Mostrando las entradas para la consulta lo milló ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta lo milló ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 9 de mayo de 2024

Lexique roman; Lum - Sobreluminos


Lum, s. m., lat. lumen, lumière, luminaire.

Entre lum et lutz no a autra diferensia, sino que lutz es plus general que lum, quar tot lum es lutz, mas tota lutz no es lum. 

Eluc. de las propr., fol. 120.

Entre lumière et clarté il n'y a autre différence, sinon que clarté est plus générale que lumière, car toute lumière est clarté, mais toute clarté n'est pas lumière.

Plus son ardens non es lums en lanterna. 

Alb. Caille: Aras quan. 

Plus sont ardentes que n'est lumière en lanterne. 

N' art lums de cer' e d' oli.

A. Daniel: Ab guai. 

J'en brûle lumières de cire et d'huile. 

De toutas e de rezendas 

Fai sos dos e sas esmendas, 

Sos lums e sas oferendas.

P. Cardinal: Qui ve gran. 

De toltes et d'exactions il fait ses dons et ses réparations, ses luminaires et ses offrandes. 

Fig. Lo cars miralhs, qu' es lums de salvamen. 

Guillaume de S. Didier: El temps quan. 

Le cher miroir, qui est lumière de salut.

Rei glorios, verais lums e clardatz.

Giraud de Borneil: Rei glorios. 

Roi glorieux, vraie lumière et clarté.

- On a dit des chrétiens: 

Siatz filh de lum. Fragment de trad. de la Passion. 

Soyez fils de lumière.

CAT. Llum. ANC. ESP. Lumbre (luz y derivados). PORT. IT. Lume. 

(chap. Llum, llums; claridat, claridats.)

2. Lumeira, Lumera, Lumneira, Lumneyra, Lhumnieyra, s. f., lumière, flambeau.

A la lumeira,

Es plus temsutz que laire.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.

A la lumière, vous êtes plus craint que larron.

La nueg donet lumneyras, las estelas luzens;

Et al jorn, lo solelh.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

A la nuit il donna (pour) flambeaux, les étoiles luisantes; et au jour, le soleil. 

Fig. Darz d' acer voill que ill pertus la pansa,

E brocas voill que il tragan la lumera.

Lanza: Emperador avem.

Je veux que dard d'acier lui perce la panse, et je veux que broches lui arrachent la lumière. 

La veraya lhumnieyra que Dieus es. Livre de Sydrac, fol. 98.

La véritable lumière qui est Dieu.

ANC. ESP.

Luego que el sol yex a la ora primera, 

Luego las estrellas pierden toda lumnera. 

(N. E. yex : sale : ix.)

Poema de Alexandro, cop. 1166. 

ANC. CAT. Lumera, lumiera. ESP. MOD. Lumbrera. PORT. Lumieira. IT. Lumiera. (chap. Flama, flames; lumbrera, lumbreres : iluminat, iluminats, iluminada, iluminades; inteligén, inteligens, inteligén o inteligenta, inteligentes.)

3. Luminaria, Lumenaria, s. f., luminaire.

Foron fachas luminarias, so es lo solelh e la luna.

Hist. abr. de la Bibl., fol. 1.

Furent faits les luminaires, c'est-à-dire le soleil et la lune.

- Terme collectif, spécialement usité dans les églises.

A la obra e a la lumenaria. Cartulaire de Montpellier, fol. 175.

(chap. A l'obra y a la lluminaria : iluminassió de la iglesia.) 

A l'oeuvre et au luminaire.

Un quartayron de cera per la lumenaria mantenir.

(chap. Un cuarteró de sera per a mantindre la lluminaria.)

Statuts de la Confr. du S. Esprit. 

Un quarteron de cire pour le luminaire entretenir.

La mitat al rey nostre senhor, e l'autra a la luminaria per servir Dieu.

(chap. La mitat al rey nostre siñó, y l'atra a la lluminaria per a serví a Deu.) 

Tit. de 1394. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 126.

La moitié au roi notre seigneur, et l'autre au luminaire pour servir Dieu.

CAT. Lluminaria. ESP. Luminaria. PORT. Luminarias. ANC. IT. Luminaria, luminara. (chap. Lluminaria, lluminaries.)

3. Luminos, adj., lat. luminosus, lumineux.

Dels cors lusens e luminos. L'Arbre de Batalhas, fol. 250.

Des corps luisants et lumineux. 

Ea loc be luminos. Eluc. de las propr., fol. 81. 

En lieu bien lumineux. 

CAT. Lluminos. ESP. PORT. IT. Luminoso. (chap. Lluminós, lluminosos, lluminosa, lluminoses.)

5. Luminozitat, s. f., luminosité, qualité de ce qui est lumineux.

Rach a en si luminozitat. Eluc. de las propr., fol. 120.

Le rayon a en soi luminosité.

IT. Luminosità, luminositate, luminositade. (ESP. Luminosidad. Chap. Lluminosidat, lluminosidats, com la del rellámpec, pero no la de Carlos Rallo Badet, que té mol poques llums, com tots los iluminats catalanistes, sobre tot los aragonesos.)

Lluminosidat, lluminosidats, com la del rellámpec, pero no la de Carlos Rallo Badet, que té mol poques llums, com tots los iluminats catalanistes, sobre tot los aragonesos

6. Alumnamen, s. m., éclairage, illumination.

Si quo 'l solelhs sobr' autr' alumnamen

Nos ren clardat.

Cadenet: Ab leyal.

Ainsi comme le soleil par-dessus autre éclairage nous rend clarté.

Fig. Compunctios es alumnamen d'arma. Trad. de Bède, fol. 23. Componction est illumination d'âme.

7. Alumenatge, s. m., éclat, lumière.

Ilh es clardatz, e rent alumenatge.

Cadenet: Ab leial. 

Elle est clarté, et rend lumière.

8. Alumenar, Alumnar, Alhumnar, v., allumer, enflammer, éclairer.

Aissi co lums es melhs emplegatz cant alumena una sala plena de gens, que si servia ad 1 sol. V. et Vert., fol. 39.

(chap. Aixina com la llum es milló empleada cuan ilumine una sala plena de gen, que si servíe a un sol.)

Ainsi comme lumière est mieux employée quand elle éclaire une salle pleine de gens, que si elle servait à un seul.

Aissi coma lo fuocx que alhumna et art. Liv. de Sydrac, fol. 74. 

Ainsi comme le feu qui allume et brûle.

Fig. Lor alumna tot lo cors e lor menbres (membres). 

Livre de Sydrac, fol. 97.

Leur enflamme tout le corps et leurs membres.

- Donner, rendre la vue, la clarté.

Segner, c' alumnar volguist 

Lo paure que non avia vist.

V. de S. Honorat. 

Seigneur, qui voulus donner la clarté au pauvre qui n'avait pas vu.

Part. pas. Ja no es obs fox i ssia alumnaz. Poëme sur Boèce. 

Jamais n'est besoin que feu y soit allumé. 

Lo duc Rollan cavalga totz d'ira alumnatz.

Roman de Fierabras, v. 465.

Le duc Roland chevauche tout enflammé de colère. 

ANC. ESP.

Los ciegos alumnaron, los desnudos vistieron. 

Martirio de S. Lorenzo, cop. 49.

Ovieron grant feuza de seer allumnados. V. de S. Millán, cop. 323.

ANC. CAT. Alumar. ESP. MOD. Alumbrar. PORT. Alumear, allumiar. 

IT. Alluminare. (chap. Iluminá: ilumino, ilumines, ilumine, iluminem o iluminam, iluminéu o ilumináu, iluminen; iluminat, iluminats, iluminada, iluminades. Alumbrá seríe lo mateix que parí. En lo cas dels segos, iluminá vol di doná o torná la vista.)

9. Enluminatio, s. f., illumination, lumière.

Per enluminatio

Nos a dada cognitio.

Brev. d'amor, fol. 2.

Par illumination il nous a donné connaissance. 

ANC. CAT. Enlluminació. ESP. Iluminación. PORT. Illuminação. 

IT. Illuminazione. (chap. Iluminassió, iluminassions: señ, señs; entenimén, entenimens; sabiduría, sabiduríes; congnissió, cognissions.)

10. Enlumenament, s. m., illumination, éclairage, splendeur, éclat.

Donc, pos luna l' apellatz, ven d' aillors

En lieis beutatz et enluminamens.

Blacasset: Amics Guillem.

Donc, puisque lune vous l'appelez, vient d'ailleurs en elle beauté et splendeur. 

Fig. Per so qu' enlumenament del Avangeli... non resplendisca en els. Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Pour cela que l' illumination de l'Évangile... ne resplendisse pas en eux. ANC. CAT. Enlluminament. IT. Illuminamento. (chap. Iluminamén, iluminamens : iluminassió, iluminassions.)

11. Elluminayre, Illuminador, s. m., lat. illuminator, illuminateur, qui donne la lumière.

Us Dieus e us senher nostre creayre e nostre elluminayre. La Confessio.

(chap. Un Deu y un siñó nostre creadó y nostre iluminadó.)

Un Dieu et un seigneur notre créateur et notre illuminateur.

Ad aquel que era salvador e illuminador. Hist. abr. de la Bible, fol. 78.

A celui qui était sauveur et illuminateur.

ANC. CAT. Enlluminador. ESP. Iluminador. PORT. Illuminador. 

IT. Illuminatore. (chap. Iluminadó, iluminadós, iluminadora, iluminadores.)

12. Illuminatiu, adj., illuminatif, qui est propre à illuminer, à éclairer. 

De nuech illuminativas. Eluc. de las propr., fol. 118. 

Illuminatives de la nuit.

CAT. Illuminatiu. ESP. (iluminativo) PORT. IT. Illuminativo. 

(chap. Iluminatiu, iluminadó, iluminatius, iluminadós, iluminativa, iluminadora, iluminatives, iluminadores.)

13. Enlumenar, Enlhumenar, v., illuminer, éclairer, enluminer.

Clardat del solelh que l' enlhumena. Liv. de Sydrac, fol. 35. 

(chap. Claridat del sol que l' ilumine.) 

Clarté du soleil qui l' éclaire.

Fig. No 'ls vol enlumenar,

Ni donar gracia de far be.

Brev. d'amor, fol. 35. 

Ne les veut éclairer, ni (leur) donner grâce de bien faire.

Part. pas. Ay! fin' amors, fons de bontatz, 

Qu' avetz lo mon enlumenatz, 

Merce vos clam!

Marcabrus: Pus mos coratge. 

Ah! pur amour, fontaine de bonté, qui avez illuminé le monde, merci je vous crie!

Lo calh libre era tot enlumenat de letras d' aur. Philomena. 

Lequel livre était tout enluminé de lettres d'or. 

ANC. FR. Ainsi comme l'escrivain (N. E. leo escriváin) qui a fait son livre, qui l' enlumine d'or et d' azur, enlumina ledit roy son royaume de belles abbaïes que il y fist. Joinville, p. 243.

ANC. CAT. Enlluminar.

14. Illuminar, Illumenar, Ellumenar, v., lat. illuminare, illuminer, éclairer l'esprit, instruire en matière de religion.

Los lebros illumenar. V. et Vert., fol. 22. 

Éclairer les lépreux.

Aisso es la veraya savieza que illumena lo sens d'ome.

V. et Vert., fol. 31. 

Ceci est la vraie sagesse qui illumine l'esprit de l'homme.

Part. pas. Tut li monestier de trastot occident 

Foron illuminat de la sia (sua) sanctetat. 

V. de S. Honorat.

Tous les monastères de l'occident entier furent illuminés de sa sainteté.

D' on issira tan grans clardatz,

Qu' el mon er tot elluminatz.

Contricio e Penas ifernals. 

D'où sortira si grande clarté, que le monde sera tout illuminé.

Lo solelh...

Que tant es ben ellumenatz.

Les XV Signes de la fi del mon. 

Le soleil... qui est si bien illuminé. 

CAT. Illuminar. ESP. Iluminar. PORT. Illuminar. IT. Illuminare. 

(chap. Iluminá.)

15. Sobreluminos, adj., très lumineux. 

Fig. La sobreluminoza savieza. Eluc. de las propr., fol. 105. 

La très lumineuse sagesse.

(chap. Sobreluminós, mol luminós, mol luminosos, mol luminosa, com la sabiduría de Pedro Saputo, mol luminoses.)

Pedro Saputo en chapurriau (tot lo texto)

domingo, 31 de marzo de 2024

Lexique roman; Geysha, Geicha - Girfalc, Gerfalc


Geysha, Geicha, s. f., gesse, sorte de plante, fruit de cette plante.

Geysha es especia de legum. Eluc. de las propr., fol. 211.

(chap. La guixa es una espessie de llegum. Es la preferida de Pininfarinetes.)

La gesse est espèce de légume.

Mesura de geichas e de sezes redons.

(chap. Mida de guixes y de pesols redons.)

Cout. de Moissac du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.

Mesure de gesses et de pois ronds.

pataques, guixes, sigrons


Giba, Gibba, s. f., lat. gibba, bosse, tumeur, monticule, colline. 

Apostema et gibba.

(chap. Un apostema es un gaburro, tumor, gepa o chepa.)

Camels... aquels han doas gibbas el dors.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 241.

Apostème et tumeur.

Chameaux... ceux-là ont deux bosses au dos.

Las gibas destra.

Quant aura de larc en miech de la giba. 

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, ch. 5 et 39. 

Mesure les collines.

Combien aura de large au milieu de la colline.

ESP. PORT. Giba. IT. Gobba. (chap. Gepa, chepa; gaburro si es un tumor.)

2. Gibos, adj., lat. gibbosus, bossu, inégal, montueux.

Aquest avia un fraire malaute et enclin, gibos. V. de S. Honorat.

Celui-là avait un frère malade et courbé, bossu. 

Subst. Ab tu va s colcan,

E manj' e beu la femna d'un gibos. 

B. Carbonel: Joan Fabre. 

Avec toi va se couchant, et mange et boit la femme d'un bossu.

Demoniatz, cexs e gibos

Mot soven sana, vezen nos.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Démoniaques, aveugles et bossus moult souvent il guérit, nous voyant.

Destrar una terra boitosa ho gibosa en diversas parts.

Trad. du Traité de l'Arpentage, part. I, ch. 39.

Arpenter une terre tortueuse ou inégale en diverses parties. 

ESP. PORT. Giboso. IT. Gibboso. (chap. Geput, geperut, cheput, cheperut; geputs, geperuts, cheputs, cheperuts; gepuda, geperuda, chepuda, cheperuda; gepudes, geperudes, chepudes, cheperudes; gepudet, geperudet, chepudet, cheperudet; gepudets, geperudets, chepudets, cheperudets; gepudeta, geperudeta, chepudeta, cheperudeta; gepudetes, geperudetes, chepudetes, cheperudetes.)

Echeminga Dominga, Motoretta, Echenique

3. Gilbositat, Gelbozitat, s. f., enflure, tumeur, gonflement.

Al comensament de la gilbositat.

Que cauteri no sia administrat en gelbozitat que sia fayta per spasme de nervi. Trad. d'Albucasis, fol. 10.

Au commencement de l'enflure.

Que cautère ne soit administré en tumeur qui soit faite par spasme de nerf.


Gibre, Givre, s. m., givre.

Givre re plus no es mas ros congelat. Eluc. de las propr., fol. 137.

(chap. La gebra o gebrada no es res mes que rosada congelada; escarcha.)

Givre n'est rien de plus que rosée congelée.

E 'l gibres e 'l neus son a flocx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Et le givre et la neige sont à flocons.

Lancan son passat li givre.

A. Daniel: Lancan son. 

Lorsque les givres sont passés. 

CAT. Gebre. (chap. Gebra, gebrada : escarcha, rosada congelada.)

2. Gibrar, v., se couvrir de givre.

Quan la neus chai, e gibron li verjan. 

(chap. Cuan la neu cau, y se gebren o gelen o escarchen los vergés, jardins.)

R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin, ou Cadenet: Quan la neus. 

Quand la neige tombe, et se couvrent de givre les vergers.

CAT. Gebrar.


Gigua, Guiga, s. f., gigue (ANC. Viele), instrument de musique. 

(all. Geige, Violine. ESP. chap. Violín.)

Sapchas arpar,

E ben tenprar

La guiga, e 'l sons esclarzir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. Var.

Saches jouer de la harpe, et bien accorder la gigue, et éclaircir les sons.

- Air, chant.

En plor a tornada ma gigua.

Deudes de Prades: Si per amar. 

En pleur a tourné ma gigue.

ANC. FR. En harpe, en viele et en gigue

En devroit en certes conter.

Fables et cont. anc., t. II, p. 314.

Harpes et gigues et rubebes.

Roman de la Rose, v. 21286.

ESP. (violín; quizás también la viola.) IT. Giga.


Gigant, Jaian, Jaant, s. m., lat. gigantem, géant.

Ad un gigant donaria hom per adjutori un petit effant.

Eluc. de las propr., fol. 11. 

A un géant on donnerait pour aide un petit enfant. 

La maire d' un jaian. Roman de Jaufre, fol. 58. 

La mère d'un géant.

E 'l jaantz quan lo vi venir. Roman de Jaufre, 2e Ms., p. 65. 

Et le géant quand il le vit venir.

CAT. Gigant. ESP. PORT. IT. Gigante. (chap. Gigán, jagán.)


Gimpla, s. f., guimpe. (all. Wimpel.)

La gimpla non sia ges mesa

El cap a gisa de pagesa.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

La guimpe ne soit point mise à la tête à guise de paysanne.

ANC. FR. Elle ot ung voile en leu de gimple. 

Roman de la Rose, v. 3574.

Qui mesdites de la plus franche

Qui onc portast guimple ne manche.

Roman du Renart, t. III, p. 315.

Sans gimple, I chapel d'or el chief. Roman de la Violette, p. 234.

gimpla, guimpe, Wimpel

Gingebre, Gingibre, s. m., lat. zingiberem, gingembre. 

De gingebre que sia bels. Deudes de Prades, Auz. cass.

De gingembre qui soit beau. 

Gingibre, dex e oeit deniers.

(chap. Jengibre, devuit dinés.)

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 150. 

Gingembre, dix et huit deniers. 

Am pebre, canela, gingiebre. Trad. d'Albucasis, fol. 53. 

Avec poivre, cannelle, gingembre.

CAT. Gingebre. ESP. Gengibre (jengibre). PORT. Gengibre, gengivre. 

IT. Zenzero, zenzevero, zenzovero. (chap. jenjibre, jenjibres; se escriu en dos jotes si pronunsiem les dos jotes; cuan se talle fi té un gust com de ginebra, ginebre, del latín juniperus; pronunsiem ginebra y ginebre en la g de gen, ges, girá, exepte alguns pobles que pronunsien ch, com Valchunquera o Vallchunquera o Valjunquera y La Fresneda.)

2. Gingibrat, s. m., gingembré, sorte de composition médicinale.

D' aisso er esseptat gingibrat e sucre rozat. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

De ceci sera excepté gingembré et sucre rosé. 

IT. Zenzoverata.


Girar, v., lat. gyrare, tourner.

Lo gira e lo regira a dextre et ha senestre.

Dona Fortuna gira e regira totz jorns sa roda.

(chap. Lo gire y lo regire a dreta y a esquerra o isquiarra o zurda.

Dona o doña Fortuna gire y regire tots los díes sa (la seua) roda.)

V. et Vert., fol. 72 et 29.

Le tourne et le retourne à droite et à gauche. 

Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue.

Giret los huels al Creator. V. de S. Honorat.

Tourna les yeux vers le Créateur. 

Per natura es movens 

Sel cels, e s gira tot entorn. 

Brev. d'amor, fol. 28.

Par nature est mouvant ce ciel, et se tourne tout à l'entour.

ANC. FR. Gyrer autour d'icellui pole par occident.

Rabelais, liv. IV, ch. 1. 

Qui est celui que mort gire à l'envers. 

Desmasures, Trad. de l'Énéide, p. 276. 

CAT. ESP. PORT. Girar. IT. Girare. (chap. Girá: giro, gires, gire, girem o giram, giréu o giráu, giren; girat, girats, girada, girades. Chirá.)

2. Gir, s. m., lat. gyrus, tournoiement.

An revirat vas totas partz lor gir.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Ont retourné vers toutes parts leur tournoiement.

ANC. CAT. Gir. ESP. PORT. IT. Giro. (chap. Giro, giros; volta, voltes.) 

3. Giramen, s. m., rotation, parcours, passage.

A lo cels per son giramen

XII signes e VII planetas.

(chap. Té lo sel per son giramén – rotassió - dotse signos y set planetes. Allacuanta sol ne ñabíen set o sat, 7, incluíts la lluna y lo sol.)

Brev. d'amor, fol. 26.

Le ciel a pour sa rotation douze signes et sept planètes.

Mudamen e giramen d'una lengua en autra. Leys d'amors, fol. 45.

Changement et passage d'une langue en une autre.

ANC. CAT. Girament. ANC. ESP. Giramiento. IT. Giramento. (chap.  Giramén, giramens; rotassió, rotassions; volta, voltes; giro, giros; órbita, órbites.)

4. Girada, s. f., retour, évolution.

Pueys broca son caval; quan venc a la girada, 

Anet ferir Jutin, un rey de Valmorada. 

Roman de Fierabras, v. 4638. 

Puis pique son cheval; quand il vint au retour, il alla frapper Jutin, un roi de Valmorée.

CAT. ESP. Girada. IT. Girata. (chap. Girada, girades; tamé se pot di del tems, girás lo tems, cambiá, be de bo a roín com de roín a bo.)

5. Giraflor, s. f., tournesol.

Com la giraflor.

(chap. Com lo girassol.)

Le Moine de Montaudon: Aissi com cel.

Comme le tournesol.

CAT. ESP. PORT. Girasol. (chap. girassol, girassols; se podríe escriure en una s sol perque es una paraula composta, girá + sol, pero pronunsiem una s forta o doble, ss.)

6. Regirar, v., retourner, revirer.

Hanc non si volc regirar 

Ves Joachim ni ves sa mayre.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Oncques ne se voulut retourner vers Joachim ni vers sa mère.

Dona Fortuna gira e regira totz jorns sa roda.

V. et Vert., fol. 29. 

Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue. 

Ab tant se regiret, vic payas desrengatz.

Roman de Fierabras, v. 3543. 

Alors il se retourna, il vit les païens débandés. 

Part. pas. Fe ab forcas regirat. Eluc. de las propr., fol. 209.

(chap. Fenás en forques regirat; tombat, voltat per a que se seco.)

Foin avec fourches retourné.

CAT. Regirar. IT. Rigirare. (chap. Regirá, rechirá: regiro, regires, regire, regirem o regiram, regiréu o regiráu, regiren; regirat, regirats, regirada, regirades. Té diferens significats, voltá o doná voltes, registrá buscán algo.)

7. Girovagan, s. m., coureur, vagabond, rôdeur. 

(chap. Vagabundo, rodamón; ña un trobadó que se diu Cercamons.)

Son apelatz girovagans, so es a dire... que van per las cellas e pels prioratz dels altres morgues. Regla de S. Benezeg, fol. 8.

Sont appelés rôdeurs, c'est-à-dire... qui vont par les cellules et par les prieurés des autres moines.

Francesc Franc B.


Girbau, Guirbaut, s. m., goujat, vaurien

(N. E. guère vaut; gaire val, sinónimo de Carlos Rallo Badet.)

Carlos Rallo Badet, Calaseit, disseñadó de coches, Pininfarinetes


Pueys li laissa sa molher prenh

D' un girbaudo, filh de girbau.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es.

Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit goujat, fils de goujat.

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto, inútil, catalufo, catanazi, baturro, cachirulo

Tenon guirbautz als tizos.

Marcabrus: L'autr'ier a l' issida.

Tiennent goujats aux tisons.

2. Girbaudo, Guirbaudo, s. m. petit goujat, petit vaurien.

Pueys li laissa sa molher prenh

D'un girbaudo, filh de girbau.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es.

Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit goujat, fils de goujat.

Aplanen lor guirbaudos.

Marcabrus: L'autr' ier a l' issida.

Caressent de la main leurs petits vauriens.

3. Girbaudinar, v., tromper, avilir, outrager.

Son senhor en girbaudina.

Marcabrus: L'iverns vai.

Son seigneur en outrage.

4. Girbaudoneyar, v., libertiner.

Jovens girbaudoneya.

Marcabrus: Quan la.

Jeunesse libertine.


Girfalc, Gerfalc, s. m., gerfaut.

Girfalx ni l' aucell que son 

Non agron tan tost tengut via.

V. de S. Honorat.

Gerfaut ni les oiseaux qui existent n'auraient si tôt tenu voie.

En aissi m ten en fre et en paor,

Com lo gerfalcx, quant a son crit levat,

Fai la grua.

P. de Cols d'Aorlac: Si quo 'l. 

Par ainsi me tient en frein et en peur, comme le gerfaut fait la grue, quand il a levé son cri.

ANC. CAT. Girfalc. ESP. Gerifalco, gerifalte (N. E. Del fr. ant. girfalt, gerfalt o del occit. gerfalt, gerfalc, y estos del nórd. geirfalki, de geiri “objeto en forma de dardo” y falki “halcón”, por las listas semejantes a flechas de su plumaje. All. Gerfalke.) PORT. Gerifalte. IT. Girfalco.

(chap. Una classe de falcó mol gran que viu al nort, Falco rusticolus.

Al Decamerón en chapurriau trobaréu un falcó cassadó que van rostí, milló dit guisá.)

girfalc, gerfalc, gerfaut, gerifalte, falco rusticolus

miércoles, 13 de marzo de 2024

Lexique roman; Formir, Furmir, Fromir - Fornicar, Fornigar


Formir, Furmir, Fromir, v., remplir, accomplir, satisfaire, exposer.

De ren qu' al segl' ay' a formir.

Pierre d'Auvergne: De Dieus non.

De rien qu'il ait à satisfaire au siècle.

Ben furmi lo messatge.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59.

Bien remplit le message.

Quasqus si deu de son mestier formir.

B. de Ventadour: Ab joi mov.

Chacun doit se satisfaire de son besoin.

Formir

Vos voil so c'om mi manda dir.

Roman de Jaufre, fol. 17.

Je veux vous exposer ce qu'on me commande de dire.

Part. pas. Ja nulhs furmit messatge non auziretz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 38.

Jamais vous n'ouïrez nul message accompli.

Senher, be m tenc per fromida.

G. Riquier: L'autr'ier trobei. 

Seigneur, je me tiens bien pour satisfaite.

2. Formimen, s. m., exposition, commencement.

Mais te valgro totas al formimen.

Ozils de Cadartz: Assatz es.

Plus te valurent toutes au commencement.


Forar, v., lat. forare, forer, trouer, percer. 

Part. pas. Si non es en carrera forada. 

Fors de Béarn, p. 1089. 

Si n'est pas en rue percée.

- Substantiv. Trou, ouverture.

Appar qu'el prumier forat es necessari per purgar las superfluitats del cervel. 

Abelhas... repauson si sobr' els foratz.

grabado miel abejas apicultores beceite

Eluc. de las propr., fol. 40 et 142. 

Il paraît que le premier trou est nécessaire pour purger les superfluités du cerveau.

Les abeilles... se reposent sur les trous. 

CAT. ANC. ESP. Foradar. ESP. MOD. Horadar. PORT. Furar. IT. Forare.

(chap. Foradá, fé un forat, dos forats; foradat, foradats, foradada, foradades; forado, forades, forade, foradem o foradam, foradéu o foradáu, foraden. Si yo tinguera una barrinacuáns caps de catalanistes foradaría.)

2. Perforacio, s. f., lat. perforatio, perforation, trou.

Dens alcunas vetz prendo perforacio, autras vetz rupcio.

(chap. Les dens algunes vegades prenen perforassió (se queren), datres vegades ruptura: se trenquen, se chafen.)

Eluc. de las propr., fol. 43.

Les dents quelquefois prennent perforation, d'autres fois rupture.

Am perforacio ampla. Trad. d'Albucasis, fol. 33. 

Avec perforation ample.

PORT. Perforação. IT. Perforazione. (ESP. Perforación. Chap. perforassió, perforassions; v. perforá, foradá, fé forats, excavá, esgarrapá, etc.)

3. Perforador, s. m., qui perfore, opérateur.

Entro qu' el perforador venga ad aquela peyra.

(chap. Hasta que 'l perforadó (foradadó) vingue (arribo) an aquella pedra.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 32. 

Jusqu'à ce que l' opérateur vienne à cette pierre.

4. Perforatiu, adj., perforatif, propre à perforer.

De las partidas que han mestier de perforacio... perforativa.

Eluc. de las propr., fol. 19.

Perforative... des parties qui ont besoin de perforation.

(chap. Perforatiu com un puntero de la Liebherr, un kango, un taladro, perforatius, perforativa com una barrina o broca o tacha o agulla, perforatives.)

5. Perforar, v., lat. perforare, perforer, percer.

Perforec un apostema cancros.

(chap. Va perforá un apostema canserós, en cánser, que ya se coneixíe an aquells siglos; Ramón Lull mateix escriu cranch referínse an esta enfermedat que tamé patixen los y les catalanistes, com per ejemple Pepet Carreras, que está mol alusinat. La paraula piercing ve de aquí, de perforar, en fransés percer, en inglés to pierce.)


Pren una ola, e perfora en la cuberta un trauc.

(chap. Pren un' olla, y fa un forat a la cobertora, tapa. Cobertora val com a tapa y com a banua, manta.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 38.

Perça apostême chancreux.

Prends une marmite, et perfore un trou dans le couvercle. 

Part. pas. 

Sancnens

E perforatz.

Un troubadour anonyme: Dieus vos. 

Saignant et percé. 

PORT. Perforar. IT. Perforare.

6. Transforar, Trasforar, v., lat. transforare, transpercer, percer d'outre en outre.

De totz pongz la trasforet.

(chap. De tots los puns la traspasse; cruse, forade.)

Brev. d'amor, fol. 85. 

De tous points la transperça.

Apres gardatz que no 'l transfore

Ni ven ni freitz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après prenez garde que ne le transperce ni vent ni froid.

- Filtrer, s'infiltrer.

Aiga per venas transfora.

(chap. L'aigua s' infiltre per les venes.)

Brev. d'amor, fol. 38. 

Eau filtre par veines. 

IT. Traforare.


Forn, s. m., lat. furnus, four.

M' art plus fort no feira fuecs en forn.

B. de Ventadour: Be m'an perdut.

Me brûle plus fort que ne ferait feu en four.

Quatre forns avem de quaus. Philomena.

(chap. Tenim cuatre forns de cals; per ejemple a FórnolsFornosFórnoles.)

Libro de las Aziendas de los vezinos y terratenientes de la villa de Fórnoles hecho este año 1738 , primera página

Nous avons quatre fours de chaux. 

CAT. Forn. ANC. ESP. Forno. ESP. MOD. Horno. PORT. IT. Forno.

(chap. Forn, forns; forné, fornés, fornera, forneres; fornejá: coure lo pa y datres alimens al forn, com los cocs, casquetes, mantecats, carquiñols, amelats, rosques de Pascua, etc, etc.) 

2. Fornelh, Fornel, s. m., fourneau, foyer.

Meneron m'en a lur fornelh.

(chap. Me van portá al seu fornet.)

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

M' emmenèrent à leur foyer. 

Nostres Frances s'asezo pres d'un fornel privat. 

Roman de Fierabras, v. 2162. 

Nos Français s'asseoient près d'un foyer privé. 

ANC. FR. Un métal en un seul vaissel

Te convient mectre en un fournel. 

La Fontaine des Amoureux, v. 920. 

ANC. CAT. Fornell. ANC. ESP. Fornelo. ESP. MOD. Hornillo. PORT. Fornilho. IT. Fornello. (chap. fornet, fornets.)

3. Fornatz, Fornas, s. f., lat. fornax, fournaise. 

Cum l'aurs s'afina en la fornatz.  

G. Faidit: Chant e deport. 

Comme l'or s'épure dans la fournaise.

Fornas ont ardon las armas de purgatori. V. et Vert., fol. 28.

(chap. Calderes aon se cremen les almes del purgatori.)

Fournaise où brûlent les âmes de purgatoire. 

ANC. ESP. En medio del infierno fumea un fornaz.

(chap. Al mich del infern fumege una caldera.)

Poema de Alexandro, cop. 2248.

Jacie en paz el ninno en media la fornaz.

Milagros de Nuestra Señora, cop. 366.

CAT. Fornal. ESP. MOD. Hornaza. PORT. Fornalha. IT. Fornace.

4. Fornada, s. f., fournée.

Una olada de braza de la premera fornada.

(chap. Una ollada, calderada, topinada de brasa de la primera fornada.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 130.

Une potée de braise de la première fournée. 

CAT. Fornada. ESP. Hornada. PORT. Fornada. IT. Fornata. (chap. Fornada, fornades: una tongada del forn, lo que cap a dins del forn.)

5. Fornatge, Fornague, s. m., fournage.

Tres deniers... de fornatge.

(chap. Tres dinés... de fornache; dret que se pagabe per fé aná lo forn, que ere normalmén de los siñós. Lo rey solíe resservás uns cuans forns, a part de datres possessions.)

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 91.

Trois deniers... de fournage.

La tersa part de totz fornatges... Per aquesta part d' aquestz fornatges.

Tit. de 1229. Arch. du Roy, J. 323.

La troisième partie de tous fournages... Pour cette partie de ces fournages.

Deu donar mandagues e fornagues.

Tit. de 1204. Arch. du Roy., J. 320.

Doit donner mandages et fournages.

ESP. Hornage. (N. E. Con la ortografía actual: hornaje, derecho que se pagaba por usar el horno de un señor.)

6. Fornilha, s. f., chauffée de four, la quantité de bois nécessaire pour chauffer un four une fois.

La fornilha a son pa cozer de guaric e de castain.

Cartulaire du Bugue, fol. 28.

La chauffée de four en chêne et en châtaignier pour cuire son pain.

7. Fornaria, s. f., fournerie, lieu où sont les fours.

La fornaria de la dicha vila. Tit. de 1270. Arch. du Roy., J. 4.

(chap. La fornaria de la dita vila. Puesto aon están los forns. Tamé ñabíen forns apartats de les viles, als monasteris o convens, alqueríes, aldees, cases apartades, pero se controlaben y se teníe que pagá.)

La fournerie de ladite ville.

- L'industrie du fournier.

Ieu, homs o femena que uzi del mestier de fornaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 124.

Moi, homme ou femme qui use du métier de fournerie.

ESP. Hornería.

8. Fornier, s. m., fournier.

Filhs d'un sirven del castel, qu'era forniers, qu'escaudava lo forn a coser lo pa. V. de B. de Ventadour.

(chap. Fill d'un sirvén, criat del castell, qu'ere forné, que calentabe (escofabe) lo forn per a coure lo pa.)

Fils d'un servant du château, qui était fournier, qui chauffait le four à cuire le pain.

Bernard de Ventadour. Bernatz del Ventadorn, Bernautz de Ventadorn

CAT. Forner. ESP. Hornero. PORT. Forneiro. IT. Fornaio.

9. Fornieira, s. f., fournière.

Del pan que faran cozer... qu'els forniers et las fornieiras... juron.

Ni la fornieira ni neguna autra persona. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 218 et 124.

Du pain qu'ils feront cuire... que les fourniers et les fournières... jurent. 

Ni la fournière ni nulle autre personne. 

ESP. Hornera. PORT. Forniera. (chap. Forneraforneres.)

10. Enfornar, v., enfourner, engager. 

Fig. T' arm' enfornas

En trebaill et en tormen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Tu enfournes ton âme en travail et en tourment.

CAT. ANC. ESP. Enfornar. ESP. MOD. Enhornar. PORT. Enfornar. 

IT. Infornare.

11. Fornicatio, Fornicacion, s. f., lat. fornicationem, fornication. 

No faras adulteri ni fornicatio. V. et Vert., fol. 3. 

Tu ne feras adultère ni fornication. 

Si era ver so que los Juzieus dizian, que Jhesu Crist fos nat en fornicacion.

Hist. abr. de la Bible, fol. 63.

Si était vrai ce que les Juifs disaient, que Jésus-Christ fût né en fornication.

Dezapauzet motz evesques per simonia e per fornicatio.

(chap. Va deposá mols obispos per simonía y per fornicassió.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.

Déposa beaucoup d'évêques pour simonie et pour fornication.

Fig. Fornicatios de l'arma es servituz d'idolas. 

Trad. de Bède, fol. 41. 

Fornication de l'âme est culte servile des idoles.

CAT. Fornicació. ESP. Fornicación. PORT. Fornicação. IT. Fornicazione.

(chap. Fornicassió, fornicassions; cóm los agradabe fornicá als roigets y roigetes catalanistes matamossens de cuan Luis Companys, y als de ara tamé.)

12. Fornicador, s. m., lat. fornicator, fornicateur.

Deus damnara los fornicadors.

(chap. Deu condenará als fornicadós rojos, com los de la Ascuma.)

Trad. de Bède, fol. 40. 

Dieu damnera les fornicateurs. 

CAT. ESP. PORT. Fornicador. IT. Fornicatore. (chap. fornicadó com Artur Quintana Font, fornicadós com los de Clarió, fornicadora com Carmen Junyent, fornicadores com les asqueroses de la CUP.)

13. Fornicadre, s. m., fornicateur. 

Toz fornicadres es no nedes.

(chap. Tot fornicadó no es puro, llimpio; nedes : net : nedea en valensiá es la puresa, la llimpiesa.)

Trad. de Bède, fol. 44. 

Tout fornicateur est non pur.

14. Fornicairitz, s. f., fornicatrice.

Adject. Filhs de femna fornicairitz. Brev. d'amor, fol. 131.

(chap. Fill de femella, dona, fornicadora. Com sa mare de Pedro Saputo no estabe casada cuan lo va tindre, se li díe la pupila, la pubilla, pero no ere virgen. Sol María va conservá la virginidat al tindre a Jesús, nostre Siñó.)

Fils de femme fornicatrice.

IT. Fornicatrice. (ESP. fornicatriz sale en Google unas 312 veces al día de hoy y desde mi ordenador; fornicadora.)

15. Fornicar, Fornigar, v., lat. fornicare, forniquer.

Ben deffent la ley velha fornigar. La nobla Leyczon.

(chap. Be prohibix la ley vella fornicá. Tos recomano lligí la nobla Leyczon, y los atres textos del Vaud, a Suiza, Vaudois. Són del 1100 y anteriós. Consevol que parlo catalá los hauríe de entendre, si no fore per la manipulassió de la seua llengua, sobre tot después de Pompeyo Fabra y dels que li van maná fé la gramática, que va escriure en castellá. Después lo IEC va corre a féla en catalá normatiu.)

Bien défend la vieille loi de forniquer.

No fornique aissi com alcu d'els forniquero.

(chap. No fornique així com algú d'ells van fornicá.) 

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Qu'il ne fornique pas ainsi comme aucuns d'eux forniquèrent.

Subst. Mellier es murirs o ardres que fornicars. Trad. de Bède, fol. 41.

(chap. Milló es morís o cremás que fornicá.)

Meilleur est le mourir ou le brûler que le forniquer.

CAT. ESP. PORT. Fornicar. IT. Fornicare. (chap. Fornicáfornicoforniquesforniqueforniquem o fornicamforniquéu o fornicáuforniquenfornicat, fornicats, fornicada, fornicades. Si yo tinguera una sigala, cuántes vegades fornicaría.)