina, espinas
espinac , espinacs, espinall, espinai, espinalls, espinais espinaca, espinacas
Espinilla, espinilles Espinilla, espinillas
espinós, espinosa espinoso, espinosa
espirá, expirá Expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar
espiritán (lo va dixá) lo dejó espiritando - agitar, conmover, irritar, adelgazar, consumirse, enflaquecer
espíritu espíritu
espiritual espiritual
espirituals espirituales
espíritus espíritus
espitralat, despitralat, espitralada, despitralada, que va en lo pit descubert, pitral, pit, escotat, escotada con el pecho al descubierto, escotada
esplaná, explaná – vore explanada allanar
esplanada, explanada (pla) explanada, llano
esplanades, explanades explanadas
esplanadeta, explanadeta (planet) llanito, terreno llano (plano)
esplanissada (a la esquena), esplanissades manotazo en la espalda (con la mano abierta)
esplay, de esplay, esplai, de esplai, desplay, desplai, esplayet, desplayet despacio, lento
espléndida espléndida
espléndidamen espléndidamente
espléndit espléndido
esplendó, la académia del chapurriau llímpie, pulíx y done esplendó. esplendor, brillo, resplandor, brillantez, fulgor, encumbramiento, gloria, riqueza, celebridad, fama
esplendorós, esplendorosos, esplendorosa, esplendoroses Esplendoroso, esplendorosos, esplendorosa, esplendorosas
esplicá, explicá explicar
esplicáls, explicáls explicarlos
esplicálsu, explicálsu explicárselo
esplicán, explicán (g) explicando
esplicánli, explicánli explicándole
esplicaré, explicaré explicaré
esplicasió, explicassió, esplicassións, explicassións explicación, explicaciones
esplico, explico explico
esplique, explique explica
espliquen, expliquen explican
esplotaén, explotáen, explotaben explotaban
espola espuela
espolechán, espoleján (g) espoleando
espolejá espolear
espolejadora espoleadora
espolejánlo espoleándolo
espolejat espoleado
espolejats espoleados
espoles espuelas
espolsá, espolsá, traure lo pols desenpolvar
Espolsá, espolsás (pols y als ábres lo polen) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat quitarse el polvo – en plantas : soltar el polen
espolvorechéu, espolvoregéu espolvoreais
esponcha, esponja (se ponúnsie la J com a taronja) esponja
esponja, esponges esponja, esponjas
esponjabe esponjaba
esponjáe, esponjabe esponjaba
espontáneamen espontáneamente
espontaneidat espontaneidad
esporgá, tráureli a un abret o ábre les branques inútils. quitarle a un arbolito o árbol las brancas (ramas) inútiles
Esporgat, esporgada, esporgats, esporgades ver esporgá
Esporta, esportes, cartó, cartró, cabás, sistella, seró espuerta de mimbre, capazo, cesto, esportilla, sera, serón
Esportó, cartó (cartró) de vime, esportóns espuerta de mimbre
esposat (detingut), desposat (casat) esposado (detenido), desposado (casado)
esposes esposas
espossisió, expossisió exposición
Espotegá tamé se diu a rebuscá, doná voltes a una cosa, com pa no fé algo. No espotegos tan y ficat a agraná". remolonear
espullissá , despullissá, traure pullíssos (vore pullís) quitar los chupones de un árbol
espuma, espumes espuma, espumas
espumeján espumeante
espumós espumoso
espumosa espumosa
Esqueis, esqueix, esqueissos, esqueixos, part de un ábre per a replantá - empel, rechito, brot esqueje, parte de un árbol para replantar, vástago, injerto, acodo, brote, pimpollo, tallo
esquella, esquelles, vore esquellotada esquila, esquilas, cencerro, cencerros
esquellot, esquella gran, esquellots esquila grande, campana para vacas y cabras
esquellotada, broma en esquelles, esquellots, als ressién casats – esquellotades esquilada, broma con esquilas, cencerros, a los recién casados.
esquena , espala, esquenes, espales, Fondespala (Fon de Espala, Foz espalla ? Antigamén) espalda, paletilla, Fuentespalda
esquerda grieta
esquerdes grietas
Esquerra – zurda izquierda
esquerra, esquerres – los de la ASCUMA son catanazis de esquerres izquierda, izquierdas
Esquerro – zurdo izquierdo
Esquí, esquís Esquí, esquís
esquiadó, esquiadora esquiador, esquiadora
esquichá salpicar
esquichada, esquichades Salpicadura, salpicaduras, cuando te salpica algo
esquilá, tallá lo pel o la llana, trasquilá, rapá, pelá esquilar, cortar, trasquilar, rapar, pelar
esquiladó, esquiladós (com J.A “billotero” de La Fresneda, Ángel de Valjunquera lo zahorí qepd, Tomás de Lledó) esquilador, esquiladores
esquilat, pelat - trasquilat, rapat esquilado, pelado – cortar, trasquilar, rapar, pelar
esquilmá, empobrí, disminuí, arruiná, arrassá, agotá, explotá, exprimí, destruí, dañá, fé mal esquilmar, empobrecer, disminuir, arruinar, arrasar, agotar, explotar, exprimir, destruir, dañar
Esquilmos – no dixaré que tú me esquilmos Esquilmes – no dejaré que tú me esquilmes
esquirol, esquirols (ardilla, ardilles) ardilla, ardillas
esquirola, esquiroles escarola, escarolas
esquirola, esquiroles (ensiám) escarola, tipo de lechuga
esquiváls esquivarlos
esquivat, esquivada esquivado, esquivada
essagerat, exagerat, essagerada, exagerada exagerado, exagerada
esse ese S
essenari escenario
essenes escenas
essensial esencial
essensialmén esencialmente
esses (dos esses, SS) eses SS
Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) estar
estaba estaba
estabe o estáe estaba
estábem, estabem estábamos
estaben estaban
estabes estabas
estábeu estabais
estabilidat, estabilidats estabilidad, estabilidades
estabilisá estabilizar
estabilisassió equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
Establí – establixco, establíxes, establíx, establím, establíu, establíxen – establiguéra – establiré – establaba – establiría establecer
establím establecerme
establimén establecimiento
establimén, establessimén, establiméns, establessiméns - instaurassió, creassió, fundassió, assentamén,
comers, almassé, tenda, botiga, ofissina, industria, empresa, sossiedat
establecimiento, instauración, creación, fundación, asentamiento, comercio, almacén, tienda, oficina, industria, empresa, sociedad
establiméns establecimientos
establís establecerse
establit, establida establecido, establecida
estaca, estaques estaca, estacas
estadístic estadístico
estadística estadística
estadístiques, un dels forts de Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins, no pregunte a qui sap qué contestará, pero se autodenomine sientífic (es lingüista y sociólogo) y aixina íxen les encuestes com ell vol. estadísticas
estáen, estaben estaban
estáes, estabes estabas
estáeu, estábeu estábais
estafa estafa
estafada, estafat, estafades, estafats estafada, estafado, estafadas, estafados
estafadó, estafadora estafador, estafadora
estafadós, estafadores estafadores, estafadoras
Estafám – esta fam Estafarme – esta hambre (fame)
estafán (g) que es gerundio, frasse típica dels polítics. estafando que es gerundio, frase típica de los políticos
estafes estafas
estáfon estafen
Estalactita, estalactites Estalactita, estalactitas
estall, a estall, a destall - treball a preu fet - Se obliguen a pintar al fresch a estall lo cap de la dita capella, 1472 (Archivo, v, 380) destajo (a), trabajo a precio pactado
estallá estallar
estallabe estallaba
estám, estém estamos
estamordí, aturdí, dixá com mort (está mort), sense sentits. aturdir, dejar como muerto, sin sentido(s).
estamordit, estamordida – a mon germá Tomás li va fótre una cossa una mula guita y lo va dixá estamordit. sin sentido, aturdido, como muerto
estamordíxen aturden
estampabe estampaba
estampada, estampades estampada, estampadas
estampat estampado
estampats estampados
estampí, estampís golpear, golpearse
estampit, estampits golpe, golpes
están están
están (ells) están
están (g) estando
estang, estangs, estanc, estancs estanco, estancos
estanque, estanques estanque, estanques
estánse estándose
estánsia estancia
estánsies estancias
estantería, estanteríes estantería, estanterías
Estañ – este añ Estaño – este año
estañadó, estañadós el que suelda con estaño
estaquirot (plantat com un), estaquirots espantapájaros, algo que no se mueve, estafermo, espantajo, bobalicón, bobo
estará estará
estarán estarán
estaré estaré
estáre, estiguére estuviese, estuviera
estarém estaremos
estárem, estiguérem estuviésemos
estáren, estiguéren estuvieran, estuviesen
estaréu estaréis
estáreu, estiguéreu estuviéseis
estaríe estaría
estaríen estarían
estaríeu estaríais
estás estás
estassió estación
estassións estaciones
Estat, estats Estado, estados
estátic, estátics estático, estáticos
estática estática
estátiques estáticas
estátos estaos
estatra, esta atra, eixa atra estotra, esta otra
estatre, este atre, eixe atre estotro, este otro
estátua estatua
estátues estatuas
estatura, alsada, estatures, alsades estatura, estaturas
estauviá (Tamarite), paregut a aforrá – estauviá la vida : salvá la vida Ahorrar – salvar la vida
estém estamos
estenalla tenaza
estenalles tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos
Estenazes , tenasses, mordasses - pinses, tenassetes, alicates tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos
esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere extender, tender la ropa, extenderse, caerse
estenedó tendedero
estenedós tendederos
estenen extienden, tienden
estenén (g) la roba extendiendo
estenénla extendiéndola
esteníen extendían
estés, estesa, estesos, esteses – an terra Extendidos – en el suelo
éstes, éstos, estes, estos estas, estos
esteses, escampades, caigudes extendidas – en el suelo
estesos, escampats, caiguts extendidos – en el suelo
estétic, estétics estético, estéticos
estética, estétiques estética, estéticas
estic estoy
estiga esté
estigáu, estiguéu estéis
estigue esté
estiguém estemos
estiguen estén
estiguera (yo) estuviera, estuviese
estiguére estuviera, estuviese
estiguérem estuviéramos, estuviésemos
estiguéren estuvieran, estuviesen
estígues estés
estiguéu esteis
estil, estils estilo, estilos
estima estima
estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió amar, querer, estimar
estimabe estimaba
estimades estimadas
estimánse queriéndose, estimándose
estimassió estimación
estimat estimado
estimats estimados
estímul estímulo
estímul, estímuls estímulo, estímulos
estimulá estimular
estímuls estímulos
estinsió, extinsió – A Beseit se van extinguí los gamuñs. extinción
Estíra ! estira, tira !
estirá, estirás, allargá, exténdre, esténdre, dilatá, tensá, agrandá, prolongá, ampliá, engreís, desperesás estirar, estirarse - alargar, extender, dilatar, tensar, agrandar, prolongar, ampliar, engreírse, envanecerse, desperezarse, desentumecerse
estirabe estiraba
estiraben estiraban
estirada estirada
estirades estiradas
estiráen, estiraben estiraban
estirán (g) estirando, tirando
estirat estirado
estirats estirados
estirém estiramos
estiro estiro
estirpe estirpe
estisorada, estisorades tijeretazo, tijeretazos
estisores, estirores, tisores, tirores, estisora, estirora tijeras, tijera
estiu verano
estius veranos
estocada, estocades estocada, estocadas
estofat, estofats estofado, estofados
estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua), estolladós de la séquia tajadera principal de la acequia
estolviá, estalviá, estauviá, aforrá, gastá menos ahorrar, gastar menos
estolviaríe, aforraríe ahorraría
estomagán, molesto, cargán, fastidiós, insoportable, antipátic, pesat, corcó estomagante, molesto, cargante, fastidioso, insoportable, antipático, latoso, pesado
estómec, estómecs estómago, estómagos
estopa, part basta que se separe del lli (lino) y del cánem (cáñamo) al trencáls o pentináls estopa
estopeng, estopenc , estopenca (per ejemple la carn) – jasco en aragonés – de la estopa que no se puede tragar, seco, duro, se hace bola
estoque estoque
estorbá, vore destorbá estorbar
estorbat, destorbar estorbado, estropeado
estorbéu o estorbáu estorbáis, estropeáis
estorbo, estorbos estorbo, estorbos
estornudá estornudar
estornudabe estornudaba
Estornut, estornuts Estornudo, estornudos
estorrufen erizan, encrespan
éstos, éstes, estos, estes estos, estas
estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) caerse y darse un buen golpe (incluso matarse)
estossolábem (mos), estossoláem nos caíamos y nos dábamos un buen golpe
estossolat caído y golpeado
estrafalari, estrafalaria, estrafalaris, estrafalaries estrafalario, estrafalaria, estrafalarios, estrafalarias
estral, estrals, destral, destrals, estraleta, estraletes, destraleta, destraletes, astral, astrals hacha, hachas
estrals, destrals, astrals hachas
estranché, extrangé, estranchera, extrangera extranjero, extranjera
estranchés, extrangés – Mote de La Portellada (lo portell) extranjeros
estrañ, extrañ extraño
estraña, extraña extraña
estrañada, extrañada extrañada
estrañat, extrañat extrañado
estraordinári, extraordináris extraordinario, extraordinarios
estraordináries, extraordináries extraordinaria, extraordinarias
estrapalussi, estrapalussis, soroll al caure algo, vajilla ruido al caer algo, vajilla
estrasa (papé de) estraza (papel de)
estrat, estrats estrado, estrados
estrel, estrella estrella
estrel, estrella estrella
estrella, estel, estrel estrellas
estrelles, estels, estrels estrellas
estreñimén (en rumano : constipado crec) estreñimiento
estreñit, estreñida estreñido, estreñida
estrepitós, estrepitosa, estrepitosos, estrepitoses, que fa mol soroll o ruido. estrepitoso, estrepitosa
estret, estreta estrecho, estrecha
estretes estrechas
Estretí, fé mes estret – estretixgo, estretíxes, estrechar
estretíssim, estretíssims estrechísimo, estrechísimos
estretíssima, estretíssimes estrechísima, estrechísimas
estretó, estretóns Paso estrecho, estrechos
estrets (los del Parrissal de Beseit) estrechos (los del Parrizal en Beceite)
estrictamen estrictamente
estricte, estricta estricto, estricta
Estronchiná (troncho = trong de la col) - estronchino (yo), estronchines, estronchine, estronchiném o estronchinám, estronchinéu, estronchináu, estronchínen – si yo estronchinara – estronchinaré – estronchína ! destrozar, hacer trizas, cansarse, apalear
estronchinat, desfet (tamé baldat = mol cansat) roto, muy cansado
estropajo,
fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo
estropajo,
fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo
estropeche, se fa malbé se estropea, se echa a perder
estructural estructural
estuari, estuario, estuaris, estuarios estuario, estuarios
estudiá (adepéndre) estudiar, aprender
estudiabe o estudiáe estudiaba
Estudiáen o estudiaben estudiaban
estudiáls, estudiáles estudiarlos, estudiarlas
estudián (g) estudiante, estudiando (g)
estudiáns estudiantes
estudiará estudiará
estudiára que yo estudiara, estudiase
estudiarán estudiarán
estudiárem estudiáramos
estudiat estudiado
estúdien (ells, elles) estudian
estudio estudio
estudis (los) estudios (los)
estufa, estufes estufa, estufas
estupenda, estupendes, estupendo, estupendos estupenda, estupendas, estupendo, estupendos
estúpida, estúpit, estúpides, estúpits estúpida, estúpido, estúpidas, estúpidos
estupidíssim, estupidíssims, estupidíssima, estupidíssimes estupidísimo, estupidísimos, estupidísima, estupidísimas
estupor, estupefacsió, sopor, son, letargo, insensibilidat, adormís estupor, estupefacción, sopor, letargo, insensibilidad, adormecimiento
esturrufá (lo pel) – me se esturrufe – esturrufat, estorrufat, estarrufat, esturrufada, estarrufada, estorrufada – esturrufen – esturrufára – esturrufaría - erizarse, encresparse el pelo
Esturrufat, esturrufats, esturrufada, esturrufades encrespado (pelo), erizado
etapa, etapes, fasse, período, siclo, divisió, classe, grado, grau, trayecte, tram, tros etapa, etapas, fase, período, ciclo, división, clase, grado, trayecto, tramo, trecho
etcétera, etc. etcétera, etc.
Etern, eterns, eterna, eternes (eternum latín) eterno, eterna, eternos, eternas
etérnamen eternamente
eternidat eternidad
etimología, orígen de les paraules etimología, origen de las palabras
etimológicamen etimológicamente
eu, au, interjecsió antiga mol empleada / au a cascála ! Hala a cascála ! Interjección – hala a cascala !
Europa Europa
europeu, europea europeo, europea
evacuats evacuados
evaluáen o evaluaben evaluaban
evén, evento, evéns, eventos (musicals) - sucesso, acontessimén, fet, imprevist, sircunstánsia evento, eventos, suceso, acontecimiento, hecho, imprevisto, circunstancia
evidén, evidenta evidente
evidenmén, evidenmen evidentemente
evidentíssima, mol evidén evidentísima, muy evidente
evitá, eludí, obviá, fugí de, sortejá, soslayá, esquivá, librás, escaquejás, impedí, perturbá, obstaculisá, prevíndre evitar, eludir, obviar, rehuir, sortear, soslayar, esquivar, librarse, escaquearse, impedir, perturbar, obstaculizar, prevenir, precaver
evitabe evitaba
evitaben evitaban
evitála evitarla
evitáls evitarlos
evitán (g) evitando
evitánla evitándola
evitaríe evitaría
evitat evitado
evitáu (vatres) – No podrás evitáu ! evitáis- No podrás evitarlo !
evite evita
evito evito
evocá, recordá, enrecordássen, invocá, rememorá, aludí, despertá, reviure, víndre a la memória, sugerí, insinuá evocar, recordar, invocar, rememorar, aludir, despertar, revivir, traer a la memoria, sugerir, insinuar
evocassió evocación
evolusió, evolussió evolución
evolussioná, evolusioná – transformá, cambiá, dessarrollás, progressá, créixe, maniobrá, móures evolucionar, transformar, cambiar, desarrollarse, progresar, crecer, maniobrar, moverse
evolussione evoluciona
ex (latín ĕx – que ere algo pero ya no u es) – ex ! (fástic, del latín fastidium) ex, que era algo pero ya no lo es – ex ! (asco)
exactamén exactamente
exacte, exacta, exactes exacto, exacta, exactos, exactas
exactitut, just aixina, pressisió, puntualidat, fidelidat exactitud, justeza, precisión, puntualidad, fidelidad
exagerat, exagerada exagerado, exagerada
exaltála exaltarla
exaltassió,
exitassió, acaloramén, efervessénsia, entussiasmo, emossió, elevassió, elogio, alabansa, glorificassió
exaltación,
excitación, acaloramiento, efervescencia, entusiasmo, emoción, enardecimiento, encumbramiento, elevación, elogio, alabanza, glorificación
exaltat, apassionat, ruén, ardén, entussiasta, fanátic (fan), radical, hincha exaltado, apasionado, ardiente, entusiasta, fanático, radical, hincha, fan
exámen, exámens examen, exámenes
examiná examinar
examiná examinar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
examiná, investigá, comprobá, reconéixe, inspecsioná, averiguá, indagá, observá, analisá, estudiá, verificá, mirá, otejá, ataullá, concursá, opositá, concurrí, sométres, passá, patí examinar, investigar, comprobar, reconocer, inspeccionar, averiguar, indagar, observar, analizar, estudiar, verificar, mirar, ojear, concursar, opositar, concurrir, someterse, pasar, sufrir
examinála examinarla
examináls examinarlos
examinán (g) examinando
examinará examinará
examine examina
Examino examino
examínon examinen
Excavadora, excavadores - retro, oruga, giratória – Tomás Excavaciones, Germáns Guimerá, Valderrobres, segóns Beto del bar les eres de Beseit, “esgarrapaciones” excavadora, excavadoras, retroexcavadora, oruga, giratoria, retro
exclamá, clamá, cridá, bramá, proferí, prorrumpí, lamentás exclamar, clamar, gritar, vocear, imprecar, proferir, prorrumpir, lamentarse
exclamabe exclamaba
exclamán (g) exclamando
exclamassió exclamación
exclamassións exclamaciones
exclame exclama
excluíts excluídos
excluíx excluye
exclusió exclusión
exclussiu, únic, repressentatiu, característic, propi, peculiá, personal, original (com lo orinal = bassí de Valderrobres) exclusivo, único, representativo, característico, propio, peculiar, personal
exclussiva exclusiva
excluyén, excluyéns excluyente, excluyentes
excusabe excusaba
excusán (g) excusando
excusánles excusándolas
excusánse excusándose
excusat excusado
excuse (se) se excusa
exelén excelente
exeléns excelentes
Exelénsia - altesa, eminénsia, exelentíssim, ilustríssim, grandiossidat, magnifissénsia, sublimidat excelencia, alteza, eminencia, excelentísimo, ilustrísimo, grandiosidad, magnificencia, sublimidad
exelénsies excelencias
exéntric excéntrico
exepsió, exepsións - exclusió, irregularidat, raresa, anormalidat, singularidat, privilegio, distinsió, favor, prerrogativa excepción, excepciones - exclusión, irregularidad, rareza, anormalidad, singularidad, privilegio, distinción, favor, prerrogativa
exepte excepto
exeptuán, exepte exceptuando, excepto
exés, superabundáncia, abundánsia, ñabén massa, superávit, les sobres, colmo (cormull), sobrán, exagerassió, abús, violénsia, desorden, libertinaje exceso, superabundancia, demasía, superávit, sobra, colmo, sobrante, exageración, abuso, violencia, desorden, libertinaje
exessíu, com lo verdang del negre del whatsapp - exagerat, desmessurat, exorbitán, formidable, gigán, jagán, abundán, sobrat, massa, enorme, soberbio excesivo, como la verga del negro del whatsapp - exagerado, desmesurado, exorbitante, formidable, gigantesco, abundante, sobrado, demasiado, enorme
exguardiá, exguarda, ex-guarda, ex guarda ex guarda, ex guardián
exhalá, emaná, chumá (aigua) despedí, despéndre, llansá, emití, expulsá exhalar, emanar, despedir, desprender, lanzar, emitir, expulsar
exhibí, expóndre, mostrá, manifestá, ostentá, enseñá, presentá, publicá exhibir, exponer, mostrar, manifestar, ostentar, enseñar, presentar, publicar
exhibirá exhibirá
exhortánlos (demanánlos que faigueren algo, exigínlos) exhortándoles, exigiéndoles
exigí, demaná (pedí no !), reclamá, demandá, requerí, reivindicá, conminá, exhortá exigir, pedir, reclamar, demandar, requerir, reivindicar, conminar, exhortar
exigíx exige
exigíxen exigen
exili, exilis - desterrá, desterro, expatriassió, deportassió, expulsió, confinamén, dessarrailá exilio, exilios, destierro, extrañamiento, expatriación, deportación, expulsión, confinamiento, desarraigo
exiliat, exiliats exiliado, exiliados
existén, existéns existente, existentes
existénsia existencia
existénsies existencias
existí existir
existíe existía
existíen existían
existiguére existiera
existix existe
existíxen existen
existixgue exista
Éxit , éxits, victória, triunfo, glória, fama, consecussió, culminassió, selebridat, renom, notoriedat éxito, éxitos, victoria, triunfo, gloria, fama, consecución, culminación, celebridad, renombre, notoriedad
éxit, éxits éxito, éxitos
exitá, excitá - enséndre, apassioná, entusiasmá, estimulá, moure, activá, insitá, impresioná, seduí, animá, instigá, irritá, provocá, marejá, molestá, picá, inquietá, exasperá, fótre negre excitar, encender, apasionar, entusiasmar, estimular, agitar, activar, incitar, impresionar, seducir, animar, instigar, irritar, provocar, molestar, inquietar, exasperar, enardecer
exitáda, exitada excitada
exitáles excitarlas
exitaríe excitaría
exitassió, exitassións excitación, exitaciones
exitat excitado
exitats excitados
expectán expectante
expectassió expectación
expectativa expectativa
expectatives expectativas
expedién expediente
expedissió expedición
experiénsia, experiánsia experiencia
experiénsies, experiánsies experiencias
experimén, experiméns experimento, experimentos
experimentá experimentar
experimentades experimentadas
experimentám experimentamos
experimentaréu experimentaréis
experimentat experimentado
experimentáu experimentáis
experimento experimento
Expert, experts Experto, expertos
expertes (elles) expertas
expertíssim, mol expert expertísimo
expirá, morí, morís, anat als atres, agonisá, diñála, estirá la pota o garra, anássen al atre món, finalisá, acabá, concluí, finiquitá expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar
expirán (g) expirando
expiren expiran
explanada explanada, llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación
Explanada, esplanada, explanades, esplanades - pla, planet, planíssie, prat, playa, cancha, plassa, explanassió Explanada, explanadas – llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación
explicá explicar
Explicá , explicás – yo me explico, expliques, explique, expliquém o explicám, expliquéu o explicáu, explíquen – explicaría – explicaré – explicára explicar
explicabe, explicáe explicaba
explicarém explicaremos
explicaréu explicaréis
Explicassión, explicassións explicación, explicaciones
explicat explicado
explicats explicados
explicáu explicarlo
Explícau ! Explícalo !
explicáutos explicaos
explico explico
explícos expliques
explique explica
expliquéu expliqueis
explorá, inspecsioná, rastrejá, indagá, investigá, sondejá, analisá, reconéixe, auscultá, estudiá, examiná, inquirí, tantejá explorar, inspeccionar, rastrear, indagar, investigar, sondear, analizar, reconocer, auscultar, estudiar, examinar, inquirir, tantear
exploráe o explorabe exploraba
explosió, explossió, explossións, explosións explosión, explosiones
explotá, estafá, engañá, defraudá, abusá, empleá, aprofitá, utilisá, comersialisá, explossioná, petá, estallá, detoná, reventá explotar, estafar, engañar, defraudar, abusar, emplear, aprovechar, utilizar, comercializar, explosionar, estallar, detonar, reventar
explotassió explotación
expóndre,
explicá, manifestá, referí, plantejá, formulá, afirmá, alegá, declará, descriure, raoná, arriesgás, aventurás, comprométres, sacrificás, representá, mostrá, exteriorisá, interpretá
exponer,
explicar, explanar, manifestar, referir, plantear, formular, afirmar, alegar, declarar, describir, razonar, arriesgarse, aventurarse, comprometerse, sacrificarse, exhibir, representar, mostrar, exteriorizar, interpretar
expóndreli exponerle
exponénse exponiéndose
exportá (a fora, al extrangé) enviá, véndre, facturá, negossiá, trasladá, transportá exportar, enviar, mandar, vender, facturar, negociar, trasladar
exportaben exportaban
exporten exportan
exposat expuesto
exposen exponen
expresá, ecspresá expresar
expresám expresarme
Expresamén - explíssitamen, manifestamen, claramen, intensionadamen, espessialmen, aposta expresamente, explícitamente, manifiestamente, claramente, intencionadamente, especialmente, adrede, aposta
expresat expresado
expresáu expresáis
exprese expresa
expresió, expresións expresión, expresiones
expressíu, expresíu - vehemén, viu, efusiu, afectiu, comunicatiu, elocuén, ubert, cariñós, cordial, típic, indicatiu, reveladó, significatiu, característic expresivo, vehemente, vivo, efusivo, afectivo, comunicativo, elocuente, abierto, cariñoso, cordial, típico, indicativo, revelador, significativo, característico
expressiva, expresiva expresiva
expressividat expresividad
exprimí, comprimí, pressioná, prensá, apretá, masserá exprimir, estrujar, comprimir, presionar, prensar, apretar, macerar
exprimíntos expriméndoos
expulsá, aventá, aviá, tirá, arrojá, despedí, destituí, desterrá, deportá, exiliá, proscriure, eliminá expulsar, echar, arrojar, despedir, destituir, desterrar, deportar, proscribir, expeler, eliminar
expulsán (g) expulsando
expulsat, desterrat, deportat, despedit, aventat, aviat, destituít, eliminat expulsado, desterrado, deportado, despedido, echado, destituido, eliminado
expulsats expulsados
expulso expulso
expurgassións, expurgassió, expurgo, expurgá - purificá, purgá, llimpiá, depurá, corregí, enmendá, rectificá expurgaciones, expurgación, expurgo - purificar, purgar, limpiar, depurar, corregir, enmendar, rectificar
exquisites, exquisita, exquisit, exquisits exquisitas, exquisita, exquisito, exquisitos
Exséntric - raro, extravagán, ridícul, estrafalari, incongruén, maniátic, singulá, original, dessentrat, desviat, desplassat Excéntrico - raro, extravagante, ridículo, estrafalario, incongruente, maniático, singular, original, descentrado, desviado, desplazado
exténdre, esténdre - esténdres an terra tot lo llarc que un es – estés, estesa Extender – caerse en el suelo todo lo largo que uno es – extendido, extendida
exteníe extendía
extens, extenso, extensa, extenses extenso, extensos, extensa, extensas
extensamen extensamente
extensió extensión
Exterió , exteriós Exterior, exteriores
exterió, ecsterió – la X se sol pronunsiá “sh” en chapurriau, en algunes exepsións com EX- exterior
Exterioridat, exterioridats - exterió, apariénsia, porte, ostentassió, pompa, boato Exterioridad, exterioridades - exterior, apariencia, porte, ostentación, pompa, boato
exteriorisá exteriorizar
exteriorissassió, manifestassió, expresió, comunicassió exteriorización, manifestación, expresión, comunicación
exterminá exterminar
exterminen exterminan
extern extern
externa externa
extés, estés, extesa, estesa – estesina – dilatat, desarrollat, holgat, folgat, gran, espassiós, ample, frecuén, habitual, generalisat, tombat, tirat, caigut, llarg – llarc – San Estés Extendido - dilatado, desarrollado, holgado, grande, espacioso, amplio, frecuente, habitual, generalizado, tendido, tirado, yacente, tumbado, echado – San Estés : Se han estés = Se han tumbado, caído
Extíndre - esparsí, dispersá, desparramá, desperdigá, expandí, dilatá, allargá, estirá, desplegá, prolongá, ampliá, agrandá, aumentá, enxamplí, enchamplí, propagá, divulgá, difundí - difóndre, narrá, popularisá, publicá, explayás, enrollás, desahogás extender- esparcir, dispersar, desparramar, desperdigar, expandir, dilatar, alargar, estirar, desplegar, prolongar, ampliar, acrecentar, agrandar, aumentar, ensanchar, propagar, divulgar, propalar, difundir, narrar, popularizar, publicar, explayarse, enrollarse, desahogarse
extinguí extinguir
extinguís extinguirse
extinsió extinción
extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extrangera, estrangera extranjero, extranjera
extrañ, extrañs extraño, extraños
extrañá extrañar
extraña, extrañes extraña, extrañas
extrañabe extrañaba
extrañamen extrañamente
extrañe extraña
extrañém extrañamos
extrañesa, assombro, admirassió, sorpresa, perplejidat extrañeza, asombro, admiración, sorpresa, perplejidad
extraordinari, extraordinaris extraordinario, extraordinarios
Extraordinária, extraordináries Extraordinaria, extraordinarias
extraterrestre, extraterrestres extraterrestre, extraterrestres
extravagán extravagante
extravagánsia extravagancia
Extraviat, extraviada - perdut - pervertit, corromput, depravat, descarriat, traspapelat, despistat, desorientat, destronat Extraviado, extraviada - pervertido, corrompido, depravado, descarriado,
perdido, traspapelado, despistado, desorientado
extrem, extrema - Extrém, extréms, extrems – punta, puntes extremo, extrema – punta, puntas
extrem, extrema, extrems, extremes extremo, extrema, extremos, extremas
extremeña, extremeño, Extremadura extremeña, extremeño, Extremadura
extremidat, extremidats extremidad, extremidades
Eyaculá, córres (vore encórre) eyacular, correrse

https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-f.html