Mostrando las entradas para la consulta hoc ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta hoc ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 14 de mayo de 2024

Lexique roman; Mania - Manjuiar

 

Mania, s. f., lat. mania, manie, sorte de maladie.

Engendra mania.

De mania o de frenezia.

Eluc. de las propr., fol. 51 et 78.

Engendre manie. 

De manie ou de frénésie.

CAT. ESP. (manía) PORT. IT. Mania. (chap. Manía, maníes. Manietes tamé se fa aná per a descriure a una persona que té tics, ñirviosa.)


2. Maniayc, Maniac, adj., lat. maniaticus, maniaque.

Dezigna maniaca passio. Eluc. de las propr., fol. 32.

(chap. Designe passió maniática.)

Désigne passion maniaque.

Substant. Cum vezem els maniaycs, frenetix. Eluc. de las propr., fol. 20.

(chap. Com veém als maníacos, frenetics.)

 Comme nous voyons aux maniaques, frénétiques.

ESP. (maníaco) PORT. IT. Maniaco. (chap. maníaco o maníac, maníacos o maníacs; maníaca, maníaques. Per ejemple lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao, y datres catalanistes aragonesos.) 

lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao

Manifestation, s. f., lat. manifestationem, manifestation.

La manifestation de l' execution de ley. Doctrine des Vaudois.

La manifestation de l' exécution de loi.

Manifestations d'esperit es donada.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Manifestation d'esprit est donnée.

CAT. Manifestació. ESP. Manifestación. PORT. Manifestação. 

IT. Manifestazione. (chap. Manifestassió, manifestassions.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

2. Manifest, adj., lat. manifestus, manifeste, évident.

Voyez Denina, t. II, p. 263.

Per tal que pus manifest fos aquest miracle a totz. Philomena. 

Pour tel que plus manifeste fut ce miracle à tous. 

Error manifesta. V. de S. Honorat. 

Erreur manifeste.

Aquest se apellon usurier manifest.

V. et Vert., fol. 13. 

Ceux-ci s'appellent usuriers manifestes.

CAT. Manifest. ESP. Manifiesto. PORT. IT. Manifesto. 

(chap. Manifest, manifests, manifesta, manifestes. Sie manifesta cosa a tots homèns - Se trobe als textos de Fondespala, que lo ignorán doctoret de Albelda vol fé passá com a catalans o de llengua catalana. Com viu del catalá no dirá may que lo dialecte catalá es un mes dels dialectes de la llengua ocsitana, occitana, occitan, ocsitá, llengua de oc, och, hoc, òc.)

Javier Giralt Latorre, catalanista, doctorcico, Universidad de Zaragoza, dialecto catalán

3. Manifestatiu, adj., manifestatif, propre à manifester, productif.

D' herbas rescostas manifestatiu. 

Forma es de materia manifestativa. 

Lutz es de color manifestativa.

Eluc. de las propr., fol. 123, 130 et 263. 

Productif d'herbes cachées. 

La forme est manifestative de la matière. 

La lumière est manifestative de la couleur.

(chap. Manifestatiu, manifestatius, manifestativa, manifestatives. La forma es manifestativa de la materia. La llum es manifestativa del coló.)

4. Manifestar, v., lat. manifestare, manifester, découvrir, montrer, publier.

Deu manifestar tota la causa que lo moc a far lo peccat.

(chap. Deu manifestá tota la causa (motiu) que lo va moure a fé lo pecat.)

V. et Vert., fol. 69.

Doit manifester tout le motif qui le porta à faire le péché.

Car tan ben a manifestat 

De Maria la sanctetat.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Car il a si bien découvert la sainteté de Marie.

Lo velh qu'avia emblat lur vay manifestar. V. de S. Honorat.

Le voile qu'elle avait dérobé leur va montrer.

Be manifestaras tos peccatz. Declaratio de motas demandas. 

Tu découvriras bien tes péchés. 

Part. pas. No pot esser per re celada, 

Ans fo per tot manifestada. 

V. de S. Énimie, fol. 26.

Ne put être celée par rien, mais fut partout publiée.

CAT. ESP. PORT. Manifestar. IT. Manifestare. (chap. Manifestá: manifesto, manifestes, manifeste, manifestem o manifestam, manifestéu o manifestáu, manifesten; manifestat, manifestats, manifestada, manifestades.)

5. Manifestament, Manifestamen, adv., manifestement, évidemment. Cant viro manifestament aquest miracle. Philomena.

Quand ils virent manifestement ce miracle. 

Si cum o podetz veire manifestamen. Liv. de Sydrac, fol. 48. 

Ainsi comme vous pouvez le voir manifestement.

CAT. Manifestament. ESP. Manifiestamente. PORT. IT. Manifestamente.

(chap. Manifestamen. Ara vindrá l' atontat de turno catalanista, com Carlos Rallo Badet, que me dirá que los adverbios acaben en ment. Només té que lligí aquí dal y desde lo escomensamén del lexique roman o del choix des poésies des troubadours per a trobá adverbios ocsitans en men. Aixó indique que la t final ya no se pronunsiabe a segons quines paraules y segons quins puestos. Pompeyo Fabra no u sabíe, perque ere un inútil manat.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

Manjar, v., lat. manducare, manger, dévorer, ronger.

Fes lo manjar a sa molher en semblan qu' el ne manjes.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Le fit manger à sa femme en simulant qu'il en mangeât.

Los us fai raustir, e 'ls autres fai bulhir, segon aisso que ilh so bo a manjar. Liv. de Sydrac, fol. 17.

Les uns fait rôtir, et les autres fait bouillir, selon ce qu'ils sont bons à manger.

Fig. Senhors de terra qui fan quistas e toutas e malas accios, et escorgon e raubon e manjon lurs homes. V. et Vert., fol. 15.

Seigneurs de la terre qui font questes et toltes et méchantes actions, et écorchent et dérobent et dévorent leurs hommes.

Car autramen hom sa mort manjaria,

Qui 'l sagramen fermamen non creiria.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.

Car autrement l'homme mangerait sa mort, qui le sacrement fermement ne croirait. 

Subst. Que jamais autre manjars... no 'l tolria la sabor de la boca.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Que jamais autre manger... ne lui ôterait la saveur de la bouche.

ANC. FR. Puisque ele out mangied e beud.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 2.

Beles despensses, biaus celliers,

E buns boivres è buns meingiers.

Marie de France, t. II, p. 91.

CAT. Menjar. ESP. (comer) PORT. Manjar. IT. Mangiare. 

(chap. Minjá: minjo, minges, minge, mingem o minjam, mingéu o minjáu, mingen; minjat, minjats, minjada, minjades.)

2. Manjaire, Manjador, s. m., lat. manducator, mangeur.

Es rudes e grans manjaires. Liv. de Sydrac, fol. 127.

(chap. Es bruto y gran minjadó; per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit, que a vegades escriu lo seu apellit Montclús perque se pense que aixina pareix mes catalá.)

Est rude et grand mangeur.

Li manjador eran V milia homes. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 6. 

(chap. Los minjadós eren sing mil homens.)

Les mangeurs étaient cinq mille hommes.

Ac i manjadors

Entorn V milhiers d' omes grans, 

Estiers femnas e paucs efans.

Brev. d'amor, fol. 157. 

Il y eut de mangeurs environ cinq mille hommes grands (faits), outre les femmes et les petits enfants. 

CAT. Menjador. IT. Mangiatore. (chap. Qui ve a minjá: minjadó, minjadós, minjadora, minjadores. Tamé lo puesto aon se minge, sobre tot les ovelles, cabres, vore lo pun 4 aquí baix.)

3. Manjamen, s. m., manducation, action de manger, consommation.

Fenheran del manjamen. Brev. d'amor, fol. 130.

Feindront de la manducation.

Una quartairada de terra qu' en podon retener per ort e per manjamen.

Cartulaire du Bugue, fol. 24.

Une quartonnée de terre qu'ils en peuvent retenir pour jardin et pour consommation.

CAT. Menjament. IT. Mangiamento. (chap. lo minjá, los minjás; la minjada, les minjades.)

4. Manjadoira, s. f., mangeoire, auge.

Aqui unt non es bous, es voida la manjadoira. Trad. de Bède, fol. 54.

(chap. Allí aon no ña cap bou o buey, está buida la minjadora.)

Là où n'est pas boeuf, la mangeoire est vide.

CAT. Menjadora. PORT. Manjadoura. IT. Mangiatoia.

5. Manjador, Mangador, adj., mangeable.

Melh creysho frugz manjador.

Guay cultiva Maracuyá huerta mayor Beceite

Re manjador no era aparelhat.

Eluc. de las propr., fol. 197 et 127.

Mieux croissent les fruits mangeables.

Rien de mangeable n'était apprêté. 

Si alcus revendeyre compra, dins la vila, causa mangadoyra.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 135. 

Si aucun revendeur achète, dans la ville, chose mangeable.

(chap. Minjable, minjables; minjadó, minjadós.)

6. Mandachura, s. f., droit de nourriture, de subsistance, mangerie. Esters las mandachuras que so del abat.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 304.

Excepté les mangeries qui sont de l'abbé.

7. Remanjar, v., remanger, manger de nouveau, ruminer.

Lor vianda devoro ses maschar, e la vomego apres manjar, et la remanjo. Eluc. de las propr., fol. 253.

(chap. Lo seu minjá devoren sense mastegá, y la vomiten después de minjá, y la rumien - remingen : re + mingen; v. reminjá, 

rumiá: rumio, rumies, rumie, rumiem o rumiam, rumiéu o rumiáu, rumien; rumiat, rumiats, rumiada, rumiades.)

Dévorent leur nourriture sans mâcher, et la vomissent après le manger, et la ruminent.

8. Manjuiar, v., manger, mâcher, ronger.

El te dira: Manjuia e beu.

(chap. Ell te dirá: minja y beu.)

Fig. Eveia manjuia lo cors d'ome atressi coma pestilentia.

Trad. de Bède, fol. 34.

(chap. La enveja rossegue (se minge) lo cos del home igual que la pestilensia - epidemia, peste, lepra, cáncer.)

Il te dira: Mange et bois.

Envie ronge le corps d'homme pareillement comme épidémie.

jueves, 9 de mayo de 2024

Lexique roman; Lor, Lhor, Lur - Luchar, Lochar, Loitar


Lor, Lhor, Lur, pron. pers. m. et f. pl., lat. illorum, eux, elles.

Rég. dir. Mout mi tenon a gran honor

Totz selhs cuy ieu n' ey obeditz, 

Quar a mon joy suy revertitz; 

Et laus en lieys e Dieu e lhor. 

G. Rudel: Belhs m'es l' estius. 

Moult me tiennent en grand honneur tous ceux à qui j'en ai obéi, car à ma joie je suis retourné; et j'en loue elle et Dieu et eux.

Elas nos feiran tan d'onor 

Qu'ans nos preguaran que nos lor. 

T. de P. d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx. 

Elles nous feront tant d'honneur qu'elles nous prieront avant que nous elles.

ANC. FR. Li rois Richart qui près leur ière. G. Guiart, t. I, p. 95.

Rég. indir. A eux, à elles, leur. 

Destriers ferrans e bays 

Trameton als Mors per paor, 

Que lor orguelh lor an doblat. 

P. Vidal: A per pauc. 

Destriers gris et bais ils transmettent aux Maures par peur, vu que leur orgueil ils ont doublé à eux.

S' elhas se genson, no vos tir; 

Abans lur o devetz grazir.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Si elles s'embellissent, qu'il ne vous peine; avant vous le devez agréer à elles.

ANC. FR. Andouz ses brais lor ait à col pendus. 

Roman de Gerard de Vienne, Bekker, p. 13. 

Li freres lor jurerent e lor fei lor plevirent. 

Roman de Rou, v. 813.

- Pron. poss. m. et f., leur, d'eux, d'elles, à eux, à elles. 

Suj. Ab totas mas vey clergues assaiar, 

Que totz lo mons es lurs.

P. Cardinal: Un sirventes. 

De toutes mains je vois les clercs éprouver, vu que tout le monde est leur. 

Trazon prim 

L' arquier melhor 

Nostri e lor. 

Guillaume de Montagnagout: Belh m'es.

Tirent menu les archers meilleurs nôtres et leurs.

Par ben que sens li falha

Qui donas joves engalha,

Ab las vielhas, que an pretz ses baralha,

Quar...

Lur companha es gazanha.

Alb. Caille ou B. Zorgi: Aras quan plou.

Il paraît bien que sens manque à celui qui les jeunes dames égale aux vieilles, qui ont prix sans contestation, car... leur compagnie est profit. ANC. FR. Li primier colp deit estre lor.

Roman de Rou, v. 12960. 

Criants que tout estoit leur, et qu'ils vinssent au gain.

Comines, liv. I, p. 327. 

ANC. CAT. La lur gola es vas ubert.

Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 5. (N. E. Salmos en lengua catalana. ¿Alguien sabe diferenciar el dialecto occitano catalán de la lengua catalana?

14.6.1461, de hoc o de no

ANC. IT. Li padri e le madri i figliuoli, quasi loro non fossero, di visitare e di servire schifavano. Boccaccio, Decameron, I, proemio.

Rég. dir. Car lor Artus demandon frevolmen. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre. 

Car ils demandent frivolement leur Artus. 

Car li sen e li joc

An lur temps e lur loc.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

(chap. Ya que los señs y los jocs tenen lo seu tems y lo seu puesto.)

Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu.

De las domnas, que natura 

Es que lur cara tenguon gen.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz.

Des dames, de qui la nature est que leur face elles tiennent gentiment.

Pois lo reys e 'l coms Richartz 

M' an perdonat lurs mals talans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Puisque le roi et le comte Richard m'ont pardonné leurs mauvaises volontés.

CAT. Lur. IT. Loro. (chap. Lo seu, los seus, la seua, les seues; an ell, an ells, an ella, an elles. ESP. Su, sus; a él, a ella, a ellos, a ellas.)

Substantiv. Conquistan, defenden lo lor.

Paulet de Marseille: L' autr' ier.

Conquièrent, en défendant le leur.

Silh que aucio la gen per aver lo lor. Liv. de Sydrac, fol. 68.

(chap. Aquells que mataben a la gen per a tindre lo seu. Aucir : matá, latín occidere.)

Ceux qui tuent la gent pour avoir le leur. 

Ai! Seigner Dieus, cui non platz 

Mortz de negun peccador, 

Ans per aucire la lor, 

Sofritz, vos, la vostra en patz.

Folquet de Marseille: Si cum sel.

Ah! Seigneur Dieu, à qui ne plaît mort de nul pécheur, mais (qui) pour détruire la leur, souffrîtes, vous, la vôtre en paix.

Ab las autruis van aprenden

Engienhs, ab que gardon las lor.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es la. 

Avec celles d'autrui vont apprenant engins, avec quoi ils gardent les leurs. 

ANC. FR. Quant issi perdent la lor,

Cument querrez altrui enor?

Roman de Rou, v. 12435. 

ANC. IT.

Faillirono i maggiori mercatanti d'Italia, 

E la cagione fu ch' ellino avien messo 

Il loro re Adoardo.

Villani, XII, 54.

Loc. Tan no m'a sabor

Manjars ni beure ni dormir,

Cum a quant aug cridar: A lor!

Bertrand de Born: Be m play lo.

Tant ne m'a saveur manger ni boire ni dormir comme a quand j'entends crier: A eux!

(chap. No me agrade tan ni minjá ni beure ni dormí com cuan séntigo cridá: an ells! : guerra.)

Losc, adj., lat. luscus, borgne, louche.

Enans fos orba o losca,

Qu'ieu perdes ma virginitat!

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Que je fusse aveugle ou borgne, avant que je perdisse ma virginité

Fig. Cuiatz vos qu'ieu non conosca, 

D'amor, si 's orba o losca?

Marcabrus: Dirai vos. 

Croyez-vous que je ne connaisse pas, touchant amour, s'il est aveugle ou borgne? 

CAT. Llusco. ANC. ESP. Lusco. ESP. MOD. Bizco. PORT. Vesgo

(chap. Garcho, garchos, garcha, garches, com Oriol Junqueras, Trueba, El Dioni.)

Garcho, garchos, garcha, garches, com Oriol Junqueras, Trueba, El Dioni

Lot, adj., lent, indolent, lourd.

Non es lotz ni coartz.

Raimond de la Tour: Ar es dretz.

N' est indolent ni lâche. 

N' osta, vos non es ges lota? 

Ben o conosc al montar. 

Guillaume de la Tour: Unas doas.

Dame hôtesse, vous n'êtes point lourde, bien je le connais au monter.

Per so l'apelam lenta o lota.

Leys d'amors, fol. 111.

Pour cela nous l'appelons lente ou lourde.

2. Lotamens, adv., lourdement.

Dizo que lentamens o lotamens... sono las dichas letras.

Leys d'amors, fol. 111. 

Disent que lentement ou lourdement... sonnent lesdites lettres.

(chap. Lento, lentos, lenta, lentes; adv. lentamen; indolén, indolens, indolenta, indolentes : fluix, gos, que té perea, que porte una manta, dixat, apátic, abúlic, collonassos, gandul, dropo, descuidat, negligén, abandonat, dessidiós.)

Juaquinico Monclús, Lento, lentos, lenta, lentes; adv. lentamen; indolén, indolens, indolenta, indolentes : fluix, gos, que té perea, que porte una manta, dixat, apátic, abúlic, collonassos, gandul, dropo, descuidat, negligén, abandonat, dessidiós


Lot, s. m., lat. lutum, limon, boue, vase, fange.

Cel que cercha l'aur, tant lava

Lo lot, e trastorna la grava

Tro que trueba lo luzent aur.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Celui qui cherche l'or, tant lave la vase et retourne le sable jusqu'à ce qu'il trouve l'or luisant. 

Si no o fai, es porc que se fueilla

Volontier en fanc e en lot. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

S'il ne le fait, il est porc qui fouille volontiers dans la fange et dans la boue.

CAT. Llot. ESP. PORT. Lodo. IT. Loto. (ESP. + limo, barro, tarquín. 

Chap. Fang, tarquí; fangucheral, fangucherals.)

Fang, tarquí; fangucheral, fangucherals

2. Lutos, adj., lat. lutosus, boueux, fangeux.

Ploia... las vias fa lutozas. Eluc. de las propr., fol. 137.

La pluie... rend les chemins boueux.

CAT. Llotos. ESP. (fangoso, barroso) PORT. Lodoso. IT. Lotoso.

(chap. Fangós, fangosos, fangosa, fangoses.)


Lubric, adj., lat. lubricus, glissant, lubrique, lascif.

Per causa de humiditats lubricas. Trad. d'Albucasis, fol. 6. 

Par cause d'humidités glissantes.

ESP. (lúbrico) PORT. IT. Lubrico. (chap. Lúbric, lasciu, calén, mogut, cachondo, ruén.)

ESP. (lúbrico) PORT. IT. Lubrico. (chap. Lúbric, lasciu, calén, mogut, cachondo, ruén.)

2. Lubricitat, s. f., lubricité.

Per lubricitat... pert la tutela. Fors de Béarn, p. 1087.

Par lubricité... il perd la tutelle.

ESP. Lubricidad. IT. Lubricità, lubricitate, lubricitade. (chap. Lubrissidat, calentura; está mogut, calén, cachondo, ruén. Cuan un choto se encorre se li té que refregá la barba en les mans un ratet.)


Lucha, Locha, Loita, s. f., lat. lucta, lutte, résistance, effort.

Tal m'avetz tornat, qu' a lucha 

No m defendria d' un manc.

(chap. Tal me habéu tornat, que a la lucha no me defendría de un manco.)

Giraud de Borneil: Quan la bruna.

Vous m'avez rendu tel, qu'à la lutte je ne me défendrais pas d'un manchot.

Fig. Li nais en son cor una novella lucha. V. et Vert., fol. 71.

Lui naît en son coeur une nouvelle lutte. 

En mans locx val mais tarda que cocha, 

Sol contra Dieu no s fassa la locha.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En maintes circonstances mieux vaut retard que presse, seulement que contre Dieu ne se fasse la résistance.

Loc. prov. Mas res no m'ajuda, 

Ans es lucha perduda.

Pierre d'Auvergne: Pois de mon. 

Mais rien ne m'aide, au contraire c'est lutte perdue.

ANC. FR. L' escrime des poings représente le charger de l'ennemi et se couvrir de lui; la luicte, le harper et le terrasser.

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. 1., p. 102.

ANC. CAT. Luyta, lluyta (MOD. Lluita). ESP. Lucha. PORT. Luta.

IT. Lutta, lotta. (chap. Lucha, luches.)

2. Loitamen, s. m., lutte, combat.

Fig. Cant nausa de vices e loitamens de passio es els abitadors.

Trad. de Bède, fol. 35.

Quand noise de vices et lutte de passion est chez les habitants.

3. Luchador, Loitador, s. m., lat. luctator, lutteur, adversaire.

Confondem nostre loitador e 'l sobremontem. Trad. de Bède, fol. 65.

Nous confondons notre adversaire et le surmontons.

Del frug... uzavo luchadors, prumier que luchesso.

(chap. Del frut... usaben (féen aná, empleaben) los luchadós, abans de que lucharen : abans o antes de luchá.)

Eluc. de las propr., fol. 207.

Du fruit... faisaient usage les lutteurs, avant qu'ils luttassent.

ESP. Luchador. PORT. Lutador. IT. Lottatore. (chap. Luchadó, luchadós, luchadora, luchadores; adversari, adversaris, adversaria, adversaries. CAT. Lluitador, lluitadors, lluitadora, lluitadoras o lluitadores.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

4. Luchar, Lochar, Loitar, v., lat. luctari, lutter, résister, combattre.

Escomes lo de luchar, e lucheron amdos. Abr. de l'A. et du N. T., fol. 5.

Le défia de lutter, et ils luttèrent tous deux.

Si 'l sieus cors ab lo mieu locha.

Hameus de la Broquerie: Quan.

Si le sien corps avec le mien lutte. 

Si l' auzel loita e ponha.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Si l'oiseau résiste et s'efforce.

ANC. CAT. Lluytar (MOD. Lluitar). ESP. Luchar. PORT. Lutar. IT. Lottare.

(chap. Luchá: lucho, luches, luche, luchem o lucham, luchéu o lucháu, luchen; luchat, luchats, luchada, luchades.)

martes, 23 de abril de 2024

Lexique roman; Legat - Relegar, Releguar


Legat, s. m., lat. legatus, envoyé, légat.

Per cardenals e per legatz.

(chap. Per cardenals y per legats; per ejemple, lo nostre cardenal, que parle chapurriau, y ademés u diu: Juan José Omella de Queretes. Arzobispo de Barchinona, Barselona. Vach fé un blog que se diu https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com)

Per cardenals y per legats; per ejemple, lo nostre cardenal, que parle chapurriau, y ademés u diu: Juan José Omella de Queretes. Arzobispo de Barchinona, Barselona

Pons de Capdueil: En honor.

Par cardinaux et par légats.

Nostres legats, don ieu vos dic per ver

Qu' els vendon Dieu e 'l perdon per aver.

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor.

Nos légats, dont je vous dis en vérité qu'ils vendent Dieu et le pardon pour argent.

CAT. Llegat. (N. E. Incluso antes de Pompeyo Fabra, los catalanes tenían la manía de duplicar la l inicial del occitano, como pasa con el apellido Lull, que el mismo Ramón nunca escribía con LL inicial. Lerida o Lérida en Lleida, etc. Más adelante lo de la l geminada, l·l, ya es de risa.) 

ESP. PORT. Legado. IT. Legato. (chap. Legat, legats; són com enviats del Papa de Roma a diferentes regions o provinsies del seu territori.) 

2. Legacio, Legation, Leguation, s. f., lat. legationem, légation, ambassade, députation.

Lor legation e messatge an fait. Chronique des Albigeois, p. 6.

Ont fait leur ambassade et leur message.

Messagaria e legacio. Eluc. de las propr., fol. 10.

Mission et députation. 

Fo descarguat del fach de la leguation.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 184.

Fut déchargé du fait de la légation. 

ANC. CAT. Llegacia. ESP. Legación. PORT. Legação. IT. Legazione.

(chap. Legassió, legassions.)

3. Legat, s. m., lat. legatum, legs.

O per legat o per fideicomis o per do que nom fai a sa mort.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

Ou par legs ou par fidéicommis ou par don qu'on fait à sa mort.

CAT. LlegatESP. PORT. Legado. IT. Legato.

4. Allegation, s. f., lat. allegationem, allégation.

Non vol admetre las exceptions, allegations.

(chap. No vol admetre o admití les exepsions, alegassions.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 430.

Ne veut admettre les exceptions, allégations.

Ni per allegations de dreg. Tit. de 1268. DOAT, t. CLXXII, fol. 41.

(chap. Ni per alegassions de dret.)

Ni par allégations de droit.

CAT. Allegacio. ESP. Alegación. PORT. Allegação. IT. Allegazione.

(chap. Alegassió, alegassions.)

5. Allegar, Alleguar, v., lat. allegare, alléguer, rapporter.

Ni pot hom ges calumpniar 

Denan luy ni fals allegar.

Contricio e penas ifernals. 

Ni on ne peut point accuser (injustement) devant lui ni alléguer faux.

Car so dis la Escriptura, e S. Gregori o allega. V. et Vert., fol. 97.

(chap. Ya que aixó diu la Escritura, y san Gregori u alegue.)

Car cela dit l'Écriture, et saint Grégoire le rapporte. 

Part. pas. Aponctamens dessus dits et alleguats. 

Chronique des Albigeois, col. 29.

Accords dessus dits et allégués. 

CAT. Allegar. ESP. Alegar. PORT. Allegar. IT. Allegare. (chap. Alegá: alego, alegues, alegue, aleguem o alegam, aleguéu o alegáu, aleguen; alegat, alegats, alegada, alegades.)

6. Delegar, Deleguar, v., lat. delegare, déléguer.

Part. pas. Substantiv. Trames lo papa alqus deleguatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 210. 

Le pape envoya quelques délégués. 

Delegat de la meissa sea. Tit. de 1262. DOAT, t. LXXIX, fol. 115. 

(chap. Delegat de la mateixa seu; sede; sedere; La Seu de Saragossa, o la Seu d'Urgell.)

Délégué du même siége.

CAT. ESP. PORT. Delegar. IT. Delegare. (chap. Delegá: delego, delegues, delegue, deleguem o delegam, deleguéu o delegáu, deleguen; delegat, delegats, delegada, delegades. Ara me ve a la memoria: cuan estaba al institut de Valderrobres, vach sé delegat de la meua classe, y vam aná a Mollina, Málaga, comarca de Antequera; hi vam aná en tren. Lo viache va sé llarg, y no mol cómodo; pero la estansia allí mol bona. Hasta va vindre a vórem una amiga de un poble de Córdoba, que se diu Cabra, que está avui a 57 kilómetros en coche. An esta amiga la vach coneixe a Bournemouth, sur d' Inglaterra, al estiu del 1995, cuan hi vach aná en una beca del ministeri de educassió. Al 1996 vach aná a Swansea, Gales. Signifique mes o menos: mar o lago dels cisnes (cygnus).

Puigdemont, cigonya, cigüeña
Swan en inglés, Schwann, Schwäne en alemán. Prop de allí se va criá Ken Follet, a Cardiff; vach visitá la siudat, entonses no había lligit cap llibre d'ell. Encara men enrecordo que allí me va “doná” un ramet de romé una gitana. Lo vach agarrá, san inossén de mí (mes que Azarías); pero cuan me va demaná alguna perra, li vach di que no ne portaba, y li vach torná lo manollet. Lo poc que vam parlá suposo que va sé en inglés, perque si ella me haguere contestat en galés o caló no men haguera enterat de res, y tampoc avui no men enteraría. Desde entonses porto una maldissió, hasta que me móriga.)


Ramón Guimerá Lorente, 1996, Swansea, diploma


7. Relegar, Releguar, v., lat. relegare, reléguer, éloigner.

Part. pas. Lo layre sera relegat del loc et de la honor.

(chapurriau del 1463: lo lladre sirá relegat del lloc (locus: poble, puesto) y de la honor (domini, terres, etc.); sirá expulsat, aviat, aventat, foragitat o fora gitat, tret a gorrades o a patades, etc. Aixina se hauríe de traure als lladres de avui en día.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128.

Le voleur sera relégué (hors) du lieu et du domaine.

ESP. Relegar. IT. Relegare. (chap. Relegá: relego, relegues, relegue, releguem o relegam, releguéu o relegáu, releguen; relegat, relegats, relegada, relegades.)

L'ancien catalan avait relegació.
(N. E. Sin tilde también se encuentra en este documento: https://historia-aragon.blogspot.com/2020/01/salaris-comissaris.html – recuerden que los catalanes aún utilizaban el hoc, oc, och, òc : sí afirmativo: hasta mínimo 1505.)

jueves, 18 de abril de 2024

Lexique roman; Ladre - Lairament


Ladre, s. m., ladre.

Un ladre solet ab sa familia. Fors de Béarn, p. 1094.

Un ladre seulet avec sa famille.

2. Ladraria, s. f., ladrerie.

En cascuna ladraria. Fors de Béarn, p. 1094.

Dans chacune ladrerie.

(chap. De Lázaro, leprós; lladre, lladres ve mes aball, Laire, Layre, Lairo, Lairon.)

(N. E. (XVIe siècle) Du moyen français ladre, de l’ancien français lazre 
(«lépreux») (fin du XIIe siècle), du latin LazarusLazare»), en référence à la parabole rapportée par Luc, XVI, 19-27, comme étant le nom du pauvre rongé d’ulcères (affection assimilée plus tard à la lèpre) gisant à la porte du mauvais riche; soit, en référence à Jean, XI, 1-44, comme étant le nom du frère de Marie et de Marthe de Béthanie, ressuscité par le Christ, les lépreux, dépourvus de tout droit, étant considérés au Moyen Âge comme des cadavres vivants.)

catazombies

Laganha, s. f., chassie, humeur des yeux.

Laganha es viscoza superfluitat de uelhs. 

Laganha et autres vicis de palpelas.

Eluc. de las propr., fol. 83 et 221. 

Chassie est visqueuse superfluité d'yeux.

Chassie et autres vices de paupières. 

CAT. Llaganya. ESP. Lagaña (legaña). (chap. Llagaña, llagañes, llegaña, llegañes; legaña, legañes.)

2. Laganhos, Lagainos, adj., chassieux, plein d'humeur.

Ayssi coma huellhs malautes ni cassidos e laganhos non pot gardar lo lum, ans eyssorba. V. et Vert., fol. 83. 

Ainsi comme oeil malade et chassieux et plein d'humeur ne peut conserver la lumière, mais devient aveugle.

E 'ls uels tan paucs con us diners, 

Lagainos et esgrapelatz.

Roman de Jaufre, fol. 56. 

Et les yeux aussi petits comme un denier, chassieux et éraillés.

CAT. Llaganyos. ESP. Lagañoso (legañoso). (chap. Llagañós, llagañosos, llagañosa, llagañoses; llegañós, llegaños, llegañosa, llegañoses.) 


Lagot, s. m., cajolerie, flatterie, dissimulation.

Mot decebo voluntier

Les compradors lagotz dizen.

Brev. d'amor, fol. 125.

Moult ils déçoivent volontiers les acheteurs en disant des cajoleries.

Ni per lagotz ni per grans dos. Contricio e penas ifernals. 

Ni par flatteries ni par grands dons.

2. Lagotier, Lagoteir, adj., flatteur, cajoleur.

Lagotier son e maldizen. Brev. d'amor, fol. 128. 

Sont flatteurs et médisants.

Cobla lauzengeira

Fes e messongeira... 

E si la fes lagoteira, 

Anc non gueris de paupreira. 

Bernard de Rovenac: Una sirventesca. 

Couplet louangeur elle fit et mensonger... et si elle le fit flatteur, oncques elle ne guérit de pauvreté.

ANC. CAT. Injust mals y lagoters son totz.

La Vida de Jesus, fol. 42.

ESP. Lagotero (Chap. Aduladó, aduladós, aduladora, aduladores; llepaculs; afalagadó, halagadó; que fa la pilota. 

N. E. Rae: del catalán llagoter, 1. adj. coloq. Que hace lagoterías. U. t. c. s. Sin.: zalamero, adulador, halagador, pelotillero, cobista, lameculos. Estos de la RAE son un poco zalameros con los catalanes; aduladores, halagadores, pelotilleros, cobistas.)


Lai, Lay, La, adv. démonstratif, du lat. illa ibi, là.

Elha s'en tornet com son filh vays la Grassa, e quan fo la, elha presentet sas letras alh abbat. Philomena, fol. 41.

Elle s'en retourna avec son fils vers la Grasse, et quand elle fut là, elle présenta ses lettres à l'abbé. 

Gratar me fai lai on no m pru.

(chap. Rascá me fa allí aon no me pique.)

B. de Ventadour: Ab cor leial. 

Gratter me fait là où ne me démange.

- Il est corrélatif de Sai.

Quar qui lai mor, mais a que si vivia, 

E qui sai viu, pietz a que si moria.

Pons de Capdueil: Er nos sia. 

Car qui meurt là, plus a que s'il vivait, et qui vit ici, pis a que s'il mourait.

Volon mais de sai bastir

Que lai conquerre los felos.

P. Cardinal: Quan vey lo. 

Veulent plus bâtir de çà que conquérir là les félons.

ANC. FR. Lai veisiez maint fort escu croisi. 

Roman de Gérard de Vienne, v. 1681. 

Que tuit allions ensemble lai sus en ta maison.

Rec. de cont. dév. La Vallière, t. II, p. 179.

Qui nous doint parvenir lai sus en paradis. 

Rom. comment N. S. fut vengié. La Vallière, t. II, p. 179. 

ANC. CAT. Lay. PORT. Lá. IT. Là. (chap. Allá, allí.)

Adv. comp.

Que farai ieu, domna, que sai ni lai

No puesc trobar, ses vos, ren que bo m sia?

(chap. Qué faré yo, dona, que ni allá ni aquí puc trobá res, sense vos, que bo me sigue?

Hugues de S. Cyr: Tres enemicx.

Que ferai-je, ô dame, vu que çà ni là je ne puis trouver, sans vous, rien qui me soit bon?

Obre mos huelhs isnelamen;

Gart sai e lai tot belamen.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

J'ouvre mes yeux promptement; je regarde ça et là tout bellement.

Ni de sai ni de lai. Liv. de Sydrac, fol. 44.

Ni de çà ni de là. 

Lo sanh bers on Dieus fon sebelhitz 

Volon liurar aissilh qui de lay so.

Guillaume de Mur: D'un sirventes. 

Le saint tombeau où Dieu fut enseveli veulent délivrer ceux qui de là sont.

De lai on pres mort e dolor.

G. Faidit: Tant sui ferms.

De là où il prit mort et douleur. 

ANC. FR. En la ville de Rouen ou autre ville de lay.

Ord. des R. de Fr., 1350, t. II, p. 398. 

Des lo temps Rotlan,

Ni de lai denan.

Bertrand de Born: Mon chan fenisc. 

Depuis le temps de Roland, ni de là en avant. 

De Bolbona en ça e del Banchets en la.

Hist. de Languedoc, pr., t. II, col. 190. 

De Bolbone en çà et du Banchet en là. 

Prép. comp. Quar s' ieu era de lai mar veramen.

Peyrols: Pus flum Jordan. 

Que si j'étais delà la mer véritablement.

2. Aylai, adv., là, par là. 

Quan l'uns trahis aissai, 

E l' autre trays aylai.

P. Cardinal: Atressi cum per. 

Quand l'un trahit par ici, et l'autre trahit par là.

ANC. CAT. Ayli. CAT. MOD. Allí. ANC. ESP. Ala. ESP. MOD. (chap.) 

Allá, allí.


Laic, Layc, s. m,, lai, laïque. 

Per manh forfag e per mantha laidura 

Qu' an fag e fan clerc e laic malamen. 

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. 

Pour maint forfait et pour maint outrage qu'ont fait et font méchamment les clercs et les lais.

Il se dit aussi au féminin: 

A penas hi truep layc ni clerc 

Qu' el dreg cami non entreforc

On sens falh et entreforca;

Greu ni vei laica ni clergua 

Tant o cant que mal no mergua.

Gavaudan le Vieux: Lo mes. 

A peine j'y trouve laïque ni clerc qui ne fourche au droit chemin où sens faut et fourche; et difficilement je vois (femme) laïque ni clergesse tant ou quand qui mal ne mérite. 

Adj. Per amor de laigua gen. Brev. d'amor, fol. 6. 

Par amour de laïque gent. 

ANC. FR. Ce doit savoir nes un lais hom. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 69. 

En l'office de maistre ordinaire lay.

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 11. 

Contre la justice laye. Arrêts d'amour, p. 690. 

ANC. CAT. Llaych. CAT. MOD. Layc. ANC. ESP. Laico. PORT. Leigo. 

IT. Laico. (chap. Laic, laics; laico, laicos.)


Laid, Laig, Lait, Lag, Lai, adj., du lat. laedere, laid, vilain.

Voyez Denina, t. III, p. 45, et Leibnitz, Coll. étym., p. 62.

L'us a moiller qu' es bella e pros...

E l'autr' es laida e marrida.

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.

L'un a femme qui est belle et méritante... et l'autre est laide et revêche.

Tant com seras laitz a te, seras gens a Dieu. Trad. de Bède, fol. 25. Autant comme tu seras laid pour toi, tu seras gentil pour Dieu.

Lagz es l'afars e greus e malestans.

Giraud de Borneil: Per solatz.

Vilaine est l'affaire et pénible et fâcheuse. 

Doncs laig sentier 

Sec cel qu' ab leis camina.

B. Zorgi: Ben es adreigz. 

Donc vilain sentier suit celui qui avec elle chemine.

Laia causa es tengud' al doctor, 

So dis Catos, can nescis lo repren.

B. Carbonel: Per espassar. 

C'est chose tenue vilaine pour le docteur, ce dit Caton, quand ignorant le reprend. 

Compar. No en farian cara laidor...

Anc non vitz el mon lager rossa.

P. Cardinal: D'Esteve. 

N'en feraient pas mine plus laide... 

Oncques vous ne vîtes au monde plus laide rosse.

Substantiv. Mas la laida ab ditz enoios.

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons. 

Mais la laide avec mots ennuyeux. 

Adverbial. Ben es fols qui viu mal ni lag.

P. Vidal: Baros Jhesus. 

Bien est fou qui vit mal et vilainement. 

IT. Laido. (CAT. MOD. Lletg, lletja. Chap. Roín, roíns, roína, roínes; feo, feos, fea, fees.)

2. Laidir, v., lat. laedere, outrager, accuser, dénigrer.

Artus, ja no t' azirar 

Qui t laidis ni t descucha. 

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz. 

Artus, jamais ne te fâche, quiconque te dénigre et te dédaigne.

Amicx, a gran tort me voletz laidir.

Aimeri de Peguilain: Dona per vos. 

Ami, à grand tort vous me voulez accuser. 

ANC. FR. Ne s deit de paroles leidir. Marie de France, t. 1, p. 370. 

Ne ne vous fetes plus ledir, 

Quar ontes est de vous ferir.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 13. 

Ainsi la damoisele bat 

Le chevalier, et se débat, 

Et de parole la laidist.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 399. 

Mult s'esteient déjà laidiz, 

Chasciez e morz e desconfiz. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 192. 

Pour çou que ele l'escundit, 

La laidi mut et avilla.

Marie de France, t. I, p. 226.

Vostre marrastre vous a et ferne et laidite.  Roman de Berte, p. 77. 

IT. Laidire.

3. Laidezir, v., enlaidir, altérer.

Non puesc pus la dolor suffrir 

Qui m fai la color laidezir. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Je ne puis plus souffrir la douleur qui me fait altérer la couleur.

4. Laizar, v., souiller, léser, enlaidir.

Ronha ni lebrosia 

D' ome, qu' autramen bos sia,

Sa bon' arma non pot layzar.

Brev. d'amor, fol. 12.

Rogne ni lèpre d'homme, qui soit bon autrement, sa bonne âme ne peut souiller. 

Subst. La temors del laizar

Non deu nul home far duptar.

Brev. d'amor, fol. 147.

La crainte du souiller ne doit nul homme faire douter. 

IT. Laidare.

5. Laiamen, adv., laidement, vilainement, outrageusement.

Pels Turcs savais mot laiamen aunitz. 

Olivier le Templier: Estat aurai. 

Par les Turcs perfides laidement honnis. 

Laiamen tracta las chausas del monestier.

Regla de S. Benezeg, fol. 44.

Traite vilainement les choses du monastère. 

IT. Laidamente.

6. Laidura, s. f., outrage, honte, injure.

Quar s' elha m fai gran laidura, 

Quant autre s planh, ieu m' apais.

P. Rogiers: Al pareissen. 

Car si elle me fait grand outrage, quand un autre se plaint, moi je m'appaise.

ANC. FR. Bien savons que vous ne traciés 

Fors nous faire honte et laidure.

Roman de la Rose, v. 15219.

Cest vilain qui me fist ledure. Roman du Renart, t. III, p. 326.

IT. Laidura.

7. Laidesa, s. f., laideur.

En gardar no 'l forsa beutatz 

Ni res, mas laidesa e cors fatz. 

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons. 

A garder ne le force beauté ni rien, excepté laideur et corps fou. 

IT. Laidezza.

8. Lageza, s. f., souillure, bassesse.

Aiga lava corporals 

Lagezas et esperitals,

Brev. d'amor, fol. 38. 

Eau lave souillures corporelles et spirituelles. 

Hom que, per pauc de profiech, 

Consentis en far lageza.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Homme qui, pour peu de profit, consent à faire bassesse.

9. Laizana, s. f., souillure.

La corporal laizana.

Brev, d'amor, fol. 147.

La souillure corporelle.

10. Lez, adj., lat. laesus, lèse.

Loc. Crim de leza majestat. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134. Crime de lèse-majesté.

Crim de yretgia o de leza magestat.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 259.

Crime d'hérésie ou de lèse-majesté.

ANC. CAT. Les. ESP. PORT. IT. Leso.

(N. E. En Cataluña, casi por el mismo tiempo, 1461, 1462, durante la guerra de Cataluña contra el rey de Aragón Juan II, padre del futuro Fernando el Católico, también se encuentra “lesa Majestat” https://historia-aragon.blogspot.com/2021/03/3-de-abril.html
La lengua que usaban en Cataluña era la misma que allende el Pirineo, o sea, el occitano, con sus variantes o modalidades lingüísticas según el tiempo y lugar.)

14.6.1461, de hoc o de no

11. Lezio, s. f., lat. laesio, lésion, dommage, outrage.

Per so que no fassa lesio a la lengua. Trad. d'Albucasis, fol. 22.

Pour ce qu'il ne fasse lésion à la langue. 

De ruptura o autra lezio defensiva.

Eluc. de las propr., fol. 37. 

Défensive de rupture ou autre lésion.

Acusatz de crim de lezio de enperial magestat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 114. 

Accusé de crime d'outrage à la majesté impériale. 

CAT. Lesió. ESP. Lesión. PORT. Lesão. IT. Lesione. (chap. Lesió, lesions; v. lesioná, lesionás, fés mal: yo me lesiono, lesiones, lesione, lesionem o lesionam, lesionéu o lesionáu, lesionen; lesionat, lesionats, lesionada, lesionades. La pena de lesa majestat solíe sé capital: la mort.)

12. Blessedura, s. f., blessure.

Sy clau ses neguna blessedura. Liv. de Sydrac, fol. 26.

Se ferme sans nulle blessure.

13. Blessament, s. m., blessure.

Contra tot blessament qui pot venir defora. Eluc. de las propr., fol. 61.

Contre toute blessure qui peut venir de dehors.


Lairar, v., lat. latrare, aboyer.

Negus cas non pot layrar ni japar ni jangolar. V. et Vert., fol. 71. 

Nul chien ne peut aboyer ni japper ni grogner. 

Substantiv. Lor parlars sembla lairar de cas. 

P. Vidal: Ara m'alberc. 

Leur parler semble l'aboyer de chien. 

ANC. FR. Le suppliant oy leur chien lattrer et abahier très fort. 

Lett. de rém. de 1380. Carpentier, t. II, col. 1009. 

CAT. Lladrar. ESP. PORT. Ladrar. IT. Latrare. (chap. Lladrá: lladro, lladres, lladre, lladrem o lladram, lladréu o lladráu, lladren; lladrat, lladrats, lladrada, lladrades.)

2. Lairament, s. m., aboiement. 

Espaventar per lairament dels chas. Trad. de Bède, fol. 55.

Épouvanter par aboiement des chiens. 

CAT. Lladrament. IT. Latramento. (chap. Lladramén, lladramens; lladramenta, lladramentes; lladrit, lladrits; clapit, clapits.)