Mostrando las entradas para la consulta podríe ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta podríe ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 16 de mayo de 2024

Lexique roman; Mant - Marescar

 

Mant, adj., maint, plusieurs.

Mant bratz, manta tesla fracha,

Mant mur, manta tor desfacha, 

Mant castel forsat e conques.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh. 

Maint bras, mainte tête brisée, maint mur, mainte tour renversée, maint château forcé et conquis.

Adv. comp. Om cuoill mantas vetz los balais 

Ab qu' el mezeis se balaia. 

La Comtesse de Die: Ab joi. 

On cueille maintes fois les verges avec quoi on se frappe soi-même.

ANC. FR. Et neporquant j'ai mains anuis 

Soffers et maintes males nuis.

Roman de la Rose, v. 3561. 

Et maint d'autres bones gens. Villehardouin, p. 3.

Maiz par préière del clergié 

Ki l'en out meinte fez préié, 

E par le cunseil des baruns, 

Ki meinte fez l'en unt semunz. 

Roman de Rou, v. 5772.

ANC. IT. Mante fiate di senno s' infinge... 

Che mante volte però morti vidi. 

Barberino, Docum. d'Amore, p. 13.

(chap. Mol, mols.)


Mantel, Mantelh, Mantell, Manteu, s. m., lat. mantellum, manteau.

Mantum Hispani vocant quod manus tegat tantum. 

Isidore, lib. XIX, c. 24.

Voyez Aldrete, p. 271 et 366; Mayans, Orig. de la Lengua esp., t. II, p. 234 et 250.

La una m pres sotz so mantelh.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

L'une me prit sous son manteau.

Quan viest capa sobre mantelh. 

Bertrand de Born: Bel m' es quan. 

Quand il revêt cape sur manteau. 

E m fes escut de son ric mantelh endi. 

A. Daniel: Los braills. 

Et me fît écu de son riche manteau violet. 

Ac manteu acolat. Roman de Jaufre, fol. 56. 

Eut manteau accolé. 

Fig. Nostra Dona fes son mantell de matremoni per celar sa virginitat.

V. et Vert., fol. 91. 

Notre Dame fit son manteau du mariage pour celer sa virginité. 

ANC. FR. Puis a affublé un mantel

Vair d' escarlate taint en graine. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 311.

Et seurcot et mantel de samit. Joinville, p. 33.

Prent ung mentel d' ypocrisie. Roman de la Rose, v. 16142.

ANC. CAT. Mantell. ESP. Manteo. PORT. Manto. IT. Mantello.

(chap. Manto, mantos; mantel, mantels per a la taula; mantell, mantells; mantellina, mantellines.)

2. Manta, s. f., mante, manteau, couverture, housse.

Us vay dolan ab tal ayssa

Que no us te pro cot ni manta.

B. Alahan de Narbonne: No puesc.

Vous va dolant avec telle hache que ne vous tient profit cotte ni mante.

Manta portey mantas ves.

Raimond d'Avignon: Sirvens sui. 

Manteau je portai maintes fois. 

Caval que t sia bos 

Ab cabestre, ab manta.

Raimond de Miraval: A Dieu m. 

Cheval qui te soit bon avec chevêtre, avec couverture.

CAT. ESP. PORT. IT. Manta. (chap. Manta, mantes; manteta, mantetes.)

3. Mentill, s. m., manteau, mantelet, mantille.

Lo mentill 

C' ai trayt de mon armari. 

Guillaume de S. Gregori: Razo e dreit. 

Le mantelet que j'ai tiré de mon armoire.

CAT. Mantellina. ESP. Mantilla, mantellina. PORT. Mantilha. IT. Mantellina.


Mar, s. m. et f., lat. mare, mer.

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 120. 

El trametia los breus ultra la mar. Poëme sur Boèce.

Il transmettait les lettres outre la mer.

Eron passat per lo mar Rog, a pe sec. V. et Vert., fol. 26.

(chap. (Eren passats) van passá per lo mar Roch, a peu sec.)

Étaient passés par la mer Rouge, à pied sec. 

Fig. Aquesta mar amara d' aquest mun. 

Que lo puescan afangar en l' abis et en lo mar de ifern.

V. et Vert., fol. 102 et 19. 

Cette mer amère de ce monde. 

Qu'ils le puissent embourber dans l'abîme et dans la mer d'enfer.

La gran mar 

Dels blatz en espic ondeiar.

(chap. La gran mar dels blats espigats (en espiga) ondejá : fé oles, ondes.)

Leys d'amors, fol. 36.

La grande mer des blés en épi ondoyer.

La mar de las ystorias. Mém. sur Narbonne. DOAT, t. L, fol. 3. 

La mer des histoires. 

Loc. Tant es grossa la mar. V. de S. Honorat. 

Tant la mer est grosse.

El nauchier, can ve lo bel temps clar, 

Que s coch' e cor tro qu' es en auta mar. 

P. Espagnol: Entre. 

Le nocher, quand il voit le beau temps clair, qui se hâte et court jusqu'à ce qu'il est en haute mer. 

En lo gran pelech

De la mar.

V. de S. Honorat.

Dans la grande plaine de la mer.

Coma son homes de mar. V. et Vert., fol. 54. 

Comme sont hommes de mer. 

Passai un bratz de mar ab mo navei. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 42.

Je passai un bras de mer avec mon navire.

La crebadura de la terra per la qual la mars Betada passa per mieh la terra. Liv. de Sydrac, fol. 49.

L'ouverture de la terre par laquelle la mer Betée passe par le milieu de la terre.

ANC. FR. Et tu le déusses savoir

Qu'il n'a jusqu'à la mer Betée 

Garçon qui ne l'ait garçonée. 

Roman du Renart, t. III, v. 309. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Mar. IT. Mare. 

2. Marage, Maraje, s. m., plage, côte, rivage.

Lai on lo monestiers es aras el marage.

Sus en un puech pres del marage.

V. de S. Honorat. 

Là où le monastère est maintenant sur la plage.

Sus en une élévation pres du rivage.

ANC. FR. Des Oure vers la mer, tot li païz marage. 

Roman de Rou, v. 1885.

Là furent assemblé icele gent marage. 

Poëme d'Alexandre, Carpentier, t. II, col. 1169.

3. Marina, s. f., plage, côte, rivage, mer.

Trameton espias soven a la marina. 

Velas an e bon vent, van s' en per la marina. 

Lur pregan que las barcas metan a la marina. 

V. de S. Honorat. 

Envoient souvent des espions à la côte. 

Ont voiles et bon vent, s'en vont par la côte. 

Leur prient qu'ils mettent les barques à la mer. 

ANC. FR. Des nés sunt ki ainz ainz issuz, 

Par la marine sunt coruz.

Roman de Rou, v. 6243.

CAT. ESP. (chap.) Marina. PORT. Marinha. IT. Marina.

4. Mares, adj., marin, de mer. 

Subst. Peissos d' estanh e fluvials

Fay mot plus tost que lo mares.

Brev. d'amor, fol. 52.

Poisson d'étang et de fleuve produit moult plus tôt que le marin (celui de mer).

5. Marcx, s. m., mare, marais.

Quan hom las rainas aus braire

Per lo marcx e per lo riu.

B. Martin: Quan l' erba.

Quand on entend les raines coasser par le marais et par le ruisseau.

ANC. FR. Les suppliants feussent alez peschier en un marchaiz commun. Le suppliant abuvroit les boeufs de son hostel en un marchais ou lac.

Lett. de rém. de 1410 et de 1467. Carpentier, t. II, col. 1174.

6. Marin, Mari, adj., lat. marinus, marin, de mer.

Viu d' auzels maris. Eluc. de las propr., fol. 141.

Vit d'oiseaux marins. 

L' aires, segon natura,

Espeissat d' aiga marina, 

Pluia fai e nevolina.

Brev. d'amor, fol. 38. 

L'air, selon nature, condensé d'eau de mer, produit pluie et brouillard.

Son bestias marinas. Doctrine des Vaudois. 

Sont bêtes marines.

CAT. Mari (marí). ESP. Marino. PORT. Marinho. IT. Marino. 

(chap. Del mar: marí o marino, marins o marinos, marina, marines.)

7. Outramarin, adj., outre-marin, d'outre-mer.

A cas negres outramaris. 

Gavaudan le Vieux: Senhors. 

A chiens noirs d'outre-mer.

Eu li ai vist caval outramarin.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.

Je lui ai vu cheval d'outre-mer.

ANC. FR.

Là vient la grant richesce du règne ultre-marin.

Roman de Rou, v. 3433. 

CAT. Ultramar. ESP. PORT. Ultramar, ultramarino. IT. Oltramarino.

(chap. Ultramarino, ultramarins o ultramarinos, ultramarina, ultramarines.)

8. Marinier, s. m., marinier, matelot.

Atressi cum la ballena, 

Quant li marinier son sus.

Lamberti de Bonanel: Pois vei. 

Pareillement comme la baleine, quand les mariniers sont dessus.

Tant es grossa la mar...

Que neguns mariniers non fera lo viatge.

V. de S. Honorat.

Tant est grosse la mer... que nul marinier ne ferait le voyage.

Fig. Razos e discretios son carratiers de totas las virtutz, e mariniers en la nau de l'arma. V. et Vert., fol. 62. 

Raison et discrétion sont conducteurs de toutes les vertus, et matelots dans le navire de l'âme.

CAT. Mariner. ESP. Marinero. PORT. Marinhero. IT. Mariniero, mariniere.

(chap. Mariné o marinero, marinés o marineros, marinera, marineres.)

9. Maritim, adj., lat. maritimus, maritime.

Es terra maritima. Eluc. de las propr., fol. 179. 

Est terre maritime. 

Narbona es vila maritima. Mém. sur Narbonne. DOAT, t. L, fol. 3.

(chap. Narbona es vila marítima.)

 Narbonne est ville maritime.

CAT. Maritim. ESP. (marítimo) PORT. Maritimo. IT. Marittimo. 

(chap. Marítim, maritims, marítima, marítimes.)

Lo agüelo y lo Mar.

10. Maritimal, adj., maritime. 

Sus lo pays maritimal. Régl. des états de Prov., de 1401. 

Sur le pays maritime.

11. Demergar, v., lat. demergere, engloutir, enfoncer, abîmer.

Part. pas. fig. Pero demergat sui.

Lanfranc Cigala: Gloriosa.

Pourtant je suis englouti.

12. Somergir, Submergir, Submerger, v., submergere, submerger, plonger, noyer.

Que Jhesus lo somerga. 

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat. 

Que Jésus le submerge.

Part. pas. Sian submergidas am vi agre. Trad. d'Albucasis, fol. 23. 

Soient noyées avec vinaigre.

Fig. Nocument es submergit en juvament. Trad. d'Albucasis, fol. 2. 

Le dommage est noyé dans le secours.

Totas aquestas erbas o alcunas de lor sian submersas en aygua en la ola.

Trad. d'Albucasis, fol. 38.

Que toutes ces herbes ou quelques-unes d'elles soient plongées dans l'eau dans la marmite.

CAT. ESP. Sumergir. PORT. Submergir. IT. Sommergere. 

(chap. Sumergí, sumergís, afoná, afonás, aufegá, aufegás, etc. Yo me sumergixco, sumergixes, sumergix, sumergim, sumergiu, sumergixen; sumergit, sumergits, sumergida, sumergides.)

13. Emerger, v., lat. emergere, émerger, sortir, apparaître.

Part. prés. Soven, al mieg del an emergent, comensa l' an legal.

Es an emergent quan hom compta..., comensan ad alcun notable cas o accident. Eluc. de las propr., fol. 122.

Souvent, au milieu de l'an émergent, commence l'an légal.

C'est l'an émergent quand on compte..., commençant à quelque notable cas ou accident. 

ANC. CAT. Emergir. (ESP. Emerger. Chap. Emergí.)

14. Enmerger, v., lat. immergere, plonger, enfoncer. 

Enmergeys aquel en boder bulhit. Trad. d'Albucasis, fol. 17.

Plonge celui-là en beurre bouilli.


Marabeti, Maraboti, s. m., maravédis, marabotin.

Si'l metiatz en la ma, 

Per ver dir, un marabeti, 

E per mentir, un barbari, 

Lo barbari guazanhara.

P. Cardinal: Tan son valen. 

Si vous lui mettiez dans la main, pour dire vrai, un maravédis, et pour mentir, un barbarin, le barbarin gagnera.

Cum del enfan qu' an un marabeti 

Fai hom del plor laissar e departir.

Aimeri de Peguilain: Si cum l'arbres. 

Comme de l'enfant qu'avec un maravédis on fait cesser et départir du pleur.

Que ill darian CC marabotis; e 'l reis... pres los CC marabotis.

V. de Bertrand de Born.

Qu'ils lui donneraient deux cents marabotins; et le roi... prit les deux cents marabotins.

- Sorte de redevance.

Deu en donar, per senhoria, marabeti d' aur per tot temps, cad an, a Nadal. Tit. de 1265. DOAT, t. CXXX, fol. 21. 

Doit en donner, pour seigneurie, un marabotin d'or pour toujours, chaque an, à Noël.

Ab un marabotin d' aur que lo dit Uc... ne deu donar et pagar cad an.

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXXIX, fol. 41. 

Avec un marabotin d'or que ledit Hugues... en doit donner et payer chaque année.

CAT. Maravedis. ESP. (chap.) Maravedí (morabetino y variantes).


Maragde, Maracde, Maraude, Meraude, s. m, lat. maragdus, émeraude.

Fis maracdes, que resplan,

Val mais que veires vertz ni grocs.

G. Adhemar: Ben fora.

Fine émeraude, qui resplendit, vaut plus que verre vert ni jaune.

Lo maragde naturalmens

Restrenh los carnals movemens.

Brev. d'amor, fol. 40.

L' émeraude naturellement restreint les mouvements charnels.

En maraud' es pus grans valors.

Serveri de Gironne: Manhs ricx.

En émeraude est plus grande valeur.

Meraude, robi, safir, jaspi. Liv. de Sydrac, fol. 139. 

Émeraude, rubis, saphir, jaspe. 

Prov. Ieu non dic ges c' om en estanh 

Non puesca maracde pauzar.

P. Vidal: Abril issic. 

Je ne dis point qu'en étain on ne puisse émeraude enchâsser. 

IT. Smeraldo.

2. Maracda, s. f., émeraude.

O per maracdas o per rubis d' Orient. V. et Vert., fol. 29.

Ou pour émeraudes ou pour rubis d'Orient.

3. Esmerauda, s. f., lat. smaragdus, émeraude.

Trenta et seys esmeraudas.

Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 52.

Trente et six émeraudes.

ANC. CAT. Esmeragda. CAT. MOD. ESP. PORT. Esmeralda. (chap. esmeralda, esmeraldes.)


Marc, s. m., marc, sorte de poids. 

Falsa auna ni fals marc. Tit. de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 142. 

Fausse aune et faux marc. 

Ar agues ieu mil marcx de fin argen.

Pistoleta: Ar agues. 

Maintenant eussé-je mille marcs d'argent fin. 

Aissi vos pogratz un denier 

Adesmar contra un marc d'argen.

Pierre, Roi d'Aragon: Be m plairia.

Vous pourriez ainsi évaluer un denier en comparaison d'un marc d'argent. 

Fig. De ton aver ni de tos marcs

No sias avars ni trop larcs.

Libre de Senequa.

De ton avoir ni de tes marcs ne sois avare ni trop large.

CAT. Marc. ESP. PORT. IT. Marco. (chap. Marc, marcs. Moneda, pes de or o argén, plata. Marc de fusta, de cuadro; marquetería. Marc: Marcos.)

Des troubadours ont joué sur le mot en faisant allusion à saint Marc. Quar, en lur cortz, fa sayns Marcx acabar

Mais que Jhesus.

G. Anelier de Toulouse: El nom de.

Car, dans leur cour, saint Marc fait achever plus que Jésus.

Motas ves ieu truep que sans Marcx

Ajuda mais et sans Donatz

Que Dieus ni dreits ni amistatz.

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.

Maintes fois je trouve que saint Marc aide plus et saint Donat que Dieu ni droit ni amitié.


Marca, Marqua, s. f., marque, indication.

Voyez Denina, t. I, p. 190; Leibnitz, Coll. étym., p. 62; Ihre, Diss. alt., 

p. 229.

Facha lur marca e lur senhal en l' estanh, que los consolz an avut lo patron d' aquela marca e mes en l' ostal del comun.

Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.

Leur marque faite et leur signe sur l'étain, que les consuls ont eu et mis le patron de cette marque dans l'hôtel de la commune.

ANC. FR. Et le hiaume li a trencié

Tros qu'en la coife del hauberc.

Li brans devale et fait son merc. 

Roman de Partonopeus, t. II, p. 164.

Si qu'es costez parent li merc. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 67.

CAT. ESP. PORT. Marca. (chap. Marca, marques.)

- Droit de représailles.

En aquel cas en lo qual sera donada marqua contra un realme o encontra una provensa.

(chap. En aquell cas en lo cual sirá donada marca contra un reino o regne o contra una provinsia. Miréu que provensa : Provença : provinsia; latín Provintia, pressisamén ere una provinsia romana mol destacada.)

Lo rey non deu autreyar marqua contra los clercs ni contra las personas de la gleysa ni ecclesiasticas.

(chap. Lo rey no deu otorgá marca contra los clérigos ni contra les persones de la iglesia ni eclesiástiques.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 207 et 209.

En ce cas dans lequel sera donnée marque contre un royaume ou contre une province.

Le roi ne doit octroyer marque contre les clercs ni contre les personnes de l'église ni ecclésiastiques.

2. Marcha, Marca, Marqua, s. f., lat. marchia, marche, frontière d'une province, d'un état.

Un honrat baron qu' era de la marca de Proensa. V. de Pons de Capdueil.

(chap. Un honrat baró que ere de la marca de Provensa.)

Un baron distingué qui était de la marche de Provence.

Castellans de Saintonge, de la marqua de Peitieu.

(chap. Castellans o catalans de Saintonge, de la marca (marquesat) de Peitieu - PoitouCatalá y castellá es lo mateixchâtelain, castlan, castellán, catalán, castlá, castlan, castellano, castellana, castellanas, catalana, catalanas, catalanes, castellanes.)

V. de Renaud de Pons.

Châtelain de Saintonge, de la marche de Poitou.

Catalá y castellá es lo mateix; châtelain, castlan, castellán, catalán, castlá, castlan, castellano, castellana, castellanas, catalana, catalanas, catalanes, castellanes

ESP. IT. Marca. (N. E. La muy conocida Marca Hispánica, con o sin tilde, les gusta mucho a los catalanistas. A los borregos catalanistas aragoneses, franchistes, les gusta más el término franja, que es lo que yo tengo entre los dos glúteos. El más franchista de todos es lo capsot de Mario Sasot.)

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

- Marquisat.

Las marchas son, mas no 'ls marques. 

(chap. Los marquesats existixen, pero no los marquesos.)

Bertrand de Born: Volontiers. 

Les marquisats existent, mais non les marquis.

ANC. FR.

Mult l'ont cil de ses marches creimu et redoté.

A sis bons des marches fist Richart guerréier.

Roman de Rou, v. 2633 et 4318.

L'on traitast de bonner les marches entre les Bulgres et les Alemans et les François austrasiens. 

Gest. de Louis le Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 148.

Quand au fait du chasteau de Fronsac, c'est le plus fort chasteau des marches de Guyenne. Monstrelet, t. III, fol. 36.

(chap. En cuan al fet del castell de Fronsac, es lo castell mes fort de les marques, de la marca, del marquesat - y ducat - de Guyena.)

3. Marcar, Marquar, Marquesar, v., confiner, marquer, désigner.

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Las terras del rei de Fransa que marcavon ab las terras d' En Richart. 

V. de Bertrand de Born.

Les terres du roi de France qui confinaient avec les terres du seigneur Richard.

Podo marquar tant... Penhorar ni marcar ni penre. 

Cout. de Moyssac, XIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 11 et 12. 

Peuvent marquer tant... Engager ni marquer ni prendre. 

Fig. Engans los caussic e 'ls marca.

Gavaudan le Vieux: Lo mes. 

Tromperie les choisit et les marque.

Part. prés. subst.

Dieus gart Lombardia, 

Boloigna e Milans... 

C' uns dels sers non sia, 

E 'ls bons marquesans.

Pierre de la Caravane: D'un sirventes. 

Dieu garde Lombardie, Bologne et Milan... et les bons confinants, qu'un d'eux ne soit esclave. 

Part. pas. No sia penhorads ni marcads ni destrigats.

Tit. de 1239. DOAT, t. CXXVII, fol. 35. 

Qu'il ne soit engagé, ni marqué ni détourné.

ANC. FR. La marche du roiaume de Bourgoigne qui marchist aus Lombartz... Et és terres voisines qui aus François marchissoient. 

Chron. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 2 et 291.

Les Liegois marchissans à icelle seigneurie de Namur.

Monstrelet, t. II, fol. 41. 

CAT. ESP. PORT. Marcar. IT. Marcare. (chap. Lindá, partí, marcá: marco, marques, marque, marquem o marcam, marquéu o marcáu, marquen; marcat, marcats, marcada, marcades.)

4. Marcanco, adj., commandant de marche.

En un puh es Folchiers, lo marcanco.

(chap. A un puch está Folquet, lo comandán de la marca.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 24.

En une élévation est Folquet, le commandant de marche.

5. Marques, Marquis, s. m., marquis. 

Las marchas son, mas no 'ls marques.

Bertrand de Born: Volontiers.

Les marquisats existent, mais non les marquis.

A la mort no s sap escrimir 

Reis ni coms ni ducx ni marquis.

(chap. De la mort no se sap escapá ni rey ni conde (o comte) ni duc ni marqués.)

Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.

A la mort ne se sait soustraire roi ni comte ni duc ni marquis.

Reis et emperadors,

Ducs, marques e comtors.

Giraud de Salignac: Esparviers. 

Rois et empereurs, ducs, marquis et comtors. 

CAT. ESP. (marqués) Marques. PORT. Marquez. IT. Marchese.

(chap. Marqués, marquesos; marqueset, marquesets. A Beseit va sé famós lo marqués del Freginal, un home noble pero sense títul, que se podríe pintá en la paleta de colós que fée aná Akira Toriyama; pero no vull di quí ere ni perqué li van ficá este mote.)

6. Marquesa, Marqueza, s. f., Marquise.

Entendia se en la marquesa, qu'era filla del comte d'Urgel.

(chap. Se enteníe en la marquesa, que ere filla del comte de Urgel o Urgell. Com veéu, en ocsitá no abunde la ll final escrita; se pot vore si ya ere ll comparán la rima en datres paraules. A Beseit tamé va ñabé una marquesa del Freginal, y tampoc diré quí ere.)

V. de Bertrand de Born.

Mettait son affection en la marquise, qui était fille du comte d'Urgel.

Tot mi platz de mi dons, la marqueza.

Peyrols: Be m cujava.

Tout me plaît de ma dame, la marquise.

Fig. Sobre totas a de beutat l' empier;

Reina es de joi ses contenso...

E marquesa de ben dir sa razo.

Gausseran de S. Leidier: Puois fin' amors.

Sur toutes elle a l'empire de beauté; elle est reine de joie sans contestation... et marquise pour bien dire sa raison.

CAT. ESP. Marquesa. PORT. Marqueza. IT. Marchesa.

(chap. Marquesa, marqueses; dim. marqueseta, marquesetes.)

7. Demarchar, Demarquar, v., démarquer, séparer, distinguer.

Lo dit leguat fec partir e demarchar la dita armada.

(chap. Lo dit legat va fé partí (anassen) y desmarcá (marchá) la dita armada.)

Chronique des Albigeois, col. 8.

Ledit légat fit partager et distinguer ladite armée.

CAT. ESP. PORT. Demarcar. (chap. Marchá, desmarcá, desmarcás, separá, separás. Desmarcá se fa aná mol al fútbol; cuan te marquen, te desmarques, te separes, t' apartes, marches.)

8. Marescar, v., marquer, faire la marque pour laquelle on percevait un droit.

Marescar e tersar. Tit. de 1490. Bordeaux, Bibl. Monteil. 

Marquer et tiercer.

jueves, 25 de abril de 2024

Lexique roman; Lega, Legua - Recollectio


Lega, Legua, s. f., lat. leuca, lieue.

Voutor sent de tres legas caronhadas.

(chap. Lo buitre sen (aulore) de tres legües la carroña.)

Naturas d'alcuns auzels.

Le vautour sent de trois lieues les charognes.

Una legua te la ost per totz los latz. Roman de Fierabras, v. 46.

L'armée tient une lieue de tous les côtés.

ANC. CAT. Llega. CAT. MOD. Llegua. ESP. Legua. PORT. Legoa. IT. Lega.

(chap. Legua, legües: mida de llargaria, distansia.)


Legir, Lire, v., lat. legere, élire, choisir.

Apren del pom

Per que ni com 

Na Discordia lo fes legir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Apprends de la pomme pourquoi et comment dame Discorde la fit choisir.

Totz los bes qu'om pot lire.

G. Faidit: Quoras que m des. 

Tous les biens qu'on peut choisir. 

Part. pas. L' eligidor que ligit so.

Folquet de Lunel: Al bon rey. 

Les électeurs qui sont choisis

Ieu suy de tal enquistaire

Qu' ai d' entre cent bellas lesta.

G. Adhemar: Be m'agr'ops.

Je suis solliciteur de telle que j'ai choisie entre cent belles.

Dans l'ancien catalan on trouve lesta pour choix, triage; lestar pour choisir, trier.

(chap. elegí, triá. ESP. Elegir.)

2. Lectio, s. f., lat. electio, choix, élection.

E 'l Roman, ses tot contrastar,

Volon a lui la lectio 

Del emperi, e Milan e Pavia.

Folquet de Lunel: Al bon rey. 

Et les Romains, sans aucunement contredire, veulent pour lui l'élection à l'empire et Milan et Pavie.

(chap. Elecsió, elecsions.)

3. Legio, Legion, s. f., lat. legionem, légion.

De sas gens una grand legion. Chronique des albigeois, col. 94.

De ses gens une grande légion. 

XII legios de companhas d'angels. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 26. 

Douze légions de compagnies d'anges. 

Si deu aver en una legio VII M peos. L'Arbre de Batalhas, fol. 91.

Il doit y avoir en une légion sept mille fantassins.

CAT. Legió. ESP. Legión. PORT. Legião. IT. Legione. (chap. Legión o legió, legions; soldat de la legión: legionari, legionaris.)

4. Elegir, Eligir, Eleger, Eslire, Eslir v., lat. eligere, élire, choisir, distinguer. Cascuns volgra eleger evesque d'un dels sieus. V. de S. Honorat. 

Chacun voudrait élire évêque d'un des siens. 

Vol triar et eslire.

H. Brunet: Cortezamen. 

Veut trier et choisir.

Gardas cal deu la domna mais eslir?

T. d'Henri et d'Aruer: Amic Aruer. 

Regardez quel la dame doit plus choisir? 

Belh' e plazens, si que no n' es a dire 

Negus bos ayps qu'om puesc' en domn' eslire. 

Pons de Capdueil: Tant m'a donat. 

Belle et agréable, tellement que n'en est à dire (il n'y manque) nul bon avantage qu'on puisse distinguer en dame.

Elegron poestatz,

Per que entr' els fos patz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Élurent magistrats, pour qu'il fût paix entre eux. 

Part. pas.

Car Dieus m'a elegit maestre e doctor. Guillaume de Tudela.

(chap. Ya que Deu m' ha elegit (triat) maestre y doctor; lo títul de doctor se pot escriure en r final; lo meche o dotó, doctó, sense.) 

Car Dieu m'a choisi maître et docteur. 

Tot lo mons vos avia elegut

Pel melhor rey que anc portes escut. 

Bertrand de Born: Mon chan. 

Tout le monde vous avait élu pour le meilleur roi qui oncques portât écu.

M'a sobr'els amans eleg 

Ma dona.

Rambaud de Vaqueiras: Guerra ni platz. 

Ma dame m'a choisi sur les amants. 

Lo jorn que ns ac Amors abdos eletz. 

Rambaud de Vaqueiras: Non puesc saber. 

Le jour qu'Amour nous eut choisis tous deux. 

Ies tu sola verges electa. Los VII Gaugz de Maria. 

Tu es seule vierge élue. 

Subst. Tan lor deu del elieg de Valensa doler. 

Hugues de S. Cyr: Un sirventes vuelh. 

Tant leur doit douloir de l'élu de Valence. 

Al elech son vengut. V. de S. Honorat. 

Sont venus à l'élu.

Del pascor vei la elesta.

Bertrand de Born: Al dous nou. 

Du printemps je vois l'élue (la beauté). 

Prega ton filh e ton paire 

Que ns fassa sos elegitz.

G. Riquier: Sancta Verges. 

Prie ton fils et ton père qu'il nous fasse ses élus. 

ANC. FR. Cil de Juda m'unt eslit. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 42. 

Si eshalcei l'eslit del people. Anc. trad. du Psautier, Ms. n° 1, ps. 88. 

Et les granz joies des esliz. Marie de France, t. II, p. 424.

ANC. CAT. Eleger. CAT. MOD. Elegir (escullir). ANC. ESP. Esleer, esleír. ESP. MOD. Elegir. PORT. Eleger. IT. Eleggere. (chap. Elegí, triá: elegixco, elegixes, elegix, elegim, elegiu, elegixen; elegit, elegits, elegida, elegides; triá: trío, tríes, tríe, triém, triéu, trien; triat, triats, triada, triades. Cuan se tríe o elegix a un obispo, etc, se diu electo o electe.)

5. Electio, Election, s. f., lat. electionem, élection, choix. 

Per elegir prelat;

Aytals elections 

No s deu far am tenzons.

V. de S. Honorat. 

Pour élire prélat; telle élection ne se doit faire avec disputes.

Far... election de papa. L'Arbre de Batalhas, fol. 27.

Faire... élection de pape.

En aquesta election deu esser lo senhor rei..., o un messatge... per lo dit senhor rei. Cartulaire de Montpellier, fol. 46. 

En cette élection doit être le seigneur roi..., ou un message... pour ledit seigneur roi. 

CAT. Elecció. ANC. ESP. Eslecion. ESP. MOD. Elección. PORT. Eleição. 

IT. Elezione. (chap. Elecsió, elecsions.)


6. Electiu, adj., électif.

Liberalment electiva. Eluc. de las propr., fol. 23. 

Libéralement élective. 

Que comparatiu o electiu.

Electivas; coma: ans, mays.

Leys d'amors, fol. 77 et 100. 

Que comparatif ou électif. 

Électives, comme: avant, davantage.

CAT. Electiu. ESP. PORT. Electivo. IT. Elettivo. (chap. Electiu, electius: comparatiu, comparatius, comparativa, comparatives. Lo sompo de Tomás Bosque Peñarroya de La Codoñera li díe comparativa a la cooperativa del seu poble. Es un juglaret que se creu mes de lo que es.)

7. Elegimen, s. m., élection.

No fezes de Saul rey per elegimens. 

P. de Corbiac: El nom de. 

Ne fît de Saül un roi par élections.

IT. Eleggimento. (chap. Elegimén, elegimens : elecsió, elecsions.)

8. Elegidor, Eligidor, s. m., électeur.

Lhi princep d'Alamanha, elegidors del emperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 191. 

Les princes d'Allemagne, électeurs de l'empereur. 

D' aisso m fan meravilhar 

L' eligidor que ligit so, 

Qui puescon emperador far.

Folquet de Lunel: Al bon rey. 

De cela me font émerveiller les électeurs qui sont choisis, qu'ils puissent faire un empereur. 

ANC. FR. Qui feit l'office du marquis de Brandebourg, esliseur du roy d'Allemaigne. Monstrelet, t. 1, fol. 212. 

ANC. ESP. Elegidor, esleídor. ESP. MOD. Elector. PORT. Eleitor. IT. Elettore.

(chap. Electó, electós; se podríe fé aná: elegidó, elegidós, elegidora, elegidores)

9. Collegir, Colligir, v., lat. colligere, colliger, assembler, amasser, cueillir.

Dels apostemas que collegeysso sania. Trad. d'Albucasis, fol. 36.

Des apostêmes qui amassent sanie. 

Part. pas. A colligit mota sania. Trad. d'Albucasis, fol. 24. 

A amassé beaucoup de sanie.

CAT. Collegir. ESP. Colegir. PORT. Colligir. (chap. Colegí, cullí.)

10. Collectiu, adj., lat. collectivus, collectif.

Noms collectius, es aquel que, en singular, significa motas cauzas coma: pobles. Leys d'amors, fol. 48. 

Le nom collectif, c'est celui qui, au singulier, signifie plusieurs choses, comme: peuple. 

Unitat collectiva. Eluc. de las propr., fol. 279. 

Unité collective.

CAT. Collectiu (N. E. aún sin l·l l geminada, col·lectiu). ESP. Colectivo. PORT. Collectivo. IT. Collettivo. (chap. Colectiu, colectius, colectiva, colectives.)

11. Collegial, adj., lat. collegialis, collégial.

Los autres capelas, confraires non cathedrals, collegials ni habituatz.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 211.

Les autres prêtres, confrères non cathédraux, collégiaux ni habitués.

CAT. Collegial (N. E. sin l·l). ESP. Colegial. PORT. Collegial. IT. Collegiale. (chap. Colegial, colegials; chiqueta que va al colegio o escola: colegiala, colegiales.)

12. Collegiat, adj., collégial.

Fetz una glyeia collegiada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 217. 

(chap. Va fé una iglesia colegiada, colegiata.)

Fit une église collégiale. 

Fundada en la gleysa collegiada.

Tit. de 1468, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

Fondée en l'église collégiale.

IT. Collegiato.

Le catalan, l' espagnol et le portugais n'emploient ce mot qu'au féminin et substantivement.

CAT. Collegiada, collegiata. ESP. Colegiata. PORT. Collegiata. (Chap. Colegiat, colegiats, colegiada, colegiades; iglesia colegiada o colegiata, com la de Alcañís, desde 1407 hasta 1851.)

Colegiat, colegiats, colegiada, colegiades; iglesia colegiada o colegiata, com la de Alcañís, desde 1407 hasta 1851.


13. Collectio, s. f., lat. collectio, collection, assemblage, amas.

Mar es d' aygas granda collectio. Eluc. de las propr., fol. 152.

La mer est grand amas d'eaux.

Collectio de sania. Trad. d'Albucasis, fol. 46. 

Amas de sanie. 

Collectios o ajustamens d' unitatz. Leys d'amors, fol. 53.

Réunion ou ajustement d'unités. 

CAT. Collecció. ESP. Colección. PORT. Collecção IT. Collezione. (chap. Colecsió, colecsions; v. colecsioná: colecsiono, colecsiones, colecsione, colecsionem o colecsionam, colecsionéu o colecsionáu, colecsionen; colecsionat, colecsionats, colecsionada, colecsionades.)

14. Collector, s. m., lat. collector, collecteur.

Non a estat ordenat dengun collector.

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron. 

N'a été ordonné nul collecteur. 

Collector apostolical.

Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 166. 

Collecteur apostolique. 

CAT. Collector. ESP. Colector. PORT. Collector. IT. Collettore. 

(chap. Colectó, colectós, colectora, colectores.)

15. Collecta, s. f., lat. collecta, collecte, prière. 

Fes e compos las collectas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Fit et composa les collectes. 

CAT. Collecta. ESP. Colecta. PORT. Collecta. IT. Colletta. (chap. Colecta, colectes; v. colectá.)

16. Collegi, s. m., lat. collegium, collége, assemblée, association.

Non auzan far... collegi al prejudici del senhor. 

Charte de Gréalou, p. 108.

N'osent faire... association au préjudice du seigneur.

- Collége des cardinaux.

(chap. Colegio dels cardenals.)

Dementre qu' el collegi attendia l' assentimen del imperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 75.

Pendant que le collége attendait l'assentiment de l'empereur.

CAT. Collegi. ESP. Colegio. PORT. IT. Collegio. (chap. Colegio, colegios.)

17. College, s. m., collége des cardinaux.

Als cardenals

Al college.

Poëme sur la mort du roi de Naples. 

Aux cardinaux au collége.

18. Recollegir, v., lat. recolligere, colliger, recueillir, rassembler, ramasser, réunir.

Totas aquestas diffinicios recolligen en somma.

Eluc. de las propr., fol. 13.

Colligeant toutes ces définitions en somme. 

Los quals Seneca pres e recollegit de Salomo e de Cato.

Leys d'amors, fol. 138.

Lesquels Sénèque prit et recueillit de Salomon et de Caton. 

ESP. Recolegir. (chap. Arreplegá, ajuntá, ensamblá.)

19. Recollectio, s. f., réunion, rassemblement, ramas, assemblage.

Dins ela... cervel ha sa recollectio. Eluc. de las propr., fol. 35.

Dans elle... cerveau a son assemblage.

CAT. Recollecció (v. recullir). ESP. Recolección. (chap. Recolecsió, recolecsions; cullita, cullites.) 

domingo, 31 de marzo de 2024

Lexique roman; Geysha, Geicha - Girfalc, Gerfalc


Geysha, Geicha, s. f., gesse, sorte de plante, fruit de cette plante.

Geysha es especia de legum. Eluc. de las propr., fol. 211.

(chap. La guixa es una espessie de llegum. Es la preferida de Pininfarinetes.)

La gesse est espèce de légume.

Mesura de geichas e de sezes redons.

(chap. Mida de guixes y de pesols redons.)

Cout. de Moissac du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.

Mesure de gesses et de pois ronds.

pataques, guixes, sigrons


Giba, Gibba, s. f., lat. gibba, bosse, tumeur, monticule, colline. 

Apostema et gibba.

(chap. Un apostema es un gaburro, tumor, gepa o chepa.)

Camels... aquels han doas gibbas el dors.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 241.

Apostème et tumeur.

Chameaux... ceux-là ont deux bosses au dos.

Las gibas destra.

Quant aura de larc en miech de la giba. 

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, ch. 5 et 39. 

Mesure les collines.

Combien aura de large au milieu de la colline.

ESP. PORT. Giba. IT. Gobba. (chap. Gepa, chepa; gaburro si es un tumor.)

2. Gibos, adj., lat. gibbosus, bossu, inégal, montueux.

Aquest avia un fraire malaute et enclin, gibos. V. de S. Honorat.

Celui-là avait un frère malade et courbé, bossu. 

Subst. Ab tu va s colcan,

E manj' e beu la femna d'un gibos. 

B. Carbonel: Joan Fabre. 

Avec toi va se couchant, et mange et boit la femme d'un bossu.

Demoniatz, cexs e gibos

Mot soven sana, vezen nos.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Démoniaques, aveugles et bossus moult souvent il guérit, nous voyant.

Destrar una terra boitosa ho gibosa en diversas parts.

Trad. du Traité de l'Arpentage, part. I, ch. 39.

Arpenter une terre tortueuse ou inégale en diverses parties. 

ESP. PORT. Giboso. IT. Gibboso. (chap. Geput, geperut, cheput, cheperut; geputs, geperuts, cheputs, cheperuts; gepuda, geperuda, chepuda, cheperuda; gepudes, geperudes, chepudes, cheperudes; gepudet, geperudet, chepudet, cheperudet; gepudets, geperudets, chepudets, cheperudets; gepudeta, geperudeta, chepudeta, cheperudeta; gepudetes, geperudetes, chepudetes, cheperudetes.)

Echeminga Dominga, Motoretta, Echenique

3. Gilbositat, Gelbozitat, s. f., enflure, tumeur, gonflement.

Al comensament de la gilbositat.

Que cauteri no sia administrat en gelbozitat que sia fayta per spasme de nervi. Trad. d'Albucasis, fol. 10.

Au commencement de l'enflure.

Que cautère ne soit administré en tumeur qui soit faite par spasme de nerf.


Gibre, Givre, s. m., givre.

Givre re plus no es mas ros congelat. Eluc. de las propr., fol. 137.

(chap. La gebra o gebrada no es res mes que rosada congelada; escarcha.)

Givre n'est rien de plus que rosée congelée.

E 'l gibres e 'l neus son a flocx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Et le givre et la neige sont à flocons.

Lancan son passat li givre.

A. Daniel: Lancan son. 

Lorsque les givres sont passés. 

CAT. Gebre. (chap. Gebra, gebrada : escarcha, rosada congelada.)

2. Gibrar, v., se couvrir de givre.

Quan la neus chai, e gibron li verjan. 

(chap. Cuan la neu cau, y se gebren o gelen o escarchen los vergés, jardins.)

R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin, ou Cadenet: Quan la neus. 

Quand la neige tombe, et se couvrent de givre les vergers.

CAT. Gebrar.


Gigua, Guiga, s. f., gigue (ANC. Viele), instrument de musique. 

(all. Geige, Violine. ESP. chap. Violín.)

Sapchas arpar,

E ben tenprar

La guiga, e 'l sons esclarzir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. Var.

Saches jouer de la harpe, et bien accorder la gigue, et éclaircir les sons.

- Air, chant.

En plor a tornada ma gigua.

Deudes de Prades: Si per amar. 

En pleur a tourné ma gigue.

ANC. FR. En harpe, en viele et en gigue

En devroit en certes conter.

Fables et cont. anc., t. II, p. 314.

Harpes et gigues et rubebes.

Roman de la Rose, v. 21286.

ESP. (violín; quizás también la viola.) IT. Giga.


Gigant, Jaian, Jaant, s. m., lat. gigantem, géant.

Ad un gigant donaria hom per adjutori un petit effant.

Eluc. de las propr., fol. 11. 

A un géant on donnerait pour aide un petit enfant. 

La maire d' un jaian. Roman de Jaufre, fol. 58. 

La mère d'un géant.

E 'l jaantz quan lo vi venir. Roman de Jaufre, 2e Ms., p. 65. 

Et le géant quand il le vit venir.

CAT. Gigant. ESP. PORT. IT. Gigante. (chap. Gigán, jagán.)


Gimpla, s. f., guimpe. (all. Wimpel.)

La gimpla non sia ges mesa

El cap a gisa de pagesa.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

La guimpe ne soit point mise à la tête à guise de paysanne.

ANC. FR. Elle ot ung voile en leu de gimple. 

Roman de la Rose, v. 3574.

Qui mesdites de la plus franche

Qui onc portast guimple ne manche.

Roman du Renart, t. III, p. 315.

Sans gimple, I chapel d'or el chief. Roman de la Violette, p. 234.

gimpla, guimpe, Wimpel

Gingebre, Gingibre, s. m., lat. zingiberem, gingembre. 

De gingebre que sia bels. Deudes de Prades, Auz. cass.

De gingembre qui soit beau. 

Gingibre, dex e oeit deniers.

(chap. Jengibre, devuit dinés.)

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 150. 

Gingembre, dix et huit deniers. 

Am pebre, canela, gingiebre. Trad. d'Albucasis, fol. 53. 

Avec poivre, cannelle, gingembre.

CAT. Gingebre. ESP. Gengibre (jengibre). PORT. Gengibre, gengivre. 

IT. Zenzero, zenzevero, zenzovero. (chap. jenjibre, jenjibres; se escriu en dos jotes si pronunsiem les dos jotes; cuan se talle fi té un gust com de ginebra, ginebre, del latín juniperus; pronunsiem ginebra y ginebre en la g de gen, ges, girá, exepte alguns pobles que pronunsien ch, com Valchunquera o Vallchunquera o Valjunquera y La Fresneda.)

2. Gingibrat, s. m., gingembré, sorte de composition médicinale.

D' aisso er esseptat gingibrat e sucre rozat. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

De ceci sera excepté gingembré et sucre rosé. 

IT. Zenzoverata.


Girar, v., lat. gyrare, tourner.

Lo gira e lo regira a dextre et ha senestre.

Dona Fortuna gira e regira totz jorns sa roda.

(chap. Lo gire y lo regire a dreta y a esquerra o isquiarra o zurda.

Dona o doña Fortuna gire y regire tots los díes sa (la seua) roda.)

V. et Vert., fol. 72 et 29.

Le tourne et le retourne à droite et à gauche. 

Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue.

Giret los huels al Creator. V. de S. Honorat.

Tourna les yeux vers le Créateur. 

Per natura es movens 

Sel cels, e s gira tot entorn. 

Brev. d'amor, fol. 28.

Par nature est mouvant ce ciel, et se tourne tout à l'entour.

ANC. FR. Gyrer autour d'icellui pole par occident.

Rabelais, liv. IV, ch. 1. 

Qui est celui que mort gire à l'envers. 

Desmasures, Trad. de l'Énéide, p. 276. 

CAT. ESP. PORT. Girar. IT. Girare. (chap. Girá: giro, gires, gire, girem o giram, giréu o giráu, giren; girat, girats, girada, girades. Chirá.)

2. Gir, s. m., lat. gyrus, tournoiement.

An revirat vas totas partz lor gir.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Ont retourné vers toutes parts leur tournoiement.

ANC. CAT. Gir. ESP. PORT. IT. Giro. (chap. Giro, giros; volta, voltes.) 

3. Giramen, s. m., rotation, parcours, passage.

A lo cels per son giramen

XII signes e VII planetas.

(chap. Té lo sel per son giramén – rotassió - dotse signos y set planetes. Allacuanta sol ne ñabíen set o sat, 7, incluíts la lluna y lo sol.)

Brev. d'amor, fol. 26.

Le ciel a pour sa rotation douze signes et sept planètes.

Mudamen e giramen d'una lengua en autra. Leys d'amors, fol. 45.

Changement et passage d'une langue en une autre.

ANC. CAT. Girament. ANC. ESP. Giramiento. IT. Giramento. (chap.  Giramén, giramens; rotassió, rotassions; volta, voltes; giro, giros; órbita, órbites.)

4. Girada, s. f., retour, évolution.

Pueys broca son caval; quan venc a la girada, 

Anet ferir Jutin, un rey de Valmorada. 

Roman de Fierabras, v. 4638. 

Puis pique son cheval; quand il vint au retour, il alla frapper Jutin, un roi de Valmorée.

CAT. ESP. Girada. IT. Girata. (chap. Girada, girades; tamé se pot di del tems, girás lo tems, cambiá, be de bo a roín com de roín a bo.)

5. Giraflor, s. f., tournesol.

Com la giraflor.

(chap. Com lo girassol.)

Le Moine de Montaudon: Aissi com cel.

Comme le tournesol.

CAT. ESP. PORT. Girasol. (chap. girassol, girassols; se podríe escriure en una s sol perque es una paraula composta, girá + sol, pero pronunsiem una s forta o doble, ss.)

6. Regirar, v., retourner, revirer.

Hanc non si volc regirar 

Ves Joachim ni ves sa mayre.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Oncques ne se voulut retourner vers Joachim ni vers sa mère.

Dona Fortuna gira e regira totz jorns sa roda.

V. et Vert., fol. 29. 

Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue. 

Ab tant se regiret, vic payas desrengatz.

Roman de Fierabras, v. 3543. 

Alors il se retourna, il vit les païens débandés. 

Part. pas. Fe ab forcas regirat. Eluc. de las propr., fol. 209.

(chap. Fenás en forques regirat; tombat, voltat per a que se seco.)

Foin avec fourches retourné.

CAT. Regirar. IT. Rigirare. (chap. Regirá, rechirá: regiro, regires, regire, regirem o regiram, regiréu o regiráu, regiren; regirat, regirats, regirada, regirades. Té diferens significats, voltá o doná voltes, registrá buscán algo.)

7. Girovagan, s. m., coureur, vagabond, rôdeur. 

(chap. Vagabundo, rodamón; ña un trobadó que se diu Cercamons.)

Son apelatz girovagans, so es a dire... que van per las cellas e pels prioratz dels altres morgues. Regla de S. Benezeg, fol. 8.

Sont appelés rôdeurs, c'est-à-dire... qui vont par les cellules et par les prieurés des autres moines.

Francesc Franc B.


Girbau, Guirbaut, s. m., goujat, vaurien

(N. E. guère vaut; gaire val, sinónimo de Carlos Rallo Badet.)

Carlos Rallo Badet, Calaseit, disseñadó de coches, Pininfarinetes


Pueys li laissa sa molher prenh

D' un girbaudo, filh de girbau.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es.

Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit goujat, fils de goujat.

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto, inútil, catalufo, catanazi, baturro, cachirulo

Tenon guirbautz als tizos.

Marcabrus: L'autr'ier a l' issida.

Tiennent goujats aux tisons.

2. Girbaudo, Guirbaudo, s. m. petit goujat, petit vaurien.

Pueys li laissa sa molher prenh

D'un girbaudo, filh de girbau.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es.

Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit goujat, fils de goujat.

Aplanen lor guirbaudos.

Marcabrus: L'autr' ier a l' issida.

Caressent de la main leurs petits vauriens.

3. Girbaudinar, v., tromper, avilir, outrager.

Son senhor en girbaudina.

Marcabrus: L'iverns vai.

Son seigneur en outrage.

4. Girbaudoneyar, v., libertiner.

Jovens girbaudoneya.

Marcabrus: Quan la.

Jeunesse libertine.


Girfalc, Gerfalc, s. m., gerfaut.

Girfalx ni l' aucell que son 

Non agron tan tost tengut via.

V. de S. Honorat.

Gerfaut ni les oiseaux qui existent n'auraient si tôt tenu voie.

En aissi m ten en fre et en paor,

Com lo gerfalcx, quant a son crit levat,

Fai la grua.

P. de Cols d'Aorlac: Si quo 'l. 

Par ainsi me tient en frein et en peur, comme le gerfaut fait la grue, quand il a levé son cri.

ANC. CAT. Girfalc. ESP. Gerifalco, gerifalte (N. E. Del fr. ant. girfalt, gerfalt o del occit. gerfalt, gerfalc, y estos del nórd. geirfalki, de geiri “objeto en forma de dardo” y falki “halcón”, por las listas semejantes a flechas de su plumaje. All. Gerfalke.) PORT. Gerifalte. IT. Girfalco.

(chap. Una classe de falcó mol gran que viu al nort, Falco rusticolus.

Al Decamerón en chapurriau trobaréu un falcó cassadó que van rostí, milló dit guisá.)

girfalc, gerfalc, gerfaut, gerifalte, falco rusticolus