Mostrando las entradas para la consulta placer ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta placer ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 8 de mayo de 2024

Lexique roman; Lo, Le - Lovadruga


Lo, Le, art. masc. sing., le.

Voyez la Grammaire romane, p. 111, et la Grammaire comparée des langues de l'Europe latine, p. 3 et suiv.

Suj. De meg aripin..., lo cart. Tit. de 987. 

De demi-arpent..., le quart. 

Fetz li frangner Mausac, quan lo reis lo tenia. 

Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna. 

Lui fit détruire Mausac, quand le roi le tenait. 

Le solelh si revol sobre nostre emysperi. Eluc. de las propr., fol. 126.

Le soleil fait sa révolution sur notre hémisphère. 

Rég. Non vos tolrai lo castel d' Albaron, lo bastiment. Titre de 1040.

(chap. No tos (toldré) pendré lo castell d' Albaron, lo bastimén.)  

Je ne vous ôterai le château d' Albaron, le bâtiment. 

Bel m'es cant aug lo resso 

Que fai l' ausbercs ab l' arso.

Pierre de Bergerac: Bel m' es cant. 

Il m'est beau quand j'entends le retentissement que fait le haubert avec l' arçon.

ANC. FR. Suj. Se Dex m' aït,

Lo tot puissant.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1., p. 44.

Out occis Daire, lo roi de Perse, e combati soi od Tholome, lo rei de Egypte.

Anc. trad. du Ier liv. des Machabées, fol. 155. 

Rég. Il esleit lo bien e si refusast lo mal.

IIe sermon de S. Bernard sur l'Avent.

Par lo sanc de sa passion desarmeit lo ciel. 

Com. d'Haimon sur l'Ép. de S. Paul. 

ANC. PORT. On llo meu amour prougessa. 

Mays lo poder ja non er meu. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 107 et 108.

CAT. (MOD. El, els) ESP. Lo (el). PORT. MOD. O. IT. Lo. (chap. Lo.)

2. Los, Les, art. masc. plur., les. 

Suj. Dira: “Los mieus amans,

Venetz a mi, que tot m'avetz conques." 

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Dira: “Les miens amants, venez à moi, vu que vous m'avez conquis entièrement.” 

Los bes d'amor venon a tart.

P. Cardinal: Ben ten per fols. 

Les biens d'amour viennent tardivement. 

En elas les rachtz del solelh fan diversas inpressions.

Eluc. de las propr., fol. 126. 

En elles les rayons du soleil font diverses impressions.

Rég. Tolt los sugets. Titre de 1025. 

Ote les sujets.

Ab los pros de Proensa.

B. de Ventadour: En aquest.

Avec les preux de Provence.

Els riu son clar de sobre los sablos.

B. de Ventadour: Belh Monruel. 

Les ruisseaux sont clairs dessus les sables.

ANC. PORT.

Suj. Mas los meus ollos per alguen veer. 

Los dias en que eu viver. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 88 et 92. 

Rég. Sobre los santos livros.

Carta del Rei D. Diniz, 1284, Elucidario, t. II, p. 95.

CAT. ESP. Los. PORT. MOD. Os. (chap. Los.)

3. Lo, pron. pers. m. 3e pers. sing., le, lui.

Rég. Tu, lo juva. Litanies de l'an 780.

Toi, aide-le.

(chapurriau del añ 780: Tú, ajuda lo : li : ajúdal.)

Si io returnar no l' int pois. Serments de 842.

Si je ne puis l' en détourner.

Conosc que malvat labor 

Fan Lombart del emperador, 

Quar no lo tenon per senhor.

G. Figueiras: Ja de far. 

Je connais que méchante oeuvre font les Lombards au sujet de l'empereur, parce qu'ils ne le tiennent pas pour seigneur.

ANC. FR. Si lo mist sur son cheval. Villehardouin, p. 27.

ANC. CAT. Si col malalt qu'il metje lo fa cert 

Que no s pot fer que de la mort escap. 

Ausias March: Si col malalt. 

ANC. ESP. El padre de VII annos metio lo a leer, 

Dio lo a maestros ornados de seso è de saber... 

Que lo sopiessen en las VII artes emponer. 

Poema de Alexandro, cop. 16. 

ANC. PORT. Bon desejo de se mostrar El Rey inteiro e faze-lo amado do povo. D. Hier. Osorio, Cart. 3. 

ANC. IT. Teneami lo più afflitto. Jacopone da Todi, lib. I, sat. 3.

CAT. MOD. ESP. MOD. Lo. PORT. MOD. O. IT. MOD. Lo.

4. Los, pron. pers. m. 3e pers. plur., les, eux.

Rég. Ill nostre son franc e de bel solatz;

Gent acuillens e de gaia semblansa

Los trobaretz e dejus e disnatz.

T. d'Albert de Sisteron et du moine: Monges.

Les nôtres sont francs et de belle gaîté; vous les trouverez accueillant agréablement et de joyeuse manière et à jeûn et repus.

ANC. PORT. Aos nossos filhos o filhas herdeiros, se no los Deos der.

Docum. de 1386. Elucidario, t. I, p. 162.

E as justiças nom som ousadas a lhos defender.

Docum. de 1430. Elucidario.

CAT. ESP. Los. PORT. MOD. Os.

5. Lo, pron. démonstratif masc. sing., le, celui.

Ayssi que pusquiam regnar en quest present segle, en ayssi... pusquiam regnar en lo que es a venir. Priv. concile par les R. d'Angleterre, fol. 1.

Ainsi que nous puissions vivre dans ce présent siècle, par ainsi... que nous puissions vivre dans celui qui est à venir.

ANC. CAT. Aco no 'nten lo que viu grossament. 

Ausias March: Lo tot es poch.

6. Lo, pron. rel. m. sing., le, lui. 

Rég. Sacrament... non lo stanit. Serments de 842. 

Le serment... ne le tient.

Lo dormir pert, quar ieu lo m tuelh. 

B. de Ventadour: Quan par la. 

Je perds le dormir, car je me l'ôte.

- Empl. neutral.

Si res prometetz, atendetz lo. Philomena. 

Si vous promettez quelque chose, tenez-le.

Devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo.

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

Défendent usure et vilenie, et ils le font. 

ANC. FR. Deus lo seit, pardonneiz lo moi. 

Tr. de S. Bernard. Mém. de l'Acad. des Inscr., t. XVII, p. 721. 

ANC. CAT. Altres e pochs entenen lo, que fan 

E faran be ab mala entencio. 

Ausias March: Lo tot es poch. 

ANC. ESP. Es mi muger? - Si lo es.

(N. E. Es mi mujer? - Sí, lo es.)

Lope de Vega, Aut. sac. Los agread. (acreedores) del hombre. 

ANC. PORT. Meu ben seria direr llo a si,

Mays non llo digo ca non ey poder, 

Sol non llo digo ca non ey sazon. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 107. 

Em testimonio de lo dei esta carta. 

Docum. de 1346. Elucidario, t. I, p. 441.

ANC. IT. Ed acciocchè quello, che a me par di fare, conosciate, con poche parole ve lo intendo di dimostrare. Boccaccio, Decameron, 1.

7. Los, pron. rel. m. plur., les, eux. 

Rég. Adoncx cugei que fos mortz pretz e dos... 

Mas ar los vei restauratz ambedos.

Aimeri de Peguilain: En aquelh. 

Alors je crus que fut mort mérite et don... mais maintenant je les vois rétablis tous les deux. 

Premierament mos ditz, 

Si cum los ai escritz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Premièrement mes dits, ainsi comme je les ai écrits.


Loc, Luoc, Luec, s. m,, lat. locus, lieu, place, endroit.

E mans bos locs n' er chantad' et apreza. 

Peyrols: Be m cujava. 

En maints bons lieux elle en sera chantée et apprise. 

Jerusalems es luecs desamparatz.

Lanfranc Cigala: Si mos chans. 

Jérusalem est lieu délaissé.

Tug silh qu' el vostre loc seran.

G. Faidit: Fortz chausa. 

Tous ceux qui seront à votre place. 

Fig. Qui en loc feminil

Cuia feutat trobar. 

Pierre de Bussignac: Quan lo dous. 

Qui en lieu féminin croit trouver fidélité. 

Loc. Misericordia fara loc a cascun segunt lo deserviment de sas obras.

Trad. de Bède, fol. 64. 

Miséricorde fera place à chacun selon l'accomplissement de ses oeuvres.

Lo menre si leve e fassa lhi loc.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 33. 

Que le moindre (plus jeune) se lève et lui fasse place. 

IT. Gridando si: Fa luogo, fa luogo. Boccaccio, Dec., II, I.

- Occasion, moment opportun, circonstance, situation.

En mans luocs s' ave

Qu' el mal taing qu' el bes vensa.

Guillaume de Cabestaing: Ancmais no. 

En maintes occasions il avient qu'il faut que le bien surmonte le mal.

En mans locx val mais tarda que cocha. 

Sos locx n' er melhuros.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En maintes circonstances vaut mieux retard que presse.

Sa situation en sera améliorée. 

Loc. Dieus do m vezer loc e temps 

Que portetz vostra part del fais. 

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Dieu me donne de voir lieu et temps que vous portiez votre part du faix.

Quan non ai loc de vos vezer, 

Joi ni deport non puesc aver.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Quand je n'ai lieu de vous voir, joie ni plaisir je ne puis avoir.

Aquest article a loc en causas peccuniarias e civils. Cout. de Condom.

Cet article a lieu en causes pécuniaires et civiles.

Aquestas leys an loc. L'Arbre de Batalhas, fol. 132.

Ces lois ont lieu. 

Prov. Car li sens et li joc

An lur temps e lur loc.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu. 

ANC. FR. Elle n'avoit lieu ne aisement, par quoi elle s'em peust fuir.

Rec. des Hist. de Fr., t, III, p. 214. 

Tellement que justice n'y avoit point de lieu.

Monstrelet, t. I, fol. 198.

Le velours n'avoit lieu, la soye, ni le lin 

Ni le drap enyvré des eaux de Gobelin. 

P. Ronsard, t. II, p. 904. 

ANC. IT. Si dispregiarvi voglio non ha già loco.

Guittone d'Arezzo, Lett. 18.

Be m degratz dar de vos loc et aizina. 

Guillaume de Berguedan: Quan vey lo. 

Vous devriez bien me donner, à l'égard de vous, lieu et facilité.

Donatz vos luecs a tornar lo fres 

En las bochas de cels que, per conten 

Qu' avetz mest vos, s'en van desconoissen. 

B. Calvo: Ges no m'es. 

Donnez-vous lieu de tourner le frein dans les bouches de ceux qui, à cause de la dispute que vous avez parmi vous, s'en vont irrespectueux.

Lo cofessor es aqui solamen tenen loc de l' aurelha de Dieu.

V. et Vert., fol. 70.

Le confesseur est là seulement tenant lieu de l'oreille de Dieu.

Cel que ten luoc de pastor. Trad. de Bède, fol. 56. 

Celui qui tient lieu de pasteur. 

Mest lor gabon: “Franc, faiz nos loc.”

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Au milieu d'eux ils hablent: “Franchement, fais-nous place.”

Eras quan vei que n' es locs e sazos. 

G. Faidit: Ja non. 

Maintenant quand je vois qu'il en est lieu et saison. 

Luecs es qu'om si deu alegrar.

P. Fabre d'Uzès: Luecx es.

C'est le moment qu'on se doit amuser. 

Non pot esser fort senatz... 

Qui non conquier, quan luecs es, 

Amics.

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom.

Ne peut être fort sensé... qui ne conquiert, quand c'est le moment, des amis. 

Adv. D'on poiran luec cobrar

Armas.

B. Calvo: Mout a que. 

D'où ils pourront aussitôt recouvrer armes. 

ANC. FR. Ainz s'en fuit luès qu'il voit le leu...

Ce qu'il aporte monstre luès. 

Fables et cont. anc., t. I, p. 298 et t. IV, p. 233. 

ANC. ESP.

El infant quando los vio, luego los fue ferir, 

Empezo los luego todos a desordir.

Poema de Alexandro, cop. 159.

ANC. IT. Que loco sia finata

La terra e terminata.

Brunetto Latini, Tesoretto dial. nap., p. 72.

Adv. comp. Onrada folhia

Val en luec mais que sen.

Arnaud de Marueil: Sabers. 

Folie honorée vaut parfois plus que sens. 

Vuelh ieu esser chantaire.

Et en luec mon saber mostrar.

P. Fabre d'Uzès: Luecx es qu'om.

Je veux être chanteur, et montrer à propos mon savoir.

Ges erguelhs totas vetz non es bos, 

Et estai gen a luecx et a sazos.

G. le Roux: Ara sabrai. 

Orgueil toutes fois point n'est bon, et il sied bien en lieux et en temps.

Padeladas de luec en luec.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Poëlées de temps en temps. 

Prép. comp. Compron veyres en luoc de saphirs, e plom per argen.

V. et Vert., fol. 29.

(chap. Compren vidres en ves de zafiros, y plom per plata, argén.)

Achètent verres en place de saphirs, et plomb pour argent.

L'elephant uza, en loc de ma, del nas. Eluc. de las propr., fol. 48. L'éléphant se sert, en place de main, du nez. 

Lai on amors s'enten, 

Val foudatz en luec de sen.

P. Raimond de Toulouse: Atressi. 

Là où amour s'affectionne, vaut folie au lieu de sens.

ANC. FR. En lieu de vous el lit la ferai-je mucier. Roman de Berte, p. 20.

ANC. CAT. Loch. CAT. MOD. Lloc. IT. Loco, luogo. (ESP. Lugar)

(chap. Puesto. Al Mesquí diuen lloc en ves de poble: del latín locus.)

2. Logal, s. m., local, demeure, séjour, emplacement, lieu.

Pus es faiditz de son propre logal. 

P. Vidal: Si col paubres. Var. 

Puisqu'il est banni de sa propre demeure. 

Termes moven 

De lor logal, o trasmudan.

Brev. d'amor, fol. 127. 

Remuant ou changeant les limites de leur local. 

Qu' a l' arma m retenga sal

Bon logal, 

Lai el reing celestial.

B. Zorgi: Jesu Crist. 

Que pour l'âme il me retienne sauf bon local, là au règne céleste.

- Passage d'un ouvrage.

D'aquesta natural amor 

An mot cantat li trobador, 

Disen de lieys, en manhs logals, 

A leu grans bes, a leu grans mals.

Brev. d'amor, fol. 193.

De ce naturel amour ont moult chanté les troubadours, disant de lui, en maints passages, tantôt grands biens, tantôt grands maux. 

ANC. ESP. PORT. Local. (chap. s. m. Local, locals.)

3. Local, Logal, adj., lat. localis, local, de lieu.

Quant a mutacio local. Eluc. de las propr., fol. 107. 

Quant à changement de lieu.

Son quatre enterrogatios locals. Leys d'amors, fol. 77.

Sont quatre interrogations locales.

CAT. ESP. PORT. Local. IT. Locale. (chap. Local, del poble, puesto o lloc.)

4. Luega, s. f., lieu, place.

Alcun temps luega de prelat 

Tinc ieu en aquesta ciptat.

V. de S. Honorat. 

Quelque temps la place de prélat je tins dans cette cité.

5. Logis, s. m., logis. 

En son logis s'es retirat. Chronique des Albigeois, col. 56. 

En son logis s'est retiré.

6. Lotja, s. f., loge, baraque.

De lotjas e de traps vic totz los camps vestis. 

Donx derenjon Frances de lotjas e de traps. 

Roman de Fierabras, v. 631 et 1699.

De loges et de tentes vit tous les champs couverts.

Donc se dérangent les Français de loges et de tentes.

CAT. Llotja. ESP. Lonja. PORT. Loja. TT. Loggia. (chap. Llonja, llonges.)

7. Mieg luoc, mieh luoc, mei loc, s. m., milieu.

Proeza acabada,

Qu' el mieg luoc non sia oscada

O fracha en l'un cartier.

Bertrand de Born: Rassa m'es.

Prouesse achevée, qui au milieu ne soit point ébréchée ou rompue en l'un quartier.

El mieh luoc de la taula metras una petita broca de fust per sostener una candela. Liv. de Sydrac, fol. 138.

Au milieu de la table tu mettras une petite broche de bois pour soutenir une chandelle. 

En mei loc d'un samit pleiatz.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Plié au milieu d'un manteau.

Per lo mieg luoc. V. et Vert., fol. 101. 

Par le milieu.

(chap. mich; lo pun del mich; ) 

8. Mech logan, adj., mitoyen, intermédiaire.

Fig. La quarta etat es juventut, et es mech logana entre totas.

Eluc. de las propr., fol. 66. 

Le quatrième âge c'est jeunesse, et il est mitoyen entre tous.

(chap. Mijá, mijans, mijana, mijanes.) 

9. Loctenent, s. m., lat. locum tenentem, lieutenant. 

Al loctenent del senhor... Et jurara als homs lo loctenent del senhor que lor gardara lor libertatz. Charte de Gréalou, p. 120. 

Au lieutenant du seigneur... Et jurera aux hommes le lieutenant du seigneur qu'il leur gardera leur liberté.

ANC. CAT. Loctinent. CAT. MOD. Lloctinent. ESP. (lugartiniente) Lugarteniente. PORT. Logotenente. IT. Locotenente, luogotenente.

(chap. Lugartinén, lugartinens : que té lo puesto de : normalmén del rey o siñó. Una tinensa, com la de Benifassá, tamé ve de tinén, teniente, tenentem.)

10. Locatio, s. f., place, lieu, siége.

La locatio de la sua malautia. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Le siége de la sienne maladie.

11. Alloc, Aluoc, Aluec, adv., aussitôt, incontinent, sur-le-champ.

Al prince lo deron alloc. V. de S. Honorat.

Au prince le donnèrent aussitôt.

Pres l' aiga, e bec alloc

Set vez.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Prit l'eau, et but incontinent sept fois.

- Parfois, à propos.

Sitot aluec m' esmaya

Ni m dona afan.

G. Pierre de Casals: Ab lo pascor. 

Quoique parfois elle me chagrine et me donne de la peine.

Pero aluec en melhura.

B. Zorgi: Totz hom.

Pourtant parfois en améliore.

(chap. Al momén, enseguida.) 

12. Alogar, v., loger, établir, placer. 

Quan lay aura son trap tendut,

Nos alogerem d' enviro.

Bertrand de Born: Lo coms.

Quand il aura tendu là sa tente, nous nous logerons à l' entour. 

Part. pas. En qual ordre dels angels

Es alogatz cascus dels elegitz. 

Brev. d'amor, fol. 20. 

Dans quel ordre des anges est placé chacun des élus. 

ANC. CAT. Allocar. (chap. Alojá, alojás; allocá, allocás com una gallina que vol pondre : lloca.)

13. Cologar, Cologuar, v., lat. collocare, colloquer, placer, établir. 

Van se cologuar gran re de companha.

Els cologuero lors tendas.

Philomena.

Vont se colloquer beaucoup de compagnie.

Ils établirent leurs tentes.

Part. pas. Sabem per sert que lurs armas son cologadas al regne celestialh. Philomena.

Nous savons pour certain que leurs âmes sont colloquées au règne céleste.

CAT. Collocar. ESP. Colocar. PORT. Collocar. IT. Collocare. (chap. Colocá, colocás: yo me coloco, coloques, coloque, coloquem o colocam, coloquéu o colocáu, coloquen; colocat, colocats, colocada, colocades. Tamé signifique pendre droga.)

14. Descologar, v., déplacer.

Tan tost qu'es feritz d'un toc,

Se descologa de son loc.

Leys d'amors, fol. 20.

Aussitôt qu'il est frappé d'un coup, il se déplace de son lieu.

(chap. Descolocá, descolocás.)

15. Dislocacio, s. f., dislocation.

Restauracio de fractura e de dislocacio. Trad. d'Albucasis, fol. 56.

(chap. Restaurassió de fractura y de dislocassió.)

Restauration de fracture et de dislocation.

CAT. Dislocació. ESP. Dislocación. PORT. Dislocação, deslocação.

(chap. Dislocassió, dislocassions.)

16. Delogament, s. m., dislocation. 

Delogament ve per cazuta, batement, restrenhement et per semblans violencias que geto la junctura de son loc. Eluc. de las propr., fol. 49. Dislocation vient par chute, coup, resserrement et par semblables violences qui mettent la jointure hors de sa place.

IT. Dislocamento. (chap. Dislocamén, dislocamens : dislocassió, dislocassions.)

17. Delogadura, s. f., dislocation.

Osses... prendo greuch per... ruptura... et delogadura.

Eluc. de las propr., fol. 62.

Les os... prennent dommage par... fracture... et dislocation. 

ESP. Dislocadura. PORT. Deslocadura.

18. Deslocar, Desloguar, Dislocar, v., déplacer, agiter.

Fig. Ieu no m meravill si m desloc.

Per amor, que maint s'en deslogua. 

Un troubadour anonyme: Si 'l dous jois. 

Je ne m'émerveille pas si je m'agite par amour, vu que maint s'en agite.

- Disloquer.

Part. pas. Per un petit movement es dislocat. 

Si la junctura es dislocada. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

(chap. Si la junta : articulassió está dislocada.)

Par un petit mouvement est disloqué. 

Si la jointure est disloquée.

CAT. ESP. Dislocar. PORT. Deslocar, dislocar. IT. Dislocare, dislogare, disluogare. (chap. Dislocá, dislocás: eixissen del puesto normal; yo me disloco, disloques, disloque, disloquem o dislocam, disloquéu o dislocáu, disloquen; dislocat, dislocats, dislocada, dislocades. Una junta dislocada; un muscle dislocat.)

19. Colgar, Colcar, v., du lat. collocare, coucher, reposer.

Ieu m lev quan me degra colgar. 

Giraud de Borneil: Un sonet fatz. 

Je me lève quand je devrais me coucher. 

Am may servir lieys en perdo 

Qu'autra qu' ab si m degues colgar. 

Blacas: Bel m' es. 

J'aime mieux servir elle en pure perte qu'une autre qui avec soi me dût coucher.

Non er dans,

Si 'ls autruis enfans

Colga el mieu bressol.

Bertrand de Born: Anc no s. 

Il ne sera pas dommage, si les enfants d'autrui elle couche dans mon berceau.

Colgui me sobr'el bras destre, 

E pueis me vire el senestre.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je me couche sur le bras droit, et puis me tourne sur le gauche.

Substantiv. Al matin com al colgar.

B. Zorgi: S'ieu trobes. 

Au matin comme au coucher. 

Part. prés.

Qu'ab ta molher et ab tu va s colcan, 

E manj' e beu la femna d'un gibos.

B. Carbonel: Joan Fabre. 

Vu qu'avec la femme et avec toi va se couchant, et mange et boit la femme d'un bossu.

Part. pas.

No podetz vos vezer, qu' el solelh es colcatz. 

Roman de Fierabras, v. 1980. 

Vous ne pouvez voir, vu que le soleil est couché.

CAT. Colgar. IT. Colcare. (ESP. Colocar. Chap. Colocá, colocás : ficá a un puesto; colgá, colgás : de llansols y mantes : gitás, tombás. 

Dos joves se alberguen a casa de un. En la seua filla sen va un a gitás, y la seua dona se gite en l´atre. Lo que estabe en la filla se gite en son pare y lay conte tot, creén que parláe en lo seu compañ. Se arme un gran abalot, la dona, donánsen cuenta, se embutix al llit de la filla y después en algunes paraules los passifique a tots.

Colgá tamé signifique tapá en atres coses, com la terra: te colgaré de perres; ya l'han colgat : tapat : s'ha mort y está enterrat.)

20. Colga, s. f., couche.

Ieu arrosarai de lagremas tota via ma colga. V. et Vert., fol. 67.

J'arroserai de larmes toujours ma couche.

Fig. Intra in ta colga, so es el repaus de ton cor. V. et Vert., fol. 88. 

Entre en ta couche, c'est-à-dire dans le repos de ton coeur.

PORT. Colchão. (ESP. Colchón. Chap. Madalap, madalaps.)

21. Colcada, s. f., couchée. 

En Gui, de clausida colgada 

Ai vist rics manz.

T. de Gui et de Maenard: En Maenard.

Seigneur Gui, j'ai vu maints riches de secrète couchée.


Locio, s. f., lat. lotio, lotion, action de laver. 

Dona bona color a la cara fayta locios. Eluc. de las propr., fol. 112.

Lotion faite donne bonne couleur à la face. 

CAT. Loció. ESP. Loción. (chap. Lossió, lossions.)

2. Abblucio, s. f., lat. ablutio, ablution, lotion.

Abblucio... am aygua de mel. Trad. d'Albucasis, fol. 43. 

Lotion... avec eau de miel.

CAT. Ablució. ESP. Ablución. PORT. Ablução. IT. Abluzione.

(chap. Ablussió, ablussions : llimpiesa, purificassió, rentada.)  

3. Lovadruga, s. f., lavoir, lavure, lessive. 

Que fos gitada en una lovadruga. Hist. abr. de la Bible, fol. 1. 

Qu'elle fut jetée en un lavoir.

(chap. Rentadó, llavadó; bañera.) 

jueves, 4 de abril de 2024

Lexique roman; Grat - Ingratitut

 

Grat, s. m., du lat. gratus, gré, reconnaissance.

S'ieu ren dic ni fatz

De be, sieus sia 'l gratz.

G. Faidit: Be m platz.

Si je dis et fais rien de bien, sien soit le gré.

Si us plagues que m denhessetz grazir,

No quezira plus de vostr' amistat,

Ans prezera per guazardon lo grat.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.

No quezira plus de vostr' amistat,  Ans prezera per guazardon lo grat.


S'il vous plût que vous daignassiez m'agréer, je ne demanderais pas plus que votre amitié, mais je priserais le gré pour récompense.

ANC. FR. Sans le gret du prévost et des sept échevins.

Charte de Valenciennes, de 1114, p. 410.

Vus durrai tant que aurai bon gret.

Roman de Horn, fol. 4.

CAT. Grat. ESP. PORT. IT. Grato.

Loc. Non troba ren que sia a son grat.

(chap. No trobe res que li agrado; que sigue a son grat.)

Richard de Barbezieux: Tug demandon.

Ne trouve rien qui soit à son gré. 

Car a son grat m' esjau.

Bertrand de Born: Ges de disnar.

Car je me réjouis à son gré.

Ans ne fan grat al pros comt' En Raimon.

Bertrand de Born: Quan la novella.

Mais ils en font gré au preux comte, seigneur Raimond.

Ella... lo pres en grat. V. de P. Rogiers. 

Elle... le prit en gré.

Si m vol perdonar, 

Gratz e merces li 'n ren.

Pons de Capdueil: Qui per nesci.

Si elle me veut pardonner, gré et merci je lui en rends.

Quar sui vostres, e no m' en sabetz grat.

Giraud le Roux: Ara sabrai.

Car je suis vôtre, et vous ne m'en savez gré.

Per qu' ieu no 'l sai d' aquest cambi mal grat.

Gui d'Uisel: Si be m.

C'est pourquoi je ne lui sais mauvais gré de ce change.

ANC. FR. Fineroit au gret dou devan, dit Bouchart.

Lett. d'Hugues de Blois, 1238. Thes. nov. anecd., t. I, col. 1008. 

Et molt bon gré vos en saurai. Fables et cont. anc., t. IV, p. 4.

Quant ele oï sa volenté 

Mercie l'en, si li sot gré.

Marie de France, t. 1, p. 354.

Turcmalet, be us ten en grat,

Quar ab mi vos vey acordat.

Raimond de Durfort: Turcmalet.

Turcmalet, bien je vous tiens en gré, car avec moi je vous vois accordé.

Be m' o dec en grat tenir 

Quan per lui la volgui laissar.

B. de Ventadour: En avril.

Bien me dut cela en gré tenir, quand pour lui je la voulus laisser.

Bernatz, chantar no m ven en grat.

T. de B. de Ventadour et de Peyrols: Peyrols.

Bernard, chanter ne me vient en gré.

Prép. comp. Malgrat de malas gens,

Aus pensar so qu'a mi play.

Giraud le Roux: A la mia fe.

Malgré les mauvaises gens, j'ose penser ce qui me plaît.

Amors e joys 

Nos ajuste malgrat dels croys.

Raimbaud d'Orange: Er s' espan.

Qu'amour et joie nous réunisse malgré les méchants.

Malgrat del oncle qui la 'n volia gitar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Malgré l' oncle qui l'en voulait chasser. 

ANC. FR. Les trois dames tot maugret elles.

Roman du Renart, t. IV, p. 324. 

CAT. De malgrat. ESP. De malgrado (mal grado, mala gana). 

IT. Malgrado di.

Conj. comp. Parlaretz, malgrat que n' ayatz. 

T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx. 

Vous parlerez, malgré que vous en ayez. 

Car am malgrat que n' aia.

G. Faidit: De far chanso. 

Car j'aime malgré qu'elle en ait.

Malgrat joint à l'adjectif personnel forme une locution spéciale. 

Cugei far creire so que no fos, 

Mas mal mon grat s' avera ma chansos.

Folquet de Marseille: S'al cor. 

Je crus faire croire ce qui ne fut pas, mais mal mon gré ma chanson s' avère. 

Mal grat mieu, pus amors m' o atrai.

Elias de Barjols: Mas comjat. 

Mal mon gré., puisqu' amour me l'attire. 

No lo nos pot tolre mal nostre grat. 

V. et Vert., fol. 43.

Ne peut nous l'enlever mal notre gré. 

Per que t' o cove a laissar mal grat tieu. Liv. de Sydrac, fol. 69. 

C'est pourquoi il te faut laisser cela mal ton gré. 

Fasian aquo mal vostre grat. Philomena. 

Faisaient cela mal votre gré.

De Jacobina, que n' en volion menar 

En Sardanha, mal son grat, maridar.

Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques. 

De Jacobine, qu'ils en voulaient emmener en Sardaigne, marier mal son gré.

Passet malh lur grat l'aiga. Philomena.

Passa mal leur gré l'eau.

ANC. FR. Qant il dira Renart l'enporte 

Maugré vostre, ce poez dire.

Roman du Renart, t. 1, p. 63.

ESP. No contrastes a las gentes

Mal su grado. 

Santillana, proverbios, poes. cast. ant., t. I, p. 35.

PORT.

A mal suo grado, de quantos dentro eran. 

Cron. del rei D. Joanno, cap. 166. 

IT. 

S' a mia voglia ardo, ond' è 'l pianto e 'l lamento? 

S' a mal mio grado, il lamentar que vale?

Petrarca: S'amor non e.

Furor, mal grado suo, tralucer vidi. 

Alfieri, Filippo, att. 5. 

Adv. comp.

Ab grat o ses grat, cal se vueilla. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec gré ou sans gré, il faut qu'il veuille. 

Ara us don aisi de bon grat 

So c' avetz tos temps dezirat.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Maintenant je vous donne ici de bon gré ce que vous avez toujours désiré.

E 'l cor fai dir a la lenga de grat 

So que mei oill e 'l cor fan acordat. 

Pistoleta: Sens e sabers. 

Et le coeur fait dire volontiers à la langue ce que mes yeux et le coeur font d'accord.

Mentir cugei, mas estra grat dic ver.

Folquet de Marseille: S' al cor. 

Je crus mentir, mais je dis vrai contre gré.

2. Grazire, s. m., reconnaissant. 

Anc hom non trays tan greu turmen, 

Sivals del tot li sui grazire.

Pons de Capdueil: Ben sai que.

Jamais on ne supporta si pénible tourment, pourtant je lui suis entièrement reconnaissant.

(chap. Agraít, agraíts, agraída, agraídes; v. agraí)

3. Greiar, v. agréer, plaire.

Ieu non ai talan

Mas de far que ill grei.

Aimar Jordans: Sitot m'ai. 

Je n'ai volonté excepté de faire que je lui plaise. 

ANC. FR. Signor, se le volés graer.

Roman du Renart, t. IV, p. 284. 

Ainz vous en ert graez li dons.

Fables et cont. anc., t. I, p. 182.

E jo li ai por ço graé. Roman de Rou, v. 14234.

Ont gréet l' arrentement et promis à tenir, etc.

Charte de Valenciennes, de 1114, p. 404.

4. Grazir, v., agréer, plaire, être agréable, savoir gré, rendre grâce.

Si us plagues que m denhessetz grazir, 

No quezira plus de vostr' amistat.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz. 

S'il vous plût que vous daignassiez m'agréer, je ne demanderais pas plus que votre amitié.

Domna, 'ls plazers grazisc e las honors, 

E us grazirai totz temps, si tan vivia

Quar me sufretz qu' en bon esper estia.

Arnaud de Marueil: L' ensenhamentz.

Dame, j'agrée les plaisirs et les honneurs, et je vous agréerai toujours, si tant je vivais, parce que vous me permettez qu'en bon espoir je sois.

Part. pas. E 'l dous temps vertz e grazitz. 

Bertrand de Born: S'abrils. 

Et le doux temps vert et agréable.

IT. Grazire, gradire. (chap. Agraí: agraíxco o agraíxgo, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen. ESP. Agradecer. Tamé signifique agradá, sé agradable, sabre be.)

5. Grazidamenz, adv., de bon gré, gracieusement.

Hom fai perdon grazidamenz.

Lanfranc Cigala: Ges eu non sai.

On fait pardon de bon gré.

(chap. De bona gana, grassiosamen, agraídamen.)

6. Agrei, Agrey, s. m., accueil, agrément.

Quar per agrey de folhor 

Reman ja lor pretz nutz.

Giraud de Borneil: S'es chantars.

Car par accueil de folie leur mérite reste maintenant nu.

7. Agreiar, Agreyar, v., agréer, honorer.

Ges aital patz no met reys en proeza,

Cum aquesta, ni l'autra, no l' agrei.

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Point telle paix, comme celle-ci, ne met rois en prouesse, et l'autre, je ne l' agrée pas.

8. Agrat, s. m., gré, contentement.

Suaveza e bontatz 

Fan home estar en agrat.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Douceur et bonté font homme être en contentement.

Loc. Non troba ren que il sia a son agrat. 

(chap. No trobe res que li agrado; que li vingue o paregue be; que sigue a son agrat, grat.)

Richard de Barbezieux: Tug demandon. Var.

Ne trouve rien qui lui soit à son gré.

- Compliment, agrément.

Jaufres s' es levat sus en pes...

Car dire lor vol son agrat.

Roman de Jaufre, fol. 109. 

Jaufre s'est levé sus en pieds... car il veut leur dire son compliment.

Guai, amoros, cortes, de bon agrat. 

Deudes de Prades: Ben ay' amors. 

Gai, amoureux, courtois, de bon agrément. 

CAT. ESP. PORT. Agrado. (chap. Agrat, grat.)

9. Agradatge, s. m., charme, agrément, gré, action de plaire.

Semblans amoros

E bels ditz d' agradatge.

Arnaud de Marueil: Franquez' e. 

Manière amoureuse et belle parole d' agrément. 

Totz hom pros, grazitz, 

Ses trop preyar, 

Fa mans belhs dos, quant es sos agradatges. 

Giraud de Calanson: El mon. 

Tout homme preux, honoré, sans trop (le) prier, fait mains beaux dons, quand c'est son gré. 

ANC. CAT. Agradatge.

10. Agradansa, s. f., agrément, plaisance.

Quar amors fai far ricx faitz d' agradansa. 

Guillaume de Montagnagout: Nulhs hom. 

Car amour fait faire puissants faits de plaisance. 

ANC. CAT. Agradansa. (chap. Agradamén.)

11. Agradabletat, s. f., convenance, agrément.

Renunci en aisso a tot dreg et a non agradabletat.

Tit. de 1275. Arch. du Roy., J. 321.

Je renonce en ceci à tout droit et à non convenance.

12. Agradable, adj., agréable. 

Fai home agradable e poderos.

(chap. Fa home agradable y poderós.)

Pierre des Bonifaces, Not. des mss., t. V, p. 706. 

Fait homme agréable et puissant. 

Non es coveniabla ni agradabla als homes. Trad. de Bède, fol. 49.

N'est convenable ni agréable aux hommes. 

Fon agradables a Dieu. Trad. des Actes des apôtres, ch. 7. 

Fut agréable à Dieu.

Agradables servisis que el nos a fatz. 

(chap. Agradables servissis que ell mos ha fet.)

Tit. de 1403. Justel, Hist. de la maison de Turenne, p. 136.

Agréables services qu'il nous a rendus.

CAT. ESP. Agradable. PORT. Agradavel. IT. Aggradevole. 

(chap. Agradable, agradables, tan per a homens com per a dones.)

13. Agradier, s. m., complaisant, plaisant.

Anc valors cuy vils pretz frays, 

Per vil agradier assire, 

Vas ben estar no s' atrays.

Giraud de Borneil: Ges aissi del. 

Oncques valeur que vil mérite brise pour placer vil plaisant, vers bien être ne s'attire.

14. Agradil, adj., agréable, convenable.

Tan son siey fag agradil.

Aimeri de Bellinoy (Bellinoi): Pus lo gay temps. 

Tant ses faits sont agréables.

15. Agradiu, adj., agréable, gracieux, charmant, aimable.

Tals es pros et agradius, 

Que, si ja domna non ames, 

Vas tot lo mon fora esquius.

Guillaume de Cabestaing: Ar vey. 

Tel est preux et aimable, qui, s'il n'eût jamais aimé dame, envers tout le monde serait farouche. 

Li bel ris, l' esgartz amoros... 

Li bon fait e'l dig agradiu 

Mi fan la nueg e 'l jorn pensiu.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Les baux ris, le regard amoureux... les bons faits et les paroles gracieuses me font pensif la nuit et le jour.

E 'l pratz vertz me son agradiu. 

Raimond de Miraval: Be m'agrada. 

Et les prés verts me sont agréables.

16. Agradar, v., plaire, délecter.

En agradar et en voler

Es l' amors de dos fins amans.

B. de Ventadour: Chantars no pot. 

En plaire et en vouloir est l'amour de deux fidèles amants.

Be m' agrada 'l bel temps d'estiu, 

E dels auzels m' agrada 'l chanz.

Raimond de Miraval: Be m'agrada. 

Bien me plaît le beau temps d'été, et des oiseaux me plaît le chant.

La domna s' agradava fort de cor de salvaizina.

V. de Guillaume de Cabestaing.

La dame se délectait fort de coeur de sauvagine. 

CAT. ESP. PORT. Agradar. IT. Aggradare. (chap. Agradá: agrado, agrades, agrade, agradem o agradam, agradéu o agradáu, agraden; agradat, agradats, agradada, agradades.)

17. Agradablament, adv., agréablement, de bonne grâce.

Agradablament, per nostra propria voluntat.

Tit. de 1265. DOAT, t. CXXX, fol. 21.

Agréablement, par notre propre volonté. 

Comenset li agradablament de mostrar. 

Abr. de l'Ancien et du N.-T., fol. 22. 

Commença à lui montrer agréablement.

(chap. Agradablemen; en agrat, grat; de bon grado; de bona gana.)

18. Desgrat, Desagrat, s. m., mauvais gré, désagrément.

Si m' avetz desgrat,

A mon tort s'esdeve.

Berenguer de Palasol: Ab la fresca. 

Si vous m'avez mauvais gré, cela advient à mon tort.

Quant dizes chausa de desagrat a home.

Trad. de Bède, fol. 5.

Quand vous dites chose de désagrément à homme.

ANC. CAT. Desgrat. ANC. ESP. Desgrado (desagrado). IT. Disgrato.

(chap. Desagrado; de mala gana; en fástic.)

19. Desagradansa, s. f., disconvenance, désagrément.

Agradans, desagradansa. Leys d'amors, fol. 24.

Plaisant, désagrément.

20. Desagradabletat, s. f., disconvenance, désagrément.

Ni per lunha desagradabletat.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 328. 

Ni par nulle disconvenance. 

Per causa de desagradabletat.

Tit. de 1250. DOAT, t. CXXXVII, fol. 16. 

Pour cause de disconvenance.

21. Desagradiu, adj., désagréable, déplaisant.

Solament viva desagradius 

Metz sos vezis.

P. Cardinal: Non es cortes.

Seulement qu'il vive déplaisant parmi ses voisins.

22. Desagradable, adj., désagréable.

Vils homs iest... 

A trastotz dezagradables.

(chap. Tú eres un home vil, desagradable a tots.)

Leys d'amors, fol. 37.

Tu es homme vil... désagréable à tous.

L'era estat de tot jorn desagradable. Tit. de 1352. DOAT, t. XLIV, fol. 10.

Lui avait été de tout temps désagréable.

23. Desgrazir, v., maugréer, prendre en mauvais gré, tenir à mauvais gré. 

Si Dieus alcuna vetz lo bat e lo castia per alcuna adversitat, el desgrazis nostre Senhor. V. et Vert., fol. 26. 

Si Dieu aucune fois le bat et le châtie par aucune adversité, il maugrée notre Seigneur. 

Part. pas. Qui m disses, non a dos ans, 

Qu' el laus me fos desgrazitz 

Del rey 'N Anfos.

G. Riquier: Qui m. 

Qui m'eût dit, il n'y a pas deux ans, que l'éloge du roi seigneur Alphonse me fût tenu à mauvais gré.

CAT. Desagrair. ESP. PORT. Desagradecer. IT. Sgradire. 

(chap. Desagraí; desagraít, desagraíts, desagraída, desagraídes.)

24. Ingratitut, s. f., lat. ingratitudo, ingratitude.

Per ingratitutz comessas contra mossenhor son payre. 

(chap. Per ingratituts cometudes contra monsiñó son pare.)

Tit. de 1399. Justel. Hist. de la m. de Turenne, p. 134.

Pour ingratitudes commises contre monseigneur son père.

Per lo vici de ingratitut lo payre lo pot deseretar.

(chap. Per lo vissi de ingratitut lo pare lo pot desheretá o desheredá.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 108.

Pour le vice d' ingratitude le père le peut déshériter

CAT. Ingratitut. ESP. Ingratitud. PORT. Ingratidão. IT. Ingratitudine.

(chap. ingratitut, ingratituts.)

lunes, 11 de marzo de 2024

Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

(Estic ficán algún enllás)

llas, coll, catalanistes, catalanistas, lazo, lacito, amarillo, groc

Si això és un home.

De l'infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947)

¿Què vol Hitler? ¿Qué quiere Hitler?

https://www.lacomarca.net/opinion/si-aixo-es-un-home/

https://www.lacomarca.net/author/viles-i-gents/

(Descansa en pas, José Antonio. Cuan mos veigam allá dal ya te demanaré perdó en persona. Pero no crec que puja, segons diuen estos y estes soc un dimoni y hay de aná al infern, al raconet de la Falange.
Viva España y la republiqueta de Cataluña)

Estire la garra lo folclorista Carrégalo, a Valls

https://www.lacomarca.net/opiniones/independiente/

Lacomarca - Viles i gents

De l’infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947). Quan los presoners queden reduïts a la supervivència animal, desapareixen los valors de la solidaritat i la empatia inherents a la humanitat, i l’home dixa de ser-ho també entre els altres condemnats a l’extermini: «Qualsevol que hagi esperat que el seu veí acabi de morir per emportar-se un quart de pa, també és, sense culpa seva, més lluny del model de l’home pensant que el pigmeu més cru i el sàdic més atroç», diu l’escriptor italià. Lo 20 de març mos va dixar un home bo, Josep Anton Carrégalo, fill de Mont-roig, de qui mos queda a la memòria la seua personalitat amable amb tots, lliure de prejudicis ideològics, i la seua excepcional tasca d’investigador, creador literari i activista cultural. Per amor al seu poble natal va impulsar l’associació Sucarrats i va estudiar el seu folklore amb treballs molt reconeguts pels especialistes. Temps de Franja, revista amb la qual va col·laborar, li va dedicar una sentida necrològica i s’hi ha reeditat l’entrevista que el 2009 li va fer Artur Quintana. Pocs dies desprès, lo blog pretesament cultural del «Chapurriau» va publicar una altra necrològica on s’alternaven la llista de mèrits del mont-rogí i expressions difamatòries amb voluntat de ferir: «Estire la garra lo folclorista Carrégalo», és l’eloqüent títol, sota el qual se fa etimologia de mal gust amb lo seu cognom i es menysprea a d’altres estudiosos, en la línia d’alguns articles del blog. Sortosament, les xarxes socials s’han convertit en tribunes personals que poden difondre qualsevol idea sense filtres, però també permeten que opinions malaltisses o comentaris vulgars, denigrants o d’odi que abans se quedaven a la barra del bar ara es llànçon desacomplexats a l’esfera pública. I poden arribar a casos d’abjecció tan deshumanitzada com este, que tracta d’emportar-se el bon nom del veí que acaba de morir.


Sólo un ejemplo de Wimara

Col·lectius Lo cresol i Viles i gents, Associació Cultural Sucarrats i Associació Cultural del Matarranya.


Comentaris:
(ña mol roch y roija per aquí baix.
Si yo fora vatros o vatres, no escriuría tantes paraules per a que un payo com yo les aprofitare per a ficá enllassos, imaches, fótreli una volteta a la truita, etc. Yo lligiría mes llibres, perque ojo que ne ñan online, mols gratis, sol fa falta sabé lligí. Este aragonés catalanista que viu del dialecte catalá pronte no tindrá ni un pel de tonto. Li relluíx lo fron com si fore lo bou que li va doná lo nom a Teruel, y no parlo de cuernos, que no se veuen a la foto.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, lo catalanisme li done de mamá an este mamón

Antonio German Torres:

Cuanto mas odio e insultos se lanzan los dos bandos que habitan nuestros pueblos, los catalanistas y los no catalanistas, más fácil resulta explicar porqué el Matarraña no levanta cabeza, y porqué el Gobierno de Aragón tendrá pocas razones para promocionar estas comunidades en las que la defensa de lo aragonés luce por su ausencia. Algunos pocos actos invitan a pensar que no está todo perdido. Citare por ejemplo la «Rompida de la Hora» en Valderrobres, cuyos tambores enorgullecen a los aragoneses, o los festivales de jota en algunos pueblos como en Valjunquera,

https://chapurriau.wordpress.com/2017/06/15/los-collons-de-mon-yayo-los-van-pesa-en-romanes-y-sense-conta-la-llana-pesaen-mes-quel-cap-de-pelayo/

Pascual, Pascua, Pascualet, Vidal, Mazaleón

(Pascualet Vidal tamé va estirá la garra, y está parlán en chapurriau en Carrégalo y Desiderio Lombarte.) 

Desiderio Lombarte Arrufat

En estos pueblos los catalanistas siempre estarán en el lado equivocado, porque no son capaces de apelar a los sentimientos profundos de nuestra tierra. Poco tiene que ver todo el fondo del artículo con la obra de Primo Levi. Creo que más valdría recordar a Labordeta y su grito «Esta Tierra es Aragón».


S. Barberán:

Un cop més es demostre que, en l’escala evolutiva, un Neanderthal estarie més amunt que algunos homes

Albert Moliner , Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.

Señor Germán, una vez que ha dejado clara su situación en el juego, no lance balones fuera, por favor. Y sepa que somos muchísimos los que no estamos ni en un bando ni en otro porque huimos de banderías. Únicamente reclamamos un poco de sentido común.

Shakira y Piqué cogiendo setas en Beceite

Bea I. 9 Abr 2021 12:29

Se puede opinar pero siempre con respeto y rigor En el caso del que es referente y gurú del chapurreau, Moncho, el respeto brilla por su ausencia. El rigor histórico y filológico también.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

Belen 9 Abr 2021 12:36

He encontrado esto por internet. Se ve una captura de facebook donde la alcaldesa de la Codoñera pide ayuda a este chaval que insulta y falta al respeto a personas del Matarraña. Hay que mirar con quien se junta uno! (Yo no la he visto nunca en persona, ni tampoco al grillat de Manel Riu Fillat, @Mireiagalindo en Twitter, que es el que escribe en la web que aportas. Hay otra Mireia Galindo en Twitter, Sociolingüista i professora de català. Doctora en Filologia. De la Baixa Segarra)

https://locacaodelafacao.wordpress.com/2020/02/17/el-mundo-del-chapurriau-asesorado-por-el-creador-de-las-listas-negras-del-chapurriau/

Esfendemos as luengas, amigos del loco Manuelico Río Hijado
https://chapurriau.wordpress.com/2017/07/01/lista-negra/

María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Menos brossa.

Pablo 21 Abr 2021 12:14

Vergonzoso, no entiendo como una alcaldesa puede colaborar con semejante personaje

Antonio Germán Torres 9 Abr 2021 12:46

Agradezco a todos sus comentarios. Me parece estupendo que cada quien defienda sus ideas sin que por ello merezca ninguna descalificación. Respecto al mío, quiero aclarar que yo no expreso lo que quiero, sino lo que veo. Por ello la afirmación de S. Barberán de que no está ni en un bando ni en otro me parece bien. Y yo tampoco estoy. No me he manifestado respecto a las lenguas, sino a los catalanistas y a los no catalanistas, y tampoco pertenezco a ninguno de esos dos proyectos.
Mi único proyecto es la libertad de pensar, de hablar y escribir y la de actuar en consecuencia.

Pau, ordre, treball i disciplina. Aixó és el nacionalsocialisme. Partit Nacionalsocialista catalá.

Me parece muy bien que S. Celma crea que el Matarraña va como un tiro. Yo no lo veo igual. En cuanto a que la expresión «estirar la pata» sea merecedora de acciones legales por calumnias y vejación», o que sea un «insulto a la muerte» vayan ustedes al juzgado y presenten la denuncia.

(A Luisico el malas compañías le ha gustado eso de: 
el Matarraña va como un tiro. Qué chiste más bueno !)

Lluís Companys, un genocida como referente moral y político del independentismo catalán.

A mi me parece de mala educación, pero no peor que las muchas cosas que se oyen cada día y que se defienden como derecho a la libertad de expresión. Lo lamento, pero esta es la realidad con la que nos ha tocado vivir.

Fracaso de la inmersión lingüística en Cataluña.

J.R Rodriguez Foz 9 Abr 2021 13:36

A mi me parece de muy mal gusto las faltas de respeto vengan de donde vengan. Una cosa es la libertad de expresión (si va acompañada de argumentos y pruebas mejor) y otra el faltar al respeto. Más aún si es a una persona fallecida cuyos trabajos y libros sobre la cultura del Matarraña y de Monroyo son intachables y respetuosos.

Bernat Catasús, Joventut Nacionalista Cataluña

Javier Q. 9 Abr 2021 12:58

Pues yo lo comprendo. Estas personas que llevan lo del chapurreau contradicen a UNIZAR y lógicamente carecen del apoyo de los catedráticos en filología e historia de la misma. No tienen otra que buscar apoyo en aquellas personas que les den la razón aunque dejen mucho que desear y tengan una falta de humanidad y empatía que ralle la psicopatía.



Garfield, universidad

Como se le ocurre a Ramón Guimerá escribir sobre una persona fallecida? No está bien de la cabeza?

sácate la retacía y el chapurriau, La maña de la mañica, sainete de costumbres aragonesas en un acto y en prosa. Carlos Arniches Barrera, 1866-1943.

J.R Rodriguez Foz 9 Abr 2021 13:06

Hacer un escrito de mofa sobre una persona recién fallecida es deneznable (deleznable, idiota, la n está un poco apartada de la l, como tu neurona derecha de la izquierda). Por desgracia no me sorprende.
Los referentes de la asociación de los amigos del chapurriau tienen un currículum preocupante. En este caso ha sido «Moncho», su filólogo de referencia que es taxista en Alemania (siempre copian de otros que no saben y cometen los mismos errores que el primer borrego que cayó de un precipicio. Fui taxista un tiempo hasta el 2018, y va muy bien para aprender un idioma como el que hablaban Meyer-Lübcke y Friedrich Diez o Díez. Soy licenciado en filología inglesa por la Unizar de Zaragoza desde el 2002).

No hace mucho fue Javier Moya plagiando y manipulando parte de cuatro estudios diferentes para escribir un artículo en la sección de «el mon del chapurreau».

Es lo que tienen cuando vas en contra de todo el mundo académico, que tienes que inventarte cosas para tener a tu gente contenta.

Piden colaboración ciudadana para denunciar “los crímenes de Lluís Companys”
https://choixpoesies.blogspot.com/2023/12/lexique-roman-tome-second-1836.html

Ramón del Guinardó 9 Abr 2021 13:11

Amics Aragonesos : Ras i curt, parleu am Catalá , am la vostra manera de parlar el Catalá, encara que no ho acepteu, es mes no m’extranya que no ho acepteu (no tots eh?) am persones que voten en contra de fer les coses bilingues, ja esta tot dit, aixó si aquestes mateixes persones o persona demanen ajuda a «linguistes» de tres al cuarto.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

Marta Monreal Moles 9 Abr 2021 13:38 (Es uno más de los perfiles que usa el imbécil de Carlos Rallo Badet.)

Yò soc de Queretes i parlo català de Queretes.

cardenal Omella, Juan José, Cretas, Queretes, chapurriau

Soc una aragonesa catalanoparlant i ben orgullosa.

Yò no xapurrejo res.

(Tú eres mes tonto que ChimetJuan Luis Camps Juan 
Carlos Rallo Badet.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan

Ramón del Guinardó 9 Abr 2021 14:39

Totalment d’acord am tú !!

Marta Monreal 9 Abr 2021 16:32

Hola Marta!! Que coincidencia!! Te apellidas Monreal como yo y somos del mismo pueblo!! No tengo el placer de conocerte!! A ver si nos conocemos!!

https://masdetorubio.com/


Laura Vidal 9 Abr 2021 14:06

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Una persona com Montxo que fa mofa de una persona que ha mort recientment no es un home ni es res.

Davant de les amenaces e insults dels chapurriaus lo millor que podem fer los del català d’Aragó es seguir mantenint la educació, los arguments i lo nostre treball que fa més de 40 anys que va i sempre en la linea de Unizar. Tot lo treball que han fet persones com José A. Carrégalo, Desideri Lombarte, Jesús Moncada… está i estará aquí per a que les properes generacions coneguen i mantinguen la nostra cultura.


Gombauet9 Abr 2021 16:32

Ben cert; per això mateix caldria advertir Ferran Rañé de amb qui s’ ajunta…. No pot ser que segons quina genteta s’ aprofite de la bona fe d’ alguns per a adquiri respectabilitat quan en realitat no van més enllà del terraplanisme i el cunyadisme carpetovetònic més caspós…


Paqui Ferreres9 Abr 2021 14:17

Yo soy de Calaceite y por desgracia por culpa de personas como estas del chapurriau no me enseñaron a escribir en mi propia lengua materna. Estos del chapurriau son los mismos que siempre lo han querido todo en castellano y nada bilingüe pero ahora disfrazados de «amigos». ¿Y si tan amigos dicen ser como es que votan en contra de los pregones bilingües? ¿Y si tan amigos son de nuestra lengua como es que solo hace 3 años que empezaron? Los del catalán llevan cuarenta y pico de años editando material sobre nuestra lengua y costumbres de mucha calidad. No digo que sean todas las obras perfectas pero la mayoría son de un rigor científico intachable.


Mont-roig9 Abr 2021 14:31

Me parece penoso y de una falta de ética total que el mayor exponente de la asociación amics del chapurriau(Ramón Guimerá o «Moncho») haya escrito en su blog de chapurriau.blogspot un artículo mofándose sobre mi amigo recién fallecido José Antonio Carrégalo Sancho que ha hecho tanto por la cultura del Matarraña durante tantas décadas. Lo peor es que no es la primera vez que este personaje,(Moncho) al que los chapurristas siguen fielmente, hace algo similar. De hecho son decenas de personas del Matarraña a las que ha insultado públicamente. Sin olvidar la famosa lista negraque hizo con las personas que no se ajustan a lo que el piensa.

Acabo de descubrir gracias a los comentarios que la alcaldesa de la Codoñera, María José Gascón, tiene a este tipo como consejero en temas lingüisticos y no a la Universidad de Zaragoza. Esto es surrealista.

https://locacaodelafacao.wordpress.com/2020/02/17/el-mundo-del-chapurriau-asesorado-por-el-creador-de-las-listas-negras-del-chapurriau/


Lo negret9 Abr 2021 16:24

Sa de tindre pocs escrúpuls per a fer lo que ha fet moncho. ¿No sen donen vergonya los del chapurriau de segui la corren a este personaje?


Montse Arrufat9 Abr 2021 17:20

Suma y sigue. A mi no me viene de nuevas. Este tal Moncho ya estuvo insultando a mi marido por el facebook hará como 5 años y lo hace con mucha gente que no piensa como él. Este es el ideólogo y creador de la ortografía sin sentido de los del chapurriau que alimentan sus locuras. Que se lo confiten.


Marta9 Abr 2021 17:30

Soc de casa «la molinera». Vixco a Alcanyís en lo meu home que es de aquí. Me pareix que ya se qui eres pero crec que te doblo la edad


Marta Monreal9 Abr 2021 18:34

Pues no caigo en el nombre de la «Casa Molinera»… Debe de hacer muchos años que no vienes no? Es que Monreal en Cretas sólo hay 3 ramas familiares y una viene de Calaceite.


Antonio Germán Torres9 Abr 2021 18:08

Como lector habitual de La Comarca, puedo afirmar sin equivocarme que pocos temas levantan tanta pasión y reciben tantos comentarios como los que resultan de las columnas de opinión en las que se mezcla o se enfrenta el Chapurriau (y no precisamente como un hecho cultural) con el Catalán (ya sea éste el de la Terra Alta, el de Tortosa o el Valenciano). Es precisamente esta realidad de innumerables criticas a los que piensan en un sentido o en el contrario, lo que pone de manifiesto que una cosa es la ciencia de las lenguas, y otra muy distinta lo que los observadores percibimos como posiciones mas favorables a lo catalán o a lo aragonés. Y aun es todavía más manifiesto que es lo que conviene a La Comarca. La inteligencia de su marketing consiste precisamente en dar voz a los que se enfrentan, porque no nos engañemos, se venden más números. Posición lógica de una empresa que se llama Información Catalana Aragonesa. Yo que mi primer catalán lo aprendí de las canciones de mi admirado Joan Manuel Serrat, cuya madre al igual que mi padre se conocían porque eran de Belchite, no dejo de pensar que opinará Serrat. Serrat ha sido un ejemplo de sabiduría a la hora de defender sus idiomas materno y paterno.

Pero quiero insistir que, en buena medida, el respeto a las lenguas es algo que ya sabían los Neardentales de S. Barberán. No era necesario esperar a nuestros actuales Homo Sapiens. Lo importante es el respeto. Y parece que catalanistas o no, lo pierden cuando tratan estos temas. Igual que muchos lo pierden cuando se acercan elecciones o cuando se juega un Barça-Madrid.

Yo, por darle un toque intelectualoide a mi opinión, semejante a la empleada por los colectivos de Vilas y Gentes mencionando a Primo Levi, recordaré la famosa obra de Pearl S. Buck «Viento del Este, viento del Oeste». Aferrarse a tradiciones ancestrales llevó a la protagonista a perder el amor de su marido. Supo que tenia que aceptar nuevas costumbres y usos para recuperar el amor.

El futuro no pasará por el chapurriau o por el catalán. El mundo que viene hablará otras lenguas.


Mariví Salsench9 Abr 2021 20:41

No se trata de las lenguas que se hablarán en el futuro. Se trata de que es la lengua que hablamos nosotros ahora. Nos gusta porque es nuestra lengua materna y ello no nos supone problema alguno para aprender otras lenguas. El «problema» no es tal a pesar de que algunas minorías de ambos bandos digan sandeces de tanto en tanto. El problema lo tienen quienes mezclan filología con política. Los demás estamos la mar de tranquilos.


solenchapurriau@gmail.com10 Abr 2021 09:26

ACLARACIÓN

A las alusiones escritas en varios de los comentarios de este post y como miembro de la A. Cultural Amics del Chapurriàu.

Desde hace muchos años se está «invirtiendo» en Aragón para la promoción y realce del catalán (ahora con su apellido nuevo «catalán de Aragón’). Uno de los primeros en contrarrestar este sinsentido:

‘Gastar el dinero de todos en algo que miles de aragoneses teníamos MUY claro’ fue

Ramón, que (a su manera) lleva aguantando todo tipo de descalificativos más de 30 años.

Ahora han aparecido otras asociaciones y gente que nos vemos en la obligación de DEFENDER nuestra lengua. Esto NO significa que sigamos las pautas de Ramón o que estemos de acuerdo con sus «formas’. Cada uno tiene su propio camino para defender LO Chapurriàu.

Hay muchos que estáis dando palos de ciego, sobre nuestra ‘nueva ortografía’ ‘nuestra asociación’ ‘El mundo del Chapurriàu’ ‘el blog, yoparlochapurriau’. Lo estáis metiendo todo en el mismo saco ( porque tod@s defendemos LO Chapurriàu) pero cada grupo o cada persona tienen sus propios métodos.

Siempre hemos estado callados y ahora que simplemente defendemos nuestra lengua minoritaria aragonesa Lo Chapurriàu, tenemos que AGUANTAR insultos y descalificativos continuamente, día a día.

Por favor, el mismo respeto que pedís también deberíais ponerlo en práctica.

#soydeAragónyparloChapurriàu


Ramón del Guinardó10 Abr 2021 10:49

Amics Aragonesos : Parleu am Catalá , am la vostra manera de parlar el Catalá, tot el demés es fujir d’estudi, i procureu que no us furtin la vostra parla, vijileu cap al Oest…..


Antonio Germán Torres10 Abr 2021 16:15

Ramon, me alegra encontrarle por aquí, entre otras cosas, porque usted entiende lo que lee. Pero quizás el oeste ahora ha cambiado de sitio, quizás esta en el Imperio del Centro.

Antonio


Ramón del Guinardó10 Abr 2021 19:36

Sr Germán , mucho gusto de comentar con Ud, en lo que a mi concierne, creo que entiendo bien lo que se escribe o lo que se quiere expresar escribiendo, otra cosa es que los puntos cardinales estén en el mismo sitio de siempre, que lo están, lo que si es verdad es que el Centro impera, que no es lo mismo que el Imperio del Centro : Dicho esto…cuidado con los vecinos del Oeste, que poco a poco hos furtaran la vostra parla.

Saludos.


Gombauet10 Abr 2021 11:16

Com sempre en castelllà…. I evidentment que cada u té «su propio camino», ara, segons per quin camí més val no transitar-hi… Ja veiem quines «companyies» t’hi pots trobar.. .


A. Celma10 Abr 2021 13:35

Como zaragozano que ha vivido en Cataluña media vida laboral y que conoce muy bien el Matarraña (y por tanto sabe que la lengua es la misma), no entiendo por qué os empeñáis en decir que el «chapurriau» es una lengua, cuando no hay NI UNA universidad en todo el mundo que lo reconozca. Ni una publicación científica (supongo que ya sabéis el método de publicación en revistas prestigiosas). NADA.

Está muy bien que mantengáis la lengua, en esto coincidís con los que defienden el catalán de Aragón;, e incluso si queréis, en plan doméstico, usar el denominativo «chapurriau» por costumbre (aunque este denominativo fuera impuesto por los funcionarios que no entendían a vuestros bisabuelos cuando los destinaban a estos pueblos), pero de ahí a decir y gastar dinero público en defender que es una lengua diferente, hay un abismo. O intereses espurios, cosa que sería vergonzosa.

Enrique M. 10 Abr 2021 14:27

Osea que no denuncia ni recrimina la mofa de Ramón Guimerá sobre la muerte de José Antonio Carrégalo que tanto ha hecho por nuestra lengua y sus variantes que yo llamo Catalán y usted Chapurriau.

https://chapurriau.wordpress.com/2023/11/25/chronique-des-albigeois/

Ramón Guimerá tiene 40 años, (casi 46 tengo) no puede hacer 30 años que aguanta «insultos» ni siquiera 30 años dedicándose a esto porque era un niño de 10 años. (Yo no aguanto nada, dejo a los burros rebuznar.)

Lo burro mort.

No os insultamos. Argumentamos con educación y pruebas y ustedes no saben rebatirnos.

(Ramón Albesa: "Yo fa 90 añs que parlo lo chapurriau me moriré y no abre parlat May lo catala que digen lo que buigen estos sabiondos !!!" 2024 - 90 = 1934. Este home sen va aná a viure a Fransa y té una casa a Beseit.)

Ramón Albesa: "Yo fa 90 añs que parlo lo chapurriau me moriré y no abre parlat May lo catala que digen lo que buigen estos sabiondos


Raúl Cardona Miralles 10 Abr 2021 22:00

Esto del chapurreao de cultural tiene poco pues de cultura no hacen nada. Es más parecido a un partido político que a nada relacionado con la cultura. (Ha definido a la perfección a la ASCUMA)

Un escrito en el que no se atreven ni a criticar la mezquindad que ha tenido Ramón Guimerá faltando al respeto a un difunto.

Raúl Cardona Miralles 10 Abr 2021 15:26

Esta asociación del chapurriau no es insultada peri sí acusada de manipular la historia de nuestra lengua. Dejen de manipular y dejarán de ser acusados

https://choixpoesies.blogspot.com/2023/09/monuments-de-la-langue-romane.html

Marta Foz 10 Abr 2021 16:57

En mi opinión hay gente en nuestros pueblos que dice que habla chapurreau porque cree que el catalán es lo que hablan la gente de Barcelona cuando vienen a pasar el verano.

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Otros dicen que hablan capurreau porque al igual que en otros puntos de España son anticatalanes por razones políticas e incluso deportivas.

Lexique roman; Essil – Estalvar

Y otros dicen que hablan chapurreau porque creen que si dicen que hablan catalán son menos aragoneses.

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero

Otros como yo pensamos que hablamos catalán porque lo hablaban nuestros abuelos y porque si hablamos como los de Morella y como los de Horta es que hablamos la misma lengua. Además me gusta la nueva forma de llamarle catalán de Aragón, a lo mejor si se le hubiera dicho así hace 50 anos habría gente que lo tenía más claro.

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

Y para terminar no conocía al Sr. Carrégalo, pero siento la muerte de una persona que ha trabajado para su pueblo, su comarca y su lengua.
Que descanse en paz.

Y que un Sr. desde Alemania diga lo que ha dicho, poco ha echo para su comarca y su lengua.

Salvador Salazar Arrué, SALARRUÉ

Juan José Cardona 26 Abr 2021 09:31

Lo del tal Ramón Guimerá Lorente es de una falta de humanidad increíble. Ya le he visto insultar en su web a mucha gente del Matarraña pero hablar y mofarse de personas fallecidas más aún cuando estas personas han trabajado de forma intachable por la cultura del Matarraña me parece vergonzoso. No comprendo como la alcaldesa de la Codoñera, María José Gascón Cases, colabora con este personaje. Al parecer también es colaborador de la asociación cultural amics del chapurriau.
Es el que ha inventado para ellos una ortografía esperpéntica. Vergonzante.

vea como Companys firmaba sentencias de muerte contra mujeres y civiles

https://ramonguimeralorente.blogspot.com/2018/06/portfolio.html

//

https://historia-aragon.blogspot.com/2021/02/14-de-junio-resposta-de-hoc-o-de-no.html

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

14 DE JUNIO.

No hubo sesión.

Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Molt reverends nobles magnifichs e savis senyors. Huy circa les VII ores de mati havem rebuda letra vostra ab la qual nos significau la voluntat e desig que teniu de veure la conclusio dels negocis occorrents e persuadiunos a sollicitut e cura de aquells e scriureus de tot lo que sera fet. Per suadir senyors a nosaltres en aquestes coses ab tot que nou rebam altrament que a contentacio e plaer pero no pensam afretura per quant ho tenim tant a cor que dia e nit en alre no pensam ne volriem preteris (pasase; passare; de pretérito) una hora de temps sens degut fruyt es empero veritat lo que vulgarment se diu que fa hom lo possible e no insta la voluntat. Nosaltres fom aci dijous a vespre e per que alguns de nosaltres vinguem tart jatsia ho significam a la Senyora Reyna no poguem haver aquell vespre audiencia de la sua Senyoria. Hir de mati nos fonch donada audiencia e presentamli les respostes e li explicam lo que juxta vostres instruccions li era per nosaltres explicador. E donades les dites respostes en scrits la dita Senyora resta sobre aquelles en delliberacio sobre la qual en la vesprada sa Senyoria fonch solicitada e dix que no podiem haver resposta fins vuy de mati. E huy en aquesta ora son venguts a nosaltres lo mestre de Muntesa vizrey de Sicilia e comte de Oliva e de part de la dita Senyora Reyna nos han explicat com la sua Excellencia havia vistes les dites respostes e que trobava aquelles molt diferenciejar dels apuntaments fins aci fets e que per tant la dita sua Excellencia nos pregava que los III de nosaltres ço es prior de Cathalunya mossen Vilademany e mossen Jacme Ros qui aquestes coses havien menejades

ne poguessen encara ab sa Senyoria e ab los de son consell conferir. Hagut per nosaltres sobre aço nostre consell jatsia no oblidem vostres instruccions pero per donar raho de aço a tota justificacio del Principat attes que no pensam tal diferencia recaure en la cosa com es pretes es stat delliberat no deneguar aquesta comunicacio per la qual es dada hora avuy apres lo dormir de la dita Senyora Reyna. E per quant fins açi no haviem hagut res en cert no haviem curat scriureus hagut lo parlament e comunicacio dessus dits sera fet lo que per vostra ordinacio som tenguts. Ab tant molt reverends nobles magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vos tinga en sa guarda. Feta en Vilafrancha a XIII de juny any LXI. - La present vos placia comunicar als senyors de consellers de aquexa ciutat lurs embaxadors vos ne pregen. - A tota ordinacio prests los embaixadors vostres.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Lo dia passat senyors molt reverends molt nobles e magnifichs vos scrivim per letra la qual degues rebre entorn les VII ores apres mig jorn e stesement per aquella vos splicam tot lo fet e subseguit fins en aquella ora e com se havia fer lo parlament e comunicacio entre la Illustrissima Senyora Reyna e los de son consell e los tres nostres sobre les diferencies quis dehien esser en nostres respostes als apuntaments en dies passats fets. Ara per aquesta senyors vos certificam com lo dit parlament es stat fet no ab la dita Senyora Reyna mas ab los de son consell per sa ordinacio e los dits nostres tres en lo qual entraren hir a les IIII ores apres mig jorn e stigueren en aquell fins prop les X ores de nit. E los dits consellers de la Senyora Reyna volgueren passar tots los capitols de hu en hu e feren notament en algun dells de algunes coses qui no pensen sien de gran importancia car les paraules mudades lo efecte redunda una mateixa cosa o si en res devia no son coses de gran caler pero qualsevulla que sien com per los dits tres los fos dit que no ere en facultat nostra res variar ne mudar a les dites respostes ne altra fos nostra comissio que demenar de la dita Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. Huy de mati entorn les V hores havem rebuda una letra ab la qual congoxosament nos scriviu ens encarregau de sollicitar per que de continent dita la missa de la Senyora Reyna essents tots nosaltres e los misatgers de la ciutat ajustats en nostre consell havem tramesos los dits III a la dita Senyora Reyna suplicantla per la dita resposta e no obmetent dir totes aquelles coses que son stades vistes a aço conduhir. La dita Senyora jatsia se reta admirada de tanta cuyta per quant diu li es vista impertinent posant al davant que vosaltres haveu trigat aqui delliberar per spay de VIII jorns e voleu que sa Senyoria vos responga sens temps de delliberacio dient que a nit vespre los dits consellers seus per esser hora tan tarda no li havien poguda fer complida relacio e que ara eren venguts a sa Senyoria per axo pero que no vol sino vuy tot dia tant solament ço es que ades apres dinar sa Senyoria hoira la dita relacio stesament e fara sa bona delliberacio sobre la qual donara tal resposta que vosaltres e nosaltres e tot lo Principat haurem e haura raho de restar molt contents. Aço es stat dit per la dita Senyora Reyna ab cara molt alegra e de bona contentacio de la qual los dits III qui ho han vist e hoit e nosaltres qui ho havem per lur (parece lor) report ne restam be confortats e ab sperança de tot be. Daquiavant senyors en aquesta vesprada la dita Senyora sera sollicitada per reduir loy a memoria e dema la hora assignada no sera gens preterida e en tot siau certs que per nosaltres si fara tanta diligencia que no pensam en res se pogues fer major. Ne volriem preterir (passar) una hora que no fos benifici als afers. Ab tant molt reverends nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vos haja en so guarda. Feta en Vilafrancha a XIIII dies de juny any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors vostres.

// 

Llibres traduíts per Moncho en chapurriau:
(Aquí están tots, en diferentes llengües)