champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Et qui ne fait don tout de suite, il ne lui est pas autant agréé.
Elh venc vays elh a cors batut. Philomena.
Il vint vers lui à course abattue.
A cors abatut.
Giraud de Borneil: Ara si m fos.
A course abattue.
Que pres per cors de cabrols dos o tres.
B. de Paris de Rouergue: Guordo.
Qui prit à la course deux ou trois chevreuils.
D'aver sui rics e bastatz,
E far vos n'ai part cors isnel.
J. Estève: L'autr'ier.
Je suis riche et fourni d'avoir, et je vous en ferai part sur-le-champ.
ANC. FR. Gardez-vous del trot ou del cors.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 186.
Estes-vos maintenant un ors
Qui lor est venuz à plain cors.
Roman du Renart, t. I, p. 262.
Les autres retournèrent à grand cours en leur logis.
Monstrelet, t. II, fol. 134.
CAT. Curs. ESP. PORT. Curso. IT. Corso.
3. Corsa, s. f., course.
Adv. comp. … Conqueretz castels
E prenetz per corsa,
Ses lansa e ses escut.
G. de Berguedan: Bernart ditz.
Vous conquérez et prenez des châteaux à la course, sans lance et sans écu.
IT. Corsa. (CAT. Cursa.) (chap. correguda, corregudes, carrera, carreres.)
4. Corrensa, s. f., cours, flux.
Avia agut XII ans corrensa de sanc.
Hist. abr. de la Bible, fol. 77.
J'avais eu douze ans flux de sang.
5. Correment, s. m., cours, course, agilité.
Fluvi a en son correment continuitat.
Eluc. de las propr., fol. 150.
Fleuve a continuité dans son cours.
(chap. Lo riu té continuidat al seu curs.)
Leugieras en lur correment.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 10.
Légères en leur course.
Per que no prengo tropa graisha inpedient lor correment.
(N. E. Supongo que Juaquinico Monclús de la Ascuma entenderá esta frase sin pedir ayuda. O bien Oriol Junqueras.)
Eluc. de las propr., fol. 244.
Pour qu'ils ne prennent grande graisse empêchant leur agilité.
IT. Corrimento.
6. Corril, s. m., chemin, route.
Be us a breviat lo corril
Monlaur, que tenias per vil.
Cominal: Comtor d'Apchier.
Montlaur, que vous teniez pour vil, vous a bien abrégé le chemin.
7. Corsier, s. m., chemin de ronde.
Montero sus los corsiers dels murs.
(chap. Van pujá als camins de ronda, guayta, guardia, dels muros, muralles.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 9.
Ils montèrent au-dessus des chemins de ronde des murailles.
8. Corsieyra, s. f., chemin couvert.
Que tug aportesson peyras... per las corsieyras.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8.
Que tous apportassent des pierres... par les chemins couverts.
ANC. FR. Affin que par terre, aussi comme par la coursière de dessus, on puisse aler et venir delivréement à pié et à cheval à laditte défense et gart de laditte cité. Tit. de 1366, Hist. de Nîmes, t. II, pr., p. 295.
- Barque.
Que hi passe a la nau o en una corsieyra.
Tit. du XIIe sièc. DOAT, t. CXVI, fol. 92.
Qu'il y passe avec le navire ou en une barque.
9. Corredor, s. m., coureur, partisan, éclaireur.
Home de mala vida, grant corredor e mal pilhart.
L'Arbre de Batalhas, fol. 248.
Homme de mauvaise vie, grand coureur et méchant pillard.
Plai mi quan li corredor
Fan las gens e 'ls avers fugir.
Bertrand de Born: Bem play.
Il me plaît lorsque les éclaireurs font fuir les gens et les troupeaux.
10. Corrieu, Corlieu, s. m., coureur, sergent, courrier.
Remansut son li messatg' e 'l corrieu. V. de Pierre Pelissier.
(chap. Se han quedat los mensajeros y lo correu (los correus).
Correu u escric sense tilde per a diferensiál de “vatros corréu”; lo correu, actual cartero, corríe o al menos caminabe mol depressa per a portá les cartes, lo que encara diém lo correu. A Beseit encara li díen lo correu al cartero, pero se ha anat perdén. Quede la casa del correu, un cartero antic al que ya no vach coneixe.)
Les messagers et les coureurs sont restés.
Per los corrieus de la cort.
Statuts de Montpellier de 1258.
Par les sergents de la cour.
Ab tan novas lhi venc per un corlieu.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 91.
En même temps il lui vint des nouvelles par un courrier.
CAT. Correu.
11. Corsable, adj., courant, qui a cours.
De la moneda corsabla a Bordeu.
Tit. de 1300. DOAT, t. XXXIII, fol. 189.
De la monnaie courante à Bordeaux.
De la moneda nova corsabla a Bordeu.
TU. de 1306. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 170.
De la monnaie nouvelle ayant cours à Bordeaux.
12. Cursori, adj., lat. cursorius, rapide, prompt.
Deu haver so I petit cursori, vivacier. Leys d'amors, fol. 41.
Doit avoir air un peu rapide, léger.
13. Corsier, adj., coursier, coureur, qui court vite.
S'ieu agues caval adreg corsier.
P. Vidal: Drogoman.
Si j'avais un cheval habile coureur.
Mas greu penretz jamais lebre corseira.
T. de Bonefoi et de Blacas: Seingn' En.
Mais difficilement vous prendrez jamais lièvre qui court vite.
Substantiv.
En trastota Espanha non ac melhor corsier.
Roman de Fierabras, v. 4686.
Dans toute l'Espagne il n'y eut pas meilleur coursier.
ANC. CAT. Corsier. ESP. Corcel. IT. Corsiere. (chap. corsel, caball rápit, que corre mol.)
14. Corseyar, v., faire des courses, parcourir.
Eran C. M. cavayers que... corseyavan tota la terra e la gastavan.
Philomena.
Ils étaient cent mille cavaliers qui... faisaient des courses sur toute la terre et la ravageaient.
15. Corsari, s. m., corsaire, pirate.
Corsari sarazi qu'estavan aplatat
Els escuellz de la mar.
V. de S. Honorat.
Des corsaires sarrasins qui se tenaient cachés aux rochers de la mer.
ESP. PORT. Corsario. IT. Corsare. (chap. Corsari, corsaris; en cas de dona, corsaria, corsaries.)
16. Corrateiar, v., exercer l'état de courtier, maquignonner.
E si corrateiava alcuna bestia o bestias, per portar cargas ho trocel ves Tolosa.
Cartulaire de Montpellier, fol. 126.
Et s'il maquignonnait aucune bête ou bêtes, pour porter fardeaux ou trousseau vers Toulouse.
17. Corratadura, s. f., courtage.
Aisso que es acostumat de penre per drechas corrataduras.... Donon II deniers de corrataduras del quintal.
Cartulaire de Montpellier, fol. 131 et 116.
Ce qu'il est accoutumé de prendre pour justes courtages... Donnent du quintal deux deniers de courtages.
18. Corratier, s. m., courtier, maquignon.
Ni 'ls corratiers que fan mercats de telas... Corratiers de bestias.
Cartulaire de Montpellier, fol. 39 et 45.
Ni les courtiers qui font marché de toiles... Courtiers de bêtes.
30. Decors, s. m., lat. decursus, décours, décroissance.
Jois qu'es en decors
No tanh nays' als menors.
Giraud de Borneil: Dels bels.
Il ne convient pas que la joie qui est en décours naisse aux moindres.
Apres lo decors de la planeta.
Cal. dels apost. de Roma, fol. 193.
Après le décours de la planète.
ANC. FR. Soleil et lune et ans et jors
Et les croisans et les decors.
(chap. Sol y lluna y añs y díes (jorns) y los creixens y los menguans, decreixens.)
(N. E. de luna creciente : croissant, cruasán.)
Roman de Partonopeus, t. 1, p. 30.
CAT. Decurs. ESP. PORT. Decurso. IT. Discorso.
31. Discursiu, adj., discursif.
Ab successio discursiva.
Eluc. de las propr., fol. 8.
Avec succession discursive.
CAT. Discursiu. ESP. PORT. IT. Discursivo.
32. Encorre, Encorrer, v., lat. incurrere, encourir, confisquer.
Ni degun non puesca encorre pena.
Statuts de Provence, BOMY, p. 1.
Et que nul ne puisse encourir peine.
La pena que poyrian encorrer.
(chap. La pena que podríen incurrí.)
Tit. de 1302. DOAT, t. XLIX, fol. 292.
La peine qu'ils pourraient encourir.
Part. pas. Sian confiscats et encors als senhors de Condom.
Cout. de Condom de 1313.
Soient confisqués et encourus par les seigneurs de Condom.
Retornats en heretgia, dels cals es encorreguda tota lor terra e tota lor honor. (chap. Retornats en herejía, dels cuals es encorreguda, confiscada, tota la seua terra y tot lo seu honor, feudo.)
Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. XXXII, fol. 258.
Retournés en hérésie, desquels est encourue toute leur terre et tout leur fief.
CAT. Encorrer. ESP. Incurrir. PORT. Encorrer. IT. Incorrere. (chap. encorre : perseguí, acassá per a pegáli an algú; está en sel, encorres, ya se encorre lo choto o lo borrego de Julio Micolau de La Fresneda. Yo me encórrego, encorres, encorre, encorrem, encorréu, encorren.)
33. Encorremen, s. m., confiscation, encourement.
Crim que requerra encorremen de cors e de bes.
Ord. des Rois de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.
Crime qui requerra confiscation de corps et de biens.
Confiscats per encorrement.
Cout. de Condom de 1313.
Confisqués par encourement.
ANC. FR. Il soit sauf en forfaiture, en paines, en encorrement.
(D'ell s'escorren humors viscoses. Escorres : eyaculá: eyaculo, eyacules, eyacule, eyaculem o eyaculam, eyaculéu o eyaculáu, eyaculen - al cul de algún o alguna franchista.)
Eluc. de las propr., fol. 82.
De lui s'écoulent humeurs visqueuses.
Tonels s'en vai, per s'escorr. Leys d'amors, fol. 68.
Le tonneau s'en va, pour s'écoule.
IT. Escorrere.
- Confisquer, acquérir, courir sus.
Part. pas. La part es escorreguda.
Escorregutz es em poder del senior sos cors.
Régl. sur les Mines, Hist. de Nîmes, t. I, pr., p. 71 et 72.
La portion est confisquée.
Sa personne est acquise en pouvoir du seigneur.
Lo fieus s'ateins escorregutz.
Roman de Flamenca, fol. 96.
Le fief devient confisqué.
35. Escorrement, s. m., concours, écoulement, flux.
37. Recorre, v., lat. recurrere, recourir, avoir recours.
Be fay donc qui per lieys recor
A la gracia del Creator.
(chap. Be fa entonses lo que per nella recurrix a la grassia del Creadó. v. recurrí y recorre: recurrixco o recurrixgo, recurrixes, recurrix, recurrim, recurriu, recurrixen. Recurrit, recurrits, recurrida, recurrides.)
Brev. d'amor, fol. 83.
Bien fait donc qui par elle recourt à la grâce du Créateur.
A monseynor sant Peyre...
Recorreras tostemps en tas orations.
V. de S. Honorat.
A monseigneur saint Pierre... tu recourras toujours dans tes oraisons.
CAT. Recorrer. ESP. Recurrir. PORT. Recorrer. IT. Ricorrere.
38. Recors, s. m., lat. recursus, recours.
Als quals avem soven recors. Brev. d'amor, fol. 76.
Auxquels nous avons souvent recours.
Loc. Lo sepulcre on Dieus fon a recors.
Lanfranc Cigala: Si mos chans.
Le sépulcre où Dieu fut à recours.
ANC. CAT. Recors. ESP. (recurso) PORT. Ricurso. IT. Ricorso.
39. Recorsa, s. f., retour.
Pot hom far recorsa del compas de la una de las coblas.
Recorsa pot far cadaus.
Leys d'amors, fol. 40 et 41.
On peut faire retour de la mesure d'un des couplets.
Chacun peut faire retour.
40. Recoredor, s. m., secoureur.
San Tropheme lur fon recoredor.
V. de S. Trophime.
Saint Trophime leur fut secoureur.
41. Soccorre, Secorre, Secorrer, v., lat. succurrere, secourir, porter secours.
Ara no m val joi ni m soccor.
Gavaudan le Vieux: Crezens, fis.
Maintenant plaisir ne me vaut ni me secourt.
Si merces no m secor,
Tem que n' auretz pechat.
Arnaud de Marueil: Aissi cum.
Si merci ne me secourt, je crains que vous en aurez la faute.
Que anes al pays soccorer et aidar.
(chap. Que aniguere al país a socorre y ajudá.)
Roman de Fierabras, v. 5015.
Qu'il allât porter secours et aider au pays.
Qu'al rey d'Espanha socorratz. Gavaudan le Vieux: Senhors.
CAT. Capellá (capellà). ESP. Capellán. PORT. Capellão. IT. Capellano.
3. Capelania, s. f., chapellenie.
Alcuna causa alienada de la dicha capelania.
Tit. de 1281. DOAT, t. CXVIII, fol. 75.
Aucune chose aliénée de ladite chapellenie.
CAT. ESP. (chap. capellanía) PORT. Capellania. IT. Cappellania.
4. Capelayar, v., hanter les prêtres.
Vielha la tenc dona, pus capelaya.
Bertrand de Born: Bel m'es.
Je la tiens vieille dame, puisqu'elle hante les prêtres.
Capon, s. m., lat. caponem, chapon.
Voyez Mayans, t. II, p. 246.
Capo es gal per defauta de testilhs efeminat.
(chap. Capó es gall per falta de collons, testiculs, afeminat.)
Eluc. de las propr., fol. 146.
Chapon est un coq efféminé par défaut de testicules.
E sai ben far de galh capo.
(chap. Y sé ben fé de gall capó : capá: capo, capes, cape, capem o capam, capéu o capáu, capen. Adj. capat; femella capada no pot sé, pero sí una pataca.)
Raymond d'Avignon: Sirvens suy.
Et je sais bien faire de coq chapon.
CAT. Capó. ESP. Capón. PORT. Capão. IT. Cappone (N. E. casi como Alfredo, Al Capone).
2. Caponar, v., chaponner.
… L'avia caponatz.
Matfre Ermengaud, Ép. à sa soeur.
L'avait chaponné.
CAT. ANC. ESP. Caponar. ESP. MOD. PORT. Capar. IT. Capponare.
Car, adj., lat. carus, cher, chéri.
Helias dix a sos compagnhos: Senhors, cars frayres.
Philomena.
Élie dit à ses compagnons: Seigneurs, chers frères.
- De haut prix, difficile, rare.
Que tals es vils que fora cars.
P. Barba: Sirventes.
Que tel est vil qui serait de haut prix.
Et apres una manieira de trobar en caras rimas.
V. d'Arnaud Daniel.
Et il apprit une manière de composer en rimes difficiles.
Adverbial. Cant vos preguet tan car
Que de son oncle la volcsetz amparar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Quand elle vous pria si chèrement que vous la voulussiez préserver de son oncle.
Et n'est homme, tant mon ennemi soit-il, que je ne le tienne cher, si je lui en entends dire du bien.
CAT. Car. ESP. (querido) PORT. IT. Caro.
2. Charisme, adj., très cher.
Fraire charisme. Trad. de Bède, fol. 83.
Très chers frères.
CAT. Carissim. ESP. (carísimo, queridísimo) IT. Carissimo.
3. Caramen, adv., chèrement, avec instance.
A vos, cui dezir caramen.
Blacasset: Si m fai amors.
A vous, que je désire chèrement.
Elh la va preguar caramen que elha fos bona dona e fiselh crestiana.
Philomena.
Il va la prier avec instance qu'elle fût bonne dame et fidèle chrétienne.
CAT. Car. ESP. IT. Caramente.
4. Caritat, s. f., lat. caritatem, charité.
Fait sun d'almosna e fe e caritat.
Poëme sur Boèce.
Ils sont faits d'aumône et foi et charité.
Car caritatz e drechura
Lo conduc a salvamen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Car charité et droiture le conduit à salut.
Vera charitatz es cant hom ama son amic en Deu e son enemic per amor de Deu. Trad. de Bède, fol. 23.
La vraie charité est quand on aime son ami en Dieu et son ennemi par amour de Dieu.
Adv. comp. Un caval de vos que ns avetz donat per caritat.
Tit. de 1196, DOAT, t. CXXXVIII, fol. 139.
Un cheval de vous que vous nous avez donné par charité.
- Une des vertus théologales.
Las tres vertutz thelogicals, que so fes, caritatz, esperansa.
(chap. Les tres virtuts teologals, que son fe, caridat, esperansa.)
Brev. d'amor, fol. 5.
Les trois vertus théologales, qui sont foi, charité, espérance.
- Corporation, confrérie de gens de métier.
Applicadas a la caritat, e que se despendon ad ops de la caritat.
Cartulaire de Montpellier, fol. 187.
Applicables à la charité, et qui se dépensent pour les besoins de la charité.
CAT. Caritat. ESP. Caridad. PORT. Caridade. IT. Carità.
5. Caritadier, s. m., chef de la corporation de la charité.
Que las dichas cauzas sian rendudas als cossols, caritadiers del mestier.
Cartulaire de Montpellier, fol. 187.
Que lesdites choses soient rendues aux consuls, chefs de la corporation de la charité du métier.
6. Caritatiu, Karitatiu, adj., charitable.
Deu esser larc, caritatyu.
L'Arbre de Batalhas, fol. 264.
Doit être généreux, charitable.
E dona e partiss als paures per Dieu los bes que Dieus li ha donatz;
adoncs dis hom que aquels homs es karitatius.
V. et Vert., fol. 57.
Et donne et partage aux pauvres pour Dieu les biens que Dieu lui a donnés; alors on dit que cet homme est charitable.
CAT. Caritatiu. ESP. PORT. IT. Caritativo.
7. Cartat, s. f., cherté, rareté.
E non torn sa cartat vil.
A. Daniel: Lanquan son.
Et sa cherté ne devient vile.
De nuilla ren non es tan grans cardatz
Cum d'omes pros.
Cadenet: De nuilla ren.
De nulle chose n'est si grande rareté comme d'hommes généreux.
8. Carestia, s. f., disette, cherté.
Ac tant de carestia e de sterilitat.
V. de S. Honorat.
Eut tant de disette et de stérilité.
Viltat de mal et de ben carestia.
Aimeri de Peguilain: Cil que s'irais.
Abondance de mal et disette de bien.
Er carestia de fromen.
Calendrier provençal.
Il sera disette de froment.
CAT. ESP. (carestía) PORT. IT. Carestia.
g. Carencia, s. f., carence, manque.
Carencia vol dire defalhement.
Eluc. de las propr., fol. 62.
Carence veut dire manque.
CAT. ESP. PORT. Carencia. IT. Carenzia. (chap. carensia)
10. Carzir, v., renchérir, devenir plus cher.
D'elhas qu'an fach lo tench carzir,
Ab que s fan la cara luzir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
D'elles qui ont fait renchérir la teinture, avec laquelle elles se font luire la face.
Mas fezautat fan carzir,
Quar no volon lo ver dir.
B. Martin: A Senhor.
Mais font renchérir la fidélité, parce qu'ils ne veulent dire le vrai.
Part. pas. Qu'en Fransa son carzit sac e correy.
Bertrand de Born: Pus li baron.
Vu qu'en France les sacs et les courroies sont renchéris.
11. Cartenenza, s. f., haut prix, estime.
Dreg ni rasos ni cartenensa.
Roman de Flamenca, fol. 74.
Droit ni raison, ni estime.
12. Carvenda, s. f., haut prix.
Qu'estiers no m platz lur carvenda.
Raimond de Miraval: Tot quan.
Qu'autrement leur haut prix ne me plaît pas.
13. Carvendre, v., surfaire, vendre trop cher.
Quar qui ben fait, non es dreig que carvenda.
Albert de Sisteron: En amor ai.
Car qui fait bien, il n'est pas juste qu'il surfasse.
Trop me vol carvendre
Son pretz et sa beutat.
Albert de Sisteron: Dompna pros.
Elle veut me vendre trop cher son mérite et sa beauté.
14. Encarzir, v., renchérir, enchérir.
Que si us me lays Dieus gazanhar
No us puesc plus encarzir, so m par.
G. Magret: Altretan.
Que si Dieu me laisse vous gagner, je ne vous puis plus renchérir, ce me semble.
Selhas qu'al prim son d'amoros semblan,
E pueys si van tot ades encarzen.
B. Tortis: Per ensenhar.
Celles qui sont d'abord d'amoureux semblant, et puis vont toujours se renchérissant.
Qu'en re non hi fai falhenza
Et a car nom per encarzir.
B. de Ventadour: En aquest.
Qu'il n'y fait faute en rien et a nom cher pour enchérir.
Cara, s. f., grec *kara, figure, visage, face.
Remir vostra gentil, plazen cara.
Un troubadour anonyme: Non puesc.
Je contemple votre gentille, agréable figure.
Qui vol del tot vituperar una persona, li escopis en la cara.
(chap. Qui vol del tot vituperá a una persona, li escupiñe a la cara. Escupiñá: escupiño, escupiñes, escupiñe, escupiñem o escupiñam, escupiñéu o escupiñáu, escupiñen.)
V. et Vert., fol. 98.
Qui veut entièrement avilir une personne, lui crache à la figure.
Javier en la penchura
Ab doas caras.
(chap. Giné a la pintura en dos cares.)
Brev. d'amor, fol. 46.
Janvier en la peinture avec deux visages.
Loc. Mot li fes laia cara.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 3.
Lui fit très laide figure.
E m mostr' om cara grifaigna.
Palais: Be m plai.
Et on me montre visage hargneux.
Adv. comp. Veziblament cara e cara.
Liv. de Sydrac, fol. 85.
Visiblement face à face. (: vis à vis)
CAT. ESP. PORT. Cara a cara.
ANC. FR. Je tiens vers lui la chière incline.
Roman de la Rose, v. 3190.
Les yeux et la chière basse, va à la messe en dévotion.
Hist. de Jehan de Saintré, t. III, p. 577.
Lequel duc de Bourgogne, quand il sceut sa venue, alla au-devant de lui et s'entrefeirent gran chière.
Monstrelet, t. II, fol. 191.
CAT. ESP. PORT. Cara.
2. Caragge, s. m., figure, visage.
Dels homes... lor quantitat, caragge e costumas... En caragge ferocitat.
Eluc. de las propr., fol. 170 et 173.
Des hommes... leur quantité, figure et coutumes...
Férocité sur le visage.
Caracta, s. f., lat. character, marque, caractère.
Els francx e los sers que auran caracta en la ma drecha...
Aquel que auran la caracta del nom de la bestia.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, chap. 13.
Les francs et les serfs qui auront marque à la main droite...
Ceux qui auront la marque du nom de la bête.
Caramida, s. f., calamite, boussole.
Tres barcas per la mar qu'eron plenas de jens
Que venian al perdon am quatre grossas lentz;
Mas ira del mal temps lur a frascat lur vela,
Non val la caramida puescan segre l'estella.
V. de S. Honorat.
Trois barques sur la mer qui étaient pleines de gens
qui venaient au pardon avec quatre gros navires;
mais le courroux du mauvais temps leur a déchiré leur voile,
la calamite ne leur sert plus de manière qu'ils puissent suivre l'étoile.
Fig. Vers homs e vers sant esperitz,
Qu'el lur sia ver' estela, caramita
E 'ls guit.
Olivier le Templier: Estat aurai.
Vrai homme et vrai saint esprit, qu'il leur soit véritable étoile, boussole et les guide.
ANC. FR. Comme le fer qui suit la calamite.
Du Bellai, fol. 459.
Tu es le nord où de jour et de nuit
Tourne ma calamite.
N. Rapin, p. 123.
Voyez à la calamite de votre boussole.
Rabelais, liv. IV, ch. 18.
CAT. Caramida. ESP. Calamida. PORT. IT. Calamita.
Caravil, s. m., charivari.
Secundo nubentibus fit charavaritum seu capramaritum nisi se redimant et componant cum abbate juvenum.
Joan. de Garronib., de secund. Nupt., n° 68.
Un statut de Provence, rendu sur la proposition des États, porte:
Ordenat et prohibit que d'ayssi en avant, en lo dich pays, no si fassan neguns caravils. Statuts de Provence, BOMY, p. 214.
Ordonné et prohibé que d'ici en avant, en ledit pays, ne se fassent nuls charivaris.
En espagnol, carava désigne la réunion bruyante des gens de la campagne qui s'amusent le dimanche.
Carays, s. m., querelle.
E tornon en patz lor carays,
Si que lo bes lo mal vensa.
B. de Venzenac: Pus vey lo temps.
Et tournent leurs querelles en paix, de sorte que le bien vainque le mal.
Carbo, s, m., lat. carbo, charbon.
Carbo es foc actualment ab materia terrestra incorporat.
Eluc. de las propr., fol. 132.
Charbon est feu actuellement incorporé avec matière terrestre.
Lo foc fo bo,
Et ieu calfei me voluntiers
Al gros carbo.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
Le feu fut bon, et je me chauffai volontiers au gros charbon.
Atressi mezeis li carbo,
De fuoc escompres, fuoc dig so.
Brev. d'amor, fol. 38.
De même les charbons, de feu enflammés, sont appelés feu.
ANC. FR. Au grant fu de carbons s'asist.
Roman du comte de Poitiers, v. 809.
CAT. Carbó. ESP. Carbón. PORT. Carvão. IT. Carbone.
2. Charbonier, s. m., lat. carbonarius, charbonnier.
Trobet a un fuc dos charboniers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87.
Il trouva à un feu deux charbonniers.
CAT. Carboner. ESP. Carbonero. PORT. Carvoiero. IT. Carbonajo. (chap. Carboné, carbonera la dona y lo puesto aon se fique lo carbó.)
Carboncle, Carbuncle, s. m., lat. carbunculus, escarboucle.
Lo carboncles ret gran clardat
Tan que resplan en escurtat.
Brev. d'amor, fol. 39.
L' escarboucle rend grande clarté tant qu'elle brille en obscurité.
Carbuncle, quar uscla cum carbo.
Eluc. de las propr., fol. 97.
Escarboucle, car elle flambe comme charbon.
Non pretz honor esconduda
NI carboncle ses luzir.
T. de Blacas et de Rambaud: En Raimbaut.
Je ne prise gloire cachée ni escarboucle sans luire.
ANC. FR. Charboucle, saphir et jaspe.
Bible histor., Roquefort, t. 1, p. 239.
ANC. CAT. Carboncle. ESP. (carbúnculo) PORT. Carbunclo. IT. Carbonchio.
Carcais, s. m., carquois.
Voyez Denina, t. II, p. 337.
Gambais
An et arcs e carcais.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Ils ont gambesons et arcs et carquois.
Carcays plen de cayrels.
Tit. de 1302. DOAT, t. XLIX, fol. 311.
Carquois plein de traits.
Fig. Dona, que aitals sia
Qu'un prenda e l'autr' en lays,
No fai ges cortezia;
Soven presta son carcays.
Rambaud de Vaqueiras: D'una dona.
Dame, qui telle soit qu'elle en prenne un et en laisse l'autre, ne fait point courtoisie; souvent elle prête son carquois.
ANC. FR. Il remit sa fleche au carcas.
Œuvres d'Alain Chartier, Borel, p. 36.
ANC. CAT. ESP. Carcax. (carcaj)
Carcer, s. f., lat. carcer, chartre, prison.
Lainz e las carcers o el jaxia pres. (N. E. jaxia o jazia)
Poëme sur Boèce.
Là dedans les prisons où il gisait prisonnier.
Metre en carcer e liar en cadenas.
Sermons en provençal.
Mettre en prison et lier en chaînes.
Fig. E las carcers ont ilh m'a mes
No pot claus obrir, mas merces.
B. de Ventadour: Non es meravelha.
Clef ne peut ouvrir les prisons où elle m'a mis, excepté merci.
ANC. FR. Cil que l'en met en chartre oscure.
Roman de la Rose, v. 2623.
Qu'amour a fait gesner en ses chartres cruelles.
Desportes, premières œuvres, p. 133.
ANC. CAT. Carcer. ESP. Cárcel. PORT. IT. Carcere. (chap. cársel, presó, presoneta de Beseit)
2. Carceral, adj., lat. carceralis, de prison.
Cum jaz Boecis e pena carceral.
Poëme sur Boèce.
Comme gît Boèce en peine de prison.
3. Carcerier, Carcelier, s. m., lat. carcerarius, geolier.
Son carcelier apela; Brustamon es nomnatz...
Lo carcerier apela, e vai li demandar.
Roman de Fierabras, v. 1990 et 2045.
Il appelle son geolier; il est nommé Brustamon...
Il appelle le geolier, et va lui demander.
ANC. FR. Brutamont le chartrier va descendre Olivier... en une prison.
Roman français de Fierabras.
ANC. CAT. Carceller. ESP. Carcelero. IT. Carceriere. (chap. carselé)
- Prisonnier.
Que tray pieg qu'autre carcerier,
Que no mor e languis cuian.
G. de S.-Didier: Dona ieu vos.
Qui souffre pire qu'autre prisonnier, vu qu'il ne meurt pas et languit en rêvant.
4. Encarceration, s. f., lat. incarcerationem, incarcération.
Consentir arrest, incarceration.
Statuts de Provence, Julien, t. II, p. 492.
Consentir arrêt, incarcération.
ESP. Encarcelación. IT. Incarceragione. (chap. Encarselassió)
5. Encarcerar, v., lat. incarcerare, incarcérer.
Anc per paor de la mort
Ni d' encarcerar mantenent...
Un' ora no s volgro cessar.
Brev. d'amor, fol. 178.
Oncques par peur de la mort ni d' incarcérer sur-le-champ... ils ne voulurent cesser un instant.
Part. pas. Un sant home tenes aqui
Encarcerat.
Brev. d'amor, fol. 188.
Tu tiens là un saint homme incarcéré.
Et es ne us encarceratz
Que Barraban es apellatz.
Trad de l'Évangile de Nicodème.
Et il en est un incarcéré qui est appelé Barrabas.
Substantiv. L'obra seyzema, so sapchatz, (seizena : 6a)
Es vezitar encarceratz.
Brev. d'amor, fol. 69.
L'oeuvre sixième, sachez cela, est visiter les incarcérés.
ANC. FR. A esté de ce puniz, et encarcerez au pain et eaue.
Cardamomi, s. m., lat. cardamomum, cardamome, malaguette.
Cardamomi es semensa d'un aybre, etc..
De sal et cardamomi, en loc d'autres delicats condimens, es contenta.
Eluc. de las propr., fol. 203 et 176.
Cardamome est semence d'un arbre... Elle est contente de sel et de malaguette, en lieu d'autres assaisonnements délicats.
ESP. PORT. IT. Cardamomo. (chap. No confundí en cardamomies, com Artur Quintana Font.)
Cardenal, Cardinal, adj., lat. cardinalis, cardinal, principal.
Voyez Denina, t. III, p. 195.
Los filozofes ancias parleron mot de las IV virtuts cardinals.... E son appelladas cardinals, car son principals entre totas las virtutz.
V. et Vert., fol. 47.
Les philosophes anciens parlèrent beaucoup des quatre vertus cardinales... Et elles sont appelées cardinales, parce qu'elles sont les principales entre toutes les vertus.
De dos apostols cardinals.
Roman de Flamenca, fol. 49.
De deux apôtres principaux.
Li IV signes cardenal.
Brev. d'amor, fol. 31.
Les quatre signes cardinaux.
Vens so XII: quatre apelam cardinals, so es a dire principals... Auta es vent cardinal. Eluc. de las propr., fol. 134.
Il y a douze vents: nous en appelons quatre cardinaux, c'est-à-dire principaux... L'autan est vent cardinal.
CAT. ESP. PORT. Cardinal. IT. Cardinale.
2. Cardenal, s. m., lat. cardinal, cardinal.
Roma, als cardenals
Vos pot hom be reprendre.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Rome, on vous peut bien reprendre au sujet des cardinaux.
(chap. Han fet carregá a estay sing carros plens de tafetans.)
Ils ont fait charger tout de suite cinq chars tous de taffetas.
Quan si cargo 'l ram de vert fueilh.
Aimeri de Sarlat: Quan si cargo.
Quand les rameaux se chargent de verte feuille.
Part. pas. Saumiers carguatz, d'aur e d'argent. Philomena.
(chap. Someres, besties de cárrega, carregades d'or y d'argén, plata). Bêtes de somme chargées d'or et d'argent.
E 'l ramels cargatz de verdor.
H. de Pena: Lo dons. (dous)
Et le rameau chargé de verdure.
Fig. Reis, mortz iest, si feunia en ta cort fais,
Ni de tal avolesa carjas nulh fais.
Roman de Gerard de Roussillon, fol. 20.
Roi, tu es mort, si tu fais félonie en ta cour, et si tu charges aucun faix de telle méchanceté. (chap. literal: Rey, tú estás mort, si tú fas felonía a ta cort, ni de tal ruindat carregues algún feix.)
En cargon lurs heritiers que ja non o emendaran. V. et Vert., fol. 12.
Ils en chargent leurs héritiers qui jamais ne le répareront.
De trop mala trasdossa,
Roma, vos cargatz.
G. Figueiras: Sirventes.
Rome, vous vous chargez d'une trop méchante endosse.
Charge de glaïeul ou de sumac ou de garance, un denier.
7. Carvier, s. m., chargeur.
Que fasson promettre als carviers que non cargon blat o civada, etc.
Cartulaire de Montpellier, fol. 143.
(chap. Que faiguen prometre als carregadós que no carregon blat o sibada, etc.)
Qui fassent promettre aux chargeurs qu'ils ne chargent blé ni avoine,
etc.
8. Cargiu, adj., onéreux, qui est à charge.
Non sui cargius ad alcu.
Trad. de la 2e Ép. de S. Paul aux Corinthiens.
Je ne suis onéreux à personne.
9. Encargar, v., charger.
Part. pas. No seria encargat de cosiensa.
L'Arbre de Batalhas, fol. 112.
(chap. No seríe o siríe: estaríe carregat de consiensia.)
Il ne serait pas chargé en la conscience.
- Devenir enceinte, concevoir.
Qu'ieu er' ensencha, c'avia encargat.
G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.
Que j'étais enceinte, vu que j'avais conçu.
ANC. FR. Après lequel mariage... a enchargé et est grosse d'enfant.
Lett. de rém., 1398. Carpentier, t. I, col. 925.
CAT. Encarregar. ESP. Encargar. PORT. Encarregar. IT. Incaricare.
(chap. Encarregá: encarrego, encarregues, encarregue, encarreguem o encarregam, encarreguéu o encarregáu, encarreguen. A vegades se diu encargá.)
10. Escargar, Escarjar, v., décharger, déployer.
E per gran orguelh qu' escarguet.
Brev. d'amor, fol. 18.
Et par le grand orgueil qu'il déploya.
Narracios de fol escarja en via.
(chap. Narrassió de foll: tonto: saboc descarregue a la vía, al camí. Ejemple, tot lo que diu Carlos Rallo Badet de Calaseit, Pininfarinetes, o los miembros de la Ascuma, assossiassió catalanista del Matarraña.)
Trad. de Bède, fol. 43.
Discours de fou décharge en chemin.
11. Descargar, v., décharger, ôter le poids.
Qu'en breu veirem descarguar rics arneis.
Aicart del Fossat: Entre.
Que bientôt nous verrons décharger riches harnais.
E jamais
No m descargarai del fais.
(chap. Y may mes me descarregaré del feix.)
Bertrand de Born: Cazut sui.
Et jamais je ne me déchargerai du faix.
Qu'aisso lo fara de l' anta descargar.
(chap. Qu' aissó o aixó lo fará del honta descarregá)
Sordel: Planher vuelh.
Que cela le fera décharger de la honte.
- Justifier, absoudre.
Part. pas.
Seria justificat e descargat del dit acte.
Chronique des Albigeois, col. 6.
Serait justifié et déchargé dudit acte.
Quant els agron lur bestias descargadas.
Hist. abr. de la Bible, fol. 18.
Quand ils eurent déchargé leurs bêtes.
Que auran aplicat ni descargat a Aiguas-Mortas.
Tit. de 1314. Hist. de Nîmes, t. II, pr., p. 16.
Qui auront touché et déchargé à Aigues-Mortes.
CAT. Descarregar. ESP. Descargar. IT. Scaricare.
(chap. Descarregá: descarrego, descarregues, descarregue, descarreguem o descarregam, descarreguéu o descarregáu, descarreguen.)
12. Dezencargar, v., décharger, soulager.
Prestava deners per dezencargar.
Tit. de 1338. DOAT, t. XXXIX, fol. 143.
Prêtait deniers pour soulager.
PORT. Desencargar.
13. Sobrecargar, v., surcharger, accabler.
E m fa voler tal re que m sobrecarga.
G. Riquier: No m sui d'amor.
Et me fait vouloir telle chose qui m'accable.
Substantiv. Si com l'arbres que, per sobrecargar,
Fraing si meteis e pert son fruit e se.
Aimeri de Peguilain: Si com.
Ainsi comme l'arbre qui, pour surcharger, se casse lui-même et perd son fruit et lui.
ESP. Sobrecarguar (sobrecargar). PORT. Sobrecarregar. IT.
Sopraccaricare. (chap. s. m. carregá massa, sobrecarregá: sobrecarrego, sobrecarregues, sobrecarregue, sobrecarreguem o sobrecarregam, sobrecarregéu o sobrecarregáu, sobrecarreguen.)
14. Carregar, v., charrier, transporter.
Gran peyra ampla, la qual fes meravilhosament aplanar e carregar.
(chap. Gran pedra ampla, la cual va fé maravillosamen aplaná y carrechá. Vore los carrechadós de una bestia de cárrega.)
Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 41.
Grande pierre large, laquelle il fit merveilleusement aplanir et charrier.
ANC. CAT. Carrejar. ANC. ESP. Carrear (MOD. Acarrear). PORT. Acarretar. IT. Carreggiare. (chap. carrechá: carrecho, carreches, carreche, carrechem o carrecham, carrechéu o carrecháu, carrechen.)
15. Car, Char, s. m., lat. carrus, char.
E sap com va 'l cars al moli.
(chap. Y sap com va lo carro al molí.)
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.
Et sait comment le char va au moulin.
Coma roda de char.
(chap. Com roda de carro. A La Llitera crec que encara diuen “coma”. Javier Giralt Latorre, catalanista de debò, no vol ni vore de aón venen les paraules que ell arreplegue de la seua terreta.)
Trad. de Bède, fol. 43.
Come roue de char.
Lo cal emportet vieu us cars de fuocx ardentz.
P. de Corbiac: El nom de.
Lequel un char de feux ardents emporta vivant.
ANC. FR. A pié, à queval, à car, à carrette.
Tit. de 1362. Carpentier, t. I, col. 837.
16. Carre, s. m., char.
A un bover encontrat
que mena un carre cargat.
Roman de Jaufre, fol. 48.
Il a rencontré un bouvier qui conduit un char chargé.
En un carre de fuoc arden.
(chap. En un carro de foc ardén)
Brev. d'amor, fol. 49.
En un char de feu ardent.
ANC. FR. Phyon cist rois un carre avoit.
Poëme de la guerre de Troyes. Du Cange, t. IV, col. 516.
CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Carro.
17. Carros, s. m., char, carrosse.
La ciutatz se vueia
E movon lor carros.
(chap. La siudat se buide y mouen lo seu carro, la seua carrossa.)
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
La ville se vide et ils meuvent leur char.
ANC. FR. Si i fu pris le carros de Melan.
Trad. de G. de Tyr. Martenne, t. V, col. 718.
18. Carriol, s. m., chariot.
Diatz me co
Lai anaretz si doncx en carriols.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Johan.
Dites-moi alors comment vous irez là ainsi en chariot.
19. Carriola, s. m., carriole.
De carriera, carriola. Leys d'amors, fol. 49.
De carrière, carriole.
ESP. Carriola. IT. Carriuola.
20. Cariato, s. m., chariot.
No us fai tirar a tal cariato.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Johan.
Ne vous fait tirer à tel chariot.
ANC. FR. Car je trovai un charreton
Qu'en portoit une charretée.
Roman du Renart, t. I, p. 154.
Chars, charrettes et autres en guise de charretons.
Monstrelet, t. II, fol. 82.
CAT. (chap.) Carretó. ESP. Carretón. PORT. Carreto. IT. Carretone, carreto.
21. Carreich, s. m., chariot.
E si cum meno 'l carreich
Li bov, quan trao 'l legnam.
Garin d'Apchier: Aissi com hom.
Et comme les boeufs mènent le chariot, quand ils traînent le bois.
22. Carreta, s. f., charrette, char.
E cargan las carretas trastuit celadamien.
(chap. Y tots carreguen les carretes seladamen, secretamen.)
Guillaume de Tudela.
Et tous chargent les charrettes en secret.
E ill fetz tirar, quan l'ac pres,
Sa carret' e son arnes.
(chap. Y lo va fé estirá, cuan lo va pendre, sa: la seua carreta y son: lo seu arnés. Una carreta mes menuda es una carretilla.)
G. Faidit: Al semblan.
Et quand il l'eut pris, lui fit traîner sa charrette et son harnois.
ANC. FR. Passer et repasser... à carrette.
Tit. de 1362. Carpentier, t. 1, col. 837.
CAT. ESP. PORT. Carreta. IT. Carretto.
23. Carruga, s. f., lat. carruca, charrette, charrue.
(chap. Ñabíe una carretada de llanses chafades. Frachas : fracturades)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 75.
Y eut une charretée de lances brisées.
De nos Frances a mort pus d'una carretada.
Roman de Fierabras, v. 4205.
Il a tué plus d'une charretée de nos Français.
ESP. PORT. (chap.) Carretada. IT. Carretata.
25. Charrei, s. m., charroi, équipage.
Ab aital charrey
Venra del torney.
P. Cardinal: Per folhs tenc.
Avec tel équipage il viendra de la bataille.
ANC. FR. Là quistrent somers e carrei
Mener i firent lur conrei.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 500.
Od granz tonels, od grant charrei
Fet li deniers porter od sei.
Roman de Rou, v. 15964.
26. Charretier, Carratier, s. m., charretier, conducteur.
En charretier que gurpis sa charreta.
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
En charretier qui abandonne sa charrette.
Fig. So dis Salomos, que razos e discretios son carratiers de totas las virtutz. (chap. Açó va di Salomón, que (la) raó y (la) discressió son carretés : conductós de totes les virtuts.)
V. et Vert., fol. 62.
Ce dit Salomon, que raison et discrétion sont conducteurs de toutes les vertus.
ESP. Carretero. PORT. Carreteiro. IT. Carrettiere. (chap. Carreté)
27. Carpentier, s. m., lat. carpentarius, charpentier.
Quatre artz so necessarias... la seconda, carpentiers.
Liv. de Sydrac, fol. 8.
Quatre métiers sont nécessaires... le second, charpentiers.
ESP. Carpintero. PORT. Carpenteiro. IT. Carpentiero. (chap. fusté, de fusta, fustera; mote de Beseit, fusteret.)
30. Carrau, Charau, s. m. et f., carrière, voie, chemin.
(chap. A Beseit está lo portal de carrau, al carré pla (aon venen “blat, a Villanova o Vilanova, porgueres, y al carré de la Muleta la flo de les bachilleres”. Un carrau es un instrumén de fusta, com la matraca, que se toque a Semana Santa.)
Mas ieu pero teing la dreta carau.
Aimeri de Peguilain: Lanquan chantan.
Mais pour cela je tiens la droite carrière.
Qu'el coms G. venia per uns charaus.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90.
Que le comte Gerard venait par un chemin.
31. Carrairon, s. m., sentier.
E laissa 'l camin per on venc,
E vi un carrairon que tenc
Ves un bosc espes e foillut.
Roman de Jaufre, fol. 59.
Et laisse le chemin par où il vint, et il vit un sentier qu'il tint vers un bois épais et fourré.
32. Carairada, s. f., voie, direction.
O 'l cuia far carairada.
Marcabrus: Dirai vos.
Où il pense tracer voie.
Carienthismos, s. m., gr. *Xapievtis*, euphémisme.
Charientismos est tropus quo dura dictu gratius proferuntur.
Isidor., Orig., I, cap. 36.
Carienthismos... vol dire aytan coma graciosa costuma de parlar.
Leys d'amors, fol. 137.
Euphémisme... veut dire autant que gracieuse manière de parler.
Host siego per que de caronhadas d'homes et de cavals si posca saziar... Odoran, percebo las caronhadas que so otra mar.
(chap. literal: La host seguixen per a que de carroña de homens y de caballs se puguen sassiá... Aulorán, flairán, persibixen les carroñades que están passat lo mar, d'atramar.)
Eluc. de las propr., fol. 149 et 16.
Ils suivent l'armée afin qu'ils puissent se rassasier de corps morts d'hommes et de chevaux... En flairant, ils sentent les corps morts qui sont outre mer.
10. Carnatge, s. m., carnage, destruction.
Cridan e forsenan com leons a carnage. V. de S. Honorat.
Ils crient et rugissent comme lion au carnage.
Clergues jeton cavaiers a carnatge.
P. Cardinal: El mon non.
Clercs jettent chevaliers à destruction.
ANC. ESP. Carnage (MOD. Carnaje). PORT. Carnagem. IT. Carnaggio.
11. Carnatgue, s. m., charnage.
On appelait decimae carnariae les dîmes des moutons, des agneaux, etc.
Dict. de Trévoux, v° Charnage.
Lo deime de la lana e del carnatgue.
(chap. Lo delme: déssim: déssima part de la llana y del carnache.)
Tit. de 1206. DOAT, t. CV, fol. 168.
La dîme du lainage et du charnage.
12. Carnalatge, s. m., carnage, charnage.
Mas Grecs et Latis
Geratz a carnalatge.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Mais vous portez à carnage les Grecs et les Latins.
E 'ls deismes de las paicheras e dels molis e dels carnaladges.
Tit. du XIIIe sièc. Arch. du Roy., J., 310.
Et les dîmes des estacades et des moulins et des charnages.
13. Carnier, s. m., charnier, cimetière.
En l'armier
S'en vai l'arma e la carn el carnier.
B. Carbonel de Marseille: Per espassar.
L'âme s'en va au repos des âmes et la chair au charnier.
- Carnassière.
E non a ren el carner,
On sol aver maint quartier.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seigner Blacas.
Il n'a rien à la carnassière, où il a coutume d'avoir maint quartier.
ESP. Carnero. PORT. Carneiro. IT. Carnajo.
14. Carnairol, s. m., carnassière.
E tallet li testa e mes la en un carnairol... e trais li lo cor del cors e mes lo en carnayrol com la testa.
V. de Guillaume de Cabestaing.
Et lui coupa la tête et la mit en une carnassière... et lui arracha le coeur du corps et le mit en carnassière comme la tête.
IT. Carnajuolo.
15. Carnositat, s. f., carnosité.
Los auzels qui han plus de pennositat et mens de carnositat...
Las arterias no so rescostas per tropa carnositat.
(chap. Los muixons que tenen mes plomes y menos carn... (ejemple, lo rat penat, la rata penada, murciélago; pena : ploma : pluma)
Les arteries no son amagades per massa carnosidat.)
Eluc. de las propr., fol. 139 et 21.
Les oiseaux qui ont plus de plumage que de carnosité... Les artères ne sont pas cachées par trop grande carnosité.
ESP. Carnosidad. PORT. Carnosidade. IT. Carnosità.
16. Carniceria, s. f., boucherie.
Lo buou que hom enten menar a la carniceria engraissa hom.
Les bourreaux l'ont prise, ont lié son gentil corps.
En qual mostier li carnassier lo guardavo.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 109.
Dans lequel monastère les bourreaux le gardoient.
18. Carnal, adj., lat. carnalis, charnel, de chair, qui appartient à la
chair, gras.
E d'autres miracles moutz,
Don hom carnals no sap fi.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Et beaucoup d'autres miracles dont homme charnel ne sait fin.
Livra huous et formatge
A jorn carnal. (ESP. lardero, como el jueves; lard, graisse : grasa)
Bertrand de Born: Belh m'es quan.
Livre oeufs et fromage à jour gras.
Li fay amar et estimar sos deliegz carnals...
Veray religios non a ren propre en terra, ni parens carnals.
V. et Vert., fol. 71 et 99.
Lui fait aimer et estimer ses plaisirs charnels...
Le vrai religieux n'a en terre rien de propre, ni parents charnels.
Substantiv. - Viande.
Pus glotz etz de pelha
Non es lop d'ovelha
Ni d'autre carnal.
B. de Rovenac: Una sirventesca.
Vous êtes plus glouton de vêtement que le loup n'est d'ouaille ni d'autre viande. (ouaille : brebis)
- Carnaval.
Loc. prov.
Venian per los miracles en l'isla de Lerins;
Qui non pot de carnal, si lava de caresma.
V. de S. Honorat.
Ils venaient pour les miracles en l'île de Lerins;
qui ne peut de carnaval, se lave de carême.
(ESP. Ellos venían por los milagros a la isla de Lerins;
quien no puede de Carnaval, se lava de Cuaresma.
Leer: El combate de Don Carnal y Doña Cuaresma.)
CAT. ESP. PORT. Carnal. IT. Carnale. (chap. Carnaval, carnestoltes, ESP. carnestolendas. Carnis + tolere: Carn + toldre, tolre : traure, prohibí, etc. Vore lo monumén del romans del añ 960: “no 'l li tolra ni no 'l li devedara ni no l' en decebra”.
19. Carnalment, Charnalment, adj., charnellement.
Non deu plus carnalment jazer ab ela. Liv. de Sydrac, fol. 28.
25. Encarnatiu, adj., incarnatif, qui engendre la chair.
De medicament encarnatiu...
Pausa sobre aquela polvera encarnativa.
Trad. d'Albucasis, fol. 27 et 43.
De médicament incarnatif.
Pose sur celle-là poudre incarnative.
Subst. Cura aquela am alcu encarnatiu dels enguents.
Trad. d'Albucasis, fol. 62.
Soigne celle-là avec quelque incarnatif des onguents.
26. Encarnar, v., faire chair, devenir chair, incarner.
Un dels emplaustres que encarnan aquela entro que sia sanada...
Am aquo que encarna.
Trad. d'Albucasis, fol. 60.
Un de ces emplâtres qui fassent chair à celle-là jusqu'à ce qu'elle soit guérie... Avec ce qui fait chair.
Il s'est dit spécialement de l'incarnation de Jésus-Christ:
Que Dieus se pogues encarnar. Brev. d'amor, fol. 147.
Que Dieu se pût incarner.
Si volc encarnar e nayser de la Verge.
V. de sainte Magdelaine.
Se voulut incarner et naître de la Vierge.
Part. pas. Fo pels meus peccatz
En voz encarnatz.
Un troubadour anonyme: Flors de paradis.
Fut incarné en vous pour mes péchés.
CAT. ESP. PORT. Encarnar. IT. Incarnare.
27. Escarnar, v., ôter la chair, décharner.
Ni 'ls cols dels motons ni de las fedas ni dels anhels non escarnarai.
Cartulaire de Montpellier, fol. 129.
(chap. literal: Ni los colls dels borregos ni de les ovelles ni dels cordés no escarnaré, descarnaré.)
Et je ne décharnerai les cous des moutons ni des brebis ni des agneaux.
ANC. ESP. PORT. Escarnar. IT Scarnare. (chap. escarná, descarná)
28. Desencarnar, v., déshabituer de la chair.
Com ti deu hom dezencarnar auzel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Comme on te doit déshabituer de la chair un oiseau.
29. Descarnar, v., décharner.
Part. pas. E sia mot descarnat.
Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Et soit beaucoup décharné.
CAT. ESP. PORT. Descarnar. (chap. descarná, desaveá de la carn o traure la carn: descarno, descarnes, descarne, descarnem o descarnam, descarnéu o descarnáu, descarnen. De lleit se fa lo verbo destetá.)
Carobla, s. f., ar. harroba, caroube, fruit du caroubier.
Voyez Mayans, t. II, p. 232.
Nég. expl. Non pretz una carobla
Terra qui d'avol gientz se pobla. (N. E. ¿Entenderán esto l@s catalan@s?)
T. de Folquet et de Porcier: Porcier cara.
Je ne prise une caroube terre qui se peuple de méchante gent.
Carp, adj., peu dense, poreux, filandreux, spongieux.
Neu es impressio de vapor congelada, laqual es carpa, e leugiera cum lana carminada...
Melsa, en sa natura, es carpa et spongioza...
(chap. melsa : bazo; porosa, esponjosa.)
Aytals aybres han frug trop carp...
Razitz carpa es et poroza.
Eluc. de las propr., fol. 137, 56, 198 et 220.
La neige est une pressure de vapeur congelée, laquelle est poreuse et légère comme laine cardée.
La rate, en sa nature, est filandreuse et spongieuse...
De tels arbres ont un fruit trop peu dense...
La racine est peu dense et poreuse.
Carrat, Cayrat, s. m., carat, sorte de poids pour l'or et l'argent. (N. E. Se usa más actualmente para los diamantes.)
La ordenanza de far marcs a XX carrats.
Tarif des monnaies en provençal.
L'ordonnance de faire des marcs à vingt carats.
Se battra d'aur fin al mens a XXIII cayratz e miech.
(chap. Se batrá d'or fi al menos a vintitrés quilats y mich.)
Tit. de 1424. Hist. de Lang., t. IV, pr., col. 424.
Se battra d'or fin au moins à vingt-trois carats et demi.
CAT. Quilat. ESP. PORT. Quilate. IT. Carato.
Carruncula, s. f., lat. caruncula, caroncule.
La virtut odorativa... Istrument so aquelas carrunculas, pendens dins las nars, que recebo l'esperit animal per algus nervis descendens del cervel...
Non sentem l'ayre corromput, quar las ditas carrunculas son restrechas o
opiladas per movement voluntari. Eluc. de las propr., fol. 16.
La vertu odorative... Les instruments sont ces caroncules, pendantes dans les narines, qui reçoivent l'esprit animal par quelques nerfs descendant du cerveau...
Nous ne sentons pas l'air corrompu, parce que lesdites caroncules sont resserrées ou opilées par mouvement volontaire.
(ESP. Carúncula, pl. Carúnculas. No confundir con caraculo o caraculos.)
Carta, s. f., lat. charta, papier, lettre, épître.
E no lo 'l man en carta ni en brieu,
Enanz lo 'l dic ab son e a presen.
Durand de Carpentras: Un sirventes.
Et je ne le lui mande en papier ni en lettre, mais le lui dis avec la voix et en présence.
Letras l'escrivo en ayssi...
La carta porto set Judieu.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Ainsi lui écrivent lettres... sept Juifs portent l'épître.
- Titre, charte.
Que tu trobas en tas cartas antigas.
Tit. de 1174. Hist. de Lang., t. II, pr., col. 134.
Que tu trouves en tes chartes antiques.
Cum en las cartas dotals es contengut.
(chap. Com a les cartes dotals es contingut. Cartes de dotassió, donassió.)
Tit. de 1294. DOAT, t. XLI, fol. 191.
Comme il est contenu dans les titres dotaux.
E tramet vos la carta on pendet son sagell.
V. de S. Honorat.
Et vous transmet la charte où il suspendit son sceau.
Nostra carta es l'Evangeli. V. et Vert., fol. 78.
(chap. (La) nostra carta es l'Evangeli.)
Notre charte est l'Évangile.
Domesticas cartas... no podon far fe per se al jutge.
Trad. du Code de Justinien, fol. 28.
Les titres privés... ne peuvent faire foi par eux-mêmes devant le juge.
(N. E. Este código de Justiniano, bien original o bien esta traducción al romance occitano, provenzal, lo debería leer cualquier historiador que se quiera preciar en la historia de Aragón, etc. Sobre todo en el caso del “casamiento en casa” de la reina Petronila, Petrvs, Peronella de Aragón con el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV.)
- Cartes à jouer.
Juec de cartas a l' eisuch.
Statuts de Provence, Julien, t. 1, p. 556;
Jeu de cartes de hasard. (ESP. Juego de cartas de azar: “alea jacta est”)
Loc. Qu'en sa carta m pot escriure.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Qu'elle me peut inscrire en ses papiers.
Ni sera en ma carta.
Arnaud de Marueil: Rasos es.
Ni ne sera dans mes papiers.
Fassa m de sa carta raire. (N. E. Próspero de Bofarull lo tomó a la letra.)
G. Adhemar: Be m'agr'ops.
Qu'elle me fasse rayer de ses papiers.
Per qu'en s'amor er tos temps mos pensars,
E per aisso fassa m metr' en sa carta.
R. Jordan, vic. de S.-Antonin: Vert son.
Parce que mon penser sera toujours en son amour, et pour cela qu'elle me fasse mettre en ses papiers.
CAT. ESP. PORT. IT. Carta. (chap. Carta, pl. Cartes.)
2. Cartage, s. m., examinateurs des titres.
Tuh li savi de Roma ni lhi cartage
Non jujario dreh.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 41.
Tous les sages de Rome ni les examinateurs des titres ne jugeraient droit.
3. Cartabel, s. m., feuille volante, brouillard.
Quan que om a fa mal e be
En libres et en cartabels.
Brev. d'amor, fol. 173.
Tout ce qu'on a fait mal et bien en livres et feuilles volantes.
Non note en cartabels, mais el libre de sas notas.
Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.
(N. E. Estos libros del siglo 13 de Monpeslier y variantes los tendría que abrir el aragonés catalanista Javier Latorre Giralt, doctor y profesor de la Universidad de Zaragoza, para poder compararlos con los que selecciona de Fuentespalda, en el Matarraña. No lo hará; el perro no muerde la mano que le da de comer. Espero que no se ponga como Juaquinico Monclús, “el craso”, presidente de la Ascuma, en Calaceite.)
Qu'il ne note pas dans des brouillards, mais au livre de ses notes.
ESP. Cartapel. PORT. Cartapacio. IT. Cartabello. (chap. cartapassio, se diu de un llibre mol gros.)
4. Cartolar, Cartolari, s. m., chartrier, notaire, écrivain.
La deita carta feyta per lo deyt Simon cartolar.
(chap. La dita carta feta per lo dit Simón cartulari, notari.)
Tit. de 1305. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 138.
Ladite charte faite par ledit Simon chartrier.
Joan de la Trena, cartolari de Bordeu.
(N. E. Yo conozco a Oriol de la trena, ya salió, y el que no entrará será el meapinos y cagapañales de podio del monte, Puigdemont. Ya se encargará el presidente del gobierno actual, Pedro Sánchez Pérez Castejón, que rima con felón, y otras palabras que lo describen bien.)
Tit. de 1291. DOAT, t. XI, fol. 209.
Jean de la Trene, notaire de Bordeaux.
Si 'l nauchier ni 'l cartolari non eran aparissans.
Tit. de 1253. DOAT, t. L, fol. 152.
Si le nocher et l'écrivain n'étaient présents.
5. Encartamen, s. m., charte, titre.
Encartamens et previlegis.
Tit. du XVe sièc. DOAT, t. CXLVII, fol. 287.
Titres et priviléges.
La obligansa e la maneyra del encartament.
Tit. de 1406. DOAT, t. LIV, fol. 268.
L'obligation et la manière du titre.
Am d'autres encartamens de la vila.
Tit. de Bergerac de 1381.
Avec d'autres titres de la ville.
ANC. FR. Procès, lettres, enchartremens.
Arrêt de 1366. Carpentier, t. II, col. 839.
Documents, comptes et enchartrements.
Ord. des R. de Fr., 1404, t. IX, p. 20.
ESP. Encartamiento.
6. Encartar, v., inscrire, enregistrer, rédiger en titre.
A encartar et a recebre los emoluments.
Tit. de 1355. DOAT, t. LIII, fol. 219.
A enregistrer et à recevoir les émoluments.
Part. pas. Tot en aici com es encartat en la vostra carta.
Tit. de 1206. DOAT, t. CXIV, fol. 277.
Tout ainsi comme est inscrit en votre charte.
Segon que los auria encartatz.
Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 93.
Selon qu'il les aurait enregistrés.
Per revocar aquo que fo encartat.
Cartulaire de Montpellier, fol. 206.
Pour révoquer ce qui fut rédigé en titre.
ANC. CAT. ESP. Encartar. IT. Incartare. (chap. encartá: encarto, encartes, encarte, encartem o encartam, encartéu o encartáu, encarten.)
Cartilage, s. f., lat. cartilago, cartilage.
La cartilage del nas no es restaurada.
Trad. d'Albucasis, fol. 50.
Le cartilage du nez n'est pas réparé.
Aquestas cartilages entre si unidas et cadenadas.
Eluc. de las propr., fol. 46.
Ces cartilages entre eux unis et enchaînés.
ESP. (chap.) Cartílago. PORT. Cartilagem. IT. Cartilagine.
2. Cartillaginos, adj., lat. cartilaginosus, cartilagineux.
Las nars so cartillaginosas...
Dels quals l'extrem es cartillaginos.
Eluc. de las propr., fol. 16 et 50.
Les narines sont cartilagineuses...
Desquels l'extrémité est cartilagineuse.
La partida de jos es cartillaginosa.
(chap. La part de baix es cartilaginosa.)
Trad. d'Albucasis, fol. 60.
La partie du bas est cartilagineuse.
CAT. Cartilaginos. ESP. PORT. IT. Cartilaginoso. (chap. nas cartilaginós, orella cartilaginosa, nassos cartilaginosos, orelles cartilaginoses.)