Mostrando las entradas para la consulta rogle ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta rogle ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 27 de noviembre de 2025

Post - Possa, Poussa

Post, s. f., lat. postis, planche, pilier, poteau.
Que tot an' hom trisar
Sobr' una post menudamen.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Que tout on aille écraser sur une planche menuement.
Las post eran entorn enrevironadas de peyras preciosas.
Philomena. 
Les poteaux étaient environnés autour de pierres précieuses. 
ANC. FR. Lia à un post bien estreit.
Deuxième trad. du Chastoiement, cont. II. 
Ne remest viex espées ne viex escuz à post. 
Roman de Rou, v. 3651.
CAT. Post. ESP. PORT. Poste. (chap. Poste, postes.)
2. Postela, s. f. dim., planchette, petite planche.
Aiatz una sotil postela.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Ayez une petite planchette.
CAT. Posteta. (chap. Plancheta, planchetes.)
3. Postel, s. m., poteau.
En senhal de senhoria hi plantet forcas et postel.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 265.
En signe de seigneurie il y planta fourches et poteau.
4. Postat, s. m., bas. lat. postatum, palissade, cloison.
O per postat o per paret.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ou par palissade ou par muraille.
Com si fos postatz o murs plans.
V. de S. Honorat.
Comme si ce fût palissade ou mur uni.
(chap. Empalissada, empalissades : rogle de postes, vallat, corral.)

Empalissada, empalissades : rogle de postes, vallat, corral.


 
Postier, s. m., petit pain, sorte de redevance que percevait le poustier, ou garçon de four.
No penrai... tortels ni farina ni postier.
Cartulaire de Montpellier, fol. 124.
Je ne prendrai... tourteaux ni farine ni petit pain.
(chap. Panet, panets : pa menut que li donaben al mosso del forn; reposté o repostero se li diu al que fa dolsos, dolsaines. Al que porte lo forn se li diu forné, fornés, fornera, forneres.)
 
Postular, v., lat. postulare, postuler, demander.
Assatz son ome que non podon postular per autre.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4. 
Assez sont hommes qui ne peuvent postuler pour autre. 
Part. prés. Nos, postulan et requeren.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 4.
Nous, demandant et requérant.
ESP. PORT. Postular. (chap. Postulá: postulo, postules, postule, postulem o postulam, postuléu o postuláu, postulen; postulat, postulats, postulada, postulades.)
 
Potaria, s. f., poterie.
L' obratge de la potaria del estanh.
Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.
L'ouvrage de la poterie de l'étain.
(chap. Potería, puesto aon se fan pots de serámica, taller de alfarería.)
2. Pothier, s. m., potier.
Teuler e pothier.
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Tuilier et potier.
(chap. Poté, potés, potera, poteres : los que fan la serámica, alfarero, alfareros, alfarera, alfareres.)
 
Poté, potés, potera, poteres : los que fan la serámica, alfarero, alfareros, alfarera, alfareres.
 
Potz, s. m. pl., lèvres.
Potz so ditz, quar potare, d'on ve aquel nom, vol dire beure.
Eluc. de las propr., fol. 42. 
Lèvres sont dites, parce que potare, d'où vient ce nom, veut dire boire.
Bons estribotz 
Non tiers pels potz.
Giraud de Cabriere: Cabra. 
Bons estribots tu ne tires pas par les lèvres.
(chap. Labio, labios; potz, de potare, beure.)
2. Pot, s. m., lat. potus, l'action de boire.
Loc. Non es jorn qu' ab mi no bega
A pot de baril.
Leys d'amors, fol. 32.
Il n'est jour qu'avec moi il ne boive à même de baril.
(chap. Aigua potable, que se pot beure; si no está bona igual la has de potá : vomitá : gitá antigamen encara se díe als masos de Beseit.)
 
Potz, Poutz, s. m., lat. puteus, puits. 
Voyez Denina, t. III, p. 60.
Valgra mais fos negat en un potz.
(chap. Valdríe mes que yo fora aufegat, anegat, a un pou.)
Deudes de Prades: Del bel desir. 
Il vaudrait mieux que je fusse noyé dans un puits. 
Faras cavar un poutz.
(chap. Farás cavá un pou.)
V. de S. Honorat.
Tu feras creuser un puits.
Fig. La meton el potz d'yffern.
Liv. de Sydrac, fol. 97. 
La mettent au puits d'enfer.
Loc. Solatz e chans de bon grat 
E conort cazon en potz.
G. Riquier: Ab lo temps.
Soulas et chant de bon agrément et espérance tombent en puits.
CAT. Pou. ESP. Pozo. PORT. Poço. IT. Pozzo. (chap. Pou, pous; v. pová, pouá : traure aigua del pou; povet, pouet, povets, pouets; poval, povals : cubo, galleta.)
2. Puteal, adj., lat. putealis, de puits.
Aygas, algunas so... puteals.
Eluc. de las propr., fol. 150. 
Eaux, aucunes sont... de puits.
(chap. Aigües, algunes són... de pou (pouals, povals.))
3. Pozadis, adj., de puits.
Quan so dos pozes pres de si, le plus preon atira l'ayga del autre; si no es (l'ayga) pozadis, de leu si corrump.
Eluc. de las propr., fol. 150.
Quand deux puits sont pres de soi (l'un de l'autre), le plus profond attire l'eau de l'autre; si elle (l'eau) n'est pas de puits, avec facilité elle se corrompt.
4. Pozar, v., puiser.
Una femna de Samaria venc pozar aygua.
(N. E. La Samaritana y el pozo se refiere a un episodio bíblico del Nuevo Testamento, Evangelio de Juan, capítulo 4, en el que Jesús se encuentra con una mujer samaritana en el Pozo de Jacob, ubicado cerca de la ciudad samaritana de Sicar. En este encuentro, Jesús, a pesar de las diferencias culturales y religiosas entre judíos y samaritanos, le pide agua a la mujer y, a través de su conversación, le revela que él es el Mesías y le ofrece "agua viva", símbolo de la vida eterna.)
Trad. du N.-Test. S. Jean, ch. 4.
Non cesson de pozar aiga de la font viva de paradis.
V. et Vert., fol. 37. 
Ne cessent de puiser eau de la fontaine vive de paradis. 
ANC. CAT. Pouar.
5. Potzador, s. m., puiseur.
Entro a la careira del potzador.
(chap. Hasta la carrera, lo carré del pouadó, povadó : del que trau aigua de la fon.)
Tit. du XIIe siècle. Arch. du Roy. Toulouse, J. 322. 
Jusqu'à la rue du puiseur.
6. Pozandier, s. m., puiseur.
Per regardar las botas en las quals porto ayga li dig pozandier.
Cartulaire de Montpellier, in fine.
Pour regarder les barriques dans lesquelles portent eau lesdits puiseurs.
7. Pozandieyra, s. f., puiseuse.
Alcun o alcuna dels digz pozandiers o pozandieyras.
Cartulaire de Montpellier, in fine. 
Aucun ou aucune desdits puiseurs ou puiseuses.
8. Pozaranca, s. f., fosse, mare, cloaque.
Qu'om tot viu lo rebona 
En privada pozaranca.
P. Vidal: Car' amiga. 
Que tout vif on l'ensevelisse en fosse privée.
 
Poudrel, s. m., poulain.
Per s'amor vos don un poudrel.
Bertrand de Born le fils: Pos sai es.
Pour son amour (par amour pour lui) vous donne un poulain.
(chap. Potro, cría de caball y yegua.)
 
Poudrel, s. m., poulain. Per s'amor vos don un poudrel.

 

 
Possa, Poussa, s. f., mamelle. (N. E. Ver Popa.)
La poussa li det, e la pres.
V. de S. Honorat.
La mamelle lui donna, et il la prit. 
Venra temps que seran benhauradas las mayres que non engenraran, e las possas que non alacharan.
(chap. Vindrá un tems cuan sirán benaventurades les mares que no engendrarán, y les mamelles que no alletarán - assormarán, donarán de mamá.)
Hist. de la Bibl. en prov., fol. 65.
Viendra temps que seront bienheureuses les mères qui n'engendreront pas, et les mamelles qui n'allaiteront pas.

miércoles, 14 de noviembre de 2018

Santistebe de Llitére, vocabulario dialectal literano

VOCABULARIO DIALECTAL LITERANO (HUESCA) (Caza y pesca, juegos y albañilería) El vocabulario seleccionado pertenece a Santistebe de Llitére (Huesca). En esta ocasión nos ocuparemos de la terminología de la caza y de la pesca, del léxico de los juegos infantiles y de la albañilería.

ANTONIO VIUDAS CAMARASA

También interesante 
http://www.iea.es/documents/73041/25a56146-8f6b-4f01-835e-7444b5f2d262

(Hay errores en la transcripción desde un PDF, supongo. No los edito. Igualmente sirve como ejemplo del léxico de La Litera, Llitera, en concreto de San Esteban, Sant Esteve, Santiestebe; al final pongo una versión del Planch de Sant Esteve)

1.0. LA CAZA Y LA PESCA

La caza y la pesca son dos diversiones que gustan al hombre del campo; en La Litera el deporte más practicado es el de la caza. Los distintos términos municipales han sido señalados por unos letreros que indican coto. Los cotos que hay en La Litera pertenecen a las sociedades de cazadores constituidas en cada pueblo. La caza se practica, sobre todo, en invierno, siendo frecuentes las capturas de jabalíes en esa época. En este apartado analizaremos el léxico relacionado con la caza y la pesca. Hay un refrán popular que compara el riesgo de accidente que tienen el cazador y el pescador con el peligro que corren las personas cuyo oficio consiste en cocer yeso y cal; el refrán dice: Pescadó y cazadó, cocedó de ches y cal, a morí al hespital. El nombre genérico de los pájaros es el de mixó, /muixó/ mientras que el gorrión recibe el nombre de torrodá, común a las hablas aragonesas y ribagorzanas; / PARDAL /

el DCVB documenta este término en Benassal y Morella. Para cazar generalmente se usa la escopeta, pero en ocasiones se usa la técnica de untar con pez besc la verguete y la palanquete para capturar las aves por medio del reclamo A pesar de que está prohibida la caza con el furó siempre hay cazadores que son amigos de la caza furtiva. Esparbé llebré, m. Gavilán. Coll, La Litera, «esparbero»; Haensch, Alta Ribagorza, «esparvé, esparvéro»; Arnal, Alquézar, «esparvero»; Badía, CVAM, «esparvér» eii Benabarre, «esparveret» en Bielsa; Badía, Bielsa, «esparveret»; Ballarín, V. Benasque, «esparbé»; Pardo, «esparvel, esparvero, esparver»; Alvar, Léxico catalán, «esparavé». Mixó, m. Pájaro en general. Coll, La Litera, «michón»; Haensch, Alta Ribagorza, «muxón, muxó»; Ballarín, V. Benasque, «moixón»; Badía, CVAM, «moixó» en Benabarre, «moixón» en Benasque; Ferraz, Alta Ribagorza, «moixón»; DCVB, «mixó» "ocell (Pons, Tamarit de la L., Ll., Balaguer, Pla d'Urgell, Segarra, Conca de Barberá, Penedés, Vendrell, Camp de Tarr.)"; Bosch, Fonz, «mixón»; Barnils, Fraga, «muixó».
Torrodá, m. Gorrión. Haensch, Alta Ribagorza, «torrodá, gurrión, pardál»; Badía, CVAM, «torrodá»; DCVB, «torredá, torrodá» '(dialectal) Pardal, teulader (Bonansa, Benavarre, Tamarit de la L., Benassal, Morella". Auxá, v. Ahuyentar. DCVB, «auxar». Esgarrapáde, f. Arañazo, Coll, La Litera, «esgarrapazo»; DCVB, «esgarrapada»; Pardo, «esgarrapada». Runruneá, v. Arrullar. Muzól, m. Mochuelo. Haensch, Alta Ribagorza, «clluc»; Ferraz, Alta Ribagorza, «cluc»; Ballarín, V. Benasque, «clluc»; DCVB, «mussol». Mixonét, m. Pajarillo. Haensch, Alta Ribagorza, «muxonet, moixonet». Gárce, f. Urraca. Haensch, Alta Ribagorza, «garsa»; Ferraz, Alta Ribagorza, «garsa»; Badía, CVAM, «garsa» en Benabarre; Badía, Bielsa, «garsa»; Arnal, Alquézar, «garza»; Ballarín, V. Benasque, «garsa». Esturnéll, m. Estornino, tordo. Coll, La Litera, «esturnell»; Haensch, Alta Ribagorza, «esturnell»; Ballarín, V. Benasque, «esturnell»; DCVB, «estornell»; Llatas, «estornell»; Pardo, «estomell». Chorlovit, m. Chorlito, alcaraván. Coll, La Litera, «chorlovit»; Alvar, Jaca, «cholovita»; Oliva, Sopeira, «xorrolit». Canó, m. Plumón. Ballarín, V. Benasque, «canón». Moíiét, m. Caperuz de la abubilla. Coll, La Litera, «caperuz». • Falcille, f. Vencejo. Coll, La Litera, «falcilla»; Ballarín, V. Benasque, «falsilla»; DCVB, «falzia»; Casacuberta-Corominas, «falcilla»; Alvar, Jaca, «falceta»; Alvar, Léxico catalán, «falsilla». Rulléte, f. Tórtola silvestre. Coll, La Litera, «rulleta»; Pardo, «rulleta». Sisélle, f. Paloma torcaz. Coll. La Litera, «sisella»; Bosch, Fonz, «sisella». Sisót, m. Variedad de ave. Coll, La Litera, «sisot». Culroyét, m. Pitirrojo. Haensch, Alta Ribagorza, «pintarrói»; Ballarín, V. Benasque, «culroyéta»; Llatas, «pipirroyo»; Casacuberta-Corominas, «pitarroy». Terreréte, f. Alondra. Coll, La Litera, «terrereta». Turcázos, m. pl. Palomas torcaces. Coll, La Litera, «turcazo»; Ballarín, V. Benasque, «turcáso»; Alvar, Materiales, «turcazo»; Llatas, «turcazo». Grálle, f. Grajo. El canto del grajo anuncia el viento y se dice: «qu'en fa d'aire que las gralles gralleen molto». Coll, La Litera, «gralla»; Haensch, Alta Ribagorza, «gralla»; Ferraz, Alta Ribagorza, «gralla»; Badía, Bielsa, «gralla»; Badía, CVAM, «gralla» en Benabarre; Ballarín, V. Benasque, «gralla»; DCVB, «gralla»; Pardo, «gralla»; Casacuberta-Corominas, «gralla»; Oliva, Sopeira, «gralla»; Kuhn, «gralla» 21. Perdigót, m. Perdiz macho. Coll, La Litera, «perdigacho»; Ballarín, V. Benasque, «perdigácho»; DCVB, «perdigot»; Pardo, «perdigacho»; Llatas, «perdigacho»; Pardo, «perdigana». Guálle, f. Codorniz. Haensch, Alta Ribagorza, «guálla, guánlla»; Ferraz, Alta Ribagorza, «gualla»; Ballarín, V. Benasque, «gualla»; DCVB, «gualla»; Llatas, «guala». Perdiu, f. Perdiz. Haensch, Alta Ribagorza, «perdiu»; Ferraz, Alta Ribagorza, «perdiu»; Ballarín, V. Benasque, «perdiu»; Alvar, Oroz-Betelu, «perdigana»; DCVB, «perdiu». ANTONIÓ VEIDAS CAMARASA 277 Permudá, v. Cambiar el plumaje las aves y pájaros. Coll, La Litera, «permudar»; Ballarín V. Benasque, «permudá»; González, «premudar»; DCVB, «permudar»; Pardo, «pelmudar»; Kuhn, «premudá» 105. Engreñéte, f. Golondrina. Para imitar su canto se dice: «La engreñete en la mie terrel azŭquer y canele; no ña res...». Cuan canten pel maitino se lis diu as críos que encare están al llit el canto de las engreñetes: «Llevántate podrít, I que t ŭ encá estás al llit, I y yo ya vingo de Madrit». Coll, La Litera, «engolondrina»; Haensch, Alta Ribagorza, «falsilla, bolandrina»; Ferraz, Alta Ribagorza, «bolandrina»; Barnils, Fraga, «engrinéte». Pupŭt, f. Abubilla. En la siguiente estrofa se parafrasea el canto de la abubilla: «Allá adal a la montañel cantabe la pupŭt, I me pensabe que ebe un flaril y ebe el boticari brut... brut... brut...». Coll, La Litera, «puput»; Haensch, Alta Ribagorza, «poput»; Arnal, Alquézar, «porpuz»; Guillén, Orihuela, «parputa»- Magaria, Rioja, «babuta»; DCVB, «puput»; Llatas, «pulput»; Pardo, «puput»; «gurgŭ»; Oliva, Sopeira, «put-put»- Alvar, Jaca, «borbuta-viel barbut», «barbut». Cuculláde, f. Cogullada. Coll, La Litera, «cucullada»; DCVB, «cucullada», 'forma dialectal, per cogullada'. Calvét, m. Pájaro que tiene la cabeza blanca. Mosquéte, f. Variedad de pájaro. Ballarín, V. Benasque, «mosquéta». Chŭte, f. Lechuza. Coll, La Litera, «chuta»; Haensch, Alta Ribagorza, «fabiáca, babiéca»; Ferraz, Alta Ribagorza, «fabiáca»; Barnils, Fraga, «chute»; Pardo, «gata». Engañapastós, m. Aguzanieves, nevetera. Coll, La Litera, «engariapastor», «avellerol»; Haensch, Alta Ribagorza, «engariapastós»; Ballarín, V. Benasque, «engariapastós»; Guillén, Orihuela, «engariapastor»; DCVB, «enganyapastors o enganapastors»; García Soriano, «enganapastor»; Llatas, «enganapastor»; Alvar, Léxico catalán, «engariapastós». Caliándre, f, Calandria. Coll, La Litera, «callandra»; Ballarín, V. Benasque, «calándria»- Alvar, Léxico catalán, «caliandra». Gribe, f. Variedad de ave. Verderól, f. Variedad de pájaro. Ballarín, V. Benasque, «berderol»; Guillén, Orihuela, «berderol forastero»; García Soriano, «verderol»; DCVB, «verderol»; Llatas, «verderol». Cruixidó, m. Variedad de pájaro. Avelleról, m. Abejaruco. Coll, La Litera, «avellerol». Bobó, m. Búho. Coll, La Litera, «bobón». Gorgór, m. Gorjeo. Fe la róde, loc. Rondar el macho de los pájaros a la hembra. Piulá, v. Piar. Coll, La Litera, «piular»; Ballarín, V. Benasque, «piulá»; Badía, Bielsa, «piular»; Borao, «piular»; DCVB, «piular»; Llatas, «piular»; Pardo, «piular». Gralleá, v. Graznar. Ballarín, V. Benasque, «graliá»; Pardo, «grallar». Pllŭme, f. Pluma. Ballarín, V. Benasque, «pllŭme». Llébre, f. Liebre. Haensch, Alta Ribagorza, «llébre»; Badía, CVAM, «llebre» en Ansó; Ballarín, V. Benasque, «llébre»; Badía, Bielsa, «liepre»; González, «lliebre»; DCVB, «llebre»; Llatas, «llebre». Llebrót, m. Liebre macho. DCVB, «llebrot». 278 VOCABULARIO DIALECTAL LITERANC) Onso, m. Oso. Coll, La Litera, «onso»; Haensch, Alta Ribagorza, «onso»; Badía, Bielsa, «onso»; Borao, «onso»- DCVB, «onso»; Pardo, «onso»; Casacuberta-Corominas, «onso»; Kuhn, «ónso» 104. Verguéte, f. Vergueta, ramita untada con pega usada para cazar pájaros. Coll, La Litera, «vergueta (caer en la)»; Magaya, Rioja, «velgueta». Bescoso, adj. Viscoso, pegadizo. Besc, m. La pez, pega; pegamento hecho con hierbas. Haensch, Alta Ribagorza, «bésc, sébo» el cebo para los peces"; Ballarín, H. Benasque, «besque»; Pardo, «besque». Palanquéte, f. Instrumento usado para cazar pájaros. Coll, La Litera, «palanqueta». Fóne, f. Honda. DCVB, »fona»; Alvar, Léxico catalán, «fóne», «fona». Sendére, f. Red donde se ponen el hurón y los conejos. Coll, La Litera, «sendera»; DCVB, «sendera». Furó, m. Hurón. Ballarín, V. Benasque, «furón»; DCVB, «furó». Cachild, m. Guarida. Cau, m. Madriguera. Haensch, Alta Ribagorza, «cádo, cau»; Magaria, Rioja, «cabo»; Kuhn, «kádo» 117; Alvar, Léxico catalán, «cau»; Casacuberta-Corominas, «cado». Lloriguére, f. Madriguera. Coll, La Litera, «lloriguera»; DCVB, «lloriguera o llodriguera». Encobilá, v. Encamarse la caza. Coll, La Litera, «encubilarse». m. Madriguera. Alvar, Oroz-Betelu, «cado»; DRAE, «cobil» en Aragón, «escondite o rincón»; García Soriano, «cobil». Encaguá, v. Encamarse la caza. Bertól, m. Red de pescar. DCVB, «bertol». Enguile, f. Anguila. Coll, La Litera, «enguila». Pésque en fil, f. Pesca con el sedal. Péix, m. Pez. DCVB, «peix». Pescáu, m. Pescado. Esfarrusteá, v. Ahuyentar. Esfurreá, v. Ahuyentar. Coll, La Litera, «esfurrear»; Ballarín, V. Benasque, «esfuriá»; Pardo, «esfurrear»; Alvar, Léxico catalán, «esfuriá». Fé marrañáus, Loc. Maullar. Maulá, v. Maullar. Coll, La Litera, «maular»; Lázaro Carreter, Magallón, «maular» "magullar"; Alvar, Salvatierra y Sigüés, «maular»; DCVB, «maular, miolar»; Llatas, «maular»; Kuhn, «maular» 242. 2.0. LOS JUEGOS Al estudiar el léxico relacionado con los juegos nos fijaremos en primer lugar en los términos más característicos del juego de cartas y veremos en segundo puesto la terminología que nos introducirá en la cultura popular de los juegos de nirios. En el juego de los naipes hay un léxico peculiar como es el expresado por las palabras siguientes: enchugaldrít se dice de quien es muy aficionado al juego y no puede vivir sin él; cortá y escortá se usan para indicar la acción de levantar las cartas; con el verbo matá se expresa la acción de comer una jugada; • ŭte es la denominación que recibe la sota de los cuatro palos de la baraja; el as de cada palo de la baraja recibe una denominación diminutiva a pesar de ser la carta que mayor dibujo tiene, así los cuatro ases son: el oret (as de oros), la copete (as de copas), bastillo (as de bastos) y la espadille (as de espadas). Los juegos de los nirios tienen la particularidad de turnarse en las distintas épocas del ario; en invierno se juega a cucut, a la tabe, a ñego; en primavera se alterna el juego de los pitos con el de las cartetes. La mayoría de los juegos que anotamos en el vocabulario se han perdido o están a punto de hacerlo debido, en parte, a que gran parte del tiempo libre de los nirios está ocupado por los programas de televisión. 2.1. Las cartas Chugá, v. Jugar. Ballarín, V. Benasque, «chugá»; Haensch, Alta Ribagorza, «chugá»; Badía, CVAM, «chugar» en Ansó, Benasque, «xugar» en Benabarre; Badía, Bielsa, «chugár»; Ballarín, H. Benasque, «chugutiá»; Oliva, Sopeira, «xuar»; Kuhn, «chugár» 37. Choc, m. Juego. Badía, Bielsa, «chuego». Enchugaldrít, adj. Apasionado por el juego. Coll, La Litera, «enjuadrido»; Ballarín, V. Benasque, «enchugardiu»; Pardo, «enjualdrido». Entreteníse, v. prnl. Entretenerse. Pŭte, f. Sota; cada uno de los cuatro palos de la baraja recibe este nombre. Matá, v. Comer una jugada. Trapaceá, v. Cometer trampas. Cortá, v. Alzar en la baraja. Espadille, f. As de espadas. Coll, La Litera, con otro significado; Pardo, «espadilla». Escortá, v. Cortar, alzar. Coll, La Litera, «escortar»; Magaria, Rioja, «escortar» "disminuir el agua de un río, acequia"; DCVB, «escortar»; Llatas, «escortar» "rozar, limpiar las tierras de las matas y hierbas inŭtiles". Bastillo, m. As de bastos; bastón. Copéte, f. As de copas. Oret, m. As de oros. Brésque, f. Brisca, juego. 2.2. Juegos infantiles Baixadó, m. Juego del tobogán; sobre una inclinación del terreno mojada bajan los nirios apoyándose en los pies. Ballarín, V. Benasque, «baixadón»; DCVB, «baixador». Arrastrecŭls, m. pl. Pendiente por donde los nifios bajan arrastrando el culo. Baldeadó, m. Columpio. Badía, Bielsa, «baldeáse» 'columpiarse'. Galondreáse, v. Columpiarse. Brincadó, m. Comba. Bosch, Fonz, «brincadors». Galdrŭfe, f. Peonza. Haensch, Alta Ribagorza, «galdrŭfa»; Badía, Bielsa, «bailadéra»; DRAE, «galdrufa» en Aragón 'trompa, peonza'; Borao,  «galdrufa»; DCVB, «galdrufa» 'baldufa (Bonansa, Tamarit de la L., Fraga)'; Pardo, «galdrufa»; Alvar, Léxico catalán, «galdrufa»; Casacuberta-Corominas, «galdrufa». Tángo, m. Bolo. Borao, «tango». Tábe, f. Juego de nirios; se usa el hueso de la rodilla del cerdo, que recibe el nombre de «tábe»; se lanza al aire y segŭn el lado en que cae se gana o se paga prenda. DCVB, «taba». Pilóte, f. Pelota. Badía, Bielsa, «pilota». Palitrócs, m. pl. Bolos. DCVB, «palitroc»; Alvar, Léxico catalán, «palitrocs». Pítos, m. pl. Juego de las bolas. Ballarín, V. Benasque, «píto»; Badía, Bielsa, «pítos»; Borao, «pítos»; Pardo, «pitón». Borricofálso, m. Se ponen varios nirios agachados colocando la cabeza debajo de las piernas del que está delante; los otros nirios que juegan deben saltar encima de los que están agachados y permanecer allí hasta que el «burro» se deshaga. Coll, La Litera, «burrofalso». Esparteñéte, f. En este juego se sienta un nirio en medio de un círculo; los nirios que están alrededor le pegan con una alpargata. El nirio que está en el centro debe averiguar quién tiene la alpargata. Coll, La Litera, «apargateta». Escampille, f. Este juego consiste en lanzar un palito lo más lejos posible con el impulso de un palo aue sirve de bastón. Billarda o tala. Coll, La Litera, «escampilla»; DRAE, «escampilla» en Aragón y Alicante, «toria, tala»; DCVB, «escampilla»; Pardo, «escampilla». Estrebillo, m. Rayuela. El juego consiste en mover una piedra, a la pata coja, dentro de una especie de jeroglífico. Coll, La Litera, «estrebillo». Cucŭt, m. Escondite, juego. Coll, La Litera, «cucut»; Haensch, Alta Ribagorza, «chugá a cucŭ, chugá a conilléts»; Alvar, Léxico catalán, «cucut». Tataratá, m. Hacer el pino; poner las manos en el suelo y los pies en el aire. Coll, La Litera, «tataratá». Tanganét, m. Rayuela. Coll, La Litera, «tanganet»; Ballarín, V. Benasque, «tanganet»; DCVB, «tanganet»; Pardo, «tanganet»; Llatas, «tanganillo». Rócle, f. Aro aue se hace correr por medio de un hierro que lo dirige. DCVB, «roda». Acompañát, m. Juego de la pindola. Haensch, Alta Ribagorza, «cavall fort»; Badía, Bielsa, «pindola». Maiarréte, f. Juego del pino. Redól, m. Ruedo, círculo. Pardo, «redol»; García Soriano, «rogle»; Llatas, «rogle»; DCVB, «redol»; Guillén, Orihuela, «rogle, rolde»; Arnal, Alauézar, «rolde»; Ferraz, Alta Ribagorza, «redol, roclle»; Ballarín, V. Benasaue, «rolde, roclle». Cartétes, f. pl. El juego consiste en colocar sobre un cuadro hecho en la tierra unos cartoncitos que se obtienen de las cartas de la baraja e ir sacándolas tirando con un pequerio hierro de forma rectangular. 117égo, m. Variedad del juego de ladrones y policías. Se provoca a los policías cantando el estrebillo: «Ñego negó, faríne y segó». Badía, Bielsa, «desembarro»; Bosch, Fonz, «ariego chugar». Baldedse, v. Columpiarse. Badía, Bielsa, «baldeáse»; DCVB, «baldear» 'brandar les campanes (Tamarit de la L.); Bosch, Fonz, «baldeáse». Tauléro, m. Tablero del ajedrez, del juego de las damas. Dómino, m. Dominó. Endivinéte, f. Adivinanza. Bosch, Fonz, «adivineta». Endivinánce, f. Adivinanza. Coll, La Litera, «endivinalla»; Guillén, Orihuela, «adivinalla, adevinalla»; Llatas, «endevinalla». Mórie, f. Mufieca. Haensch, Alta Ribagorza, «murieca, nina, móna»; Badía, Bielsa, «moria»; Bosch, Fonz, «moria». Juéte, m. Juguete. Píto, m. Silbato. Haensch, Alta Ribagorza, «siulét, piulét, fapiól». Fuinéte(fé), Loc. v. Hacer novillos. Coll, La Litera, «fuineta»; Magaria, Rioja, «fuína»; Pardo, «fuchina». 3.0. LA ALBAÑILERIA La albariilería es una rama de la arquitectura popular que, por lo general, aclara problemas etnológicos de una comarca. La manera de imbricar las tejas, el remate de los aleros de las casas, por ejemplo, son datos que indican a qué área antropológica pertenece un pueblo. Las casas de La Litera se acercan más a la construcción aragonesa que a la catalana. En cada pueblo había unos hombres que se dedicaban al oficio de albariil y ellos eran los que, a petición del duerio de una casa, realizaban las reformas deseadas o construían una nueva morada guiados más por el dominio del oficio que por unos planos. En esta sección nos ocuparemos de la terminología propia de la albariilería; hemos dividido el estudio en la terminología general, los instrumentos y los materiales. El yeso se fabricaba en las cheseríes y la materia prima se obtenía de las sierras de yeso que atraviesan La Litera; ahora podemos ver algunas canteras abandonadas y los hornos de cocción parcialmente derruidos. 311. Terminología general Arbariileríe, f. Albariilería; la construcción. Arbariil, m. Albariil. Haensch, Alta Ribagorza, «arbariil»; CVAM, «arbarill» en Benabarre; Llatas, «arbariil»; Barnils, Fraga, «arbariil» Encargát 4de óbres, m. Maestro de obras. Manóbre, m. Peón. Badía, Bielsa, «manobra»; García Soriano, «manobra» 'oficial de albariil'; DCVB, «manobra»; Llatas, «manobrero». Empresári, m. Empresario. Línie, f. Línea. Letrecidát, f. Electricidad. Revozá, v. Revocar. Enchesá, v. Enyesar. Bllanqueadó, m. Pintor de brocha gorda. Bllanqueá, v. Blanquear, faldegar.  Llavá, v. Revestir la pared con yeso. Doná une máno, loc. v. Revestir la pared con yeso. Zarandeá, v. Mover hacia uno y otro lado el cedazo o la zaranda. Llevantá, v. Levantar. Entaruguí, v. Meter tacos de madera en la pared. Llimá, v. Limar. DCVB, «llimar». Llaminá, v. Laminar. Pastá, v. Amasar la argamasa. Ballarín, V. Benasque, «pastá»; Badía, CVAM, «pastar» en Benasque. Martellá, v. Martillear. Ballarín, H. Benasque, «martellá»; DCVB, «martellar». Baixá a péso, loc. v. Levantar una pared siguiendo la plomada. A tájo paréllo, loc. Construir algo a buen ritmo. Coll, La Litera, «tajoparejo(a)»; Quilis, Albacete, «tajo parejo»; García Soriano, «tajo parejo(a)»; Llatas, «tajoparejo(a)». Enrebuñáse, v. prnl. Oxidarse. Coll, La Litera, «enrobinarse»; Guillén, Orihuela, «robinarse, arrobinarse»; Quilis, Albacete, «enrobinarse»; Zamora, Habla albaceteria, «enrobinarse»; Guillén, Orihuela, «enrobinarse»; Pardo, «enrobinarse», «robinarse, robinar»; Llatas, «enrobináse». Rebuñóso, adj. Oxidado. Borao, «reburioso»; Bosch, Fonz, «reburioso». Arrebuñát, adj. Oxidado. Plláno, adj. Llano. Haensch, Alta Ribagorza, «pllano». Giiéco, adj. Hueco. Fóndo, adj. Profundo, hondo. Badía, Bielsa, «fondo»; DCVB, «fondo». adj. Ancho. Ballarín, H. Benasque, «ampllo»; Alvar, Léxico catalán, «amplle». Cŭrto, Adj. Corto. Ballarín, V. Benasque, «curto»; Haensch, Alta Ribagorza, «curt, curta»; Badía, Bielsa, «curto, curter, curta». Apañá, v. Reconstruir, arreglar. Badía, Bielsa, «apariar»; Guillén, Orihuela, «anariar»; Borao, «apariar» 'remendar o componer lo que está roto'; DCVB, «apanyar»; Pardo, «apariar»; Barnils, Fraga, «apariá» Esboldregá, v. Caerse un edificio por defecto de construcción. Ballarín, V. Benasque, «esboldregáse»; Coll, La Litera, «esboldregarse»; DCVB, «esboldregar, esbaldregar»; Pardo, «esboldregar». Afonáse, v. prnl. Hundirse. Badía, Bielsa, «afondarse»; DCVB, «afonar». Foradá, v. Horadar, agujerear. Ballarín, V. Benasque, «foradá»; Borao, «forado» 'agujero'. Cdure, v. Caer. DCVB, «caure»; Alvar, Léxico catalán, «caure». Tamboned, v. Sonido ronco que producen el suelo y la pared de una casa si se les golpea. Coll, La Litera, «tambonear». Esbalzáse, v. Caerse, derrumbase. Coll, La Litera, «esvalzarse»; Ballarín, V. Benasque, «esbalsáse»; DCVB, «esbalçar». Cayése, v. prnl. Caerse. Ballarín, V. Benasque, «cayé, cáyre». Tirá, v. Derribar. DCVB, «tirar». Alvar, Léxico catalán, «tirá». Despllomáse, v. prnl. Desplomarse.  3.2. Herramientas de la construcción Tauló, m. Tablón. DCVB, «tau16». Táule, f. Tabla. Haensch, Alta Ribagorza, «taula»; Ferraz, Alta Ribagorza, «taula»; DCVB, «taula». Tapiére, f. Armazón que se usa para hacer paredes gruesas de adobes. Coll, La Litera, «tapiera»; DCVB, «tapiera»; Pardo, «tapiera». Escóbre, m. Escoplo. Coll, La Litera, «escobre»; DCVB, «escobre» 'bedaina, juntacorrent de taló (Bonansa)'; Casacuberta-Corominas, «escobre». Punchó, m. Punzón. Coll, La Litera, «punchón»; Ballarín, V. Benasque, «punchón»; Borao, «punch6n»; García Soriano, «punchón»; Llatas, «punchón». Eixól, m. Azuela. Coll, La Litera, «ajuelo». Estenaceá, v. Atenazar. Régle, f. Regla. Borao, «regla» listón que usan los albariiles y otros operarios para las alineaciones'. Réglle, f. Regla gruesa de albafiil. Guillén, Orihuela, «regle»; Llatas, «regla». Celíndro, m. Rodillo de pintor. Córde, f. Cuerda. Alvar, Léxico catalán, «corda». Nivél d'áigiie, m. Nivel de agua. Carretó, m. Carretilla. Haensch, Alta Ribagorza, «carretég , brugueta»; Guillén, Orihuela, «carretón»; DCVB, acarreté»; García Soriano, «carretén»; Alvar, Léxico catalán, «carret6»; Kuhn, «carretón», 212. Calderét, m. Artesa. Alvar, Materiales, «caldereta» 'cubo para el agua'; Alvar, Léxico catalán, «calderet» . Kuhn, «calderet» 180. Carrŭche, f. Polea de una sola cuerda. Ballarín, V. Benasque, «carrucha»; Haensch, Alta Ribagorza, «carrucha»; Alvar, Léxico catalán, «carrucha»; Oliva, Sopeira, «carrut»; Barnils, Fraga, «carruche». Morté, m. Mortero, argamasa. Wilmes, Mobiliario, «mortero» 'almirez' p. 216. Macéte, f. Martillo grueso de albañil. Montecárgues, m. Montacargas. Llíme, f. Lima. Lláne, f. Instrumento de albañil usado para revocar. DCVB, «llana»; Boch, Fonz, «llana». Tancá en clláu, loc. v. Cerrar con llave. Ubrí, v. Abrir. Burneá, v. Mover por un extremo un sillar o mole pesada. Coll, La Litera, «burnear». Remolineadó, m. Plancha de madera usada por el albañil. Zaránde, f. Instrumento que se utiliza para cribar la grava. Andámio, m. Andamiaje. Badía, Bielsa, «endamio». PMnche, f. Chapa. Péso, m. Plomada. Picoléte, f. Paletin pequerio del albariil. Borao, «picoleta»; García Soriano, «picoleta»; Pardo, «picoleta». Pasteréte, f. Artesa. Ferraz, Alta-Ribagorza, «pastera»; Guillén, Orihuela, «pastera»; DCVB, «pastereta»; Barnils, Fraga, «pasterete». Pllŭme, f. Grŭa dirigible. Talóche, f. Instrumento usado para revocar con yeso. Magaria, Rioja, «talocha»; DCVB, «talotxa». Ternál, m. Polea usada para elevar las vigas. 3.3. Materiales de construcción Garbancillo, m. Gravilla. Hormigó armát, m. Hormigón armado. Machembrát, m. Ladrillo largo, ancho y poco grueso. Ches, m. Yeso. Ballarin, V. Benasque, «ches»; Haensch, Alta Ribagorza, «chés»; Badia, Bielsa, «chéso»; Ferraz, Alta Ribagorza, «ches»; Arnal, Alquézar, «chesánco». Cimén bllánco, m. Cemento blanco. Cimén pa, rn. Cemento blando. Bóbile, f. Tejar, tejeria. Fondició, f. Fundición. Cimén armát, m. Cemento armado. Cimén, m. Cemento. Ferraz, Alta Ribagorza, «simén»; DCVB, «ciment»; Alvar, Léxico catalán, «simén». Vidre, m. Vidrio. DCVB, «vidre»; Llatas, «vidre». Tócho, m. Ladrillo. Pédre, f. Piedra. Haensch, Alta Ribagorza, «pedra»; DCVB, «pedra». Ches morráno, m. Yeso cristalizado. Enruná,. v. Enterrar, cubrir con escornbros. Badia, Bielsa, «enronarse»; DCVB, «enrunar»; Llatas, «enrunar»; Alvar, Léxico catalán, «enruná». Enrŭne, f. Escombro. Ballarin, V. Benasque, «enruena»; DCVB, «enruna»; Llatas, «enruna»; Pardo, «enruna, enruena, enrona». Desenruná, v. Quitar escombros. DCVB, «desenrunar»; Llatas, «desenrtutar» 4.0. 


INDICE DE PALABRAS 

Acompariát, 2.2. Afonáse, 3.1. Ámpllo, 3.1. Andámio, 3.2. Apariá, 3.1. Arbañil, 3.1. Arbañileríe, 3.1. Arrastreculs, 2.2. Arreburiát, 3.1. Auxá,-1.0. Avelleról, 1.0. Baixá a péso, 3.1. Baixadó, 2.2. Baldeadó, 2.2. Baldeáse, 2.2. Bastillo; 2.1. • Bertól, 1.0. Besc, 1.0. Bescóso, 1.0. Bllanqueá, 3.1. • Bllanqueadó, 3.1. Bóbile, 3.3. Bobó, 1.0. Borricofálso, • 2.2 Brésque, 2.1. Brincadó, 2.2. Burneá, 3.2. Cachiló, 1.0. Calderét, 3.2. Caliándre, 1.0. Calvét, 1.0. Canó, 1.0. Carretó, 3.2. Cartétes, 2.2. Carrŭche, 3.2. Cau, 1.0. Cáure, 3.1. Cayése, 3.1. Celindro, 3.2. Cimén, 3.3. Cimén armát, 3.3. Cimén bllánco, 3.3. Cimén pa, 3.3. Cobil, 1.0. Copéte, 2.1. Córde, 3.2. Cortá, 2.1. Cruixidó, 1.0. Cuculláde, 1.0. Cucŭt, 2.2. Culroyét, 1.0. Cŭrto, 3.1. ch Ches, 3.3. Ches morráno, 3.3. Choc, 2.1. Chorlovít, 1.0. Chugá, 2.1. Chŭte, 1.0. Dómino, 2.2. Doná une máno, 3.1. Desenruná, 3.3. Despllomáse, 3.1. Enguile, 1.0. Enreburiáse, 3.1. Enruná, 3.3. Enrŭne, 3.3. Entaruguí, 3.1. Entreteníse, 2.1. Esbalzáse, 3.1. Esboldregá, 3.1. Escampffle, 2.2. Escóbre, 3.2. Escortá, 2.1. Esfurreá, 1.0. Esfarrusteá, 1.0. Esgarrapáde, 1.0. Espadille, 2.1. Esparbé llebré, 1.0. Esparteriéte, 2.2. Estenaceá, 3.2. Estrebillo, 2.2. . Esturnéll, 1.0. Falcille, 1.0. Fé marrariáus, 1.0. Fé la róde, 1.0. Fóndo, 3.1. Fondició, 3.3. Fóne, 1.0. Foradá, 3.1. Fuinéte (fé), 2.2. Furó, 1.0. Galdrŭfe, 2.2. Galondreáse, 2.2. Garbancillo, 3.3. Gárce, 1.0. Gorgór, 1.0. Grálle, 1.0. • Gralleá, 1.0. Gribe, 1.0. Guálle, 1.0. Grieco, 3.1. Hormigó arrnát, 3.3. Juéte, 2.2. Letrecidát, 3.1. Línie, 3.1. 11 Llaminá, 3.1. Lláne, 3.2. Llavá, 3.1. Llébre, 1.0. Llebrót, 1.0. Llevantá, 3.1. Llimá, 3.1. Llíme, 3.2. Lloriguére, 1.0. Macéte, 3.2. Machembrát, 3.3. Majarréte, 2.2. Manóbre, 3.1. Matá, 2.1. Martellá, 3.1. Maulá, 1.0. Montecárgues, 3.2. Mórie, 2.2. Moriet, 1.0. Morté, 3.2. Mosquéte, 1.0. Mixó, 1.0. Mixonét, 1.0. Muzól, 1.0. Nivél d'áigua, 3.2. fi Ñégo, 2.2. o Onso, 1.0. Orét, 2.1. Eixól, 3.2. Empresari, 3.1. Encaguá, 1.0. Encargát de óbres, 3.1 Encobilá, 1.0. Enchesá, 3.1. Enchugaldrít, 2.1. Endivinánce, 2.2. Endivinéte, 2.2. Engariapastós, 1.0. Engreriéte, 1.0. Palanquéte, 1.0. Palitrócs, 2.2. Pastá, 3.1. Pasteréte, 3.2. Pescáu, 1.0. Pédre, 3.3. Péix, 1.0. Perdigót, 1.0. Perdiu, 1.0. Permudá, 1.0. Péso, 3.2. Pésque en fil, 1.0. Picoléte, 3.2. Pilóte, 2.2. Píto, 2.2. Pítos, 2.2. Piulá, 1.0. Plánche, 3.2. Plláno, 3.1. Pllŭme, 1.0., 3.2. Punchó, 3.2. Pupŭt, 1.0. Pŭte, 2.1. Reburióso, 3.1. Redól, 2.2. Régle, 3.2. Réglle, 3.2. Remolineadó, 3.2. Revozá, 3.1. Róde, 2.2. Rulléte, 1.0. Runruneá, 1.0. Sendére, 1.0. Sisélle, 1.0. Sisót, 1.0. Tábe, 2.2. Tájo parello(a), 3.1. Talóche, 3.2. Tamboneá, 3.1. Tancá en clláu, 3.2. Tanganét, 2.2. Tángo, 2.2. Tapiére, 3.2. Tataratá, 2.2. Táule, 3.2. Tauléro, 2.2. Tauló, 3.2. Ternál, 3.2. Terreréte, 1.0. Tirá, 3.1. Tócho, 3.3. Torrodá, 1.0. Trapaceá, 2.1. Turcázos, 1.0. Ubrí, 3.2. Verderól, 1.0. Verguéte, 1.0. Vídre, 3.3. Zaránde, 3.2. Zarandeá, 3.1. 5.0. 

ABREVIATURAS Y BIBLIOGRAFÍA Para el desarrollo de las abreviaturas y para la bibliografía del presente trabajo remitimos a nuestro estudio «Terminología de la casa en La Llitére (Huesca)», en Anuario de Estudios Filológicos, III (1980), págs. 279-281. 

//

Planch de Sant Esteve.

(N. E. No es igual que el que aparece en un apéndice del Viaje literario a las iglesias de España. Lo he copiado anteriormente. AQUEST ES LO PLANT DE SENT ESTEVE. Falta esta entrada : sezets hasta falsetat;
hay muchas diferencias en las palabras.)

Sant Esteve; Deforas els lo van menar, Comensson a lo lapidar.


Sezets, senhors, e aiats pas:

So que direm ben escoutas; 

Car la lisson es de vertat; 

Non hy a mot de falsetat. 


Lectio actuum apostolorum.


Esta lisson que legirem

Dels fachs dels apostols trayrem;

Lo dic san Luc recontarem;

De sant Esteve parlarem.


In diebus illis, etc.


En aquel temps que dieus fo nat

Et fo de mort ressuscitat,

Et pueys el cel el fo puiat,

Sant Esteve fo lapidat.


Stephanus plenus gratiâ et fortitudine faciebat prodigia et signa magna in populo.

Auiats, senhors, per qual razon

Lo lapideron li fellon,

Car connogron dieus en el fon

Et fec miracla per son don.


Surrexerunt autem quidam de synagogâ quæ apellatur Libertinorum et Cyrenensium et Alexandrinorum et eorum qui erant a Ciliciâ et Asiâ, disputantes cum Stephano. 


Encontra el corron e van

Los fellons Losbertinians,

E los crudels Cilicians,

E 'ls autres Alexandrians.


Et non poterant resistere sapientiæ et spiritui qui loquebatur.


Lo ser de dieu e las vertuts

Los a messongiers conoguts,

Los plus savis a rendut mutz,

Los paucs, los grans totz a vencutz.


Audientes autem hæc dissecabantur cordibus suis et stridebant dentibus in eum.


Quant an auzida la raso

E conogro que vencutz so,

D' ira lor enflo lo polmo,

Las dens cruysso cum al leo.


Cum autem esset Stephanus plenus spiritû sancto, intendens in cœlum vidit gloriam Dei et Jesum stantem a dextris virtutis Dei, et ait:

Cant lo sant vi lor voluntat,

No quer socors d' ome armat,

Sus en lo cel a regardat;

Auiats, senhors, cum a parlat.


Ecce video cœlos apertos et filium hominis stantem a dextris virtutis Dei.


Or escotats, non vos sia greu;

Que sus el cel ubert vec yeu,

E conosc la lo filh de Dieu

Que crucifixeron Juzieu.


Exclamantes autem voce magnâ continuerunt aures suas, et impetum fecerunt unanimiter in eum et ejicientes eum extrà civitatem, lapidabant.


D' aisso foron fort corrossat

Los fals juzieux, et an cridat:

Prengam lo, que trop a parlat,

Gittem lo for de la ciutat.


Et ejicientes eum extrà, etc.


No se pot plus l' orguelh celar;

Lo san prenon per lo penar;

Deforas els lo van menar,

Comensson a lo lapidar.


Et testes deposuerunt vestimenta sua secus pedes adolescentis qui vocabatur Saulus.

Vecvos qu' als pes d' un bachallier

Pauson lur draps, per miels lancier:

Saul l' apeleron li premier,

San Paul cels que vengron darrier.


Et lapidabant Stephanum invocantem et dicentem:


Lo sant vic las peyras venir;

Doussas li son, non quer fugir:

Per son senhor suffri martyr,

E comensset aysso a dir:


Domine Jesu, suscipe spiritum meum.


Senher Dieus, que fezist lo mont,

E nos trayssist d' infer prion

E nos domnest lo teu sant nom,

Recep mon esperit amont.


Positis autem genibus clamavit voce magnâ dicens:


Apres son dich s' aginolhet,

Don a nos exemple donet;

Car per sos enemics preguet,

E so que volc el accabet.


Domine, ne statuas illis hoc peccatum.


Senher Dieus, plen de gran doussor,

So dis lo ser a son senhor,

Lo mal que m fan perdona lor,

No 'n aian pena ni dolor.


Et cum hæc dixisset, obdormivit in domino.


Quant aquest sermo fo fenit,

E 'l martyri foc adymplit,

Sanct Esteve foc exausit,

E 'l regnum dieus s' es adormit.

------


Asseyez-vous, seigneurs, et ayez paix:

Ce que dirons bien écoutez;

Car la leçon est de vérité;

N’ y à mot de fausseté.

Cette leçon que lirons

Des actes des apôtres tirerons;

Le dit de saint Luc raconterons;

De saint Étienne parlerons.


En ce temps que Dieu fut né

Et fut de mort ressuscité,

Et puis au ciel il fut monté,

Saint Étienne fut lapidé.


Oyez, seigneurs, pour quelle raison

Le lapidèrent les félons,

Parce qu' ils connurent que Dieu en lui fut

Et fit miracle par son don.


Encontre lui courent et vont

Les félons Losbertiniens,

Et les cruels Ciliciens,

Et les autres Alexandriens.


Le serviteur de Dieu dans les vertus

Les a mensongers connus,

Les plus sages a rendu muets,

Les petits, les grands tous a vaincus.


Quant ont ouie la raison

Et connurent que vaincus sont,

D' ire leur enfle le poulmon,

Les dents grincent comme au lion.


Quant le saint vit leur volonté,

Ne quiert secours d' homme armé,

Sus dans le ciel a regardé;

Oyez, seigneurs, comme a parlé.


Or écoutez, ne vous soit grief;

Vû que en haut le ciel ouvert vois moi,

Et connais là le fils de Dieu

Que crucifièrent les Juifs.


De ceci furent fort courroucés

Les faux juifs, et ont crié:

Prenons-le, vû que trop a parlé,

Jetons le hors de la cité.


Ne se peut plus l' orgueil celer;

Le saint prennent pour le punir;

Dehors ils le vont mener,

Commencent à le lapider.


Voici qu' aux pieds d' un bachelier

Posent leurs habits, pour mieux lancer:

Saul l' appelèrent les premiers,

Saint Paul ceux qui vinrent derniers.


Le saint vit les pierres venir;

Douces lui sont, ne cherche fuir:

Pour son seigneur souffrit martyre,

Et commença ceci à dire:


Seigneur Dieu, qui fis le monde,

Et nous tiras d' enfer profond

Et nous donnas le tien saint nom,

Reçois mon esprit en haut.


Après son dire s' agenouilla,

Dont à nous exemple donna;

Car pour ses ennemis pria,

Et ce qu' il voulut il acheva.


Seigneur Dieu, plein de grand douceur,

Ce dit le serf a son seigneur,

Le mal que me font pardonne-leur,

N' en aient peine ni douleur.


Quand ce discours fut fini,

Et le martyre fut accompli,

Saint Étienne fut exaucé,

Et au royaume de Dieu s' est endormi.


Fragments d' une traduction en vers de la vie de Saint Amant, évêque de Rhodez.


Et fo mandat al rey, per mesatge coren,

Que Quintia l' avesque de Rhodes veramen

Era fugit sa oltra, per penre gandimen

Del pobol de Rhodes que va' n far perseguen;

Diso que subjugar los vol certanamen

Al noble rey de Franca; no lor era plasen,

Et, per aquella causa, lo rey ven brevemen.

…..

Aprob aisso long tems, s' en s vol recordar,

Un prince qu' era duc, que se fasia appelar

Marcia, ab gran gen ven per asettjar

La vila de Rhodes, et vol la subjugar,

Que de per totas parts la fec environar

Et gardar, que monda no lay pouges intrar,

Et destrieys tant lo pobol que non ac que mangar.

…...

Tant lor entendement a Dieus van demonstrar,

Ab gran devotio se van appareilhar,

Qu' el sepulchre visito de sanct Amans lo bar,

Et prego caromen qu' els veille desliurar

Del prince Marcia, et de tot son affar;

Quand airo long temps facha aquesta orasio,

Et airo Dieus pregat ab grand devotio,

Et an pres sanct Amans per garda et per guido,

Viro fugir d' aqui los contrari que so.

….

Et devenc se l' altr' an, per malvais mouvement,

Qu' aques duc Marcia fes altre asietgament

Per tornar a Rhodes et per far raubamen;

Que vol penre la vila et contrenger la gen

Per so que miels n' agut tot son entendemen

Que no ac l' altra ves, quan s' en fugi coren.

E 'l pobol, que a vist sest assietgamen,

Gran paor en a aguda d' aquela mala gen,

A sanct Amans s' en fuio, qu' es lor defensamen:

E 'ls ennemics fugiro com l' altra ves coren.

Onc puiessas no tornero per far mal a la gen.

…..

Al nom de Jesus Christ aysi sia affinat

Lo libre, que vous ay de lati romansat,

Del patro sant Amans.



Et fut mandé au roi, par message en courant,

Que Quintius l' évêque de Rhodez vraiment

Était fui ça outre, pour prendre sûreté

Du peuple de Rhodez qui va s' en faire poursuivant;


Ils disent que subjuguer les veut certainement

Au noble roi de France; cela ne leur était plaisant,

Et, pour cette cause, le roi vient rapidement.

….

Après ceci long-temps, si en veut soi souvenir,

Un prince qui était duc, qui se faisait appeler

Marcia, avec grande foule vient pour assiéger

La ville de Rhodez, et veut la subjuguer,

Vû que de par toutes parts la fit environner

Et garder, de manière que monde ne là pût entrer,

Et pressa tant le peuple que n' eut quoi manger.

….

Tant leur desir à Dieu vont démontrer,

Avec grande dévotion se vont apprêter,

Afin que le sépulcre visitent de saint Amant le baron,

Et prient chèrement que les veuille délivrer

Du prince Marcia, et de toute son affaire;

Quand eurent long-temps fait cette oraison,

Et eurent Dieu prié avec grande dévotion,

Et ont pris saint Amant pour garde et pour guide,

Virent fuir de là les ennemis qui sont.

…..

Et arriva-t-il l' autre an, par mauvais mouvement,

Que ce duc Marcia fit autre siége

Pour retourner à Rhodez et pour faire volerie;

Vû qu' il veut prendre la ville et contraindre le peuple

Pour cela que mieux en eût tout son desir

Que n' eut l' autre fois, quand s' enfuit en courant.

Et le peuple, qui a vu ce siége,

Grand peur en a eue de cette male gent,

A saint Amant s' enfuient, qui est leur défense:

Et les ennemis fuirent comme l' autre fois en courant.

Oncques depuis ne retournèrent pour faire mal au peuple.

….

Au nom de Jésus-Christ ici soit fini

Le livre, que vous ai du latin romancé,

Du patron saint Amant.

miércoles, 15 de abril de 2026

Redon, Redun, Redondet, Rutlo

Redon, Redun, adj., lat. rotundus, rond, arrondi.
Lo caps es redons com lo firmamens. Liv. de Sydrac, fol. 10.
(chap. Lo cap es redó com lo firmamén.)

Enrique Segurana Celma; Lo cap es redó com lo firmamén

Le chef est rond comme le firmament.
La terra fes redonda.
(chap. La terra va fé redona.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
La terre il fit ronde.
Gota pluvial... redunda... transparent. Eluc. de las propr., fol. 137.
(chap. Gota pluvial... redona... transparén o transparenta.)
Goutte pluviale... ronde... transparente.
Fig. Canson redonda et encadenada de motz e de son.
V. de G. Riquier.
Chanson arrondie et enchaînée de mots et de son.
Loc. Non er de la taula redonda. Roman de Jaufre, fol. 4.
(chap. No sirá de la taula redona.)
Il ne sera pas de la table ronde.
Volon lo segle redon.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai.
Ils veulent le siècle rond (tout entier).
Adv. comp. On par la cros e la flors en redon.
P. Cardinal: Tos temps.
Où parait la croix et la fleur en rond.
Es fahs en redon en guisa d' una poma. Liv. de Sydrac, fol. 63.
(chap. Está fet en redó a guisa d'una poma.) 
Est fait en rond en guise d'une pomme.
C' om vos rase e tonda
En redon.
Sordel: Non puesc mudar.
Qu'on vous rase et tonde en rond.
Trazon tug li genh a la redonda.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Tirent tous les engins à la ronde.
ANC. FR. E fiert un autre sor son elme reon.
Roman de Gérard de Vienne, v. 1642.
A un escu roont.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 303.
Pierres grosses et roondes.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 294.
Qui chercheroit à la réonde.
Roman du Renart, t. III, p. 21.
CAT. Redó, rodó. ESP. PORT. Redondo. IT. Rotondo, ritondo. 
(chap. Redó, redons, redona, redones.)

raím; CAT. Redó, rodó. ESP. PORT. Redondo. IT. Rotondo, ritondo.  (chap. Redó, redons, redona, redones.)

2. Redondet, adj. dim., rondelet.
Es pauca e redondeta.
(chap. Es menuda y redoneta; pauca : poca cosa.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Est petite et rondelette.
(chap. Redonet, redonets, redoneta, redonetes.)

3. Redondeza, Redundeza, Redoneza, s. f., rondeur.
Per la redondeza e la grandeza del mon.
De terra e de sa redondeza.
Liv. de Sydrac, fol. 1 et 48.
Par la rondeur et l'étendue du monde.
De la terre et de sa rondeur.
Granissa... prend redundeza.
(chap. Lo granís... pren redonesa, se fa redó; la pedregada, granissada.)
La grêle.… prend rondeur.
La redoneza de la terra.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
La rondeur de la terre.
ANC. ESP. Conquisto (conquistó)
La tierra, y sojuzgó
Su rondeza.
CAT. Rodonesa. ESP. MOD. Redondez. PORT. Redondeza. IT. Rotondezza, ritondezza. (chap. Redonesa, redoneses.)

4. Redondamens, adv., rondement, en rond.
Engalar ab figura facha redondamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Égaler avec figure faite en rond.
CAT. Rodonament. ESP. PORT. Redondamente. IT. Ritondamente.
(chap. Redonamen, en redó.)
5. Rotonditat, s. f., lat. rotonditatem, rotondité, rondeur.
Rach ha en si luminozitat... rotonditat.
Rayon a en soi luminosité... rotondité.
ESP. Rotundidat (rotundidad). PORT. Rotundidade. IT. Rotondità, rotonditate, rotonditade, ritondità, ritonditate, ritonditade. (chap. Rotundidat, rotundidats; rotundo, rotundos, rotunda, rotundes.)

6. Arondar, v., embrasser, environner.
Cel Deu vos sal qui tot lo mon aronda.
T. d'un Anonyme et d'une Hirondelle: Arondela.
Ce Dieu vous sauve qui tout le monde embrasse.

7. Aredondir, v., arrondir.
En l' aire si consumis,
E consumen s' aredondis.
(chap. En l'aire se consumix, y consumínse s'arredonix.) 
Brev. d'amor, fol. 43.
En l'air elle se consume, et en se consumant s'arrondit.
CAT. Arrodonir. (chap. Arredoní, arredonís: yo me arredonixco o arredonixgo, arredonixes, arredonix, arredonim, arredoniu, arredonixen; arredonit, arredonits, arredonida, arredonides; yo me arredoniré; yo me arredoniría; si yo me arredoniguera o arredonira.)

8. Roda, s. f., lat. rota, roue.
Col molinz qu' a roda de latz,
Que s mov tot jorn e no vai re.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
Comme le moulin qui a roue de côté, qui se meut toujours et n'avance point.
Fig. Fortuna es apellada lo cors e la roda d' aquest mon. V. et Vert., fol. 9.
La Fortune est appelée le cours et la roue de ce monde.
- Instrument d'astronomie.
Auras denan te la roda d' austronomia. Liv. de Sydrac, fol. 138.
Tu auras devant toi la roue d'astronomie.
- Bois, fourré, touffe, bouquet.
Erisso a tal natura, que se met en las grans battas et en las grans rodas d' espinas que no 'l puesca hom penre.
Naturas d'alcunas bestias.
Le hérisson a telle nature, qu'il se met dans les grands buissons et dans les grands fourrés de ronces, pour qu'on ne puisse le prendre.
CAT. Roda. ESP. Rueda. PORT. Roda. IT. Rota, ruota. (chap. Roda, rodes.)

Lo carro vuit. CAT. Roda. ESP. Rueda. PORT. Roda. IT. Rota, ruota. (chap. Roda, rodes.)


9. Rodar, Rogar, v., lat. rotare, rouler, tourner, arrondir.
Tu, regarda ben apres, e roda al viron.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 45.
Toi, regarde bien après, et tourne à l'entour.
Roda 'n sotz
Environan los signes totz.
Brev. d'amor. fol. 28.
Roule en dessous contournant tous les signes.
Rodavon mortz sobre las aigas.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 11.
Roulaient morts sur les eaux.
Peyras y rogan mot espes.
V. de S. Honorat.
Pierres y roulent moult épais.
Part. prés. N' i a d' alcunas rodans
Desotz.
Brev. d'amor, fol. 29.
Il y en a d'aucunes roulant dessous.
Part. pas.  
Pendrai a mon col mon fort escut rodat.
(chap. Pendré a mon coll mon fort escut arredonit.)
Roman de Fierabras, v. 914.
Je pendrai à mon cou mon fort écu arrondi.
Lhi filh Terric lai porton verguas peladas,
La mainada Boso, targuas rodadas.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
Les fils de Thierri portent là des verges pelées, la troupe de Boson, des boucliers arrondis.
- Rôder.
Per tant que aia fait ni rodat al entour. 
Chronique des Albigeois, col. 18.
Pour tant qu'il ait fait et rôdé à l'entour.
CAT. ESP. PORT. Rodar. IT. Rotare. (chap. Rodá : rodo, rodes, rode, rodem o rodam, rodéu o rodáu, roden; rodat, rodats, rodada, rodades; yo rodaré; yo rodaría; si yo rodara.)

10. Roden, Rodenc, s. m., tournant, chemin tournant.
Per puis e per plas e per rodens.
Deroquet lo mort en un rodenc. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Par coteaux et par plaines et par tournants.
Le renversa mort dans un tournant.

11. Redolar, Rodolar, v., rouler.
Si 'l tafurs pren m' arma ni la redola en yfern arden.
Leys d'amors, fol. 29.
Si le traître prend mon âme et la roule dans l'enfer ardent.
Vos redolas, et yeu iray per sol.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan.
Vous roulez, et j'irai par terre.
ANC. FR. De grant corous les iols roelle.
Roman du Renart, t. IV, p. 277.
CAT. Rodolar. ESP. PORT. Rodear. IT. Rotolare. (redolá : rodá; rodejá, fé un rodeo. La pilota va redolá costa aball hasta la sequia, com lo gort de Beseit.)

Beceite, Beseit; redolá : rodá; rodejá, fé un rodeo. La pilota va redolá costa aball hasta la sequia, com lo gort de Beseit.

12. Rudela, s. f., culbute, pirouette, roue.
Ta rudela sia bela.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Que ta pirouette soit belle.
En aquesta rudela
A fag trop de mazan.
P. Cardinal: Un sirventes.
En cette culbute il a fait trop de bruit.
(chap. Curumbela, curumbeles; pirueta, piruetes; volta al aire.)
13. Rodela, s. f., lat. rotula, rond, cercle.
E 'ls XII cardenals totz en una rodela.
(chap. Y los dotse cardenals tots en un rogle.)
Guillaume de Tudela.
Et les douze cardinaux tous en un rond.
- Rotule.
La rodela del ginol.
(chap. La rótula del ginoll o genoll o chinoll o chenoll.)
Trad. d'Albucasis, fol. 64.
La rotule du genou.
CAT. Rodella. ESP. Rodela (rótula). PORT. Rodella. IT. Rotella. (chap. Rogle, rogles; rótula, rótules.)

Safraña, Tamarite de Litera, Tamarit de Llitera; rótula, rótules

14. Redondel, s. m., rondeau, sorte de poésie.
Han mudat lo son de dansa en so de redondel. 
Algu comenso a far redondels en nostra lenga.
(chap. Alguns escomensen a fé redondels en la nostra llengua, lo chapurriau. Jotes de ronda, que se canten mentres se ronde.)
Leys d'amors, fol. 40 et 41.
Ont changé l'air de danse en air de rondeau.
Aucuns commencent à faire rondeaux dans notre langue.



15. Rolar, Rotlar, v., rouler.
Rolava se per la terra escumant. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 9.
Il se roulait sur la terre en écumant.
Li tonel que rotlan. Guillaume de Tudela.
(chap. Los carretells que redolen, roden.)
Les tonneaux qui roulent.
- Voter, en mettant son suffrage dans un rouleau creux.
Devon rotlar en aichi con desus escrig, de V en V.
Cartulaire de Montpellier, fol. 46.
Doivent voter par ainsi comme dessus écrit, de cinq en cinq.
CAT. Rotollar. ESP. Rollar. PORT. Rolar. IT. Rotolare. (chap. Los redolins o rodolins pera votá eren unes boletes en un rollet o rulet o rotulet de papé escrit adins, en un nom; tamé podíen sé de diferens colós pera sortejá les aigües a Valensia. A un texto en aragonés de 1391 se díen teruelo, teruelos.)

16. Rolle, Rotle, Rutle, s. m. lat. rotulus, rôle, écrit.
A San Denis, e Fransa, fo lo rolle trobatz.
Roman de Fierabras, v. 35.
A Saint-Denis, en France, fut le rôle trouvé.
Rolles dessus ditz legits e publicats.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 356.
Rôles dessus dits lus et publiés.
Per inspection dels rotles de nostra cancellaria.
(chap. Per inspecsió dels rotuls de la nostra cancillería.)
Priv. conc. par les R. d'Angl., p. 40.
Par inspection des rôles de notre chancellerie.
- Rouleau.
Tela que aia cap e coha, que se meta en rutle.
Cartulaire de Montpellier, fol. 39.
(N. E. “cap e coha” es en el dialecto occitano cataláncap i cua”, y de ahí proviene la palabra capicúa, cabeza y cola, palíndromo, 1001, Anna, etc.)
Toile qui ait chef et queue, qui se mette en rouleau.
(chap. Rótul, rotuls; rotulet, rotulets; roll, rolls; rollet, rollets; rulo, rulos.)

albarda, aubarda; “cap e coha” es en el dialecto occitano catalán “cap i cua”, y de ahí proviene la palabra capicúa, cabeza y cola

17. Rutlo, Rutlon, s. m., rouleau, tuyau creux où l'on introduisait les suffrages.
Sera donat a cascun dels ditz cinq, 1 rutlon... e aquel que... aura aquel rutlon en lo cal sera la carta escricha, sia entendut cosol de mar.
Cartulaire de Montpellier, fol. 40.
Il sera donné à chacun desdits cinq, un rouleau... et que celui qui... aura ce rouleau dans lequel sera le papier écrit, soit entendu consul de mer.
- Vote.
Que cambiadors aion X rutlos per dos cosols, et d' aquels X rutlos donon cascun an a pebriers 1 rutlon. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Que les changeurs aient dix votes pour deux consuls, et que de ces dix votes ils donnent chaque an à poivriers un vote.
CAT. Rotllo. ESP. Rollo. PORT. Rolo. IT. Rotolo, ruotolo. (chap. Roll, rolls; rollet, rollets; rulet, rulets, rotulet, rotulets de papé. Pera rollá la terra, aplanála, se fa aná lo roll, los rolls, que són mes grans que estos de papé, pero tenen la mateixa forma. Lo trucol té una forma algo diferenta.)

Lo trucol es una pedra en forma silíndrica en una punta mes gran que l´atra pa doná voltes a la era y acondissionála pa la trilla.