Mostrando las entradas para la consulta albergue ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta albergue ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 20 de septiembre de 2018

SEGONA JORNADA. NOVELA PRIMERA

Martellino, fen vore que estabe paralític, impedit, tullit, simule curás damún de la sepultura de San Arrigo y, vist lo seu engañ, lo esbatússen; y después de sé pessigat y apresat y en perill de sé penjat, conseguíx escapás.

Moltes vegades passe, mol volgudes Siñores, que aquell que cavile burlás de un atre, y de les coses que tenen que reverensiás, se ha trobat sol en les burles y a vegades per a mal d´ell mateix; per lo que, per a obeí a la Reina y escomensá en una história meua al assunto proposat, vull contátos lo que, primé y después (fora de tota la seua esperansa) mol felísmen, li va passá a un consiudadá nostre.

Ñabíe, no fa encara mol tems, un tudesco a Treviso de nom Arrigo que, sén home pobre, servíe com portejadó a sueldo a qui lay solissitabe y ere tingut per tots com home de Santíssima y bona vida. Per lo que, fore verdat o no, va passá que, al anássen ell als atres, segóns afirmen los trevissanos, que a la hora de la seua mort, totes les campanes de la iglesia mes gran de Treviso van escomensá a soná sense que dingú les tocare. Lo que, tingut per milagre, tots díen que este Arrigo ere san ; y corrén tota la gen de la siudat a la casa aon descansabe lo seu cos, lo van portá com a san a la iglesia majó, portán allí coixos, tullits y segos y demés impedits de consevol enfermedat o defecte, com si tots hagueren de saná al tocá aquell cos. En tanta gentada y tráfec de gen va passá que a Treviso van arribá tres de los nostres consiudadáns, de los que un se díe Stecchi, l´atre Martellino y lo tersé Marchese, homes que, anán per les corts de los Siñós, divertíen a la concurrénsia distorsionánse, parodián, burlánse, imitán a consevol en momos. Estos, no habén estat may allí, se van maravillá de vore pédre lo cul a tots y, sentit lo motiu de alló, van sentí dessichos de aná a vórel y, dixades les seues coses a un albergue, va di Marchese:
- Volém aná a vore an este san, pero per lo que a mí respecte, no vech cóm podrém arribá hasta nell, perque hay sentit que la plassa está plena de tudescos y de atra gen armada que lo siñó de esta terra, per a que no ñague abalot, fa está allí, y ademés de aixó, la iglesia, per lo que se diu, está plena de gom a gom y ya dingú mes pot entráy.
Martellino, entonses, que dessichabe vore alló, va di:

- Que no sigue per ixo, que de arribá hasta lo cos san ya trobaré la manera.
Va di Marchese:

- ¿Cóm?

Va contestá Martellino:

- Te u diré: yo me contorsionaré com un tullit y tú per un costat y Stecchi per l´atre, com si no puguera caminá, me aniréu aguantán, fen com si me voléu portá allí per a que lo san me curo: no ñaurá dingú que, al vóremos, no mos faigue puesto y mos dixo passá. A Marchese y a Stecchi los va agradá lo truco y, sense tardá, eixín del albergue, arribats los tres a un puesto solitari, Martellino se va retórse les máns de tal manera, los dits y los brassos y les cames, y ademés de alló la boca y los ulls y tota la cara, que ere cosa horrible de vore; no haguere ñabut dingú que lo haguere vist que no haguere pensat que estabe paralític y tullit. Y aguantát de esta manera, entre Marchese y Stecchi, se van adressá cap a la iglesia, en aspecte ple de Piedat, demanán humildemen y per amor de Déu a tots los que estaben dabán de ells que los faiguéren puesto, lo que fássilmen obteníen; y respetats per tots y tot lo món cridán: «¡féu puesto, dixéu lloc!», van arribá allí aon estabe lo cos de San Arrigo y, per algúns gentilhomes que estaben al seu voltán, va sé Martellino alsat y colocat damún del cos per a que puguere alcansá la grássia de la salut.
Martellino, com tota la gen estabe mirán lo que passabe en ell, va escomensá, com qui u sabíe fé mol be, a fingí que un de los seus dits se estirabe, y después la má, y después lo bras, y aixina tot sansé va arribá a estirás. Lo que, veénu la gen, tan gran sorollina en alabansa de San Arrigo féen que un tro no hauríe pogut sentís. Ñabíe per casualidat un florentino prop que coneixíe mol be a Martellino, pero que per está aixina contorsionat cuan va sé portat allí no lo habíe reconegut. Éste, veénlo adressat, lo va reconéixe y va escomensá a riure y a di:

- ¡Siñó, fes que li dólgue! ¿Quí no haguere cregut al vórel vindre que de verdat fore un lissiat?

Van sentí estes paraules uns trevissanos que li van preguntá:

- ¡Cóm! ¿No ere éste impedit?
A lo que lo florentino va contestá:
- ¡No u vullgue Déu! Sempre ha sigut tan dret com natros, pero sap milló que dingú, com hau pogut vore, fé estes burles de contorsionás y ficá les postures que vol.

Tal com van sentí aixó, no los va fé falta datra cosa: per la forsa se van obrí pas y van escomensá a cridá:

- ¡Agarréu presso an eisse traidó que se burle de Déu y de los sans, que no sén tullit ha vingut aquí per a insultá al nostre san y a natros fénse lo tullit! Y, dién aixó, li van fótre les máns a damún y lo van fé baixá de aon estabe, y agarránlo per los pels y esgarránli tots los vestits van escomensá a fótreli puñades y puntapéus a mansalva, y no se considerabe home qui no corríe a fé lo mateix.

Martellino cridabe: - ¡Piedat, per Déu!
Y se defeníe cuan podíe, pero no li servíe de res: les potades y cósses que li arreáben se multiplicaben per moméns. Veén aixó, Stecchi y Marchese van escomensá a dis que la cosa pintabe mal; y tenín temó de ells mateixos, no se atrevíen a ajudál, cridán jun en los atres que lo mataren, encara que pensán sin embargo cóm podríen arrancál de les máns del poble cabrejat, que lo haguere estronchinat en tota sertesa si no haguere ñabut un expedién que Marchese va agarrá de repén:

Están allí fora tota la guardia de la señoría, Marchese, lo mes pronte que va pugué sen va aná al que estabe en representassió del corregidó y li va di:

- ¡Piedat, per Déu! ña aquí algú mol roín que me ha furtat la bossa en uns bons sen floríns de or; tos rogo que lo prengáu per a que puga recuperá lo meu. Enseguida, al sentí aixó, una dotsena de soldats van córre cap aon lo miserable Martellino ere esquilat y trasquilat sense estisores y, obrínse pas entre la chusma en lo esfors mes gran del món, tot esbatussat y espentolat lo van traure de entre les máns y lo van portá al palau del corregidó, aon lo van seguí mols que se sentíen ofesos (ofenguts) per nell, y habén sentit que habíe sigut detengut per lladre, van escomensá a di tots que los habíe futut lo estiró tamé a les seues bosses. Sentín aixó lo juez del corregidó, que ere un home áspre, emportánsel apart lo va escomensá a interrogá.
Pero Martellino contestabe fen bromes, com si no fore res está an aquella presó; per lo que lo juez, alterat, fénlo lligá en una maroma li va fé fótre uns bons bots, en ánimo de féli confessá lo que díen per a después penjál. Pero después de vóres en los peus a enterra, preguntánli lo juez si ere verdat lo que contra ell díen, no valénli di que no, va di:

- Siñó meu, estic preparat per a confessátos la verdat, pero féu que cadaú de los que me acusen digue aón y cuán ni hay tret la bossa, y tos diré lo que yo hay fet y lo que no. -
Lo juez ne va fé cridá a uns cuans, la un diebe que lay habíe robat fa vuit díes, l´atre que sis, l´atre que cuatre, y algúns díen que aquell mateix día. Sentín aixó, Martellino va di:

- Siñó meu, tots estos mentíxen en tota la seua boca: y de que yo dic la verdat tos puc doná esta proba, que may había estat an esta siudat y que no estic an ella mes que desde fa poc; y al arribá, per la meua desventura, vach aná a vore al cos san, aon me han trasquilat tan com veéu; y que aixó que dic es sert tos u pot aclarí lo ofissial del siñó que va registrá la meua entrada, y lo seu llibre y tamé lo meu possadero. Per lo que, si trobáu sert lo que tos dic, no vullgáu com éixos homes malvats destrossám y matám.
Mentres les coses estaben en estos termes, Marchese y Stecchi, que habíen sentit que lo juez del corregidó prossedíe contra nell en inquina, saña y rabia, y que ya lo habíe torturat, van tindre molta temó, diénse:

- Mal ham cavilat; lo ham tret de la paella per a fótrel al foc, l´ham tret del foc per a aviál als calius, a les brases. Per lo que, movénse en tota pressa, buscán al amo de la fonda, li van contá tot lo que los habíe passat; de lo que, enriénsen éste, los va portá a vore a un tal Sandro Agolanti que vivíe a Treviso y teníe gran influénsia en lo siñó, y contánlay tot, li van rogá que en ells intervinguere en les hassañes de Martellino, y aixina se va fé. Y los que van aná a buscál lo van trobá encara en camisa dabán del juez y tot desmayat y tremolós perque lo juez no volíe sentí res en lo seu descárrec, y com odiabe als florentinos, estabe completamen disposat a fel ahorcá y no volíe tornál al siñó, hasta que va sé obligat a féu contra la seua voluntat. Y cuan va está dabán d´ell, y li habíe dit totes les coses pel seu orden, va demaná que com suma grássia lo dixare anássen perque, hasta que a Florencia no estiguere, sempre li pareixeríe tindre la maroma al coll. Lo siñó sen va enriure de tal aventura y, donánlos un traje per home, sobrepassán la esperansa que los tres teníen de eixíssen be de tal perill, sanos y salvos sen van entorná a casa seua.


SEGONA

viernes, 15 de diciembre de 2023

Lexique roman, tome 2, tableaux, paragraphes

Pour établir la vérité et l' identité de ces rapports, je présenterai divers tableaux où j' aurai soin de ranger, de grouper un choix des mots principaux des six langues néolatines, lesquels ont entre eux des relations plus directes, plus intimes, et ces tableaux permettront de reconnaître jusques à quel point l' action du principe créateur de la langue romane rustique a conservé sa féconde unité dans ces six langues. Ce travail sera divisé en plusieurs paragraphes sous lesquels je placerai les diverses classifications.

§. Ier.

Séjour, habitation, logement et dépendances, bâtisse, etc.

§. II.

Nourriture, aliments, boissons, ustensiles relatifs, etc.

§. III.

Habillements, étoffes, parure, ornements, chaussure, etc.

§. IV.

Sens, exercice des sens; objets, qualités qui les frappent plus particulièrement, etc.

§. V.

Saisons, accidents de l' air, feu, couleurs, temps, durée, etc.

§. VI.

Espace, dimension, poids, mesures, proportions, localité, etc.

§. VII.

Agriculture, jardinage, troupeaux, campagne, animaux domestiques et sauvages, oiseaux, etc.

§. VIII.

Métaux, arts et métiers, travaux et instruments concernant les arts et les métiers, artistes et ouvriers qui les exerçaient, etc.

§. IX.

L' homme: son corps, ses qualités, actions physiques, repos, mouvement; ses manières, ses procédés, usages domestiques, etc.

§. X.

Relations de famille et de société, amour, amitié, impressions morales, bonnes qualités, nobles sentiments, etc.

§. XI.

Mauvaises qualités, mauvais sentiments, mauvaises actions, etc.

§. XII.

Commerce, trafic, achat, vente, échanges, marchandises, produits industriels, marine, navigation, etc.

§. XIII.

Parole, langage, entendement, littérature, etc.

§. XIV.

Jeux, amusements, musique, chasse, etc.

§. XV.

Médecine, maladies, traitement, poisons, etc.

§. XVI.

Gouvernement, autorité, exercice du pouvoir, cours, impositions,

monnaies, etc.

§. XVII.

Seigneurs, vassaux, féodalité, titres, dignités, etc.

§. XVIII.

Législation civile et criminelle, procédures, crimes, délits, fraudes, etc.

§. XIX.

Armes, guerre, combats, batailles, tournois, etc.

§. XX.

Religion, croyances, superstitions, etc.


§. I.

Séjour, habitation, logement.


Troubadours. Cat. Esp.

Demora. Demora. Demora.

Alberc. Alberg. Albergo. (albergue)

Albergador. Albergador. Albergador.

Albergar. Albergar. Albergar.

Lotja. Llotja. Lonja.

Cabana. Cabanya. Cabaña.

Cazal. Casal. Casal.

Tenda. Tenda. Tienda.

Sala. Sala. Sala.

Muralha. Muralla. Muralla.

Murar. Murar. Murar.

Pilar. Pilar. Pilar.

Balcon. Balcó. Balcón. (N. E. añado tilde)

Barra. Barra. Barra.

Intrada. Entrada. Entrada.

Fogal. Fogar. Hogar.

Fornel. Fornell. Hornillo.


On remarquera que la plupart de ces mots, tels que n' ont pas été fournis par des racines tirées de la langue ou adoptés ou conservés dans toutes les langues néo-(*)

alberc, albergador, albergar, sala, balcon, barra, etc., latine, et, qu' empruntés à d' autres langues, ils ont été 

(*) latines avec une désinence uniforme.

§. II.

Nourriture, aliments, boissons,

Troub. Cat. Esp.

Vitoalha. Vitualla. Vitualla.

Biscueit. Bescuyt. Bizcocho.

Pebrada. Pebrada. Pebrada. (pebre : pimienta)

Canela. Caneyla. Canela.

Clara, glara. Clara. Clara.

Safran. Safrá. Azafrán.

Claret. Claret. Clarete.


§. Ier.

et dépendances, bâtisse, etc.


Port. It. Fr.

Demora. Dimora. Demeure.

Albergue. Albergo. Alberc.

Albergador. Albergatore. Aubergiste.

Albergar. Albergare. Alberger.

Loja. Loggia. Loge.

Cabana. Capanna. Cabane.

Casal. Casale. Casal.

Tenda. Tenda. Tente.

Sala. Sala. Sale.

Muralha. Muraglia. Muraille.

Murar. Murare. Murer.

Pilar. Pilastro. Pilier.

Balcão. Balcone. Balcon.

Barra. Barra. Barre.

Entrada. Entrata. Entrée.

Fogão. Focolare. Foyer.

Fornillo. Fornello. Fourneau.


§. II.

Ustensiles relatifs, etc.


Port. It. Fr.

Vitualha. Vittuaglia. Victuaille.

Biscouto. Biscotto. Biscuit.

Pevirada. Pevereda. Poivrade.

Canela. Cannela. Cannelle.

Clara. Chiara. Glaire (d' oeuf).

Açafrão.  Zafferano. Safran.

Clarete. Claretto. Clairet.


Troub. Cat. Esp.

Vinagre. Vinagre. Vinagre.

Tonel. Tonell. Tonel.

Botelha. Botella. (ampolla) Botella.

Caponar. Caponar. Caponar.

Lardar. Enllardar. Lardar.

Frichura, frigidura. Fregidura. Fritura.

Copa.  Copa. Copa.

Culher. Culler. (cullera) Cuchara.

Barril. Barril. Barril.

Bacin. Baci. (bací) Bacín.

Banc. Banc. Banco.

Banca. Banca. Banca.

Bota. Bota. Bota.

Caudiera. Caldera. Caldera.


Le mot bacin aura rappelé à l' esprit des lecteurs, le Brunichildis quoque regina jussit fabricari ex auro ac duabus pateris ligneis, quas vulgo Bacchinon vocant, Hispanian misit.” passage de Gregoire de Tours, Hist., lib. IX, c. 28.

(N. E. El orden de las frases está liado, edito más abajo, aquí no; sic:)

gemmis mirae magnitudinis clypeum ipsumque cum eisdemque

similiter ex gemmis fabricatis et auro in **

On reconnaît aisément que la plupart des mots classés ci-dessus ne sont pas dérivés du latin.


§. III.


Habillements, étoffes, parure,


Troub.  Cat. Esp.

Capel. Capel. (capell) Capillo.

Barreta, berreta. Barret. Barreta. (birrete)

Cofa. Cofia. Cofia.

Benda. Benda. Venda.

Bendar. Bendar. Vendar.

Cordo. Cordó. Cordón.

Guan. Guant. Guante.

Bureus. Burell. Buriel.

Falda, fauda. Falda. Falda.

Rauba. Roba. Ropa.

Aurpel. Oripell. Oropel.

Seda. Seda. Seda.


Port. It. Fr.

Vinagre. Vinagro. Vinaigre.

Tonel. Tinello. Tonel.

Botelha. Bottiglia. Bouteille.

Capar. Capponare. Chaponner.

Lardear. Lardare. Larder.

Fritura. Frittura. Friture.


Copa. Coppa. Coupe.

Colher. Cucchiajo. Cuiller.

Barril. Barile. Baril.

Bacio. Bacino. Bassin.

Banco. Banco. Banc.

Banca. Banca. Banque.

Bota. Botte. Boute.

Caldeira. Caldaja. Chaudière.


§. III.

Ornements, chaussure, etc

Port. It. Fr.

Chapeo. Capello. Chapel.

Barrete. Berretta. Barette.

Coifa. Cuffia. Coife.

Venda. Benda. Bande.

Vendar. Bendare. Bander.

Cordão. Cordone. Cordon.

Guante. Guanto. Gant.

Burel. Burello. Bureau.

Falda. Falda. Faude.

Roupa. Roba. Robe.

Ouropel. Orpello. Oripel.

Seda. Seta. Soie.



Troub. Cat. Esp.

Perla. Perla. Perla.

Diaman. Diamant. Diamante.

Cuberta. Cuberta. Cubierta.

Cubertura. Cubertora. Cubertura.

Pelissa. Pelissa. Pellica. (pelliça) 

Hermin. Arminyo. Armino (Armiño).

Coton. Cotó. Cotón (algodón).

Borra. Borra. Borra.

Cendal, cendat. Cendal, cendat. Cendal.

Listar. Llistar. Listar.

Lista. Llista. Lista.

Paramen. Parament. Paramento.

Centura. Cintura. Cintura.

Coysin. Coxi (coxí, coixí). Coxin (cojín).

Saquet. Saquet. Saquete.

Guarra. Gerra. Jarra.

Caussat. Calsat. Calzado.

Sabata. Sabata. Zapato.

Descaus. Descals. Descalzo.

Descaussar. Descalsar. Descalzar.

Cordoan. Cordoá. Cordobán.


(N. E. Ya pasa arriba, el orden de las frases está liado; lo edito.) 

Serait-on surpris de ce que les langues des peuples qui habitèrent le midi de l' Europe, offrent plusieurs des termes concernant les habillements, les étoffes qui n' ont pas été dérivés du latin?

Le langage qui exprime les besoins journaliers, les soins du ménage, les usages domestiques, ne change pas facilement chez les populations subjuguées. Aussi est-il permis de présumer que parmi les mots barreta, cofa, benda, guan, falda, rauba, coysin, guarra, etc.;

quelques uns sont restés de la langue du pays, et que les diverses *** 

autres ont été apportés par les étrangers, qui, lors des 

invasions, se mêlèrent et s' unirent aux anciens habitants.


§. IV.

Sens, exercice des sens; objets, qualités


Troub. Cat. Esp.

Saborar. Saborar. Saborear.

Assaborar. Assaborar. Asaborar.

Acetos. Acetos. Acetoso. (: ácido, it. aceto)


Port. It. Fr.

Perla. Perla. Perle.

Diamante. Diamante. Diamant.

Cuberta. Coperta. Couverte.

Cubertura. Copritura. Couverture.

Pelissa. Pellicia. Pelisse.

Arminho. Ermellino. Hermine.

Cotão. Cotone. Coton.

Borra. Borra. Bourre.

Cendal. Zendado. Cendal.

Listar. Listare. Lister.

Lista. Lista. Liste.

Paramento. Paramento. Parement.

Cintura. Cintura. Ceinture.

Coxim. Cuscino. Coussin.

Saquete. Sacchetto. Sachet.

Jarra. Giara. Jarre.

Calçado. Calcajo. Chaussé.

Sabatto. Ciabatta. Savatte.

Descalço. Discalzo. Déchaus.

Descalçar. Discalzare. Déchausser.

Cordovão. Cordovano. Cordouan.


§. IV.


Qui les frappent plus particulièrement, etc.


Port. It. Fr.

Saborear. Saporare. Savourer.

Assaborear. Assaporare. Assavorer.

Acetoso. Acetoso. Acéteux.


Troub. Cat. Esp.

Amargor, amaror. Amargor. Amargor.

Aspreza. Aspresa. Aspereza.

Tocar.  Tocar. Tocar.

Embasmar. Embalsamar. Embalsamar.

Bruit. Brugit. Ruido.

Vista. Vista. Vista.

Visual. Visual. Visual.

(N. E. editado)

Ce petit groupe de mots offre, entre autres, deux circonstances à remarquer; c'est que, du verbe latin sapere, de la quatrième conjugaison, les six langues néolatines ont fait ou adopté les verbes de la conjugaison en AR, saborar et assaborar; de plus, elles ont formé par dérivation l' adjectif acetos. Il serait difficile de faire admettre que de pareils rapports entre six langues, ne soient que des coïncidences fortuites.


§. V. 

Saisons, accidents de l' air, feu,


Troub. Cat. Esp.

Primavera.           Primavera. Primavera

Nevar. Nevar. Nevar.

Bufar. Bufar. Bufar. (soplar)

Ventar. Ventar. Ventar.

Eclipsar. Eclipsar. Eclipsar.

Brasa. Brasa. Brasa.

Brasier. Braser. Brasero.

Abrasar. Abrasar. Abrasar.

Alumar, alumnar. Alumar. (llum) Alumbrar. (lumbre, luz)

Brillar. Brillar. Brillar.

Atisar. Atiar. Atisar. (atizar)

Colorir. Colorir. Colorir. (colorear)

Azur. Azul. Azul.

Blanc. Blanc. Blanco.

Blanqueiar. Blanquejar. Blanquear.

Vermelh. Vermegh. (vermell) Bermejo (rojo).

Verdeiar. Verdejar. Verdear.

Vernis. Barnis (barnís). Barniz.

Cycle. Ciclo. (cicle) Ciclo.


Port. It. Fr.

Amargor. Amarore. Amareur.

Aspereza. Asprezza. Aspresse. (d' aspre, âpre) 

Tocar. Toccare. Toquer.

Embalsamar. Imbalsamare. Embaumer.

Ruido. Bruito. Bruit.

Vista. Vista. Viste.

Visual. Visuale. Visuel.


§. V.

Couleurs, temps, durée, etc.


Port. It. Fr.

Primavera. Primavera. Primevère.

Nevar. Nevare. Neiger.

Bufar. Buffare. Bouffer. (souffler)

Ventar. Ventare. Venter.

Eclipsar. Ecclissare. Éclipser.

Braza. Bracia. Braise.

Brazeiro. Braciere. Brasier.

Abrasar. Abbruciare. Embraser.

Allumiar. Alluminare. Allumer.

Brilhar. Brillare. Briller.

Atisar. Attizzare. Attiser.

Colorir. Colorire. Colorier.

Azul. Azzurro. Azur.

Branco. Bianco. Blanc.

Branquejar. Biancheggiare. Blanchoyer.

Vermelho. Vermiglio. Vermeil. (rouge)

Verdejar. Verdeggiare. Verdoyer.

Verniz. Vernice. Vernis.

Ciclo. Ciclo. Cicle.


Troub. Cat. Esp.

Jornada. (de jorn) Jornada. Jornada.

Jornal. Jornal. Jornal.

Durada. Durada. Durada.

Ancian. Anciá. Anciano.

Data. Data. Data. (fecha)


Comment était-il arrivé que la langue latine n' eût pas de verbes pour exprimer l' action de venter, d' éclipser?

Il a fallu que les langues néolatines créassent les mots ventar, eclipsar.

Aux verbes latins peu usités, ningere, nivere et virere, elles ont substitué nevar, verdeiar.

Parmi les autres remarques que les mots placés sous ce paragraphe fourniraient, je ne dois pas oublier celle que brasa, brasier, abrasar, dérivés du grec, ont été adoptés dans toutes les langues néolatines.


§. VI.

Espace, dimension, poids,


Troub. Cat. Esp.

Bas. Bas, bax. (baix) Baxo. (bajo)

Baisseza. Baxesa. (baixesa) Baxeza. (bajeza)

Baissar. Baxar. (baixar) Baxar. (bajar)

Abaissamen. Abaxament. Abaxiamento. (antigua)

Abaissar. Abaxar. Abaxar. (abajar, bajar)

Baza. Basa. Basa, base.

Atretal. Altretal. Otrotal.

Augmentatiu. Aumentatiu. Aumentativo.

Diminuir. Diminuir. Diminuir. (disminuir)

Grandeza. Grandesa. Grandeza.

Alteza. Altesa. Alteza.

(N. E. en lengua valenciana, graneaaltea, perea, etc.)

Abissar. Abisar. Abismar. (de abismo)

Gros. Gros. Grueso. (gordo)

Grossier. Groser. Grosero.

Balansar. Balanceyar. Balanzar. (balancear)

Repletio. Repleció. Repleción.

Cumplimen. Cumpliment. Cumplimento.

Integral. Integral. Integral.

Excessiu. Excessiu. Excesivo.

Compas. Compas. Compás.


Port. It. Fr.


Jornada. Giornada. Journée.

Jornal. Giornale. Journal.

Durada. Durata. Durée.

Ancião. Anziano. Ancien.

Data. Data. Date.


§. VI.


Mesure, proportion, localités, etc.


Port. It. Fr.

Baixo. Basso. Bas.

Baixeza. Bassezza. Bassesse.

Baxar. Bassare. Baisser.

Abaixamento. Abassamento. Abaissement.

Abaixar. Abassare. Abaisser.

Base. Basa, base. Base.

Outrotal. Altretale. Autel. (autretel; autel es: altare)

Augmentativo. Aumentativo. Augmentatif.

Diminuir. Diminuire. Diminuer.

Grandeza. Grandezza. Grandesse.

Alteza. Altezza. Hautesse.

Abismar. Abissare. Abismer.

Grosso. Grosso. Gros.

Grogeiro. Grossiere. Grossier.

Balancear. Bilanciare. Balancer.

Repleção. Ripiezione. Réplétion.

Cumprimento. Compimento. Complément.

Integral. Integrale. Intégral.

Excessivo. Eccessivo. Excessif.

Compasco. Compasco. Compas.


Troub. Cat. Esp.

Rectificar. Rectificar. Rectificar.

Rectificatio. Rectificació. Rectificación.

Unitiu. Unitiu. Unitivo.

Accessori. Accessori. Accesorio.

Corroboracio.  Corroboració. Corroboración.

Crebadura. Crebadura. Quebradura.

Pessa. Pessa. Pieza.

Departir. Departir. Departir.

Departimen. Departimen. (t) Departimiento

Marcar. Marcar. Marcar.

Demarchar. Demarcar. Demarcar.

Trassa. Trassa. Traza.

Alignar. Alinyar. Aliñar.

Limitar. Limitar. Limitar.

Confinar. Confinar. Confinar.

Finimen. Finiment. Fenecimiento.

Trespassar. Traspassar. Traspasar.

Mancar. Mancar. Mancar.

Prolongamen. Prolongamen. (t) Prolongamiento.

Fardel. Fardel. (fardell)         Fardel. (fardo)

Cargar. Cargar. (carregar) Cargar.

Encargar. Encarregar. Encargar.

Descargar, desencargar. Descarregar. Descargar.

Carga. Cárrega. Carga.

Carregar. Carrejar. Carrear. (acarrear)

Carriato. Carretó Carretón.

Carreta. Carreta. Carreta.

Carriera. Carrera. (carrer) Carrera.

Ribeira. Ribera. Ribera.

Aribar. Aribar. Aribar. (arribar, de riba)

Canton. Canton, cantó. Canto. 

Montanha. Montanya. Montaña.

Derocar. Derocar. Derocar. (derrocar)

Acostar. Acostar. Acostar. (de costa)

Costat. Costat. Costado.

On remarquera dans cette liste de mots, les cinq premiers, introduits dans les langues néolatines, bien que bas et ses dérivés n' existassent pas en latin, soit que bas roman ait été emprunté à basis, latin, ou à bassus, latin inusité, qu' on donne comme traduit du grec; quoiqu'il en soit, il sera juste de distinguer la création, ou si l' on veut, l' imitation, par laquelle la famille des mots indiqués a passé, avec tous ses développements, dans les langues néolatines.

Port. It. Fr.

Rectificar. Rettificare. Rectifier.

Rectificação.   Rettificazione. Rectification.

Unitivo. Unitivo. Unitif.

Accessorio.  Accessorio. Accessoire.

Corroboração. Corroborazione. Corroboration.

Quebradura. Crepatura. Crevure.

Peça. Pezza. Pièce.

Departir. Spartire. Départir.

Departimento. Departimento. Département.

Marcar. Marcare. Marquer.

Demarcar. Dimarquare. Démarquer.

Traça.  Traccia. Trace.

Alinhar. Allineare. Aligner.

Limitar. Limitare. Limiter.

Confinar. Confinare. Confiner.

Fenecimento. Finimento. Finiment.

Traspassar. Trapassare. Trespasser.

Mancar. Mancare. Manquer.

Prolongamento. Prolungamento. Prolongement.

Fardel. Fardello. Fardeau.

Carregar. Caricare. Charger.

Encarregar. Incaricare. Encharger.

Desencargar. Scaricare. Décharger.

Carga. Carica. Charge.

Acarretar. Carreggiare. Charrier.

Carretó.  Carretone. Charreton.

Carreta. Carretta. Charrette.

Careira. Carriera. Carrière. (rue)

Ribeira. Riviera. Rivière.

Aribar. Arrivare. Arriver.

Canto. Cantone. Canton.

Montanha. Montagna. Montagne.

Derocar. Dirrocciare. Dérocher.

Accostar. Accostare. Accoster.

Costado. Costato. Côté.


§. VII.

Agriculture, jardinage, troupeaux, campagne,


Troub. Cat. Esp.

Laborador. Laurador. (llaurador) Labrador.

Cultivador. Culturador. Cultivador.

Cultivar. Cultivar. (conrear) Cultivar.

Vaquier. Vaquer. Vaquero.

Bovier, boyer. Bover. Boyero.

Pasturgar. Pasturar. Pastorear.

Toiso. Tusó. Tusón. (toisón)

Segador. Segador. Segador.

Jardin. Jardí. Jardín.

Violeta. Violeta. Violeta.

Guirlanda. Guirlanda. Guinalda. (guirnalda)

Pera. Pera. Pera.

Pastora. Pastora. Pastora.

Productiu. Productiu. Productivo.

Salvatge. Salvatge. Salvage. (salvaje)

Figuiera, figuier. Figuera. Figuiera. (higuera)

Pradaria. Praderia. Praderia. (pradera)

Trabal. Trabal. (traball, treball) Trabajo.

Traballos. Traballós. Trabajoso.

Traballier. Trabelhador. (traballador) Trabajador.

Traballar. Traballar. (treballar) Trabajar.

Rigar. Regar. Regar. (irrigar)

Trillar. Trillar. Trillar.

Atrapar. Atrapar. Atrapar.

Roci. Rocí. Rocín.

Palafre. Palafré. Palafrén.


Brida. Brida. Brida.

Corpa. Gropa. Grupa.

Manjadoira. Menjadora. Manjadoura. (comedera)

Girfalc. Girfalc. Gerifalco.

Cornelha. Cornella. Corneja.


§. VII.

Animaux domestiques et sauvages, oiseaux, etc.


Port. It. Fr.

Lavrador. Lavoratore. Laboureur.

Cultivador. Coltivatore. Cultivateur.

Cultivar. Coltivare. Cultiver.

Vaqueiro. Vaccarro. Vacher.

Boeiro. Boaro. Bouvier.

Pastorar, pastorear. Pasturare. Pasturer.

Tosão. Tosone. Toison.

Segador. Segatore. Scieur.

Jardim. Giardino. Jardin.

Violeta. Violetta. Violette.

Grinalda. Ghirlanda. Guirlande.

Pera. Pera. Poire.

Pastora. Pastora. Pastore.

Productivo. Produttivo. Productif.

Salvagem. Salvaggio. Sauvage.

Figueira. Ficaja. Figuier.

Praderia. Prateria. Praerie.

Trabalho. Travaglio. Travail.

Trabalhoso. Travaglioso. Travailleur.

Trabalhador Travagliatore. Travailleur.

Trabalhar. Travagliare. Travailler.



Regar. Rigare. Rigaer.

Trilhar. Trillare. Tribler.

Atracar. (atrapar) Attrappare. Attraper.

Rocim. Ronzino. Roncin.

Palafrem. Palafreno. Palefroi.

Brida. Briglia. Bride.

Garupa. Groppa. Croupe.

Manjadoura. Mangiatoja. Mangeoire.

Gerifalte. Girfalco. Gerfaut.

Cornelha. Cornacchia. Corneille.


Troub. Cat. Esp.

Calandra. Calandra. Calandria.

Papagay. Papagall. Papagayo.

Bec. Bec. Pico.

Cabrit. Cabrit. Cabrito.

Boc. Boc. Bode. (cabrón)

Serena. Sirena. Sirena.

Tartuga. Tortuga. Tortuga.

Dromedari. Dromedari. Dromedario.

Bramar. Bramar. Bramar.

Fontana. Fontana. (font) Fontana. (hontanar)

Canon. Canó. Cañón.

Bosc. Bosc. Bosque.

Forestier. Foraster. Forastero.

Foresta. Floresta. Floresta.

Boton. Botó. Botón.

Botonar, abotonar. Botonar. Abotonar.

Aplanar. Aplanar. Allanar.

Arri. Arri. Arre.

L' interjection arri, dont se servaient les cultivateurs et les conducteurs de bêtes de charge, pour les exciter à marcher en avant, est sans doute un reste de l' ancien idiôme méridional, dont Claudien disait dans son épigramme de Mulabus gallicis:

Dissona quam varios flectant ad murmura cursus

Et certas adeant, voce regente, vias...

Barbaricos docili concipit aure sonos.

Absentis longinqua valens praecepta magistri,

Frenorumque vicem lingua virilis agit...

Miraris si voce feras pacaverit Orpheus,

Cum pronas pecudes gallica verba regant!

Comme elles changent et varient leur allure, et obéissant à la voix elles suivent les routes qu' elle indique... La mule comprend d' une oreille docile les intonations barbares; le conducteur n' est pas présent, mais les ordres, entendus de loin, sont respectés, et la langue de l' homme la dirige comme ferait le frein.
Tu t' étonnes de ce que la voix d' Orphée apprivoisa les monstres, quand des paroles d' un Gaulois gouvernent les mules courbées vers la terre!


§. VIII.

Métaux, arts et métiers, travaux et artistes et ouvriers


Troub. Cat. Esp.

Argentar. Argentar. Argentar. (platear, plata, AG)

Lato. Llautó. Latón.


Port. It. Fr.

Calhandra. Calandra. Calandre.

Papagaio. Pappagallo. Papegault.

Bico. Becco. Bec.

Cabrito. Capretto. Cabrit.

Bode. Becco. Boc. (alemán Bock, Steinbock)

Sirena. Sirena. Sirène.

Tartaruga. Tartaruga. Tortue.

Dromedario. Dromedario. Dromadaire.

Bramar. Bramare. Bramer.

Fontinha. Fontana. Fontaine.

Cano. Cannone. Canon (tuyau).

Bosque. Bosco. Bosc.

Forasteiro. Forestiere. Forestier.

Floresta. Foresta. Forest.

Botão. Bottone. Bouton.

Abotoar. Abbottonare. Boutonner.

Aplainar. Appianare. Aplaner.

Arre. Arri. Arri.


§. VIII. 

Instruments concernant les arts et les métiers, qui les exerçaient, etc.


Port. It. Fr.

Argentar. Argentare. Argenter.

Latão. Ottone. Laiton.


Troub. Cat. Esp.

Sobredaurar. Sobredaurar. Sobredorar.

Pellicier. Pellicer. Pellejero. (peletero)

Cardaire. Cardador. Cardador.

Batedor. Batedor. Batedor. (batidor

Molinier. Moliner. Molinero.

Molin. Molí. Molino.

Barbier. Barber. Barbero.

Barbairia. Barberia. Barbería.

Enfornar. Enfornar. Enhornar. (meter en horno)

Farga. Farga. Forja. (fraguas : Forges)

Esmerar. Esmerar. Esmerar.

Agusar. Aguzar. Aguzar.

Aguilla. Agulha. (agulla) Aguja.

Descoser. Descosir. Descoser.

Acerar. Acerar. Acerar.

Ferrar. Ferrar. Herrar.

Desferrar. Desferrar. Desherrar.

Clavelar. Clavelar. Clavar.

Brunir. Brunyir. Bruñir.

Martel. Martell. Martillo.

Martellar. Martellejar. Martillar. (martillear)

Bugada. Bugada. Bugada. (colada, ropa)

Lavandiera. Llavandera. Lavandera.

Banhar. Banyar. Bañar.

Filar. Filar. Hilar.

Desfilar. Desfilar. Deshilar.

Filet. Filet. Filete. (hilete, hilillo)

Destorser. Destorcer. Destorcer.

Afinar. Afinar. Afinar.

*Raufinar Refinar. Refinar.

Fineza. Finesa. Fineza.

Fin. Fi. Fino.

Pic. Pico. (pic) Pico.

Pl* Picar. Picar.

Destrempar. Destemplar. Destemplar.

Emplegar. Emplegar. Emplear.

*Puncha. Punxa. Punta. (pincho)


Port. It Fr.

Sobredourar. Sopraindorare. Surdorer.

Pelleiro. Pellicciere. Pellicier.

Cardador. Cardatore. Cardeur.

Cardar. Cardare. Carder.

Batedor. Battitore. Batteur.

Moleiro. Molinaro. Molinier.

Moinho. Molino. Molin.

Barbeiro. Barbiere. Barbier.

Barbearia. Barbieria. Barberie.

Enfornar. Infornare. Enfourner.

Forja. Foggia, fuccina. Forge.

Esmerar. Smerare. Esmerer.

Aguçar. Aguzzare. Aguiser.

Agulha. Aguglia. Aguille.

Descozer. Scucire. Découdre.

Azerar. Acciajare. Acérer.

Ferrar. Ferrare. Ferrer.

Desferrar. Sferrare. Déferrer.

Cravar. Chiavellare. Claveller.

Brunir. Brunire. Brunir.

Martello. Martello.  Martel.

Martellar. Martellare. Marteller.

Bugada. Bucata. Buée.

Lavandeira. Lavandara. Lavandière.

Banhar. Bagnare. Baigner.

Fiar. Filare. Filer.

Desfiar. Sfilare. Défiler.

Filete. Filetto. Filet.

Destorcer. Storcere. Détordre.


Affinar. Affinare. Affiner.

Refinar. Raffinare. Raffiner.

Fineza. Finezza. Finesse.

Fino. Fino. Fin.

Picar. Picchiare. Piquer.

Destemperar. Distemprare. Détremper.

Empregar. Impiegare. Employer.

Ponta. Punta. Pointe.


Troub. Cat. Esp.

Apontamen. Apuntament. Apuntamiento.

Apontar. Apuntar. Apuntar.

Deissoterrar. Dessoterrar. Desoterrar. (enterrar)

(sic)

En lisant cette liste, on aura sans doute rema*

donnèrent pour exprimer divers arts et métiers, et

Ainsi, du latin carduus, elles firent cardaire, car*

le verbe enfornar; d' acutus, le verbe agusar; d' a*

de balneum, le verbe banhar, et de filum, les mots f*

On trouve aussi plusieurs mots dont le latin n' a*

bugada, pic, picar, etc. Fin, fineza, afinar, raisfi*

dériver de finis, pris dans le sens de perfection. V*

certain nombre de mots que les langues néolatines se

signer les personnes qui les exerçaient.

de barba, barbator, vint barbier, barbairia; de forn,

celui d' acerar; de ferrum, ceux de ferrar et desferrar;

desfilar, filet, etc.

fourni la racine: Forja, brunir, martel, martellar,

ont exercé la sagacité des étymologistes; on peut les

Pasquier, liv. VIII, ch. 64.


§. IX.

L' homme, son corps, ses qualités; actio * ses procédés, usag*


Troub. Cat. Esp.

Personatge. Personatge. Personage. (personaje)

Donzel. Donsell. Doncell. (doncel)

Donzella. Donsella. Doncella.

Nayssemen. Naximen. (naiximent)Nacimiento.

Velh. Vell. Viejo.

Envellezir. Envellir. Envejecer.

Sobrenom. Sobrenom. Sobrenombre.

Creissemen. Crexement. Crecimiento.

Avivar. Avivar. Avivar.

Anca. Anca. Anca.

Flanc. Flanc. Flanco.

Faisso. Facció. Facción.

Pansa. Panxa. Panza.

Sobredent. Sobredent. Sobrediente.

Barbut. Barbut. Barbudo.

Velut. Vellut. Velludo. (terciopelo, peludo)

Membrut. Membrud. Membrudo.

Desmembrar. Desmembrar. Desmembrar.


Port. It. Fr.

Apontamento. Appuntamento. Appointement.

Apontar. Appuntare. Appointer.

Desenterrar. Dissotterrare. Déterrer.


§. IX.

physiques, repos, mouvement, ses manières, domestiques, etc.


Port. It. Fr.

Personagem. Personaggio. Personnage.

Donzel. Donzello. Donzel.

Donzella. Donzella. Donzelle.

Nascimento. Nascimento. Naissement.

Velho. Vecchio. Vieil.

Envelhecer. Invecchiare. Envieillir.

Sobrenome. Soprannome. Surnom.

Crecimento. Crescimento. Croissement.

Avivar. Avvivare. Aviver.

Anca. Anca. Hanche.

Flanco. Fianco. Flanc.

Faccão. Fazione. Façon.

Pança. Pancia. Panse.

Sobredente. Sopraddente. Surdent.

Barbudo. Barbuto. Barbu.

Veludo. Velluto. Velu.

Membrudo. Membruto. Membru.

Desmembrar. Smembrare. Démembrer.


Troub. Cat. Esp.


Escarnar, descarnar. Descarnar. Escarnar, descarnar.

Magreza. Magreza. Magreza.

Desfigurar. Desfigurar. Desfigurar.

Desnaturar. Desnaturar. Desnaturar.

(desnaturalizar)

Merdos. Merdós. Merdoso. (de mierda)

Movimen. Moviment. Movimiento.

Viatge. Viatge. Viaje.

Aviar. Aviar. Aviar.

Desviamen. Desviament. Desviamiento.

Desviar. Desviar. Desviar.

Obviar. Obviar. Obviar.

Aventura. Aventura. Aventura.

Aventurier. Aventurer. Aventurero.

Aventurar. Aventurar. Aventurar.

Desaventura. Desventura. Desaventura.

Mesquin. Mesquí. Mezquino.

Desastrat. Desastrat. Desastrado.

Desastruc. Desastruch. Desastroso.

Angoissar. Angoissar. Angustiar.

Carencia. Carencia. Carencia.

Afan. Afany. Afán.

Afanar. Afanar. Afanar.

Guisa. Guisa. Guisa.

Maneira. Manera. Manera.

Semblan. Semblant. Semblante.

Semblansa. Semblansa. Semejanza.

Monstra. Mostra. Muestra.

Afaitar. Afaytar. Afeitar.

Afaitamen. Afaytament. Afeitamiento.

Contrafaire. Contrafer. Contrahacer.

Contrafazedor. Contrafaedor. Contrahacedor.

Desfaire, desfar.         Desfer. Deshacer.

Diversifiar. Diversificar. Diversificar.

Virar. Girar. Virar.


Tirar. Tirar. Tirar.

Estirar. Estirar. Estirar.

Retirar. Retirar. Retirar.

Retornar. Retornar. Retornar. (volver)


Port. It. Fr.

Escarnar, descarnar. Scarnare. Décharner.

Magreza. Magrezza. Maigresse.

Desfigurar. Sfigurare. Défigurer.

Desnaturar. Disnaturare. Dénaturer.

Merdoso. Merdoso. Merdeux.

Movimento. Movimento. Mouvement.

Viagem. Viaggio. Voyage.

Aviar. Avviare. Avier.

Desviamento. Sviamento. Déviement.

Desviar. Sviare. Dévier.

Obviar. Ovviare. Obvier.

Aventura. Avventura. Aventure.

Avantureiro. (aventureiro) Avventuriere. Aventurier.

Aventurar. Avventurare. Aventurer.

Desaventura. Disavventura. Désaventure.

Mesquinho. Meschino. Mesquin.

Desastrado. Disastrato. Désastré.

Desastroso. Desastroso. Désastreux.

Angustiar. Angosciare. Angoisser.

Carencia. Carenzia. Carence.

Affano. Affanno. Ahan.

Affanar. Affannare. Ahanner.

Guisa. Guisa. Guise.

Maneira. Maniera. Manière.

Semblante. Sembiante. Semblant.

Semelhança. Sembianza. Semblance.

Mostra. Mostra. Montre.

Affeitar. Affaitare. Afaiter.

Affeitamento. Affaittamento. Afaitement.

Contrafazer. Contraffare. Contrefaire.

Contrafazedor. Contrafattore. Contrefacteur.

Desfazer. Disfare. Défaire.

Diversificar. Diversificare. Diversifier.

Virar. Virare. Virer.

Tirar. Tirare. Tirer.

Estirar. Stirare. Etirer.

Retirar. Ritirare. Retirer.

Retornar. Ritornare. Retourner.


Troub. Cat. Esp.

Usar. Usar. Usar.

Usage. Usatge. Usaje.

Messatge. Missatge. Mensaje.

Mantener. Mantenir. Mantener.

Entretenir. Entretenir. Entretener.

Puiar. Pujar. Pujar. (subir)

Trabucar. Trabucar. Trabucar.

Tombar. Tombar. Tumbar.

Calar. Calar. Callar.

Tardansa. Tardansa. Tardanza.

Pelar. Pelar. Pelar.

Destrempar. Destemplar, destrempar. Destemplar.

Destempramen. (destrempamen); Destrempament. Destemplamiento.

Portador. Portador. Portador.

Custodi. Custodi. Custodio.

Maneiar. Manejar. Manejar.

Forsar. Forsar. Forzar.

Esforzar. Esforzar. Esforzar.

Recular. Recular. Recular. (culo)

Encontra. Encontre. Encuentro.

Encontrar. Encontrar. Encontrar.

Praticar. Practicar. Practicar.

Aparelh. Aparell. Aparejo.

Prest. Prest. Presto.

Fornir. Fornir. Fornir.

Baisar. Besar. Besar.

Contrast. Contrast. Contraste.

Envit. Envit. Envite.

Cavalcar. Cavalgar. Cabalgar.

Cavalcada. Cavalcata. Cabalgada.

Cavalcadura. Cavalgadura. Cabalgadura.

Encavalcar. Encavalcar. Encabalgar.

Descavalcar. Descabalcar. (descavalcar) Descabalgar.

Galop. Galop. Galope.

Galaupar. Galopar. Galopear. (galopar)

Trot. Trot. Trot.


(N. E. página cortada a la izquierda.)

Port. It. Fr.

*Usar Usare. User.

*Usagem  Usaggio. Usage.

*Messagem Messaggio. Message.

* Mantenere. Maintenir.

* Intrattenere. Entretenir.

* Poggiare. Puier.

* Traboceare. Trébucher.

* Tomare, tombolare. Tomber.

* Calare. Caler.

* Tardanza. Tardance.

* Pelare. Peler.

* Distemperare. Détremper.

* Distemperamento. Détrempement.

* Portatore. Porteur.

* Custode. Custode.

* Maneggiare. Manier.

* Forzare. Forcer.

* Sforzare. Efforcer.

* Rinculare. Reculer.

* Incontro. Encontre.

* Incontrare. Encontrer.

* Praticare. Pratiquer.

* Apparecchio. Appareil.

* Presto. Prest.

* Fornire. Fournir.

* Bacciare. Baiser.

* Contrasto. Contraste.

* Invito. Envit.

* Cavalcare. Chevaucher.

* Cavalcata. Cavalcade.

* Cavalcatura. Chevauchéure.

* Incavalcare. Enchevaucher.

* Discavalcare. Déchevaucher.

* Galoppo. Galop.

*, galopear. Galoppare. Galopper.

Trotto. Trot.


(sic:)

Que d' observations j' aurais à présenter sur les mo*

us dans ce paragraphe! Comment concevoir que *

les langues néolatines eussent disposé, chacune à son

rivées du latin, les autres dérivées du latin, mais avec

Dans les mots que le latin n' a pas fournis, on distin-

retirar, tombar, calar.

Dans ceux dont la racine est latine, de trabucus a été

desviamen desviar; d' astrum, les adjectifs desastrat,

le verbe aventurar et les substantifs aventurier, desaven-

les dérivés de caballus, latin, cavalcar, cavalcada,

marquer que les mots trot, galop, galaupar, n' ont

usage, tant d' expressions identiques, les unes non dé-

des modifications uniformes?

guera anca, pansa, flanc, afan, afanar, guisa, tirar,

formé trabucar, de via, sont dérivés viatge, aviar,

desastrut; de manus, le substantif maniera; de venir,

tura. J' appelle surtout l' attention des philologues sur

cavalcadura, encavalcar, descavalcar, en faisant re-

aucun rapport avec la langue latine.

Parmi les mots classés dans ce paragraphe, on ren*

quelques uns, tels que perdo, perdonar, basta*

fournie par la langue latine, comme amistat, enamo*

n' applaudira-t-on pas à l' industrieuse composition

verbes, consuefacere et consuescere, les verbes ron*

langue romane ayant fait costum, c'est avec le sec*

tumar et acostumar.

quera que la grande parties ont dérivés du latin, excepté

franqueza, etc.; parmi les mots dont la racine a été

desamar, venus d' amor, et agradar, venu de gratus,

verbes costumar et acostumar? Le latin fournissait deux

n'en ont rien emprunté; mais de consuetudinem la

de ce substantif qu' ont été formés les deux verbes cos-



§. X.

Relations de famille, de société; amour, qualités, nobles


Troub. Cat. Esp.

Enparentar. Emparentar. Emparentar.

Linhatge. Llinatge. Linaje.

Paternal. Paternal. Paternal.

Fraternal. Fraternal. Fraternal. (de frater)

Compaire. Compare. Compadre.

Comaire. Comare. Comadre.

Confraire. Confrare. Confrade. (frater; cofradía)

Compan. Compagn. (Company)Compaño. (compañero)

Acompanhar. Acompanyar. Acompañar.

Bastard. Bastard. Bastardo.

Amistat. Amistat. Amistad.

Desamar. Desamar. Desamar.

Enamorar. Enamorar. Enamorar.

Abrassar. Abrassar. Abrazar.

(Abrasar Abrasar Abrazar)

Confederation. Confederació. ; Confederation (confederación).

Ciutadan. Ciutadá. Ciudadano.

Condeyssendre. Condescendir. Condescender.

Socors. Socors. Socorro.

Oblidar. Oblidar. Olvidar.

Remembransa. Remembrança. Remembranza.

Activitat. Activitat. Actividad.

Coratge. Coratge. Coraje.


§. X.


amitié, impressions morales, bonnes 

sentiments, etc.


Port. It. Fr.

Emparentar. Imparentare. Emparenter.

Linhagem. Lignaggio. Lignage.

Paternal. Paternale. Paternel.

Fraternal. Fraternale. Fraternel.

Compadre. Compare. Compère.

Comadre. Comare. Commère.

Confrade. Confrate. Confrère.

Companhão. Compagno. Compain, compagnon.

Acompanhar. Accompagnare. Accompagner.

Bastard. Bastardo. Bastard.

Amistade. Amistà. Amisté. (amitié)

Desamar. Disamare. Désaimer.

Enamorar. Innamorare. Enamourer.

Abraçar. Abbracciare. Embrasser.

Confederação  Confederazione. Confédération.

Cidadão. Cittadino. Citadin.

Condescender. Condescendere. Condescendre.

Socorro. Soccorso. Secors.

Olvidar. Obbliare. Oublier.

Remembrança. Rimembranza. Remembrance.

Actividade. Attività. Activité.

Coragem. Coraggio. Corage.


Troub. Cat. Esp.

Coratjos. Coratjos. Corajoso. (corajudo)

Cordial. Cordial. Cordial.

Misericordios. Misericordios. Misericordioso.

Caritatiu. Caritatiu. Caritativo.

Perdo. Perdó. Perdón.

Perdonar. Perdonar. Perdonar.

Franc. Franc. Franco.

Franqueza. Franquesa. Franqueza.

Gentileza. Gentilesa. Gentileza.

Seguransa. Asseguransa. Seguranza.

Assegurar. Assegurar. Asegurar.

Largueza. Llarguesa. Largueza.

Sentimen. Sentiment. Sentimiento.

Consentimen. Consentiment. Consentimiento.

Interessar. Interessar. Interesar.

Grat. Grat. Grato.

Agradar. Agradar. Agradar.

Lealtat. Llealtat. Lealtad.

Fiar, fizar. Fiar. Fiar.

Confidar. Confiar. Confiar.

Confisansa. Confiansa. Confianza.

Costumar. Costumar. Costumbrar. (costumbre)

Acostumar. Acostumar. Acostumbrar.

Plaser. Plaer. Placer.

Desieg. Desitgi. (desitg) Deseo.

Vregognos (vergognos); Vergonyos. Vergoñoso. (vergonzoso)

Meravelha. Maravella. Maravilla.

(N. E. Hay muchísimas variantes en la palabra romana meravelha y sus derivadas.)

Maravelhar. Maravellar. Maravillar.

Maravillos. Maravellos. Maravilloso.

Remirar. Remirar. Remirar.


Port. It. Fr.

Coraçudo. Coraggioso. Courageux.

Cordial. Cordiale. Cordial.

Misericordioso. Misericordioso. Misericordios.

Caritativo. Caritativo. Caritatif.

Perdão. Perdono. Pardon.

Perdoar. Perdonare. Pardonner.

Franco. Franco. Franc.

Franqueza. Franchezza. Franchise.

Gentileza. Gentilezza. Gentillesse.

Seguransa. Sicuranza. Séurtance.

Assegurar. Assicurare. Asséurer.

Largueza. Larghezza. Largesse.

Sentimento. Sentimento. Sentiment.

Consentimento. Consentimento. Consentement.

Interessar. Interessare. Intéresser.

Grado. Grado. Gret. (mal gré)

Agradar. Aggradare. Agréer.

Lealtade. Lealtà. Loyauté.

Fiar. Fidar. Fier.

Confiar. Confidare. Confier.

Confianza. Confidanza. Confiance.

Costumar. Costumare. Coutumer.

Acostumar. Accostumare. Accoutumer.

Plazer. Piacere. Plaisir.

Desejo. Desio. Désir.

Vergonhoso. Vergognoso. Vergogneux.

Maravilha. Maraviglia. Merveille.

Maravilhar. Maravigliare. Merveiller.

Maravilhoso. Maraviglioso. Merveilleux.

Remirar. Rimirare. Remirer.


§. XI.


mauvaises qualités, mauva*


Troub. Cat. Esp.

Deshonest. Deshonest. Deshonesto.

Deshonestetat. Deshonestedat. Deshonestidad.

Deshonor. Deshonor. Deshonor.

Deshonrar, deshonorar; Deshonrar. Deshonrar.

Desleal. Deslleal. Desleal.

Deslealtat. Desllealtat. Deslealdad. (deslealtad)

Desmesura. Desmesura. Desmesura.

Coart. Coart. Cobarde.

Coardia. Cobardia. Cobardía.

Malvat. Malvad. Malvado.

Cobeitar. Cobdiciar. Codiciar.

Cubitia. Cobdicia. Codicia.

Subtileza. Sutilesa. Subtileza.

Subtiliar. Subtilisar. Subtilizar.

Contrariar. Contrariar. Contrariar.

Desmentir. Desmentir. Desmentir.

Fantasia. Fantasia. Fantasía.

Lausengier, lauzenjador; Lausengador. Lisonjeador.

Fenhemen. Fingiment. Fingimiento.

Enueg. Enug. Enojo.

Enoios. Enujos. Enojoso.

Enuiar. Enujar. Enojar.

Trufar. Trufar. Trufar. (reírse de)

Paoros. Pavoros. (pavorós) Pavoroso.

Espavent. Espant. Espaviento.

Espaventar. Espantar. Espantar.

Molleza. (moll) Mollesa. Molleza. (mullido)

Orguelh. Orgull. Orgullo.

Orguelhos. Orgullos. Orgulloso.

Falsari. Falsari. Falsario.

Puta. Puta. Puta.

Brutal. Brutal. Brutal.


§. XI.

(N. E. página cortada a la izquierda.)

*ents, mauvaises actions.


Port. It. Fr.

* Disonesto. Déshonnête. 

* Disonestità. Déshonnêteté.

* Disonore. Déshonneur.

* Disonorare, desonrare. Déshonorer.

* Disleale. Déloyal.

* Dislealtà. Déloyauté.

* Dismisura. Desmesure.

* Codardo. Couart.

* Codardia. Couardise.

* Malvaggio. Malvais.

* Cubitare. Convoiter.

* Cupidizia. Convoitise.

* Sottigliezza. Subtilesse.

* Sottigliare. Subtiliser.

* Contrariare. Contrarier.

* Smentire. Démentir.

* Fantasia. Fantaisie.

* Lusinghiere. Losengier, losengeour.

* Fingimento. Feignement.

* Noja. Ennui.

* Annojoso. Ennuyeux.

* Annojare. Ennuyer.

* Truffare. Truffer.

* Paoroso. Peureux.

* Spavento. Épouvante.

* Spaventare. Épouvanter.

* Mollezza. Mollesse.

* Orgoglio. Orguel.

* Orgoglioso. Orgoillos.

* Falsario. Faussaire.

* Putta. (puttana) Pute.

* Brutale. Brutal.


Troub. Cat. Esp.

Nesci. Neci. Necio.

Venjansa. Venjansa. Venganza.

Venjador. Venjador. Vengador.

Desdenh. Desdeny. Desdén.

Destruimen. Destruiment. Destruimiento. (destrucción)

Corrumpemen. Corrompiment. ; Corrompimiento. (corrupción)

Batemen. Batimen. Batimiento.

(sic:)

Avant d' indiquer les principaux termes de ce *paragraphe

je ferai remarquer le mot composé malvat, adopté par *

celui qui va mal. Le latin avait donné l' exemple de *

mots l' adverbe male; c'est en s' emparant de cette for-*

Dans ce même paragraphe coart, coardia, enueg,

des langues autres que la latine.

qui n' ont pas été fournis par la langue latine,

les langues néolatines, et créé pour exprimer

*r les qualités ou les actions, en apposant aux

*ue la langue romane produisit malvat.

enuiar, orguelh, orguelhos, sont empruntés à


§. XII.

Commerce, trafic, achat, vente, échanges,

marine,


Troub. Cat. Esp.

Cost. Cost. Costo.

Costar. Costar. Costar.

Gazanh. Gazagn. Gano. (ganancia, beneficio)

Gazanhar. Gazagnar. (guanyar) ; Ganar.

Profeit. Profit. Provecho.

Profeitar. Profitar. Provechar.

Feira. Feria. (fira) Feria.

Fazenda. Facenda. Facienda. (hacienda)

Prestar. Prestar. Prestar.

Botiga. Botiga. Botica. (: tienda; rebotica)

Mercadeiar. Mercadejar. Mercadear.

Desprezar. Despreciar. Despreciar.

Pes. Pes. Peso.

Contrapes. Contrapés. Contrapeso.

Contrapesar. Contrapesar. Contrapesar.


Port. It. Fr.

* Nescio. Nice.

* Vengianza. (vendetta) Vengeance.

* Vendicatore. Vengeur.

* Disdegno. Desdaing.

* Distruggimento. Destruisement.

* Corrompimento.         Corrumpement.

* Battimento. Battement.


§. XII.

(N. E. Podría corregir este texto mirando el índice de más arriba de parágrafos, pero lo dejo tal como lo leo en el PDF que tengo. No vale la pena perder mucho tiempo buscando otro PDF con más calidad.)

*chandises; produits industriels,

*gation, etc.


Port. It. Fr.

* Costo. Cost, coût.

* Costare. Coster.

* Guadagno. Gaaing.

* Guadagnare. Gagner.

* Profitto. Profeit.

* Profittare. Profiter.

* Fiera. Foire.

* Faccenda. Faciende.

* Prestare. Prester.

* Bottega. Boutique.

* Mercanteggiare. Marchander. (marchand)

* Disprezzare. Despriser.

* Peso. Poids.

* Contrappeso. Contrepoids.

* Contrappesare. Contrepeser.


Troub. Cat. Esp.

Comprar. Comprar. Comprar.

Prometedor. Prometedor. Prometedor.

Pagar. Pagar. Pagar.

Paga. Paga. Paga.

Pagamen. Pagament. Pagamento.

Apagar. Apagar. Apagar.

Recepta. Recepta. Receta.

Tara. Tara. Tara.

Bala. Bala. Bala.

Encant. Encant. Encante. (subasta)

Trafec. Trafag. Trafago. (tráfico)

Endeptar. Endeutar. Endeudar.

Cambiador. Cambiador. (mb) Cambiador.

Conditionar. Condicionar. Condicionar.

Comtar. Comptar. Contar.

(N. E. comptar, computar, computo, cómputo; comte : comité : conde)

Compte. Compte. Cuenta.

Recobramen. Recobrament. Recobramiento. (recobro)

Carrat. Quilat. Quilate.

Alcali. Alkali. Alcali. (álcali)

*Barataria. Barateria. Baratería.

Baratar. Baratar. Baratar.

Baratier. Barater. Baratero.

Marina. Marina. Marina.

Marinier. Mariner. Marinero.

Galera. Galera. Galera.

Bathelh. Batell. Batel.

Barca. Barca. Barca.

Embarcar. Embarcar. Embarcar.

Popa. Popa. Popa.

Vela. Vela. Vela.

Vogar. Bogar. Bogar.

Calafatar. Calafatejar. Calafetar. (calafatear)

Caramida. Caramida. Calamita.

Tramuntana. Tramontana. Tramontana.


Plusieurs des termes de commerce et de navigation

à la langue latine. Dans les termes de commerce, on r*

tara, carat; et parmi les mots dérivés du latin,


Port. It. Fr.

* Comprare. Compérer.

* Promettitore. Prometteur.

* Pagare. Payer.

* Paga. Paye.

* Pagamento. Payement.

* Appagare. Apaier.

* Ricetta. Recette.

* Tara. Tare.

* Balla. Balle.

* Incanto. Encan.

* Traffico. Trafic.

* Indebitare. Endetter.

* Cambiatore. Cambgeur.

* Condizionare. Conditionner.

* Contare. Compter.

* Conto. Compte.

* Ricuperamento. Recouvrement.

* Carato. Carat.

* Alcali. Alcali.

* Baratteria. Baraterie.

* Barattare. Barater.

* Barattiero. Barateor.

* Marina. Marine.

* Marinaro. Marinier.

* Galera. Galère.

* Batello. Batel.

* Barca. Barque.

* Imbarcare. Embarquer.

* Poppa. Poupe.

* Vela. Voile.

* Vogare. Voguer.

* Calafatare. Calfater.

* Calamita. Calamite.

* Tramontana. Tramontane.

(sic:)

*ésente ce paragraphe, sont entièrement étrangers

*era cost, costar, gazanh, gazanhar, botiga,

, 1°. comprar, venant de comparare, parce que *

l' action d' acheter est celle de comparer la valeur de l' 

*cant, que la langue romane forme d' in quantum, c' e*

termes de navigation, galera, bathelh, barca, em*

avec la langue latine; et barataria, baratar, bara

marins se rendent parfois coupables.


§. XIII.

parole, langag*

Troub. Cat. Esp.

Lenguatge. (lengatge) Llenguatge. Lenguaje.

Arenguar. Arengar. Arengar.

Arengua. Arenga. Arenga.

Girgo. Gergon. Jerigonza. (ver jargon)

Parlamen. Parlament. Parlamento.

Parlador. Parlador. Parlador. (hablador)

Estudiar. Estudiar. Estudiar.

Accentuar. Accentuar. Acentuar.

Crit. Crit. Grito.

Crida. Crida. Grita. (pregón)

Cridaire, cridador. Cridador. Gritador. (pregonero)

Cridar. Cridar. Cridar. (gritar, pregonar)

Desdire. Desdir. Desdecir.

Contradictori. Contradictori. Contradictorio.

Disputa. Disputa. Disputa.

Sophisticar. Sofisticar. Sofisticar.

Pensar. Pensar. Pensar.

Pensamen. Pensament. Pensamiento.

Avis. Avis. Aviso.

Avisar. Avisar. Avisar.

Entendemen. Entendement. Entendimiento.

Entendedor. Entendedor. Entendedor.

Conoissensa. Conexensa.; Conocencia. (conocimiento)

Razonamen. Rahonament. Razonamiento.

Requeremen. Requiriment. Requerimiento.

Acertar. Acertar. Acertar.

Certificar. Certificar. Certificar.


* avec celle de l' objet donné en retour; 2°. en-

à combien poussez-vous l' enchère?” Dans les

*gar, calafatar, caramida, n' ont aucun rapport

signé spécialement un genre de délit dont les


§. XIII.

*ndement, littérature, etc.


Port. It. Fr.

* Linguaggio. Langage.

* Aringare. Haranguer.

* Aringa. Harangue.

* Gergo. Jargon.

* Parlamento. Parlement.

* Parlatore. Parleur.

* Studiare. Étudier.

* Accentuare. Accentuer.

* Grido. Cri.

* Grida. Cride, crie.

* Gritadore. Crière, crieur.

* Gridare. Crier.

* Disdire. Dédire.

* Contradittorio. Contradictoire.

* Disputa. Dispute.

* Sofisticare. Sophistiquer.

* Pensare. Penser.

* Pensamento. Pensement.

* Avviso. Avis.

* Avvisare. Aviser.

* Intendimento. Entendement.

* Intenditore. Entendeur.

* Conoscenza. Connoissance.

* Ragionamento. Raisonnement.

* Richiedimento. Requèrement.

* Accertare. Acerter.

* Certificare. Certifier.


Troub. Cat. Esp.

Sabi. Sabi. Sabio.

(N. E. el catalán post Pompeyo Fabra, unos 100 años más tarde, intenta diferenciarse todo lo posible del castellano y de la lengua matriz, romance, occitano; por eso escriben ahora savi y no sabi, con b, que viene de la p de sapientem y variantes; canvi y no cambi, etc.)

Sabieza. Sabiesa. Sabieza.

Doctrinar. Endoctrinar. Doctrinar.

Doctrinador. Doctrinayre. Doctrinador.

Doctrinal. Doctrinal. Doctrinal.

Ensenhar. Ensenyar. Enseñar.

Trobar. Trobar. Trovar.

Trobaire, trobador. Trobador. Trovator. (trobador, poeta)

Maestria. Mestria. Maestría.

Cansoneta. Cansoneta. Chanzoneta. (cancioncita)

Romansar.                Romansar. Romanzar. (arromanzar)

Rima. Rima. Rima.

Rimar. Rimar. Rimar.

Novelha. Novella. Novela. (nueva)

Cobla. Cobla. Copla.

Contar. Contar. Contar.

Conte. Compte. Cuento.

Contaire. Contador. Contador.

Glozar. Glosar. Glosar.

Enginhar. Enginyar. Engeñar. (ingeniar)

Aprendre. Aprehendrer. Aprender.

Desaprendre. Desapendrer. Desaprender.

Emprendre. Empendrer. Emprender.


(sic:)

Parmi les mots dont la formation mérite d' être remar-

substantif, harangue, et arengar, verbe, haranguer.

à une langue étrangère, et arenga a signifié harangus,

écouter, et de même arengar, verbe haranguer, ou


§. XIV.

jeux, amusements,

Troub. Cat. Esp.

Dansar. Dansar. Danzar.

Dansa. Dansa. Danza.

Bal. Ball. Baile.


Port. It. Fr.
Sabedoria. Saviezza. Sagesse.
Doutrinar. Dottrinare. Doctriner.
Doutrinador. Dottrinatore. Doctrineur.
Doutrinal. Dottrinale. Doctrinal.
Ensinar. Insegnare. Enseigner.
Trovar. Trovare. Trouver.
Trovador. Trovatore. Trouvere, troubadour.
Mestria. Maestria. Mestrie.
Cançoneta. Canzonetta. Chansonnette.
Rima. Rima. Rime.
Rimar. Rimare. Rimer.
Novella. (novelha) Novella. Nouvelle.
Copla. Cobola. Couplet.
Contar. Contare. Conter.
Conto. Conto. Conte.
Contador. Contatore. Conteur.
Glossar. Glosare. Gloser.
Engenhar. Ingenare. Ingénier.
Apprender. Apprendere. Apprendre.
Desapprender. Disapprendere. Désapprendre.
Emprender. Imprendere. Emprendre.

*quée, les linguistes distingueront sans doute arenga,
Pour les former, renc, substantif, rang, a été emprunté
ou discours adressé à des personnes placées en rang pour
parler à des personnes rangées autour de soi.

§. XIV.
musique, chasse, etc.

Port. It. Fr.
Dançar. Danzare. Danser.
Dança. Danza. Danse.
Baile. Ballo. Bal.

Troub. Cat. Esp.
Dat. Dau. Dado.
Arpa. Arpa. Arpa.
Flauta. Flauta. Flauta.
Trompa, tromba. Trompa. Trompa.
Tabor. Tambor. (tabal) Tambor.
Quinta. Quinta. Quinta.
Joguador. Jugador. Jugador.
Cassa. Cassa. Caza.
Cassador. Cassador. Cazador.
Cassar. Cassar. Cazar.
Deport. Deport. (no sport) Deporte.

(sic:)
Ce paragraphe ne contient qu' un petit nombre
dansar, dansa, s' ils sont dérivés du latin, n' ont été
par les langues néolatines, de même que le mot bal.
Fortunat, flauta, trompa, tabor, n' ont pas été *
cassar, verbe, chasser, et cassador, substantif, ch*
et casses, substantifs, signifiant rets, filets, ont r*
plus étendue.

§. XV. 
médecine, maladies

Troub. Cat. Esp.

Ydropisia. Hidropesia. Hidropesía.
Plasmar. Pasmar. Pasmar.
Plasmazo. Pasmo. Pasmo.
Verdet. Verdet. Verdete.
Droga. Droga. Droga.
Lectuari. Electuari. Electuario.
Preservar. Preservar. Preservar.
Salvament. (salvamen) Salvament; Salvamiento. (salvamento)
Curable. Curable. Curable.
Incurable. Incurable. Incurable.
Cauterizacio. Cauterizació. Cauterización.
(N. E. caut : chaud: caliente; quemar, cauterizar )

(sic:)
Ce court paragraphe présente des mots dérivés ***
mots, mais ils méritent une attention particulière; car
*ployés dans l' acception précise de danser, de danse, que
instruments de musique, arpa, latinisé par le poète
*pruntés à la langue latine: et cassa, substantif, chasse,
*seur, quoique vraisemblablement dérivés du latin cassis
dans les langues néolatines une signification beaucoup

Port. It. Fr.
Dado. Dado. Dez.
Harpa. Arpa. Harpe.
Frauta. Flauto. Flûte.
Trompa. Tromba. Trompe.
Tambor. Tamburo. Tambour.
Quinta. Quinta. Quinte.
Jogador. Giuocatore. Joueur.
Caça. Caccia. Cace, chasse.
Caçador. Cacciatore. Cacéor.
Caçar. Cacciare. Chasser.
Deporte. Diporto. Deport.

§. XV.
traitement, poisons, etc.
 
Port. It. Fr.
Hidropesia. Idropisia. Hydropisie.
Pasmar. Spasimare. Pasmer.
Pasmo. Spasimo. Pamoison, spasme.
Verdete. Verdetto. Verdet.
Droga. Droga. Drogue.
Electuario. Elettuario. Electuaire.
Preservar. Preservare. Préserver.
Salvamento. Salvamento. Saulvement.
Curavel. Curabile. Curable.
Incuravel. Incurabile. Incurable.
Cauterização. Cauterizzazione. Cautérisation.

latin, et auxquels les langues néolatines ont adapté des
désinences différentes. Ydropisia vient du latin hyd*
manquait à la langue latine, et il a été créé par la lan*
et adopta quelques mots étrangers tels que droga, *

§. XVI.

Gouvernement, autorité, exercice *

Troub. Cat. Esp.
Poder. Poder. Poder.
Poderos. Poderós. Poderoso.
Governamen. Governament. Gobernamiento. (gobierno)
Mandamen. Mandament. Mandamiento.
Comandamen. Comandamen. Comandamiento. (comando)
Demanda. Demanda. Demanda. (petición)
Recomandar. Recomanar. Recomendar.
Junta. Junta. Junta.
Regidor. Regidor. Regidor.
Comunal. Comunal. Comunal.
Cort. Cort. Cort.
Cortes. Cortes. Cortés.
Cortesia. Cortesia. Cortesía.
Cortejar. Cortejar. Cortejar.
Descortes. Descortes. Descortés.
Descortesia. Descortesia. Descortesía.
Gabela. Gabella. Gabela.
Doana. Duana, aduana. Aduana.
Peatge. Peatge. Peaje.
Talha. Talla. Talla. (tipo de impuesto)
Talhar. Talhar. (tallar) Tajar.
Marc. Marc. Marco.
Bezan. Besant. Besante. (moneda, Bizancio)
Billo. Velló. Vellón.
Ducat. Ducat Ducado.

Parmi les mots que renferme ce paragraphe, il
*çais, depuis cour, et ses divers dérivés, cortes,
mots gabella, doana, peatge, talla, que la la*
*pisis; et salvament de salvatio. Le substantif cauterisatio
romane; elle créa aussi les adjectifs curable et incurable.

§. XVI.
pouvoir, cours, impositions, monnaies.

Port. It. Fr.
Poder. Potere. Poer.
Poderoso. Poderoso. Poderos.
Governamento. Governamento. Gouvernement.
Mandamento. Mandamento. Mandement.
Commandamento. Comandamento. Commandement.
Demanda. Dimanda. Demande.
Recommendar. Raccomandare. Recommander.
Junta. Giunta. Junte.
Regedor. Reggitore. Régisseur.
Communal. Comunale. Communal.
Corte. Corte. Cort.
Cortez. Cortese. Courtois.
Cortezia. Cortesia. Courtoisie.
Cortejar. Corteggiare. Courtiser.
Descortez. Discortese. Discourtois.
Descortezia. Discortesia. Discourtoisie.
Gabella. Gabella. Gabelle.
Aduana. Dogana. Douane.
Pedagio. Pedaggio. Péage.
Talha. Taglia. Taille.
Talhar. Tagliare. Tailler.
Marco. Marco. Marc.
Besante. Bisante. Besant.
Bilhão. Biglione. Billon.
Ducado. Ducato. Ducat.

distinguer le substantif cort, jadis cort, court, en fran-
*tesia, cortejar, descortes, descortesia; et encore les
latine n' a pas fournis. 

§. XVII.
Seigneurs, vassaux, féodalit*

Troub. Cat. Esp.
Senhoratge. Senyoratge. Señoraje. (señorío)
Senhoria. Senyoria. Señoría.
Senhoreiar. Senyorejar. Señorear.
Armas. Armas. (y no armes) Armas.
Castellan. Castellá. Castellán.
(N. E. castellán, castellá, châtelain, castlan, castlá, castellano, significa lo mismo que catalán.) 
Casar. Casar. Casar.
Casamen. Casament. Casamiento.
Homatge. Hommatge. (homenatge) Homenaje.
Vassal. Vassal. (vassall) Vasallo.
Vassalatge. Vassalatge. Vasalage. (vasallaje)
Cesar. Cesar. ; Cesar. (césar, Caesar, Kaiser, Zar)
Soudan. Soldá. Soldan.
Sultan. Sultá. Sultán.
Ducat. Ducat. Ducado.
Duguessa. Duquessa. Duquesa.
Marques. Marques. Marqués.
Marquesa. Marquesa. Marquesa.
Comtat. Comptat. Condado.
Vescoms. Vescompte. Vizconde. (vicecomite)
Vescomtat. Vescomptat. Vizcondad. (vizcondado)
(N. E. Se suele confundir comtat, comptat, pero viene de comite, conde, sin la p; compte, cuenta, computo, cómputo, computar, contar.)
Bar, baro. Baró. Baro. (barón; título)
Baronessa. Baronessa. Baronesa.
Baronia. Baronia. Baronía.
Ambassador. Embaxador. Embaxador. (embajador)
Ambassada. Embaxada. Embaxada. (embajada)
Marescal. Mariscal. Mariscal.
Capitani. Capitá. Capitán.
Bacalar, bachallier; Batxeller. Bachiller.
Nobleza. Noblesa. Nobleza.

La plupart des mots de ce paragraphe ont été
devoirs des vassaux, l' exercice de la féodalité, et l' o*
âge. Aussi en trouve-t-on peu qui soient dérivés du
que d' une manière détournée; tels que de senio*

§. XVII. 

Titres, dignités, etc.

Port. It. Fr.

Senhioragem. Signoraggio. Seigneurage.

Senhoria. Signoria. Seigneurie.

Senhorear. Signoreggiare. Seignorier.

Armas. Arme. Armes, armoiries.

Castellão. Castellano. Châtelain.

Casar. Casare. Caser.

Casamento. Casamento. Casement.

Homenagem. Omaggio. Hommage.

Vassallo. Vassallo. Vassal.

Vassallagem. Vassallaggio. Vasselage.

Cesar. Cesare. César.

Soldão. Soldano. Soudan.

Sultão. Sultano. Sultan.

Ducado. Ducato. Duché.

Duqueza. Duchessa. Duchesse.

Marquez. Marchese. Marquis.

Marqueza. Marchesa. Marquise.

Condado. Contado. Comté.

Visconde. Visconte. Vicomte.

Viscondado. Viscontado. Vicomté.

Barão. Barone. Baron.

Baroneza. Baronessa. Baronesse.

Baronia. Baronia. Baronie.

Embaixador. Ambasciatore. Ambassadeur.

Embaixada. Ambasciata. Ambassade.

Marechal. Maresciallo. Maréchal.

Capitão. Capitano. Capitaine.

Bacharel. Baccelliere. Bachelier.

Nobreza. Nobilezza. Noblesse.


doute créés à mesure que les droits des seigneurs, les

des dignités et des titres commencèrent dans le moyen

et ceux même qui ont leur racine latine n' ont été formés

mots senhoratge, senhoria, senhoreiar, etc., etc.


§. XVIII.

législation civile et criminelle


Troub. Cat. Esp.

For. For. Fuero. (valenciano Fur, Furs)

Accort. Accord. Acuerdo.

Acordansa. Acordanza. Acordanza.

Acordar. Acordar. Acordar.

Desacordar. Desacordar. Desacordar.

Licenciar. Llicenciar. Licenciar.

Promessa. Promesa. Promesa.

Contractar. Contractar. Contratar.

Ordonnansa. Ordenansa. Ordenanza.

Ordenamen. Ordenament. Ordenamiento.

Citation. Citació. Citación.

Clam, reclam. Clam, reclam. Clamo, reclamo.

Prova. Proba. Prueba.

Comissari. Comisari. Comisario.

Autenticar. Autenticar. Autenticar.

Habilitar. Habilitar. Habilitar.

Averar. Averiguar. Averiguar.

Ratificar. Ratificar. Ratificar.

Privilegiar. Privilegiar. Privilegiar.

Heretar. Heretar. Heredar.

Desheretar. Desheretar. Desheredar.

Envestitura. Investidura. Envestidura. (investidura)

Nullitat. Nullitat. Nulidad.

Annular. Anullar. Anular.

Assassin. Assessí. Asesino.

Legista. Legista. Legista.

Justiciar. Justiciar. Justiciar.

Jutjamen. Jutjament. Juzgamiento.

Justicier. Justicier. Justiciero.

Sentenciar. Sentenciar. Sentenciar.

Penar. Penar. Penar.

Esmenda. Emena. Enmienda.

Fustigar. Fustigar. Fustigar.


§. XVIII.

procédures, crimes, délits, fraudes, etc.


Port. It. Fr.

Foro. Foro. For.

Acordo. Accordo. Accord.

Acordança. Accordanza. Accordance.

Acordar. Accordare. Accorder.

Desacordar. Disaccordare. Désaccorder.

Licenciar. Licenziare. Licencier.

Promessa. Promessa. Promesse.

Contratar. Contrattare. Contracter.

Ordenança. Ordinanza. Ordonnance.

Ordenamento. Ordinamento. Ordenement.

Citação. Citazione. Citation.

Reclamo. Richiamo. Claim, reclaim.

Prova. Prova. Preuve.

Commissario. Commissario. Commissaire.

Authenticar. Autenticare. Authentiquer.

Habilitar. Abilitare. Habiliter.

Averiguar. Avverare. Avérer.

Ratificar. Ratificare. Ratifier.

Privilegiar. Privilegiare. Privilégier.

Herdar. Eredare. Hériter.

Desherdar. Diseredare. Déshériter.

Investidura. Investitura. Investiture.

Nullidade. Nullità. Nullité.

Annullar. Annullare. Annuler.

Assassino. Assassino. Assassin.

Legista. Legista. Légiste.

Justiçar. Giustiziare. Justicier.

Julgamento. Giudicamento. Jugement.

Justiceiro. Giustiziere. Justicier.

Sentenziar. Sentenziare. Sentencier.

Penar. Penare. Peiner.

Emenda. Emenda. Amende.

Fustigar. Frustare. Fustiger.


Troub. Cat. Esp.

Castic. Castig. Castigo.

Castiador. Castigador. Castigador.

Tormentar. Tormentar. Tormentar.

Decolacio. Decollació. Degollación.

Confrontacio. Confrontació. Confrontación.


Confrontar. Confrontar. Confrontar.

Ultratge. Ultratge. Ultraje.

Tort. Tort. Tuerto.

Diffamacio. Diffamació. Difamación.

Rufian. Rufiá. Rufián.

Maltractar. Maltractar. Maltratar.

Raubar. Robar. Robar.

Raubador. Robador. Robador.

Abusar. Abusar. Abusar.

Dampnificar. Dampnificar. Damnificar.


Les mots qui précèdent donneraient lieu à di*

surprenant que la langue latine, qui a fourni à la ro*

exprimer l' action, le droit d' hériter ou de déshé*

*tar, desheretar; 2.° je remarque plusieurs autres

du moins très utiles à la langue; justiciar, sente *


§. XIX.

armes, guerre, comba*

Troub. Cat. Esp.

Alabarda. Alabarda. Alabarda.

Flecha. Fletxa. Flecha.

Dart. Dard. Dardo.

Lanseta. Llanceta. Lanceta.

Lansada. Llansada. Lanzada.

Lansar. Llansar. Lanzar.

Peirier. Pedrer. Pedrero.

Mina. Mina. Mina.

Minar. Minar. Minar.

Corredor. Corredor. Corredor.


Port. It. Fr.

Castigo. Castigo. Chasti.

Castigador. Castigatore. Castiere.

Tormentar. Tormentare. Tourmenter.

Degollação. Decollazione. Décollation.

Confrontação. Confrontazione. Confrontation

Confrontar. Confrontare. Confronter.

Ultraje. Oltraggio. Oltrage.

Torto. Torto. Tort.

Diffamação.  Diffamazione. Diffamation.

Rufião. Ruffiano. Ruffien.

Maltratar. Maltrattare. Maltraiter.

Roubar. Rubare. Rober.

Roubador. Rubatore. Robeor.

Abusar. Abusare. Abuser.

Danificar. Dannificare. Dampnisier.


observations, je me borne aux suivantes: 1°. n' est-il pas

haeres, substantif, héritier, n' eut pas de verbes pour

il a fallu que les langues néolatines se donnassent here-

qui, dérivés de substantifs latins, étaient nécessaires, ou

penar, tormentar, confrontar, damnificar, adulterar.


§. XIX.

Bataille, tournois, etc.

Port. It. Fr.

Alabarda. Alabarda. Hallebarde.

Frecha. Freccia. Flèche.

Dardo. Dardo. Dard.

Lanceta. Lancetta. Lancette.

Lançada. Lanciata. Lançade. 

Lançar. Lanciare. Lancer. 

Pedreiro. Petrero. Pierrier.

Mina. Mina. Mine.

Minar. Minare. Miner.

Corredor. Corridore. Coureur.


Troub. Cat. Esp.

Guardar. Guardar. Guardar.

Garda. Guarda. Guarda.

Gardian. Guardiá. Guardián.

Gardador. Guardador. Guardador.

Angarda. Avantguarda. Avanguarda. (vanguardia)

Reiregarda. Retraguarda. Retaguarda. (retaguardia)

Esgardar. Esgnardar. Esguardar.

Guerra. Guerra. Guerra.

Guerrer. Guerrer. Guerrero.

Guerreiador. Guerrejador. Guerreador.

Guerreiar. Guerrejar. Guerrear.

Defendedor. Defenedor. Defendedor.

Banda. Banda. Banda.

Guida, guia. Guia. Guía.

Guidaire, guiador; Guiador. Guiador.

Guidar. Guiar. Guiar.

Desfiar. Desafiar. Desafiar.

Fortalessa. Fortalesa. Fortaleza.

Contrafort. Contrafort. Contrafuerte.

Scarmussa. Escaramussa. Escaramuza.

Assetiar. Assetjar. Asediar.

Assalt, assaut. Assalt. Asalto.

Assaliador. Assaltador. Asaltador.


Assautar. Assaltar. Asaltar.

Afrontar. Afrontar. Afrontar.

Sac. Saco. Saco.

Pilatge. Pillatge. Pillaje.

Plagar. Plagar. Plagar. (herir, llagar)

Ensanglentar. Ensagrentar. Ensagrentar. (ensangrentar)

Gastar. Gastar. Gastar. (gastadores)

Desarmar. Desarmar. Desarmar.

Colp. Colp. Golpe.

Signalar. Senyalar. Señalar.

Signal. Senyal. Señal.

Arson. Arsó. Arzón.

Coirassa. Cuyraça. Coraza.

Cota. Cota. Cota. (de malla)

Arnes. Arnes. Arnés.


Port. It. Fr.

Guardar. Guardare. Garder.

Guarda. Guardia. Garde.

Guardião. Guardiano. Gardien.

Guardador. Guardatore. Gardeur.

Vanguarda. Vanguardia. Avant-garde.

Retaguarda. Retroguardia. Arrière-garde.

Esguardar. Sgardare. Esgarder.

Guerra. Guerra. Guerre.

Guerreiro. Guerriero. Guerrier.

Guerreador. Guerreggiatore. Guerroyeur.

Guerrear. Guerreggiare. Guerroyer.

Defendedor. Difenditore. Défendeur.

Banda. Banda. Bande.

Guia. Guida. Guide.

Guiador. Guidatore. Guieres.

Guiar. Guidare. Guider.

Desafiar. Sfidare. Desfier.

Fortaleza. Fortezza. Forteresse.

Contraforte. Contrafforte. Contrefort.

Escaramuça. Scaramuccia. Escarmouche.

Assediar. Assediare. Assegier.

Assalto. Assalto. Assaut.

Assaltador. Assalitore. Assailleur.

Assaltar. Assaltare. Asalter.

Affrontar. Affrontare. Affronter.

Saque. Sacco. Sac, saccage.

Pilhagem. Piglio. Pillage.

Chagar. Piagare. Plaier. (plaie)

Ensanguentar. Insanguinare. Ensanglanter.

Gastar. Guastare. Gaster.

Desarmar. Disarmare. Désarmer.

Golpe. Colpo. Coup.

Sinalar. Segnalare. Signaler.

Sinal. Segnale. Signal.

Arção. Arcione. Arçon. 

Couraça. Corazza. Cuirasse.

Cota. Cotta. Cotte de mailles.

Arnez. Arnese. Harnois.


Troub. Cat. Esp.

Artilleria. Artilleria. Artillería.

Garnir. Guarnir. Guarnir.

Garnimen. Guarniment. Guarnimiento.

Garnison. Garnison. Guarnición.


Fugir. Fugir. Fugir. (huir)

Tregua. Tregua. Tregua.

Escampar. Escapar. Escapar.

Pressa. Pressa. Priesa. (prisa)

Presa. Presa. Presa.

Pres. Pres. Preso.

Prezonier. Presoner. Prisionero.

Conquistar. Conquistar. Conquistar.

Preservacio. Preservació. Preservación.

Tornei. Tornetj. Torneo.

Torneiar. Tornejar. Tornear.

Justa. Justa. Justa.

Justar. Justar. Justar.

Justador. Justador. Justador.

Ajustar. Ajustar. Ajustar.

Ajustamen. Ajustament. Ajustamiento.

Brandir. Brandir. Brandir.


On trouve ici divers mots relatifs à la guerre, *

mina, etc.


§. XX.

religion, croyances


Troub. Cat. Esp.

Celestial. Celestial. Celestial.

Cathezizar. Catequisar. Catequizar.

Canonizar. Canonisar. Canonizar.

Canonizacio. Canonisació. Canonización.

Canonista. Canonista. Canonista.

Preguiera. Preguiera. Pregaria. (plegaria)

Confessar. Confessar. Confesar.

Vodar. Votar. Votar.

Capa. Capa. Capa.


Port. It. Fr.

Artilheria. Artiglieria. Artillerie.

Guarnecer. Guarnire. Garnir.

Guarnecimento. Guarnimento. Garnement.

Guarnição. Guarnigione. Garnison.

Fugir. Fuggire. Fuir.

Tregoa. Tregua. Trève.

Escapar. Scampare. Eschapper. (échapper)

Pressa. Pressa. Presse.

Preza. Presa. Prise.

Prisão. Prigione. Prison, pris.

Prisioneiro. Prigioniere. Prisonnier.

Conquistar. Conquistare. Conquester.

Preservação. Preservazione. Préservation.

Torneyo. Torneo. Tournoi.

Tornear. Torneare. Tournoyer.

Justa. Giostra. Jouste.

Jostar. Giostare. Jouster.

Justador. Giostratore. Jousteur.

Ajustar. Aggiustare. Ajouster.

Ajustamento. Aggiustamento. Ajustement.

Brandir. Brandire. Brandir.


dérivés du latin: alabarda, flecha, dart, peirier,


§. XX.

superstitions, etc.


Port. It. Fr.

Celestial. Celestiale. Celestial.

Catequizar. Catechizzare. Catéchiser.

Canonizar. Canonizzare. Canoniser.

Canonização. Canonizzazione. Canonisation.

Canonista. Canonista. Canoniste.

Pregaria. Preghiera. Prière.

Confessar. Confessare. Confesser.

Votar. Votare. Vouer.

Capa. Cappa. Cape.


Troub. Cat. Esp.

Capelan. Capellá. Capellán.

Capelania. Capellania. Capellanía.

Cathedral. Catedral. Catedral.

Festa Festa . Fiesta.

Festejar. Festejar. Festejar.

Solemnisar. Solemnisar. Solemnizar.

Septuagesima. Septuagesima. Septuagésima.

Relicari. Reliquiari. Relicario.

Corporal. Corporal. Corporal.

Crucific. Crucifix. Crucifixo. (crucifijo)

Crucificar. Crucificar. Crucificar.

Prestre. Preste. Preste.

Sacristan. Sagristá. Sacristán.

Monge. Monjo. Monje.

Bedel. Bedell. Bedel.

Campanier. Campaner. Campanero.

Tonsurar. Tonsurar. Tonsurar.

Clercia. Clerecia. Clerecía.

Martiriar. Martirisar. Martirizar.

Penitencial. Penitencial. Penitencial.

Tomba. Tomba. Tumba.

Resuscitar. Resuscitar. Resucitar.

Descreire. Descreurer. Descreer.

Endiablar. Endiablar. Endiablar.

Paganisme. Paganisme. Paganismo.

Idolatrar. Idolatrar. Idolatrar.

Destin. Destino. (destí) Destino.

Fada. Fada. Hada.

Fadar. Fadar. Hadar.

Azar. Azar. Azar.


Ce paragraphe, relatif à la religion, aux croy

mots dont la racine est latine; il est pourtant *

substantif latin fatum, et que de ce dernier mot

fadar, verbe, fée, féer.


Port. It. Fr.

Capellão. Cappellano. Capelan.

Capellania. Cappellania. Chapellenie.

Cathedral. Cattedrale. Cathédral.

Festa. Festa. Feste. (fête)  

Festejar. Festeggiare. Festoyer.

Solemnisar. Solennizzare. Solemniser.

Septuagesima. Settuagesima. Septuagésime.

Relicario. Reliquiario. Reliquaire.

Corporal. Corporale. Corporal.

Crucifixo. Crocifisso. Crucifix.

Crucificar. Crocificare. Crucifier.

Preste. Prete. Prêtre. 

Sacristão. Sagrestano. Sacristain.

Monge. Monaco. Moine.

Bedel. Bidello. Bedeau.

Campainhero. Campanajo. Campanier.

Tonsurar. Tonsurare. Tonsurer.

Clerezia. Chiericia. Clergie.

Martirisar. Martirizzare. Martiriser.

Penitencial. Penitenziale. Pénitentiel.

Tumba. Tomba. Tombe.

Resuscitar. Risuscitare. Ressusciter.

Descrer. Discredere. Décroire.

Endiabrar. Indiavolare. Endiabler.

Paganismo. Paganesmo. Paganisme.

Idolatrar. Idolatrare. Idolâtrer. 

Destino. Destino. Destin.

Fada. Fata. Fée.

Fadar. Fatare. Féer.

Azar. Azzardo. Hazard.

aux superstitions, offre nécessairement beaucoup de

*quable que le substantif roman, destin, ait remplacé le

dérivés pour les langues néolatines fada, substantif,

Le grand nombre et l' identité de ces rapports (1), dans les six langues néolatines, ne laisseront plus de doute sur l' origine commune de ces langues, sur l' existence d' un type primitif. (2)

(1) Si je l' avais cru nécessaire, plusieurs autres exemples, que je n' ai pas cités, et qu' on trouvera parmi les divers articles du Lexique roman, auraient été classés dans ces paragraphes; d' ailleurs je n' ai indiqué que des mots appartenant aux six langues néolatines; j'ai renoncé à ceux qui se rencontrent seulement dans cinq, dans quatre de ces langues, etc.

(2) Il faudrait ici de longs développements pour rappeler les différentes modifications que chacune des langues néolatines a, selon son caractère et ses besoins, imposées à plusieurs des mots de la romane primitive: je me borne à quelques unes des principales.

Catalan. - Cette langue, comme celle des troubadours, supprime souvent le N final des substantifs et des adjectifs, surtout quand ils ne sont pas dérivés du latin, et la voyelle, qui précédait immédiatement ce N supprimé, est presque toujours marquée d' un accent aigu: anciá, plé, camí, caní, falcó, dejú, etc., etc. Quelquefois le catalan ajoute l' Y final à des mots terminés en AN, afan, engan, etc., afany, engany; il supprime aussi en certains mots le D intérieur: manamen pour mandamen, recomanar, pour recomandar.

Espagnol. - Cette langue place ordinairement un I avant l' E dans l' intérieur des mots: mandamento, mandamiento, change l' O intérieur en UE, cor, cuer, dona, dueña, porta, puerta. Quand deux mêmes consonnes se trouvent dans l' intérieur d' un mot, souvent l' espagnol n' en conserve qu' une.

Portugais. - La langue portugaise supprime souvent le L de l' intérieur des mots: filar, fiar; celo, ceo; salude, saude; ala, aa, color, dolor, côr, dôr: l' accent circonflexe avertit de la suppression d' un O. Elle change le PL en CH; plaga, chaga (esp. llaga), et supprime parfois le N placé avant la voyelle finale dans les mots, comme plano, chao; pleno, cheo (esp. lleno). Elle remplace de même le L intérieur des mots par le R:

claro, craro; obligar, obrigar; change l' AU roman en OU: aur, ouro.

Le M est souvent substitué au N final: commum, jardim; et ce M final est quelquefois ajouté à des mots terminés en i: mi, outrosi, mim, outrosim, etc., etc.

Italien. - La langue italienne rejette, comme une aspérité, la prononciation de deux consonnes différentes qui se suivent dans un mot, et, par euphonie, elle substitue à l' une la répétition de l' autre:

obviare, ovviare; acto, pacto: atto, patto. On trouve quelques exceptions pour des mots qui ont intérieurement lt, assaltare, oltraggio, etc. Elle a pris l' I au lieu de l' E, dans la préposition di, et dans les augments de, re, qui alors sont changés en di, ri, etc.

Français. - Voyez, pour les changements de l' A roman primitif en E, les Observations sur le Roman de Rou, p. 6-12.

Pour les verbes surtout, le français supprima tres souvent la consonne intérieure du mot latin ou roman; en voici quelques exemples:

Latin. Troubadours. Français.

Licare Licar Lier

Laudare Lauzar Louer

Mutare Mudar Muer

Sudare Suzar Suer. 

Et ainsi des mots: crier, châtier, nouer, convier, marier, prier, plier, publier, mendier, saluer, nier, jouer, éternuer, etc, etc.

Troubadours. Français. Troubadours. Français. 

Traucar Trouer Assegurar Asseurer.

Fadar Féer Agradar Agréer.

Je donne ici cet aperçu de quelques unes des modifications de mots

faites par les langues néolatines, parce que ces changements mêmes

concourent à prouver l' identité primitive de ces mots, que chacune de ces langues, en se détachant de la romane rustique, modifia d' après son caractère particulier.

Je crois inutile d' avertir que les voyelles euphoniques, ajoutées par quelques langues néolatines à la fin des mots primitifs romans, doivent étre comptées comme de simples modifications.

J' espère donner ailleurs des développements philologiques qui démontreront que chacune de ces langues a remanié les mots primitifs d' après un système régulier et constant.

Il me reste à résumer mon travail, en choisissant dans ces langues plusieurs désinences identiques de divers substantifs, adjectifs et verbes.

Le rapprochement de ces nombreuses flexions offrira une nouvelle preuve de la réalité du type commun, et surtout il révélera, à la curiosité des philologues, le mécanisme simple et constant qui, dans ces six langues nouvelles, a marqué, d' une empreinte spécialement uniforme, une aussi grande quantité de mots, les uns entièrement étrangers à la langue latine, les autres modifiés de cette langue par la seule adoption de la racine, et par la substitution d' une désinence nouvelle et commune.


Tableau de diverses désinences de mots romans.

Ce tableau présentera successivement quelques uns des substantifs, adjectifs et verbes romans qui n' ont pas été dérivés du latin, ou qui, en conservant la racine latine, ont changé la désinence,


§. Ier.  

Choix de divers substantifs que les six langues néolatines n' ont pas empruntés au latin.


A.

Ac. Sac. (1: Saccagement.) Ada. Bugada, fada.

Ala. Bala, sala. Alda. Falda.

Alha. Talha. An. Afan.

Anc. Banc, flanc. Anda. Banda, guirlanda.

Ian. Gardian, rufian. Anh. Gazanh.

Oan. Cordoan. Uan. Guan.

Andra. Calandra. Ansa. Dansa, pansa.

Ar. Azar. Arc. Marc, parc.

Arca. Barca. Arda. Garda, alabarda.

Ardia. Coardia. Arga. Farga.

Arra. Barra. Art. Dart, bastart.

Asa. Brasa. Assa. Cassa, bagassa.

At, m. Barat, at. At, f. Dyaphanitat.

Ata. Barata, sabata. Atge. Bagatge.


E.

Ec. Bec. Echa. Flecha.

Eda. Seda. Egua. Tregua.

El. Martel, fardel. Ela. Gabela.

Elh. Batelh. Elha. Botelha.

En. Palafren, abaissamen. Enda. Benda.

Engua. Arengua. Era. Galera.

Erc. Alberc. Erla. Perla.

Erra. Guerra, barrera.         Es. Arnes.

Esta. Foresta. Eta. Lanseta.

Eza. Baisseza.


I.

I. Alcali. Ic. Pic.

Icle. Cicle. Ida. Brida, caramida, crida.

Ier. Brasier. Iga. Botiga.

Il. Baril. Ila. Fila.

In. Camin, jardin, assassin. Ina. Mina.

Is. Vernis. Isa. Camisa.

Ison. Garnison. Ista. Lista.

Uit. Bruit.


O.

O. Lato, girgo. Oana. Doana.

Oart. Balloart. Oc. Boc.

Ofa. Cofa. Oga. Droga.

Ola. Bola. Ota. Cota.

Olp. Colp. On. Baston, boton.

Op. Galop. Dor. Trobador, cassador.

Orra. Borra. Osc. Bosc.

Ost. Cost. Ot. Trot.

Ota. Cota, bota.


U.

Uida. Guida. Uisa. Guisa.

Ur. Azur. Ussa. Scarmussa.


§. II.

Choix de divers substantifs dont les six langues néolatines ont emprunté la racine au latin, et ont changé la désinence.

A.

Latin. Roman. Latin. Roman.

Ac. Saccus. Sac. Ada. Piper. Pebrada.

Caballus. Cavalcada.

Diurnus. Jornada.

Adaria. Pratum. Pradaria. Agre. Vinum acre. Vinagre.

Aire. Trobar. Trobaire. Airia. Barba. Barbairia.

Al. Casa. Casal. Alc. Giro falco. Gerfalc. (girfalc)

Alh. Batuere. Batalh. Alha. Batuere. Batalha.

Oalha. Victus. Vitoalha. Alt. Salire. Assalt.

Am. Clamare. Reclam. An. Panis. Compan.

Civitas. Ciutadan. Ana. Capere. Cabana.

Fons. Fontana. Anda. Via, victus. Vianda.

Anha. Mons. Montanha. Ania. Capella. Capellania.

Ansa. Corda. Acordansa. Us. Usansa.

Simulare. Semblansa. Appa. Caput. Cappa.

Ar. Baccalaureus. Bacalar. Pila. Pilar.

Ara. Clarus. Clara. Aria. Caballus. Cavalaria.

Arga. Currus. Carga. As. Passus. Compas.

Assa. Corium. Coirassa. Ast. Contrastare. Contrast.

At, m. Batuere. Debat. Dux. Ducat.

At, f. Bellus. Beltat. Amicitia. Amistat.


Ata. Datum. Data.

Atge. Via. Viatge; Ultra. Ultratge; Persona. Personatge. Us. Usatge.

Aza. Basis. Baza.


E.

Edor. Batuere. Batedor. Corre. Corredor.

Ei. Tornare. Tornei. Eira. Ripa. Ribeira.

Manus. Maneira.

Iera. Lavare. Lavandiera

Eit. Profectus. Profeit. El. Dominus. Donzel.

Elha. Cornix. Cornelha. Novus. Novelha.

Domina. Donzella. Men. Salvatio. Salvamen.

Punctum. Apuntamen. Casa. Casamen.

Nasci. Nayssemen. Via. Desviamen.

Crescere. Creissemen. Movere. Movimen.

Encia. Carere. Carencia. Enda. Facere. Fazenda.

Tendere. Tenda. Enh. Dignari. Desdenh.

Er. Placere. Plaser. Era. Pyrus. Pera.

Primum ver. Primavera. Ercia. Clericus. Clercia.

Erta. Coopertus. Cuberta. Es. Prehendere. Pres.

Essa. Dux. Duguessa. Fort. Fortalessa.

Est. Praestatio. Prest. Esta. Festum. Festa.

Estia. Carere. Carestia. Et. Clarus. Claret.

Saccus. Saquet. Eta. Viola. Violeta.

Eza. Altus. Alteza. Ezza. Asper. Asprezza.

Grandis. Grandezza.


I.

I. Caput. Capitani. Electuarium. Lectuari.

Ic. Castigare. Castic. Ieg. Desiderium. Desieg.

Ier. Barba. Barbier. Prehendere. Presonier.

Iera. Carrus. Carriera. Uiera. Precari. Preguiera.

In. Destinare. Destin. Ina. Mare. Marina.

Inta. Quintus. Quinta. Is. Visus. Avis.

Issa. Pel. Pelissa. Ista. Lex. Legista.

Canon. Canonista. Visus. Vista.

It. Quiritare. Crit. Cabra (capra). Cabrit.


O.

Obla. Copula. Cobla. Odi. Custos. Custodi.

Omba. Tumulus. Tomba. Oms. Vicecomes. Viscoms.

Ompra. Comparatio. Compra. Ompte. Computus. Compte.

On. Corda. Cordon. Oncha. Punctum. Poncha.

Onstra. Monstrare. Monstra. Ontra. Contra. Encontra.

Opa. Cupa. Copa. Io. Indiscretus. Indiscretio.

Ion. Campus. Campion. Or. Forum. For.

Ora. Morari. Demora. Oria. Senior. Senhoria.

Ors. Succurrere. Socors. Ort. Corda. Accort.

Tortus. Tort. Otja. Locare. Lotja.

Ova. Probatio. Prova. (N. E. lógico proba)


U.

Uda. Adjutorium. Ajuda. Ueit. Bis coctus. Biscueit.

Uga. Testudo. Tartuga. Uilla. Acutus. Aguilla.

Unta. Jungere. Junta. Ura. Caballus. Cavalcadura.

Cingere. Centura. Venir. Aventura.

Cooperire. Cubertura. Urier. Venir. Aventurier.

Uta. Disputatio. Disputa.

Je me suis presque toujours borné à rapporter un seul exemple, quand j' aurais pu indiquer un très grand nombre de substantifs romans formés par le même mécanisme grammatical. Je n' ai voulu ici que constater le

fait primitif.


§. III. 

Choix fait, parmi les six langues néolatines, de quelques adjectifs empruntés à des langues étrangères.


A.

Anc. Blanc. Art. Coart.

As. Bas. At. Malvat.

Au. Brau.


E.

Es. Cortes, descortes. Elh. Velh, vermelh.


I.

In. Mesquin.


§. IV.

Choix de divers adjectifs qui, dans les six langues néolatines, ont tiré leur racine du latin, et ont pris une désinence particulière.

A.

Latin. Roman. Latin. Roman.

Al. Brutus. Brutal. Campus. Campal.

Paternus. Paternal. Fraternus. Fraternal.

Cor. Cordial. Diurnus. Jornal.

Lex. Desleal. An. Antiquus. Ancian.


At. Astrum. Desastrat. Atge. Silva. Salvatge.


E.

El. Bellus. Bel.

Est. Praestò. Prest. Honestus. Deshonest.


I.

I. Nesciens (ne + sciens). Nesci. Sapiens. Sabi.

Ori. Contradictor. Contradictori. Finis. Fin.


O.

Os. Acetum. Acetos.         Cor. Coratjos.

Crassus. Gros. Trabalh. Trabalhos.

Ossier. Crassus. Grossier.


U.

Iu. Discursus. Discursiu. Excessus. Excessiu.

Unitus. Unitiu. Uch. Astrum. Desastruch.

Ut. Barbatus. Barbut. Membrosus. Membrut.

Villosus. Velut. (N. E. como Guifré, Wifredo pilós)



Guifré, Wifredo pilós

§. V. 

Choix de verbes en AR qui existent dans les six langues romanes, et dont le latin n' a pas fourni la racine.

(N. E. me parece que Raynouard aquí falla como una escopeta de feria.)

A.

Abaissar. Abotonar. Abrasar.

Acaptar. Afanar. Albergar.

Anar. Angoissar. Aplanar.

Arengar. Atrapar.


B.

Baissar. Balansar. Ballar.

Bastar. Bendar. Bernicar.

Blanqueiar. Botar. Botonar.

Bramar. Brillar. Bufar.


C.

Calar. Caminar. Cassar.

Comensar. Costar.


D.

Dansar. Demarchar. Derocar.


E.

Embarcar. Embarrar. Encaminar.

Esgardar. Estirar.


F.

Fadar. Forregiar.


G.

Galaupar. Guardar. Guerreiar.

Guidar.


L.

Lansar. Listar.


M.

Mancar. Marcar. Martellar.

Minar.


P.

Picar.


R.

Retirar. Rimar. Robar.

Romansar.


T.

Talhar. Tirar. Tocar.

Tombar. Trabalhar. Trabucar.

Trovar.


V.

Varar.


§. VI.

Choix de verbes des six langues néolatines *que empruntant seulement leur racine aux mots latins, ont pris la terminaison en AR.


A.

Abrassar. Accentuar. Acerar.

Acertar. Acordar. Acostar.

Acostumar. Acumpanhar. (acompanhar) Afaitar.

Afinar. Afrontar. Agradar.

Agusar. Ajustar. Alinhar.

Alumnar. Annular. Aplanar.

Apontar. Argentar. Assaborar.

Assautar. Atisar. Autenticar.

Aventurar. Averar. Aviar.


B.

Baisar. Balansar. Banhar.

Batalhar.


C.

Cambiar. Canonisar. Caponar.

Cardar. Casar. Cathezizar.

Cavalcar. Certificar. Clavelar.

Confinar. Confrontar. Contar.

Contrariar. Cridar.


D.

Damnificar. Deissoterrar. Desacordar.

Desamar. Desarmar. Descargar.

Descarnar. Descaussar. Descavalcar.

Desferrar. Desfidar. Desfigurar.

Desfilar. Desheretar. Desmembrar.

Desnaturar. Destrempar. Desviar.

Diversifiar. Doctrinar.


E.

Embasmar. Emplegar. Enamorar.

Encargar. Encarnar. Encavalcar.

Encontrar. Endiablar. Enfornar.

Enginhar. Enparentar. Ensanglentar.

Ensenhar. Enviar.


F.

Ferrar. Festejar. Filar.

Forsar. Fustigar.


G.


Gastar. Glosar.


H.

Habilitar. Heretar.


I.

Idolatrar.


J.

Justar. Justiciar.


L.

Lardar. Licenciar. Limitar.


M.

Maltraitar. Maneiar. Martiriar.

Mescabar. Murar.


O.

Obviar.


P.

Parlar. Pasturgar. Pelar.

Penar. Plagar. Plasmar.

Pratiquar. Privilegiar. Puiar.


R.

Raisfinar. Ratificar. Rectificar.

Recular. Retornar. Rigar.

S.

Saborar. Senhoreiar. Sentenciar.

Signalar. Sobredaurar. Solemnisar.


T.

Tonsurar. Tormentar. Torneiar.

Trespassar. Trillar.


V.

Ventar. Verdeiar. Virar.


§. VII.

Choix de verbes qui, dans les six langues néolatines, ont abandonné les conjugaisons latines en I, ERE, IRE, etc. pour prendre la conjugaison romane AR.

Latin. Roman. Latin. Roman.

Abuti. Abusar. Assidere. Assetiar.

Calefacere. Calfar. Colere. Cultivar.

Confiteri. Confessar. Contrahere. Contractar.

Crucifigere. Crucificar. Debere. Endeptar.

Deserere. Desertar. Dulcescere. Adolzar.

Miscere. Mesclar. Nivere. Nevar.

Oblivisci. Oblidar. Rapere. Raubar.

Rectum facere. Rectificar. Resurgere. Resuscitar.

Studere. Estudiar. Tremere. Tremblar.

Uti. Usar. Vovere. Volar