Este treball ha guañat lo Concurs XXII de la Facao de 2023.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 12 de marzo de 2024
Amor als sesanta (Luis Arrufat)
viernes, 1 de marzo de 2024
Lexique roman; Fe
Fe, s. f., lat. fides, foi, franchise.
Quar s'ieu portes a Dieu tan lial fe,
Elh m' agra fag plus haut d' emperador.
Perdigons: Ira e pezars.
Car si je portasse à Dieu si loyale foi, il m'aurait fait plus haut qu'empereur.
Per qu' ab vos no m valgues
Merces e bona fes.
Guillaume de Cabestaing: Lo dous.
Pour qu'avec vous ne me valût merci et bonne foi.
- Foi, croyance religieuse.
Aysso son los articles de la sancta fe catholica. V. et Vert., fol. 4.
Ce sont les articles de la sainte foi catholique.
Senher Dieus, que fezist Adam,
(chap. Siñó Deu, que vas fé a Adán, y vas probá la fe de Abraham.)
Et assagiest la fe d'Abram.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Seigneur Dieu, qui fis Adam, et éprouvas la foi d'Abraham.
Loc. Ad aquelas paraulas no deu hom ajustar fe.
Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 172.
A ces paroles on ne doit pas ajouter foi.
Far fe. Fors de Béarn, p. 1076.
Faire foi.
En tosz negocis que son de bona fe.
Trad. du Code de Justinien, fol. 34.
En toutes affaires qui sont de bonne foi.
Entr'els non renha dreitz ni fes.
P. Vidal: Baros Jhesus.
Entre eux ne règne droit ni foi.
Loc. affirm. A la mia fe, Amors,
Gran peccat avetz de me.
Giraud le Roux: A la mia fe.
Sur ma foi, Amour, vous avez grand tort envers moi.
Lo cambiayres diz: Per ma fe
Yeu non ay d'aur tan gran foyson.
V. de S. Honorat.
Le changeur dit: Par ma foi, je n'ai pas si grande abondance d'or.
Per fe e senes engan. Tit. de 1139.
(chap. Per fe y sense engañ.)
Par foi et sans tromperie.
Per bona fe e ses engan,
Am la plus belha e la melhor.
B. de Ventadour: Non es meravelha.
De bonne foi et sans tromperie, j'aime la plus belle et la meilleure.
Adv. comp. Selha del mon que ieu plus vuelh,
E mais am de cor e de fe.
B. de Ventadour: Quan par la.
Celle du monde que je veux le plus, et que j'aime le plus de coeur et de foi.
CAT. ESP. PORT. (chap.) Fe. IT. Fede.
2. Fementit, adj., parjure, déloyal.
Fals, enveios, fementit lauzengier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Faux, envieux, déloyaux médisants.
ANC. FR. Chative Ysolt, parjure fustes,
Feimentie e parjurée.
Roman de Tristan. F. Michel, t. II, p. 12.
Icist Breton, cist feimentie...
Riols le parjur, feimentie.
B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 62 et 68.
Diex, parjure, Diex, foimentie.
Roman du Renart, t. II, p. 46.
ESP. PORT. Fementido.
3. Fiducia, s. f., lat. fiducia, confiance.
Segon via de fiducia e d'esperansa.
Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Selon voie de confiance et d'espérance.
ANC. ESP. PORT. IT. Fiducia. (chap. Fidussia, confiansa.)
4. Fidelitat, s. f., lat. fidelitatem, fidélité.
El deu morir si vol gardar sa fidelitat ni son juramen.
L'Arbre de Batalhas, fol. 79.
Il doit mourir s'il veut garder sa fidélité et son serment.
CAT. Fidelitat. ESP. Fidelidad. PORT. Fidelidade. IT. Fidelità, fidelitate, fidelitade. (chap. Fidelidat, fidelidats; fiel, fiels.)
5. Fedeltat, Fealtat, Feltat, Feutat, Fezautat, Fezeutat, s. f., lat. fidelitatem, fidélité, loyauté.
Salva la fedeltat del comte. Tit. de 1137.
Sauve la fidélité du comte.
Cel a cuy hom deu fealtat. Liv. de Sydrac, fol. 62.
Celui à qui on doit fidélité.
Qui en loc feminil
Cuia feltat trobar.
Pierre de Bussignac: Quan lo dolz. Var.
Qui croit trouver fidélité en lieu féminin.
Mas fezautat fan carzir,
Quar no volon lo ver dir.
B. Martin: A senhor.
Mais ils font déprécier loyauté, parce qu'ils ne veulent pas dire le vrai.
- Devoir du vassal envers son suzerain.
Si 'l reis Richart no ill fazia fezeutat.
(chap. Si lo rey Ricardo no li fée fidelidat : sagramén y homenache.)
V. de Bertrand de Born.
Si le roi Richard ne lui faisait fidélité.
Faran, per lur gran malvestat,
Lur sagramen de fezeutat.
Brev. d'amor, fol. 123.
Par leur grande méchanceté, ils feront leur serment de fidélité.
ANC. FR. Féeltez firent e homages. Roman de Rou, v. 9340.
Devers vous et vostre royaume toute féableté nous garderons.
Monstrelet, t. I, fol. 21.
ANC. CAT. Fedeltat, feeltat. ANC. ESP. Fieldad. IT. Fedeltà, fedeltate, fedeltade. (chap. Fidelidat, fidelidats; homenache, homenaches; juramén, juramens, sagramén, sagramens, sacramén, sacramens.)
6. Fizel, Fiel, adj., lat. fidelis, fidèle.
Si m fai amors ab fizel cor amar.
Blacasset: Si m fai.
Tellement me fait amour aimer avec coeur fidèle.
Ieu li suy tan fizels amans.
P. Raimond de Toulouse: Pus vey parer.
Je lui suis si fidèle amant.
- Vrai.
Del fiel Deu no volg aver amig. Poëme sur Boèce.
Ne voulut avoir ami du vrai Dieu.
Subst. La paraula de Deu es lumneira als fiels, e als non fiels es escurdaz.
(chap. La paraula de Deu es llumenaria als fiels, y als no fiels (infiels) es oscuridat, foscó, negrura, umbría, tiniebles, etc.)
Trad. de Bède, fol. 83.
La parole de Dieu est lumière aux fidèles, et aux non fidèles est obscurité.
Ja non er sos fiels ni sos privatz.
Veirem qual seran nostre fielh.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 93 et 42.
Jamais je ne serai son fidèle ni son ami.
Nous verrons quels seront nos fidèles.
ANC. FR. Samuel fud fedeil prophète Deu.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 6.
Les dernières divisions de nostre France nous en rendent fidel tesmoignage.
Camus du Belley, Diversités, t. I, fol. 93.
CAT. Fidel, fiel. ESP. PORT. Fiel. IT. Fedele. (chap. fiel, fiels.)
7. Fizelmens, Fielment, Fidelmen, adv., fidèlement.
Fizelmens et utilmens, al miels que ieu poirai.
(chap. Fielmen y útilmen, lo milló que yo podré.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 43.
Fidèlement et utilement, au mieux que je pourrai.
A bona fe e fielment. Tit. de 1226. Arch. du Roy., J. 320.
(chap. De bona fe y fielmen.)
En bonne foi et fidèlement.
Cant que fizelmen l'aia servit.
Leys d'amors, fol. 84.
Combien que l'ait servi fidèlement.
ANC. FR. Qui tel segnor sert féelment.
Roman de Partonopeus, t. II, p. 188.
CAT. Fidelment (N. E. se encuentran otras variantes en textos catalanes, como feel, feels, fael, faels, Castell de faels o feels o fidels, feelment, etc). ESP. PORT. Fielmente. IT. Fedelmente. (chap. fielmen)
8. Fiar, Fizar, v., fier, confier.
Eras no s pot l' us en l' autre fiar.
(chap. Ara no sen pot la un del atre fiá.)
Pons de Capdueil: So qu'hom plus.
Maintenant l'un ne se peut fier en l'autre.
Ni m fizarai en dona d'aut barnat.
Rambaud de Vaqueiras: Atressi ai.
Ni me fierai en dame de haut parage.
Qu'en la tor siam quatre parcier,
E l' us l'autre non si puesca fizar.
Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.
Que nous soyons quatre partageants en la tour, et que l'un à l'autre ne puisse se fier.
CAT. ESP. PORT. Fiar. IT. Fidare. (chap. fiá, fiás, fiassen de: yo no men enfío, enfíes, enfíe, enfiém o enfiám, enfiéu o enfiáu, enfíen; fiat, fiats, fiada, fiades. Confiá se conjugue igual.)
9. Fedes, s. m., bénéfice.
Aquel hom que l'a a ces, so es en fedes.
(chap. Aquell home que la té a sens, censo o sensal, aixó es en feudo : benefissi.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 15.
Cet homme qui l'a à cens, c'est-à-dire en bénéfice.
10. Fideicomis, s. m., lat. fideicommissum, fidéicommis.
O per legat, o per fideicomis, o per do que hom fai a sa mort.
Trad. du Code de Justinien, fol. 13.
Ou par legs, ou par fidéicommis, ou par don qu'on fait à sa mort.
CAT. Fideicommis. ESP. Fideicomiso. PORT. Fideicommisso.
IT. Fedecommisso. (chap. Fideicomís, fideicomisos.)
11. Fizansa, Fiansa, s. f., lat. fidentia, confiance, foi.
Es la res on ai mais de fizansa.
(chap. Es la cosa aon ting mes confiansa.)
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.
C'est la chose où j'ai plus de confiance.
Non ai mais fizansa
En augur ni en sort.
B. de Ventadour: Lanquan vei.
Je n'ai plus foi en augure ni en sortilége.
Ditz qu'ieu am tan aut cum puesc en sus
La melhor domna, e m met en sa fiansa.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.
Dit que j'aime aussi haut comme je puis en sus la meilleure dame, et me mets en sa foi.
- Assurance, traité.
Non vol sa fiansa,
Ans vol guerra mais que cailla esparviers.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Ne veut son traité, mais veut guerre plus qu'épervier caille.
Vos non tenetz sagramen ni fiansa.
T. d' Albert Marquis et de R. de Vaqueiras: Ara.
Vous ne tenez serment ni traité.
- Hommage.
Us fauc de mi fizansa,
A lei de fin amador.
G. Faidit: Jauzens en gran.
Je vous fais hommage de moi, à la manière de fidèle amant.
Adv. comp. Lhi Breto e lhi Gasco, dic a fiansa,
Ja non auran repropche nulh loc e Fransa.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Les Bretons et les Gascons, je le dis avec confiance, n'aurout jamais reproche nulle part en France.
ANC. FR. Nostre père decéu
Qui en vos avoit sa fiance.
Roman du Renart, t. I, p. 18.
Celuy en qui le roy avoit la plus grand fiance.
Monstrelet, t. I, fol. 241.
Ce n'est pas grand honneur d'abuser d'un amant
Qui ne croyoit qu'en vous; vous estiez ma fiance.
Premières œuvres de Desportes, p. 196.
ANC. CAT. Fidansa. CAT. MOD. Fiansa. ESP. Fianza. PORT. Fiança,
IT. Fidansa. (chap. Fiansa, fianses.)
12. Fizansos, Fiansos, adj., assuré, confiant.
Fizansos, franch e ses paors.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Confiant, franc et sans peur.
Si as auzit alcuna mala paraula de ton amic, no la retraire, fiansos qu'en te remania fidens. Trad. de Bède, fol. 75.
Si tu as ouï aucune mauvaise parole de ton ami, ne la divulgue pas, confiant qu'il restera affectionné à toi.
ANC. FR. Séur, fiancos e certain...
Ne fu point Rous vers lui dotus,
Ainz toz segurs e fiancos...
Si seit segurs e fiancos.
B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 16, 24 et 96.
13. Fizansosament, adv., de confiance, hardiment.
Aquest comenset a far fizansosament en la synagoga.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 18.
Celui-ci commença à parler hardiment dans la synagogue.
14. Fiansar, v., promettre, garantir.
Certas, dis Olivier, be us volem fiansar
Que ja no us falirem.
Roman de Fierabras, v. 2094.
Certes, dit Olivier, nous voulons bien vous promettre que jamais nous ne vous manquerons.
IT. Fidansare. (chap. Afiansá, doná en fiansa y confiansa, com allacuanta se fée en una dona prometuda al futur marit; en fransés, fiancée.)
14. Afizamen, s. m., affection, attachement.
Selh que mante faiditz
Per honor de si meteys,
Quan fai bos acordamens,
A sol los afizamens.
Bertrand de Born: S'abrils.
Celui qui maintient les bannis par honneur de soi-même, quand il fait bons traités, a seul les affections.
ANC. CAT. Afiansament. (chap. Afiansamén.)
16. Afiar, Affidar, Afizar, v., assurer, affirmer, garantir.
Affidar los... fare.
Tit. de 1068. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 261.
Garantir les... ferai.
L' almiran, vostre payre, m'o a fait afizar.
Roman de Fierabras, v. 2058.
L'émir, votre père, me l'a fait assurer.
Cascus pliu, en sos digs, et afia
Que sa domna es la genser que sia.
Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz.
Chacun garantit et affirme, en ses paroles, que sa dame est la plus gente qui soit.
Membre 'lh cum m' afizet un ser,
Al sieu maner,
So per que m sui pueis conortatz.
Giraud de Borneil: Nulla res.
Qu'il lui souvienne comme elle m'assura un soir, en son manoir, ce par quoi je me suis ensuite encouragé.
- Convenir, accorder.
Part. pas. Car ab lo rei s'es afiatz.
Bertrand de Born: Cortz e guerras.
Car il s'est accordé avec le roi.
On nommait jorn afizat, le jour de trêve établi pour la sûreté des voyageurs.
Per camis non anara saumiers,
Jorn afisatz, ni borjes ses duptansa.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Conducteur de bêtes de somme, ni bourgeois n'ira sans crainte par chemins au jour de sûreté.
ANC. FR. De prendre Normendie s'èrent entr' afié...
Par fei, vos afi, se je l truis,
Premier i ferrai, se jo puis.
Roman de Rou, v. 3246 et 8888.
S'entrejurent et affient
Qu'à lor pooir s'entr'aideront.
Roman de la Rose, v. 15318.
Cascuns forment li afia
K'à son pooir li aidera.
Roman du comte de Poitiers.
ANC. ESP. Afiar. IT. Affidare.
17. Afiansar, v., affier, prêter foi, jurer obéissance.
El se deu afiansar vas lo senhor.
Charte de Montferrand, de 1240.
Il se doit affier vers le seigneur.
ANC. FR. Tote eissi fu l' ovre apaissée,
E des deux parz afiancée...
Aseuré e afiancé.
B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 176 et 24.
CAT. Afiansar. ESP. Afianzar. PORT. Affiançar. (chap. Afiansá.)
18. Nonfes, s. f., non foi, infidélité.
Tan los destreing nonfes e cobeitatz.
Sordel: Qui be s membra.
Tant les presse non foi et avidité.
Porta clau d'engan e de nonfe.
Guillaume de Berguedan: Amicx.
Porte clef de tromperie et d'infidélité.
ANC. FR. Ne vout covrir plus son deslei
Ne sa mauté ne sa nonfei.
B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 184.
19. Nofegar, Nofezar, v., parjurer, mécroire.
Mal bossi fay qui s nofega.
(chap. Mal bossí (mosset) fa qui no creu – o perjure.)
Leys d'amors, fol. 32.
Mauvais morceau fait qui se parjure.
Part. pas. De payas e de Turcx e de gen nofezada.
Roman de Fierabras, v. 4401.
De païens et de Turcs et de gent mécréante.
Subst. Be l'en podo vezer anar li nofezatz.
Roman de Fierabras, 3516.
Bien l'en peuvent voir aller les mécréants.
20. Infidelitat, s. f., lat. infidelitatem, infidélité.
De la via de infidelitat a la fe crestiana.
La infidelitat dels payas. L'Arbre de Batalhas, fol. 14 et 7.
De la voie d'infidélité à la foi chrétienne.
L' infidélité des païens.
CAT. Infidelitat. ESP. Infidelidad. PORT. Infidelidade. IT. Infidelità, infidelitate, infidelitade. (chap. Infidelidat, infidelidats.)
21. Infizel, Enfizel, adj., lat. infidelis, infidèle.
La regio dels infizels. Eluc. de las propr., fol. 151.
(chap. La regió dels infiels.)
La région des infidèles.
Sus los fizels e sus los enfizels.
L'Arbre de Batalhas, fol. 84.
Sur les fidèles et sur les infidèles.
CAT. ANC. ESP. Infidel. ESP. MOD. PORT. (chap.) Infiel. IT. Infedele.
22. Desfeualtat, s. f., déloyauté.
La desfeualtat dels baros.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 151.
La déloyauté des barons.
23. Confidencia, s. f., lat. confidentia, confiance.
Mont de confidencia et segurtat, quar en el no ha serpens.
Eluc. de las propr., fol. 160.
Mont de confiance et sûreté, car en lui n'a serpents.
ESP. PORT. Confidencia. IT. Confidenza. (chap. Confidensia, confidensies; confidensial, confidensials.)
24. Cofizansa, s. f., confiance, assurance.
Ieu ey tan gran cofisansa ad elh. Philomena.
J'ai si grande confiance en lui.
Ab gran cofizansa del ajutori de Dieu. V. et Vert., fol. 65.
Avec grande confiance de l'aide de Dieu.
CAT. Confiansa. ESP. Confianza. PORT. Confiança. IT. Confidanza. (chap. Confiansa, confianses.)
25. Cofizamen, s. m., confiance.
Per cofizamen
C'ai bon en Dieu.
B. Carbonel: Per espassar.
Par la bonne confiance que j'ai en Dieu.
IT. Confidamento.
26. Cofizamen, adv., avec confiance.
Cofizamen se vol pregar, ayssi coma bon payre.
V. et Vert., fol. 87.
Il doit se prier avec confiance, ainsi comme bon père.
27. Desfis, adj., défiant, qui doute.
Car lo cors de sancta Enimia
Dis hom que es a Sant Danis,
E per aysso n'era desfis.
V. de sainte Énimie, fol. 55.
Car on dit que le corps de sainte Énimie est à Saint-Denis, et pour cela j'en étais défiant.
28. Confidar, Cofizar, v., lat. confidere, confier.
Confidas vos en Dieu omnipotent. V. de S. Honorat.
Confiez-vous en Dieu tout-puissant.
Mais cofizar se en la mantenensa de Dieu.
V. et Vert., fol. 30.
Se confier davantage en la protection de Dieu.
Part. prés. So que elhs cuio fair de nos, nos farem d' elhs, cofisans en Dieu. Philomena.
(chap. Lo que ells creuen fé de natros, natres farem d'ells, confián en Deu.)
Ce qu'ils croient faire de nous, confiants en Dieu, nous le ferons d'eux. CAT. ESP. PORT. Confiar. IT. Confidare. (chap. confiá: confío, confíes, confíe, confiem, confiéu, confíen; confiat, confiats, confiada, confiades.)
29. Desfiansa, Desafizansa, s. f., lat. diffidencia, défiance.
M' avetz trait ses desfiansa.
B. de Ventadour: Tuit sels que.
Vous m'avez trahi sans défiance.
Ancmais miel huelh no m foron traydor,
Mas aras m'an trait ses desfiansa.
Aimeri de Peguilain: Hom ditz.
Jamais mes yeux ne me furent traîtres, mais maintenant ils m'ont trahi sans défiance.
Anc pueis no vi vostra desafizansa,
Pois a vos plac que per vostre m prezes.
Giraud le Roux: Nuls hom.
Je ne vis oncques ensuite votre défiance, depuis qu'il vous plût que vous me prissiez pour vôtre.
ANC. FR. Willealme le desfia,
Et desfiance li manda.
Roman de Rou, v. 11073.
(N. E. Observen cómo se escribía el Guillaume francés antiguamente, Willealme, de Wilhelm, inglés William, Guillem, Guiem, Guilem, Guilhem, Guillermo.)
CAT. ANC. ESP. Desfianza. IT. Disfidanza, diffidenza.
30. Desfiar, Desfizar, Dezafizar, v., lat. diffidere, défier.
Si non o vols fayre, ieu ti venc desfizar.
Roman de Fierabras, v. 875.
Si tu ne le veux faire, je te viens défier.
Si s desfizeron e si s partiron mal.
V. de Bertrand de Born.
Ainsi se défièrent et ainsi se séparèrent mal.
D' aquesta ora enan vos desafizi.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 9.
De cette heure en avant je vous défie.
Part. pas. Ben degratz aver desfizada
Me e tota ma cavalcada.
Roman de Jaufre, fol. 93.
Vous devriez bien avoir défié moi et toute ma cavalcade.
- Désavouer, attaquer.
Mas sel que lauza folia,
E no blasma ni castia
Malvatz faitz, ni los desfia,
Pecc' ab doble faillimen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Mais celui qui loue folie, et ne blâme ni châtie mauvaises actions, ni les attaque, pèche avec double faute.
Per que Dieus vos desfia.
G. Faidit: Era nos sia.
C'est pourquoi Dieu vous désavoue.
- Déposséder d'un fief.
Part. pas. d' Andussa desfiatz.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Dépossédé du fief d'Anduse.
ANC. CAT. Desfiar. CAT. MOD. ESP. PORT. Desafiar. IT. Disfidare, dififidare.
(chap. Desafiá.)
31. Confederation, Confederacion, s. f., lat. confoederationem, confédération, alliance.
Confederation entre bos es et pot estar preservation.
(chap. La confederassió entre bons es y pot sé presservassió.)
Tit. de 1418. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 414.
Alliance entre les bons est et peut être préservation.
Lials amistats et confederacions sian fachas.
(chap. Leals amistats y confederassions siguen fetes.)
Quals que sian alcunas amistats et confederations.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CLXXII, fol. 227.
Loyales amitiés et confédérations soient faites.
Quelles que soient aucunes amitiés et confédérations.
CAT. Confederació. ESP. Confederación. PORT. Confederação.
IT. Confederazione. (chap. Confederassió, com la hidrográfica del Ebro,
o les confederassions que se féen entre los nobles per a defendres o defensás, o be atacá a uns atres, ya foren condes, ducs, o reys. Una coneguda va sé la de la Unió.)
32. Confederansa, s. f., alliance, confédération.
Ac gran confederansa am Miquel, emperador.
(chap. Va tindre gran confederansa o confederassió en Miquel, Miquial, emperadó.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 112.
Eut grande alliance avec Michel, empereur.
ANC. ESP. Confederanza.
33. Confederar, v., confédérer, allier.
E 'ls confederet am se.
E 'ls confederet am lo rey.
(chap. Y los va confederá, aliá, en ell.
Y los va aliá, confederá, en lo rey.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 112 et 178.
Et les allia avec lui.
Et les confédéra avec le roi.
Part. pas. Era confederatz am Saladi.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 162.
Était allié avec Saladin.
CAT. ESP. PORT. Confederar. IT. Confederare. (chap. Confederá, confederás: yo me confedero, confederes, confedere, confederem o confederam, confederéu o confederáu, confederen; confederat, confederats, confederada, confederades.)
34. Desfezar, v., être sans foi, mécroire.
Part. pas.
Olivier, ditz lo rey, Dieus, per sa pietat,
Ti sia en ajuda del paya desfezat.
Sarrazi l' encauso, li culvert desfezat.
Roman de Fierabras, v. 804 et 3714.
Olivier, dit le roi, que Dieu, par sa pitié, te soit en aide contre le païen mécréant.
Les Sarrasins le poursuivent, les perfides mécréants.
ANC. FR. Ferez, baron, sur la gent deffaée.
Roman de Roncevaux.
Qu'il fera la bataille au paien deffaé.
Roman de Fierabras en vers français.
35. Desnofezar, v., être sans foi, mécroire.
Part. pas. Los Turcx fals e desnofezatz.
Folquet de Romans: Tornatz.
Les Turcs faux et mécréants.
36. Professio, s. f., lat. professio, profession.
Al recebre, fassa professio en l' oratori, vezen toz.
Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 30.
Au recevoir, qu'il fasse profession en l'oratoire, aux yeux de tous.
CAT. Professió. ESP. Profesión. PORT. Profissão. IT. Professione.
(chap. Professió, professions, tan de religiosos com ofissis de laics.)
37. Profes, s. m., lat. professus, profès, religieux qui a fait profession.
Sia profes si cum deu.
Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 31.
Soit profès ainsi comme il doit.
CAT. Profes. ESP. Profeso. PORT. IT. Professo. (chap. Profés, religiós que ha fet professió de la fe, promesa - monjo, mossen, etc;
professa es la religiosa que ha professat, prometut (prometit), monja.)
38. Professar, v., promettre, s'engager.
Part. pas. Lor propri sanc... avian profes a escampar per la defensio de la Terra Sanhta.
(chap. La seua propia sang (sanc)... habíen professat o prometut escampá per la defensa de la Terra Santa. P. ej. Los Templaris.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 151.
Avaient promis leur propre sang à verser pour la défense de la
Terre-Sainte.
CAT. Professar. ESP. Profesar. PORT. Professar. IT. Professare.
(chap. professá (la fe, religió): professo, professes, professe, professem o professam, professéu o professáu, professen; professat, professats, professada, professades.)
39. Refizar, v., confier.
Per fraire ni per nebot,
No s deu negus hom refizar.
(chap. De germá (o flare) ni de nebot no se deu dingú fiá.
B. Martin: Faray un vers.
Pour frère ni pour neveu, ne se doit nul homme confier.
CAT. Refiar. (N. E. chap. Los catalans diuen refiar, no 'm refiu; a vegades escriuen refio, en o, perque no saben diferensiá la o de la u, ni encara que la faiguen en un canut, ni tampoc la e de la i, y a vegades la o de la e, com per ejemple cuan los de Tortosa diuen los ports, y escriuen els ports, los mol atontats víctimes de la inmersió, del tomàtic y de la gramática de Pompeyo Fabra, escrita en castellá y manipulada per lo IEC.)
40. Feu, Fieu, s. m., lat. feudum, fief, hommage.
Dans le testament de Raimond Ier, comte de Rouergue, de l'an 961, on
lit plusieurs fois a feo, à fief.
Eu coms, li do lo castel d'Eisena a feu.
Tit. de 1135. Bosc, Mém. du Rouergue.
(chap. Yo lo conde, li dono lo castell d'Eisena a feudo. Los catalans no són de Cataluña, són castellans (castelans, castlans), primé dels Reys de Fransa o Francs, después dels reys de Aragó, y después dels Reys de España, hasta la fecha que conseguixquen la republiqueta o que tota España sigue república un atra vegada, y entonses sol tindrán cuatre reys, de bastos, espases, copes y oros.)
Moi comte, je lui donne le château d'Eisene à fief.
D' aitan vos ochaison,
S'ueymais laissatz vostres fieus,
No m mandetz querre los mieus.
Le Dauphin d'Auvergne: Reis pus vos.
D'autant je vous accuse, si désormais vous abandonnez vos fiefs, que vous ne me mandiez de quérir les miens.
Non ai dreg el fieu qu' ieu ai,
S' al senhor don mov mals en ve.
P. Rogiers: Tant ai mon.
Je n'ai pas droit au fief que j'ai, s'il en vient mal au seigneur dont il relève.
Loc. Cill que ill devon son fieu servir.
Bertrand de Born: Cortz e guerras.
Ceux qui lui doivent servir son fief.
Si Dieus deges tener fieu,
De vos tengra la sua part.
Arnaud de Marueil: Totas bonas.
Si Dieu dût tenir fief, il tiendrait de vous la sienne part.
Tener a fieu noble et fieu ondrat (onrat, honrat).
Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 176.
Tenir à fief noble et fief honoré.
Fig. Quec jorn vos tramet per fieu
Cent sospirs.
G. Magret: Atrestan.
Chaque jour je vous transmets pour hommage cent soupirs.
De vos teng mon aloc e mon feu.
(chap. De vosté ting mon alodio y mon feudo; com ya sabéu, este mon es lo mateix que lo meu. Franco alodio y feudo se troben als textos antics mol assobín, són dos maneres de tindre terra, casa, possessions, etc.)
Folquet de Romans: Ma bella.
De vous je tiens mon aleu et mon fief.
Prec l' Omnipoten
Qu' ir' e dolor tos temps lor don' en feu.
B. Zorgi: On hom plus.
Je prie le Tout-Puissant qu'il leur donne à jamais en fief tristesse et douleur.
ANC. FR. En feu ceo perpetuament
E en alo tot quitement.
B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 51.
ANC. CAT. Feu. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. (chap.) Feudo.
41. Feuatge, Feuadge, Feusatge, s. m., inféodation.
Aquest feuatge et totas las causas en cesta carta contengudas.
(chap. Este enfeudamén y totes les coses an esta carta contingudes.)
Tit. de 1330. Bordeaux, bibl. Monteil.
Cette inféodation et toutes les choses contenues en cette charte.
Feus, reffeus, feuadges.
Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 292.
Fiefs, arrière-fiefs, inféodations.
Per quatre deniers... carta de feusatge.
Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXVII, fol. 145.
Pour quatre deniers... charte d'inféodation.
42. Feusal, Feual, s. m., féal, vassal, feudataire.
Homes, femnas, feusals et reire feusals.
Tit. de 1121. DOAT, t. CLXV, fol. 226.
Hommes, femmes, vassaux et arrière-vassaux.
Del senher de Monpeslier e de sos feuals.
Statuts de Montpellier de 1204.
Du seigneur de Montpellier et de ses feudataires.
- Adject. Féodal.
Del senhor feuzal de cui o te.
(chap. Del siñó feudal del que u té.
ESP. Del señor feudal de quien lo tiene - en feudo.)
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.
Du seigneur féodal de qui il le tient.
Am senhoria bassa, so es assaber clamors feusals.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 35.
Avec seigneurie basse, c'est à savoir clameurs féodales.
CAT. ESP. PORT. Feudal. IT. Feudale. (chap. Feudal, feudals.)
43. Feuzament, s. m., fief.
En feuzament... per las costumas generals d'Agenes.
(chap. En feudo... per les costums generals d'Agenes - d'Agen.)
Tit. de 1266. DOAT, t. CLXXII, fol. 195.
En fief... par les coutumes générales d'Agenois.
44. Feuament, Fevanment, adv., féodalement.
A dat, donat... en ffeus feuament.
Tit. de 1335. Bordeaux, bibl. Monteil.
A donné, livré... en fiefs féodalement.
Autreya en feu fevanment.
Tit. de 1413, de S. Eulalie de Bordeaux, bibl. Monteil.
Octroie en fief féodalement.
45. Feuateir, Feuzatier, Fiuater, Fuiatier, Fevatier, Fieusier, s. m.,
feudataire, féal, vassal.
Com bos senhor deu far a son bon feuateir.
Tit. de 1239. DOAT, t. CXXIV, fol. 300.
Comme bon seigneur doit faire à son bon vassal.
Bos feuzatiers et leials lhi sera.
(chap. Bon feudatari y leal li sirá.)
Tit. de 1287. DOAT, t. CXXX, fol. 158.
Lui sera bon et loyal feudataire.
Si lo fiuater negava al senhor son fius, tot o partida.
Cout. de Condom.
Si le vassal niait au seigneur son fief, tout ou partie.
Doni mandament et comanda als sobredigs fuiatiers.
Tit. de 1276. DOAT, t. CVI, fol. 355.
Je donne ordre et commande aux susdits vassaux.
El sobredigz fevatiers.
Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 325.
Le susdit feudataire.
Serai bos... leials fieusiers.
Tit. de 1278. Chat. de Capdenac. (N. E. Este Chat., como el cat de Cataluña, es de château, chastel, castel, castell, castellum, castrum, castiello, etc. También podría ser de chat, gat, gato, o godo alano: gothum alanorum, cathalanorum, goth, la g pasa a c o k: coth, y de ahí la cota de malla que vestían los castlanes, castlans, castellans, castellanos o catalanes.)
Je serai bon... loyal feudataire.
ANC. CAT. Feuater, fevater, feudater. ESP. PORT. IT. Feudatario. (chap. feudatari, feudataris.)
46. Afeusatge, s. m., inféodation.
Autreiec a fieus la meitat de la terra, cum apar en la carta del afeusatge.
Tit. de 1287. DOAT, t. CXXX, fol. 167.
Octroya à fief la moitié de la terre, comme il apparaît en la charte de l' infédoation.
47. Affieusament, Afiuament, s. m., inféodation.
La dita venda o lo dit affieusament.
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 257.
Ladite vente ou ladite inféodation.
Per manieira d' afiuament. Cout. de Condom.
Par manière d' inféodation.
48. Affeuator, s. m., inféodateur, qui donne à fief.
Senhors o affeuators.
Tit. de 1486. Bordeaux, bibl. Monteil.
Seigneurs ou inféodateurs.
49. Affeuar, Afiuzar, Afeosar, v., inféoder, fieffer.
O vendre o affeuar.
Tit. de 1305. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 137.
Ou vendre ou inféoder.
Cascuna persona volen vendre... afiuzar... donar.
Cout. de Saussignac de 1319.
Chaque personne voulant vendre... inféoder... donner.
Per donar o per afeosar.
Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 57.
Pour donner ou pour inféoder.
Part. pas. Lo deyt Elias Toupin affeuat.
Tit. de 1402. Bordeaux, bibl. Monteil.
Ledit Élias Toupin fieffé.
Subst. Lo deit affeuat no deu layssar ni gurpir lo deit ffeu.
Tit. de 1335. Bordeaux, bibl. Monteil.
Ledit fieffé ne doit laisser ni déguerpir ledit fief.
50. Infeudacion, s. f., inféodation.
Aquesta... infeudacion.
Ab los dreytz et devers et infeudacion.
Tit. de 1402. Bordeaux, bibl. Monteil.
Cette... inféodation.
Avec les droits et devoirs et inféodation.
CAT. Enfeudació. ESP. Enfeudación. PORT. Enfeudação. IT. Infeudazione.
(chap. Enfeudassió, enfeudassions.)
51. Reffeu, s. m., arrière-fief.
Feus, reffeus, feuadges.
Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 292.
Fiefs, arrière-fiefs, inféodations.
52. Reirefeusal, s. m., arrière-vassal.
Homes, femnas, feusals et reirefeusals.
Tit. de 1121. DOAT, t. CLXV, fol. 226.
Hommes, femmes, vassaux et arrière-vassaux.
53. Arrerfieus, Arefieus, s. m., arrière-fief.
Si contrast ni desacort es entre lo maior senher del fieus et son fiuater sobre l' arefieus de son fieus, per rason del dit contrast d' arrerfieus.
Cout. de Condom.
Si contestation et désaccord est entre le premier seigneur du fief et son feudataire sur l' arrière-fief de son fief, en raison de ladite contestation d' arrière-fief.
54. Arreafiuament, s. m., arrière-inféodation.
Que sia transportada d' una persona a autra ses arreafiuament.
Cout. de Condom.
Qu'elle soit transportée d'une personne à autre sans arrière-inféodation.
55. Arefiuater, s. m., arrière-feudataire.
L' arefiuater o l' arefiuaters son tengutz. Cout. de Condom.
Les arrière-feudataires ou l' arrière-feudataire sont tenus.
56. Arreafiuar, v., donner à arrière-fief.
Aquest meteixs que arreafiuara... cap-casau. Cout. de Condom.
Celui-ci même qui donnera à arrière-fief.... chef-casal.
57. Sobrefeu, Sobrefieu, s. m., sur-fief.
Ni devo re donar a sobrefeu del sobre dig logal.
Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 325.
Ni doivent rien donner à sur-fief du susdit local.
Si alcus fa sobrefieus, deu si retener cap-fieus.
Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 136.
Si aucun fait sur-fiefs, il doit se retenir chef-fief.
58. Sobrefeusar, v., sur-inféoder.
Donar... e sobrefeusar.
Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 135.
Donner... et sur-inféoder.
59. Sobrearrefiuar, v., donner à sur-arrière-fief.
Nulh fiuater no pusqua sobrearrefiuar. Cout. de Condom.
Qu'aucun feudataire ne puisse donner à sur-arrière-fief.
viernes, 15 de diciembre de 2023
Lexique roman, tome 2, tableaux, paragraphes
Pour établir la vérité et l' identité de ces rapports, je présenterai divers tableaux où j' aurai soin de ranger, de grouper un choix des mots principaux des six langues néolatines, lesquels ont entre eux des relations plus directes, plus intimes, et ces tableaux permettront de reconnaître jusques à quel point l' action du principe créateur de la langue romane rustique a conservé sa féconde unité dans ces six langues. Ce travail sera divisé en plusieurs paragraphes sous lesquels je placerai les diverses classifications.
§. Ier.
Séjour, habitation, logement et dépendances, bâtisse, etc.
§. II.
Nourriture, aliments, boissons, ustensiles relatifs, etc.
§. III.
Habillements, étoffes, parure, ornements, chaussure, etc.
§. IV.
Sens, exercice des sens; objets, qualités qui les frappent plus particulièrement, etc.
§. V.
Saisons, accidents de l' air, feu, couleurs, temps, durée, etc.
§. VI.
Espace, dimension, poids, mesures, proportions, localité, etc.
§. VII.
Agriculture, jardinage, troupeaux, campagne, animaux domestiques et sauvages, oiseaux, etc.
§. VIII.
Métaux, arts et métiers, travaux et instruments concernant les arts et les métiers, artistes et ouvriers qui les exerçaient, etc.
§. IX.
L' homme: son corps, ses qualités, actions physiques, repos, mouvement; ses manières, ses procédés, usages domestiques, etc.
§. X.
Relations de famille et de société, amour, amitié, impressions morales, bonnes qualités, nobles sentiments, etc.
§. XI.
Mauvaises qualités, mauvais sentiments, mauvaises actions, etc.
§. XII.
Commerce, trafic, achat, vente, échanges, marchandises, produits industriels, marine, navigation, etc.
§. XIII.
Parole, langage, entendement, littérature, etc.
§. XIV.
Jeux, amusements, musique, chasse, etc.
§. XV.
Médecine, maladies, traitement, poisons, etc.
§. XVI.
Gouvernement, autorité, exercice du pouvoir, cours, impositions,
monnaies, etc.
§. XVII.
Seigneurs, vassaux, féodalité, titres, dignités, etc.
§. XVIII.
Législation civile et criminelle, procédures, crimes, délits, fraudes, etc.
§. XIX.
Armes, guerre, combats, batailles, tournois, etc.
§. XX.
Religion, croyances, superstitions, etc.
§. I.
Séjour, habitation, logement.
Troubadours. Cat. Esp.
Demora. Demora. Demora.
Alberc. Alberg. Albergo. (albergue)
Albergador. Albergador. Albergador.
Albergar. Albergar. Albergar.
Lotja. Llotja. Lonja.
Cabana. Cabanya. Cabaña.
Cazal. Casal. Casal.
Tenda. Tenda. Tienda.
Sala. Sala. Sala.
Muralha. Muralla. Muralla.
Murar. Murar. Murar.
Pilar. Pilar. Pilar.
Balcon. Balcó. Balcón. (N. E. añado tilde)
Barra. Barra. Barra.
Intrada. Entrada. Entrada.
Fogal. Fogar. Hogar.
Fornel. Fornell. Hornillo.
On remarquera que la plupart de ces mots, tels que n' ont pas été fournis par des racines tirées de la langue ou adoptés ou conservés dans toutes les langues néo-(*)
alberc, albergador, albergar, sala, balcon, barra, etc., latine, et, qu' empruntés à d' autres langues, ils ont été
(*) latines avec une désinence uniforme.
§. II.
Nourriture, aliments, boissons,
Troub. Cat. Esp.
Vitoalha. Vitualla. Vitualla.
Biscueit. Bescuyt. Bizcocho.
Pebrada. Pebrada. Pebrada. (pebre : pimienta)
Canela. Caneyla. Canela.
Clara, glara. Clara. Clara.
Safran. Safrá. Azafrán.
Claret. Claret. Clarete.
§. Ier.
et dépendances, bâtisse, etc.
Port. It. Fr.
Demora. Dimora. Demeure.
Albergue. Albergo. Alberc.
Albergador. Albergatore. Aubergiste.
Albergar. Albergare. Alberger.
Loja. Loggia. Loge.
Cabana. Capanna. Cabane.
Casal. Casale. Casal.
Tenda. Tenda. Tente.
Sala. Sala. Sale.
Muralha. Muraglia. Muraille.
Murar. Murare. Murer.
Pilar. Pilastro. Pilier.
Balcão. Balcone. Balcon.
Barra. Barra. Barre.
Entrada. Entrata. Entrée.
Fogão. Focolare. Foyer.
Fornillo. Fornello. Fourneau.
§. II.
Ustensiles relatifs, etc.
Port. It. Fr.
Vitualha. Vittuaglia. Victuaille.
Biscouto. Biscotto. Biscuit.
Pevirada. Pevereda. Poivrade.
Canela. Cannela. Cannelle.
Clara. Chiara. Glaire (d' oeuf).
Açafrão. Zafferano. Safran.
Clarete. Claretto. Clairet.
Troub. Cat. Esp.
Vinagre. Vinagre. Vinagre.
Tonel. Tonell. Tonel.
Botelha. Botella. (ampolla) Botella.
Caponar. Caponar. Caponar.
Lardar. Enllardar. Lardar.
Frichura, frigidura. Fregidura. Fritura.
Copa. Copa. Copa.
Culher. Culler. (cullera) Cuchara.
Barril. Barril. Barril.
Bacin. Baci. (bací) Bacín.
Banc. Banc. Banco.
Banca. Banca. Banca.
Bota. Bota. Bota.
Caudiera. Caldera. Caldera.
Le mot bacin aura rappelé à l' esprit des lecteurs, le Brunichildis quoque regina jussit fabricari ex auro ac duabus pateris ligneis, quas vulgo Bacchinon vocant, Hispanian misit.” passage de Gregoire de Tours, Hist., lib. IX, c. 28.
(N. E. El orden de las frases está liado, edito más abajo, aquí no; sic:)
gemmis mirae magnitudinis clypeum ipsumque cum eisdemque
similiter ex gemmis fabricatis et auro in **
On reconnaît aisément que la plupart des mots classés ci-dessus ne sont pas dérivés du latin.
§. III.
Habillements, étoffes, parure,
Troub. Cat. Esp.
Capel. Capel. (capell) Capillo.
Barreta, berreta. Barret. Barreta. (birrete)
Cofa. Cofia. Cofia.
Benda. Benda. Venda.
Bendar. Bendar. Vendar.
Cordo. Cordó. Cordón.
Guan. Guant. Guante.
Bureus. Burell. Buriel.
Falda, fauda. Falda. Falda.
Rauba. Roba. Ropa.
Aurpel. Oripell. Oropel.
Seda. Seda. Seda.
Port. It. Fr.
Vinagre. Vinagro. Vinaigre.
Tonel. Tinello. Tonel.
Botelha. Bottiglia. Bouteille.
Capar. Capponare. Chaponner.
Lardear. Lardare. Larder.
Fritura. Frittura. Friture.
Copa. Coppa. Coupe.
Colher. Cucchiajo. Cuiller.
Barril. Barile. Baril.
Bacio. Bacino. Bassin.
Banco. Banco. Banc.
Banca. Banca. Banque.
Bota. Botte. Boute.
Caldeira. Caldaja. Chaudière.
§. III.
Ornements, chaussure, etc
Port. It. Fr.
Chapeo. Capello. Chapel.
Coifa. Cuffia. Coife.
Venda. Benda. Bande.
Vendar. Bendare. Bander.
Cordão. Cordone. Cordon.
Guante. Guanto. Gant.
Burel. Burello. Bureau.
Falda. Falda. Faude.
Roupa. Roba. Robe.
Ouropel. Orpello. Oripel.
Seda. Seta. Soie.
Troub. Cat. Esp.
Perla. Perla. Perla.
Diaman. Diamant. Diamante.
Cuberta. Cuberta. Cubierta.
Cubertura. Cubertora. Cubertura.
Pelissa. Pelissa. Pellica. (pelliça)
Hermin. Arminyo. Armino (Armiño).
Coton. Cotó. Cotón (algodón).
Borra. Borra. Borra.
Cendal, cendat. Cendal, cendat. Cendal.
Listar. Llistar. Listar.
Paramen. Parament. Paramento.
Centura. Cintura. Cintura.
Coysin. Coxi (coxí, coixí). Coxin (cojín).
Saquet. Saquet. Saquete.
Guarra. Gerra. Jarra.
Caussat. Calsat. Calzado.
Sabata. Sabata. Zapato.
Descaus. Descals. Descalzo.
Descaussar. Descalsar. Descalzar.
Cordoan. Cordoá. Cordobán.
(N. E. Ya pasa arriba, el orden de las frases está liado; lo edito.)
Serait-on surpris de ce que les langues des peuples qui habitèrent le midi de l' Europe, offrent plusieurs des termes concernant les habillements, les étoffes qui n' ont pas été dérivés du latin?
Le langage qui exprime les besoins journaliers, les soins du ménage, les usages domestiques, ne change pas facilement chez les populations subjuguées. Aussi est-il permis de présumer que parmi les mots barreta, cofa, benda, guan, falda, rauba, coysin, guarra, etc.;
quelques uns sont restés de la langue du pays, et que les diverses ***
autres ont été apportés par les étrangers, qui, lors des
invasions, se mêlèrent et s' unirent aux anciens habitants.
§. IV.
Sens, exercice des sens; objets, qualités
Troub. Cat. Esp.
Saborar. Saborar. Saborear.
Assaborar. Assaborar. Asaborar.
Acetos. Acetos. Acetoso. (: ácido, it. aceto)
Port. It. Fr.
Perla. Perla. Perle.
Diamante. Diamante. Diamant.
Cuberta. Coperta. Couverte.
Cubertura. Copritura. Couverture.
Pelissa. Pellicia. Pelisse.
Arminho. Ermellino. Hermine.
Cotão. Cotone. Coton.
Borra. Borra. Bourre.
Cendal. Zendado. Cendal.
Listar. Listare. Lister.
Lista. Lista. Liste.
Paramento. Paramento. Parement.
Cintura. Cintura. Ceinture.
Coxim. Cuscino. Coussin.
Saquete. Sacchetto. Sachet.
Jarra. Giara. Jarre.
Calçado. Calcajo. Chaussé.
Descalço. Discalzo. Déchaus.
Descalçar. Discalzare. Déchausser.
Cordovão. Cordovano. Cordouan.
§. IV.
Qui les frappent plus particulièrement, etc.
Port. It. Fr.
Saborear. Saporare. Savourer.
Assaborear. Assaporare. Assavorer.
Acetoso. Acetoso. Acéteux.
Troub. Cat. Esp.
Amargor, amaror. Amargor. Amargor.
Aspreza. Aspresa. Aspereza.
Tocar. Tocar. Tocar.
Embasmar. Embalsamar. Embalsamar.
Bruit. Brugit. Ruido.
Vista. Vista. Vista.
Visual. Visual. Visual.
(N. E. editado)
Ce petit groupe de mots offre, entre autres, deux circonstances à remarquer; c'est que, du verbe latin sapere, de la quatrième conjugaison, les six langues néolatines ont fait ou adopté les verbes de la conjugaison en AR, saborar et assaborar; de plus, elles ont formé par dérivation l' adjectif acetos. Il serait difficile de faire admettre que de pareils rapports entre six langues, ne soient que des coïncidences fortuites.
§. V.
Saisons, accidents de l' air, feu,
Troub. Cat. Esp.
Primavera. Primavera. Primavera
Nevar. Nevar. Nevar.
Bufar. Bufar. Bufar. (soplar)
Ventar. Ventar. Ventar.
Eclipsar. Eclipsar. Eclipsar.
Brasa. Brasa. Brasa.
Brasier. Braser. Brasero.
Abrasar. Abrasar. Abrasar.
Alumar, alumnar. Alumar. (llum) Alumbrar. (lumbre, luz)
Brillar. Brillar. Brillar.
Atisar. Atiar. Atisar. (atizar)
Colorir. Colorir. Colorir. (colorear)
Azur. Azul. Azul.
Blanc. Blanc. Blanco.
Blanqueiar. Blanquejar. Blanquear.
Vermelh. Vermegh. (vermell) Bermejo (rojo).
Verdeiar. Verdejar. Verdear.
Vernis. Barnis (barnís). Barniz.
Cycle. Ciclo. (cicle) Ciclo.
Port. It. Fr.
Amargor. Amarore. Amareur.
Aspereza. Asprezza. Aspresse. (d' aspre, âpre)
Tocar. Toccare. Toquer.
Embalsamar. Imbalsamare. Embaumer.
Ruido. Bruito. Bruit.
Vista. Vista. Viste.
Visual. Visuale. Visuel.
§. V.
Couleurs, temps, durée, etc.
Port. It. Fr.
Primavera. Primavera. Primevère.
Nevar. Nevare. Neiger.
Bufar. Buffare. Bouffer. (souffler)
Ventar. Ventare. Venter.
Eclipsar. Ecclissare. Éclipser.
Braza. Bracia. Braise.
Brazeiro. Braciere. Brasier.
Abrasar. Abbruciare. Embraser.
Allumiar. Alluminare. Allumer.
Brilhar. Brillare. Briller.
Atisar. Attizzare. Attiser.
Colorir. Colorire. Colorier.
Azul. Azzurro. Azur.
Branco. Bianco. Blanc.
Branquejar. Biancheggiare. Blanchoyer.
Vermelho. Vermiglio. Vermeil. (rouge)
Verdejar. Verdeggiare. Verdoyer.
Verniz. Vernice. Vernis.
Ciclo. Ciclo. Cicle.
Troub. Cat. Esp.
Jornada. (de jorn) Jornada. Jornada.
Jornal. Jornal. Jornal.
Durada. Durada. Durada.
Ancian. Anciá. Anciano.
Data. Data. Data. (fecha)
Comment était-il arrivé que la langue latine n' eût pas de verbes pour exprimer l' action de venter, d' éclipser?
Il a fallu que les langues néolatines créassent les mots ventar, eclipsar.
Aux verbes latins peu usités, ningere, nivere et virere, elles ont substitué nevar, verdeiar.
Parmi les autres remarques que les mots placés sous ce paragraphe fourniraient, je ne dois pas oublier celle que brasa, brasier, abrasar, dérivés du grec, ont été adoptés dans toutes les langues néolatines.
§. VI.
Espace, dimension, poids,
Troub. Cat. Esp.
Bas. Bas, bax. (baix) Baxo. (bajo)
Baisseza. Baxesa. (baixesa) Baxeza. (bajeza)
Baissar. Baxar. (baixar) Baxar. (bajar)
Abaissamen. Abaxament. Abaxiamento. (antigua)
Abaissar. Abaxar. Abaxar. (abajar, bajar)
Baza. Basa. Basa, base.
Atretal. Altretal. Otrotal.
Augmentatiu. Aumentatiu. Aumentativo.
Diminuir. Diminuir. Diminuir. (disminuir)
Grandeza. Grandesa. Grandeza.
Alteza. Altesa. Alteza.
(N. E. en lengua valenciana, granea, altea, perea, etc.)
Abissar. Abisar. Abismar. (de abismo)
Grossier. Groser. Grosero.
Balansar. Balanceyar. Balanzar. (balancear)
Repletio. Repleció. Repleción.
Cumplimen. Cumpliment. Cumplimento.
Integral. Integral. Integral.
Excessiu. Excessiu. Excesivo.
Compas. Compas. Compás.
Port. It. Fr.
Jornal. Giornale. Journal.
Durada. Durata. Durée.
Ancião. Anziano. Ancien.
Data. Data. Date.
§. VI.
Mesure, proportion, localités, etc.
Port. It. Fr.
Baixo. Basso. Bas.
Baixeza. Bassezza. Bassesse.
Baxar. Bassare. Baisser.
Abaixamento. Abassamento. Abaissement.
Abaixar. Abassare. Abaisser.
Base. Basa, base. Base.
Outrotal. Altretale. Autel. (autretel; autel es: altare)
Augmentativo. Aumentativo. Augmentatif.
Diminuir. Diminuire. Diminuer.
Grandeza. Grandezza. Grandesse.
Alteza. Altezza. Hautesse.
Abismar. Abissare. Abismer.
Grosso. Grosso. Gros.
Grogeiro. Grossiere. Grossier.
Balancear. Bilanciare. Balancer.
Repleção. Ripiezione. Réplétion.
Cumprimento. Compimento. Complément.
Integral. Integrale. Intégral.
Excessivo. Eccessivo. Excessif.
Compasco. Compasco. Compas.
Troub. Cat. Esp.
Rectificar. Rectificar. Rectificar.
Rectificatio. Rectificació. Rectificación.
Unitiu. Unitiu. Unitivo.
Accessori. Accessori. Accesorio.
Corroboracio. Corroboració. Corroboración.
Crebadura. Crebadura. Quebradura.
Pessa. Pessa. Pieza.
Departir. Departir. Departir.
Departimen. Departimen. (t) Departimiento.
Marcar. Marcar. Marcar.
Demarchar. Demarcar. Demarcar.
Trassa. Trassa. Traza.
Alignar. Alinyar. Aliñar.
Limitar. Limitar. Limitar.
Confinar. Confinar. Confinar.
Finimen. Finiment. Fenecimiento.
Trespassar. Traspassar. Traspasar.
Mancar. Mancar. Mancar.
Prolongamen. Prolongamen. (t) Prolongamiento.
Fardel. Fardel. (fardell) Fardel. (fardo)
Cargar. Cargar. (carregar) Cargar.
Encargar. Encarregar. Encargar.
Descargar, desencargar. Descarregar. Descargar.
Carga. Cárrega. Carga.
Carregar. Carrejar. Carrear. (acarrear)
Carriato. Carretó Carretón.
Carreta. Carreta. Carreta.
Carriera. Carrera. (carrer) Carrera.
Ribeira. Ribera. Ribera.
Aribar. Aribar. Aribar. (arribar, de riba)
Canton. Canton, cantó. Canto.
Derocar. Derocar. Derocar. (derrocar)
Acostar. Acostar. Acostar. (de costa)
Costat. Costat. Costado.
On remarquera dans cette liste de mots, les cinq premiers, introduits dans les langues néolatines, bien que bas et ses dérivés n' existassent pas en latin, soit que bas roman ait été emprunté à basis, latin, ou à bassus, latin inusité, qu' on donne comme traduit du grec; quoiqu'il en soit, il sera juste de distinguer la création, ou si l' on veut, l' imitation, par laquelle la famille des mots indiqués a passé, avec tous ses développements, dans les langues néolatines.
Port. It. Fr.
Rectificar. Rettificare. Rectifier.
Rectificação. Rettificazione. Rectification.
Unitivo. Unitivo. Unitif.
Accessorio. Accessorio. Accessoire.
Corroboração. Corroborazione. Corroboration.
Quebradura. Crepatura. Crevure.
Peça. Pezza. Pièce.
Departir. Spartire. Départir.
Departimento. Departimento. Département.
Marcar. Marcare. Marquer.
Demarcar. Dimarquare. Démarquer.
Traça. Traccia. Trace.
Alinhar. Allineare. Aligner.
Limitar. Limitare. Limiter.
Confinar. Confinare. Confiner.
Fenecimento. Finimento. Finiment.
Traspassar. Trapassare. Trespasser.
Mancar. Mancare. Manquer.
Prolongamento. Prolungamento. Prolongement.
Fardel. Fardello. Fardeau.
Carregar. Caricare. Charger.
Encarregar. Incaricare. Encharger.
Desencargar. Scaricare. Décharger.
Carga. Carica. Charge.
Acarretar. Carreggiare. Charrier.
Carretó. Carretone. Charreton.
Carreta. Carretta. Charrette.
Careira. Carriera. Carrière. (rue)
Ribeira. Riviera. Rivière.
Aribar. Arrivare. Arriver.
Canto. Cantone. Canton.
Montanha. Montagna. Montagne.
Derocar. Dirrocciare. Dérocher.
Accostar. Accostare. Accoster.
Costado. Costato. Côté.
§. VII.
Agriculture, jardinage, troupeaux, campagne,
Troub. Cat. Esp.
Laborador. Laurador. (llaurador) Labrador.
Cultivador. Culturador. Cultivador.
Cultivar. Cultivar. (conrear) Cultivar.
Vaquier. Vaquer. Vaquero.
Bovier, boyer. Bover. Boyero.
Pasturgar. Pasturar. Pastorear.
Toiso. Tusó. Tusón. (toisón)
Segador. Segador. Segador.
Jardin. Jardí. Jardín.
Violeta. Violeta. Violeta.
Guirlanda. Guirlanda. Guinalda. (guirnalda)
Pera. Pera. Pera.
Pastora. Pastora. Pastora.
Productiu. Productiu. Productivo.
Salvatge. Salvatge. Salvage. (salvaje)
Figuiera, figuier. Figuera. Figuiera. (higuera)
Pradaria. Praderia. Praderia. (pradera)
Trabal. Trabal. (traball, treball) Trabajo.
Traballos. Traballós. Trabajoso.
Traballier. Trabelhador. (traballador) Trabajador.
Traballar. Traballar. (treballar) Trabajar.
Rigar. Regar. Regar. (irrigar)
Trillar. Trillar. Trillar.
Atrapar. Atrapar. Atrapar.
Roci. Rocí. Rocín.
Palafre. Palafré. Palafrén.
Brida. Brida. Brida.
Corpa. Gropa. Grupa.
Manjadoira. Menjadora. Manjadoura. (comedera)
Girfalc. Girfalc. Gerifalco.
Cornelha. Cornella. Corneja.
§. VII.
Animaux domestiques et sauvages, oiseaux, etc.
Port. It. Fr.
Lavrador. Lavoratore. Laboureur.
Cultivador. Coltivatore. Cultivateur.
Cultivar. Coltivare. Cultiver.
Vaqueiro. Vaccarro. Vacher.
Boeiro. Boaro. Bouvier.
Pastorar, pastorear. Pasturare. Pasturer.
Tosão. Tosone. Toison.
Segador. Segatore. Scieur.
Jardim. Giardino. Jardin.
Violeta. Violetta. Violette.
Grinalda. Ghirlanda. Guirlande.
Pera. Pera. Poire.
Pastora. Pastora. Pastore.
Productivo. Produttivo. Productif.
Salvagem. Salvaggio. Sauvage.
Figueira. Ficaja. Figuier.
Praderia. Prateria. Praerie.
Trabalho. Travaglio. Travail.
Trabalhoso. Travaglioso. Travailleur.
Trabalhador. Travagliatore. Travailleur.
Trabalhar. Travagliare. Travailler.
Trilhar. Trillare. Tribler.
Atracar. (atrapar) Attrappare. Attraper.
Rocim. Ronzino. Roncin.
Palafrem. Palafreno. Palefroi.
Brida. Briglia. Bride.
Garupa. Groppa. Croupe.
Manjadoura. Mangiatoja. Mangeoire.
Gerifalte. Girfalco. Gerfaut.
Cornelha. Cornacchia. Corneille.
Troub. Cat. Esp.
Calandra. Calandra. Calandria.
Bec. Bec. Pico.
Cabrit. Cabrit. Cabrito.
Boc. Boc. Bode. (cabrón)
Serena. Sirena. Sirena.
Tartuga. Tortuga. Tortuga.
Dromedari. Dromedari. Dromedario.
Bramar. Bramar. Bramar.
Fontana. Fontana. (font) Fontana. (hontanar)
Canon. Canó. Cañón.
Bosc. Bosc. Bosque.
Forestier. Foraster. Forastero.
Foresta. Floresta. Floresta.
Boton. Botó. Botón.
Botonar, abotonar. Botonar. Abotonar.
Aplanar. Aplanar. Allanar.
Arri. Arri. Arre.
L' interjection arri, dont se servaient les cultivateurs et les conducteurs de bêtes de charge, pour les exciter à marcher en avant, est sans doute un reste de l' ancien idiôme méridional, dont Claudien disait dans son épigramme de Mulabus gallicis:
Dissona quam varios flectant ad murmura cursus
Et certas adeant, voce regente, vias...
Barbaricos docili concipit aure sonos.
Absentis longinqua valens praecepta magistri,
Frenorumque vicem lingua virilis agit...
Miraris si voce feras pacaverit Orpheus,
Cum pronas pecudes gallica verba regant!
Comme elles changent et varient leur allure, et obéissant à la voix elles suivent les routes qu' elle indique... La mule comprend d' une oreille docile les intonations barbares; le conducteur n' est pas présent, mais les ordres, entendus de loin, sont respectés, et la langue de l' homme la dirige comme ferait le frein.
Tu t' étonnes de ce que la voix d' Orphée apprivoisa les monstres, quand des paroles d' un Gaulois gouvernent les mules courbées vers la terre!
§. VIII.
Métaux, arts et métiers, travaux et artistes et ouvriers
Troub. Cat. Esp.
Argentar. Argentar. Argentar. (platear, plata, AG)
Lato. Llautó. Latón.
Port. It. Fr.
Calhandra. Calandra. Calandre.
Papagaio. Pappagallo. Papegault.
Bico. Becco. Bec.
Cabrito. Capretto. Cabrit.
Bode. Becco. Boc. (alemán Bock, Steinbock)
Sirena. Sirena. Sirène.
Tartaruga. Tartaruga. Tortue.
Dromedario. Dromedario. Dromadaire.
Bramar. Bramare. Bramer.
Cano. Cannone. Canon (tuyau).
Bosque. Bosco. Bosc.
Forasteiro. Forestiere. Forestier.
Floresta. Foresta. Forest.
Botão. Bottone. Bouton.
Abotoar. Abbottonare. Boutonner.
Aplainar. Appianare. Aplaner.
Arre. Arri. Arri.
§. VIII.
Instruments concernant les arts et les métiers, qui les exerçaient, etc.
Port. It. Fr.
Argentar. Argentare. Argenter.
Latão. Ottone. Laiton.
Troub. Cat. Esp.
Sobredaurar. Sobredaurar. Sobredorar.
Pellicier. Pellicer. Pellejero. (peletero)
Cardaire. Cardador. Cardador.
Batedor. Batedor. Batedor. (batidor
Molinier. Moliner. Molinero.
Molin. Molí. Molino.
Barbier. Barber. Barbero.
Barbairia. Barberia. Barbería.
Enfornar. Enfornar. Enhornar. (meter en horno)
Farga. Farga. Forja. (fraguas : Forges)
Esmerar. Esmerar. Esmerar.
Agusar. Aguzar. Aguzar.
Aguilla. Agulha. (agulla) Aguja.
Descoser. Descosir. Descoser.
Acerar. Acerar. Acerar.
Ferrar. Ferrar. Herrar.
Desferrar. Desferrar. Desherrar.
Clavelar. Clavelar. Clavar.
Brunir. Brunyir. Bruñir.
Martel. Martell. Martillo.
Martellar. Martellejar. Martillar. (martillear)
Bugada. Bugada. Bugada. (colada, ropa)
Lavandiera. Llavandera. Lavandera.
Banhar. Banyar. Bañar.
Filar. Filar. Hilar.
Desfilar. Desfilar. Deshilar.
Filet. Filet. Filete. (hilete, hilillo)
Destorser. Destorcer. Destorcer.
Afinar. Afinar. Afinar.
*Raufinar Refinar. Refinar.
Fineza. Finesa. Fineza.
Fin. Fi. Fino.
Pic. Pico. (pic) Pico.
Pl* Picar. Picar.
Destrempar. Destemplar. Destemplar.
Emplegar. Emplegar. Emplear.
*Puncha. Punxa. Punta. (pincho)
Port. It Fr.
Sobredourar. Sopraindorare. Surdorer.
Pelleiro. Pellicciere. Pellicier.
Cardador. Cardatore. Cardeur.
Cardar. Cardare. Carder.
Batedor. Battitore. Batteur.
Moleiro. Molinaro. Molinier.
Moinho. Molino. Molin.
Barbeiro. Barbiere. Barbier.
Barbearia. Barbieria. Barberie.
Enfornar. Infornare. Enfourner.
Forja. Foggia, fuccina. Forge.
Esmerar. Smerare. Esmerer.
Aguçar. Aguzzare. Aguiser.
Agulha. Aguglia. Aguille.
Descozer. Scucire. Découdre.
Azerar. Acciajare. Acérer.
Ferrar. Ferrare. Ferrer.
Desferrar. Sferrare. Déferrer.
Cravar. Chiavellare. Claveller.
Brunir. Brunire. Brunir.
Martello. Martello. Martel.
Martellar. Martellare. Marteller.
Bugada. Bucata. Buée.
Lavandeira. Lavandara. Lavandière.
Banhar. Bagnare. Baigner.
Fiar. Filare. Filer.
Desfiar. Sfilare. Défiler.
Filete. Filetto. Filet.
Destorcer. Storcere. Détordre.
Affinar. Affinare. Affiner.
Refinar. Raffinare. Raffiner.
Fineza. Finezza. Finesse.
Fino. Fino. Fin.
Picar. Picchiare. Piquer.
Destemperar. Distemprare. Détremper.
Empregar. Impiegare. Employer.
Ponta. Punta. Pointe.
Troub. Cat. Esp.
Apontamen. Apuntament. Apuntamiento.
Apontar. Apuntar. Apuntar.
Deissoterrar. Dessoterrar. Desoterrar. (enterrar)
(sic)
En lisant cette liste, on aura sans doute rema*
donnèrent pour exprimer divers arts et métiers, et
Ainsi, du latin carduus, elles firent cardaire, car*
le verbe enfornar; d' acutus, le verbe agusar; d' a*
de balneum, le verbe banhar, et de filum, les mots f*
On trouve aussi plusieurs mots dont le latin n' a*
bugada, pic, picar, etc. Fin, fineza, afinar, raisfi*
dériver de finis, pris dans le sens de perfection. V*
certain nombre de mots que les langues néolatines se
signer les personnes qui les exerçaient.
de barba, barbator, vint barbier, barbairia; de forn,
celui d' acerar; de ferrum, ceux de ferrar et desferrar;
desfilar, filet, etc.
fourni la racine: Forja, brunir, martel, martellar,
ont exercé la sagacité des étymologistes; on peut les
Pasquier, liv. VIII, ch. 64.
§. IX.
L' homme, son corps, ses qualités; actio * ses procédés, usag*
Troub. Cat. Esp.
Personatge. Personatge. Personage. (personaje)
Donzel. Donsell. Doncell. (doncel)
Donzella. Donsella. Doncella.
Nayssemen. Naximen. (naiximent)Nacimiento.
Velh. Vell. Viejo.
Envellezir. Envellir. Envejecer.
Sobrenom. Sobrenom. Sobrenombre.
Creissemen. Crexement. Crecimiento.
Avivar. Avivar. Avivar.
Anca. Anca. Anca.
Flanc. Flanc. Flanco.
Faisso. Facció. Facción.
Pansa. Panxa. Panza.
Sobredent. Sobredent. Sobrediente.
Barbut. Barbut. Barbudo.
Velut. Vellut. Velludo. (terciopelo, peludo)
Membrut. Membrud. Membrudo.
Desmembrar. Desmembrar. Desmembrar.
Port. It. Fr.
Apontamento. Appuntamento. Appointement.
Apontar. Appuntare. Appointer.
Desenterrar. Dissotterrare. Déterrer.
§. IX.
physiques, repos, mouvement, ses manières, domestiques, etc.
Port. It. Fr.
Personagem. Personaggio. Personnage.
Donzel. Donzello. Donzel.
Donzella. Donzella. Donzelle.
Nascimento. Nascimento. Naissement.
Velho. Vecchio. Vieil.
Envelhecer. Invecchiare. Envieillir.
Sobrenome. Soprannome. Surnom.
Crecimento. Crescimento. Croissement.
Avivar. Avvivare. Aviver.
Anca. Anca. Hanche.
Flanco. Fianco. Flanc.
Faccão. Fazione. Façon.
Pança. Pancia. Panse.
Sobredente. Sopraddente. Surdent.
Barbudo. Barbuto. Barbu.
Veludo. Velluto. Velu.
Membrudo. Membruto. Membru.
Desmembrar. Smembrare. Démembrer.
Troub. Cat. Esp.
Escarnar, descarnar. Descarnar. Escarnar, descarnar.
Magreza. Magreza. Magreza.
Desfigurar. Desfigurar. Desfigurar.
Desnaturar. Desnaturar. Desnaturar.
(desnaturalizar)
Merdos. Merdós. Merdoso. (de mierda)
Movimen. Moviment. Movimiento.
Viatge. Viatge. Viaje.
Aviar. Aviar. Aviar.
Desviamen. Desviament. Desviamiento.
Desviar. Desviar. Desviar.
Obviar. Obviar. Obviar.
Aventura. Aventura. Aventura.
Aventurier. Aventurer. Aventurero.
Aventurar. Aventurar. Aventurar.
Desaventura. Desventura. Desaventura.
Desastrat. Desastrat. Desastrado.
Desastruc. Desastruch. Desastroso.
Angoissar. Angoissar. Angustiar.
Carencia. Carencia. Carencia.
Afan. Afany. Afán.
Afanar. Afanar. Afanar.
Guisa. Guisa. Guisa.
Maneira. Manera. Manera.
Semblan. Semblant. Semblante.
Semblansa. Semblansa. Semejanza.
Monstra. Mostra. Muestra.
Afaitar. Afaytar. Afeitar.
Afaitamen. Afaytament. Afeitamiento.
Contrafaire. Contrafer. Contrahacer.
Contrafazedor. Contrafaedor. Contrahacedor.
Desfaire, desfar. Desfer. Deshacer.
Diversifiar. Diversificar. Diversificar.
Virar. Girar. Virar.
Tirar. Tirar. Tirar.
Estirar. Estirar. Estirar.
Retirar. Retirar. Retirar.
Retornar. Retornar. Retornar. (volver)
Port. It. Fr.
Escarnar, descarnar. Scarnare. Décharner.
Magreza. Magrezza. Maigresse.
Desfigurar. Sfigurare. Défigurer.
Desnaturar. Disnaturare. Dénaturer.
Merdoso. Merdoso. Merdeux.
Movimento. Movimento. Mouvement.
Viagem. Viaggio. Voyage.
Aviar. Avviare. Avier.
Desviamento. Sviamento. Déviement.
Desviar. Sviare. Dévier.
Obviar. Ovviare. Obvier.
Aventura. Avventura. Aventure.
Avantureiro. (aventureiro) Avventuriere. Aventurier.
Aventurar. Avventurare. Aventurer.
Desaventura. Disavventura. Désaventure.
Desastrado. Disastrato. Désastré.
Desastroso. Desastroso. Désastreux.
Angustiar. Angosciare. Angoisser.
Carencia. Carenzia. Carence.
Affano. Affanno. Ahan.
Affanar. Affannare. Ahanner.
Guisa. Guisa. Guise.
Maneira. Maniera. Manière.
Semblante. Sembiante. Semblant.
Semelhança. Sembianza. Semblance.
Mostra. Mostra. Montre.
Affeitar. Affaitare. Afaiter.
Affeitamento. Affaittamento. Afaitement.
Contrafazer. Contraffare. Contrefaire.
Contrafazedor. Contrafattore. Contrefacteur.
Desfazer. Disfare. Défaire.
Diversificar. Diversificare. Diversifier.
Virar. Virare. Virer.
Tirar. Tirare. Tirer.
Estirar. Stirare. Etirer.
Retirar. Ritirare. Retirer.
Retornar. Ritornare. Retourner.
Troub. Cat. Esp.
Usar. Usar. Usar.
Usage. Usatge. Usaje.
Messatge. Missatge. Mensaje.
Mantener. Mantenir. Mantener.
Entretenir. Entretenir. Entretener.
Puiar. Pujar. Pujar. (subir)
Trabucar. Trabucar. Trabucar.
Tombar. Tombar. Tumbar.
Calar. Calar. Callar.
Tardansa. Tardansa. Tardanza.
Pelar. Pelar. Pelar.
Destrempar. Destemplar, destrempar. Destemplar.
Destempramen. (destrempamen); Destrempament. Destemplamiento.
Portador. Portador. Portador.
Custodi. Custodi. Custodio.
Maneiar. Manejar. Manejar.
Forsar. Forsar. Forzar.
Esforzar. Esforzar. Esforzar.
Recular. Recular. Recular. (culo)
Encontra. Encontre. Encuentro.
Encontrar. Encontrar. Encontrar.
Praticar. Practicar. Practicar.
Aparelh. Aparell. Aparejo.
Prest. Prest. Presto.
Fornir. Fornir. Fornir.
Baisar. Besar. Besar.
Contrast. Contrast. Contraste.
Envit. Envit. Envite.
Cavalcar. Cavalgar. Cabalgar.
Cavalcada. Cavalcata. Cabalgada.
Cavalcadura. Cavalgadura. Cabalgadura.
Encavalcar. Encavalcar. Encabalgar.
Descavalcar. Descabalcar. (descavalcar) Descabalgar.
Galop. Galop. Galope.
Galaupar. Galopar. Galopear. (galopar)
Trot. Trot. Trot.
(N. E. página cortada a la izquierda.)
Port. It. Fr.
*Usar Usare. User.
*Usagem Usaggio. Usage.
*Messagem Messaggio. Message.
* Mantenere. Maintenir.
* Intrattenere. Entretenir.
* Poggiare. Puier.
* Traboceare. Trébucher.
* Tomare, tombolare. Tomber.
* Calare. Caler.
* Tardanza. Tardance.
* Pelare. Peler.
* Distemperare. Détremper.
* Distemperamento. Détrempement.
* Portatore. Porteur.
* Custode. Custode.
* Maneggiare. Manier.
* Forzare. Forcer.
* Sforzare. Efforcer.
* Rinculare. Reculer.
* Incontro. Encontre.
* Incontrare. Encontrer.
* Praticare. Pratiquer.
* Apparecchio. Appareil.
* Presto. Prest.
* Fornire. Fournir.
* Bacciare. Baiser.
* Contrasto. Contraste.
* Invito. Envit.
* Cavalcare. Chevaucher.
* Cavalcata. Cavalcade.
* Cavalcatura. Chevauchéure.
* Incavalcare. Enchevaucher.
* Discavalcare. Déchevaucher.
* Galoppo. Galop.
*, galopear. Galoppare. Galopper.
* Trotto. Trot.
(sic:)
Que d' observations j' aurais à présenter sur les mo*
us dans ce paragraphe! Comment concevoir que *
les langues néolatines eussent disposé, chacune à son
rivées du latin, les autres dérivées du latin, mais avec
Dans les mots que le latin n' a pas fournis, on distin-
retirar, tombar, calar.
Dans ceux dont la racine est latine, de trabucus a été
desviamen desviar; d' astrum, les adjectifs desastrat,
le verbe aventurar et les substantifs aventurier, desaven-
les dérivés de caballus, latin, cavalcar, cavalcada,
marquer que les mots trot, galop, galaupar, n' ont
usage, tant d' expressions identiques, les unes non dé-
des modifications uniformes?
guera anca, pansa, flanc, afan, afanar, guisa, tirar,
formé trabucar, de via, sont dérivés viatge, aviar,
desastrut; de manus, le substantif maniera; de venir,
tura. J' appelle surtout l' attention des philologues sur
cavalcadura, encavalcar, descavalcar, en faisant re-
aucun rapport avec la langue latine.
Parmi les mots classés dans ce paragraphe, on ren*
quelques uns, tels que perdo, perdonar, basta*
fournie par la langue latine, comme amistat, enamo*
n' applaudira-t-on pas à l' industrieuse composition
verbes, consuefacere et consuescere, les verbes ron*
langue romane ayant fait costum, c'est avec le sec*
tumar et acostumar.
quera que la grande parties ont dérivés du latin, excepté
franqueza, etc.; parmi les mots dont la racine a été
desamar, venus d' amor, et agradar, venu de gratus,
verbes costumar et acostumar? Le latin fournissait deux
n'en ont rien emprunté; mais de consuetudinem la
de ce substantif qu' ont été formés les deux verbes cos-
§. X.
Relations de famille, de société; amour, qualités, nobles
Troub. Cat. Esp.
Enparentar. Emparentar. Emparentar.
Linhatge. Llinatge. Linaje.
Paternal. Paternal. Paternal.
Fraternal. Fraternal. Fraternal. (de frater)
Compaire. Compare. Compadre.
Comaire. Comare. Comadre.
Confraire. Confrare. Confrade. (frater; cofradía)
Compan. Compagn. (Company)Compaño. (compañero)
Acompanhar. Acompanyar. Acompañar.
Desamar. Desamar. Desamar.
Enamorar. Enamorar. Enamorar.
Abrassar. Abrassar. Abrazar.
(Abrasar Abrasar Abrazar)
Confederation. Confederació. ; Confederation (confederación).
Ciutadan. Ciutadá. Ciudadano.
Condeyssendre. Condescendir. Condescender.
Socors. Socors. Socorro.
Oblidar. Oblidar. Olvidar.
Remembransa. Remembrança. Remembranza.
Activitat. Activitat. Actividad.
Coratge. Coratge. Coraje.
§. X.
amitié, impressions morales, bonnes
sentiments, etc.
Port. It. Fr.
Emparentar. Imparentare. Emparenter.
Linhagem. Lignaggio. Lignage.
Paternal. Paternale. Paternel.
Fraternal. Fraternale. Fraternel.
Compadre. Compare. Compère.
Comadre. Comare. Commère.
Confrade. Confrate. Confrère.
Companhão. Compagno. Compain, compagnon.
Acompanhar. Accompagnare. Accompagner.
Amistade. Amistà. Amisté. (amitié)
Desamar. Disamare. Désaimer.
Enamorar. Innamorare. Enamourer.
Abraçar. Abbracciare. Embrasser.
Confederação Confederazione. Confédération.
Cidadão. Cittadino. Citadin.
Condescender. Condescendere. Condescendre.
Socorro. Soccorso. Secors.
Olvidar. Obbliare. Oublier.
Remembrança. Rimembranza. Remembrance.
Actividade. Attività. Activité.
Coragem. Coraggio. Corage.
Troub. Cat. Esp.
Coratjos. Coratjos. Corajoso. (corajudo)
Cordial. Cordial. Cordial.
Misericordios. Misericordios. Misericordioso.
Caritatiu. Caritatiu. Caritativo.
Perdo. Perdó. Perdón.
Perdonar. Perdonar. Perdonar.
Franc. Franc. Franco.
Franqueza. Franquesa. Franqueza.
Gentileza. Gentilesa. Gentileza.
Seguransa. Asseguransa. Seguranza.
Assegurar. Assegurar. Asegurar.
Largueza. Llarguesa. Largueza.
Sentimen. Sentiment. Sentimiento.
Consentimen. Consentiment. Consentimiento.
Interessar. Interessar. Interesar.
Grat. Grat. Grato.
Agradar. Agradar. Agradar.
Lealtat. Llealtat. Lealtad.
Fiar, fizar. Fiar. Fiar.
Confidar. Confiar. Confiar.
Confisansa. Confiansa. Confianza.
Costumar. Costumar. Costumbrar. (costumbre)
Acostumar. Acostumar. Acostumbrar.
Plaser. Plaer. Placer.
Desieg. Desitgi. (desitg) Deseo.
Vregognos (vergognos); Vergonyos. Vergoñoso. (vergonzoso)
Meravelha. Maravella. Maravilla.
(N. E. Hay muchísimas variantes en la palabra romana meravelha y sus derivadas.)
Maravelhar. Maravellar. Maravillar.
Maravillos. Maravellos. Maravilloso.
Remirar. Remirar. Remirar.
Port. It. Fr.
Coraçudo. Coraggioso. Courageux.
Cordial. Cordiale. Cordial.
Misericordioso. Misericordioso. Misericordios.
Caritativo. Caritativo. Caritatif.
Perdão. Perdono. Pardon.
Perdoar. Perdonare. Pardonner.
Franco. Franco. Franc.
Franqueza. Franchezza. Franchise.
Gentileza. Gentilezza. Gentillesse.
Seguransa. Sicuranza. Séurtance.
Assegurar. Assicurare. Asséurer.
Largueza. Larghezza. Largesse.
Sentimento. Sentimento. Sentiment.
Consentimento. Consentimento. Consentement.
Interessar. Interessare. Intéresser.
Grado. Grado. Gret. (mal gré)
Agradar. Aggradare. Agréer.
Lealtade. Lealtà. Loyauté.
Fiar. Fidar. Fier.
Confiar. Confidare. Confier.
Confianza. Confidanza. Confiance.
Costumar. Costumare. Coutumer.
Acostumar. Accostumare. Accoutumer.
Plazer. Piacere. Plaisir.
Desejo. Desio. Désir.
Vergonhoso. Vergognoso. Vergogneux.
Maravilha. Maraviglia. Merveille.
Maravilhar. Maravigliare. Merveiller.
Maravilhoso. Maraviglioso. Merveilleux.
Remirar. Rimirare. Remirer.
§. XI.
mauvaises qualités, mauva*
Troub. Cat. Esp.
Deshonest. Deshonest. Deshonesto.
Deshonestetat. Deshonestedat. Deshonestidad.
Deshonor. Deshonor. Deshonor.
Deshonrar, deshonorar; Deshonrar. Deshonrar.
Desleal. Deslleal. Desleal.
Deslealtat. Desllealtat. Deslealdad. (deslealtad)
Desmesura. Desmesura. Desmesura.
Coart. Coart. Cobarde.
Coardia. Cobardia. Cobardía.
Malvat. Malvad. Malvado.
Cobeitar. Cobdiciar. Codiciar.
Cubitia. Cobdicia. Codicia.
Subtileza. Sutilesa. Subtileza.
Subtiliar. Subtilisar. Subtilizar.
Contrariar. Contrariar. Contrariar.
Desmentir. Desmentir. Desmentir.
Fantasia. Fantasia. Fantasía.
Lausengier, lauzenjador; Lausengador. Lisonjeador.
Fenhemen. Fingiment. Fingimiento.
Enueg. Enug. Enojo.
Enoios. Enujos. Enojoso.
Enuiar. Enujar. Enojar.
Trufar. Trufar. Trufar. (reírse de)
Paoros. Pavoros. (pavorós) Pavoroso.
Espavent. Espant. Espaviento.
Espaventar. Espantar. Espantar.
Molleza. (moll) Mollesa. Molleza. (mullido)
Orguelh. Orgull. Orgullo.
Orguelhos. Orgullos. Orgulloso.
Falsari. Falsari. Falsario.
Puta. Puta. Puta.
Brutal. Brutal. Brutal.
§. XI.
(N. E. página cortada a la izquierda.)
*ents, mauvaises actions.
Port. It. Fr.
* Disonesto. Déshonnête.
* Disonestità. Déshonnêteté.
* Disonore. Déshonneur.
* Disonorare, desonrare. Déshonorer.
* Disleale. Déloyal.
* Dislealtà. Déloyauté.
* Dismisura. Desmesure.
* Codardo. Couart.
* Codardia. Couardise.
* Malvaggio. Malvais.
* Cubitare. Convoiter.
* Cupidizia. Convoitise.
* Sottigliezza. Subtilesse.
* Sottigliare. Subtiliser.
* Contrariare. Contrarier.
* Smentire. Démentir.
* Fantasia. Fantaisie.
* Lusinghiere. Losengier, losengeour.
* Fingimento. Feignement.
* Noja. Ennui.
* Annojoso. Ennuyeux.
* Annojare. Ennuyer.
* Truffare. Truffer.
* Paoroso. Peureux.
* Spavento. Épouvante.
* Spaventare. Épouvanter.
* Mollezza. Mollesse.
* Orgoglio. Orguel.
* Orgoglioso. Orgoillos.
* Falsario. Faussaire.
* Putta. (puttana) Pute.
* Brutale. Brutal.
Troub. Cat. Esp.
Nesci. Neci. Necio.
Venjansa. Venjansa. Venganza.
Venjador. Venjador. Vengador.
Desdenh. Desdeny. Desdén.
Destruimen. Destruiment. Destruimiento. (destrucción)
Corrumpemen. Corrompiment. ; Corrompimiento. (corrupción)
Batemen. Batimen. Batimiento.
(sic:)
Avant d' indiquer les principaux termes de ce *paragraphe
je ferai remarquer le mot composé malvat, adopté par *
celui qui va mal. Le latin avait donné l' exemple de *
mots l' adverbe male; c'est en s' emparant de cette for-*
Dans ce même paragraphe coart, coardia, enueg,
des langues autres que la latine.
qui n' ont pas été fournis par la langue latine,
les langues néolatines, et créé pour exprimer
*r les qualités ou les actions, en apposant aux
*ue la langue romane produisit malvat.
enuiar, orguelh, orguelhos, sont empruntés à
§. XII.
Commerce, trafic, achat, vente, échanges,
marine,
Troub. Cat. Esp.
Cost. Cost. Costo.
Costar. Costar. Costar.
Gazanh. Gazagn. Gano. (ganancia, beneficio)
Gazanhar. Gazagnar. (guanyar) ; Ganar.
Profeit. Profit. Provecho.
Profeitar. Profitar. Provechar.
Feira. Feria. (fira) Feria.
Fazenda. Facenda. Facienda. (hacienda)
Prestar. Prestar. Prestar.
Botiga. Botiga. Botica. (: tienda; rebotica)
Mercadeiar. Mercadejar. Mercadear.
Desprezar. Despreciar. Despreciar.
Pes. Pes. Peso.
Contrapes. Contrapés. Contrapeso.
Contrapesar. Contrapesar. Contrapesar.
Port. It. Fr.
* Nescio. Nice.
* Vengianza. (vendetta) Vengeance.
* Vendicatore. Vengeur.
* Disdegno. Desdaing.
* Distruggimento. Destruisement.
* Corrompimento. Corrumpement.
* Battimento. Battement.
§. XII.
(N. E. Podría corregir este texto mirando el índice de más arriba de parágrafos, pero lo dejo tal como lo leo en el PDF que tengo. No vale la pena perder mucho tiempo buscando otro PDF con más calidad.)
*chandises; produits industriels,
*gation, etc.
Port. It. Fr.
* Costo. Cost, coût.
* Costare. Coster.
* Guadagno. Gaaing.
* Guadagnare. Gagner.
* Profitto. Profeit.
* Profittare. Profiter.
* Fiera. Foire.
* Faccenda. Faciende.
* Prestare. Prester.
* Bottega. Boutique.
* Mercanteggiare. Marchander. (marchand)
* Disprezzare. Despriser.
* Peso. Poids.
* Contrappeso. Contrepoids.
* Contrappesare. Contrepeser.
Troub. Cat. Esp.
Comprar. Comprar. Comprar.
Prometedor. Prometedor. Prometedor.
Pagar. Pagar. Pagar.
Paga. Paga. Paga.
Pagamen. Pagament. Pagamento.
Apagar. Apagar. Apagar.
Recepta. Recepta. Receta.
Tara. Tara. Tara.
Bala. Bala. Bala.
Encant. Encant. Encante. (subasta)
Trafec. Trafag. Trafago. (tráfico)
Endeptar. Endeutar. Endeudar.
Cambiador. Cambiador. (mb) Cambiador.
Conditionar. Condicionar. Condicionar.
Comtar. Comptar. Contar.
(N. E. comptar, computar, computo, cómputo; comte : comité : conde)
Compte. Compte. Cuenta.
Recobramen. Recobrament. Recobramiento. (recobro)
Carrat. Quilat. Quilate.
Alcali. Alkali. Alcali. (álcali)
*Barataria. Barateria. Baratería.
Baratar. Baratar. Baratar.
Baratier. Barater. Baratero.
Marina. Marina. Marina.
Marinier. Mariner. Marinero.
Galera. Galera. Galera.
Bathelh. Batell. Batel.
Barca. Barca. Barca.
Embarcar. Embarcar. Embarcar.
Popa. Popa. Popa.
Vela. Vela. Vela.
Vogar. Bogar. Bogar.
Calafatar. Calafatejar. Calafetar. (calafatear)
Caramida. Caramida. Calamita.
Tramuntana. Tramontana. Tramontana.
Plusieurs des termes de commerce et de navigation
à la langue latine. Dans les termes de commerce, on r*
tara, carat; et parmi les mots dérivés du latin,
Port. It. Fr.
* Comprare. Compérer.
* Promettitore. Prometteur.
* Pagare. Payer.
* Paga. Paye.
* Pagamento. Payement.
* Appagare. Apaier.
* Ricetta. Recette.
* Tara. Tare.
* Balla. Balle.
* Incanto. Encan.
* Traffico. Trafic.
* Indebitare. Endetter.
* Cambiatore. Cambgeur.
* Condizionare. Conditionner.
* Contare. Compter.
* Conto. Compte.
* Ricuperamento. Recouvrement.
* Carato. Carat.
* Alcali. Alcali.
* Baratteria. Baraterie.
* Barattare. Barater.
* Barattiero. Barateor.
* Marina. Marine.
* Marinaro. Marinier.
* Galera. Galère.
* Batello. Batel.
* Barca. Barque.
* Imbarcare. Embarquer.
* Poppa. Poupe.
* Vela. Voile.
* Vogare. Voguer.
* Calafatare. Calfater.
* Calamita. Calamite.
* Tramontana. Tramontane.
(sic:)
*ésente ce paragraphe, sont entièrement étrangers
*era cost, costar, gazanh, gazanhar, botiga,
, 1°. comprar, venant de comparare, parce que *
l' action d' acheter est celle de comparer la valeur de l'
*cant, que la langue romane forme d' in quantum, c' e*
termes de navigation, galera, bathelh, barca, em*
avec la langue latine; et barataria, baratar, bara
marins se rendent parfois coupables.
§. XIII.
parole, langag*
Troub. Cat. Esp.
Lenguatge. (lengatge) Llenguatge. Lenguaje.
Arenguar. Arengar. Arengar.
Arengua. Arenga. Arenga.
Girgo. Gergon. Jerigonza. (ver jargon)
Parlamen. Parlament. Parlamento.
Parlador. Parlador. Parlador. (hablador)
Estudiar. Estudiar. Estudiar.
Accentuar. Accentuar. Acentuar.
Crit. Crit. Grito.
Cridaire, cridador. Cridador. Gritador. (pregonero)
Cridar. Cridar. Cridar. (gritar, pregonar)
Desdire. Desdir. Desdecir.
Contradictori. Contradictori. Contradictorio.
Disputa. Disputa. Disputa.
Sophisticar. Sofisticar. Sofisticar.
Pensar. Pensar. Pensar.
Pensamen. Pensament. Pensamiento.
Avis. Avis. Aviso.
Avisar. Avisar. Avisar.
Entendemen. Entendement. Entendimiento.
Entendedor. Entendedor. Entendedor.
Conoissensa. Conexensa.; Conocencia. (conocimiento)
Razonamen. Rahonament. Razonamiento.
Requeremen. Requiriment. Requerimiento.
Acertar. Acertar. Acertar.
Certificar. Certificar. Certificar.
* avec celle de l' objet donné en retour; 2°. en-
à combien poussez-vous l' enchère?” Dans les
*gar, calafatar, caramida, n' ont aucun rapport
signé spécialement un genre de délit dont les
§. XIII.
*ndement, littérature, etc.
Port. It. Fr.
* Linguaggio. Langage.
* Aringare. Haranguer.
* Aringa. Harangue.
* Gergo. Jargon.
* Parlamento. Parlement.
* Parlatore. Parleur.
* Studiare. Étudier.
* Accentuare. Accentuer.
* Grido. Cri.
* Grida. Cride, crie.
* Gritadore. Crière, crieur.
* Gridare. Crier.
* Disdire. Dédire.
* Contradittorio. Contradictoire.
* Disputa. Dispute.
* Sofisticare. Sophistiquer.
* Pensare. Penser.
* Pensamento. Pensement.
* Avviso. Avis.
* Avvisare. Aviser.
* Intendimento. Entendement.
* Intenditore. Entendeur.
* Conoscenza. Connoissance.
* Ragionamento. Raisonnement.
* Richiedimento. Requèrement.
* Accertare. Acerter.
* Certificare. Certifier.
Troub. Cat. Esp.
Sabi. Sabi. Sabio.
(N. E. el catalán post Pompeyo Fabra, unos 100 años más tarde, intenta diferenciarse todo lo posible del castellano y de la lengua matriz, romance, occitano; por eso escriben ahora savi y no sabi, con b, que viene de la p de sapientem y variantes; canvi y no cambi, etc.)
Sabieza. Sabiesa. Sabieza.
Doctrinar. Endoctrinar. Doctrinar.
Doctrinador. Doctrinayre. Doctrinador.
Doctrinal. Doctrinal. Doctrinal.
Ensenhar. Ensenyar. Enseñar.
Trobar. Trobar. Trovar.
Trobaire, trobador. Trobador. Trovator. (trobador, poeta)
Maestria. Mestria. Maestría.
Cansoneta. Cansoneta. Chanzoneta. (cancioncita)
Romansar. Romansar. Romanzar. (arromanzar)
Rima. Rima. Rima.
Rimar. Rimar. Rimar.
Novelha. Novella. Novela. (nueva)
Cobla. Cobla. Copla.
Contar. Contar. Contar.
Conte. Compte. Cuento.
Contaire. Contador. Contador.
Glozar. Glosar. Glosar.
Enginhar. Enginyar. Engeñar. (ingeniar)
Aprendre. Aprehendrer. Aprender.
Desaprendre. Desapendrer. Desaprender.
Emprendre. Empendrer. Emprender.
(sic:)
Parmi les mots dont la formation mérite d' être remar-
substantif, harangue, et arengar, verbe, haranguer.
à une langue étrangère, et arenga a signifié harangus,
écouter, et de même arengar, verbe haranguer, ou
§. XIV.
jeux, amusements,
Troub. Cat. Esp.
Dansar. Dansar. Danzar.
Dansa. Dansa. Danza.
Bal. Ball. Baile.
(sic:)
§. XVII.
Titres, dignités, etc.
Port. It. Fr.
Senhioragem. Signoraggio. Seigneurage.
Senhoria. Signoria. Seigneurie.
Senhorear. Signoreggiare. Seignorier.
Armas. Arme. Armes, armoiries.
Castellão. Castellano. Châtelain.
Casar. Casare. Caser.
Casamento. Casamento. Casement.
Homenagem. Omaggio. Hommage.
Vassallo. Vassallo. Vassal.
Vassallagem. Vassallaggio. Vasselage.
Cesar. Cesare. César.
Soldão. Soldano. Soudan.
Sultão. Sultano. Sultan.
Ducado. Ducato. Duché.
Duqueza. Duchessa. Duchesse.
Marquez. Marchese. Marquis.
Marqueza. Marchesa. Marquise.
Condado. Contado. Comté.
Visconde. Visconte. Vicomte.
Viscondado. Viscontado. Vicomté.
Barão. Barone. Baron.
Baroneza. Baronessa. Baronesse.
Baronia. Baronia. Baronie.
Embaixador. Ambasciatore. Ambassadeur.
Embaixada. Ambasciata. Ambassade.
Marechal. Maresciallo. Maréchal.
Capitão. Capitano. Capitaine.
Bacharel. Baccelliere. Bachelier.
Nobreza. Nobilezza. Noblesse.
doute créés à mesure que les droits des seigneurs, les
des dignités et des titres commencèrent dans le moyen
et ceux même qui ont leur racine latine n' ont été formés
mots senhoratge, senhoria, senhoreiar, etc., etc.
§. XVIII.
législation civile et criminelle
Troub. Cat. Esp.
For. For. Fuero. (valenciano Fur, Furs)
Accort. Accord. Acuerdo.
Acordansa. Acordanza. Acordanza.
Acordar. Acordar. Acordar.
Desacordar. Desacordar. Desacordar.
Licenciar. Llicenciar. Licenciar.
Promessa. Promesa. Promesa.
Contractar. Contractar. Contratar.
Ordonnansa. Ordenansa. Ordenanza.
Ordenamen. Ordenament. Ordenamiento.
Citation. Citació. Citación.
Clam, reclam. Clam, reclam. Clamo, reclamo.
Prova. Proba. Prueba.
Comissari. Comisari. Comisario.
Autenticar. Autenticar. Autenticar.
Habilitar. Habilitar. Habilitar.
Averar. Averiguar. Averiguar.
Ratificar. Ratificar. Ratificar.
Privilegiar. Privilegiar. Privilegiar.
Heretar. Heretar. Heredar.
Desheretar. Desheretar. Desheredar.
Envestitura. Investidura. Envestidura. (investidura)
Nullitat. Nullitat. Nulidad.
Annular. Anullar. Anular.
Legista. Legista. Legista.
Justiciar. Justiciar. Justiciar.
Jutjamen. Jutjament. Juzgamiento.
Justicier. Justicier. Justiciero.
Sentenciar. Sentenciar. Sentenciar.
Penar. Penar. Penar.
Esmenda. Emena. Enmienda.
Fustigar. Fustigar. Fustigar.
§. XVIII.
procédures, crimes, délits, fraudes, etc.
Port. It. Fr.
Foro. Foro. For.
Acordo. Accordo. Accord.
Acordança. Accordanza. Accordance.
Acordar. Accordare. Accorder.
Desacordar. Disaccordare. Désaccorder.
Licenciar. Licenziare. Licencier.
Promessa. Promessa. Promesse.
Contratar. Contrattare. Contracter.
Ordenança. Ordinanza. Ordonnance.
Ordenamento. Ordinamento. Ordenement.
Citação. Citazione. Citation.
Reclamo. Richiamo. Claim, reclaim.
Prova. Prova. Preuve.
Commissario. Commissario. Commissaire.
Authenticar. Autenticare. Authentiquer.
Habilitar. Abilitare. Habiliter.
Averiguar. Avverare. Avérer.
Ratificar. Ratificare. Ratifier.
Privilegiar. Privilegiare. Privilégier.
Herdar. Eredare. Hériter.
Desherdar. Diseredare. Déshériter.
Investidura. Investitura. Investiture.
Nullidade. Nullità. Nullité.
Annullar. Annullare. Annuler.
Assassino. Assassino. Assassin.
Legista. Legista. Légiste.
Justiçar. Giustiziare. Justicier.
Julgamento. Giudicamento. Jugement.
Justiceiro. Giustiziere. Justicier.
Sentenziar. Sentenziare. Sentencier.
Penar. Penare. Peiner.
Emenda. Emenda. Amende.
Fustigar. Frustare. Fustiger.
Troub. Cat. Esp.
Castic. Castig. Castigo.
Castiador. Castigador. Castigador.
Tormentar. Tormentar. Tormentar.
Decolacio. Decollació. Degollación.
Confrontacio. Confrontació. Confrontación.
Confrontar. Confrontar. Confrontar.
Ultratge. Ultratge. Ultraje.
Tort. Tort. Tuerto.
Diffamacio. Diffamació. Difamación.
Maltractar. Maltractar. Maltratar.
Raubar. Robar. Robar.
Raubador. Robador. Robador.
Abusar. Abusar. Abusar.
Dampnificar. Dampnificar. Damnificar.
Les mots qui précèdent donneraient lieu à di*
surprenant que la langue latine, qui a fourni à la ro*
exprimer l' action, le droit d' hériter ou de déshé*
*tar, desheretar; 2.° je remarque plusieurs autres
du moins très utiles à la langue; justiciar, sente *
§. XIX.
armes, guerre, comba*
Troub. Cat. Esp.
Alabarda. Alabarda. Alabarda.
Flecha. Fletxa. Flecha.
Dart. Dard. Dardo.
Lanseta. Llanceta. Lanceta.
Lansada. Llansada. Lanzada.
Lansar. Llansar. Lanzar.
Peirier. Pedrer. Pedrero.
Mina. Mina. Mina.
Minar. Minar. Minar.
Corredor. Corredor. Corredor.
Port. It. Fr.
Castigo. Castigo. Chasti.
Castigador. Castigatore. Castiere.
Tormentar. Tormentare. Tourmenter.
Degollação. Decollazione. Décollation.
Confrontação. Confrontazione. Confrontation
Confrontar. Confrontare. Confronter.
Ultraje. Oltraggio. Oltrage.
Torto. Torto. Tort.
Diffamação. Diffamazione. Diffamation.
Maltratar. Maltrattare. Maltraiter.
Roubar. Rubare. Rober.
Abusar. Abusare. Abuser.
Danificar. Dannificare. Dampnisier.
observations, je me borne aux suivantes: 1°. n' est-il pas
haeres, substantif, héritier, n' eut pas de verbes pour
il a fallu que les langues néolatines se donnassent here-
qui, dérivés de substantifs latins, étaient nécessaires, ou
penar, tormentar, confrontar, damnificar, adulterar.
§. XIX.
Bataille, tournois, etc.
Port. It. Fr.
Alabarda. Alabarda. Hallebarde.
Frecha. Freccia. Flèche.
Dardo. Dardo. Dard.
Lanceta. Lancetta. Lancette.
Lançada. Lanciata. Lançade.
Lançar. Lanciare. Lancer.
Pedreiro. Petrero. Pierrier.
Mina. Mina. Mine.
Minar. Minare. Miner.
Corredor. Corridore. Coureur.
Troub. Cat. Esp.
Guardar. Guardar. Guardar.
Garda. Guarda. Guarda.
Gardian. Guardiá. Guardián.
Gardador. Guardador. Guardador.
Angarda. Avantguarda. Avanguarda. (vanguardia)
Reiregarda. Retraguarda. Retaguarda. (retaguardia)
Esgardar. Esgnardar. Esguardar.
Guerra. Guerra. Guerra.
Guerrer. Guerrer. Guerrero.
Guerreiador. Guerrejador. Guerreador.
Guerreiar. Guerrejar. Guerrear.
Defendedor. Defenedor. Defendedor.
Banda. Banda. Banda.
Guida, guia. Guia. Guía.
Guidaire, guiador; Guiador. Guiador.
Guidar. Guiar. Guiar.
Desfiar. Desafiar. Desafiar.
Fortalessa. Fortalesa. Fortaleza.
Contrafort. Contrafort. Contrafuerte.
Scarmussa. Escaramussa. Escaramuza.
Assetiar. Assetjar. Asediar.
Assalt, assaut. Assalt. Asalto.
Assaliador. Assaltador. Asaltador.
Assautar. Assaltar. Asaltar.
Afrontar. Afrontar. Afrontar.
Sac. Saco. Saco.
Pilatge. Pillatge. Pillaje.
Plagar. Plagar. Plagar. (herir, llagar)
Ensanglentar. Ensagrentar. Ensagrentar. (ensangrentar)
Gastar. Gastar. Gastar. (gastadores)
Desarmar. Desarmar. Desarmar.
Colp. Colp. Golpe.
Signalar. Senyalar. Señalar.
Signal. Senyal. Señal.
Arson. Arsó. Arzón.
Coirassa. Cuyraça. Coraza.
Cota. Cota. Cota. (de malla)
Arnes. Arnes. Arnés.
Port. It. Fr.
Guardar. Guardare. Garder.
Guarda. Guardia. Garde.
Guardião. Guardiano. Gardien.
Guardador. Guardatore. Gardeur.
Vanguarda. Vanguardia. Avant-garde.
Retaguarda. Retroguardia. Arrière-garde.
Esguardar. Sgardare. Esgarder.
Guerra. Guerra. Guerre.
Guerreiro. Guerriero. Guerrier.
Guerreador. Guerreggiatore. Guerroyeur.
Guerrear. Guerreggiare. Guerroyer.
Defendedor. Difenditore. Défendeur.
Banda. Banda. Bande.
Guia. Guida. Guide.
Guiador. Guidatore. Guieres.
Guiar. Guidare. Guider.
Desafiar. Sfidare. Desfier.
Fortaleza. Fortezza. Forteresse.
Contraforte. Contrafforte. Contrefort.
Escaramuça. Scaramuccia. Escarmouche.
Assediar. Assediare. Assegier.
Assalto. Assalto. Assaut.
Assaltador. Assalitore. Assailleur.
Assaltar. Assaltare. Asalter.
Affrontar. Affrontare. Affronter.
Saque. Sacco. Sac, saccage.
Pilhagem. Piglio. Pillage.
Chagar. Piagare. Plaier. (plaie)
Ensanguentar. Insanguinare. Ensanglanter.
Gastar. Guastare. Gaster.
Desarmar. Disarmare. Désarmer.
Golpe. Colpo. Coup.
Sinalar. Segnalare. Signaler.
Sinal. Segnale. Signal.
Arção. Arcione. Arçon.
Couraça. Corazza. Cuirasse.
Cota. Cotta. Cotte de mailles.
Arnez. Arnese. Harnois.
Troub. Cat. Esp.
Artilleria. Artilleria. Artillería.
Garnir. Guarnir. Guarnir.
Garnimen. Guarniment. Guarnimiento.
Garnison. Garnison. Guarnición.
Fugir. Fugir. Fugir. (huir)
Tregua. Tregua. Tregua.
Escampar. Escapar. Escapar.
Pressa. Pressa. Priesa. (prisa)
Presa. Presa. Presa.
Pres. Pres. Preso.
Prezonier. Presoner. Prisionero.
Conquistar. Conquistar. Conquistar.
Preservacio. Preservació. Preservación.
Tornei. Tornetj. Torneo.
Torneiar. Tornejar. Tornear.
Justa. Justa. Justa.
Justar. Justar. Justar.
Justador. Justador. Justador.
Ajustar. Ajustar. Ajustar.
Ajustamen. Ajustament. Ajustamiento.
Brandir. Brandir. Brandir.
On trouve ici divers mots relatifs à la guerre, *
mina, etc.
§. XX.
religion, croyances
Troub. Cat. Esp.
Celestial. Celestial. Celestial.
Cathezizar. Catequisar. Catequizar.
Canonizar. Canonisar. Canonizar.
Canonizacio. Canonisació. Canonización.
Canonista. Canonista. Canonista.
Preguiera. Preguiera. Pregaria. (plegaria)
Confessar. Confessar. Confesar.
Vodar. Votar. Votar.
Capa. Capa. Capa.
Port. It. Fr.
Artilheria. Artiglieria. Artillerie.
Guarnecer. Guarnire. Garnir.
Guarnecimento. Guarnimento. Garnement.
Guarnição. Guarnigione. Garnison.
Fugir. Fuggire. Fuir.
Tregoa. Tregua. Trève.
Escapar. Scampare. Eschapper. (échapper)
Pressa. Pressa. Presse.
Preza. Presa. Prise.
Prisão. Prigione. Prison, pris.
Prisioneiro. Prigioniere. Prisonnier.
Conquistar. Conquistare. Conquester.
Preservação. Preservazione. Préservation.
Torneyo. Torneo. Tournoi.
Tornear. Torneare. Tournoyer.
Justa. Giostra. Jouste.
Jostar. Giostare. Jouster.
Justador. Giostratore. Jousteur.
Ajustar. Aggiustare. Ajouster.
Ajustamento. Aggiustamento. Ajustement.
Brandir. Brandire. Brandir.
dérivés du latin: alabarda, flecha, dart, peirier,
§. XX.
superstitions, etc.
Port. It. Fr.
Celestial. Celestiale. Celestial.
Catequizar. Catechizzare. Catéchiser.
Canonizar. Canonizzare. Canoniser.
Canonização. Canonizzazione. Canonisation.
Canonista. Canonista. Canoniste.
Pregaria. Preghiera. Prière.
Confessar. Confessare. Confesser.
Votar. Votare. Vouer.
Capa. Cappa. Cape.
Troub. Cat. Esp.
Capelan. Capellá. Capellán.
Capelania. Capellania. Capellanía.
Cathedral. Catedral. Catedral.
Festa Festa . Fiesta.
Festejar. Festejar. Festejar.
Solemnisar. Solemnisar. Solemnizar.
Septuagesima. Septuagesima. Septuagésima.
Relicari. Reliquiari. Relicario.
Corporal. Corporal. Corporal.
Crucific. Crucifix. Crucifixo. (crucifijo)
Crucificar. Crucificar. Crucificar.
Prestre. Preste. Preste.
Sacristan. Sagristá. Sacristán.
Monge. Monjo. Monje.
Bedel. Bedell. Bedel.
Campanier. Campaner. Campanero.
Tonsurar. Tonsurar. Tonsurar.
Clercia. Clerecia. Clerecía.
Martiriar. Martirisar. Martirizar.
Penitencial. Penitencial. Penitencial.
Tomba. Tomba. Tumba.
Resuscitar. Resuscitar. Resucitar.
Descreire. Descreurer. Descreer.
Endiablar. Endiablar. Endiablar.
Paganisme. Paganisme. Paganismo.
Idolatrar. Idolatrar. Idolatrar.
Destin. Destino. (destí) Destino.
Fada. Fada. Hada.
Fadar. Fadar. Hadar.
Azar. Azar. Azar.
Ce paragraphe, relatif à la religion, aux croy
mots dont la racine est latine; il est pourtant *
substantif latin fatum, et que de ce dernier mot
fadar, verbe, fée, féer.
Port. It. Fr.
Capellão. Cappellano. Capelan.
Capellania. Cappellania. Chapellenie.
Cathedral. Cattedrale. Cathédral.
Festa. Festa. Feste. (fête)
Festejar. Festeggiare. Festoyer.
Solemnisar. Solennizzare. Solemniser.
Septuagesima. Settuagesima. Septuagésime.
Relicario. Reliquiario. Reliquaire.
Corporal. Corporale. Corporal.
Crucifixo. Crocifisso. Crucifix.
Crucificar. Crocificare. Crucifier.
Preste. Prete. Prêtre.
Sacristão. Sagrestano. Sacristain.
Monge. Monaco. Moine.
Bedel. Bidello. Bedeau.
Campainhero. Campanajo. Campanier.
Tonsurar. Tonsurare. Tonsurer.
Clerezia. Chiericia. Clergie.
Martirisar. Martirizzare. Martiriser.
Penitencial. Penitenziale. Pénitentiel.
Tumba. Tomba. Tombe.
Resuscitar. Risuscitare. Ressusciter.
Descrer. Discredere. Décroire.
Endiabrar. Indiavolare. Endiabler.
Paganismo. Paganesmo. Paganisme.
Idolatrar. Idolatrare. Idolâtrer.
Destino. Destino. Destin.
Fada. Fata. Fée.
Fadar. Fatare. Féer.
Azar. Azzardo. Hazard.
aux superstitions, offre nécessairement beaucoup de
*quable que le substantif roman, destin, ait remplacé le
dérivés pour les langues néolatines fada, substantif,
Le grand nombre et l' identité de ces rapports (1), dans les six langues néolatines, ne laisseront plus de doute sur l' origine commune de ces langues, sur l' existence d' un type primitif. (2)
(1) Si je l' avais cru nécessaire, plusieurs autres exemples, que je n' ai pas cités, et qu' on trouvera parmi les divers articles du Lexique roman, auraient été classés dans ces paragraphes; d' ailleurs je n' ai indiqué que des mots appartenant aux six langues néolatines; j'ai renoncé à ceux qui se rencontrent seulement dans cinq, dans quatre de ces langues, etc.
(2) Il faudrait ici de longs développements pour rappeler les différentes modifications que chacune des langues néolatines a, selon son caractère et ses besoins, imposées à plusieurs des mots de la romane primitive: je me borne à quelques unes des principales.
Catalan. - Cette langue, comme celle des troubadours, supprime souvent le N final des substantifs et des adjectifs, surtout quand ils ne sont pas dérivés du latin, et la voyelle, qui précédait immédiatement ce N supprimé, est presque toujours marquée d' un accent aigu: anciá, plé, camí, caní, falcó, dejú, etc., etc. Quelquefois le catalan ajoute l' Y final à des mots terminés en AN, afan, engan, etc., afany, engany; il supprime aussi en certains mots le D intérieur: manamen pour mandamen, recomanar, pour recomandar.
Espagnol. - Cette langue place ordinairement un I avant l' E dans l' intérieur des mots: mandamento, mandamiento, change l' O intérieur en UE, cor, cuer, dona, dueña, porta, puerta. Quand deux mêmes consonnes se trouvent dans l' intérieur d' un mot, souvent l' espagnol n' en conserve qu' une.
Portugais. - La langue portugaise supprime souvent le L de l' intérieur des mots: filar, fiar; celo, ceo; salude, saude; ala, aa, color, dolor, côr, dôr: l' accent circonflexe avertit de la suppression d' un O. Elle change le PL en CH; plaga, chaga (esp. llaga), et supprime parfois le N placé avant la voyelle finale dans les mots, comme plano, chao; pleno, cheo (esp. lleno). Elle remplace de même le L intérieur des mots par le R:
claro, craro; obligar, obrigar; change l' AU roman en OU: aur, ouro.
Le M est souvent substitué au N final: commum, jardim; et ce M final est quelquefois ajouté à des mots terminés en i: mi, outrosi, mim, outrosim, etc., etc.
Italien. - La langue italienne rejette, comme une aspérité, la prononciation de deux consonnes différentes qui se suivent dans un mot, et, par euphonie, elle substitue à l' une la répétition de l' autre:
obviare, ovviare; acto, pacto: atto, patto. On trouve quelques exceptions pour des mots qui ont intérieurement lt, assaltare, oltraggio, etc. Elle a pris l' I au lieu de l' E, dans la préposition di, et dans les augments de, re, qui alors sont changés en di, ri, etc.
Français. - Voyez, pour les changements de l' A roman primitif en E, les Observations sur le Roman de Rou, p. 6-12.
Pour les verbes surtout, le français supprima tres souvent la consonne intérieure du mot latin ou roman; en voici quelques exemples:
Latin. Troubadours. Français.
Licare Licar Lier
Laudare Lauzar Louer
Mutare Mudar Muer
Sudare Suzar Suer.
Et ainsi des mots: crier, châtier, nouer, convier, marier, prier, plier, publier, mendier, saluer, nier, jouer, éternuer, etc, etc.
Troubadours. Français. Troubadours. Français.
Traucar Trouer Assegurar Asseurer.
Fadar Féer Agradar Agréer.
Je donne ici cet aperçu de quelques unes des modifications de mots
faites par les langues néolatines, parce que ces changements mêmes
concourent à prouver l' identité primitive de ces mots, que chacune de ces langues, en se détachant de la romane rustique, modifia d' après son caractère particulier.
Je crois inutile d' avertir que les voyelles euphoniques, ajoutées par quelques langues néolatines à la fin des mots primitifs romans, doivent étre comptées comme de simples modifications.
J' espère donner ailleurs des développements philologiques qui démontreront que chacune de ces langues a remanié les mots primitifs d' après un système régulier et constant.
Il me reste à résumer mon travail, en choisissant dans ces langues plusieurs désinences identiques de divers substantifs, adjectifs et verbes.
Le rapprochement de ces nombreuses flexions offrira une nouvelle preuve de la réalité du type commun, et surtout il révélera, à la curiosité des philologues, le mécanisme simple et constant qui, dans ces six langues nouvelles, a marqué, d' une empreinte spécialement uniforme, une aussi grande quantité de mots, les uns entièrement étrangers à la langue latine, les autres modifiés de cette langue par la seule adoption de la racine, et par la substitution d' une désinence nouvelle et commune.
Tableau de diverses désinences de mots romans.
Ce tableau présentera successivement quelques uns des substantifs, adjectifs et verbes romans qui n' ont pas été dérivés du latin, ou qui, en conservant la racine latine, ont changé la désinence,
§. Ier.
Choix de divers substantifs que les six langues néolatines n' ont pas empruntés au latin.
A.
Ac. Sac. (1: Saccagement.) Ada. Bugada, fada.
Ala. Bala, sala. Alda. Falda.
Alha. Talha. An. Afan.
Anc. Banc, flanc. Anda. Banda, guirlanda.
Ian. Gardian, rufian. Anh. Gazanh.
Oan. Cordoan. Uan. Guan.
Andra. Calandra. Ansa. Dansa, pansa.
Ar. Azar. Arc. Marc, parc.
Arca. Barca. Arda. Garda, alabarda.
Ardia. Coardia. Arga. Farga.
Arra. Barra. Art. Dart, bastart.
Asa. Brasa. Assa. Cassa, bagassa.
At, m. Barat, at. At, f. Dyaphanitat.
Ata. Barata, sabata. Atge. Bagatge.
E.
Ec. Bec. Echa. Flecha.
Eda. Seda. Egua. Tregua.
El. Martel, fardel. Ela. Gabela.
Elh. Batelh. Elha. Botelha.
En. Palafren, abaissamen. Enda. Benda.
Engua. Arengua. Era. Galera.
Erc. Alberc. Erla. Perla.
Erra. Guerra, barrera. Es. Arnes.
Esta. Foresta. Eta. Lanseta.
Eza. Baisseza.
I.
I. Alcali. Ic. Pic.
Icle. Cicle. Ida. Brida, caramida, crida.
Ier. Brasier. Iga. Botiga.
Il. Baril. Ila. Fila.
In. Camin, jardin, assassin. Ina. Mina.
Is. Vernis. Isa. Camisa.
Ison. Garnison. Ista. Lista.
Uit. Bruit.
O.
O. Lato, girgo. Oana. Doana.
Oart. Balloart. Oc. Boc.
Ofa. Cofa. Oga. Droga.
Ola. Bola. Ota. Cota.
Olp. Colp. On. Baston, boton.
Op. Galop. Dor. Trobador, cassador.
Orra. Borra. Osc. Bosc.
Ost. Cost. Ot. Trot.
Ota. Cota, bota.
U.
Uida. Guida. Uisa. Guisa.
Ur. Azur. Ussa. Scarmussa.
§. II.
Choix de divers substantifs dont les six langues néolatines ont emprunté la racine au latin, et ont changé la désinence.
A.
Latin. Roman. Latin. Roman.
Ac. Saccus. Sac. Ada. Piper. Pebrada.
Caballus. Cavalcada.
Diurnus. Jornada.
Adaria. Pratum. Pradaria. Agre. Vinum acre. Vinagre.
Aire. Trobar. Trobaire. Airia. Barba. Barbairia.
Al. Casa. Casal. Alc. Giro falco. Gerfalc. (girfalc)
Alh. Batuere. Batalh. Alha. Batuere. Batalha.
Oalha. Victus. Vitoalha. Alt. Salire. Assalt.
Am. Clamare. Reclam. An. Panis. Compan.
Civitas. Ciutadan. Ana. Capere. Cabana.
Fons. Fontana. Anda. Via, victus. Vianda.
Anha. Mons. Montanha. Ania. Capella. Capellania.
Ansa. Corda. Acordansa. Us. Usansa.
Simulare. Semblansa. Appa. Caput. Cappa.
Ar. Baccalaureus. Bacalar. Pila. Pilar.
Ara. Clarus. Clara. Aria. Caballus. Cavalaria.
Arga. Currus. Carga. As. Passus. Compas.
Assa. Corium. Coirassa. Ast. Contrastare. Contrast.
At, m. Batuere. Debat. Dux. Ducat.
At, f. Bellus. Beltat. Amicitia. Amistat.
Ata. Datum. Data.
Atge. Via. Viatge; Ultra. Ultratge; Persona. Personatge. Us. Usatge.
Aza. Basis. Baza.
E.
Edor. Batuere. Batedor. Corre. Corredor.
Ei. Tornare. Tornei. Eira. Ripa. Ribeira.
Manus. Maneira.
Iera. Lavare. Lavandiera
Eit. Profectus. Profeit. El. Dominus. Donzel.
Elha. Cornix. Cornelha. Novus. Novelha.
Domina. Donzella. Men. Salvatio. Salvamen.
Punctum. Apuntamen. Casa. Casamen.
Nasci. Nayssemen. Via. Desviamen.
Crescere. Creissemen. Movere. Movimen.
Encia. Carere. Carencia. Enda. Facere. Fazenda.
Tendere. Tenda. Enh. Dignari. Desdenh.
Er. Placere. Plaser. Era. Pyrus. Pera.
Primum ver. Primavera. Ercia. Clericus. Clercia.
Erta. Coopertus. Cuberta. Es. Prehendere. Pres.
Essa. Dux. Duguessa. Fort. Fortalessa.
Est. Praestatio. Prest. Esta. Festum. Festa.
Estia. Carere. Carestia. Et. Clarus. Claret.
Saccus. Saquet. Eta. Viola. Violeta.
Eza. Altus. Alteza. Ezza. Asper. Asprezza.
Grandis. Grandezza.
I.
I. Caput. Capitani. Electuarium. Lectuari.
Ic. Castigare. Castic. Ieg. Desiderium. Desieg.
Ier. Barba. Barbier. Prehendere. Presonier.
Iera. Carrus. Carriera. Uiera. Precari. Preguiera.
In. Destinare. Destin. Ina. Mare. Marina.
Inta. Quintus. Quinta. Is. Visus. Avis.
Issa. Pel. Pelissa. Ista. Lex. Legista.
Canon. Canonista. Visus. Vista.
It. Quiritare. Crit. Cabra (capra). Cabrit.
O.
Obla. Copula. Cobla. Odi. Custos. Custodi.
Omba. Tumulus. Tomba. Oms. Vicecomes. Viscoms.
Ompra. Comparatio. Compra. Ompte. Computus. Compte.
On. Corda. Cordon. Oncha. Punctum. Poncha.
Onstra. Monstrare. Monstra. Ontra. Contra. Encontra.
Opa. Cupa. Copa. Io. Indiscretus. Indiscretio.
Ion. Campus. Campion. Or. Forum. For.
Ora. Morari. Demora. Oria. Senior. Senhoria.
Ors. Succurrere. Socors. Ort. Corda. Accort.
Tortus. Tort. Otja. Locare. Lotja.
Ova. Probatio. Prova. (N. E. lógico proba)
U.
Uda. Adjutorium. Ajuda. Ueit. Bis coctus. Biscueit.
Uga. Testudo. Tartuga. Uilla. Acutus. Aguilla.
Unta. Jungere. Junta. Ura. Caballus. Cavalcadura.
Cingere. Centura. Venir. Aventura.
Cooperire. Cubertura. Urier. Venir. Aventurier.
Uta. Disputatio. Disputa.
Je me suis presque toujours borné à rapporter un seul exemple, quand j' aurais pu indiquer un très grand nombre de substantifs romans formés par le même mécanisme grammatical. Je n' ai voulu ici que constater le
fait primitif.
§. III.
Choix fait, parmi les six langues néolatines, de quelques adjectifs empruntés à des langues étrangères.
A.
Anc. Blanc. Art. Coart.
As. Bas. At. Malvat.
Au. Brau.
E.
Es. Cortes, descortes. Elh. Velh, vermelh.
I.
In. Mesquin.
§. IV.
Choix de divers adjectifs qui, dans les six langues néolatines, ont tiré leur racine du latin, et ont pris une désinence particulière.
A.
Latin. Roman. Latin. Roman.
Al. Brutus. Brutal. Campus. Campal.
Paternus. Paternal. Fraternus. Fraternal.
Cor. Cordial. Diurnus. Jornal.
Lex. Desleal. An. Antiquus. Ancian.
At. Astrum. Desastrat. Atge. Silva. Salvatge.
E.
El. Bellus. Bel.
Est. Praestò. Prest. Honestus. Deshonest.
I.
I. Nesciens (ne + sciens). Nesci. Sapiens. Sabi.
Ori. Contradictor. Contradictori. Finis. Fin.
O.
Os. Acetum. Acetos. Cor. Coratjos.
Crassus. Gros. Trabalh. Trabalhos.
U.
Iu. Discursus. Discursiu. Excessus. Excessiu.
Unitus. Unitiu. Uch. Astrum. Desastruch.
Ut. Barbatus. Barbut. Membrosus. Membrut.
Villosus. Velut. (N. E. como Guifré, Wifredo pilós)
§. V.
Choix de verbes en AR qui existent dans les six langues romanes, et dont le latin n' a pas fourni la racine.
(N. E. me parece que Raynouard aquí falla como una escopeta de feria.)
A.
Abaissar. Abotonar. Abrasar.
Acaptar. Afanar. Albergar.
Anar. Angoissar. Aplanar.
Arengar. Atrapar.
B.
Baissar. Balansar. Ballar.
Bastar. Bendar. Bernicar.
Blanqueiar. Botar. Botonar.
Bramar. Brillar. Bufar.
C.
Calar. Caminar. Cassar.
Comensar. Costar.
D.
Dansar. Demarchar. Derocar.
E.
Embarcar. Embarrar. Encaminar.
Esgardar. Estirar.
F.
Fadar. Forregiar.
G.
Galaupar. Guardar. Guerreiar.
Guidar.
L.
Lansar. Listar.
M.
Mancar. Marcar. Martellar.
Minar.
P.
Picar.
R.
Retirar. Rimar. Robar.
Romansar.
T.
Talhar. Tirar. Tocar.
Tombar. Trabalhar. Trabucar.
Trovar.
V.
Varar.
§. VI.
Choix de verbes des six langues néolatines *que empruntant seulement leur racine aux mots latins, ont pris la terminaison en AR.
A.
Abrassar. Accentuar. Acerar.
Acertar. Acordar. Acostar.
Acostumar. Acumpanhar. (acompanhar) Afaitar.
Afinar. Afrontar. Agradar.
Agusar. Ajustar. Alinhar.
Alumnar. Annular. Aplanar.
Apontar. Argentar. Assaborar.
Assautar. Atisar. Autenticar.
Aventurar. Averar. Aviar.
B.
Baisar. Balansar. Banhar.
Batalhar.
C.
Cambiar. Canonisar. Caponar.
Cardar. Casar. Cathezizar.
Cavalcar. Certificar. Clavelar.
Confinar. Confrontar. Contar.
Contrariar. Cridar.
D.
Damnificar. Deissoterrar. Desacordar.
Desamar. Desarmar. Descargar.
Descarnar. Descaussar. Descavalcar.
Desferrar. Desfidar. Desfigurar.
Desfilar. Desheretar. Desmembrar.
Desnaturar. Destrempar. Desviar.
Diversifiar. Doctrinar.
E.
Embasmar. Emplegar. Enamorar.
Encargar. Encarnar. Encavalcar.
Encontrar. Endiablar. Enfornar.
Enginhar. Enparentar. Ensanglentar.
Ensenhar. Enviar.
F.
Ferrar. Festejar. Filar.
Forsar. Fustigar.
G.
Gastar. Glosar.
H.
Habilitar. Heretar.
I.
Idolatrar.
J.
Justar. Justiciar.
L.
Lardar. Licenciar. Limitar.
M.
Maltraitar. Maneiar. Martiriar.
Mescabar. Murar.
O.
Obviar.
P.
Parlar. Pasturgar. Pelar.
Penar. Plagar. Plasmar.
Pratiquar. Privilegiar. Puiar.
R.
Raisfinar. Ratificar. Rectificar.
Recular. Retornar. Rigar.
S.
Saborar. Senhoreiar. Sentenciar.
Signalar. Sobredaurar. Solemnisar.
T.
Tonsurar. Tormentar. Torneiar.
Trespassar. Trillar.
V.
Ventar. Verdeiar. Virar.
§. VII.
Choix de verbes qui, dans les six langues néolatines, ont abandonné les conjugaisons latines en I, ERE, IRE, etc. pour prendre la conjugaison romane AR.
Latin. Roman. Latin. Roman.
Abuti. Abusar. Assidere. Assetiar.
Calefacere. Calfar. Colere. Cultivar.
Confiteri. Confessar. Contrahere. Contractar.
Crucifigere. Crucificar. Debere. Endeptar.
Deserere. Desertar. Dulcescere. Adolzar.
Miscere. Mesclar. Nivere. Nevar.
Oblivisci. Oblidar. Rapere. Raubar.
Rectum facere. Rectificar. Resurgere. Resuscitar.
Studere. Estudiar. Tremere. Tremblar.
Uti. Usar. Vovere. Volar