Rosegá se fa en lo pa, la crosta, si está du (roer).
DCVB :
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Esculpir, v., lat. sculpere, sculpter, graver.
Comandet qu'om esculpis... el mur o en la paret.
(chap. Va maná que se esculpiguere o esculpire... al muro o a la paret.)
Fetz una letra d'aur esculpir.
(chap. Va fé esculpí una lletra d'or.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 110.
Commanda qu'on gravât... sur le mur ou sur la cloison.
Fit sculpter une lettre d'or.
Part. pas. Am las estorias esculpidas.
(chap. En les histories esculpides, grabades.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 200.
Avec les histoires gravées.
CAT. ESP. PORT. Esculpir. IT. Scolpire. (chap. esculpí: esculpixco o esculpixgo, esculpixes, esculpix, esculpim, esculpiu, esculpixen; esculpit, esculpits, esculpida, esculpides.)
2. Sculptura, s. f., lat. sculptura, sculpture.
Ab torn pren figura o sculptura.
Marme... ha... per razo de sa durezza, a pendre sculptura et poliment dificultat. Eluc. de las propr., fol. 19 et 190.
(chap. Lo mármol... té... per raó de la seua duresa, dificultat de pendre escultura y polimén.)
Avec le tour prend figure ou sculpture.
Le marbre... a..., en raison de sa dureté, difficulté à prendre sculpture et polissure.
CAT. ESP. PORT. Escultura. IT. Scultura. (chap. escultura, escultures;
v. esculpí, picá pedra; escultó, escultós, escultora, escultores: picapedré, picapedrés, picapedrera, picapedreres; lapidari, lapidaris; marmoliste, marmolistes. Lo picapedré que va picá la pedra de la Pedrera de Gaudí, bon picapedré ere, de Pedralbes, pedres blanques.)
Escura, s. f., écurie.
Leibnitz, p. 57, dit qu'écurie vient de l'ancien allemand Schur, stabulum
animalium (all. MOD. Scheune; écurie : equus : cheval, caval, cavall, caball, caballo, cavalho; equino, &c.; el escudero, scutifero, se encargaba de (los escudos) los equus, equinos, etc.).
Li palhier,
Escuras e boals.
G. Riquier: Als subtils.
Les greniers à paille, écuries et étables à boeufs.
(chap. Les pallisses, les caballerisses y los corrals de bous.
ESP. Los pajares, las caballerizas y los toriles.)
2. Escuria, s. f., écurie.
O a l'escuria o al bual dels dichs habitantz.
Charte de Gréalou, p. 100.
Ou à l' écurie ou à l'étable à boeufs desdits habitants.
IT. Scuderia. (N. E. S. F. Scuderia Ferrari, ferrer, ferré, ferrero, herrero, ferrier, cavallino rampante, ferro, fierro, hierro, herradura, ferradura.)
Escut, s. m., lat. scutum, écu, bouclier.
Qu'en sion traucat mil escut.
Bertrand de Born: Lo coms m'a.
Que mille boucliers en soient percés.
Per elms ni per escutz fendre.
P. de Bussignac: Sirventes.
Pour heaumes et pour écus fendre.
Fig. Non es als mas escut d'enjan.
Nat de Mons: Al bon rey.
N'est autre que bouclier de tromperie.
Sill qu' el mon dezemparat an,
Et de bona fe fan escut.
(chap. Aquells que han desamparat lo mon, y fan escut de la bona fe. Giraud Riquier: Caridat.)
G. Riquier: Karitat.
Ceux qui ont abandonné le monde, et font bouclier de la bonne foi.
Orazo es bon escut. V. et Vert., fol. 86.
(chap. La orassió es bon escut.)
Oraison est bon écu.
Loc. S'ieu agues virat l'escut.
Bertrand d'Allamanon: Tut nos.
Si j'eusse tourné l'écu.
L'escut e'l basto vuelh rendre,
E m vuelh per vencut clamar.
B. de la Fon: Leu chansoneta.
Je veux rendre l'écu et le bâton, et je veux me proclamer pour vaincu.
M fetz escut de son ric mantelh.
Arnaud Daniel: Doutz braitz.
Me fit écu de son riche manteau.
ANC. FR. L'escut avirunerat tei.
Anc. tr. du Ps. de Corbie, ps. 90.
Pren escud e hauste. (N. E. asta, bâton, bastón, gayata, gallata.)
Anc. tr. des Ps., ms. n° 1, ps. 34.
CAT. Escut. ESP. PORT. Escudo. IT. Scudo.
(chap. Escut, escuts; escudé (com Paco Escudero de Feliciano Castillo, alias “feliz ano o felice ano 2025” o Sancho Panza de Alonso Quijano, alias “Don Quijote”); v. escudá, escudás : protegí, protegís, etc.)
2. Escut, s. m., écu, monnaie.
Escutz de Fransa que fet batre lo rey Charles.
(chap. Escuts de Fransa que va fé batre lo rey Carlos.)
Tarif des monnaies en provençal.
Écus de France que fit battre le roi Charles.
CAT. Escut. ESP. PORT. Escudo. IT. Scudo.
3. Escudier, Escuder, Escuier, Scudier, s. m., écuyer, sergent.
Uns joves escudiers l'avia despieuzellada.
(chap. Un jove escudé la habíe desvirgat; pieuzella, pucella, pubilla, puella, donsella, virgen, verge, vergena, etc.)
V. de S. Honorat.
Un jeune écuyer l'avait dépucelée.
Guillem era anat a sparvier ab un escuier solamen.
(chap. Guillermo (com mon nebot) habíe anat a cassá en esparvé en un escudé solamen; Wilhelm, William, Guillem, Guilhem, Guiem, Guillermo, Guillaume, y diminutius com Guillermet. La W del antic alemán, godo, se trobe al inglés modern. Wimara, Guimerá; Wifredo, Guifre; Walter, Gautier; etc.)
V. de G. de Cabestaing.
Guillaume était allé (chasser) à l'épervier avec un écuyer seulement.
Ni vollias esser chavallers avant qu'escuders.
(chap. Ni vullgues sé caballé abans qu' escudé.)
Trad. de Bède, fol. 80.
Et ne veuilles être chevalier avant qu'écuyer.
A Johan Fornel, escudier del comun.
Tit. de 1428, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.
A Jean Fournel, sergent de la commune.
Si troba un cavalier o un scudier.
L'Arbre de Batalhas, fol. 246.
S'il trouve un chevalier ou un écuyer.
Loc. Servirs qu'om no guazardona
Et esperansa bretona,
Fan de senhor escudier.
B. de Ventadour: La doussa.
Le servir qu'on ne récompense pas et espérance bretonne, font d'un seigneur un écuyer.
ANC. CAT. Escuder. ESP. Escudero. PORT. Escudeiro. IT. Scudiere.
(chap. Escudé, escudés; escudera, escuderes, ne ñan ben poques.)
4. Escudar, v., couvrir d'un bouclier, faire bouclier.
Fig. Domna qui d'autra s' escuda.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Dame qui d'autre se fait bouclier.
ANC. CAT. Escudejar. ESP. PORT. Escudar. IT. Scudare.
Esglendillar (s'), v., s'égosiller.
E 'l rossignols s'esglendilla,
Rambaud d'Orange: En aital.
Et le rossignol s'égosille.
(chap. Desgallá, desgallás, esgallá, esgallás : desgolá, desgolás; paregut a engorgossá, engorgossás, pel fret. ESP. Desgañitar, desgañitarse;
se encuentra “desgaliar” aquí https://derechosdelamujer.org/wp-content/uploads/2016/02/Boletin-Feministas-en-Resistencia-No-3.pdf )
Esguirar, v., déchirer, égratigner, estropier.
Desromp son vestir et esguira sa cara. V. de S. Honorat.
Déchire son vêtement et égratigne sa face.
Part. prés. Esguirant et baten.
V. de S. Honorat.
Déchirant et battant.
2. Esguire, adj., déchiré, estropié.
L'uns es casutz de roca, l'autre esguir' e rancs.
V. de S. Honorat.
L'un est tombé d'une roche, l'autre (est) estropié et boiteux.
CAT. Esguerrar. (chap. esgarrá, desgarrá; esgarrapá, esgarrañá.)
Eslabreiar, v., tomber, dégénérer, se délabrer.
Fig. Tant eslabre a chascus en bas, cant s' esleva plus alt.
Greument sorzem a las virtuz, e ses trebail eslabreiam als vices.
Trad. de Bède, fol. 35 et 44.
Chacun tombe d'autant plus en bas, qu'il s'élève plus haut.
Nous surgissons difficilement aux vertus, et nous tombons sans effort aux vices.
So que mov d'ergoil eslabreia tost,
Eschivar devem qu' el bes, que es e nos, non eslabreia en vizi.
Trad. de Bède, fol. 36 et 42.
Ce qui part d'orgueil tombe bientôt.
Nous devons éviter que le bien, qui est en nous, ne dégénère en vice. CAT. Esllabissar (N. E. de abismo, abyssus).
Eslanegar, v., tomber, descendre.
Part. pas. Son eslanegat, crucificant de rescaps lo filh de Dieu.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Hébreux.
Ils sont tombés, crucifiant derechef le fils de Dieu.
Per la vous eslanegada ad el d' aquesta maniera.
Trad. de la 2e épître de S. Pierre.
Par la voix descendue à lui de cette manière.
ANC. CAT. Eslenegar.
Esmai, s. m., émoi, souci, chagrin.
Sostener
Los paubres en lur gran esmay.
J. Estève: Planhen.
Soutenir les pauvres dans leur grand émoi.
Per qu' ieu deuria
Morir d'ira e d'esmai.
Pons de Capdueil: Qui per.
C'est pourquoi je devrais mourir de tristesse et d'émoi.
Longa promessa m' es esmays.
Jordan de Boneil: Non estarai.
Longue promesse m'est tourment.
ANC. FR.
N'avez-vous point de vos subjects esmoy?
Du Bellay, fol. 64.
CAT. Desmay. ESP. Desmayo. PORT. Desmaio. IT. Smago.
(chap. desmay, desmays, v. desmayá, desmayás: desmayo, desmayes, desmaye, desmayem o desmayam, desmayéu o desmayáu, desmayen; desmayat, desmayats, desmayada, desmayades. De tan fé aná lo mall estic desmayat o esmayat, pórtam la bota de vi y les llenguañisses crúes o crugues, com les que se foten a Valjunquera. Hay vist una rata com un conill y me hay desmayat del susto.)
2. Esmaiar, Esmagar, v., chagriner, troubler, épouvanter.
Tot quant aug ni vei lo cor m' esmaia.
B. Zorgi: Mout.
Tout ce que j'entends et vois me chagrine le coeur.
Pois chascus s' encoreilha
Del autrui joi e s' esmaia.
B. de Ventadour: Ara non.
Puis chacun s'attriste et se chagrine de la joie d'autrui.
Dis lhi: No t' esmagar.
Liv. de Sydrac, fol. 14.
Lui dit: Ne t' effrayer.
Per que esmagas vos?
Hist. abr. de l'ancien et du nouv. Test., fol. 35.
Pourquoi vous troublez-vous ?
Part. pas. Magres si te et afanatz,
E tot jorn estai esmagatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il se tient maigre et fatigué, et tout le jour il est troublé.
ANC. FR. Dist li: Ne t' esmaier de rien,
Ge te conseillerai molt bien.
Fables et cont. anc., t. II, p. 95.
Nus fins amis ne se doit esmaier
Se fine amors le destruit et maistroie.
Le Roi de Navarre, chanson 21.
Et de cela plus ne nous esmayons.
Clément Marot, t. II, p. 175.
Et ne s'esmoye fors de tirer esguillettes, faire ballades, icelles chanter.
Les quinze joyes de mariage, p. 15.
Si furent moult esmaié.
Ville-Hardouin, p. 44.
CAT. ESP. Desmayar. PORT. Esmaiar. IT. Smagare.
Esmaut, s. m., émail.
Denina, t. II, p. 346, dit: Esmalto, émail, pris de l'allemand schmelzen. (N. E. v. schmelzen : derretir.)
Ar intret en las cambras qu' eran penchas am flors,
E d'asur e d'esmaut e de mantas colors.
V. de S. Honorat.
Alors il entra dans les chambres qui étaient peintes avec fleurs, et d'azur et d'émail et de maintes couleurs.
CAT. Esmalt. ESP. PORT. Esmalte. IT. Smalto. (chap. esmalt; v. esmaltá: esmalto, esmaltes, esmalte, esmaltem o esmaltam, esmaltéu o esmaltáu, esmalten; esmaltat, esmaltats, esmaltada, esmaltades.)
Esmerillo, s. m., émérillon.
Esmerillo son de tres guisas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Émérillons sont de trois sortes.
Loc. prov. Cuia ben penre d'aissi enan
Las grans aiglas ab los esmerilhos.
Bertrand de Born: S'ieu fos.
Pense bien prendre d'ici en avant les grands aigles avec les émérillons.
CAT. Esmerenyon. ESP. Esmerejón. PORT. Esmerilhão. IT. Smeriglio, smeriglione. (N. E. falco aesalon, nisus.)
2. Esmirle, s. m., émérillon.
Esmirle roen pus soven
Lurs pes qu'autr' auzel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Émérillons rongent plus souvent leurs pieds qu'autre oiseau.
Esmirles prendedors.
Giraud de Salignac: Esparviers.
Faucons agiles, émérillons preneurs.
IT. Smerlo.
fa | hace |
faba, fava, fabes, faves, llegúm pareguda al fesol vert (bajoca) | haba, habas, legumbre parecida a la judía verde |
fabricá | fabricar |
fábrica, fábriques | fábrica, fábricas |
fabricassió | fabricación |
fabricat | fabricado |
fabriol, fabriols – DCVB: Flabiol (Gandesa). Dels pastós lo fabriol, Serres Poes. 15. | flauta que toquen los pastós |
fabrique (ell) | fabrica (él) |
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narrassió, relato, parábola, chisme, bulo, patraña, parladuría, rumor |
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narración, relato, parábola, chisme, bulo, patraña, habladuría, rumor |
fabuladó | fabulador |
fábules | fábulas |
fach , fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / fagus = haya / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) | haya, hayas / qué hago, padre, sego o arranco ? |
fach (verbo fé) | hago |
fachada, fachades | fachada, fachadas |
fachada, fachades, (italiá faccia = "cara", faz | La palabra fachada (parte exterior en frente de un edificio) viene del sufijo -ada (que ha recibido la acción) sobre la palabra "facha" y esta del italiano faccia = "cara" |
facilón, fanfarrón, presumit, presuntuós, fantasma, bravucón, petulán, chulo, ostentós, matasset, perdonavides | presumido, fanfarrón, presuntuoso, jactancioso, fachendoso, fantasma, bravucón, petulante, chulo, ostentoso, matasiete, perdonavidas |
Facsió, facsións - bando, partit, grupo, ala, clan, camarilla, rasgos, rostro, cara, semblán, fissonomía |
Facción, facciones - bando, partido, grupo, ala, clan, camarilla, rasgos, rostro, cara, semblante, fisonomía |
factó, factós | factor, factores |
factura | factura |
factures | facturas |
facultat | facultad |
facultatiu, facultatius (meche, dotó) | facultativo, facultativos, potestativo, voluntario, discrecional, opcional, libre, médico, doctor, cirujano |
Fadrí, fadríns, fadrina, fadrines (latín fratrīnus) – sagal, sagala de menos de quinse añs - Diu lo Siñó: dixáu que a mí vínguen los fadríns. | muchacho, muchacha de menos de quince años |
fáe, fée (ell) | hacía |
fáem (fé), féem | hacíamos |
fáen, féen | hacían |
faena, faenes | trabajo, trabajos – faena, faenas |
Faeneta, faenetes | Trabajito, trabajitos |
fáes, fées | hacías |
fáeu, féeu | hacíais |
fáia, féa (yo) | hacía |
fáie, fée | hacía |
fáien, féen | hacían |
faiga (que yo) | haga (que yo) |
faigám | hagamos |
faigáu | hagáis |
faigue | haga |
faiguém, faigám | hagamos |
faiguera (yo) | hiciera, hiciese |
faiguere (ell, ella) | hiciera, hiciese |
faiguéren | hicieran, hiciesen |
faiguéres | hicieras, hicieses |
faiguéreu | hiciéseis |
fáigues | hagas |
fáigues | hagas |
faiguéu | hagáis |
faixa, faixes – faixa (finca), faixeta, faixetes, faixó, faixóns | faja, fajas – fincas estrechas |
falaguera , falagueres – DCVB : Atractiu que una persona té per a obtíndre de atres alguna cosa (Escrig-Ll. Dicc.). |
helecho, helechos – atractivo, capacidad de halagar |
falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) - Ficá falques daball de algo o entre dos objectes, per a aguantáls, anivelláls, etc. | acuñar, calzar |
Falcó , falcóns | halcón, halcones |
falconé (setrería, lo que casse en falcóns) | cetrero, halconero, cazador con aves rapaces |
falda, faldes, faldeta, faldetes | falda, faldas, faldita, falditas |
faldetes, faldeta, falda, faldes - a la falda, a la faldeta | falditas, regazo |
Falera – ánsia - estat neguitós dels cordés cuan tenen molta fam – enfermedat de les ovelles, produída per massa minjá y forsa a la sang (rasquilla castellá, modorra aragonés) – galbana - conjún de coses, persones o animals de baixa calidat. | manía, tema, gusanera – galbana, modorra - bahorrina, purria |
fallá | fallar |
Fallá – fallo, falles, falle, fallém o fallám, falléu o falláu, fállen – fallaría – fallára – fallaré – no te fallaré, som compañs (díe lo assessino de ERC fussilat a Montjuic, l´heroi dels catanazis). | Fallar – no te fallaré, somos compañeros. |
fallabe, falláe | fallaba |
fallada (una amela que no ha granat) | fallada (una almendra que no se ha formado) |
fallám | fallarme |
fállam un atra vegada ! | fállame otra vez ! |
fallat | fallado |
Falle – les falles de Valénsia | Falla – las fallas de Valencia |
falleba, fallebes, (falloba, fallobes), del árabe: ẖallaba a través de ferrolleba – La falleba a una porta de dos fulles es la barreta que les ajunte, per dins. Barreta de ferro giratória al voltán del seu eje, que va aplicada al bastimén de una fulla de finestra o de porta y que se aguante en l'atra fulla per a tancá. | Falleba - agarradero, cierre, cerradura, cerrojo |
falló, enfadat, enfadada | enfadado, enfadada |
falordia, falória, cuento, fábula, mentira, engañ - mentira, embuste, falsedat, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariénsia, invensió, embeleco, seducsió, treta, argússia, ardid, artimaña, timo, truco, picardía, confussió | mentira, embuste, falsedad, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariencia, invención, embeleco, seducción, treta, argucia, ardid, artimaña, señuelo, timo, truco, picardía, falseamiento, confusión |
Fals, falsos | falso, falsos |
Falsa, falses – falsa (vore esgorfa), la part de dal de una casa. | falsa, falsas – desván |
falsamen | falsamente |
falsedat, falsedats – engañ, mentira, embuste, inexactitut, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo | falsedad, engaño, mentira, embuste, inexactitud, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo |
falsificades | falsificadas |
falsilla, falsilles, muixóns pareguts a les oronetes y als avións (uns atres muixóns). Falselles, falsella, falcilla (Apus apus) | vencejo, vencejos (Apus apus) |
faltá (no está a un puesto O insultá) | faltar, insultar |
falta, faltes | falta, faltas |
faltáe o faltabe | faltaba |
faltáen o faltaben | faltaban |
faltámos | faltarnos |
faltán (g) | faltando |
faltánli | faltándole |
faltará | faltará |
faltaríe | faltaría |
faltaríen | faltarían |
Faltat (ha) | faltado (ha) |
falte | falta |
falten | faltan |
falto | falto |
falton | falten |
faltón, faltona, que falte an algú | Persona que insulta, insultón, insultona |
fam , molta gana / A un chiquet que badalláe: - Que tens son ? - No, ting fam ! | hambre, mucho apetito / a un niño que bostezaba: tienes sueño? No, tengo hambre ! |
Familiá | familiar |
família, famílies | familia, familias |
familiaridat | familiaridad |
familiarisá | familiarizar |
familiarmen | familiarmente |
familiás | familiares |
famílies | famílias |
famolengs, famolengs, famolenca, famolenques (que tenen fam, molta gana) | hambriento, hambrientos, hambrienta, hambrientas – hambre = fame |
famós, famosa, famosos, famoses | famoso, famosa, famosos, famosas |
famossíssim, mol famós | famosísimo |
fan | hacen |
fanátic, fanática, fanátics, fanátiques | fanático, fanática, fanáticos, fanáticas |
Fanfarró, fanfarrón, fanfarróns | Fanfarrón, fanfarrones |
Fanfarronada, fanfarronades | fanfarronada, fanfarronadas |
fang, fangs, fangot, fanguet – diu lo DCVB : del gótico fani, en una forma intermicha *fanga o *fangu que, segóns Wartburg FEW, iii, 412, podríe habés produít ya en germánic abáns de la introducsió de la paraula en terres romániques. Lo mateix autó done per segú que lo castellá fango está agarrat del catalá fang JA JA JA. Se agarre fang y se li afegíx una O, al contrari que fan Octavio y Arturo que les perden, en ves de agarrá FANGA y cambiá progressivamen la A per O. Tamé se cambie SANG del catalá a SANGRE ? | fango, barro, fangos, barros - lodo, barro, légamo, limo, cieno |
fantasma, fantasmes, coco, cocos | fantasma, fantasmas, coco, cocos |
fantasmal | fantasmal |
fantassía (de la ANC), fantassíes (com los Paísos Cagaláns) | fantasía, fantasías |
Fantástic, fantástics | Fantástico, fantásticos |
Fantástica, fantástiques | Fantástica, fantásticas |
faquines, faquíns, homes que portaben o portáen bultos, o ataúts a cambi de unes perres (al Decamerón), ganapán, costalé | faquín, faquines, cargador, esportillero, ganapán, costalero |
farán | harán |
farás | harás |
farchat (malfarchat com Cantinflas, malfarjat) – farjat (ben) | mal fachado, mala facha – fachado (bien) |
fardá | fardar |
Fardacho, esfardacho (sargantana = lagartija), fardachos, esfardachos | lagarto, lagartos |
fardellet, fardell, fardells, fardellets | Fardo, fardos, hatillo, hatillos |
faré | haré |
fare, fáre, faiguére | hiciera, hiciese |
farém | haremos |
fáren, faren, faiguéren | hicieran, hiciesen |
fares, fáres (que tú), faiguéres | hicieras, hicieses |
fáres, fares, faiguéres | hicieras, hicieses |
faréu | haréis |
fáreu, faiguéreu | hicierais, hicieseis |
Farfallós , farfallosa, farfallosos, farfalloses | tartamudo, tartamuda |
faríe | haría |
faríen | harían |
Farina , farines | harina, harinas |
farinera, fábrica de farina, molí, (com la de Horta de San Juan) | harinera, fábrica de harina |
farinetes (de farina de guíxes, sigróns) | gachas |
farinetes (de farina de guíxes, sigróns) – lo cuento de les farinetes | gachas |
farjada (mal), farjat | Mal vestido, mal fachado, mala facha – fachado (bien) |
farmasseútica | farmacéutica |
farmássia, farmássies | farmacia, farmacias |
Faro, faros | faro, faros |
farol | farol |
faroles | farolas |
farolets (per a fé lo ball dels farolets) | farolillos (baile de los farolillos) |
farra, juerga, parranda, jarana, jubiléu, festa, guateque, esparsimén | farra, juerga, parranda, jarana, jolgorio, fiesta, esparcimiento |
Farsí les burifarres | rellenar |
fart, farta, acontentat, acontentada – ne ña un fart en este chiquet ! | harto, harta, haíto, saciado – expresión de enfado, estoy harto de este chiquillo ! |
fartám | hartarme |
fartán (g) | hartando |
fartanera, fartaneres – de grans fartaneres están les sepultures plenes | hartazgo, comilona, “jartá” |
fartánse | hartándose |
fartará | hartará |
fartarán | hartarán |
fartat (me hay, m´hay, m´hai fartat) | hartado |
fartes (tú te) | tú te hartas |
Fartet, fartets | hartito, hartitos |
farteta, fartetes | hartita, hartitas |
farto | harto |
farts | hartos |
fas | haces |
fasciná o fassiná | fascinar |
fascista, fascistes (de fascis latín, feix) | fascista, fascistas |
fasque, fáigue | haga |
fasquen, fáiguen | hagan |
fasques, fáigues | hagas |
fasse, fasses (de la lluna) | fase, fases (de la luna) |
fassí, farsí, farsimenta | rellenar, relleno |
fassícul, fascícul | fascículo, fascículos |
fássil, fássils, fássila, fássiles | fácil, fáciles |
fassileta | facilita |
fassilets | facilitos |
fassilidat | facilidad |
fassilidats | facilidades |
fassilitá | facilitar |
fassilitáe o fassilitabe | facilitaba |
fassilitarán | facilitarán |
fassilitáren | facilitaran o facilitasen |
fássilmen | facilmente |
fássils | fáciles |
fassiná, fasciná | fascinar |
fassinats, fascinats | fascinados |
fástic, fástics | asco, ascos |
fastidiá | fastidiar |
fastidiáls | fastidiarlos |
fastidiats | fastidiados |
fastidion | fastidien |
fastidiós, fastidiosos | fastidioso, fastidiosos |
Fastidiosa, fastidioses | fastidiosa, fastidiosas |
fatal, fatals | fatal, fatales |
Fatigá , fatigás – fatigat, fatigada – yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguém o fatigám, fatiguéu o fatigáu, fatíguen – fatigára, fatigáres, fatigáre, fatigárem, fatigáreu, fatigáren – fatigaría, fatigaríes | fatigar |
fatigabe | fatigaba |
fatigánse | fatigándose |
fatigaríen | fatigarían |
fatigat, fatigats | fatigado, fatigados |
fatigós | fatigoso |
fatigosa | fatigosa |
fauna | fauna |
favó, favor, favós, favors | favor, favores |
favorable, favorables | favorable, favorables |
favorit, favorits, favorito | favorito, favoritos |
favorita, favorites | favorita, favoritas |
Fawwara, Fabara, Favara (Zaragoza) | Favara en Zaragoza |
fax | fax |
faya (fáia, féa) | hacía |
fé aná, empleá, usá, utilisá | emplear, usar, utilizar |
fe en Déu – fé algo | fé en Dios – hacer algo |
fé mal, yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen – me fa mal (ting doló) | dañar, hacer el mal – me “hace” mal, tengo dolor, me duele. |
fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen | hacer |
fea, fees | fea, feas |
fealdat | fealdad |
feba (féa, faba) | hacía |
febré | febrero |
febril, de fiebre, fiebrón | febril |
feche, feches, fechet, fechets – A Aiguaiva se minchen lo feche crugo. - Tráure los feches - del latín vulgar *ficătum a través de la varián fecătum o fetĭcum, que ha donat origen a les formes fransés foie, italiá fegato, español o castellá hígado (cf. Wartburg FEW, iii, 491; Rohlfs Gasc. 186). | Hígado – En Aguaviva se comen el hígado crudo. - Vomitar, sacar los hígados |
fée | hacía |
fées | hacías |
Feis, Feix (fascis latín), feixos | haz, haces |
feíssim, feíssims | feísimo, feísimos |
feíssima, feíssimes | feísima, feísimas |
fel, fels (está al feche) | hiel, hieles (está en el hígado) |
féla | hacerla |
félay (an ell, ella) | hacérselo |
féles, féls | hacerlas, hacerlos |
Féli – La Feli no ha vullgut féli lo diná a Clemente. | Hacerle – Feli no ha querido hacerle la comida a Clemente. |
felís, felísos, elles són mol felíses | feliz, felices |
felísmen | felizmente |
Felissidat – A Beseit: la tenda de la Felissidat, a la esquerra de les escales que baixen a Vilanova. | Felicidad – En Beceite, la tienda de Felicidad, a la izquierda de las escaleras que bajan a Villanueva. |
felissitá | felicitar |
felissite | felicita |
felpa | felpa |
felpudo | felpudo |
fels | hacerles – hieles |
Feltre – manta (de feltre, fieltro) per als machos, per a evitá lo rose dels aperos (com la sária) | manta de fieltro para los equinos, para evitar el roce de otros aperos. |
Fem - aná fén fem - femé, femera | Hacemos – fiemo, estiércol – estercolero |
Femé, femera | estercolero |
femella, femelles, femelleta, femelletes, (femenina, femenines) | hembra |
femelletes | hembritas |
femenines | femeninas |
femenins | femeninos |
fémos | hacernos |
fémos | hacernos |
fems | fiemos, estiércoles |
Fému ! | Hagámoslo ! |
fémur | fémur |
fémur | fémur |
fen (g) | haciendo |
Fenás - Nom de diferentes plantes gramínies que se donen seques a minjá al bestiá – fenassera, fenasseres es lo tros aon se críe | heno |
fenás, fenaz, fenássos, fenassera, fenasseres, herba de la família de les gramínies, de fulla dura, que sol fé poblassións als marges y ribassos y als prats secs. - fenacĕum, derivat de fēnum | heno |
fenaz , fenás | heno |
fénla | haciéndola |
fénli | haciéndole |
fénlo | haciéndolo |
fénlos | haciéndolos |
fénme | haciéndome |
fénmos | haciéndonos |
fenómeno, fenómenos, fenómens | fenómeno, fenómenos |
fénse | haciéndose |
féntos | haciéndoos |
fénu | haciéndolo |
feo, fea, feos, fees – mes feo que pegáli a un pare | feo , fea |
feram, ferám, paraula per a insultá a una persona, afarám, béstia de cárrega ñirviosa (neguitós, neguitosa, guit, guita) | animal nervioso |
Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida, ferideta, feridetes – feríl | herir |
ferida, ferides | herida, heridas |
feríls | herirlos |
ferín (g) | hiriendo |
ferit, ferits - persona ñafrada, víctima de una lesió en trencamén de teixits - atacat de apoplejía, ictus, embólia, mal de esfelíssia – está ferit : está futut (inclús en resaca) | herido, heridos - apoplético, paralítico |
ferix | hiere |
ferixen | hieren |
ferixque | hiera |
ferossidat | ferocidad |
Ferrá – ferro, ferres, ferre, ferrém o ferrám, ferréu o ferráu, férren | herrar |
ferradura, ferradures – camí de ferradura, per a animals | herradura, herraduras – camino de herradura, para animales |
ferramén, ferramenta, ferraméns, ferramentes | herramienta, herramientas |
ferramenta de un macho | dentadura de un mulo o equino |
ferrat, ferrada, ferrats, ferrades | herrado, herrada, herrados, herradas, |
ferré, ferrera | herrero, herrera |
férrea (de ferro) | férrea |
Ferreríes : barri de Tortosa, aon ña un mut famós, que va en un sego, canten (lo mut sol toque) y beuen vi de Batea | Ferreríes en Tortosa |
ferro, ferros – fiarro a Valjunquera – fierro a Huesca | hierro, hierros |
Ferrocarril, tren, carril de ferro, com lo de la Val de Zafán, ara vía verda | ferrocarril, tren |
fértil, fértils – contrari de erm | fértil, fértiles |
ferum, feram, auló de animal (forta), del latín vulgar *ferūmen, ‘rastre de fiera’ (la varián *ferāmen ha donat origen a feram). - vore : pudó, tuf, corrompina | hedor de animal, olor fuerte - tufo, perfume – husmo |
fervor (latín fĕrvōre), ardó, caló intensa | Fervor – hervor es “bull” |
fes (tú) | haz tú |
fésla, fésles, fésu | hazla, hazlas, hazlo |
Féslo ! | hazlo |
féslos | hazlos |
fésme | hazme |
fesmessuás, inventada (fésme suá), sudorífics | sudoríficos |
fesmesuás (fésme suá, paraula inventada del llibre de Pedro Saputo, sudorífics, medissina per a fé suá) | hazmesudar, palabra inventada del libro Pedro Saputo |
fesols blangs o bonicos : marróns – vore bajoca, bajoques | judías blancas o marrones |
festa , festes | fiesta, fiestas |
féste fótre (latín fŭtŭere) – fransés: va te faire foutre | jódete, a la verga, que te jodan |
festechá, festejá, eixí juns, sé novios | galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar |
festechabe, festejabe | cortejaba |
festechada, festejada | cortejada |
festechán, festeján (g) | cortejando |
festechat | cortejado |
festechat, festejat | cortejado |
festeche, festeje | corteja |
festechen, festejen | cortejan, salen juntos |
festechos, festejos | cortejes |
festejá | galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar |
festejaben | cortejaban |
festes | fiestas |
festiu, festius | festivo, festivos |
festivamen | festivamente |
fésu | hazlo |
fet | hecho |
feta | hecha |
fetes | hechas |
fétos | haceros |
fets | hechos |
feu, féu | Hacéis – hacerlo |
féulos | hacedles, hacedlos |
féume | hacedme |
féumos | hacednos |
fi, fins, fina, fines | fino, finos, fina, finas |
fiá, fiás | fiar, fiarse |
fiabe | fiaba |
fiám | fiarme |
fiambreres, fiambrera | fiambreras, fiambrera |
fiansa | fianza |
fiarro | hierro |
fiarro, ferro | hierro |
fiát, fiat, fiada, fiades, fiáts | fiarte, fiado |
fíat, fíaten ! | fíate |
fica | pon |
Ficá – fico, fiques, fique, fiquém o ficám, fiquéu o ficáu, fíquen – ficaría – ficára – ficaré | poner, colocar, etc |
Fíca ! | Pon ! |
ficaba | ponía |
ficaben | ponían |
ficada | puesta |
ficades | puestas |
ficáe o ficabe | ponía |
ficaén o ficaben | ponían |
ficál | ponerlo |
Fícal ! | ponlo |
ficála | ponerla |
fícala | ponla |
ficáles | ponerlas |
ficáli | ponerle |
ficáls | ponerlos |
ficám | ponerme |
fícam | ponme |
ficámel, ficámels (los cuernos, per ejemple) | ponérmelo, ponérmelos |
ficámos | ponernos |
Fícamos ! | ponnos |
ficán (g) | poniendo |
Fícatel y fícalay ! | póntelo y pónselo |
ficátos | poneros |
ficats | puestos |
fichá | fichar |
ficha, fiches | ficha, fichas |
fichats | fichados |
fichats, fichat, fichada, fichades | fichados, fichado, fichada, fichadas |
fiches | fichas |
fico | pongo, coloco |
ficon | pongan |
ficsió | ficción |
fidedigna, fidedignes | fidedigna, fidedignas |
fidedigne, fidedignes - fiable, de verdat, auténtic, verídic – contrari : dudós, fals y falso | fidedigno, fidedignos, fiable, veraz, fehaciente, auténtico, verídico |
fidelidat | fidelidad |
fidelíssim, mol fiel | fidelísimo |
fidelíssims | fidelísimos |
Fideu, fideus – pasta per a fé fideuá o sopa – cuan estás brut y te refregues tamé íxen fideus | fideo, fideos |
fiebre, febre (latín fĕbre) | fiebre |
fiel, fiels – latín fidēle – Fidel Castro li es mol fiel a la dona | fiel, fieles |
fielmen | fielmente |
fiels | fieles |
fiera, fieres | fiera, fieras |
fieramen, com una fiera, en fieresa | fieramente |
fieresa, inhumanidat, ferosidat, bestialidat, brutalidat, crueldat, agressividat, com un salvache, saña | fiereza, inhumanidad, ferocidad, bestialidad, brutalidad, crueldad, agresividad, salvajismo, saña |
figa, figues - Fruit del ábre Ficus carica – del latín vulgar fīca, varián de fīcus - Pedro Saputo y les tres figues - la figa de una dona : chona, pichina, vulva – Pareix mentira que un muixó entro dins de una figa | higo, higos – el higo de una mujer : vulva |
Figuera, figueres – Mon pare va caure de la figuera de enfrente de casa Lilo a Beseit, a la casa de les Carabines, aon van viure y teníen les vaques y la lechería (lleitería no se diu) | higuera, higueras |
figues | higos |
figura, figures | figura, figuras |
figurabe | figuraba |
figurábeu | figurábais |
figuráe o figurabe | figuraba |
figurám | figurarme |
figurás | figurarse, representar, encarnar, simbolizar, configurar, aparentar, fingir, simular, imitar, hallarse, estar, encontrarse, contarse, asistir, comparecer |
figure an este llibre | figura en este libro |
figures | figuras |
figureta, figuretes | figurita, figuritas |
figuréutos | figuráos |
figuro (me) | me figuro |
fijo, fíxo | fijo |
fil, fils | hilo, hilos |
fila, files | fila, filas |
filagarcho, filagarchos | hilacho, de hilo |
filera, fileres | hilera, hileras |
filet, filets – un filet o filete de carn es una chulla o tallada | filete, filetes – chuleta, tajo |
filferro, fil de ferro, filferros, fils de ferro | alambre, alambres |
filiasió, filiassió a un partit, per ejemple | filiación a un partido por ejemplo |
Fill – Ignacio Sorolla Amela es un fill de puta, en perdó de sa mare - fils de pute en fransés – Quel figlio di puttana è dappertutto italiá - filho da puta portugués, fillo de puta galego – A que sense sabé fransés, italiá, portugués, galego se entén perfectamen ? En cambi: Hurensohn en alemán – Son of a bitch, motherfucker, en inglés - кучи син en búlgaro - mac gille en gaélico escocés – вырадак en bieloruso | Hijo – hijo de puta - Ese hijo de puta está por todas partes (italiano) - La palabra hijo viene del latín filius con el mismo significado. Su étimo está estrechamente relacionado con el latín felix (ver: feliz) 'fecundo' y con el verbo felare 'mamar' y con la raíz de fémina, originalmente 'la que amamanta'. |
Filla, filles | hija, hijas |
fillet, fillets, filleta, filletes | Hijito, hijitos, hijita, hijitas |
fillol, fillola, fillolet, filloleta | ahijado, ahijada |
fills | hijos |
filón, filóns, una veta de carbó a la mina María Dolores de Beseit - vena, mina, yassimén, bang, bossa - chollo, ganga, negossi, breva | filón, filones, veta, vena, mina, yacimiento, banco, bolsa, chollo, ganga, negocio, breva |
Filósofo, filósofa, filosófic, filosófics, filosófica, filosófiques | filósofo, filósofa, filosófico, filosófica, filosóficas |
fils | hilos |
Filtrá – filtro, filtres, filtre, filtrém o filtrám, filtréu o filtráu, fíltren – filtraría – filtrára – filtraré | filtrar |
filtrabe o filtráe | filtraba |
filtro, filtros (latín filtrum) : Cos porós a través del que se fa passá un líquit per a clarificál o llimpiál | filtro, filtros |
fin, final | fin, final |
fin, final, finals | final, finales |
fina, fines | fina, finas |
finalidat | finalidad |
finalisá, acabá, concluí, rematá, consumá, agonisá, caducá, prescriure, extinguí, morís, diñála | finalizar, terminar, acabar, concluir, rematar, consumar, agonizar, caducar, prescribir, extinguir, fallecer, morir, fenecer |
Finalisada | finalizada |
finalisat | finalizado |
finalison | finalicen |
finalista, finalistes | finalista, finalistas |
finalmen | finalmente |
finals | finales |
finamen | finamente |
finansiada, finansiades | financiada, financiadas |
finansiat, finansiats | financiado, financiados |
finansié, finansiés | financiero, financieros |
Finat, finát, mort, fináts, finats, morts | finados, muertos |
finém (cuan) cuan morigám o moriguém | finemos, muramos |
finestra, finestres (latín fenĕstra) | ventana, ventanas |
finestres | ventanas |
finestreta, finestretes (vore finestró, la web del catalanista aragonés José Miguel Gracia Zapater no to la recomano) | ventanita, ventanitas |
finestró, finestróns, porteta de fusta de una finestra – blog de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera, sóssio de ómnium cultural y catalanista de pro | postigo, postigos, ventanillo, ventanilla, |
finet, finets | finito, finitos |
fingida | fingida |
fingides | fingidas |
fingíe | fingía |
fingín (g) | fingiendo |
fingit, fingits | fingido, fingidos |
fingíu | fingís |
fingix | finge |
fingíxco, fach vore que | finjo, hago ver que |
Finíssim, finíssims | finísimo, finísimos |
Finíssima, finíssimes | finísima, finísimas |
fins | finos, fines |
fiordo, fiordos | fiordo, fiordos |
fíos (no te) | fíes (no te) |
fique | pone |
fiquém | ponemos |
fiquen | ponen |
fiquéu | ponéis |
fiquéume | ponedme |
fira, fires, com la de Graus, al llibre de Pedro Saputo | feria, ferias |
firmá | firmar |
firmáe, firmabe | firmaba |
firmamén | firmamento |
firmat, firmats | firmado, firmados |
firme | firma |
firmemen | firmemente |
firmes | firmes |
firmesa | firmeza |
firmíssim | firmísimo |
firmíssima | firmísima |
fiscals | fiscales |
físic, físics | físico, físicos |
física, físiques | física, físicas |
fisonada, fisonades (de una abella, de un arreclau o arraclau), picotada, picotades | punzada, pinchazo (con aguijón) |
fissiología | fisiología |
fissiológic | fisiológico |
fissonomía, cara, semblán, rostro, faz, expresió, aspecte, figura, tipo, imagen, imache, apariénsia, forma | fisonomía, cara, semblante, rostro, faz, expresión, aspecto, figura, tipo, imagen, apariencia, forma |
fissonomista, observadó, reconeixedó | fisonomista, observador, reconocedor, memorista |
fístula, fístules - úlsera, llaga, abscesso, ferida interna | fístula, fístulas - úlcera, llaga, absceso, herida |
fita, fites, fillola, filloles | hito, piedra de partición, hitos |
fito fito, poc a poc | poco a poco |
Fixá – fixo, fíxes, fíxe, fixém o fixám, fixéu o fixáu, fíxen – fixaría – fixára – fixaré | fijar |
fixabe | fijaba |
fixada, fixades | fijada, fijadas |
fixamen | fijamente |
fixamén de tornillos | fijamiento de tornillos |
fixán (g) | fijando |
fixás | fijarse |
fixat, fixats | fijado, fijados |
fixéu | fijáis |
fixo | fijo |
flagelán, flageláns | flagelante, flagelantes |
flaire, auló, normalmen bona, del latín fragrare = aulorá | fragancia, olor, perfume |
flama de foc, flames | llama de fuego |
flamejá | llamear, sacar llamas |
flamejaben, flamejáen | llameaban |
flamejáe, flamejabe | llameaba |
flamerada, flamerades | llamarada, llamarades |
flames | llamas |
Flandi – agarrá an algú en flandi ?? | coger a alguien con las manos en la masa o en una mentira |
flaquejá | flaquear |
flaquejaben | flaqueaban |
flaquesa | flaqueza |
flare, monjo, flares, monjos (latín fratre, germá) | fraile, monje, frailes, monjes |
flaret | frailecillo |
flarets | frailecillos |
flat, auló, tuf y tufarrina (mala auló), corrompina (de corrómpre), pudina (del verbo putí) | olfato, olor, tufo |
flecha, fleches, saeta, saetes | flecha, flechas, saeta, saetas |
flexió | flexión |
flexioná | flexionar |
flexiono | flexiono |
flo | flor |
floc, flocs (virutes de fusta) | virutas de madera |
floral, florals (joc, jocs) | floral, florales (juegos) |
florentines, de Florénsia | florentinas |
florentíns, de Florénsia | florentinos |
floreta, floretes | florecita |
floretes | florecicas, florecillas, florecitas |
florí | florecer |
florides | florecidas, floridas |
florín (moneda), floríns | florín, florines |
florisque, florixque | florezca |
florit, florits – en moho | florecido, florecidos – con moho |
floronco, flloronco | florúnculo |
FLOS | flores |
flotá | flotar |
flotabe | flotaba |
flotaben | flotaban |
flotán (g) | flotando |
fluí | fluir |
fluíli | fluirle |
fluíx (fluí) | fluye |
fluix, fluixa, fluixos, fluixes | flojo, floja |
fluixa | floja |
fluixera | flojera |
fluixes | flojas |
Fluixes – afluixes | Flojas – aflojas |
fluixeta | flojita |
fluixetes | flojitas |
Fluixos – afluixos | Flojos – aflojes |
Fluixos – afluixos | Flojos – aflojes |
Fluixota, fluixotes | flojota, flojotas |
foc, focs | fuego, fuegos |
fofa, fofes – tova | fofa, fofas |
fofo, fofos – tou | fofo, fofos |
fogó, fogóns | fogón, fogones |
fogonada, fogonades | destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
fogós | fogoso |
fogosamen | fogosamente |
fogosidat | fogosidad |
foguera, fogueres | hoguera, hogueras |
folclóric | folclórico |
Fóli , fóteli ! | Dale ! |
folia, tontería, simplesa, / fool inglés / cuarteta que se cante mentre se balle | Tontería – cuarteta que se canta mientras se baila |
follán (g) | follando |
Follanius : persona que desfá los nius o agarre los ous dels nius | persona que coge huevos de los nidos de las aves, o los deshace (follanidos) |
follón, guirigay, galimatíes, jerigónsa, embroll, enredo, algarabía, caos | galimatías, jerigonza, embrollo, enredo, algarabía, caos, follón, guirigay |
fon, fons | fuente, fuentes |
Fonda, fondes – hostal – honda | fonda, hostal, honda |
fondária (fondo), profundidat | profundidad |
fondes | fondas, hondas |
Fondespala | Fuentespalda |
fondo, fondos - lo barrang fondo | fondo, hondo – el barranco hondo |
fondonada, fondo, fondonades | hondonada, vaguada |
fondos (dinés) | fondos (dinero) |
Fonética, fonétiques | fonética, fonéticas |
fonéticamen | fonéticamente |
fonoll, fonolls | hinojo, hinojos |
fons | fuentes |
Fontz, Fonz, poble de Huesca | Fontz, Fonz, pueblo de Huesca |
fora (si yo) | si yo fuera |
foradá | horadar, agujerear |
foradáen, foradaben | horadaban, agujereaban |
foradat, foradats | agujereado, agujereados, horadado |
foradet, foradets, foraét, foraéts | agujerito,agujeritos |
forasté, forastera, forano, forana (de fora), forastés, forasteres, foranos, foranes (de fora) | extranjero, de fuera, forano |
forat, forats | agujero, agujeros |
forca | horca |
forcacha de un ábre, aon se obrin dos branques o rames | la forcacha (horca) de un árbol, donde se abren dos vergas o ramas |
Forcó, per a tallá romigueres en fals | horca pequeña para cortar zarzas con hoz |
fore | fuera, fuese |
fórem, siguérem | fuéramos, fuésemos |
fóren | fueran, fuesen |
forense, forenses | forense, forenses |
fóres | fueras, fueses |
fóreu | fuérais, fuéseis |
forga, forgues, pallissa, pallisses | pajar, pajares |
forigó, forigóns (vore forat y cau) | hueco, huecos, agujero, agujeros |
formá | formar |
forma, formes | forma, formas |
formabe | formaba |
formaben | formaban |
formache, formaches – fransés fromage | queso, quesos |
formada, formades | formada, formadas |
formáe, formabe | formaba |
formáen, formaben | formaban |
formal, formals | formal, formales |
formalidat, formalidats | formalidad, formalidades |
formalmen | formalmente |
formals | formales |
formán (g) | formando |
formánla | formándola |
formánli | formándole |
formassió, formassións | formación, formaciones |
formassió, formassións | formación, formaciones |
format, formats | formado, formados |
formatiu, formatius, sicle formatiu de grado superió (FPII de abáns) | formativo, formativos |
forme (ell) | forma |
formém | formamos |
formén, blat, del latín frumĕntum, Formenta es una masada puján de Beseit a Fredes - Cascun blat de què's fassa pa és menys convenient e notritiu que lo forment, Albert G., Ques 4 | trigo (candeal) |
Formenta, masada de Beseit a Fredes, lo nom ve de fromén, blat, frumĕntum latín | Formenta |
formes | formas |
formiga, formigues | hormiga, hormigas |
formigué, formigués (de formiga), forat, refugi, gentío, aglomerassió de gen – formigués de lleña (per a fé abono) | Hormiguero (de hormiga), agujero, refugio, hoyo, orificio, abertura, hervidero, gentío, muchedumbre, aglomeración, masa, enjambre – de leña, para hacer abono vegetal |
formiguejáen, formiguejaben | hormigueaban |
fórmula, fórmules | fórmula, fórmulas |
formulari, formularis | formulario, formularios |
forn,forns (fŭrnu latín) | horno, hornos |
Fórnols (Fornos escribíe Braulio Foz) | Fórnoles |
forques | horcas |
forra, buida | vacía |
forrada, forrades | forrada, forradas |
forrat, forrats | forrado, forrados |
forres, buides | vacías |
Forrollat (de ferro): Barreta de ferro que va aguantada a una porta o finestra per dos argolles y que, fénse rellissá per un agarradó, se fique per un dels seus extrems a una argolla o forat que ña al bastimén o a l'atra fulla, y tanque així en fort la porta o finestra. | cerrojo |
forsá | forzar |
forsa, forses | fuerza, fuerzas |
forsám, forsém | forzamos |
forsaríe | forzaría |
forseguera, molta forsa | mucha fuerza |
forsuda, forsudes | forzuda, forzudas |
forsut, forsuts | forzudo, forzudos |
fort | fuerte |
fort , forta , forts , fortes | fuerte, fuertes |
fortalesa, fortaleses | fortaleza, fortalezas |
fortín, fortíns (de Cabrera a Beseit) | fortín, fortines |
Fortó, auló forta, ferum | hedor, olor fuerte |
fortot, fortots | fuertote, fuertotes |
fortuna, fortunes | fortuna, fortunas |
fosa, foses, fossa, fosses (fuesa a Pedro Saputo) | fosa, fosas |
fosá, fossá, sementeri | cementerio |
fosc, oscur, foscos, oscurs | oscuro, oscuros |
fosca, oscura – fosques, oscures – a fosques | oscura, oscuras – a oscuras |
foscó, escurina, oscurina | oscuridad |
fosforito | fosforito |
fosques (a) | oscuras (a) |
fossá, fossás, sementeri, sementeris | cementerio, cementerios |
fóssil, fóssils | Fósil, fósiles |
fot (fótre) | Jode + muchos más significados |
foto, fotos | foto, fotos |
fotografía, fotografíes | fotografía, fotografías |
fotografiá, retratá | fotografiar, retratar |
fotografiades | fotografiadas |
fotografiála | fotografiarla |
fotografián (g) | fotografiando |
fotografiat, fotografiats | fotografiado, fotografiados |
fotográfic, fotográfics, fotográfica, fotográfiques | fotográfico, fotográficos, fotográfica, fotográficas |
fotografíes | fotografías |
fotografíon | fotografíen |
fotógrafo, fotógrafos | fotógrafo, fotógrafos |
fotos | fotos |
fotrá | joderá |
fotrán | joderán |
Fótre, fótres – fé fótre – fótre un bot – te fotré – fotrás, fotrá, fotrém, fotréu, fotrán – futut, futuda, fotut, fotuda – fotría, fotríes, fotríe, fotríem, fotríeu, fotríen – foteguera, fotegueres, foteguere, foteguérem, foteguéreu, foteguéren – haguera futut , me haguere futut un percut lo cor si haguera vist aquell llop. | Joder + otros significados |
fótrel | joderlo |
fótreli | joderle |
fotrém (la) | joderemos (la) |
fótres | joderse |
fótresseli damún | metérsele encima |
fótret, fótet | joderte, jódete |
fotría | jodería |
fotríen | joderían |
fots | Jodes + muchos otros significados |
fotut, futut | jodido, jodidos |
fotuts, fututs | jodidos |
fracás, fracasos | fracaso, fracasos |
fracasat, fracasats | fracasado, fracasados |
fracsió, fracsións | fracción, fracciones |
fracsionás | fraccionarse |
fractura, fractures (latín fractūra) | fractura, fracturas |
fragánsia (latín fragrare = aulorá), fragánsies | fragancia, olor, perfume, fragancias, olores, perfumes |
frágil, frágils, frágiles (elles) | frágil, frágiles |
fragilidat | fragilidad |
fragmén, fragméns | fragmento, fragmentos |
fragor | fragor |
fragrán | fragrante |
fragrantíssim | fragrantísimo |
fragrantíssima | fragrantísima |
frailisme (de Pedro Saputo) | frailismo |
francamen | francamente |
Franciscano, franciscáns | franciscano, franciscanos |
franja, franges, la franja del meu cul, entre les molles del cul ting una franja | franja, franjas |
franquesa, sé franco (pero no Paquito lo caudillo) | franqueza, ser franco |
Fransa | Francia |
fransés, fransesa | francés, francesa |
fransesos | franceses |
frasse, frasses | frase, frases |
Frassota, frasota, frassotes, frasotes | frase (peyorativo) |
fraternidat, germanó, germandat | fraternidad, hermandad |
freática, freátiques (capes de aigua) | freática, freáticas |
frechidet, fregidet – un chiquet de La Fresneda | frito, “fritito”, mote de La Fresneda |
frechideta, fregideta – una chiqueta de La Fresneda | frita, “fritita”, mote de La Fresneda |
frechirán, fregirán | freirán |
Frechits (a la paella) – mote de La Fresneda – fregits, frigits | Fritos – mote de La Fresneda |
frecuén, en frecuénsia, frecuéns | frecuente, frecuentes |
frecuenmen, en frecuénsia | frecuentemente |
frecuénsia | frecuencia |
frecuentá | frecuentar |
frecuentabe, frecuentáe | frecuentaba |
frecuentaben, frecuentáen | frecuentaban |
frecuentán (g) | frecuentando |
frecuentat, frecuentats | frecuentado, frecuentados |
freda, fred, fredes, frets | fría, frío, frías, fríos |
fredamen | fríamente |
Fredó – fa fredó | Frío – da miedo |
Fregá – frego, fregues, fregue, freguém o fregám, freguéu o fregáu, fréguen – fregaría – fregára – fregaré | fregar, restregar |
frega, fregues, fricsió, massaje | friega, friegas, fricción, masaje |
fregadó, fregadora | fregadero, fregadera |
fregí, fregixco o frixgo, fríges o fregixes, fríx o fregix, fregím, fregíu, frígen | freir |
fregida | frita |
fregides | fritas |
fregidora, fregidores | freidora, freidoras |
freginal, friginal, freginals, friginals – a Beseit están prop del primé depósit, a ma esquerra puján | freginal, freginales |
fregínse | friéndose |
fregirán | freirán |
fregiríen | freirían |
fregit | frito |
fregix | fríe |
frego | friego |
fregues | friegas |
freixera (ábre) | fresno (árbol) |
frená | frenar |
frenáe, frenabe | frenaba |
frenáen, frenaben | frenaban |
frenán (g) – Fernando está frenán pero lo coche no s´ature (no se pare) | Frenando – Fernando está frenando pero el coche no se para (aturar en aragonés = parar) |
frenat, frenats, frenada, frenades | frenado, frenados, frenada, frenadas |
frenessí (abalot, neguit) | frenesí (alboroto) |
frenétic, frenétics | frenético, frenéticos |
frenéticamen | frenéticamente |
freno | freno |
frenólogo, frenólogos | frenólogo, frenólogos |
Frenos – que tú frenos | Frenos – que tú frenes |
frente, enfrente, enfrón, en fron | frente a, enfrente |
fresc, fresquet | fresco, fresquito |
fresca, fresques, fresqueta, fresquetes | fresca, frescas, fresquita, fresquitas |
frescales | frescales |
frescó, fresqueta | frescor, fresquito, fresca |
frescoreta | frescorcilla |
frescos | frescos |
fresques | frescas |
fresquet | fresquito |
fresqueta | fresquita |
fresquets | fresquitos |
fresquíssim, fresquíssims | fresquísimo, fresquísimos |
fresquíssima, fresquíssimes | fresquísima, fresquísimas |
fréstec, fréstega – furo – poc agradable | Huraño – poco agradable |
fret, fred, freda, frets, freds, fredes (Fredes, poble dels Ports de Tortosa-Beseit, a Castelló, aon está lo Tossal del Rey) | frío |
frigorífic, frigorífics | frigorífico, frigoríficos |
friolera, friolereta (geleres) | Friolera, friolerilla |
friolero, geleres | friolero |
frivolidat | frivolidad |
frix o fregíx | fríe |
fríxguen | frían |
fron | frente |
frondós, frondosos | frondoso, frondosos |
frondosa, frondoses | frondosa, frondosas |
frugal | frugal |
frugalidat | frugalidad |
fruit, fruits | fruto, frutos |
fruita, fruites | fruta, frutas |
Fruitera | frutera |
fruitería, frutería | frutería |
fruites | frutas |
fruits | frutos |
frustrassió | frustración |
fruta, fruita | fruta |
frutal, ábres frutals, ábres que dónen fruita | frutal |
frutero (no se sol di fruité) | frutero |
Fuch ! (fugí) | Fuera, huye, (huir) ! |
fúchen, fúgen | huyen |
Fuchí , fugí | huir |
fuet, fuets – de minjá, espetec – com una suriaca o látigo | fuet, fuets – de comer – como un látigo |
fuga, fugues - fugida, fugides | fuga, fugas – huida, huidas |
fúgen | huyen |
Fugí – fuchgo, fuges (fuches), fuch, fugím (fuchím), fugíu (fuchíu), fúgen (fúchen) – fugiría, fugiríes, fugiríe, fugiríem, fugiríeu, fugiríen – fugit, fugida – fuchguera, fuchgueres, fuchguere, fuchguérem, fuchguéreu, fuchguéren – haguera fugit – la fugida de Puigdemont va sé mol escandalosa | huir |
fugida, fugides | huida, huidas |
fugíe | huía |
fugíen | huían |
fugín (g) | huyendo |
fugit | huído |
fugitiu, fugitius | fugitivo, fugitivos |
fugitiva, fugitives | fugitiva, fugitivas |
fulla, fulles | hoja, hojas |
fullarasca | hojarasca |
fulleján un llibre | hojeando |
fulleta, fulletes | hojita, hojitas |
fum, fums | humo, humos |
fumá | fumar |
fumada, fumat (fotuda, fotut) | jodido, jodida |
fumadero, fumaderos | fumadero, fumaderos |
fumadó, fumadora | fumador, fumadora |
fumadós | fumadores |
fumán (g) | fumando |
fumarrina, fumarrines | mucho humo |
Fumarro , sigarro | cigarro |
fumat | ahumado |
fumejá | humear |
fumejada | ahumada |
fumigá | fumigar |
fumiguen | fumigan |
fums | humos |
funda, fundes | funda, fundas |
fundada, fundades | fundada, fundadas |
fundadamen | fundadamente |
fundamén, fundaméns | fundamento, fundamentos |
fundamental, com la boina, que es funda mental, com la que porten Arturo Quintana Font o Héctor Moret Coso – fundamentals | fundamental, fundamentales |
fundamentals | fundamentales |
fundassió, fundassións | fundación, fundaciones |
fundat, fundats | fundado, fundados |
fundí | fundir |
fundix | funde |
funeral, funerals | funeral, funerals |
funeraria, funeraries | funeraria, funerarias |
funsió, funsións | función, funciones |
funsioná | funcionar |
funsionáe, funsionabe | funcionaba |
funsionáen, funsionaben | funcionaban |
funsionamén, (funsionaméns) | funcionamiento, (funcionamientos) |
funsionán (g) | funcionando |
funsionari, funsionaris, funsionaria, funsionaries, persones que ténen una funsió, pero no de teatro. | funcionario, funcionarios, funcionaria, funcionarias |
funsionat | funcionado |
funsione | funciona |
funsionen | funcionan |
Fura – animalet com la mustela (furo) | Huraña – hurón, mustélidos (huraño) |
Furgá, furgás – fúrgo, fúrgues, fúrgue, furguém o furgám, furguéu o furgáu, fúrguen – furgára – furgaría - furgaré – vore burchá | hurgar, hurgarse |
furgaben, furgáen | hurgaban |
furgánse lo nas | hurgándose la nariz |
furgará | hurgará |
furgo | hurgo |
furgó, furgóns | furgón, furgones |
furgoneta, furgonetes | furgoneta, furgonetas |
furia, furies | furia, furias |
furién, furienta, furiéns, furientes – enfadat – mol depressa | enfurecido, enfurecida, enfurecidos, enfurecidas – muy deprisa |
furies | furias |
furigaña, furigañes, forigaña, forigañes, forigañ, forigañs, murall, muralls, bufadó, bufadós, rateta, ratetes de monte | Topillo – DCVB : TALPÓ |
furiós, furién | furioso |
furiosamen | furiosamente |
furor, furia | furor, furia |
furos | huraños |
fúrsia, fúrsies | furcia, puta |
furtá, robá, mangá | hurtar, robar, mangar |
furtáli | hurtarle |
furtare | hurtara |
furtat | hurtado |
furtiu, furtius, furtivo, furtivos | furtivo, furtivos |
fusselaje | fuselaje |
fusta, fustes – Varilla flexible, recuberta de tela o cuero y a vegades rematada per una trensa de “tiento” o una aleta de cuero, que se emplée per los jinetes per a espolejá a les seues montures. - vore surriaca | madera, maderas |
fusté, fustés – fusteret a Beseit | carpintero, carpinteros |
fusteta, fustetes | maderica, maderita, madericas, maderitas |
fútbol (peu + pilota, foot + ball) | fútbol |
futbolín, futbolíns | futbolín, futbolines |
futur, futuro | futuro |
Futura, futures | futura, futuras |
futut, fotut, futuda, fotuda | jodido, jodida |