Mostrando las entradas para la consulta agost ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta agost ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 18 de diciembre de 2023

Lexique roman, AG: Aganda - Aigua, Aiga

Aganda, s. f., prise, saisie.

Com Tantalus, que so que plus l' agensa

Ve, e no 'n a aganda ni valensa.

T. de Raimond et de Lantelm: Ramond, una.

Comme Tantale, qui voit ce qui lui convient le mieux, et n'en a prise ni pouvoir.


Aganos, adj., hydropique.

Et a mal d' aganos garir

Es bona flors de romani.

Brev. d'amor, fol. 50.

La fleur de romarin est bonne pour guérir mal d' hydropique.

ESP. Aguanoso. (N. E. agua, hydros; ayga, aygua, aigua; eau)


Agnel, Anhel, s. m., lat. agnellus (agnus), agneau.

E 'l rei Felips agnel me par.

Bertrand de Born: Voluntiers.

Et le roi Philippe me paraît agneau.

Vi guaya bergiera,

Bell' e plazentiera, (plazenteira)

Sos anhels gardan.

G. Riquier: L'autre jorn.

Je vis une gaie bergère, belle et courtoise, gardant ses agneaux.

Fig. Ilh m'es mala, eu li sui bos;

Anhels sui, ilh m'es leos.

H. de S.-Cyr: Nulha res.

Elle est méchante pour moi, je suis bon pour elle; je suis agneau, elle est lion pour moi.

Myst. An elegit las nossas del anhel.

V. et Vert., fol. 96.

Ont choisi les noces de l' agneau.

- Pièce de monnaie.

Anhels que fes lo dit rey, e liegon: Agnus Dei, etc.

Anc. Tarif des monnaies en provençal.

Agneaux que fit faire ledit roi, et on lit: Agnus Dei, etc.

ANC. FR. Ot la gresse des agnels.

Anc. tr. du psaut. de Corbie: Audite coeli.

Celle monnoie à l' aignel... Li denier d' or à l' aignel... Les deniers à l' aignel.

Ord. des R. de Fr., 1304, t. 1, p. 536 et 537.

Ce dist dou leu e dou aignel...

Si cum li lox fist à l' aingniel.

Marie De France, t. II, p. 64 et 67.

ANC. ESP. Celebrassen su pascua pueblo de Israel,

Assado lo comiessen, non cocho el annel. (cordero)

El sacrificio de la misa, cop. 149.

ANC. CAT. Agnel (mod. anyell: corder). IT. Agnello.

Agost, Aost, s. m., lat. Augustus, août.

El seten kalendar d' agost.

Mathieu de Querci: Tant sui.

Au septième des calendes d' août.

Per que penho li penhedor

Aost a lei de batedor.

Brev. d' amor, fol. 47.

C'est pourquoi les peintres représentent Août à la manière d'un batteur de grains.

ANC. FR. N' avons pas blé jusqu'à aost.

Deuxième traduction du Chastoiement, cont. 27.

Ce mois d' Auguste a nom qu' ouvre le jour saint Pierre.

La Boderie, Mesl. poét., p. 78.

CAT. Agost. ESP. PORT. IT. Agosto.


Agre, s. m., essor, vol, élan.

Mais volgri' eu trair pena el desert

On anc non ac d' auzels agre.

A. Daniel: En breu briza.

Je voudrais plutôt traîner ma peine au désert où il n'y eut jamais vol d' oiseaux.

Lo colomb sec trop voluntier son agre, per paor d' auzel de cassa, que sia leu a gandida. Naturas d' alcuns auzels.

Le pigeon, par peur d' oiseau de chasse, suit très volontiers son essor, afin qu'il soit plus facilement en sûreté.


Agre, adj., lat. acrem, aigre, âpre, rude, violent.

Dona grossa que troba mays sabor en una pometa agra que en pan de fromen. V. et Vert., fol. 31.

Dame enceinte qui trouve plus de saveur en une petite pomme aigre qu' en pain de froment.

Es tan grans fuox e tan agres.

Liv. de Sydrac, fol. 97.

Le feu est si grand et si violent.

Fig. Lai on dous motz mov en agre.

A. Daniel: En breu briza.

Là où doux mot se change en aigre.

Subst. Vist ai e trobat en ma sort

Que d' agre potz doussor gitar...

E fai tant agres ab doussor

Que l' ivern mescla ab calor.

Rambaud de Vaqueiras: Los frevols.

J' ai vu et trouvé dans ma divination que d' aigre peut jaillir douceur... 

et aigre fait tant avec douceur qu'il mêle l' hiver avec la chaleur.

CAT. ANC. ESP. Agre. ESP. MOD. Agrio. PORT. IT. Agro.

2. Agramen, Aigrament, adv., aigrement.

Ni de trop agramen repenre.

Deudes de Prades, Poëme sur les vertus.

Et de reprendre trop aigrement.

Fols repropcha aigrament. Trad. de Bède, fol. 43.

Le fou reproche aigrement.

CAT. Agrament. ESP. Agriamente. PORT. IT. Agramente.

3. Agror, s. f., aigreur.

Es de sabor de cassia ab pauca agror. Eluc. de las propr., fol. 203.

Elle est de saveur de cassie avec petite aigreur. (cassis)

CAT. ANC. ESP. Agror.

4. Agrimonial, adj., du lat. acrimonia, âcre.

Catars aguts per humiditatz agrimonials. 

Trad. d' Albucasis, fol. 13.

Catarres aigus par les humidités âcres.

5. Agras, Eygras, s. m., raisin aigre, verjus.

Es may util vinagre que suc de milgranas ni agras.

Eluc. de las propr., fol. 228.

Le vinaigre est plus utile que suc des grenades ni verjus.

Viandas conditas am agras.

Trad. d' Albucasis, fol. 55.

Viandes assaisonnées avec verjus.

Prendre ny culhir eygras ni rasins.

Titre du XVe sièc. entre le seigneur et les habitants de La Roche.

Prendre ni cueillir des raisins non mûrs, ni des raisins.

ANC. FR. Personnes amblans aigrest, raisin, etc.

Ord. des rois de France, 1373: t. V, p. 676.

CAT. Agras. ESP. Agraz. PORT. Agraço.


Agricultura, s. f., lat. agricultura, agriculture.

Agricultura et arar, ses ferr, ve a defalhiment.

Eluc. de las propr., fol. 188.

L' agriculture et le labourer vient à décadence, sans le fer.

CAT. ESP. PORT. Agricultura. IT. Agricoltura.

2. Agrest, adj., lat. agrestis, agreste, sauvage.

Vit agresta es dita labrusca.

Eluc. de las propr., fol 226.

Vigne sauvage est appelée lambrusque.

CAT. Agrest. ESP. PORT. IT. Agreste. (lambrusco)

3. Agreira, s. f., champart, terrage, agrier.

Dent agrarium, scilicet novenam partem garbarum, etc.

Tit. de 1292. Carpentier, t. 1, col. 123.

Cens, esporles, agreiras.

Titre de 1289. DOAT, t. CCXLII, fol. 446.

Cens, esporles, agriers.

ANC. FR. Ilz avoient prins sept quinteaulx de gerbes par droit d' agrier ou terraige.

Lett. de rem., 1460. Carpentier, t. 1, col. 123.

Agrimen, s. m., lat. agrimonia, aigremoine.

E prendetz sal et agrimen,

E crematz o comunalmen.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et prenez sel et aigremoine, et brûlez cela ensemble.

CAT. ESP. IT. Agrimonia.


Agrunier, s. m., épine noire.

Rusca de fraiss' e de pomier,

De pauc roire e d' agrumier.

Faretz cozer.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous ferez cuire de l' écorce de frêne et de pommier, de petit chêne-vert et d' épine noire.


Aguer, adj., hagard.

Uelhs o trop movens, mal trempatz,

Aguers, o calmes o malvatz.

Brev. d' amor, fol. 34.

Yeux ou trop mouvants, mal adoucis, hagards, ou calmes ou méchants.

ANC. FR. Oyseaulx aguars, peregrins, essors, rapineux, etc.

Rabelais, liv. IV, c. 47.


Aguilen, s. m., églantier.

Belha m'es la flors d' aguilen.

Pierre d' Auvergne: Belha m'es.

La fleur d' églantier m' est belle.

- Fruit de l' églantier,

Esteve es faitz a for dels aguilens,

Gros e redons, ples de malas humors.

P. Cardinal: Un sirventes ai.

Estève est fait à la manière des fruits d' églantier, gros et ronds,

pleins de mauvaises humeurs.

Semblans es als aguilens,

Croys hom que gent se guarnis,

Que de fora resplandis,

E dins val meyns que niens.

P. Cardinal: Pus ma boca.

Il est semblable aux fruits d' églantier, le méchant homme qui se pare agréablement, vu qu'il brille au-dehors, et au-dedans il vaut moins que

rien.

Nég. expl. E si s mirava en espelh,

No s prezaria un aguilen.

Pierre d' Auvergne: Chantarai.

Et s'il se regardait en miroir, il ne se priserait un fruit d' églantier.

2. Aguilancier, s. m, églantier.

Car el vi un aguilancier,

Un jorn, que flamas gitava.

Brev. d'amor, fol. 79.

Car, un jour, il vit un églantier qui jetait des flammes.


Agut, adj., lat. acutus, aigu, pointu, piquant.

E 'l becs fos loncs et agutz.

A. Daniel: Pueis Raimons.

Et que le bec fût long et aigu.

Fig. De especias e de sabors caudas et agudas.

V. et Vert., fol. 85.

D' épiceries et de saveurs chaudes et piquantes.

C' ab ma lenga, qu'es plus que rasors esmoluda, (esmolada)

Lor farai derenan guerra fort e aguda.

Palais: Un sirventes farai.

Qu' avec ma langue, qui est plus émoulue que rasoir, je leur ferai dorénavant guerre forte et aiguë.

Si non febr' aguda

Vos destrenha 'ls costatz.

Albert de Sisteron: Dompna pros.

Si non qu'une fièvre aiguë vous presse les côtés.

- Subst., aigu.

De sos acordans en greu et en agut.

Eluc. de las propr., fol. 281.

De sons accordants en grave et en aigu.

ANC. FR. Ele iert aguë por percier. Roman de la Rose, v. 1855.

Une question bien aguë. Coquillart, pag. 34.

Telle qu'est en ung angle acut. Rabelais, liv. IV, ch. 33.

ANC. IT. A me feriò d'un guardo

Pungente, sì forte aguto.

P. delle Vigne, Tav. de doc. d' amore.

CAT. Agud. ESP. PORT. Agudo. IT. MOD. Acuto.

2. Agudament, adj., aiguement, finement.

Vezo agudament... Quan teno las aurelhas levadas, auzo agudament.

Eluc. de las propr., fol. 38 et 245.

Ils voient aiguement... Quand ils tiennent les oreilles levées, ils entendent finement.

Le Glossaire de M. de Roquefort admet le mot aiguement.

CAT. Agudament. ESP. PORT. Agudamente. IT. Acutamente.

3. Agudet, adj. dim., finement aigu, pointu.

E pueisas ab una broqueta

Que non sia trop agudeta

Hom los pasca.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et puis qu'on les paisse avec une brochette qui ne soit point trop pointue.

IT. Agutetto.

4. Acucia, s. f., piquant.

Carbo per sa acucia al cap es nociu.

Eluc. de las propr., fol. 132.

Le charbon par son piquant est nuisible à la tête.

5. Acuitat, s. f., piqûre, élancement, 

La acuitat del foc.

Dolor ses acuitat.

Trad. d' Albucasis, fol. 6 et 7.

La piqûre du feu.

Douleur sans élancement.

- Perspicacité.

L' esperit de maior acuitat et subtilitat.

Eluc. de las propr., fol. 140.

L' esprit de plus grande perspicacité et finesse.

ANC. FR. Par acuité de vive impression.

Cretin, p. 223.

IT. Acuità.

6. Agudeza, s. f., aiguisement, finesse.

Un fer per autre pren agudeza.

Eluc. de las propr., fol. 184.

Un fer prend aiguisement par un autre.

CAT. Agudesa. ESP. PORT. Agudeza. IT. Acutezza.

7. Aguzament, s. m., aiguisement, perspicacité.

Et la vista prenga serenitat et aguzament.

Eluc. de las propr., fol. 39.

Et que la vue prenne sérénité et perspicacité.

8. Agusar, v., aiguiser, polir.

Fers es agusaz ab fer, e hom agusa son amic.

Trad. de Bède, fol. 80.

Le fer est aiguisé avec le fer, et l' homme aiguise son ami.

Auzel hi a que mal aguzon

Lur onglas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Il y a des oiseaux qui aiguisent mal leurs ongles.

Mostarda aguza apetiment.

Eluc. de las propr., fol. 223.

Moutarde aiguise l' appétit.

Fig. Qu' els aguza e 'ls esmol

E 'ls toca coma coutelh

Lo Senher, cui es Bordelh.

Bertrand de Born: Greu m'es.

Que le Seigneur, à qui est Bordeaux, les aiguise et les émoule et les frotte comme couteau.

Part. pas. Reys d' Aragon, tant aguisatz de dire

Als ben dizens.

Aimeri de Peguilain: De fin' amor.

Roi d'Aragon, si poli à répondre aux bien disants.

ANC. FR. De poinsons aguisez.

Monstrelet, t. II, fol. 46.

Les siens à son exemple aiguisants leur courage. Bertaud, p. 566.

ANC. CAT. ESP. Aguzar. PORT. Aguçar. IT. Aguzzare.

9. Agullia, Aguilla, s. f., aiguille.

Intre per lo chaus d' un' agullia. Trad. de Bède, fol. 70.

Entre par le trou d'une aiguille.

… Aguilla que poyn.

Deudes De Prades, Poëme sur les vertus.

Aiguille qui pique.

ANC. FR. De fil en aguille.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 455.

- Aiguille, maladie des oiseaux.

Si vostr' auzel aguillas sen

Molt, es cazutz en gran turmen...

Et aguilla sembla qu'el ponga.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau sent des aiguilles, il est tombé en grand tourment... 

Et il semble qu'une aiguille le pique. 

CAT. Agulla. ESP. Aguja. PORT. Agulha. IT. Aguglia.

10. Aiguilleta, s. f., petite aiguille.

Un' aiguilleta sercaretz

C' om no i puesca metre fil.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous chercherez une petite aiguille qu'on n'y puisse mettre du fil.

CAT. Agulleta. ESP. Agujeta. (agujita, agujica) PORT. Agulheta.

11. Agullier, s. m., fabricant, marchand d' aiguilles.

E suy trop cortes agulliers.

Raimond d' Avignon: Sirvens suy.

Et je suis très courtois fabricant d' aiguilles.

Ad agulhiers lo portal de, etc. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

Aux marchands d' aiguilles la porte de, etc.

CAT. Aguller. ESP. Agujero (mercader de agujas). PORT. Agulheteiro.

12. Agulion, s. m., aiguillon.

Qu'en lor ai fraiz mais de mil agulions;

Anc no puoic far un correr ni trotar.

Bertrand de Born: Un sirventes fatz.

Que j'ai brisé sur eux plus de mille aiguillons; jamais je n'en pus faire courir ni trotter un seul.

Fig. L' agulios de luxuria s' esmov. Trad. de Bède, fol. 41.

L' aiguillon de luxure s' émeut.

CAT. Agulló. ESP. Agujon (aguijón). PORT. Aguilhão. IT. Aguglione.

13. Agulionamen, s. m., aiguillonnement.

Es vencuz per los agulionamens d'ira.

Trad. de Bède, fol. 79.

Il est vaincu par les aiguillonnements de la colère.

ANC. ESP. Aguijamiento

14. Agusim, s. f., pointe, sommité, subtilité.

E mes lo sempre

Sobre l' aguzim del temple.

Brev. d'amor, fol. 152.

Et le mit sur-le-champ sur le sommet du temple.

Fig. L' aguzims de nostra lengua. Trad. de Bède, fol. 56.

La pointe de notre langue.

15. Agulhos, adj., pointu.

Sas fuelhas so agulhozas de cascun latz et mot agudas.

Cardo herba es... el cap agulhosa.

Eluc. de las propr., fol. 221.

Ses feuilles sont pointues de tous côtés et très aiguës.

Le chardon est une herbe... pointue au sommet.

16. Deguisar, v., polir.

Part. pas. Lacalh peyra es apelada agates, lacalh es fort deguisada.

Philomena.

Laquelle pierre est appelée agate, laquelle est fort polie.


Ai, Ay, Hai, Hay, interj., gr. *ai, ah! hé!

Hay! que pot significar gaug e dolor. Leys d'amors, fol. 102.

Ah! qui peut signifier joie et douleur.

Es mortz! Ai Dieus! quals perd' e quals dans es!

G. Faidit: Fortz chausa.

Il est mort! ah Dieu! quelle perte et quel dommage c'est!

Ay! fin' amors, fons de bontatz!

Marcabrus: Pus mos coratge.

Ah! pur amour, fontaine de bontés!

Sospir e 'n dis: Hai!

Mortz foss' ieu!

Un troubadour anonyme: Pres soi.

Je soupire, et j' en dis: Ah! fussé-je mort!

Ab si meteyssa dis: Hay!

Sola suy, e 'l temps s'en vai.

G. d' Autpoul: L'autr'ier.

Elle dit avec elle-même: Ah! je suis seule, et le temps s'en va.

ANC. FR. Hé Dex! vrai Dex! ne puis durer.

Raoul de Beauvais, Ess. sur la mus., t. II, p. 162.

CAT. ESP. Ay. PORT. Ai, ay. IT. Ahi.

2. Ailas, Aylas, Hailas, Haylas, interj., d' AI et de LAS, hélas!

Ailas! quant cuiava saber

D'amor, e quant petit en sai!

B. de Ventadour: Quan vei la.

Hélas! combien je croyais savoir d'amour, et combien j' en sais peu!

Hailas! co fui malauros!

Guillaume de Balaun: Mon vers mov.

Hélas! comme je fus malheureux!.

LAS joint à HÉ a conservé quelquefois sa qualité d' adjectif.

ANC. FR. Hélasse! moi dolente, dit Isabel.

Histoire de Jehan de Saintré, t. I, p. 123.

ANC. IT. Ahi lasso me!... Ahi lassa me!

Boccaccio, Decameron, II, 6 et 5.


Aib, Aip, s, m., qualité, moeurs, habitude, avantage.

Ni eu no sapria issernir

Los vostres bos aibs ni comtar.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis.

Je ne saurais ni distinguer ni compter vos bonnes qualités.

E segrai l' aip de tot bon sofridor,

Folquet de Marseille: Sitot me.

Et je suivrai l' habitude de tout bon patient.

S' om pogues vezer en espelh

Tan be sos ayps cum sas faisos.

H. Brunet: Lanquan son li.

Si l'on pouvait voir dans un miroir ses qualités aussi bien que ses formes.

2. Aibit, adj., parfait, doué, garni, pourvu de qualités.

Papagay, be vuelh sapiatz

Qu' ieu am del mon lo plus aibit.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.

Perroquet, je veux bien que vous sachiez que j'aime le plus parfait du monde.

Car la pena el cors se muda

En be, e torna meills aibitz,

Plus agradans e plus fornitz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Car la plume se change en bien sur son corps, et il devient mieux garni, plus agréable et plus fourni.

Suy ieu vostre, quar etz la mielhs aybida,

Doussa e plazens, suaus et yssernida.

Sordel: Aitan ses plus.

Je suis vôtre, parce que vous êtes la mieux pourvue de qualités, douce et agréable, suave et distinguée.


Aigla, s. f., lat. aquila, aigle.

Ieu m' espert totz, com l' esparviers

Que non a ni forsa ni cen,

Cant poder d' aigl' el sobrepen.

Deudes de Prades: Anc hom.

Je suis tout éperdu, comme l' épervier qui n'a ni force ni sens, quand la puissance de l' aigle le surprend.

Fig. E nueg e jorn plora la blanca tors

Per vostr' aigla qu'en gitet us voutors.

Peyrols: Pus flum Jordan.

Et nuit et jour la blanche tour pleure pour votre aigle qu'un vautour en chassa.

E l' aigla d' aur que lutz co 'l solelh resplanditz.

Roman de Fierabras, v. 630.

Et l' aigle d'or qui luit comme le soleil épanoui.

Le mot latin aquila a été donné comme roman dans le passage qui suit:

Es aigla o aquila nomnada. Eluc. de las propr., fol. 140.

ANC. CAT. Aigla. ESP. Águila. PORT. Aguia. IT. Aquila.

2. Aiglos, s. m., aiglon.

Quo fai l' aiglos. G. Adhemar: Quan la bruna.

Comme fait l' aiglon.

ANC. FR. Il receuillit, dedans un pan de sa robbe, l' aire d'une aigle dedans laquelle y avoit sept petits aiglets.

Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Marius.

3. Aiglones, adj., d' aiglon, qui appartient à l' aiglon.

Camba longa e aigloneza.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jambe longue et d' aiglon.


4. Aiglentin, adj. de l' aigle, qui appartient à l' aigle.

Testa longa, plat', aiglentina.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tête longue, plate, d'aigle.


5. Aquilin, adj., lat. aquilinus, aquilin, d'aigle.

Las plumas aquilinas.

Eluc. de las propr., fol. 141.

Les plumes d'aigle.

ESP. Aguileño. PORT. IT. Aquilino.


Aiglentina, s. f., buisson, églantier.

Domna, vos etz l' aiglentina

Que trobet vert Moysens

Entre las flamas ardens.

P. de Corbiac: Domna dels.

Dame, vous êtes le buisson que Moïse trouva vert parmi les flammes ardentes.

ANC. FR. Desoz un pin, delez un aiglentier,

Là trova mort le cortois Olivier.

Roman de Roncevaux, Monin, p. 38.

2. Aiglantin, adj., du buisson, buissonnier.

E par la flors aiglantina.

G. Rudel: Quan lo rius.

Et la fleur buissonnière paraît.

(chap. picaesquenes)


Aigros, s. m., héron.

Qu'ieu aug chantar las guantas e 'ls aigros.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Que j' entends chanter les oies et les hérons.

CAT. ESP. Agro. IT. Aghirone.

2. Agronat, s. m., cormoran, héron.

Vilans loncs agronats de ribeira.

T. de Gui et de B. d' Allamanon: Vist hai.

Vilain long cormoran de rivière.

(ESP. cormorán)

Vilain long cormoran de rivière.


Aigua, Aiga, s. f., lat. aqua, eau.

Qu'il gota d' aigua que chai

Fer en un loc tan soven

Que trauca la peira dura.

B. de Ventadour: Conortz.

Que la goutte d'eau qui tombe frappe en un lieu si souvent qu'elle perce la pierre dure.

S'ieu adut aiga corrent per lo camp d'un meu vezi.

Trad. du Code de Justinien, fol. 19.

Si je conduis eau courante par le champ d'un mien voisin.

S'en va tocar la lenga amb aquella aiga beneseyta.

Philomena.

Il s'en va toucher la langue avec cette eau bénite.

Fig. Castetat... periss en l' aiga dels deliegs corporals.

V. et Vert., fol. 85.

Chasteté... périt en l'eau des délices corporelles.

- Rivière, fleuve, amas d'eau.

Am que passa l' aiga del Var als pelegrins. V. de S. Honorat.

Avec quoi il passe l'eau du Var aux pélerins.

- Humeur liquide, de la sueur, des larmes.

E l' aigua m cor denan per mei lo vis.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Et l'eau me court devant parmi le visage.

Que nos done l' aiga de lagremas per estenher aquelh mal fuoc.

V. et Vert., fol. 88.

Qu'il nous donne l'eau de larmes pour éteindre ce mauvais feu.

ANC. FR. Ague perce dur chaillou

Por qu' ades i fiere.

Un trouvère anonyme: Apres ai qu'en.

La grange de Clux et les appartenances, en bois, en terres, en aigues, etc. Tit. de 1266, Pérard; p. 514.

ANC. IT. Fugga vostre core vizio, e apprenda vertute com' aigua spungia.

Guittone d' Arezzo, Lett. 20.

CAT. Aygua. ESP. PORT. Agua. IT. Aqua.

2. Aigua-rosa, s. f., eau rose.

Mais be pot gitar aiga-rosa,

Que qui la baisa, per gran dousor

Cug c'aia 'l cors ples de flors.

Un troubadour anonyme: Seinor, vos que.

Mais elle peut bien produire de l'eau rose, vu que celui qui l' embrasse croit, à cause de la grande douceur, qu'elle ait le corps plein de fleurs.

CAT. Ajgua-ros (Aygua-ros). ESP. Agua rosada. IT. Acqua-rosa:

3. Aquositat, s. f., humeur aqueuse, aquosité.

Am plus d' aquositat... ab maior aquositat mens han d' ayre.

Eluc. de las propr., fol. 267 et 270.

Avec plus d' aquosité... avec plus grande aquosité ont moins d' air.

ANC. FR. Les roignons, par les veines émulgentes, en tirent l' aiguosité que nous nommons urine. RABELAIS, liv. III, ch. 4.

IT. Aquosità. (ESP. Aguosidad, acuosidad)

4. Ayage, s. m., arrosage.

Puscan usar de tals ayages.

Statuts de Provence. Bomy, p. 14.

Puissent user de tels arrosages.

5. Aguada, s. f., alluvion.

Si creis alcuna causa per aguada a mon camp d'un camp d'un meu vezin... aco creis a mon camp per aguada que lo fluvis tol del camp de mon vezin et ajusta al meu camp. Trad. du Code de Justinien, fol. 75.

Si aucune chose croît du champ de mon voisin à mon champ par alluvion... cela croît à mon champ par alluvion que le fleuve enlève du champ de mon voisin et ajoute au mien.

6. Ayguada, s. f., inondation.

E son damnificatz en temps d' ayguadas los termenals.

Tit. de 1398, DOAT, t. LIV, fol. 167.

Et les confins sont endommagés en temps d' inondations.

ANC. CAT. Ayguada.

7. Agauda, s. f., aiguière, jatte.

Ac una bel' agauda,

Tota plena d'aiga cauda.

Brev. d'amor, fol. 160.

Eut une belle aiguière, toute pleine d'eau chaude.

8. Aiguiera, s. f., aiguière.

Plenega per aiguiera. Leys d'amors, fol. 69.

Pot à l'eau pour aiguière.

- Rigole, ruisseau d 'arrosage.

Los digs consols an la conoychenssa de aiguieras adepravadas.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.

Lesdits consuls ont la connaissance des ruisseaux d' arrosage endommagés.

CAT. Ayguera. (chap. aigüera)

9. Aigos, adj., lat. aquosus, aqueux, marécageux.

En luec aigos de josta un riu. Deudes de Prades, Auz. cass.

En lieu aqueux, auprès d'un ruisseau.

Possession aygosa que non aia terrenh negun ni luoc essueh. (eixut)

Trad. du Tr. de l' arpentage, part. I, c. 31.

Possession marécageuse qui n' ait aucun terrain ni lieu sec.

Engendro sanc trop aygos. Eluc. de las propr., fol. 73.

Engendrent sang trop aqueux.

ESP. Acuoso. PORT. IT. Aquoso.

10. Aque, adj., aqueux.

Las partidas aqueas et subtils.

De complexio aquea et humida.

Eluc. de las propr., fol. 152 et 39.

Les parties aqueuses et subtiles.

De complexion aqueuse et humide.

CAT. ESP. PORT. Aqueo. IT. Acqueo.

11. Aquatic, adj., lat. aquaticus, aquatique.

Aquel qui es aquatic. Eluc. de las propr., fol. 188.

Celui qui est aquatique.

CAT. Aquatic. (Chap. acuátic). ESP. Acuático. PORT. IT. Aquatico.

12. Adaguador, s. m., canal d' irrigation.

Los adaguadors dels pratz.

Titre de 1280, Arch. du Roy., J, 321.

Les canaux d' irrigation des prés.

13. Adaigar, Azaigar, v., arroser, mouiller, humecter.

Et el mieiz a una fontana

Don s' azaiga aquella prada.

Roman de Jaufre, fol. 95.

Et au milieu il y a une fontaine dont cette prairie s' arrose.

Fig. Vostra non sabensa

E romp e 'sraig,

Per pauc qu' adaing,

Lo dreiz jujar.

Lantelm: Lanfranc de saber.

Votre non savoir et je brise et je déracine, pour peu que je mouille, le droit de juger.

Part. pas. azaygat d'ayga dossa... azaygat ab ayga de ploja.

Eluc. de las propr., fol. 196 et 202.

Arrosé d'eau douce... Arrosé avec eau de pluie.

14. Aquari, s. m., lat. aquarius, verseau, signe du zodiaque.

Aquaris es nomnat l' onzes.

Brev. d'amor, fol. 30.

Le onzième est nommé verseau.

ANC. FR. Quant aux signes spéciaux

Li capricornes, li toreaulx,

La vierge, le mouton, l' acaire.

Eustache Deschamps, ms., fol. 471.

CAT. Aquari. ESP. Acuario. PORT. Aquario. IT. Acquario.

viernes, 20 de enero de 2023

En lan de Nostre Seynor Deus Jhesu Xst. MCCCLVII (1357)

XI.


Extracto de un códice ms. vit. en el archivo de la ciudad de Lérida. (Vid. pág. 58.) 
(N. E. á : a; órden : orden; ligeros cambios de ortografía. Empieza en la página 246 del pdf que edito.)

Comienza por varios trozos de los Santos 4 Evangelios; lo qual indica que el códice sirvió para el acto de prestar el juramento acostumbrado los Paheres y otros oficiales públicos de dicha ciudad. Sigue a esto un calendario ms. hacia la mitat del siglo XIV; después de lo cual ya no contiene otra cosa mas que noticias de varios sucesos particulares de esta ciudad, notadas sin orden cronológico; y esto y el carácter particular de cada una de ellas, obliga a tenerlas por coetáneas. De ellas copié las siguientes, que pueden ser importantes por algún respeto, puestas por orden cronológico.
IX. kal. februarii anno Domini MCCCXL septimo, vespere nativitatis Domini honorabiles Raimundus Boxo (Boix, Boj, Buj), et Bereng... paciarii civitatis Ilerdae afirmarunt in mimicos (así se lee enmendado por mano coetánea; y en lo raspado se conoce que decía in iogolatores) Simonem de Ortega, et Apparicium de Perpiya (Perpignan y variantes). 

En lan de Nostre Seynor Deus Jhesu Xst. MCCCLVII (1357) estants pahers los honrats en . dalos (d' Alós), en R. de Carchassona (Carcasona, Carcassona, Carcassone), en P. de Timor, e en Nicholau Çabater, fo afermat per los dits pahers Ramon Marti, en altra manera appellat Cornamusa, en juglar de la ciutat; et donenli de soldada per sos trebaylls quascun an C. sol. barchs. (parece que pone sot. : sous barchinonesos, sueldos barceloneses) - El dit Cornamusa jurá sobre los Sants IIII. Evangelis de esser bo e leal a la dita ciutat, e de servir be e lealment aquella.

A XIII. del mes dagost, any M.CCC. noranta hu (1391), fonch fet en la ciutat de Leyda lo insult dels Juheus; e foren morts LXXVIII. (78) Juheus, e mesos tots en una biga al Pla dels Tramenós. Tots los altres Juheus se bategaren, e feren sglesia de la sinagoga, y  (y griega, no i latina) meterenli nom Sancta Maria del Miracle; en la qual los conversos tenen vuy lo sementir. (Esta nota es de letra del siglo XV., que parece haber retocado otra anterior ya borrada).
XXVII. junii, M.CCC.XC. septimo honorabiles dominicus de Montsoar (Monsuar), et ... Paciarii civitatis Ilerdae, affirmarunt in mimum civitatis eiusdem Antonium de Benavarre ... qui praestitit iuramentum de serviendo bene et legaliter officium de trompeta ... et tradiderunt ei unam trompam ad quodam penon dictae civitatis.

Divendres a tres del mes de agost, que fonch dia de la Invencio de Sent Steve, l'any M.CCCC.VIII. (1408) lo Rey de Navarra entra en Leyda; lo qual anava al Rey de França; et fonchli fet present per los Senyos de Pahers de quatre parells (: 8) de Pahons, et de un carratell de vin blanch. E anaven en sa compaya lo Comte de la Marxa, et lo fill del Comte de Foix.

Disapte a XVI. del mes de març lany M.CCCC. e nou (1409), entra lo molt reverent Pare en Xst. en Pere de Cardona, Bisbe de la ciutat de Leyda, ora de menjar o guax, en la dita ciutat: al qual fou feta tota honor per la dita ciutat.

De maestre Vicent Ferrer. = M.CCCC.VIIII. (1409) = Disapte a XIIII. del mes de deembre l'any desus dit lo reverent religios maestre Vicent Ferrer, maestre en sancta Teulogia, entra en la ciutat de Leyda ora entre vespres et completa, o guaix (guax más arriba), al qual isqueren reebre Don Johan, Comte de Cardona, e la Comtesa, mare sua, et los honrats en Francesch Cortit, en Johan Civera, en Bernat del Coll, e en Salvador Botella, Pahers, e molta altra gent infinida. Lo qual entra per lo cami del monestir de ntra. Dona Sancta Maria del Carme. E estech en la ciutat del dit dia fins al dia seten de giner del any M.CCCC. e deu (7 de enero de 1410); e feu hic vint e quatre sermons. E lo dit dia que fou dia de Sent Julia, partinch e anassen al loch de Artessa (Artesa), una legua de Leyda. Otra mano más moderna añade lo siguiente:

Hi trobaren lo bastiment de fust en quel meteren en lo monestir de Prehicadors en la capela sua.
Lo primer dia de maig (f. març) del any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCCC.XIII. (1413) fonch pres Muntarago (: Montearagón) per la companya de Don Anton de Luna. E dia XVIII. de abril del any damunt dit fo pres Trasmor per la dita companya. E apres lo iorn de Sent Johan del dit any vingue lo Comte d' (el apóstrofe no se lee bien, en el pdf se ven como dos puntos : muy grandes) Urgel fins en la orta de Leyda ab sa companya per occuparse la ciutat. E apres dimars mati ques comptave XXVII. del mes de juny, any damunt dit, vench mossen P. Ramon de Fluvia ab tota la dita companya del dit Comte en lo Mercadal; e aqui combateren e cremaren tots los blats que eren en lo dit Mercadal, e altres per los troços; et cremaren torres et cases del terme, et los molins den Crisagual ... Et puix anarensen a alaudir a Benavent, e aqui aleugaren aquel dia, e ab dit Comte.
Fonch ben defesa la ciutat, en tal manera que entre nafrats et morts ni hac de la part del dit Comte ben LX homens o pus; y mes que per gratia de Deu negu de la ciutat noy pres mal.
En apres digous ques comptave quatre del mes de agost any damunt dit M.CCCC treze (1413), hisque la bandera de la ciutat contra lo dit Comte: e hisque per lo pont maior: e aquella nit sen ana a Termens. E lo cendema, qui fonch dia de Sent Domingo (¿por qué no le llaman Sant Diumenge?), lo Senyor Rey en Ferrando (Fernando I de Aragón) posa lo siti sobre Balaguer.
Dimecres dia de omnium Sanctorum (tots sants; todos los santos) 
Don Jaime d'Urgell se mes tot soltament en mans del Senyor Rey d'Arago, any M.CCCC.XIII. (1413)

Dimecres a quatre de març any mill CCCC.XVIII. (1419) entre en Leyda lo Legat de nre. Senyor lo Papa Marti.
Dimarts al sol exit, dia de Sentana, quis comptave XXVII. de Juliol any M.CCCC.XXXV. (1435), parti de la present ciutat lo Rev. Micer Domingo Ram, administrador del present bisbat de Leyda, e Cardenal de Sent Johan e Sent Pau, novellament elet en Arquebisbe de Terragona; lo qual parti exint per lo Pont maior, tenint la via vers Terragona per entrar en posesio del dit Arquebisbat.
Diluns quis compte ha XI del mes deembre any M.CCCC.XL hu (1441), fonch haçotada madona Nalauterra … e posada en lo costel.
Lo cendema de Senta Tecla, quis comptave vint e quatre del mes de setembre del any de la Nativitat de nre. Senyor M.CCCC.XXXXIIII. (1444) estents Pahers los molt honorables en Gispert Matheu, Bertran de Pens, Bernat Carnicer, e en Jacme dez Castell, ffonch passat lo trauch de la mina de la rogua de la ciquia de Segria per Mestre Maxin de Asteasso, e Lope de la Gueralde, bischahins, ab los aiudants que tenien en la dita mina. La qual mina era de vogua molt fort; la qual ses aguda a minar et foradar ab poder de foch e martells molt acerats, que en un mes los obres no fahien sino quatre palms. La qual mina e ciquia uberta fins en la ciquia vella, que ya y ere, costa (costá : costó) a Leyda ...
En l'any de M.CCCC.L tres (1453), diluns a XII. de agost, stants Pahers los honorables en Loys de Montsuar, Gispert Matheu, Bnt. (Bernat) Gralla, e Johan Caslà, en Pons de Vilaffrancha Sindich, en Ferrer Compañy 
(: Company; la ñ es dudosa ya que la virgulilla es más bien un guión más alto de lo normal; en textos de Mallorca se encuentra muchas veces añy) 
rational, en Bnt. Antist scriva de la casa de la Payria, fforen començades de enderrocar les cases del sol del pes del Rey, ahont se ha de ffer l'ospital general de la ciutat. E costaren de compra les dites cases quatrecentes e set llrs. (lliures)
Disapte, XIII. del mes de abril del any M.CCCC.L quatre fonch feta una solempne professo al dit spital, hont dix la missa, e sermona lo Bisbe Gaçet. E aquel dia foch posada la primera pedra en lo dit spital; la qual hi posaren Mossen Manuel de Monsuar, Dega de la Seu de Leida, Mossen ... de Vallterra Canonge, Mossen Luis de Monsuar, e Mossen … Gralla. (Sin embargo no continuó esta obra hasta el año 1509, como dice otra nota.)

A XXI de deembre del any M.CCCC.LXXIIII (1474). lo magnifich Conseyll General de la present ciutat, ab auctoritat e decret dels magnifichs y rev. Senyors Oficial del Senyor Bisbe, e del Cort y Veguer de la dita ciutat, ordena que a negu sia permes donar a les fonts a ningun fillol o fillola, mes de hun real de argent.

Digous (se lee Digons, clara errata u, n) en la nit qui comptaven ... del mes de abril, any M.CCCC.LXXIII. (1473) se crema la segrestia de la Seu de Leyda, et se cremaren molta rica capa de brocat, molts draps de brocat de empaliar, e molts altres richs joyels e creus, qui valen pus de cent milia florins. Restauraren lo Sant Drap de Jesu Xst, la custodia, alguns libres missals, que entre tot ere de molt poca valua. Cremas hun fadri.

Sin data de año se halla el artículo siguiente de un bando sobre los privilegios concedidos a los estudiantes de la universidad de Lérida y el territorio en que les valían:

E encara us fa hom a saber, que les afrontacions dels lochs que son assignats a estatge dels scolars, e dins los quals son privilegiats segons les dites penes, son aquestes: ço es a saber: de la porta dels Boters tro a la porta de Sent Gili, segons que clou lo mur de la ciutat: e de la torre de Besora per les parets dels Preycadors a quall tro a la dita porta de Sent Gili: e de la dita porta dels Boters tro a la plaça maior de la Cadena del Romen, e dallen a en sus, o per la carrera que va a Sent Andreu: et pel carrer d' Odena tro al mur veyll de pedra de ios (de ius, dejus, de yuso) lo palau del Bisbe carrera dreta: e daltra tro a la dita torre de Besora, axi com se te lo mur de pedra; ab tot ço que es dins enclos.

martes, 5 de febrero de 2019

Benitachell, Ricart García Moya

http://ricartgarciamoya.com/wp-content/uploads/2019/02/Benitachell.pdf

Benitachell y els traureulls de la II República (Bafrá de Memoria Histórica en Alberti y Mª Teresa León)

No conec el motiu, pero Benitachell ix asobintet en el periódic Levante (digital), sempre en catalá, no valenciá. Feta rahonamenta, direm que no es lo mateix que't fasa chichines la Luftwaffe de Richthofen (els apellits acabats en thofen sempre mos impacten) en Guernica que, per eixemple, dirte García Gilabert y espicharla poquet a poquet a piteus de bufats socialistes y comunistes republicans en Benitachell. Abans d'aumplirmos de sanc en l'asunt, ¿se escriu Benitachell o Benitatxell?
El topónim es Poble Nou de Benitachell en valenciá, encá que'l fascisme expansioniste catalá asoles permitix Benitatxell, reglot del Institut d'Estudis Catalans per l'any 1920. El segón component de Benitachell sugerix étim mosárap (¿del thauchell o thauch documentat per Simonet?). El topónim tingué variants migevals, p.e.: “alcahreas vocatas benitegell et alabiar” (ACA, Doc. Jaume II, Reg. 215, any 1317, f. 212 r.); pero, en valenciá modern, s'impongué la dels nostresyayos, que mosatros coneguérem desde chiquets: “les Alqueríes de Benitachell y Abiar” (Archiu Mun. de Denia, Nugat 336, any 1662); “Benitachell” (Dicc. Geográfico, Barcelona, 1831, p.874), “Benitachell” (Cavanilles: Obs. IV, 1797, p.222). Els greixers de la llengua, la AVLL del PP y Tripartit, els diaris Levante e Información, La Veu, etc., asoles permitixen el nom en catalá, y si fa falta entarquimen lo que diu la documentació; aixina, per eixemple, un porcatí catalaniste escriu: “any 1277, Pere III d’Aragó... i Rafal de Benimarxó” (Diari La Veu del País Valencià, 11 /08/ 2018, p.1); alterant l'original, que diu: "Petrus. Dei gratia Rex... et Rafal de Benimarchó” (ACA, Reg. 40, f. 10, 11 d'agost any 1277). ¿Es donen cónter? Ahón n'hiavía una -ch- en el pergamí, fa el cámbit per -x-. Lo interesant es que alguns etimólecs creuen que`l compost Benitachell es metafóric en significat de 'cadena de montanyes', ahon el pinna de la toponimia mosárap valenciana (Corominas: Onomasticon) donaría l'arabisat Beni-, y ahon també tindríem metátesis de c en t en el vocable catella > *tacella anterior a l'aplegá dels moros, perqué doná temps al cámbit mosárap de ce en ch. La paraula catella es diminutiu, en lletí clásic, de catena ('cadena'), d'ahí la metáfora de cadena de montanyes, com el fr. chaine. Qui s'acoste a Benitachell vorá en claritat lo que pareix una aserp de montanyes, y el mateix poble oferix ondulacions Benitachell está tan indefens davant dels catalanistes com els seus antepasats que, una esprá de 1936, patiren l'aplegá dels republicans que mataríen al Pare Plácido. En el lletrero del mercat, ahon fica el dit el terroriste blaver, observem que'l valenciá peixcatería, viu desde l'orige de la llengua, ha segut reemplasat per el cat. peixateria. Li he preguntat a la sinyora Bolufer García (parenta lluntá del asesinat Plácit García) cóm es díu en Benitachell y, sinse ductaro, respón que peixcatería. N'hian més destarifos: aixina, xarcuteria, en cónter del valenciá charcutería (per víndrer del fr. charcuterie); servei y no el val. servici; y el cat. esmorzar, en val. almorsar, armosar. Día Corominas: "el catalán esmorzar es forma reciente, sin documentación anterior al s.XIX, antes se dijo almorzar, como sigue diciéndose en el Reino de Valencia" (DCECH,1, p.204): “almorsar” (Llull: Blanquerna, traduit al valenciá, any 1521); “lo millor será donarli armosar” (Casinos, A.: ¡Ara eres mare!, 1926) 2 y costeres que semblen entortillats asbaraors de fira. Recorda Corominas que “els benitachells es el nom que's dona hui a una partida del Puig de la Llorença, situá damunt del poble” (Onomasticon), y recorda que la Serra de Benicadell (Penna Cadiella del 'Poema del Cid') ve de pinna. En fi, lo que tenim clar es que'ls catalanistes prohibixen la grafía Benitachell del valenciá modern, la de mosatros. Deixant la llandosa etimología, anem a temps més próxims, sinse olvidarmos dels polítics que dugueren la catalanisació y als podemites, com l'últim alcalde del PP en Benitachell, el sinyor Cardona: «Juan Cardona dimitió tras ser detenido por un supuesto cohecho en la recalificación de unos terrenos. Cardona, detenido en 2008 por exigirle a un promotor 50.000 euros a cambio de mantener urbanizables unos terrenos».¿Qué ha fet esta gent pera deféndrer nostra historia y llengua? Res de profit y, tots, aumplirse bolchaques. Ara, aspayet, nemon a l'atra Memoria Histórica en sanc, gavinets y tallaetes (no aconsellable pera mingotrelles fetillers) Hui, cubert de núbols, dihuit de giner de 2019 estic en Benitachell. M'esgole en el baret del mercat y prenc un nugolet pera'l fret. En tristea y mig adormit pense que'n 1895, entre boires del Nort, naixqué en Barzdorf un nano al que batejaren Wolfram von Richthofen y, el mateix any en Benitachell, aubrí els ulls Micalet García Gilabert. El primer manaría la Legión Cóndor que'l 26 d'abril de 1937 desbudellá Guernica; el segón, ple de celsitut, li doná per la Teología y ferse franciscá baix el nom de Plácit García Gilabert. De 1930 a 1933 estigué estudiant Dret en Roma, tornant al Reine cuan la Generalitat de Companys y l'ugetiste Largo Caballero adobaven el Colp d'Estat de 1934. Encabant, al aplegar el botafoc del 18 de joliol de 1936, Plácit treballava en el colege d'Ontinyent, pero els morts a mans de progresistes li feren buscar amparo1 en casa del seu germá Vicent. En Benitachell no s'acamina sinse topetarte en els garcíes, parents de prop o llunt del Pare Plásido García, que aixina li diuen respetuosament. Quí heu sap tot d'ell es la sinyora Josefa García Buigues, neboda carnal de García Gilabert. La dona te 102 anys, “pero menja com un lleó”, me diu atre membre de la familia, Mª Carmen Bolufer García, que treballa en l'Ajuntament de Benitachell, ahon l'alcalde Miquel García també es parent lluntá del asesinat. La sinyora Bolufer me conta que “la caseta” de Vicent, ahon estigué amagat tres díes cuan botá d'Ontinyent, hui te “atra fachá y, ademés, viuen estrangers”. Y la del atre germá Gabriel García en les afores de Benitachell, ahon agarraren a Plácit els progresistes, la tiraren y hui n'hian chalets. Es llandós contar 1 AMPARAR del lletí anteparāre, hui prohibit per els colaboracionistes: “amparar... no obstant l’ampara” (Roig: Spill, 1460) “eres del christiá refugi, amparo” (Timoneda: Aucto de la Yglesia, 1575) “amparo y protecció de V. M.” (Ginart: Reportori dels Furs, 1608, f. 3); “sería gran amparo pera resistir a les imposicions” (BRAH, ms. Dietari Porcar, 9 set. 1612); “troben en vos lo amparo” (Matheu y Sanç: A la V. de la Sapiencia, 1642); “unich amparo en tots los perills” (Archiu Mun. Oriola, Leg. 984, Generalitat, 1649), etc. En l'Etat Mija ixqué l'arcaisme y corrupció emparar , comú al castellá “emparar” (Cid, Berceo). Detinguda el 9 de noembre de 1936 sinse cárrec algú, com a Plácit de Benitachell, la relligiosa Arriola Uranga y atres 22 adoratrius les dugueren a la checa de Fomento o Bellas Artes de Madrit. Els progresistes de la image, tranquils com si anaren de torrá de chulles, es mostren satisfets per la captura, pensant en lo que'ls faríen en nom del Progrés eixa mateixa esprá en la checa, cuan les torturaren en corrents eléctriques, les colpejaren y, a les més jovenetes de les 23, les violaren. Mig desfetes, en camió les dugueren a la nit prop del madrileny cementeri de l'Almudena, ahon practicaren el deport del tir al blanc en elles. Eren 23, y hui asoles tenim recort pera 'Las Trece Rosas' (acte paregut e incalificable fet per l'atre bando, el franquiste). 3 l'adolívit del 1936 y quirdar l'atenció dels actuals mijos de comunicació sectaris, que no reconeixen esta vergonya y una y atra vegá repetixen el sembenet: '¡Que a García Lorca el mataren els faches!' (y es veritat), '¡que torna l'extrema dreta!', '¡que arderéis como en el 36', 'que la derecha tiene que pedir perdón per lo del 36', 'que volem més millons pera desoterrar morts'. La veritat, no entenc este primitivisme per una grapallá de pols; yo, una vegá mort y fet sendra, ya he dit que me poden tirar al fem o per el forat del comú. Nemon, no queda atre remey, a fer Memoria Histórica d'una aldacrá del progresisme republicá en 1936 que, per cert, els que's declaren hui rames del mateix abre —PSOE, EU, Compromís, Podemos, etc.—, sempre es fan els desentenguts y no demanen perdó a les families de les víctimes. Sinse l'hábit de flare, l'indefens García Gilabert deixava la caseta de Gabriel y se'n anava un bascós 21 de joliol a buscar resguart en la del atre germá, Vicent García, en les afores. No n'hiavía seguritat dins dels huit carrerons de Benitachell, perqué'l Comité de Defensa aulorava y moscava a quí teníen que detíndrer y ferli l'anatomía2 . Astó heu conta u dels creaors d'este invent, l'anarquiste García Oliver, atre que volá d'Espanya en 1939 y faltá en Méxic en 1980: “Se les inculcaba una escala de valores que pueden conducir al éxito en las luchas urbanas: extrema reserva, puntualidad en las citas, observancia rígida de las consignas, mantenimiento del espíritu de equipo dentro del cuadro, agilidad de movimientos, evitar la parálisis del quietismo como el atrincheramiento en una barriada” (Garcia Oliver, J. : El eco de los pasos, Ruedo Ibérico, 1978). Lo terrorífic es que podíen fer “pesquisas armadas en las casas particulares para detener emboscados, curas, derechistas y quintacolumnistas”. Aixina ampomaren a Plácit García Gilabert. Els del Comité de Benitachell, per alló de «evitar la parálisis del quietismo como el atrincheramiento en una barriada», moscaren als comités de les vehínes Denia y Eixavia. A les tres de l'esprá del día de la Mare de Deu d'Agost, un 15 d'agost de festa llaica, aparegué en Benitachell un camió en borrachos progresistes armats en fusils y ametrallaores. Buscaren a Plácit en la caseta de Gabriel y, al no trobarlo, enfilaren a la del germá Vicent en els bancals. La festa dels fardachos progresistes tingué prémit. Capturaren a Plácit sinse problemes, al oferirse ell mateix als guardians del orde republicá. Una vegá dins del camió, els eufórics milicians l'eixhibiren com si fora una rabosa per tot Benitachell. ¿Quí estava raere dels Comités de Defensa y Drets Humans de la II República? En tota Espanya feen lo mateix. Detingut el presunt quintacolumniste, emboscat, retor, flare, sinyoret amariconat, empresari o germaneta de la Caritat, el ficaven en una cachapera aislat, sinse més testics que'ls camarades encarregats de furgar dasta'ls nyitols als engabiats. El detingut els durava poquet, apenes 10 hores, mentres es divertíen fenli barbaritats que mosatros no podem ni ansomiar. El cas de Plácit García Gilabert es calcat d'atres com el de la monja Manuela Arriola Uranga, naixcuda en Ondárroa, de les Adoratrius de Madrit. La relligiosa, junt a atres 22 germanes, havíen fugit del convent y malvivíen en un piset en Madrit. Moscat el Comité, el 9 de noembre de 1936 les detingueren cuatre despitralats sádics y les dugueren a la nomená checa de Fomento o Bellas Artes, ahon feren sesió de tortures abans de que per la nit les cosiren a trons. Les salvajaes asoles paraven cuan alguna anava a terra sinse sentit. Aixina que, si la joveneta patía desmay, li aplicaven inyecció de clorur de cocaína3 y, torná en sí, seguíen els colps, violacions, etc. Mig mortes, a la nit les carregaren en un camió dasta prop del cementeri de l'Almudena, ahon s'acabá la festa en els tirs a les moribundes en nom del Progrés, l'Esquerra, la Llibertat y la República. Crec que ni Ana Belén ni Rosana Pastor (la Boris Karloff valenciana) han fet cap de película d'este episodi gloriós del Socialisme y Comunisme humanitari. 2 ANATOMÍA Abanda del semantisme centífic, també era matar y fer péntols a un ser humá o animal: “y si se acostava algún llop... l´acorava, y de ell fea anatomía” (Bellver, Blay: Chiste de un llenyeter, 1854) 3 El clorur de cocaína, desde'l us en campanyes militars per 1880, es donava als malferits pera donarlis curta euforia. 4 La Memoria Histórica fa olvit dels intelectuals que apoyaren4 el suplici d'inocents, fora en Benitachell o en la infernal checa de Bellas Artes de Madrit, ahon el poeta Rafael Alberti y la seua sinyora María Teresa León (sempre pistola al sint) anaven asobint pera tastar l'espectácul de chillits, navaixaes y colps. Poc abans de faltar, en 90 anys y saratá en metástasis, l'antiu espía del Mossad Antonio Hortelano fea recort de cóm anava Alberti a eixa checa pera vórer als detinguts en “la cabina”, habitació estreta en parets de llanda electrificá (Crón. Diario El Mundo, 3 d'agost 2009). No n'hia millor testic que la mateixa María Teresa León, camarada de llit del mariner en terra Rafael Alberti. Ella mateixa recordava anécdotes en André Malraux y sa dona Clara en el Madrit de 1936, ahon “se había divertido mucho”; y en eixe ambient de confiansa deixa entrevórer cóm es fea la selección de víctimes pera les cheques: “Un imbécil es un imbécil. En Madrid había muchos imbéciles, emboscados, rabiosos, inquietos. Creían que no había orden público porque no lo tenían en su mano y era el pueblo el que había impuesto su manera de matar pulgas. Sí, los guardias nuevos miraban sospechósamente a los señoritos que fingían ir desastrados y malvestidos. A la lengua se veía el disfraz”. Dona detallista, donava informació de sa vestimenta: “Rafael lleva puesto su uniforme. Yo, el mío” (León, María Teresa: Memoria de la melancolía, p.131), y del seu gust: “me atraían los anarquistas” (ib. p.157). En realitat, l'uniforme era el famós “mono azul” en correache, pistoles y cartucheres, que donaría nom a la revista homónima d'Alberti y Teresa: “en medio de este va y viene nació El Mono Azul... No sé si fue José Bergamín quien la bautizó. De mono azul vestían nuestras primeras Milicias Populares y nuestro Mono Azul estaba destinado a los combatientes” (ib. p.285). Els dos teníen “siempre preparada la pistola” (ib. p.364), y donaven pavor cuan senyalaven a qui els pareixía facha. El perill a la mort y “al paseo” ficava cabell vert al ciutadá. Si te parlava una miliciana en pistola y “mono azul” teníes que dirli “camarada”, perque si li díes “señora” te portaven a la checa. Teresa León conta que va vórer a un home en “una gallina atada a una cuerda. ¿Se la comerá en la Navidad? Sí, sí, y se le atragantó el 'señora' para evitar que lo descubrieran”. Teresa anava sempre “en unos amigos”, camarades de la F.A.I., dedicats a la captura de víctimes pera la checa: “Otro día, uno de esos que no saben vivir sin amos, tropezó conmigo. Estas golfas, dijo al mirar mi casi uniforme: ¿Qué has dicho? Murmuró no sé qué de muertos y por si acaso aludía a mis antepasados lo agarré del brazo con rabia. Soltó una palabrota. Se enfrentó, pero yo llamé a unos amigos míos y concluyó detenido”. 4 Del lletí podium > *appodiare, ixqueren els antius fr. appuyer e it. appoggiare; este últim, supost orige del verp valenciá: “mes pera apoyar asó” (En obsequi desl Voluntaris Honrats del Reyne, 1794, p. 5) Teresa León y Alberti, cervells al servici d'El Mono Azul, trataven de nugar al fasciste en el homosexual, pensant que desdoraven un poc més als que teníen que matar: “Barbilanpiño, curvirrostro,/ amariconado y necio, / rizándose las pestañas con humaredas de incienso,/ entra el pollito fascista en la iglesia y el convento” (El Mono Azul, jueves 17 de septiembre 1936, p.5 ) 5 Els chequistes Alberti y María Teresa León, fels amics de Stalin Que u siga poeta o escritor admirable, com eren els susodits Teresa y Alberti, no es motiu pera omplir d'apegaloses taranyines retóriques que amaguen el fosc pasat. A mi, per eixemple, m'agrá el Marqués de Sade com a lliterat, y em repugna sa moralitat y comportament. Dit astó, recordem que Tereseta y Alberti nadaven com peix en sequiola en l'ambient de Guerra Civil en Madrit. Ya en 1936 teníen un palau neogótic, incautat als Spínola, pera viurer: “Nosotros ya vivíamos, entonces, en el palacio de la calle Marqués del Duero” (ib.p.109). No mos sorprén l'alegría y felicitat del poétic matrimoni entre tortures y morts: “¿Sois felices?¿Sois felices?... Sí, era una maravilla de fraternidad, de comunicación (…) Días felices. ¿Felices los días de guerra?... los mejores de nuestra vida” (ib.p.380). No'ls afectava els chillits de la checa de Bellas Artes de Madrit, ahon anava la parella en asiduitat. La checa, paraula d'orige rus, va ser una institució creá en 1917 per el soviétic Dzerzhinski. El seu fi era torturar para obtindrer informació y lliquidar al oponent ideológic. Els chequistes, sinse llímit llegal, teníen poder absolut sobre'l ciutadá. Este mecanisme terrorífic, que tant agradava a Teresa y Alberti, s'implantá per la II República en 1936, en els mateixos privilegis que'n la URSS. Teresa y Alberti anaven per Madrit en un gran vehícul confiscat y en un chofer, mascle de casoleta, que si fea falta li ficava l'ambut per lo ample a cuansevol fasciste virtual que li senyalara Teresa. En l'otony del 36 es deixá cáurer per Madrit el noveliste André Malraux, alluntat d'aquell viage frustrat a Indochina pera furtar obres d'art en Camboya. Este aventurer, que aplegaría a ministre d'Interior en el gobern de De Gaulle, era íntim de Teresa y Alberti. Tots junts, en el coche incautat, 'apatrullando la ciudad' (com diría Torrente) practicaven la caça y peixca per intuició del fasciste, ¡emboscat en mig del carrer!. La delicá Teresa, sempre en pistoló, no ductava en unflar a bascollaes conilleres al presunt quintacolumniste, mentres Alberti y Malraux es baquechaven a riurer. A modo d'eixemple tenim el cas d'aquell “hombrecito” al que Teresa li agarrá tirria y, clar, havía que desferse d'ell: “vi de nuevo al hombrecito que fingía esperar a la novia. No pude contenerme: ¿Qué haces aquí?... y antes de que tuviera tiempo de echar a correr, ya lo había yo agarrado violentamente y, ayudada por el gran amigo Antonio que nos servía de chófer, metido a puñetazos en el coche. Malraux, muy divertido, se sentó junto a Rafael y todos nos dirigimos a la Dirección de Seguridad.” Raere de les galtaes de caixó, el grupo5 de Teresa, Alberti, Antonio y Malraux dugueren detingut al “hombrecito” a mans dels seus camarades chequistes. La paranoia de Teresa li fea vórer emboscats y espíes en cada replaseta y cantó de Madrit, persones que mereixían anar “a paseo”, es dir, a eliminarles físicament. Just 'A paseo' es el títul eufemístic d'una columna que'n agost de 1936 5 Grup En valenciá tenim el polisémic grup, també equivalent al cast. difteria; mentres que grupo ve del it. gruppo : “cada grupo per sa banda” (Thous, Maximiliá: ¡Esquirols!, 1914, p.8) Teresa visitá dos vegaes a Stalin y va vórer que fea un seguiment apasionat de la Guerra Civil. En la “Sala de Consejos del Kremlin” n'hiavia “un plano de Madrid. Los puntos de colores eran batallas, bombardeos” (León, Mª Teresa: Memoria de la melancolía, p.179). En la segón vesita estigueren charrant en ell més dos hores: “Y seguimos hablando. ¿Cuánto tiempo? El coronel, cuando salimos, nos dijo: han estado ustedes con el camarada Stalin dos horas y cuarto, nadie estuvo más”. Eren temps de la Gran Porga dels anys 30, que'ls rusos li díen de 'Gran Terror', en millars de torturats y morts. Era el mateix sistema implantat per la II República, l'aplicat a Plácit García Gilabert, les Adoratrius de Madrit o les enfermeres de Pola de Somiedo. Foren, segons día Teresa: “los años más felices de mi vida”. 6 escomensá Alberti en El Mono Azul. Sinse més objetiu que enredrar y ficar odi, la mateixa publicació enfilaba dasta a les dones que, en galgea y mortes de fam, es prostituien per els cantons de Madrit per un moset de formache o rosegons de pa. Teníen que ser detingudes “con disposiciones de tipo policiaco” y ferles desaparéixer: “casi todas las Venus del amor mecánico comulgan con las derechas. El espionaje fascista recluta entre ellas sus servidores más fieles”. Aixina que “sí que pueden hacernos daño. Conque... ¡vayamos enseguida a la reclusión!” (El Mono Azul, 18 de noviembre 1936, p.2). La reclusió d'eixes 'espíes' famolenques era la checa y, de regal, “el paseo”. La musa de estes locures histériques era la parella enguiscaora María Teresa León y Alberti, sempre esburgant quí s'amagava tras portes, finestres o balcons. Día Teresa: “¡Oigan! ¡Miren! ¡Escuchen! ¡No hablen! La Quinta Columna está escuchando... La Quinta Columna abría despacio los balcones cuando venteaban los aviones franquistas; luego, los cerraba hasta el próximo bombardeo”. També, plena d'inyor y tendrea, Teresa reviscolava moments creatius en Alberti y uns gotets de vinarra: “esas canciones las escribíamos Rafael y yo, sentados en un bar de las Cuatro Calles”. Eren lletres pera animar a detíndrer més gent pera la checa: “Las chicas del barrio sur, en el puente de Toledo, detienen a los cobardes, que en Madrid no cabe el miedo” Estaven en 1936 y, optimistes, pensaven que'n Nadal ya haurían guanyat la Guerra Civil. Sinse por a cap de represalia, els asesinats y tortures aufegaven la llibertat del ciutadá. Alberti es fea el pacifiste en romansos y dibuixets de 'La Paloma de la Paz', pero lo que volíen era exterminar a cualsevol que mostrara tibiea ideológica, imitant al seu admirat Stalin. Ells no hagueren fet cap d'amnistía de guanyar als nacionals. Mostra d'eixes intencions es atra de “esas canciones” escrites en el bar de “Las Cuatro Calles” per Teresa y Alberti: Los cuatro generales que se han alzado, antes de Nochebuena serán ahorcados.” En eixe ambient pavorós recordava Teresa que's trobá per els carrers de Madrit a un escabellonat Juan Ramón Jiménez, que's lliurá de la mort de milacre: “Nos encontramos una mañana con Juan Ramón Jiménez. Venía sonriente, algo bueno parecía haberle pasado. Y así era. Nos contó: Figúrese, Alberti, que acabo de salvar mi vida. Pues me sucedió que llegaron a mi casa unos de la F.A.I. empeñados en que yo era un tal Ramón Jiménez al que iban buscando. Afortunadamente uno de ellos me metió un dedo en la boca y aclaró: Pues este no es, porque este no lleva dentadura postiza.¡Qué bien comprendimos lo sonriente que iba Juan Ramón, llevando entre los labios su documento de identidad intransferible!¡Ah, qué Madrid éste!. Sí, era el Madrid chispeante donde la broma, la canción y el desplante reaparecían.” Molta broma si te lliuraves dels chicots de la F.A.I., o si eres dels companyers de Teresa y Alberti, que teníen la paella del mánec. Entre detenció, denuncies y calbots al sospechós aplegá Nadal del 1936 y, ¿ahón feren festa y s'engoliren el tito la parella de comunistes? En un puesto digne del proletariat: “¡Navidad en el palacio del Pardo! María Teresa, hay que organizar una buena fiesta. ¿Y el vino? Vendrá del Palacio Real. ¿Y los pavos? Tendrás pavos. Quiero, además de ramas de pino, laurel para los generales y olivo para la paz. Todo, todo. El general Kleber6 sonrió al entrar aquella noche. Platos con coronas reales. Cristales resplandecientes”. Eren, día la proletaria María Teresa León, “los días más felices de mi vida”; pero les víctimes que'l poétic matrimoni havía dut a la checa seguíen patint y morint, també en Nadal. 6 General Kleber Malnom del rumá Manfred Zalmánovich Stern, enviat per Stalin com a espía en el cor republicá. 7 Les enfermeres7 nuetets que serviren de distracció a camarades llibertaries L'actuació d'ugetistes, llibertaries, milicians de la F.A.I, etc., era la mateixa en tot el territori republicá, encá que l'escasea de mijos pera torturar dasta'l llímit —com en la checa de Fomento o Bellas Artes de Madrit—, no'ls impedía als progresistes dels poblets com Benitachell o Pola de Somiedo disfrutar8 d'una esprá de gorcha y mamela entre esguitons de sanc y fel bosá dels que torturaven artesanalment. Eixemple de cóm cumplíen els Drets Humans es la captura y fusilament de tres enfermeres de la Creu Roja. Les armes que les incautaren eren cotompel, aspirines y alcohol. Tot es va fer segons el canon: les agarraren el 27 d'octubre de 1936, estigueren l'espra y nit en mans dels progresistes y, al matí, sinse robes, unes milicianes voluntaries juaren en elles abans d'enviarles a pasejar eternament. En este cas, al ser testic tot el poble de Pola de Somiedo, es reconstruí punt per punt el calvari d'eixes enfermeres d'Acció Católica, delit suficient pera'l castic de tortura, violació y mort. Retallant lo escabrós, aixina actuaren els republicans: “apresadas el 27 de octubre de 1936, las tres enfermeras Pilar Gullón Yturriaga (25 años), Octavia Iglesias (41) y Olga Pérez (23) pasaron la noche en cautiverio en Pola de Somiedo con los milicianos, que abusaron reiteradamente de ellas. Dicen los testigos que un carro utilizado para actividades rurales, cuyo tipo de eje produce un chirrido característico, fue utilizado para apagar los gritos. En la mañana del 28, unas milicianas se ofrecieron para fusilar a las prisioneras, las despojaron de toda su ropa y, al mediodía, las voluntarias las fusilaron, enteramente desnudas, en un prado. Las milicianas se repartieron las prendas de las muertas. Las ejecutoras de los disparos fueron Evangelina Arienza, Dolores Sierra, y Emilia Gómez. que hicieron escarnio de los cuerpos durante gran parte de la tarde, hasta que a la noche fueron sepultadas en la fosa común que cavaron dos prisioneros, también ejecutados luego”. Els testimonis apunten a u que'l díen 'El Patas', cap d'una columna republicana: “El Patas les dijo a los milicianos que hicieran con ellas lo que quisieran durante la noche. Éstos las violaron y su jefe incluso hizo circular por el pueblo un carro de bueyes para que el chirrido de sus ejes hiciera más difícil oir los gritos de las tres enfermeras”. Qui millor descriu lo de les tres enfermeres va ser Manuel Gullón (Alfa y Omega ,12 de abril 2007, p. 5), terrorífic relat que s'anfronta al mon idílic que d'Asturies cantaven Teresa y Alberti en sa fulla pera'ls republicans per eixes feches: “en la 7 Enfermer En valenciá tenim enfermer, enfermería, no els catalans infermer, infermería: “Lo dit enfermer conservant aquelles robes" (DCVB, doc. any 1417); “enfermer” (Exulve: Praeclarae artis, 1643). En la traducció al valenciá del Blanquerna, el cat. Bonllabi escriu la veu correcta: “entrá en la enfermeria” (Blanquerna, 1521, f. 31); “morí... en la enfermería de Sant Francés” (BRAH, ms. Dietari Porcar, 23 de dehembre 1613). 8 Disfrutar Cultisme derivat del lletí fructus > frut > dis-frut > disfrutar. El catalanisme heu sustituix per els arcaismes y catalans vius ‘fruir, gaudir’: “poderles disfrutar” (Rahonament... el consell que tingueren el Tio Cosme Nespla de Benifaraig, 1797) En tota Espanya republicana feen lo mateix. Raere de la tortura y lliquidació del quintacolumniste, sinyoret amariconat, flares, retors, adoratrius o enfermeres, els progresistes republicans agarrafunyaven lo que podíen dels morts. Si eren, com en la image, casulles o roba que no'ls aprofitava, feen el mardanot abans de cremarla. Conta Teresa que “al subir una escalera, me encontré con unos compañeros anarquistas, luciendo unos graciosos sombreros de señora, cargando con un piano y gritando: ¡Ahora somos los condes! Calles sin condes llenas de gracia madrileña” (León. Mª. T.: Memorias de la melancolia, p.291) Tot era d'ells y, com a mostra, el palau amaitinat a uns marquesos, ahon vivíen Teresa y Alberti “los mejores años de su vida”. 8 noble tierra asturiana nacía una nueva dignidad del hombre” (El Mono Azul, 8 de octubre 1936, p.2), ¡Qué diríen les tres enfermeres que, despullaes de sa roba, serviren de joguets abans de morir el 27 del mateix mes y any en Asturies!. Lo que li feren a Plácit de Benitachell estava programat en La Traca En part tenim narrat l'inici d'este vergonyós episodi del que may parlarán poc ni molt les televisions del Régim pancatalanaziste (m'agrá el neollogisme de la RACV de Voro) que tot el día mos unfla el cap en la dichosa Catalunya o els morts de la Memoria Histórica, la dels republicans de Teresa León y Rafael Alberti. Segons la gent que va vórer els aconteiximents del 15 d'agost de 1936, un camió en milicians aplegá a les tres de l'esprá a Benitachell pera buscar al flare Plácit García Gilabert. Detingut sinse problemes, García estigué unes hores en mans del Comite que, segons actuaven els companyers de Teresa y Alberti en les cheques de Madrit, el deixaren fet macoca9 . Els durá poc y, a la matiná, aparegué tirat entre carts y tallacames al costat del camí a Denia. Arreplegat per familiars, la descripció del cadáver feta per el mege titular de Benitachell Vicent Noguera y el seu practicant, día que'l mort era “joven y corpulento, estaba mutilado: le faltaban los órganos sexuales y una oreja; y además presentaba señales punzantes en nalgas y otras partes, como producidas por aguja saquera”. Clar, els del Comité no tenían a ma més instruments que garranchons, gavinets y ahulles saqueres, res que vórer en la “cabina” de la checa de Bellas Artes que deleitá a Alberti y Teresa. Segons es deduix del análisis post mortem, els progresistes el dugueren al camp y li digueren que correguera, que estava lliure; pero, ¿cóm anava a córrer Plácit, transit a colps y sinse ull? El benefactors de la Humanitat teníen un mig: les ahulles saqueres de 15 cm pera puncharli per raere, d'ahí10 les “señales punzantes en nalgas” que'l dotor Vicent va vórer. L'home, sinse sanc y sinse ull, acaminá pocs metros. No donava espectácul pera'l tir al facha, aixina que'ls bochins l'ompliren de plom y el deixaren tirat entre'ls cudols; no obstant, al ser molt mascles els correlligionaris d'Alberti y Teresa León, reviscolaren una costum prou arrailá: tallar testículos al moribunt, siga bou o un home. A mitants del sigle XX encá es fea en els animals: “en Tordesillas se soltaba un toro por las calles, siendo excitado por la gente hasta que desemboca en la Vega del Duero, donde le esperan caballistas y hombres a pie armados con picas. Una vez es herido de muerte, el total de los participantes acaba con él, aunque es derecho del que lo hiere de muerte primero arrancarle los testículos al toro, y mostrarlo orgulloso en el extremo de su lanza” (Peris, J.: Demonio, religión y sociedad, CSIC, 2002, p.81) Aixina com es públic els noms de les republicanes que deixaren en porreta a les enfermeres en Pola de Somiedo y les feren de tot, en Benitachell no's coneix el nom del que tallá hous11 y orelles al 9 Macoca El sustantiu macoca, en valenciá, es figa pansida y clevillá. 10 En valenciá modern n’hian cuatre graus de llocalisació díctica: ací, ahí, allí y, pera lo més llunt, allá (no es lo mateix ‘ací damunt’ que ‘ahí en la caira’): “tin per ací, tin per allá, ahí n va hu” (Galiana: Rond. 1768, p. 68) “lo portaren al Palau del Bisbe e allí l´aposentaren” (Dietari de Jeroni Soria, 20 setembre 1521) 11 En valenciá modern du h- epentética pera trencar l´anfibología homográfica en el verp oír (tu ous, ell ou): “¿Ous caquechar les gallines?” (Gadea: Ensisam, 1891); “se ou la veu de...” (Badenes, V.: Tápat sego,1945); “qui els regale una moneta (de Pascua). que tinga dos hous” (Ros, C.: Romanç del jochs, c.1730) Com a menjar fonamental del poble, ix en tonaes dels chiquets: 'Hous en el ponehor / bastonaes al sinyor retor./ El mateix 19 de joliol de 1936, al sendemá del inici de la Guerra Civil, els republicans ya anaven per iglesies y convents fent lo mateix que'n 1931 y 1934. Aixina, buscant joyes amagaes del convent de Saleses tragueren momies de les criptes, demostrant cóm guardaven la dignitat del ser humá. 9 teólec Plácit. Y dic orelles, en plural, perque'l auxiliar del mege deixá cáurer en el procés: “no recuerdo con exactitud si también le faltaba la otra oreja”. En realitat, els comunistes y socialistes feen lo que'ls dictaven els intelectuals que, raere de la maquineta d'escriurer, sugeríen qué fer al oponent ideológic: “con la gente de sotana... cortarles el instrumento para que no delincan con el sexo. A las monjas... meterles un cartucho de dinamita en el ojete y pegarle fuego... a los curas y a los frailes les castraba de raíz. A las monjas se lo cosía a punto de estera con una aguja saquera...” (La Traca, 14 de octubre 1936, p.7) “como toros de lidia. Al más gordo cortarle los perniles y mandarlos al Papa de Roma y a los demás cortarles los testículos” (La Traca, 21 de octubre 1936, p.3) “sacarles los ojos para que no vieran” (La Traca, 11 de noviembre 1936, p.6). Aixina li feren al teólec Plácit de Benitachell, y may vorem películes o series pera que'l poble sapia qué pasá en eixe bando republicá progresiste, humanitari y cult, ahon Teresa y Alberti fomentaven la tortura y mort. Hui n'hian cantitat de carrers que duen noms d'esta seráfica parella, dasta coleges com el CEIPMaría Teresa León, que disimulen cóm volía als chiquets l'amiga dels anarquistes. Aixina, en narració curta descriu la conversació d'un pare en el fill de sis anys, al que li dona una sistella en pólvora pera atentats: «Padre, ¿dónde están los traidores? Se entendían.—Padre, ¿han traído las cestas? A los seis años se puede llevar una cesta al brazo sin que nadie sospeche...—Mira, esto para los traidores que no dejan vivir a los hombres del trabajo. Y cogió la cabeza del niño con la mano negra de pólvora y le refregó los hociquitos tibios. —Huele. Pólvora» (León, María Teresa: El Mono Azul, 24 de septiembre 1936, p.6) Hui n'hian coleges d'EGB y carrers que duen el nom d'esta sinyora. En Alacant, per eixemple, el carrer del germá pilot de Franco es ara carrer María Teresa León. Dihuit de giner de 2019, aplegue a casa. Vaig a tastar arrós negre en sepionets y, ademés, abaecho o bacallar en oli, sucat en pa de Benimagrell. Ensenc la televisió del Régim y, en tobor, bote del Ferreras al Laberinto catalá de la Griso y, ¡quína casualitat!, caic en la 2 de TVE y me ix lo de sempre: els que fan empatabobos en la mort de García Lorca. Justet raere del cap del blaver tenim el puesto ahon els traureulls republicans perseguiren a punchaes d'ahulla saquera al Pare Plácit. A l'esquerra, de testic, el magestuós Mongó 12 valenciá (sempre sinse la -t- dels catalanistes y les seues víctimes). El paisage es pot vórer desde la replaseta de la iglesia de Benitachell, ahon descansa el teólec que la Memoria Histórica ha deixat abanda. Per cert, aquella tabolla d'imbésils catalanistes que escupiren y espentaren en mig de carrer a una indefensa Cristina Seguí, ¿qué hagueren fet en ella si tingueren el poder d'un Comite del 36 y una checa de la II República?

Hous en la pallisa,
/ bastonaes a la tía Lloísa.
/ Hous en l'almari,/
bastonaes al sinyor vicari./
Hous en el clot, /
bastonaes a Chimot./
Hous en l'andana,/
bastonaes a la tía Tana...':

“els hous sempre els ven prou cars” (Coloqui nou... a una fornera, a una sastresa..., c.1740) 12 Mongó “derivado del latín Mons Iovis, daría Mongó” (Diago, 1600); “Mongó significaría Mons Agón” (Escolano, 1608); “a pres en la montanya del Mongó” (Llib. Albará, 322, any 1622); “ermites en Mongó” (Esteve, f. Pere: Storia del Sant Sepulcre, c. 1645) “la montanya de Mongó” (BV. ms. 255, Planells: Vida de fr. Pere, 1760); “En Denia empiezan las raíces del Mongó” (Cavanilles: Obs. 1797) “de Mongó vullch ser la dóna” (Barreda, M.: La cara de Mongó, 1873, p. 8); “Els Collons del Mongó” (Corominas: DECLLC, v. 2, p. 834). Als colaboracionistes catalaners els sindona res la documentació; lo que volen es poder y dinés.