Mostrando las entradas para la consulta plor ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta plor ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 16 de mayo de 2024

Lexique roman; Mant - Marescar

 

Mant, adj., maint, plusieurs.

Mant bratz, manta tesla fracha,

Mant mur, manta tor desfacha, 

Mant castel forsat e conques.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh. 

Maint bras, mainte tête brisée, maint mur, mainte tour renversée, maint château forcé et conquis.

Adv. comp. Om cuoill mantas vetz los balais 

Ab qu' el mezeis se balaia. 

La Comtesse de Die: Ab joi. 

On cueille maintes fois les verges avec quoi on se frappe soi-même.

ANC. FR. Et neporquant j'ai mains anuis 

Soffers et maintes males nuis.

Roman de la Rose, v. 3561. 

Et maint d'autres bones gens. Villehardouin, p. 3.

Maiz par préière del clergié 

Ki l'en out meinte fez préié, 

E par le cunseil des baruns, 

Ki meinte fez l'en unt semunz. 

Roman de Rou, v. 5772.

ANC. IT. Mante fiate di senno s' infinge... 

Che mante volte però morti vidi. 

Barberino, Docum. d'Amore, p. 13.

(chap. Mol, mols.)


Mantel, Mantelh, Mantell, Manteu, s. m., lat. mantellum, manteau.

Mantum Hispani vocant quod manus tegat tantum. 

Isidore, lib. XIX, c. 24.

Voyez Aldrete, p. 271 et 366; Mayans, Orig. de la Lengua esp., t. II, p. 234 et 250.

La una m pres sotz so mantelh.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

L'une me prit sous son manteau.

Quan viest capa sobre mantelh. 

Bertrand de Born: Bel m' es quan. 

Quand il revêt cape sur manteau. 

E m fes escut de son ric mantelh endi. 

A. Daniel: Los braills. 

Et me fît écu de son riche manteau violet. 

Ac manteu acolat. Roman de Jaufre, fol. 56. 

Eut manteau accolé. 

Fig. Nostra Dona fes son mantell de matremoni per celar sa virginitat.

V. et Vert., fol. 91. 

Notre Dame fit son manteau du mariage pour celer sa virginité. 

ANC. FR. Puis a affublé un mantel

Vair d' escarlate taint en graine. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 311.

Et seurcot et mantel de samit. Joinville, p. 33.

Prent ung mentel d' ypocrisie. Roman de la Rose, v. 16142.

ANC. CAT. Mantell. ESP. Manteo. PORT. Manto. IT. Mantello.

(chap. Manto, mantos; mantel, mantels per a la taula; mantell, mantells; mantellina, mantellines.)

2. Manta, s. f., mante, manteau, couverture, housse.

Us vay dolan ab tal ayssa

Que no us te pro cot ni manta.

B. Alahan de Narbonne: No puesc.

Vous va dolant avec telle hache que ne vous tient profit cotte ni mante.

Manta portey mantas ves.

Raimond d'Avignon: Sirvens sui. 

Manteau je portai maintes fois. 

Caval que t sia bos 

Ab cabestre, ab manta.

Raimond de Miraval: A Dieu m. 

Cheval qui te soit bon avec chevêtre, avec couverture.

CAT. ESP. PORT. IT. Manta. (chap. Manta, mantes; manteta, mantetes.)

3. Mentill, s. m., manteau, mantelet, mantille.

Lo mentill 

C' ai trayt de mon armari. 

Guillaume de S. Gregori: Razo e dreit. 

Le mantelet que j'ai tiré de mon armoire.

CAT. Mantellina. ESP. Mantilla, mantellina. PORT. Mantilha. IT. Mantellina.


Mar, s. m. et f., lat. mare, mer.

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 120. 

El trametia los breus ultra la mar. Poëme sur Boèce.

Il transmettait les lettres outre la mer.

Eron passat per lo mar Rog, a pe sec. V. et Vert., fol. 26.

(chap. (Eren passats) van passá per lo mar Roch, a peu sec.)

Étaient passés par la mer Rouge, à pied sec. 

Fig. Aquesta mar amara d' aquest mun. 

Que lo puescan afangar en l' abis et en lo mar de ifern.

V. et Vert., fol. 102 et 19. 

Cette mer amère de ce monde. 

Qu'ils le puissent embourber dans l'abîme et dans la mer d'enfer.

La gran mar 

Dels blatz en espic ondeiar.

(chap. La gran mar dels blats espigats (en espiga) ondejá : fé oles, ondes.)

Leys d'amors, fol. 36.

La grande mer des blés en épi ondoyer.

La mar de las ystorias. Mém. sur Narbonne. DOAT, t. L, fol. 3. 

La mer des histoires. 

Loc. Tant es grossa la mar. V. de S. Honorat. 

Tant la mer est grosse.

El nauchier, can ve lo bel temps clar, 

Que s coch' e cor tro qu' es en auta mar. 

P. Espagnol: Entre. 

Le nocher, quand il voit le beau temps clair, qui se hâte et court jusqu'à ce qu'il est en haute mer. 

En lo gran pelech

De la mar.

V. de S. Honorat.

Dans la grande plaine de la mer.

Coma son homes de mar. V. et Vert., fol. 54. 

Comme sont hommes de mer. 

Passai un bratz de mar ab mo navei. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 42.

Je passai un bras de mer avec mon navire.

La crebadura de la terra per la qual la mars Betada passa per mieh la terra. Liv. de Sydrac, fol. 49.

L'ouverture de la terre par laquelle la mer Betée passe par le milieu de la terre.

ANC. FR. Et tu le déusses savoir

Qu'il n'a jusqu'à la mer Betée 

Garçon qui ne l'ait garçonée. 

Roman du Renart, t. III, v. 309. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Mar. IT. Mare. 

2. Marage, Maraje, s. m., plage, côte, rivage.

Lai on lo monestiers es aras el marage.

Sus en un puech pres del marage.

V. de S. Honorat. 

Là où le monastère est maintenant sur la plage.

Sus en une élévation pres du rivage.

ANC. FR. Des Oure vers la mer, tot li païz marage. 

Roman de Rou, v. 1885.

Là furent assemblé icele gent marage. 

Poëme d'Alexandre, Carpentier, t. II, col. 1169.

3. Marina, s. f., plage, côte, rivage, mer.

Trameton espias soven a la marina. 

Velas an e bon vent, van s' en per la marina. 

Lur pregan que las barcas metan a la marina. 

V. de S. Honorat. 

Envoient souvent des espions à la côte. 

Ont voiles et bon vent, s'en vont par la côte. 

Leur prient qu'ils mettent les barques à la mer. 

ANC. FR. Des nés sunt ki ainz ainz issuz, 

Par la marine sunt coruz.

Roman de Rou, v. 6243.

CAT. ESP. (chap.) Marina. PORT. Marinha. IT. Marina.

4. Mares, adj., marin, de mer. 

Subst. Peissos d' estanh e fluvials

Fay mot plus tost que lo mares.

Brev. d'amor, fol. 52.

Poisson d'étang et de fleuve produit moult plus tôt que le marin (celui de mer).

5. Marcx, s. m., mare, marais.

Quan hom las rainas aus braire

Per lo marcx e per lo riu.

B. Martin: Quan l' erba.

Quand on entend les raines coasser par le marais et par le ruisseau.

ANC. FR. Les suppliants feussent alez peschier en un marchaiz commun. Le suppliant abuvroit les boeufs de son hostel en un marchais ou lac.

Lett. de rém. de 1410 et de 1467. Carpentier, t. II, col. 1174.

6. Marin, Mari, adj., lat. marinus, marin, de mer.

Viu d' auzels maris. Eluc. de las propr., fol. 141.

Vit d'oiseaux marins. 

L' aires, segon natura,

Espeissat d' aiga marina, 

Pluia fai e nevolina.

Brev. d'amor, fol. 38. 

L'air, selon nature, condensé d'eau de mer, produit pluie et brouillard.

Son bestias marinas. Doctrine des Vaudois. 

Sont bêtes marines.

CAT. Mari (marí). ESP. Marino. PORT. Marinho. IT. Marino. 

(chap. Del mar: marí o marino, marins o marinos, marina, marines.)

7. Outramarin, adj., outre-marin, d'outre-mer.

A cas negres outramaris. 

Gavaudan le Vieux: Senhors. 

A chiens noirs d'outre-mer.

Eu li ai vist caval outramarin.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.

Je lui ai vu cheval d'outre-mer.

ANC. FR.

Là vient la grant richesce du règne ultre-marin.

Roman de Rou, v. 3433. 

CAT. Ultramar. ESP. PORT. Ultramar, ultramarino. IT. Oltramarino.

(chap. Ultramarino, ultramarins o ultramarinos, ultramarina, ultramarines.)

8. Marinier, s. m., marinier, matelot.

Atressi cum la ballena, 

Quant li marinier son sus.

Lamberti de Bonanel: Pois vei. 

Pareillement comme la baleine, quand les mariniers sont dessus.

Tant es grossa la mar...

Que neguns mariniers non fera lo viatge.

V. de S. Honorat.

Tant est grosse la mer... que nul marinier ne ferait le voyage.

Fig. Razos e discretios son carratiers de totas las virtutz, e mariniers en la nau de l'arma. V. et Vert., fol. 62. 

Raison et discrétion sont conducteurs de toutes les vertus, et matelots dans le navire de l'âme.

CAT. Mariner. ESP. Marinero. PORT. Marinhero. IT. Mariniero, mariniere.

(chap. Mariné o marinero, marinés o marineros, marinera, marineres.)

9. Maritim, adj., lat. maritimus, maritime.

Es terra maritima. Eluc. de las propr., fol. 179. 

Est terre maritime. 

Narbona es vila maritima. Mém. sur Narbonne. DOAT, t. L, fol. 3.

(chap. Narbona es vila marítima.)

 Narbonne est ville maritime.

CAT. Maritim. ESP. (marítimo) PORT. Maritimo. IT. Marittimo. 

(chap. Marítim, maritims, marítima, marítimes.)

Lo agüelo y lo Mar.

10. Maritimal, adj., maritime. 

Sus lo pays maritimal. Régl. des états de Prov., de 1401. 

Sur le pays maritime.

11. Demergar, v., lat. demergere, engloutir, enfoncer, abîmer.

Part. pas. fig. Pero demergat sui.

Lanfranc Cigala: Gloriosa.

Pourtant je suis englouti.

12. Somergir, Submergir, Submerger, v., submergere, submerger, plonger, noyer.

Que Jhesus lo somerga. 

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat. 

Que Jésus le submerge.

Part. pas. Sian submergidas am vi agre. Trad. d'Albucasis, fol. 23. 

Soient noyées avec vinaigre.

Fig. Nocument es submergit en juvament. Trad. d'Albucasis, fol. 2. 

Le dommage est noyé dans le secours.

Totas aquestas erbas o alcunas de lor sian submersas en aygua en la ola.

Trad. d'Albucasis, fol. 38.

Que toutes ces herbes ou quelques-unes d'elles soient plongées dans l'eau dans la marmite.

CAT. ESP. Sumergir. PORT. Submergir. IT. Sommergere. 

(chap. Sumergí, sumergís, afoná, afonás, aufegá, aufegás, etc. Yo me sumergixco, sumergixes, sumergix, sumergim, sumergiu, sumergixen; sumergit, sumergits, sumergida, sumergides.)

13. Emerger, v., lat. emergere, émerger, sortir, apparaître.

Part. prés. Soven, al mieg del an emergent, comensa l' an legal.

Es an emergent quan hom compta..., comensan ad alcun notable cas o accident. Eluc. de las propr., fol. 122.

Souvent, au milieu de l'an émergent, commence l'an légal.

C'est l'an émergent quand on compte..., commençant à quelque notable cas ou accident. 

ANC. CAT. Emergir. (ESP. Emerger. Chap. Emergí.)

14. Enmerger, v., lat. immergere, plonger, enfoncer. 

Enmergeys aquel en boder bulhit. Trad. d'Albucasis, fol. 17.

Plonge celui-là en beurre bouilli.


Marabeti, Maraboti, s. m., maravédis, marabotin.

Si'l metiatz en la ma, 

Per ver dir, un marabeti, 

E per mentir, un barbari, 

Lo barbari guazanhara.

P. Cardinal: Tan son valen. 

Si vous lui mettiez dans la main, pour dire vrai, un maravédis, et pour mentir, un barbarin, le barbarin gagnera.

Cum del enfan qu' an un marabeti 

Fai hom del plor laissar e departir.

Aimeri de Peguilain: Si cum l'arbres. 

Comme de l'enfant qu'avec un maravédis on fait cesser et départir du pleur.

Que ill darian CC marabotis; e 'l reis... pres los CC marabotis.

V. de Bertrand de Born.

Qu'ils lui donneraient deux cents marabotins; et le roi... prit les deux cents marabotins.

- Sorte de redevance.

Deu en donar, per senhoria, marabeti d' aur per tot temps, cad an, a Nadal. Tit. de 1265. DOAT, t. CXXX, fol. 21. 

Doit en donner, pour seigneurie, un marabotin d'or pour toujours, chaque an, à Noël.

Ab un marabotin d' aur que lo dit Uc... ne deu donar et pagar cad an.

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXXIX, fol. 41. 

Avec un marabotin d'or que ledit Hugues... en doit donner et payer chaque année.

CAT. Maravedis. ESP. (chap.) Maravedí (morabetino y variantes).


Maragde, Maracde, Maraude, Meraude, s. m, lat. maragdus, émeraude.

Fis maracdes, que resplan,

Val mais que veires vertz ni grocs.

G. Adhemar: Ben fora.

Fine émeraude, qui resplendit, vaut plus que verre vert ni jaune.

Lo maragde naturalmens

Restrenh los carnals movemens.

Brev. d'amor, fol. 40.

L' émeraude naturellement restreint les mouvements charnels.

En maraud' es pus grans valors.

Serveri de Gironne: Manhs ricx.

En émeraude est plus grande valeur.

Meraude, robi, safir, jaspi. Liv. de Sydrac, fol. 139. 

Émeraude, rubis, saphir, jaspe. 

Prov. Ieu non dic ges c' om en estanh 

Non puesca maracde pauzar.

P. Vidal: Abril issic. 

Je ne dis point qu'en étain on ne puisse émeraude enchâsser. 

IT. Smeraldo.

2. Maracda, s. f., émeraude.

O per maracdas o per rubis d' Orient. V. et Vert., fol. 29.

Ou pour émeraudes ou pour rubis d'Orient.

3. Esmerauda, s. f., lat. smaragdus, émeraude.

Trenta et seys esmeraudas.

Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 52.

Trente et six émeraudes.

ANC. CAT. Esmeragda. CAT. MOD. ESP. PORT. Esmeralda. (chap. esmeralda, esmeraldes.)


Marc, s. m., marc, sorte de poids. 

Falsa auna ni fals marc. Tit. de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 142. 

Fausse aune et faux marc. 

Ar agues ieu mil marcx de fin argen.

Pistoleta: Ar agues. 

Maintenant eussé-je mille marcs d'argent fin. 

Aissi vos pogratz un denier 

Adesmar contra un marc d'argen.

Pierre, Roi d'Aragon: Be m plairia.

Vous pourriez ainsi évaluer un denier en comparaison d'un marc d'argent. 

Fig. De ton aver ni de tos marcs

No sias avars ni trop larcs.

Libre de Senequa.

De ton avoir ni de tes marcs ne sois avare ni trop large.

CAT. Marc. ESP. PORT. IT. Marco. (chap. Marc, marcs. Moneda, pes de or o argén, plata. Marc de fusta, de cuadro; marquetería. Marc: Marcos.)

Des troubadours ont joué sur le mot en faisant allusion à saint Marc. Quar, en lur cortz, fa sayns Marcx acabar

Mais que Jhesus.

G. Anelier de Toulouse: El nom de.

Car, dans leur cour, saint Marc fait achever plus que Jésus.

Motas ves ieu truep que sans Marcx

Ajuda mais et sans Donatz

Que Dieus ni dreits ni amistatz.

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.

Maintes fois je trouve que saint Marc aide plus et saint Donat que Dieu ni droit ni amitié.


Marca, Marqua, s. f., marque, indication.

Voyez Denina, t. I, p. 190; Leibnitz, Coll. étym., p. 62; Ihre, Diss. alt., 

p. 229.

Facha lur marca e lur senhal en l' estanh, que los consolz an avut lo patron d' aquela marca e mes en l' ostal del comun.

Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.

Leur marque faite et leur signe sur l'étain, que les consuls ont eu et mis le patron de cette marque dans l'hôtel de la commune.

ANC. FR. Et le hiaume li a trencié

Tros qu'en la coife del hauberc.

Li brans devale et fait son merc. 

Roman de Partonopeus, t. II, p. 164.

Si qu'es costez parent li merc. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 67.

CAT. ESP. PORT. Marca. (chap. Marca, marques.)

- Droit de représailles.

En aquel cas en lo qual sera donada marqua contra un realme o encontra una provensa.

(chap. En aquell cas en lo cual sirá donada marca contra un reino o regne o contra una provinsia. Miréu que provensa : Provença : provinsia; latín Provintia, pressisamén ere una provinsia romana mol destacada.)

Lo rey non deu autreyar marqua contra los clercs ni contra las personas de la gleysa ni ecclesiasticas.

(chap. Lo rey no deu otorgá marca contra los clérigos ni contra les persones de la iglesia ni eclesiástiques.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 207 et 209.

En ce cas dans lequel sera donnée marque contre un royaume ou contre une province.

Le roi ne doit octroyer marque contre les clercs ni contre les personnes de l'église ni ecclésiastiques.

2. Marcha, Marca, Marqua, s. f., lat. marchia, marche, frontière d'une province, d'un état.

Un honrat baron qu' era de la marca de Proensa. V. de Pons de Capdueil.

(chap. Un honrat baró que ere de la marca de Provensa.)

Un baron distingué qui était de la marche de Provence.

Castellans de Saintonge, de la marqua de Peitieu.

(chap. Castellans o catalans de Saintonge, de la marca (marquesat) de Peitieu - PoitouCatalá y castellá es lo mateixchâtelain, castlan, castellán, catalán, castlá, castlan, castellano, castellana, castellanas, catalana, catalanas, catalanes, castellanes.)

V. de Renaud de Pons.

Châtelain de Saintonge, de la marche de Poitou.

Catalá y castellá es lo mateix; châtelain, castlan, castellán, catalán, castlá, castlan, castellano, castellana, castellanas, catalana, catalanas, catalanes, castellanes

ESP. IT. Marca. (N. E. La muy conocida Marca Hispánica, con o sin tilde, les gusta mucho a los catalanistas. A los borregos catalanistas aragoneses, franchistes, les gusta más el término franja, que es lo que yo tengo entre los dos glúteos. El más franchista de todos es lo capsot de Mario Sasot.)

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

- Marquisat.

Las marchas son, mas no 'ls marques. 

(chap. Los marquesats existixen, pero no los marquesos.)

Bertrand de Born: Volontiers. 

Les marquisats existent, mais non les marquis.

ANC. FR.

Mult l'ont cil de ses marches creimu et redoté.

A sis bons des marches fist Richart guerréier.

Roman de Rou, v. 2633 et 4318.

L'on traitast de bonner les marches entre les Bulgres et les Alemans et les François austrasiens. 

Gest. de Louis le Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 148.

Quand au fait du chasteau de Fronsac, c'est le plus fort chasteau des marches de Guyenne. Monstrelet, t. III, fol. 36.

(chap. En cuan al fet del castell de Fronsac, es lo castell mes fort de les marques, de la marca, del marquesat - y ducat - de Guyena.)

3. Marcar, Marquar, Marquesar, v., confiner, marquer, désigner.

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Las terras del rei de Fransa que marcavon ab las terras d' En Richart. 

V. de Bertrand de Born.

Les terres du roi de France qui confinaient avec les terres du seigneur Richard.

Podo marquar tant... Penhorar ni marcar ni penre. 

Cout. de Moyssac, XIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 11 et 12. 

Peuvent marquer tant... Engager ni marquer ni prendre. 

Fig. Engans los caussic e 'ls marca.

Gavaudan le Vieux: Lo mes. 

Tromperie les choisit et les marque.

Part. prés. subst.

Dieus gart Lombardia, 

Boloigna e Milans... 

C' uns dels sers non sia, 

E 'ls bons marquesans.

Pierre de la Caravane: D'un sirventes. 

Dieu garde Lombardie, Bologne et Milan... et les bons confinants, qu'un d'eux ne soit esclave. 

Part. pas. No sia penhorads ni marcads ni destrigats.

Tit. de 1239. DOAT, t. CXXVII, fol. 35. 

Qu'il ne soit engagé, ni marqué ni détourné.

ANC. FR. La marche du roiaume de Bourgoigne qui marchist aus Lombartz... Et és terres voisines qui aus François marchissoient. 

Chron. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 2 et 291.

Les Liegois marchissans à icelle seigneurie de Namur.

Monstrelet, t. II, fol. 41. 

CAT. ESP. PORT. Marcar. IT. Marcare. (chap. Lindá, partí, marcá: marco, marques, marque, marquem o marcam, marquéu o marcáu, marquen; marcat, marcats, marcada, marcades.)

4. Marcanco, adj., commandant de marche.

En un puh es Folchiers, lo marcanco.

(chap. A un puch está Folquet, lo comandán de la marca.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 24.

En une élévation est Folquet, le commandant de marche.

5. Marques, Marquis, s. m., marquis. 

Las marchas son, mas no 'ls marques.

Bertrand de Born: Volontiers.

Les marquisats existent, mais non les marquis.

A la mort no s sap escrimir 

Reis ni coms ni ducx ni marquis.

(chap. De la mort no se sap escapá ni rey ni conde (o comte) ni duc ni marqués.)

Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.

A la mort ne se sait soustraire roi ni comte ni duc ni marquis.

Reis et emperadors,

Ducs, marques e comtors.

Giraud de Salignac: Esparviers. 

Rois et empereurs, ducs, marquis et comtors. 

CAT. ESP. (marqués) Marques. PORT. Marquez. IT. Marchese.

(chap. Marqués, marquesos; marqueset, marquesets. A Beseit va sé famós lo marqués del Freginal, un home noble pero sense títul, que se podríe pintá en la paleta de colós que fée aná Akira Toriyama; pero no vull di quí ere ni perqué li van ficá este mote.)

6. Marquesa, Marqueza, s. f., Marquise.

Entendia se en la marquesa, qu'era filla del comte d'Urgel.

(chap. Se enteníe en la marquesa, que ere filla del comte de Urgel o Urgell. Com veéu, en ocsitá no abunde la ll final escrita; se pot vore si ya ere ll comparán la rima en datres paraules. A Beseit tamé va ñabé una marquesa del Freginal, y tampoc diré quí ere.)

V. de Bertrand de Born.

Mettait son affection en la marquise, qui était fille du comte d'Urgel.

Tot mi platz de mi dons, la marqueza.

Peyrols: Be m cujava.

Tout me plaît de ma dame, la marquise.

Fig. Sobre totas a de beutat l' empier;

Reina es de joi ses contenso...

E marquesa de ben dir sa razo.

Gausseran de S. Leidier: Puois fin' amors.

Sur toutes elle a l'empire de beauté; elle est reine de joie sans contestation... et marquise pour bien dire sa raison.

CAT. ESP. Marquesa. PORT. Marqueza. IT. Marchesa.

(chap. Marquesa, marqueses; dim. marqueseta, marquesetes.)

7. Demarchar, Demarquar, v., démarquer, séparer, distinguer.

Lo dit leguat fec partir e demarchar la dita armada.

(chap. Lo dit legat va fé partí (anassen) y desmarcá (marchá) la dita armada.)

Chronique des Albigeois, col. 8.

Ledit légat fit partager et distinguer ladite armée.

CAT. ESP. PORT. Demarcar. (chap. Marchá, desmarcá, desmarcás, separá, separás. Desmarcá se fa aná mol al fútbol; cuan te marquen, te desmarques, te separes, t' apartes, marches.)

8. Marescar, v., marquer, faire la marque pour laquelle on percevait un droit.

Marescar e tersar. Tit. de 1490. Bordeaux, Bibl. Monteil. 

Marquer et tiercer.

domingo, 12 de mayo de 2024

Lexique roman; Mailla - Hueimais


Mailla, s. f., lat. macula, maille, tache.

Apel' om mailla sella taca

Que a el peitz e 'l ventre.

Auzel jove fai auzel ros

Ab grossa mailla, ab hueills senros.

Deudes de Prades, Auz. cass.

On appelle maille cette tache qu'il a à la poitrine et au ventre.

Oiseau jeune fait oiseau roux avec grosse maille, avec yeux couleur de cendre.

Auzel jove fai auzel ros  Ab grossa mailla, ab hueills senros.


- Maladie de l'oeil.

L' auzel cant a mal en l' ueil, 

Mailla o colp o escurdat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

L'oiseau quand il a mal à l'oeil, maille ou coup ou obscurité.

Passio de uelhs dita taca o malha. Eluc. de las propr., fol. 83. 

Maladie d'yeux dite tache ou maille. 

Polvera faitz, puis gitatz ne 

Ins en l' ueill, on la mailla s te.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Faites de la poudre, puis jetez-en au-dedans de l'oeil, où la maille se tient. 

CAT. ESP. Malla. PORT. Malha. IT. Maglia.

2. Maillat, adj., maillé, tacheté. 

Braguier maillat e ben triat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Brayer maillé et bien distinct.


Maillol, Malhol, s. m., lat. malleolus, marcotte de vigne, crossette. 

En la cartayrada plantada, hy entron MDCCCXVI malhols.

Trad. du Traité de l'Arpentage, 2e part., Prél. 

Dans la quartonnée plantée, y entrent dix-huit cent seize crossettes.

- Jeune vigne.

Am isserment, e tot aquo que del malhol issira.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVI, fol. 92.

Avec sarment, et tout ce qui de la jeune vigne sortira.

S' afronta aquest cazals e aquest maillols... ab las carreiras comunals. Tit. de 1234. Arch. du Roy., Toulouse, J. 322. 

Se confronte ce casal et cette jeune vigne... avec les chemins communaux.

ANC. FR. En ung mailhol ou vigne nouvellement plantée. 

Lett. de rém. de 1459. Carpentier, t. III, col. 1132.


Maire, Mayre, s. f., lat. matrem, mère.

Maires de Dieu, verges emperairitz.

(chap. Mare de Deu, virgen emperadora o emperatrís o emperatriu

ESP. Madre de Dios, virgen emperatriz.)

R. Gaucelm: Ab grans trebals. 

Mère de Dieu, vierge impératrice.

Ai tal dol al departir 

Cum a l' enfans, qui 'l vol ostar 

De sa mair', et aillors portar. 

Guillaume de la Tour: Plus que las. 

J'ai telle affliction au départir comme a l'enfant, qui veut le séparer de sa mère, et porter ailleurs. 

Fig. Fin' amors es sa maires.

Raimond de Tors de Marseille: Ar es dretz. 

Pure amour est sa mère. 

Gola es maire de non continensia. Trad. de Bède, fol. 41. 

(chap. La gola es la mare de la incontinensia; gula.)

Bouche est mère de non continence. 

Loc. No l' en fara servizi lo filh ma maire.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5. 

Ne lui en fera pas service le fils de ma mère. 

E 'l melhor rey que anc nasquet de maire. 

Bertrand de Born: Mon chan fenisc.

Et le meilleur roi qui oncques naquit de mère.

Cette dernière façon de parler se trouve dans l'Évangile; Jésus-Christ dit à ses disciples: Amen dico vobis, non surrexit inter natos mulierum major Joanne Baptista.

Trad. du N. Test. S. Matth., ch. 11. 

ANC. FR. L'en ne trove mès vérité 

En nul home de mère né. Roman du Renart, t. 1, p. 81.

Nus homs qui soit de mère nés. Roman de la Rose, v. 16551.

N' onques nulz homs de mère nés. 

Roman du châtelain de Coucy, v. 3324.

Adjectiv. A la festa de lor mayre gleysa, so es assaber a la Sanct Jacmes.

Tit. de 1283. DOAT, t. XCI, fol. 213. 

A la fête de leur mère église, c'est à savoir à la Saint-Jacques.

- Matrice.

(chap. Matrís; ESP. Matriz)

En la maire de la femna a VII cambras.

A son remudar, si eversa la maire, e l' efas vai fors.

Liv. de Sydrac, fol. 26 et 65.

En la matrice de la femme il y a sept compartiments.

A son remuer, la matrice se renverse, et l'enfant va hors.

ANC. CAT. Maire. CAT. MOD. Mare (mara). ESP. PORT. IT. Madre. 

(chap. Mare, mares. En andalús encara diuen mare.)

- Lit d'un fleuve.

Ichi contra 'l soda de Babilonia seguen la mayre del fluvi de Nil.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 189. 

Sortit contre le soudan de Babylone en suivant le lit du fleuve de Nil.

(chap. Cuan un riu sen ix de mare.)

2. Mairastra, Mayrastra, s. f., marâtre, belle-mère.

Accusem la pros Clariana

Nostra mayrastra.

N' es intratz 

On es sa mayrastra marrida.

V. de S. Honorat. 

Accusons la vertueuse Clariane, notre marâtre. 

Il en est entré où est sa marâtre méchante. 

ANC. ESP. Madrastra. PORT. Madrasta. IT. Matrigna. 

(chap. Madrastra, madrastres.)

3. Mayrina, s. f., lat. matrina, marraine.

O ab pairis o ab mayrinas. V. et Vert., fol. 19. 

(chap. O en padrins o en padrines.)

Ou avec parrains ou avec marraines.

ANC. CAT. Mairina. ESP. Madrina. PORT. Madrinha.

(chap. Padrina, padrines, la que te porte a batejá en lo padrí. Los dos són los padrins.)

4. Matrona, s. f., lat. matrona, matrone, sage-femme.

Matrona, levayriz d'enfant. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Matrone, accoucheuse d'enfant. 

CAT. ESP. PORT. IT. Matrona.

- Matrice.

La femna, cant vol efantar, las junhturas lhi alargo la una de l'autra, exceptat la matrona. Liv. de Sydrac, fol. 26.

La femme, quand elle veut enfanter, les jointures lui élargissent l'une de l'autre, excepté la matrice.

5. Comaire, Comayre, Comaira, s. f., commère.

Ome am sa comayre. V. et Vert., fol. 19. 

(chap. Home en sa comare.)

Homme avec sa commère.

Ben fai com comeira. 

Le troubadour de Villarnaud: Mal mon. 

Il fait bien comme commère.

Que 'l filha c' an de comayre,

Fan lur nepta al maridar.

B. Carbonel: Tans ricx. 

Vu que la fille qu'ils ont de commère, ils font leur nièce au marier.

CAT. Comare. ESP. PORT. Comadre. IT. Comare. (chap. Comare, comares. En home: compare, compares.)

6. Maternal, Mayrenal, adj., maternel.

Los bens paternals e maternals. Cartulaire de Montpellier, fol. 219.

(chap. Los bens paternals, paterns, y maternals, materns.)

Les biens paternels et maternels. 

A totz autres bens payrenals e mayrenals. 

Tit. de 1399. Hist. de la mais. de Turenne, Justel, p. 135. 

A tous autres biens paternels et maternels.

CAT. ESP. PORT. Maternal. IT. Maternale. (chap. Maternal, materno o matern; maternals, maternos o materns.)

7. Mayritz, s. f., lat. matrix, matrice. 

Mayritz, es membre de femna especial.

Ret apta la mayritz a conceptio.

Eluc. de las propr., fol. 59 et 30. 

Matrice, c'est membre spécial de femme. 

Rend la matrice apte à conception.

- Mère, en parlant des végétaux.

Mezolh del aybre per alcus ditz mayritz.

Eluc. de las propr., fol. 185. 

La moelle de l'arbre dite mère par aucuns. 

CAT. Matris. EST. PORT. Matriz. IT. Matrice. (chap. Matrís.)

8. Mairal, adj., principal, mère.

Que se curon totas las cavas mairals dels ditz termenals.

Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 169.

Que se nettoient toutes les caves mères desdits termaux.

Substantiv. Que las mairals antiquas dels digz termenals se curon.

Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 169.

Que les mères antiques desdits termaux se nettoient.

(chap. La mare del vi, la solada o solera antiga.) 


Mais, Mai, Mas, Ma, adv., lat. magis, plus, davantage. 

Voyez Muratori, Diss. 33, et Ihre, Ind. voc. mesogoth., p. 177.

Ela daria lur en aitant com altre, e mais. 

Titre de 1168. 

Elle leur en donnerait autant comme autre, et plus. 

Plus l' esgart, mais la vey abelhir.

B. de Ventadour: Quan la fuelha. 

Plus je la regarde, plus je la vois briller. 

Aquil que an mais d' aver 

Son pus cobe e pus savais.

J. Esteve: Planhen ploran. 

Ceux qui ont davantage d'avoir sont plus convoiteux et plus vilains.

ANC. FR. Saül enquist de nostre Seigneur s'il déust pursieure mais les Philistins. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 17. 

Je ne puis mais cest mal soufrir.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 154.

Si que nulhs ne le poroit inciter à ce qu'il fût mais évesques.

Chronique de Cambray, fol. 46.

- Employé comme adverbe de comparaison et suivi de QUE.

Am e dezire 

Mais qu' ieu no fas parven. 

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

J'aime et désire plus que je ne fais semblant. 

Cuion que valha mais 

Hom messongiers que verais.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Pensent que vaille plus homme menteur que véridique.

Adv. comp. Totz gueritz sera

Ades per ma e ma.

P. Cardinal: Sel que fes. 

Tout guéri sera désormais de plus en plus. 

Jeu, mai que mai, 

Ma domna, ieu sai 

Que vos mi donatz joy e pretz.

P. Rogiers: Per far esbaudir. 

Moi, de plus en plus, ma dame, je sais que vous me donnez joie et mérite.

Eu vos am mais e plus.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Je vous aime davantage et plus.

Sol que de mais adenant no s' emprenda.

B. Tortis: Per ensenhar. 

Seulement que de plus en avant il ne s'embarrasse pas.

Lo soleilhs mays de sotz la ve 

On mays l' encontra lunh de se.

Brev. d'amor, fol. 33.

Le soleil plus dessous la voit où plus il la rencontre loin de soi.

- Mais, désormais.

La genser dona que s mir 

En tot lo mon, ni anc fos, ni er mais.

T. de Thomas et de Bernado: Bernado. 

La plus belle dame qui se voie en tout le monde, et qui fut oncques et sera désormais. 

Loc. Dousa amiga, no 'n puesc mays.

P. Rogiers: Dousa amiga. 

Douce amie, je n'en puis mais.

Qu' en puesc mais, s' Amors mi vol aucire? 

Folquet de Marseille: Tant m'abellis. 

Qu'en puis-je mais, si Amour me veut occire? 

ANC. FR. Ains se laissent aller en des travaux et miseres extremes, en chastiant leur corps qui n'en peult mais. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. IV, p. 243. 

Biau doz sire, qu'en puis-je més?

Roman du Renart, t. III, p. 154.

Que si d'un frère mort la sanglante vengeance 

T'a mis le glaive au poing, hé! qu'en peut mais la France?

Hé! qu'en peut mais le roy?

Dubartas, p. 423. 

Tos los temps que mays sia, 

E tos sels que vendran.

V. de S. Honorat. 

Tous les temps que plus soit (quelle qu'en soit la durée), et tous ceux qui viendront.

Que mais ni meins no i tanhia.

Cadenet: Hueimai m'auretz. 

Que plus ni moins n'y convienne. 

Aconpanhadas, cascuna am M cavalcans, qui mays, qui mens.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 19. 

Accompagnées, chacune avec mille cavaliers, qui plus, qui moins.

Substant. El mais de quan vey mi desplatz. 

Folquet de Romans: Tornatz es. 

Le plus de combien je vois (quoi que ce soit que je voie) me déplaît.

Loc. De tot lo mon a 'l mielz e 'l mai.

P. Vidal: Pois ubertz. 

De tout le monde il a le mieux et le plus.

- Prép. Excepté, hormis. 

Per que tug amador 

Son guay e cantador, 

Mas ieu que plan e plor.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

C'est pourquoi tous les amoureux sont gais et chanteurs, excepté moi qui gémis et pleure.

- Conj. Mais.

Tot jorn suefri aital batalha, 

Mas la nueg trag peior trebalha.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Tout le jour je souffre tel combat, mais la nuit je traîne pire tourment.

Una domna m det s'amor... 

Mas aras sai, per vertat, 

Que 'lh a autr' amic privat.

B. de Ventadour: Acossellatz mi. 

Une dame me donna son amour... mais maintenant je sais, par vérité, qu'elle a autre ami privé.

- Que, si ce n'est.

No faitz mais gabar e rire, 

Dona, quan ren vos deman.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Vous ne faites que railler et rire, dame, quand je vous demande quelque chose.

Al meu chan, neus ni glatz 

No m' ajuda, ni estatz, 

Ni res, mas Dieus et amors. 

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas. 

Dans mon chant, neige ni glace ne m'aide, ni été, ni rien, si ce n'est Dieu et amour. 

Aquesta vida non es mays mortz. V. et Vert., fol. 27. 

Cette vie n'est que mort.

Que val viure ses amor, 

Mas per far enueg a la gen?

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Que vaut vivre sans amour, si ce n'est pour faire ennui à la gent?

Dans ce sens, suivi de QUE ou de DE, il sert à former une conjonction composée.

Bona domna, plus no us deman 

Mas que m prendatz per servidor. 

B. de Ventadour: Non es. 

Bonne dame, je ne vous demande pas plus, excepté que vous me preniez pour serviteur. 

Al res no y a mais del murir, 

S' alqun joy non ai en breumen.

G. Rudel: Pro ai del. 

Il n'y a pas autre chose si ce n'est du mourir, si quelque joie je n'ai dans peu.

Res de be no y falh, mas quan merces.

P. Raimond de Toulouse: Si cum seluy. 

Rien de bien n'y manque, si ce n'est que merci.

Ni es belhs aculhimens

Mas quan d'aquels qu' elha fai.

Giraud le Roux: A la mia fe. 

Ni il n'est bel accueil si ce n'est que de ceux qu'elle fait.

ANC. FR. Il disoit que foy et créance estoit une chose où nous devions bien croire fermement, encore n'en feussiens-nous certeins mez que par oïr dire. Joinville, p. 14. 

Ne vot autrement pugnir mais que il les osta de l'onor où il les avoit mis.

Gestes de Louis le Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 150. 

Ainsi en revenimes sanz riens perdre mès que ce que le mestre de saint Ladre y avoit perdu. Joinville, p. 177.

IT. Non avea pianto ma che di sospiri. Dante, Inf., IV.

On a dit MAR pour MAIS, MAS: 

Un sirventes, si pogues, volgra far 

Que agrades e plagues a la gen, 

MAR no 'l sai far.

R. Gaucelm: Un sirventes. 

Un sirvente, si je pouvais, je voudrais faire qui convînt et plût à la gent, mais je ne sais pas le faire. 

Car no devetz sofrir 

Entendedor MAR un.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Car vous ne devez souffrir qu'un soupirant.

- Combiné avec JA.

Ja no 'n parlarai mais.

Pierre de Bussignac: Sirventes. 

Je n'en parlerai jamais. 

ANC. FR. Jà en ma vie

Ne verrai mais si bele chose.

Fables et cont. anc., t. II, p. 434. 

Jà n' aurés mais un si loial ami 

Ne jamès jour ne pourrez recouvrer.

Le Roi de Navarre, chanson 30.

Voyez JA.

- Combiné avec ANC.

Anc nulh temps mais aital ardor 

Non ac mos cors ni no senti.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Oncques plus en nul temps telle ardeur n'eut mon coeur ni ne sentit.

Non auzis anc mais parlar 

Qu'om chant, quan plorar deuria.

B. de Ventadour: En abril.

Je n'ouïs oncques plus dire qu'on chante, quand on devrait pleurer.

ANC. FR. Oncques mais rois, ne quens, ne dus 

N' oïrent de millor estoire.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 80. 

Mais elle lui dit que le galand estoit entré d' advanture léans et qu' oncq mais y avoit esté que celle fois. Les Quinze Joyes de Mariage, p. 185. Quant li sires l' ad entendu, 

Unques mais si dolans ne fu.

Marie de France, t. 1., p. 90. 

Car ains mais ne pot nus garir. Roman del conte de Poitiers, v. 744.

Voyez ANC.

CAT. May. ANC. ESP. Mais. ESP. (mas : pero) MOD. PORT. Mas. IT. Ma.

(chap. Pero.)

2. Hueimais, Oimais, adv., désormais

Voyez HOI.

viernes, 10 de mayo de 2024

Lexique roman; Macar, Machar - Magic

M


M, s., treizième lettre et dixième consonne de l'alphabet, m.

La prima lettra d' amor,

Apellon A, e nota plor,

E las autras qui apres van

M, o, r, et en contan

Ajostas las, e diran mor;

Donc qui ben ama, plangen, mor.

P. Milon: En amor. 

La première lettre d'amour ils appellent A, et elle dénote pleur, et les autres qui vont après, m, o, r, et en comptant ajustez-les, et elles diront mor; donc qui bien aime, en se plaignant, meurt.

ANC. FR. La première est m qui senefie... 

Iceste m est sa mère et s' amie. 

Le Roi de Navarre, chanson LXII.

M s'employait comme afixe, pour ME.


Macar, Machar, v., meurtrir, battre, frapper, blesser, altérer.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Veirem escutz et elms macar e fendre.

Aicarts (Aicart) del Fossat: Entre dos.

Nous verrons frapper et fendre écus et heaumes.

Si m carga lo col, e m maca.

Rambaud d'Orange: Ar vey. 

Ainsi me charge le cou, et me meurtrit. 

Engendra thos, et maca las dens. Eluc. de las propr., fol. 150.

Engendre toux, et altère les dents. 

Desideri Lombarte, Engendra thos, et maca las dens.

Fig. Quar fols hom a greu sen ab se, 

Tro sa foudatz lo maca e 'l castia.

Elias de Barjols: Amors que vos. 

Car fol homme a pénible sens avec soi, jusqu'à ce que sa folie le frappe et le châtie.

Tant fon feritz e macatz.

E 'ls uels tan paucs can us deniers, 

Lagainos et esgrapelatz,

E tot entorn blaus e machatz.

Roman de Jaufre, fol. 32 et 59. 

Tant il fut frappé et meurtri.

Et les yeux aussi petits qu'un denier, chassieux et éraillés, et tout à l'entour livides et battus. 

Don senti mas costas macadas. Leys d'amors, fol. 39. 

Dont je sens mes côtes meurtries.

CAT. Macar. ESP. Machar, machacar. PORT. Maçar. IT. Macchiare. 

(chap. Machacá; fotre un cop en la massa (massá o massada) o massola, massolada, v. massolá; tacá en lo sentit de ferí, del latín macula.)

2. Macament, Machament, s. m., meurtrissure, altération.

Val contra machament per cazuta.

Dens prendo macament per humor negra.

Eluc. de las propr., fol. 207 et 43.

Vaut contre meurtrissure par chute. 

Les dents prennent altération par humeur noire.

On trouve dans l'ancien français le substantif machéure.

Il n'y eut point de sang répandu, mais seulement machéure. 

Lett. de rém. de 1472. Carpentier, t. II, col. 1101.

(chap. Machacamén, machacamens; taca, taques : ferida, ferides.)


Machinar, v., lat. machinari, machiner, tramer. 

Part. pas. Si en autra maniera fag sera, o en frau, alcuna causa e machinat. Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Si en autre manière, ou en fraude, il sera fait et machiné aucune chose.

El avia machinada la mort del papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 217.

(chap. Ell habíe maquinat la mort del Papa; tramat)

Il avait machiné la mort du pape.

CAT. ESP. PORT. Maquinar. IT. Macchinare. (chap. tramá; maquiná: maquino, maquines, maquine, maquinem o maquinam, maquinéu o maquináu, maquinen; maquinat, maquinats, maquinada, maquinades; maquinadó com Maquiavelo, maquinadós, maquinadora, maquinadores.)

2. Machinatio, Machinacion, s. f., lat. machinationem, machination, trame. 

Alcunas machinatios. Cat. dels apost. de Roma, fol. 185.

Aucunes machinations.

Frau, o machinacion. Statuts de Montpellier, de 1231. 

Fraude, ou machination.

CAT. Maquinacio (maquinació). ESP. Maquinación. PORT. Maquinação. 

IT. Macchinazione. (chap. Maquinassió, maquinassions, com la declarassió de Mequinensa o Miquinença.)


Macis, s. m., lat. macis, macis, écorce intérieure de la noix muscade. 

Ab polvera d' eces, de macis et ab mel... Ab eces et macis.

Eluc. de las propr., fol. 85.

Avec poudre d'encens, de macis et avec miel... Avec encens et macis. 

IT. Macis. (chap. escorsa, pell interió de l' anou moscada o muscada.)

macis, escorsa, pell interió de l' anou moscada o muscada.

Macrologia, s. f., redondance.

Macrologia longiloquium, res non necessarias comprehendens ut: Legati, non impetrata pace, retro unde venerant domum reversi sunt. 

Isidor., Orig., I, 33.

Macrologia pauza paraulas que no son necessarias, enpero del tot no son vueias ni de sobrefluitat.

Leys d'amors, fol. 152.

La redondance emploie des paroles qui ne sont pas nécessaires, cependant elles ne sont pas entièrement vides et de superfluité.

(ESP. Macrología, f. retórica. Figura de pensamiento que consiste en utilizar palabras innecesarias para la exposición de un asunto; redundancia. Chap. Redundansia.)


Macula, s. f., lat. macula, macule, tache. 

Parfeit e senza macula. Doctrine des Vaudois.

Parfait et sans tache.

ANC. FR. L'une de jaspe rouge tainct plaisamment de diverses macules.

Rabelais, liv. V, eh. 38. 

Reste de la macule originelle.

Camus du Bellay, Diversités, t. II, fol. 16.

CAT. ESP. (mácula) PORT. Macula. IT. Macula, macola. 

(chap. Mácula, taca, mácules, taques.)

2. Macular, v., lat. maculare, maculer, souiller, polluer.

Gardar vostras mans que non sian tacadas ni maculadas.

Hist. abr. de la Bible. 

Garder vos mains qu'elles ne soient tachées ni souillées.

Ostia no maculada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 57. 

(chap. Ostia inmaculada, sense taca.)

Hostie non maculée. 

CAT. ESP. (manchar) PORT. Macular. IT. Maculare, macolare.

(chap. Maculá, tacá: taco, taques, taque, taquem o tacam, taquéu o tacáu, taquen; tacat, tacats, tacada, tacades.)


Madaisa, s. f., écheveau, tresse.

Una vieilla saisa

Que non a...

Ma 'l cuer e 'l sos, e daval la madaisa.

Ogiers: Era quan. 

Une vieille grise qui n'a... excepté la peau et la voix, et tourne l'  écheveau.

CAT. Madexa. ESP. Madeja. PORT. Madeixa. (chap. Madeixa, madeixesmadella, madelles : per a filá la llana.)

2. Maydechos, s. m., écheveau.

Non ause tenher ni far tenher troquas ni maydechos.

Tit. de 1360. DOAT, t. LXVII, fol. 372.

Qu'il n'ose teindre ni faire teindre trochets ni écheveaux.


Madre, s. m., mors.

Lo rey de Fransa se tenia al madre del fre de la cavalcadura del papa.

Carya Magal., p. 7.

Le roi de France se tenait au mors de la bride de la monture du pape.

(chap. Lo mos de la brida.)


Mag, s. f., lat. mactramaie, pétrin.

Saumada de magz, que son pastieiras, dona 1 mag.

Cartulaire de Montpellier, fol. 107.

Charge de maies, qui sont des pétrins, donne une maie.

(chap. Pastera, moble.)

Mag, s. f., lat. mactra, maie, pétrin.

Maganhar, Magagnar, Magaynar, v., blesser, condamner, infecter.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Part. pas. El donzelz es cazug envers;

Magaynatz es tan malament

Que malavejet longament.

Cassa la feda maganhada,

Que non enferme ta maynada.

V. de S. Honorat. 

Le damoisel est tombé à la renverse; il est si cruellement blessé qu'il en fut malade pendant longtemps.

Chasse la brebis infectée, de peur qu'elle ne rende malade ton troupeau.

ANC. FR. Cil en ocit mult e méhaigne.

Roman de Rou, v. 13821. 

Et je le cuidai mehaingnier; 

Si l'ai ocis, ce poise mi.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 462.

Tellement qu'ils tuerent et mehaignerent la pluspart desdits archiers.

Monstrelet, t. III, fol. 115.

J' ajouterai l'exemple suivant avec la note de l'auteur:

La navire poussée,

Ayant la proue e la poupe froissée, 

Alloit mehaigne, ainsi que le serpent 

Qui sur le ventre à peine va rampant. 

Mehaigne... nos critiques se moqueront de ce vieil mot françois, mais il les faut laisser caqueter; au contraires je suis d'opinion que nous devons retenir les vieux mots, vocables significatifs, jusques à tant que l'usage en aura forgé d'autres nouveaux en leur place. 

Ronsard, la Franciade, t. 1, p. 633.

IT. Magagnare. (CAT. Malaguanyar, malaguanyat. ESP. Malograr, malogrado.)


Magic, adj., lat. magicus, magique, de magie.

Nigromancia e tota magica sciencia.

En artz magicas ocupada.

Eluc. de las propr., fol. 12 et 182.

Nécromancie et toute science magique.

Occupée aux arts magiques.

CAT. Magic (màgic). ESP. (mágico) PORT. IT. Magico. (chap. Mágic, magics, mágica, mágiques. La magia la pronunsiem en jota, o la g castellana, per lo que se hauríe de escriure en jota: majia, majies.)

Don Gianni, a instansies de compare Pietro, fa un encantamén pera convertí a la seua dona en una yegua; y cuan va a apegáli la coa, compare Pietro, dién que no volíe cap coa, fa malbé tot lo encantamén.