Mostrando las entradas para la consulta umbría ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta umbría ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 1 de marzo de 2024

Lexique roman; Fe


Fe, s. f., lat. fides, foi, franchise.

Quar s'ieu portes a Dieu tan lial fe, 

Elh m' agra fag plus haut d' emperador.

Perdigons: Ira e pezars. 

Car si je portasse à Dieu si loyale foi, il m'aurait fait plus haut qu'empereur.

Per qu' ab vos no m valgues 

Merces e bona fes.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous.

Pour qu'avec vous ne me valût merci et bonne foi.

- Foi, croyance religieuse.

Aysso son los articles de la sancta fe catholica. V. et Vert., fol. 4.

Ce sont les articles de la sainte foi catholique. 

Senher Dieus, que fezist Adam, 

(chap. Siñó Deu, que vas fé a Adán, y vas probá la fe de Abraham.) 

Et assagiest la fe d'Abram.

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Seigneur Dieu, qui fis Adam, et éprouvas la foi d'Abraham.

Loc. Ad aquelas paraulas no deu hom ajustar fe.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 172. 

A ces paroles on ne doit pas ajouter foi. 

Far fe. Fors de Béarn, p. 1076. 

Faire foi.

En tosz negocis que son de bona fe.

Trad. du Code de Justinien, fol. 34.

En toutes affaires qui sont de bonne foi. 

Entr'els non renha dreitz ni fes.

P. Vidal: Baros Jhesus. 

Entre eux ne règne droit ni foi. 

Loc. affirm. A la mia fe, Amors,

Gran peccat avetz de me.

Giraud le Roux: A la mia fe. 

Sur ma foi, Amour, vous avez grand tort envers moi.

Lo cambiayres diz: Per ma fe

Yeu non ay d'aur tan gran foyson. 

V. de S. Honorat. 

Le changeur dit: Par ma foi, je n'ai pas si grande abondance d'or.

Per fe e senes engan. Tit. de 1139. 

(chap. Per fe y sense engañ.)

Par foi et sans tromperie.

Per bona fe e ses engan, 

Am la plus belha e la melhor.

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

De bonne foi et sans tromperie, j'aime la plus belle et la meilleure.

Adv. comp. Selha del mon que ieu plus vuelh, 

E mais am de cor e de fe.

B. de Ventadour: Quan par la. 

Celle du monde que je veux le plus, et que j'aime le plus de coeur et de foi. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Fe. IT. Fede.

2. Fementit, adj., parjure, déloyal.

Fals, enveios, fementit lauzengier.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 

Faux, envieux, déloyaux médisants. 

ANC. FR. Chative Ysolt, parjure fustes, 

Feimentie e parjurée.

Roman de Tristan. F. Michel, t. II, p. 12. 

Icist Breton, cist feimentie... 

Riols le parjur, feimentie. 

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 62 et 68.

Diex, parjure, Diex, foimentie.

Roman du Renart, t. II, p. 46. 

ESP. PORT. Fementido.

3. Fiducia, s. f., lat. fiducia, confiance.

Segon via de fiducia e d'esperansa.

Trad. d'Albucasis, fol. 44. 

Selon voie de confiance et d'espérance.

ANC. ESP. PORT. IT. Fiducia. (chap. Fidussia, confiansa.)

4. Fidelitat, s. f., lat. fidelitatem, fidélité.

El deu morir si vol gardar sa fidelitat ni son juramen.

L'Arbre de Batalhas, fol. 79. 

Il doit mourir s'il veut garder sa fidélité et son serment.

CAT. Fidelitat. ESP. Fidelidad. PORT. Fidelidade. IT. Fidelità, fidelitate, fidelitade. (chap. Fidelidat, fidelidats; fiel, fiels.)

5. Fedeltat, Fealtat, Feltat, Feutat, Fezautat, Fezeutat, s. f., lat. fidelitatem, fidélité, loyauté.

Salva la fedeltat del comte. Tit. de 1137.

Sauve la fidélité du comte. 

Cel a cuy hom deu fealtat. Liv. de Sydrac, fol. 62.

Celui à qui on doit fidélité. 

Qui en loc feminil 

Cuia feltat trobar. 

Pierre de Bussignac: Quan lo dolz. Var. 

Qui croit trouver fidélité en lieu féminin. 

Mas fezautat fan carzir, 

Quar no volon lo ver dir.

B. Martin: A senhor. 

Mais ils font déprécier loyauté, parce qu'ils ne veulent pas dire le vrai.

- Devoir du vassal envers son suzerain.

Si 'l reis Richart no ill fazia fezeutat.

(chap. Si lo rey Ricardo no li fée fidelidat : sagramén y homenache.)

V. de Bertrand de Born.

Si le roi Richard ne lui faisait fidélité.

Faran, per lur gran malvestat,

Lur sagramen de fezeutat.

Brev. d'amor, fol. 123. 

Par leur grande méchanceté, ils feront leur serment de fidélité. 

ANC. FR. Féeltez firent e homages. Roman de Rou, v. 9340.

Devers vous et vostre royaume toute féableté nous garderons.

Monstrelet, t. I, fol. 21. 

ANC. CAT. Fedeltat, feeltat. ANC. ESP. Fieldad. IT. Fedeltà, fedeltate, fedeltade. (chap. Fidelidat, fidelidats; homenache, homenaches; juramén, juramens, sagramén, sagramens, sacramén, sacramens.)

6. Fizel, Fiel, adj., lat. fidelis, fidèle.

Si m fai amors ab fizel cor amar.

Blacasset: Si m fai. 

Tellement me fait amour aimer avec coeur fidèle. 

Ieu li suy tan fizels amans. 

P. Raimond de Toulouse: Pus vey parer. 

Je lui suis si fidèle amant.

- Vrai.

Del fiel Deu no volg aver amig. Poëme sur Boèce.

Ne voulut avoir ami du vrai Dieu.

Subst. La paraula de Deu es lumneira als fiels, e als non fiels es escurdaz.

(chap. La paraula de Deu es llumenaria als fiels, y als no fiels (infiels) es oscuridat, foscó, negrura, umbría, tiniebles, etc.)

Trad. de Bède, fol. 83. 

La parole de Dieu est lumière aux fidèles, et aux non fidèles est obscurité.

Ja non er sos fiels ni sos privatz. 

Veirem qual seran nostre fielh. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 93 et 42. 

Jamais je ne serai son fidèle ni son ami. 

Nous verrons quels seront nos fidèles.

ANC. FR. Samuel fud fedeil prophète Deu. 

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 6. 

Les dernières divisions de nostre France nous en rendent fidel tesmoignage.

Camus du Belley, Diversités, t. I, fol. 93.

CAT. Fidel, fiel. ESP. PORT. Fiel. IT. Fedele. (chap. fiel, fiels.)

7. Fizelmens, Fielment, Fidelmen, adv., fidèlement.

Fizelmens et utilmens, al miels que ieu poirai.

(chap. Fielmen y útilmen, lo milló que yo podré.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 43.

Fidèlement et utilement, au mieux que je pourrai. 

A bona fe e fielment. Tit. de 1226. Arch. du Roy., J. 320. 

(chap. De bona fe y fielmen.)

En bonne foi et fidèlement.

Cant que fizelmen l'aia servit.

Leys d'amors, fol. 84. 

Combien que l'ait servi fidèlement. 

ANC. FR. Qui tel segnor sert féelment.

Roman de Partonopeus, t. II, p. 188. 

CAT. Fidelment (N. E. se encuentran otras variantes en textos catalanes, como feel, feels, fael, faels, Castell de faels o feels o fidels, feelment, etc). ESP. PORT. Fielmente. IT. Fedelmente. (chap. fielmen)

8. Fiar, Fizar, v., fier, confier.

Eras no s pot l' us en l' autre fiar.

(chap. Ara no sen pot la un del atre fiá.)

Pons de Capdueil: So qu'hom plus.

Maintenant l'un ne se peut fier en l'autre. 

Ni m fizarai en dona d'aut barnat.

Rambaud de Vaqueiras: Atressi ai. 

Ni me fierai en dame de haut parage. 

Qu'en la tor siam quatre parcier, 

E l' us l'autre non si puesca fizar.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Que nous soyons quatre partageants en la tour, et que l'un à l'autre ne puisse se fier. 

CAT. ESP. PORT. Fiar. IT. Fidare. (chap. fiá, fiás, fiassen de: yo no men enfío, enfíes, enfíe, enfiém o enfiám, enfiéu o enfiáu, enfíen; fiat, fiats, fiada, fiades. Confiá se conjugue igual.) 

9. Fedes, s. m., bénéfice.

Aquel hom que l'a a ces, so es en fedes.

(chap. Aquell home que la té a sens, censo o sensal, aixó es en feudo : benefissi.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

Cet homme qui l'a à cens, c'est-à-dire en bénéfice.

10. Fideicomis, s. m., lat. fideicommissum, fidéicommis.

O per legat, o per fideicomis, o per do que hom fai a sa mort.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13.

Ou par legs, ou par fidéicommis, ou par don qu'on fait à sa mort.

CAT. Fideicommis. ESP. Fideicomiso. PORT. Fideicommisso. 

IT. Fedecommisso. (chap. Fideicomís, fideicomisos.)

11. Fizansa, Fiansa, s. f., lat. fidentia, confiance, foi.

Es la res on ai mais de fizansa.

(chap. Es la cosa aon ting mes confiansa.)

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.

C'est la chose où j'ai plus de confiance.

Non ai mais fizansa 

En augur ni en sort.

B. de Ventadour: Lanquan vei. 

Je n'ai plus foi en augure ni en sortilége. 

Ditz qu'ieu am tan aut cum puesc en sus 

La melhor domna, e m met en sa fiansa. 

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Dit que j'aime aussi haut comme je puis en sus la meilleure dame, et me mets en sa foi.

- Assurance, traité.

Non vol sa fiansa,

Ans vol guerra mais que cailla esparviers. 

Bertrand de Born: Miez sirventes. 

Ne veut son traité, mais veut guerre plus qu'épervier caille.

Vos non tenetz sagramen ni fiansa. 

T. d' Albert Marquis et de R. de Vaqueiras: Ara. 

Vous ne tenez serment ni traité.

- Hommage.

Us fauc de mi fizansa, 

A lei de fin amador.

G. Faidit: Jauzens en gran. 

Je vous fais hommage de moi, à la manière de fidèle amant.

Adv. comp. Lhi Breto e lhi Gasco, dic a fiansa, 

Ja non auran repropche nulh loc e Fransa. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26. 

Les Bretons et les Gascons, je le dis avec confiance, n'aurout jamais reproche nulle part en France. 

ANC. FR. Nostre père decéu

Qui en vos avoit sa fiance.

Roman du Renart, t. I, p. 18. 

Celuy en qui le roy avoit la plus grand fiance.

Monstrelet, t. I, fol. 241. 

Ce n'est pas grand honneur d'abuser d'un amant

Qui ne croyoit qu'en vous; vous estiez ma fiance.

Premières œuvres de Desportes, p. 196.

ANC. CAT. Fidansa. CAT. MOD. Fiansa. ESP. Fianza. PORT. Fiança, 

IT. Fidansa. (chap. Fiansa, fianses.) 

12. Fizansos, Fiansos, adj., assuré, confiant.

Fizansos, franch e ses paors.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Confiant, franc et sans peur.

Si as auzit alcuna mala paraula de ton amic, no la retraire, fiansos qu'en te remania fidens. Trad. de Bède, fol. 75.

Si tu as ouï aucune mauvaise parole de ton ami, ne la divulgue pas, confiant qu'il restera affectionné à toi. 

ANC. FR. Séur, fiancos e certain...

Ne fu point Rous vers lui dotus, 

Ainz toz segurs e fiancos... 

Si seit segurs e fiancos. 

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 16, 24 et 96.

13. Fizansosament, adv., de confiance, hardiment.

Aquest comenset a far fizansosament en la synagoga.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 18.

Celui-ci commença à parler hardiment dans la synagogue.

14. Fiansar, v., promettre, garantir.

Certas, dis Olivier, be us volem fiansar 

Que ja no us falirem.

Roman de Fierabras, v. 2094. 

Certes, dit Olivier, nous voulons bien vous promettre que jamais nous ne vous manquerons. 

IT. Fidansare. (chap. Afiansá, doná en fiansa y confiansa, com allacuanta se fée en una dona prometuda al futur marit; en fransés, fiancée.)

14. Afizamen, s. m., affection, attachement.

Selh que mante faiditz

Per honor de si meteys,

Quan fai bos acordamens,

A sol los afizamens.

Bertrand de Born: S'abrils.

Celui qui maintient les bannis par honneur de soi-même, quand il fait bons traités, a seul les affections.

ANC. CAT. Afiansament. (chap. Afiansamén.)

16. Afiar, Affidar, Afizar, v., assurer, affirmer, garantir. 

Affidar los... fare.

Tit. de 1068. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 261.

Garantir les... ferai.

L' almiran, vostre payre, m'o a fait afizar.

Roman de Fierabras, v. 2058. 

L'émir, votre père, me l'a fait assurer.

Cascus pliu, en sos digs, et afia

Que sa domna es la genser que sia.

Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz. 

Chacun garantit et affirme, en ses paroles, que sa dame est la plus gente qui soit.

Membre 'lh cum m' afizet un ser,

Al sieu maner, 

So per que m sui pueis conortatz.

Giraud de Borneil: Nulla res. 

Qu'il lui souvienne comme elle m'assura un soir, en son manoir, ce par quoi je me suis ensuite encouragé.

- Convenir, accorder.

Part. pas. Car ab lo rei s'es afiatz.

Bertrand de Born: Cortz e guerras. 

Car il s'est accordé avec le roi.

On nommait jorn afizat, le jour de trêve établi pour la sûreté des voyageurs.

Per camis non anara saumiers, 

Jorn afisatz, ni borjes ses duptansa. 

Bertrand de Born: Miez sirventes. 

Conducteur de bêtes de somme, ni bourgeois n'ira sans crainte par chemins au jour de sûreté. 

ANC. FR. De prendre Normendie s'èrent entr' afié... 

Par fei, vos afi, se je l truis, 

Premier i ferrai, se jo puis.

Roman de Rou, v. 3246 et 8888. 

S'entrejurent et affient 

Qu'à lor pooir s'entr'aideront.

Roman de la Rose, v. 15318. 

Cascuns forment li afia

K'à son pooir li aidera.

Roman du comte de Poitiers.

ANC. ESP. Afiar. IT. Affidare.

17. Afiansar, v., affier, prêter foi, jurer obéissance.

El se deu afiansar vas lo senhor.

Charte de Montferrand, de 1240. 

Il se doit affier vers le seigneur. 

ANC. FR. Tote eissi fu l' ovre apaissée, 

E des deux parz afiancée... 

Aseuré e afiancé. 

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 176 et 24. 

CAT. Afiansar. ESP. Afianzar. PORT. Affiançar. (chap. Afiansá.)

18. Nonfes, s. f., non foi, infidélité.

Tan los destreing nonfes e cobeitatz.

Sordel: Qui be s membra. 

Tant les presse non foi et avidité. 

Porta clau d'engan e de nonfe.

Guillaume de Berguedan: Amicx. 

Porte clef de tromperie et d'infidélité. 

ANC. FR. Ne vout covrir plus son deslei 

Ne sa mauté ne sa nonfei.

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 184.

19. Nofegar, Nofezar, v., parjurer, mécroire. 

Mal bossi fay qui s nofega.

(chap. Mal bossí (mosset) fa qui no creu – o perjure.)

Leys d'amors, fol. 32.

Mauvais morceau fait qui se parjure.

Part. pas. De payas e de Turcx e de gen nofezada.

Roman de Fierabras, v. 4401.

De païens et de Turcs et de gent mécréante.

Subst. Be l'en podo vezer anar li nofezatz. 

Roman de Fierabras, 3516. 

Bien l'en peuvent voir aller les mécréants.

20. Infidelitat, s. f., lat. infidelitatem, infidélité.

De la via de infidelitat a la fe crestiana. 

La infidelitat dels payas. L'Arbre de Batalhas, fol. 14 et 7. 

De la voie d'infidélité à la foi chrétienne. 

L' infidélité des païens. 

CAT. Infidelitat. ESP. Infidelidad. PORT. Infidelidade. IT. Infidelità, infidelitate, infidelitade. (chap. Infidelidat, infidelidats.)

21. Infizel, Enfizel, adj., lat. infidelis, infidèle.

La regio dels infizels. Eluc. de las propr., fol. 151. 

(chap. La regió dels infiels.)

La région des infidèles.

Sus los fizels e sus los enfizels.

L'Arbre de Batalhas, fol. 84.

Sur les fidèles et sur les infidèles. 

CAT. ANC. ESP. Infidel. ESP. MOD. PORT. (chap.) Infiel. IT. Infedele.

22. Desfeualtat, s. f., déloyauté.

La desfeualtat dels baros.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 151.

La déloyauté des barons.

23. Confidencia, s. f., lat. confidentia, confiance.

Mont de confidencia et segurtat, quar en el no ha serpens.

Eluc. de las propr., fol. 160.

Mont de confiance et sûreté, car en lui n'a serpents. 

ESP. PORT. Confidencia. IT. Confidenza. (chap. Confidensia, confidensies; confidensial, confidensials.)

24. Cofizansa, s. f., confiance, assurance. 

Ieu ey tan gran cofisansa ad elh. Philomena. 

J'ai si grande confiance en lui. 

Ab gran cofizansa del ajutori de Dieu. V. et Vert., fol. 65. 

Avec grande confiance de l'aide de Dieu. 

CAT. Confiansa. ESP. Confianza. PORT. Confiança. IT. Confidanza. (chap. Confiansa, confianses.)

25. Cofizamen, s. m., confiance.

Per cofizamen

C'ai bon en Dieu.

B. Carbonel: Per espassar. 

Par la bonne confiance que j'ai en Dieu. 

IT. Confidamento.

26. Cofizamen, adv., avec confiance.

Cofizamen se vol pregar, ayssi coma bon payre. 

V. et Vert., fol. 87. 

Il doit se prier avec confiance, ainsi comme bon père.

27. Desfis, adj., défiant, qui doute. 

Car lo cors de sancta Enimia

Dis hom que es a Sant Danis,

E per aysso n'era desfis.

V. de sainte Énimie, fol. 55. 

Car on dit que le corps de sainte Énimie est à Saint-Denis, et pour cela j'en étais défiant.

28. Confidar, Cofizar, v., lat. confidere, confier.

Confidas vos en Dieu omnipotent. V. de S. Honorat. 

Confiez-vous en Dieu tout-puissant.

Mais cofizar se en la mantenensa de Dieu.

V. et Vert., fol. 30. 

Se confier davantage en la protection de Dieu. 

Part. prés. So que elhs cuio fair de nos, nos farem d' elhs, cofisans en Dieu. Philomena.

(chap. Lo que ells creuen fé de natros, natres farem d'ells, confián en Deu.)

Ce qu'ils croient faire de nous, confiants en Dieu, nous le ferons d'eux. CAT. ESP. PORT. Confiar. IT. Confidare. (chap. confiá: confío, confíes, confíe, confiem, confiéu, confíen; confiat, confiats, confiada, confiades.)

29. Desfiansa, Desafizansa, s. f., lat. diffidencia, défiance.

M' avetz trait ses desfiansa.

B. de Ventadour: Tuit sels que.

Vous m'avez trahi sans défiance.

Ancmais miel huelh no m foron traydor,

Mas aras m'an trait ses desfiansa.

Aimeri de Peguilain: Hom ditz.

Jamais mes yeux ne me furent traîtres, mais maintenant ils m'ont trahi sans défiance.

Anc pueis no vi vostra desafizansa, 

Pois a vos plac que per vostre m prezes. 

Giraud le Roux: Nuls hom. 

Je ne vis oncques ensuite votre défiance, depuis qu'il vous plût que vous me prissiez pour vôtre.

ANC. FR. Willealme le desfia, 

Et desfiance li manda.

Roman de Rou, v. 11073.

(N. E. Observen cómo se escribía el Guillaume francés antiguamente, Willealme, de Wilhelm, inglés William, Guillem, Guiem, Guilem, Guilhem, Guillermo.)

CAT. ANC. ESP. Desfianza. IT. Disfidanza, diffidenza.

30. Desfiar, Desfizar, Dezafizar, v., lat. diffidere, défier.

Si non o vols fayre, ieu ti venc desfizar.

Roman de Fierabras, v. 875. 

Si tu ne le veux faire, je te viens défier.

Si s desfizeron e si s partiron mal.

V. de Bertrand de Born. 

Ainsi se défièrent et ainsi se séparèrent mal. 

D' aquesta ora enan vos desafizi. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 9. 

De cette heure en avant je vous défie. 

Part. pas. Ben degratz aver desfizada

Me e tota ma cavalcada.

Roman de Jaufre, fol. 93. 

Vous devriez bien avoir défié moi et toute ma cavalcade.

- Désavouer, attaquer.

Mas sel que lauza folia, 

E no blasma ni castia 

Malvatz faitz, ni los desfia, 

Pecc' ab doble faillimen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Mais celui qui loue folie, et ne blâme ni châtie mauvaises actions, ni les attaque, pèche avec double faute.

Per que Dieus vos desfia.

G. Faidit: Era nos sia. 

C'est pourquoi Dieu vous désavoue.

- Déposséder d'un fief.

Part. pas. d' Andussa desfiatz.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz. 

Dépossédé du fief d'Anduse. 

ANC. CAT. Desfiar. CAT. MOD. ESP. PORT. Desafiar. IT. Disfidare, dififidare.

(chap. Desafiá.) 

31. Confederation, Confederacion, s. f., lat. confoederationem, confédération, alliance.

Confederation entre bos es et pot estar preservation.

(chap. La confederassió entre bons es y pot sé presservassió.)

Tit. de 1418. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 414.

Alliance entre les bons est et peut être préservation. 

Lials amistats et confederacions sian fachas.

(chap. Leals amistats y confederassions siguen fetes.)

Quals que sian alcunas amistats et confederations.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CLXXII, fol. 227. 

Loyales amitiés et confédérations soient faites. 

Quelles que soient aucunes amitiés et confédérations.

CAT. Confederació. ESP. Confederación. PORT. Confederação. 

IT. Confederazione. (chap. Confederassió, com la hidrográfica del Ebro, 

o les confederassions que se féen entre los nobles per a defendres o defensás, o be atacá a uns atres, ya foren condes, ducs, o reys. Una coneguda va sé la de la Unió.) 

32. Confederansa, s. f., alliance, confédération.

Ac gran confederansa am Miquel, emperador.

(chap. Va tindre gran confederansa o confederassió en Miquel, Miquial, emperadó.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 112.

Eut grande alliance avec Michel, empereur. 

ANC. ESP. Confederanza.

33. Confederar, v., confédérer, allier.

E 'ls confederet am se.

E 'ls confederet am lo rey.

(chap. Y los va confederá, aliá, en ell. 

Y los va aliá, confederá, en lo rey.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 112 et 178.

Et les allia avec lui.

Et les confédéra avec le roi.

Part. pas. Era confederatz am Saladi.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 162.

Était allié avec Saladin. 

CAT. ESP. PORT. Confederar. IT. Confederare. (chap. Confederá, confederás: yo me confedero, confederes, confedere, confederem o confederam, confederéu o confederáu, confederen; confederat, confederats, confederada, confederades.)

34. Desfezar, v., être sans foi, mécroire.

Part. pas.

Olivier, ditz lo rey, Dieus, per sa pietat, 

Ti sia en ajuda del paya desfezat. 

Sarrazi l' encauso, li culvert desfezat. 

Roman de Fierabras, v. 804 et 3714.

Olivier, dit le roi, que Dieu, par sa pitié, te soit en aide contre le païen mécréant.

Les Sarrasins le poursuivent, les perfides mécréants.

ANC. FR. Ferez, baron, sur la gent deffaée. 

Roman de Roncevaux. 

Qu'il fera la bataille au paien deffaé.

Roman de Fierabras en vers français.

35. Desnofezar, v., être sans foi, mécroire.

Part. pas. Los Turcx fals e desnofezatz.

Folquet de Romans: Tornatz.

Les Turcs faux et mécréants.

36. Professio, s. f., lat. professio, profession.

Al recebre, fassa professio en l' oratori, vezen toz.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 30.

Au recevoir, qu'il fasse profession en l'oratoire, aux yeux de tous.

CAT. Professió. ESP. Profesión. PORT. Profissão. IT. Professione.

(chap. Professió, professions, tan de religiosos com ofissis de laics.) 

37. Profes, s. m., lat. professus, profès, religieux qui a fait profession.

Sia profes si cum deu.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 31.

Soit profès ainsi comme il doit. 

CAT. Profes. ESP. Profeso. PORT. IT. Professo. (chap. Profés, religiós que ha fet professió de la fe, promesa - monjo, mossen, etc; 

professa es la religiosa que ha professat, prometut (prometit), monja.)

38. Professar, v., promettre, s'engager.

Part. pas. Lor propri sanc... avian profes a escampar per la defensio de la Terra Sanhta. 

(chap. La seua propia sang (sanc)... habíen professat o prometut escampá per la defensa de la Terra Santa. P. ej. Los Templaris.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 151. 

Avaient promis leur propre sang à verser pour la défense de la 

Terre-Sainte.

CAT. Professar. ESP. Profesar. PORT. Professar. IT. Professare. 

(chap. professá (la fe, religió): professo, professes, professe, professem o professam, professéu o professáu, professen; professat, professats, professada, professades.)

39. Refizar, v., confier.

Per fraire ni per nebot,

No s deu negus hom refizar.

(chap. De germá (o flare) ni de nebot no se deu dingú fiá.

B. Martin: Faray un vers. 

Pour frère ni pour neveu, ne se doit nul homme confier. 

CAT. Refiar. (N. E. chap. Los catalans diuen refiar, no 'm refiu; a vegades escriuen refio, en o, perque no saben diferensiá la o de la u, ni encara que la faiguen en un canut, ni tampoc la e de la i, y a vegades la o de la e, com per ejemple cuan los de Tortosa diuen los ports, y escriuen els ports, los mol atontats víctimes de la inmersió, del tomàtic y de la gramática de Pompeyo Fabra, escrita en castellá y manipulada per lo IEC.)

40. Feu, Fieu, s. m., lat. feudum, fief, hommage.

Dans le testament de Raimond Ier, comte de Rouergue, de l'an 961, on

lit plusieurs fois a feo, à fief.

Eu coms, li do lo castel d'Eisena a feu.

Tit. de 1135. Bosc, Mém. du Rouergue.

(chap. Yo lo conde, li dono lo castell d'Eisena a feudo. Los catalans no són de Cataluña, són castellans (castelans, castlans), primé dels Reys de Fransa o Francs, después dels reys de Aragó, y después dels Reys de España, hasta la fecha que conseguixquen la republiqueta o que tota España sigue república un atra vegada, y entonses sol tindrán cuatre reys, de bastos, espases, copes y oros.)

Moi comte, je lui donne le château d'Eisene à fief.

D' aitan vos ochaison,

S'ueymais laissatz vostres fieus,

No m mandetz querre los mieus.

Le Dauphin d'Auvergne: Reis pus vos.

D'autant je vous accuse, si désormais vous abandonnez vos fiefs, que vous ne me mandiez de quérir les miens.

Non ai dreg el fieu qu' ieu ai, 

S' al senhor don mov mals en ve.

P. Rogiers: Tant ai mon. 

Je n'ai pas droit au fief que j'ai, s'il en vient mal au seigneur dont il relève. 

Loc. Cill que ill devon son fieu servir.

Bertrand de Born: Cortz e guerras. 

Ceux qui lui doivent servir son fief.

Si Dieus deges tener fieu, 

De vos tengra la sua part.

Arnaud de Marueil: Totas bonas.

Si Dieu dût tenir fief, il tiendrait de vous la sienne part.

Tener a fieu noble et fieu ondrat (onrat, honrat).

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 176. 

Tenir à fief noble et fief honoré.

Fig. Quec jorn vos tramet per fieu

Cent sospirs.

G. Magret: Atrestan. 

Chaque jour je vous transmets pour hommage cent soupirs.

De vos teng mon aloc e mon feu.

(chap. De vosté ting mon alodio y mon feudo; com ya sabéu, este mon es lo mateix que lo meu. Franco alodio y feudo se troben als textos antics mol assobín, són dos maneres de tindre terra, casa, possessions, etc.)

Folquet de Romans: Ma bella.

De vous je tiens mon aleu et mon fief.

Prec l' Omnipoten

Qu' ir' e dolor tos temps lor don' en feu. 

B. Zorgi: On hom plus. 

Je prie le Tout-Puissant qu'il leur donne à jamais en fief tristesse et douleur. 

ANC. FR. En feu ceo perpetuament 

E en alo tot quitement. 

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 51.

ANC. CAT. Feu. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. (chap.) Feudo.

41. Feuatge, Feuadge, Feusatge, s. m., inféodation.

Aquest feuatge et totas las causas en cesta carta contengudas.

(chap. Este enfeudamén y totes les coses an esta carta contingudes.)

Tit. de 1330. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Cette inféodation et toutes les choses contenues en cette charte.

Feus, reffeus, feuadges.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 292. 

Fiefs, arrière-fiefs, inféodations. 

Per quatre deniers... carta de feusatge.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXVII, fol. 145.

Pour quatre deniers... charte d'inféodation.

42. Feusal, Feual, s. m., féal, vassal, feudataire.

Homes, femnas, feusals et reire feusals. 

Tit. de 1121. DOAT, t. CLXV, fol. 226.

Hommes, femmes, vassaux et arrière-vassaux. 

Del senher de Monpeslier e de sos feuals. 

Statuts de Montpellier de 1204.

Du seigneur de Montpellier et de ses feudataires.

- Adject. Féodal.

Del senhor feuzal de cui o te.

(chap. Del siñó feudal del que u té. 

ESP. Del señor feudal de quien lo tiene - en feudo.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.

Du seigneur féodal de qui il le tient. 

Am senhoria bassa, so es assaber clamors feusals.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 35.

Avec seigneurie basse, c'est à savoir clameurs féodales. 

CAT. ESP. PORT. Feudal. IT. Feudale. (chap. Feudal, feudals.)

43. Feuzament, s. m., fief.

En feuzament... per las costumas generals d'Agenes.

(chap. En feudo... per les costums generals d'Agenes - d'Agen.)

Tit. de 1266. DOAT, t. CLXXII, fol. 195.

En fief... par les coutumes générales d'Agenois.

44. Feuament, Fevanment, adv., féodalement. 

A dat, donat... en ffeus feuament.

Tit. de 1335. Bordeaux, bibl. Monteil.

A donné, livré... en fiefs féodalement. 

Autreya en feu fevanment. 

Tit. de 1413, de S. Eulalie de Bordeaux, bibl. Monteil. 

Octroie en fief féodalement.

45. Feuateir, Feuzatier, Fiuater, Fuiatier, Fevatier, Fieusier, s. m.,

feudataire, féal, vassal.

Com bos senhor deu far a son bon feuateir.

Tit. de 1239. DOAT, t. CXXIV, fol. 300. 

Comme bon seigneur doit faire à son bon vassal.

Bos feuzatiers et leials lhi sera.

(chap. Bon feudatari y leal li sirá.)

Tit. de 1287. DOAT, t. CXXX, fol. 158. 

Lui sera bon et loyal feudataire.

Si lo fiuater negava al senhor son fius, tot o partida.

Cout. de Condom.

Si le vassal niait au seigneur son fief, tout ou partie.

Doni mandament et comanda als sobredigs fuiatiers.

Tit. de 1276. DOAT, t. CVI, fol. 355. 

Je donne ordre et commande aux susdits vassaux. 

El sobredigz fevatiers.

Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 325.

Le susdit feudataire.

Serai bos... leials fieusiers.

Tit. de 1278. Chat. de Capdenac. (N. E. Este Chat., como el cat de Cataluña, es de château, chastel, castel, castell, castellum, castrum, castiello, etc. También podría ser de chat, gat, gato, o godo alano: gothum alanorum, cathalanorum, goth, la g pasa a c o k: coth, y de ahí la cota de malla que vestían los castlanes, castlans, castellans, castellanos o catalanes.)

Je serai bon... loyal feudataire.

ANC. CAT. Feuater, fevater, feudater. ESP. PORT. IT. Feudatario. (chap. feudatari, feudataris.)

46. Afeusatge, s. m., inféodation.

Autreiec a fieus la meitat de la terra, cum apar en la carta del afeusatge.

Tit. de 1287. DOAT, t. CXXX, fol. 167.

Octroya à fief la moitié de la terre, comme il apparaît en la charte de l' infédoation.

47. Affieusament, Afiuament, s. m., inféodation.

La dita venda o lo dit affieusament.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 257.

Ladite vente ou ladite inféodation.

Per manieira d' afiuament. Cout. de Condom.

Par manière d' inféodation.

48. Affeuator, s. m., inféodateur, qui donne à fief.

Senhors o affeuators.

Tit. de 1486. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Seigneurs ou inféodateurs.

49. Affeuar, Afiuzar, Afeosar, v., inféoder, fieffer.

O vendre o affeuar.

Tit. de 1305. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 137. 

Ou vendre ou inféoder.

Cascuna persona volen vendre... afiuzar... donar.

Cout. de Saussignac de 1319.

Chaque personne voulant vendre... inféoder... donner.

Per donar o per afeosar.

Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 57. 

Pour donner ou pour inféoder.

Part. pas. Lo deyt Elias Toupin affeuat.

Tit. de 1402. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Ledit Élias Toupin fieffé.

Subst. Lo deit affeuat no deu layssar ni gurpir lo deit ffeu.

Tit. de 1335. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Ledit fieffé ne doit laisser ni déguerpir ledit fief.

50. Infeudacion, s. f., inféodation.

Aquesta... infeudacion.

Ab los dreytz et devers et infeudacion.

Tit. de 1402. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Cette... inféodation. 

Avec les droits et devoirs et inféodation. 

CAT. Enfeudació. ESP. Enfeudación. PORT. Enfeudação. IT. Infeudazione.

(chap. Enfeudassió, enfeudassions.)

51. Reffeu, s. m., arrière-fief.

Feus, reffeus, feuadges.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 292. 

Fiefs, arrière-fiefs, inféodations.

52. Reirefeusal, s. m., arrière-vassal. 

Homes, femnas, feusals et reirefeusals.

Tit. de 1121. DOAT, t. CLXV, fol. 226. 

Hommes, femmes, vassaux et arrière-vassaux.

53. Arrerfieus, Arefieus, s. m., arrière-fief. 

Si contrast ni desacort es entre lo maior senher del fieus et son fiuater sobre l' arefieus de son fieus, per rason del dit contrast d' arrerfieus.

Cout. de Condom. 

Si contestation et désaccord est entre le premier seigneur du fief et son feudataire sur l' arrière-fief de son fief, en raison de ladite contestation d' arrière-fief.

54. Arreafiuament, s. m., arrière-inféodation.

Que sia transportada d' una persona a autra ses arreafiuament.

Cout. de Condom. 

Qu'elle soit transportée d'une personne à autre sans arrière-inféodation.

55. Arefiuater, s. m., arrière-feudataire.

L' arefiuater o l' arefiuaters son tengutz. Cout. de Condom.

Les arrière-feudataires ou l' arrière-feudataire sont tenus.

56. Arreafiuar, v., donner à arrière-fief.

Aquest meteixs que arreafiuara... cap-casau. Cout. de Condom.

Celui-ci même qui donnera à arrière-fief.... chef-casal.

57. Sobrefeu, Sobrefieu, s. m., sur-fief.

Ni devo re donar a sobrefeu del sobre dig logal.

Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 325. 

Ni doivent rien donner à sur-fief du susdit local.

Si alcus fa sobrefieus, deu si retener cap-fieus.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 136.

Si aucun fait sur-fiefs, il doit se retenir chef-fief.

58. Sobrefeusar, v., sur-inféoder. 

Donar... e sobrefeusar.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 135. 

Donner... et sur-inféoder.

59. Sobrearrefiuar, v., donner à sur-arrière-fief.

Nulh fiuater no pusqua sobrearrefiuar. Cout. de Condom.

Qu'aucun feudataire ne puisse donner à sur-arrière-fief.

martes, 16 de noviembre de 2021

Lo llibre dels poetas. Segle XVIII. + Taula

SEGLE XVIII. 
Balart, Francisco. - Eura, Agustí. - Ferreras, Ignaci. - Puig y Blanch, Ignaci. 
- *Ribera, Bernat. - Serra y Postius, Pere. 

FRANCISCO BALART. 

Jesu-Christ la Passió vostra 
tots la devem contemplar; 
al manco la de Sant Pere (al menos la de San Pedro)
quant sentí lo Gall cantar. 
Christians lo que 'us diré: 
creuréu de la Passió 
dels Apóstols y deixebles, 
de Jesu-Christ Nostre Senyor: 
y de tota la conversa 
que entre ells va passar; 
al manco la de Sant Pere 
quan sentí lo Gall cantar. 
Un Dijous Sant de cap vespre 
com estava ordenat, 
digué Jesus als Deixebles 
que vajan á la Ciutat: 
allí trobaréu un home 
ab un canter d' ayga en má, (agua; aigua, aygua)
seguíulo fins á la porta 
de ahont veuréu que entrará. 
Los Deixebles humilment 
fan lo que el Mestre 'ls ha dit, 
vanse á Jerusalem 
perque Dèu n'era servit. 
Allí entrant á la Vila, 
davant d' ells se demostrá 
un home ab gran alegría, 
ab un canter d' ayga en má. 
Diréu al amo de casa, 
que jo vos hi he enviat, 
que vull celebrar la Pasqua, 
puig lo temps es arribat. 
Demanaréu una Taula, 
comensáula de parar, 
esta nit los meus Deixebles 
ab vosaltres vull sopar. 

Quan Jesus fou en la Taula 
en casa Simeon Leprós, 
humilment li presentaren 
aquell menjar tant preciós. 
Digué Jesus estas paraulas, 
comensantse á contristar: 
ab gran desitg esperava 
de menjar aqueix sopar. 
Quan Jesus fou en la Taula, 
segons escriu Sant Matheu, 
esta nit los meus Deixebles 
hu de vosaltres me trahiréu. 
Ja fugirán las Ovellas 
quan lo Pastor pres será, 
los Soldats tots á la una 
deixarán llur Capitá. 
Lo qui á mí me trahirá 
posará la má al meu plat, 
y ell se'n portará 'l bocí 
que per mí está reservat. 
Y vindrá lo Fill del home, 
puix així promés está, 
crucificat será lo Home, 
Dèu clarificat está. 
Miráu quanta amistat porta 
Jesu-Christ á n' al traydor, 
posant junts la má al plat, 
qu' es voluntat del Senyor. 
Per veure si 's penediria 
no 'l volgué escandalisar, 
perque portava la bossa 
del vendre y del comprar. 
Diu Sant Pere gloriós: 
Senyor, may vos deixaré, 
avans moriré per Vos, 
Senyor, que no fugiré. 
Y si algú se escandalitsa 
escandalitsat será, 
que jo 'l ne perseguiré 
ab lo coltell en la má. 
Mira lo que jo 't dich, Pere, 
mira en esta santa nit, 
antes que lo Gall no cante 
jurarás que no m' has vist: 
y totas las teuas obras (“i totes les teves obres” en catalán inventado)
ab mi vindrás á ignorar, 
fins dir no coneixes l' Home 
que es lligat en lo Pilar. 
Encara dich mes avant, 
mira, Pere, que farás, 
antes que lo Gall ne cante 
tres voltas me negarás. 
Llavors lo beneyt Sant Pere 
comensá de contristar, 
volgué entendrer lo Misteri 
que en la Taula se va obrar. 
Acabadas estas paraulas (Acabades aquestes paraules)
acabaren de sopar; 
Jesus pren la tovallola, 
la bacina en l'altre má. (palangana, bacín)
Per mostrarnos la Doctrina 
los peus los volgué rentar, 
á fins y los peus de Judas 
Jesu-Christ se va inclinar. 
Diu Sant Pere gloriós: 
Senyor, vos no 'm rentaréu; 
tú no rebrás lo meu Cos 
si jo no 't rento los peus. 
No, Senyor, los peus á solas, 
que las mans me vull rentar; 
lo que ja está net, Pere, 
no fretura de rentar. 
Deixebles, tots sou mòlt nets 
de culpas y de pecats, 
si no es aquell mal enterch 
Deixeble tant desditxat. 
Mira lo que jo 't dich, Pere, 
tot passa en veritat, 
valdria mes que en la terra 
un home tal no fos nat. 
Jesus may fa ninguna obra 
sinó ab gran cumpliment, 
va posar la tovallola. 
y ordená 'l Sant SAGRAMENT: 
Qui menjará de la Carn mia, 
y de la mia sanch beurá, 
si es mort cobrará vida, 
si es viu bè morirá. 
Judas també combregá, 
possehit ja del Dimoni, 
Jesu-Christ li va parlar: 
vesten acabar ta obra. 
Ningú d'ells may entengueren 
lo que Jesus va parlar, 
pensant podé li dolia 
quan Judas se va penjar. 
Quan Judas se 'n fou anat 
Jesu-Christ feu un Sermó, 
haja pau entre vosaltres 
y no hi haje mes rencor: 
lo que lo mes petit vulla 
lo mes gran també ho voldrá, 
que jo pregaré al meu Pare 
vos tinga tots de sa má. 
Un poch estaré ab vosaltres, 
mes tantost me 'n aniré, 
teniu ferme esperansa 
que al ters dia tornaré: 
de Adam la gran cayguda 
Jo la tinch de reparar, 
y las Ovellas cautivas 
aniré Jo á rescatar. 
Allí ahont Jo aniré 
valtres no podeu venir, (vosaltres: valtres; vatres, vatros; vosotros)
que per conservar la Fé 
haveu de restar assí. (aquí; açi, açí, astí en La Litera; ici francés)
Quan se vindrá la jornada 
Jo vos vindré á cercar, 
y vos donaré una vida, 
la qual sempre durará. 
Quan aniréu per lo Mon 
predicant la Santa Fé, 
Deixebles, ab lo meu nom 
destruiréu a Llucifer: 
y en mostrarli la Creu mia 
ahont me posarán demá, 
ahont se vulla que sia, 
ab lo meu nom fugirá. 
Contempláulo dins del hort 
com estava agenollat, 
aguardant la trista mort 
ab tanta humilitat. 
Los Sants Pares y Profetas 
may cessavan de clamar: 
Jesus, puig lo temps se acosta, (pues, ya que; puix)
veníunos á llibertar. 
La segona oració 
que va fer lo Fill de Déu, 
lo Calzer de passió (cáliz)
li aportá San Miquel. 
Acceptáulo, Jesus Dèu, 
que aquesta ha de passar 
la Vostra Santa Persona, 
si lo mòn voléu salvar. 
Quan Jesus hagué acceptat 
lo Calzer de passió, 
se girá á sos Deixebles, 
que dormian de tristor: 
esta nit los meus Deixebles, 
tots me voliau ajudar, 
ara solament una hora 
ab mí no podeu vetllar. 
Despertáu los meus Deixebles 
y direm Oracions, 
que Dèu nos do paciencia 
en nostras tribulacions. 
Lo enemich del Fill del Home 
esta nit no dormirá, 
per guiar que 'l Fill del Home 
lo pugan crucificar. 
Lo enemich may ha sabut, 
ni entés perfectament, 
que Jo sia la virtut 
del Pare Omnipotent; 
ni entendre lo Misteri 
de la Santa Trinitat 
á fins que lo meu Deixeble 
falsament me haurá besat. 
Ja se acostan las tenebras, 
pero anemsen aviat, 
que ja sento las cadenas 
ab que tinch de ser lligat: 
qui tindrá coltell ó gladi 
bè lo podrá guardar, 
perque tots son gent de armas 
los que 'm venen á cercar. 
Llavors Judas arribá 
ab los Jueus ab grans crits, 
Jesu-Christ los va parlar: 
¿qué cercáu los meus amichs? 
Ells llavors cauhen en terra 
en sentir Jesus parlar, 
fins que plagué á Jesus 
ningú d' ells se va aixecar. 
Diumenge era ab vosaltres 
que 'm feyau mòlt gran honor, 
ara veniu tots ab armas, 
com si fos un malfactor. 
Ell los diu veniume á pendre 
que 'us ne dono llibertat, 
cumplit se han las Profecías 
del que está profetisat. 
Llavor Judas lo besa 
á la galta preciosa; 
prestament se va acostar 
aquella gent rabiosa: 
Llavors lo beneyt Sant Pere 
volguels fer tornar atrás, 
y va tallar la orella 
á Malcos, criat de Caifás. 
Torna lo teu coltell, Pere, 
á son lloch acostumat; 
qui de coltell feriria, 
de coltell será nefrat. 
En tocant Jesus la orella 
prestament la va curar, 
quan veren semblant Misteri 
mes se varen indignar. 
En casa de Anás portaren 
á Jesus pres y lligat, 
perque la anyada passada 
tenia 'l Pontificat. 
Dintre de una gran sala 
aquella nit va passar 
Christo ab las mans lligadas 
arrimat en un Pilar. 
Diu Sant Pere á Sant Joan 
seguim tots á Jesu-Christ, 
ara no 'ns coneixerán, 
perque es obscura la nit. 
A dins de aquella sala 
los dos se varen entrar, 
perque Sant Joan de casa 
era mòlt familiar. 
Quan Sant Pere va sentir 
maltractavan al Senyor, 
la sirventa li va dir: 
¿tú ets de aquell Malfactor? 
No 'l conech, digué Sant Pere, 
innocent me fas tornar: 
dicte que n' ets Galileo, 
jo 't conech ab lo parlar. 
La sirventa may callava 
perque es cap de pecat: 
dicte que tú ets Deixeble 
de aquell endemoniat! 
No 'l conech, digué Sant Pere, 
ignocent me fas tornar; 
dicte que ets Galileo, 
se 't coneix ab lo parlar. 
Respon un criat de casa 
servidor del Sacerdot: 
aquest perseguia á Malcos 
quant eram dintre del Hort. 
No l' conech, digué Sant Pere, 
ab jurament ho afirmá; 
tant prest com la Fe li falta 
lo Gall se posa á cantar. 
Jesus mira á Sant Pere 
quan lo Gall hagué cantat, 
prestament hisqué de casa 
á plorar lo seu pecat. 
Diu la Santa Escriptura, 
que es cosa de contemplar, 
que 'ls ulls de la sua cara 
pareixian una mar. 
Humilment ne respongué 
Jesu-Christ al Pontífice: 
digas, ¿per qué me interrogas 
de mos costums y Doctrina? 
A los de la Sinagoga 
davant tots he predicat, 
interroga tot lo Poble 
que dirá la veritat. 
Llavors Malcos lo ingrat, 
oblidat del benefici, 
un bofet li va pegar: (bofetada)
¿axí parlas al Pontífice? 
Portantne la ma armada 
fortament li va pegar: 
en aquella cara sagrada, 
quels ángels miran de grat. 
Respongué mòlt humilment 
Jesu-Christ a ne 'l criat: 
si mal parlo al Pontífice, 
digas ¿ab qué he errat? 
Y si bè, ¿per qué me pegas 
sens trobar en mí error? 
Contemplém com maltractavan 
a Jesus nostre Senyor. 
Lo divendres quant fou dia 
portárenlo á Pons Pilat; 
perque era President 
del Emperador enviat. 
Llavors en aquella hora 
que 'l hagué interrogat 
Jo enviá al Rey Herodes, 
que 's trobava en la Ciutat. 
Quan Herodes lo vegé, (lo vio)
digué als cavallers seus: 
per cert ne trobo gran pler 
de veure al Rey de Jueus. 
Miréu de qué me ha servit 
lo senyor de Pons Pilat; 
eram mòlt grans enemichs, 
y ara cobram amistat. 
Herodes lo interrogá, 
mes Jesus no respongué, 
y veyent no li parlava 
mòlt admirat ne estigué. 
Dient que pot ser la causa 
que Jesus no li ha parlat 
era perque el Rey Herodes 
estava excomunicat. 
Herodes per menysprearlo 
ja de blanch lo feu vestir, 
á casa Pilat tornáulo, 
puig á mí res no m' vol dir. 
Jo no sé la causa sua, 
ell ab mí no ha parlat, 
digáuli las mans li beso 
per la nova amistat. 
Los Jueus altre vegada 
prengueren al Fill de Dèu, 
davant Pilat tots cridavan 
muyra, muyra, vaje en Creu. 
Crucificáulo vosaltres, 
los respongué Pons Pilat, 
perque may entre Escripturas 
jo tal Lley no he trobat. 
Pons Pilat li preguntava: 
digas ¿ets rey dels Jueus? 
Jesu-Christ li va parlar: 
puig que 'u dius, ¿per qué no 'u creus? 
Assó no es lo meu regne, 
ni may lo he aministrat; 
dicte que ets Rey de Judea, 
diu Pilat ab veritat. 
Diu Pilat no trobo causa, 
que sia causa de mort, 
si ell vos ha fet agravi, 
jo 'l faré assotar mòlt fort. 
Pensant que així estaria 
tot lo Poble acontentat; 
pero ab grans crits cridavan 
que sia crucificat. 
Ab gran furia assotaren 
los Jueus al Fill de Dèu, 
cinch mil assots li donaren 
ab diferents instruments. 
Tot lo cos li maltractaren 
per pagar nostre pecat, 
plorém com plorá Sao Pere 
quan veu lo Gall ha cantat. 
Puig que Rey es aquest Home. 
així ho diuhen los Rabins, 
fassamli una Corona 
de puntas de jonchs marins. (de puntas de juncos marinos)
Y dos de la Sinagoga 
se 'n anaren al mercat 
á comprar una Corona 
per posarli en son cap. 
Quan tingueren la Corona 
al sant cap li han ficada, 
per afligir sa Persona 
ab bastons li han apretada. 
La cara li han tapada, 
saludantlo ab deshonor, 
de setanta y dos espinas 
coronaren al Senyor. 
Mòlt volia Pons Pilat 
que Jesus ne prengués mort; 
així 'l trau á la finestra 
per rebre algun conort. 
Dient: veus aquí lo Home 
que m'haveu encomanat, 
y miráu entre vosaltres 
si será prou castigat. 
Quan Pilat sentí la gent 
que cridavan tol-le, tol-le: 
per cert que sou mólt dolents 
de fer morir aquest Home. 
Puig que vostra lley ordena 
que un home se llibertás, 
llibertém pues á Jesus, 
y sentenciám á Barrabás. 
Deixa estar á Barrabás, 
tot lo poble responguè, 
crucificáu á Jesus, 
que aixís al poble convé. 
Y muyra donchs aquest Home 
per guardar algun excés; 
diu Pilat no li veig causa, 
ni abasta tot son procés. 
Dos testimonis cercaren 
falsos per testificar, 
perque Pilat á las horas 
lo hagués de condemnar. 
pero entengué la mentida, 
aygua vol pera las mans, 
dient, jo no tinch la culpa, 
cayga sobre vostres sanchs. 
Ab gran furia cridaren 
tots los Jueus ab un crit: 
vinga ja sobre nosaltres 
la sanch de aquest inich. 
Y no sols sobre nosaltres, 
nostres fills volém posar, 
condempna prest aquest Home, 
que 'l volem crucificar. 
Lo endemá era festa; 
mòlt tardava als Jueus 
que la sentencia fos dada 
per carregarli la Creu. 
Essent ella tant pesada, 
temeren no 'ls desfallís, 
que no li caygués en terra, 
per lo camí no morís. 
Quan los Jueus varen veure 
que rossegava la Creu, 
férenli posar darrera 
á ne 'l Simon Cirineu: 
no per pietat alguna, 
que bè 'l ne varen pagar, 
sino perque temian 
que no hi pogués arribar. 
En lo carrer de Amargura 
vostre Mare os encontrá, 
plena de molt gran tristura 
prestament vos abrassá. 
Ningú d 'ells la va tocar 
que 's voluntat del Senyor; 
caminant al mont Calvari 
sentíreu mòlt grant dolor. 
Quan allí fou arribat, 
aquella gent inhumana, 
mòlt prest vos han despullat 
de vostra roba sagrada. 
La sanch de nou vos brollava, 
que eixia per tot lo Cos, 
y los sayons prest jugaren 
sobre del vestit la sort. 
Després de haverhos clavat 
en la preciosa Creu, 
los Jueus tots á la una 
vos feyan burla y menyspréu. 
pero Vos al vostre Pare 
los havéu encomenat, 
que 'ls tinga misericordia, 
y los perdone llur pecat. 
Sobre la Creu vos posaren, 
així hu diguè Pons Pilat, 
la causa de vostre agravi, 
ab aquell Títol honrat. 
De tres llenguas lo ha dictat, 
que així tots ho entendrém, 
dient lo que el Títol deya: 
Jesus Nazareth, Rey de Jueus. (INRI)
No poguè estar ocultat 
en vos lo diví amor, 
perdonant en aquell lladre 
que 'us confessá per Senyor. 
Perdonant lo que devia 
y tot altre pecat: 
perque en vostra má dreta, 
en Creu estava posat. 
A vostre mare diguereu: 
Dona, aquí está vostre fill, 
á sant Joant la donareu 
com á clar y net Espill. 
Sant Joan la pren per Mare, 
puig que Jesus ho ha manat, 
que may tals cambis se veren 
ab temps tan abreviat. 
Quan Jesus se véu clavat 
y obert tot lo sèu cos, 
cridant está á son Pare 
li done algun socós. 
Ja que ell mort per amor 
de beure ha demanat, 
portárenli fel y vinagre; 
no 'l vol quant lo ha gustat. 
Consumatum est exclama 
Jesu-Crist nostre Senyor, 
quan la mort se acosta 
tractanlo ab gran rigor. 
Cumplit ha las Profecías 
que de ell estava parlat, 
sens faltar una paraula 
del que Dèu ha ordenat. 
Bè savem perfectament, 
que als inferns devallá, 
y deslliurá als Sants Pares. 
y de allí se 'ls ne portá 
donantlos la sua vista 
de gloria ab cumpliment, 
aná á veurer á sa mare 
ab tant rich acompanyament. 
Perdona nostre pecat, 
Jesu-Crist nostre Senyor, 
si en res habem errat 
en la mort y Passiò. 
Y la humil Verge María 
que nos vulla ajudar 
y en Sant Jaume de Galicia 
per tots ne vulla pregar. 

TORNADA. 

Jesu-Crist la Passió vostra 
tots la devém contemplar, 
al manco la de Sant Pere 
quant sentí lo Gall cantar. 


AGUSTÍ EURA. 

Lo morir es tan injust 
y tan superfluo l'espant, 
que segons l' Esperit Sant 
morir es cosa de gust. 
Quant mor y acaba lo just, 
dolcíssimament s'adorm; 
lo lance fatal y enorm 
de Lázaro 'n dará fé; 
puix Cristo en sa mort diguè 
nostre amich Lázaro dorm. ...

Si fos ta desgracia igual 
á la de un brut y una flor 
que quan moren tambe mor 
l' ánima material, 
podria saberte mal 
la mort fatal alashoras: 
pero tu, oh home, no ignoras 
que l' ánima no fineix; 
antes quan del cor parteix 
logra notables milloras. 

Alsa la imaginació 
y mira que no es aquí 
sinó en lo Empíreo, lo fí 
de la hermosa creació. 

La nostra conversació 
al cel está dirigida. 
Esta ditxosa partida 
no 't deu costar ni un sospir; 
puix millor que no morir 
ve á ser, conmutar de vida. 

¿Quí pot estar trist lo dia 
que ix llibre de una presó? 
Quí, al pendrer possessió 
de la herencia que apetía? 
Quí ha tingut melancolía 
lo dia de sa victoria? 
Quí, al fecundar la memoria 
de la Benaventuransa? 
Y quí, lo dia que alcansa 
una corona de gloria? 


IGNACI FERRERAS. 

(Soliloqui de Caifás á la mort de Jesuchrist.) 

¿Qué pretens agitada fantasía 
que vaga, perturbada y pesarosa 
formidables ideas me presentas, 
y l'ánimo y sentits tot m'alborotas? 
La nit que ab sa quietut al descans brinda 
funestas inquietuts me causa y dona, 
perturmantme 'l descans ab mil fantasmas 
y horribles visions de negras sombras. 
Lo llit, que per alivio de fatigas 
ab lo tou matalás de finas plomas 
la dolça son deuria conciliarme 
es pera mí catasta fatigosa. .

Acusa la inocencia ma malicia, 
sa mansuetut á mon furor s' oposa, 
sa doctrina confon mas ignorancias
y sa sencillés m'autoritat mofa. 
Los escarnis á ells fets en mí recauhen, 
lo cervell me traspassa sa corona, 
la creu pesada atrunca mes espatlles, 
los assots rigurosos me deshonran, 
los claus de peus y mans contra mí 's giran, 
clavantme 'l cor en creu la mes penosa; 
y 'l bot del ferro de la dura llansa 
iras, horrors y confusions aborta. 
La sanch per tantas llagas derramada 
del llibre de la vida apar que 'm borra 
y al estrepit fatal d' terramoto (terratrèmol; terremoto)
la terra bocarons profundos obra. 
No trobo puesto en que los peus afirme 
engullintme sas grutas horrorosas. 

IGNACI PUIG Y BLANCH. 

(Tros del Temple de la Gloria.) 

Rodejat de la sombra formidable 
que difundeix la mort assoladora, 
desterrat á una terra inhabitable 
que als tristos moradors cruel decora; 
¿com cantaré la llum inagotable 
del sol etern que brilla sens aurora 
que no ha vist del ocás la tomba obscura 
y derrama á torrents la ditxa pura?
 
Sentat ab los germans del cautiveri 
en la endolada y fúnebre ribera 
dels negres rius del Babiloni Imperi 
sufrint del enemichs la sanya fera 
y 'ls dardos de la burla y vituperi 
en una terra estranya y forastera, 
¿Com cantaré tan trájicas escenes 
entre grillons, manilles y cadenes?
 
O Vos! que resplandiu en las alturas 
de la Santa Sió, Dèu de grandesa, 
abisme inagotable de dolçuras 
donau vigor y aliento á ma flaquesa: 
en una mar sumergit de amarguras 
parlar de vostra gloria es árdua empresa; 
mes jo entraré en la senda peregrina 
si vostra llum preciosa m'encamina. 

Renovava una tarde la memoria 
dels héroes esforsats que reportaren 
de si mateixos la inmortal victoria, 
y ab ilustres hassanyas decoraren 
los fastos indelebles de la historia, 
y de llaurers eterns se coronaren; (llorers, llorer; laureles, laurel)
quant me rendeix un sol molt apacible 
y pujo á la morada inaccessible. 

Per las regions etéreas navegava 
sens rumbo, sense carta y sense guia: 
un aura dolça y fresca respirava 
y mon cor dilatava la alegría: 
una calma benéfica reynava 
y la pálida lluna resplandia: 
y centellant las vívidas estrellas 
mars inmensos formavan de llums bellas. 

Superava á las onas lluminosas 
sens fatiga en ma rápida carrera 
y ab forças inauditas y assombrosas 
corria los espays de l' alta esfera; 
vencent en las regions esplendorosas 
lo curs velós del águila llaugera 
la nau que surca 'l mar arrebatada 
y del aire la saeta disparada. 

Des d'aquellas diáfanas alturas 
un átomo la terra parexia, 
buscava las palmeras y planuras, 
los valls, lo mar inmens, la selva umbría, 
tantas y tan preciosas hermosuras, (tantes i tant precioses her.)
y res la vista atenta descobria; 
mes fixantla del cel en la bellesa 
del Etern m' anunciaban la grandesa. 


SERRA Y POSTIUS. 

Si vas á Montsserrat ves per Sant. 		Lluch.
que no 't picará l' sol per mes que t'		toch, 
no vajes ab calés, gasta mes			poch, 
ves com Madó Guillaume sobre un		ruch; 
Veurás allí unas perlas com un			truch, 
las esmeraldas com un plat de			foch, 
los diamants mes grossos que un gran 	roch,
entre las llantias mira la del			duch; 
Si pujas á la hermita del bon			grech, 
com molt no fassa lo xerrich			xerrach, 
veurás pinsá que pren pinyó ab lo		bech, 
de la má del que va vestit de un			sach; 
altras cosas veurás que jo no			aplech; 
perque no caben en aquest			        buyrach. 

TAULA. 
								Planas (se omitix)
Prólech

SEGLE XII
Anfós II
Guillen de Bergadan
Guerau de Cabrera
Huch de Mataplana
Ramon Vidal de Bezaudun

SEGLE XIII.
Arnau lo Catalá
Guillem de Cervera
Bernat d'Esclot
Amanéu des Escas
Ramon Lull
Guillem de Mur
Oliver lo Templari
Pere II. - Guerau Borneil
Pere III
Pere Salvatge.
Serverí de Girona

SEGLE XIV
Pau de Bellviure
Fraderich de Sicilia
Llorens Mallol
Arnau March
Jaume March
Pere March
Bernat Miquel
Muntaner
Daude de Prades 
Pere lo Ceremoniós
Pons Huch III
Pere de Queralt
Anselm Turmeda 

SEGLE XV

Pere d'Abella
Mossen Avinyó
Na Tecla de Borja
Mossen Crespí de Valldaura
Roderich Diez 102 
Arnau d'Eril
Estanya
Francesch Ferrer
Fenollar. - Scrivá
Fenollar, Vidal, Verdanxa, Vilaspinosa y Miquel Stela
Andreu Febrer
Joan Fogasot 
Ferrando.
Figueres
Pere Galvany
Jaume Gazull
Guillem Gibert
Martí Gralla
Martí García
Franci Guerau
Jordi de Sant Jordi
Romeu Lull
Ausias March
Pere Masdovelles
Berenguer Masdovelles
Joan Masdovelles.
Huch de Moncada
Joan Moreno
Mossen Navarro
Francisco Oliver
Perot Joan
Pestrana
Mossen Pere Puig
Jaume Roig
Lluis Requesens
Vescompte de Rocabertí 
Mossen Joan Roig de Corella
Joan Rocafort
Ramis
Lleonart de Sors
Jaume Safont
Comenador Stela
Mossen Sunyer
Mossen Bernat Serra
Serradell de Vich
Ramon Gavall (Çavall) 
Miquel Stela
Pere Torroella
Trafort (Traffort)
Lluis de Vilarasa
Anton Valmanya
Mossen Verdú
Francesch de la Via

SEGLE XVI.

Onofre Almudevar
Joan Boschá (Boscá) (Juan Boscán)
Fructuòs Bisbe y Vila
Francisco Calsa (Calça)
Joan Fernandez d'Heredia
Gabriel Leonart
Guerau de Montmajor
Pere Giberga
Ramon Havem
Ausias March 
Andreu Martí Pineda
Joan Pujol
Jeroni Pujades
Miquel Pujades
Antoni Rius
Jaume Siurana - los tres juntos -
Lluis Joan Valentí
Andreu Martí Pineda 

Geroni Santpere
Pere Serafí

SEGLE XVII

Magí Casas
Pere Pau Feuria
Geroni Ferrer de Guisona
Francisco Fontanella
Vicens García
Joseph Romaguera

SEGLE XVIII.

Francisco Balart 
Agustí Eura
Ignaci Ferreras
Ignaci Puig y Blanch 
Serra y Postius


TAULA ALFABÉTICA. (Se omitix)