Bon día, matineres y matinés. Tos presento lo "bou roch" y les barretes energétiques del meu tems.

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 14 de marzo de 2023
miércoles, 6 de enero de 2021
Lo Camí, II.
Lo Camí a Amazon (tapa blana)
II.
Ara,
Daniel, lo Mussol, ya sabíe lo que ere tindre lo ventre sec y lo que
ere malparí o un aborto. Va pensá en Roc, lo Moñigo. Potsé si no
haguere conegut a Roc, lo Moñigo, seguiríe, an estes altures, sense
sabé lo que ere un ventre sec y lo que ere un aborto. Pero Roc, lo
Moñigo, sabíe mol de tot "assó". Sa mare li díe que no
se ajuntare en Roc, perque lo Moñigo se habíe criat sense mare y
sen sabíe moltes. Tamé les Guindillas (Pestetes de aquí abán)
li díen assobín que per ajuntás en lo Moñigo ya ere lo mateix que
ell, un golfo y un dropo. Daniel, lo Mussol, sempre eixíe en defensa
de Roc, lo Moñigo.
La gen del poble no lo compreníe o no volíe
compéndrel. Que Roc sapiguere mol de "assó" no
significabe que fore un golfo y un dropo. Que fore forsut com un bou
y com son pare, lo ferré, no volíe di que fore roín. Que son pare,
lo ferré, tinguere sempre a la forja una bota de vi y la empinare de
cuan en cuan no equivalíe a sé un borracho empedernit, ni podíe
afirmás, en bona ley, que Roc, lo Moñigo, fore com son pare, perque
ya se sabíe que de tal tocho tal ascla. Tot aixó constituíe una
sarta de infamies, y Daniel, lo Mussol, u sabíe de sobres perque
coneixíe com dingú al Moñigo y a son pare.
De
que la dona de Paco, lo ferré, se moriguere al parí al Moñigo,
dingú teníe la culpa.
Ni tampoc teníe la culpa dingú de la
falta de capassidat educadora de san germana Sara, massa brusca y
recta pera sé dona.
La Sara va portá lo pes de la casa desde la
mort de sa mare. Teníe lo pel roch y acaragolat, y ere corpulenta y
massisa com son pare y son germá. A vegades, Daniel, lo Mussol,
imaginabe que la mort de sa mare de Roc, lo Moñigo, va sé per no
tindre aquella lo pel roch. Lo pel roch podíe sé, en efecte, un
motiu de llarga vida o longevidat, per lo menos, una espessie de
amuleto protectó. Fore per una raó o un atra, lo sert es que sa
mare del Moñigo se va morí al naixe ell y que san germana Sara,
tretse añs mes gran, lo va tratá desde entonses com si fore un
assessino sense salvassió. Claro que la Sara teníe poca passiensia
y sol sabíe renegá. Daniel, lo Mussol, la habíe conegut corrén
detrás de son germá escales aball, cridán desaforadamen:
- ¡Animal, mes que animal, que ya abáns de naixe eres un animal! Después la va sentí repetí este estribillo sentenás y hasta milenás de vegades; pero a Roc, lo Moñigo, li entrabe per una orella y li eixíe pel atra. Seguramen lo que mes va avinagrá lo carácter de la Sara va sé lo fracás redó del seu sistema educatiu. Desde mol chiquet, lo Moñigo va sé refractari al Coco, al home del sac y al Tío Camuñas. Segú que va sé la seua solidés física la que li va inspirá este olímpic despressio cap a tot lo que no foren homens reals, en ossos, músculs y sang daball de la pell. Lo sert es que cuan la Sara amenassabe a son germá, diénli: "Que ve lo Coco, Roc, no faigues tal cosa", lo Moñigo sonreíe
en malissia, com desafiánlo: "Hale, que vingue, aquí l´aguardo". Entonses lo Moñigo apenes teníe tres añs y encara no parlabe casi gens. A la Sara se la emportaben los dimonis al constatá la inutilidat de la seua amenassa en la indiferensia burlona del sagalet. Poc a poc, lo Moñigo va aná creixén y san germana Sara va apelá a datres prossediméns. Solíe tancá a Roc a la pallissa si fée alguna malesa, y después li lligíe, desde fora, lentamen y en veu ombriosa y cavernosa, les recomendassións del alma.
Daniel, lo Mussol, encara sen enrecordabe de una de les primeres visites a casa del seu amic. La porta del carré estabe entreuberta y, a dins no se veíe a dingú, ni se sentíe res, com si la casa estiguere deshabitada. La escala que portabe al pis alt se alsabe insitán dabán dell, pero ell la va mirá, va tocá lo passamáns, pero no se va atreví a pujá.
Coneixíe ya a la Sara de referénsies y aquell increíble silensio li inspirabe una mica de respecte o mes be temó. Se va entretindre un rato acassán una sargantana que intentabe escabullís per les lloses de la entrada. De repén va sentí una retahíla de furiosos improperis, allá dal, seguits de una gran portada. Se va dessidí a cridá, un poc acollonit:
- ¡Moñigo! ¡Moñigo!
Al instán se va derramá damún dell un diluvio de frasses agressives. Daniel se va ajupí.
- ¿Quí es lo bruto que cride aixina? ¡Aquí no ña cap Moñigo! Tots an esta casa portem lo nom de un san. ¡Hale, vésten!
Daniel, lo Mussol, may va sabé per qué an aquella ocasió se va quedá com enclavat an terra com si fore una estatua. Lo cas es que se va quedá com un estaquirot y mut, casi sense respirá. Entonses va sentí parlá a dal a la Sara y va pará la orella. Per lo forat de la escala se desgranaben les seues frasses:
- Cuan los meus peus, perdén lo seu movimén, me advertixquen que la meua carrera an este món está próxima al seu final... Y, detrás, sonabe la veu del Moñigo, opaca y sorda, com si ixquere del fondo de un pou: - Jesús misericordiós, tin compassió de mí.
Un atra vegada les inflexións de la Sara:
- Cuan los meus ulls vidriosos y fora de les cassoletes per lo horror de la inminén mort, fixon en vos les seues mirades lánguides y moribundes...
- Jesús misericordiós, apiádat de mí.
Se
anabe apoderán de Daniel, lo Mussol, una temó gelada y impalpable.
Aquella tétrica letanía li fée cusigañes al moll dels ossos. Sin
embargo, no se va moure del puesto.
L´agullonabe una difusa y
impersonal curiossidat.
- Cuan perduts los sentits - continuabe, monótona, la Sara - tot lo món desaparegue de la meua vista y gemega yo entre les angusties de la radera agonía y los afáns de la mort...
Un atra vegada la veu amodorrada y sorda y tranquila del Moñigo, desde la pallissa:
- Jesús misericordiós, teníu compassió de mí.
Al acabá la Sara lo seu correctiu verbal, se va fé impassién la veu de Roc:
- ¿Has acabat?
- Sí - va di la Sara.
- Hale, pos obri.
La interrogassió siguién de la Sara portabe un despecho mal reprimit:
- ¿Has escarmentat?
- ¡No!
- Entonses no te óbrigo.
- Obri o tiro la porta. Lo cástic ya se ha acabat.
Y la Sara li va obrí. Lo Moñigo li va di al passá pel seu costat:
- Me has fet menos temó que atres díes, Sara.
La germana se abalotabe, furiosa:
- ¡Calla, gorrino! Un día... un día te partiré los nassos o no sé lo que te faré.
- Assó no; no me tocarás, Sara. Encara no ha naixcut lo que me fico la ma damún, ya u saps - va di lo Moñigo.
Daniel, lo Mussol, va esperá a vore si escoltáe lo estampit de la bufetada, pero la Sara su va pensá milló y lo estampit previst no se va produí. Va escoltá Daniel, en cambi, les potades firmes del seu amic al baixá los escalóns, y mogut per un pudorós instín de discressió, va eixí per la porta ajuntada y lo va esperá al carré. Ya al seu costat, lo Moñigo va di: - ¿Has sentit a la Sara?
Daniel, lo Mussol, no se va atreví a mentí:
- La hay sentit - va di.
- Ten haurás fixat en que es una pamplinera.
- A mí me ha fet agarrá temó, la verdat - va confessá lo Mussol.
- ¡Bah!, no faigues cas. Tot assó dels ulls vidriosos y los peus que no se mouen són pamplines. Mon pare diu que cuan estires la garra no ten enteres de res.
Va moure lo Mussol, dudán, lo cap.
- ¿Cóm u sap ton pare? - va di.
A Roc, lo Moñigo, no se li habíe ocurrit pensá en assó. Va dudá un momén, pero en seguida va aclarí:
- ¡Qué me sé yo! Lay diríe ma mare al morís. Yo no men puc enrecordá de assó.
Desde
aquell día, Daniel, lo Mussol, va alsá mentalmen al Moñigo a un
altá de admirassió. Lo Moñigo no ere listo, pero, ¡vaya tío
mantenínles tiesses en los grans!
Roc, a ratos, pareixíe un
home per lo seu aplom y gravedat. No admitíe imposissións ni tampoc
una justíssia cambián y caprichosa. Una justíssia doméstica, se
sobreentén.
Per la seua part, san germana lo respetabe. La
voluntat del Moñigo no ere un cero a la esquerra com la seua; valíe
per la voluntat de un home; se la teníe en cuenta a casa seua y al
carré. Lo Moñigo teníe personalidat. Y, tal com transcurríe lo
tems, va aná aumentán la admirassió de Daniel per lo Moñigo. Este
se pegabe o reñíe assobín en los sagals de la valleta y sempre
eixíe victoriós y sense cap ñafra o esgarrap. Una tarde, a una
romería, Daniel va vore al Moñigo esbatussá hasta fartás al que
tocabe lo timbal. Cuan se va cansá de fótreli cops li va empastrá
lo tambor al cap y se li va quedá de sombrero.
La gen sen enríe
mol. Lo músic ere un home ya de casi vin añs y lo Moñigo sol ne
teníe onse. Pera entonses, lo Mussol habíe entés que Roc ere un
bon abre aon arrimás y se van fé inseparables, encara que la
amistat del Moñigo lo forsabe, a vegades, a extremá la seua ossadía
y lo implicabe an alguna regletada de don Moissés, lo maestre. Pero,
en compensassió, lo Moñigo li habíe servit en mes de una ocasió
de escut y paracops.
Sa
mare de Daniel, don José lo mossen, don Moissés lo maestre, la
Pesteta gran y les Lepóridas: les Llebres,
no teníen motius pera afirmá que Roc, lo Moñigo, fore un golfo y
un dropo.
Si lo Moñigo reñíe en algú ere sempre per una causa
justa o perque procurabe la consecussió de algún fí utilitari y
práctic. May u va fé per fum de palla o per lo plaé de fotre cops.
Y un atre tan passabe en son pare, lo ferré. Paco, lo ferré,
traballabe com lo que mes y guañabe bastáns dinés. Claro que pera
la Pesteta gran y les Llebres no existíen mes que dos extrems al
poble: los que guañaben pocs dinés y de estos díen que eren uns
dropos y uns ganduls, y los que guañaben mols dinés, dels que
afirmaben que si treballaben ere sol pera gastássels en vi. Les
Llebres y la Pesteta gran exigíen un pun de equilibri mol raro y
difíssil de conseguí. Pero la verdat es que Paco, lo ferré, bebíe
per nessessidat. Daniel, lo Mussol, u sabíe, perque coneixíe a Paco
milló que dingú. Y si no bebíe, la forja no carburabe. Paco, lo
ferré, u díe moltes vegades: "Tampoc los autos van sense
gasolina". Y se embutíe un trago cap al garganchó.
Después del trago traballabe en mes forsa. Aixó, pos, a final de cuentes, redundabe en benefissi del poble. Pero lo poble no lay agraíe y li díe pocavergoña y gat. Menos mal que lo ferré teníe correcha, com lo seu fill, y aquells insults no li feen mal. Daniel, lo Mussol, pensabe que lo día que Paco, lo ferré, se enfadare no quedaríe al poble pedra sobre pedra; u arrassaríe tot com un huracán. No ere tampoc cosa de tráureli en cara al ferré que piropejare a les mosses que passaben per dabán de la ferrería y les invitare a assentás un rato en ell a charrá y a fé un traguet. En realidat, ere viudo y estabe encara en edat de mereixe. Ademés, la seua exuberansia física ere un bon insentiu pera les dones. A fí de cuentes, don Antonino, lo marqués, se habíe casat tres vegades y no per naixó la gen dixáe de díli don Antonino y seguíe traénse la boina al crusás en ell, pera saludál. Y continuabe sén lo marqués. Después de tot, si Paco, lo ferré, no se casabe u fée per a no donáls cap madrastra als seus fills y no per tindre mes dinés disponibles pera vi com insinuaben en malíssia la Pesteta gran y les Llebres.
Los
domenges y díes de festa, Paco, lo ferré, se engatinabe a casa del
Chano hasta la incoherensia. Al menos assó díen la Pesteta gran y
les Llebres. Pero si u fée aixina, les seues raóns tindríe lo
ferré, y una de elles, y no desdeñable, ere la de olvidás dels
radés sis díes de treball y de la inminensia de uns atres sis en
los que tampoc descansaríe. La vida ere aixina de exigén y
despiadada en los homens. A vegades, Paco, al que lo temperamén se
li exaltabe en lo alcohol, armabe a la taberna del Chano trifulques
considerables. Aixó sí, may tirabe de navalla encara que los seus
adversaris u faigueren. Encara aixina, les Llebres y la Pesteta gran
díen dell – de ell, que reñíe sempre a pit descubert y en la
noblesa mes gran consebible - que ere un asquerós matón. En
realidat, lo que los mortificabe a la Pesteta gran, a les Llebres, al
mestre, al ama de don Antonino, a sa mare de Daniel, lo Mussol, y a
don José, lo mossen, eren los músculs abultats del ferré; la seua
personalidat irreductible; la seua hegemonía física.
Si Paco y
son fill hagueren sigut uns arguellats, al poble no li importaríe
que foren borrachos o camorristes; en consevol momén podíen tombáls
de una galtada. Dabán de aquella inaudita corpulensia, la cosa
cambiabe; habíen de conformás en fótrels verds per la esquena. Be
díe Andrés, lo sabaté: "cuan a la gen li falte músculs als
brassos, los sobre en la llengua". Don José, lo mossen, que ere
un gran san, encara que li censurabe ubertamen a Paco, lo ferré, les
seues eixides, sentíe per nell una secreta simpatía.
Per mol
que tronare no podríe olvidá may lo día de la Virgen, aquell añ
en lo que Tomás se va ficá mol dolén y no va pugué portá lo
soport per a la imache. Julián, un atre dels habituals portadós de
la virgen, va tindre que eixí del lloch en un viache urgén. La cosa
se ficabe fea. No eixíen sustituts. Don José, lo mossen, va pensá,
inclús, en suspendre la professó. Va sé entonses cuan se va
presentá, humilmen, a la iglesia Paco, lo ferré.
- Siñó retó, si vosté vol, yo puc passejá la Virgen per lo poble. Pero ha de sé en la condissió de que me la dixon portá a mí sol - va di.
Don José li va sonriure en picardía al ferré.
- Fill, te agraíxco la teua voluntat y no dudo de les teues forses. Pero la imache pese mes de dosséns kilos - va di. Paco, lo ferré, va acachá los ulls, una mica avergoñit de la seua enorme forseguera.
- Podría portá damún sen kilos mes, siñó retó. No siríe la primera vegada...- va insistí.
Y la Virgen va voltá lo poble damún dels muscles de Paco, lo ferré, a pas lento y
fen
cuatre parades: a la plassa, dabán del ajuntamén, enfrente de
Teléfonos y, de tornada, al atrio de la iglesia, aon se va entoná,
com ere costum, una Salve populá.
Al acabá la professó, los
chiquets van voltá admirats a Paco, lo ferré. Y este, ficán una
sonrissa de chiquet, los obligabe a paupáli la camisa al pit, a la
esquena, als sobacos.
- Tentéu, toquéu - los díe -; no estic suat; no hay suat ni una gota.
La Pesteta gran y les Llebres li van criticá a don José, lo mossen, que haguere autorisat a ficá la imache de la Virgen damún dels muscles mes pecadós del poble. Y van jusgá lo acte de mérit de Paco, lo ferré, com una ostentassió evidenmen pecaminosa. Pero Daniel, lo Mussol, estabe en lo sert: lo que no podíe perdonásseli a Paco, lo ferré, ere la seua complexió y sé lo home mes vigorós de la vall, de tota la vall.
viernes, 9 de febrero de 2024
Lexique roman; Dyaforozis - Dyeresis
Dyaforozis, s. f., lat. diaporesis, doute, figure de rhétorique.
On lit dans Aquila, Rom., §. 10, au sujet de cette figure:
Hac figura utimur cum propter aliqua videri volumus addubitare, et quasi ab ipsis judicibus consilium capere.
Dyaforosis es dupte cant hom vol dir una cauza de mal, et esta en dupte si o diga o s'en laysshe. Leys d'amors, fol. 142.
Dyaforosis est doute quand on veut dire une chose de mal, et qu'on est en doute si on la dise ou si on la laisse.
Dyafragma, s. m., lat. diaphragma, diaphragme.
Dyafragma es tela fazent divisio entr' els membres.
Eluc. de las propr., fol. 99.
Diaphragme est toile faisant séparation entre les membres.
CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Diafragma.
Dyaliton, s. f., lat. dialyton, dialyton, figure de grammaire.
Dialyton vel asyntheton figura est, quae sine conjunctionibus solute ac simpliciter effertur, ut venimus, vidimus, placuit.
Isidor., Orig. 1, 35.
Dyaliton se fay can motas dictios o motas oratios son pauzadas ponchadamen ses tota conjunctio.
Leys d'amors, fol. 126. Dialyton se fait lorsque beaucoup de mots ou beaucoup de phrases sont placées de suite sans conjonction.
Dyaphanitat, s. f., du gr. *, diaphanéité.
No tropa transparencia et dyaphanitat.
Eluc. de las propr., fol. 15.
Non grande transparence et diaphanéité.
CAT. Diafanitat. ESP. Diafanidad. PORT. Diafaneidade. IT. Diafanità. (chap. diafanidat, claró, transparensia.)
Dyastole, s. f., lat. diastole, diastole, figure de rhétorique.
Henri Étienne dit *gr.
Extasis, en autra maniera dicha dyastoles, fay d'una sillaba breu longa.
Leys d'amors, fol. 121.
L'extase, autrement dite diastole, fait une longue d'une syllabe brève.
(ESP. Diástole, éctasis, metaplasmo. Contrario, sístole.)
Dyeresis, s. f., lat. diaeresis, diérèse, figure de grammaire.
*gr est discissio syllabae unius in duas facta.
Donat, de Schemat., col. 1772, l. 30.
Dyeresis es divisios d'una sillaba en doas. Leys d'amors, fol. 121.
La diérèse est la division d'une syllabe en deux.
(ESP. Diéresis. chap. Diéressis; per ejemple, la ü de paraigües;
este es roch, perfecte per a los roijets de la política lingüística de Aragó, com Jose Ignacio López Susín, diminutiu de Suso, suso, que en chapurriau signifique: dal, a dal, amún, per naixó lo han ficat de directó, a dit, perque no té ni puta idea de llengua, llengües, ni de aragonés, ni de ocsitá, di del dialecte catalá, y aixó que es llissensiat en dret y autó de textos sobre lo aragonés jurídic.)
miércoles, 6 de enero de 2021
Lo Camí, V.
Lo Camí a Amazon (tapa blana)
V.
Es
verdat que la Pesteta gran se habíe guañat lo seu mote per la seua
careta redona y coloradeta y lo seu carácter picán y agre com lo
aiguardén. Per afegit ere una bachillera. Y a les bachilleres no los
ve mal tot lo que los caigue damún. No teníe cap dret de tratá de
dominá al poble. Lo poble volíe sé libre, independén, y an ella
ni li anabe ni li veníe, ni li fotíe res, a final de cuentes, si
Pancho creíe o no creíe en Deu, si Paco, lo ferré, ere abstemio o
bebíe vi, o si son pare de Daniel, lo Mussol, fée lo formache en
les mans llimpies o en les ungles brutes. Si aixó li fée escrúpol,
que no se minjare lo seu formache y assunto acabat. Daniel, lo
Mussol, no creíe que lo que la Pesteta gran fée sigueren actes de
una bona dona. Los bons eren los demés que li aguantaben les seues
impertinensies y hasta la van nombrá pressidenta de varies
assossiassións piadoses.
La Pesteta gran ere un esperpento y un
escursó. Antonio, lo Buche, teníe tota la raó al di aixó, encara
que lo Buche pensabe mes, al fallá aixina, en la competensia
comersial que li fée la Pesteta, que en los seus defectes físics y
morals. La Pesteta gran, no obstán lo coló roch de la seua pell,
ere alta y seca com una cucaña, encara que no tinguere, com esta,
sing duros a la punta. Total, que la Pesteta no teníe res, apart de
uns nassos mol dessarrollats, un afán inmoderat o sense cap
moderassió de fótres a la vida dels demés y un variat y sempre
renovat repertori de escrúpols de consiensia.
A don José, lo
mossen, que ere un gran san, lo portabe de vólit.
- Miro vosté, don José - li díe, consevol día, un minut abáns de escomensá la missa -, anit no vach pugué dormí pensán que si Cristo al Monte dels Olivés se va quedá sol y los apóstols se van adormí, ¿quí va vore que lo Redentó suáe sang?
Don José ajuntabe los ullets, penetráns com agulles de cap:
- Tranquilisa la teua consiensia, filla; eixes coses les coneixem per revelassió.
La Pesteta gran ploriquejabe y fen cuatre pucheros, díe:
- ¿Creu vosté, don José, que podré combregá tranquila habén pensat eixes coses?
Don José, lo mossen, teníe que traure tota la passiensia de Job pera soportála:
- Si no tens datres faltes pots féu.
Y aixina un día y un atre.
-
Don José, anit no vach pegá l´ull donánli voltes al assunto de
Pancho.
¿Cóm pot ressibí este home lo sacramén del matrimoni
si no creu en Deu?
Y unes hores después:
- Don José, no sé si me podrá absoldre vosté. Ahir domenge vach lligí un llibre pecaminós que parlabe de les religións de Inglaterra. Los protestáns están allí en franca majoría. ¿Creu vosté, don José, que si yo haguera naixcut a Inglaterra, haguera sigut protestán?
Don José, lo mossen, tragabe saliva:
- No siríe difíssil, filla.
- Entonses me acuso, pare, de que podría sé protestán de habé naixcut a Inglaterra.
Doña
Lola, la Pesteta gran, teníe trenta nou añs cuan Daniel, lo Mussol,
va naixe.
Tres añs después, lo siñó la va castigá en lo que
mes podíe dóldreli. Pero no es menos sert que la Pesteta gran se va
imposá al seu doló en la rigidés y destemplansa en que solíe
imposás als seus conveíns. Lo fet de que a doña Lola se la
coneguere per la Pesteta gran ya fa pensá que ñagueren datres
Pestetes mes menudes. Y aixina ere; les Pestetes ne habíen sigut
tres, encara que ara sol ne quedaren dos: la gran y la menuda; les
dos Pestetes. Eren filles de un guardia sivil, durán mols añs jefe
al poble. Al morí lo guardia, que, segóns les males llengües, que
may ne falten, se va morí de pena per no tindre un fill mascle, va
dixá uns ahorrets en los que les seues filles van obrí una tenda.
Lo sargento va morí a un tems al que un subofissial de la
Guardia Sivil podíe, en lo seu jornal, viure discretamen y encara
aforrá una mica. Desde la mort del guardia - la seua dona ya se
habíe mort fée añs - Lola, la Pesteta gran, se va fé cárrec de
les riendes de la casa. Se va imposá a san germanes per edat y per
estatura.
Daniel, lo Mussol, sol va coneixe a dos Pestetes, pero segóns habíe sentit di al poble, la tersera va sé un mun de ossos com elles y, a la seua época, va resultá un problema difíssil diferensiáles sense efectuá, previamen, un minussiós análisis. Res de assó desmentix que les dos Pestetes menudes li faigueren passá, en vida, a san germana gran un verdadé purgatori. La del mich ere dixada y dropa y lo seu carácter y manera de sé trassendíe al poble que, per los crits y estridéns rebomboris que a tota hora eixíen de la trastenda y de la casa de les Pestetes, seguíe la roína, y tirán a pijó, situassió de les relassións fraternals. Assó sí, díen al poble y debíe sé verdat perque u díen tots, que mentres les tres Pestetes van viure juntes may se les va vore faltá un día a la missa de vuit que don José, lo mossen, que ere un gran san, díe a la parroquia, dabán del altá de San Roc. Cap allí caminaben, tiesses y pites, les tres, faiguere fred, ploguere a cabassades o tronare. Ademés marchaben acompassades, marcán lo pas, perque son pare, apart dels ahorrets, les va dixá a les filles en herensia un mol despert y pressís sentit del ritmo militá y atres virtuts castrenses.
Un-dos,
un-dos, un-dos; cap a missa marchaben les tres Pestetes, en los seus
pits secs, les seues caderes esmirriades y la seua soberbia estatura
o alsada, camí de la iglesia, en los vels lligats en un nugo deball
de la barbilla y lo breviari deball de un bras.
Un ivern, la del
mich, Elena, se va morí. Se va apagá un matí fosc y plovinós de
desembre. Cuan la gen va acudí a donáls lo péssame a les dos
germanes superviviéns, la Pesteta gran se santiguabe y repetíe:
-
Deu u sap tot y es just en les seues dessisións; se ha emportat lo mes inútil de la familia. Donémli grassies. Ya al sementeriet tocán
a la iglesia, cuan tapaben en dos tarrossos de terra lo cos descarnat
de la Elena - la Pesteta del mich -, unes plañideres o ploradores
van escomensá a gañolá.
La Pesteta gran se va encará en
elles, aspra y digna y destemplada:
- No la ploréu - va di -; s´ha mort de dessidia.
Y,
desde entonses, lo trío se va convertí en dúo y a la missa de vuit
que don José, lo mossen, que ere un gran san, resabe dabán del altá
de San Roc, se trobabe a faltá lo afilat y justet volumen de la
Pesteta difunta. Pero va sé encara pijó lo que li va passá a la
Pesteta menuda. A fin de cuentes lo de la del mich va sé dessignio
de Deu, mentres que lo de l´atra va sé una fluixesa de la carn y
per tan degut al seu libre y despreocupat albedrío. Allabonses se va
establí al poble la sucursaleta del bang que ara rematabe un dels
costats de la plassa. En lo directó va arribá tamé un ofissialet
ben plantat y ben vestit al que sol per vóreli la cara de prop, a
través de la finestreta, li portaben los ahorros les veínes del
carré. Va sé un bon cuquet lo que va fé aná lo bang pera pessigá
esta clientela a la ratera. Un prossedimén que consevol finansié de
talla no haguere asseptat, pero que al poble va rendí uns ressultats
formidables. Tan va sé que Ramón, lo fill del apotecari, que
escomensabe entonses los seus estudis jurídics, se va lamentá no
está en condissións encara de elaborá la seua tessis doctoral, que
haguere fet mol a gust sobre lo original tema "La influensia de
un personal escrupulosamen triat a les economíes de un poble".
En lo de "economíes" se referíe a "ahorros" y
en lo de "poble", concretamen, a la seua "aldeeta".
Lo que passabe es que sonabe mol be alló de "economía de un
poble" y li donabe al seu hipotétic treball, y encara que ell u
díe en broma, mes altura y un alcáns mol mes ample. En la arribada
de Dimas, lo ofissialet del bang, los pares y los mossos vells del
poble se van ficá en guardia.
Don José, lo mossen, que ere un
gran san, va parlá moltes vegades en don Dimas, apuntánli les grans
consecuénsies que lo seu bigot podríe portáli al poble, pera be o
pera mal. La assiduidat o frecuensia en la que lo mossen y don Dimas
se entrevistaben va menguá bastán lo ressel dels pares y mossos
vells y hasta la Pesteta menuda va considerá que no ere imprudén ni
irreligiós dixás acompañá, de cuan en cuan, per don Dimas, encara
que san germana gran, extremán la prudensia, la censurare a crits
en "lo teu libertinaje y descoco són notoris". Lo sert
es que a la Pesteta menuda, que hasta entonses li pareixíe aquella
vall una presó vuida y sense llum, se li va obrí de repén lo
horizonte, la línia que ajunte la terra y lo sel, y sen va acatá,
per primera vegada a la seua vida, de la bellesa de les montañes
abruptes, tallades a destral, y de la poessía de la verda campiña y
de lo sugestiu que ressultabe escoltá esgarrás la nit de la valleta
per lo estridén chulit de un tren. Bobades, pero bobades que porten
una afilada trassendensia cuan se té lo cor unflat.
Una tarde,
la Pesteta menuda va torná del seu acostumat passeo abalotada:
- Maña - va di -. No sé de aón te ve eixa inquina contra Dimas. Es lo milló home que hay conegut may. Avui li hay parlat dels nostres dinés y ell me ha donat en seguida cuatre idees pera colocáls be. Li hay dit que los teníem a un bang de la siudat y que parlaríem tú y yo abáns de dessidí res.
Va aullá, escaldada, la Pesteta gran: - ¿Y ya li has dit que sol són mil duros?
Va
sonriure la Pesteta menuda pel menospreu que san germana li fée del
seu flat:
- No, naturalmen. De la sifra no li hay dit res - va
di.
Lola,
la Pesteta gran, va alsá los seus muscles ossuts en ademán de
impotensia. Después va cridá, dixán rellissá les paraules, com
per un tobogán, pel seu llarg y esmolat nas: - ¿Saps lo que te dic?
Que eixe home es un truhán que sen está enfotén de tú.
¿No
veus que tot lo poble u comente y sen enriu de la teua tontería?
Sirás tú la única que no sen acato, germana. - Va cambiá de repén
lo to de la seua veu, suavisánlo -:
tens trenta sis añs, Irene;
casi podríes sé la mare de eixe mosso. Pénsatu be.
Irene, la
Pesteta menuda, va adoptá una actitut de llevantada, de mar
abalotada.
-
Me dolen los teus ressels, Lola, pera que u sápigues - va di -. Me
fastidien les teues insinuassións. No té res de particulá, crec
yo, que se entenguen un home y una dona.
Y no signifique res que
se porton uns añs. Lo que passe es que totes les del poble,
escomensán per tú, me teníu enveja. ¡Aixó es tot!
Les dos
Pestetes se van separá en los nassos pujats. A la tarde siguién,
Cuco, lo factó, va anunsiá al poble que doña Irene, la Pesteta
menuda, y don Dimas, lo del bang, habíen agarrat lo mixto cap a la
siudat. A la Pesteta gran, al enterássen, li va pujá la sang a la
cara y li va enterbolí la raó. Se va desmayá. Va tardá mes de
sing minuts en recuperá lo sentit. Cuan u va fé, va traure de un
apolillat baúl lo traje negre que encara conservabe desde la mort de
son pare, se va embuchá en ell, y va marchá a pas ligero cap a la
rectoría.
- Don José, Deu meu, quína desgrassia mes gran - va di al entrá.
- Assosségat, serénat, filla.
Se
va assentá la Pesteta a una cadira de vime, jun a la taula del retó.
Va interrogá a don José en la mirada.
- Sí, ya u sé; lo Cuco me u ha contat tot - va contestá lo mossen.
Ella va respirá fort y les seues costelles van ressoná com si entrechocaren. Seguidamen se va llimpiá una llágrima, redona y apretada com una gota de aigua que cau de un abre.
- Escóltom en atensió, don José - va di -, ting una horrible duda. Una duda que me rossegue les entrañes. Irene, man germana, es ya una puta, ¿no es aixó?
Lo mossen se va ficá una mica colorat: - Calla, filla. No digues animalades.
Va tancá lo mossen lo breviari que estabe lligín y se va aclarí la gola, pero la seua veu va eixí, no obstán, empañada per una sorda gangossidat.
-
Escolta - va di -, no es una prostituta la dona que se entregue a un
home per amor.
La ramera es la que fa de lo seu cos y de les
grassies que Deu li ha donat un comers ilíssit; la que se entregue a
tots los homens per dinés. ¿Compréns la diferensia?
La
Pesteta va eixecá lo pit, inexorable: - Pare, de totes maneres lo
que ha fet la Irene es un gravíssim pecat, un asquerós pecat, ¿no
es sert?
- U es, filla - va contestá lo mossen -, pero no
irreparable. Crec que conec a don Dimas y no me pareix mal mosso. Se
casarán.
La Pesteta gran se va tapá los ulls en los dits descarnats y va reprimí a miges un gemec:
- Pare, pare, pero encara ña un atra cosa - va di -. A man germana la ha fet caure lo ardó de la sang. Es la seua sang la que ha pecat. Y la meua sang es la mateixa que la della. Yo podría habé fet lo mateix. Pare, pare, me acuso de aixó. De tot cor, horriblemen apenada, me arrepentixgo de aixó.
Se va eixecá don José, lo mossen, que ere un gran san, y li va tocá lo cap en los dits:
-
Ves, filla. Vésten cap a casa y tranquilísat. Tú no tens la culpa
de res. Lo de la Irene, ya u arreglarem.
Lola, la Pesteta gran,
va abandoná la rectoría. En serta manera estabe mes consolada. Per
lo camí se va repetí mil vegades que estabe obligada a expresá lo
seu doló y vergoña de manera ostensible, ya que pedre la honra
sempre es una desgrassia mes gran que pedre la vida. Influída per
esta idea, al arribá a casa, va retallá un cartonet de una caixa de
sabates, va agarrá un pinsell y en lletres nervioses va escriure:
"Tancat per deshonra". Va baixá al carré y lo va enclavá
a la porta de la tenda. La botiga, segóns li van contá a Daniel, lo
Mussol, va está tancada deu díes en les seues deu nits
consecutives.
miércoles, 30 de agosto de 2017
noms, pobles de Cataluña
noms, pobles de Cataluña
http://www.pueblosdecataluna.es
(Ya no) Se va actualisán poc a poc, torna mes abán a vórela.
Barcelona, Barselona, Bar-sel-ona, Barchinona, Barcino.
Abrera
Aguilar de Segarra
Aiguafreda, Agua Fría
Alella
Alpens
Areñs de Mar
Areñs de Mun
Argentona
Argensola
Artés
Aviñonet del Penedés
Aviñó (Avignon)
Aviá, Aventar, Aviar
Badalona, Bada-lona, Grieta-en-la-lona
Badía del Vallés
Bagá
Baleñá
Balsareñ
Barberá del Vallés
Begues
Bellprat, Bello prado
Berga
Bigues y Riells
Borredá
Bruc (Lo)
Brull (Lo)
Cabañes (Les), Las Cabañas
Cabrera de Mar
Cabrils
Calaf
Calders, Calderos
Caldes de Montbui
Calella
Calldetenes
Callús
Calonge de Segarra
Campins
Canet de Mar
Canovelles
Cañelles, Canyelles.
Capellades
Capolat, Cabeza Pelada
Cardedeu, Caro de Dios, Amado de Dios,
Cardona,
Carmen,
Casserres,
Castellar del Riu, Castillar del Río
Castellar del Vallés
Castellbell y el Vilar
Castellbisbal
Castellcir
Castelldefels, Castillo de fieles, faels, o bien hieles (fel, fels)
Castellet y la Gornal
Castellfollit de Riubregós
Castellfollit del Boix
Castellgalí
Castellnou de Bages
Castellolí
Castelltersol
Castellví de Rosanes, Castillo vino de Rosanas
Castellví de la Marca
Centelles , Centellas
Cercs , Cercos
Cerdañola del Vallés , Guarrañola del Vallés, Sardanyola del Vallés
Cervelló, Cervellón
Collbató
Collsuspina
Copóns
Corbera de Llobregat
Cornellá de Llobregat
Cubelles
Cánoves y Samalús
Dosrius, Dos ríos
Esparraguera
Esplugues de Llobregat
Figaró-Monmañ
Fogars de Montclús
Fogars de la Selva
Folgueroles
Fonollosa , Hinojosa
Font-rubí, Fuente Rubí, Fuente Rubea
Franqueses del Vallés (Les)
Fígols
Gaiá
Gallifa
Garriga (La)
Gavá
Gelida, Helada
Gironella, Geronella
Gisclareñ
Granada (La)
Granera, Escombra, Escoba
Granollers
Gualba
Guardiola de Berguedá
Gurb
Hostalets de Pierola (Els)
Igualada, Equilibrada
Jorba
Llacuna (La), La Laguna
Llagosta (La), La Langosta
Llinars del Vallés
Llisá de Vall
Llusá
Malgrat de Mar, Sin Embargo de Mar
Malla
Manlleu
Manresa
Marganell
Martorell
Martorelles
Masies de Roda (Les) , Las masías de Roda , Los Masos de Suriaco (Valderrobres)
Masies de Voltregá (Les)
Masnou (Lo) , El Mas Nuevo
Masquefa, Mas que hace
Matadepera
Mataró
Mediona
Moiá, Moyá
Molins de Rei, Molinos del Rey (Felipe VI)
Mollet del Vallés
Monistrol de Calders
Monistrol de Montserrat
Montcada y Reixac
Montclar, Monteclaro
Montesquiu
Montgat, Montegato
Montmajor, Montemayor
Montmaneu
Montmeló, Monte Melón
Montornés del Vallés
Montseñ; Montseny
Muntañola, Montañita o Montañica
Mura
Navarcles
Navás
Nou de Berguedá (La), La Nuez de Berguedá
Olesa de Bonesvalls, Olesa de Buenas Valles
Olesa de Montserrat
Olivella
Olost
Olvan
Olérdola
Oristá
Orpí
Orís
Pacs del Penedés
Palafolls
Palau-solitá y Plegamans, Palacio Solitario y Doblamanos
Pallejá, Hacerse pajas, Onanisme
Palma de Cervelló (La)
Papiol (Lo)
Parets del Vallés, Paredes del Vallés
Perafita, Piedrahita, petra fita
Piera
Pineda de Mar
Pla del Penedés (Lo)
Pobla de Claramunt (La)
Pobla de Lillet (La)
Poliñá
Pont de Vilomara y Rocafort (Lo)
Pontons
Prat de Llobregat (Lo)
Prats de Llusanés
Prats de Rei (Los)
Premiá de Dal
Premiá de Mar
Puig-reig, Puch Rech, Podio del Rey, Podium
Puigdalber
Pujalt, Sube Alto
Quar (La)
Rajadell, Catarro de Valdarrores
Rellinars
Ripollet, Ripollito
Roca del Vallés (La)
Roda de Ter
Rubió
Rubí
Rupit y Pruit
Sabadell (pronunciado SabadeL con L final)
Sagás
Saldes
Sallent
Sant Adriá de Besós, San Adrián de los Besos
San Agustín de Llusanés
San Andrés de Llavaneres
San Andrés de la Barca
San Antonio de Villamayor
San Bartolo del Grau
San Boi de Llobregat
San Boi de Llusanés
San Cebrián de Vallalta
Sant Celoni, San Celonio, San Celedonio
San Clemente de Llobregat
San Cugat Sesgarrigues, Se han Cagado en las Garrigas
San Cugat del Vallés , S'han cagat al barret,
San Esteban Las Roviras
San Esteban de Palaciotordera
San Feliu La Sierra
San Feliu de Codines
San Feliu de Llobregat
Sant Fost de Campsentelles
San Fruitoso de Bages
San Hipólito de Voltregá
San Iscle de Vallalta
Sant Jaume de Frontañá
Sant Joan Despí, San Juan del pino
Sant Joan de Vilatorrada, San Juan de Villatostada
San Julián de Guarrañola
San Julián de Villatuerta
San Justo Desvern
San Lorenzo Savall
San Martín Sarroca
San Martín Sesgueioles
San Martín de Centellas
San Martín de Tous
San Mateo de Bages
San Pere Sallavinera
San Pedro de Ribas
San Pedro de Riudebitlles, San Pere de Riu de Birles
San Pedro de Torel
San Pedro de Villamayor
San Pol de Mar
San Quintín de Mediona
San Quirze
Safaja, La Faja
San Quirze de Besora
San Quirze del Vallés
San Salvador de Guardiola
San Vicente de Castillito
San Vicente de Montalt
San Vicente de Torelló
Sant Vicens dels Horts, San Vicente de los Huertos
Santa Cecília de Voltregá
Santa Paloma de Cervellón
Santa Paloma de Gramenet
Santa Eugénia de Verga
Santa Eulália de Rioprimero
Santa Eulália de Ronsana
Santa Fé del Penedés
Santa Margarita de Montbui
Santa Margarida i els Monjos, Santa Margarita y los monjes
Santa María de Besora, Santa María de Besora
Santa María de Corcó
Santa María de Martorelles
Santa María de Merlés
Santa María de Miralles
Santa Maria de Palautordera, Santa María de Palacio Tordera
Santa Perpétua de Mogoda, Santa Perpetua va moguda
Santa Susanna, Santa Susana
Santpedor, San Pedro (te la bendiga)
Sentmenat
Seva, Seba
Sitges, Siches
Sobremunt, Sobremún
Sora, Sorra, Arena
Subirats, Baixarats
Súria
Tagamanent
Talamanca
Taradell
Tavertet
Tavérnoles
Teiá
Terrassa, Tierra Rasa
Tiana
Tona
Tordera
Torelló
Torre de Claramunt (La)
Torrelavit
Torrelles de Foix
Torrelles de Llobregat
Ullastrell, Ojoastrell
Vacarisses
Vallcebre
Vallgorguina
Vallirana, Vall Arana, Vall d'Aran
Vallromanes
Veciana
Vic, Vivo
Vilada
Viladecans, Villa de perros
Viladecavalls, Villa de caballos
Vilafranca del Penedés
Vilalba
Sasserra, La Sierra
Vilanova de Sau
Vilanova del Camí, Villanueva del Camino
Vilanova del Vallés
Vilanova y la Geltrú
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
Vilobí del Penedés
Viver y Serrateix
Ódena
Órrius
Girona, Gerona
Agullana, Aguja lana
Aiguaviva , Aguaviva
Albañá
Albons
Alp
Amer
Anglés
Arbúcies
Argelaguer
Aviñonet de Puigventós
Bañoles
Begur
Besalú
Bescanó
Beuda
Biure , Vivir
Blanes ,Blandas
Boadella y les Escaules
Bolvir
Bordils
Borrassá
Breda
Bruñola
Báscara
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Caldes de Malavella
Calonge
Campdevánol
Campelles
Campllong
Camprodon , Camporedondo
Camós
Cantallops ,Cantalobos
Capmañ
Cassá de la Selva , Cazada de la Selva
Castellfollit de la Roca ,Castellfollat de la roca, Castillo follado de la roca
Cellera de Ter (La)
Celrá
Cerviá de Ter
Cistella , Sistella,Cesta
Colera
Colomers , Palomares
Cornellá del Terri
Corsá
Crespiá
Darnius
Das Espinelves
Espolla
Esponellá
Figueres ,Higueras
Flasá
Foixá
Fontanals de Cerdaña
Fontanilles
Fontcoberta, Fuentecubierta
Forallac
Fornells de la Selva
Fortiá
Garrigoles
Garriguella
Garrigás
Ger
Girona, Gerona
Gombrén
Gualta
Guils de Cerdaña
Hostalric, Hostal rico
Isóvol
Jafre
Jonquera (La) , La Junquera (Oriol Junqueras)
Juiá
Lladó, Almez
Llagostera
Llambilles
Llanars
Llansá, Lanzar
Llers
Lloret de Mar
Llosses (Les), Las losas
Llívia
Madremaña, Madre aragonesa
Maiá de Montcal
Masarac
Massanes
Masanet de Cabreñs
Masanet de la Selva (o Massanet)
Meranges
Mieres
Mollet de Peralada
Molló, Mojón
Mont-ras , Monte raso
Montagut y Oix, Monte Agudo y Oix
Navata
Ogassa
Olot
Ordis
Osor
Palafrugell
Palamós
Palau de Santa Eulália
Palau-sator, Palacio la Torre
Palau-saverdera, Palacio La Verdera
Palol de Revardit
Pals, Palos, Tochos
Pardines
Parlavá, Hablabá
Pau Pedret y Marzá
Pera (La)
Peralada, Piedra Partida, Piedra Lata
Planoles
Pont de Molins
Pontós (de d'Artagnan)
Porqueres
Port de la Selva (Lo)
Portbou, Puerto toro o Puerto Buey
Preses (Les), Las Prisas
Puigcerdá, Puchtrujá
Quart, Cuarto
Queralbs
Rabós
Regencós
Ribes de Freser
Riells y Viabrea
Ripoll
Riudarenes
Riudaura
Riudellots de la Selva
Riumors
Roses, Las Rosas
Rupiá
Sales de Llierca
Salt, Salto (como el de La Portellada)
Sant Andreu, San Andrés
Salou, Sal huevo
Sant Aniol de Finestres, San Aniol de Ventanas
Sant Climent Sescebes, San Clemente Las Cebollas
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol
Sant Gregori, San Gregorio
Sant Hilari Sacalm, San Hilario se calma
Sant Jaume de Llierca ,San Jaime de Llierca
Sant Joan de Mollet, San Juan de Mollet
Sant Joan de les Abadesses, San Juan de las abadesas
Sant Joan les Fonts, San Juan (de) las Fuentes
Sant Jordi Desvalls, San Jorge de los Valles
Sant Juliá de Ramis
Sant Juliá del Llor y Bonmatí , San Julián del Llor y Buena mañana
Sant Llorens de la Muga, San Lorenzo de la Muga
Sant Martí Vell ,San Martín Viejo
Sant Martí de Llémena, San Martín de Llémena
Sant Miquel de Campmajor, San Miguel de Campo Mayor
Sant Miquel de Fluviá
Sant Mori
Sant Pau de Segúries
Sant Pere Pescador
Santa Coloma de Farners
Santa Pau
Sarriá de Ter
Saus
Selva de Mar (La)
Seriñá
Serra de Daró
Setcases, Siete casas
Sils
Siurana, Segurana
Susqueda
Terrades
Torrent
Torroella de Fluviá
Torroella de Montgrí
Tortellá
Toses
Tossa de Mar
Ullastret
Ullá
Ultramort
Urús
Vajol (La)
Vall de Biaña (La)
Vall-llobrega, La Valle lóbrega, El Valle Lóbrego
Vallfogona de Ripollés
Ventalló
Verges
Vidreres, Vidrieras
Vidrá
Vila-sacra, Villa Sagrada
Vilabertran
Vilablareix
Viladamat
Viladasens, Villa de cientos
Vilademuls, Villa de Mulos
Viladrau
Vilafant
Vilajuïga
Vilallonga de Ter, Villaluenga del río Ter
Vilamacolum
Vilamalla
Vilamaniscle
Vilanant
Vilaür
Vilopriu
Lleida, Lérida
Abella de la Conca, Abeja de la Cuenca
Agramunt, Agramún
Aitona
Alamús (Los)
Albatárrec
Albesa
Alcanó
Alcarrás
Alcoletge
Alfarrás
Alfés
Algerri
Alguaire
Alins
Almacelles
Almatret
Almenar
Alpicat
Alt
Áneu
Alás y Cerc
Alós de Balaguer
Anglesola
Arbeca
Arres
Arséguel
Artesa de Lleida
Artesa de Segre
Aspa (y Non Aspa)
Avellanes y Santa Liña (Les)
Baix Pallars
Balaguer
Barbens
Baronia de Rialb (La)
Bassella
Bausen
Belianes
Bellaguarda
Bellpuig
Bellver de Cerdaña
Bellvís
Benavent de Segriá
Biosca
Borges Blanques (Les)
Bossóst
Bovera
Bórdes (Es)
Cabanabona, Cabaña buena
Cabó
Camarasa
Canejan
Castell de Mur
Castellar de la Ribera
Castelldans
Castellnou de Seana
Castellserá, Castelserás
Castelló de Farfaña
Cava
Cervera
Cerviá de les Garrigues
Ciutadilla
Clariana de Cardener
Cogul (Lo), La Cogulla
Coll de Nargó
Coma y la Pedra (La)
Conca de Dalt, Cuenca de Arriba
Corbins
Cubells
Espot, el bote, lo pot
Estamariu, El Tamarindo
Estarás
Esterri de Cardós
Farrera
Floresta (La)
Fondarella
Foradada, Agujereada
Fuliola (La)
Fulleda
Fígols y Aliñá
Gavet de la Conca
Gimenells y el Pla de la Font
Golmés
Granadella (La)
Grañanella
Grañena de Segarra
Grañena de les Garrigues
Guimerá
Guissona
Guixers
Gósol
Isona y Conca Dellá
Ivars de Noguera
Ivorra
Josa y Tuixén
Juncosa
Juneda
Les
Liñola
Lladorre
Lladurs, Ya Duros
Llardecans, Hogar de Perros o de Canes
Llavorsí
Lles de Cerdaña
Llimiana
Llobera
Maials
Maldá
Massalcoreig
Massoteres
Menárguens
Miralcamp, Mira el campo
Mollerussa, Las Mollas de la Rusa
Molsosa (La)
Montellá y Martinet
Montferrer y Castellbó
Montgai, Monte Gay
Montoliu de Lleida
Montoliu de Segarra
Montornés de Segarra
Nalec
Naut Aran
Navés
Odén
Oliana
Oliola
Olius
Oluges (Les)
Omellons (Los)
Omells de na Gaia (Los)
Orgañá
Os de Balaguer
Ossó de Sió, Oso de Sión
Penelles
Peramola, Piedra Muela
Pinell de Solsonés
Pinós
Plans de Sió (Los)
Poal (Lo)
Pobla de Cérvoles (La)
Pobla de Segur (La)
Pont de Bar (Lo) ,Lo pon de bar
Pont de Suert (Lo), Lo pon de Suert, El puente de Suerte
Ponts, Puentes, Pons
Portella (La)
Prats i Sansor
Preixana
Preixens
Prullans
Puiggrós
Puigverd de Lleida
Rialp
Riner
Riu de Cerdaña
Rosselló
Salás de Pallars
Sanaüja
Sant Esteve de la Sarga
Sant Guim de Freixenet
Sant Guim de la Plana
Sant Llorens de Moruñs
Sant Martí de Riucorb
Sant Ramon , San Ramón
Sarroca de Bellera, La roca de Bellera
Sarroca de Lleida, La roca de Lérida
Senterada
Sentiu de Sió (La)
Serós
Sidamon, Sí Ramón
Solerás (Lo)
Solsona
Soriguera
Sort , Suerte
Soses, Sosas, Sin sal
Sudanell
Suñer
Talarn
Talavera
Tarroja de Segarra
Tarrés
Tiurana
Torms (Los) / como Vall del Tormo
Tornabous , Vuelvetoros
Torre de Cabdella (La)
Torre-serona
Torrebesses
Torrefarrera
Torrefeta y Florejacs
Torregrossa
Torrelameu
Torres de Segre
Torá
Tremp
Tárrega
Térmens
Tírvia
Vall de Boí (La)
Vall de Cardós
Vallbona de les Monges, Valle bueno de las monjas, la valle buena de las monjas
Vallfogona de Balaguer
Valls de Valira (Les)
Vansa y Fórnols (La)
Verdú
Vielha e Mijaran
Vila-sana
Vilagrassa
Vilaller
Vilamós
Vilanova de Bellpuig
Vilanova de Meiá
Vilanova de Segriá
Vilanova de la Barca
Vilosell (Lo)
Vinaixa
Aiguamúrcia, Agua de Murcia
Albiñana
Alcanar
Alcover
Aldover
Alfara de Carles, Alifara de Carlos
Alforja
Alió, Alioli, Allioli
Almoster, Aumostades
Altafulla, Altahoja, Alta Hoja
Amposta, Aposta, A propósito
Arnes, Gendarmes, Arnés
Ascó
Bañeres del Penedés , Bañeras del Penedés (trozado)
Barberá de la Conca
Batea (com sirá de Aragó no li cambio lo nom), va tea (pel ví)
Bellmunt del Priorat , Belmonte del Priorato, Bellmún del Priorat
Bellvei
Benifallet, Beni hace leche
Benissanet, Beni Sanito
Bisbal de Falset (La)
Bisbal del Penedés (La)
Blancafort
Bonastre
Borges del Camp (Les), Las Borjas del Campo
Bot, Salto, Brinco
Botarell
Bráfim
Cabacés, Capacico, Capacicos, Cabasset, Cabassets
Cabra del Campo
Calafell
Camarles
Cambrils
Capafonts, Capa fuentes, esterilizador de Fuentes
Capsanes
Caseres
Castellvell del Camp, Castilloviejo del campo, Castillo Viejo del Campo
Catllar (Lo), El Hogar del Gato
Colldejou, Cuello de yugo

Conesa, Amb Aquella
Constantí, Constantino
Cornudella de Montsant, Cornuda ella del Monte Santo
Creixell, Crece él
Cunit
Deltebre, Delta del Ebro
Duesaigües, Dos Aguas (como la canción de Paco de Lucía)
Falset, Falsito, Falsico
Fatarella (La)
Febró (La), El Fiebrón
Figuera (La), La Higuera
Figuerola del Camp, Higueruela del Campo
Flix
Forés
Freginals
Galera (La)
Gandesa
García
Garidells (Los)
Ginestar, El Retamar, La Hiniesta

Poble de 1700 habitants situat en la Ribera d'Ebre, a 20 km. de Tortosa. Serra de Godall: branca muntanyosa que es desprèn de la part Sud dels ports de Beseit i forma la partió d'aigües entre la riera de La Galera i el riu Sénia.
Etim.: desconeguda. L'ètim llatí hipotètic *aquatacŭlu, derivat de aqua i proposat en BDC, x, 21, no és versemblant.
Gratallops, Rascalobos
Guiamets (Los), Los Guillermitos
Poble del partit judicial de Falset (Priorat). «A La Serra són serranos, | als Guiamets són banyuts, | a Capçanes són bonicos | i a Marçà són geperuts» (cançó pop.).
Etim.: sembla contracció de Guillemets, dim. de Guillem.
Horta de Sant Joan, Huerta de San Juan, Puigventós de la figuereta
Lloar (Lo), Alabar, Loar
Llorac, Ploramicas
Llorens del Penedés , Lorenzo del Penedés
Margalef
Marsá
Mas de Barberans
Masdenverge, Masía del virgen
Masllorens, Mas Lorenzo
Maspujols (ya ne tenim prou de Mas y de Pujols)
Masroig (Lo), La masía roja, Lo Mas roch
Masó (La)
Milá (Lo)
Miravet, Miravete, Mira y vete
Molar (Lo), poble de 800 habitants situat a la vorera del riu Siurana, en la comarca del Priorat. Segurana.
Mont-ral, Monte real, Monterreal
Mont-roig del Camp, Monte Rojo del Campo, Monroch del cam
Montblanc, Monblang, Monteblanco, Montblanch
Montbrió del Camp
Montferri
Montmell (Lo)
Morell (Lo)
Morera de Montsant (La)
Móra la Nueva
Nou de Gaiá (La)
Nulles
Pallaresos (Los)
Passanant i Belltall, Pasa yendo y bello tajo
Paüls, Paúls, obrin antes la boca que los ulls
Perafort, Pedro fuerte, piedra fuerte, Pera forta
Perelló (Lo) , Yo soc Pere, El Pedro yo
Piles (Les), Las Pilas (póntelas)
Pinell de Brai (Lo), El Pinar de Bray
Pira
Pla de Santa Maria (Lo), El llano de Santa María
Pobla de Mafumet (La)
Pobla de Massaluca (La)
Pobla de Montornés (La)
Poboleda
Pontils
Porrera, Fumeta
Pradell de la Teixeta
Prades
Prat de Comte, Prado del Conde
Pratdip
Puigpelat, Pueyo Pelado
Querol
Rasquera
Renau
Reus, A tot a Reus
Riba (La)
Riera de Gaiá (La)
Riudecañes, Río de cañas
Riudecols, Río de coles
Riudoms, Río de olmos
Rocafort de Queralt
Roda de Bará
Rodoñá
Roquetes, Roquitas, Roquetas, Guijarros
Rourell (Lo)
Salomó
Salou, Sal Huevo
San Carlos de la Rápida
Sant Jaume dels Domeñs
Santa Bárbara
Santa Coloma de Queralt
Santa Oliva
Sarral
Savallá del Comtat, Savallá del Condado
Secuita (La), La Recocida
Selva del Camp (La)
Senan, Sopán
Solivella, Sol y vieja
Sénia (La), La Cénia
Tarragona
Tiveñs
Tivissa
Torre de Fontaubella (La), La Torre de Fuenteoveja
Torredembarra
Torroja del Priorat
Tortosa, Dertusa, Dertosa, Tortosae
Ulldecona, Ojo de corteza

Ulldemolins, Ojo de molinos
Vallclara, el Valle Claro, la Valle Clara
Vallfogona de Riucorb (del Río Cuervo)
Vallmoll, Valle mullido
Valls, Valles
Vendrell (Lo)
Vespella de Gaiá
Vila-rodona
Vila-seca
Vilabella
Vilalba dels Arcs
Vilallonga del Camp
Vilanova de Prades
Vilaplana
Vilaverd
Vilella Alta (La)
Vilella Baixa (La)
Vimbodí (Vino con body)
Vinebre, Vino del Ebro
Viñols y los Arcs
Xerta, Cherta