Mostrando las entradas para la consulta ventet ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ventet ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 7 de enero de 2021

Lo Camí, XIII.

XIII.

Ñan coses que la voluntat humana no es capás de controlá. Daniel, lo Mussol, acababe de averiguáu. Hasta entonses va creure que lo home pot elegí o triá libremen entre lo que vol y lo que no vol; inclús ell mateix podíe aná, si este ere lo seu dessich, al dentista que estabe a la galería de Quino, lo Manco, los dijous pel matí, per un módic llogué, y tráures la den que li estorbare. Ñabíen algúns homens, com Lucas, lo Mutilat, als que hasta los tallaben un membre si eixe miembro arribabe a sé pera nells un estorbo o fée nosa.
Es a di, que hasta la tarde aquella que van saltá la tapia del Indiano pera robáli les pomes y los va enchampá la Mica, Daniel, lo Mussol, va creure que los homens podíen desenténdres al seu antojo de lo que suposare pera nells una rémora, igual en lo relatiu al cos que en lo consernén al espíritu. Pero sol abandoná la finca del Indiano en una poma a cada ma y les orelles caches, Daniel, lo Mussol, va compendre que la voluntat del home no u es tot a la vida. Existíen coses que se li imposen al home, y lo sojusguen, y lo sometixen al seu imperi en cruel despotismo. Com - ara sen donabe cuenta - la deslumbradora bellesa de la Mica. Com lo esceptissisme de Pancho, lo Sensedéu.
Com lo ensés fervor de don José, lo mossen, que ere un gran san. Com, en fin, la antipatía sorda de la Sara cap a son germá Roc, lo Moñigo.
Desde lo frustrat robo de les pomes, Daniel, lo Mussol, va entendre que la Mica ere mol guapa, pero, ademés, que la hermosura de la Mica habíe ensés al seu pit una viva flama desconeguda. Una flama que li abrasabe la cara cuan algú mentabe a la Mica a la seua presensia. Assó constituíe, en ell, algo insólit, algo que trencabe lo hasta ara despreocupat y independén curs de la seua vida. Daniel, lo Mussol, va asseptá este fenómeno en la ressignassió en que se assepten les coses ineluctables. Ell no podíe evitá enrecordássen de la Mica totes les nits al gitás, o los domenges y díes de festa si minjabe collada. Aixó lo va portá a deduí que la Mica significaríe pera lo felís mortal que la 
conquistare un mol dols remanso de pas. Al prinsipi, Daniel, lo Mussol, va intentá desfés de esta presió interió que li enervabe la seua insobornable autonomía, pero va acabá admitín lo constán pensamén en la Mica com algo consustansial an ell mateix, algo que formabe part mol íntima del seu ser. Si la Mica se aussentabe del poble, la vall se tornabe ombriosa als ulls de Daniel, lo Mussol, y pareixíe que lo sel y la terra se tornaren erms, assustadós y grisos. Pero cuan ella tornabe, tot preníe un atre aspecte y atres colós, se féen mes dolsos y cadensiosos los mugits de les vaques, mes insitán lo verd dels prats y hasta los cántics de les merles adquiríe, entre les bardisses, una sonoridat mes matisada y cristalina. Entonses se produíe com un portentós renaiximén de la vall, una assentuassió exhaustiva de les seues possibilidats, aromes, tonalidats y rumós peculiás. En una paraula, com si pera la vall no ñaguere ya al món datre sol que los ulls de la Mica y datra brisa que lo ventet de les seues paraules. Daniel, lo Mussol, guardabe la seua fervén admirassió per la Mica com lo únic secret no compartit. No obstán, algo als seus ulls, potsé a la seua veu, revelabe una exitassió interió mol difíssil de acallá. Tamé los seus amics admiraben a la Mica. La admiraben per la seua bellesa, igual que admiraben al ferré per la seua forseguera, o a don José, lo mossen, que ere un gran san, per la seua piedat, o a Quino, lo Manco - antes de enterássen lo Moñigo de que habíe plorat cuan la mort de la seua dona - per lo seu muñó. La admiraben, sí, pero com se admiren les coses majes o poderoses que después no dixen rastre. Sentíen, sense duda, dabán de la seua presensia, com una nova emossió estética que inmediatamen se dissipabe dabán de un tord abatut en la massecha o una regletada de don Moissés, lo maestre. La seua vergoña no perdurabe; ere efímera y decadén com una explosió. En alló va advertí Daniel, lo Mussol, que lo seu estat de ánim dabán de la Mica ere una cosa espessial, diferenta del estat de ánim dels seus amics. Y si no, ¿per qué Roc, lo Moñigo, o Germán, lo Tiñós, no se aprimaben tres kilos si la Mica sen anabe a América, o un parell si sol sen anabe a la siudat, o se engordíen lo perdut y un kilo mes cuan la Mica tornabe a la vall per a estáy una llarga temporada? Ahí estabe la demostrassió de que los seus sentiméns cap a la Mica eren singulars, mol diferéns dels que embargaben als seus compañs. Encara que al parlá della se faigueren creus, o Roc, lo Moñigo, tancare los ulls y chulare, com li veíe fé a son pare dabán de una mossa ben maja. Aixó ere pura ostentassió, estridensies superfissials y no, de cap manera, un interromput y violén movimén de fondo. Una tarde, al prat de la carrasca, van parlá de la Mica. Va eixí la conversa a propósit del mort que segóns la gen ñabíe enterrat desde la guerra al mich del prat, daball de la carrasca sentenaria. 

- Sirá ya sendra - va di lo Tiñós -. No quedarán ni los ossos. ¿Creéu que cuan se mórigue la Mica fará mala auló, com los demés, y se desfará en pols?
Va experimentá lo Mussol una surriacada de sang a la cara.

- No pot sé - va saltá, ofés, com si hagueren insultat a sa mare -. La Mica no pot putí may. Ni cuan se mórigue. Lo Moñigo va soltá al aire una risseta seca.

- Este está sompo - va di -. La Mica cuan se mórigue putirá com tot fill de veí.

Daniel, lo Mussol, no se va entregá.

- La Mica pot morí en auló de santidat; es mol bona - va afegí.

- ¿Y qué es assó? - va di Roc.

- La auló dels sans.

Roc, lo Moñigo, se va sulfurá:

- Assó es un di. No te cregues que los sans fan auló a colonia. Pera Deu, sí, pero pera los que aulorem en los nassos, no. Mira don José. Crec que no pot ñabé home mes san, ¿eh? ¿Y no li put la boca? Don José sirá tot lo san que vullgues, pero cuan se mórigue fará pudó, corrompina, com la Mica, com tú, com yo y com tot lo món.

Germán, lo Tiñós, va desviá la conversassió. Fée sol dos semanes del assalto a la finca del Indiano. Va ajuntá los ulls pera parlá. Li costabe mol esfors expresás. Son pare, lo sabaté, assegurabe que se li escapaben les idees per les calves.

- ¿Ton vau fixá... ton vau fixá - va preguntá - en la pell de la Mica? Pareix que sigue de seda.

- Assó se diu cutis... tindre cutis - va aclarí Roc, lo Moñigo, y va afegí -:
De tot lo poble es la Mica la única que té cutis.

Daniel, lo Mussol, va experimentá un gran goch al sabé que la Mica ere la única persona del poble que teníe cutis.

- Té la pell com una poma llustrosa - va aventurá tímidamen.

Roc, lo Moñigo, va seguí en lo seu:

- La Josefa, la que se va suissidá per lo Manco, ere gorda, pero per lo que diuen mon pare y la Sara tamé teníe cutis. A les capitals ñan moltes dones que ne tenen. Als pobles, no, perque lo sol los creme la pell, lo fret acribasse y l´aigua arrugue.
Germán, lo Tiñós, sabíe algo de assó, perque teníe un germá a la siudat y algúns añs veníe a Nadal y li contabe moltíssimes coses de allá.

- No es per assó - va tallá, en aire de sufissiensia absoluta -. Yo sé per qué es. Les siñoritingues se fiquen cremes y potingues per les nits, que borren les arrugues.
Lo van mirá los atres dos, embobats.

- Y encara sé mes. - Se va suavisá la veu y Roc y Daniel se van arrimá an ell invitats per lo seu misteriós aire de confidensia -. ¿Sabéu per qué a la Mica no se li arrugue la pell y la conserve fina y fresca com si fore una chiqueta? - va di.
Les dos interrogassións se van confundí en una sola veu: - ¿Per qué?

- Pos perque se fique una lavativa totes les nits, al gitás. Assó fan totes les del sine.
U diu mon pare, y don Ricardo li ha dit a mon pare que assó pot sé verdat, perque la vellesa ix de la pancha. Y la cara se arrugue per tindre brutes les tripes. Pera Daniel, lo Mussol, va sé esta manifestassió com una massolada. A la seua men se confundíen la Mica y la lavativa en una irritán promiscuidat. Eren dos polos opostos, irreconsiliables. Pero, de improvís, recordabe lo que díe a vegades don Moissés, lo maestre, de que los extrems se toquen y sentíe una fonda depresió, com si algo se ni anare del cos a chorros. La afirmassió del Tiñós ere, pos, consiensuda, del tot possible y verossímil. Pero cuan dos díes después va torná a vore a la Mica, se ni en van aná estos baixos ressels y va compendre que don Ricardo y lo sabaté y Germán, lo Tiñós, y tot lo poble díen lo de la lavativa, perque ni les seues mares, ni les seues dones, ni les seues germanes, ni les seues filles teníen cutis y la Mica sí que ne teníe. La sombra de la Mica acompañabe a Daniel, lo Mussol, en tot lo que fée. La idea de la mossa se va encaixoná al seu servell com una obsessió. Entonses no reparabe en que la chica li portáe deu añs y sol li preocupabe lo fet de que cadaú perteneixquere a una casta sossial diferén. No se reprochabe mes que ell haguere naixcut pobre y ella rica y que son pare, lo formaché, no sen haguere anat, al seua día, cap a les Amériques, en Gerardo, lo cagarniu de la siñora Micaela. En tal cas, podríe ell disposá, an estes altures, de dos restauráns de lujo, un establimén de resseptós de radio y tres barcos de cabotaje o al menos de un comers de aparatos eléctrics com lo que teníen a la siudat los "Ecos del Indiano". En la tenda de aparatos eléctrics sol lo separaríen de la Mica los dos restauráns de lujo y los tres barcos de cabotaje. Ara, ademés dels restauráns de lujo y los barcos de cabotaje, ñabíe per mich un establimén de resseptós de radio que tampoc ere moc de pavo. Sin embargo, a pesá de la admirassió y la vergoñeta de Daniel, lo Mussol, van passá añs abáns de pugué intercambiá una paraula en la Mica, apart de los amables renecs del día de les pomes. Daniel, lo Mussol, se conformabe en despedíla y donáli la benvinguda en una mirada trista o radián, segóns les sircunstansies. Assó sol, hasta que un matí de estiu lo va portá hasta la iglesia en lo seu coche, aquell auto negre y allargat y relluén que casi no fée soroll al aná. Entonses, lo Mussol habíe cumplit ya los deu añs y sol ni faltabe un pera anássen al colegio a escomensá a progressá. La Mica ya ne teníe denou pera vin y los tres añs transcurrits desde la nit de les pomes, no sol no van afectá a la seua pell, ni a la seua cara, ni al seu cos, sino, al contrari, van serví pera que la seua pell, lo seu cos y la seua cara entraren a una fasse de mes armonía y plenitut.

Ell pujabe la costa agobiat per lo sol de agost, mentres flotaben al matí de la vall los tañits rápits del radé toc de la missa. Encara li faltabe casi un kilómetro, y Daniel, lo Mussol, desesperabe pera alcansá a don José abáns de que este escomensare lo Evangelio. 

De repén, va sentí al seu costat lo pito del coche negre de la Mica, va girá lo cap assustat y se va topetá, de bones a primeres, en la franca y inesperada sonrissa de la mossa. Daniel, lo Mussol, se va sentí envarat, preguntánse si la Mica sen enrecordaríe del frustrat robo de les pomes. Pero ella no va aludí al epissodio.

- Menut - va di -. ¿Vas a missa?

Se li va trabá la llengua al Mussol y no va assertá a contestá mes que en un movimén de cap. Ella mateixa va obrí la porteta y lo va invitá: - Es tart y fa caló. ¿Vols pujá?

Cuan va repará en los seues moviméns, Daniel, lo Mussol, ya estabe acomodat a la voreta de la Mica, veén desfilá asseleradamen los abres detrás dels vidres del automóvil. Notabe ell la proximidat de la mossa a la sang, a la tensió incómoda dels ñirvis. Ere tot com un somni, dolorós y punchán. "Deu meu - pensabe lo Mussol -, aixó es mes de lo que yo haguera imaginat", y se va ficá tenso y com acartonat, insensible, cuan ella lo va acarissiá en la seua fina ma al clatell y li va preguntá suavemen:

- ¿Tú de quí eres?

Va farfallá lo Mussol, en un forsejeo sense mida als nervis:

- De... del formaché.

- ¿De Salvador?

Va baixá lo cap, assentín. Va intuí que ella sonreíe. Lo contacte de la seua fina pell al clatell li va fé sospechá que la Mica teníe tamé cutis a les palmes de les mans.

Se divisabe ya lo campanari de la iglesia entre los abres.

- ¿Voldrás pujám un parell de formaches de nata después, per la tarde? - va di la Mica.

Daniel, lo Mussol, va torná a assentí mecánicamen en lo cap, incapás de articulá cap paraula. Durán la missa no va sabé de quín costat li pegáe l´aire y dos vegades se va santiguá extemporáneamen o a destems, mentres Ángel, lo cabo de la Guardia sivil, sen enríe convulsivamen al seu costat, tapánse la cara en lo tricornio, de la seua desorientassió.

Al fes de nitet se va ficá lo traje nou, se va pentiná en cuidado, se va rentá y refregá los ginolls y sen va aná cap a casa del Indiano a portá los dos formaches. Daniel, lo Mussol, se va maravillá del lujo de la casa de la Mica. Tots los mobles relluíen y la seua superfissie ere llisa y suave, com si tamé ells tingueren cutis.

Al apareixe la Mica, lo Mussol va pedre lo poc aplom almassenat durán lo camí.
La Mica, mentres mirabe y pagabe los formaches, li va fé moltes preguntes. Ere una mossa sensilla y simpática y no sen enrecordabe gens del dessagradable epissodio de les pomes.

- ¿Cóm te diuen? - va di.

- Da... Daniel.

- ¿Vas a la escola?

- Ssssí.

- ¿Tens amics?

- Sí.

- ¿Cóm se diuen los teus amics?

- Lo Mo... Moñigo y lo Ti... Tiñós.

Ella va fé uns momos de fástic.

- ¡Uf, quíns noms mes feos! ¿Per qué crides als teus amics en uns noms tan feos? - va di.

Daniel, lo Mussol, va compendre ara que habíe contestat com un borinot, sense

reflexioná. An ella li haguere tingut que di que los seus amics se díen Roquito y Germanín. La Mica ere una mossa mol fina y delicada y en aquells motes habíe ferit la seua sensibilidat. Se va lamentá del seu error. Va sé en eixe momén, dabán de la sonrién y atractiva cara de la Mica, cuan sen va doná cuenta de que li agradabe la idea de marchá al internat y progressá. Estudiaríe en aplicassió y potsé guañare después mols dinés. Entonses la Mica y ell estaríen ya a un mateix nivell sossial y podríen casás y, a lo milló, la Uca-uca, al sabéu, se tiraríe despullada al Chorro desdel pon, com la Josefa lo día de la boda de Quino. Ere agradable y estimulán pensá en la siudat y pensá que algún día podríe sé ell un honorable caballé y pensá que, en alló, la Mica perdíe la seua inassequibilidat y se colocabe al alcáns de la seua ma. Dixaríe, entonses, de di motes y palabrotes y de aventás en los seus amics boñigues seques y hasta faríe auló a perfumes cars en ves de a calostros. La Mica, en tal cas, dixaríe de tratál com a un sagal maleducat y de poble. Cuan va abandoná la casa del Indiano ere ya de nit. Daniel, lo Mussol, va pensá que ere bo pensá a la oscurina. Casi se va assustá al sentí la presió de uns dits a la carn del seu bras. Ere la Uca-uca.

- ¿Per qué has tardat tan en dixáli los formaches a la Mica, Mussol? - va inquirí la chiqueta. Li va doldre que la Uca-uca vulnerare en este desparpajo la seua intimidat, que no lo dixare tartí ni pera madurá y reflexioná sobre lo seu futur encara per vindre.

Va adoptá un grassiós aire de superioridat.

- ¿Me vols dixá en pas de una vegada, mocosa?

Anabe de pressa y la Mariuca-uca casi corríe, a la seua vora, baixán la costa.

- ¿Per qué te has ficat lo traje nou pera pujáli los formaches, Mussol? Dísme - va insistí ella. Ell se va pará al mich de la carretera, exasperat. Va dudá, per un momén, si fótreli una galtada a la chiqueta.

- A tú no te importe res de lo meu, ¿enténs? - va di, finalmen.

Li va tremolá la veu a la Uca-uca al indagá: - ¿Es que te agrade mes la Mica que yo?

Lo Mussol va soltá una carcañada. Se va arrimá mol a la chiqueta pera cridáli:

- ¡Escóltam! La Mica es la chica mes guapa de la vall y té cutis y tú eres fea com un coco de llum y tens la cara plena de peques. ¿No veus la diferensia?

Va reempendre la marcha cap a casa seua. La Mariuca-uca ya no lo seguíe. Se habíe assentat a la cuneta dreta del camí y, amagán la pecosa cara entre les mans, singlotejabe y plorabe.

sábado, 8 de diciembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, V

va (aná) + va fé caló – va aparcá fue + hizo calor + aparcó (pasado)
vacassións vacaciones
vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar
vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás. gratis
vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió vagar
vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante
vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza
vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa solar sin construir – perro, vago – vaga
vagó, vagóns del tren, vagón, vagones (del tren)
vagoneta, vagonetes vagoneta, vagonetas
váiga ! Vaya ! Vaya !
váiga (aná) vaya
váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello)
váiguen vayan
váigues (aná) vayas
vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos
Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs Valjunquera, de junco, juncos
Valdarrores, Valderrobres Valderrobres
Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos.
valdrá valdrá
valdrán valdrán
valdré valdré
valdríe valdría
valdríen valdrían
valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g) valer, costar
valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada
valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras
valén, valenta, valéns, valentes valiente, valientes
valénli – valénli an ell o an ella valiéndole
valéns valientes
valénse valiéndose
Valénsia Valencia
valensiá, idioma y habitán de Valénsia valenciano
valensiana valenciana
valensiáns valencianos
valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari valiente
valentía valentía
valentíssim, mol valén valentísismo, muy valiente
valerosamen, en mol valor valerosamente
valeroses valerosas
valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín) valerosísimo, valentísimo
valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue cueste lo que cueste (valga lo que valga)
válguen valgan
valguére valiera, valiese
valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X Valido – hubiese valido la pena comprar un X
valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud
valíe (ell, aixó) valía
valíen (ells) valían
valíes (tú) valías
valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso
vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión
vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá) vallar (ver ballá = bailar)
valla, valles valla, vallas, vallar
vallat, vallada vallado, vallada
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceiteLa Vall del Tormo


valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite

vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo
valor, valors (se pronúnsie la r final) valor, valores
valoraré valoraré
valorarém valoraremos
valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor) valoren
valuós, que té valor, valuosos valuoso, valuosos
valuosa, valuoses, que ténen valor valuosas
valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva
vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza
van (ells, elles), del verbo aná van
vanagloriás de algú o de algo vanagloriarse
vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán,
vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar
vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad
vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies vanguardia, vanguardias
vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad
vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe
vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante
vapor, vapors vapor, vapores
vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn vaquería, lechería
vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras
vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs) vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos
vara , vares – vareo vara, varas – varapalo, varazo
varada, varades, varejá en una vara golpe con una vara, varazo, varapalo
vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta hiciste
vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme) varita, varitas
variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen variar
variaben variaban
Variable, variables Variable, variables
variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) variado de vermut
varián, variáns Variante, variantes
variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) variado de vermut
variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc variado
variedat, variedats variedad, variedades
vários, váries, diferéns, diferéntes varios, varias, diferente, diferentes
vas aná, vas minjá, vas torná fuiste, comiste, volviste
vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló) vasco, vasca, vascos, vascas
vasque, váigue vaya
vasquen, váiguen vayan
vasques, váigues vayas
vassallo, vassallos Vasallo, vasallos
vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás,
bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás,
bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás
vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse,
bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse,
bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse
vastíssim, mol vast, mol ample vastísimo
vastíssima, mol vasta, mol ampla vastísima
váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila,
retrete, servicio, aseo, baño, tocador
Vatres ,vatros vosotros
vatros, vatres vosotros
vau – vau fé nosa – vau fé fang Estorbásteis – hicisteis barro
Vaya ! Vaiga ! Vaya !
véa, veía veía (yo)
veches, véigues veas
vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas
vée veía (él)
veém vemos
veén (g) de vore viendo
veénla viéndola
veénlo viéndolo
veénlos viéndolos
veénme viéndome
veénse viéndose
veénse viéndose
veénsel (damún) viéndoselo (encima)
veéntos viéndoos
veénu viéndolo
veéu veis
vegá, vegada vez
vegada, vegades, vegá, vegáes vez, veces
vegades veces
vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá) Veces – a veces – a la vez
vegetal vegetal
vegetals vegetales
vegetassió vegetación
vehícul, vehículs Vehículo , vehículos
veí , veíns, veína, veínes vecino, vecinos, vecina, vecinas
veía (yo) veía (yo)
veíe (ell) veía (él)
veíen veían
veíes veías
veíeu veíais
veiga vea (yo)
veigám veamos
veigám veamos
véigue vea
véiguen vean
veiguera viera, viese (yo)
veiguére viera, viese
veiguéren vieran, viesen
véigues – véigues ! veas – anda, vaya !
veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero ! Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero !
veína vecina
veína, veínes – alusina, veína ! vecina, vecinas – alucina, vecina !
veindat vecindad
veínes vecinas
veinet, veineta vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla
veíns vecinos
veinticuatre, vinticuatre 24
veintináu 29, vintinóu 29
veintisinc, vintising 25
vel, vels Velo, velos
vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no) vela, velas
velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió) velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración)
velades veladas
velál velarlo
velán (g) velando
velánla velándola
velatori, velatoris (velá) velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar
vell , vellet viejo, viejecito
vella, velleta vieja, viejecica, viejecita
velles viejas
vellesa (vell, agüelo, vella, agüela) vejez
vellet, vellets, velleta, velletes viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas
vellut, tersiopelo - felpa, pana terciopelo – felpa, velludo, pana
velossidat, quines velossidats ! velocidad, qué velocidades !
vena, venes Vena, venas
vendades, envenades, vena vendadas, venda
vendats, envenats, vena vendados, vena
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta vender
véndrela venderla
véndrelay vendérselo
vendrém venderemos
véndrem venderme
véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple) no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo)
vendréu venderéis
venedó, venedós, venedora, venedores vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras
vénen (de víndre y de vendre) vienen, venden
venénla vendiéndola
venénles vendiéndolas
venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos
venerál venerarlo
veng vendo
venga ! Venga !
vengám vendamos
Véngamos ! (de vengá) Vénganos ! (de vengar)
vengansa venganza
vengarém vengaremos
vengat vengado
vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas
vengatiu, vengativa vengativo, vengativa
vénguen vendan
venguérem vendiéramos
vengut (se ha) se ha vendido
veníe venía
veníem veníamos
veníes venías
vením venimos
venín, vinín (g) de víndre viniendo
venínli viniéndole
veníu venís
vens vienes
vénse vencer
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda vencer
vénsel vencerle
vensén (g) venciendo
venseríe vencería
Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles.
vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá,
caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís,
contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás
vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar,
caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse,
contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse
vensut, vensuts vencidos, vencidos
ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc ventar la mies para separar el grano de la paja
ventá (mies, sereals, llegúms) ventar (mies)
ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba
venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre venta, ventas (posada) – de vender
ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc
ventáe, ventabe, de ventá ventaba
ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches ventaja, ventajas
ventallot , mastegot, ventallots, mastegots golpes
ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes) ventanilla, ventanillas
ventet airecito, vientecito
ventiladó ventilador
ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit) Ventolera, ventoleras
ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes) ventosidad, ventosidades, pedo, pedos
ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre"
ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut,
azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino,
aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat
ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud,
azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino,
aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad
venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes vendido, vendida, vendidos, vendidas
verat, varat (peix, caballa) caballa (pescado)
verat, varat, berat, barat (caballa, peix) caballa (pescado, pez)
verd, vert verde (masculino)
verda verde (femenino)
verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas
verdaderamén verdaderamente
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga)

verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre
verdang per a fé una gayata

verga
verdat, verdats verdad, verdades
verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer
verdíssims verdísimos
verdós, verdosa, verdosos, verdoses verdoso, verdosa, verdosos, verdosas
verdulera, verduleres verdulera, verduleras
verdura verdura
verdures verduras
veres (de) – de verdat – verídic, verídica de verdad, verídico
verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito,
puntal, tersé pun, verdang, pértiga
verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito,
vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero
vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén
vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña ! vergüenza, vergüenzas
vergoñosa vergonzosa
vergoñosamen vergonzosamente
vergoñoses vergonzosas
vergoñoseta, vergoñosetes vergonzosilla, vergonzosillas
verificá verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
verificabe verificaba
verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera
vermut, vermuts, vermudet, vermudets vermut, vermuts
vermutet, vermudet, vermutets, vermudets vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos
verossímil verosímil
Verruga, verrugues verruga, verrugas
vers, verso, versos verso, versos
versets versitos
versificadó, que escriu en vers, versos versificador
vert, verd, capverd, capvert verde, cabeza verde
vertiginosa, vertiginós, vértic vertiginosa, vertiginoso, vértigo
verts verdes
ves (cap allá) ve (hacia allá)
vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal víspera, vísperas
vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol
vessindari vecindario
vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos
vessindat vecindad
vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes vecinito, vecinita
Vésten ! Vete !
vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré vestir, vestirse
vestíbul vestíbulo
vestida vestida
vestides vestidas
vestíe vestía
vestíen vestían
vestimentes vestimentas
vestínlo vistiéndolo, vistiéndole
vestínlos vistiéndolos
vestínse vistiéndose
vestiríe vestiría
vestíssen, vestíxen visten
vestit, vestits, vestidet, vestidets vestido, vestidos, vestidito, vestiditos
vestíu vestís
vestíx viste
vestíxgo visto
veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala) veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias
Veu, veus – tú veus voz, voces – tú ves
veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes voz, voces, vocecita, vocecitas
véuen ven
veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc


veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea
Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história... Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello).
vi ransi vino rancio
Vi, vins vino, vinos
Vía, víes del tren Vía, vías del tren
viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage viajar
viacháns, viajáns viajante, comerciante – viajando
viachare, viajare viajara
viachat, viajat viajado
viache, viaches, viage, viages viaje, viajes
viaché, viagé viajero
viachém, viagém viajamos
viachen, viagen viajan
viachés, viagés viajeros
viacrucis viacrucis
viaján, viachán – (g) viajante, comerciante – viajando
viala, vela, viales, veles Vela, velas
viandes viandas
viardes, verdes, verda, viarda (femella) verde, verdes
viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle) verde, verdes
viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió,
provisió, reserva, subvensió, dieta
viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción,
provisión, reserva, subvención, dieta
viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns,
si te pique la viboreta
prepara la mortalleta,
si te pique l´escursó
que´t donon la extrema unsió
víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora
que te den la extrema unción
vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré vibrar
vibradó vibrador
vibradó, vibradora vibrador, vibradora
vibráen o vibraben vibraban
vibrassió vibración
vibrassións vibraciones
vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres vivo (yo)


vicari, vicaris vicario, vicarios, párroco, párrocos
viceversa (homes y dones y viceversa) viceversa (mujeres y hombres y viceversa)
vichiláe, vigilabe vigilaba
vichiláen, vigiláen, vigilaben vigilaban
vichiláls, vigiláls vigilarles, vigilarlos
vichilán, vigilán (g) vigilando, vigilante
vichiláns, vigiláns (de la playa) vigilantes (de la playa)
vichiláre, vigiláre vigilara
vichíle, vigíle vigila
víctima, víctimes víctima, víctimas
victória, victóries victoria, victorias
victoriós, victoriosa, que ha guañat victorioso, victoriosa, que ha ganado
vida, vides vida, vidas
Vídeo, vídeos vídeo, vídeos
videoclips videoclips
videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no) videoclub, videoclubes
vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit) vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio
vidriera, vidrieres Vidriera, vidrieras
viga, vigues (vore llumera) viga, vigas
vigám, viguém, viscám vivamos
vigáu viváis
vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré vigilar
vigilála vigilarla
vigilán (g) vigilando, vigilante
vigilia, vigilies vigilia, vigilias
vigor vigor
vigorós vigoroso
vigorosa vigorosa
viguém, visquém, vigám vivamos
vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo
vila , lloc , poble, aldea villa, lugar, pueblo, aldea
vilero, vileros, pardal, pardals gorrión O pájaro común
villa, vila villa
villanía, villaníes Villanía, villanías
vilmen vilmente
vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera) mimbre, mimbrera
vin , vintena, 20 veinte, veintena 20
vinagre , vi agre vinagre, vino agrio
víncul, vínculs (vin culs no) vínculo, vínculos (veinte culos no)
vindrá vendrá
vindrá vendrá
vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán
vindrás vendrás
vindré vendré
víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré venir, ir
víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen venir (ir)
víndreli venirle
víndrels venirles
vindrém vendremos, iremos
víndremos venirnos
víndretos veniros
vindríe vendría
vindríen vendrían
vindríeu vendríais
víne cap aquí ! ven hacia aquí !
ving – ya ving ! Ya vach ! vengo (voy)
vinga venga
vingám, vinguém vengamos (vayamos)
vingáu, vinguéu vengáis
vinguda venida
vingudes venidas
vínguen vengan
vinguére viniera
vinguéren vinieran, viniesen
vinguéres vinieras, vinieses
vinguéreu vinierais, vinieseis
vinguéu vengáis
vingut, vinguda, vinguts, vingudes venido, venida, venidos, venidas
viníe, veníe venía
vinín (g) viniendo
Vintena (20) Veintena 20
Vinticuatre, 24 Veinticuatro 24
Vintidós, 22 Veintidós 22
Vintising, 25 Veinticinco 25
Vintisis, 26 Veintiséis 26
Vintitrés, 23 Veintitrés 23
vintiuna, vintiún, 21 Veintiuno 21
Vintivuit, 28 Veintiocho 28
viña, viñes viña, viñas
violat violado
violén, violenta violento, violenta
violénsia violencia
violentíssima violentísima
violeta, violetes violeta, violetas
violín, violíns violín, violines
viquiari, vicari  vicario, párroco
vírgen, vírgens virgen, vírgenes
virginidat virginidad
virilmen virilmente
virtuós virtuosos
virtuosamen virtuosamente
virtuoses virtuosas
virtut, virtuts virtud, virtudes
virulénsia virulencia
virus virus
visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar
viscosidat viscosidad
viscut, viscuda, vigut, viguda vivido, vivida
visibilidat visibilidad
visible visible
visiblemen visiblemente
visió (vista) vista, visión
visións visiones
visita, visites visita, visitas
visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré visitarla
visitáen, visitaben visitaban
Visítal ! Visítalo !
visitála visitarla
Visítala ! Visítala !
visitáls, visitals visitarlos, visitarles
visitám visitarme
visítam visítame
visitán (g) visitando
visitánme visitándome
visitáns visitantes
visitará visitará
visitaríe visitaría
visitaríen visitarían
visitát, visitat, visitada, visitades visitado, visitada, visitados, visitadas
visitátos visitaros
visites visitas
visito visito
visquen, víguen vivan
visquére o viguére viviera
visquéren, viguéren vivieran
vissi, vissis vicio, vicios
vissible, vissibles, invissible, invissibles visible, visibles, invisible, invisibles
vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje
vissiós – vissiosa vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo
vist visto
vista (sentit) (p) de vore vista, sentido, vista participio de ver
vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen vistazo, mirada, ojeada, ojo
vistes vistas
vistós, vistosos, vistosa, vistoses Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas
vitalidat vitalidad
Vitamina, vitamines Vitamina, vitaminas
viu, viva, - vivet, viveta, espabilat vivo, viva – espabilado
viuda, viudes viuda, viudas
viudo, viudos viudo, viudos
viurán vivirán
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren vivir
víurela vivirla
víureu viviríais
viuríe viviría
viuríen vivirían
vius vivos, vives
viva viva
vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto
vívamen vivamente
vivassidat, (vivassidats) vivacidad, (vivacidades)
vivénsia, vivénsies vivencia, vivencias
víveres (los), sempre plural, coses de minjá víveres, cosas para comer
vives, vius vivas, vivos
vivíe vivía
vivíen vivían
vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir
vivím vivimos
vivín (g) viviendo
vocal, vocals vocal, vocales
vocalissassió, vocalissassións vocalización, vocalizaciones
vocassió, vocassións vocación, vocaciones
vol, vols – de volá – de vóldre o volé vuelo, vuelos – quiere, quieres
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol volar
volabe volaba
volada (de vol) – loca, lloca revoloteo, de volar – loca
voladó, voladora volador, voladora
voláe, volabe volaba
volán (g) volando
volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija
volandes (portá en) volandas, llevar en
volat, volada – loco, loca volado, volada – loco, loca
volcá, vulcá (bolcá, bulcá) volcar
volcán, volcáns – volcán (g) de volcá volcán, volcanes
volcánles volcándolas
voldrá querrá
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda querer

querida
voldríe querría
voldríen querrían
volé, vóldre querer
volém queremos
volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta) Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta
volénlos queriéndolos
volénse queriéndose
Voléu – de vóldre – de volá Queréis – volad, voláis
voléume Queredme
Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes querido, querida, queridos, queridas
volía quería (yo)
volíe quería
volíem queríamos
volíen querían
volíes querías
volíeu queríais
volquete, volquetes, volquet, volquets volquete, volquetes
Vols – vóldre – de vol, volá quieres – vuelos
Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré girar, dar vueltas, pasearse
volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes vuelta, vueltas – una vez, dos veces
voltaba (yo) rodeaba, daba vueltas, garbeo
voltánla (an ella) rodeándola
voltánlo rodeándolo
voltánlos (an ells) rodeándolos
voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros,
a la redonda, cerca de, en torno a
voltat rodeado
voltats, voltades rodeados, rodeadas
volten (voltá) dan vueltas, rodean
voltereta, volteretes voltereta, volteretas
voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias
voluntariamén voluntariamente
voluntat, voluntats voluntad, voluntades
vómit, vómits vómito, vómitos
vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) vomitar
vomitáen o vomitaben vomitaban
vomitiu, vomitius vomitivo, vomitivos
vomitoris vomitorios, vomitivos
vorá verá
vorá, veurá verá
vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta a mi vera, a mi lado
vorán verán
vorás verás
vorás, veurás verás
voré veré
vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore ver
vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen ver
voré, veuré veré
vorejá ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear
vórel verle, verlo
vórel, véurel verlo
vórela verla
vórela, véurela verla
vóreles verlas
vóreles, véureles verlas
vórels verlos
vórels, véurels verlos
vorém veremos
vórem verme
vórem, véurem verme
vóremos vernos
vores verse
vores (les), la vora vera, orilla, borde
vóres, véures (pot) puede verse
vóret verte
vóret, véuret verte
voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores orilla, orillas
Voréu, veuréu veréis
Vóreu, véureu verlo
Voríe, veuríe vería
Voríen, veuríen verían
vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites
vostre , vostres, la vostra, les vostres vuestro, vuestra, vuestros, vuestras
vot, voto, votos voto, votos
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto votar
votáe o votabe, de votá votaba
votassió, votassións votación, votaciones
votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va entendre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú:
Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol?
voto a Dios
vuidáen, vuidaben (buidáen, buidaben) vaciaban
vuidán (g) buidán vaciando
vuide, buide vacía
vuit, 8 ocho
vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto
, hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero,
vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo
vuitanta, 80 ochenta
vuitsens, vuitsentes, 800 ochocientos
vulgar, vulgars vulgar, vulgares
vulgaridat vulgaridad
vulgarmen vulgarmente
vull (yo) quiero
vullga (cuan yo) quiera (cuando yo)
vullgam, vullguem queramos
vullgáu, vullguéu queráis
vullgue quiera
vullguem queramos
vullguen, de voldre o volé – bullguen es de bullí quieran
vullguera (yo) quisiera
vullguere (ell) quisiera
vullguerem quisiéramos
vullgueren quisieran
vullgueres quisieras
vullguereu quisierais
vullgues quieras
vullguéu, vullgáu queráis
vullgut, volgut querido
vustés, vostés, vusté, vosté
usted, ustedes



//