Mostrando las entradas para la consulta puch ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta puch ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 19 de enero de 2024

Lexique roman; Ces, Ses - Ceu

Ces, Ses, s. m., lat. census, cens, tribut.

Ni renda en sa honor ces ni tolieu.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.

Ne rende en son fief cens ni tonlieu.

Per que eu tolrai vostre ses.

Garins d'Apchier: Comunal.

C'est pourquoi j'ôterai votre cens.

Mas mil sospirs li ren quec jorn per ces.

P. Raimond de Toulouse: Si cum.

Mais je lui rends chaque jour mille soupirs pour tribut.

Per pagar ad amor lo ces.

Deudes de Prades: Amors.

Pour payer le tribut à l'amour.

CAT. Cens. ESP. PORT. IT. Censo. (chap. censo, sensal, sensals)

2. Sensa, s. f., revenu, cens, tribut.

E non cobeitan gran sensa

Ni 'l ben d'aquest mon.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Et ne convoitent grand revenu ni le bien de ce monde.

Com bos Reis culhir sa sensa.

Un troubadour anonyme: Vai Hugonet.

Comme bon Roi recueillir son tribut.

3. Sobreces, Sobces, s. m., sur-cens.

No posca donar a sobreces, ni a ces, ni ad acapte neguna honor que tengua de nos. Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 98.

Ne puisse donner à sur-cens, ni à cens, ni à acapte aucun fief qu'il tienne de nous.

De donar ab sobces.

Tit. de 1279. Arch. du R., J., 321.

De donner avec sur-cens.

4. Censuari, s. m., lat. censuarius, censier.

Li feusatier, emphiteotas e censuaris.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 41.

Les feudataires, emphitéotes et censiers.

5. Cessal, adj., lat. censualis, censitaire, censable.

Laurador terras cessals menten.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Les laboureurs niant les terres censables.

Mas, ab tot so, m'a plus cessal

Que, quan li m dei, non avia.

Aimeri de Peguilain: Puois que.

Mais, avec tout cela, elle m'a plus pour censitaire qu'elle n'avait,

lorsque je me donnai à elle.

ESP. Censal (censual). (chap. sensal) PORT. Censual. IT. Censuale.

6. Cessalmen, adv., censalement, à cens.

No i remas hom ni femna no 'l dones annalmens,

Cadaus per son cap, denier d'aur cessalmens.

P. de Corbiac: El nom de.

N'y demeurât homme ni femme qui ne lui donnât annuellement, chacun pour son chef, un denier d'or censalement.

Los quals moltos... donam per jasse cessalmen.

Tit. de 1241. DOAT, t. CXL, fol. 127.

Lesquels moutons... nous donnons pour toujours à cens.

ESP. Censualmente. (chap. sensalmen)

7. Acessar, v., acenser.

Autreiam et acessam a vos.

Tit. de 1262. DOAT, t. CXXIV, fol. 11. 

Octroyons et acensons à vous.

Del mas del Poig que lur acesset.

Tit. de 1113. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 65.

(chap. Del mas del Puch que ell los va assensá)

Du mas du Puy qu'il leur acensa.

Part. pas. Pessa de terra qu'eu e vos aviam comprada e acessada.

Tit. de 1279. Arch. du Roy., J., 321.

Pièce de terre que moi et vous avions achetée et acensée.

ANC. ESP. Acensar. IT. Accensare. (chap. assensá: assenso, assenses, assense, assensem o assensam, assenséu o assensáu, assensen.
Doná a censo, sensal.)

8. Acessamen, Assensament, s. m., acensement.

Lo deime de tot l' acessament del blat.

Tit. de 1247. DOAT, t. CXXIV, fol. 313.

La dîme de tout l' acensement du blé.

En lo instrument de l' assensament. Charte de Gréalou, p. 96.

Dans l'acte d'acensement.

9. Assensa, s. f., acensement.

Dat per assensa... Fos feita ascensa per los hers.

Tit. de 1289. DOAT, t. CXLII.

Donné par acensement... Fut fait acensement par les héritiers.

10. Censura, s. f., lat. censura, censure.

Per la censura ecclesiastica.

Tit. de 1378. DOAT, t. CXXV, fol. 65.

Par la censure ecclésiastique.

CAT. ESP. (chap) Censura.

11. Recensar, v., recenser.

Las attestations presas,... non si podon recensar, ni reire auzir.

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542.

Les attestations prises,... ils ne peuvent être recensés, ni entendus de nouveau.


Cesar, s. m., césar, dignité impériale.

Sotz lo poder d'aquest cesar... Elegi II cesars, e Maximia fo l'us.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 28 et 32.

Sous le pouvoir de ce césar... Il choisit deux césars, et Maximien fut l'un.

CAT. ESP. (césar) PORT. Cesar, IT. Cesare. (chap. Céssar; lo nom César lo escribim en una s, pero com se pronunsie en ss se hauríe de escriure en 2 esses.)


Cesca, s. f., glaïeul.

Cesca es herba dura et aguda, ab asta triangular.

Eluc. de las propr., fol. 203.

Glaïeul est une herbe dure et aiguë, avec une pointe triangulaire.

(ESP. Gladiolo)

Cessar, Sessar, v., lat. cessare, cesser.

Que de amassar aur no se volon cessar.

(chap. Que de amassá or no volen pará. Cessá no se diu en chapurriau.)

La nobla Leyczon.

Qu'ils ne veulent cesser d'amasser or.

Va pregar K. que fes sessar los giens. Philomena. (enginys : ingenios)

Va prier Charles qu'il fit cesser les machines de guerre.

CAT. Cessar. ESP. Cesar. PORT. Cessar. IT. Cessare.

2. Cessable, adj., cessable, finissable.

De no cessable dileit. Trad. de Bède, fol. 40.

De bonheur non finissable.

3. Cessament, s. m., interruption, cesse, abandon.

Ab interpollacio o cessament. Eluc. de las propr., fol. 84.

Avec interpolation ou interruption.

Per nul cessamen que fassa de sos bes.

Statuts de Montpellier de 1212.

Par aucun abandon qu'il fasse de ses biens.

ESP. Cesamiento. IT. Cessamento.


Cessio, Cession, s. f., lat. cessio, cession, transport.

Que aquesta donatios e cessio puesca menhs valer.

Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 126.

Que cette donation et cession puisse moins valoir.

De cession de dregs.

Statuts de Montpellier du XIIIe sièc.

De cession de droits.

E lhi 'n fas cessio.

Tit. de 1275, Arch. du Roy., J., 328.

Et lui en fais cession.

- Délaissement, abandon à des créanciers.

Miserable remedi de cession.

Coutume de Condom de 1313.

Misérable remède de cession.

CAT. Cessió. ESP. Cesión. PORT. Cessão. IT. Cessione.

2. Accessio, s. f., lat. accessio, accès.

Cessant la febre,... mas apres torno las accessios,... e ve la accessio en cesta hora.

Eluc. de las propr., fol. 89 et 90.

La fièvre cessant,... mais après les accès retournent,... et l'accès vient à l'heure certaine.

CAT. Accessió. ESP. Accesión. PORT. Accessão. IT. Accessione. (chap. acsés de fiebre.)

3. Accessori, s. m., accessoire.

So que es principal deu esser denan son accessori.

Leys d'amors, fol. 113.

Ce qui est principal doit être devant son accessoire.

Adjectiv. Es appellada principal en respeit de las autras joyas... las quals s'appellan accessorias. La Crusca provenzale, fol. 98.

Est appelée principale eu (en) égard aux autres joies... lesquelles s'appellent accessoires.

CAT. Accessori. ESP. Accesorio. PORT. IT. Accessorio. (chap. acsessori, acsessoris, acsessoria, acsessories)

4. Accessoriamen, adv., accessoirement, en accessoire.

Non es vicis accessoriamen. Leys d'amors, fol. 113.

Accessoirement, ce n'est pas vice.

Principalment, accessoriament renunciam.

Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXIV, fol. 285.

(chap. Prinsipalmen, acsessoriamen renunsiam.)

Nous renonçons en principal, en accessoire.

ESP. Accesoriamente. IT. Accessoriamente.

5. Concession, s. f., lat. concessionem, concession.

Prohibir la concession de tals letras.

Statuts de Provence. BOMY, p. 2.

Prohiber la concession de telles lettres.

Capitols de la concession del dich subsidi.

Reg. des États de Provence de 1401.

Chapitres de la concession dudit subside.

CAT. Concessió. ESP. Concesión. PORT. Concessão. IT. Concessione. (chap. consessió, consessions. Sedí, consedí: consedixco, consedixes, consedix, consedim, consediu, consedixen.)

6. Anteceden, s. m., lat. antecedens, antécédent.

La cauza de la qual fay relatius recordatio apelam anteceden, e vol dire aytan cum cel qu'estai denan. 

(chap. literal: La cosa de la cual lo relatiu fa recordassió diém antessedén, y vol dí tan com aquell que está dabán.)

Can relatius et antecedens se dezacordan.

Leys d'amors, fol. 47 et 142.

Nous appelons antécédent la chose de laquelle le relatif fait remémoration, et il veut dire autant comme celui qui est devant.

Quand le relatif et l'antécédent se désaccordent.

CAT. Antecedent. ESP. PORT. IT. Antecedente. (chap. antessedén, antessedens, per ejemple a la guardia sivil o polissía.)

7. Exces, s. m., lat. excessus, excès.

Et honestamens uzar de vestirs ses exces. V. et Vert, fol. 104.

Et honnêtement user de vêtements sans excès.

CAT. Exces (falta la tilde). ESP. Exceso. PORT. Excesso. IT. Eccesso. (chap. exés, v. exedí, exedís: yo me exedixco, exedixes, exedix, exedim, exediu, exedixen.)

8. Excessiu, adj., excessif.

Calor natural pren excessiva exhalacio. Eluc. de las propr., fol. 19.

Chaleur naturelle prend excessive exhalation.

Causa non tan excessiva.

Reg. des États de Provence de 1401.

Chose non tant excessive.

CAT. Excessiu. ESP. Excesivo. PORT. Excessivo. IT. Eccessivo. (chap. exessiu, exessius, exessiva, exessives o excessiu, excessius, excessiva, excessives.)

9. Preceder, v., lat. praecedere, précéder.

Part. prés. Segon la manieyra precedent.

Trad. d'Albucasis, fol. 4.

(chap. Segons la manera pressedén o pressendenta.)

Selon la manière précédente.

Part. pas. De aquo del qual es precedida rememoracio.

Trad. d'Albucasis, fol. 33.

De ce dont la mention est précédée.

CAT. Preceir. (https://historia-aragon.blogspot.com/2021/03/17-18-19-noviembre.html)

ESP. PORT. Preceder. IT. Precedere. (chap. pressedí)

10. Predecessor, s. m., lat. praedecessor (N. E. prae, pre + decessor, el que muere antes), prédécesseur.

Perseguet coma son predecessor Vigili papa.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 70.

Il poursuivit comme le pape Vigile son prédécesseur.

Am nostre senhor lo Rei e am sos predecessors.

(chap. En nostre siñó lo Rey y en (sons) los seus predecessós.)

Tit. de 1282. Arch. du Roy., J., 323.

Avec notre seigneur le Roi et avec ses prédécesseurs.

CAT. Predecessor. ESP. Predecesor. PORT. Predecessor. IT. Predecessore. (chap. predecessó, predecessós, predecessora, predecessores.)

11. Proceder, v., lat. procedere, procéder, avancer.

Lo bayle pot proceder tro a sentensa.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.

(chap. Lo bayle o baile pot prossedí hasta la sentensia.)

Le bailli peut procéder jusqu'à sentence.

Part. prés. Sageta precedent en loc carnos.

Trad. d'Albucasis, fol. 50.

Une flèche avançant en lieu charnu.

Sant Esperit qui procedissh del Paire e del Filh.

Eluc. de las prop., fol. 3.

Saint-Esprit qui procède du Père et du Fils.

Part. prés. Del pair' e del filh procezens.

Brev. d'amor, fol. 99.

(chap. Del Pare y del Fill prossedén)

Procédant du père et du fils.

ESP. PORT. Proceder. IT. Procedere. (chap. prossedí: prossedixco, prossedixes, prossedix, prossedim, prossediu, prossedixen.) 

12. Procedir, Procezir, v., provenir, procéder, avancer.

D'una bella fon gran

Nais e procezis us clars rieus.

Brev. d'amor, fol. 9.

(chap. D'una bella fon gran naix y prossedix un riu cla. 

Per ejemple, de la fon del Teix naix lo riu Matarraña. 

Com veéu aquí damún, de fontis : font, la t se va pedre fa mol tems, com la vergoña de Artur Quintana Font, si ne va tindre auncás.) 

D'une belle fontaine grande naît et provient un clair ruisseau.

Part. pas. Un home avia procesit en son etat.

Trad. d'Albucasis, fol. 1.

(chap. Un home habíe abansat en son estat. Promogut, promoure. Habíe millorat lo seu estat, la seua fama, la seua situassió, etc.)

Un homme avait avancé en son état.

CAT. Proceir.

13. Proces, s. m., lat. processus, avancement, progrès.

Quant ac complit

Lo Filh de Dieu tot son proces.

Brev. d'amor, fol. 168.

Quand le Fils de Dieu eut accompli tout son avancement.

Las leys d'amors e 'l bel proces

Nomnat las flors del gay saber.

La Crusca provenzale, fol. 99.

Les lois d'amour et le beau progrès nommé les fleurs du gai savoir.

- Procès.

Negun proces tant civil que criminal.

Statuts de Provence. BOMY, p. 10.

Nul procès tant civil que criminel.

CAT. Proces (falta la tilde). ESP. Proceso. PORT. IT. Processo. (chap. prossés)

14. Procezimen, s. m., procession, action de procéder, progrès.

E creire lo procezimen

Del Sant Esperit issamen.

Brev. d'amor, fol. 9.

Et croire également la procession du Saint-Esprit.

(N. E. No confundir con la procesión de Puigdemont.)

En lo qual procezimen, non es causa necessaria gardar compas.

Leys d'amors, fol. 9.

Dans lequel progrès, garder mesure n'est chose nécessaire.

CAT. Proceiment. ESP. Procedimiento. PORT. IT. Procedimento.

15. Processio, s. f., lat. processio, procession, action de procéder.

Processio que es propria al Sanct Esperit.

Eluc. de las propr., fol. 7.

Procession qui est propre au Saint-Esprit.

- Cérémonie religieuse.

A processio, ab la crotz e 'ls candeliers.

Tit. de 1205. DOAT, t. CV, fol. 155.

A procession, avec la croix et les chandeliers.

(chap. A la professó, processió, en la creu y los candelés, candelabros – canalobres són lo mateix, pero ya sol u apliquem al aigua gelada, castellá témpanos de hielo.)

Anava a Sant Peyre, dizen las letanias; lo preiro e traichero foras de la procession. Cat. dels apost. de Roma, fol. 101.

(chap. Anabe a San Pere, dién les letaníes; lo van pendre y lo van traure fora de la professó.)

Il allait à Saint-Pierre, disant les litanies; ils le prirent et traînèrent hors de la procession.

- Rassemblement, foule.

E vengron li encontra ab processio e cridavan: Osanna.

Fragm. de trad. de la Passion.

Et ils lui vinrent au-devant avec rassemblement, et ils criaient: Hosanna.

CAT. Processió. ESP. Procesión. PORT. Procissão. IT. Processione. (chap. Professó, seguramen corrupsió de processió. Professó, que professe, maestre, mestre – magister.)

16. Succedir, Succezir, v., lat. succedere, succéder, survenir.

La molher li deu succedir entieirament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 58.

La femme lui doit succéder entièrement.

Motas vegadas succezeys la mort. (N. E. Esta frase está fuera de contexto, siempre sucede la muerte, pero se refiere a un tratamiento.)

Trad. d'Albucasis, fol. 70.

Plusieurs fois survient la mort.

Part. pas. Avia succezit a Alixandre.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 24.

Avait succédé à Alexandre.

CAT. Suceir. ESP. Suceder. PORT. Succeder. IT. Succedere. 

(chap. sussedí: sussedixco, sussedixes, sussedix, sussedim, sussediu, sussedixen. Part. pas sussedit.)

17. Successio, s. f, lat. successio, succession, suite.

Varietat dels temps ni lor successio.

Eluc. de las propr., fol. 280.

Variété des temps ni leur succession.

- Succès.

Perdusent a salut e a lausabla successio.

Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Conduisant à salut et à louable succès.

- Héritage.

Per la succession del dit mon paire.

Tit. de 1274. Arch. du Roy, K., 17.

(chap. Per la sussessió del dit mon pare.)

Par la succession dudit mon père.

Las successions que al dit mosseignor comte apparteno.

Justel. H. de la M. de Turenne, 1399, p. 134.

Les successions qui appartiennent audit monseigneur comte.

CAT. Successió. ESP. Sucesión. PORT. Successão. IT. Successione. 

(chap. sussessió)

18. Successor, s. m., lat. successor, successeur.

E alcun successor. V. de S. Honorat.

Et aucun successeur.

CAT. Successor. ESP. Sucesor. PORT. Successor. IT. Successore.

(chap. sussessó, sussessós, sussessora, sussessores.)

19. Successivament, adv., successivement.

Aissi cum successivament sera instituit.

(chap. Aixina com sussessivamén sirá instituít.)

Tit. de 1281. DOAT, t. CXVIII, fol. 172.

Ainsi comme il sera successivement institué.

CAT. Successivament. ESP. Sucesivamente. PORT. IT. Successivamente.

(chap. sussessivamén)


Ceu, s. m., lat. sebum, suif.

Cascuna cargua de ceu, de lard.

Tit. de 1285. DOAT, t. CLXXIV, fol. 192.

Chaque charge de suif, de lard.

Los candeliers de ceu de Monpeslier.

Cartulaire de Montpellier, fol. 90.

Les fabricants de chandelles de suif de Montpellier.

CAT. Seu. ESP. PORT. Sebo. IT. Seuo. (chap. sagí, sebo)

domingo, 7 de abril de 2024

Lexique roman; Habil, Abilh - Aderetar

H

H, s. m., huitième lettre de l'alphabet, h.


H, s. m., huitième lettre de l'alphabet, h.

Aquel H fay aqui so engal una consonan.

Leys d'amors, fol. 8.

Cet H fait là son égal à une consonne.

Aquesta significatio si deu scrieure ses haspiracio que es H.

Eluc. de las propr., fol. 225.

Cette signification se doit écrire sans aspiration qui est h.

Aquesta figura H no es letra, segon que dizo li actor.

(chap. Esta figura H no es (cap) lletra, segons lo que diuen los autós.)

Leys d'amors, fol. 5.

Cette figure H n'est pas lettre, selon que disent les auteurs.


Habil, Abilh, adj., lat. habilis, habile, apte, propre.

A recebre impressio de forma es plus habil.

Eluc. de las propr., fol. 130.

A recevoir impression de forme est plus apte.

Abilhs a recebre las enfluensas luminosas. L'Arbre de Batalhas, fol. 250.

Propre à recevoir les influences lumineuses.

CAT. ESP. (hábil) Habil. IT. Abile. (chap. Hábil, habils.)

2. Habilitat, s. f., lat. habilitatem, habileté, aptitude, facilité.

En lors movements... maior habilitat. Eluc. de las propr., fol. 131.

Dans leurs mouvements... plus grande facilité. 

CAT. Habilitat. ESP. Habilidad. PORT. Habilidade. IT. Abilità, abilitate, abiltade (abilitade). (chap. Habilidat, habilidats.)

3. Habilitar, Abilitar, v., exercer, rendre apte.

No devon autra causa pensar que si abilitar en armas.

L'Arbre de Batalhas, fol. 93.

Ne doivent autre chose penser que s'exercer aux armes.

Part. pas. Foro may habilitatz en operacio. Eluc. de las propr., fol. 9.

Furent davantage rendus aptes au travail.

CAT. ESP. PORT. Habilitar. IT. Abilitare. (chap. Habilitá: habilito, habilites, habilite, habilitem o habilitam, habilitéu o habilitáu, habiliten; habilitat, habilitats, habilitada, habilitades.)


Habit, Abit, s. m., lat. habitus, habit, vêtement.

E 'l tolgues l' abit de mongia. V. de S. Honorat. 

Et lui ôtât l' habit de monachisme. 

Prov. L' abit no fa pas bon religios.

(chap. L' hábit no fa bon religiós; ESP. El hábito no hace al monje.)

V. et Vert., fol. 65. 

L' habit ne fait pas le bon religieux.

- Port, contenance, complexion.

Aquel qu' es amayres a l' habit, so es la maniera e 'l saber d'amor.

Leys d'amors, fol. 50. 

Celui qui est amoureux a la complexion, c'est-à-dire la manière et le savoir d'amour.

CAT. Habit. ESP. (hábito) PORT. Habito. IT. Abito. (chap. Hábit, habits.)

2. Habiti, Abiti, s. m., habit, vêtement.

De sancta mongia l' abiti lur a dat.

Ell e son filh vesti d' abiti de mongia. 

V. de S. Honorat.

De saint monachisme leur a donné l' habit.

Lui et son fils il vêtit de l' habit de monachisme.

3. Habilhament, s. m., habillement.

Exceptat son habilhament.

Fors de Béarn, p. 1088.

Excepté son habillement.

Que la confrairia aya habillamens per ela.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 212.

Que la confrérie ait habillements pour elle.

ESP. Habillamiento (vestimenta). (chap. Vestit, vestits; vestimenta, vestimentes.)


Habitar, Abitar, v., lat. habitare, habiter, demeurer.

Doncx ges no deu hom valens habitar 

Ab home ric, vil, escas e tenen.

R. Gaucelm de Beziers: Un sirventes. 

Donc homme de mérite ne doit point habiter avec homme puissant, vil, avare et tenace. 

So es pueg hont Dieus habita. V. et Vert., fol. 65.

(chap. Aixó es lo puch aon Deu habite.)

C'est montagne où Dieu habite. 

L' islla tornara guasta... 

E non s' abitara de cinquanta tres ans. 

(chap. La isla se tornará deserta... y no se habitará en sincuanta tres añs.)

V. de S. Honorat.

L'île redeviendra déserte... et ne s'habitera de cinquante-trois ans. 

Fig. Dels sancts e de las sanctas que habiton en Dieu. V. et Vert., fol. 58.

(chap. Dels sans y de les santes que habiten en Deu.)

Des saints et des saintes qui habitent en Dieu. 

Part. prés. empl. substantiv.

A totz los habitans et a las habitairitz. 

Tit. de 1265. DOAT, t. XCI, fol. 178. 

A tous les habitants et aux habitantes. 

Si 'l ve ni l'au ni es sos abitans.

R. Gaucelm de Beziers: Un sirventes. 

S'il le voit et l'entend et est son habitant (hôte). 

Part. pas.

Era adonc bons luecx e de gent abitatz, 

… ar es desamparatz. 

V. de S. Honorat.

Était alors bon lieu et de gens habité,... maintenant est abandonné. 

CAT. ESP. PORT. Habitar. IT. Abitare. (chap. Habitá: habito, habites, habite, habitem o habitam, habitéu o habitáu, habiten; habitat, habitats, habitada, habitades.)

2. Habitable, adj., lat. habitabilem, habitable.

No sera habitables, ans sera coma us desertz.

(chap. No sirá habitable, sino que sirá com un desert.)

Liv. de Sydrac, fol. 72.

Ne sera habitable, au contraire sera comme un désert.

De tota la terra habitabla. Eluc. de las propr., fol. 163.

(chap. De tota la terra habitable. En catalá barceloní de fa no mols añs encara se podíe sentí pronunsiá habitabla, en a, inclús “habitapla”)

De toute la terre habitable.

CAT. ESP. Habitable. PORT. Habitavel. IT. Abitabile. (chap. Habitable, habitables.)

3. Enhabitable, adj., lat. inhabitabilem, inhabitable.

Habitables et enhabitables.

(chap. Habitables e (y) inhabitables.)

Tit. de 1464. DOAT, t. CXXXIX, non paginé. 

Habitables et inhabitables.

CAT. ESP. Inhabitable. PORT. Inhabitavel. IT. Inabitabile. 

(chap. Inhabitable, inhabitables.)

4. Habitacio, Habitacion, s. f., lat. habitationem, habitation.

Luenh de la habitacion dels homes. V. et Vert., fol. 85.

(chap. Lluñ de la habitassió dels homens.)

Loin de l'habitation des hommes. 

Fig. Dieus ell meteys, que es habitacio dels vivens, so es dels sancts.

V. et Vert., fol. 58. 

Dieu lui-même, qui est habitation des vivants, c'est-à-dire des saints.

CAT. Habitació. ESP. Habitación. PORT. Habitação. IT. Abitazione. 

(chap. Habitassió, habitassions.)

5. Habitacle, Abitacle, s. m., lat. habitaculum, habitacle.

Dieus, tu que fist tan bel miracle,

Met me el tieu sant habitacle.

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Dieu, toi qui fis si beau miracle, mets-moi en ton saint habitacle. 

Fig. Establist

Abitacle, e lo fesist

A Dieu de cel appareyllat.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Tu établis habitacle, et tu le fis préparé au Dieu du ciel.

ANC. FR. As ciex firent lor habitacles. Roman de la Rose, v. 5417. 

Se retire aux tombeaux, habitacle d'horreur. 

R. Garnier, trag. de Marc-Antoine, acte IV, sc. 1.

(chap. Habitácul, habitaculs; com la siguién.)

6. Habitacol, Abitacol, s. m., habitacle, demeure.

Elhs passero oltra, e vengro vays lur habitacol. Philomena.

Ils passèrent outre, et vinrent vers leur demeure. 

L' abitacols es generals 

La terra de totz animals.

Brev. d'amor, fol. 39. 

La terre est la demeure générale de tous les animaux. 

ESP. Habitáculo. IT. Abitacolo.

7. Habitatge, s. m., habitation, domicile.

Persona aqui aven habitatge.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.

Personne ayant là habitation.

IT. Abitazzio. (chap. Habitassió, habitassions; domissili, domissilis; puesto aon se habite, aon se viu; casa, cases, etc.)

8. Habitaire, Abitaire, Habitador, Abitador, s. m., lat. habitator, habitant.

Cascus abitaire de Monpeslier. Cartulaire de Montpellier, fol. 51.

(chap. Cada un dels habitans de Montpellier; cada habitán.)

Chaque habitant de Montpellier.

Donarem tantas de noblas possessios que totz los habitadors d'aqui poyran estar honradament. Philomena.

(chap. Donarem tantes nobles possessions que tots los habitans d'aquí podrán está honradamén - honorablemen.)

Nous donnerons tant de nobles possessions que tous les habitants de là pourront être honorablement.

A San Salvador et als abitadors de la gleisa de Biule. Titre de 1090.

(En chapurriau del añ 1090: 

A San Salvadó y als habitadós o habitans de la iglesia de Biule.)

A Saint-Sauveur et aux habitants de l'église de Biule.

Nat de la vila de Monpeslier et abitador d' aquella.

(chap. Naixcut a la vila de Montpellier y habitán d' aquella; natiu de.) 

Cartulaire de Montpellier, fol. 120.

Natif de la ville de Montpellier et habitant d'icelle. 

ANC. FR. Li sercles e li habiteour de lui.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 23. 

La cité est bien lavée du sanc aus habiteurs. Joinville, p. 128.

Loing, loing habitateur des cavernes funèbres. 

La Boderie, Hymnes ecclésiastiques, fol. 259. 

Et d' Athénien esté fait habitateur de l'isle Andros.

G. Tory, Trad. des Politiques de Plutarque, fol. 37. 

CAT. ESP. PORT. Habitador. IT. Abitatore. (chap. Habitadó o habitán, habitadós o habitans, habitadora o habitán o habitanta, habitadores o habitantes.)

9. Habitairitz, Habitayris, s. f., lat. habitatrix, habitante. 

A totz los habitans et a las habitairitz. 

Tit. de 1265. DOAT, t. XCI, fol. 178. 

A tous les habitants et aux habitantes. 

Adject. Personas... habitayris d' alcuna vila. 

Rég. des états de Provence, de 1401. 

Personnes... habitantes de quelque ville. 

ESP. PORT. Habitadora. IT. Abitatrice. (chap. Habitadora o habitán o habitanta, habitadores o habitantes.)


Habituar, Abituar, v., lat. habituare, habituer. 

Part. pas. Sia en son cors abituada voluntat de viure castament.

V. et Vert., fol. 92.

Soit en son coeur volonté habituée de vivre chastement.

En parlant des ecclésiastiques attachés volontairement au service des paroisses.

Los autres capelas, confraires non cathedrals, collegials ni habituatz, se trobaran al forestol am surplis vestitz.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 211.

Les autres prêtres, confrères non cathédraux, collégiaux ni habitués, se trouveront au lutrin avec surplis revêtus. 

CAT. ESP. PORT. Habituar. IT. Abituare. (chap. Habituá, habituás: yo me habitúo, habitúes, habitúe, habituem o habituam, habituéu o habituáu, habitúen; habituat, habituats, habituada, habituades.)

2. Habitual, adj., lat. habitualis, habituel, usuel.

Aytal mot son dig habitual. Leys d'amors, fol. 50.

De tels mots sont dits habituels.

CAT. ESP. PORT. Habitual. IT. Abituale. (chap. Habitual, habituals.)

3. Habitut, s. f., article, l'une des parties du discours.

Quoras deu hom pauzar habitutz ni coras no.

Las dictios masculinas han lor proprias habitutz, e las femininas aquo meteysh.

Leys d'amors, fol. 59 et 58.

Quand on doit poser articles et quand non.

Les mots masculins ont leurs articles propres, et les féminins cela de même.

(chap. Artícul, articuls.)


Her, Hier, Er, Ier, adv., lat. heri, hier.

Reys Castellas, ges vostre pretz no col 

De melhurar, q' oi val pro mais que her.

Aimeri de Peguilain: Si com l' arbres. 

Roi Castillan, votre mérite ne glisse point d'améliorer, vu qu'aujourd'hui il vaut beaucoup plus qu'hier. 

Loc. Mais huey s' oblida aco d' hier.

(chap. Pero avui s' olvide aixó d' ahí.)  

Pierre d'Auvergne: De Dieu no us. 

Mais aujourd'hui s'oublie cela d' hier. 

Ieu l'am totz jornz, sempre mais hoi que er. 

Albertet: Atrestal val. Var. 

Je l'aime toujours, sans cesse plus aujourd'hui qu'hier.

Ier se det, et huey s' estrais.

Raimond de Miraval: Tals vai mon chan. 

Hier se donna, et aujourd'hui se retire. 

Adv. comp. L'autr'ier trobei la bergeira.

(chap. L'atre día vach trobá a la pastora.) 

G. Riquier: L'autr'ier trobei.

L'autre jour je trouvai la bergère.

L'autr'ier fuy en paradis. 

Le Moine de Montaudon: L'autr'ier. 

L'autre jour je fus en paradis.

Prép. comp. Si m'ai pessat des ier 

Qu' el fazes de tal razo. 

Giraud de Borneil: A penas sai. 

Ainsi j'ai pensé dès hier que je le fisse de tel motif. 

ANC. FR. Ne veil hui pas si jéuner

Comme ge fis er, par seint Jaque...

Je ne manjai très avant er. 

Roman du Renart, t. III, p. 91 et 131. 

L'autr'ier chevauchoie de lez Paris... 

Nous venions l'autr'ier de joer et de resver. 

Richard de Semilli. Ess. sur la Mus., t. II, p. 214 et 217. 

Ha! quand j'ouy l'autrehier, il me souvient. 

Si fort crier la corneille en un chesne. 

Clément Marot, t. III, p. 300. 

ANC. CAT. Yr. ESP. Ayer. IT. Ier, l' altrier. 

(chap. Ahí, ahir: lo día abans d' avui.)

2. Arser, adv., lat. herisero, hier soir.

Senher, vecvos Folquet que venc arser. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 19. 

Seigneur, voici Folquet qui vint hier soir.

ANC. FR. Qui dort si forment que il samble qu'il fust ersoir yvres.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 186. 

Le lingnages sainte Marie 

Est hui plus granz qu'il n'ere ersoir.

Fables et cont. anc., t. II, p. 296. 

Mes cosins dit que il estoit, 

Més ersoir mangier me voloit.

Roman du Renart, t. III, p. 139. 

IT. Iersera. (chap. Ahí de nit.)


Heregia, Eretgia, s. f., lat. haeresis, hérésie. 

Mans reys e mans apoestatz

A mes en heregia.

V. de S. Honorat. 

Maints rois et maintes puissances a mis en hérésie. 

Lai definet en eretgia, segon c'om ditz. 

V. d'Aimeri de Péguilain. 

Là il mourut en hérésie, selon qu'on dit. 

CAT. Heretgia. ESP. Heregia (herejía). PORT. Heregia, heresia. IT. Eresia.

(chap. Herejía, herejíes.)

2. Heretge, Heretje, Eretge, adj., lat. haereticus, hérétique.

N' Esquiva fo heretgua... N' Auda, la maire... e sa sor foro heretgas.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XXXII, fol. 269.

Dame Esquiva fut hérétique... Dame Auda, la mère... et sa soeur furent hérétiques. 

Substantiv.

Diguas me, tu heretje, parl' ap me un petit. 

Izarn: Diguas me.

Dis-moi, toi hérétique, parle avec moi un peu.

Cum fan los heretges e los menescrezens que volon mezurar lur entendemen e lur razo a la mezura de la fe. V. et Vert., fol. 102.

Comme font les hérétiques et les mécréants qui veulent mesurer leur entendement et leur raison à la mesure de la foi.

Per que l' eretge son levat.

P. Vidal: A per pauc de chantar. 

C'est pourquoi les hérétiques sont élevés. 

ANC. FR. Que il promette et ferme par son serment... de mettre hors de son royaume les hereges. 

Reg. de la Chambre des Comptes. Carpentier, t. II, col. 740.

Lesquels enfin le trouvèrent hérèse et coulpable de mort.

Monstrelet, t. II, fol. 87. 

CAT. Heretge. ESP. (hereje) PORT. Herege. IT. Eretico. 

(chap. Hereje, herejes; qui practique la herejía, herejíes.)

3. Hereciarca, s. m., lat. haeresiarcha, hérésiarque.

Adjectiv. Girbert hereciarca o heretge.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 146. 

Girbert hérésiarque ou hérétique. 

CAT. ESP. PORT. Heresiarca. IT. Eresiarca. (chap. Heressiarca, heressiarques.)

4. Heretgal, adj., hérétique. 

Opinio heretgal. L'Arbre de Batalhas, fol. 15.

Opinion hérétique.

(chap. Herétic, heretics, herética, herétiques.)


Heres, s. m., lat. haeres, héritier. 

Heres pot esser instituitz. Trad. du Code de Justinien, fol. 63. 

(chap. Lo heréu pot sé instituít.)

Héritier peut être institué.

Quar auran 

Heres sordeiors.

P. Cardinal: Aissi com hom. 

Car ils auront héritiers plus vils. 

CAT. Hereu. IT. Erede. (chap. Heréu, hereus, hereua, hereues. 

ESP. Heredero, herederos, heredera, herederas.)

2. Her, s. m., lat. haeres, hoir, héritier.

A tots sos hers et successors perpetualment et hereditablement.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 217.

A tous ses hoirs et successeurs perpétuellement et héréditairement.

3. Heritador, s. m., héritier.

Que per t' amor nos facza heritadors celestials. Lo Payre eternal.

Que par ton amour il nous fasse héritiers célestes.

4. Heretier, Eretier, s. m., héritier. 

Esser heretiers de Dieu e de totz sos bes. 

Sobre totz sos bes lo establira heretier. V. et Vert., fol. 38.

Être héritier de Dieu et de tous ses biens. 

Il l'établira héritier sur tous ses biens.

Qu' elh nos cuelha en resplendor 

On li sieu sanhs son eretier.

Pierre d'Auvergne: De Dieu no us. 

Qu'il nous accueille dans la splendeur où les siens saints sont héritiers.

Fig. Filhs de Mort et heretiers de yfern. V. et Vert., fol. 39. 

Fils de Mort et héritiers d'enfer. 

ANC. CAT. Hereter. ESP. Heredero. PORT. Herdeiro. (chap. Heredé o heréu, heredés o hereus, heredera o hereua, herederes o hereues.)

5. Heretiera, Heretera, s. f., héritière. 

A ma universal heretiera. Tit. de 1278. Château de Capdenac.

A mon héritière universelle. 

Fig. Heretera de salvacio. Eluc. de las propr., fol. 13. 

Héritière de salut.

CAT. Hereva. ESP. Heredera. (chap. Heredera o hereua, herederes o hereues.)

6. Coheiritz, s. f., cohéritière. 

Procurairitz et coheiritz.

Tit. de 1275. DOAT, t. CXXIV, fol. 27. 

Procuratrice et cohéritière.

(chap. Coheredera o cohereua, coherederes o cohereues.)

7. Hereditari, adj., lat. haereditarius, héréditaire. 

Per drech hereditari.

(chap. Per dret hereditari.)

Eluc. de las propr., fol. 128. 

Par droit héréditaire.

Per causa hereditaria. Charte de Gréalou, p. 122. 

Pour chose héréditaire. 

Portion hereditaria.

Tit. de 1313. DOAT, t. XXXVIII, fol. 178. 

Portion héréditaire. 

CAT. Hereditari. ESP. PORT. Hereditario. IT. Ereditario.

(chap. Hereditari, hereditaris, hereditaria, hereditaries.)

8. Heritalmen, adv., héréditairement.

Corporalmen et heretalmen. Tit. du Périgord, de 1271.

Corporellement et héréditairement.

(chap. Corporalmen y hereditariamen.)

9. Heretablament, Heretablement, Hereditablement, adv., héréditairement.

Heretablament et a totz temps.

Tit. du XIVe siècle. Allou, Description de la Haute-Vienne, p. 244.

Héréditairement et à tous temps.

Heretablement et perpetualment.

A tots sos hers et successors perpetualment et hereditablement.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 216 et 217.

Héréditairement et perpétuellement.

A tous ses hoirs et successeurs perpétuellement et héréditairement.

(chap. Hereditariamen.)

10. Heretat, s. f., lat. haereditatem, héritage, hérédité.

Aqui deu esser lo plag tengutz on es la heretatz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15. 

Là doit être tenu le plaid où est l'héritage.

Que puesc' a mon fort senhor 

Defendre mas heretatz.

Le Dauphin d'Auvergne: Reis. 

Que je puisse contre mon puissant seigneur défendre mes héritages. ANC. FR. Duist à els l' éréditet des genz.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 110.

CAT. Heretat. ESP. Heredad. PORT. Herdade. IT. Eredità, ereditate, ereditade. (chap. Heredat, heredats; patrimoni, patrimonis; possessió, possessions; feudo, feudos; finca, finques; mas, masos, etc.)

11. Heretatge, Heritatge, s. m., patrimoine, héritage, fief.

Per qu' a perdut pro de son heritatge.

Lanfranc Cigala: Estiers mon grat.

C'est pourquoi il a perdu assez de son patrimoine.

Sus en l' onrat heretatge

On son li sanctor.

R. Gaucelm de Beziers: Quascus planh.

En haut en l'honoré héritage où sont les saints.

Totz em heretiers dels gran heritatge del paradis. V. et Vert., fol. 56.

Nous sommes tous héritiers du grand héritage du paradis.

ANC. CAT. Eretatge, eritatge. ANC. ESP. Heredage. IT. Ereditaggio.

(chap. Patrimoni.)

12. Heretamen, Eretamen, s. m., héritage, hérédité.

Sitot non ai grans terras ni grans heretamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Quoique je n'ai grandes terres ni grands héritages.

Que laisses, apres sa vida,

Lo seu bel captenemen 

A son fill ab l' eretamen.

Olivier de la Mer: Ai! cal. 

Qu'il laissât, après sa vie, sa belle conduite à son fils avec l'hérédité.

Fes perdre aquel heretament. Hist. abr. de la Bible, fol. 2. 

Fit perdre cet héritage. 

ANC. CAT. Heretament, eretament. ANC. ESP. Heredamiento. 

(chap. Heredamén, heredamens.)

13. Heretar, v., hériter, recevoir un héritage, faire héritier. 

Per so qu' els bens del payre non pogues heretar. V. de S. Honorat.

Pour ce qu'il ne pût hériter des biens du père. 

Los benignes et aquells de bon ayre heretaran la terra. 

V. et Vert., fol. 58. 

Les doux et ceux débonnaires hériteront de la terre. 

Terras pot hom laissar

E son filh heretar,

Mas pretz non aura ja, 

Si de son cor non l' a.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

On peut laisser terres et faire héritier son fils, mais il n'aura jamais mérite, s'il ne l'a de son coeur.

- Doter, investir.

Cent cavayers vos ai vist heretar, 

E cent autres destruir' et issilhar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Cent cavaliers je vous ai vu doter, et cent autres détruire et exiler. 

Part. pas. Mil borzes e mil servidor

Que totz foran gent heretat, 

Si 'lh visques, e ric e honrat. 

Guillaume, Moine de Beziers: Quascus plor. 

Mille bourgeois et mille serviteurs qui tous seraient agréablement dotés, et puissants et honorés s'il vécût.

ANC. FR. Vous hérite de toute la terre du Béarn. Froissart, t. III, p. 28.

Sa fille à feme li dona 

Et de sa terre l' ireta.

Roman de Brut, t. 1, p. 130.

CAT. Heretar. ESP. Heredar. PORT. Herdar. IT. Eredare. 

(chap. Heredá: heredo, heredes, herede, heredem o heredam, heredéu o heredáu, hereden; heredat, heredats, heredada, heredades. Si yo tinguera una tía rica, cuántes coses heredaría.)

14. Dezeretaire, Dezeretador, s. m., ravisseur d'héritages, envahisseur d'héritages.

Ricx hom dezeretaire

Es piegers que autre laire.

P. Cardinal: Qui ve gran. 

Puissant homme envahisseur d'héritages est pire qu'autre larron.

Mals e fellons e dezeretadors.

P. Cardinal: Ges ieu. 

Méchants et félons et ravisseurs d'héritages.

(chap. Desheredadó, desheredadós, desheredadora, desheredadores.)

15. Deseret, s. m., exhérédation, dépouillement.

A totz degra de dolor lo cors fendre

Del deseret del fill sainta Maria.

G. Faidit: Cascus hom.

A tous devrait le coeur fendre de douleur à cause du dépouillement du fils de sainte Marie. 

Quar, si prezam leialtat ni valor, 

Son dezeret tenrem a dezonor.

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Car, si nous prisons loyauté et valeur, nous tiendrons à déshonneur son exhérédation.

Ges non crei Frances, ses deman, 

Tengan lo deseret que fan 

A tort a mant baron presan. 

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Point je ne crois que les Français, sans opposition, maintiennent le dépouillement qu'à tort ils font à maint baron distingué.

(chap. Desheredamén, desheredassió; despullamén, despulla.

ESP. Despojamiento, desheredación.)

16. Dezeretamen, s. m., dépouillement, exhérédation.

Nos quer qu'el dezeretamen 

Que ill faun Sarrazi felo, 

Lo seguam tug la dreita via.

Pierre d'Auvergne: Lo senher que. 

Il nous demande que, au dépouillement que lui font les Sarrasins félons, nous le suivions tous en la droite voie.

ANC. FR.

E Richart virent tornez à déséritement.

Ke Richart out torné à déséritement.

Roman de Rou, v. 3600 et 3671. 

Vous pourchaciez mon deshéritement.

Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 125. 

CAT. Desheretament. ANC. ESP. Desheredamiento. 

(chap. Desheredamén, desheredassió; despullamén, despulla.)

17. Desheretar, Deseretar, Dezeretar, v., déshériter.

Deu los desheretar nomnadamen e deu dire la causa per que el los deshereta. Trad. du Code de Justinien, fol. 60.

Doit les déshériter nommément, et doit dire la cause pourquoi il les déshérite.

En cas que las ingratitutz non serian sufficiens a desheretar Anthoneta. Tit. de 1399. Justel, Hist. de la maison de Turenne, p. 134. 

En cas que les ingratitudes ne seraient pas suffisantes pour déshériter Antoinette.

- Dépouiller d'un héritage, déposséder.

Ans se laissen ses clam deseretar. 

Bertrand de Born: Un sirventes fatz. 

Mais se laissent déshériter sans réclamation. 

Ieu 'n sai de tals qu' amon dezeretar

Mais Crestias que Sarrazis fellos.

Pons de Capdueil: So qu' hom plus. 

J'en sais de tels qui aiment plus déposséder Chrétiens que Sarrasins félons. 

Fig. Ai! quant n'a deseretatz, 

Qu' eran tuit ric en s'amor! 

Folquet de Marseille: Si cum selh. 

Ah! combien elle en a déshérités, qui étaient tous riches en son amour!

Part. pas. 

Oms que deseretatz viu, guaire non val re.

Sordel: Planher vuelh. 

Homme qui vit déshérité, ne vaut guère rien. 

Fig. Caitius, desheretatz d'amor.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

Chétif, déshérité d'amour.

Islla de Lerins, que faras, 

Destrucha e desheretada 

De ta gloriosa maynada?

V. de S. Honorat. 

Île de Lérins, que feras-tu, détruite et déshéritée de ta glorieuse famille?

CAT. Desheretar. ESP. Desheredar. PORT. Desherdar. IT. Diseredare.

(chap. Desheredá: desheredo, desheredes, desherede, desheredem o desheredam, desheredéu o desheredáu, deshereden; desheredat, desheredats, desheredada, desheredades.)

18. Aderetar, v., faire héritier, léguer. 

Terras pot hom laissar, 

Son filh aderetar.

Arnaud de Marueil: Razos es. Var. 

On peut laisser terres, faire héritier son fils. 

ANC. FR. Douaires n' ahérite uns enfans en manière que li pères n'en puist faire sa volenté de son hiretage puis la mort de sa fame.

Cout. de Beauvoisis, p. 75.

martes, 5 de junio de 2018

L'espill , Jaume Roig

Jaume Roig (comienzos del siglo XV — †Benimámet, 1478) fue un médico y escritor valenciano perteneciente al Siglo de Oro de las letras valencianas. Es autor de una de las grandes obras de la literatura valenciana medieval, titulada Espill:

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Siglo_de_Oro_valenciano

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Jaume_Roig

L'espill , Jaume Roig

Donem en l’aparat les lliçons o incidències del manuscrit. Quan el corregim a partir de l’edició A (València, 1531) ho indiquem així: A. Anotem els versos que l’esmentada edició afegeix o substitueix respecte del manuscrit, i no pas els que elimina (es pot consultar al respecte l’apartat de variants de l’edició de Ramon Miquel i Planas, Spill o Libre de consells de Jaume Roig, poema satíric del segle XV, Barcelona, Biblioteca Catalana, 1929-50, vol. 2, pp. 245-251). Sobre el manuscrit Vat Lat 4806, vegeu Antònia Carré, «El manuscrit únic de l’Espill de Jaume Roig», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLIV, 1993-94, Barcelona, 1995, pp. 231-273.

Notes al final    


http://www.rialc.unina.it/152.1,152.1a.htm

Consulta


    1      Magnifich mossen Johan
    2      Ffabra, cavaller valent,
    3      pel gentil atreviment
    4      qu’entre dones vos roman,
    5      aquest rescrit vos coman.
    6      Per vos sia tot llegit
    7      ben llimat e corregit
    8      afegint hi lo que y fall.

    9      Trobant me ’n aquesta vall
    10     Callosa, per les morts fuyt,
    11     oçios, trist, sens fer fruyt,
    12     empres he, no sens treball,
    13     de dones scriure llur tall
    14     natural he voluntari,
    15     per Una, qui te·l contrari,
    16     descrivir pus façilment

    17     he mostrar no subtilment,
    18     sols rimat portant l’estil,
    19     les dones tenir en vil
    20     comportant les virilment.
    21     Sol’Aquella gentilment
    22     tembre y amar; be schollir
    23     entre spines Flor de Llir,
    24     qual per tot lo mon odora.

    25     Fflor de tan alta Senyora
    26     he collit yo. Com a llech
    27     no se texir lo que·n crech,
    28     trama poch ma llançadora.
    29     Passau ne vos la tisora
    30     per ma tela si no us plau;
    31     de mi com de fill manau,
    32     de graçia us ho deman.

    33     Los homens, si dexeran
    34     mulles, Johan ymitant,
    35     en lo mon franchs militant,
    36     ab Jhesus triunfaran.

    37     Si lo contrari faran
    38     del que d’elles ordit he,
    39     ab la Flor de Llir tambe
    40     les dones habitaran.


Entrada
    1      Spill, llum e regla,
    2      homens aregla,
    3      dones blasona,
    4      lo llir corona,
    5      spines, carts crema,
    6      ço diu lo tema:

    7      Sicut lilium inter spinas
    8      sic amica mea inter fillias.



Perfaçi
Primera part del Perfaçi
    1      Deu creador,
    2      hunich senyor,
    3      omnipotent,
    4      llatriament
    5      qual sol adore,
    6      quant puch honore
    7      he reverixch.
    8      Tem, obeixch
    9      sos manaments,
    10     dos exçellents
    11     singularment.
    12     Sols Ell colent
    13     de cor sançer,
    14     ffaç lo primer.
    15     Amant proysme
    16     sens frau, sofisme,
    17     com mi mateix,
    18     no sens perpleix,
    19     ffaç lo seguon.
    20     En aquest mon
    21     amar mon Deu
    22     sols per sguart seu,
    23     he mon proysme
    24     per Deu altisme:
    25     tal caritat
    26     he voluntat
    27     desig aver.
    28     Per a Deu fer
    29     servey algu,
    30     he, en comu,
    31     axi amichs,
    32     com enemichs:
    33     bon atjutori,
    34     tot meritori,
    35     caritatiu.
    36     En Deu confiu
    37     m’endreçara
    38     he mostrara
    39     les sues vies.
    40     Entre les pies,
    41     sperituals
    42     he corporals,
    43     l’obra millor,
    44     de mes amor
    45     he ben voler,
    46     a mon parer
    47     es doctrinar,
    48     dar exemplar
    49     he bon consell
    50     al qui novell
    51     en lo mon ve.
    52     Qui se n’abste
    53     de be preycar
    54     he declarar
    55     a l’ignorant,
    56     es, soterrant
    57     malvat servent
    58     lo seu talent:
    59     no res guanyant
    60     et l’ajustant,
    61     or ell amagua,
    62     en lo mon vaga
    63     hi lo temps pert.
    64     Del que so spert,
    65     de Deu rebut
    66     he clar agut
    67     l’esperiment,
    68     sera·l present
    69     mon ensenyar:
    70     sols remeyar
    71     error publica
    72     en que s’implica
    73     comunament
    74     tot lo jovent.
    75     No sens pecat
    76     ha infestat
    77     he comogut
    78     mon mig perdut
    79     enteniment,
    80     ffet ignoçent,
    81     ja oblidant,
    82     no prou bastant
    83     a tal empresa.
    84     Ja ’s ma despesa
    85     al sol del sach,
    86     lo sirguant flach
    87     del meu çervell
    88     ffa son capell
    89     minve, sotil,
    90     romp li·s lo fil
    91     he pert lo sest.
    92     Ordix no llest,
    93     tix ab treball,
    94     trama li fall;
    95     hon fallira
    96     hi soplira
    97     sols de manleuta.
    98     Que a capleuta
    99     soplich, exorte,
    100    lo que reporte
    101    he tinch empres
    102    sia remes.
    103    No pas scapçat,
    104    partit, trencat,
    105    per vehedos
    106    e mirados
    107    rot ni squinçat.
    108    Mas sols pinçat
    109    e corregit,
    110    limat, llegit,
    111    e be scoltat,
    112    si’acçeptat
    113    benignament.


Seguona part del Perfaçi
    114    Yo, com absent
    115    del mon vivint,
    116    aquell jaquint
    117    aconortat,
    118    d’ell apartat
    119    dant hi del peu,
    120    vell jhubileu
    121    mort çivilment,
    122    ja per la gent
    123    desconegut,
    124    per tots tengut
    125    com hom salvatje,
    126    tenint hostatje
    127    en lo meu llit,
    128    prou envellit,
    129    antich de dies,
    130    per malalties
    131    molt afligit,
    132    vell enllegit
    133    per molt greus mals,
    134    yres y tals,
    135    ja consumit,
    136    ab poch delit,
    137    desfiçios,
    138    mas ansios
    139    d’aquests pobils,
    140    jovens jentils
    141    he d’alguns vells,
    142    qui com oçells
    143    passen chillant
    144    he sibillant
    145    com les çiguales,
    146    corps e cuquales;
    147    van haucant
    148    dels llops fent cant
    149    sonant ses trobes;
    150    broden les robes
    151    he los frens dauren;
    152    los carres llauren;
    153    mouen cantons
    154    girant redons,
    155    e tot lo jorn
    156    roden entorn
    157    lo cremallo
    158    com papallo:
    159    ffins que s’i cremen
    160    perills no temen;
    161    sentins de nas,
    162    hon se te pas
    163    com cans s’apleguen;
    164    entr’ells s’enbreguen;
    165    quant han despenen;
    166    moren e penen,
    167    he tresnochant
    168    van aguaytant
    169    una tal caça,
    170    qual, qui l’acaça
    171    pren mala llebra,
    172    vibra, culebra
    173    he febr’aguda,
    174    no coneguda
    175    per tot hom prou.
    176    Perque tant nou
    177    tal ignorançia,
    178    als qui ab ansia
    179    he treballs vans,
    180    perills e dans,
    181    caça seguexen
    182    qual no conexen,
    183    pendre s’arrehen
    184    quanta ne vehen,
    185    son ells los presos;
    186    als poch entesos
    187    perque s’i miren,
    188    vegen hon tiren
    189    en lo llur viure,
    190    los vull escriure
    191    est doctrinal
    192    memorial:
    193    haura nom Spill.
    194    A tu, com fill,
    195    Baltasar Bou,
    196    per lo que·m mou
    197    ta molt’amor
    198    he gran calor
    199    de nebot car,
    200    lo vull dreçar.
    201    Car, çertament,
    202    lo teu jovent
    203    tens ben conpost
    204    he prou dispost
    205    lo sentiment,
    206    l’enteniment
    207    te veig molt clar.
    208    He Baltasar
    209    – nom de çiençia,
    210    de sapiençia
    211    he profeçia,
    212    de senyoria
    213    he prinçipat –,
    214    ffon imposat
    215    a Daniel
    216    quant Ysrael
    217    ffon transmigrat;
    218    per ser honrat
    219    nom e plahent
    220    antiguament,
    221    es real nom.
    222    Bou, sobrenom,
    223    mansuetut
    224    diu, e virtut;
    225    bou conegue
    226    Crist quant naxque;
    227    bou Lluch scrivi
    228    llarch qui·l pari;
    229    bou mengant fe
    230    aparegue
    231    l’angel Miquel;
    232    alt en lo çel,
    233    bou, seguon signe,
    234    se diu benigne;
    235    ab bou Silvestre
    236    se mostra mestre
    237    disputador,
    238    confonedor,
    239    dels raus rabins.
    240    Crech, puys tant tins,
    241    nom e cognom,
    242    he lo renom
    243    que pots cobrar,
    244    del ben obrar
    245    seran conformes.
    246    Perque informes
    247    los jovens verts
    248    he inesperts
    249    del toch del foch,
    250    polls del bech groch,
    251    del niu cuytats,
    252    poch aguats,
    253    exir çerter
    254    de l’esparver
    255    cercant les mans;
    256    als vells gualants,
    257    qui no s’estan
    258    – pel temps que han –
    259    de porregar
    260    he pledegar
    261    ab la verdor;
    262    a l’honrat cor
    263    dels curiosos
    264    religiosos
    265    he capellans
    266    – dich dels profans,
    267    dels qui son dan
    268    cerquen, e van
    269    de pich en sola,
    270    he de sa scola,
    271    del vot expres,
    272    ni de l’entes,
    273    no·ls plau menbrar –,
    274    te vull pregar
    275    tu so·ls publiques
    276    he comoniques.
    277    Si y llegireu
    278    conexereu
    279    ab prou claror
    280    la gran error
    281    tan manifesta,
    282    la desonesta
    283    he viçiosa,
    284    tan perillosa
    285    amor inica
    286    que huy·s pratica,
    287    mes pecoral
    288    que humanal,
    289    sols per delit.
    290    La per profit,
    291    mes avariçia
    292    que amiçiçia,
    293    no cur tractar.
    294    De mon parlar
    295    tots, si·m creureu,
    296    elegireu
    297    no may amar,
    298    ans desamar,
    299    may inquirir
    300    ni perseguir,
    301    james caçar,
    302    menys abraçar
    303    ffoch inmortal,
    304    d’infern portal:
    305    dones dampnades,
    306    envirinades
    307    d’aquell veri
    308    ab que feri,
    309    ab llur antich
    310    primer amich,
    311    Eva de mort
    312    dins aquell ort
    313    hon fon formada.
    314    Per llur errada
    315    lexa llavor
    316    de frau, error
    317    e gran malea
    318    a sa ginea.
    319    Hi, quantes son
    320    ara ’n lo mon,
    321    son diablesses,
    322    dimoniesses,
    323    car les primeres
    324    amors son veres
    325    he tostemps duren.
    326    Per ço y aturen
    327    tant los diables:
    328    d’ells son amables,
    329    may se·n partixen
    330    ni se·n desixen;
    331    no y val babtisme
    332    mes exorçisme,
    333    llum, sal, capida,
    334    que de llur vida
    335    divis se·n faça.
    336    Be sab de maça
    337    qui n’es ferit!
    338    Lo meu sperit
    339    n’a portat pena
    340    sobre la squena
    341    mals huytant’anys,
    342    treballs, afanys
    343    he greu turment.
    344    Vetllant, durment,
    345    no çessant may
    346    de cridar «ay!»,
    347    he sospirat.
    348    Ben informat,
    349    publicament,
    350    tot scasament
    351    qui se·n vol pexer
    352    vull fer conexer,
    353    ben avisar
    354    he divisar,
    355    exordi fent
    356    sucçintament:
    357    la llur costuma
    358    narrant en suma,
    359    sera l’antrada
    360    o la llevada
    361    de sgrimidor,
    362    o sonador
    363    com sonar vol,
    364    o protacol
    365    a llargues notes.



Tercera part del Perfaçi

    366    Donchs, dich que totes,
    367    de qualque stat,
    368    color, edat,
    369    lley, nacio,
    370    condicio,
    371    grans e majors,
    372    chiques, menors,
    373    jovens e velles
    374    lleges e belles,
    375    malaltes, sanes,
    376    les cristianes,
    377    jhuyes, mores,
    378    negres e llores,
    379    roges e blanques,
    380    dretes y manques,
    381    les geperudes,
    382    parleres, mudes,
    383    ffranques, catives,
    384    quantes son vives,
    385    qualssevol sien:
    386    tot quant somien
    387    esser ver crehen;
    388    del que no vehen
    389    proçes de pensa
    390    ffan, sens deffensa
    391    ni part hoyr;
    392    per presumir
    393    sols, pronunçien:
    394    ver sentencien
    395    que cert no saben.
    396    Mentint se guaben,
    397    sempre varien,
    398    jamay se rien
    399    sens ficçio;
    400    per traçio
    401    rien e ploren;
    402    criden que·s moren
    403    quant son pus sanes;
    404    si han terçanes
    405    llur mal no colen;
    406    e fingir solen
    407    tenir dolor
    408    per dar color
    409    a ses empreses.
    410    Si son represes,
    411    instrucçions,
    412    reprensions,
    413    tot ho refusen.
    414    Mas, molt be scusen
    415    viçis amats,
    416    he los pecats
    417    d’altri speculen,
    418    he se·n tribulen
    419    com se confessen:
    420    d’aquells expressen
    421    les çircunstançies,
    422    d’aquells han ansies,
    423    dels seus no·s dolen.
    424    Mostren que volen
    425    lo que no·ls plau:
    426    miren lo blau,
    427    compren de grana;
    428    volen magrana,
    429    raym demanen;
    430    mas no s’enguanen
    431    may en lo pendre.
    432    Prodich despendre,
    433    hufanejar,
    434    pus alt pujar,
    435    es llur plaer.
    436    Tot lo pensser
    437    qual elles tenen
    438    quant marit prenen,
    439    es sia noble:
    440    de bens ni moble
    441    si·s vol no tingua,
    442    solament vingua
    443    de gran linatje,
    444    almenys paratje
    445    o gentilea.
    446    Si te pobrea,
    447    si es orat,
    448    porte daurat
    449    hun jhesarant,
    450    vaja cantant,
    451    no se n’esglayen;
    452    ni gens s’esmayen
    453    si sap juguar
    454    hun exovar
    455    tot en un dia.
    456    Solament sia
    457    d’antigua raça,
    458    senyor en plaça,
    459    es llur delit.
    460    Pres lo marit,
    461    saber treballen:
    462    prim l’escandallen,
    463    ffan li proçes
    464    per a quant es.
    465    Si en lo blanch
    466    de l’hull te sanch
    467    y·l vehen hom,
    468    algun queucom
    469    es reverit,
    470    un poch servit;
    471    si·l pols te flach,
    472    han lo per «h»,
    473    no l’an per res,
    474    e mes que mes
    475    si les conplau.
    476    Com fan l’esclau,
    477    lo tracten, manen;
    478    axi·l debanen
    479    com hun capdell;
    480    com en fluxell
    481    desus li sehen,
    482    he menys lo prehen
    483    que hun fesol;
    484    sens llum, cresol
    485    li fan tenir;
    486    per reverdir
    487    en sech lo planten;
    488    rient se·n, canten:
    489    axi·n fan d’ell
    490    com d’un moxell
    491    de stopa grossa;
    492    ffan de sa bossa
    493    ample crivell,
    494    arer, guarbell,
    495    fforca e pala.
    496    Per art e guala
    497    lo fan anar,
    498    venir, tornar,
    499    ginyant deports
    500    per negres orts.
    501    Dinas, sopades,
    502    tostemps ab bades
    503    he secrets patjes;
    504    o llarchs viatjes
    505    no sens espies;
    506    o fiscalies
    507    a rebre actes:
    508    elles sos tractes
    509    entre tant clohen.
    510    Venir com l’ohen
    511    tot ho desfreçen,
    512    casa redreçen,
    513    ffan oscha al fus,
    514    no hi pensen pus.
    515    Qui mes be·ls fa
    516    pigos les ha,
    517    mes se n’enugen,
    518    servir lo fugen,
    519    mes mal ne dien
    520    he calumnien,
    521    e mes se·n clamen.
    522    Temen e amen
    523    lo brau, ardit,
    524    qui, per despit,
    525    ffort les malmena;
    526    qui·ls fa dur bena
    527    han per valent
    528    e per dolent
    529    lo bon caser.
    530    Lo solaçer,
    531    plahent, benigne,
    532    han per indigne
    533    – en son parlar –
    534    d’ençivillar
    535    la llur çabata.
    536    Oli de mata
    537    no·ls fa pudor;
    538    lo pelador,
    539    mudes, pinçar,
    540    hi l’ençofrar
    541    al raig del sol
    542    en juliol
    543    los es plaent.
    544    Lo llit calent
    545    volen d’estiu;
    546    no·ls plau caliu
    547    en lo giner;
    548    per hun diner
    549    molt reguatejen;
    550    fflorins barrejen
    551    pel que volrien;
    552    quant han darien
    553    pel que no tenen;
    554    per no res venen
    555    lo neçessari,
    556    pel voluntari
    557    poder comprar
    558    he renovar
    559    lo que be·ls ve
    560    – he saben be:
    561    a tres veguades
    562    que han mudades
    563    fforges a l’or,
    564    minves e for
    565    de obradures
    566    e soldadures
    567    l’an consumit –;
    568    he, llur vestit
    569    de fina llana,
    570    seda pisana,
    571    sera tot nou:
    572    vendre·l les mou
    573    per hun tall novell.
    574    Mes que el penell
    575    les muda·l vent;
    576    may llur jahent,
    577    nunca sa stiba
    578    ne hon fort tiba
    579    son flux voler,
    580    mon vell saber
    581    ha sdevengut;
    582    may ha pogut
    583    trobar lo lloch
    584    ne hun temps poch
    585    en que·s reposen;
    586    de si deposen
    587    tot assossech.
    588    Llur voler çech
    589    qual vol no mira,
    590    ans lo hayra
    591    he mes morreja:
    592    qual parençeja,
    593    es l’avorit.
    594    Llur cap humit,
    595    sech, fret o calt,
    596    de salt en salt
    597    corrent fabrica,
    598    troba y inplica
    599    contradictoris;
    600    llurs reportoris,
    601    invençions,
    602    condiçions,
    603    son de diables.
    604    Fallen vocables
    605    he dicçions,
    606    relacions
    607    per fer envides
    608    de ses fallides:
    609    David, profetes,
    610    Tuli, pohetes,
    611    grechs orados,
    612    setanta y dos
    613    lengues del mon,
    614    Catolicon,
    615    Guçi, Papies,
    616    Timologies,
    617    en quant han scrit,
    618    parlat he dit,
    619    entre·ls vius tots,
    620    no y ha prou mots
    621    qui a dir basten
    622    verins que pasten,
    623    tants mals com husen,
    624    los bens c’abusen
    625    ni referir.


Quarta part del Perfaçi

    626    Haure ordir,
    627    puix me n’enpaig,
    628    aquest meu scaig
    629    de parlament,
    630    curt, flach, fallent,
    631    a fil per pua;
    632    la forga sua,
    633    stil e balanç,
    634    sera ’n romanç:
    635    noves rimades
    636    comediades,
    637    amphorismals,
    638    ffaçessials,
    639    no prim scandides;
    640    al pla texides
    641    de l’algemia
    642    he parleria
    643    dels de Paterna,
    644    Torrent, Soterna.
    645    Prenent ma ’n obra,
    646    si temps me sobra
    647    he me·n recort,
    648    sols per confort
    649    he per retraure,
    650    no lexar caure
    651    los qui treballen,
    652    juguen he fallen
    653    – huns mates baten,
    654    los altres maten:
    655    tots enguanats,
    656    de seny torbats,
    657    a ses requestes
    658    çerquen les festes,
    659    troben la mort –,
    660    ffare·ls report:
    661    sera consell
    662    de home vell,
    663    ja scarmentat,
    664    puix atentat
    665    – si·l volen pendre.
    666    Si vols apendre,
    667    nebot valent,
    668    lig hi sovent,
    669    mas ab repos.
    670    En proces clos,
    671    ma negra vida
    672    – de mals fornida –
    673    vull reçitar
    674    per exemplar
    675    he document,
    676    car molta gent
    677    vehent penar,
    678    altri passar
    679    mal e turment,
    680    ne pren scarment
    681    he se·n castigua.
    682    Qui no s’i trigua,
    683    seny vol aver.
    684    Del meu penser
    685    aquest trellat,
    686    mig cordellat,
    687    he fluix texit,
    688    sera partit
    689    en quatre tals
    690    parts prinçipals
    691    com la present
    692    lo prolech fent.
    693    Cascuna part
    694    te ’n altre quart
    695    de parts pus chiques.
    696    Si tu y pratiques
    697    he tens be sment,
    698    prou façilment
    699    poras trobar
    700    de que menjar.
    701    A ta comanda
    702    pren la vianda
    703    quala mes vulles:
    704    fflors, fruyt o fulles,
    705    rahels o fust.
    706    Seguons son gust
    707    he sa sabor,
    708    cascun lector
    709    prest trobara
    710    lo que volra:
    711    veure·l tot cure
    712    ans que murmure.
    713    Primerament,
    714    en mon jovent,
    715    essent libert,
    716    que he sofert
    717    reçitare.
    718    Puys contare,
    719    seguonament,
    720    be scasament,
    721    mos casaments
    722    negres, dolents,
    723    ab pena tanta
    724    per anys çinquanta.
    725    La part terçera,
    726    a mi çertera
    727    de lluny tramesa,
    728    una cortesa
    729    instrucçio
    730    diu, e lliço
    731    speritual
    732    he divinal.
    733    Quarta y darrera,
    734    clou la manera
    735    – ja enfranquit,
    736    d’elles partit
    737    ho enviudat –
    738    com he mudat
    739    hoy en amor,
    740    pena ’n dolçor
    741    he, consellat,
    742    he areglat
    743    los meus darres
    744    anys, vint o mes,
    745    tots servint Deu
    746    seguons veureu.




El manuscrit està encpaçalat per Jhesus.
Cons., 28-31  per haver-se deteriorat elpaperel manuscrit presenta dificultatsde lectura que no la fanperò,incomprensible.
Cons., 32  després d’aquest vershi diuEndreça.
Cons., 36  després d’aquest vershi diuTornada.
Pref., 1  espai en blanc per a lacaplletraque hi apareix en petit.
Pref., 11  singualarment; a II,47 diusingular.
Pref., 61  ellel.
Pref., 114  espai en blanc per a lacaplletraque hi apareix en petit.
Pref., 366  espai en blanc per a lacaplletraque hi apareix en petit.
Pref., 411  instrucçionsiinstrucçions.
Pref., 573  vers hipermètric.
Pref., 588  çechçeh.
Pref.626  espai en blanc per a lacaplletraque hi apareix en petit.

I,1  espai en blanc per a la caplletra,que hi apareix en petit.
I,14  mes: a continuacióratllat mes.
I,116  trobassestrobsses.
I,180  vers hipermètric.
I,181-82  versos que apareixen invertitsal ms., amb unes lletres al margeesquerre que n’indiquen l’ordenaciócorrecta: ba.
I,246 Desfreça·ldresfreçal.
I,303  tira·ttirar.
I,497  espai en blanc per a la caplletra,que hi apareix en petit.
I,608  tancaduratancadadura.
I,613  lullllull.
I,656  hi·ls: la i, interlineada.
I,665  benbon A.
I,720  espai en blanc per a la caplletra,que hi apareix en petit.
I,832  lullllull.
I,862  a continuació, l’edició A hi afegeixdos versos: he rigolatge los de paratge.
I,956  vers interlineat.
I,1006  espai en blanc per a la caplletra,que hi apareix en petit.  
I,1050  vers hipermètric.

II,1  espai en blanc per a la caplletra,que hi apareix en petit.
II,30  smerçarsemercar.
II,138  repres: la segona erra,interlineada.
II,425-26  l’edició A substitueix aquestdos versos per: tant y sovint lo llitpodrint
II,434  drap si·sdraps sis.
II,467  tant: a continuacióuna lletraratllada.
II,653  manyes] banyes A.
II,825  chich] cich.
II,899  lanellnalell.
II,1072  juguava] juaguava.
II,1190  espai en blanc per a lacaplletraque hi apareix en petit.
II,1268  la: interlineat.
II,1315  a continuaciósis versos ratllatspel mateix copistaque ha copiat els dela columna anterior.
II,1316  vers hipermètric.
II,1421  jove·l no mort] jove lo mort.
II,1532  vers hipermètric.
II,2118  grana: correcció del copista,que havia escrit llana.  
II,2253  espai en blanc per a lacaplletraque hi apareix en petit.
II,2262  jorn: interlineat.
II,2375  veguades] vegudes.
II,2693-94  versos hipermètrics.
II,2713 tot: a continuacióratllada unaessa.
II,2731  crema] cremava, amb ladesinència dimperfet ratllada.
II,2745  frustrada: la segona erra, interlineada.
II,2881  laltra: a continuacióuna lletraratllada.
II,2960  espai en blanc per a lacaplletraque hi apareix en petit.
II,3145  de, interlineat.
II,3245  a continuació hi ha copiats iratllats dos versosque són repetits alcomençament de l’altra columna.
II,3636  les] a sota hi havia escrit  pus, esborrat pel copista.
II,3777  delldel.
II,3834  entregua: la erra, interlineada.
II,4038  sou] so A.
II,4091  chich: la primera ch, corregidapel copista.
II,4260  gests]  gets.

III,1  espai en blanc per a la caplletra,que hi apareix en petit.
III,52  gran  interlineat.
III,203  los: la essa, interlineada.
III,261 dona] bona.
III,773  Montvert: la primera te,interlineada.
III,1052  a tassallsarassalls A.
III,1097  les: interlineat.
III,1134  aguabellades] agubellades; aII,3566 diu aguabellades.
III,1229  mudant: la te, interlineada.
III,1280  repetit: la segona e,interlineada.
III,1312  çuna] cuna.
III,1319  curt] çurt.
III,1395  çabata] cabata.
III,1975-76  versos hipermètrics.
III,2150  be:interlineat.
III,2170  coques] çoques.
III,2221  conpanegen] conpaneygen, ambla y ratllada.
III,2574  No·n] nom A.
III,3199  lull] llull.
III,3295  no·n] nol, corregit a sobre pelmateix copista.
III,3343  el copista havia acabat el versamb ts, que esborra per corregir-ho asobre.
III,3502  fornides: amb dues is, unaesborrada pel copista.
III,3588  espai en blanc per a lacaplletraque hi apareix en petit.
III,3625  puyspuyg.
III,3637  veus: la essa, interlineada.
III,3655  lleva·ls] llevalls.
III,4306-4409  passatge dedicat a laImmaculada Concepció de la Verge queés substituït per uns altres 104 versos al’edició A.
III,4383  fets: la essa, interlineada.
III,4413  Palmos] palamos, amb lasegona a ratllada.
III,4483  sospendre] sotspendre; aIII,4503 diu sospengue.
III,4507  Babilonia: correcció delcopistaque substitueix la be que haviaescrit en lloc de la ela.
III,4554  inpeccable: correcció delcopistaque substitueix la be que haviaescrit en lloc de la a.
III,4589  patriarchals: correcció delcopistaque havia escrit pratiarchals iratlla la primera erra i interlinea lasegona.
III,4633  ella·ls] ellas.
III,4730  set] seu A.
III,4759  vers hipermètric.
III,4910  caminera: la i, interlineada.
III,4983-86  versos hipermètrics.
III,4989-90  versos hipermètrics.
III,5069  vers hipermètriccorrecció delcopistaque ha esborrat un error delsdos primers mots escrivint-hi a sobre.
III,5070  vers hipermètric.
III,5076 certerament: la segona e, interlineada.
III,5208  verb: correcció del copistaquehavia escrit una pe en lloc d’una be.
III,5212  prostrassen: la primera erra, interlineada.
III,5307  inenarrable: una erra, interlineada.
III,5473  cherubinsiherubins.
III,5516  stil: correcció del copistaqueha esborrat un error escrivint-hi asobre.
III,5596  espai en blanc per a lacaplletraque hi apareix en petit.
III,5672   los: la essa, interlineada.
III,5743  volcorrecció del copistaqueha esborrat una essa que hi haviaescrit.
III,5758  nigromantiques]nigromatiques.
III,5929  Canahan: la segona a, interlineada.
III,5986  cohonbros] cobonbros.
III,6134  Tobies: correcció del copista,que havia escrit Tubies.
III,6205  ta vida activa] tavidatactiva.
III,6313  vallega: correcció del copista,que esborra alguna cosa i escriu aldamunt.
III,6520  humilitathumiliat A.
III,6626  clangir] claugir.
III,6669  sodomitava] sodomicava.
III,6791  a continuació, ely escrit d’unaaltra .
III,6931  talada: correcció del copista,que esborra una doble ela  que haviaescrit.
III,6945  terreny: una erra, interlineada.
III,6992  terreny: una erra, interlineada.
III,7329  ell] ells.
III,7345  llarguament: l’última e, interlineada.
III,7353  menyspreu] menypreu.
III,7546  erros: una erra, interlineada.
III,7704  lalcayt: correcció del copista,que esborra un error escrivint-hi aldamunt.
III,7779  terç] terc.
III,8218  loller] lloller.
III,8283  portell] prtell.
III,8300  conduyts] codyuts.
III,8351  infallible] infalliblle.
III,8374  mots] molts.
III,8376  lEsperit] lesperint.
III,8495  ropatrobat A.
III,8522  espai en blanc per a lacaplletraque hi apareix en petit.
III,8575 ans: a continuacióratllat de.
III,8666  faça] faca.

III,8905  sols: a continuacióratllat de
IV,1  espai en blanc per a la caplletra,que hi apareix en petit.
IV,316  espai en blanc per a la caplletra,que hi apareix en petit.
IV,380  sus: a continuació, ratllat sus.
IV,393  dimarts] dimatrts.
IV,416  malalts]  malats.
IV,444  deguera: correcció del copista,que ratlla una segona erra que haviaescrit.
IV,601  porrades] portades A.
IV,609  espai en blanc per a la caplletra,que hi apareix en petit.
IV,629  vull] vuull.
IV,729  espai en blanc per a la caplletra,que hi apareix en petit.
IV,750  jerreta: una erra, interlineada.
IV,770  pregueepregue.

IV,811 los: la essa, interlineada.