Mostrando las entradas para la consulta Laínz ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Laínz ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 12 de abril de 2024

Lexique roman; Integre, Entegre - Insercio, Insertion

 

Integre, Entegre, adj., lat. integer, intègre, entier, accompli.

Cartas publicas..., sanas, integras.

(chap. Cartes públiques..., sanes, íntegres.)

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXIX, fol. 48.

Chartes publiques..., saines, entières.

Virtut qu'om apela caritat, que ret home entegre en toz bes.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 12. 

Vertu qu'on appelle charité, qui rend l'homme accompli en tous biens.

Benefici de restitution in integre. 

Tit. de 1330, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

Bénéfice de restitution en entier. 

CAT. ESP. (íntegro) IT. Integro. (chap. íntegre, íntegres, íntegra, íntegres.)

2. Integral, adj., intégral, entier. 

Volon esser tos temps entiers aytal nom, per que son dig integral. 

Li nom integral, coma bras.

Leys d'amors, fol. 64 et 43. 

De tels noms veulent toujours être entiers, c'est pourquoi ils sont dits intégraux.

Les noms intégraux, comme bras. 

CAT. ESP. PORT. Integral. IT. Integrale. (chap. Integral, integrals. Lo pa se diu integral perque se fa del gra sansé, íntegre.)

3. Entegrament, adv., intégralement, entièrement.

Pagat et entegrament satisfait.

Terrier de la confrairie du S.-Esp. de Bordeaux, fol. 187. 

Payé et intégralement satisfait.

Ben e entegrament pagat. Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 223.

Bien et intégralement payé.

CAT. Integrament. ESP. (íntegramente) IT. Integramente. 

(chap. íntegramen; completamén.)

4. Entegradamens, adv., intégralement, entièrement.

Cel enclau los tres tot entegradamens.

Pierre de Corbiac: El nom del. 

Le ciel enclot les trois tout entièrement.

5. Integritat, s. f., lat. integritatem, intégrité, santé.

Petit val integritat del cors ses la integritat del cor. V. et Vert., fol. 95.

Peu vaut la santé du corps sans la santé du coeur. 

Si havia integritat et puritat. Eluc. de las propr., fol. 235. 

S'il avait intégrité et pureté.

- Intégralité.

La integritatz del nominatiu. Leys d'amors, fol. 11. 

L' intégralité du nominatif. 

CAT. Integritat. ESP. Integridad. PORT. Integridade. IT. Integrità, integritate, integritade. (chap. Integridat, integridats.)

6. Entier, Entieyr, Enteir, adj.., lat. integer, entier, parfait.

Car es enteira, 

C' anc no s frais.

Bertrand de Born: Domna puois. 

Car elle est entière, vu que oncques elle ne se brise. 

Fig. Tro qu' ieu n' aya

Lo ric dezir qu'ieu n' aten tot entier;

Pero ab meyns faria patz entieyra.

G. Pierre de Cazals: A trop. 

Jusqu'à ce que j'en obtienne le riche désir que j'en attends tout entier; pourtant avec moins je ferais paix parfaite.

Tug sei fag son entier.

B. de Ventadour: La doussa. 

Tous ses faits sont parfaits. 

Subst. Fig.

Mon entier s'en fraing per sobramar. 

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Mon entier s'en brise pour suraimer. 

Adv. comp.

Ar agra guasaynat la palma per entier. V. de S. Honorat. 

Maintenant aurait gagné la palme en entier. 

CAT. Enter. ESP. Entero. PORT. Inteiro. IT. Intero. (chap. Sansé, sansés, sansera, sanseres; íntegre, íntegres, íntegra, íntegres.)

7. Entieramen, Entieiramen, adv., entièrement, parfaitement. 

Las! qui sabra mais tan entieiramens

Far ad autrui honramens ni honor.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc. 

Hélas! qui saura davantage si entièrement faire à autrui politesse et honneur.

Que totz temps l'ames entieramen. 

T. de Rofian et d' Izarn: Vos que amatz. 

Qui toujours l'aimât entièrement. 

CAT. Enterament. ESP. Enteramente. PORT. Enteiramente. 

IT. Interamente. (chap. sanseramen, completamén; íntegramen.)

8. Enteiradamens, adv., entièrement, complètement.

Dotz Cesars ac Roma tot enteiradamens.

(chap. Dotse Céssars van tindre Roma completamén.)

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Douze Césars eut Rome tout entièrement.

9. Enteirar, v., lat. integrare, intégrer, renouveler. 

Part. pas.

Qui 'n franh un, pert son joc enteirat.

Giraud de Calanson: A leis cui am. Var. 

Qui en brise un, perd son jeu intégré. 

CAT. Integrar, entegrar. ESP. Integrar. PORT. Inteirar. IT. Integrare.

(chap. Integrá, renová: integro, integres, integre, integrem o integram, integréu o integráu, integren; integrat, integrats, integrada, integrades.) 

10. Enterin, Entayrain, adj., entier. 

Mas natura s meravelha 

Com remazetz enterina. 

(chap. Pero la naturase se maraville de com vau permaneixe sansera: virgen.)

Pierre de Corbiac: Domna dels angels.

Mais nature s'émerveille comment vous restâtes entière.

Fig. Que pres carn neta e entayraina

De la santa Verges reyna.

V. de S. Honorat. 

Qui prit chair pure et entière de la sainte Vierge reine.

ANC. FR. Moult empense Constance de vrai cuer enterrin. 

Com cele qui ert plaine de foy très entérine.

Roman de Berte, p. 78 et 79.

CAT. ESP. PORT. Interino. (chap. Sansé; interino, interinos, interina, interines: se li diu al funsionari que encara no té plassa fixa.)

11. Enterrinamen, s. m., entérinement. 

An requerit... l' enterrinamen e complemen de la dita lettra clauza.

Tit. de 1475. Ville de Bergerac. Ont requis... Y entérinement et complément île ladite lettre close. 

ESP. Interinamento (IT. PORT.) (interinamiento aparece en Labernia, 1867).

12. Reintegrar, v., lat. redintegrare, réintégrer, se renouveler. 

Quan es talhat, no pot recreyssher ni reintegrar.

(chap. Cuan es tallat (se talle), no pot recreixe ni reintegrá – reintegrás : renová, renovás, llansá, brostá, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 65.

Quand il est taillé, il ne peut recroître ni se renouveler.

CAT. ESP. Reintegrar. PORT. Redintegrar. IT. Reintegrare. 

(chap. Reintegrá: reintegro, reintegres, reintegre, reintegrem o reintegram, reintegréu o reintegráu, reintegren; reintegrat, reintegrats, reintegrada, reintegrades; lo reintegro de un joc de azar com la lotería.)


Intelligencia, Entelligencia, s. f., lat. intelligentia, intelligence.

Aquo que recep la sua intelligencia. Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

(chap. Aixó que ressibix la seua inteligensia.)

Ce que reçoit la sienne intelligence.

Entelligencia de sainta Escriptura. Trad. de Bède, fol. 37.

(chap. La inteligensia (comprensió) de la Santa Escritura.)

Intelligence de sainte Écriture. 

CAT. Intelligencia (N. E. Sin l·l, l geminada, que fue un invento posterior del tiempo de Pompeyo Fabra a las órdenes de Prat de la Riba.)

ESP. Inteligencia. PORT. Intelligencia. IT. Intelligenzia. 

(chap. Inteligensia, inteligensies; comprensió, comprensions; 

v. entendre, compendre o comprendre.)

2. Entellectio, s. f., lat. intellectio, synecdoche, figure de rhétorique. Entellectios... cant una partz es pausada per motas. 

Leys d'amors, fol. 132.

Synecdoche... quand une partie est posée pour plusieurs. 

IT. Intellezione. ESP. Intellección (sinécdoque). (N. E. Designación de una cosa con el nombre de otra, de manera similar a la metonimia, aplicando a un todo el nombre de una de sus partes, o viceversa, a un género el de una especie, o al contrario, a una cosa el de la materia de que está formada, etcétera, como en cien cabezas por cien reses, en los mortales por los seres humanos, en el acero por la espada, etcétera.)

3. Intellectual, adj., lat. intellectualis, intellectuel.

Cognicio intellectual. Eluc. de las propr., fol. 1. 

(chap. Cognissió o coneiximén intelectual; es algo que no coneixen los catalanistes.)

Connaissance intellectuelle.

- Spirituel, immatériel.

Anima es substancia intellectual, ses dimencio et extencio.

(chap. L'alma es una sustansia intelectual, sense dimensió ni extensió. Alguns diuen que pese 21 grams, los que se fotíe Julio Micolau de La Fresneda en un parell de díes. Aixina está lo pobret, que pareix lo gosset de Quintaneta.)

Eluc. de las propr., fol. 13.

L'âme est substance immatérielle, sans dimension et étendue.

CAT. Intellectual. ESP. Intelectual. PORT. Intellectual. IT. Intellettuale.

(chap. Intelectual, intelectuals.)

4. Intellectiu, adj., intellectif, propre à comprendre.

La tersa virtut es intellectiva. Eluc. de las propr., fol. 14.

La troisième faculté est intellective.

CAT. Intellectiu. ESP. Intelectivo. PORT. Intellectivo. IT. Intellettivo. (chap. Que comprén, entén; intelectiu, intelectius, intelectiva, intelectives.)


Intercutane, adj., du lat. intercus, intercutané.

Humor intercutanea. Eluc. de las propr., fol. 98. 

Humeur intercutanée.

ESP. (intercutáneo) IT. Intercutaneo. (chap. intercutáneo, intercutáneos,  intercutánea, intercutánees: entre + pell : cutis. Lo mes conegut es una injecsió o inyecsió intercutánea.)


Interesse, s. m., du lat. interesse, intérêt.

Pot li demandar l' interesse, so es lo pro que el n' agra, si la causa li fos livrada. Trad. du Code de Justinien, fol. 38. 

Peut lui demander l'intérêt, c'est-à-dire le profit qu'il en aurait, si la chose lui fût livrée. 

CAT. Interes. ANC. ESP. Interesse. ESP. MOD. Interes (interés). PORT. IT. Interesse. (chap. Interés, interesos.)

2. Interessar, v., intéresser. 

Part. pas. La partida interessada. Fors de Béarn, p. 1088. 

La partie intéressée. 

CAT. Interessar. ESP. Interesar. PORT. Interessar. IT. Interessare.

(chap. Interessá, interessás: yo m' interesso, interesses, interesse, interessem o interessam, interesséu o interessáu, interessen; interessat, interessats, interessada, interessades.) 


Interpolar, v., lat. interpolare, interpoler, être intermittent. 

Part. pas. Febre interpolada o no continuada.

Si es interpolada, so es a dire que adhoras cesse et puiss retorne.

Eluc. de las propr., fol. 88 et 79.

Fièvre intermittente ou non continue.

Si elle est intermittente, c'est-à-dire que maintenant elle cesse et puis revienne. 

CAT. ESP. PORT. Interpolar. (chap. Interpolá: interpolo, interpoles, interpole, interpolem o interpolam, interpoléu o interpoláu, interpolen; interpolat, interpolats, interpolada, interpolades; sé intermitén, no continuat o continuo, com los intermitens del coche, una fiebre.)

2. Interpolacio, s. f., lat. interpolatio, interpolation, intermittence.

Si es ses interpolacio. Eluc. de las propr., fol. 79. 

Si elle est sans intermittence.

CAT. Interpolació. ESP. Interpolación. PORT. Interpolação. 

(chap. Interpolassió, interpolassions.)


Interpretar, Enterpretar, v., lat. interpretari, interpréter, traduire, expliquer.

Enterpretar en be o en mal. V. et Vert., fol. 59. 

Interpréter en bien ou en mal. 

Cherub s' enterpreta saber. Brev. d'amor, fol. 19. 

Cherub s'interprète savoir. 

Interpreta en mal lo be que lur ve far. V. et Vert. fol. 8. 

Interprète en mal le bien qu'il leur voit faire. 

Part. pas. Atrobem Messias, lo qual es enterpretat Crist.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 1. 

Nous trouvons Messie, lequel est interprété Christ. 

Puescan esser interpretadas et specificadas pel juge del senhor.

Charte de Gréalou, p. 124. 

Puissent être interprétées et spécifiées par le juge du seigneur. 

CAT. ESP. PORT. Interpretar. IT. Interpretare. (chap. Interpretá: traduí, explicá, glosá, fé un papé de teatro, sine: interpreto, interpretes, interprete, interpretem o interpretam, interpretéu o interpretáu, interpreten; interpretat, interpretats, interpretada, interpretades.)

2. Interpretacio, Enterpretacio, s. f., lat. interpretatio, interprétation, traduction, explication.

Segon la interpretacio de justa guera. L'Arbre de Batalhas, fol. 111. 

(chap. Segons la interpretassió de justa guerra o guiarra.)

Selon l' interprétation de juste guerre.

Enterpretacio de l'Escriptura. Trad. de la 2e Ép. de S. Pierre. Interprétation de l'Écriture.

CAT. Interpretació. ESP. Interpretación. PORT. Interpretação. 

IT. Interpretazione. (chap. Interpretassió, interpretassions.)

3. Enterpretamen, s. m., interprétation, traduction, explication.

Lor enterpretamens et declaramens.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 16.

Leur interprétation et déclaration.

IT. Interpretamento. (chap. Interpretamén, interpretamens.)

4. Enterpretaire, Enterpretador, s. m., lat. interpretator, interprète, traducteur.

Jeronime, enterpretaire de la sanhta lei. 

Fo lo segons enterpretaire de la ley. 

Segon los LXX enterpretadors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 36, 17 et 3. 

Jérôme, interprète de la sainte loi. 

Fut le second interprète de la loi. 

Selon les soixante-dix interprètes.

ANC. CAT. ESP. PORT. Interpretador. IT. Interpretatore. 

(chap. Interpretadó, intérprete, traductó al chapurriau com Moncho, glossadó; interpretadós, intérpretes, traductós, glossadó; interpretadora, intérprete, traductora, glossadora; interpretadores, intérpretes, traductores, glossadores.)   

5. Interpretatiu, adj., lat. interpretativus, interprétatif, explicatif.

Virtut interpretativa de passios de l' anima. Eluc. de las propr., fol. 42. Faculté interprétative des passions de l'âme.

CAT. Interpretatiu. ESP. PORT. IT. Interpretativo. (chap. Interpretatiu, interpretatius, interpretativa, interpretatives; explicatiu, explicatius, explicativa, explicatives.)

6. Interpretable, adj., interprétable, explicable.

Del cal grans paraula es a nos interpretabla. 

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Hébreux. 

Duquel grande parole est interprétable pour nous.

(chap. Interpretable, interpretables; explicable, explicables.)


Intimar, v., lat. intimare, intimer, notifier. 

Part. pas. Las supplications... intimadas. Fors de Béarn, p. 1083.

(chap. Les suplicassions o súpliques... intimades o notificades.) 

Les suppliques... notifiées. 

CAT. ESP. PORT. Intimar. IT. Intimare. (chap. Intimá: notificá: intimo, intimes, intime, intimem o intimam, intiméu o intimáu, intimen; intimat, intimats, intimada, intimades.)

2. Intimation, Inthimatio, s. f., lat. intimationem, intimation, notification. Tal intimation sera feyta. Fors de Béarn, p. 1094.

(chap. Tal intimassió sirá feta.)

Telle intimation sera faite.

Al encontre dels dits tres estats am inthimatio.

Tit. de 1473. DOAT, t. CXXXIX, fol. 284.

A l' encontre desdits trois états avec intimation.

CAT. Intimació. ESP. Intimación. PORT. Intimação. IT. Intimazione.

(chap. Intimassió, intimassions; notificassió, notificassions.)


Intz, Ins, Inz, prép., lat. intus, dans, dedans, au dedans.

La dolors qu' ins el cor s' espan. 

(chap. La doló que a dins del cor s' escampe, expandix, eixamplix.)

P. Raimond de Toulouse: Enquera.

La douleur qui dans le coeur s'épand.

Inz el cor ai dolorosa pezanza.

B. Zorgi: Non lassarai.

Dans le coeur j'ai douloureuse pensée.

Adv. Las alas desotz n' ongeretz,

E la carn ins li moillaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous en oindrez les ailes par dessous, et vous lui mouillerez la chair dedans. 

ANC. FR. Je pleure ens et me ry par dehors.

(chap. Yo ploro adins y men enric per fora.)

Œuvres d'Alain Chartier, p. 532. 

Prép. comp. Ans qu' ieu la vis, la vezia 

Inz e mon cor cascun dia. 

Pons de Capdueil: Quoras que. 

Avant que je la visse, je la voyais au dedans de mon coeur chaque jour.

Intz en l' aiga l' a balansat. Roman de Jaufre, fol. 84.

(chap. Adins del aigua l' ha balansat, aventat, aviat, espentat, etc.) 

Au dedans de l'eau l'a précipité.

Ins en mon cor l'amarai a rescos. 

Folquet de Marseille: S' al cor plagues. 

En dedans de mon coeur je l'aimerai en cachette. 

Chantars no pot guaire valer,

Si d' ins del cor no mov lo chans.

B. de Ventadour: Chantars.

Chanter ne peut guère valoir, si le chant ne part du dedans du coeur.

2. Dintz, Dins, prép., dans, dedans.

Ab tant Jaufre es dintz intratz. Roman de Jaufre, fol. 21. 

En même temps Jaufre est entré dedans. 

Es dins mon cor espandida. 

Guillaume de Cabestaing: Aissi cum selh. 

Est épanouie dans mon coeur. 

Jauzirai joy dins vergier o dins cambra... 

Que m cossentis a celat dins sa cambra. 

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Je jouirai de joie dans verger ou dans chambre... 

Qu'elle me souffrît en cachette dans sa chambre. 

Adv. Dins es poirida e sembla vert.

(chap. Adins está podrida y pareix verda.)

Pierre d'Auvergne: Abans que.

Dedans est pourrie et semble verte.

Si secors non an 

Sylh que dins estan.

(chap. Si socorro no tenen los que adins están.)

P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 

Si secours n'ont ceux qui dedans sont. 

Prép. comp. Dins en la boissera.

Garins d'Apchier: Veillz Comunal.

En dedans de la buissière. 

ANC. FR. Denz ses chambres l' en mena.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 193.

Car dens la ville les mettroient.

Vigiles de Charles VII, t. II, p. 53. 

CAT. Dins. ESP. PORT. IT. Dentro. (chap. Dins, a dins o adins.)

3. Dedintz, Dedins, Dedis, prép., dedans, au dedans.

Dedintz las flamas grantz. V. de S. Honorat. 

(chap. Adins de les flames grans.)

Dedans les grandes flammes.

Dedins e fors son repaire. V. de Raimond de Miraval. 

Dedans et hors sa demeure. 

Adv. Es malvatz defors e dedins.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Est mauvais dehors et dedans. 

S' espan defors e dedis. 

Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu' em. 

S' épand dehors et dedans. 

Per dedins en l'arma. V. et Vert., fol. 94. 

Par dedans en l'âme. 

ANC. FR. Finies dedenz un an.

Ord. des R. de Fr., 1355, t. III, p. 26. 

Dedens certains limitez jours.

Vigiles de Charles VII, t. 1, p. 53. 

ESP. De dentro.

4. Saintz, Sains, Sayns, adv. formé de Sai et d' Intz, céans, çà dedans, ici dedans.

Pilatz apella son corrieu:

“Aduy sayns lo fil de Dieu.”

(chap. Pilatos cride a son correu: “Porta aquí dins al fill de Deu.”)

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Pilate appelle son messager: “Amène céans le fils de Dieu.”

Sains es vostre dreg camis. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Çà dedans est votre droit chemin. 

Substantiv. Els frayres de saintz as trastotz enugatz. V. de S. Honorat. Les frères de céans tu as tous ennuyés.

Adv. comp. De sains tenetz, bels amics.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Par ici venez, bel ami.

5. Laintz, Lains, Layns, Lainz, (N. E. También es apellido, LaínzLaín) adv., formé de Lai et d' Intz, léans, là dedans.

Francho Nagore Laín

D'una donzella fo lainz visitaz. Poëme sur Boèce. 

Par une demoiselle il fut léans visité. 

Can non l' an lains trobat.

Raimond Vidal: Unas novas. 

Quand ils ne l'ont pas là dedans trouvé. 

Cayran layns el foc d'infern arden.

Folquet de Romans: Lo dous. 

Tomberont léans dans le feu d'enfer ardent.

Substantiv.

Las gentz en fetz issir de lainz mantenent. V. de S. Honorat.

Les gens en fit sortir de léans incontinent.

ANC. FR. Laienz avoit quarante chevalier. Villehardouin, p. 192.

Le tien feu père estant enclos léans. J. Marot, t. V, p. 228.

(chap. Allí, allá dins.)

6. Dintre, prép., dans, dedans.

Per que, dintre mon cors, en suy era dolens.

Bertrand d'Allamanon: Molt m' es greu.

Par quoi, dans mon coeur, j'en suis maintenant dolent.

7. Laintre, adv., léans, là dedans.

Calor de laintre.

(chap. Caló de allí, allá dins.)

Hugues de Saint-Cyr: Un sirventes. 

Chaleur de là dedans.

8. Intrar, Entrar, v., lat. intrare, entrer.

Vol en Gascoign' intrar.

(chap. Vol a Gascuña entrá.)

B. Calvo: Mout a que.

Veut en Gascogne entrer.

Fig. Non voill intrar en guerra ni en conten. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre.

Je ne veux entrer en guerre ni en contestation. 

Per tot lo cors m' intra s' amors, 

Si cum fai l' aigua en l' esponja.

(chap. Per tot lo cos m' entre son amor, així com fa l' aigua a la esponja. Peyrols: Molta gen o chen.) 

Peyrols: Manta gens.

Par tout le corps m'entre son amour, ainsi comme fait l'eau en l'éponge.

Quant lo senhor entrara en possession. Titre de 1080.

(Chapurriau del añ 1080: Cuan lo siñó entrará en possessió.)

Quand le seigneur entrera en possession.

- Commencer.

Abril issic, mais intrava.

(chap. Abril eixíe, Mach entrabe.)

P. Vidal: Abril issic.

Avril sortit, mai entrait.

Substantiv. Veirem al intrar del estor.

Bertrand de Born: Be m play. 

Nous verrons à l'entrer de l'estour. 

Part. prés. Loc. Quan son al yvern intran. 

Bertrand de Born: Greu m'es. 

Quand ils sont à l'hiver entrant.

- Substantiv. Entrée.

Al intran de la ost, K. mandec al arssevesque. Philomena.

A l'entrée de l'armée, Charles manda à l'archevêque.

- Commencement.

Sai, al temps del intran d'avril.

A. Daniel: Lancan son. 

Ici, au temps du commencement d'avril. 

Part. pas. Quan m'en soi entratz el moster. 

Folquet de Romans: Domna ieu pren.

Quand je m'en suis entré au monastère.

Substantiv. Del intrat d'estiu entro yvern.

Eluc. de las propr., fol. 232. 

De l' entrée d'été jusqu'à hiver. 

CAT. ESP. PORT. Entrar. IT. Intrare, entrare. (chap. Entrá: entro, entres, entre, entrem o entram, entréu o entráu, entren; entrat, entrats, entrada, entrades.)

9. Intrus, adj., lat. intrusus, intrus, poussé dedans, enfermé, resserré. Tenon encarcerat et intrus. Statuts de Provence. Bomy, p. 199. 

Tiennent incarcéré et resserré. 

CAT. Intrus. ESP. PORT. IT. Intruso. (chap. Intrús, intrusos, intrusa, intruses.)

10. Intrada, s. f., entrée, action d'entrer. 

De lar intrada K. non saup res. Philomena. 

De leur entrée Charles ne sut rien. 

Nos avem entendut que vos avetz voluntat de bastir una tor a l' intrada de nostra terra. Liv. de Sydrac, fol. 2. 

(chap. Natros habem entés que vatros (vosté, tú) teniu voluntat de bastí una torre a la entrada de la nostra terra.)

Nous avons entendu que vous avez volonté de bâtir une tour à l'entrée de notre terre.

- Commencement.

L' autr'ier, a l' intrada d'abril.

(chap. L'atre día, a la entrada d' Abril.)

Guillaume d' Autpoul: L'autr'ier.

L'autre jour, à l'entrée d'avril.

CAT. ESP. PORT. Entrada. IT. Entrata. (chap. Entrada, entrades.)

11. Intramen, s. m., entrée. 

Per lo sanctisme salvamen

E de paradis intramen.

V. de S. Alexis. 

Par le très saint salut et l'entrée de paradis.

(chap. Entramén, entrada. Per lo santíssim salvamén y de paraísso entramén o entrada.)

- Commencement.

El ters dia del intramen del mes de juli. 

(chap. Al tersé día del entramén (de la entrada) del mes de juliol.)

Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 14.

Au troisième jour de l'entrée du mois de juillet.

ANC. CAT. Entrament. ANC. ESP. Entramiento (la entrada). 

IT. Intramento, entramento. (chap. Entramén, entramens; entrada, entrades. A una minjada, entrán, entrans.)

12. Intratge, s. m., entrée.

L' intratges de sa maio sobredicha. Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci. 

L' entrée de sa maison susdite.

Bon encontre m don Deus e bon intratge,

E m lais trobar dona ses cor truan.

G. Faidit: Tant ai sufert.

Bonne rencontre me donne Dieu et bonne entrée, et me laisse trouver dame sans coeur vil.

Mas ges per un pauc d' intratge,

No vol mon despiuzelatge

Camjar per nom de putana.

Marcabrus: L'autr'ier.

Mais point pour un peu d' entrée, je ne veux changer mon dépucelage pour nom de prostituée.

ANC. FR. La chambre de Floripes, dont l' entrage estoit fait merveilleusement. Roman français de Fierabras, liv. II, chap. 4.

13. Introit, s. m., lat. introitus, entrée, commencement.

Aquel introit de aquest libre. Trad. d'Albucasis, fol. 1. 

Ce commencement de ce livre.

- Introït, terme de liturgie. 

Celesti papa establi los introits e 'ls graduals. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Le pape Célestin établit les introïts et les graduels.

CAT. Introit. ESP. PORT. IT. Introito. (chap. Introito de la missa; introducsió o proemio d' un llibre.)

14. Intralia, s. m., entraille.

Fig. Las intralias de la divina lei. Trad. de Bède, fol. 83.

Les entrailles de la divine loi.

(chap. Entraña, entrañes. ESP. entraña, entrañas.)

15. Sotzintrar, v., lat. subintrare, s'insinuer.

Li cal sotzintreron en cercar la nostra franqueza.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates. 

Lesquels s'insinuèrent à scruter notre franchise.

16. Subintracio, s. f., introduction, insinuation.

Arch celeste... no es res plus mas subintracio dels rachtz dins la cavitat de la nivol aigoza. Eluc. de las propr., fol. 120.

L'arc céleste... n'est rien plus qu'insinuation des rayons dans la cavité de la nuée aqueuse.

ESP. Subintración.

17. Penetrar, v., lat. penetrare, pénétrer.

Fai penetrar l' agulha.

(chap. Fach penetrá l' agulla.) 

Entro que penetre aquela entro al autre latz.

(chap. Hasta que penetro aquella hasta l' atre costat; traspasso.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 16 et 6.

Fais pénétrer l'aiguille.

Jusqu'à ce que celle-là pénètre jusqu'à l'autre côté.

Part. prés. Penetrant entro a la autra extremitat. Trad. d'Albucasis, fol. 5.

(chap. Penetrán hasta l' atra extremidat : extrem : costat.)

Pénétrant jusqu'à l'autre extrémité.

CAT. ESP. PORT. Penetrar. IT. Penetrare. (chap. Penetrá: penetro, penetres, penetre, penetrem o penetram, penetréu o penetráu, penetren; penetrat, penetrats, penetrada, penetrades.) 

18. Penetratiu, Penetratieu, adj., pénétratif, qui a la faculté de pénétrer.

Son foc es sobre agut et penetratiu.

Cum lor calor sia suptil et penetrativa.

Eluc. de las propr., fol. 132 et 195.

Son feu est très piquant et pénétratif. 

Comme leur chaleur soit subtile et pénétrative.

Fig. Avia entendement penetratieu.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 252.

Avait entendement pénétratif. 

CAT. Penetratiu. ESP. PORT. IT. Penetrativo. (chap. Penetratiu, penetratius, penetrativa, penetratives; adj. mirada penetrán, mirades penetrans. Penetrán tamé es gerundio.)

19. Penetratio, s. f., lat. penetratio, pénétration.

Si frega ab drap aspre donant al oli penetratio. 

Eluc. de las propr., fol. 224. 

Se frotte avec drap rude donnant à l'huile pénétration.

CAT. Penetració. ESP. Penetración. PORT. Penetração. IT. Penetrazione.

(chap. Penetrassió, penetrassions.)

20. Entestinal, adj., du lat. intestinus, intestinal.

De hernia entestinal. Trad. d'Albucasis, fol. 34. 

(chap. De hernia intestinal.) 

De hernie intestinale.

ESP. PORT. Intestinal. IT. Intestinale. (chap. intestinal, intestinals, del intestino, de les tripes o budells.)

21. Interior, adj., lat. interior, intérieur.

Per adoration de latria exterior et interior. Doctrine des Vaudois. 

Par adoration de latrie extérieure et intérieure.

CAT. ESP. PORT. Interior. IT. Interiore.

22. Exterior, adj., lat. exterior, extérieur.

Per adoration de latria exterior et interior. Doctrine des Vaudois.

Par adoration de latrie extérieure et intérieure. 

CAT. ESP. PORT. Exterior. IT. Esteriore. (chap. Exterió, exteriós. Contrari interió, interiós.) 

23. Intrinsec, adj., lat. intrinsecus, intrinsèque, intérieur, interne.

La codena intrinseca.

Intrincequa medecina.

Trad. d'Albucasis, fol. 30 et 23.

La couenne intérieure. 

Médecine interne. 

CAT. Intrinsec. ESP. (intrínseco) PORT. IT. Intrinseco. (chap. Intrínsec, intrinsecs; interió, intern.)

24. Intrincequament, adv., intrinsèquement, intérieurement. 

Sia la positio de la ma intrincequament sobre la taula.

Trad. d'Albucasis, fol. 68. 

Que la position de la main soit intérieurement sur la table.

CAT. Intrinsecament. ESP. (intrínsecamente) PORT. IT. Intrinsecamente.

(chap. intrínsecamen, de forma o manera intrínseca, interna, interió.)

25. Extrinsec, adj., lat. extrinsecus, extrinsèque, externe.

Inscizio intrinseca o extrinseca. Trad. d'Albucasis, fol. 46.

(chap. Incissió (tall) intrínseca o extrínseca; interió o exterió, interna o externa.)

Incision interne ou externe.

CAT. Extrinsec. ESP. (extrínseco) PORT. Extrinseco. IT. Estrinseco. 

(chap. Extrínsec, extrinsecs; exterió, exteriós, extern, externs.)

26. Forince, adj., lat. forinsecus, extérieur.

Per causa forincea. Eluc. de las propr., fol. 27.

Par cause extérieure.

(ESP. Forínseco, forínseca; chap. forasté, forastés, forastera, forasteres; forínsec, forinsecs, forínseca, forínseques : que está a la part de fora. Forano, foráneo, forastero, etc.) 

27. Inserir, v., lat. inserere, insérer, insinuer, enregistrer.

Inserir procuration o mandament. Fors de Béarn, p. 1096.

Insinuer procuration ou mandat.

Part. pas. Las quals volem esser inseridas.

Tit. de 1464. DOAT, t. CXXXIX, non paginé.

Lesquelles nous voulons être insérées.

En las cals son insertas letras del loctenen del rey.

(chap. En les cuals són insertes (o insertades) lletres (cartes) del lloctinén del rey. Lo lloctinén es qui té lo puesto del rey cuan ell no hi está, lugarteniente, locumtenentem, etc. Pot sé la reina, lo prínsep o príncipe, o consevol atra persona dessignada per al ofissi.)

Tit. de 1348. DOAT, t. XLVIII, fol. 240.

En lesquelles sont insérées lettres du lieutenant du roi.

ANC. CAT. ESP. Inserir. PORT. Inserir, enxerir. IT. Inserire. (chap. inserí, insertá, empeltá, afegí, etc.)

28. Insercio, Insertion, s. f., lat. insertionem, insertion, ente.

Per insertio o enpeut. Eluc. de las propr., fol. 196.

(chap. Per insersió o empelt. v. insertá, empeltá.)

Par ente ou greffe.

- Insinuation, enregistrement.

Inserir procuration o mandament. Per tal insertion... se pagara, etc.

Fors de Béarn, p. 1096.

Insinuer procuration ou mandat. Pour telle insinuation... se paiera, etc.

CAT. Inserció. ESP. Inserción. PORT. Inserção. IT. Inserzione. 

(chap. Insersió, empelt, afegit; registre.)

domingo, 22 de octubre de 2023

¿Què vol Hitler? ¿Qué quiere Hitler?

¿Què vol Hitler? ¿Qué quiere Hitler?


Karl Cerff, Catalunya, Nazi, catanazis

El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán es bien sabido, gracias entre otros a los estudios publicados por Francisco Caja o Jesús Laínz, que el nacionalismo catalán, así como sus múltiples facetas –desde el federalismo hasta el independentismo, pasando por el odio a España o la imposición lingüística–, hunde sus raíces en la concepción racial que sus ideólogos – Almirall, Gener, Guimerà, Prat de la Riba, Cambó, etc. – exportaron de Alemania a través de Francia.

No es menos desconocido que, junto a la idea de que los españoles se diferencian de los catalanes por su impura sangre judía, árabe o africana, el nacionalismo catalán también hizo uso de uno de los baluartes del imperialismo nacionalista alemán: la Großdeutschland o Gran Alemania.

Pau, ordre, treball i disciplina. Aixó és el nacionalsocialisme. Partit Nacionalsocialista catalá.

Pau, ordre, treball i disciplina. Aixó és el nacionalsocialisme. Partit Nacionalsocialista catalá.

Ya en 1899 el historiador barcelonés Joan Pijoan publicaba su famoso “Pancatalanisme” (La Renaixensa, XXIX/7896, 16/8/1899, pp. 5133-5136), en donde se reclamaba una “Greater Catalonia” (la expresión es de Riba) que ocupase todos los territorios racial y lingüísticamente catalanes. También por esas fechas Joaquim Casas i Carbó publicaba en Catalònia (I/5, 25/4/1898, pp. 77-79) un breve ensayo en el que hablaba de Barcelona como la futura reina del Mediterráneo, irradiando todo el planeta con su cultura y su civilización, mientras Angel Guimerà, el poeta canario convertido en adalid del catalanismo, afirmaba que Cataluña se extendía hasta “donde se habla la lengua alemana” (“En lloansa d’en Joan Fastenrath per son llibre “Catalanische Troubadoure””, 18/5/1890). El mismo Prat de la Riba llegó a decir, refiriéndose también a España, que “[l]os pueblos bárbaros, o los que van en sentido contrario a la civilización, deben ser sometidos por las buenas o por la fuerza en la dirección y el poder de las naciones civilizadas. Las potencias cultas tienen el deber de expansionarse sobre las poblaciones atrasadas” (La nacionalitat catalana, 1906, pp. 117 ss.). Este afán expansionista catalán provocará dislates casi dantescos, como el de Enric Usall, estudiante de derecho y compadre de Joan Sales, quien además de defender como aquél la catalanidad de Murcia, afirmaba que había que imponer el catalána golpes de sable”, para que “[u]na vez catalanizado este planeta nos lanzaremos a la conquista de otros; llegará el día en que ninguno de ellos podrá ir por el espacio si no lleva en su espalda las barras de Aragón” (Joan Sales, Cartes a Màrius Torres, 1976, pp. 65-66). La seducción del nacionalsocialismo alemán encontró su punto de máxima efervescencia con la creación del Círculo Español De Amigos De Europa o CEDADE, un grupo neonazi fundado en Barcelona en 1966 que, en un principio, nada tenía que ver con el catalanismo [1]. No obstante, las fecundas condiciones alimenticias que Cataluña y Galicia ofrecían al pensamiento fascista permitieron a CEDADE la creación de dos partidos nacionalistas no independentistas –el separatismo era considerado por ellos parte de una conspiración judía mundial–: el Partit Nacional Socialista Català (PNSC) y el Partido Nacional Socialista Gallego (PNSG). Fueron ellos quienes, la noche del 30 de enero de 1978, como conmemoración del 45º aniversario de la ascensión de Hitler al poder, pintaron cruces gamadas sobre las seis caras del monumento de la Victoria, el distinguido obelisco situado en el cruce de Avenida Diagonal y Paseo de Gracia. Se trata del acto fundacional del Partido, al que seguirá, la noche del 30 de abril, la coronación de una bandera nazi de 7 metros de ancho por 5 de alto en el Arco del Triunfo de la ciudad condal, como conmemoración del 34º aniversario de la muerte de Hitler. Todo ello acompañado, en los años siguientes, por hojas volantes y adhesivos alabando el régimen hitleriano bajo el lema de “Catalunya desperta” (imitando con ella el lema nacionalsocialista de “Deutschland erwache”). Las simpatías raciales no acabaron con CEDADE, como bien demuestra el segundo y último número de Quaderns del separatisme, un pequeño folleto editado por Nosaltres sols! en 1981 bajo el título “Fonaments cientifics dels racisme.” (8 págs.), o las más recientes declaraciones de Artur Mas sobre el ADN germánico presente en el pueblo catalán.

catanazis, CEDADE, HItler, nazi, nazismo, nacionalsocialismo

De izquierda a derecha: Adhesivo conmemorativo con la fotografía que apareció en la portada de CEDADE (XII/81, junio de 1978). Póster y adhesivo del PNSC con propaganda nazi. El artículo que hoy presentamos corresponde a una entrevista publicada originalmente en La nació catalana el 26 de septiembre de 1932. Ésta había sido recogida anteriormente por el periódico digital La Voz Libre (21 de junio de 2009), así como por varias publicaciones críticas con el nacionalismo catalán, pero debido a un error en la datación (17 de octubre de 1933) no había podido ser localizada. Gracias a la erudita investigación de Jesús Laínz en su libro España contra Cataluña. Historia de un fraude (Madrid, 2014), el texto ha podido ser finalmente identificado.

¿Què vol Hitler?  ¿Qué quiere Hitler?

Hemos podido celebrar una entrevista con el Dr. Karl Cerff, de Karlsruhe, delegado del Partido Nacional Socialista Alemán, que ha tenido la amabilidad de contestarnos a algunas preguntas que le hemos hecho sobre el programa de Hitler y su Partido. El conocimiento de dicho programa ofrece puntos muy interesantes, para los estadistas de todos los países del mundo, porque los problemas que hoy preocupan a la humanidad son, más o menos, iguales en todas partes. -¿Cuáles son los motivos de su viaje? -He venido a España por viaje de estudios y al mismo tiempo para hacer propaganda de nuestro Partido Nacional Socialista entre los elementos compatriotas que se han unido bajo las normas de las ideas de Hitler.
-¿Qué aspecto ofrece Alemania en estos momentos?
-Al que ha visto mi país antes de la guerra y al que lo ve ahora le sobreviene una gran tristeza por la miseria que se observa en todas partes. Los siete millones sin trabajo son la causa del malestar de mi país. Muchas industrias y una infinidad de pueblecitos [sic!] cierran sus puertas por no poder pagar la exagerada contribución; lugares florecientes donde antes se observaba una gran intensidad de trabajo, hoy hay la paz silenciosa de un Cementerio; hasta tal punto es así que popularmente existen las palabras “Cementerio de la industria y Cementerio de los puertos”. La posibilidad de compra del pueblo alemán, hoy, es tan mínima que el que gasta en las grandes ciudades es únicamente el turista y el banquero, en general, todos de raza judía, que explotan al pueblo alemán de una manera bárbara, dejando capital a un interés ilegal. El hogar familiar, antes ideal, está abandonado a causa de la necesidad de trabajar de la madre y de la mujer en lugares públicos para ayudar al mantenimiento de la vida, triste y cara. Comprenderá que no es éste el ideal que nosotros deseamos para la vida de nuestro pueblo.
-¿Qué consecuencias tendrán las últimas elecciones, al no haber llegado el partido N.S. a la mayoría absoluta?
-Así es, no tenemos mayoría absoluta; pero desde ahora no será posible un Gobierno sin los Hitlerianos. Nosotros reclamamos ya los siguientes puestos: Reichskanzler (Presidente del Consejo de Ministros), Ministerio del Interior y Ministerio del Trabajo. Una coalición con los otros partidos será imposible, si estos no reconocen los derechos políticos fundamentales del Partido Hitleriano. Por el momento, es esto lo que mueve la vida interna alemana.
-Si Hitler llega al Gobierno, ¿pondrá en práctica todo su programa?
-Nuestro pensamiento político fundamental es de sobras conocido y, por tanto, no será posible desarrollarlo en un día, puesto que nuestro programa contiene transcendencias tan grandes sobre la vida política interna y externa de mi Patria, que su aplicación necesitará bastante tiempo, al igual que se han necesitado diez años de dura lucha y sacrificios para la formación de nuestro gran Partido N.S. Con dos palabras señalaré el camino a seguir: Nacionalizar nuestro pueblo y Socializar la vida pública. Nuestro Nacionalismo no se entiende como el querer ser los amos del mundo; nuestro Nacionalismo quiere representar la unión de nuestra raza y la libertad integral de un pueblo trabajador, sano y de unas miras de elevado idealismo. Nuestro Socialismo no quiere representar el Socialismo Marxista, ya que este Socialismo sería la negación del Nacionalismo; Marx y Engels no son sangre de nuestra sangre: son judíos internacionales que no pueden favorecer Nación alguna, y no pueden liberar a ningún pueblo digno de sí mismo; únicamente expresan su pensamiento judío-internacional, como hombres sin Patria ni ideales. Diversas cosas que hacen mucho daño al pueblo trabajador las quitaremos; nosotros las sanearemos, para que no pesen sobre el presupuesto del Estado unas sumas exageradas; por ejemplo, simplificaremos en gran medida el aparato de la administración del Estado y de las Municipalidades; rebajaremos los sueldos de los ministros, les quitaremos las pensiones. Obligación de servir civilmente al Estado, cada uno dentro de su ramo, durante un año. Haremos un programa de trabajos públicos para los parados, ya que es indigno dar limosna a un hombre; nosotros les daremos trabajo y con este trabajo se crearán objetos útiles para la vida de la Nación. Hay muchos proyectados, tales como la construcción de bermas, trabajar las tierras yermas, construcción de pueblos y muchas otras.
-Si Hitler en algunos puntos esenciales de su programa se viese obligado a renuncias, ¿qué haría el pueblo que lo sigue?
-El pueblo tiene completa confianza en su caudillo Hitler, hombre inatacable, hombre de una moral máxima, ya que ha podido convencer al pueblo en las regiones donde ha germinado el sentido de su programa N.S., que es realizable y ha llevado a cabo unas mejoras exuberantes para todo el pueblo afligido y martirizado. Regiones como: Coburg, Braunschweig, Oldenburg y Mecklenburg pueden dar a sus ciudadanos trabajo y una vida mejor a la que han tenido hasta ahora. No creo que Hitler se vea en la necesidad de reformar su programa, puesto que los hombres de gran moral que le rodean lo han confeccionado, no para engañar al pueblo, sino para mejorar su situación; éstos no son hombres políticos por la ambición de llegar al poder, sino que son verdaderos patriotas que saben sacrificarse por el bien de su Patria.
-¿Es Hitler partidario del Káiser?
-La forma de Estado, para nosotros, Nacional-Socialistas, es completamente secundaria. Hitler ha dicho: [“]¡prefiero una buena República a una monarquía absurda!”, y lo mismo al revés. Eso sí, la monarquía hereditaria no la queremos y la combatiremos siempre. Nosotros somos enemigos de las elecciones actuales, nosotros queremos un Parlamento de representantes de Gremios y Sindicatos; no será la masa la que irá al Parlamento, sino los representantes de estos Gremios y Sindicatos. Es absurdo hoy que un abogado o un médico representen a los agricultores, o que un maestro de estudios represente a los obreros, y que un obrero del puerto represente a los comerciantes.
-¿Es Hitler partidario de una nueva guerra?
-Nuestros amigos nos echan cada día en cara que preparamos una nueva guerra. Por el solo hecho de ser Nacional-Socialistas quieren hacer creer que sólo sentimos “revanche” contra Francia. Al contrario; nosotros, Nacional-Socialistas, como idealistas y humanitarios, queremos la Paz; por eso, nosotros queremos la Paz verdadera y ésta consiste en una libertad integral de todos los pueblos y no la libertad que otras Naciones nos impongan por su fuerza material o colonizadora. El derecho a la vida de cada individuo y la libertad colectiva serán las fuerzas que sacarán la “revanche” de los espíritus oprimidos. Lo que hoy domina a Alemania es el tratado de Versalles, donde unas manos traidoras Alemanas firmaron la culpabilidad, acusación forzada y arrancada bajo las bayonetas del ejército de la Entente. Mientras no se borre esta mentira de aquel tratado humillante, sí que hay posibilidades de una “revanche”, pues una Nación digna, dice: “antes muerta que esclava”. El renacimiento de mi Patria no lo queremos realizar armando al pueblo, sino reforzando la voluntad única y Nacional del Pueblo Alemán a base de una moralidad máxima.
-¿Qué piensa Hitler del problema de las minorías nacionales?
-Uno de los puntos esenciales del pensamiento político de Hitler es: La creación de un Estado Nacional Alemán único que comprenda todos los pueblos de raza Alemana. Esto tiene como consecuencia que el Nacional Socialismo reconozca lo que quiere para él, o sea, la vindicación integral de las diversas Nacionalidades oprimidas existentes. El P.N.S. querría que todas las Naciones que rodean Alemania viviesen dentro de un Nacionalismo puro en paz y comprensión para el mejoramiento de la vida de los pueblos.
-Usted, que durante los días de vuestra estancia entre nosotros ha podido estudiar el pleito catalán, ¿qué puede decirme al respecto?
-El pleito Catalán lo encuentro muy interesante [;] nosotros sabemos que los catalanes son una raza muy diferente de la Española, por razones sobradamente conocidas y hoy universalmente admitidas.
El catalán es trabajador, ama la libertad individual, es idealista e incluso me atrevo a decir aventurero. Los materialistas, en Cataluña, deben ser los judíos, y éstos con toda seguridad serán los antinacionalistas, los que estarán afiliados dentro de la masonería y es en las manos de estos hombres que está en peligro la libertad de todos los pueblos. Nosotros, N.S., comprendemos a los pueblos esclavos que sientan el nacionalismo y quieran liberarse de sus cadenas, etc.

Guillem de Montrodó

[1] Para la historia de CEDADE véase el comedido libro de Xavier Casals, Neonazis en España. De las audiciones wagnerianas a los skinheads (1966-1995), Grijalbo, Barcelona, 1995.

//

La Cataluña de Macià dién piropos a Hitler y fen entrevistes. Un home inatacable fique al texto. Intachable com Pig Demon y lo Torrat. Cuántes vides s'hagueren salvat en sol una bala entre les selles de Adolf Hitler ...

Hem pogut celebrar una entrevista amb el Dr. Karl Cerff, de Karlsruhe, delegat del Partit Nacional Socialista Alemany, el qual ha tingut l'amabilitat de contestarnos algunes preguntes que li hem fet sobre el programa de Adolf Hitler i el seu partit. El coneixement del dit programa ofereix punts molt interessants, per als estadistes de tots els països del món, perquè els problemes que avui...

Troba ses diferències, Catanazis, Nazis alemans

- El poble té completa confiança amb el seu cabdill Hitler, home inatacable, home d'una moral màxima, ja ha pogut convèncer el poble en les regions on ha germinat el sentit del seu programa N. S. que és realitzable i hi ha portat unes millores exuberants per a tot el poble sofert i martiritzat.


/ Com veéu, ya eren tan ploramiques entonses com ara los catalanistes, un poble sofert i martiritzat, y eren tan rassistes y "feixistes" com los nazis alemans. /

viernes, 29 de septiembre de 2023

Poëme sur Boece. Texte du manuscrit. Traduction en français.

Poëme sur Boece.

Texte du manuscrit.

Nos iove omne quan dius quenos estam degran follia: per folledat parllam quar nonos membra per cui uiuri esperam quinos soste tan qúanper terra annam equi nos pais que nomurem defam percui saluesmes perpur tan quell clamam.

Nos iove omne menam tamal iovent que us nonopreza sis trada sōparent. senor nipar. sill mena mala ment ni lus uel laitré sis. fai falssa cramént.

Poëme sur Boece.
Texte mis en ordre.

Nos jove omne, quandius que nos estam,
De gran follia per folledat parllam,
Quar no nos membra per cui viuri esperam,
Qui nos soste, tan quan per terra annam,
E qui nos pais que no murem de fam,
Per cui salves m' esper, pur tan qu' ell clamam.

Nos jove omne menam ta mal jovent,
Que us non o preza, si s trada son parent,
Senor, ni par, si 'll mena malament,
Ni l' us vel l' aitre, si s fai fals sacrament;



Nous jeunes hommes, si longtemps que nous sommes
De grande folie par erreur parlons,
Parce que ne nous souvient par qui vivre espérons,
Qui nous soutient, tant que par terre allons,
Et qui nous paît afin que ne mourions de faim,
Par qui que je me sauvasse j' espère, en tant que l' invoquons.


Nous jeunes hommes menons si mal jeunesse,
Que un ne cela prise, s' il trahit son parent,
Seigneur, et pair, s' il le mène méchamment,
Et l' un voile l' autre, s' il fait faux serment;



quant ofait mica nosén repent. eniuers deu nō fai emdament
(N. E. primera m con rayita, omipotent, iam, mandam, tormt )

P nō es gaigre sipenedenzan. pren; disq; labresa mi ca nō qua la té. que 
ēps lor for far ze sēpre fai epsam laisan. deu. logrant omipotent; kil. mort. &. uius tot a iniut iam. eps. li satan son enso mandam; ses deu licencia ia. nō faran tormt;

Enfants. en dies. foren. ome. felló. mal ome foren. a ora. sunt peior. uolg. iboecis metre quastiazo. au uent la gent fazia en so sermo cre essen deu qui sostenc passio.

Quant o fait, mica no s' en repent,
E ni vers deu non fai emendament.

Pro non es gaigre, si penedenza 'n pren;
Dis que l' a bresa, mica nonqua la te;
Que eps l' or forfarz, e sempre fai epsamen,
Laisan deu lo grant omnipotent
Ki 'l mort et vius tot a in jutjamen:
Eps li satan son en so mandamen;
Ses deu licencia ja non faran torment.

Enfants, en dies foren ome fello;
Mal ome foren; a ora sunt peior.
Volg i Boecis metre quastiazo;
Auuent la gent, fazia en so sermo
Creessen deu qui sostenc passio,



Quand cela fait, mie ne s' en repent,
Et ni vers dieu ne fait amendement.
Profit n' est guères, si pénitence en prend;
Dit qu' il l' a prise, mie jamais la tient;
Vû que même à l' heure forfait, et toujours fait de même,

Laissant Dieu le grand tout-puissant
Qui les morts et vivants tout a en jugement:
Même les satans sont en son mandement;
Sans de dieu licence jamais ne feront tourment.


Enfants, jadis furent hommes félons;
Mauvais hommes furent; à l' heure sont pires.
Voulut y Boece mettre correction;
Oyant le peuple, faisait en son discours
Qu' ils crussent dieu qui souffrit passion,

per lui auríen trastút redemcio mas molt sen penét quar non imes foiso. anz p eueia lo mesdren e preiso.
Donz fo boecis corps ag bo. epró cui tan amet torquator mallios. de sapiencia no fo trop nuallos. tant en retenc que detót non fo blos. tan bo essemple en laiset entre nos. no cuid que roma om de so saber fos.

Cóms fo de roma e ac tagran ualor. a prob mallio lo rei emperador. el eral meler detota la onor detót lemperil tenien per senor mas duna. causa u nom auia genzor. de sapiencia la pell auen doctor.
Per lui aurien trastut redemcio.
Mas molt s' en penet, quar non i mes foiso;
Anz per eveia lo mesdren e preiso

Donz fo Boecis; corps ag bo e pro,
Cui tan amet Torquator Mallios;
De sapiencia no fo trop nuallos;
Tant en retenc que de tot non fo blos:
Tan bo essemple en laiset entre nos,
No cuid qu' e Roma om de so saber fos.

Coms fo de Roma, e ac ta gran valor
Aprob Mallio lo rei emperador;
El era 'l meler de tota la onor:
De tot l' emperi 'l tenien per senor,
Mas d' una causa u nom avia genzor;
De sapiencia l' apellaven doctor.



Que par lui auraient trestous redemption.
Mais beaucoup s' en peina, car n' y mit foison;
Mais par envie le mirent en prison.

Seigneur fut Boece; corps eut bon et avantageux,
Lequel tant aima Torquator Mallius;
De sagesse ne fut beaucoup incapable;
Tant en retint que de tout ne fut privé:
Tant bon exemple en laissa entre nous,
Ne cuide qu' en Rome homme de son savoir fût.

Consul fut de Rome, et eut tant grande valeur
Auprès de Mallius le roi empereur;
Il était le meilleur de toute la dignité:
De tout l' empire le tenaient pour seigneur,
Mais d' une chose un nom avait plus gentil;
De sapience l' appelaient docteur.

Quan ueng la fis mallio torquator. donc uenc boeci tagran dolors alcor. no cuid aprob altre dols lidemor. morz fo mallios tor quator dunt eu dig. ec uos e roma lemperador teiric. del fiel deu no uolg auer amig.

No credét deu lo nostre creator per zo nol volg boecis a senor. ni gens de lui no volg tener sonor. eu lo chastia tabé ab so sermo, e teiríx. col. tot emal. sarazó. per grant euea de lui volg far fello. fez u breu faire. p grán decepcio. e de boeci escriure fez lo nóm. e sil. tramét. e grecia la regio.

Quan veng la fis Mallio Torquator,
Donc venc Boeci ta gran dolors al cor,
No cuid aprob altre dols li demor.
Morz fo Mallios Torquator dunt eu dig:
Ecvos e Roma l' emperador Teiric;
Del fiel deu no volg aver amig.

No credet deu lo nostre creator;
per zo no 'l volg Boecis a senor,
Ni gens de lui no volg tener s' onor.
Eu lo chastia ta be ab so sermo,
E Teirix col tot e mal sa razo:
Per grant evea de lui volg far fello.
Fez u breu faire per gran decepcio,
E de Boeci escriure fez lo nom;
E si 'l tramet e Grecia la regio:

Quand vint la fin de Mallius Torquator,
Alors vint à Boece tant grande douleur au cœur,
Je ne crois qu' auprès autre deuil lui demeure.
Mort fut Mallius Torquator dont je dis:
Voici en Rome l' empereur Théodoric;
Du vrai dieu ne voulut avoir ami.

Il ne crut pas Dieu le notre créateur;
Pour cela ne le voulut Boece à seigneur,
Ni point de lui ne voulut tenir sa dignité.
Il l' enseigne si bien avec son discours,
Et Théodoric accueille tout en mal sa raison:
Par grande envie de lui voulut faire félon.
Fit un bref faire par grande tromperie,
Et de Boece écrire fit le nom;
Et ainsi le transmit en de Grèce la région:

de part boeci. lor manda tal raizó. que passen mar guarnit de contencó. eu lor redra roma. p traazo. Lo sént teiric. miga no fo de bo. fez sos mes segre silz fez metre epreso.

El capitoli len dema al dia clar. Lai o solíen. las altras leis iutiar lai veng loreis sa fel nia menár lai fo boecis eforen. I. soi par. lores lo pres de felnia reptar. quel trametía. Los breus ultra la mar. a óbs los gréx roma uolia tradár. pero boeci anc no uenc epesat. sál él enestánt. e cuidet sen saluar. lom. nol laiset a saluament annár.

De part Boeci lor manda tal raizo:
Que passen mar guarnit de contenco;
Eu lor redra Roma per traazo.
Lo sent Teiric miga no fo de bo.
Fez sos mes segre; si 'lz fez metre e preso.


El Capitoli lendema, al dia clar,
Lai o solien las altras leis jutjar,
Lai veng lo reis sa felnia menar.
Lai fo Boecis, e foren i soi par.
Lo reis lo pres de felnia reptar;
Qu' el trametia los breus ultra la mar,
A obs los Grex Roma volia tradar.
Pero Boeci anc no venc e pesat;
Sal el en estant, e cuidet s' en salvar;
L' om no 'l laiset a salvament annar.

De part Boece leur mande telle raison:
Qu' ils passent mer munis de guerre;
Il leur rendra Rome par trahison.
Le sentiment de Théodoric mie ne fut de bon.
Il fit ses messagers suivre; si les fit mettre en prison.


Au Capitole le lendemain, au jour clair,
Là où soulaient les autres procès juger,
Là vint le roi sa félonie mener.
Là fut Boèce, et furent y ses pairs.
Le roi l' entreprit de félonie accuser;
Qu' il transmettait les lettres outre la mer,
Au profit des Grecs Rome voulait livrer.
Pourtant à Boece onc ne vint en penser;
Se lève lui en séant, et pensa s' en sauver;
L' on ne le laissa à sauvement aller.

cil lifalíren quel solient aiudar. fez lo lor. eis esa charcer gitar.
Ec uos boeci. cadegut e nafán. e granz le denas qui lestán apesant. reclama deu decél lo rei logrant. dñe pater e tem fiaueu tant. e cui marce tuit peccador estánt. Las mias musas qui ant pdut lor. cánt.
de sapiencia anaua eu ditan. plor tota dia faz cosdumna de fant. tuit a plorár repairen mei talant.

Dñe pater tu quim sols go er nar. e tem soli eu atóz dias fiar. tum fezíst tánt egran. riquezá stár.

Cil li faliren qu' el solient ajudar;
Fez lo lo reis e sa charcer gitar.

Ecvos Boeci cadegut en afan
E granz ledenas qui l' estan a pesant;
Reclama deu del cel, lo rei, lo grant:
“Domne pater, e te m fiav' eu tant,
E cui marce tuit peccador estant,
Las mias musas qui ant perdut lor cant
De sapiencia anava eu ditan;
Plor tota dia, faz cosdumna d' efant;
Tuit a plorar repairen mei talant.

Domne pater, tu qui m sols goernar,
E te m soli' eu a toz dias fiar,
Tu m fezist tant e gran riqueza star.

Ceux li manquerent qui le soulaient aider;
Fit le le roi en sa chartre jeter.

Voici Boece tombé en chagrin
Et grandes misères qui lui sont à pesanteur;
Il réclame dieu du ciel, le roi, le grand:
“Seigneur père, en toi me fiais je tant,
En de qui la merci tous pécheurs sont,
Les miennes muses qui ont perdu leur chant
De sagesse allais je dictant;
Je pleure tout le jour, je fais coutume d' enfant;
Tous à pleurer reviennent mes desirs.
Seigneur père, toi que me soules gouverner,
En toi me soulais je à tous jours fier,
Tu me fis tant en grande puissance être.

detota roma lemperi aig amandar. Los sauis omes en soli adornár. de la iusticia que grant. áig amandar. not seruic. bé nol
ā volguist laisar. p. aizóm fás e chaitiueza star. non. ái que prenga neno pósg re donar.
ni nóit. ni dia. no fáz que mal pensar. tuit mei talant re pairen aplorar.

Hanc no fo óm ta gran uertut agues. quisapiencia compenre pogues. pero boecis non fó de tot mespres. anc non vist ú. quitant en retegues. la ínz elas carcers oél iaxia prés. la inz cōtáva. del téporal c
ū es. de sól. eluna cél. e terra. már. cū es.


De tota Roma l' emperi aig a mandar;

Los savis omes en soli' adornar
De la justicia que grant aig a mandar;
no t servic be, no la m volguist laisar:
Per aizo m fas e chaitiveza star.
Non ai que prenga, ne no posg re donar;
Ni noit ni dia no faz que mal pensar;
Tuit mei talant repairen a plorar.”

Hanc no fo om, ta gran vertut agues,
Qui sapiencia compenre pogues:
Pero Boecis non fo de tot mespres;
Anc non vist u qui tant en retegues.
Lainz e las carcers o el jaxia pres,
Lainz contava del temporal, cum es,
De sol e luna, cel e terra, mar, cum es.

De toute Rome l' empire j' eus à régler;
Les sages hommes en soulais orner
De la justice que grande j' eus à régler;
Je ne te servis bien, ne la me voulus laisser:
Pour cela me fais en captivité être.
Je n' ai que je prenne, ni ne puis rien donner;
Ni nuit ni jour je ne fais que mal penser;
Tous mes desirs reviennent à pleurer.”

Jamais ne fut homme, tant grande vertu il eût,
Qui sagesse comprendre pût:
Pourtant Boece ne fut de tout ignorant;
Jamais ne vis un qui tant en retînt.
Là-dedans en les prisons où il gissait pris,
Là-dedans contait du temporel, comme est,
De soleil et lune, ciel et terre, mer, comme est,

Nos emolz libres o trobam legen. dis o boecis esso gran marriment. quant ela carcer auial cor dolent. molt uál lo bés que lom fai eiovent. com el és uélz qui pois lo sosté. quan ue a lóra quel córps li uái franén. p be qua fait. deus assapart lo te.

Nos de molz omnes nos oauem ueút. om per uel tát non á lo pel chanut. o es eferms o á. afan agút. cellui uai bé qui tra mal e iouént. e c
ū es uelz donc estai bona ment. deus amés elúi so chastiamént. mas quant es ioues & á onór molt gránt. et euers deu no torna so talant.

“Nos, e molz libres, o trobam legen,
Dis o Boecis, e sso gran marriment
Quant e la carcer avia 'l cor dolent,
Molt val lo bes que l' om fai e jovent,
Com el es velz, qui pois lo soste:
Quan ve a l' ora qu' el corps li vai franen,
Per be qu' a fait, deus a ssa part lo te.

Nos de molz omnes nos o avem veut,
Om per veltat non a lo pel chanut:

O es eferms, o a afan agut.
Cellui vai be qui tra mal e jovent,
E, cum es velz, donc estai bonament;
Deus a mes e lui so chastiament:
Mas, quant es joves et a onor molt grant,
Et evers deu no torna so talant,

Nous, en plusieurs livres, ceci trouvons en lisant,
Dit cela Boece, en sa grande douleur
Quant en la prison avait le cœur dolent,
“Beaucoup vaut le bien que l' homme fait en jeunesse,
Comme il est vieux, qui puis le soutient:
Quand vient à l' heure que le corps lui va se brisant,
Pour le bien qu' il a fait, Dieu à sa part le tient.

Nous de moults hommes nous cela avons vû,
Homme par vieillesse n' a le poil blanc:
Celui-là va bien qui traîne malheur en jeunesse,
Mais, quand est jeune et a honneur très grand,
Et envers Dieu ne tourne son desir,

c
ū el es uelz. uai sonors descaptán. quant se reguarda nón á netan ne quant. la pélz li rúa héc lo kapte tremblánt. morir uolría e és e gran masánt. tras tota dia uai la mórt recla mán. ella nol prén ne nol en fai semblant.

Dréz es e bés que lom e deu. sespér. mas non es bés ques fí e son auér. ta mala fénulz om no pót ueder. lom la almá miga no la al ser. cū lus lopért aláltre ué tener. e. la mórz á epsa ment mala fé. lom ue u ome quaitiu e dolént. o és maláptes o ál tre prés loté. nō á. auér ni amíc ni parent.

Cum el es velz, vai s' onors descaptan;
Quant se reguarda, non a ne tan ne quant;
La pelz li rua, hec lo kap te tremblant:
Morir volria, e es e gran masant.
Trastota dia vai la mort reclaman.
Ella no 'l pren, ne no l' en fai semblant.

Drez es e bes que l' om e deu s' esper,
Mas non es bes que s fi' e son aver.
Ta mala fe nulz om no pot veder,
L' om l' a al ma, miga no l' a al ser;
Cum l' us lo pert, a l' altre ve tener.
E la morz a epsament mala fe:

L' om ve u ome quaitiu e dolent;
O es malaptes, o altre pres lo te;
Non a aver ni amic ni parent.
Comme il est vieux, va son honneur diminuant;
Quand il se regarde, il n' a ni tant ni quant;
La peau lui ride, voici le chef tient tremblant:
Mourir voudrait, et est en grand trouble.
Trestout jour va la mort réclamant.
Elle ne le prend, ni ne lui en fait semblant.


Droit est et bien que l' homme en Dieu s' attende,
Mais n' est bien qu' il se fie en son avoir.
Tant mauvaise confiance nul homme ne peut voir,
L' on l' a au matin, mie ne l' a au soir;
Comme l' un le perd, à l' autre voit tenir.
Et la mort a mêmement mauvaise foi:
L' on voit un homme chétif et dolent;
Ou est malade, ou autre chose pris le tient;
Il n' a avoir ni ami ni parent.

e dunc apella mort ta dolza ment. crída e úcha. morz amé quar no ués. ellas fén sor da gens. alui non aténd. quant menz sen guar da no sáp mot quanlos prent.

Si cū. La níbles cobrel iórn lobe má. sico bre auérs lo cór al xristiá qui tant i pessa que ál no fara ia. e deu nos fia nideus elúi enomá. quan se reguarda peró res nol rema.

Molt fort blasmaua boecis sós amigs. qui lui laudáuen deréer euz dias antíx. quel era cóms molt onraz erix. et euers deu éra tot sos afix. molt lo laudauen e amíc eparent.

E dunc apel la mort ta dolzament,
Crida e ucha: morz, a me quar no ves?
Ella s fen sorda, gens a lui non atend;
Quant menz s' en guarda, no sap mot quan lo s prent.

Si cum la nibles cobr' el jorn lo be ma,
Si cobre avers lo cor al xristia
Qui tant i pessa que al no fara ja;
E deu no s fia, ni deus e lui, e no ma:
Quan se reguarda, pero res no 'l rema.”

Molt fort blasmava Boecis sos amigs
Qui lui laudaven dereer euz dias antix
Qu' el era coms, molt onraz e rix,
Et evers deu era tot sos afix:
Molt lo laudaven e amic e parent


Et alors appelle la mort si doucement,
Crie et invoque: mort, à moi pourquoi ne viens?
Elle se feint sourde, point à lui ne fait attention;
Quand moins il s' en garde, ne sait mot quand lui elle prend.


Comme le brouillard couvre le jour le bien matin,
Ainsi couvre richesse le cœur au chrétien
Qui tant y pense que autre ne fera jamais;
En Dieu ne se fie, ni Dieu en lui, et il ne le mande:
Quand se regarde, pourtant rien ne lui reste.”

Moult fort blâmait Boece ses amis
Qui le louaient jadis aux jours anciens
Qu' il était consul, moult honoré et riche,
Et envers Dieu était tout son attachement:
Moult le louaient et amis et parents

cab da mrideu se tenia for ment. pero boecis trastuz los en desmént. nos es acsi cū ana uen dicent. cel non es bós que a frebla scala sté. qui tota ora sempre uai chaden. a quel qui la non estai fermament. e quals es lom qui a ferma schalas té.

Bos xristias qui cre pfeita ment. deu lapaterna lorei omnipotent. & en ihu (h avec croix, +) que ac tán bo talent. chi nos redéms. deso sang dolza ment. e scm spm qui ebos omes desend. que quel corps faca eu li uai larma dozén. bos cristians qui aital eschala ste. cel non quaira ia pnegu torment.

C' ab damri deu se tenia forment.
Pero Boecis trastuz los en desment;
No s' es acsi, cum anaven dicent.
Cel non es bos que a frebla scala s te,
Qui tota ora sempre vai chaden,
Aquel qui la non estai fermament.
E quals es l' om qui a ferma schala s te?

Bos xristias qui cre perfeitament
Deu la paterna lo rei omnipotent,
Et en Jhesu que ac tan bo talent,
Chi nos redems de so sang dolzament,
E sanctum spiritum qui e bos omes desend,
Que qu' el corps faca, eu li vai l' arma dozen:
Bos cristians, qui aital eschala s te,
Cel no quaira ja per negu torment.


De ce qu' avec seigneur Dieu se tenait fortement.
Pourtant Boece trestous les en dément;
Non cela est ainsi, comme allaient disant.
Celui-là n' est bon qui à faible échelle se tient,
Qui à toute heure toujours va tombant,
Celui qui là n' est fermement.
Et quel est l' homme qui à ferme échelle se tient?

Bon chrétien qui croit parfaitement
De Dieu la paternité le roi tout-puissant,
Et en Jésus qui eut tant bonne volonté,
Qui nous racheta de son sang doucement,
Et saint esprit qui en bons hommes descend,
Quoi que le corps fasse, il lui va l' ame enseignant:
Bon chrétien, qui à telle échelle se tient,
Celui-là ne cheoira jamais pour nul tourment.

Cū iáz boecis epéna charceral. plan se sos dols e sos menuz pecaz. dúna donzélla fo lainz uisitaz. fillas al rei qui a gran poestat. ellas ta bella reluzént lo palaz. Lo mas oíntra inz es granz claritaz. ia no es óbs fox issia alumnaz. ueder ent pót lom p quaranta ciptáz. qual oras uol petitas far asáz. cū ella sauca cel a del cap polsát. quant be se dreca lo cel a ptusat. é ue lainz tota la maiestat.

Bellas la domna el uís a tant preclár. dauan souís nulz om nos pot celar. ne éps li omne qui sun ultra la már

Cum jaz Boecis e pena charceral,
Plan se sos dols e sos menuz pecaz:
D' una donzella fo lainz visitaz;
Filla' s al rei qui a gran poestat:
Ella 's ta bella reluz ent lo palaz;
Lo mas o intra inz es granz claritaz;
Ja no es obs fox i ssia alumnaz;
Veder ent pot l' om per quaranta ciptaz;
Qual ora s vol, petita s fai asaz:
Cum ella s' auca, cel a del cap polsat;
Quant be se dreca, lo cel a pertusat,
E ve lainz tota la majestat.

Bella' s la domna, e 'l vis a tant preclar
Davan so vis nulz om no s pot celar;
Ne eps li omne qui sun ultra la mar


Comme git Boece en peine de chartre,
Plaint à soi ses fautes et ses menus péchés:
D' une demoiselle fut léans visité;
Fille est au roi qui a grand pouvoir:
Elle est si belle que reluit au-dedans le palais;
La maison où entre dedans est grande clarté;
Jamais n' est besoin que feu y soit allumé;
Voir dedans peut l' on par quarante cités;
A quelle heure elle veut, petite se fait assez:
Comme elle se hausse, le ciel a du chef frappé;
Quand bien se dresse, le ciel a percé,
Et voit léans toute la majesté.


Belle est la dame, et le visage a si brillant
Que devant son visage nul homme ne se peut celer;
Ni même les hommes qui sont outre la mer

no potden tant elor cors cobeetár. quella detot no uea lor pessar. qui eleis se fia morz noles a doptar.


Bellas la domna mas molt es de longs dias. nos pot rascúndre nulz om denant souis hanc nouist omne ta grant onor agues. sil forféz tan dont ellas rangurés. sos corps ni sanma miga perrén guarís quoras ques uol sená lo corps aucís. epois met larma enefférn el somsís. tal li cománda qui tot dias la brís. ellas mét éss ma tén las cláus deparadis. quoras ques uol laínz cól sos amigs.
Bél sún si drap no sái nōnar lo fil. mas molt pforen de bón ede sobtíl.

No potden tant e lor cors cobeetar
Qu V. 180 et 182. Anma, Arma. L' ancien français a dit aussi Anme: Le psaume 103 qui commence par ces mots:
“Benedic, anima mea, domino.”
est traduit dans le MS. du psautier de Corbie par ceux-ci:
“Beneis, la meie ANME, al seignur.”
Les troubadours ont préféré ARMA à cause de l' euphonie:
Ben es fols qui l' ARM' ublida
Per aquesta mortal vida.
Barthelemi Ziorgi (Zorgi): Jesu Christ.
Enfin on supprima et l' N et l' R.
V. 186. “Vestes erant tenuissimis filis, subtili artificio, indissolubilique materiâ perfectæ; quas, uti post eâdem prodente cognovi, suis ipsa manibus texuerat: quarumque speciem, veluti fumosas solet imagines, caligo quædam neglectæ vetustatis obduxerat.” De Consolatione, lib. I.

No potden tant e lor cors cobeetar
Qu' ella de tot no vea lor pessar:
Qui e leis se fia, morz no l' es a doptar.


Bella' s la domna, mas molt es de longs dias;
No s pot rascundre nulz hom denant so vis.
Hanc no vist omne, ta grant onor agues,
Si 'l forfez tan dont ella s rangures,
Sos corps ni s' anma miga per ren guaris;
Quoras que s vol, s' en a lo corps aucis,
E pois met l' arma en effern el somsis.
Tal li comanda qui tot dias la bris.
Ella smetessma ten las claus de paradis,
Quoras que s vol, lainz col sos amigs.

Bel sun si drap, no sai nomnar lo fil,
Mas molt perforen de bon e de sobtil,


Ne peuvent tant en leurs cœurs convoiter
Qu' elle de tout ne voie leur penser:
Qui en elle se fie, mort ne lui est à redouter.
Belle est la dame, mais beaucoup est de longs jours;
Ne se peut cacher nul homme devant son visage.
Onc ne vis homme, tant grand honneur il eût,
S' il forfait tant dont elle se fâchât,
Que son corps et son ame mie pour rien guérît;
Alors qu' elle veut, elle en a le corps occis,
Et puis met l' ame en enfer au profond.
Tel l' invoque qui toujours l' outrage.
Elle-même tient les clefs de paradis,
Alors qu' elle veut, léans accueille ses amis.


Beaux sont ses habits, ne sais désigner le fil,
Mais moult furent de bon et de délié;

ella se féz. anz auía plus de mil. tán no son uél míga lór préz auíl.
Ella me desma tels& so uestimént. que negus óm no pót desfar nei enz. pur luna fremna qui uert la terra pent. no comprari om ab míl liuras dargént. ella ab boeci parlét ta dolza ment. molt me derramen donzellét de iovent. que zo esperen q; faza alor talén. primas me ámen pois me uan aissent. la mia mort ta mal uan deperdén.

Bél sun lidrap que la domna uestít. de caritat e de fe sun bastít. il sun ta bél e tablánc e ta quandi.

Ella se fez, anz avia plus de mil;
Tan no son vel, miga lor prez avil.


Ella medesma telset so vestiment
Que negus om no pot desfar neienz.
Pur l' una fremna qui vert la terra pent
No comprari' om ab mil liuras d' argent.
Ella ab Boeci parlet ta dolzament;
Molt mederramen donzellet de jovent:
“Que zo esperen que faza a lor talen,
Primas me amen, pois me van aissent.
La mi' amor tta mal van deperden.”


Bel sun li drap que la domna vestit:
De caritat e de fe sun bastit;
Il sun ta bel e ta blanc e ta quandi;


Elle se les fit, mais avait plus de mille;
Tant ne sont vieux, mie leur prix baisse.


Elle-même tissut son vêtement
Tellement que nul homme ne peut défaire rien.
Pourtant l' une frange qui vers la terre pend
N' achéterait-on avec mille livres d' argent.
Elle avec Boece parla si doucement;
Moult modérément causa de jeunesse:
“Qui cela espèrent que je fasse à leur desir,

D' abord m' aiment, puis me vont haïssant.

La mienne amour tant mal vont perdant.”


Beaux sont les habits que la dame vêtit:
De charité et de foi sont bâtis;
Ils sont si beaux et si blancs et si brillants;


tant a boecis louis esuanuit. que el zo pensa uél sien amosit.

El uestiment en lor qui es représ. de sóz auia escript ú pei. Π. grezésc. zo signifiga la uita qui en ter es. sobre laschápla escript auia ú tei Θ grezesc. zo signifiga de cél la dreita léi. antrellas doas depent sun les chaló. daur nosun gés mas nuallor nosun. p aqui monten cent miri auzello. al quant sen tórnen aual arrenso. mas cil qui poden montar al Θ al cor. enepsa lora se sun daltra color. abla donzella pois an molt gran amor.

Tant a Boecis lo vis esvanuit
Que el zo pensa uel sien amosit.


El vestiment, en l' or qui es repres,
Desoz avia escript un pei Π grezesc:
Zo signifiga la vita qui enter' es.
Sobre la schapla escript avia u tei Θ grezesc:
Zo signifiga de cel la dreita lei.
Antr' ellas doas depent sun l' eschalo;
D' aur no sun ges, mas nuallor no sun:
Per aqui monten cent miri auzello;
Alquant s' en tornen aval arrenso:
Mas cil qui poden montar al Θ al cor,
En epsa l' ora se sun d' altra color;
Ab la donzella pois an molt gran amor.


Tant a Boece le visage ébloui
Qu' il cela pense que ses yeux soient éteints.


Le vêtement, dans le bord qui est replié,
Dessous avait écrit un Π grec
Cela signifie la vie qui entière est.
Sur la chape écrit avait un Θ grec:
Cela signifie du ciel la droite loi.
Entre elles deux dépeints sont les échelons;
D' or ne sont point, mais moins valant ne sont:
Par là montent cent mille oisillons;
Quelques-uns s' en retournent à bas en arrière:
Mais ceux qui peuvent monter au Θ au cœur,
En la même heure ils sont d' autre couleur;
Avec la demoiselle puis ont moult grand amour.

Cals es laschala de que sun li degra. fait sun dalmósna efe ecaritát. contra felnia sunt fait de gran bontat. contra per iúri. de bona feeltat. contra uaricia sun fait de largetát. contra tristicia s fait dalegretat. contra menzónga s fait de ueritat. contra lucxuria s fait de castitat. contra supbia s fait du militat. quascus bos óm si fái loso de gra. cal sun li auzil qui sun al tei montat. quíelascála ta ben án lor degras. zó sun bo nómne qui an redems lor peccaz. qui tan se fien esca trinitat. donór terrestri non an grán cobeetat.

Cals es la schala? de que sun li degra?
Fait sun d' almosna e fe e caritat,
Contra felnia sunt fait de gran bontat,
Contra perjuri de bona feeltat,
Contr' avaricia sun fait de largetat,
Contra tristicia sun fait d' alegretat,
Contra menzonga sun fait de veritat,
Contra lucxuria sun fait de castitat,
Contra superbia sun fait d' umilitat.
Quascus bos om si fai lo so degra.
Cal sun li auzil qui sun al tei montat,
Qui e la scala ta ben an lor degras?
Zo sun bon omne qui an redems lor peccaz,
Qui tan se fien e sancta trinitat,
D' onor terrestri non an gran cobeetat.


Quelle est l' échelle? de quoi sont les degrés?
Faits sont d' aumône et foi et charité,
Contre félonie sont faits de grande bonté,
Contre parjure de bonne fidélité,
Contre avarice sont faits de largesse,
Contre tristesse sont faits d' alégresse,
Contre mensonge sont faits de vérité,
Contre luxure sont faits de chasteté,
Contre orgueil sont faits d' humilité.
Chaque bon homme se fait le sien dégré.
Quels sont les oiseaux qui sont au T montés,
Qui en l' échelle si bien ont leurs degrés?
Ce sont bons hommes qui ont racheté leur péché,
Qui tant se fient en sainte trinité,
Que d' honneur terrestre n' ont grande convoitise.

Cal an li auzil signifació qui delaschala tornen arrensó. zo sun tùit omne qui de iouen sun bó. de sapiencia qui comencenrazó. e cū sun uell esdeuenen felló. e fan piuris e granz traiciós. cū poisas cuid a montar pleschalo. cerqua que cerca noi ué miga delso. uén lo diables qui guardal baratro. uen acorren sil pren plotaló. fai la cupár a guisa de lairo. fai laparer de tót nol troba bó.

Bellas la domna e granz pcosedenz. no uist donzella de sō euaiment. ellas ardida sis foren soi parent.

V. 243. Bella 's. Ce poème offre souvent l' élision par aphérèse qui n' était pas en usage dans la langue latine, quoiqu' elle le fût dans la langue grecque. Un des caractères distinctifs de la langue romane a été d' introduire les élisions écrites. Voyez le serment de 842, où d' IST est pour DE IST, etc.
Dans ce poème on trouve ella 's pour ella es, filla 's pour filla es, et au vers 248, zo 's pour zo es.
V. 244. Evaiment, signifie ici courage, hardiesse, vraisemblablement d' invadere.
Tot autra m sufrira
Plus d' envasimen.
Giraud de Borneil: Ja m vai.
Peyrols, Turc ni Arabit
Ja pel vostr' envasimen
No laisseran tor Davit.
Peyrols: Quant amors.

Cal an li auzil signifacio
Qui de la schala tornen arrenso?
Zo sun tuit omne qui de joven sun bo,
De sapiencia qui commencen razo,
E, cum sun vell, esdevenen fello,
E fan perjuris e granz traicios.
Cum poisas cuida montar per l' eschalo,
Cerqua que cerca, no i ve miga del so:
Ven lo diables qui guarda 'l baratro,
Ven acorren, si 'l pren per lo talo,
Fai l' acupar a guisa de lairo,
Fai l' aparer del tot no 'l troba bo.


Bella 's la domna e granz, per co sedenz;
No vist donzella de son evaiment;
Ella 's ardida, si s foren soi parent.


Quelle ont les oiseaux signification
Qui de l' échelle retournent à reculons?
Ce sont tous hommes qui de jeunesse sont bons,
De sagesse qui commencent raison,
E, comme sont vieux, deviennent félons,
Et font parjures et grandes trahisons.
Lorsqu' ensuite pense monter par l' échelon,
Cherche que cherche, n' y voit mie du sien:
Vient le diable qui garde l' enfer,
Vient accourant, si le prend par le talon,
Fait l' achoper a guise de larron,
Fait lui connaître que du tout ne le trouve bon.


Belle est la dame et grande, pour cela assise;
Ne vis demoiselle de son courage;
Elle est hardie, ainsi ils furent ses parents.

é sama déxtra la domna ú libre té. tót aquel libres era de fog ardent. zos laiusticia al réi omnipotent. silom oforfíci epois no sen repen. & euers deu non faza mendament. quora ques uol ab a quel fog lencent. ab aquel fog senprén so uengament cel bonai uai qui amor ab lei pren. qui be la áma e p bontat la te. quan se re guarda bebo merite l' en rent.

El ma senestr e tén ú scéptrū reial. zo signifiga iustici corporal de pec
E sa ma dextra la domna u libre te;
Tot aquel libres era de fog ardent:
Zo 's la justicia al rei omnipotent.
Si l' om o forfici, e pois no s' en repen,
Et evers deu non faz' amendament,
Quora que s vol, ab aquel fog l' encent;
Ab aquel fog s' en pren so vengament.
Cel bona i vai qui amor ab lei pren,
Qui be la ama e per bontat la te.
Quan se reguarda be, bo merite l' en rent.


E 'l ma senestre ten u sceptrum reial;
Zo signifiga justici corporal
De pec...

En sa main droite la dame un livre tient;
Tout ce livre était de feu ardent:
Cela est la justice au roi tout-puissant.
Si l' homme cela forfait, et puis ne s' en repent,
Et envers Dieu ne fasse amendement,
Alors qu' elle veut, avec ce feu le brûle;
Avec ce feu elle en prend sa vengeance.
Celui bien y va qui amour avec elle prend,
Qui bien l' aime et par bonté la tient.
Quand il s' attache bien, bonne récompense lui en rend.

Et la main gauche tient un sceptre royal;
Cela signifie justice corporelle
De pech...

V. 2. Follia, folledat. Ces mots viennent du verbe latin Fallere. Un des plus anciens traducteurs français rend ce passage du psaume 118:
Erravi sicut ovis quæ periit;
par ces mots correspondants:
Foleai sicum oeille que perit.
Psautier de Corbie, MS. de la Bibl. du Roi.
Folie signifie évidemment Erreur, faute, dans cet article des Établissements de saint Louis:
“Et tout einsinc qui apeleroit une fame putain ou laronesse ou d' aucune autre Folie desloial, etc.” Établ. de S. Louis, liv. I, ch. 146.
V. 7 et 9. Menar vient vraisemblablement de Minari, qui, outre le sens général Menacer, a signifié, dans un sens restreint et détourné, conduire devant, promettre. Voyez Apulée, Métam. liv. III; Horace, Épit., l. I, ep. 8.
“Cumque Minasset gregem ad interiora deserti.”
Éxodo. c. 3, v. I.
On trouve aussi aux livres des Rois, liv. 2, ch. 6, v. 3:
“Oza autem et Ahio filii Abinadab Minabant plaustrum novum.”
L' ancienne traduction française rend ainsi le latin:
“Si la mistrent sur un char nuvel, et Oza et Haio, ki furent fiz Aminadab, la menèrent.”
Il est permis de croire que Ménage ne dirait plus aujourd'hui que de minari les Italiens ont fait menare; on voit que la langue romane a fait usage de menar, et l' ancien français de mener, avant qu' il y eût des écrits de l' idiôme italien.
V. 21. Peior, pires. La langue française a deux mots synonymes: Pis, contraction de pejus, et pire, contraction de pejorem.
V. 29. Torquator Mallios. Boece s' appelait Anicius, Manlius Torquatus, Severinus, Boethius. Son bisaïeul portait le nom de Manlius Torquatus;
c' est ce bisaïeul que l' auteur du poëme désigne ici, ainsi qu' aux vers 35, 40 et 43.
V. 31. Blos signifie Vide, Privé; cette expression a été fournie par les langues du nord. Voy. Ihre, au mot Blott.
Dans Wachter, blossen est traduit par spoliare, privare.
On lit dans les lois des Lombards:
“Si casam cujuscumque blutaverint, aut res eorum tulerint.”
Lex Langobard., lib. I, tit. 18, parag. 1.
Les troubadours avaient conservé ce mot, et s' en servaient sur-tout pour les choses morales:
Tro qu' el cors rest de l' arma blos.
Pierre d' Auvergne: Chantarai pus.
Ab cor leyal e de tot enjanz blos.
Raimond de Miraval; Chans que non es.

V. 44. Ecvos, d' Ecce vos, hec lo cap, V. 114, formes indicatives que la langue française rend par voici, voila. La langue latine disait ecquis, ecquando, eccum, eccillum, eccistum, etc.
V. 44. L' Emperador Teiric, Théodoric. Il était fils de Théodemir, second roi des Ostrogoths. L' empereur Zénon l' adopta pour son fils d' armes, et, l' an 489, l' envoya en Italie pour faire la guerre à Odoacre; Théodoric vainqueur fit périr Odoacre, et régna lui-même sur l' Italie. L' empereur Zénon eut la faiblesse d' approuver le titre que cet usurpateur s' était arrogé.
V. 45. Del fiel Deu; j' ai traduit: du vrai dieu. Fiel, de fidelem, a conservé, dans d' autres langues, le sens qu' il a ici. La littérature portugaise possède une ancienne version du Nouveau Testament dont le titre est: “De nosso FIEL senhor salvador e redemtor Jesu Christo.”
Memorias de Litt. portug., t. VII, p. 48.
V. 55. De part Boeci. Voilà la préposition DE supprimée entre le mot PART et le nom de la personne, forme qui s' est conservée dans la langue française, dans la locution: De par le Roi.
V. 64. Reptar, Accuser. Ce mot qui vient vraisemblablement du latin reputare a été employé dans la basse latinité: on disait également reptare, rectare, rettare retare.
Les troubadours s' en servirent:
Mas per so 'l fatz qu' ill crozat vau Reptan
Bertrand de Born: Ara sai.
Vostre Reptars m' es sabors.
Bertrand de Born: S' abril e fuelhas.
L' ancien idiôme français conserva long-temps ce mot:
“Ne nuls ne lait sun hum de li partir, pus que il es Rete.”
Lois de Guillaume le Conquérant, art. 47.
Faus iert il, mes de faussete
Ne l' eust il jamais Rete.
Roman de la rose, v. 12330.
Ce mot est encore en usage dans la langue espagnole.
V. 83. Riqueza, Puissance. Rich a signifié prince, chef, puissant, avant de signifier riche. Il est vraisemblable que la terminaison RIX, dans les noms gaulois Ambiorix, Vercingetorix, etc., désignait l' autorité, la force, comme Ric les a ensuite désignées dans les noms d' Alaric, Théodoric, Chilperic (*), etc.

Fortunat le dit expressément:
Chilperice potens, si interpres barbarus extet,
Adjutor fortis hoc quoque nomen habes.
Fortunat, liv. 9.
Les lois d' Alphonse X, part. 4, Tit. 25, portent:
“Ricos omes, segund costumbre de Espanha, son llamados los que, en las otras tierras, dizen condes o barones.”
Les troubadours et les trouvères ont employé RIC dans l' acception de puissant:
Miels saup Lozoic deslivrar
Guillelmes, e 'l fes RIC secors.
Bertrand de Born fils; Quan vei lo temps.
(*) Voyez Wachter, v° Reich; Ihre, v° Reke.
V. 9. (1) Repairen, reviennent, retournent. La basse latinité avait le mot repatriare, reparare dans le même sens. La Glose d' Isidore porte:
“Repatriat, ad patriam redit.”
Jean de Garlande dans ses synonymes:
“Repatrio, remeo, remetior atque revertor.”
Les troubadours s' en servaient:
C' aissi com la rosa e 'l glais
Genso quan repaira l' estius.
Raimond de Miraval; Entre dos volers.
Les anciens écrivains français l' avaient aussi adopté:
Qu' ele disoit: Mult seroie esjoie
Se reperiez.
Gilles le Viniers.
Au repairier que je fis de Provence
S' esmut mon cuer un petit de chanter. Perrin d' Angecort.
V. III. Chastiament, enseignement. On a vu au vers 49 chastia, enseigne, de castigar latin, qui du sens de corriger, reprendre s' est étendu au sens d' enseigner, instruire.
L' ancienne langue française disait castoiement pour instruction. Le castoiement d' un père a son fils, ouvrage d' un auteur arabe (*), traduit en latin par le juif Pierre Alphonse, et mis ensuite en vers français, n' est autre chose qu' une suite d' avis et d' enseignements qui résultent de divers récits:
Li peres son fill chastioit,
Sen e savoir li aprenoit.
Le Castoiement, V. I et 2.
L' ancien espagnol employait ce mot dans la même acception:
Castigar los he como avran a far.
Poema del Cid, v. 229.
(*) Son ouvrage fut traduit en latin, au commencement du XIIe siècle, sous le titre de Disciplina Clericalis, que les Trouvères traduisirent en français dans le siècle suivant.
V. 117. Masant, trouble, ébranlement. En espagnol il a conservé une acception qui indique la tristesse. Les troubadours l' ont employé dans le sens de trouble, guerre.
Vim jurar sobre sans
Guerr' e massans.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonet.
Trescas e massans,
Guerra e tribols.
Bertrand de Born: Anc no us poc.
V. 127. Malaptes, malade, du latin male aptus. Le P a été dans la suite changé en u:
Tot hom cui fai velhez' e malautia
Remaner sai, deu donar son argent.
Pons de Capdueil: Er nos sia.
Il est à remarquer que ce male aptus, malaptes primitif a influé sur des expressions françaises analogues: mal disposé, indisposé, incommodé, qui sont les synonimes de male aptus.
V. 130. Ucha. Dans la basse latinité, on employait le mot hucciare pour appeler, crier: “Nos vidimus testantes in omnibus hucciando truncato mantildo Odorius comparatus, etc.” Capit. Reg. Fr. Append., n° 50.
L' ancien français l' avait conservé:
De son cheval le trébuche;
Li paiens crie et brait et huche.
Partonopex de Blois.
Uchar vient peut-être de vocare. On lit dans les lois de Guillaume-le-Conquérant, art. 25:
“Ne vochere mie son segnor.”
V. 131. L' auteur a eu sans doute en vue ces vers de Boece:
Eheu! quàm surdâ miseros avertitur aure
Et flentes oculos claudere sæva negat!
De Consolatione, lib. I.
V. 138:
Quid me felicem toties jactastis, amici?
De Consolatione, lib. I.
V. 143. Damri deu; Seigneur Dieu. On a vu aux vers 75 et 81, domne pater; ces contractions du mot latin dominus, domine étaient familières dans la basse latinité. L' auteur du Grecisme, cité par Ducange, avait proposé de ne pas s' en servir à l' égard du seigneur céleste:
Cœlestem dominum, terrestrem dicito domnum.
Mais on employa ordinairement DOM, DAM, DAME au-devant du mot DIEU, DEX, DE, etc.
Cil DAME DE qui fist air, feu, terre, mer. Ruteboeuf.
Miracles fit DAMES DEX par lui. Roman de Garin.
Ce mot DAME est resté dans le langage populaire comme exclamation:
Oh! DAME! on ne court pas deux lièvres à la fois.
Racine, les Plaideurs.
V. 160. “Hæc dùm tacitus mecum ipse reputarem, querimoniamque lacrymabilem styli officio designarem, adstitisse mihi suprà verticem visa est mulier reverendi admodùm vultûs, oculis ardentibus et ultrà communem hominum valentiam perspicacibus; colore vivido, atque inexhausti vigoris, quamvis ita ævi plena foret ut nullo modo nostræ crederetur ætatis; statura discretionis ambiguæ: nam nunc quidem ad communem sese hominum mensuram cohibebat, nunc verò pulsare cœlum summi verticis cacumine videbatur; quæ cùm caput altiùs extulisset, ipsum etiam cœlum penetrabat, respicientiumque hominum frustrabatur intuitum.” De Consolatione, lib. I.
V. 168. Pertusat, de pertusus, participe passé de pertundere. La basse latinité a employé pertusare pour percer, et pertusus pour trou, ouverture, pertuis.
E tu qu' estas cum fan rat en pertus.
Bertrand de Born: Er tornat m' er.
Un ancien auteur français a dit de l' amour:
Ele fait plaie sans pertus.
Piramus et Thisbé.
V. 180 et 182. Anma, Arma. L' ancien français a dit aussi Anme: Le psaume 103 qui commence par ces mots:
“Benedic, anima mea, domino.”
est traduit dans le MS. du psautier de Corbie par ceux-ci:
“Beneis, la meie ANME, al seignur.”
Les troubadours ont préféré ARMA à cause de l' euphonie:
Ben es fols qui l' ARM' ublida
Per aquesta mortal vida.
Barthelemi Ziorgi (Zorgi): Jesu Christ.
Enfin on supprima et l' N et l' R.
V. 186. “Vestes erant tenuissimis filis, subtili artificio, indissolubilique materiâ perfectæ; quas, uti post eâdem prodente cognovi, suis ipsa manibus texuerat: quarumque speciem, veluti fumosas solet imagines, caligo quædam neglectæ vetustatis obduxerat.” De Consolatione, lib. I.
V. 193. Comprari' om. Comprar signifie acheter, du verbe latin comparare, formé du verbe parare, acquérir, et de la préposition CUM, avec. Les troubadours s' en servaient souvent:
Quar messorguier son compran e venden.
Pons de la Garde; D' un sirventes.
L' ancien français faisait aussi usage de ce mot:
Joie qui a si courte durée,
Après est si cher comparée.
Hélinand.
Ce mot s' est conservé dans l' italien, l' espagnol et le portugais.
V. 201. Blanc. Procope, de la guerre des Goths, liv. Ier, ch. 18, dit, en parlant d' un cheval blanc: “Les Grecs appèlent ce cheval *, et les barbares l' appèlent *ßáðav.”
Mento e gola e peitrina,
Blanca co neus ni flor d' espina.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Qu' en vostr' amor me trobaretz tot blanc.
Arnaud Daniel: Si m fors amors.
V. 201. Quandi de candidus.
V. 205. “Harum in extremo margine II, in supremo vero Θ legebatur intextum; atque inter utrasque litteras, scalarum in modum, gradus quidam insigniti videbantur, quibus ab inferiore ad superius elementum erat adscensus.” De Consolatione, lib. I.
V. 210. Nuallor, comparatif de nuallos, qu' on trouve au vers 30, vient de non valens, en roman no ualen, ne valant, vaurien, méchant. Les troubadours avaient même le verbe que ce mot pouvait fournir:
Mos cors no s' anualha.
Peyrols: Manta gens.
L' ancien idiôme français avait pareillement adopté cette expression.
On lit dans la Vulgate: Rois, liv. 3, chap. 16:
“Operatus est nequiter.”
L' ancien traducteur des livres des Rois s' est exprimé en ces termes:
“Uvered... asez nualz.”
V. 118. Felnia, ici opposé à bonté, signifie méchanceté. La basse latinité employa les mots felo, felonia, en ce sens:
“Non tibi sit cura, rex, quæ tibi referunt illi felones atque ignobiles.” Capit. Carolus Calvo, (Charles le Chauve), tit. 23, cap. ult.
Les troubadours les avaient adoptés:
Roma, per aver
Faitz manta fellonia.
Guillaume Figuieras: Sirventes.
Qu' ieu non o cre ni m semblatz tan felona.
Berenger de Palasol: Aissi com hom.
L' ancien idiôme français a souvent employé félonie et félon. Un très ancien psautier à cinq colonnes, où le texte hébraïque offre une traduction française interlinéaire, porte à ce passage du psaume premier:
“Qui non abiit in consilio impiorum
Ki ne alat el conseil de feluns.”
Et dans le psautier de Corbie, le passage du psaume 74:
“Nolite loqui adversùm deum iniquitatem,
Ne voilliez parler encuntre deu félunie.”
Il y apparence que c' est par extension de ce sens primitif qu' il a
signifié parjure, déloyal envers son seigneur.
V. 251. Quora que s. Dans ce poème, on trouve souvent M, T, S affixes pour ME, TE, SE. L' emploi des pronoms personnels comme affixes est un des caractères distinctifs de la langue romane.
L' ancien espagnol a fait souvent usage de ces affixes.
En voici des exemples:
M E da M grand soldada.
Poesías del Arcipreste de Hita, cob. 1001.

T Membra T quando lidiamos cerca Valencia la grand.
Poema del Cid, v. 3328.
S Partio s de la puerta, por Burgos aguisaba. Ib. v. 51.

V. 255. “Tum dextera quidem ejus libellos, sceptrum vero sinistra gestabat.” De Consolatione, lib. I.