Mostrando las entradas para la consulta esmolet ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta esmolet ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 7 de marzo de 2017

Carlos o Carles Terés o Terés Bellés o Bellès



http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/licantropia-de-carles-teres-es-presente-al-liceo-dalcanyis

http://edicions1984.files.wordpress.com/2013/04/terc3a9s-alcanyis.jpg?w=584&h=866

Carles Terés Bellés, licantropia

PRESENTACIÓN LIBRO.

El jueves 25 de abril, a las 20 h, tendrá lugar en el LICEO presentación del libro “Licantropia”, premio Guillem Nicolau 2011 del Gobierno de Aragón.
El libro, escrito en el infecto dialecto catalán, empieza con la peripecia espeluznante que vive un misionero en las montañas del Alto Matarraña, en pleno s. XVIII. Ya en nuestros días, estos hechos interferirán irreversiblemente en la idílica vida de un urbanita afincado en el pequeño pueblo de La Pobla de Llobosa.
El libro, que ya va por su segunda edición (la tercera si contamos la del Gobierno de Aragón), está teniendo críticas excelentes por parte de la prensa, que resaltan además su riqueza dialectal y la descripción de los agrestes paisajes de la comarca.
Una oportunidad de acercarse a este universo misterioso, y, porqué no, a las modalidades del catalán habladas en los pueblos del Matarraña.
La presentación irá a cargo de Ignacio Micolau, bibliotecario y técnico de cultura del Ayuntamiento de Alcañiz, Ramón Mur, periodista y del autor, Carles Terès.
La presentación tendrá lugar en la SALA MULTIUSOS del LICEO (Espacio de Creación Artística) de Alcañiz a las 20:00 horas del jueves día 25 de abril.
Descendent de pares de la franja del meu cul emigrats a Barchinona, va créixer al barri de la Verneda / Sant Martí de Provençals. Des de 1993 viu entre Torredarques (Matarraña) i Alcanyís (Baix Aragó).
És membre actiu de l'Associació catalanista del Matarranya, de la qual n'ha estat secretari. Escriu la columna l'Esmolet a la revista Temps de Franja del meu cul, de la qual n'és també el coordinador.

Forma part del col·lectiu Viles i gents que, des del 1995, publica setmanalment una columna en dialecte català al periòdic La Comarca d'Alcanyís.
Els seus articles es poden consultar al blog l'Esmolet.
Ha publicat la novel·la Licantropia, ambientada al Matarranya del segle XVIII i dedicada a la temàtica de llops i homes, guanyadora del premi Premi Guillem Nicolau 2011 de creació literària convocat pel Govern d'Aragó.
L'edició definitiva l'ha feta Edicions de 1984, Barcelona, 2013 (Col·lecció Mirmanda, 102. ISBN 978-84-92440-97-9). Licantropia ha estat també finalista del Premi Joan Crexells de Narrativa a la millor obra editada en  dialecte català l'any 2013.
La traducció al castellà, Licantropía, ha estat publicada per Gara d'Edizions, Saragossa, 2015 (colección viceVersa, 9. ISBN 978-84-8094-409-0). 
El traductor ha estat Chusé Aragüés.

licantropía, Carles Terés Bellés, llops, lobos

L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia. 

Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja del meu cul, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. L’esperit i el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera són ben vius en aquest llibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai d’escriure, ja sigui publicant articles a La Comarca d’Alcanyís i a Temps de Franja del meu cul, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorolla’t (Soróllatela no) o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007).
Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de l’any 2011, és la seva primera novel•la.


Carles Terés Bellés, licantropia, llops, homes llop

Referències

Modifica

  1.  «Biografia Carles Terès». Edicions de 1984
  2.  «L'esmolet». [Consulta: 20 octubre 2014].
  3.  Guillamon, Julià «Udolant, els llops s'entenen». la Vanguardia, 27-03-2013, pàg. 6pàg.7
  4.  «Pep Coll, Joan-Lluís Lluís i Carles Terés finalistes al Premi Crexells». ateneubcn.org, 14-03-2014. 

Enllaços externs

Modifica


Terés Antolín


Desde Alcañiz (Teruel) damos servicio a todos los países catalanes, la provincia de Teruel, Aragón, Cataluña, C. Valenciana, Ses Illes, etc.
La imagen corporativa de una empresa es vital, ya que es lo primero que se percibe de ella. Es su identidad, su tarjeta de presentación ante el mercado en general y el rostro visible que retienen sus clientes.
La imagen corporativa nos ayuda a crear la Identidad Corporativa, por tanto, debe lograr un equilibrio entre la comunicación y la estética.
El servicio que ofrecemos permite a nuestros clientes competir en las mejores condiciones: su éxito es nuestro éxito.

Estas son las credenciales de nuestra empresa:
Creatividad contrastada
Experiencia profesional (desde 1978)
• Estrecha y fluida colaboración con el cliente
Control sobre todo el proceso gráfico
Seriedad en plazos de entrega
• Excelente relación calidad-precio
Coherencia en cada trabajo
Todo ello es posible gracias al equipo humano de nuestra empresa y a la red de colaboradores y proveedores con los que trabajamos.
Esto nos ha hecho merecedores de la confianza de más de 500 clientes.
Equipo
Carles Terés o Terès Bellés o Bellès, diseñador gráfico, o gràfic, colegiado nº 263 del Colegio Profesional de Diseño Gráfico de Cataluña (único existente en España). Ejerce el oficio desde 1979. Se ha formado en la Escuela Massana de Barcelona (1980-1985). Ha trabajado como creativo con Enric Huguet, ha sido jefe de estudio en Ente Publicidad y ha colaborado con el ilustrador y diseñador Daniel Sesé, con quien continua llevando a cabo proyectos conjuntos.

Celia o Cèlia o Célia Antolín, gestión de proveedores y clientes. Administración de empresas, técnicas de negociación. Máster en Marketing y Comunicación (UOC). Ha cursado el “Programa de Marketing y Ventas. Dirección Comercial-ESADE” (ESADE Business School). 
  • LO FINESTRÓ DE QUINA GRÀSSIA, JOSEP MIQUEL GRÀCIA SABATER: Carles Terès guanyador del Premi Guillem Nicolau
  • Comarques.nord: Carles Terès guanye el Guillem Nicolau amb ‘Licantropia’
  • Los VIII premios Vila de Penarroija per Carlos Sancho al Finestró de Quina Gràcia
  • 8 de juñ, Licantropía, de Carlicos Terés Bellés, Premio Guillermo Nicolau 2011
  • catalanistes de Morella: Carlos Terés Bellés acabe de ressibí lo premio Guillermo Nicolau en catalá de Pompeyo Fabra per la seua obra Licantropía.

  • Servicios
    Identidad corporativa
    • Investigación de mercado.
    • Naming
    • Eslogan
    • Imagen corporativa: Logotipos y aplicaciones
    • Catálogos, folletos, trípticos, carteles, etc.
    • Imagen de producto: Etiquetas, packaging, fotografía de producto.
    • Redacción publicitaria (copy)
    • Anuncios de prensa
    • Exposiciones
    • Señalética
    • Ilustración y fotografía
    Marketing y Comunicación
    Plan de Marketing
    • Análisis de mercado
    • Análisis de empresa
    • Objetivos empresariales
    • Estrategia empresarial
    • Plan de acción
    Plan de Comunicación
    • Análisis de mercado
    • Análisis de empresa
    • Objetivos de comunicación
    • Estrategia de comunicación
    • Plan de acción
     WEB-Comunicación online
    Construimos el website más apropiado para cada cliente, teniendo en cuenta todos los factores:
    • Presupuesto disponible
    • Usabilidad
    • Adaptación a todos los dispositivos (diseño responsive): smartphone, tablet, ordenador...
    • Posicionamiento
    • Valores a transmitir (identidad corporativa online)
    • Optimización de contenido (textos, imágenes...)
    • Integración en redes sociales (Facebook, Twitter, Google...)
    • Funcionalidades: tienda virtual, gestores de contenido, aplicaciones virtuales...
    Para conseguirlo trabajamos tanto sobre plantillas (más económicas) como construimos webs exclusivas a medida. En cualquiera de los casos, tenemos sumo cuidado en aplicar escrupulosamente la imagen corporativa y comunicar correctamente los contenidos. Le dedicamos todo el tiempo necesario. 
    Editorial
    • Colecciones: concepción, diseño, maquetación
    • Revistas: diseño, maquetación, producción, distribución
    • Libros: diseño, maquetación, producción
    • Corrección lingüística y de estilo
    Producción gráfica
    • Coordinación y organización de la producción: Fotografía, ilustración, impresión, etc.
    • Obtención y negociación de presupuestos, determinación de plazos de entrega y niveles de calidad a los proveedores
    • Creación, maquetación, digitalización, realización de pruebas y originales
    Servicios complementarios
    • Traducciones
    • Agencia de publicidad: Creación, concepción y desarrollo de campañas publicitarias. Gestión de medios.

    lunes, 11 de junio de 2018

    PAC , D-E

    [dámene]. V. ne.

    demba. Campo llano, de buena tierra, propio para el trigo (ordio, hordio) y en las proximidades del pueblo. 


    derretíu 14. Lardo, manteca del cerdo.


    desatascarse. Soltar, bajar los pantalones y calzoncillos para el acto de la
    defecación 15. Ver posturas para cagar

    desingallar. Modificar, en la herrería, las azadas con ayuda de fragua y martillo.
    Martell


    despeño. Diarrea, vientre movido, ligero. Se dice de los niños, principalmente.

    desvezar. Dejar de dar de mamar a los niños de pecho. No desveces a o crío mientras no faiga frío indica lo peligroso que es dar alimentos a los niños en verano si tienen pocos meses. ver desvezado refiere a un animal, ternasco por ejemplo.
    día par totro. Un día sí y otro no, días alternos.
    dica. Hacia. Dica arriba, dica abajo, hacia arriba, hacia abajo. ver enta
    [dílene]. V. ne.
    [dinés]. V. furtainés.
    doliquera. Madriguera de conejos. Por extensión, la cama o habitación donde
    duermen o están algunos niños, hermanos.
    dondiar. Ir de un lado a otro sin misión ni dirección fija; pasear, andar de aquí
    para allá; dar vueltas por la casa, por las calles del pueblo.
    embolicar. Envolver cosas en un pañuelo, periódico, tela, etc. / hacerse la picha un lío , m'hay fet la sigala un embolic :) / embolicá , embolico, emboliques, embolique , emboliquém o embolicám , emboliquéu o embolicáu , embolíquen ,
    embolic


    en,
    en vídenos, en ficiemos, en estorrocemos, en fícenos. Vimos de aquello,

    hicimos de aquello, deslizamos, tiramos de aquello. Se usa mucho la partícula en delante de los tiempos verbales. En comprón, en trujon, compraron,
    trajeron. / ne vam comprá , ne vam portá, ne vam vore, ne vam fé ..

    encenegado, encenegarse. Obsesionado, empeñado en una cosa; tozudez, insistencia, empeño, ceguedad por una idea, por una persona, etc.


    [encenegarse]. V. encenegado. / no t'ensenegos, lo chapurriau no es catalá


    encensallo, incensallo. Yerba, paja, madera, papel... algo seco y fácilmente combustible para encender el fuego, una hoguera, etc.

    enchervedir. Aterirse, estar medio helado; tener las manos sin movimientos y los dedos dormidos, insensibles, por el frío. Tener as manos como ganchos de enchervedidas, es decir, no poder hacer nada con ellas a causa del frío. / carpit, carpides

    [encorrer]. V. enrestir y garrampla. / encorre an algú, perseguí , normalmén an alguna.


    [enfalcar]. V. zaborras.


    engalzar. Correr tras una persona, animal, cosa (pelota, piedra, aro...). Encorrer / acassá, encórre

    engrucia. Ansia, apetito desordenado, sin modales.


    enjaguar. Pasar por agua limpia y fría las ropas lavadas o las vajillas fregadas

    con agua caliente, jabón o lejía. Tiene analogías con enjuagar.
    enrejada. Herida que hace la reja (rella) del arado (aladre) en las patas traseras de las caballerías cuando se ara.

    enreligar. Atar burdamente una cosa con tallos vegetales flexibles y largos, como mimbres, vetiqueras, sargas, etc.


    enrestir. Acometer, perseguir (lo n’ ristió). Se dice, sobre todo, de los bueyes
    furos que acometen o encorren a personas o animales. / embestir 

    [enronar]. V. tramullar.


    entiparráu. Indigesto, ahíto.


    entivocar. Equivocar. No m’entivoques; s’entivoca pa’ su comenencia, se
    equivoca en provecho propio, etc. Como Arturo Quintana y Font en su aragonés residual del bajo valle del Mezquín, más mezquino que Arturico hay pocos, quizás su pupilo Ignacio Sorolla Vidal.


    entrega. Sacar a entrega de una carta, saber leer y escribir una carta; entender
    qué se dice en una carta familiar y sencilla. / algo fácil para un notario pero no para la gente común.

    envasador. Embudo. / embut , embutí, embutíxgo, embutíxes, embutíx,
    embutím, embutíu, embutíxen


    [envescadas]. V. pod.

    enzurizar. Encolerizarse; hacer reñir dos perros, perro y gato, etc. No tiene aquí
    la acepción de Borao. Ver zuriza

    [esbachocar]. V. bachocas.


    esbafar - Perder aroma y color un líquido, sobre todo vinos y licores, si están

    destapados. Aquí no significa evaporación, como indica Borao en su Diccionario. / se usa con las bebidas gaseosas / esbafá, esbrafá, esbafat, esbrafat

    esbarrarse. Separarse de un camino o senda para entrar en un campo, en un pueblo, en una casa. ¡S’esbarren!, ¡dejen el camino y entren! No tiene la acepción que indica Borao sino la que queda indicada aquí. Hablar sin tino ni juicio. / esbarrás un animal, espantás, asustás, esbarrejá


    esbolligar. Moverse al nacer; dar señales de vida, de existencia y de vigilia al

    nacer, al volver de un ataque, de un sueño... Se dice más de animales, sobre
    todo de aves.

    esbotar. Abrir un depósito; dar salida al agua de una balsa para regar.


    esbriznar. Desgranarse los cereales y legumbres al recolectarlos, si están muy

    secos y más si hace calor; deshacerse una cosa en la boca o en las manos
    fácilmente. / brizna

    escagarzo. Flora acuática; muscíneas y talofitas, verdes, filamentosas, que cubren las piedras de un río, en verano sobre todo. / escagarsat, un conill, cagat, sen moren mols cuan se escagarsen. De una persona, cagat de temó. 


    escantillar. Empezar una cosa; gastar algo de una cantidad, de un billete sobre

    todo. No lo escantilles..., no lo cambies para pagar unos céntimos.

    escañarse. Entrar en la laringe, al comer o beber, alguna porción sólida o líquida; toser y pasar mal rato por el pequeño accidente. S’ascañau, es decir, se le ha íu por mal lau. / s'ha escañat, yo me escaño, escañes, escañe, escañem, escañeu, escañen , tamé se diu encaná, te encanarás si veus tan depressa.


    escaño. Especie de camilla para recoger los cadáveres de los campos, caminos, sierras, etc. / si te pica el morgaño (furigañ ?) ve preparando el escaño.


    escarramanchons, a. Montar a la americana; poner, al ir sobre una caballería,

    una pierna a cada lado de la montura. Se dice de las mujeres que van así a
    caballo, pues los hombres montan así naturalmente; a horcajadas. O caballo
    a’scarramanchóns. / escamarrat , escarramat

    escatizar. Avivar el fuego desprendiendo de los troncos la parte encendida para sacar la brasa. / escalivá , escalivat, escalivada, de caliu


    [escoba de variar]. V. variar. / varear ?


    escolaneta. Morcilla hecha con la parte más ancha del intestino grueso de un cerdo.


    escolano. Acólito, el que ayuda a misa, y, además, tuno, pillo, vivo, engañador. / escolanet , monaguillo


    esconjurador. Un sitio alto, cerca de la iglesia, desde cuyo punto el sacerdote

    bendice los campos y conjura las tormentas el día 3 de mayo, o cuando una
    tormenta se avecina y se teme que traiga mal agua (que apedree).

    escotolar. Rascarse; moverse indicando molestia y nerviosidad por llevar manchanza (prisa). / no estás coto, quieto, no tartí

    escrebas. Pico, residuo de una cantidad, de una cuenta, de un pago; as crabas. / escudors

    esforigar. Remover, revolver, hacer hoyos en tierra o en el estiércol los cerdos
    con el morro. / relasionat: forigañ, furigañ, forigó

    esfuriar. Ahuyentar, amenazar, tratar mal a animales; a veces también se aplica a personas en sentido de despedir. / de furo ?

    esgarrapaizo. Escarbadura, tierra removida con las patas de conejos, gallinas,
    perros, etc. / esgarrapadís

    eslampar. Escapar corriendo. Eslampa d’astí, fuy d’astí..., vete, corre, marcha de ahí... / escampá, escampo, escampes, escampe, escampém o escampám, escampéu o escampáu, escámpen

    esmo. Conocimiento. Perder el esmo, perder el conocimiento. / pédre l´esma, l´esmo

    esmolar.
    Afilar. Piedra d’esmolar, piedra de afilar. / esmolá , esmolo, esmoles, esmole, esmolém o esmolám, esmoléu o esmoláu, esmólen , lo esmolet





    esnapar. Desgajar, romper. S’esnapó una rama, se desgajó, se rompió la rama.

    esparvero. Gavilán. / esparvé (Cernícalo primilla, gavilucho, mícale, chigre, esparvero, cequelín, xoriguer petit, lagarteiro das torres, buxarello, xoriguer menut, naumann belatza.)



    espazar. Terminar de llover. Ya espaza (yas’paza), ya para de llover; generalmente se refiere a las lluvias de temporal.


    espedos. Espetos, asadores. Aquí siempre se usa en plural.


    espercallo. Flaco, delgaducho, alto y delgado; el de salud en precario y enfermizo siempre. / com arguellat


    espernarse. Realizar largas caminatas; andar por terreno muy quebrado (andurriales y vericuetos).


    espináis. Espinacas. / espinac , espinacs


    esquilla. Cencerro. / esquella , esquelles, esquelleta, esquellot, esquellotada


    estapencia. Nada, cosa, mica, miaja. Allí no quedó ni una estapencia. En Borao

    se lee estopencia.  / estopeng, estopenc , estopenca , jasco
    esterlo. Animal que ha perdido su pareja; el macho o hembra sin su hembra o
    macho. Se dice de animales y bestias mayores.

    estirazo. Soporte de un tronco bifurcado de un árbol. Se ponen dos o tres travesaños de rama a rama (de tronco a tronco) y se carga de piedras para arrastrarlas de un lado a otro.


    estomaciáu. Manejado, blando, resobado, tocotiáu.


    estorrozarse. Caerse, deslizarse por márgenes, terraplenes, declives, etc. / baixá per un terré.



    estozarse. Despeñarse, caerse de cabeza. / estossolás , 
    estossolá / yo me estossolo, estossoles, estossole, estossolem o estossolám , estossoleu o estossolau , estossolen


    estrapalucio. Ruido, alboroto, desorden; caída de cajas, aperos, vajilla... y el ruido que produce todo eso. / estrapalussi , estrapaluci


    estricallar. Echado a perder; estado lastimoso de una persona, cosa, cosecha,

    etc. Qu’estricalláu está iche moced, iche güerto, icha olivera, etc.

    estrinque. Una cadena que llevan los carros pesados para facilitar el ponerlos en posición normal, si vuelcan.


    estrucia. Astucia; ingenio, habilidad, intuición.


    esvolastriar. Aletear cuando está herida grave cualquier ave y no puede volar o, sin estar herida, no tiene libertad para el vuelo. / com les perdius que se teníen a casa, o lo perdigacho de Pedro J. Bel Caldú

    sábado, 27 de enero de 2024

    Lexique roman; Cors - Crear

    Cors, s. m., lat. corpus, corps, personne.

    El cors qu'om no pot gandir

    De mort.

    Folquet de Marseille: Hueimais.

    Le corps qu'on ne peut garantir de mort.

    Vostre gent cors adreg e plazentier.

    Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

    Votre gentille personne bien faite et agréable.

    Fig. Si nos em verays membres d'aquell glorios cors de que Jhesu Xrist es cap. V. et Vert., fol. 58.

    Si nous sommes les vrais membres de ce glorieux corps dont Jésus-Christ est la tête.

    E mentre Thomas levava elh cors de Jhesu Xrist a la messa. Philomena.

    Et tandis que Thomas levait le corps de Jésus-Christ à la messe.

    Loc. Et Karles anet son cors los vezer a lur tenda. Philomena.

    Et Charles alla de sa personne les voir à leur tente.

    Deute degut per obligation de cors.

    Cout. de Condom de 1313.

    Dette due par obligation par corps.

    Los miracles qu'en sa vida

    Fetz lo benauratz cors sancts.

    V. de S. Honorat.

    Les miracles que le bienheureux corps saint fit en sa vie.

    ANC. FR. Onques mès cors de chevaliers mielz ne se defendi de lui.

    Ville-Hardouin, p. 148.

    Et il dit que il ne les y lèroit jà aler, se son cors n'i aloit avec.

    Joinville, p. 117.

    ANC. ESP. El rei Alexandre corpo tan acabado...

    Andamos por las tierras los corpos deleytando.

    Poema de Alexandro, cop. 2366 et 119.

    ANC. CAT. Cors. ESP. MOD. Cuerpo. PORT. IT. Corpo. (chap. cos.)

    2. Corporal, adj., lat. corporalis, corporel, du corps, matériel.

    Aissi com tu podes vezer ab los huelhs corporals qu'el solelh illumena tot aquest mun. V. et Vert., fol. 46.

    Ainsi comme tu peux voir avec les yeux du corps que le soleil éclaire tout ce monde.

    En corporal possessio.

    Tit. de 1277. DOAT, t. CXXIV, fol. 40.

    En possession corporelle.

    III cel so: l'us es corporals, aissel que nos vezem.

    Liv. de Sydrac, fol. 8.

    Il y a trois cieux: l'un est matériel, celui que nous voyons.

    CAT. ESP. PORT. Corporal. IT. Corporale.

    3. Corporalmen, adv., corporellement.

    Sian punit corporalmen. Regla de S. Benezeg.

    Soient punis corporellement.

    CAT. Corporalmen (corporalment). ESP. PORT. IT. Corporalmente. (chap. corporalmen.)

    4. Corporal, s. m., corporal.

    Los corporals e la crema e los vestirs sagratz.

    (chap. Los corporals y la crisma y los vestimens sagrats.)

    V. et Vert., fol. 16.

    Les corporaux et le chrême et les vêtements sacrés.

    LOS CORPORALES LLEGAN A DAROCA

    Qu'els corporals fosso fact de pur li.

    Cat. dels apost. de Roma, fol. 17.

    Que les corporaux fussent faits de pur lin.

    CAT. ESP. PORT. (chap.) Corporal. IT. Corporale.

    5. Corporeitat, s. f., lat. corporalitatem, corporéité.

    Corporeitat, corruptibilitat, etc.

    Eluc. de las propr., fol. 1.

    Corporéité, corruptibilité, etc.

    CAT. Corporeitat. EST. Corporeidad. IT. Corporeità. (chap. corporeidat.)

    6. Corpulencia, s. f., lat. corpulentia, corpulence.

    Corpulencia et graysha... Causa de maior corpulencia.

    Eluc. de las propr., fol. 156 et 168.

    Corpulence et graisse... Cause de plus grande corpulence.

    CAT. ESP. PORT. Corpulencia. IT. Corpulenza. (chap. corpulensia.)

    7. Corpulent, adj., lat. corpulentus, corpulent.

    Fa hom corpulent, bel de cara.

    Eluc. de las propr., fol. 116.

    Fait homme corpulent, beau de visage.

    CAT. Corpulent. ESP. PORT. IT. Corpulento. (chap. corpulén, corpulens, corpulenta, corpulentes.)

    8. Corporent, adj., épais, opaque, formant corps.

    Entre nos e 'l solelh ella es corporentz.

    P. de Corbiac: El nom de.

    Entre nous et le soleil elle est opaque.

    9. Gardacors, s. m., justaucorps, habillement de guerre, haubergeon,

    corset.

    Tant es de bel taill gardacors.

    Bertrand d'Allamanon: Qui que s'esmai.

    Tant le justaucorps est de belle coupe.

    L'autre non a gardacors de bruneta.

    P. Cardinal: Prop a guerra.

    L'autre n'a pas corset de brunette.

    ANC. CAT. Guardacors.

    10. Incorporacio, s. f., lat. incorporatio, incorporation.

    Don ve corrupcio per lor incorporacio.

    Eluc. de las propr., fol. 25.

    Dont vient corruption par leur incorporation.

    CAT. Incorporació. ESP. Incorporación. PORT. Incorporação. IT. Incorporazione. (chap. incorporassió, incorporassions; v. incorporá.) 

    11. Incorporeitat, s. m., lat. incorporalitatem, incorporéité.

    Que han incorporeitat.

    Eluc. de las propr., fol. 1.

    Qui ont incorporéité.

    CAT. Incorporeitat. ESP. Incorporeidad. PORT. Incorporeidade. IT. Incorporeità. (chap. incorporeidat.)

    12. Incorporatiu, adj., incorporatif.

    Es atractiva et incorporativa.

    Eluc. de las propr., fol. 26.

    Est attractive et incorporative.

    13. Incorporal, adj., incorporel.

    Causa corporals si cum es chavals... incorporals si cum es alcus dreitz.

    Trad. du Code de Justinien, fol. 25.

    Chose corporelle ainsi comme est un cheval... incorporelle ainsi comme est aucun droit.

    ANC. CAT. ANC. ESP. (chap) Incorporal. IT. Incorporale.

    14. Encorporar, Incorporar, v., lat. incorporare, incorporer.

    Quar la vianda recebuda els membres encorpora... En el si encorpora... Intra dedins et incorpora si en sa substancia.

    Eluc. de las propr., fol. 19, 133 et 197.

    Car il incorpore aux membres sa nourriture reçue... s'incorpore en lui... Entre au-dedans et s'incorpore en sa substance.

    Part. pas. Carbo es foc actualment ab materia terrestra incorporat.

    Eluc. de las propr., fol. 132.

    Charbon est feu actuellement incorporé avec matière terrestre.

    CAT. ESP. PORT. Incorporar. IT. Incorporare. (chap. incorporá: incorporo, incorpores, incorpore, incorporem o incorporam, incorporéu o incorporáu, incorporen. Incorporat, incorporats, incorporada, incorporades.)

    15. Escorporar, v., incorporer.

    Part. pas. Quant er be escorporat.

    Deudes de Prades, Auz. cass.

    Quand il sera bien incorporé.

    16. Recorporatiu, adj., recorporatif, rétablissant le corps.

    Solpre... es recorporatiu, per que val contra tos, etc. 

    (chap. Lo sofre... es recorporatiu, perque val contra la tos. Que lay diguen a un que ix al Decamerón, que la dona lo amague a una sofrera. O a les chiques del institut de Valderrobres cuan vach cremá una mecha de sofre al lavabo.)

    Eluc. de las propr., fol. 193.

    Soufre... est rétablissant le corps, car il vaut contre toux, etc.


    Cort, adj., lat. curtus, court, mesquin.

    Lo fust es cortz mai d'una brassa.

    Trad. de l'Évangile de l'Enfance.

    Le bois est court plus d'une brasse.

    Fig. Pero baros cortz, escortatz, cortes

    Ai trobat mains, on non val ren trobars.

    Augier: Totz temps serai.

    J'ai pourtant trouvé maints barons mesquins, écourtés, courtois, auprès de qui le trouver ne vaut rien.

    Corta d'amor e corta de franqueza.

    Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

    Courte d'amour et courte de franchise.

    ANC. FR. Jambes out cortes, gros les os.

    Roman de Rou, v. 14469.

    U à cort terme m'ocirrai.

    Roman du comte de Poitiers, v. 850.

    ANC. CAT. Cort. ESP. Corto. PORT. Curto. IT. Corto. (chap. curt, curts, curta, curtes, curtet, curtets, curteta, curtetes.)

    2. Cortet, adj., court, petit.

    Un' aguilleta sercaretz

    Mot corteta e molt sotil,

    C'om no i puesca metre fil.

    Deudes de Prades, Auz. cass.

    Vous chercherez une petite aiguille très courte et très mince, qu'on n'y puisse pas mettre fil.

    3. Acorchar, Accorsar, v., accourcir, abréger.

    Non si pot alongar ni acorchar.

    (chap. No se pot allargá ni acursá.)

    Trad. du tr. de l'Arpentage, c. 31.

    Ne se peut allonger ni accourcir.

    Part. pas.

    Nos lor degram aver acorchat lur viage.

    V. de S. Honorat.

    Nous devrions leur avoir accourci leur voyage.

    Coma lo coms agues fahtz grans despens e fos acorssatz et agues mestier d'argent. Cat. dels apost. de Roma, fol. 174.

    Comme le comte eut fait grandes dépenses et fut accourci et eut besoin d'argent.

    ANC. FR. Car mains acorcent bien lor vie.

    Roman de la Rose, v. 17193.

    Acorches lor ans et lor mois.

    Helinand, Vers sur la Mort.

    CAT. Acursar. ESP. Acortar. IT. Accorciare. (chap. acursá: acurso, acurses, acurse, acusem o acursam, acurséu o acursáu, acursen.)

    4. Escortar, v., écourter.

    Part. pas. Pero baros cortz, escortatz, cortes

    Ai trobat.

    Augiers: Totz temps serai.

    Pourtant j'ai trouvé barons mesquins, écourtés, courtois.

    ANC. FR.

    Quant ot fait sa proiere, son mantel escourça.

    Roman de Berte, p. 42.

    CAT. Escursar. ESP. Escorsar. IT. Scortare.


    Cort, s. f., cour, assemblée.

    Si quis in curte ducis hominem occiderit. (curte : curie : curiae)

    Lex alam., XIX, 1. Baluze, Cap. reg. Fr., t. 1, col. 64.

    Fes se mercadier e venc rics, e laisset d'anar per cortz.

    V. de Pistoleta.

    Il se fit marchand et devint riche, et cessa d'aller dans les cours.

    En cort de prelat

    O de rei o de comtor.

    B. Carbonel: Amors per.

    En cour de prélat ou de roi ou de comtor.

    Maintas bonas cortz e maintas belas jostas.

    V. de Pons de Capdueil.

    Maintes bonnes cours et maintes belles joûtes.

    Ricx hom, cant fai sas kalendas

    E sas cortz e sas bevendas.

    P. Cardinal: Qui ve gran.

    L'homme riche, quand il fait ses kalendes et ses assemblées et ses festins.

    Fig. E 'l malvestatz es sa cors.

    G. de Saint-Gregori: Ben grans.

    Et la méchanceté est sa cour.

    ANC. FR. Qui furent retenues en la cort pour servir en aucuns offices.

    Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 138.

    ANC. ESP. E dentro en mi cort.

    Poema del Cid, v. 970.

    CAT. Cort. ESP. MOD. PORT. IT. Corte. (chap. cort; aragonés, cort.)

    2. Cortadis, s. m., cour.

    Anc no saupes chansos ni sirventes,

    Vers ni descort qu'en cortadis fezes.

    B. de Paris de Rouergue: Guordo ie us.

    Je ne susse jamais chansons ni sirventes, vers ni discort que vous fissiez en cour.

    3. Cortes, adj., de cour, courtois, galant, courtisan, agréable.

    … Sui folhs chantaires cortes,

    Tals qu'om m'en apela joglar.

    Rambaud d'Orange: Escotatz.

    Je suis fou chanteur de cour, tel qu'on m'en appelle jongleur.

    Er es cortes lo plus mal ensenhatz.

    (chap. Ara es cortés lo mes mal enseñat.)

    B. de Ventadour: Ja mos chantars.

    Maintenant le plus mal élevé est courtois.

    Cum an l'auzelh, quant s'alegron pels nius

    Del cortes temps que vezon aparer.

    P. Vidal: Bels amics.

    Comme ont les oiseaux, quand ils se réjouissent dans les nids du temps agréable qu'ils voient paraître.

    Us de corteza voluntat.

    G. de Cabestaing: Aissi cum.

    Usage de volonté courtoise.

    Subst. Reys dels cortes e dels pros emperaire.

    Bertrand de Born: Mon chan.

    Roi des courtois et empereur des preux.

    CAT. ESP. (cortés) Cortes. PORT. Cortez. IT. Cortese. (chap. cortés, cortesos, cortesa, corteses. Apellit Cortés.)

    4. Cortesamentz, adv., courtoisement, honnêtement.

    Vensa us per mi cortesamentz,

    Amors, que totas causas ventz.

    Arnaud de Marueil: Dona genser.

    Que l'amour, qui soumet toutes choses, vous vainque courtoisement pour moi.

    CAT. Cortesament. ESP. Cortésmente. PORT. Cortesamente. 

    IT. Cortesemente. (chap. cortesamen.)

    5. Corteiaire, Corteiador, s. m., galant, courtisan.

    De putanas corteiaire.

    T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.

    Courtisan de prostituées.

    Per que tut sei corteiador

    Parton d'enan lei ab desire.

    Bertrand de Born: Sel qui camja.

    C'est pourquoi tous ses courtisans partent de devant elle avec désir.

    CAT. ESP. Cortejador.

    6. Cortezia, s. f., courtoisie, galanterie.

    De cortezia s pot vanar

    Qui ben sap mesura gardar.

    Marcabrus: Cortezamen.

    Qui sait bien garder mesure se peut vanter de courtoisie.

    Ni lor platz res que taingn' a cortezia.

    Bertrand du Puget: De sirventes.

    Ni leur plaît rien qui appartienne à courtoisie.

    CAT. ESP. (cortesía) Cortesia. PORT. Cortezia. IT. Cortesia. (chap. cortessía.)

    7. Cortejar, Cortezar, v., tenir cour.

    S'a Lombers corteja el reys,

    Tos temps mays er joy ab luy.

    Raimond de Miraval: Er ab la.

    Si le roi tient cour à Lombers, la joie sera à jamais avec lui.

    - Courtiser, faire la cour, se montrer galant.

    La vai soven cortezar.

    Un troubadour anonyme: Dona vos.

    Il la va souvent courtiser.

    Neys de cortezar m'en estenh.

    Raimond de Miraval: Selh que no.

    Je m'en abstiens même de courtiser.

    Subst. Si domneys e cortejars no fos.

    P. Raimond de Toulouse: Tos temps aug.

    Si ne fut galanterie et courtiser.

    ANC. FR. Qu'il vaingne aprendre à cortoier.

    Roman du Renart, t. II, p. 343.

    CAT. ESP. PORT. Cortejar. IT. Corteggiare. (chap. fé la cort, festejá, cortejá: cortejo, corteges, cortege, cortegem o cortejam, cortegéu o cortejáu, cortegen. Cortejadó, cortejadós, cortejadora, cortejadores; cortejat, cortejats, cortejada, cortejades.)

    8. Descortes, adj., discourtois.

    Si 'l dalfis fis e verays

    No vos agues aitan sen mes,

    Vos foratz tornatz descortes.

    P. Vidal: Abril issic.

    Si le dauphin délicat et vrai ne vous eût mis autant de sens, vous seriez devenu discourtois.

    Paraulas descortezas de derrizio. Leys d'amors, fol. 139.

    Paroles discourtoises de dérision.

    CAT. ESP. (chap. descortés) PORT. Descortes. IT. Discortese.

    9. Descortezia, s. f., discourtoisie.

    Fach descortes

    Que fan ab descortezia.

    Bernard de tot lo mon: Mals freg.

    Fait discourtois qu'ils font avec discourtoisie.

    CAT. ESP. (descortesía) Descortesia. PORT. Descortezia. IT. 

    Discortesia. (chap. descortessía)

    10. Encortezir, v., devenir courtois.

    E 'l totz vilas encortezir.

    Le comte de Poitiers: Mout jauzens.

    Et l'entièrement vilain devenir courtois.

    11. Curial, s. m., lat. curialis, de cour, homme, officier de la cour.

    De prebostz e de senescals et de mals curials que fan grans greuges a

    la paura gen.

    Aisso es lo peccat dels curials que servon en las cortz dels grans senhors. V. et Vert., fol. 15 et 17.

    De prévôts et de sénéchaux et de méchants officiers de la cour qui font de grandes vexations à la pauvre gent.

    Ceci est le péché des hommes de cour qui servent dans les cours des grands seigneurs.

    Adjectiv. E s'estrai de tota obra curial. Trad. de Bède, fol. 37.

    Et se retire de toute oeuvre de cour.

    ANC. FR. Je te prepare lieu et entrée à vie curiale que tu appetes... 

    Les honneurs mondains et pompes des gens curiaux.

    Œuvres d'Alain Chartier, p. 391.

    CAT. ESP. PORT. (chap.) Curial. IT. Curiale.

    12. Cortalh, s. m., fortification, retranchement, basse-cour.

    Sarrasis foro vencutz, e fugiro entro elh cortalh e per cols e per puegs.

    Philomena.

    Les Sarrasins furent vaincus, et fuirent jusqu'au retranchement et par collines et par montagnes.

    Y so fag li palhier,

    Escuras e boals,

    E y fa hom los cortals (chap. corrals; ESP. corrales)

    Per tener bestiar.

    G. Riquier: Segon qu'ieu.

    Y sont faites les granges, les écuries et les étables à boeufs, et on y fait les basses-cours pour tenir le bétail.

    13. Cortil, s. m., verger, jardin, métairie.

    Pels cortils vei verdeiar los lis.

    B. de Ventadour: Bels Monruels.

    Je vois les lis verdoyer par les jardins.

    Vi de pres d'un cortil

    Vaqueira.

    J. Estève: Ogan.

    Je vis une vachère auprès d'un verger.

    Palais ten per cortil.

    Aimeri de Bellinoi: Pus lo gais.

    Tient palais pour métairie.

    Fig. Qu'el cor e 'l cors m'a saizit

    E mes en estrech cortil.

    Azemar le Noir: Ja d'ogan.

    Qu'elle m'a saisi le coeur et le corps et les a mis en étroit jardin.

    ANC. FR. L'uis a ouvert de son cortil.

    Roman du Renart, t. 1, p. 188.

    L'un en cuida passer parmi une soif en un courtil.

    Joinville, p. 26.

    ESP. Cortijo.

    Cortina, s. f, lat. cortina, courtine, rideau, draperie.

    Dins vergier o sotz cortina,

    Ab desirada companha.

    G. Rudel: Quan lo rius.

    Dans un verger ou sous la courtine, avec la compagnie désirée.

    E la cortina se parti el temple d'aval tro amon.

    Trad. de l'Évangile de Nicodème.

    Et la courtine se déchira au temple d'en bas jusqu'en haut.

    Ben garnit de cortinas.

    Brev. d'amor, fol. 49.

    Bien garni de draperies.

    ANC. FR. Fait tendre une cortine en une des parties de son palais.

    Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 185.

    CAT. ESP. PORT. IT. Cortina. (chap. cuartina, cortina, cuartines, cortines; passá la cortina, corre la cortina.)

    2. Encortinamen, s. m., tenture de draperies.

    E fon li facha gran honor et encortinamen.

    Cartulaire de Montpellier, fol. 73.

    Et il lui fut fait grand honneur et tenture de draperies.

    3. Encortinar, v., tendre des draperies.

    Entretant fai ben adobar

    La vila e encortinar.

    Roman de Flamenca, fol. 7.

    Cependant il fait bien arranger et tendre de draperies la ville.

    Elhs encortinero la gleysa de nobles draps. Philomena.

    (chap. Ells van encortiná la iglesia de nobles draps.)

    Ils tendirent l'église de nobles draps.

    Part. pas. Palis e samitz e sendatz

    Don fo 'l castelz encortinatz.

    Roman de Jaufre, fol. 81.

    Tapis et satins et taffetas dont le château fut tendu.

    ANC. FR. Encourtiner

    Face le castiel et les rues.

    Roman du Renart, t. IV, p. 218.

    Sa bele chambre encurtinée.

    Marie de France, t. 1, p. 410.

    ANC. CAT. ESP. Incortinar. IT. Incortinare. (chap. encortiná, encuartiná)


    Coruscacio, s. f.., lat. coruscatio, coruscation.

    Coruscatio es sopta apparicio de vapor subtil, eflamada, que avalish e

    despar soptament en l'ayre. Eluc. de las propr., fol. 138.

    La coruscation est une soudaine apparition de vapeur subtile, enflammée, qui s'évanouit et disparaît subitement en l'air.

    IT. Coruscazione.


    Coser, Cozer, Cozir, Cusir, v., lat. consuere, coudre.

    De coser, de filar de son mestier.

    (chap. De cusí, de filá de son menesté.)

    Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.

    De coudre, de filer de son métier.

    Pero de cozir non truep par.

    Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

    Pour cela je ne trouve pas de pareil pour coudre.

    De sirurgia no sai ni vuelh ses feramens;

    Per talhar, per cozer, no fui anc aprendens.

    P. de Corbiac: El nom de.

    Je ne sais ni ne veux de chirurgie sans fers; pour tailler, pour coudre, je ne fus jamais apprenant.

    Fig. Cuia 'l ab la terra cusir.

    Roman de Jaufre, fol. 90. 

    Il croit le coudre avec la terre.

    Part. pas. … Ma camiza

    Que era cozida

    De seda ricamen.

    P. Basc: Ab greu.

    Ma chemise qui était richement cousue de soie.

    Fig. La boca de la femna sera cozuda fermamen e sarrada.

    Liv. de Sydrac, fol. 92.

    La bouche de la femme sera cousue fortement et serrée.

    CAT. Cosir. ESP. Coser. PORT. Cozer. IT. Cucire. (chap. cusí: cusgo, cuses, cus, cusim, cusiu, cusen. Cusit, cusits, cusida, cusides.)

    2. Cordura, s. f., couture.

    Gonella de Jhesu Crist era ses cordura.

    (chap. La gonella de Jesucristo ere sense costura, costures.)

    Hist. abr. de la Bible, fol. 78.

    La robe de Jésus-Christ était sans couture.

    3. Costura, s. f., couture.

    Per desotz la costura del fort escut listrat.

    Roman de Fierabras, v. 1580.

    Par-dessous la couture du fort écu bordé.

    CAT. ESP. PORT. (chap.) Costura.

    4. Cozedura, Cozidura, s. f., couture, suture:

    Am tres cozeduras o quatre et am ferma sutura.

    Ajustem las doas labias am cozidura.

    Trad. d'Albucasis, fol. 62 et 35.

    Avec trois coutures ou quatre et avec ferme suture.

    Joignons les deux lèvres avec couture.

    5. Cozender, s. m., couturier.

    Tuitz li sartor ni 'ls cozenders.

    (chap. Tots los sastres y los cusidós o costurés.)

    Roman de Jaufre, fol. 101.

    Tous les tailleurs et les couturiers.

    6. Cordurier, s. m., couturier.

    E pueis carpentiers, en apres corduriers, car il cozion lo cuer am fil de cuer. Liv. de Sydrac, fol. 81.

    Et puis charpentiers, et après couturiers, car ils cousaient le cuir avec du fil de cuir.

    ANC. CAT. Costurer.

    7. Corduriera, s. f., couturière.

    Pueis mi fetz apenre a corduriera.

    Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.

    Puis il me fit apprendre le métier de couturière.

    CAT. ESP. Costurera. PORT. Costureira. IT. Cucitrice. (chap. costurera, cusidora, costureres, cusidores. A les escoles tamé sels díe “anem a costura” perque allí adepreníen a cusí, bordá, etc.)

    8. Descoser, v., découdre.

    Tan ferm que no s romp ni descos.

    Gaucelm Faidit: Tot me cuidei.

    Tant ferme qu'il ne se rompt ni décout.

    Fig. Mos volers no s descos.

    Gaubert moine de Puicibot: Fin' amors.

    Mon vouloir ne se décout.

    Part. pas. Cant porta descozutz

    Sos draps...

    Gardatz be

    Que rauba descozuda

    No portetz.

    Amanieu des Escas: El temps de.

    Quand il porte ses vêtements décousus...

    Prenez bien garde que vous ne portiez robe décousue.

    ANC. CAT. Descosir. ESP. Descoser. PORT. Descozer. IT. Scucire. (chap. descusí.)


    Cosin, Cozin, s. m., lat. consobrinus, cousin.

    Cosin, so es leu a chauzir.

    T. d'Élias et de son cousin: N Elias.

    Cousin, c'est facile à choisir.

    Am la mais no faz cozin ni oncle.

    A. Daniel: Lo ferm voler.

    Je l'aime plus que je ne fais cousin ni oncle.

    CAT. Cosí. IT. Cugino. (ESP. Sobrino). (chap. cusí, cusins, cusina, cusines. Contra mes cusins, mes a dins.)

    2. Cozina, s. f., cousine.

    Sor, cozina ni parenta.

    (chap. Germana, cusina ni parenta. A les monges sels diu sor : sorore : soeur : hermana.)

    Rambaud d'Orange: Entre gel.

    Soeur, cousine ni parente.

    Tant es de pretz e de valor enclausa,

    Qu'ieu non volgra que fos ma cozina.

    G. de Cabestaing: Mout m'alegra.

    Elle est si entourée de mérite et de valeur, que je ne voudrais pas qu'elle fut ma cousine.

    CAT. Cosina. IT. Cugina.


    Cossouda, Consouda, s. f., lat. consolida, consoude.

    E consouda que nais en prat.

    Deudes de Prades, Auz. cass.

    Et la consoude qui naît en pré.

    Barbaihol

    E cossouda grassa, qui s vol,

    Valens es contra cremadura...

    Et ad soudar rompedura

    Recep la cossouda maior.

    Brev. d'amor, fol. 50.

    La joubarbe et la consoude grasse, qui le veut, est bonne contre la brûlure... et reçoit la plus grande consoude pour souder fracture.

    CAT. Consolva. ESP. Consuelda (Symphytum officinale). PORT. Consolda. IT. Consolida.

    Cossouda, Consouda, CAT. Consolva. ESP. Consuelda. PORT. Consolda. IT. Consolida.

    Cost, s. m., lat. costus, coq, plante aromatique.
    Prenetz pastenegla, verben' e cost, (N. E. catalán pastanaga)
    E cozetz lo fort tot ensemps.
    Deudes de Prades, Auz. cass.
    Prenez carotte, verveine et coq, et cuisez-le fort tout ensemble.
    ESP. PORT. IT. Costo.

    Cost, s. m., coût, prix d'une chose.
    Voyez Leibnitz, p. 108.
    Cant es de gran cost e de pauc de profieg.
    (chap. Cuan es de gran cost y de poc de profit.)
    V. et Vert., fol. 32.
    Quand il est de grand coût et de peu de profit.
    A sos propris costz e despens.
    Tit. de 1418. Bordeaux, Bibl. Monteil.
    A ses propres coûts et dépens.
    ANC. FR. Sire, que tenon-nos tel cost.
    Deuxième traduction du Chastoiement, conte 27.
    Et à gran cost vos unt sui.
    Roman de Rou, v. 11249.
    CAT. Cost. ESP. (coste) IT. Costo. (chap. gasto, gastos, v. gastá; 
    cost, costs.)
    2. Costa, s. f., coût, prix d'une chose, dépense.
    Un novel plait c'adutz guerr' e mesclaigna,
    Costas d'aver e trebaill.
    Aicart del Fossat: Entre dos.
    Un nouveau débat qui amène guerre et trouble, dépenses de richesses et travail.
    CAT. ESP. Costa. (chap. costa amún= ESP. cuesta arriba.)
    3. Costatge, s. m., coût.
    Los despens et costatges.
    Tit. de 1403. DOAT, t. XCV, fol. 181.
    Les dépens et coûts.
    ANC. FR. Pour vous moustrer le coustage que le roy i mist.
    Joinville, p. 117.
    4. Costar, v., coûter.
    A mi non costa un denier.
    Bertrand du Puget: De sirventes.
    Il ne me coûte pas un denier.
    Anc non aic joi que no m costes un plor.
    Arnaud de Marueil: Hom ditz que.
    Je n'eus jamais joie qui ne me coûtât un pleur.
    ANC. FR. Vous l'aurez, combien qu'il me coust.
    Fabl. et cont. anc., t. III, p. 41.
    CAT. ESP. Costar. PORT. Custar. IT. Costare. (chap. costá: costo, costes, coste, costem o costam, costéu o costáu, costen.)
    5. Decostamen, s. m., défrai, remboursement de dépenses.
    Mielhuramentz et decostamentz.
    Autres legitims decostamens.
    Fors de Bearn, p. 1086 et 1085.
    Améliorations et défrais.
    Autres légitimes défrais.
    (chap. Reembolso de gastos. Los catalans diuen despeses, casi com en fransés dépenses.)

    Costa, prép., à côté de, auprès de, contre.
    En un vergier, sotz fuelha d'albespi,
    Tenc la dompna son amic costa si.
    (chap. A un vergé, jardí, daball de la fulla de un espino albar o blang (arto), teníe la dama, dona, a son amic al costat. Fransés aub + épin: aubépin, ocsitá, alb + espi, espí, espino blang, blanc. Aixó tos u pot explicá milló “Espinete” de Beseit, lo guarda Latorre.)

    Chere, Yogui, Bubu, ju ju ju jú, guarda, Latorre

    Un troubadour anonyme: En un vergier.
    Dans un verger, sous la feuille de l'aubépin, la dame tint son ami à côté d'elle.
    Erba verz nais costa las aigas. Trad. de Bède, fol. 41.
    (chap. La herba verda naix al costat de les aigües.)
    L'herbe verte naît auprès des eaux.
    Costa 'ls crus amaires cruzels.
    R. Vidal de Bezaudun: Entre 'l taur.
    Contre les méchants amants cruels.
    Prép. comp.
    L'un cay de costa l'autre ablesmat el sablo.
    V. de S. Honorat.
    L'un tombe à côté de l'autre évanoui sur le sable.
    De costa l'abitacol. Philomena.
    Contre l'habitation.
    ANC. FR. L'empererix sa fame de coste lui.
    Ville-Hardouin, p. 73.
    Mangoit encoste cele table la royne Blanche sa mère.
    Et se vindrent arranger de coste nous.
    Joinville, p. 22 et 34.
    ANC. ESP. De costa. IT. Costà, di costà. (chap. Al costat, a la vora.)
    2. Costa, s. f., lat. costa, côte, partie latérale de la poitrine.
    No l' agues facha de sa costa... mas elh volc que ilh dui fosso un... e per so fetz la de sa costa. Liv. de Sydrac, fol. 64.
    Il ne l'eût pas faite de sa côte... mais il voulut que les deux ne fissent qu'un... et pour cela il la fit de sa côte. 
    Estrenc lo tan malamen
    Que las costas li fes crucir.
    (chap. Lo va apretá tan malamen que les costelles li va fé cruixí. Lo costat es la part lateral del pit. 1 costella, 2 costelles; costellada : trompada, sacsada, caiguda, normalmén si te fas mal a les costelles.)
    Roman de Jaufre, fol. 14.
    Il l'étreignit si durement qu'il lui fit craquer les côtes.
    ANC. CAT. IT. Costa.
    - Rivage, côte de montagne.
    Al pe d'una costa regarda e vi venir. Chron. d'Arles.
    (chap. Al peu de una costa mire y veu vindre. Costa empinada, costa del mar, 2 costes; costereta, costeretes; costerut, pobles costeruts com Beseit o Penarroija de Tastavins; costeruda, costerudes. Peñíscola es costeruda y está a la costa del Mar Mediterráneo.)
    Regarde au pied d'une côte et vit venir.
    3. Costa, s. f., cotte de soie, capiton, fleuret.
    Autras costas ni autres borrots, mais solamens aquela costa et aquels borrots que de la dicha ceda seran ischitz (chap. ixits, eixits, issits; borrots : borra, pelussa).
    Cartulaire de Montpellier, fol. 193.
    Autres fleurets ni autres bourres, mais seulement ce fleuret et ces bourres qui seront sortis de ladite soie.
    4. Costeta, s. f., côtelette, petite côte.
    Sol las costetas ben mondadas
    Cozetz en vi ab lart.
    Deudes de Prades, Auz. cass.
    Seulement cuisez dans du vin avec du lard les côtelettes bien nettoyées.
    CAT. Costelleta. (chap. costelleta, costelletes de cabrit; all. Kotelett es una chulla, ESP. chuleta. Costeta en ESP. costillita, costillitas, costillica, costillicas.)
    5. Costat, s. m., côté.
    Cant am lansa ubert fo sos costatz.
    (chap. Cuan en llansa ubert va sé lo seu costat : Jesús a la creu.)
    Matfre Ermengaud, Lettre à sa soeur.
    Quand son côté fut ouvert avec lance.
    Pel costat nafrat tan malamen.
    Folquet de Romans: Quan lo dous.
    Blessé si cruellement par le côté.
    El tost li plumara los costatz.
    Deudes de Prades, Auz. cass.
    Il lui plumera promptement les côtés.
    Una possessio... drecha de un costat e del autre costat... comba.
    Trad. du tr. de l'Arpentage, ch. 40.
    Une possession... droite d'un côté et de l'autre côté... courbe.
    ANC. FR. Et del costet de mi Robin.
    Tit. de 1255. Carpentier, Hist. de Cambrai, p. 29.
    CAT. Costat. ESP. Costado. IT. Costato. (chap. lo costat dret, los costats de un cuadrat.)
    6. Costal, s. m., flanc, coteau.
    Si vos acossiec sul costal.
    Raimond l'écrivain: Senhors, l'autr'ier.
    Si je vous atteins sur le flanc.
    Puegz et costals, plan, ribeira e cumba.
    G. de Durfort: Quar say petit.
    Hauteurs et coteaux, plaine, rivage et vallon.
    7. Acostament, s. m., accointement.
    Santa Maria esposa de Joseph negun temps non ac carnal acostament.
    Hist. abr. de la Bible, fol. 48.
    Sainte Marie épouse de Joseph n'eut en aucun temps accointement charnel.
    8. Acostar, v., accoster, approcher, accointer.
    Aras s'acoston li savai,
    E l'us ab l'autre cosseilla.
    B. de Ventadour: Ara non vei.
    Maintenant les vauriens s'accostent, et l'un conseille avec l'autre.
    Al valen comte de Rodes
    Mi volgra lai acostar.
    Serveri de Girone: Sitot s'es.
    Je voudrais là m'accoster au vaillant comte de Rodez.
    Cant la femna es en sas flors, ela no si deu am lhuy acostar.
    Liv. de Sydrac, fol. 60.
    Quand la femme est en ses fleurs, elle ne doit pas s'accointer avec lui.
    Anc malvestat en vos no pot caber,
    Ni nulhs mals ays acostar ni apondre.
    Izarn Risols: Aylas.
    Jamais la méchanceté en vous ne peut tenir, ni nulle mauvaise qualité approcher et se joindre.
    ANC. FR. Et se acostoioit à un chesne et nous fesoit séoir entour li.
    Joinville, p. 13.
    CAT. ESP. Acostar. PORT. Accostar. IT. Accostare. (chap. Arrimá, arrimás; gitá, gitás en) 

    Costil, s. m., couche, couchette.
    Ans que s lev del costil.
    Amanieu des Escas: En aquel mes.
    Avant qu'elle se lève de la couche.
    2. Cota, s. f., grec *Koítn, couette, lit de plumes, matelas.
    (N. E. Matelas francés, matalàs catalán, a las catalanistas, mátalas; chap. madalap).
    Si no m tengues a la cota,
    Ja non pogra sus estar.
    Guillaume de la Tour: Una, doas.
    Si je ne me tinsse à la couette, je ne pourrais jamais demeurer dessus.
    ANC. FR. Qu'ele li face tost son lit:
    Cele le fet isnel-le-pas,
    Oste la couste et toz les dras.
    Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 150. 

    Costipacio, s. f., lat. constipatio, constipation.
    Costipacio de ventre... Valo contra febre e costipacio.
    Eluc. de las propr., fol. 91 et 218.
    Constipation de ventre... Valent contre fièvre et constipation.
    CAT. Constipació. ESP. Constipación (estreñimiento). PORT. Constipação. IT. Costipazione. (chap. Estreñimén; estic estreñit, repetat, v. repetá, estreñí.)
    2. Costipatiu, adj., constipatif.
    Aiga salada, dezicativa et constipativa.
    (chap. Aigua salada, dessecadora y estreñidora, repetadora.)
    Eluc. de las propr., fol. 75.
    Eau salée, dessiccative et constipative.
    IT. Costipativo.
    3. Costipar, v., lat. constipare, constiper.
    Part. prés. Mal digestibles, costipans.
    Eluc. de las propr., fol. 220.
    Mal digestibles, constipants.
    CAT. ESP. (estreñir) PORT. Constipar. IT. Costipare. (N. E. En rumano se dice constipar.)

    Costum, s. m., lat. consuetudinem, coutume, habitude.
    Vilas a costum de trueia
    Que de gen viure s'enueia.
    Bertrand de Born: Mout mi plai.
    Le vilain a la coutume de la truie qui s'ennuie de bien vivre.
    Mas ieu non cre que negu temps
    Morisson tans de bons costums essemps.
    Aimeri de Peguilain: Anc no m cugey.
    Mais je ne crois pas que jamais périssent tant de bonnes habitudes ensemble.
    CAT. Costum. ESP. Costumbre. PORT. IT. Costume. (chap. Costum, costums; acostumá (acostumbrá): acostumo, acostumes, acostume, acostumem o acostumam, acostuméu o acostumáu, acostumen. Acostumat (acostumbrat), acostumats, acostumada, acostumades.)
    2. Costuma, Cosdumna, s. f., coutume, habitude.
    Car costuma torna a natura. Libre de Senequa.
    Car coutume tourne à nature.
    - Droit, lois d'un pays.
    Aisso son costumas de la villa de, etc.
    Tit. de 1238. DOAT, t. CXLIX, fol. 1.
    Ceci sont les coutumes de la ville de, etc.
    Meton bans e malas costumas per ocayzon d'aver emendas.
    V. et Vert., fol. 15.
    Ils établissent bans et mauvaises coutumes pour occasion d'avoir des amendes.
    Loc. Plor tota dia, fas cosdumna d'efan. Poëme sur Boèce.
    (chap. Ploro tot lo día, fach costum d'infán, chiquet.) 
    Je pleure tout le jour, je fais coutume d'enfant.
    Dis que reys, que lo seu vai donan
    Ni s'en torna, fai costuma d'enfan.
    Bertrand de Born: Un sirventes.
    Je dis que roi, qui va donnant le sien et s'en dédit, fait coutume d'enfant.
    ANC. CAT. IT. Costuma.
    3. Costumanza, Costumnansa, s. f., coutume, habitude.
    Per costumanza de bonas obras. V. et Vert., fol. 43.
    Par habitude de bonnes oeuvres.
    Molt es greus l'emperis de costumnansa. Trad. de Bède, fol. 5.
    L'empire de l'habitude est très fort.
    ANC. CAT. IT. Costumanza.
    4. Costumar, v., être accoutumé, être habitué.
    Car non a de que menestrar
    Si com a costumat de far.
    V. de S. Honorat.
    Car il n'a pas de quoi fournir ainsi qu'il a accoutumé de faire.
    Part. pas. Quar donnas son costumadas d'aitan.
    Cadenet: Non sai qual.
    Car les dames sont accoutumées d'autant.
    ANC. FR. Ne forga ne ne fist forgier monnoye qui onques fust coustumée.
    Lett. de rém., 1394. Carpentier, t. 1, col. 1104.
    ANC. ESP. Tornó à su estudio que avie costumnado.
    V. de S. Domingo de Silos, cop. 393.
    ANC. CAT. Costumar. ESP. Costumbrar. PORT. Costumar. IT. Costumare.
    5. Costumier, Cosdumnier, adj., coutumier, habituel, ordinaire.
    Si cum cel que es costumiers
    D'auzir et de sofrir lur glat.
    Rambaud d'Orange: Als durs crus.
    Ainsi que celui qui est coutumier d'ouïr et de souffrir leur aboiement.
    Fig. En aizimen de blancas flors
    E de novelh chan costumier.
    Marcabrus: A la fontana.
    Sans l'agrément des blanches fleurs et du nouveau chant habituel.
    Cosdumniera chausa es. Trad. de Bède, fol. 3.
    C'est une chose ordinaire
    6. Acosdumnansa, s. f., coutume, habitude.
    Acosdumnansa de bonas causas.
    Trad. de Bède, fol. 4.
    Habitude de bonnes choses.
    ANC. FR. L'accoustumance est une autre nature.
    Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 435.
    IT. Accostumanza.
    7. Acostumar, v., accoutumer, habituer.
    Gardas de acostumar follas paraulas.
    V. et Vert., fol. 95.
    Gardez-vous d'accoutumer les folles paroles.
    Causa que non a acostumada.
    Liv. de Sydrac, fol. 83.
    Chose qu'il n'a pas accoutumée.
    Car avi' acostumat de viure honradamen.
    V. de S. Honorat.
    Car il avait accoutumé de vivre honorablement.
    Part. pas. Can sera ben acostumat
    De penre e ben adobat.
    Deudes de Prades, Auz. cass.
    Quand il sera bien accoutumé de prendre et bien dressé.
    En la ley era enseynada
    De Dieu e ben acostumada.
    Trad. d'un Évangile apocryphe.
    Elle était enseignée et bien accoutumée en la loi de Dieu.
    CAT. Acostumar. ESP. Acostumbrar. PORT. Acostumar. IT. Accostumare.
    8. Acostumadamen, adv., habituellement.
    Cant hom jura acostumadamen, ayssi comma a cascun mot.
    (N. E. Los polacos, no me refiero a los catalanes, tienen la costumbre de decir kurwa cada pocas palabras. Los de Gerona usan mucho “cardar”.)
    V. et Vert., fol. 24.
    Quand on jure habituellement, pour ainsi dire à chaque mot.
    ANC. FR. Les administrations gouvernées accoustuméément.
    Ord. des Rois de Fr., 1256, t. 1, p. 81.
    ANC. CAT. Acostumadament. ESP. Acostumbradamente. PORT. Acostumadamente. IT. Accostumadamente. (chap. Acostumadamén, habitualmén, assobín.) 

    Cot, s. f., lat. cotem, queux, pierre à aiguiser. 
    (chap. pedra de esmolá o de esmolet: afilá)
    Ab so qu'ieu sembli be la cot,
    Que no tailh e fa 'l fer talhar.
    B. Martin: Farai un.
    Avec cela que je ressemble bien à la queux, qui ne taille pas et fait tailler le fer.
    Fig. … Ieu soi la cot
    De tot estz mals tocatz.
    G. Riquier: Tant petit.
    … Je suis la queux de tous ces mals touchés.
    ANC. FR. Lors comença à aguisier
    Son coutel à une grant kex.
    Fabl. et cont. anc., t. III, p. 15.
    IT. Cote.

    Cot, s. m., cotte, cotillon.
    Voyez Denina, t. II, p. 106.
    Us vai dolan ab tal ayssa
    Que no us te pro cot ni manta.
    B. Alahan de Narbonne: No puesc.
    Il va vous dolant avec telle aissette que ne vous tient profit cotte ni manteau.
    ANC. FR. Fame est plus cointe et plus mignote
    En sorquanie que en cote...
    Et une cote de brunete.
    Roman de la Rose, v. 1216 et 214.
    CAT. Cot.
    2. Sobrecot, s. m., surcot.
    L'autra non a sobrecot de bruneta.
    P. Cardinal: Prop a guerra. Var.
    L'autre n'a pas surcot de brunette.
    Mantel e blial de violas
    Portet e sobrecot de rozas.
    P. Vidal: Mai o.
    Elle porta manteau et justaucorps de violettes et surcot de roses.
    ANC. FR. A tousjors en ivier si ot
    A mances un nouviel surcot
    Fourré de vair.
    PH. Mouskes; Carpentier, t. III, col. 924.
    3. Cota, Cotha, Quota, s. f., cotte.
    Vestir una cota de malha.
    (chap. Vestí, portá una cota de malla.)
    L'Arbre de Batalhas, fol. 141.
    Vêtir une cotte de maille.
    E van vestitz los grans senhors am una cotha ses dobladura entro al ginolh.
    Els se armo de quota de malha.
    Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
    Et les grands seigneurs vont vêtus avec une cotte sans doublure jusqu'au genou.
    Ils s'arment de cotte de maille.
    CAT. ESP. PORT. Cota. IT. Cotta.

    Cot, s. m., bas lat. cotagium, coûtage, sorte d'impôt.
    E tot so que del dit cot ly dits habitadors auran percebuts.
    Emolumens del cot de la jurisdictio.
    Cout. de Saussignac de 1319.
    Et tout ce que lesdits habitants auront perçu dudit coûtage.
    Emoluments du coûtage de la juridiction.
    2. Cotador, s. m., cotagier, collecteur du coûtage.
    Instituira un cotador conegut.
    (chap. Instituirá un cotadó conegut. Lo que arreplegabe l' impost dit cot.)
    Cout. de Saussignac de 1319.
    Instituera un cotagier connu.

    Coton, s. m., ar. kotonn, coton.
    Voyez Golius, Dict. arabico-latin., col. 1933.
    Que sia coton bon et marchant.
    Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 476.
    Que ce soit coton bon et marchand.
    Coton filat e non filat.
    Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. LI, fol. 152.
    Coton filé et non filé.
    CAT. Cotó. ESP. Cotón (algodón). PORT. Cotão. IT. Cotone.
    (chap. Cuan erem chiquets, a escola, alguna vegada mo se escapabe la paraula cotón, perque natros diém cotó en chapurriau. Los mestres ya díen algodón, al + kotonn, y no coneixíen la antiga castellana cotón.)

    Coutel, s. m., couteau, grosse plume du guidon de l'aile, terme de fauconnerie.
    Aprob so venon li coutel;
    So son las pennas en auzel (N. E. pennas, penas : plumas, rat penat.)
    Que las alas si fan plus bellas.
    Pels coutels l'ala li tira.
    Deudes de Prades, Auz. cass.
    Après cela viennent les couteaux; ce sont dans l'oiseau les pennes par lesquelles les ailes se font plus belles.
    Lui tire l'aile par les couteaux.

    Cozer, Coire, v., lat. coquere, cuire.
    (chap. coure; tamé cuiná ve de coquere.)
    Filh d'un sirven del castel que era forniers... a cozer pa.
    V. de B. de Ventadour.
    Fils d'un serviteur du château qui était fournier... à cuire le pain.
    Cozetz mel en un vaiselet.
    Deudes de Prades, Auz. cass.
    Cuisez du miel dans un petit vase.
    - Causer une douleur piquante.
    Coc me, mas ieu per tot aquo
    No m mogui ges.
    (chap. Me va coure, pero yo per tot aixó no me vach moure gens. Si cou es que sane, cuan te fiquen alcohol a una ferida. Tanta coissó no se podíe aguantá, va di lo cagamandurries y capsot de Mario Sasot cuan li van ficá aigua oxigenada a una ferideta que se va fé en un papé del panfleto Temps de Franja; la que ting entre les molles del cul tamé es una franja.)
    Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
    Il m'en cuisit, mais pour tout cela je ne me bougeai point.
    Fig. Part. prés. El desiriers cozens e doloiros.
    B. de Ventadour: Bels Monruels.
    Le désir cuisant et douloureux.
    Farai un sirventes cozen.
    Bertrand de Born le fils: Quan vei lo.
    Je ferai un sirvente cuisant.
    Part. pas. Chars quant es mal cuecha e dura.
    Le moine de Montaudon: Mot m'enueia.
    La chair quand elle est mal cuite et dure.
    Fig. Ab semblan cueg et ab cor cru.
    B. de Ventadour: Ab cor leial.
    Avec extérieur cuit et avec coeur cru.
    CAT. Courer. ESP. Cocer. PORT. Cozer. IT. Cuocere. (chap. coure: coc, cous, cou, coém, coéu, couen; cuit, cuits, cuita, cuites. Coén, adj, coéns, coénta, coéntes; coén, v. gerundio. Coc en poma, cocs, coca de primentó, coques en atún.)
    2. Cuchiu, adj., facile à cuire.
    Aquelas lentillas so mai grossas, frescas e may cuchivas.
    (chap. Aquelles llentilles, llentíes son mes grosses, fresques y mes fássiles de coure.
    ESP. Aquellas lentejas son más grandes, frescas y más fáciles de cocer, cocederas.)
    Eluc. de las propr., fol. 213.
    Ces lentilles sont plus grosses, fraîches et plus faciles à cuire.
    3. Cossezen, adj., cuisant. (chap. coén)
    Per qu'us sonetz fai gualiartz
    Ab motz amaribotz bastartz,
    E lui apellon cossezen.
    Pierre d'Auvergne: Chantarai.
    Parce qu'il fait un sonnet menteur avec des mots aigrelets bâtards, et on l'appelle cuisant.
    4. Coc, Cuec, Cutz, s. m., lat. coquus, cuisinier.
    (N. E. Se encuentra coch, cochs, sobrecoch, sobrecochs en las ordinaciones de Pedro IV.)
    Sai esser pestres e cocx.
    Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
    Je sais être boulanger et cuisinier.
    … Cuecx e bivers e baylos.
    P. Cardinal: Un sirventes.
    Cuisiniers et échansons et gouverneurs.
    Senher, vostre manjars, so ditz lo cutz,
    Vos es aparelhatz.
    Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15.
    Seigneur, ce dit le cuisinier, votre manger vous est apprêté.
    ANC. FR. Trois escoufles i ot de mez salez
    Que li queux li avoit appareilliez.
    Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 230.
    Les maistres queux souvent lardent perdrix... en intention... de les mettre roustir.
    Rabelais, liv. IV, ch. 24.
    CAT. Coc. IT. Cuoco.
    5. Cosiner, s. m., cuisinier.
    Qu'el cosiner se va levar, et aportet una espalla.
    (chap. Que lo cuiné se va eixecá, alsá, elevá, y va portá una espala
    Lo sompo aragonés catalaniste de Fondespala, Daniel Vives Albesa, igual trobe una t a la paraula ocsitana espalla. Es dels que escriuen lo nom del seu poble Fontdespatla; es una mes de les víctimes del tomàtic, com los que escriuen Vall-de-roures.)
    Hist. abr. de la Bible, fol. 36.
    Que le cuisinier se va lever, et il apporta une épaule.
    ESP. Cocinero. PORT. Cozinheiro. IT. Cuciniere. (chap. cuiné, cuinés, cuinera, cuineres; v. cuiná, a la cuina o a les cuines.)
    6. Coguastro, s. m., cuisinier, marmiton.
    Et anc sol no y ac coguastros,
    Mas que nos tres.
    Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
    Et il n'y eut oncques un seul cuisinier, excepté nous trois.
    7. Coze, s. m., mets, plat d'aliments cuits.
    En loc de gran cozes, lor disia suas cansos.
    V. d'Elias d'Uisel.
    En place de grands mets, il leur disait ses chansons.
    8. Cozina, s. f., lat. cucina, cuisine, victuaille.
    Per qu'ieu volgra esser mais cocs
    De sa cozina.
    G. Adhemar: Ben fora.
    C'est pourquoi j'aimerais mieux être cuisinier de sa cuisine.
    Pres de tres ans en la gaudina
    On avian mot paura cozina.
    V. de S. Honorat.
    Près de trois ans dans la forêt où ils avaient très pauvre cuisine.
    ESP. Cocina. PORT. Cozinha. IT. Cucina. (chap. Cuina)
    9. Cozensa, Coizenza, s. f., cuisson, douleur. (chap. coissó.)
    Fig. Mals senes jauzimens
    E senes benfag cozensa.
    Gaubert moine de Puicibot: Una grans.
    Mal sans jouissance et douleur sans bienfait.
    Merce m degratz aver senes coizenza.
    Raimond Jordan: Vas vos soplei.
    Vous me devriez avoir merci sans cuisson.
    10. Coitura, s. f., brûlure, cuisson, cautérisation.
    A la puiridura de la charn a at fer e coitura. Trad. de Bède, fol. 50.
    Il est besoin du fer et de la brûlure à la pourriture de la chair.
    Car plus se delecta, en aissi
    Sesta coitura es valens.
    Deudes de Prades, Auz. cass.
    Car plus il se délecte, de même cette cautérisation est avantageuse.
    ESP. Cocedura. PORT. Cozedura. IT. Cottura.
    11. Cosinar, v., cuisiner.
    Totas herbas aptas a cosinar.
    (chap. Totes les herbes aptes per a cuiná.)
    Hist. abr. de la Bible, fol. 36.
    Toutes herbes propres à cuisiner.
    Part. pas. subst.
    Be mangi soven de fort bos cozinatz,
    De salsas de girofle, e de bos empastatz.
    Izarn: Diguas me tu.
    Je mange bien souvent de fort bons mets, des sauces au girofle, et de bons pâtés.
    ESP. Cocinar. PORT. Cosinhar. IT. Cucinare.
    12. Bescueg, Bescueit, s. m., biscuit.
    Aysso es lo bescueg per garnir nostra nau. V. et Vert., fol. 43.
    Ceci est le biscuit pour garnir notre navire.
    Ieu pretz mais...
    Bos manjars e palafres assatz
    Que bescueitz ab auratge.
    Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.
    Je prise davantage... bons mangers avec de nombreux palefrois, que biscuits avec la tempête.
    CAT. Bescuyt. ESP. (chap.) Bizcocho. PORT. Biscuto. IT. Biscotto. 
    (N. E. Este bizcocho, bescuyt, bescueg, bescueit, no es como el que conocemos ahora, sino una masa “bi cocta” como las galletas para que durase en el mar.)
    13. Decoctio, Decoccio, s. f., lat. decoctio, décoction.
    En l'ayga de laqual se fa la sal per forta decoccio.
    Eluc. de las propr., fol. 75.
    En l'eau de laquelle le sel se fait par forte décoction.
    Decoctio de anet e de camomilla. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
    Décoction d'anet et de camomille.
    CAT. Decocció. ESP. Decocción. PORT. Decocção. IT. Decozione. (chap. decocsió, decocsions, no fem aná lo verbo decoure, pero sí recoure:)
    14. Recoser, v., lat. recoquere, recuire.
    Part. pas.
    Que nulhs autre recuegs en fuec salvatge.
    Arnaud de Marueil: Ancmais tan be.
    Que nul autre recuit en feu non réglé.
    CAT. Recourer. ESP. Recocer. PORT. Recozer. IT. Ricuocere.

    Crai, s. m., crachat.
    Voyez Leibnitz, p. 109.
    Sa boca plena d'orre crai.
    P. Vidal: Puois ubert.
    Sa bouche pleine de crachat dégoûtant.
    PORT. Escarro. (ESP. Esputo, gargajo. Chap. carcás, carcassos.)
    2. Escracar, v., cracher, couvrir de crachats.
    Li van sus los uelhs escracar. Brev. d'amor, fol. 153.
    Ils lui vont cracher sur les yeux.
    En despieyt de Jesu en las fons escracha.
    Roman de Fierabras, v. 4863.
    En mépris de Jésus il crache dans les fonts baptismaux.
    Part. pas. E fort batutz e malmenatz,
    Et escarnitz et escracatz. Passio de Maria.
    (chap. Y fort batut y maltratat, y escarnit, insultat, y escarcassat: ple de carcassos, mescla de mocs y saliva.)
    Et fort battu et maltraité, et insulté et couvert de crachats.
    PORT. Escarrar.

    Cranel, s. m., créneau.
    Deu esser en cascu cranel un petit gaf am que botesso... tiresso las escalas... Que sian plus haut que los cranels.
    Tit. du XVe sièc. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.
    II doit être en chaque créneau un petit croc avec lequel ils poussassent... tirassent les échelles... Qui soient plus haut que les créneaux.
    ANC. FR. Trop sont plus riches les toureles
    Et li crenel miex deffensable.
    G. Guiart, t. 1, p. 183.

    Crapana, s. f., crâne, caboche.
    An vos pisat per crapana.
    T. de Bonnefoi et de Blacas: Seign' En.
    Vous ont pissé sur la caboche.
    CAT. ESP. (cráneo) PORT. Craneo. IT. Cranio. (chap. cráneo, calibossia, cap; cabossa de alls.)
    Crapula, s. m., lat. crapula, crapule.
    A vegadas, per trop manjar e beure, me esdevenia crapula, ebrietatz.
    La Confessio.
    Parfois, pour trop manger et boire, me survenait crapule, ivrognerie.
    Neguna chauza non es aissi contraria a tot crestian sicom crapula.
    Regla de S. Benezeg, fol. 50.
    Aucune chose n'est aussi contraire à tout chrétien comme crapule.
    ESP. (crápula) IT. Crapula.

    Crear, v., lat. creare, créer.
    Semblans a si nos volc crear.
    Brev. d'amor, fol. 2. 
    Il voulut nous créer semblables à lui.
    Es acostumat de crear dos syndics.
    (chap. Es acostumat, se acostume, es costum, de creá dos sindics.)
    Cartulaire de Montpellier, fol. 212.
    Il est accoutumé de créer deux syndics.
    Part. pas. Homs fon creatz en tal honor et tal senhoria, qu'el era senhers de totas creaturas que eron sotz lo cel. V. et Vert., fol. 32.
    L'homme fut créé en tel honneur et telle dignité, qu'il était seigneur de toutes les créatures qui étaient sous le ciel.
    ANC. CAT. ESP. PORT. Crear. IT. Creare.
    2. Creaire, Creator, s. m., lat. creator, créateur.
    Qu'enant era nostre creayres,
    D'aqui enan fo nostre payres.
    Los VII Gaugs de la mayre, etc.
    (chap. Que abans ere lo nostre creadó, de aquí abán va sé lo nostre pare. Los 7 gochs de la mare, etc.)
    Qu'avant il était notre créateur, de là en avant il fut notre père.
    Qui morra per Dieu lo creator
    Viura tos temps jauzens en paradis.
    G. Figueiras: Totz hom qui.
    Qui mourra pour Dieu le créateur vivra toujours joyeux en paradis.
    ANC. FR. Li haus Créerres du ciel et de la terre face que nous en charité puissons ci assambler. Joinville, p. 200.
    Je jure Deu le Creator.
    Roman du Renart, t. III, p. 285.
    ANC. CAT. Creador. ESP. (Creador) PORT. Criador. IT. Creatore. (chap. Creadó, en mayúscula si voléu; creadó, creadós, creadora, creadores, que creen o inventen coses. Criadó, criadós, criadora, criadores, que críen.)
    3. Creairitz, lat. creatrix, s. f., créatrice.
    Qu'om la puesca dir creairitz. Brev. d'amor, fol. 73.
    Qu'on la puisse dire créatrice. 

    4. Creatio, Creazo, s. f., lat. creatio, création, formation.

    Cossi a fag diables tota creatio.

    Izarn: Diguas me tu.

    Comment le diable a fait toute création.

    En la creatio dels dichs cossols.

    Charte de Gréalou, p. 68.

    En la création desdits consuls.

    Qan pens cum es de gentil creazo.

    B. de Ventadour: En pessamen.

    Quand je pense comme elle est de gentille formation.

    CAT. Creació. ESP. Creación. PORT. Creação. IT. Creazione. (chap. creassió, creassions.)

    5. Creamen, s. m., création, formation.

    … Lucifers encontenen

    Sus el ponh de son creamen,

    Sa gran beutat trop cossiran

    E sa bontat e son sen gran,

    S'en carguet folor et orguelh.

    Brev. d'amor, fol. 23.

    Lucifer sur-le-champ, au moment de sa création, considérant trop sa grande beauté et sa perfection et son grand sens, s'en remplit de folie et d'orgueil.

    E can de totas res fo faitz lo creamens.

    P. de Corbiac: El nom de.

    Et quand la création de toutes choses fut faite.

    ANC. CAT. Criament. ESP. Criamiento.

    6. Creatura, s. f., lat. creatura, créature, enfant.

    Dona, la genser creatura

    Que anc formes el mon natura.

    Arnaud de Mareuil: Dona genser.

    Dame, la plus gentille créature que formât oncques au monde la nature.

    La creatura n'an portat;

    Aquest' a fag noyrir lo sanz.

    V. de S. Honorat.

    Ils en ont emporté l'enfant; le saint a fait nourrir celui-ci.

    ANC. CAT. ANC. ESP. Creatura. ESP. MOD. Criatura. PORT. IT. Creatura. (chap. criatura, criatures.)

    7. Procrear, v., lat. procreare, procréer.

    Part. pas. Ses her... procreat de lui et de... sa molher.

    Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 300.

    Sans héritier... procréé de lui et de... sa femme.

    Sens heret procreat... descenden de lor dos.

    (chap. Sense hereu procreat... dessendén d'ells dos.) 

    Tit. de 1341. DOAT, t. XXXIX, fol. 150.

    Sans héritier procréé... descendant d'eux deux.

    CAT. ESP. PORT. Procrear. IT. Procreare. (chap. procreá.)

    8. Procreatio, s. f., lat. procreatio, procréation.

    De la procreatio dels enfans.

    V. de santa Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 254.

    De la procréation des enfants.

    CAT. Procreació. ESP. Procreación. PORT. Procreação. IT. Procreazione.

    9. Recrear, v., lat. recreare, délasser, récréer.

    Per refrescar e per recrear la ost, que era lassa.

    Cat. dels apost. de Roma, fol. 65.

    Pour rafraîchir et pour délasser l'armée, qui était fatiguée.

    Cant lo pros cavaliers ha vencut lo torney, ell s'en torna repauzar a son ostall, et recrear e s sojornar per I lonc temps.

    V. et Vert., fol. 102.

    Quand le preux chevalier a vaincu le tournoi, il s'en retourne reposer en son hôtel, et récréer et se délasser pour un long temps.

    CAT. ESP. PORT. Recrear. IT. Ricreare. (chap. recreá, recreás. Recreo, descans a la escola.)

    10. Recreacio, s. f., lat. recreatio, délassement, récréation.

    Dona repaus e recreacio. Eluc. de las propr., fol. 76.

    (chap. Done repós y recreassió, recreo, descans.)

    Donne repos et délassement.

    CAT. Recreació. ESP. Recreación. PORT. Recreação. IT. Recreazione.

    11. Recreamens, s. m., délassement, récréation.

    Car motz recreamens

    Aportan e plazers.

    G. Riquier: El nom.

    Car ils apportent beaucoup de délassements et de plaisirs.

    IT. Ricreamento. (chap. 1 recreamén, 2 recreamens.)