Mostrando las entradas para la consulta franco ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta franco ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 6 de septiembre de 2018

Máximo Fabregat y les seues neures

Máximo Fabregat y les seues neures, un mes dels catanazis que traten als atres de fascistes, feixistes, paraula inventada per al catalá post laboratoris Fabra, com atres tantes, blavers, botifler, gonella, etc. Seguramén tamé es pro etarra y pro terra lliure com tota esta brossada que se diu de esquerres. No ne enserte ni una, en lo poc que li costaríe copiá y pegá del seu colega pro etarra lo pena de Marcel, lo reguer, o los seus amics catanazis de lafranja.net, pobret, no done per a mes.

Los referens de esta brossa catanazi


Máximo Fabregat y les seues neures

Té una clucada de ull que enamore, casi tan com Junqueras.


Chapurriau és feixisme

Publicat per USUARI69 on 23 AGOST, 2018


Fa uns dies, a les festes de Vall-de-Roures, a la mitja part del ball, es va celebrar el tradicional bingo. Els diners recollits anaven per a la festa de no se quin sant. / Cóm has de sabé quin san ere si eres de la corda del assessino Luisico Companys



http://chapurriau.blogspot.com/2018/09/maximo-fabregat-y-les-seues-neures.html
vigila lo forat de la franja del teu cul, Maximico. 

Els que gestionaven lo “cotarro” eren los que estan més a “full” en lo tema del Chapurriau. I per a fer gala de la seva ignorància han pintat un muro al vell mig de “Valde” (veus com la gen no diu Vall de Roures, sino Valderrobres) on diu “Yo parlo chapurriau”. Un muro que ja va ser tacat / tú si que estás tacat, del servell / i ara han tornat a repintar. / Y totes les vegades que faigue falta, en permís dels amos /


Pues / pues dius? No mu crec, sirá doncs, pos en chapurriau/ a n’ este bingo, los grans defensors del chapurriau, no van dir ni una paraula en chapurriau. Tot en castellà. / Lo bingo no ere de la asoc., sino de una festa de Valderrobres, ignorán, badoc y baubo, y com Valderrobres está a España, se parle castellá



Torra, nazi, catanazi, HItler, payaso


La veritat és que tot això és un invent feixista /te referixes als paísus cagaláns y la unidat de la llengua catalana, no?/ per trossejar un territori, per a confrontar una població, per a destruïr una cultura. És una vella estratègia practicada al Païs Vasc, /al Pays Bas te referixes, lo territori de allá baix en fransés, com lo Pays d´Oc es la Ocsitania ? /
a la Bretanya francesa i a tants altres llocs on s’ ha destruït o volgut destruir una cultura. / Com feu vatros a Ses Illes y Valénsia, no? / Consisteix en trossejar el territori i anar confrontant-lo i destruint la llengua i la cultura. Mon iaio havia viscut abans de la guerra civil a Vall-de Roures, mai havia sentit la collonada franquista aquesta del chapurriau. / Pos es anterió a Fabra y a ton yayo, tros de soca, anterió a Franco, agarra un calendari, paleto catalanista. Tú qué collóns has de sentí del chapurriau si no saps ni aon pixes. Ton yayo va viure a Valderrobres, may en los guionets, Valdarrores díen los agüelos de Beseit /


Destapant la farsa aquesta veiem a gentola com un tal Ramón Guimerá, encarregat de la pàgina “Amics del chapurriau” i que ha mostrat públicament agraïments a La Falange, pel seu suport al chapurriau. / Yo no soc encarregat de la página, sol administradó del grupo yo parlo chapurriau y fach esta web del chapurriau aon escric yo sol. /


A la presentació feta a Vall-de-Roures de la asociación cultural amics del chapurriau es va otorgar el premi “Roberto G.Bayod”, que és un franquista de merda. / Tú eres un fill de puta de merda y a casa teua encara no u sap ton pare / La persona premiada és un tal Luis Arrufat que al seu facebook a / ha, en hache, tarugo/ dit: “El cara el sol es un himno patriòtic molt bonico” ” http://www.lafranja.net/?p=28503 “. / Siteu mol mal, natros fem aná LO, no EL, y Luis Arrufat no escriu may patriòtic, aixó put a mentira y montaje fet en lo paintbrush, inútil. / 


Aretha Franquin, cara al soul, Franco, Arethe Franklin



En aquesta presentació també assistiren representants del PP i C’s d’ altres pobles de la comarca. / Y no tenen dret o es que sol vatros teniu drets, putos catanazis? Per qué no venen los de la CHA, Podemos, PSOE y atres partits? No los u prohibix dingú. Ademés la asoc. ya ha contactat en representáns de estos partits per a parlá del chapurriau. / 


Bé, pues ja està clar /igual que l´aigua del Llobregat / qui hi ha detràs de la mandanga aquesta del chapurriau. Son els hereus del feixisme, el Partit Popular i C’s, acompanyats de l’ extrema dreta més rància. / Yo vach sé militán de CDC a Reus, la extrema dreta mes ránsia de Cataluña, ara, lo partit de Pigdemon, no hay militat a datre partit ni voto a cap partit a España. No eres mes babau perque ya no se pot. / 


Gent tant inutil i racista com el que ha pintat “lladres” al cartell fronterer entre la Terra Alta i el matarranya / lo Matarraña /.

Que faltaria veure que no fossin els mateixos feixistes volent provocar odi “anticatalà”. / Pos en la vista tan bona que tens, garcho, no sé com no u veus, investiga a vore si trobes al de la pintada o a la de la pintada, igual es de Arnes, Gerona o Huesca, ves a sabé. Pregunta a la CATgb de Cataluña, los Mossus de cuadra, cos creat per Felipe V, lo vostre rey preferit. /


Joel Joan, fachas
Este Máximo está mes torrat que Joel Joan y Torra juns.


Cal fer front a aquesta gent, i no oblidar que si aquesta txusma està governant, i tenen via lliure per escampar el seu discurs d’odi és perquè van guanyar la guerra.
/ Com no sigue la de Kosovo, yo vach naixe al 78. Hau guañat alguna guerra los cataláns que ne voleu un atra per a seguí plorán, ploramiques, sen añs mes y aná mamán ? /


Van assassinar i perseguir lo bò i millor del territori, / com a Batiste, no? Deus sé amiguet de Luis Raxadel , bona memoria histórica teniu /
van matar la intel·ligència / la dels rucs catalanistes sirá /.
I d’ aquelles pluges estos fangs. Van de demòcrates
/ com los de la CUP, Partit demócrata de Puchi, ERC, etc, pero ya sabem que són catanazis /
, però alguna gent d’ aquesta tornaria a assassinar per “la puta espanya de los cojones”, que deia Pepe Rubianes. / Pepe Rubianes ere tan gallego com Francisco Franco Bahamonde, lo que tos va guañá la guerra, mes que res perque ere de familia militar y vatros anaeu en espardeñes de espart o abarques, y alguna corbella los segadós. Tú potsé eres tan catalá com l'assessino Companys y los assessinos de ERC, un partit que ara té representans assentats al congrés y a datres escaños. Ademés pareixes bastán pro etarra, tamé assessinos per si encara no u saps, crec que a terra lliure tens futuro, y sinó a comarquesnord.cat o ràdio Matarranya /


Una mica de música de los draps, feixistes :




Com diuen los penosos drapets: No mos faréu callá als chapurriaus.

lunes, 12 de febrero de 2024

Lexique roman; Embolisme - Emulacio

 

Embolisme, Enbolisme, s. m., grec *, embolisme.

L'an embolismal... sobremonta l'an lunar comu en XII jorns; et es dit embolismal, quar embolisme vol dire sobrecreyshensa.

Embolisme es lunacio de XXX jorns provenent per exces del an solar sobr' el lunar. Eluc. de las propr., fol. 122.

L'an embolismique... surpasse l'an lunaire commun de douze jours; et il est dit embolismique, parce que embolisme veut dire surcroît.

Embolisme est lunaison de trente jours, provenant par excès de l'an solaire sur l'an lunaire.

D'ela sai ieu per cert totz los acoingramens, 

Endicios, epactas, e claus, e concurrens 

Comus, et enbolismes ses libre, correnmens.

P. de Corbiac: El nom de.

D'elle je sais en vérité, sans livre, couramment toutes les conjonctions, indictions, épactes, et clefs, et intersections communes, et embolismes. CAT. Embolisme. ESP. PORT. IT. Embolismo. (chap. No té massa que vore en les cuentes del tems la embolia, pero “embolisme vol dire sobrecreyshensa”, creixe massa, pujá, pujada de sang. Aixina li díem cuan los passabe a les ovelles, y los féem un tall a la orella. De estes cuentes de tems apenes queden la lluna, les llunes, apart de: segons, minuts, hores, díes, semanes, mesos, añs, décades, siglos.)

2. Embolismal, adj., embolismique.

Autras vetz l'an embolismal apelam lunar; et es an embolismal espazi de XII lunacios. Eluc. de las propr., fol. 122.

D'autres fois nous appelons lunaire l'an embolismique; et l'an embolismique est l'espace de douze lunaisons. 

ESP. PORT. Embolismal.


Embrio, Enbrio, s. m., grec *, embryon, foetus.

De eyssiment del embrio.

(chap. Del eiximén, issimén, eissimén : eixida, issida, eissida del embrió.)

Festina l'eyssiment del enbrio.

Trad. d'Albucasis, fol. 35 et 36. 

De la sortie de l'embryon. 

Hâte la sortie du foetus. 

CAT. Embrió. ESP. Embrión. PORT. Embrião. IT. Embrione. 

(chap. embrió, embrions; feto, fetos.)


Emendros, s. m., des mots grecs ** enhydre, sorte de couleuvre. Emendros... quan troba... crocodille dormen, intra 'l per la boca... 

e l'auci. Eluc. de las propr., fol. 151. 

(chap. Lo “emendros” (classe de serp)... cuan trobe... cocodrilo dormín, li entre per la boca... y lo mate.)

Enhydre... quand il trouve... crocodile dormant, lui entre par la bouche... et le tue.


Emigranea, s. f., lat. hemicrania, migraine.

Una autra dolor... apelada emigranea.

(chap. Un atra doló... dita migraña : hemi + crania : cráneo, cap.)

Eluc. de las propr., fol. 79.

Une autre douleur... appelée migraine. 

Quan tu curas emigranea am aquo que havem dit.

Trad. d'Albucasis, fol. 3.

(chap. Cuan tú cures la migraña en aixó que ham dit. Siríe interessán lligí esta part per a vore cóm curáen la migraña allacuanta.)

Quand tu soignes migraine avec ce que nous avons dit.

CAT. Migrania. IT. Emicrania. (ESP. Migraña.)


Emineisser, v., lat. eminere, s'élever, saillir, être éminent. 

Emineys am la sua totalitat.

El loc es apostemat et emineys.

Las extremitatz, lasquals emineysso.

(chap. Les extremidats, les cuals són eminentes, que sobreíxen, destaquen, se alsen, se eixequen per damún d'atres.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 18 et 34.

S'élève avec sa totalité.

L'endroit est apostemé et saillit.

Les extrémités, lesquelles sont éminentes.

Part. prés. Quan las dentz so eminentz.

Trad. d'Albucasis, fol. 21.

Quand les dents sont saillantes.

Les autres langues néolatines n'ont que l'adjectif verbal.

CAT. Eminent. ESP. PORT. IT. Eminente. (chap. eminén, eminens, eminenta, eminentes. Se fa aná en persones que destaquen, que son una eminensia.)

2. Eminencia, eminensia, s. f., lat. eminentia, éminence.

Es dit mont, quar eminencia vol dire nauteza.

(chap. Se diu mon o monte, ya que eminensia vol di altesa. Un bon ejemple, Carlitos Puigdemont, podio de monte, podium + montibus, puch + mon: eminensia, altesa dels republicans catanazis.)

Puigdemont ,mi objetivo es tapar la corrupción de mi partido y de nuestro padrino, Jordi Pujol, los catalanes me la sudan

Eluc. de las propr., fol. 157.

Est dit mont, car éminence veut dire hauteur.

Eminencia de carn.

Es eminensia petita.

Trad. d'Albucasis, fol. 17 et 3.

Éminence de chair.

L'éminence est petite.

CAT. ESP. PORT. Eminencia. IT. Eminenza. (chap. Eminensia, com la segona varián del ocsitá, eminencia, eminensia, eminensies.) 

3. Proemineisser, v., lat. proeminere, surpasser, saillir.

Part. prés. En dens o caysshals proeminens. 

(chap. En dens o quixals preeminens o preminens, que ixen, ixits, sobreíxen, sobreixits, com los dels jabalins. Com veéu, al ocsitá ya no se trobe dent, sino den, dens. La t final se trobe a vegades, datres no.)

Eluc. de las propr., fol. 43.

En dents ou mâchelières saillantes.

On ne trouve que l'adjectif verbal dans les autres langues néolatines. CAT. Preeminent. ESP. PORT. Preeminente. IT. Preminente.

(chap. Preeminén, preminén, preeminens, preminens, preeminenta, preeminentes, preminenta, preminentes.)

4. Preeminencia, Proeminencia, s. f., lat. proeminentia, prééminence, élévation, dignité.

Fig. Preeminencia e distinccio de gradual dignitat.

Eluc. de las propr., fol. 10. 

Prééminence et distinction de dignité graduelle.

De qualque condition et proeminencia que sian.

(chap. De consevol condissió y preeminensia o preminensia : dignidat que siguen.)

Reg. des États de Prov. de 1401.

De quelque condition et dignité qu'ils soient.

CAT. ESP. PORT. Preeminencia. IT. Preminenza.

(chap. preeminensia, preminensia, preeminensies, preminensies : dignidat, dignidats.)


Emoptoic, Empthoic, Emptoic, adj., des mots grecs * *, hémoptoïque, qui crache le sang.

Els emoptoics qui escupo (N. E esta u no está clara, abajo sale escopo y escupo) materia sanguinenca... 

Emoptoix so qui escopo sanc per obriment d'alguna vena... 

Totz aquels qui escopo sanc no so empthoix, cum pleuretix... 

Emptoics qui escupo materia saniosa.

Eluc. de las propr., fol. 86.

Aux hémoptoïques qui crachent matière sanguinolente...

Hémoptoïques sont qui crachent le sang par ouverture de quelque veine... Tous ceux qui crachent le sang ne sont pas hémoptoïques, comme pleurétiques... 

Hémoptoïques qui crachent matière sanieuse.


Emorroydas, s. f. pl., lat. haemorrhoides, hémorroïdes. 

Emorroydas so appreccio dels orrificis (orificis) de motas venas.

Trad. d'Albucasis, fol. 35. 

Hémorroïdes sont dilatation des orifices de plusieurs veines.

Thopazi... val contra emorroydas.

(chap. Lo topacio... val contra les almorranes : hemorroides.)

Eluc. de las propr., fol. 193. 

La topaze... vaut contre les hémorroïdes. 

ESP. Hemorroydas (hemorroides, almorranas). PORT. Almorreimas. 

IT. Emorroide. (chap. almorrana, almorranes : hemorroide, hemorroides)

2. Emorroydal, adj., lat. haemorrhoidalis, hémorroïdal. 

Ves las venas de las nars o ves las emorroydals.

(chap. Cap a les venes del nas, nassals, o cap a les hemorroidals; 

no diém almorranals, fem aná una paraula de medissina.)

Eluc. de las propr., fol. 30.

Vers les veines des narines ou vers les hémorroïdales. 

ESP. (hemorroidal) PORT. Hemorroydal. IT. Emorroidale. 

(chap. vena hemorroidal, venes hemorroidals.)


Empaig, s. m., empêchement.

Negun empaig no mettant.

(chap. literal: Cap empach no hi fiquem : contradicsió, estorbo, molestia; v. empachá, empachás se sol fé aná en lo significat de minjá massa; antigamén significáe contradí, estorbá, molestá, ficá trabes, etc.)

Tit. de 1133. DOAT, t. CXXXIV, fol. 23. 

Ne mettions aucun empêchement. 

CAT. Empatz, empatx, empax (N. E. ¿No encontró Raynouard empaig o derivados en textos catalanes?

ESP. PORT. Empacho. IT. Impaccio.

2. Empachamen, Empaytament, s. m., empêchement. 

Ses deguna contradictio, turba ni empachamen.

Tit. de 1389. DOAT, t. XXXIX, fol. 207.

Sans aucune contradiction, trouble ni empêchement. 

Per empaytament rasonable.

(chap. Per empachamén raonable.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 233. 

Par empêchement raisonnable.

CAT. Empatxament, empaxamen. ESP. (empachamiento, empacho) 

PORT. Empachamento. IT. Impacciamento.

3. Empachier, s. m., empêchement, obstacle.

Los albres e empachiers que son del sobredits loc.

Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 168.

Les arbres et empêchements qui sont du susdit lieu.

4. Empachar, Empaytar, v., empêcher.

Ayssi cum lo empachet.

Priv. acc. par les R. d'Angleterre, p. 23. 

Ainsi qu'il l'empêcha. 

En qualque manieyra s'en empaytario.

L'Arbre de Batalhas, fol. 241.

En quelque manière s'en embarrasseraient.

CAT. Empatxar (N. E. Patxi, no t'empatxis de txistorra. Els catalans li deian Patxi a Paquito, Paco, Francesc, Xesc, Xiscu, Cesc, Francisco Franco Bahamonde quan venia al Nou Camp o Camp Nou a donar calerons).

Els catalans li deian Patxi a Paquito, Paco, Francesc, Xesc, Xiscu, Cesc, Francisco Franco Bahamonde quan venia al Camp Nou a donar calerons

Francisco Franco Bahamonde, Nou Camp, Camp Nou, més que un club

ESP. PORT. Empachar. IT. Impacciare.

(chap. empachá, empachás: yo me empacho, empaches, empache, empachem o empacham, empachéu o empacháu, empachen; empachat, empachats, empachada, empachades.)

5. desempachar, v., débarrasser.

Per que natura s'en desempacha.

Eluc. de las propr., fol. 262.

C'est pourquoi nature s'en débarrasse. 

ANC. CAT. Desempatxar. ESP. PORT. Desempachar. IT. Spacciare. 

(chap. desempachá, desempachás, que no vol di ixí de la discoteca Pachá movén les barres de un costat al atre. Se conjugue com empachá.)

Empenher, Espenher, Enpendre, v., lat. impingere, pousser, élancer, jeter.

L'uns l'enpenh, l'autre lo bota.

P. Cardinal: Una cieutat. 

L'un le pousse, l'autre le heurte.

Usquecx l'empeinh e 'l gieta por.

P. Vidal: A per pauc.

Chacun le pousse et le jette dehors.

La mars enporta la nau, e 'l vens la espenh tan que la geta a terra.

(chap. Lo mar s'emporte la nau, lo barco, y lo ven la espente tan que la gite : tire an terra.)

Liv. de Sydrac, fol. 25. 

La mer emporte la nef, et le vent la pousse tant qu'il la jette à terre.

Ja non creirai d'En Gui de Cavaillon 

Qu'entr' els Franceis enpenga son leon

Bertrand Folcon: Ja non creirai.

Je ne croirai jamais du seigneur Gui de Cavaillon qu'il pousse son lion parmi les Français. 

Totz mos coratges m'enpen 

Vas selieys que m pogra guerir.

G. Faidit: Ab chantar. 

Tout mon coeur me pousse vers celle qui me pourrait guérir.

Tro qu'amors tan aut m'empeys 

Qu'anc pueys no fuy mieu mezeis.

G. d'Espagne de Toulouse: S'ieu en.

Jusqu'à ce que l'amour me poussa si haut qu'oncques depuis je ne fus plus même mien.

Qu'en als no m puesc' empendre.

Giraud de Calanson: Sitot l'aura.

Qu'en autres je ne me puisse élancer.

Ni don sa lauzors 

Tan pel mon s'empenha.

Bertrand de Born: Mon chan fenisc. 

Ni dont sa louange se pousse autant par le monde. 

Part. pas. Es empeins el laz de mort.

Trad. de Bède, fol. 71. 

Est poussé au lacs de la mort. 

ANC. FR. Le branc d'achier ens li lancha; 

Par tel vertu li a enpaint 

Que jusc'au cuer l'armure ateint. 

Roman du comte de Poitiers, v. 753. 

CAT. Empenyer. (chap. espentá: espento, espentes, espente, espentem o espentam, espentéu o espentáu, espenten; espentat, espentats, espentada, espentades.)

2. Empencha, Empeincha, Espencha, s. f., poussée, impulsion, coup. 

Ab burcx et ab empenchas lach et aunidamens.

(chap. En bursades y en espentes...)

P. de Corbiac: El nom de.

Avec chocs et avec poussées laidement et honteusement.

Det li tal espencha que detras ne passet I palm.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 17.

Lui donna tel coup que derrière en passa une palme.

Grans espenchas dar. Passio de Maria. 

Donner grandes poussées.

Fig. Farai un nou vers

D'amor, que m dona l'empeincha 

Vas un gai cors seingnoril.

B. Calvo: Era quan vei. 

Je ferai un nouveau vers d'amour, qui me donne l'impulsion vers une gaie personne seigneuriale.

- Courant d'un fleuve.

Las terras e las empenchas de Tarn.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXXI, fol. 341.

Les terres et les courants du Tarn.

3. Enpenhemen, s. m., impulsion, émission. 

Tiran vas si l'ale per l'enpenhemen del alenar que ha fayt en pronunciar las autras sillabas. Leys d'amors, fol. 10.

Tirant vers soi l'haleine par l'émission qu'il a faite du respirer pour prononcer les autres syllabes.

CAT. Empenyiment. (chap. espenta, espentes. An este tontolaba que escriu els Ports de Tortosa - Beseit li fa falta una espenteta.)

Espenta, espentes


Empeut, Enpeut, s. m., greffe, ente. 

Gent son l'empeut e 'l frugz bacutz.

Marcabrus: Al departir. 

Les greffes sont belles et le fruit charnu. 

Quan la luna es plena, no es bo aybres enpeutar, quar aytals enpeutz perisso de leu.

(chap. Cuan la lluna está plena, no es bo abres empeltá, ya que tals empels o empelts (de empeltá) se moren fássilmen.)

Eluc. de las propr., fol. 62.

Quand la lune est pleine, il n'est pas bon de greffer arbres, car de telles greffes périssent facilement.

CAT. Empelt.

2. Empeltar, Enpeutar, v., greffer, enter. 

Sel albre... fazia empeltar.

Liv. de Sydrac, fol. 61. 

Cet arbre... faisait enter.

Es temps de enpeutar et de insercio.

Eluc. de las propr., fol. 129.

Il est temps de greffer et d'écusson. (ESP. injerto, injertos, injertar.)

Part. pas. Fig. De la semblansa seria don el fo empeltatz, atressi foram nos e serem empeltatz d'altruy lengatge.

Liv. de Sydrac, fol. 61. 

Il serait de l'espèce de celui dont il fut greffé, de même nous serions et serons greffés de langage étranger.

Bordos enpeutatz es... can la pauza d'alcun bordo ha acordansa am l'autra pauza del bordo seguen, etc.

Leys d'amors, fol. 16. 

Le vers est enté... quand le repos de quelque vers a accord avec l'autre repos du vers suivant, etc. 

CAT. Empeltar.


Emphazis, s. m., emphase.

* (griego) Emphazis est virtus altiorem praebens intellectum, quam quem verba per se ipsa declarant.

Quintilianus. Instit. orat., III, 82.

Emphazis es cant hom vol assihnar sobrehabondansa d'acciden, etc.

Leys d'amors, fol. 42. 

L'emphase est lorsqu'on veut assigner surabondance d'accident, etc.

CAT. Émfasis. ESP. Énfasis. PORT. Emphasis, emfasis. IT. Enfasi.

(chap. énfassis)


Emphitheosim, s. f., lat. emphyteusim, emphytéose.

Aquel que ten una terra per emphitheosim.

A nom emphiteozim, so es negocis de melhurament.

(chap. Té lo nom de enfiteussis, aixó es negossi de milloramén. 

Aquell que treballe y explote la terra de un atre; ell la té y l'amo la hi dixe per enfiteussis.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 83 et 44.

Celui qui tient une terre par emphytéose.

A nom emphytéose, c'est-à-dire négoce d'amélioration.

CAT. Enfitéusis. ANC. ESP. Enfitéosis. ESP. MOD. Enfitéusis.

PORT. Emphytéosis. IT. Enfiteusi.

2. Emphetis, adj., lat. emphyteuticus, emphytéotique.

En aquel negoci que nos dizem, so es qu'es apelatz emphetis.

Trad. du Code de Justinien, fol. 44.

En cette affaire que nous disons, c'est-à-dire qui est appelée emphytéotique.

CAT. Enfitéutic. ESP. Enfitéutico. PORT. Emphytéotico. IT. Enfiteutico.

3. Emphitheoticari, s. m., lat. emphyteuticarius, emphytéote.

Emphitheoticaris, so es aquel que ten la causa d'altre per emphitheosim.

Tr. du Code de Justinien, fol. 85.

Emphytéote, c'est celui qui tient la chose d'un autre par emphytéose.

CAT. Enfitéota. ESP. Enfitéuta. PORT. Emphyteuta. IT. Enfiteuticario.


Empirey, s. m., empyrée.

Apelo cel empirey... es nomnat empirey, quar ayshi com pyr qui es foc... ha claritat. Eluc. de las propr., fol. 106. 

(chap. Diuen sel empíreo... es anomenat empíreo, perque així com pyr (com pirómano) que es foc... té claró, claridat. En húngaro, pirosh o pyrosh es lo coló roch, ros, rubio, rubeo, rot, red, rouge, roig.)

Ils appellent le ciel empyrée... est nommé empyrée, car ainsi que pyr qui est feu... il a clarté.

Adj. Als bos angels cel empirey luminos fo per loc donat.

Eluc. de las propr., fol. 11. 

Le ciel empyrée lumineux fut donné pour demeure aux bons anges.

CAT. ESP. (chap. empíreo) Empireo. PORT. Empyreo. IT. Empireo.


Emplastre, Empastre, s. m., lat. emplastrum, emplâtre. 

Contra dolor de plaga... aytal emplastre de suc d'api et de sofre.

(chap. Contro doló de llaga, ferida... tal empastre de suc d'api o d'ápit y de sofre. ESP. Contra dolor de llaga, herida... tal emplasto de jugo, zumo, de apio y de azufre.)

Rec. de recettes de médecine.

Contre douleur de plaie... tel emplâtre de suc de céleri et de soufre. 

(N. E. céleri, all. Sellerie.)

Que fassan los empastres e 'ls enguens. 

Guillaume de Tudela.

Qui fassent les emplâtres et les onguents.

Loc. Ditz que bastra mal empastre,

La nueg, si pot, a sa molher.

Raimond Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Dit que, s'il petit, il bâtira mauvais emplâtre, la nuit, à sa femme.

CAT. Emplastre, empastre. ESP. Emplasto. PORT. Emplastro.

IT. Empiastro. (chap. empastre, empastres, v. empastrá; empaste, empastes es per a les dens, pero tot es una pasta y te pot costá una pasta, v. empastá; emplaste, emplastes, v. emplastá.)

2. Emplaut, Emplaust, s. m., emplâtre.

Bon emplaust, qui far lo sap, 

Fay om contra dolor de cap 

De rosas e de violetas.

(chap. literal: Bon empastre, qui fé lo sap, fa hom (se fa) contra lo doló o mal de cap de roses y de violetes.)

Brev. d'amor, fol. 50.

On fait bon emplâtre de roses et de violettes, qui sait le faire, contre douleur de tête.

En medecinas et en emplautz o en issarops.

Cartulaire de Montpellier, fol. 128. 

En médecines et en emplâtres ou en sirops.

3. Emplastrar, v., poser, appliquer un emplâtre.

Pren fuelhas de romani, yzop et menta egalment, et sia mech tot ensems en bo vi, et emplastra sobr' el front del patient.

Rec. de recettes de médecine.

(chap. literal: Pren fulles de romé, hissopo y menta igualmén, y sigue ficat tot jun en bon vi, y empastra sobre lo fron del passién.)

Prends feuilles de romarin, hysope et menthe également, et soit mis le tout ensemble en bon vin, et applique emplâtre sur le front du patient. Part. pas. Anet es erba... principal... en medecina... majormen cuech en oli et emplastrat de sus... apostemas... cuech ab oli et sobre la dolor emplastrat.

Pren fulles de romé, hissopo y menta igualmén, y sigue ficat tot jun en bon vi, y empastra sobre lo fron del passién

Nozes valo... ab las cauzas ditas emplastradas.

(chap. Les anous valen... en les coses dites empastrades, emplastades.)

Eluc. de las propr., fol. 199, 200 et 103.

Le genêt est une herbe... principale... en médecine... surtout cuit dans l'huile et appliqué en emplâtre sur... apostèmes... cuit avec huile et posé en emplâtre sur la douleur.

(chap. Anet, Aneto, fr. genêt, planta ginesta : Plantagenet, pareguda a la argilaga, archilaga; Ginestar, poble de la ribera del Ebro, Ebre.)

Les noix valent... appliquées comme emplâtre avec les choses dites.

ESP. Emplastar. PORT. Emplastrar. IT. Impiastrare.


Emprumpt, s. m., emprunt.

Voyez Denina, t. III, p. 106.

Recebedor del emprumpt novelamens ordenat.

Del argent levat a emprumpt.

Tit. de 1428, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 239 et 226.

Receveur de l'emprunt nouvellement ordonné.

De l'argent levé par emprunt.


Emptici, adj., lat. emptitius, achetable, acheté.

Algus autres so sers empticis, so es a dire per compra.

Eluc. de las propr., fol. 72.

Quelques autres sont serfs achetés, c'est-à-dire par acquisition.

2. Empleitar, v., faire emplette, acquérir.

Car si l'autruy dreg cobeitas, 

E 'n giques las vias dreitas, 

Sabes qual loguier empleitas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Car si tu convoites le droit d'autrui, et tu en abandonnes les voies droites, tu sais quel loyer tu acquiers.

3. Redempcio, Reemsos, Rezempso, Rezenso, s. f., lat. redemptio, rançon, rachat, délivrance, rédemption.

Per la nostra redempcio. Brev. d'amor, fol. 16.

(chap. Per la nostra redensió; en este cas es lo nostre salvamén, fet per Jesús.)

Pour la notre rédemption.

Ancta lur es, si, per ma rezenson, 

Soi sai dos yvers pres. 

(chap. Honta, vergoña, los es, si, per ma redensió, estic aquí dos iverns pres, tancat, presoné. Rescate, salvamén, liberamén, pagán una cantidat de dinés, per los reys sen pagaben moltissims. “A king's ransom in dimes” igual tos sone de la cansó llit de roses, de Bon Jovi, bed of roses.)

Richard, Roi d'Angleterre: Ja nuls.

Honte leur est, si, pour ma rançon, je suis ici deux hivers prisonnier. 

La reemsos de l'arma d'ome. Trad. de Bède, fol. 66.

La délivrance de l'âme de l'homme.

Loc. Mais volgra qu'en prezes 

Mas rezempsos.

Pons de Capdueil: Astrucx es. 

Il vaudrait mieux qu'elle en prisât mes délivrances (qu'elle acceptât mes excuses).

ANC. FR.

Aux créneaulx sont venus demander raençon. 

V. de Bertrand Duguesclin, t. 1, p. 147. 

Long temps par avant avoit eu grand désir de soy employer pour sa rédemption.

Monstrelet, t. II, fol. 177. 

CAT. Redempció. ESP. Redención. PORT. Redempção. IT. Redenzione.

4. Redemptor, s. m., lat. redemptor, rédempteur, racheteur.

Verges, maire del Redemptor.

(chap. Virgen, mare del Redentó.)

Deudes de Prades: Qui finamen.

Vierge, mère du Rédempteur.

De tot quant es es redemptor.

Brev. d'amor, fol. 73. 

Il est Rédempteur de tout ce qui est.

CAT. Redemptor. ESP. Redentor. PORT. Redemptor. IT. Redentore. (chap.  Redentó, u escribim en mayúscula, perque mos referim a Siñó, Deu, Jesús, Espíritu San.)

5. Rezemeire, Rezemedor, s. m., rédempteur.

Qu'el meteis fos Rezemeires d'Israel.

(chap. Que ell mateix va sé Redimidó, Redentó del poble de Israel.)

Trad. du nouv. Testament. S. Luc, ch. 24.

Qu'il fût lui-même Rédempteur d'Israël.

Dieus trames aquest Moyses en Egypte, prince e rezemedor, ab la companhia del angel. Trad. des Actes des apôtres, ch. 7.

(chap. Deu va trametre este Moisés a Egipto, príncipe y redimidó, en la compañía del ángel.)

Dieu transmit ce Moyse en Égypte, prince et rédempteur, avec la compagnie de l'ange.

6. Rezemer, Reemer, Redebre, v., lat. redimere, racheter, rédimer.

Si lo filh sera caitius entre Sarrazins, e lo paire no 'l volra rezemer.

(chap. Si lo fill sirá presoné dels Moros, y lo pare no 'l voldrá redimí, rescatá. Una cosa es que no vullgue y l'atra que no pugue.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 16.

Quand le fils sera captif entre les Sarrasins, et le père ne voudra pas le racheter.

En crotz nos volc rezemer.

P. Cardinal: Dels quatre.

Voulut nous racheter en croix.

Ai! verais Dieus qu' ab ton sanc nos rempsist.

P. Cardinal: Un sirventes vuelh.

Ah! vrai Dieu qui nous rachetas avec ton sang. 

Deu se redebre et esmendar assignadamen ad aquell de cui fo.

V. et Vert., fol. 3. 

Il doit se rédimer et s'amender ponctuellement envers celui de qui il fut. Se rezemet per aver.

V. de Bertand (Bertrand) de Born. 

(N. E. escribo estas correcciones para que no piense alguno que estos textos que edito no los leo.)

Se racheta pour argent. 

(N. E. aver: avoir : haber : tener; argent : plata : dinero).

Part. pas. Mais mi volgr' esser rezems

De masmutz o de revellatz.

(N. E. masmutz, masmut, atentos los de Peñarroya de Tastavins, mameluco, mamelucos, mamelucks.)

Giraud de Borneil: Ben cove.

Mieux me vaudrait être racheté des mamelucks ou des mécréans.

Ni 'l plac qu'en fos pueys rezemutz.

G. d'Espagne de Toulouse: Qui en pascor.

Et lui plut qu'il en fut après racheté.

Corporals penas non sian rezemudas per alcus pres.

(chap. Que les penes corporals no siguen redimides per cap preu o preau.)

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 867.

Que les peines corporelles ne soient rachetées pour aucun prix.

ANC. CAT. Reembre, rembre. CAT. MOD. (N. E. qué raro que el catalán moderno use redimir cuando tenía reembre, rembre, occitano rezemer, reemer, redebre; alguien querría parecerse más al latín redimere.)

ESP. Redimir. PORT. Remir. IT. Redimere. (chap. redimí, redimís: yo me redimixco o redimixgo, redimixes, redimix, redimim, redimiu, redimixen; redimit, redimits, redimida, redimides.)

7. Ransonar, v., rançonner.

Las unas metia per terra, las autras ransonava.

Chronique des Albigeois, col. 65.

Il mettait les unes par terre, il rançonnait les autres.

Emulacio, s. f., lat. aemulatio, émulation. 

Indignatio, emulacio et semlans passios. Eluc. de las propr., fol. 19.

Indignation, émulation et semblables passions. 

CAT. Emulació. ESP. Emulación. PORT. Emulação. IT. Emulazione. (chap. emulassió, imitassió; v. emulá: emulo, emules, emule, emulem o emulam, emuléu o emuláu, emulen; emulat, emulats, emulada, emulades; imitá les acsions de un atre procurán igualáles e inclús milloráles.)

jueves, 14 de marzo de 2024

El Diario - Christophe-André Frassa, senador galo: “La degradación del francés en escuelas andaluzas rompe el pacto España-Francia”

Christophe-André Frassa, senador galo: “La degradación del francés en escuelas andaluzas rompe el pacto España-Francia”.

https://www.eldiario.es/autores/sara-rojas/

Christophe-André Frassa, senador galo: “La degradación del francés en escuelas andaluzas rompe el pacto España-Francia”
El senador francés Christophe-André Frassa, del partido Los Republicanos Senado de Francia.

Miembro del partido Los Republicanos, afirma que “no respetar los acuerdos” europeos e hispanofranceses en materia plurilingüe es “un problema importante” en la relación bilateral entre Francia y España.

https://www.eldiario.es/andalucia/partido-sarkozy-lleva-senado-francia-alarmante-reduccion-horas-frances-escuelas-andaluzas_1_10922814.html

El senador francés Christophe-André Frassa, del partido conservador Los Republicanos, ha denunciado desde la Cámara Alta de la República Francesa la “alarmante” situación de la enseñanza del francés en la educación pública andaluza, después de que el Gobierno de Juan Manuel Moreno haya suprimido la obligatoriedad de la segunda lengua extranjera en primero de Bachillerato y recortado la carga lectiva en segundo a partir de este curso 2023-2024. Años antes, la Junta ya redujo a la mitad la carga horaria semanal dedicada al segundo idioma en Educación Primaria (en 2019) y eliminó esta asignatura de tercero y cuarto (en 2020).

https://www.eldiario.es/andalucia/profesores-andalucia-alertan-brecha-linguistica-dejaria-desventaja-alumnado-educacion-publica_1_9131864.html

En una entrevista con elDiario.es Andalucía, el también presidente de la Comisión Política de la Asamblea Parlamentaria de la Francofonía (APF) reitera que “la reciente y marcada degradación de la situación efectiva de la enseñanza del francés en España, especialmente en Andalucía, es una cuestión importante y muy preocupante”. De ahí que justifique su solicitud al Gobierno de Emmanuel Macron de llevar a cabo “una misión para evaluar la aplicación de todos los acuerdos de la Unión Europea firmados en 2002, así como los sucesivos acuerdos franco-españoles”, explica Frassa.

Mediante una pregunta registrada en el Journal Officiel de la République Française (el equivalente al Boletín Oficial del Estado en España) registrada el pasado 8 de febrero, Frassa se ha dirigido al ministro de Europa y Asuntos Exteriores de Francia para informarle de que en la comunidad al sur de su país vecino se están incumpliendo los acuerdos europeos e hispanofranceses suscritos por España en materia de plurilingüismo.

Los Republicanos es el nombre con el que el expresidente de la República Francesa Nicolas Sarkozy rebautizó la antigua Unión por un Movimiento Popular (UMP), que a su vez refundó la Agrupación por la República (RPR) de Jacques Chirac, heredera del gaullismo. Este partido de derechas galo forma parte del Partido Popular Europeo, junto al PP español. Aun así, uno de sus senadores, Christophe-André Frassa, ha trasladado a la Cámara Alta francesa un debate inédito sobre la reducción de horas lectivas en lengua francesa en las escuelas andaluzas.

"Andalucía, que lideraba España en 2018 en la enseñanza de idiomas extranjeros, no puede cerrarse hoy en sí misma."

Un escollo en la relación bilateral entre Francia y España.

“El Tratado de Barcelona de 2023 fortaleció las relaciones entre Francia y España, destacando el compromiso común con la educación”, recuerda Frassa en sus declaraciones a este periódico. “Sin embargo –continúa el senador conservador– en Andalucía, y tememos que en la mayoría de las regiones españolas, los acuerdos no se respetan si no se garantiza la enseñanza del francés en el sistema escolar público”.

En España, la competencia en educación está transferida a las comunidades autónomas, de modo que son los gobiernos autonómicos los responsables de diseñar el currículo escolar, partiendo del marco legislativo estatal que fija el Gobierno central (actualmente, con la LOMLOE). 

En el caso de la segunda lengua extranjera, la normativa estatal se limita a garantizar que la enseñanza del segundo idioma se oferte entre las optativas y deja en manos de las comunidades autónomas establecer su obligatoriedad. Así pues, mientras Galicia, Murcia, Aragón o Canarias contemplan al menos dos años de enseñanza obligatoria del segundo idioma en la etapa de Secundaria, otras regiones como Andalucía reducen la obligatoriedad tan solo al primer curso. En el extremo de la apuesta por la optatividad del alumnado, se encuentra Castilla y León o Cantabria, que dejan en manos del estudiante decidir si cursar otro idioma además del inglés en la ESO y Bachillerato.

Por esta razón, señalando el incumplimiento de la Carta Europea del Plurilingüismo, los acuerdos franco-españoles y la competencia plurilingüe prevista por la legislación española en materia de educación (LOMLOE), el también miembro de la Comisión de Asuntos Europeos en Francia concluye que la regresión que ha experimentado la segunda lengua extranjera en España, y concretamente, en Andalucía  “se ha convertido, sin lugar a dudas, en un problema importante en la calidad de nuestra relación bilateral con España”.

Acuerdos que no se respetan.

Entre los acuerdos que Frassa pide al Gobierno de su país que se revisen, se encuentra la Declaración conjunta del Tratado de Barcelona firmado entre Francia y España en enero de 2023, donde se recoge que “ambos países consideran la promoción de la enseñanza de las lenguas francesa y española en sus respectivos sistemas educativos como una prioridad”. Asimismo, el Tratado de Amistad entre Francia y España firmado ese mismo año establecía en su artículo 18 que “para favorecer el aprendizaje y la difusión mutuos”, las partes “desarrollarán la enseñanza de la lengua francesa y de la lengua española en sus respectivos países.”

Mucho antes, el Estado español ya asumió el compromiso de la citada Carta europea sobre el Plurilingüismo (2005), en cuyo apartado de educación incide precisamente en la necesidad de promover el aprendizaje de más de un idioma extranjero: “Desde Infantil, el sistema educativo debe ofrecer una educación plurilingüe y desarrollar las habilidades de aprendizaje autónomo necesarias para aprender nuevas lenguas a lo largo de la vida. Esta misión no consiste en absoluto en permitir que se consolide una única lengua extranjera como lengua de comunicación mínima con fines puramente comerciales”. 

Fuentes del Ministerio de Educación consultadas por este periódico discrepan con el senador francés y niegan que se estén quebrantando los pactos bilaterales “por no ser tan específicos” en su redacción. Apuntan también que la normativa andaluza “no contraviene la ley”, aunque recuerdan que el diseño curricular compete a los gobiernos autonómicos.

Concentrarse únicamente en la lengua materna y el inglés, es decir, un bilingüismo de facto, es un error y un empobrecimiento para Andalucía y para el futuro de Europa 

El “error” de fomentar el bilingüismo y no el plurilingüismo.

Con todo, el senador de la República francesa se ha sumado a la preocupación de la plataforma andaluza por la Cultura y Enseñanza de Lenguas Europeas (CELE). Esta organización, que aglutina en su mayoría a docentes de segundas lenguas extranjeras, lleva años alertando de que “las políticas del PP al frente del Gobierno andaluz venían a certificar la muerte del plurilingüismo en el sistema público de Andalucía”, toda vez que se han traducido en recortes del segundo idioma en el diseño curricular. 

En línea con lo que defiende la plataforma CELE, el miembro de la Cámara Alta francesa rechaza la apuesta del Gobierno andaluz por “reforzar” la enseñanza del primer idioma (que suele ser el inglés), al otorgarle mayor carga lectiva junto a la Lengua Española y a las Matemáticas en su adaptación de la normativa estatal a la realidad de las aulas andaluzas.

“Concentrarse únicamente en la lengua materna y el inglés, es decir, un bilingüismo de facto, es un error y un empobrecimiento para Andalucía y para el futuro de Europa”, afirma a ese respecto Frassa. Al hilo, recuerda el liderazgo que hasta ahora ha ostentado la comunidad andaluza en materia de enseñanza de lenguas extranjeras: “Andalucía, que lideraba España en 2018 en la enseñanza de idiomas extranjeros, no puede cerrarse hoy en sí misma”, añade en su respuesta a las preguntas formuladas por la edición andaluza de elDiario.es

Por lo pronto, la decisión del Gobierno de Moreno de eliminar el segundo idioma de tercero y cuarto de Primaria en 2020 –tras haber reducido a la mitad, un año antes, el horario en quinto y sexto– se ha traducido en un desplome en el número de matriculaciones en el curso 2021-2022, según los últimos datos publicados por el Ministerio de Educación y Formación Profesional. Si bien los estudiantes andaluces siguen a la cabeza en escoger una segunda lengua extranjera en Primaria y Bachillerato, las cifras confirman que la comunidad ha experimentado un retroceso en cinco años, pasando de un 67,7% de matriculaciones en el curso 2017-2018 a caer hasta el 40,3% un lustro después.

Lazos con Andalucía.

El senador Frassa representa, además, a los ciudadanos franceses que viven fuera del país galo y, en este sentido, recuerda que “los vínculos” entre su país y Andalucía “están arraigados en una historia rica, marcada por numerosas influencias culturales, científicas y comerciales a lo largo de los siglos”. Al enumerar los lazos que unen a la República Francesa con Andalucía, Frassa destaca también que “los diversos acuerdos de cooperación franco-españoles han estimulado el turismo y las inversiones” en esta comunidad.