Cataluña ha sigut independén entre les 19:39:44 y les 19:39:52 del 10-10-2017

Et ex 10/10/2017 19:39:52 19:39:44 iuris fuerit inter Catalaunia, la mare de les llengües romániques, lo latín

Cataluña ha sido independiente entre las 19:39:44 y las 19:39:52 del 10-10-2017

Chapurriau, Cataluña ha sigut independén entre les 19:39:44 y les 19:39:52 del 10-10-2017,

Català, Catalunya ha estat independent entre les 19:39:44 i les 19:39:52 del 10-10-2017

English, Catalunya has been independent between 19:39:44 and 19:39:52 10-10-2017

Deutsch, Katalonien ist unabhängig gewesen ab 19:39:44 bis 19:39:52 , 10-10-2017

Katalonië is onafhanklik tussen 19:39:44 en 19:39:52 op 10-10-201

Katalonia ka qenë e pavarur midis 19:39:44 dhe 19:39:52 më 10-10-2017 ካታሎኒያ በ 10-10-2017 በ 19 39 44 እና በ 19 39:52 ገለልተኛ ነበር كانت كاتالونيا مستقلة بين 19:39:44 و 19:39:52 في 10-10-2017 Կատալոնիան անկախ է եղել 19:39:44 եւ 19:39:52 միջեւ 10-10-2017 թթ Katalonya 10-10-2017 tarixləri arasında 19:39:44 və 19:39:52 arasında müstəqil olmuşdur কাতালোনিয়া 19-10-২9 এবং 19:২9:২0 10-10-2017 তারিখের মধ্যে স্বাধীন হয়েছে Каталонія стала незалежнай ад 19:39:44 і 19:39:52 ад 2017/10/10 Catalonia 19:39:44 နှင့် 10/10/2017 ၏ 19:39:52 အကြားလွတ်လပ်သောခဲ့ Katalonija je nezavisna između 19:39:44 i 19:39:52 10-10-2017 Каталония е независима между 19:39:44 и 19:39:52 на 10-10-2017, búlgaro Catalonia បានឯករាជ្យរវាង 19:39:44 និង 19:39:52 នៅថ្ងៃទី 10-10-2017 ಕ್ಯಾಟಲೊನಿಯಾ 10-10-2017 ರಂದು 19:39:44 ಮತ್ತು 19:39:52 ರ ನಡುವೆ ಸ್ವತಂತ್ರವಾಗಿದೆ

Esta cara se li ha quedat a Arturo Quintana Font

Ang Catalonia nahimong gawasnon tali sa 19:39:44 ug 19:39:52 sa 10-10-2017 Katalánsko bylo nezávislé mezi 19:39:44 a 19:39:52 dne 10-10-2017 Catalonia yadziimira payekha pakati pa 19:39:44 ndi 19:39:52 pa 10-10-2017 加泰罗尼亚在10-10-2017之间的19:39:44和19:39:52之间是独立的 카탈로니아는 2017 년 10 월 10 일에 19:39:44와 19:39:52 사이에 독립적입니다. A Catalugna hè statu indipindente trà 19:39:44 è 19:39:52 u 10-10-2017, corso Kataloni te endepandan ant 19:39:44 ak 19:39:52 sou 10-10-2017 Katalonija je bila neovisna između 19:39:44 i 19:39:52 na 10-10-2017 Catalonien har været uafhængig mellem 19:39:44 og 19:39:52 den 10-10-2017 Katalánsko bolo nezávislé od 19:39:44 do 19:39:52 dňa 10-10-2017 Katalonija je bila neodvisna med 19:39:44 in 19:39:52 10. 10. 2013 Katalunio estas sendependa inter la 19:39:44 kaj las 19:39:52 de 10-10-2017 Kataloonia on ajavahemikus 19.10.99 kuni 19.49. 44. aastatel 10.10.2017.a. olnud sõltumatu Kataluniako independentea izan da 19:39:44 eta 19:39:52 artean 10-10-2017 artean Katalonia on ollut itsenäinen välillä 19:39:44 ja 19:39:52 10-10-2017 La Catalogne a été indépendante entre 19:39:44 et 19:39:52 le 10-10-2017 Kataloanië is ûnôfhinklik tusken 19:39:44 en 19:39:52 op 10-10-2017 Tha Catalonia air a bhith neo-eisimeileach eadar 19:39:44 agus 19:39:52 air 10-10-2017 Mae Catalonia wedi bod yn annibynnol rhwng 19:39:44 a 19:39:52 ar 10-10-2017 Cataluña foi independente entre as 19:39:44 e as 19:39:52 o 10-10-2017 კატალონია დამოუკიდებელია 10-10-2017 წლის 19:39:44 და 19:39:52 Η Καταλονία ήταν ανεξάρτητη μεταξύ 19:39:44 και 19:39:52 στις 10-10-2017 કેટેલોનિયા 19-10-39 અને 19:39:52 વચ્ચે 10-10-2017 વચ્ચે સ્વતંત્ર છે Catalonia ta kasance mai zaman kanta tsakanin 19:39:44 da 19:39:52 akan 10-10-2017 Ua kūʻokoʻaʻo Catalonia i waena o 19:39:44 a 19:39:52 ma ka lā 10-10-2017 קטלוניה הייתה עצמאית בין 19:39:44 ו 19:39:52 ב 10-10-2017 कैटलोनिया 1 9 -39: 44 और 1 9 -39-:52 के बीच 10-10-2017 के बीच स्वतंत्र रहा है Catalonia tau ywj siab thaum 19:39:44 thiab 19:39:52 rau 10-10-2017 Katalónia 19: 39:44 és 19:39:52 között volt 10-10-2017 között Catalonia anọwo onwe ya n'etiti 19:39:44 na 19:39:52 na 10-10-2017 Catalonia telah independen antara 19:39:44 dan 19:39:52 pada 10-10-2017 Tá Catalonia neamhspleách idir 19:39:44 agus 19:39:52 ar 10-10-2017 Katalónía hefur verið sjálfstæð milli kl. 19:39:44 og 19:39:52 þann 10-10-2017 La Catalogna è stata indipendente tra 19:39:44 e 19:39:52 il 10-10-2017 (molt paregut al català) カタロニアは1910年10月10日の19:39:44から19:39:52まで独立しています Catalonia wis merdika antara 19:39:44 lan 19:39:52 ing 10-10-2017 I-Catalonia iye yaba yedwa phakathi kuka-19:39:44 no-19:39:52 ngo-10-10-2017 Catalonia ti wa ni ominira laarin 19:39:44 ati 19:39:52 lori 10-10-2017 קאַטאַלאָניאַ איז געווען פרייַ צווישן 19:39:44 און 19:39:52 אויף 10-10-2017 I-Catalonia iye yazimeleyo phakathi ko-19:39:44 no-19:39:52 ngomhla we-10-10-2017 Catalonia đã được độc lập từ 19:39:44 đến 19:39:52 vào ngày 10-10-2017 Kataloniya 10-10-2017 yillar orasida 19:39:44 va 19:39:52 orasida mustaqildir Catalonia 19:39:44 اور 19:39:52 کے درمیان 10-10-2017 پر آزاد ہے Каталонія була незалежною між 19:39:44 і 19:39:52 10-10-2017 рр Katalonya, 10: 10-2017'de 19:39:44 ve 19:39:52 arasında bağımsız olmuştur A Catalunha foi independente entre 19:39:44 e 19:39:52 em 10-10-2017, portugués 10-10-2017 న కాటలోనియా 19:39:44 మరియు 19:39:52 మధ్య స్వతంత్రంగా ఉంది Каталония аз 19:39:44 ва 19:39:52 дар 10-10-2017 мустақил буд 10-10-2017 அன்று கத்தோலோனியா 19:39:44 மற்றும் 19:39:52 ஆகிய தேதிகளுக்கு இடையே சுதந்திரமாக இருந்து வருகிறது คาตาโลเนียเป็นอิสระระหว่าง 19:39:44 และ 19:39:52 ในวันที่ 10-10-2017 Ang Catalonia ay malayang sa pagitan ng 19:39:44 at 19:39:52 sa 10-10-2017 Katalonia geus bebas antara 19:39:44 na 19:39:52 of 10/10/2017 Katalonien har varit oberoende mellan 19:39:44 och 19:39:52 den 10-10-2017 Swahili , Catalonia imekuwa huru kati ya 19:39:44 na 19:39:52 tarehe 10-10-2017 Catalonia ayaa madaxbannaaneyd intii u dhaxeysay 19:39:44 iyo 19:39:52 10-10-2017 کاڪولونيا 10-10-2017 تي 19:39:44 ۽ 19:39:52 جي وچ ۾ آزاد ٿي چڪي آهي Catalonia yave yakasununguka pakati pe19:39:44 ne19: 39:52 musi 10-10-2017 Catalonia e 'nile ea ikemela pakeng tsa 19:39:44 le 19:39:52 ka 10-10-2017 Каталонија је независна између 19:39:44 и 19:39:52 10-10-2017 Na tutoatasi Catalonia i le va o le 19:39:44 ma le 19:39:52 i le aso 10-10-2017 Каталония была независимой между 19:39:44 и 19:39:52 10-10-2017 Catalonia a fost independentă între 19:39:44 și 19:39:52 pe 10-10-2017, rumano (mol paregut al catalá)

 Katalonia była niezależna między 19:39:44 a 19:39:52 w dniach 10-10-2017 کاتالونیا در تاریخ 10-10-2017 بین 19:39:44 و 19:39:52 مستقل بوده است کاټلونیا د 19:39:44 او 19:39:52 په 10-10-2017 کې خپلواکه وه ਕੈਟਲੌਨੀਆ 10-10-2017 ਨੂੰ 19:39:44 ਅਤੇ 19:39:52 ਵਿਚਕਾਰ ਸੁਤੰਤਰ ਰਿਹਾ ਹੈ Catalonia har vært uavhengig mellom 19:39:44 og 19:39:52 10.-10-2017 Catalonië is onafhankelijk tussen 19:39:44 en 19:39:52 op 10-10-2017 Mongol,Каталониа 19:39:44 ба 19:39:52 хооронд 10-10-2017 онуудад тусгаар тогтносон байна Kua wehe a Catalonia i waenga i te 19:39:44 me 19:39:52 i te 10-10-2017 Il-Katalunja kienet indipendenti bejn 19:39:44 u 19:39:52 fl-10-10-2017 Katalana dia nahaleo tena tamin'ny 19:39:44 sy 19:39:52 tamin'ny 10-10-2017 Catalonia telah merdeka antara 19:39:44 dan 19:39:52 pada 10-10-2017 10-10-2017-ലാണ് കറ്റലോണിയൻ 19:39:44 നും 19:39:52 നും ഇടയിൽ ഇടപെടുന്നത് Каталонија е независна помеѓу 19:39:44 и 19:39:52 на 10-10-2017 Katalounien ass onofhängeg tëscht 19:39:44 an 19:39:52 den 10-10-2017 Katalonija buvo nepriklausoma nuo 19:39:44 iki 19:39:52 10-10-2017 m Katalonija ir bijusi neatkarīga laika posmā no 19:39:44 līdz 19:39:52 10-10-2017

La Franja del meu cul, orígens catalans, integració a Aragó...

endavant república catalana, Núria Feliu, Josep Miquel Servià y tócam la Figa

(Prat de la Riba estaríe orgullós de tú, Juaquinico el grillao"

Una mostra de "txapurriau" de la Catalunya Nord (SIC): 

                                                                                             

"Tin la goda, mé com a tuts lus dissaddes vai fere les curses per remplir lu frigó. Vai penre la vutura, qu'aniré xé Oxàn i emprés iré en centre vila xé lu peixoner crompà un bon buldroi. Amprés ire fere l'aperó ambe los col·legues palatrecos. Bon disaddte a tuts!!

Vualà (per Aleix Renyé)

""“tinc  (el consolador?) però com tots els dissabtes aniré corrent a omplir el frigorífic. Vaig a agafar el cotxe perquè aniré a l’ Auchan i després aniré al centre a cal peixater per comprar un bon rap.. Després aniré a fer el vermut amb els col.legues  carabrutes ( o trinxeraires). Bon dissabte a tothom.. Fins  a una altra...""     SIC

La Franja del meu cul, orígens catalans, integració a Aragó i posteriors intents de convergir amb el Principat.

Juaquinico Torrente Blanco.

http://movimentfranjoli.blogspot.de/2016/10/la-franja-origens-catalans-integracio.html

La pertinença de les terres de la Franja del meu cul a l’àmbit català ve de molt lluny, ja en els obscurs temps altomedievals la Ribagorça -el bressol inicial de la Franja del meu cul- es diferenciava dels nuclis cristians situats més a l’oest per un feudalisme més vigorós i una major influència franca, igual que la resta de comtats catalans. Concretament, en els primers temps Ribagorça i Pallars estaven estretament entrelligats -tot i que els fets històrics feren que, posteriorment, el primer comtat entrés en l’òrbita navarroaragonesa i el segon en la del casal de Barcelona.  I no es tractava només de relacions polítiques, sinó també eclesiàstiques, el bisbat de la Seu, depenent de Narbona, com tota la resta de bisbats catalans, arribà fins a les valls de Bielsa i Gistau. Evidentment la vinculació ribagorçana amb les terres situades al nord i a l’est no és aliena a la seva situació geogràfica, a banda que el Pirineu no ha estat mai un mur infranquejable, al contrari, ha esta una zona d’incessant intercanvi cultural. 

Un cop format i consolidat el català fou transportat, bàsicament des de la zona pirinenca, cap al sud pels repobladors de les terres preses als musulmans, i igual passà a la Franja del meu cul, fet que contribuí a una integració ben ràpida del domini lingüístic català. Cal tenir en compte a més, com a gran part de la Catalunya nova, l’existència de població mossàrab, que feia servir una parla molt acostada al català i que aviat va ser assimilada. I també, en el cas específic del Matarraña, fou important el paper exercit per població proceden d’altres territoris ja repoblats, com el Segrià.

En la conquesta de les noves terres hi tingué una gran rellevància Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, desposat amb LA REINA Peronella i pare del rei Alfons I el Cast, qui també exercí un paper força important en les conquestes.  Així, l’any 1142 es va conquerir Tamarit de Llitera, i poc després Tortosa (1148), Lleida, Fraga i Mequinensa (1149). 

A partir de 1150 es va procedir a la conquesta de la zona del Matarraña, acabada definitivament el 1169 per Alfons I el cast.  Ja a les constitucions de Pau i Treva del 1173 hom va definir Catalunya com a estesa «de Salses a Tortosa i Lleida amb llurs termes», i a les Corts de Lleida de 1214 s’esmenta Catalunya com a compresa "de Salses fins al Cinca". l a rel del testament de Jaume I es va tornar a plantejar novament la qüestió dels límits entre Aragó i Catalunya, ja que s’atribuïen ambdós territoris a dos fills del rei; el 1244 a les Corts de Barcelona, en les quals jurà l’infant Pere com a hereu de Catalunya, el mateix Jaume I va definir Catalunya com a compresa de “salses al Cinca”, amb l’oposició dels aragonesos. Durant un cert temps aquest límit es va mantenir, almenys de manera teòrica, però l’any 1300 Jaume II, per les pressions aragoneses, declarà que el Sobrarb, la Ribagorça i part de la Llitera -la Llitera en concret fou partida per la clamor d’Almacelles fins a la seva confluència amb el Cinca-  eren d’ Aragó tot i l’oposició catalana.  Com per voler pal·liar els efectes d’aquesta decisió  va donar, el 1322, al seu fill l’infant Pere la Ribagorça com a comtat independent i regit pels Usatges i costums de Catalunya, el qual conservà així un règim d’autonomia. Al sud, i després de moltes vacil·lacions i disputes protagonitzades per bisbats, ordes militars i nobles, calgué arribar a mitjan segle XIV per donar  per plenament inclosa a l'Aragó la comarca del Matarranya (comprès el Baix Matarranya). Al segle següent s’hi inclogué Fraga i Mequinensa, i, finalment, el comtat de la Ribagorça, després d'un seguit de revoltes, era incorporat a l'Aragó per Felip II l'any 1592.

A penes mig segle després, i en el transcurs de la Guerra dels Segadors, la vila de Benavarri i alguns pobles dels voltants es lliuraven a les forces francocatalanes amb la condició que el comtat de Ribagorça es pogués unir a Catalunya.; tot i això la unió va ser efímera, ja que a finals del mateix any les tropes de Felip IV ocuparen tot el comtat.

En el segle XVIII, durant la Guerra de Successió, les comarques i poblacions de la Franja del meu cul, van abraçar majoritàriament la causa austriacista i van renovar-se  els  lligams  amb  el  Principat. Algunes localitats, com Benavarri, Monroch i, sobretot, Calaseit van patir molt a mans de les forces borbòniques. Aquesta darrera vila el 24 de gener de 1716 -fa  exactament 300 anys-, després de lluitar  valerosament contra les tropes castellanes, fou incendiada i saquejada, i es calcula que, en la defensa de les seves llibertats, hi van morir 150 cohets. Massa poc, haguereu triat l'atre bando, tan listos que sou alguns.

La guerra del Francès, Puchi a la vanguardia

El 1812, en el transcurs la Guerra del Francès, l'administració gal·la va fer arribar Catalunya, novament, fins al Cinca; es creà el departament de les Boques de l‘Ebre, un dels quatre en què fou dividida Catalunya  -formalment incorporada a França-, Lleida en fou la prefectura,, i Cervera, Tarragona i Tortosa les sotsprefectures. El departament desaparegué el 1814, quan França evacuà la península. Hi foren incorporats exactament 6 municipis de la Franja del meu cul, tres del Baix Cinca, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa, i tres del Baix Matarraña, Faió, Nonasp i Favara. Els canvis polítics i administratius que va introduir el règim napoleònic a Catalunya, però, van ser intranscendents ja que van quedar en reformes de “paper” que no van poder aplicar-se perquè els francesos no ocupaven eficaçment el territori.

El 1833, com sabem, es va implantar la nova divisió provincial, la qual no va estar exempta de controvèrsies, i polèmiques a la Franja del meu cul, tot i que finalment els límits entre Catalunya i Aragó -contra certa creença popular- no es van tocar. Com explica el professor Jesús Burgueño, a causa de les reclamacions de Barbastre per disputar-li la capitalitat provincial a Osca, el govern volgué consultar (1836) l’opinió dels diputats d’Osca i Saragossa, els que optaren per Barbastre -la meitat- no dubtaren a dir, significativament, que on trobaria un millor lloc la part oriental d’Aragó seria  la província de Lleida, i afirmaren: “Fraga, cabeza de distrito judicial de uno de los que tiene la provincia de Huesca, dista muy poco de Lérida, con quien la naturaleza, el lenguaje (SIC) y aún las costumbres le unen estrechamente." Posteriorment el 1842 -com també explica Burgueño- es formularia un nou pla de divisió provincial, propugnat per Fermín Caballero, on les comarques de Fraga i la Llitera eren agregades a Lleida, tot i que finalment fou desestimat.

L'any 1919 en el projecte d‘Estatut d'Autonomia elaborat per l'assemblea de la Mancomunitat de Catalunya es feia esment de la possible integració al Principat de territoris veïns,  segurament a causa de la vinculació dels homes de la Mancomunitat amb la Franja del meu cul, començant pel mateix Puig i Cadafalch. Malauradament aquest projecte va ser rebutjat per les Corts Espanyoles. Pobres Països Cagalans.

Després del gran parèntesi que representà el llarg i repressiu període franquista, #FrancoEnsRoba, instaurat a rel de la guerra civil, i amb l'adveniment de la democràcia, / pero no dieu que no ne ña ? Aclariutos / es van produir novament alguns fets insòlits i força espectaculars en els pobles de la Franja del meu cul. Per exemple, en una famosa enquesta, tant famosa com l' Artur Quintana, publicada a la revista Andalán el 1978, feta al Institut de Tamarit, va resultar que dels seixanta-quatre alumnes de BUP consultats, tots menys uns es van decantar per sentir-se catalans; al Torricó, també aquell any, es van cantar Els Segadors (una dalla tos fa falta, catanazis asquerosos) i es van fer crits a favor del pas a l'administració catalana, i a Benavarri l'any 1981 es van recollir signatures a fi d'aconseguir el mateix objectiu..
Tejero casi tos fa cagá.

L' enquesta, del tipus Sorolla & Cia, preguntava:

Ets franquista o català?

L' alumne que es va decantar per el franquisma es deia Francisco José Franco de Rivera. Aquesta és la seva apariència actual:

Bon dia a tothom , ara ja no sòc franquista, sòc de ERC

Bon dia, vull ser militant d'ERC i potser aconseguir algun càrrec

El 1996 la premsa informava que vuit municipis de la Mancomunitat de la Ribagorça Oriental, a Osca, es plantejaven iniciar negociacions amb la Generalitat per estudiar la seva adscripció a Catalunya si el govern aragonès no en reconeixia el fet diferencial en  el  projecte de divisió  comarcal  que preparava. La proposta, però, no es materialitzà; malauradament la Ribagorça Oriental no ha estat reconeguda i la comarca es regeix des de Graus.
Em sap greu però us morireu aragonesos.

Finalment, creiem que és important ressenyar l’èxit que va tenir, l'agost del 2013, la cadena humana que es va fer entre Calaseit (Matarraña) i Caseres (Terra Alta), amb l’assistència de més de quatre-centes persones per reclamar la unitat de la llengua i contra la denominació LAPAO; i també la recent aprovació el 6 d’octubre d’enguany (2016) pel Parlament de Catalunya, amb els vots de la CUP i JxSí, d’una proposta on es manifesta que el conjunt dels Països Cagalans tenen dret a l’autodeterminació - Franja del meu cul inclosa - i a decidir el seu estatus polític.

Con una estrella de Cuba,

la bandera de Aragón,

Vicenç hizo la estelada,

Mas la colgó en un balcón.

En una estrella de Cuba,

la bandera de Aragó,

Vicenç va fe la estelada

Mas la va penjá a un balcó.

Cal recalcar que en la resolució esmentada s’especifica que el Principat mantindrà una relació prioritària amb els territoris dels Països Cagalans, amb els quals comparteix llengua, cultura i altres vincles forjats al llarg de la història, i també s'apunta, en relació a  la Franja del meu cul, que “cal vetllar pel vincle que els seus ciutadans mantenen amb Catalunya que, més enllà de la llengua, també es manifesta en qüestions relatives al patrimoni històric i l’accès a la sanitat i l’educació públiques”.

Arturo Quintana y Fuente con su boina

No podem amagar, però, que, malgrat el desvetllament cultural i d'autoconsciència col·lectiva que s’ha produït a la Franja del meu cul des de l’adveniment de la democràcia, hi ha hagut, com a contrapès, alguns fets i processos bastant negatius des del punt de vista territorial, com han estat el desmembrament del bisbat de Lleida - amb precedents, no per casualitat, durant el franquisme - i la divisió en comarques poc respectuoses amb la realitat lingüística i cultural, com es desprèn del fet que l' única comarca oficial plenament de parla cagalana és el Matarraña, i encara mutilat.

I si anem a altres àmbits hi hauríem de sumar la reclamació sense atendre a raons dels béns, la instauració de la LAPAO, afortunadament derogada, i, darrerament, l’aparició d’inquietants símptomes de substitució lingüística. Amarill, lunes, cuchillo, membrillo, etc... 

I si a més hi afegim la potenciació de les barreres i fronteres autonòmiques és inevitable que tot plegat ens ompli d’intranquil·litat.
Tot i això, però, no podem deixar de banda l’existència - com hem vist - de fets positius i la constatació que cada vegada són més les persones, especialment gent jove i catalans exiliats, que tenen ben clara quina és la seva veritable pertinença.

Virgili Ortiga

Cartels en dialecte català de Pompeyo Fabra a Valderrobres
(la tontería se apegue)

Por qué balear y no catalán ?

1.-Porque el pueblo nativo balear ha sido y es consciente de que su lengua es la balear y no la catalana. 

https://laverdadofende.blog/2015/03/14/porque-balear-y-no-catalan-mikel-garau/

Así lo revela la encuesta del C.I.S. nº 2.228 de noviembre-diciembre de 1996, sobre lenguas maternas. A la pregunta: ¿Cuál es su lengua materna, es decir, aquella que aprendió de niño en su casa hablando con su madre?. Los resultados fueron en Baleares: Mallorquín-Balear 47%; Castellano-Español 37%; Catalán 11%; Gallego 1%; otras lenguas 4%.

2.-Porque la decisión de que en el Estatuto figurase que el catalán es la lengua de Baleares, fue exclusivamente política. Pues confesado por el que fue Consejero pre autonómico de Educación don Josep Francesc Conrado de Villalonga, en entrevista publicada en el diario El Mundo-El Día de Baleares de fecha 19 de mayo de 2002, se fue dos días a Menorca a meditar cuál debía de ser la lengua de Baleares y decidió que fuera la catalana. Es decisión se hizo firme con el voto de los socialistas y comunistas de Baleares miembros del Comité de Redacción del Estatuto. Es decir, que tal decisión no fue tomada por cuestiones científicas filológicas ni históricas, como cabe esperar que así sea sobre tal cuestión.

Y no sólo eso, el tal Conrado, a la sazón era un abogado de la Caixa en excedencia (de los muchos abogados que tenía y tiene dicha entidad bancaria), y cuando en 1983 el estatuto balear fue aprobado por las Cortes, al año siguiente dejó la política regresando a su antiguo empleo, y al cabo de poco tiempo fue nombrado nada menos que Subdirector General y Delegado General en Baleares de la Caixa.
SIGNIFICATIVO ¿NO?.

3.- Porque al pueblo balear no se le ha dado la oportunidad democrática de votar el texto de su Estatuto en referéndum. (Cosa que podría hacerse en cualquier momento, si se aprobara un Decreto en el que se dijera que en adelante se acabará de desarrollar el estatuto balear por el artículo 151 de la Constitución. Pues ese artículo exige la presentación a referéndum del estatuto en cuestión.)

4.- Porque el supuesto de que el balear sea un dialecto del catalán no está avalado por la mayoría de la Comunidad Científica Internacional. 

Pues en el trascurso del XVI Congreso Internacional de Lenguas y Filología Románicas, organizado por la Société de Linguistique Romane, efectuado en abril de 1980 en Palma de Mallorca, al que asistieron 723 filólogos romanistas de 31 países, se les presentó por parte de la Secretaria del evento doña Anna Moll, un documento redactado en francés, en el que se decía que: los abajo firmantes reconocemos que el valenciano, el balear y el catalán son todo una misma lengua, catalán. TAN SÓLO LO FIRMARON 36. 

Pues en el transcurso del XXVII Simposio Internacional de Lingüística, efectuado también en Palma de Mallorca en Diciembre de 1997, organizado por la Sociedad Española de Lingüística, miembros del Departamento de Filología Catalana de la UIB presentaron a la firma de los más de 400 filólogos asistentes, un documento de las mismas características que el anterior. En este caso NO LO FIRMÓ NADIE.

Pues el Comité Científico del Primer Congreso Internacional sobre Patrimonio Cultural Lingüístico desarrollado en junio de 2003 en Alcalá de Henares, DICTAMINA (libro de actas, págs. 372 a 374) que (sic): “la lengua balear es una lengua románica diferenciada del resto de lenguas románicas…/…y además porque su filiación lingüística es ibero-italo-románica, mientras que la filiación del catalán es ibero-galo-románica.” 

Francés: s’il vous plait, spectacle, article, véhicule, cercle, notre, votre, 
théâtre​

Catalán: si us plau, espectacle, article, vehicle, cercle, nostre, vostre, teatre​

Italiano: per favore, spettacolo, articolo, veicolo, circolo, nostro, vostro, teatro

Balear:   per favó, espettàcul, artícul, vehícul, círcul, nostro, vostro, teatro.

Chapurriau: Per favor, espectácul, artícul, vehícul, sírcul, nostre, vostre, teatro

Lo chapurriau te coses de les dos filiassions

Vore Lexique roman

5.- Porque no hay ni una sola prueba empírica que avale que Baleares fue repoblada por catalanes después de 1230. 

Pues la Etnología balear es una mezcla de costumbres romano-árabe-hebreas (arquitectónicas, culinarias, folklóricas y sociales). Mientras que la Etnología catalana es de origen romano-germánica. 

De hecho, no existe en toda Baleares ninguna casa rural típica de Cataluña (masía). / Les possessions qué son ? /

De hecho, las costumbres flolklóricas catalanas de las “calsotades”, los “castellers”, las “batucades” y los “correfocs” datan en Baleares de 1995.

De hecho, es costumbre balear el poner nombres propios de origen hebreo a los neonatos: Elòy, Gaspà, Issaías, Matéu, Rafèl, Siòn, Simó, Tomàs, Catalina, Magdalena, María, Mariayna, Juanayna, Simona, Rafèla, etc.
(Yo conec a Moisés y Malena de Pollensa: Magdalena)

De hecho, es costumbre catalana el poner nombres propios de origen germánico a los neonatos: Albert, Alfons, Carles, Enric, Ernest, Ferran, Gerard, Marc, Ricard, Robert, etc. Y a las mujeres generalmente nombres de vírgenes o santas cristianas: Assumpta, Dolors, Eulalia, Montserrat, Neus, etc.

Todo lo cual confirma que no hubo ninguna repoblación de catalanes ni de ningún otro contingente peninsular. Y si no lo hubo, no hay lengua catalana que valga, por mucho que se parezcan.

Mikel Garau / Vox Baleares

Demostració filològica

Bòno joves, aquí vos pos una demostració filològica de qu’es Baléà no ês cap dialècte d’es Català. De qu’es Baléà ês una llengo romànica independent y que ha seguid es matex camí evolutiu que s’Italià, es Português, y s’Español:

Llatí: centrum, theatrum, metrum, centrum (neutrum?).

Baléà: centro, téàtro, métro, centro (neutro).

Italià: centro, teatro, metro, centro (neutro).

Português: centro teatro, metro, centro (neutro).

Español: centro, teatro, metro, neutro.

Chapurriau de Beseit: Sentro, teatro, metro, neutro

Mentras qu’es Català seguêx s’evolució de sas llengos francesas:

Provençal: centre, teatre, metre, neutre.
Occità: centre, teatre, metre, neutre.
Français: centre, théâtre, neutre.
Català: centre, teatre, metre, neutre.

¡¡VOILÀ!!

purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis

Purna = http://www.puyalon.org/ = Arran de la CUP = esfendemos as luengas = jovent https://joventrepublica.cat/

Jovent republicà, utilitza la llengua per a lleparvos lo cul, so marranos. 

https://www.racocatala.cat/noticia/51989/pintada-inscripcio-utilitza-llengua-franja-aixeca-polseguera-entre-segregacionistes-lingui

https://www.lacomarca.net/malestar-varios-pueblos-bajo-aragon-pintadas-independentistas-paredes-senales/

Són mol amiguets de Ignacio Sorolla Vidal de Penarroija de Tastavins y de atres com lo pena de Marsel de La Litera, y encara que sigue bastán agüelo tamé de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera

YO no chapurrejo res, YO parlo CHAPURRIAU

https://ca.wikipedia.org/wiki/Purna_(organitzaci%C3%B3)

Purna, el jovent revolucionari i independentista, és una organització juvenil de l'esquerra independentista aragonesa que neix el febrer de 2010 fruit de la confluència entre les organitzacions Astral (antiga joventut d'Estat Aragonès) i Chobenalla Aragonesista (joventut de la CHA). Purna es declara independentista, ecologista, revolucionària i feminista, essent els seus eixos principals la independència d'Aragó i el socialisme com a forma d'organització econòmica. Des de la seva naixença ha promogut actes polítics que inclouen xerrades, concerts, mobilitzacions, participació en vagues, etc.

foc, purnes y destral contra los catanazis, nazis aragonesos com tots estos idiotes

8m-valderrobres-natros-natres-mos-aturem

La ideologia de Purna és el socialisme revolucionari i el seu objectiu és aconseguir una República Socialista Aragonesa independent i sobirana. El seu discurs pren elements de la ideologia socialista revolucionària a la que afegeix, com a característica principal, l'independentisme com l'eina específica per lluitar i trencar amb l'Estat espanyol sostenidor del capitalisme i l'imperialisme. Tot i que reconeix Aragó com una nació, Purna no es declara nacionalista, considerant que l'independentisme revolucionari és la superació teòrica i pràctica del nacionalisme d'esquerres. De la mateixa manera es declara ecologista lluitant contra projectes com el recreixement de Yesa o els pantans de Mularroya i Biscarrués. Reconeix la realitat trilingüe d'Aragó provant d'empentar l'aragonès i el català en tots els seus comunicats i textos, i defensa un feminisme de classe.

Actualment Purna té al voltant de mig centenar de militants (50 dal o baix) repartits per tot el territori aragonès, tenint especial presència en les principals capitals del país on compta amb assemblees organitzades i en actiu. En concret a Osca, Terol i Saragossa, i també amb presència a les comarques del Baix Aragó, Calataiud, Serra d'Albarrasí i Jacetània. /Jaca/

Les relacions sociopolítiques de Purna es fan depenent de les ciutats i del seu context social i polític. En línies generals, Purna té relacions a nivell nacional amb el Bloque Independentista de Cuchas, plataforma de la qual és membre des de la seva creació i que marca la major part de les seves relacions amb l'esquerra independentista. En l'àmbit juvenil treballava al costat de UJCE, CJC i Universidat al Frent de Luita Chovenil d'Aragón, que aplega el jovent revolucionari aragonès. / La creme de la creme dels idiotes aragonesos /

Pel que fa a la lluita estudiantil, s'ha apropat al sindicat independentista Universidat amb qui ha treballat conjuntament participant en l'organització de mobilitzacions estudiantils per tot Aragó. A Terol es relaciona amb el sindicat CNT i amb l'Asambleya d'Estudiants de Teruel en l'autoanomenat Bloque Critico, treballant per organitzar vagues / ya u sou vagos, ya, dropos, mantes, gossos/ i manifestacions. A Osca es relaciona amb el sindicat universitari CEPA també per a manifestacions i vagues.

1.  (an) Naxe Purna-A Chobenalla Reboluzionaria Independentista, adeban.org.
2. (an) Consideracions Estratéchicas de Purna t'a «Tobada d'o Nacionalismo Aragonés de Cuchas», www.purna-aragon.org

http://arainfo.org/socalce-independentista-y-revolucionario-de-purna/

http://arainfo.org/del-nacionalismo-al-independentismo-organizacion-tactica-y-estrategia/

https://okdiario.com/espana/2017/08/05/javier-lamban-arran-aragoneses-1215591

Lambán subvenciona una revista independentista que promociona a los ‘Arran aragoneses’ El gobierno socialista de Javier Lambán subvenciona la revista independentista Temps de Franja, dirigida a los “catalanoparlantes de Aragón”.

En la publicación se promociona a Purna, una “asociación joven y combativa” que reconoce los ‘Países Catalanes’ y está hermanada con los independentistas radicales catalanes de Arran.

El artículo de la revista reproducido sobre estas líneas habla de la organización juvenil Purna y está firmado por uno de sus miembros. La publicación cuenta por lo tanto, en este caso, con un redactor integrante de Purna que escribe y promociona las acciones de su asociación. La revista Temps de Franja salió a la luz en el año 2000. Está editada por la Iniciativa Cultural de la Franja, ICF, que reúne a las asociaciones pancatalanistas de Aragón: Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA, Associació Cultural de Matarranya y Centre d’Estudis Ribagorçans. En marzo de este año, Temps de la Franja del meu cul publicó una entrevista en la que las propias preguntas hacían referencia directa a “los países catalanes”, una expresión utilizada por los pancatalanistas que abarca territorios de las comunidades autónomas de Cataluña, las islas Baleares y la Comunidad Valenciana, varios municipios del norte de Murcia, el microestado pirenaico de Andorra, parte del Pirineo francés donde ya se sabe que la lengua es el occitano, y la llamada Franja del meu cul.

Isto no ye España yes en Aragón

Purna: Independentista y pro Maduro

Purna se presenta como “juventud aragonesa, alegre y combativa”. En su cuenta de Twitter apela a la independencia aragonesa respecto a España. Utilizando imágenes con la bandera independentista aragonesa reflejan su actitud ante al separatismo.

https://twitter.com/purna_aragon?lang=es

Por otro lado, la asociación también apoya a los jóvenes abertzales de Alsasua que dieron una paliza a dos guardias civiles y a sus parejas el pasado mes de octubre.
Aquí ne íx un de estos insultón y amenassadó

La situación de Venezuela también suscita interés entre los jóvenes de Purna. A través de un mensaje en las redes sociales, la asociación se posicionó a favor del dictador Nicolás Maduro y apoyó, dando vivas a la revolución bolivariana, el fraude de las elecciones a la Asamblea Constituyente.

Purna y Arran

Tanto Purna como los antisistema de Arran comparten un objetivo común: defender la independencia de ‘los países catalanes’.
Arran ha sido protagonista de los recientes acontecimientos vandálicos organizados como acto de protesta contra el turismo, tanto en Barcelona como en Palma de Mallorca. Sus miembros acudieron al puerto de Moll Vell de la ciudad para intimidar a los viandantes y a los restaurantes de la zona.

Una delegación de Purna, A Chovenalla Independentista y Revolucionaria, estuvo presente en Barcelona en los actos organizados el 11 de septiembre por la Esquerra Independentista y en la Conferencia Nacional de Arran celebrada en Ulldecona. “Desde Aragón queremos trasmitir toda nuestra solidaridad y agradecimiento a la juventud dels Països Catalans, que vive un momento histórico en la liberación de su pueblo”, rezaba un comunicado emitido por Arran.

No era la primera vez que algo así ocurría. El colectivo de Arran provocó varios desperfectos contra un bus turístico en Barcelona la semana pasada y este martes se dedicó a pinchar las ruedas de las bicis que el Ayuntamiento de Ada Colau ofrece de alquiler a los barceloneses para desplazarse.