tall

tall 

verbo tallá,

tallo, talles, talle, tallem, talleu, tallen

corte, cortar,

chulla, tall , tallada, (tallá a Valderrobres) en redó de la cama de un cordé, no está al dcvb

dcvb

vora que talle de una ferramenta.

Sone igual que t'hai de plegá, te ting que eixecá

Dcvb, TALL (i dial. tai). m.

perchi, esgorfa, algorfa, algolfa, angorfa, asgolfa

perchi, esgorfa, algorfa, algolfa, angorfa, asgolfa, pis daball del tellat o teulada.

Perchi se diu sobretot a La Portellada, a Tamarite. 

Perche en aragonés (Rudy Weiss)

PERCHADA: Teuladeta pera fé sombra al exterió.
A sé posible no mol llun de aón se rostixque la carn y prop de les serveses fresques.

Pergola en italiá.

DCVB, 

GOLFA (y ses var. algolfa, angorfa, asgolfa). f. 

Desván, también conocido como ático, buhardilla, altillo, sobrado o doblado, es una habitación en la parte superior de una vivienda disponible bajo el caballete del tejado.

Usados de modo convencional a lo largo de la historia como trasteros donde guardar viejos objetos en desuso, la crisis del suelo y de la vivienda ha supuesto que desde hace años se vayan rehabilitando para convertirlos en apartamentos.

Valdealgorfa se diu en chapurriau Valdesgorfa o Valldesgorfa

cornaló, cornalons

cornaló, cornalons de la banasta, portadora , cornalera, cornaleres

saria

CORNALÓ m. 
|| 1. Cadascuna de les dues bosses o recipients que formen la sàrria (Ribera d'Ebre, Maestr., Val., Mall.); cast. cogujón. «Jo tenc una sàrria | sense cornalons...» (cançó pop., Manacor). 

|| 2. Corn de la manta de pagès (Tortosa, Val., Al.); cast. cogujón. 

|| 3. Bossa que formaven les mànegues de l'hàbit dels frares franciscans i que servia per a posar-hi objectes (Benigànim); cast. cogujón. 

|| 4. Anella de corda que hi ha a cada extrem final del sac d'una peça de l'art de bou, vaca o artet, i que serveix per a lligar-hi un cap i poder hissar l'art dalt del pal per secar-lo (Amades-Roig Voc pesca). 

|| 5. Cadascun dels angles o extrems més o menys punteguts d'una cosa; cast. ángulo, punta, esquina (si és angle sortint), rincón (si és angle entrant). «Sa peça de formatge mallorquí té quatre cornalons». Pebre de quatre cornalons: mena de pebres quadrats i angulosos en la part superior (Mall.). Lo Sr. Degà posat al cornaló de lo altar digué, doc. segle XVII (Alm. Isl. Bal. 1878, p. 67). Vengué es setembre amb sos pebres de quatre cornalons, Roq. 49. Fent-lo abocar dins el mocador d'ella, sostengut p'els quatre cornalons, Galmés Flor de cart 85. Cornaló de pa: crostó de pa (Mall.). «El Bon Jesuset d'Artà | té un cornaló de pa; | si som bones al·lotetes, | diu que mos ne donarà» (cançó pop. Artà). 
|| 6. fig. Depòsit, conjunt de coses recollides i guardades (Cast., Val.). «Ja tinc en el cornaló uns grapats de notes»: ja tinc moltes notes recollides (Cast.). 

|| 7. Cadascuna de les anses de les portadores (Olot, Sta. Eulalia P. ap. Griera Tr.). banasta

    Fon.: kuɾnəló (or., men.); koɾnaló (Tortosa, val.); koɾnəló (mall.).
    Intens.:—a) Augm.: cornalonot;—b) Dim.: cornalonet.
    Sinòn.: || 1, 2, 5, corn.
    Etim.: derivat de cornal.