Amazon ads

lunes, 29 de mayo de 2017

márfega

márfega


madalap ple de fullarasca de panís


Al meu lloc, tame se diguebe marfega, a casa de maguela ne tenie una y cuan mos chitaem a de la mesdia, fie una ruidera que no se podie dormi

¡Ah!... un colchó plé de fullarasca de panís, no es un colchó, es una márfega. Luis no es una crítica, es una aportació.

márfega, màrfega, colchón, fullarasca, panís, palla, paja, jergón


dcvb

MÀRFEGA f. 
|| 1. Tela farcida de palla per a servir de matalàs; cast. jergón. Amagà lo càlzer en la màrfaga hon jahia, doc. segle XIV (BSAL, x, 55). Un lit de sogues ab una màrfeguadoc. a. 1417 (arx. de Montblanc). Tela de masquo... per obs de fer una màrfega hon dormís lo senyor Rey de Sicília, doc. a. 1470 (Arx. Gral. R. Val.). Vàrem arrancar a dormir ajaçats dalt d'aquelles màrfegues altes i dures,Massó Croq. 187. 
|| 2. Dona grossa i malgirbada; cast. jergón. 
|| 3. Persona mofeta, que sempre va de bromes (Vic); cast. guasón.
    Loc.
—a) Esser una màrfega sense punts: anar molt malvestit.—b) Llevar-se primer que la màrfega: aixecar-se del llit molt dematí (Empordà).—c) Una per tres, i a la màrfega!: es diu referint-se als casaments fets de pressa, en què es suprimeixen dues de les amonestacions (Val.).—d) Eixir amb la màrfega arrastrant: retreure coses importunament (val.).—e) Anar amb la màrfega a rastrons: portar la criatura una noia fadrina que ha caigut en falta (Vinaròs); anar d'ací cap allà sense tenir lloc segur (BSCC, xv, 244).
    Var. form.: 
màrfiga; marefega.
    Fon.: 
máɾfəɣə (or., bal.); máɾfeɣa (Tortosa, Maestrat, Val.); máɾfəʝə (Palma, Manacor); máɾfiɣa (Esterri, Pobla de S.); máɾfiɣɛ (Tremp, Urgell, Ll., Sta. Col. de Q., Gandesa); máɾfiɛ (Fraga); máɾfiɣə (mall.); maɾəfέɣə (eiv.); maɾféɣɛ (Maella).
    Intens.:
—a) Augm.: marfegassa.—b) Dim.: marfegueta, marfeguetxa, marfegueua, marfeguiua, marfegona, marfegó, marfegoia.—c) Pejor.: marfegota, marfegot.
    Etim.: 
de l'àrab marfaqa ‘coixí’.