champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
sábado, 24 de noviembre de 2018
miércoles, 6 de enero de 2021
Lo Camí, VII.
VII.
Entre
ells tres no cabíen les discussións. Cadaú acatabe lo puesto que
li corresponíe a la pandilla. Daniel, lo Mussol, sabíe que no podíe
imposás al Moñigo, encara que tinguere una inteligensia mes
desperta que la seua, y Germán, lo Tiñós, reconeixíe que estabe
per deball dels atres dos, a pesá de que la seua experiensia en
muixóns ere mol mes sutil y vasta que la dells. La prepotensia,
aquí, la determinabe lo bíceps y no la inteligensia, ni les
habilidats, ni la voluntat. Después de tot, alló ere una cosa
raonable, pertinén y lógica. Daniel, lo Mussol, ere lo únic capás
de alcansá los trens de mercansíes en ple aufec de pujada y encara
los mixtos si no veníen descarregats o en una máquina nova.
Lo
Moñigo y lo Tiñós corríen menos que ell, pero les cames ligeres
tampoc justificaben una primassía. Representabe una estimable
cualidat, pero sol assó. A les tardes dels domenges y durán les
vacassións del estiu los tres amics frecuentaben los prats y los
montes y lo rogle de les birles y lo riu. Los seus entreteniméns
eren variats, cambiáns y una mica salvaches y elementals. Es fássil
trobá diversió, an eixa edat, a consevol puesto. En les masseches
féen, a vegades, terribles carnisseríes de tords, merles y gribes.
Germán, lo Tiñós, sabíe que los tords, les merles y les gribes,
de la mateixa familia, se trobaben milló que a datra part, a les
gabarreres y a les bardisses, a les hores de caló. Pera matáls als
abres o a la vía, enchampánlos encara mich adormits, ere pressís
matiná. Per assó preferíen buscáls en plena canícula, calina,
cuan los animals féen la michdiada en perea entre la malea. Lo tiro
ere, aixina, mes curt, lo blanco mes reposat y la pessa ressultabe
mes segura. Pera Daniel, lo Mussol, no existíe cap plat mes selecto
que los tords en arrós. Si ne cobrabe un li agradabe, inclús,
desplomál ell mateix y de esta forma va pugué vore un día que casi
tots los tords teníen miseria deball de les plomes. Li va
dessepsioná la resposta del Tiñós al comunicáli lo seu maravillós
descubrimén.
- ¿Ara ten enteres? Casi tots los muixóns tenen brutíssia deball de les plomes. Segóns mon pare, a mí me va apegá les calves un mussol. Daniel, lo Mussol, se va fé lo propósit de no intentá mes descubriméns en los muixóns. Si volíe sabé algo dells ressultabe mes cómodo y rápit preguntálay al Tiñós. Datres díes anaben al corro de birles a jugá una partida. Aquí, Roc, lo Moñigo, los aventajabe de forma contundén. De res servíe que los dixare una apressiable ventaja inissial; al acabá la partida, ells apenes se habíen mogut de la puntuassió obtinguda de grassia, mentres lo Moñigo rebassabe, sense esfors, lo máxim. An este joc, lo Moñigo demostrabe la forsa y lo pols y la destresa de un home ya dessarrollat. Als campeonats que se selebraben per a la Virgen, lo Moñigo - que partissipabe en casi tots los homens del poble - may se classificabe per deball del cuart puesto. San germana la Sara se sulfurabe per esta precossidat.
- Bestia, bestia - díe -, que sirás mes bestia que ton pare.
Paco, lo ferré, la mirabe en ulls esperansats.
- Aixina u vullgue Deu - afegíe, com si resare.
Pero,
potsé, aon los tres amics trobaben un entretenimén mes inténs y
complet ere al riu, al atre costat de la tasca de Quino, lo Manco. Se
obríe, allí, un prat mol gran, en una carrasca grandíssima al
mich, y, al fondo, una escarpada muralla de roca viva que los
independisabe del resto de la vall. Enfrente de la muralla estabe la
Badina del Inglés y, uns metros mes aball, lo riu se desllissabe
entre roques y códuls, en poca fondaria.
An esta sona peixcaben
cangrejos a sarpeta, en la ma, eixecán en cuidadet los bolos y
pessigán en forsa als animalets per la part mes ampla de la clasca,
la crosta de los crustáceos, mentres estos se retortigaben y obríen
y tancaben patosamen les seues pinses en un radé intento de evasió
inútil. Atres vegades, al Toll del Inglés, peixcaben sentenás de
peixets que navegaben en bangs tan numerosos que, assobín, les
aigües negrejaben per la seua abundansia. Només calíe aviá a la
badina una caña en consevol sebo artifissial de colós chillóns
pera enchampáls a dotsenes. Lo roín va sé que, degut
a la abundansia y a la fássil peixca, los sagals van escomensá a
subestimáls y van acabá despressiánlos del tot. Y tamé passabe en
les sireres de alborsé, serves, mores y avellanes silvestres.
Cooperabe no poc a fomentá este desdén lo fet de que don Moissés,
lo maestre, preferiguere als estudiáns que passaben tontamen les
seues hores libres arreplegán mores o serves pera obsequiá en elles
a les seues mares. O be, peixcán madrilles. Y, per si aixó fore
poc, estos mateixos sagals eren los que al final de curs obteníen
diplomes, puntuassións de sobressaliente y mensións honorífiques.
Roc, lo Moñigo, Daniel, lo Mussol, y Germán, lo Tiñós,
sentíen per nells un desdén tan fondo per lo menos com lo que los
inspiraben les mores, les serves y les madrilles.
A les tardes
bascoses de estiu, los tres amics nadaben a la Badina del Inglés.
Constituíe un plaé inigualable sentí la pell en contacte directe
en l´aigua, refrescánse. Los tres nadaben a gosset, esquichán y
removén les aigües de tal manera que, mentres durabe la inmersió y
los cabussóns, no se barruntabe, sen metros riu aball y uns atres
tans riu amún, la mes insignificán siñal de vida. Una de estes
tardes, mentres se secaben, tombats al sol al prat de la carrasca,
Daniel, lo Mussol, y Germán, lo Tiñós, se van enterá de lo que
volíe di tindre lo ventre sec y de lo que ere un aborto. Teníen,
entonses, set y vuit añs, respectivamen, y Roc, lo Moñigo, se
tapabe en uns calsonsillos recusits en lo de detrás dabán y lo
Mussol y lo Tiñós se bañaben en pilota picada perque encara no los
habíe naixcut la vergoña. Va sé Roc, lo Moñigo, qui los hi va
despertá aquella mateixa tarde. Sense sabé encara per qué, Daniel,
lo Mussol, relassionabe tot aixó en una conversassió tinguda en sa
mare, cuatre añs abáns, al amostráli ell la estampa de una
exuberán vaca holandesa.
- Qué maja, ¿verdat, Daniel? Es una vaca lechera - va di sa mare.
Lo chiquet la va mirá tot parat. Ell sol habíe vist lleit a les cassoles, peroles, lecheres y cantes.
- No, mare, no es una vaca lechera; mira, no té cantes - va di.
La
mare sen enríe silensiosamen de la seua ingenuidat. Sel va ficá a
la faldeta y li va aclarí: - Les vaques lecheres no porten cantes,
fill.
Ell la va mirá de frente pera adiviná si lo engañabe. Sa
mare sen enríe. Va intuí Daniel que algo, mol amagat, ñabíe
detrás de tot alló. Encara no sabíe que existiguere "aixó",
perque sol teníe tres añs, pero en aquell momén u va pressentí.
- ¿Aón porten la lleit entonses, mare? - va indagá, en un afán de aclaríu tot.
Sa mare sen enríe encara. Va farfallá una mica, sin embargo, al contestáli:
- A... La pancha, claro - va di. Com una explosió va ressoná la perplejidat del chiquet:
- ¿Quééééé?
- Que les vaques lecheres porten la lleit a la pancha, Daniel - va afegí ella, y li apuntabe en la chata ungla lo mamellám preto de la vaca de la estampa. Va dudá un momén Daniel, lo Mussol, mirán les mamelles esponjoses; va siñalá lo mugró.
- ¿Y la lleit ix per eixe gra? - va di.
- Sí, fillet, per eixe gra ix.
Aquella nit, Daniel no va pugué parlá ni pensá en atra cosa. Intuíe en tot alló un misteri
velat pera nell, pero no pera sa mare. Ella sen enríe com no solíe enríuressen datres vegades, al preguntáli atres coses. Paulatinamen, lo Mussol sen va aná olvidán de alló. Mesos después, son pare va comprá una vaca. Mes tart va vore les vin vaques del boticari y les va vore muñí. Daniel, lo Mussol, sen enríe mol después, sol de recordá que se habíe pensat que les vaques sense cantes no donaben lleit.
Aquella tarde, al prat de la carrasca, a la vora del riu, mentres lo Moñigo parlabe, ell sen va enrecordá de la estampa de la vaca holandesa. Acababen de bañás y un airet afilat los secabe lo cos en fredes llengüetades. Encara aixina, flotabe una calina apegalosa al ambién. Tombats pancha per amún al prat, van vore passá per damún dells un muixó mol gran.
- ¡Mireu! - va chillá lo Mussol -. Seguramen sirá la sigüeña que espere la mestra de La Cullera. Va en eixa direcsió.
Va tallá lo Tiñós: - No es una cigüeña; es una grulla. Lo Moñigo se va assentá a la herba apegán los labios en un gesto furo y enfurruñat. Daniel, lo Mussol, va contemplá en enveja cóm se unflabe y desunflabe la seua enorme pitralera.
- ¿Qué dimoni de sigüeña espere la maestra? ¿aixina estéu encara? - va di lo Moñigo.
Lo Mussol y lo Tiñós se van eixecá tamé, assentánse a la herba. Los dos miraben
anheláns al Moñigo; intuíen que algo los diríe de "aixó". Lo Tiñós li va doná peu.
-
¿Quí porte los chiquets, entonses? - va di.
Roc, lo Moñigo, se
manteníe serio, consién de la seua superioridat en aquell momén.
- Lo parí o criá - va di, sec, rotundo.
- ¿Lo criá? - van preguntá, a dúo, lo Mussol y lo Tiñós.
L´atre va remachá:
- Sí, lo parí. ¿Hau vist alguna vegada criá a una conilla? - va di.
- Sí.
- Pos es igual.
A la cara del Mussol se va dibuixá un cómic gesto de sorpresa.
- ¿Vols di que tots som conills? - va aventurá.
Al Moñigo li molestabe la torpesa de los seus interlocutós.
- No es assó - va di -. En ves de una conilla es una dona; la mare de cadaú.
Va brillá a les nines del Tiñós un extrañ resplandó de inteligensia.
- La cigüeña no porte los chiquets entonses, ¿verdat? Ya me pareixíe raro a mí - va explicá -. Yo me día, ¿Per qué mon pare ha de tindre deu visites de la sigüeña y la Chata, la veína, cap, y está dessichán tindre un fill y mon pare no ne volíe tans?
Lo
Moñigo va acachá la veu. Al voltán ñabíe un silensio que sol
trencaben lo cristalino chapoteo dels rápits del riu y lo suave rose
del ven contra les fulles.
Lo Mussol y lo Tiñós teníen la boca
uberta.
Va di lo Moñigo: - Los fa mol mal, ¿sabéu?
Van estallá les dudes del Mussol:
- ¿Y tú cóm saps totes estes coses?
-
Assó u sap tot cristiano menos vatros dos, que vivíu encantats - va
di lo Moñigo -.
Ma mare se va morí de tan doló que va tindre
cuan vach naixe yo. No se va ficá dolenta ni res; se va morí de
doló. Ñan vegades que, per lo vist, lo doló no se pot resisstí y
se mor un. Encara que no estigues dolén, ni res; sol es lo doló. -
Emborrachat per la ávida atensió del auditori, va afegí -: datres
dones se partixen per la mitat. Lay hay sentit di a la Sara.
Germán, lo Tiñós, va preguntá:
- Mes tart sí que se fiquen dolentes, ¿no es sert?
Lo Moñigo va assentuá lo misteri de la conversa acachán encara mes la veu:
- Se fiquen dolentes al vore al chiquet - va confessá -. Los chiquets naixen en lo cos ple de pelussa y sense ulls, ni orelles, ni nas. Sol tenen una boca mol gran pera mamá. Después los van eixín los ulls, les orelles, y lo nas y tot lo demés. Daniel, lo Mussol, escoltabe les paraules del Moñigo tot tremolós y espectán. Dabán dels seus ulls se obríe una nova perspectiva que no ere datra cosa que la justificassió de la vida y de la humanidat. Va sentí de repén vergoña de trobás despullat del tot al aire libre. Y, al mateix tems, va experimentá un amor remossat, vibrán y impulsivu per sa mare. Sense ell sabéu, notabe, per primera vegada, dins dell, la emossió de la consanguinidat. Entre ells ñabíe un víncul, algo que fée, ara, de sa mare una causa imprescindible, nessessaria.
La maternidat ere mes hermosa aixina; no se debíe al azar, ni al capricho una mica absurd de una sigüeña. Va pensá Daniel, lo Mussol, que de cuan sabíe de "aixó", ere aixó lo que mes li agradabe; lo sabés consecuensia de un gran doló y la coinsidensia de que eixe doló no lo haguere esquivat sa mare perque dessichabe tíndrel pressisamén an ell.
Desde entonses, va mirá a sa mare de un atra manera, desde un ángul mes humano y simple, pero mes sinsé y en mes estremessimén. Ere una sensassió extraña la quel embargabe en presensia seua; algo aixina com si lo seu pols palpitare al uníssono, uniformemen; una impresió de paralelisme y mutua nessessidat.
Desde
aquell día, Daniel, lo Mussol, sempre que anabe a bañás a la
Badina del Inglés, portáe uns calsonsillos vells y recusits, com lo
Moñigo, y se ficabe lo de detrás dabán.
Y, entonses, pensabe
en lo feo que debíe sé ell al naixe, en tot lo cos cubert de
pelussa y sense ulls, ni orelles, ni nas, ni res... sol una enorme
boca afanosa de chuplá.
"Com un top", pensabe. Y lo
primé estremessimén se transformabe al poc rato en unes carcañades
espasmódiques y contagioses.
jueves, 7 de enero de 2021
Lo Camí, XV.
XV.
Don
Moissés, lo maestre, díe assobín que ell nessessitabe una dona mes
que un guiso. Pero portáe deu añs al poble diénu y encara seguíe
sense la dona que nessessitabe.
Les Pestetes, les Llebres y don
José, lo mossen, que ere un gran san, reconeixíen que lo Peó
nessessitabe una dona. Sobre tot per dignidat professional. Un mestre
no pot presentás a escola de consevol manera; no es lo mateix que un
formaché o un ferré, per ejemple. Lo cárrec exigix. Claro que lo
primé que exigix lo cárrec es una remunerassió sufissién, y don
Moissés, lo Peó, careixíe de ella. Aixina que tampoc teníe res de
particulá que don Moissés, lo Peó, se embutiguere cada día al
mateix traje en lo que va arribá al poble, deu añs atrás, tot
apedassat y ple de remiendos, y inclús que no gastare roba interió.
La roba interió costabe un ull de la cara y lo maestre pressisabe
los dos ulls de la cara pera desempeñá la seua faena. Camila, la
Llebre, se va portá mal en ell; don Moissés, lo maestre, va está
encaprichat de ella una temporada y ella li va doná carbasses,
perque díe que ere un caratorta y un bocatorsuda. Aixó ere una
tontería, y Paco, lo ferré, portáe raó al afirmá que assó no
ere cap inconvenién, ya que la Llebre, si se casabe en ell, podríe
sentráli la boca y adressáli la cara a forsa de besál. Pero
Camila, la Llebre, no estabe per la labor y se va obstiná en que
pera besá la boca del maestre li hauríe de besá la orella y aixó
li ressultabe desagradable. Paco, lo ferré, no va di ni que sí ni
que no, pero va pensá que sempre siríe menos desagradable besáli
la orella a un home que besáli los morros a una llebre. Aixina que
la cosa se va desfé en aigua de borraines. Camila, la Llebre, va
continuá penjada del teléfono y don Moissés, lo maestre, acudín
cada día a la escola sense roba interió, en los puñs
desfilagarchats y los colses apedassats o hasta foradats. Lo día que
Roc, lo Moñigo, los va di a Daniel, lo Mussol, y a Germán, lo
Tiñós, los seus proyectes va sé un día de sol de vacassións,
cuan Pascual, lo del molí, y Antonio, lo Buche, jugaben una partida
al rogle de les birles.
- Escolta, Mussol - va di -; ¿Per qué no se case la Sara en lo Peó?
Per un momén, Daniel, lo Mussol, va vore lo sel ubert. ¿Cóm sén alló tan sensill y
pertinén no se li habíe ocurrit abáns an ell?
- ¡Claro! - va replicá -. ¿Per qué no se casen?
- Dic - va afegí a mija veu lo Moñigo -, que pera que dos se cason ña prou en que se entenguen en algo. La Sara y lo Peó se pareixen en que cap dels dos me pot vore a mí ni en pintura. A Daniel, lo Mussol, li anabe pareixén lo Moñigo un payo inteligén. No veíe cap manera de cambiá de exclamassió, tan perfecte y sugestiu li pareixíe tot alló.
- ¡Claro! - va repetí.
Va continuá lo Moñigo:
- Figúrat lo que siríe viure yo a casa meua en mon pare, los dos sols, sense la Sara. Y a la escola, don Moissés sempre me tindríe alguna considerassió per lo fet de sé germá de la seua dona, y inclús a vatros per sé los millós amics de son germá de la seua dona. Crec que me explico, ¿no?
- ¡Claro! - va torná a di.
- ¡Claro! - va di lo Tiñós.
Lo Moñigo va moure lo cap dudán:
- Lo cas es que ells se vullguen casá - va di.
- ¿Per qué no hauríen de voldre? - va afirmá lo Mussol -. Lo Peó fa deu añs que nessessite una dona y a la Sara no li disgustaríe que un home li diguere cuatre cosetes. La teua germana no es gens guapa.
- Es fea com un dimoni, ya u sé; pero tamé es fea la Llebre.
- ¿Es escrupulosa la Sara? - va di lo Tiñós.
-
Qué va; si li cau una mosca a la lleit, sen enriu, y li diu:
"Prepárat, que vas de viache", y se la trague en la
lleit com si res. Después sen enriu un atra vegada - va di Roc, lo
Moñigo.
- ¿Entonses? - va di lo Tiñós.
- La mosca ya no torne a donáli guerra; es cosa de un momén. Casás es diferén - va di lo Moñigo. Los tres van está un rato callats. Al remat, Daniel, lo Mussol, va di:
- ¿Per qué no fem que se veiguen?
- ¿Cóm? - va preguntá lo Moñigo.
Lo Mussol se va eixecá de un bot y se va espolsá les possaderes:
- Vine, ya u vorás.
Van eixí del corro de les birles a la carretera. La actitut del Mussol revelabe una febril exitassió.
- Li escriurem una nota al Peó com si fore de la Sara, ¿me enténs? Tan germana ix totes les tardes a la porta de casa a cusí pera vore passá la gen. Li escriurem que ella l´espere y cuan ell hi vaigue y la veigue se creurá quel está esperán de verdat.
Roc, lo Moñigo, adoptabe un gesto furo, enfurruñat, habitual en ell cuan algo no lo cuadrabe del tot.
- ¿Y si lo Peó reconeix la lletra? - va argumentá.
- La desfigurarem - va intervindre, entusiasmat, lo Tiñós.
Va afegí lo Moñigo:
- ¿Y si li enseñe la carta a la Sara?
Daniel va cavilá un momén.
- Li escriurem que cremo la carta antes de aná a vórela y que may li parlo de eixa carta si no vol que se mórigue de vergoña y que no lo torno a mirá a la cara.
- ¿Y si no la creme? - va di, tossut, lo Moñigo.
- La cremará. Lo asquerós Peó té temó de quedás sense dona. Ya es una mica agüelo y ell sap que tors la boca. Y que assó fa feo. Y que a les dones nols agrade besá la boca de un home a la orella. Ya lay va di la Llebre ben claret - va di lo Mussol.
Roc, lo Moñigo, va afegí com parlán per an ell:
- Ell no dirá res per la cuenta que li corre; está acollonit desde que la Camila li va doná carbasses. Tens raó. Paulatinamen renaixíe la confiansa al ample pit del Moñigo. Ya se veíe sense la Sara, sense la constán amenassa de la regla del Peó a les puntes dels dits a la escola; disfrután de una independensia que hasta entonses no habíe conegut.
- ¿Cuán li escriurem la carta, entonses? - va di.
- Ara mateix.
Estaben enfrente de la formachería y van entrá. Lo Mussol va agarrá un llapis y un papé y va escriure en caracters tipografics: "Don Moissés, si vosté nessessite una dona, yo nessessito un home. L´espero a les set a la porta de casa meua. No me parlo may de esta carta y crémola. Me moriría de vergoña y nol tornaría a mirá a la cara. Faigue vore que se topete en mí de cassualidat. Sara".
Al hora de diná, Germán, lo Tiñós, li va embutí la carta al maestre per deball de la porta y a les set menos cuart de aquella mateixa tarde entrabe en Daniel, lo Mussol, a casa del Moñigo a esperá los acontessiméns desde la finestrota de la pallissa.
Lo
assunto estabe ben planejat y tot, pero va faltá un pel de conill de
anássen a pique.
La Sara, com de costum, teníe tancat al Moñigo
a la pallissa cuan ells van arribá. Y eren les set menos cuart.
Daniel, lo Mussol, creíe que, nessessitán com nessessitabe lo Peó
una dona desde fée deu añs, no se retrasaríe ni un minut.
La veu de la Sara se sentíe per lo forat de la escala. Encara que habíe sentit un milló de vegades aquella retahíla, Daniel, lo Mussol, no va pugué evitá ara un tremoló:
- Cuan los meus ulls de vidre y fora de les cassoletes per lo horror de la inminén mort fixon en Vos les seues mirades lánguides y moribundes...
Lo Moñigo debíe sabé que eren casi les set, perque responíe atropelladamen, sense donáli tems a la Sara de acabá la frasse:
- Jesús misericordiós, tin compassió de mí.
La Sara se va pará al escoltá que algú pujabe per la escala. Eren lo Mussol y lo Tiñós.
- Hola, Sara - va di lo Mussol, impassién -. Perdona al Moñigo, no u tornará a fé.
- Qué te saps tú lo que ha fet, carnús - li va di ella.
-
Algo roín sirá. Tú nol castigues may sense motiu. Tú eres justa.
La Sara va sonriure, complaguda.
- Esperéu un momén - va di, y va seguí rápidamen, ansián acabá en lo cástic:
- Cuan perduts los meus sentits, tot lo món desaparegue de la meua vista y gemega yo entre les angusties de la radera agonía y los afáns de la mort...
- Jesús misericordiós, tingáu compassió de mí. Sara, ¿has acabat?
Ella va tancá lo devossionari.
- Sí.
- Hale, óbrim.
- ¿Has escarmentat?
- Sí, Sara; avui me has fet agarrá temó.
Se
va eixecá la Sara y va obrí la porta de la pallissa vissiblemen
satisfeta.
Va escomensá a baixá la escala a pas lento. Al primé
replá se va girá.
- Ojito de fé marranades - va di, com si tinguere un pressentimén.
Lo Moñigo, lo Mussol y lo Tiñós se van arrimá cap a la finestrota de la pallissa sense intercambiá cap paraula. Lo Moñigo va apartá les taragañes de una sarpada y se va assomá al carré. Va preguntá angustiat lo Mussol:
- ¿Ha eixit ya?
- Está traén la cadira y lo ganchillo. Ya se assente - La seua veu se va fé de repén apremián -. ¡Lo Peó ve pel racó del carré!
Lo
cor del Mussol se va ficá a ballá com un lloco desbotonat, mes
encara que cuan va sentí chulá al rápit a la entrada del túnel y
ell lo esperabe a dins en los cansonsillos baixats, o cuan sa mare li
va preguntá a son pare, en un extrañ retintín, si teníen al Gran
duc com un huésped de lujo. Lo de avui ere encara mol mes emossionán
y trassendental que tot alló. Va ficá la cara entre les del Moñigo
y lo Tiñós y va vore que don Moissés se parabe frente a la Sara,
en lo cos una mica de costat y les mans a la esquena, y li guiñabe o
clucabe un ull y li sonreíe hasta la orella per la punta esquerra de
la boca.
La Sara lo mirabe parada y, al remat, avergoñida per
tantes clucaines y tanta sonrissa, va di:
- Bona tarde, don Moissés, ¿qué diu de bo?
Ell entonses se va assentá al pedrís a la vora de ella. Va torná a fé una serie de momos rápits en la boca, en lo que demostrabe que estabe contén.
La Sara lo observabe assombrada.
-
Ya estic aquí, sagala - va di ell -. No hay sigut morós, ¿verdat?
De lo demés no diré ni una paraula. No te preocupos. Don
Moissés parlabe mol be.
Al poble no se ficaben de acord sobre
quí ere lo que milló parlabe de tots, encara que en los candidatos
coinsidíen: don José, lo mossen; don Moissés, lo mestre, y don
Ramón, lo alcalde - boticari.
La melosa veu del Peó al seu costat y les paraules que empleabe van desconsertá a la Sara.
- ¿Li... Li passe a vosté algo avui, don Moissés? - va di. Ell va torná a guiñáli l´ull en un sentit de complissidat y no va contestá.
A dal, a la finestra de la pallissa, lo Moñigo va sussurrá a la orella del Mussol:
- Es un gorrino charraire. Está charrán de lo que no hauríe de charrá.
- ¡Chist!
Lo Peó se va incliná ara cap a la Sara y li va agarrá una ma en ossadía.
- Lo que mes admiro de les dones es la sinseridat, Sara; grassies. Tú y yo no nessessitam recovecs ni dissimulá - va di.
Tan roija se li va ficá la cara a la Sara que lo seu pel pareixíe menos roch. Se arrimabe la Chata, en una enjerra de aigua al bras, y la Sara se va separá de la ma del Peó.
- ¡Per Deu, don Moissés! - va cuchichejá en un rapto de inconfessada complassensia -. ¡Que poden vóremos! A dal, a la finestrota de la pallissa, Roc, lo Moñigo, y Daniel, lo Mussol, y Germán, lo Tiñós, sonreíen bobamen, sense mirás. Cuan la Chata va doblá lo racó, lo Peó va torná a la cárrega.
- ¿Vols que te ajuda en eixa roba? - va di.
Ara li agarrabe les dos mans. La Sara, en un movimén instintiu, va amagá la robeta detrás della, atossigada per la roijó.
- Les mans quietes, don Moissés - va di.
A dal, a la pallissa, lo Moñigo sen va enriure per lo bajinis:
- Ji, ji, ji. Es una braga - va di.
Lo Mussol y lo Tiñós tamé van riure. La confussió y lo aparén enfado de la Sara no amagaben un vehemen goch. Entonses lo Peó va escomensá a díli sense pará coses boniques dels seus ulls y de la seua boca y del seu pel, sense donáli tems de respirá, y a la legua se advertíe que lo cor virgen de la Sara, huérfana encara de requiebros, se derretíe com lo gel deball del sol. Al acabá la retahíla de piropos, lo maestre se va quedá mirán de prop, fixamen, a la Sara.
- ¿A vore si has adeprés ya cóm son los teus ulls, sagala? - va di.
Ella va riure, atontadota.
- ¡Qué coses té, don Moissés! - va di.
Ell va insistí. Se notabe que la Sara evitabe parlá pera no defraudá en les seues frasses vulgars al Peó, que ere un dels que milló parlaben al poble. Sense duda la Sara volíe recordá algo majo que haguere lligit, algo elevat y poétic, pero lo primé que li va vindre al cap va sé lo que mes vegades habíe repetit.
- Pos... Los meus ulls són... són... vidriosos y fora de les cassoletes, don Moissés - va di, y va torná a riure. La Sara se va quedá tan ampla. La Sara no ere lista. Pensabe que aquelles paraules per lo mero fet de vindre al devossionari habíen de sé mes apropiades pera aplicáles als ángels que als homens y se va quedá tan a gust. Ella va interpretá la expresió de assombro que se va dibuixá a la cara del maestre favorablemen, com un indissi de sorpresa al constatá que ella no ere tan basta y tosca com seguramen habíe ell imaginat. En cambi, lo Moñigo, allá dal, se va resselá algo:
- La Sara ha degut di alguna bobada, ¿no?
Lo Mussol va aclarí:
- Los ulls de vidre y fora de les cassoletes són los dels morts.
Lo
Moñigo va sentí ganes de aviáli un tubot al cap a san germana. No
obstán, lo Peó va sonriure hasta la orella dreta. Teníe que
nessessitá mol una dona cuan transigíe en alló sense di res. Va
torná a requebrá a la Sara en ahínco y al cuart de hora, ella
estabe com assompada, en les galtes roijes y la mirada perduda al
buit, igual que una sonámbula.
Lo Peó va voldre assegurás la
dona que nessessitabe:
- Te vull, ¿saps, Sara? Te voldré hasta lo final del món. Vindré a vóret tots los díes an esta mateixa hora. Y tú, tú, dísme - li agarrabe una ma, aparentán un efervessén apassionamén -, ¿me voldrás sempre?
La
Sara lo va mirá com enajenada. Les paraules li acudíen a la boca en
una fluidés extraña; ere com si ella no fore ella mateixa; com si
algú parlare per nella desde dins del seu cos.
- Lo voldré, don
Moissés - va di -, hasta que, perduts los sentits, tot lo món
desaparegue de la meua vista y gemega yo entre les angusties de la
radera agonía y los afáns de la mort.
- ¡Aixina me agrade! - va di lo mestre, entussiasmat, y li va apretá les mans y va tancá dos vegades los ulls, y atres cuatre se li va estirá la boca hasta la orella y, al final, sen va aná y antes de arribá al racó va girá varies vegades lo cap y li va sonriure convulsivamen a la Sara. Aixina se van fé novios la Sara y lo Peó. En Daniel, lo Mussol, van sé una mica desconsiderats, tenín en cuenta la part que ell habíe jugat en aquell entenimén. Habíen sigut novios añ y mich y ara que ell teníe que marchá al colegio a escomensá a progressá sels ocurríe fixá la boda pera lo dos de novembre, lo día de les Ánimes Beneites.
Andrés, "lo home que de perfil no se veu", tampoc va aprobá aquella fecha y u va di aixina sense secretisme: - Los homens que busquen una dona se casen a la primavera; los que van buscán una fregona se casen al ivern. No falle may. A la Nochebuena, la vespra de Nadal siguién, la Sara estabe de mol bon humor. Desde que se va fé novia del Peó se li habíe suavisat lo carácter. Hasta tal pun que, desde entonses, sol dos vegades habíe tancat al Moñigo a la pallissa pera lligíli les recomendassións del alma. Ya se habíe guañát algo. Per afegit, lo Moñigo traíe millós notes a escola y ni una vegada va tindre que eixecá la Historia Sagrada, en los seus mes de sen grabats a tot coló, per damún del cap. Daniel, lo Mussol, en cambi, va traure ben poc de tot alló. A vegades se lamentabe habé intervingut al assunto, pos sempre ressultabe mes confortadó aguantá la Historia Sagrada veén que lo Moñigo fée lo mateix al seu costat, que tindre que aguantála sense compañía. La vespra de Nadal, la Sara estabe de mol bon talante y li va preguntá al Moñigo mentres voltabe lo pollastre que se rostíe al forn:
- Dísme, Roc, ¿Li vas escriure tú una nota al maestre diénli que yo lo volía?
- No, Sara - va di lo Moñigo.
- ¿De verdat? - va di ella.
- Te u juro, Sara - va afegí.
Ella se va portá un dit que se habíe cremat a la boca y cuan lo va traure va di:
- Ya día yo. Siríe lo únic bo que hagueres fet en tota la teua vida. Va, apártat de ahí, carnús.
miércoles, 30 de agosto de 2017
noms pobles Cataluña
Se va actualisán poc a poc,torna mes abán a vórela.
Barcelona , Barselona , Bar-sel-ona
Abrera
Aguilar de Segarra
Aiguafreda , Agua Fría
Alella
Alpens
Areñs de Mar
Areñs de Mun
Argentona
Argensola
Artés
Aviñonet del Penedés
Aviñó
Aviá , Aventar, Aviar
Bada-lona , Grietaenlalona
Badía del Vallés
Bagá
Baleñá
Balsareñ
Barberá del Vallés
Begues
Bellprat ,Belloprado
Berga , Verga
Bigues y Riells
Borredá
Bruc (Lo)
Brull (Lo)
Cabañes (Les) , Las Cabañas
Cabrera de Mar
Cabrils
Calaf
Calders, Calderos
Caldes de Montbui :Calidis de Montebovino
Calella
Calldetenes
Callús
Calonge de Segarra
Campins
Canet de Mar
Canovelles
Cañelles, Canyelles.
Capellades
Capolat , Cabeza Pelada
Cardedeu , Caro de Dios, Amado de Dios,
Cardona,
Carmen,
Casserres,
Castellar del Riu , Castillar del Río
Castellar del Vallés
Castellbell y el Vilar
Castellbisbal
Castellcir
Castelldefels , Castillo de Hieles
Castellet y la Gornal
Castellfollit de Riubregós
Castellfollit del Boix
Castellgalí
Castellnou de Bages
Castellolí
Castelltersol
Castellví de Rosanes , Castillovino de Rosanas
Castellví de la Marca
Centelles , Centellas
Cercs ,Cercos
Cerdañola del Vallés , Guarrañola del Vallés, Sardanyola del Vallés
Cervelló , Cervellón
Collbató , Cuellobatón
Collsuspina
Copóns, Cálices
Corbera de Llobregat
Cornellá de Llobregat
Cubelles
Cánoves y Samalús
Dosrius , Dos ríos
Esparraguera
Esplugues de Llobregat
Figaró-Monmañ
Fogars de Montclús
Fogars de la Selva
Folgueroles
Fonollosa , Hinojosa
Font-rubí , Fuente Rubí, Fuente Rubea
Franqueses del Vallés (Les)
Fígols
Gaiá
Gallifa
Garriga (La)
Gavá
Gelida , Helada
Gironella , Geronella
Gisclareñ
Granada (La)
Granera , Escombra, Escoba
Granollers
Gualba
Guardiola de Berguedá
Gurb
Hostalets de Pierola (Els)
Igualada , Equilibrada
Jorba
Llacuna (La) , La Laguna
Llagosta (La) , La Langosta
Llinars del Vallés
Llisá de Vall
Llusá
Malgrat de Mar , Sin Embargo de Mar
Malla
Manlleu
Manresa
Marganell
Martorell
Martorelles
Masies de Roda (Les) , Las masías de Roda , Los Masos de Suriaco (Valderrobres)
Masies de Voltregá (Les)
Masnou (Lo) , El Mas Nuevo
Masquefa , Masquehace
Matadepera
Mataró
Mediona
Moiá
Molins de Rei , Molinos del Rey Felipe VI
Mollet del Vallés
Monistrol de Calders
Monistrol de Montserrat
Montcada y Reixac
Montclar , Monteclaro
Montesquiu
Montgat , Montegato
Montmajor , Montemayor
Montmaneu
Montmeló , Monte Melón
Montornés del Vallés
Montseñ; Montseny,
Muntañola , Montañita
Mura
Navarcles
Navás
Nou de Berguedá (La) , La Nuez de Berguedá
Olesa de Bonesvalls , Olesa de Buenas Valles
Olesa de Montserrat
Olivella
Olost
Olvan
Olérdola
Oristá
Orpí
Orís
Pacs del Penedés
Palafolls
Palau-solitá y Plegamans , Palacio Solitario y Doblamanos
Pallejá , Hacersepajas, Onanisme
Palma de Cervelló (La)
Papiol (Lo)
Parets del Vallés , Paredes del Vallés
Perafita, Piedrahita,
Piera
Pineda de Mar
Pla del Penedés (Lo)
Pobla de Claramunt (La)
Pobla de Lillet (La)
Poliñá
Pont de Vilomara y Rocafort (Lo)
Pontons
Prat de Llobregat (Lo)
Prats de Llusanés
Prats de Rei (Los)
Premiá de Dal
Premiá de Mar
Puig-reig , Puch Rech
Puigdalber
Pujalt , Sube Alto
Quar (La)
Rajadell, Catarro de Valdarrores
Rellinars
Ripollet , Ripollito
Roca del Vallés (La)
Roda de Ter
Rubió
Rubí
Rupit y Pruit
Sabadell (pronunciado SabadeL con L final)
Sagás
Saldes
Sallent
Sant Adriá de Besós , San Adrián de los Besos
San Agustín de Llusanés
San Andrés de Llavaneres
San Andrés de la Barca
San Antonio de Villamayor
San Bartolo del Grau
San Boi de Llobregat
San Boi de Llusanés
San Cebrián de Vallalta
Sant Celoni, San Celonio,
San Clemente de Llobregat
San Cugat Sesgarrigues , Se han Cagado en las Garrigas,
San Cugat del Vallés , S'han cagat al barret,
San Esteban Las Roviras
San Esteban de Palaciotordera
San Feliu La Sierra
San Feliu de Codines
San Feliu de Llobregat
Sant Fost de Campsentelles
San Fruitoso de Bages
San Hipólito de Voltregá
San Iscle de Vallalta
Sant Jaume de Frontañá
Sant Joan Despí , San Juan Delpino
Sant Joan de Vilatorrada , San Juan de Villatostada
San Julián de Guarrañola
San Julián de Villatuerta
San Justo Desvern
San Lorenzo Savall
San Martín Sarroca
San Martín Sesgueioles
San Martín de Centellas
San Martín de (fesols) Tous
San Mateo de Bages
San Pere Sallavinera
San Pedro de Ribas
San Pedro de Riudebitlles , San Pere de Riu de Birles
San Pedro de Torelló
San Pedro de Villamayor
San Pol de Mar
San Quintín de Mediona
San Quirze
Safaja , La Faja
San Quirze de Besora
San Quirze del Vallés
San Salvador de Guardiola
San Vicente de Castillito
San Vicente de Montalt
San Vicente de Torelló
Sant Vicens dels Horts , San Vicente de los Huertos
Santa Cecília de Voltregá
Santa Paloma de Cervellón
Santa Paloma de Gramenet
Santa Eugénia de Verga
Santa Eulália de Rioprimero
Santa Eulália de Ronsana
Santa Fé del Penedés
Santa Margarita de Montbui
Santa Margarida i els Monjos , Santa Margarita y los monjes
Santa María de Besora ,Santa María de Besora
Santa María de Corcó
Santa María de Martorelles
Santa María de Merlés
Santa María de Miralles
Santa Maria de Palautordera , Santa María de Palacio Tordera
Santa Perpétua de Mogoda ,Santa Perpetua va moguda
Santa Susanna , Santa Susana
Santpedor , Sanpedro (te la bendiga)
Sentmenat ,Menatdesén
Seva , Seba
Sitges , Siches
Sobremunt , Sobremún
Sora ,Sorra
Subirats , Baixarats
Súria
Tagamanent
Talamanca
Taradell
Tavertet
Tavérnoles
Teiá
Terrassa , Tierra Rasa
Tiana
Tona
Tordera
Torelló
Torre de Claramunt (La)
Torrelavit
Torrelles de Foix
Torrelles de Llobregat
Ullastrell , Ojoastrell
Vacarisses
Vallcebre
Vallgorguina
Vallirana ,Vall Arana , Vall d'Aran
Vallromanes
Veciana
Vic , Vivo
Vilada
Viladecans , Villadeperros
Viladecavalls ,Villadecaballos
Vilafranca del Penedés
Vilalba
Sasserra , La Sierra
Vilanova de Sau
Vilanova del Camí ,Villanueva del Camino
Vilanova del Vallés
Vilanova y la Geltrú
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
Vilobí del Penedés
Viver y Serrateix
Ódena
Órrius
Girona , Gerona
Agullana , Agujalana
Aiguaviva , Aguaviva
Albañá
Albons
Alp
Amer
Anglés
Arbúcies
Argelaguer
Aviñonet de Puigventós
Bañoles
Begur
Besalú
Bescanó
Beuda
Biure , Vivir
Blanes ,Blandas
Boadella y les Escaules
Bolvir
Bordils
Borrassá
Breda
Bruñola
Báscara
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Caldes de Malavella
Calonge
Campdevánol
Campelles
Campllong
Camprodon , Camporedondo
Camós
Cantallops ,Cantalobos
Capmañ
Cassá de la Selva , Cazada de la Selva
Castellfollit de la Roca ,Castellfollat de la roca, Castillo follado de la roca
Cellera de Ter (La)
Celrá
Cerviá de Ter
Cistella , Sistella,Cesta
Colera
Colomers , Palomares
Cornellá del Terri
Corsá
Crespiá
Darnius
Das Espinelves
Espolla
Esponellá
Figueres ,Higueras
Flasá
Foixá
Fontanals de Cerdaña
Fontanilles
Fontcoberta , Fuentecubierta
Forallac
Fornells de la Selva
Fortiá
Garrigoles
Garriguella
Garrigás
Ger
Girona , Gerona
Gombrén
Gualta
Guils de Cerdaña
Hostalric ,Hostalrico
Isóvol
Jafre
Jonquera (La) ,La Junquera
Juiá
Lladó , Almez
Llagostera
Llambilles
Llanars
Llansá , Lanzar
Llers
Lloret de Mar
Llosses (Les) , Las losas
Llívia
Madremaña , Madrearagonesa
Maiá de Montcal
Masarac
Massanes
Masanet de Cabreñs
Masanet de la Selva
Meranges
Mieres
Mollet de Peralada
Molló ,Mojón
Mont-ras , Monteraso
Montagut y Oix
Navata
Ogassa
Olot ,Olote
Ordis
Osor
Palafrugell
Palamós
Palau de Santa Eulália
Palau-sator
Palau-saverdera
Palol de Revardit
Pals ,Palos, Tochos
Pardines
Parlavá , Hablabá
Pau Pedret y Marzá
Pera (La)
Peralada
Planoles
Pont de Molins
Pontós (de d'Artagnan)
Porqueres
Port de la Selva (Lo)
Portbou , Puertotoro
Preses (Les) , Las Prisas
Puigcerdá , Puchtrujá
Quart ,Cuarto
Queralbs
Rabós
Regencós
Ribes de Freser
Riells y Viabrea
Ripoll
Riudarenes
Riudaura
Riudellots de la Selva
Riumors
Roses ,Rosas
Rupiá
Sales de Llierca
Salt ,Salto
Sant Andreu
Salou , Salhuevo
Sant Aniol de Finestres , San Aniol de Ventanas
Sant Climent Sescebes , San Clemente Las Cebollas
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol
Sant Gregori ,San Gregorio
Sant Hilari Sacalm , San Hilario se calma
Sant Jaume de Llierca ,San Jaime de Llierca
Sant Joan de Mollet , San Juán de Mollet
Sant Joan de les Abadesses ,San Juán de las abadesas
Sant Joan les Fonts ,San Juán las Fuentes
Sant Jordi Desvalls
Sant Juliá de Ramis
Sant Juliá del Llor y Bonmatí , San Julián del Llor y Buenmartín
Sant Llorens de la Muga , San Lorenzo de la Muga
Sant Martí Vell ,San Martín Viejo
Sant Martí de Llémena , San Martín de Llémena
Sant Miquel de Campmajor , San Miguel de Campomayor
Sant Miquel de Fluviá
Sant Mori
Sant Pau de Segúries
Sant Pere Pescador
Santa Coloma de Farners
Santa Pau
Sarriá de Ter
Saus
Selva de Mar (La)
Seriñá
Serra de Daró
Setcases , Sietecasas
Sils
Siurana , Segurana
Susqueda
Terrades
Torrent
Torroella de Fluviá
Torroella de Montgrí
Tortellá
Toses
Tossa de Mar
Ullastret
Ullá
Ultramort
Urús
Vajol (La)
Vall de Biaña (La)
Vall-llobrega
Vallfogona de Ripollés
Ventalló
Verges
Vidreres ,Vidrieras
Vidrá
Vila-sacra
Vilabertran
Vilablareix
Viladamat
Viladasens , Viladecientos
Vilademuls ,Villa de Mulos
Viladrau
Vilafant
Vilajuïga
Vilallonga de Ter
Vilamacolum
Vilamalla
Vilamaniscle
Vilanant
Vilaür
Vilopriu
Lleida ,Lérida
Abella de la Conca , Abeja de la Cuenca
Agramunt , Agramún
Aitona
Alamús (Los)
Albatárrec
Albesa
Alcanó
Alcarrás
Alcoletge
Alfarrás
Alfés
Algerri
Alguaire
Alins
Almacelles
Almatret
Almenar
Alpicat
Alt
Áneu
Alás y Cerc
Alós de Balaguer
Anglesola
Arbeca
Arres
Arséguel
Artesa de Lleida
Artesa de Segre
Aspa
Avellanes y Santa Liña (Les)
Baix
Pallars
Balaguer
Barbens
Baronia de Rialb (La)
Bassella
Bausen
Belianes
Bellaguarda
Bellpuig
Bellver de Cerdaña
Bellvís
Benavent de Segriá
Biosca
Borges Blanques (Les)
Bossóst
Bovera
Bórdes (Es)
Cabanabona , Cabañabuena
Cabó
Camarasa
Canejan
Castell de Mur
Castellar de la Ribera
Castelldans
Castellnou de Seana
Castellserá ,Castelserás (poble de Teruel, prop de Alcañís
Castelló de Farfaña
Cava
Cervera
Cerviá de les Garrigues
Ciutadilla
Clariana de Cardener
Cogul (Lo)
Coll de Nargó
Coma y la Pedra (La)
Conca de Dalt
Corbins
Cubells
Espot
Estamariu
Estarás
Esterri de Cardós
Farrera
Floresta (La)
Fondarella
Foradada , Agujereada
Fuliola (La)
Fulleda
Fígols y Aliñá
Gavet de la Conca
Gimenells y el Pla de la Font
Golmés
Granadella (La)
Grañanella
Grañena de Segarra
Grañena de les Garrigues
Guimerá
Guissona
Guixers
Gósol
Isona y Conca
Dellá
Ivars de Noguera
Ivorra
Josa y Tuixén
Juncosa
Juneda
Les
Liñola
Lladorre
Lladurs
Llardecans
Llavorsí
Lles de Cerdaña
Llimiana
Llobera
Maials
Maldá
Massalcoreig
Massoteres
Menárguens
Miralcamp , Miraelcampo
Mollerussa , Las Mollas de la Rusa
Molsosa (La)
Montellá y Martinet
Montferrer y Castellbó
Montgai , Monte Gay
Montoliu de Lleida
Montoliu de Segarra
Montornés de Segarra
Nalec
Naut
Aran
Navés
Odén
Oliana
Oliola
Olius Oluges (Les)
Omellons (Los)
Omells de na Gaia (Los)
Orgañá
Os de Balaguer
Ossó de Sió , Oso de Sión
Penelles
Peramola
Pinell de Solsonés
Pinós
Plans de Sió (Los)
Poal (Lo)
Pobla de Cérvoles (La)
Pobla de Segur (La)
Pont de Bar (Lo) ,Lo pon de bar
Pont de Suert (Lo) ,Lo pon de Suert , El puente de suerte
Ponts , Puentes, Pons
Portella (La)
Prats i Sansor Preixana Preixens Prullans Puiggrós Puigverd de Lleida Rialp Riner Riu de Cerdaña Rosselló Salás de Pallars Sanaüja Sant Esteve de la Sarga Sant Guim de Freixenet Sant Guim de la Plana Sant Llorens de Moruñs
Sant Martí de Riucorb
Sant Ramon , San Ramón
Sarroca de Bellera , La roca de Bellera
Sarroca de Lleida , La roca de Lérida
Senterada
Sentiu de Sió (La)
Serós
Sidamon ,Sí Ramón
Solerás (Lo)
Solsona
Soriguera
Sort , Suerte
Soses , Sosas , Sin sal
Sudanell
Suñer
Talarn
Talavera
Tarroja de Segarra
Tarrés
Tiurana
Torms (Los)
Tornabous , Vuelvetoros
Torre de Cabdella (La)
Torre-serona
Torrebesses
Torrefarrera
Torrefeta y Florejacs
Torregrossa
Torrelameu
Torres de Segre
Torá
Tremp
Tárrega
Térmens
Tírvia
Vall de Boí (La)
Vall de Cardós
Vallbona de les Monges , Vallebueno de las monjas
Vallfogona de Balaguer
Valls de Valira (Les)
Vansa y Fórnols (La)
Verdú
Vielha e Mijaran
Vila-sana
Vilagrassa
Vilaller
Vilamós
Vilanova de Bellpuig
Vilanova de Meiá
Vilanova de Segriá
Vilanova de la Barca
Vilosell (Lo)
Vinaixa
Tarragona
Aiguamúrcia , Aguademurcia
Albiñana
Alcanar
Alcover
Aldover
Alfara de Carles ,Alifara de Carlos
Alforja
Alió , Alioli , Allioli
Almoster , Aumostades
Altafulla , Altahoja
Amposta Arbolí
Arnes , Gendarmes , Arnés
Ascó , Asco
Bañeres del Penedés , Bañeras del Penedés (trozado)
Barberá de la Conca
Batea (com sirá de Aragó no li cambio lo nom), va tea (pel ví)
Bellmunt del Priorat , Belmonte del Priorato,Bellmún del Priorat
Bellvei
Benifallet , Beni hace leche
Benissanet , Beni Sanito
Bisbal de Falset (La)
Bisbal del Penedés (La)
Blancafort
Bonastre
Borges del Camp (Les)
Bot
Botarell
Bráfim
Cabacés , Capacico
Cabra del Campo
Calafell
Camarles
Cambrils
Capafonts , Capafuentes
Capsanes
Caseres , Cacerías
Castellvell del Camp , Castilloviejo del campo
Catllar (Lo)
Colldejou , Cuellodeyugo
Conesa , Amb Aquella
Constantino
Cornudella de Montsant , Cornuda ella del Montesanto
Creixell
Cunit
Deltebre , Delta del Ebro
Duesaigües , Dos Aguas
Falset , Falsito
Fatarella (La)
Febró (La) , El Fiebrón
Figuera (La) , La Higuera
Figuerola del Camp , Higueruela del Campo
Flix
Forés
Freginals , Herreñales
Galera (La)
Gandesa
García
Garidells (Los)
Ginestar , El Retamar , La Hiniesta
Godall , Lechón
Poble de 1700 habitants situat en la Ribera d'Ebre, a 20 km. de Tortosa. Serra de Godall: branca muntanyosa que es desprèn de la part Sud dels ports de Beseit i forma la partió d'aigües entre la riera de La Galera i el riu Sénia.
Etim.: desconeguda. L'ètim llatí hipotètic *aquatacŭlu, derivat de aqua i proposat en BDC, x, 21, no és versemblant.
Gratallops , Rascalobos
Guiamets (Los) , Los Guillermitos
Poble del partit judicial de Falset (Priorat). «A La Serra són serranos, | als Guiamets són banyuts, | a Capçanes són bonicos | i a Marçà són geperuts» (cançó pop.).
Etim.: sembla contracció de Guillemets, dim. de Guillem.
Horta de Sant Joan ,Huerta de San Juan
Lloar (Lo) , Alabar , Loar
Llorac
Llorens del Penedés , Lorenzo del Penedés
Margalef
Marsá
Mas de Barberans
Masdenverge , Masía del virgen
Masllorens , Maslorenzo
Maspujols (ya ne tenim prou de Pujols)
Masroig (Lo) , La masía roja , Masroch
Masó (La)
Milá (Lo)
Miravet
Molar (Lo) , poble de 800 habitants situat a la vorera del riu Siurana, en la comarca del Priorat . Segurana.
Mont-ral , Monte real
Mont-roig del Camp , Monte Rojo del Campo , Monroch del cam
Montblanc , Monblang, Monteblanco
Montbrió del Camp
Montferri
Montmell (Lo)
Morell (Lo)
Morera de Montsant (La)
Móra la Nueva
Nou de Gaiá (La)
Nulles
Pallaresos (Los)
Passanant i Belltall , Pasa yendo y bello tallo
Paüls , Paúls , obrin antes la boca que los ulls
Perafort , Pedrofuerte
Perelló (Lo) , Yo soc Pere, El Pedro yo
Piles (Les) , Las Pilas (póntelas)
Pinell de Brai (Lo) , Lo Pinell de Bray
Pira
Pla de Santa Maria (Lo) , El llano de Santa María
Pobla de Mafumet (La) Pobla de Massaluca (La) Pobla de Montornés (La)
Poboleda , Pobolerda
Pontils
Porrera , Fumeta
Pradell de la Teixeta
Prades
Prat de Comte , Prado del Conde
Pratdip
Puigpelat , Puchpelat
Querol
Rasquera
Renau
Reus , A tot a Reus
Riba (La)
Riera de Gaiá (La)
Riudecañes , Ríodecañas
Riudecols ,Ríodecoles
Riudoms , Ríodeolmos
Rocafort de Queralt
Roda de Bará
Rodoñá
Roquetes , Roquitas, Roquetas, Guijarros
Rourell (Lo)
Salomó
Salou , Sal Huevo
San Carlos de la Rápida
Sant Jaume dels Domeñs
Santa Bárbara
Santa Coloma de Queralt
Santa Oliva
Sarral
Savallá del Comtat , Savallá del Condado
Secuita (La)
Selva del Camp (La)
Senan , Sopan
Solivella , Solyvieja
Sénia (La) , La Cénia
Tarragona
Tiveñs
Tivissa
Torre de Fontaubella (La) , La Torre de Fuenteoveja
Torredembarra
Torroja del Priorat
Tortosa
Ulldecona , ojo de corteza
Ulldemolins , Ojodemolinos
Vallclara ,Valleclaro
Vallfogona de Riucorb
Vallmoll ,Vallemullido
Valls ,Valles
Vendrell (Lo)
Vespella de Gaiá
Vila-rodona
Vila-seca
Vilabella
Vilalba dels Arcs
Vilallonga del Camp
Vilanova de Prades
Vilaplana
Vilaverd
Vilella Alta (La)
Vilella Baixa (La)
Vimbodí
Vinebre , VinoEbro
Viñols y los Arcs
Xerta, Cherta