Mostrando las entradas para la consulta llana ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta llana ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, L.

L.

LÁ. Allí.

L' ACULL. Le acoje, la acoje.

LANGUIMENT. V. LANGOR.

LADRARÁ. v. Ladrará. (Religiós! tú saps qu' el chálladrará )

LADRE. v. Ladra. (lladre de lladrar; lladre de robar, furtar)

LADRÓ. sust. p. Ladrón.

LADRONIA. sust. c. Robo, hurto.

LÁGREMAS. V. LÁGREMES.

LÁGREMES. sust. c. pl. Lágrimas.

LAGRON. Le hubieron.

LAHOR. sust. c. Alabanza.

LAIS. sust. c. Composición poética. Canto. (típico de trobadores y jochs florals)

L' ALBA. La aurora. (Auba)

L' ALS. Lo otro, lo demás.

L' ALT, ALTA. El alto, la alta.

L' ALTRE. El otro.

L' AMÁS. Le amase, la amase.

L' AMS. Le ames, la ames.

LAMENTAS, sust. c. Lamentos.

LAMPEGAR. V. modo inf. Relampaguear.

LA ‘N. Le han.

LANA, sust. c. Lana. (llana; los uns porten la fama, los atres carden la llana)

L' ANATS. Lo vais. - L' anats bastir: lo vais a edificar.

LANÇA, sust. c. Lanza. (llansa, llança)
LANÇA. V. Lanza, echa. (llança, de llançar)
LANGOR. sust. c. Languidez, padecimiento lento, pena, desmayo.

LANGUIMENT. V. LANGOR.

LANGUIR. v. modo inf. Languidecer, desmayar, padecer lentamente, penar.

LAOR. sust. c. Loor, alabanza.

L‘ AOR. Le adore, le adoro.

LARCH. adj. Largo, dadivoso. (largo con el dinero; largo de longitud o tiempo: lonch)

LARGUEA. sust. c. Largueza.

LARGUEJAR. v. modo inf. Ser largo, ser dadivoso, derrochar.

LARGUEJAT. part. pas. de "larguejar". Derrochado, sido dadivoso.
LARGUETAT. V. LARGUEA.

LAS. sust. c. Lazo. (llas, llaç, llaçada, enllaçar etc)
LAS, LASSA. adj. Abatido, abatida; débil, cansado, cansada; fatigado, fatigada.
- Ah las! Ay de mí!

LASE. v. Ata, deja.

LASSA. v. Deja.

LASSÁ ‘S. Déjose. (dejósese dejó)

LASSETA. Diminutivo de LASSA.

LA SUS. Allí arriba.

LA ‘T. Allí te. - E de la ‘t fá temptació: y desde allí te tienta.

LATÍ. sust. c. latín. (llatí)

L' ATROB. Le encuentro, le encuentre. (trobar)

LATS. sust. c. pl. Lados. - De lats en lats: de lado a lado.

LAURENS. sust. p. Lorenzo. (Llorenç, Llorens; Laurentius)

LAUS. sust. c. Alabanza.

LAUS. v. Alabo, alabes. - Lo laus: lo alabo.
LA ‘US. La os.

LAUSADOR. sust. c. pl. Los que alaban. (loador, loadores)

LAUSAMENT. sust. c. Alabanza.

LAUSANT. v. gerundio de "lausar". Alabando.

LAUSAR. v. modo inf. Loar, alabar.

LAUSAT. part. pas. de "lausar". Loado, alabado.

LAUSOR, sust. c. Alabanza, loor.

L' AUTRA. La otra.

L' AUTRE. El otro.

L' AUTRE 'S. El otro se, el otro es, la otra se, la otra es.

LAVÁ. v. Lavó. (ell -va- llavá los seus pecats)

LAVAMENT. Lavatorio, el acto de lavar, ablución.

LAVEN. v. Laven. (llavon, renton)

LAVORS. adv. Entonces. (Llavors, muchas variantes)

LAX. v. Deja, deje. - No lax argumentar: no deja argumentar. - Que lax lo mal e face 'l be: que deje el mal y haga el bien.

LAXA. V. Deja.

L' AY. Le he, le tengo; lo he, lo tengo.
LAY. adv. Allí.

LAYRE. sust. c. Ladrón. (lladre)

LEER. sust. c. Medio, permiso, ocio.

LEG, LEGA. adj. Feo, fea. (lletg, lletja)

LEGEA, sust. c. Fealdad.

LEGUAS, sust. c. Leguas. (medida de longitud)

LEGUT. adj. Lícito, permitido.

LEIG. adj. Feo.

LEIX. v. Deje.

LEIXA. V. Deja.

LEXATZ. V. LEXATS,

LEIXADA. V. LEXADA.

LEIXANT. v. gerundio de "lexar". Dejando. (deixar, dixar, dixá)

LEIXEL. Lo deje.

LEIXLO. Déjelo.

L‘ EMPORT. Le lleve.

LENDEMÁ. El día siguiente. (cendemá, çendemá, l‘ endemá)

LENGUA. sust. c. Lengua. (lengallengualangue)

LENGUATJE. sust. c. Lenguaje, idioma.

LE ‘NS. Nos la. - Le' ns ha: nos la ha.

LENT. adj. Lento. - De lent en lent: poco a poco.

LENTETAT. sust. c. Lentitud. (lentitut)

LEÓ. sust. c. León. (lleó)

LEONITAT. sust. c. Lo que es propio de la naturaleza del león.

LESSA. V. Deja.

LETJA. adj. Fea.

LETRAT. adj. Entendido, sabio, hombre de letras.

LETS. v. Le habéis.

LEU. adj. Fácil, leve, ligero, pronto, listo, desembarazado, cómodo. (lleu; lleuger)

LEU. v. Levanto. - Leu las mans e los uyls: levanto las manos y los ojos. (levar, llevar)

LEUGERAMENT. adv. Ligeramente y en algunos casos fácilmente.

LEUMENT. adv. Levemente, ligeramente, fácilmente, prontamente.

LEVA. V. Levanta, realza.

LEVÁ. v. Quitó, elevó, levantó.

LEVABA. v. Levantaba, elevaba, quitaba.

LEVADA. part. pas. de "levar". term. fem. Elevada, levantada, quitada.

LEVANT. v. gerundio de “levar". Quitando, elevando, levantando.

LEVAR. V. modo inf. Alzar, levantar, elevar, quitar.

LEVÁS. Levantóse. (se levantó)

LEVAT. part. pas. de "levar". Levantado, elevado.

LEX. V. LEIX.

LEXA. V. LEIXA.

LEXADA. part. pas. de "lexar". term. fem. Dejada.

LEXAR. v. modo inf. Dejar, abandonar.

LEXA ‘S. Se dejó.

LEXATS. v. Dejáis, dejad.

LEXATZ. V. LEXATS.
LEXEM. v. Dejemos.

LEXET. v. Dejó.

LEXETS. v. Dejéis.

LEYAL. adj. Leal.

LEYALMENT. adv. Lealmente.

LEYALTAT. sust. c. Lealtad.

L‘ HA. Le ha, le tiene; lo ha, lo tiene; la ha, la tiene.

L' HAJA. La haya, la tenga; le haya, le tenga; lo haya, lo tenga.
L' HAS. Le has, le tienes.

L' HAUS. Os la.

L' HOM. El hombre.

L' HOST. La hueste.

LI. Le, los. - Li perdó, le perdone. - Li peccador: los pecadores.

LIA. V. Ata, liga. (lliga, lligue)

LIAR. V. LIGAR.

LIAT. V. LIGAT.

LIBRE. sust. c. Libro. (llibre)

LIBERTAT. sust. c. Libertad. (llibertat)

LIBERALITAT. sust. c. Liberalidad.

LIG. v. Lee. (legir, llegir, lligir, llich; llix una mica, panka mermat; llegeix)

LIG. sust. c. Ley, fé, creencia religiosa. (lley, llei; lex)

LIGAMENT. sust. c. Lazo, el acto de enlazar o de ligar. (lligament, llas, llaç groc, llaça etc)

LIGEN. Leen.
LIGAR. v. modo inf. Ligar, atar.
LIGAR. v. modo inf. Ligar, atar.

LIJA. v. Lea.

LI ‘N. Le (por ello). - Li ‘n tany (pertany) : le pertenece (por ello).

LIR. Lirio. - Flor de lir: flor de lirio o flor de lis(lliri)

LISCA. V. Lea.

LIT. sust. c. Cama, lecho. (llit; lectum)

LITELÓ, sust. c. Cuna.

LIURATS. v. Libertáis, salváis, encomendáis, ponéis en mis manos.

LO. art. Lo, le, el.
LOS. art. pl. Los, les.

LOAMENT. sust. c. Alabanza, loor, el acto de alabar.

LOAR. V. modo inf. Alabar, loar.

LOARVOS. v. Alabaros.

LOAT, LOADA. part. pas. de "loar". Loado, loada; alabado, alabada.

L' OBRE ‘S. La obra es.

LOCH. sust. c. Lugar, sitio. - En loch (enlloc): en ninguna parte. (lloc; locum, locus, locis; en un lugar de la Mancha; lugar : población : aldea : pueblo; La Codoñera es “lo lloc”)

LÓGICA. sust. c. Lógica.

LOGAT. part. pas. de "logar". Alquilado, dado o tomado en conducción.

L‘ ON. Lo, le.

LONCH. adj. Largo. - Como sust. c. Longitud.

LONGA. adj. term. fem. Larga. (llonga; existe como apellido en Valderrobres)

LONGAMENT. adv. Largamente, por mucho tiempo.

LONGUAMENT. V. LONGAMENT.

LONGUEA, sust. c. Longitud.

LOP. sust. c. Lobo. (llop; ai vist lo lop lo rainard la lebre ...)

LOR. pron. Ellos. (A lor : a ells !)
LOTS. sust. c. Lugares.

LOU. v. Alabo.

LOYS. sust. p. Luis.

L' Ú. El uno.

LUENTAS. adj. term. fem. Relucientes. (lluentas, lluentes, relluentes)

LUM. sust. c. Luz.

LUMANERA. sust. c. Lumbrera.

LUMINATS. part. pas. de "luminar o enluminar”. Iluminados.
LUNA. sust. c. Luna.

LUNY. adv. Lejos.
LUNYA. v. Aleja. (s‘ allunya)

LUNYADANAS. adj term. fem. Lejanas.

LUNYALO. Aléjalo.

LUNYAT. part. pas. de "lunyar" Alejado.

LUR. Su y alguna vez le. (posesivo; lur, llur, cosas)

LURS. pron. Sus. (llurs)

L' US. El uso.

LUTS. sust. c. Luz. (lux latín; lucem, lucis etc)

LUTXURIA, sust. c. Lujuria.

LUTXURIARÁS. v. Serás lujurioso. (lujuriarás)

LUTXURIÓS. adj. Lujurioso.

L‘ YLA. La isla. (En Mallorca, sa illa, de ipsa ínsula, ses illes)

LYVADA. sust. c. No estamos seguros de la verdadera equivalencia castellana de este vocablo. Quizás signifique alivio, solaz. (muler es per ço dada Que sia d' Adam lyvada; quizás del verbo, libar - néctar -, libada, chupada.)

lunes, 14 de agosto de 2017

llit

llit , cama

gitás, gitar-se, acostarse

catre

Lo catre no es un llit. Son dos marcs crusats en forma de aspa, que fan la funció de llit. Units per la part d'amunt en cordes (normalment fetes en trena de peladures de vimec) que fan la funció de sunyer. La márfega es un coltxó de roba de borrassa, arrebotit de palla o de peladures de panolla. Los catres i les márfegues solíen estar als masets que no teníen pallissa.


Llit, sunyer, coltxó, llansols, mantes, cobrellit, coixí, sobrecoixí, catre, márfega, eixugamans,


Llit, sunyer, coltxó, llansols, mantes, cobrellit, coixí, sobrecoixí, catre, márfega, eixugamans,

Nusatros tamé el dím pareixido. Llit, somiè, colchó,llinzol ,,mantès ,
cobrellit,,coixí , aná al  catre , márfega.La palla qu'hie  posaban èba de segaltrigo.

Lo colcho se fae en la llana, lligat de cuan en cuan en vetes, se varechae cada añ.

A Tamarit cubrellit, y los colchonés los paraben al carré, vareaben la llana y fie un ruido espesial, después los cosien, normal o a la Inglesa...

Cubrellit,llansol,sumier

Sir, Llinsol, somié, colchó, màrfega, cubrellit...

Llit,sumie,colcho,
llansols,mantes, cobrellit,coixí
sobrecoixí,ana al catre,márfega,no se que es....eixugamans...toalla de mans

Natres diem ,llit,  somie,  manta  o mantes , banua  ( colcha) cuisi, llansol, catre,   isugamans se diu mes toalla. Y madalap al colchón.







domingo, 7 de octubre de 2018

Traéume de estes dudes

- ¿Per qué los refrescos tenen suc artifissial de llimó y los detergens suc natural de llimó?

Pedro Bel Caldú conteste:


Lo suc de llimó es agre pero l’aroma del llimó no está al suc si no a la pell. L’ácit del suc millore les qualidats llimpiadores del detergent pero l’aroma no. Se pot fabricar artificialment acid citric que ix mes barat que el suc de llimó natural. Tamé se fabrique, pels aromistes, aroma artificial de llimó, pero es mes complicat i car que fabricar acid cítric. No me puc estendre en més explicacións, pero estic segur que de la informació que dono se poden traure conclusións.



- ¿Per qué los Picapedra festejaben (selebraben) Nadal, si vivíen a una época antes de Cristo?


¿Per qué los Picapedra festejaben Nadal, si vivíen a una época antes de Cristo?

- ¿Si les dones diuen que los homes són tots iguals, per qué se preocupen tan en triá?

- ¿Cóm se escriu lo cero en números romanos?


No se escriu. 

- Cuan van inventá lo rellonge, ¿cóm sabíen quína hora ere, per a pugué ficál en hora?




- ¿Per qué ña gen que desperte als atres pera preguntá si estaben dormín?





- ¿Cóm puc sabé cuántes vides li queden al meu gat?

https://mx.answers.yahoo.com/question/index?qid=20090627123321AAsaFkY

- ¿Per qué les coses sempre están al radé puesto aon un les busque? (Murphy)

- ¿Qué conten les ovelles per a pugué dormí com a liróns?


- ¿Qué conten les ovelles per a pugué dormí com a liróns?

- ¿Per qué los sementeris tenen les tápies tan altes, si los que están a dins no poden eixí y los que están afora no volen entrá?


- ¿Per qué los sementeris tenen les tápies tan altes, si los que están a dins no poden eixí y los que están afora no volen entrá?

- ¿Per qué “separat” se escriu tot jun y “tot jun” se escriu separat?

- ¿Per qué lo “día del traball”, ningú treballe?

- Si la llana se encongix cuan se bañe... ¿Per qué les ovelles no se fan mes menudes (se encongixen) cuan plou?


- Si la llana se encongíx cuan se bañe... ¿Per qué les ovelles no se fan mes minudes cuan plou?
- Un parto al carré ... ¿es alumbrat públic?

- Si cuan minjo ous me fan mal al feche, cuan minja feche... ¿me fará mal als ous? / A Aiguaiva se mingen lo feche crugo

- ¿Per qué no ña minjá pera gats en gust a rata, ratolí o furigaña?


¿Per qué no ña minjá per a gats en gust a rata, ratolí o furigaña?




- Lo món es redó y li diém planeta. Si fore pla... ¿li diríem redoneta?

- Si un abogat se torne lloco... ¿pert lo juissi?

- ¿Los infans disfruten la infansia tan com los adults lo adulteri?

- Si un fruit sec se bañe, ¿seguix sén un fruit sec?


Si un fruit sec se bañe, ¿seguix sén un fruit sec?

- ¿Per qué als peixos no los entre aigua als ulls?

https://es.quora.com/A-los-peces-les-entra-agua-en-los-ojos-1

- ¿Per qué se li diu meche al dotó y cura al mossen cuan es lo meche lo que cure?

- ¿Per qué se li diu llit al catre y cómoda a la cómoda cuan lo llit es mes cómodo?

- Si tots los drets són resservats, ¿qué passe entonses en los zurdos, son menos timits?

- ¿Per qué les llunes de atres planetes tenen nom y la nostra se diu lluna?


¿Per qué les llunes de atres planetes tenen nom y la nostra se diu lluna?
- Si lo món es un mocadó, natros ¿qué som?

Si lo món es un mocadó, natros ¿qué som?

jueves, 11 de mayo de 2017

aubarda, albarda

aubarda, albarda

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Albarda

albarda, Torelló

pagès de la comarca de Ripoll

albarda menorquina de pagesa


albarda valenciana

albardà


L'agüelo "Seveta" seguis......

Alguns, en tota la rao, han pensat, este com diu qu'ere pobre si teníen un macho y una burreta.
Be, aiso es de cuan yo m'enrecordo. Al principi sol teníen un macho mol furo, que fae parella en la burra de un germa de ma mare y pa trilla u faen junts. Despres van compra la mula y la burreta al fiat. Pasan lo tems van vendre la mula y van compra un carro vell. Y lo rade va sé una burreta que se va queda la radera al poble.
Los grasons, que li han agradat a Moncho, se faen cuan plovie y la aigua corrie o atravesabe los camins de tiarra. Si teníe forza s'enduie la tiarra y sol quedaen les pedres que estaben clavades al camí. Y com les "aigüeres" (ya tens un atra paraula, Moncho) habíen rebaixat lo nivell del piso la pedra se había convertit en un grasó, en el que entropesaes mes de un camí. Camí = vegada.
Les besties portaen un cabestre que s'els ficabe al cap y allí s'enganchabe lo ramal, que servie pa guia al animal.
Normalmente portaen una albarda que se lligabe a la bestia en una faixa (que no m'enrecordo com se diebe, !!!!ajuda Moncho!!! sincha, cincha), que li pasabe per daball de la tripa y una fusta doblada (que tampoc m'enrecordo del nom, tafarra, mes torsut (tort) que una tafarra) que estabe enganchada als dos costats de la albarda y se ficabe devall de la coga.
Damún se posabe la saria (serón en castella) que ere trensada y tenía com una canasta a cada costat. Banasta, banastes.
(La cornalera de la banasta es com lo nas de la Rosi de Palma o de doña Rogelia.)

A un costat se posae la sistella en lo minchá y al atre la pichella p'al aigua. Cuan era menudet a mi me ficaben a un costat y la sistella y la pichella al atre.
Tamé se posaben les ferramentes pa treballá, según la epoca del añ, eren unes u atres: la cavegueta, la aisadella, lo chapo, la estraleta, la dalla, l'alfals (o algo paregut, fals, falz) y moltes mes.
Ya val, sino les aventures del agüelo "seveta" no t'os dixarán dormi.
Tots al llit y ya sabeu "Bona nit, totes les pulses al teu melic y la mes menuda com un cabrit".
Continuará......sino me envien al carré, per pesat.

ALBARDA (i dial. aubarda). f. 
I.   Nom que designa, segons les diferents regions, diverses formes d'un aparell que serveix per cavalcar i per dur càrrega sobre bísties de peu rodó. Ab albarda, e sa exarcia de la albarda, Cost. Tort. ix, 7a, 7. Un aibaratar de cavalcar sobre albarda ab botana de drap blau en una peri de li e altre listat, doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 44). Descarrega la somera e leuali l'albarda, e ligala a la entrada de la coua, Villena Vita Chr. 84. Mula folgada, | mohina parda, | treta d'albarda, Spill 4384. En lloch de la daurada cella, te veig la oprobriosa y esquinçada albarda, Isop Faules 41 v.oEll ja està tip de traginar l'aubarda,Sagarra Caçador 171. Vet aquí les varietats d'albardes que coneixem:
|| 1.   A Catalunya (Torelló, Plana de Vic, Ripoll) té la forma i parts que van indicades en el gravat adjunt; vet ací l'explicació de les lletres que du el dibuix.—A: És la aubarda pròpiament dita, consistent en un encoixinat que pren la forma del llom de la bístia, i se prolonga, abaixant-se, per ambdós costats. Sol esser de pèl; però les més bones o riques són de llana. Acostuma esser recoberta d'una pell negra d'ovella.—B, B: Els dos arçons, uns arquejats de palla i tela forta, però reforçats en tota llur extensió per un ferro, que n'és la ànima, i constitueixen els límits o vores de l'albarda per davant i per darrera. La barreta de ferro o ànima de l'arçó davanter, se dobla formant una ansa (lletra C) en la part superior, que serveix, tant per fermar-hi la brida o regnes de l'animal, com per aguantar-se amb la mà la persona que cavalca.—D: els cavallets sobranques, dues corretges bessones que serveixen per sostenir la rebasta, i surten, divergents, de la part superior posterior de l'albarda.—E: la rebasta, forta corretja que rodeja pel darrera les cuixes de l'animal. Així com el pitral priva l'albarda de fer-se enrera, la rebasta la priva de fer-se avant.—F: la cinglacinyell ample, fet de tela forta, que volta l'albarda i el ventre de l'animal, perquè estiga collada.—G: el pitralque és una brida de corretja ampla i resistent, que rodeja el coll de l'animal, i colla l'albarda per la part davantera, perquè amb el moviment no es faci enrera. Del mig del pitral (en els guarniments complets) sol penjar un apèndix, com un medalló, fet de cuiro, o de tela fornida de pèl, per via d'ornament.
|| 2.   Al Baix Aragó i Ribera d'Ebre, l'albarda es compon de: a) coixinsque són de llana ensacada i és la part que està directament en contacte amb l'esquena de l'animal; b) cavallóformat de dos arçons o mitjos cércols de fusta, units per un tros de cuiro farcit de palla; c) la pell, que va sobre el cavalló i és on cavalquen o posen la càrrega (Calasseit). Fermada amb una corda a l'albarda, va la tafarraEn el Regne de València (comarca d'Alcoi) és semblant a la que acabam de descriure; els arçons, però, s'anomenen capçals. 
|| 3.  A Menorca, l'albarda era com una cadira de tela bastida en fusta amb peanya i braços, que es posava de través sobre una bístia per cavalcar-hi les dones; cast. jamuga. Avui ja no s'usa. N'hi havia de dues classes: una encoixinada per a les senyores, i una de tela llisa per a les pageses. A Catalunya existeix un aparell igual o molt semblant, però no en diuen albarda, sinó silló. 
|| 4. A Mallorca no diuen albarda, sinó aubardà (V. albardà, art. 1). A la comarca de Tremp i a altres regions catalanes, l'albarda té la mateixa forma que a la Plana de Vic, i té dues denominacions: albarda sellera (per cavalcar) i albarda bastera (per portar càrrega). Al Penedès també hi hem trobat l'albarda de càrrega, semblant al bast.
II. || 1. Gec massa llarg (Penedès).
|| 2. Llenca de llard (Bulbena Dicc.); cast. albarda. 
|| 3. met. Homo grosser, rústic, pesat i brut; zamarro (Un Mall. Dicc.).
    Loc. i refr.—a) Albarda sobre albarda: ho diuen per ridiculitzar les coses repetides sense necessitat (Martí G. Dicc.). Del cast.: albarda sobre albarda.—b) Posar l'albarda Fer portar l'albarda (a qualcú): carregar-lo o abusar de la seva paciència.—c) Merèixer una albardaesser molt ignorant o desmanyotat (Martí G. Dicc.).—d) Eixa albarda, per a un atre ase!: ho diu el qui no vol fer un treball feixuc (Martí G. Dicc.); cast.: A otro asno con esa albarda.—e) Rodar (a algú) l'albarda: cansar-se o fastidiar-se d'una cosa (Martí G. Dicc.).—f) Portar l'albarda davall de la panxa: dur o fer una cosa al revés d'així com cal (Urgell, Segarra).—g) Esser com lo ruc del Pla, que, encara no veu l'albarda, ja es posa a suar. Ho diuen d'un qui no va de feina (Urgell).—h) Que dolent és es burro, que no pot estrenar una albarda! Ho diuen els joves que no es volen casar amb una viuda (Llofriu).—i) Al qui no vol albarda, bast: ho diuen per expressar la mala sort d'una persona, que, no volent una cosa, l'ha haguda de sofrir molt (Gaià). Equival a l'adagi cast.: Al que no quiere caldo, dos tazas.—j) Qui no pot haver-les amb l'ase, les heu amb l'albarda. Refrany (Manresa).—k) ¿A on anirà s'ase, que no dugui aubarda? Vol dir que en tots els estats de la vida cadascú sofreix les conseqüències de les seves qualitats (Menorca). Equival al cast.: ¿Dónde irá el buey, que no are?—l) Llaurar, cosir i fer albardes, tot és pegar puntades: ho diuen d'aquell qui, per falta d'intel·ligència o d'examen, confon coses diverses (Martí G. Dicc.). Es pres del cast.: Coser y hacer albardas, todo es dar puntadas.
    Cult. pop.—A Cabanes (prop de Castelló) hi havia el costum de cremar una albarda a la porta de la casa d'una xica que el promès hagués deixada després d'esser fetes les amonestacions per casar-se.
    Fon.: əɫβáɾðə (Barcelona, Conflent, Vallespir, Cerdanya); aɫβáɾða (Esterri d'A., Pont de S., Calasseit, Val.); aɫβáɾðɛ (Sort); əwbáɾða (Solsona); əwβáɾðə (cat. or., fora Barc.); əwβáɾðə, uβáɾðə (Empordà, Menorca); ambáɾðɛ (Sueca).
    Intens.:—a) Augm.: albardassa, albardota.—b) Dim.: albardeta, albardó, albardeua, albardetxa, albardiua.
    Etim.: de l'àrab al-bardaʿa, que Bocthor tradueix per ‘bast replè per un ase o mula’ (Dozy Gloss. 66).
1.   ALBARDÀ (dial. aubardà). m., 

sinòn. de albarda (Mallorca, Eivissa). Dues muyles veyles... e dos alberdans avols, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 132). L'aubardà mallorquí, representat en el gravat adjunt, és una espècie de sella sense arçons visibles, embotida de palla o llana, i coberta de pell; va subjectada a la bístia per mitjà del cover (corretja que passa per davall la coa) i de les cingles capcingles; serveix per dur càrrega i principalment per cavalcar-hi. a) Aubardà de cadireta: l'aubardà que té els coixins plans (Un Mall. Dicc.).
    Loc. i refr.—a) «Segons s'ase, s'albardà» (Mall.).—b) «Ase que no està avesat a dur albardà, sa tafarra prest l'ençata» (Mal.).—c) No esser mai ase ni albardà: no arribar a res, no assolir cap èxit en cap sentit (Mall.).—d) «¡Veiam qui guanyarà? s'ase o s'aubardà?»: ho diuen parlant de l'autoritat dèbil (Mall.).
    Fon.: əwbəɾðá (Mall., Eiv.).
    Etim.: de l'àrab al-bardaʿa, mat. sign., amb l'accentuació hispano-aràbiga d'aquest mot (Corominas DECast, i, 83).

2. ALBARDÀ m. 

|| 1. Bufó, home que amb son parlar o amb sos posats procura fer riure els altres; cast. albardánLo rey Felip de França veent que'ls albardans e juglars vestien robes de drap e de seda, e altres molt riques, votà e promès que jamés en tota la sua vida no daria vestedures sues a juglars ne albardans; car mes amaua honrar de les dites vestedures les sgleyes per fer sacrifici a Deu, que no als albardans e jutglars per fer sacrifici als demonis, Eximplis, i, 282. Un folch de Masella.., essent excel·lent albardà y donat a les vanitats humanes, Cordial 46 v.El vent, albardà foll, | xiscla i s'escampa, Espriu Cam. 52.
|| 2. Representant o comediant (Torra Thes.).
|| 3. Qui menja a despeses d'altri. Albarda per a menjar: parasitus, Nebrija Dict.
|| 4. Persona molt beneita, irreflexiva o inconsiderada (Santanyí). «Fulano és un aubardà».
    Cult. pop.Aubardà desvergonyit, mai espera lo convit (Saura Dicc.); cast.: El porfiado albardán comerá tu pan.
    Fon.: əwβəɾðá (Santanyí).
    Etim.: de l'àrab al-bardánel foll, el qui diu bestieses’ (Dozy Gloss. 66).

Albarda es el arreo de las bestias de carga compuesto principalmente de dos grandes almohadillas que se adaptan a los dos lados del lomo, sujeta al vientre por una cincha dejando éste en hueco a fin de que la carga no lastime al animal. Generalmente va colocada sobre un arzón, al que van sujetos el pretal, grupera y batipola. En México, la albarda es una silla de montar a caballo con las dos piernas de un solo lado (a mujeriegas), en lugar de sentarse a horcajadas sobre el lomo del animal. Se utiliza mucho en las escaramuzas de o en México que son ejecuciones a caballo de distintos ejercicios con un tal grado de dificultad, además de ser un acto muy vistoso para los espectadores, para ofrecer un buen acto de belleza conocidas también por estar en un carrusel charro las mujeres de a caballo viva. Se citan las siguientes variedades: Albarda gallinera: la que tiene las almohadillas planas. Albarda maragata: la que es larga y estrecha por alusión a la que empleaban los maragatos para sus caballerías a las cuales cubría desde la raíz del cuello hasta las ancas.

Expresiones relacionadas:

Albarda sobre albarda.

Se usa cuando se impone un nuevo gravamen a quien ya está sufriendo otro y cuando en la conversación o por escrito se repite una cosa sin necesidad.

A otro burro con esa albarda. Se dice cuando no se quiere admitir un trabajo demasiado penoso.


Ahora llueven albardas. Se dice cuando oímos alguna cosa que nos parece imposible.

Como la albarda al burro. Se dice familiarmente de una persona a quien está grande la ropa, principalmente si aquella es gruesa.

Echar una albarda a uno. Abusar de la paciencia de uno, haciéndole aguantar lo que no debe.

Volverse la albarda a la barriga. Salir una cosa al contrario de lo que se deseaba o esperaba.

De cuando hablaban las albardas. Alusión a tiempos tan antiguos como desconocidos.

Salta como granizo en albarda, se refiere a una persona que está hablando y otra se ofende y responde de manera agresiva,
(dicho de Lobras (Granada))

En vasco, chalma, chalmia.

relasionades:

cincha, sincha
tafarra,
cuixins,
pell,
saria, banasta, banastes, cornalera etc...