Mostrando las entradas para la consulta esquerra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta esquerra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 31 de marzo de 2024

Lexique roman; Geysha, Geicha - Girfalc, Gerfalc


Geysha, Geicha, s. f., gesse, sorte de plante, fruit de cette plante.

Geysha es especia de legum. Eluc. de las propr., fol. 211.

(chap. La guixa es una espessie de llegum. Es la preferida de Pininfarinetes.)

La gesse est espèce de légume.

Mesura de geichas e de sezes redons.

(chap. Mida de guixes y de pesols redons.)

Cout. de Moissac du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.

Mesure de gesses et de pois ronds.

pataques, guixes, sigrons


Giba, Gibba, s. f., lat. gibba, bosse, tumeur, monticule, colline. 

Apostema et gibba.

(chap. Un apostema es un gaburro, tumor, gepa o chepa.)

Camels... aquels han doas gibbas el dors.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 241.

Apostème et tumeur.

Chameaux... ceux-là ont deux bosses au dos.

Las gibas destra.

Quant aura de larc en miech de la giba. 

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, ch. 5 et 39. 

Mesure les collines.

Combien aura de large au milieu de la colline.

ESP. PORT. Giba. IT. Gobba. (chap. Gepa, chepa; gaburro si es un tumor.)

2. Gibos, adj., lat. gibbosus, bossu, inégal, montueux.

Aquest avia un fraire malaute et enclin, gibos. V. de S. Honorat.

Celui-là avait un frère malade et courbé, bossu. 

Subst. Ab tu va s colcan,

E manj' e beu la femna d'un gibos. 

B. Carbonel: Joan Fabre. 

Avec toi va se couchant, et mange et boit la femme d'un bossu.

Demoniatz, cexs e gibos

Mot soven sana, vezen nos.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Démoniaques, aveugles et bossus moult souvent il guérit, nous voyant.

Destrar una terra boitosa ho gibosa en diversas parts.

Trad. du Traité de l'Arpentage, part. I, ch. 39.

Arpenter une terre tortueuse ou inégale en diverses parties. 

ESP. PORT. Giboso. IT. Gibboso. (chap. Geput, geperut, cheput, cheperut; geputs, geperuts, cheputs, cheperuts; gepuda, geperuda, chepuda, cheperuda; gepudes, geperudes, chepudes, cheperudes; gepudet, geperudet, chepudet, cheperudet; gepudets, geperudets, chepudets, cheperudets; gepudeta, geperudeta, chepudeta, cheperudeta; gepudetes, geperudetes, chepudetes, cheperudetes.)

Echeminga Dominga, Motoretta, Echenique

3. Gilbositat, Gelbozitat, s. f., enflure, tumeur, gonflement.

Al comensament de la gilbositat.

Que cauteri no sia administrat en gelbozitat que sia fayta per spasme de nervi. Trad. d'Albucasis, fol. 10.

Au commencement de l'enflure.

Que cautère ne soit administré en tumeur qui soit faite par spasme de nerf.


Gibre, Givre, s. m., givre.

Givre re plus no es mas ros congelat. Eluc. de las propr., fol. 137.

(chap. La gebra o gebrada no es res mes que rosada congelada; escarcha.)

Givre n'est rien de plus que rosée congelée.

E 'l gibres e 'l neus son a flocx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Et le givre et la neige sont à flocons.

Lancan son passat li givre.

A. Daniel: Lancan son. 

Lorsque les givres sont passés. 

CAT. Gebre. (chap. Gebra, gebrada : escarcha, rosada congelada.)

2. Gibrar, v., se couvrir de givre.

Quan la neus chai, e gibron li verjan. 

(chap. Cuan la neu cau, y se gebren o gelen o escarchen los vergés, jardins.)

R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin, ou Cadenet: Quan la neus. 

Quand la neige tombe, et se couvrent de givre les vergers.

CAT. Gebrar.


Gigua, Guiga, s. f., gigue (ANC. Viele), instrument de musique. 

(all. Geige, Violine. ESP. chap. Violín.)

Sapchas arpar,

E ben tenprar

La guiga, e 'l sons esclarzir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. Var.

Saches jouer de la harpe, et bien accorder la gigue, et éclaircir les sons.

- Air, chant.

En plor a tornada ma gigua.

Deudes de Prades: Si per amar. 

En pleur a tourné ma gigue.

ANC. FR. En harpe, en viele et en gigue

En devroit en certes conter.

Fables et cont. anc., t. II, p. 314.

Harpes et gigues et rubebes.

Roman de la Rose, v. 21286.

ESP. (violín; quizás también la viola.) IT. Giga.


Gigant, Jaian, Jaant, s. m., lat. gigantem, géant.

Ad un gigant donaria hom per adjutori un petit effant.

Eluc. de las propr., fol. 11. 

A un géant on donnerait pour aide un petit enfant. 

La maire d' un jaian. Roman de Jaufre, fol. 58. 

La mère d'un géant.

E 'l jaantz quan lo vi venir. Roman de Jaufre, 2e Ms., p. 65. 

Et le géant quand il le vit venir.

CAT. Gigant. ESP. PORT. IT. Gigante. (chap. Gigán, jagán.)


Gimpla, s. f., guimpe. (all. Wimpel.)

La gimpla non sia ges mesa

El cap a gisa de pagesa.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

La guimpe ne soit point mise à la tête à guise de paysanne.

ANC. FR. Elle ot ung voile en leu de gimple. 

Roman de la Rose, v. 3574.

Qui mesdites de la plus franche

Qui onc portast guimple ne manche.

Roman du Renart, t. III, p. 315.

Sans gimple, I chapel d'or el chief. Roman de la Violette, p. 234.

gimpla, guimpe, Wimpel

Gingebre, Gingibre, s. m., lat. zingiberem, gingembre. 

De gingebre que sia bels. Deudes de Prades, Auz. cass.

De gingembre qui soit beau. 

Gingibre, dex e oeit deniers.

(chap. Jengibre, devuit dinés.)

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 150. 

Gingembre, dix et huit deniers. 

Am pebre, canela, gingiebre. Trad. d'Albucasis, fol. 53. 

Avec poivre, cannelle, gingembre.

CAT. Gingebre. ESP. Gengibre (jengibre). PORT. Gengibre, gengivre. 

IT. Zenzero, zenzevero, zenzovero. (chap. jenjibre, jenjibres; se escriu en dos jotes si pronunsiem les dos jotes; cuan se talle fi té un gust com de ginebra, ginebre, del latín juniperus; pronunsiem ginebra y ginebre en la g de gen, ges, girá, exepte alguns pobles que pronunsien ch, com Valchunquera o Vallchunquera o Valjunquera y La Fresneda.)

2. Gingibrat, s. m., gingembré, sorte de composition médicinale.

D' aisso er esseptat gingibrat e sucre rozat. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

De ceci sera excepté gingembré et sucre rosé. 

IT. Zenzoverata.


Girar, v., lat. gyrare, tourner.

Lo gira e lo regira a dextre et ha senestre.

Dona Fortuna gira e regira totz jorns sa roda.

(chap. Lo gire y lo regire a dreta y a esquerra o isquiarra o zurda.

Dona o doña Fortuna gire y regire tots los díes sa (la seua) roda.)

V. et Vert., fol. 72 et 29.

Le tourne et le retourne à droite et à gauche. 

Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue.

Giret los huels al Creator. V. de S. Honorat.

Tourna les yeux vers le Créateur. 

Per natura es movens 

Sel cels, e s gira tot entorn. 

Brev. d'amor, fol. 28.

Par nature est mouvant ce ciel, et se tourne tout à l'entour.

ANC. FR. Gyrer autour d'icellui pole par occident.

Rabelais, liv. IV, ch. 1. 

Qui est celui que mort gire à l'envers. 

Desmasures, Trad. de l'Énéide, p. 276. 

CAT. ESP. PORT. Girar. IT. Girare. (chap. Girá: giro, gires, gire, girem o giram, giréu o giráu, giren; girat, girats, girada, girades. Chirá.)

2. Gir, s. m., lat. gyrus, tournoiement.

An revirat vas totas partz lor gir.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Ont retourné vers toutes parts leur tournoiement.

ANC. CAT. Gir. ESP. PORT. IT. Giro. (chap. Giro, giros; volta, voltes.) 

3. Giramen, s. m., rotation, parcours, passage.

A lo cels per son giramen

XII signes e VII planetas.

(chap. Té lo sel per son giramén – rotassió - dotse signos y set planetes. Allacuanta sol ne ñabíen set o sat, 7, incluíts la lluna y lo sol.)

Brev. d'amor, fol. 26.

Le ciel a pour sa rotation douze signes et sept planètes.

Mudamen e giramen d'una lengua en autra. Leys d'amors, fol. 45.

Changement et passage d'une langue en une autre.

ANC. CAT. Girament. ANC. ESP. Giramiento. IT. Giramento. (chap.  Giramén, giramens; rotassió, rotassions; volta, voltes; giro, giros; órbita, órbites.)

4. Girada, s. f., retour, évolution.

Pueys broca son caval; quan venc a la girada, 

Anet ferir Jutin, un rey de Valmorada. 

Roman de Fierabras, v. 4638. 

Puis pique son cheval; quand il vint au retour, il alla frapper Jutin, un roi de Valmorée.

CAT. ESP. Girada. IT. Girata. (chap. Girada, girades; tamé se pot di del tems, girás lo tems, cambiá, be de bo a roín com de roín a bo.)

5. Giraflor, s. f., tournesol.

Com la giraflor.

(chap. Com lo girassol.)

Le Moine de Montaudon: Aissi com cel.

Comme le tournesol.

CAT. ESP. PORT. Girasol. (chap. girassol, girassols; se podríe escriure en una s sol perque es una paraula composta, girá + sol, pero pronunsiem una s forta o doble, ss.)

6. Regirar, v., retourner, revirer.

Hanc non si volc regirar 

Ves Joachim ni ves sa mayre.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Oncques ne se voulut retourner vers Joachim ni vers sa mère.

Dona Fortuna gira e regira totz jorns sa roda.

V. et Vert., fol. 29. 

Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue. 

Ab tant se regiret, vic payas desrengatz.

Roman de Fierabras, v. 3543. 

Alors il se retourna, il vit les païens débandés. 

Part. pas. Fe ab forcas regirat. Eluc. de las propr., fol. 209.

(chap. Fenás en forques regirat; tombat, voltat per a que se seco.)

Foin avec fourches retourné.

CAT. Regirar. IT. Rigirare. (chap. Regirá, rechirá: regiro, regires, regire, regirem o regiram, regiréu o regiráu, regiren; regirat, regirats, regirada, regirades. Té diferens significats, voltá o doná voltes, registrá buscán algo.)

7. Girovagan, s. m., coureur, vagabond, rôdeur. 

(chap. Vagabundo, rodamón; ña un trobadó que se diu Cercamons.)

Son apelatz girovagans, so es a dire... que van per las cellas e pels prioratz dels altres morgues. Regla de S. Benezeg, fol. 8.

Sont appelés rôdeurs, c'est-à-dire... qui vont par les cellules et par les prieurés des autres moines.

Francesc Franc B.


Girbau, Guirbaut, s. m., goujat, vaurien

(N. E. guère vaut; gaire val, sinónimo de Carlos Rallo Badet.)

Carlos Rallo Badet, Calaseit, disseñadó de coches, Pininfarinetes


Pueys li laissa sa molher prenh

D' un girbaudo, filh de girbau.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es.

Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit goujat, fils de goujat.

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto, inútil, catalufo, catanazi, baturro, cachirulo

Tenon guirbautz als tizos.

Marcabrus: L'autr'ier a l' issida.

Tiennent goujats aux tisons.

2. Girbaudo, Guirbaudo, s. m. petit goujat, petit vaurien.

Pueys li laissa sa molher prenh

D'un girbaudo, filh de girbau.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es.

Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit goujat, fils de goujat.

Aplanen lor guirbaudos.

Marcabrus: L'autr' ier a l' issida.

Caressent de la main leurs petits vauriens.

3. Girbaudinar, v., tromper, avilir, outrager.

Son senhor en girbaudina.

Marcabrus: L'iverns vai.

Son seigneur en outrage.

4. Girbaudoneyar, v., libertiner.

Jovens girbaudoneya.

Marcabrus: Quan la.

Jeunesse libertine.


Girfalc, Gerfalc, s. m., gerfaut.

Girfalx ni l' aucell que son 

Non agron tan tost tengut via.

V. de S. Honorat.

Gerfaut ni les oiseaux qui existent n'auraient si tôt tenu voie.

En aissi m ten en fre et en paor,

Com lo gerfalcx, quant a son crit levat,

Fai la grua.

P. de Cols d'Aorlac: Si quo 'l. 

Par ainsi me tient en frein et en peur, comme le gerfaut fait la grue, quand il a levé son cri.

ANC. CAT. Girfalc. ESP. Gerifalco, gerifalte (N. E. Del fr. ant. girfalt, gerfalt o del occit. gerfalt, gerfalc, y estos del nórd. geirfalki, de geiri “objeto en forma de dardo” y falki “halcón”, por las listas semejantes a flechas de su plumaje. All. Gerfalke.) PORT. Gerifalte. IT. Girfalco.

(chap. Una classe de falcó mol gran que viu al nort, Falco rusticolus.

Al Decamerón en chapurriau trobaréu un falcó cassadó que van rostí, milló dit guisá.)

girfalc, gerfalc, gerfaut, gerifalte, falco rusticolus

viernes, 23 de febrero de 2024

Manifiesto a favor de desobedecer las leyes que atacan el dialecto catalán en la escuela.

Cientos de docentes firman un manifiesto a favor de “desobedecer” las leyes que atacan el dialecto catalán en la escuela.

https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cientos-docentes-firman-manifiesto-favor-desobedecer-leyes-atacan-catalan-escuela_1_10946131.html

Los firmantes se comprometen a “promover actitudes positivas en relación con la lengua occitana catalana” y a mantener este idioma en las interacciones en los centros educativos “para que el alumnado tenga el mejor dominio posible de todas las lenguas escolares”.

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/profesionales-sanitarios-balears-unen-fuerzas-defensa-catalan-cuestion-humanidad_1_10927985.html

Un total de 300 docentes de la comunidad educativa se está organizando en defensa del infecto dialecto catalán a través de la firma del manifiesto 'Insubmissió per la lenga' ('Insumisión por la lengua occitana'), con el que llaman a la sociedad a promover el uso del ridículo dialecto catalán en los centros y a “desobedecer las leyes que pretenden reducir el uso del subdialecto catalán en el ámbito escolar y atacan los derechos lingüísticos”.

Loís Alibèrt

https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/multas-no-hablar-castellano-cambios-sanidad-educacion-cruzada-pp-vox-catalan-balears_1_10605396.html

Según ha informado Coordinadora Obrera Sindical en un comunicado, con el apoyo de Esquerra de Companys Independentista han impulsado esta acción de protesta ante la “oleada” de leyes que “ponen en peligro el catalán manipulador en las escuelas”.

institut de Valderrobres

Así, han puesto de ejemplo la “imposición” de la sentencia del 25% o los nuevos modelos de “libre elección de lengua” impulsados por gobiernos de PP y Vox en territorios como las islas Baleares (ses illes)

https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cientos-docentes-firman-manifiesto-favor-desobedecer-leyes-atacan-catalan-escuela_1_10946131.html

https://www.eldiario.es/catalunya/justicia-da-15-dias-govern-implantar-25-castellano-aulas_1_8900515.html

https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-doblega-chantaje-vox-destinara-20-millones-euros-desplazar-catalan-escuela-balears_1_10775685.html

Con el manifiesto, los firmantes también se comprometen a contribuir a “promover actitudes positivas en relación con la lengua occitana” y a mantener ese dialectillo catalán en las interacciones en los centros educativos “para que el alumnado tenga el mejor dominio posible de todas las lenguas escolares”.

Igualmente, con la firma pretenden “amplificar el descontento alrededor del territorio contra toda normativa, ley o sentencia que actúe contra el conocimiento y el uso del pseudo catalán en los centros educativos”.

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.


//

Estos días hay mucho movimiento de personas que viven del dialecto catalán o quieren vivir de él. Son bastantes los borregos y borregas catalanistas y catalanistes que saben muy poco de lenguas, dialectos,
y de historia. Algunos son víctimas del tomàtic.

Segre - La franja del meu cul vuelve a defender el dialecto catalán a los 40 años de la declaración de Mequinenza

El periódico de Aragón - movilización defensa patrimonio lingüístico Aragón

Crónica global - el español - inmersión lingüística

Heraldo - más de 300 burros se concentran en Mequinenza en defensa del aragonés inventado y del dialecto occitano catalán

rtve - hablar aragonés inventado (fabla) para neohablantes (neofablantes de fabla, que no la han oído ni en videos.)

el catalán - un director de teatro dibuja una situación apocalíptica del dialecto occitano catalán

https://www.eldiario.es/aragon/cultura/iraide-ibarretxe-antunano-hablantes-mantienen-vivas-lenguas-aragonesas-merecen-reconocimiento-empatia-respeto_128_10954760.html

https://www.eldiariodehuesca.com/sociedad/lengua-aragonesa-sigue-viva-se-habla-en-municipios-pequenos-en-ambito-familiar_18152_102.html

https://www.rtve.es/noticias/20240222/catalan-aragones-lengua-idioma-aragon/15980441.shtml

La comarca - agricultor Víctor Vidal nuevo presidente asociación empresarios Matarraña

Víctor Vidal, Cachol, La Portellada, presidente, asociación empresarios Matarraña

Cachol ix al cuentet Lo burro mort. La seua dona, Josefina Nogués, es la protagonista.

https://www.diariodeteruel.es/bajoaragon/pepa-nogues-antropologa-y-etnologa-todo-lo-que-ayudo-a-mantener-la-lengua-durante-800-anos-ahora-ha-cambiado (mantener la lengua durante 800 años: 2024 - 800 = 1224. Me pregunto qué lengua se encuentra en estos documentos de Francia desde el 842. Qué lengua se encuentra en este documento del 2.2.1231? Esta catalanista es más burra de lo que parece. Ya os podéis imaginar en qué centro educativo trabaja impartiendo clases del dialecto occitano catalán. Pista: es un nido de ratas catalanistas en la capital de la comarca del Matarraña.)


Josefina, Josefa, Pepa, Pepita, La Comarca, instituto de Valderrobres, Nogués

https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2024/03/10/tomasa-hernandez-no-es-posible-eliminar-el-instituto-de-la-mujer-disentir-con-vox-no-es-una-crisis-de-gobierno-1717464.html#:~:text=Tomasa%20Hern%C3%A1ndez%3A%20%22No%20es%20posible,es%20una%20crisis%20de%20gobierno%22

Tomasa Hernández: "No es posible eliminar el Instituto de la Mujer. Disentir con Vox no es una crisis de gobierno"

https://www.elespanol.com/vivir/20240309/conoces-proyecto-linguistico-nueva-york-labor-preservar-multiculturalidad/837666328_0.html

https://www.elespanol.com/autor/miguel-angel-ruiz-de-bodion/

En Nueva York, se está presenciando un fenómeno lingüístico sin precedentes. La ciudad, conocida por su diversidad, alberga ciudadanos que hablan cientos de idiomas en peligro de extinción y amenazados, lo que la convierte en un punto de encuentro único para la diversidad lingüística mundial.

Sin embargo, este mosaico cultural enfrenta una amenaza silenciosa: la extinción de la mayoría de estos idiomas en el próximo siglo.

Ante esta situación, los lingüistas Daniel Kaufman y Ross Perlin, al frente de la Alianza de Lenguas en Peligro de Extinción (sus siglas en inglés, ELA) en Manhattan, se han encargado de documentar los idiomas que se hablan en la metrópoli estadounidense. Desde el inicio de su proyecto en 2016, han identificado hablantes de más de 700 idiomas, de los cuales al menos 150 están catalogados como amenazados. 


La labor lingüística.

El trabajo de la ELA no solo se centra en la documentación, sino también en la creación de un mapa lingüístico que refleje la rica diversidad de idiomas de la ciudad.

A través de este esfuerzo, buscan no solo preservar el patrimonio lingüístico global, sino también sensibilizar sobre la importancia de proteger estas lenguas en peligro. La iniciativa subraya un llamado a la acción para salvaguardar lo que queda de esta diversidad antes de que sea demasiado tarde.

La presencia de tantos idiomas en una sola ciudad es un recordatorio de las migraciones humanas y de cómo las comunidades buscan mantener vivas sus culturas y lenguas en nuevos entornos.

Sin embargo, la globalización, el cambio tecnológico y la asimilación cultural plantean desafíos significativos para la supervivencia de estos idiomas. La labor de ELA es, por lo tanto, un esfuerzo crucial en la lucha contra la homogeneización lingüística y la pérdida cultural.

https://www.instagram.com/p/C4DjkGGrEIz/?utm_source=ig_embed&ig_rid=56142604-9808-4f5d-8357-6ee5a77c6af2&img_index=1

Hundreds of the world’s endangered and threatened languages are spoken in and around New York City. And because most of the world’s languages are on a path to disappear within the next century, there will likely never be this many in any single place again.

The linguists Daniel Kaufman and Ross Perlin direct the Endangered Language Alliance in Manhattan, an organization that has set out to document the languages spoken in the city. Since the project began in 2016, ELA has located speakers of more than 700 languages. Of those languages, at least 150 are listed as under significant threat in at least one of three major databases for the field. Perlin and Kaufman consider that figure to be conservative, and Perlin estimates that more than half of the languages they documented may be endangered.

The @elalliance is working to map all of the city’s many languages.
Tap the link in our bio to read more about their work and to hear some of the endangered languages.

https://www.vozpopuli.com/altavoz/cultura/la-politica-linguistica-como-ariete-contra-la-nacion.html

Pel futur del català: única llengua oficial.

Alfonso Gañán Calvo

(No confundir con este gañán calvo: Pedrico Cucalón.)

Botiga Ascuma

La lengua establece una influencia de primer orden en la identidad cultural y la interacción social.

Tengo un amigo muy querido y extraordinariamente inteligente, catalán, que cuando tuvo sus hijos mientras vivía en Estados Unidos decidió no exponerlos al español, sino solamente al catalán y, por necesidad, al inglés que les permitía una convivencia e inmersión social completa donde vivía. Al volver a España, naturalmente, la inmersión en Cataluña de sus hijos no tuvo complicación alguna. Es más, disfrutaron de oportunidades y ventajas significativos en muchos ámbitos por su absoluto dominio del inglés. Sin embargo, estoy convencido de que en la mente de aquellos pequeños de ojos brillantes e inquisitivos que conocí existe ahora una frontera más que virtual en los límites de Cataluña.

La lengua establece una influencia de primer orden en la identidad cultural y la interacción social. En general, la población humana adopta su lengua madre sin ser consciente de que moldea nuestra percepción del mundo y nuestra conexión con la comunidad. De hecho, cada lengua encapsula una forma de ver y entender el mundo, actuando como un sistema codificado no sólo para almacenar y transmitir realidades complejas: sirve además para coordinar rápida y eficazmente a un gran número de personas, siendo éste su papel más relevante socialmente, a diferencia de otros lenguajes como las matemáticas o el pentagrama musical.

Esta característica particular de la lengua la convierte en el instrumento fundamental de toda actividad humanística, desde la acción política, hasta el análisis filosófico, pasando por el establecimiento de religiones, la moral, la ética, y la justicia. Todos estos ámbitos resultan impregnados por la compartimentación y cobertura que una cierta lengua realiza sobre la realidad que observan los humanos que la emplean, sin olvidar que el propio acto de observación se ve también determinado por la propia lengua del observador.

Se puede afirmar que toda acción política a cualquier escala, desde la familiar a la del Estado, cuyo objeto sea la preservación de una lengua refleja una elección consciente por preservar una identidad cultural a través de esa lengua. Sin embargo, ninguna elección política suele ser gratuita, ni sus efectos despreciables a partir de una cierta escala temporal. Este hecho está íntimamente relacionado con la propia naturaleza compleja de las sociedades humanas, un fenómeno indisociable de su origen biológico.

Aquí, la naturaleza ofrece modelos de extraordinaria utilidad para entender el papel fundamental de las lenguas en la evolución humana y la transmisión de cultura: entre ellos, destaca el código genético, almacenado en un sustrato compartido por todo ser vivo (el ADN) que, sin embargo, contiene un inmenso conjunto de soluciones particulares de éxito que han hecho posible la existencia de cada una de las especies biológicas por separado. Las soluciones almacenadas en el código genético pueden no ser óptimas, pero unifican a los individuos de cada especie. La naturaleza unificadora de la lengua posee los mismos atributos, tanto en el ámbito biológico como cultural. De hecho, se suele utilizar el término “ADN”, por extensión del “código” que esta molécula puede almacenar, para referirse a las características esenciales que definen a una organización, por ejemplo. Puede afirmarse que cuando una comunidad biológica explora una ruta de subsistencia por separado, por las causas que sean, esto le lleva sin excepción, pasado el tiempo suficiente, a una separación como especie, definida por sus diferencias de código genético.  

La emergencia de un lenguaje complejo y plástico, como es una lengua, en los humanos, representa un hito evolutivo que permitió la transmisión de conocimientos y experiencias, apareciendo una diferenciación singular, más allá del código genético, respecto a otras especies. Esta capacidad para codificar y transmitir realidades complejas a través de la lengua produce una fuerza unificadora que ha moldeado la historia humana, permitiendo la colaboración y el desarrollo de sociedades complejas. Sin embargo, la lengua contiene también el mismo poder de división que el propio código genético, reflejando y perpetuando divisiones dentro de la propia especie humana, relacionadas con las distintas soluciones exploradas por cada comunidad.

Lengua, nación y unidad.

La relación entre lengua, nación y unificación es en este momento un asunto de especial transcendencia en el caso de España, justamente donde el español como lengua ha jugado un papel central en la construcción de una identidad nacional unificada. Haciendo uso del modelo natural ofrecido por el código genético, la actual política lingüística de España de no promover el español como la lengua única del Estado no tiene otro horizonte posible que la preservación de las diferencias geopolíticas y la degradación progresiva, más tarde o más temprano, de la unidad social como comunidad de intereses coordinados que podemos definir como nación. Italia ofrece un interesantísimo ejemplo histórico de cómo se concibió la unificación, mediante la invención de una lengua común: el italiano moderno. Esto obliga a pensar en el poder de la lengua para construir comunidades más integradas y cohesivas, considerando la pertinencia de políticas que defiendan una unidad lingüística para el Estado.

A pesar de los desafíos presentados por la diversidad lingüística y las tensiones políticas, la lengua sigue siendo una herramienta poderosa para la unificación y el progreso humano. La capacidad de los humanos para comunicarse y compartir conocimientos a través de la lengua es una fuerza fundamental para el avance y la colaboración. Así, el papel de la lengua, como paradigma más universal de lenguaje, en la sociedad humana invita a considerar cómo las actuales políticas lingüísticas y las actitudes hacia la diversidad lingüística pueden influir en la cohesión social y el desarrollo futuros de España.

delimitar con precisión las fronteras de Aragon costará casi dos millones de euros

https://www.elperiodicodearagon.com/aragon/2024/03/13/universidad-zaragoza-detecta-declive-lengua-99442642.html

mínimo histórico uso del dialecto occitano catalán en Barcelona

lunes, 19 de febrero de 2024

Lexique roman; Esquelha, Esquella - Assaget


Esquelha, Esquella, s. f., anc. all. Skel (lat. Postea in aurora pulsetur squila), clochette, crécelle.

Comensero a sonar las esquelhas. Philomena.

Commencèrent à sonner les crécelles.

(chap. Van escomensá a soná les esquelles : campanes.)

Tro al jorn que l' esquella sona. Roman de Jaufre, fol. 62.

Jusqu'au jour que la clochette sonne.

ANC. FR. Et saint Symons, quant il les voit,

S' eschelète que il tenoit 

Sonne trois cops de rebondie... 

Prit s' eschelète, si le sone... 

S' eschelète sona trois cos. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 131, 133 et 134. 

CAT. Esquella. ESP. Esquila (campana). IT. Squilla. (chap. esquella, esquelles; esquelleta, esquelletes; esquellot, esquellots; esquellada, esquellades, esquellotada, esquellotades; campana, campanes.)

esquella, esquelles; esquelleta, esquelletes; esquellot, esquellots; esquellada, esquellades, esquellotada, esquellotades; campana, campanes

Esquern, Esquarn, Isquern, s. m., moquerie, médisance, plaisanterie, mépris, affront.

Voyez Wachter, Gloss. german., v°. scheren.

Mas qui trop mais que no val

Lauza si dons, fai parer 

Qu' esquerns es e non ren al.

Raimond de Miraval: A penas sai. 

Mais qui loue sa dame beaucoup plus qu'elle ne vaut, fait paraître que c'est moquerie et rien autre. 

Mans cavaliers trobador se trufavon de lui per los esquerns qu' en fazian.

V. de Raimond de Miraval. 

Maints chevaliers troubadours se moquaient de lui par les plaisanteries qu'ils en faisaient. 

Adv. comp. Quar faitz per esquern

Dels crestias martire.

G. Figueira: Sirventes vuelh. 

Car par mépris vous faites martyre des chrétiens. 

Loc. Matran, que ausic las novas, tenc so ad esquarn. Philomena.

Matran, qui entendit les nouvelles, tint cela à moquerie.

Tenc so a gran isquern.

V. de Guillaume de Balaun. 

Tint cela à grand affront. 

ANC. CAT. Escarn. ESP. Escarnio. PORT. Escarneo. IT. Scherno.

2. Esquerna, s. f., moquerie, médisance.

Fas sirventes per esquerna.

Albert Caille: Aras quan.

Je fais sirventes par moquerie.

IT. Scherna.

3. Escarniment, s. m., injure, outrage, insulte.

On vos fazian trop grans escarniments. Passio de Maria.

Où vous faisaient fort grands outrages.

ANC. FR. E toz icil eschernissement de son père et de sa mère cessat. Dial. de S. Grégoire. Hist. litt. de la Fr., t. XIII, p. 11. 

Je ai souffert... tant de reproches et tant d' escharnissement.

Rec des Hist. de Fr., t. V, p. 304.

ANC. ESP.

Non traien en su pleito ningun escarniment. 

Milagros de nuestra señora, cop. 699. 

ESP. Escarnimiento. PORT. Escarnicimento. IT. Schernimento.

(chap. Escarnimén; pot sé burla, enfótressen, y tamé maldí, di coses roínes, ofendre, ofensa, etc.)

4. Escaisses, s. m., moquerie, bêtise, niaiserie.

Tug sels que rizon 

Dels escaisses que dizon 

No s' azauton d'els gaire.

(N. E. Me recuerda a Ignacio Sorolla Vidal, que siendo doctor en sociolingüística le tiene que reír las gracias a un pirado aragonés catalanista como Manuelico Río Hijado. Sin estos imbéciles no es nadie el doctorcico de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturico.)

Nat de Mons: Sitot non es.

Tous ceux qui rient des moqueries qu'ils disent ne sont guère charmés d'eux.

5. Escarniers, Escarnidor, s. m., moqueur.

Uns escarniers si 'l det a creire.

V. de Guillaume de la Tour.

Un moqueur lui donna à croire.

Ara diran de mi escarnidor.

(chap. Ara dirán de mí los escarnidós, enfotedós, ofenedós, maldiens, mal parladós, etc.)

Giraud de Borneil: Ar ai gran. 

Maintenant les moqueurs diront de moi.

CAT. ANC. ESP. Escarnidor. ESP. MOD. PORT. Escarnecedor. 

IT. Schernitore. (chap. Escarnidó, escarnidós, escarnidora, escarnidores.)

6. Escarnir, Esquernir, v., berner, moquer, blasphémer, railler.

Mas, pels cas que temia, 

Pel de moton vestic 

Ab que los escarnic.

P. Cardinal: Li clerc.

Mais, à cause des chiens qu'il craignait, il vêtit une peau de mouton avec quoi il les berna.

Tu, no fassas res per qu' om t' esquerna.

(chap. Tú, no faigues res per lo que te escarnixquen, parlon mal de tú, criticon, sen enfóteguen, etc.)

A. Daniel: Ans qu' els.

Toi, ne fasses rien pour qu'on te berne.

Quar selh es folhs que se fai escarnir, 

E selh savis que se fai gen grazir.

B. Arnaud de Montcuc: Ancmais.

Car celui-là est fou qui se fait berner, et celui-là est sage qui se fait gentiment agréer.

Amors ditz ver et escarnis.

P. Rogiers: Tant ai mon. 

Amour dit vrai et raille.

De tota vilania s gar, 

D' escarnir e de foliar. 

Marcabrus ou H. de la Bachelerie: Cortesamen. 

Qu'il se garde de toute vilenie, de railler et de faire folie.

Maudita mortz! mal nos as escarnitz. 

Raimond Menudet: Ab grans doctors. 

Maudite mort! tu nous as mal bernés. 

Part. pas.

No 'l pot trobar, ten se per escarnitz.

Raimond de Toulouse: Si com l'enfas. 

Ne le peut trouver, se tient pour moqué. 

ANC. FR. Il vient pur nus attarier e escharnir. 

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 22. 

Mult l'ont, co dit, gabé e mult l'ont escharni. 

Roman de Rou, v. 1484.

Cils qui pas n'estoient occis estoient gabé et escharni et despit des Romains. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 148. 

Moult se tinrent à escharni.

Roman du Renart, t. IV, p. 105.

ANC. ESP.

La obra comenzada bien la quiero complir 

Que non aya ninguno porque me escarnir. 

V. de santa Oria, cop. 185. 

CAT. Escarnir. ESP. MOD. PORT. Escarnecer. IT. Schernire. 

(chap. escarní: escarnixco o escarnixgo, escarnixes, escarnix, escarnim, escarniu, escarnixen; escarnit, escarnits, escarnida, escarnides.)


Esquina, Esquena, s. f., échine, dos.

Qui a l' esquina larga e las espatlas, es vigoros e de pauc de cen.

Liv. de Sydrac, fol. 127.

(chap. Qui té l' esquena llarga (ampla, gran) y les espales, es vigorós y de poc de señ.)

Qui a l'échine large et les épaules, est vigoureux et de peu de sens.

Amors ses pro non es frug que engrays,

Que als plus fortz fa magrezir l' esquina.

G. de Berguedan: Quant vey.

Amour sans profit n'est pas fruit qui engraisse, vu qu'aux plus forts il fait maigrir l'échine. 

Loc. Donan per pietz e per esquinas...

Non prezeron tal disciplina 

Com ell lur dara sus l'esquina.

V. de S. Honorat. 

Donnant par poitrines et par échines... 

Me prisèrent telle discipline comme il leur donnera sur l'échine. 

Loc. fig. Car pus greu comte que d'arena

Port de pecat sus en l'esquena.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Car je porte sur le dos un compte de péché plus difficile que celui du sable.

CAT. ESP. (espalda, espaldas, esquinazo, dorso) Esquena. IT. Schiena.

(chap. Esquena, esquenes; espala, espales.)


Esquinancia, s. f., lat. squinancia, esquinancie.

La vetz engendra esquinancia. 

De tota tumor d'esquinancia repressiva. 

Eluc. de las propr., fol. 47 et 269.

Quelquefois engendre esquinancie.

Répressive de toute tumeur d'esquinancie.

CAT. Esquinencia, escanencia. ANC. ESP. Esquinancia. ESP. MOD. PORT. Esquinencia. IT. Schinanzia, squinanzia.


Esquissar, Esquinsar, v., déchirer, mettre en pièces, briser.

Li autre esquisset sas gonelas.

P. Cardinal: Una cieutat.

L'autre déchira ses tuniques.

De son blizaut de seda fetz un pan esquinsar.

Roman de Fierabras, v. 707.

Il fit déchirer un pan de son bliau de soie.

Fig. Que l'amors, que m'aflama e m ponh,

Si parta de lieys ni s' esquis.

G. de Cabestaing: Ar vei qu'em.

Que l'amour, qui m'enflamme et me tourmente, s'éloigne d'elle et se brise.

CAT. Esquinsar. (chap. Esquinsá, fé a trossos, chafá, trencá, etc.)

2. Esquintar, v., déchirer.

Comenseron greumens a plorar e lurs vestirs a esquintar.

Hist. abr. de la Bible, fol. 19.

Commencèrent à pleurer amèrement et à déchirer leurs vêtements.

Que esquinton e pesseion per pessas totz los capels... els cals alcuna causa de las sobre dichas fag sera.

Cartulaire de Montpellier, fol. 144.

Qu'ils déchirent et dépècent par pièces tous les chapeaux... auxquels il sera fait aucune chose des susdites.

Esquintet sas vestiduras. Hist. abr. de la Bible, fol. 61.

Il déchira ses vêtements.

3. Esquintamen, s. m., déchirement.

Que ieu ni 'ls mieus, d'aquel esquintamen o trencamen, neguna causa non pusca demandar. Cartulaire de Montpellier, fol. 144.

(chap. Que ni yo ni 'ls meus, d' aquell esquinsamén o trencamén (chafadissa), cap cosa puga demaná.)

Que je ne puisse demander, moi ni les miens, aucune chose de ce déchirement ou morcellement.


Esquirol, Escurol, Esciriol, s. m., lat. sciurus, écureuil.

Esquirols

Non es ni cabirols 

Tan leus cum ieu sui.

(chap. Ni l' esquirol ni 'l cabirol es tan ligero com yo soc.)

Rambaud d'Orange: Aras no siscla.

Écureuil ni chevreuil n'est si léger comme je suis. 

Don ieu dic que escurols 

Non es plus lieus.

Raimond de la Tour: Ar es dretz. 

Dont je dis qu'écureuil n'est pas plus léger. 

Del C d'esciriols I dener. Cartulaire de Montpellier, fol. 116. 

(N. E. De la centena de ardillas un dinero, denario. Tenía que haber muchas. Chap. Del sentená d' esquirols 1 diné.)

Du cent d'écureuils, un denier.

CAT. ESP. ARAG. (esquiruelo) Esquirol. PORT. Esquilo. IT. Scoiattolo. (ESP. Ardilla; inglés Squirrel; alemán Eichhörnchen.)


Esquiu, Esqiu, adj., farouche, dur, rude, effarouché.

(chap. Furo, farruco, furos, farrucos; fura, fures, farruca, farruques. Esquiu, esquius, esquiva, esquives; du, dus, dura, dures.)

Un leon, quant es esquius e braus.

Serveri de Girone: A greu pot.

Un lion, quand il est farouche et cruel.

Car tals n'i a son tan esquiu,

Que pueis no tornon a sel niu.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Car il y en a tels qui sont si effarouchés, que puis ils ne retournent plus à ce nid.

Tals es pros et agradius, 

Que, si ja domna non ames, 

Vas tot lo mon fora esquius.

G. de Cabestaing: Ar vey qu' em. 

Tel est preux et aimable, qui serait farouche envers tout le monde, s'il n'eût jamais aimé dame. 

Anceis m'es esquiv' e fera.

Saïl de Scola: De ben gran.

Au contraire elle m'est rude et cruelle.

- Difficile, rebutant, pénible. 

Uns mal esquius

Que ill fai batre lo cors plus fort 

Que no deu.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Un mal pénible qui lui fait battre le coeur plus fort qu'il ne doit.

Las montanhas so feras e 'ls passatges esqius. Guillaume de Tudela.

Les montagnes sont arduës et les passages difficiles.

Razos es esquiv' et cozens, 

Merces es dolza e plazens.

Arnaud de Marueil: Sel cui vos.

Raison est rebutante et cuisante, merci est douce et plaisante.

ANC. FR. Por Dieu vos proi, ne me soiez eschis.

Le Comte de Bar, Essais sur la Musique, t. II, p. 161.

Vostre cheval est trop eschius.

Roman du Renart, t. I, p. 76.

CAT. Esquiu. ESP. PORT. Esquivo. IT. Schifo.

2. Esquivansa, s. f., aversion, refus, résistance.

De que ac puis a K. tal esquivansa.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 33. 

De quoi il eut depuis contre Charles telle aversion.

En fag, en dig et en semblansa, 

A lageza fai esquivanza. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

En fait, en dit et en apparence, fait refus à vilenie.

3. Esquivar, Eschivar, v., esquiver, éviter, fuir, éluder.

La comtessa non l' esquivet, ans entendet sos precs.

V. d'Arnaud de Marueil. 

La comtesse ne l'évita pas, mais entendit ses prières.

Car blasmor fai esquivar falhimen, 

Per qu'ieu blasmi per blasmor esquivar. 

B. Carbonel: Un sirventes. 

Car blâme fait éviter la faute, c'est pourquoi je blâme pour éviter le blâme.

Per qu'ieu cosselh a quascun que s n' esquiu.

Lanfranc Cigala: Escur prim. 

C'est pourquoi je conseille à chacun qu'il s'en esquive.

Que sapch' esquivar sos dans.

Giraud Riquier: Gauch ai quar.

(chap. Que sápigue esquivá los seus mals.)

Qui sache éviter ses dommages.

- Refuser.

Mas dretz es que dona esquiu 

So don plus vol c' om la plaidei.

Arnaud Daniel: Ab plazers. 

Mais droit est que dame refuse ce dont plus elle veut qu'on la sollicite.

Part. pas. Mas, segon qu' ay de vos apres, 

Esquivat li fon malamen.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel.

Mais, selon que j'ai appris de vous, lui fut refusé durement.

ANC. FR. Bien est raisons que je m'eskiu. 

Fables et cont. anc., t. I, p. 117. 

Pour eschiver aux procès qui sur ce feussent meuz.

Rec. des Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 39. 

Afin d' eschiver le péril.

Hist. de Gérard de Nevers, 2e part., p. 55. 

CAT. ESP. PORT. Esquivar. IT. Schivare.

(chap. esquivá: esquivo, esquives, esquive, esquivem o esquivam, esquivéu o esquiváu, esquiven; esquivat, esquivats, esquivada, esquivades.)

4. Esquer, adj., gauche.

Al bras esquer... al pe esquer.

(chap. Al bras esquerro... al peu esquerro.)

Tit. de 1303. DOAT, t. CLXXVII, fol. 130.

(N. E. Se dice que esquer, esquerra, izquierda viene del vasco ezquerra, pero hay que consultar textos anteriores a 1303, o los años en los que los trovadores ya usaban la palabra.)

Au bras gauche... au pied gauche.

Quan se frais la camba esquera.

G. de Berguedan: Talans m'es.

Quand il se rompit la jambe gauche.

La ma esquerra.

(chap. La ma esquerra.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

La main gauche.

Desfer 

Lo ronzin qu'om li donet

Del pe dreig e del esquer.

Porcier: Seigner.

Déferre, du pied droit et du gauche, le roussin qu'on lui donna.

CAT. Esquer. ESP. Izquierdo. PORT. Esquerdo. (chap. bras esquerro; la cama esquerra, esquerros, esquerres.)

5. Esquerran, s. m., récalcitrant, revêche, rétif.

Fig. M'avetz vestit aital fre

Que ja no us serai esquerras.

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Vous m'avez revêtu un tel frein que jamais je ne vous serai rétif.

6. Esquerrier, Escarier, adj., gaucher.

Mas Aod l' escariers l' aucis secretamenz.

(chap. Pero Aod lo zurdo (esquerré) lo va matá secretamén.)

P. de Corbiac: El nom de.

Mais Aod le gaucher le tua secrètement.

- Maladroit, embarrassé, difficile. (N. E. maladroit, maladroite, contrario de droit, droite, izquierdo, izquierda, a derechas VS a izquierdas, siniestro, siniestra.)

Senher, no us ampara

Belhs deportz que us gara

De laus esquerrier.

G. Riquier: L'autre jorn.

Seigneur, ne vous quitte pas beau plaisir qui vous préserve de louange maladroite. 

Si del tot l'es esquerrier, 

Prenda cel que ha mes derrier.

Leys d'amors, fol. 41.

S'il lui est tout-à-fait difficile, qu'il prenne celui qu'il a mis le dernier.

Volgra be que us auzes esquerreira

Nomnar.

Le moine de Foissan: Be m' a lonc temps.

Il voudrait bien que je vous osasse appeler difficile.


Essaiar, Assatjar, Assaiar, Ensaiar, Issaiar, v., essayer, éprouver.

Voyez Muratori, diss. 33; et Denina, t. III, p. 107 et suivantes.

Vai jogar aillor 

A petit joc, per essaiar 

S' o poiria d' autrui cobrar.

Arnaud de Cominge: Be m plai. 

Il va jouer ailleurs à petit jeu, pour essayer s'il pourrait le recouvrer d'autrui.

No m' o cal plus assaiar.

(chap. No mu cal mes ensayá, probá.) 

Peyrols: Dels sieus tortz. 

Ne me soucie plus de l'essayer.

Senher Dieus, que fezist Adam,

Et assagiest la fe d' Abram.

(chap. Siñó Deu, que vas fé a Adán, y vas probá la fe d' Abraham. 

Menos mal que Isaac ere ventrílocuo, sinó li talle lo coll en ofrenda.)

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Seigneur Dieu, qui fîtes Adam, et éprouvâtes la foi d'Abraham.

Davan t'orazo, aparelia t'arma, e no volias esser coma hom que issaya Deu. Trad. de Bède, fol. 27. 

Avant ton oraison, prépare ton âme, et ne veuille pas être comme homme qui éprouve Dieu. 

Part. pas. Sia ben essaiatz.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Qu'il soit bien essayé.

Non pot esser bos chavalers, si no s' es issaiaz en champ.

Trad. de Bède, fol. 80.

Il ne peut être bon cavalier, s'il ne s'est essayé en champ.

Ab autras vos es ensaiatz 

Per semblan.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz. 

Vous vous êtes essayé avec d'autres par semblant. 

CAT. Ensajar, assajar, assatjar, assayar. ESP. Ensayar, asayar. 

PORT. Ensaiar. IT. Assaggiare, saggiare.

(chap. ensayá: ensayo, ensayes, ensaye, ensayem o ensayam, ensayéu o ensayáu, ensayen; ensayat, ensayats, ensayada, ensayades.)

2. Essai, Assai, Assag, s. m., essai, épreuve.

Lau que mostre de sos essais

Say al fill del Barsalones.

Bertrand de Born: Pus lo gens.

Je loue qu'il montre de ses essais ici au fils du Barcelonnais.

Per que l'enfant a fag un sol assag.

B. de Rovenac: Belh m'es quan. 

C'est pourquoi l'enfant a fait un seul essai.

Loc. Volon amar las dompnas ab essays. 

Gui d'Uisel: Anc no cugey. 

Veulent aimer les dames avec épreuve. 

Per que m sui mes en assai 

Si ja 'l bon jorn trobarai.

Saïl de Scola: De ben. 

C'est pourquoi je me suis mis en essai si jamais je trouverai le bon jour.

CAT. Ensatg, ensaig, assatg, assats. ESP. (chap.) Ensayo. PORT. Ensaio. 

IT. Assaggio, saggio.


3. Issajaire, Assajador, s. m., essayeur, qui fait une épreuve.

Non pas coma disciple, mas cum issajaire. Trad. de Bède, fol. 80.

Non pas comme disciple, mais comme essayeur.

- Essayeur de la monnaie.

Devra esser sajellat ab lo sagel del assajador.

(chap. Deurá sé sellat en lo sello del ensayadó.)

(N. E. sajellat, j, sagel, g, assajador, j.)

Tit. de 1276, Coutume de Périgueux. 

Devra être scellé avec le sceau de l'essayeur de la monnaie.

CAT. Assajador. ESP. Ensayador. PORT. Ensaiador. IT. Assaggiatore, saggiatore. (chap. Ensayadó, ensayadós, ensayadora, ensayadores.)

4. Assaget, s. m., petit essai.

Si m'a tengut en assaget,

Per saber s'ieu sui trichaire.

Raimond de Miraval: Selh que de.

Elle m'a ainsi tenu en petit essai, pour savoir si je suis trompeur.