Mostrando las entradas para la consulta obligats ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta obligats ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 7 de mayo de 2024

Lexique roman; Liguar, Liar - Desliamar


Liguar, Liar, v., lat. ligare, lier, attacher.

La franhadura liaretz

Ab un fil.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous lierez la fracture avec un fil.

Fig. E m destreing lo cor e m lia.

Augier: Per vos. 

Et m'étreint et me lie le coeur. 

Amors mi met e mos fols cors en via 

Que us clam merce a lei de fin aman, 

E can vos cug preiar, la lenga m lia. 

R. Bistors: Aissi col. 

Amour me met ainsi que mon fou coeur en voie que je vous crie merci à manière de tendre amant, et quand je crois vous prier, la langue se lie en moi.

- Allusiv. et fig. Refuser de remettre les péchés.

So que liaretz en terra er liatz en cel. Trad. de Bède, fol. 79.

Ce que vous lierez sur terre sera lié au ciel. 

Proverb. Qui ben lia ben desli.

Marcabrus: Dirai vos. 

Qui bien attache bien détache. 

Part. pas. Mas junhas, col liguat.

G. Faidit: Trop malamen. 

Mains jointes, cou lié.

Lai on tenian Sebelia 

Vencuda e liada.

V. de S. Honorat. 

Là où ils tenaient Sébélie vaincue et liée. 

Fig. Non son liatz de matremoni, ni an fag vot. V. et Vert., fol. 18.

Ne sont liés par mariage, ni n'ont fait voeu. 

CAT. Lligar. ESP. PORT. Ligar, liar. IT. Legare. (chap. Lligá, liá, embolicá: lligo, lligues, lligue, lliguem o lligam, lliguéu o lligáu, lliguen; lligat, lligats, lligada, lligades; lío, líes, líe, liém, liéu, líen; liat, liats, liada, liades. Contrari: deslligá, desliá, desembolicá.)

2. Litge, Lige, adj., lige, terme de féodalité.

Car atressi cum bon senhor acuelh 

Son litge ser, mi devetz aculhir.

Arnaud de Marueil: Us jois. 

Car ainsi comme bon seigneur accueille son serf lige, vous me devez accueillir. 

Subst. El mon non es crestias de lunh aire 

Que sieus liges o dels parens no fos.

Giraud de Calanson: Belh senher.

Au monde il n'est chrétien de nulle qualité qui son homme-lige ou de ses parents ne fût.

Les troubadours employèrent ce mot allusivement pour exprimer leur soumission envers leurs dames.

Sela que vol que sos litges remaingna. 

Pons de Capdueil: Ges per la. 

Celle qui veut que je demeure son homme-lige. 

ANC. FR. E sis hoems liges devendreit.

Tu es siz liges homs, tu nel voil avoer.

Roman de Rou, v. 11687 et 4472. 

Vostre home lige devendrai.

Roman du Renart, t. I, p. 194. 

ANC. CAT. Lige, litge. IT. Ligio.

3. Lis, adj., lige.

Substant. Chamarlenx fo al duc e totz sos lis. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 110. 

Il fut chambellan du duc et tout son homme-lige.

4. Liam, s. m., lat. ligamen, lien, attache.

Liam ni cadena

No 'l te ni 'l tenria.

Perdigon: Verges en. 

Lien ni chaîne ne le tient ni le tiendrait. 

Fig. Sentura propriamen 

Liam d' amor signifia.

Brev. d'amor, fol. 8. 

Ceinture proprement lien d'amour signifie. 

Retz e liams... del diable.

V. et Vert., fol. 29.

Rets et liens... du diable. 

CAT. Lligam. PORT. Ligame. IT. Legame. (chap. Lligam, lligams; ligamén o lligamén, ligamens o lligamens del ginoll; lligassa, lligasses; nugo, nugos.)

Lligassa, vensill

5. Liamet, s. m. dim., petit lien.

El deissendra vitamen

Per liamet que el pe sen.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Il descendra vilement à cause du petit lien qu'il sent au pied.

(chap. Lligamet, lligamets; lligasseta, lligassetes; llasset, llassets; nuguet, nuguets.) 

6. Ligament, Liamen, s. m., lat. ligamentum, lien, ligament, attache.

Ancmais nulh temps no trobei liador

Que tan ferm lies ab tan pauc liamen.

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.

Oncques plus en aucun temps je ne trouvai lieur qui si ferme liât avec si petit lien.

Ab nervis et autres ligamens adaptatz. Eluc. de las propr., fol. 33. 

(chap. En nervis, ñervis, ñirvis y datres ligamens o lligamens adaptats.)

Avec nerfs et autres ligaments adaptés.

ANC. CAT. Lligament. ESP. Ligamiento (ligamento). PORT. Ligamento. 

IT. Legamento. (chap. Lligamén o ligamén, lligamens o ligamens.)

7. Ligansa, Liansa, s. f., alliance.

Feron los Tarantes liansa am la ciutat de Cartagha.

L'Arbre de Batalhas, fol. 54.

Les Tarentins firent alliance avec la cité de Carthage.

- Hommage-lige, terme de féodalité.

Hobediensas e liansas et subjectios.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 222.

Obédiences et hommages-liges et soumissions.

Allusiv. Pos de mi vos fas ligansa, 

Prometes mi bon' esperansa. 

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Puisque de moi je vous fais hommage-lige, promettez-moi bonne espérance.

Fis de mi liansa

A lei de fin amador.

G. Faidit: Jauzens. 

Je fis de moi hommage-lige à manière de tendre amant.

ANC. FR. S'il vaint, il aura le ligance 

De tot le roiame de France

Roman de Partonopeus de Blois, t. I, p. 96. 

Que serrement nul ne ligance. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 199. 

ANC. CAT. Lijanza. IT. Leganza. (chap. Aliansa, alianses. ESP. Alianza. Viene en el punto 13.)

8. Ligadura, Liadura, s. f., ligature, lien.

Conveniens ligaduras. Eluc. de las propr., fol. 69.

Ligatures convenables. 

Es aparelhada la liadura. Trad. d'Albucasis, fol. 60.

La ligature est apprêtée.

Car plus fortz es tals liadura.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Car plus forte est telle ligature. 

ANC. FR. Liées ensemble à grosses bandes et lieures de fer.

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie d'Antoine.

CAT. Lligadura. ESP. PORT. Ligadura. IT. Legatura. (chap. Ligadura, lligadura, ligadures, lligadures; per ejemple, de les trompes de Falopio

9. Liassa, s. f., liasse.

LXXXV letras papals en XI liassas. Cartulaire de Montpellier, fol. 202.

(chap. Vuitanta sing lletres papals en onse lligasses; cartes del Papa de Roma, paregudes a les bules.)

Quatre-vingt-cinq lettres papales en onze liasses.

10. Liador, s. m., lieur, qui attache.

Ancmais nulh temps no trobei liador

Que tan ferm lies ab tan pauc liamen.

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.

Oncques plus en aucun temps je ne trouvai lieur qui si ferme liât avec si petit lien.

A liadors, lo portal nou. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

(chap. Als lligadós, lo portal nou.)

Aux lieurs, le portail neuf. 

IT. Legatore. (chap. Lligadó, lligadós, lligadora, lligadores; ligón, ligons, ligona, ligones; ligá es casi lo mateix que lligá.)

11. Aliar, Alhiar, v., lat. alligare, allier.

Part. pas. substant. Manda sos amics et aliats et subjets.

(chap. Envíe als seus amics y aliats y subdits : subjects : vassalls.)

Chronique des Albigeois, col. 8.

Mande ses amis et alliés et sujets.

Per negu dels seus ni de sos alhiats.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXLVI, fol. 234.

Par nul des siens ni de ses alliés.

CAT. ESP. Aliar. PORT. Aliar, alliar. IT. Allegare. (chap. Aliá, aliás: yo me alío, alíes, alíe, aliém o aliám, aliéu o aliáu, alíen; aliát, aliats, aliada, aliades. Per ejemple, los aliats contra los nassionalsossialistes alemans, los Nazis, les tropes aliades.)

Catanazis

12. Aliament, s. m., lien, alliance, union.

Fig. Per aliament de molieransa. Trad. de Bède, fol. 72.

Par lien de mariage.

13. Aliansa, Alhiansa, s. f., alliance, union.

Que son de la aliansa... mossen lo comte.

Aliansas sian fermas.

Tit. de 1388. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 250.

Qui sont de l'alliance... de monseigneur le comte.

Que les alliances soient fermes.

Amb aquest ac tan gran amor e tan gran alhiansa.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 112.

Avec celui-ci il eut si grand amour et si grande alliance.

CAT. Aliansa. ESP. Alianza. PORT. Alliança. IT. Alleanza. 

(chap. Aliansa, alianses.)

14. Colligar, v., lat. colligare, lier ensemble, conjoindre, comprimer.

Per las venas et arterias... colligar. Eluc. de las propr., fol. 35.

Pour les veines et artères... lier ensemble.

Part. prés. La quarta es humor los membres colligant.

Eluc. de las propr., fol. 88.

La quatrième est humeur comprimant les membres.

Part. pas. Las partidas colligadas.

Eluc. de las propr., fol. 82. 

Les parties conjointes.

CAT. Colligar. ESP. Coligar. PORT. Colligar. IT. Colligare, collegare.

(chap. Colligá, conjuntá, fé colloga; colega, colegues.)

15. Colligatiu, adj., colligatif, propre à conjoindre, à lier ensemble.

Es quaysh dels uelhs colligativa. Eluc. de las propr., fol. 37.

Est quasi colligative des yeux.

16. Colligacio, s. f., lat. colligatio, liaison, réunion, enlacement.

Per donar a lors partidas colligacio.

Lor dona colligacio et ajustament.

Eluc. de las propr., fol. 195 et 63.

Pour donner liaison à leurs parties.

Leur donne liaison et ajustement.

CAT. Colligació. ESP. Coligación. PORT. Colligação. IT. Collegazione.

17. Colligament, s. m., liaison, union, enlacement.

Razitz que han entre si colligament. Eluc. de las propr., fol. 210.

Racines qui ont entre soi enlacement.

ESP. Coligamiento. IT. Collegamento.

18. Colligancia, s. f., liaison, union, enlacement.

Per lor granda colligancia. 

Per colligancia dels membres. 

Eluc. de las propr., fol. 51 et 33.

Par leur grande union.

Par liaison des membres. 

ANC. CAT. Colliganza. IT. Colleganza.

19. Obligar, v., lat. obligare, obliger, engager, lier.

Deu obligar las soas causas en penhora. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 68. 

Doit engager les siennes choses en nantissement. 

Nos obligam

A perdonar de bon talen.

(chap. (natros) Mos obligam a perdoná de bona voluntat.)

Brev. d'amor, fol. 106.

Nous nous obligeons à pardonner de bonne volonté.

Fig. S' obliguet,

Per sa desobediencia,

A carnal concupiscencia.

Brev. d'amor, fol. 59. 

Il se lia, par sa désobéissance, à charnelle concupiscence.

Part. pas. Que hom se tenga per plus obligat a Dieu servir.

V. et Vert., fol. 61. 

Qu'on se tienne pour plus obligé à servir Dieu.

- Reconnaissant.

Aytant cant ell val plus que ieu, aytant li soy ieu plus obligatz.

V. et Vert. fol. 66.

Autant qu'il vaut plus que moi, autant je lui suis plus obligé.

ANC. FR. Que li crediteurs soit obligiet.

Charte de Valenciennes, 1114, p. 421.

CAT. ESP. Obligar. PORT. Obrigar. IT. Obbligare, obliare. (chap. Obligá: obligo, obligues, obligue, obliguem u obligam, obliguéu u obligáu, obliguen; obligat, obligats, obligada, obligades. En portugués, obrigado vol di agraít, grassies.) 

20. Obligatio, s. f., lat. obligatio, obligation, engagement.

Per aquo que non fo donada obligation.

Trad. du Code de Justinien, fol. 27. 

Par cela que ne fut donnée obligation. 

Paguar la dita obligatio o promessio.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 267. 

Payer ladite obligation ou promesse.

CAT. Obligació. ESP. Obligación. PORT. Obrigação. IT. Obbligazione, obbligagione, obliazione. (chap. Obligassió, obligassions.)

21. Obligament, s. m., lat. obligamentum, obligation, engagement. Obligament de totz sos bes.

Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17. 

Engagement de tous ses biens. 

Per expres obligament de maridatge.

Tit. de 1313. DOAT, t. XXXVIII, fol. 185. 

Par exprès engagement de mariage. 

ANC. ESP. Obligamiento. IT. Obbligamento, obliamento. 

(chap. Obligamén, obligamens.)

22. Obligansa, Obliganssa, s. f., obligation, engagement.

Quar prendre no vol la obliganssa.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Car il ne veut pas prendre l'obligation.

Per obligansas generals sensa specification.

Statuts de Provence. BOMY, p. 227.

Par obligations générales sans spécification.

Per raso de la dicha obligansa.

Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 365.

Par raison de ladite obligation. 

IT. Obbliganza.

23. Religuar, Reliar, v., lat. religare, lier, attacher, rallier.

Ieu serai l' estendart, ab me vos reliatz.

Roman de Fierabras, v. 3119.

Je serai l'étendard, avec moi ralliez-vous.

Part. pas. Rayna..., sa langua (lengua) se te de part denant ab la boca, mas desdins (dedins)... no es religuada. Eluc. de las propr., fol. 257. 

Raine..., sa langue se tient de par devant avec la bouche, mais dedans... elle n'est pas attachée. 

San Pere, baturro, Zirigoza, rana

CAT. Relligar. ESP. Religar. IT. Rilegare. (chap. Relligá: torná a lligá, o be reapretá los nugos, les lligasses; per ejemple, los sacs d'ameles.)

24. Religio, Religion, s. f., lat. religionem, religion.

Li bon home de religion foron ab las crotz en bratz.

V. de Bertrand de Born. 

Les bons hommes de religion allèrent avec les croix en bras.

Monestiers o maio de religio. V. et Vert., fol. 16.

Monastère ou maison de religion. 

Selui... 

Cui ten estreg vera religios. 

Le Moine de Foissan: Ben volria quar. 

Celui... que tient étreint la vraie religion.

- Monastère, couvent.

Mantas religions 

Mes a foc et a carbons.

Hugues de S. Cyr: Cansons.

Maints couvents mil à feu et à charbons.

Mercat fazen entren en religion. V. et Vert., fol. 16.

Marché faisant ils entrent en couvent.

- Ordre religieux.

Anachorita, que es maniera de religio en Egypte per sanhta vida.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 50. 

Anachorète, qui est sorte d' ordre en Égypte par sainte vie.

CAT. Religió. ESP. Religión. PORT. Religião. IT. Religione. (chap. Religió, religions.)

25. Reliositat, s. f., piété, dévotion. 

Reliositaz, es airamens de pechat.

Trad. de Bède, fol. 36. 

Piété, c'est haine de péché.

26. Religios, Relegios, adj., lat. religiosus, religieux, pieux.

D' ome religios ab femna religiosa. V. et Vert., fol. 19. 

D' homme religieux avec femme religieuse. 

Substant. Silenci que toz relegios deu tener. 

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 8.

Silence que tout religieux doit tenir.

Subst. et prov. L' abit no fa pas bon religios. V. et Vert. fol. 65. 

L' habit ne fait pas le bon religieux.

CAT. Religios. ESP. PORT. IT. Religioso, riligioso. (chap. Religiós, religiosos, religiosa, religioses.)

27. Religiozamen, Religiozamens, adv., religieusement.

Devon lo noyrir et esenhar religiozamens. V. et Vert., fol. 19. 

Doivent le nourrir et enseigner religieusement.

Aquels que vivio religiozamen.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 96. 

Ceux qui vivaient religieusement.

CAT. Religiosament. ESP. PORT. IT. Religiosamente. (chap. Religiosamen.)

28. Reconciliar, v., lat. reconciliare, réconcilier.

Nos vuelha reconciliar, e nos metre en la sua gratia.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXLVI, fol. 232.

Nous veuille réconcilier, et nous mettre en la sienne grâce.

Quan los reconciliaria, o 'ls absolvria.  Cat. dels apost. de Roma, fol. 27.

Quand il les réconcilierait, ou les absoudrait. 

CAT. ESP. PORT. Reconciliar. IT. Reconciliare, riconciliare. 

(chap. Reconsiliá, reconsiliás: yo me reconsilio, reconsilies, reconsilie, reconsiliem o reconsiliam, reconsiliéu o reconsiliáu, reconsilien; reconsiliat, reconsiliats, reconsiliada, reconsiliades.)

29. Reconciliatio, s. f., lat. reconciliatio, réconciliation.

Apres sa reconciliatio e sa retractatio.

Aportet la reconciliatio de Tholoza.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 143 et 181. 

Après sa réconciliation et sa rétractation.

Apporta la réconciliation de Toulouse. 

CAT. Reconciliació. ESP. Reconciliación. PORT. Reconciliação. 

IT. Riconciliazione, riconciliagione. (chap. Reconsiliassió, reconsiliassions.)

30. Reconciliament, s. m., réconciliation, raccommodement.

Per lo cal recebem ara reconciliament.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Par lequel nous recevons maintenant réconciliation.

IT. Riconciliamento. (chap. Reconsiliamén, reconsiliamens.)

31. Esliar, v., délier, détacher. 

Tot so que hom enemic lia, 

L' avenimen de Dieu l' eslia.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tout ce qu'homme ennemi lie, l' intervention de Dieu le délie.

(chap. Deslligá, lo mateix que lo pun que seguix.)

32. Desliar, v., délier, délacer, détacher, déballer.

Deslian la donna qu'era encadenada. V. de S. Honorat.

(chap. Deslliguen la dona que estabe encadenada.)

Délient la dame qui était enchaînée. 

Si merchadiers ven a Bessa ses merchat o feira, e deslia, e no i vent, no i dara ja leida. Charte de Besse en Auvergne, de 1270. 

Si marchand vient à Besse sans marché ou foire, et déballe, et n'y vend pas, il n'y donnera jamais leude. 

Fig. Quar lo dreit lo deslia.

Bertrand d'Allamanon: Ja de chantar. 

Car le droit le délie.

- Allusiv. et fig. Remettre les péchés. 

Deu querre tal cofessor que sapcha liar e desliar.

V. et Vert. fol. 68. 

Doit chercher tel confesseur qui sache lier et délier. 

Proverbial. Qui ben lia, ben desli.

Marcabrus: Dirai vos senes. 

Qui bien lie, bien délie. 

Part. pas. Ella sentir s' a desliada.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Elle se sentira déliée. 

ANC. CAT. Desliguar. CAT. MOD. Deslligar. ESP. Desliar, desligar. 

PORT. Desliar. IT. Slegar. (chap. Deslligá: deslligo, deslligues, deslligue, deslliguem o deslligam, deslliguéu o deslligáu, deslliguen; deslligat, deslligats, deslligada, deslligades.)

33. Deslegar, v., délayer, dissoudre, fondre.

Part. pas. Cant la neus fon deslegada. V. de S. Honorat. 

Quand la neige fut fondue.

(chap. Fondre, fondres; dissoldre, dissoldres; desfé, desfés.)

34. Entreliar, v., entrelacer, nouer, embarrasser.

Per que 'l lengua m' entrelia, 

Quan ieu denant ley me prezen.

B. de Ventadour: En cossirier.

C'est pourquoi la langue s'embarrasse en moi, quand devant elle je me présente.

La boca m' anava secan, 

E la lengua m' entrelian.

Passio de Maria. 

La bouche m'allait se séchant, et la langue se nouant en moi.

(chap. Entrelligá, entrelligás; embolicá, embolicás; fés un nugo a la gola : a la llengua.)

35. Sobreliar, v., sur-lier, s'attacher, s'enraciner.

Tal se pipa e s' aplanha,

Cui malvestatz sobrelia.

Hugues Brunet: Lanquan son li. Var. 

Tel se pomponne et se mignote, en qui mauvaiseté s' enracine.

36. Liamar, v., lier, attacher, resserrer. 

Fig. Fin' amors mi liama,

Qu' en mi non a pont d' enjan.

Raimond de Miraval: Sitot s'es. Var. 

Pur amour m'attache, de sorte qu'en moi il n'y a point de tromperie.

37. Aliamar, v., lier, attacher, enchaîner.

Fig. La su' amors m' afama

Que m ten pres e m' aliama.

G. Faidit: Una dolors.

Le sien amour, qui me tient prisonnier et m' enchaîne, m' aflame.

38. Enliamar, v., attacher, lier, enlacer.

Fig. Ges per so no m puesc partir un dorn, 

Si mi ten pres s'amors e m' enliama. 

B. de Ventadour: Be m' an perdut. 

Pour cela je ne puis point m'en séparer d'une darne, tant me tient pris son amour et m' enlace. 

Ab son vol m' enliama.

A. Daniel: Anc ieu non. 

Avec sa volonté elle m'enlace. 

Part. pas. Enliamatz soi tan que, si m volia 

Desliamar, ges far non o poiria. 

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren. 

Lié je suis tellement que, si je voulais me délier, je ne le pourrais point faire.

39. Desliamar, v., délier, détacher. 

Enliamatz soi tan que, si m volia 

Desliamar, ges far non o poiria.

(chap. literal. Lligat estic tan que, si me volía deslligá, gens fé no u podría.)

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.

Lié je suis tellement que, si je voulais me délier, je ne le pourrais point faire.

miércoles, 3 de enero de 2024

Lexique roman; Av; Avar - Avoncle

Avar, adj., lat. avarus, avare, chiche.

Per qu'ieu no vuelh cambiar

De joi ab un rei avar,

Cui sobra aurs et argens.

P. Vidal: Si m laissava.

C'est pourquoi je ne veux changer de bonheur avec un roi avare, pour qui l'or et l'argent abonde.

E no siatz avars, largament despendetz. Philomena.

Et ne soyez pas avares, dépensez largement.

Domna ab cor avar.

Bertrand de Born: Ges no mi.

Dame avec coeur avare.

Substantiv. Li cubit e li avar. La nobla Leyczon.

Les convoiteux et les avares.

ANC. FR. Averz estoit et convoitex seur toutes riens.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 261.

Que te vaut ce que tu es riche,

Puisque tu es avars et chiche?

Quatrains moraux, not. sur les anc. liv. d'heures.

CAT. ESP. PORT. IT. Avaro. (N. E. catalán avaro, suena raro; avar.)

2. Avarg, adj., avare.

Na Miels de ben, no m siatz avarga.

A. Daniel: Si m fos amors.

Dame Mieux que bien, ne me soyez avare.

3. Avaros, s. m., avare.

E sobre tot que non si' avaros;

Tot homs avars non er ja caballos.

Fragm. de la Bibl. Laurentiana.

Et surtout qu'il ne soit avare; tout homme avare ne sera jamais considérable.

4. Avaricia, s. f., lat. avaritia, avarice.

Contr' avaricia, sun fait de largetat.

Poëme sur Boece.

Contre avarice, ils sont faits de largesse.

Avaricia es amors dezaordenada d'aver e possezir los bes d'aquest mun.

V. et Vert., fol. 13.

Avarice est amour désordonné d'avoir et de posséder les biens de ce monde.

CAT. ESP. PORT. Avaricia. IT. Avarizia.

5. Avaria, s. f., avarice.

Ergueilh et avaria

A 'l renegatz.

Bertrand d'Allamanon: De l'arcivesque.

Le renégat a orgueil et avarice.

6. Avareza, s. f., avarice, épargne.

Cum qui 'l fai per avareza. Brev. d'amor, fol. 69.

Comme qui le fait par avarice.

E per avareza e per sen o sab tot recobrar e gazaignar plus que non perdet. V. du Dauphin d'Auvergne.

Et par épargne et par sens il le sut recouvrer entièrement et gagner plus qu'il ne perdit.

ANC. CAT. Avareza. PORT. Avarezza.

7. Avaretatz, s. f., avarice.

Et avaretatz s'atura

Encontra largessa.

P. Cardinal: Falsedatz.

Et avarice s'efforce contre largesse.

8. Sobravars, adj., excessivement avare.

E qui s fai de l'autrui cortes,

Pos del sieu sera sobravars.

Giraud de Borneil: Obs m'agra.

Et qui se fait généreux du bien d'autrui, après sera excessivement avare du sien.


Avelana, Avilana, Aulaigna, Aulana, s. f., nux, avellana,

aveline, noisette.

On lit dans un glossaire manuscrit du moyen âge:

Abellanae, ab Abellano Campaniae oppido, ubi abundant, cognominatae sunt. Sinner, Ms. de la Bib. de Berne, t. 1, p. 389.

Avelanas et notz muscadas.

Eluc. de las propr., fol. 215.

Avelines et noix muscades.

En pinholetas que sion com aulanas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

En boulettes qui soient comme des noisettes.

Le substantif était souvent employé en négation explétive.

Que no valra un' avilana.

T. d' Hugues de S.-Cyr et du Vicomte: Vescoms.

Qui ne vaudra une noisette.

Totz no los dopt un' aulaigna.

Palazis: Be m plai.

Tous je ne les redoute une noisette.

Adj. Notz avelana.

Eluc. de las propr., fol. 215.

Noix aveline.

ANC. ESP.

Que tod esto non precio quanto III aulanas.

Poema de Alexandro, cop. 237.

CAT. ESP. Avellana. PORT. Avelã. IT. Avellana.

2. Avelaneta, s. f., petite aveline.

Aitant cant es un' avelaneta.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Autant qu'est une petite aveline.

3. Avelanier, s. m., noisetier.

Vergas d' avelanier... Passant pres avelanier.

Eluc. de las propr., fol. 172 et 215.

Verges de noisetier... Passant près un noisetier.

CAT. Avellaner. ESP. Avellano. PORT. Aveleira. IT. Avellano.


Avena, s. f., lat. avena, avoine.

Car qui vol cuillir avena, 

Primieiramen la semena.

P. Cardinal: Jhesum-Crist.

Car qui veut recueillir avoine, la sème premièrement.

Donet lor cena

De pomat que el ac fatz e pan d'avena.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 84.

Il leur donna souper de pomé qu'il eut fait et de pain d'avoine.

ESP. Avena. PORT. Avêa. IT. Vena.

Aver, v., lat. habere, avoir, tenir, posséder.

Non aura... non aurai. Titre de 960.

Il n'aura... je n'aurai.

Tos temps vol hom so qu'om no pot aver.

Peyrols: M'entencio.

En tout temps on veut ce qu'on ne peut avoir.

Qu'era no us ai, ni vos non avetz mi.

Folquet de Marseille: Ai! quant.

Que maintenant je ne vous ai, et vous ne m'avez pas.

As, pus qu'anc non aguist may,

Follia e nescies.

H. de S.-Cyr: Messonget.

Tu as, plus que tu n'eus jamais, folie et ignorance.

Ar agues ieu mil marcs de fin argent...

Et ieu agues bella dona e plazen.

Pistoleta: Ar agues ieu.

Maintenant eussé-je mille marcs de pur argent...

Et eussé-je dame belle et agréable.

ANC. FR. Nulle, pour de peine aver,

Ne puet sun corage mover.

Marie de France, t. II, p. 433.

Et bien puet aver cel nom.

Catal. de la Bib. Harléienne, t. 1, p. 557.

ANC. CAT. Aver. ESP. Haber. PORT. Haver. IT. Avere.

Ce verbe se composa avec lui-même, au moyen de l'emploi de son participe passé uni à ses autres temps.

O es eferms, o A afan AGUT.

Poëme sur Boece.

Ou il est infirme, ou il A EU chagrin.

Per qu'ieu del ben qu'en AGR' AGUT

Sai e crey qu'ieu n'ai molt perdut.

Rambaud d'Orange: Er quan.

C'est pourquoi je sais et je crois que j'ai beaucoup perdu du bien que j'en aurais eu.

Laissa la paor que AS AGUDA.

V. de S. Honorat.

Laisse la peur que tu as eue. 

Il forma aussi ses temps composés en employant l'auxiliaire ESSER.

Selh qu'eron de pretz avug,

Enqueron com pretz an baissan.

Gavaudan le Vieux: A la pus longa.

Ceux qui étaient eus de mérite demandent comment le mérite va baissant.

Enans que fos agutz prelatz.

V. de S. Honorat.

Avant qu'il fut eu prélat.

Moult es avutz belhs sos comensamens.

G. Riquier: Tant m'er.

Son commencement est eu très beau.

Ce verbe, suivi de la préposition A, exprima parfois une action à faire, une destination, etc.

Et als autres mostran,

S'il volon far lur pron, so qu'a far an.

B. Calvo: Ab gran dreg.

Et montrent aux autres, s'ils veulent faire leur profit, ce qu'ils ont à faire.

Quar plus soven devria om venir

Lai on hom A A viure et A morir.

Giraud le Roux: Nulhs hom.

Car on devrait plus souvent venir là où l'on a à vivre et à mourir.

CAT. Que tels cambis no s hajen á deducir.

Capmany, Coll. dipl., t. 1, p. 450.

ANC. ESP.

Cuemo lo mandó mio Cid, asi lo han todos á far.

Poema del Cid, v. 323.

PORT. Avyam a dar.

Elucidario, t. II, p. 131.

L'infinitif présent des verbes, quoique séparé par d'autres mots, formait

avec les diverses personnes du présent de l'indicatif d'aver un futur composé.

E trobar l'em oltra mar ses falhensa.

G. Figueiras: Totz qui ben.

Et nous le trouverons outre-mer sans faute.

Ce verbe, joint à divers mots, forma un grand nombre de locutions.

De batalhar o d'aver paraulas ab alcuna persona. 

Liv. de Sydrac, fol. 101.

De disputer ou d'avoir des paroles avec quelque personne.

Tan com a cor de donar.

G. Riquier: Qui m disses.

Tant comme il a coeur de donner.

Qu'enquer aurai loc de chantar.

B. de Ventadour: En abril.

Que j' aurai encore lieu de chanter.

A lo diable el cors, que tan fort la turmenta.

V. de S. Honorat.

Elle a le diable au corps, qui la tourmente si fort.

Que us part, e vos aiatz los datz.

T. d' Hugues et de Baussan: Baussan.

Que je vous départis, et vous ayez les dés.

Que Dieu ni lei ni ben non an.

Giraud de Borneil: A l'honor.

Qui n'ont Dieu ni loi ni bien.

(Chap. Que Deu ni ley ni be no tenen; 

ESP. Que Dios, ni ley ni bien no tienen.)

Qu'anc de lui amar no m'estrais,

Ni ai en cor que m n'estraia.

La Comtesse de Die: Ab joi.

Que je ne me retire oncques de l'aimer, ni n'ai dans le coeur que je m'en retire.

Qu'hom mort ni pres n'a amic ni parent.

Richard-Coeur-de-Lion: Ja nuls hom.

Qu'homme mort ni prisonnier n'a ami ni parent.

Ben aia coms qu'es d'afortit coratge.

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes.

Bien ait le comte qui est de courage affermi.

Mal aia 'l jorns qu'amors mi fetz emprendre.

Pons de la Garde: Sitot non.

Mal ait le jour qu'amour me fit éprendre.

ANC. FR. Renart respont: Biaux douz compère,

Bien ait l' ame de vostre père.

Roman du Renart, t. III, p. 4.

Cil respont: Sire, ben aiés.

Roman du comte de Poitiers, v. 773.

Mans jocs y a que valon mais que rires.

Arnaud de Marueil: Belh m'es lo.

Il y a maints jeux qui valent mieux que rire.

E a n'i d'aquels malvatz

Per qu'el setgles es sordeiats.

Peyrols: Atressi col.

Et il y en a de ces méchants par qui le siècle est souillé.

ANC. FR. El roiaume n'avoit plus beles.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 74.

Durant la feste eut jouxtes belles.

Au retour y eut une paix.

Vigiles de Charles VII, p. 218 et 12.

CAT. Una corbeylta hom a fava... un sach on ha bescuyt.

Capmany, Coll. dipl., t. 1, p. 412.

ESP. Avia un sacristano en essa abadia

Que guardaba las cosas de la sacristania.

Milagros de nuestra Señora, cop. 287.

PORT. Avia muytas centenas de annos que era fundada.

J. Barros, Dec. III, IV, 1.

IT. Non ha gran tempo. Boccaccio, Decameron, III, 1.

Part. prés. Si alcun avent pocession franca. (possession)

Cout. d'Arles. Anibert, t. I, p. 99.

Si quelqu'un ayant possession franche.

Substantiv. Cruels chausa es que cel que non dona al non avent.

Trad. de Bède, fol. 84.

C'est cruelle chose que celui qui ne donne pas au non ayant.

ANC. IT. Avent in longo perticas quatordice.

Tit. de 816. Muratori, Diss. 32.

(N. E. Título de 816, sería interesante compararlo con los de 842.)

2. Aver, s. m., avoir, richesse, argent.

Mas non es bos que s fi' e son aver. (fi' e : fie en)

Poëme sur Boece.

Mais il n'est pas bon qu'il se fie en son avoir.

D'aquellas que amon per aver.

B. de Ventadour: Chantars.

De celles qui aiment pour argent.

Car per aver amassar

Volc Judas Deu renegar.

Giraud de Borneil: Honraz es.

Car Judas consentit à renier Dieu pour amasser de l'argent.

- Troupeau.

E play mi quan li corridor

Fan las gens e' ls avers fugir.

Bertrand de Born: Be m play.

Et il me plaît quand les coureurs font fuir les gens et les troupeaux.

Ni d'aquels avers ledda non prendra.

Tit. de 1103. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 361.

Et de ces troupeaux il ne prendra pas droit de Leyde.

… Mon aver menant

Per las montagnas pastorgant...

Tot suau nostre aver payssen.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

… Menant mon troupeau pâturant sur les montagnes... Paissant tout doucement notre troupeau.

ANC. FR. Noz hoirs prendront tout nostre avoir

E Dieu ou déables noz ames.

J. de Meung, Codic., v. 63.

Ledit sire de Bueil et ses compagnons y gaingnerent moult d' avoir, car c'estoiz la plus riche place et la plus forte de touz le pays.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 119.

CAT. Haber. ESP. Aver (haber). PORT. Haver. IT. Avere.

3. Desaver, v., quitter, abandonner, détacher.

Pros femna ...

Senher, de vos se deza

Tan qu'als vielhs non etz par.

G. Riquier: A sant Pos.

Digne femme... Seigneur, se détache de vous tant que vous n'êtes pareil aux vieux.


Avi, Aviol, s. m., lat. avus, aïeul.

C'ayssi renhet sos avis ab fin pretz sobeyran.

P. Bremond Ricas Novas: Pus partit.

Qu'ainsi son aïeul régna avec un pur mérite supérieur.

Payre et mayre... avis morents sens testament.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 433.

Père et mère... aïeux mourant sans testament.

Mos paires, mos aviols et ieu.

(chap. Mon pare, mon yayo y yo.)

Liv. de Sydrac, fol. 6.

Mon père, mon aïeul et moi.

(CAT. MOD. El meu pare, el meu avi i jo.)

Qu'ieu auzi dir a mon aviol

Que qui non dona so que 'l dol,

Mantas vetz non pren so que s vol.

G. Figueiras: Ja de far.

Que j'ouïs dire à mon aïeul que qui ne donne pas ce qui lui fait peine,

maintes fois ne prend ce qu'il veut.

ANC. FR. El non son aiol comencha.

Menessier, Hist. litt. de la Fr., t. XV, p. 252.

CAT. Avi. ESP. Abuelo. PORT. Avô. IT. Avo, avolo.

1. Bezavi, Reyravi (: reyre avi), s. m., bisaïeul, arrière-aïeul.

De son paire, de son avi,

De bezavi, de reyravi.

Brev. d'amor, fol. 60.

De son père, de son aïeul, de bisaïeul, d' arrière-aïeul.

CAT. Besavi. ESP. Bisabuelo. PORT. Bisavô. IT. Bisavo, bisavolo.

(chap. Rebisyayo.)

3. Avia, s. f., lat. avia, aïeule.

Lo paire, la maire, o l'avis o l'avia, quant ilh van a la mort.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

Le père, la mère, ou l'aïeul ou l'aïeule, quand ils vont à la mort.

CAT. Avia. ESP. Abuela. PORT. Avó. IT. Avola.

4. Besavia, s. f., bisaïeule. (chap. Rebisyaya.)

Li fil son destreitz de noirir lor paires e lor maires, e lor avis e lor avias, e

lor bezavis e lor bezavias.

Trad. du Code de Justinien, fol. 27.

Les fils sont obligés de nourrir leurs pères et leurs mères, et leurs aïeux et leurs aïeules, et leurs bisaïeuls et leurs bisaïeules.

CAT. Besavia. ESP. Bisabuela. PORT. Bisavó. IT. Bisava.


Avol, Aul, adj., lâche, méchant, mauvais, vil.

Tant es avols e de menut coratge,

Qu'anc jorn no 'l plac pretz de cavalaira. (: cavalaria)

Lanfranc Cigala: Estiers mon.

Il est si lâche et de petit courage, que le mérite de chevalerie ne lui plut jamais.

An, ab falsas amistatz,

Volt pretz en avol color.

G. Faidit: Tug cil que.

Ils ont, avec de fausses amitiés, tourné le mérite en méchante couleur.

D' avol patz ven mais mals que be.

B. de la Barthe: Foilla ni flors.

De méchante paix vient plus de mal que de bien.

Subst. Et als avols es d'ergulhos semblans.

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.

Et elle est d'une fière contenance aux vils.

On lit dans les Leys d'amors, fol. 7:

Mots sincopatz... aul per avol.

Mots sincopés aul pour avol.

Dic vos que ets auls, e fals, et traydor. Philomena.

Je vous dis que vous êtes vil, et faux, et traître.

Subst. E sai triar los auls dels avinens.

Alegret: Ara pareisson.

Et je sais trier les mauvais des convenables.

ANC. ESP.

Quando del avol ome tal derecho li daba.

Vida de San Millán, cop. 243.

ANC. CAT. Avol.

2. Avolmen, adv., méchamment.

Tos temps fo raubadors e visquet avolmen.

Roman de Fierabras, v. 3835.

En tous temps il fut voleur et il vécut méchamment.

3. Avolezza, s. f., lâcheté, méchanceté.

Ben an canjat honor per avolezza.

Bertrand de Born: Pus li baron.

Ils ont bien changé honneur pour lâcheté.

Ja non aura proeza

Qui no fug avolezza.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Qui ne fuit lâcheté n'aura jamais prouesse.

ANC. ESP. … Fuyó de avolesa...

Perder la por tardanza seria gran avolesa.

Arcipreste de Hita, cop. 162 et 788.


Avoncle, s. m., lat. avunculus, oncle.

De mon paire ni de mos avoncles.

Tit. de 1222. DOAT, t. CXIV, fol. 89.

De mon père et de mes oncles.

ANC. CAT. Avoncle.

2. Oncle, s. m., oncle.

Ja no creirai castic d'amic ni d'oncle.

A. Daniel: Lo ferm.

Je ne croirai jamais la réprimande d'ami ni d'oncle.

Que de son oncle la volcsetz amparar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Que vous voulussiez la protéger contre son oncle.

CAT. Oncle (+ tiet).

//

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.

Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament
agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car huncha fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.