Mostrando las entradas para la consulta escut ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta escut ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 25 de abril de 2024

Lexique roman; Lega, Legua - Recollectio


Lega, Legua, s. f., lat. leuca, lieue.

Voutor sent de tres legas caronhadas.

(chap. Lo buitre sen (aulore) de tres legües la carroña.)

Naturas d'alcuns auzels.

Le vautour sent de trois lieues les charognes.

Una legua te la ost per totz los latz. Roman de Fierabras, v. 46.

L'armée tient une lieue de tous les côtés.

ANC. CAT. Llega. CAT. MOD. Llegua. ESP. Legua. PORT. Legoa. IT. Lega.

(chap. Legua, legües: mida de llargaria, distansia.)


Legir, Lire, v., lat. legere, élire, choisir.

Apren del pom

Per que ni com 

Na Discordia lo fes legir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Apprends de la pomme pourquoi et comment dame Discorde la fit choisir.

Totz los bes qu'om pot lire.

G. Faidit: Quoras que m des. 

Tous les biens qu'on peut choisir. 

Part. pas. L' eligidor que ligit so.

Folquet de Lunel: Al bon rey. 

Les électeurs qui sont choisis

Ieu suy de tal enquistaire

Qu' ai d' entre cent bellas lesta.

G. Adhemar: Be m'agr'ops.

Je suis solliciteur de telle que j'ai choisie entre cent belles.

Dans l'ancien catalan on trouve lesta pour choix, triage; lestar pour choisir, trier.

(chap. elegí, triá. ESP. Elegir.)

2. Lectio, s. f., lat. electio, choix, élection.

E 'l Roman, ses tot contrastar,

Volon a lui la lectio 

Del emperi, e Milan e Pavia.

Folquet de Lunel: Al bon rey. 

Et les Romains, sans aucunement contredire, veulent pour lui l'élection à l'empire et Milan et Pavie.

(chap. Elecsió, elecsions.)

3. Legio, Legion, s. f., lat. legionem, légion.

De sas gens una grand legion. Chronique des albigeois, col. 94.

De ses gens une grande légion. 

XII legios de companhas d'angels. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 26. 

Douze légions de compagnies d'anges. 

Si deu aver en una legio VII M peos. L'Arbre de Batalhas, fol. 91.

Il doit y avoir en une légion sept mille fantassins.

CAT. Legió. ESP. Legión. PORT. Legião. IT. Legione. (chap. Legión o legió, legions; soldat de la legión: legionari, legionaris.)

4. Elegir, Eligir, Eleger, Eslire, Eslir v., lat. eligere, élire, choisir, distinguer. Cascuns volgra eleger evesque d'un dels sieus. V. de S. Honorat. 

Chacun voudrait élire évêque d'un des siens. 

Vol triar et eslire.

H. Brunet: Cortezamen. 

Veut trier et choisir.

Gardas cal deu la domna mais eslir?

T. d'Henri et d'Aruer: Amic Aruer. 

Regardez quel la dame doit plus choisir? 

Belh' e plazens, si que no n' es a dire 

Negus bos ayps qu'om puesc' en domn' eslire. 

Pons de Capdueil: Tant m'a donat. 

Belle et agréable, tellement que n'en est à dire (il n'y manque) nul bon avantage qu'on puisse distinguer en dame.

Elegron poestatz,

Per que entr' els fos patz.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Élurent magistrats, pour qu'il fût paix entre eux. 

Part. pas.

Car Dieus m'a elegit maestre e doctor. Guillaume de Tudela.

(chap. Ya que Deu m' ha elegit (triat) maestre y doctor; lo títul de doctor se pot escriure en r final; lo meche o dotó, doctó, sense.) 

Car Dieu m'a choisi maître et docteur. 

Tot lo mons vos avia elegut

Pel melhor rey que anc portes escut. 

Bertrand de Born: Mon chan. 

Tout le monde vous avait élu pour le meilleur roi qui oncques portât écu.

M'a sobr'els amans eleg 

Ma dona.

Rambaud de Vaqueiras: Guerra ni platz. 

Ma dame m'a choisi sur les amants. 

Lo jorn que ns ac Amors abdos eletz. 

Rambaud de Vaqueiras: Non puesc saber. 

Le jour qu'Amour nous eut choisis tous deux. 

Ies tu sola verges electa. Los VII Gaugz de Maria. 

Tu es seule vierge élue. 

Subst. Tan lor deu del elieg de Valensa doler. 

Hugues de S. Cyr: Un sirventes vuelh. 

Tant leur doit douloir de l'élu de Valence. 

Al elech son vengut. V. de S. Honorat. 

Sont venus à l'élu.

Del pascor vei la elesta.

Bertrand de Born: Al dous nou. 

Du printemps je vois l'élue (la beauté). 

Prega ton filh e ton paire 

Que ns fassa sos elegitz.

G. Riquier: Sancta Verges. 

Prie ton fils et ton père qu'il nous fasse ses élus. 

ANC. FR. Cil de Juda m'unt eslit. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 42. 

Si eshalcei l'eslit del people. Anc. trad. du Psautier, Ms. n° 1, ps. 88. 

Et les granz joies des esliz. Marie de France, t. II, p. 424.

ANC. CAT. Eleger. CAT. MOD. Elegir (escullir). ANC. ESP. Esleer, esleír. ESP. MOD. Elegir. PORT. Eleger. IT. Eleggere. (chap. Elegí, triá: elegixco, elegixes, elegix, elegim, elegiu, elegixen; elegit, elegits, elegida, elegides; triá: trío, tríes, tríe, triém, triéu, trien; triat, triats, triada, triades. Cuan se tríe o elegix a un obispo, etc, se diu electo o electe.)

5. Electio, Election, s. f., lat. electionem, élection, choix. 

Per elegir prelat;

Aytals elections 

No s deu far am tenzons.

V. de S. Honorat. 

Pour élire prélat; telle élection ne se doit faire avec disputes.

Far... election de papa. L'Arbre de Batalhas, fol. 27.

Faire... élection de pape.

En aquesta election deu esser lo senhor rei..., o un messatge... per lo dit senhor rei. Cartulaire de Montpellier, fol. 46. 

En cette élection doit être le seigneur roi..., ou un message... pour ledit seigneur roi. 

CAT. Elecció. ANC. ESP. Eslecion. ESP. MOD. Elección. PORT. Eleição. 

IT. Elezione. (chap. Elecsió, elecsions.)


6. Electiu, adj., électif.

Liberalment electiva. Eluc. de las propr., fol. 23. 

Libéralement élective. 

Que comparatiu o electiu.

Electivas; coma: ans, mays.

Leys d'amors, fol. 77 et 100. 

Que comparatif ou électif. 

Électives, comme: avant, davantage.

CAT. Electiu. ESP. PORT. Electivo. IT. Elettivo. (chap. Electiu, electius: comparatiu, comparatius, comparativa, comparatives. Lo sompo de Tomás Bosque Peñarroya de La Codoñera li díe comparativa a la cooperativa del seu poble. Es un juglaret que se creu mes de lo que es.)

7. Elegimen, s. m., élection.

No fezes de Saul rey per elegimens. 

P. de Corbiac: El nom de. 

Ne fît de Saül un roi par élections.

IT. Eleggimento. (chap. Elegimén, elegimens : elecsió, elecsions.)

8. Elegidor, Eligidor, s. m., électeur.

Lhi princep d'Alamanha, elegidors del emperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 191. 

Les princes d'Allemagne, électeurs de l'empereur. 

D' aisso m fan meravilhar 

L' eligidor que ligit so, 

Qui puescon emperador far.

Folquet de Lunel: Al bon rey. 

De cela me font émerveiller les électeurs qui sont choisis, qu'ils puissent faire un empereur. 

ANC. FR. Qui feit l'office du marquis de Brandebourg, esliseur du roy d'Allemaigne. Monstrelet, t. 1, fol. 212. 

ANC. ESP. Elegidor, esleídor. ESP. MOD. Elector. PORT. Eleitor. IT. Elettore.

(chap. Electó, electós; se podríe fé aná: elegidó, elegidós, elegidora, elegidores)

9. Collegir, Colligir, v., lat. colligere, colliger, assembler, amasser, cueillir.

Dels apostemas que collegeysso sania. Trad. d'Albucasis, fol. 36.

Des apostêmes qui amassent sanie. 

Part. pas. A colligit mota sania. Trad. d'Albucasis, fol. 24. 

A amassé beaucoup de sanie.

CAT. Collegir. ESP. Colegir. PORT. Colligir. (chap. Colegí, cullí.)

10. Collectiu, adj., lat. collectivus, collectif.

Noms collectius, es aquel que, en singular, significa motas cauzas coma: pobles. Leys d'amors, fol. 48. 

Le nom collectif, c'est celui qui, au singulier, signifie plusieurs choses, comme: peuple. 

Unitat collectiva. Eluc. de las propr., fol. 279. 

Unité collective.

CAT. Collectiu (N. E. aún sin l·l l geminada, col·lectiu). ESP. Colectivo. PORT. Collectivo. IT. Collettivo. (chap. Colectiu, colectius, colectiva, colectives.)

11. Collegial, adj., lat. collegialis, collégial.

Los autres capelas, confraires non cathedrals, collegials ni habituatz.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 211.

Les autres prêtres, confrères non cathédraux, collégiaux ni habitués.

CAT. Collegial (N. E. sin l·l). ESP. Colegial. PORT. Collegial. IT. Collegiale. (chap. Colegial, colegials; chiqueta que va al colegio o escola: colegiala, colegiales.)

12. Collegiat, adj., collégial.

Fetz una glyeia collegiada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 217. 

(chap. Va fé una iglesia colegiada, colegiata.)

Fit une église collégiale. 

Fundada en la gleysa collegiada.

Tit. de 1468, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

Fondée en l'église collégiale.

IT. Collegiato.

Le catalan, l' espagnol et le portugais n'emploient ce mot qu'au féminin et substantivement.

CAT. Collegiada, collegiata. ESP. Colegiata. PORT. Collegiata. (Chap. Colegiat, colegiats, colegiada, colegiades; iglesia colegiada o colegiata, com la de Alcañís, desde 1407 hasta 1851.)

Colegiat, colegiats, colegiada, colegiades; iglesia colegiada o colegiata, com la de Alcañís, desde 1407 hasta 1851.


13. Collectio, s. f., lat. collectio, collection, assemblage, amas.

Mar es d' aygas granda collectio. Eluc. de las propr., fol. 152.

La mer est grand amas d'eaux.

Collectio de sania. Trad. d'Albucasis, fol. 46. 

Amas de sanie. 

Collectios o ajustamens d' unitatz. Leys d'amors, fol. 53.

Réunion ou ajustement d'unités. 

CAT. Collecció. ESP. Colección. PORT. Collecção IT. Collezione. (chap. Colecsió, colecsions; v. colecsioná: colecsiono, colecsiones, colecsione, colecsionem o colecsionam, colecsionéu o colecsionáu, colecsionen; colecsionat, colecsionats, colecsionada, colecsionades.)

14. Collector, s. m., lat. collector, collecteur.

Non a estat ordenat dengun collector.

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron. 

N'a été ordonné nul collecteur. 

Collector apostolical.

Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 166. 

Collecteur apostolique. 

CAT. Collector. ESP. Colector. PORT. Collector. IT. Collettore. 

(chap. Colectó, colectós, colectora, colectores.)

15. Collecta, s. f., lat. collecta, collecte, prière. 

Fes e compos las collectas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Fit et composa les collectes. 

CAT. Collecta. ESP. Colecta. PORT. Collecta. IT. Colletta. (chap. Colecta, colectes; v. colectá.)

16. Collegi, s. m., lat. collegium, collége, assemblée, association.

Non auzan far... collegi al prejudici del senhor. 

Charte de Gréalou, p. 108.

N'osent faire... association au préjudice du seigneur.

- Collége des cardinaux.

(chap. Colegio dels cardenals.)

Dementre qu' el collegi attendia l' assentimen del imperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 75.

Pendant que le collége attendait l'assentiment de l'empereur.

CAT. Collegi. ESP. Colegio. PORT. IT. Collegio. (chap. Colegio, colegios.)

17. College, s. m., collége des cardinaux.

Als cardenals

Al college.

Poëme sur la mort du roi de Naples. 

Aux cardinaux au collége.

18. Recollegir, v., lat. recolligere, colliger, recueillir, rassembler, ramasser, réunir.

Totas aquestas diffinicios recolligen en somma.

Eluc. de las propr., fol. 13.

Colligeant toutes ces définitions en somme. 

Los quals Seneca pres e recollegit de Salomo e de Cato.

Leys d'amors, fol. 138.

Lesquels Sénèque prit et recueillit de Salomon et de Caton. 

ESP. Recolegir. (chap. Arreplegá, ajuntá, ensamblá.)

19. Recollectio, s. f., réunion, rassemblement, ramas, assemblage.

Dins ela... cervel ha sa recollectio. Eluc. de las propr., fol. 35.

Dans elle... cerveau a son assemblage.

CAT. Recollecció (v. recullir). ESP. Recolección. (chap. Recolecsió, recolecsions; cullita, cullites.) 

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Cadenet, La comtesse de Provence

Cadenet, t. II, III et IV. Vingt-huit pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.

Cadenetz si fo de Proensa, d' un castel que a nom Cadenet, qu' es en la riba de Durensa el comtat de Forcalquier. Fils fo d' un paubre cavallier; e quant el era enfans lo castels de Cadenet si fo destruitz e raubatz per la gent del comte de Toloza, e li home de la terra mort, et el pres e menat en Tolsan per un cavalier qu' avia nom Guillem del Lantar; et el lo noiric e 'l tenc en sa maison. Et el venc bos, bels e cortes, e si saup ben trobar e cantar e parlar; et apres a trobar coplas e sirventes. E parti se del seignor que l' avia noirit, et anet s' en per cortz; e fez se joglars e fazia se apellar Baguas. Lonc temps anet a pe, desastrucs per lo mon. E venc s' en en Proensa, e nuillz hom no lo conoissia; e fetz se clamar Cadenet; e comenset a far cansos e fetz las bonas e bellas. En Raimonz Leugier, de Dosfraires del evesquat de Nissa, lo mes en arnes et en honor.

En Blancatz l' onret e 'l fetz grans bens. Longa sazon ac gran ben e gran honor; e pois el se rendet a l' Ospital e lai definet. E tot lo sieu faig eu saubi auzir e per vezer.
Fragment d' une pièce:
S' ieu trobava mon compair' En Blacatz
Un bon conseill leial li donaria,
Mas per mon grat ses conseill o faria,
Qu' enanz qu' el fos del segle trespassatz
S' en departis, qu' el temps que n' es passatz
No il fara ges al maior obs secors,
Anz hai paor qu' inz en enfern no 'l pegna,
Si tan no fai qu' a Jesu Crist si vegna,
Que l' ufana d' aquest segl' e 'l lauzors
Es en l' autre marrimenz e dolors.
S' ieu trobava.
Crescimbeni, 108. Bastero, 80 et 121. Millot, I, 416. Papon, II, 385.
P. Occ. 113.

La dame Castelloze, t. III.
Na Castellosa si fo d' Alvergne, gentils domna, moiller del Truc de Mairona; et amet N Arman de Breon, e fetz de lui sas cansos. Et era una domna mout gaia e mout enseignada, e mout bela.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 464. P. Occ. 245.

Cavaire. Réponse à un couplet qui lui est adressé par Bertran Folcon:
Cavaliers, cui joglars vest,
De cavalaria s devest,
C' us joglaretz del marques d' Est,
Falco, vos a vesti ab si,
Per que m demandatz que m feri,
Que noca us deman qui us vesti?

Cercamons. Cinq pièces.
Cercamons si fos uns joglars de Gascoingna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. E cerquet tot lo mon lai on poc anar, e per so fez se dire Cercamons.
Dans une de ses pièces, il adresse des reproches aux troubadours:
Ist trobador entre ver e mentir
Afollon druz e moilliers et espos,
E van dizen c' amors va en biais
Per que 'l marit en devenon gilos
E dompnas son intradas en pantais...
Pois nostre temps.

Et dans une autre il dit:
E cel que bon pretz oblida
Sembla fols que l' autrui abais;
Et es razos deschausida
Qu' om veia 'l pel en l' autrui oill
Et el sieu no conois lo trau.
Ges per lo temps.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 474. P. Occ. 250.

Certan. Interlocuteur dans une tenson, il propose de la soumettre au jugement du roi d' Aragon:
N Ugo, lo rei valentz e fis
D' Aragon, en cui pres s' aizis,
El entendra ben lausor;
Sa s que dira, tan sap d' amor...
Millot, III, 396.

Le chevalier du Temple t. IV.
Millot, II, 467.

Claire d' Anduze, t. III.
Millot, II, 477. P. Occ. 252.

Cominal, t. IV.

Le comte d' Empurias. Une seule pièce, dont le texte est altéré dans le manuscrit; c' est une réponse à Frédéric III, Roi De Sicile:
A l' onrat rei Frederic terz vai dir...
Que dels parenz qu' aten de vas Espagna
Secors ogan non creia qu' a lui venia...

Ni no s cug ges qu' el seus parenz desir
Qu' el perda tan qu' el regne no il remagna,
N' el bais d' onor per Franzeis enrechir
Qu' en laiseron lo plan e la montagna...

Del joven rei me platz car non s' esmaia
Per paraulas, sol qu' a bona fin traia
So qu' el paire conquis a lei de sert,
E si 'l reten, tenrem l' en per espert.
A l' onrat rei.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. Millot, III, 23.

Le comte de Flandre. Un couplet adressé à Folquet de Roman; en voici la fin:
Pero conseill li darai gen,
Et er fols s' el no l' enten,
C' ades tegna son viatge
Dreit lai vas son estage;
Que sai van las genz dizen
Que per Cinc cenz marcs d' argen
No il calria metre gatge.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180.

Le comte de Foix.
Mas qui a flor se vol mesclar
Ben deu gardar lo sieu baston,
Car frances sabon grans colps dar
Et albirar ab lor bordon.
E no us fizes en Carcasses
Ni en Genes
Ni en Gascon, quar no l' amon de res
De pos vas mi ai faita la falhensa.
En breu de temps veirem mos Brogoignon
Cridar Montjoi, e 'l criden Aragon.
Mas qui a.
Voici le commencement d' une autre pièce:
frances, c' al mon de gran cor non a par
E de saber, de fortz', e Bergoingnon
Los Patarin a Roma auzan menar;
E qui clamar se fara d' Aragon
A lo gran foc seran menatz apres,
Com rason es,
E tuit bruisat seran
E lor cenes gitad' al vent.
frances c' al mon.
Millot, II, 470. P. Occ. 291.

Le Comte de Poitiers, t. III et IV.
Lo Coms de Peitieus si fo uns dels maiors cortes del mon, e dels maiors trichadors de dompnas; e bons cavalliers d' armas, e larcs de dompneiar.

E saup ben trobar e cantar: et anet lonc temps per lo mon per enganar las domnas. Et ac un fill que ac per moiller la duquessa de Normandia, don ac una filla que fo moiller del rei Enric d' Engleterra, maire del rei jove, e d' En Richart e del comte Jaufre de Bretaingna.
Ce troubadour étant le plus ancien de tous ceux dont les ouvrages sont parvenus jusqu'à nous, il a paru convenable d' en extraire les divers fragments qui peuvent donner une idée de l' état de la langue et de la poésie de l' époque où il a écrit.
Companho farai un vers covinen,
Et aura i mais de foudatz no y a de sen;
Et er totz mesclatz d' amor e de joi e de joven.


E tenguatz lo per vilan qui no l' enten
O dins son cor voluntiers no l' apren;
Greu partir si fai d' amor qui l' atrob a son talen.


Dos cavals ai a ma selha ben e gen;
Bos son et ardit per armas e valen
E no 'ls puesc amdos tener, que l' us l' autre no cossen.

Si 'ls pogues adomesgar a mon talen,
Ja no volgr' alhors mudar mon garnimen,
Que miels foren cavalguatz de nul home viven.

L' uns fon dels montaniers lo plus corren,
Mas tan fera estranheza ha longuamen,
Et es tan fers e salvatges que del ballar se defen.

L' autre fon noyritz sa jos pres Cofolen
Et anc no vis bellazor, mon escien;
Aquest non er ja camjatz per aur ni per argen...

Cavalliers, datz mi cosselh d' un pessamen;
Ancmais no fui issarratz de cauzimen (N. E. issaratz más arriba)
E no sai ab qual mi tengua de N' Agnes o de N' Arsen...
Companho farai.

Ben vuelh que sapchon li plusor
D' est vers, si 's de bona color,
Qu' ieu ai trag de mon obrador,
Qu' ieu port d' ayselh mestier la flor
Et es vertatz,
E puesc en trair lo vers auctor,
Quant er laissatz.

Ieu conosc ben sen e folhor
E conosc ardimen e paor
E, si m partetz un juec d' amor,
No suy tan fatz
Non sapcha triar lo melhor
Entr' els malvatz.

Ieu conosc ben selh qui be m di
E selh qui m vol mal atressi,
E conosc ben selhuy qui m ri
E s' ill pro s' azauton de mi,
Conosc assatz,
Qu' atressi dey voler lor fi
E lor solatz.


Mas ben aia cel qui m noiri,
Que tan bon mestier m' eschari,
Que anc a negun no falhi,
Qu' ieu sai jogar sobre coysi
A totz tocatz;
Mais en sai que nulh mon vezi,
Qual qu' emveiatz.

Dieu en laus e sanh Jolia;
Tant ai apres del juec doussa
Que sobre totz n' ai bona ma;
E selh qui cosselh mi querra
No l' er vedatz,
Ni nuils de mi non tornara
Descossellatz.

Qu' ieu ai nom maiestre certa;
Ja m' amigu' a nueg no m' aura
Que no m vuelh' aver lendema,
Qu' ieu sui be d' est mestier sobra
Tant ensenhatz
Que ben sai guazanhar mon pa
En totz mercatz...
Ben vuelh que.

Pus vezem de novelh florir
Pratz, e vergiers reverdezir
Rius e fontanas esclarzir,
Auras e vens,
Ben deu quascus lo joy jauzir
Don es jauzens.

D' amor non dei dire mas be,
Quar non ai ni petit ni re,
Quar ben leu plus no m' en cove;
Pero leumens
Dona gran joi qui be mante
Los aizimens...

Per tal n' ai meins de bon saber,
Quar vuelh so que no puesc aver
Aicel reproviers me ditz ver
Certanamens:
A bon coratg' e bon poder
Qui 's ben sufrens...

Obediensa deu portar
A mantas gens qui vol amar,
E coven li que sapcha far
Faigz avinens,
E que s guart en cort de parlar
Vilanamens.
Pus vezem de.

En Alvernhe, part Lemozi,
M' en aniey totz sols a tapi;
Trobey la moler d' En Guari
E d' En Bernart:
Saluderon me francamen
Per sant Launart.

Una mi dis en son latin:
Deus te salve, dom pelegrin,
Molt me pareis de bel eisin,
Meu esient,
Mais trop en vai per est camin
De folla gent.

Auiatz ieu que lur respozi,
Anc fer ni fust no y mentaugui
Mas que lur dis aital lati:
Tarrababart
Marta babelio riben
Sara ma hart.

So dis N' Agnes e N' Ermessen:
Trobat avem qu' anam queren,
Alberguem lo tot plan e gen,
Que ben es mutz;
E ja per el nostre secret
Non er saubutz.

La una m pres sotz so mantelh;
Meneron m' en a lur fornell,
Et a mi fon mout bon e belh;
Lo foc fo m bo
Et ieu calfei me voluntiers
Al gros carbo.

A manjar me deron capos;
El pan fon cautz, e 'l vin fon bos;
Et ieu dirney me volentos
Fors et espes,
Et anc sol no y ac coguastros
Mas que nos tres.

“Sors, aquest hom es enginhos
E laissa son parlar per nos:

Aportatz lo nostre cat ros
Tost e corren,
Que li 'n fara dir veritat,
Si de res men.”

Quant ieu vi vengut l' enuios
Qui a grant onglas e lonc grignos,
Ges son solatz no mi fon bos;
Totz m' espaven;
Ab pauc no 'n perdi mas amors
E l' ardimen.

Quan aguem begut e manjat
Despulley m' a lur voluntat;
Derreire m' aportero 'l cat
Mal e fello;
Et escorgeron me del cap
Tro al talo.

Per la coa 'l pres N' Ermessen
E tira el cat escoyssen;
Plaguas me feyron mays de cen
Aquella ves;
Coc me, mas ieu per tot aquo
No m mogui ges.

Après avoir exagéré ses prouesses dans un récit que la décence ne permet pas de transcrire, et auquel il serait difficile de croire, quand même, selon un couplet qui se trouve seulement dans le manuscrit de Mac-Carti, on admettrait qu' il passa huit jours avec ces deux dames, le Comte de Poitiers termine la pièce par ces vers adressés à son jongleur:
Monet, tu m' iras al mati,
Mo vers portaras el Borssi
Dreg a la molher d' En Gari
E d' En Bernat;
E diguas lor que per m' amor
Aucizo 'l cat.
En Alvernhe.
Dans une pièce licencieuse, il fait la comparaison suivante:
E cels qui no volran creire mos casteis
Anho vezer pres lo bosc en un deveis;
Per un albre c' om hi tailla, n' y naison dos o treis;
E quan lo bosc es taillatz, nais plus espes;
E 'l senher no 'n pert son comte ni sos ses.
Companho tant ai.
Crescimbeni, 190. Bastero, 81. Millot, I, 1. Hist. Litt. XI, 37; XIII, 42. Papon, II, 422. P. Occ. 1.

Le comte de Provence. Une pièce en forme de tenson, avec Carn et Ongla:
Carn et Ongla, de vos no m voill partir
Tan vos trob ferm en plan et en montagna,
E poira m' en, qui s volra escarnir,
Qu' eu vos partrai ogan de ma compaigna,
Ni negun temps, mentre que guerra aia,
Pro sabra d' art toz homs que us me sostraia;
Tan bon caval no sai ni tant espert,
Per que m' er mal si ses armas vos pert.
                            Carn et ongla.

Une tenson avec Arnaud:
Amics, N Arnaut, cent domnas d' aut paratge
Van outra mar e son en mieja via,
E non podon ges complir lo viatge
Ni sai tornar per nulla res que sia,
Si non o fan per aital convinen
Q' un pet fassatz, de que mova tal ven
Per que la naus venga s a salvamen:
Faretz l' o no, que saber o volria?
Amics N Arnaut.
Nostrad. 103. Bastero, 81 et 92. Crescimbeni, 180. Millot, II, 212. Papon, II, 417. P. Occ. 166.

Le comte de Rodez.
Lo coms de Rodes si era mout adreitz e mout valens, e si era trobaire; e 'N Uc de Sain Sir fetz aquesta cobla:
Seigner coms, no us cal esmeiar, etc.
E lo coms si respondet aquesta cobla:
N Uc de San Cir, be m deu grevar
Que us veia que ojan sai fos
Paubres e nutz e d' aver blos,
Et eu vos fi manent anar;
Mais me costes que dui arquier
No feiron o dui cavallier;
Pero ben sai, si us dava un palafre,
Dieus que m' en gar, vos lo prendriatz be.

Le comte de Rodez a une autre tenson avec Hugues de Saint-Cyr, dans laquelle il lui dit:
E vostr' ais me farai vezer,
N Uc de San Cir, anz del pascor,
Si que i farai de roca tor
Et aut mur e fossatz chazer;
Que trop menon gran bobansa
N Uc et Arnautz, si deus mi gar;
Mas eu la lor farai baissar,
E no voill aver honransa
Ni portar escut ni lansa.
E vostr' ais me.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. Millot, II, 174.

Le comte de Toulouse. Couplet en réponse à Gui de Cavaillon:
Lo coms de Tolosa li respondet:
Per deu, Gui, mais ameria
Conquerre prez e valor
Que nuill' autra manentia
Que m tornes a desonor;
Non o dic contra clerzia
Ni m' en esdic per paor,
Q' eu no voill castel ni tor
S' eu eis no la m conquerria;
E mei honrat valedor
Sapchan qu' el gazainz er lor.
Seigner coms.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. P. Occ. 271.

La Comtesse de Die, t. III.
La comtessa de Dia si fo moiller d' En Guillem de Peitieus, bella dompna e bona; et enamoret se d' En Raembaut d' Aurenga, e fetz de lui mains bons vers. Et aqui sont escriutas de las soas chansos.
Nostrad. 47. Crescimbeni, 30. Bastero, 81. Millot, I, 161. Papon, II, 381. P. Occ. 54. Hist. Litt. XV, 446.

La comtesse de Provence. Un couplet:
Vos que m semblatz d' els corals amadors,
Ja no volgra que fosses tan doptans;
E platz mi molt car vos destreing amors,
Qu' atressi sui eu per vos malananz.
Et avetz dan en vostre vulpilhage,
Quar no us ausas de preiar enhardir,
E faitz a vos et a mi gran damnage;
Que ges dompna non ausa descobrir
Tot so q' il vol per paor de faillir.
Vos que m semblatz.
Millot, II, 222. P. Occ. 167.
dalfinet. Une pièce.
Del mieg sirventes ai legor
E voill lo far a toz auzir,
E penrai ivern per pascor
E trauchar per pro dormir
Et estar el boscage,
Et irai sovenet armatz,
E pren per flor la neu e 'l glaz,
C' ab honrat vasalatge
Menarai si las mans e 'ls braz
Tro paus tot mon afar en paz.

Elle a trois couplets et cet envoi:
Domna, d' onrat lignatge
Per vos sui al Dalfin cazaz,
E tenc totas mas eretaz.
Del mieg sirventes.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XVI, Al dous nou termini blanc

XVI.


Al dous nou termini blanc

Del pascor vei la elesta

Don lo nous temps s' escontenta,

Quan la sazos es plus genta

E plus covinens e val mais,

Et hom deuria esser plus guais,

E meiller sabor mi a jais.


Per que m peza quar m' estanc

Qu' ieu ades no vey la festa,

Q' us sols jorns mi sembla trenta

Per una promessa genta

Don mi sors temors et esglais,

E no vuelh sia mieus Doais

Ses la sospeysso de Cambrais.


Pustell' en son huelh o cranc

Qui jamais l' en amonesta,

Que ja malvestatz dolenta

No 'l valra mession genta

Ni sojorns ni estar ad ais,

Tan cum guerr' e trebaill e fais:

So sapcha 'l seinher de Roais.


Guerra ses fuec et ses sanc

De rei o de gran podesta,

Q' us coms laidis ni desmenta,

Non es ges paraula genta,

Qu' el pueys si sojorn ni s' engrays,

E membre li qu' om li retrais

Qu' anc en escut lansa non frais.


Et anc no 'l vi bras ni flanc,

Trencat, ni camba ni testa

Ferit de playa dolenta,

Ni en gran ost ni en genta

No 'l vim a Roam ni en assais,

E ja entro que el s' eslais

Lo reys on pretz non es verais.


Reys frances ie us tenc per franc,

Pus a tort vos fai hom questa,

Ni de Gisort no s presenta

Patz ni fis que us sia genta,

Qu' ab lui es la guerr' e la pais;

E jovens, que guerra non pais,

Esdeve leu flacx e savais.


Ges d' En Oc e No no m planc,

Qu' ieu sai ben qu' en lui no resta

La guerra ni no s' alenta;

Qu' anc patz ni fis no 'lh fon genta,

Ni hom plus voluntiers non trais,

Ni non fes cochas ni assais

Ab pauc de gent ni ab gran fais.


Lo reys Felips ama la pais

Plus qu' el bons hom de Carentrais.


En Oc e No vol guerra mais

Que no fai negus dels Alguais.


Bertrand de Born.

jueves, 14 de octubre de 2021

APLICACIÓ DE L' ART GENERAL. APLICACIÓN DEL ARTE GENERAL.

APLICACIÓN DEL ARTE GENERAL.

No bien hubo Raimundo Lulio puesto los pies en Mallorca a principios del año 1300, cuando desplegando en la isla aquella actividad que no podían contrastar reveses ni contratiempos, señaló la época de su permanencia entre sus conciudadanos, con una porción de escritos de sumo interés y de no menos valor. Entre estos se notan los que compuso en verso, titulados Aplicación del Arte general y Medicina del pecado.

Concretándonos ahora al primero, puede asaltar la duda de si esta obra didáctica, que D. Nicolás Antonio señala con el nombre de Arte general rítmica, es la misma que el P. Pascual titula Reglas introductorias al Arte demostrativa, y que dice estar así mismo escrita en verso lemosin; aunque la circunstancia de suponer esta última compuesta en el año 1283, y la de continuar después la que nos ocupa entre las obras de Lulio escritas en el de 1300, nos hace estar en la persuasión de que ambas piezas fueron conocidas del autor de las Vindicias Lulianas, aunque no hayamos de ningún modo podido dar con la del año 1283.
El poema que tratamos tiene por objeto, como su mismo título indica, enseñar el modo como se ha de hacer aplicación del Arte general a cada una de las ciencias en particular, entre las cuales comprende Lulio la teología, la filosofía, la lógica, el derecho, la medicina, la retórica y la moral. Es poco menos que imposible entender perfectamente el texto de la obra a los que no están algún tanto versados en el mecanismo de la gran máquina del raciocinio a que llamó Lulio Arte general, ni en la disposición de sus varias y bien combinadas tablas y figuras, el uso de las cuales explica y enseña. Y esto hace que sea más pesada su lectura, ya de suyo poco amena por la índole exclusivamente didáctica del poema.

Esta obra no puede considerarse como un monumento poético, pues en verdad su asunto no es nada adecuado a los vuelos de la poesía. La intención de Raimundo no fue tampoco la de escribir un poema, sino la de ayudar a la memoria por medio de la rima, para que pudiesen fijarse en ella las principales reglas que se han de tener presente para la aplicación de su Arte; y bajo este punto de vista cumple este opúsculo perfectamente su objeto; porque a pesar de la aridez de su asunto, campea en él suma facilidad en la versificación, circunstancia inherente a todas las obras rimadas del autor.


APLICACIÓ DE L' ART GENERAL.


Deus gloriós! per vostr' amar

Est' Art general aplicar (hoc, est, tamé fá aná aquest; aqueste en castellá)

Volem a les especials

Sciencias, qui son aytals:

Una es Theología,

Altre n' es Philosofía,

Lògica, Dret e Medicina,

E que Retòrica y sia,

E Moralitats hi metrem,

Per ço que lo ver en mostrem.

E aço fem per tal raysó

Que mostrem la aplicació

Del Art general en cascuna,

Que a totas está comuna;

E per ellas poden haver

En breu de temps et retener;

Et en las sis distinccions

Fassem de cascuna sermons.


DE LA THEOLOGÍA.

I.

DE LA PRIMERA DISTINCCIÓ.


Theología es saber

Ab lo qual de Deu hòm diu ver.
Coneix hòm sa essenciá

Per la primera figurá,

Fá en cercle d' una en una

E totes sian en cascuna.

Son donchs: granea et bondats,

E las altres proprietats,

Essencia de Deu, pus son

L' una, l' autre et en viron,

Están en un esser divinal

Ensemps, et cascuna cabal;
La qual essencia es el som,

E mí e quant es de lá som.


II.

DE LA SEGONA FIGURA.


Ab la segona figura

Atrobarás la natura

Que há l' essencia de Deu;

E la trobar te será leu

Si en Deu es devoció,

E sabs posar distincció

En la divinal gran bondat

En qui está bonificat,

De bonificant engenrat

Ab bonificar eternal,

Que d' amdós está natural

Obrar per tota la bondat

Que es l' obrant, e es l' obrat,

Et es l' obrar et son egual

Una bondat essencial.

E ço mateix pòts consirar

De granea ab magnificar,

Magnificant, magnificat,

Que son distincts per Trinitat,

Per natura et naturar;

E ço mateix es d' eternar,

De eternant et eternat,

E de cascuna dignitat;

Car cascuna natura há

Perque no sia ociosá

E que 'n si haja concordar,

Ab que 's luny a contrariar;

E haja 'n si començament,

Mijá e fí, tot egualment,

Eternalment et infinida,

Sens qui no pòt esser complida.

Havémte donchs mostrat tot clar

Com Deus ha en sí naturar,

De naturant et naturat

Per cascuna proprietat;

Per tal natura l' hòm enten (1)

Que Deus ha en sí complimen

Per naturant et naturat,

Naturar en eternitat,
Et en totes ses dignitats
Sens que ociós fóre stats
Eternalment et infinida,

E no pogra esser complida
Neguna de ses dignitats,

Pus hi fós ociositats.


III.

DE LA TERÇA FIGURA.


Porás per la terça figura

Parlar de Deu, et ab mesura

Egual de cada dignitat,

Segons que n' es significat

Cascun en l' autra assajada

Com hic será acordada,

Segons essencia natura

E lur obra qui totstemps dura,

Affirmant lur acordament,

Negant tot contrariament.
Per aytal mòu pòts concluir

De Deu totas vets et ver dir.


IV.

DE LA CUARTA FIGURA.


Per la quarta figura par

Com sapias montiplicar

Moltas raysons al concluir,

E ja no hi porás fallir

Si coneix lo significat

Per cascuna cambra donat

Vint vets, e las cambras son nòu,

E cascuna en sí son mòu

Per lo qual porás lo ver dir

Ab que no vulles consentir,

E 'n negun mòu contrariar;

Ans los faças tots acordar
En ço que volrás concluir
De Deu, e no vulles mentir.

E si vòls mays montiplicar

Raysons, fay los cercles virar,

E consint als significats

De las cambras, de lats en lats.

E aço fay a ton plaer;

Car tantas raysons pòts haver,

Con farás lo revolviment

De 'ls cercles e 'l discorriment

Trò a la cambra de h, i, k,

E no pas mays de qui en llá;

Car en ella es afinat

Lo descorre et termenat.

V.
DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.


Parlar pòts de Deu per reglas

Discorrent lurs especias,

En tot çó que de Deu dirás;

Et en cascuna trobarás

Ço que de Deu volrás provar,

Ab que sapias acordar

Las reglas ab ço que dirás

De Deu, guardant de pas en pas
Especias de cascuna

Sens contrariar de neguna
En la sua conclusió.

E si es feta questió

Per utrum, fé responsió,
Per la primera reglada (2)

Segons que es ordenada.
E si de que questió has,

Ab la segona respondrás,
E d' escaló en escaló,

Trò veges la conclusió

Clara, senes negú dubtar;

Et enaxí porás parlar

De Deu, e veras causas dir,

Ab que l' órdre sapias tenir

Qui per las reglas es mostrat,

Siguent lo lur significat,
Segons que demunt havem dit

A honor del Sanct Spirit.



VI.

DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.


Si vòls de Deu res concluir

Ajudet ab lo diffinir
Que es de ses proprietats,

E sia lo test conservats

Que es de cada dignitat;

Car éll está necessitat,

En quant que no 's pòt destroir

Si per éll hòm vòl lo ver dir.
E si ‘ls termens no 't son donats

En las divinas dignitats,

De 'ls quals está la questió,

Sapias virar lo sermó

A las divinas dignitats,

Hon los termens son emplegats;

E ab ellas pòts concluir

Segons que es lur diffinir;

Lo qual diffinir fé ligar

Ab affermar o ab negar,

Segons lur diffinició,

E dirás de Deu ver sermó

Concordant cascú diffinir

Ab l' autre, sens null contradir.

E si no pòts ton affermar

Ab lur diffinir concordar,

Viret a la negació

Segons la diffinició

Qui es de cada dignitat,

Car dar en saubrás la vertat.


VII.

DE LA CUARTA DISTINCCIÓ.


Ab las condicions

Haurás moltas raysons

De Deu, com está ordenats,

Segons qu' es condicionats

Ab la granea et bondat

Per different et concordat,

Magnificar, bonificar.

Aço mateix porás trobar

Ab granea, eternitat,

E bonea et potestat;

Et enaxí de cascuna

Ab qui Deus d' una en una,

Ab qui Deus fá tot ço que fá

En sí et en creaturá,

En quant que en trestòt avé

E no li falle 'n nulla re (3),

Tant es bé condicionat.

Pòts, donchs, de Deu saber vertat
Per las suas condicions

Que ensemps están companyons
A far lo bé complidament.

Pòts, donchs, far lo concluiment
De Deu, segons que t' hay mostrat

Ab ço perque es ordenat.


VIII.

DE LA QUINTA DISTINCCIÓ.


Per la taula porás trobar

Con sapias de Deu parlar,

De coronell en coronell,

E no está negun capdell

De fil tant fortment enplegat,

Com es de mant significat

La taula tota complida,

Per qui porás sens fallida

Parlar de Deu, et tan estes,

Que t' abastará 'n tota res

La taula en quant volrás dir

De Deu, si sabs lo ver jausir,

Ab ço qui t' es significat

Per cada lletra, et mostrat

Segons qu' es son alfabet;

Perque no pòts esser constret

Per deffalliment de raysons,

Car la taula ha tants d' escalons

En pujar alt ton consirar,

Que mays que no porás parlar

De Deu están li escaló.

Vet, donchs, la ordenació

De la taula a ton plaer,

Con de Deu sapias dir ver,

E mant ver a ta voluntat

Si segueix lo significat

De las lletras, en qui estada (4)

Tanta veritat plegada,

Que tota hom no pòt sauber

En esta vida, ni veer.
Pòtsne, donchs, tanta atrobar

Com pòts haver lo ensercar,
Ab que enserchs sáviament

Siguent lo significament
Qui' en la taula es enplegat

En tot quant pòt esser parlat.


DE LA SISENA DISTINCCIÓ.


Per sisena distincció

Porás de Deu far mant sermó,

Que en ella está plegat,

E appar lo significat,

Segons qu' es fayta questió

De Deu et la solució;

Car per aquell mòu pòts provar

De Deu ço qu' en volrás parlar,

Prenent semblant d' altre semblant,

E conexent lo dessemblant

Qui está en las questions

Et en las lurs solucions

Qui son escritas, et si' t fan

Questions, pren lo lur semblan,

E respon per assemblament,

E seguescas l' ordonament

De que t' havem ja doctrinat,

Aplicant cada dignitat

De Deu et ta responsió,

Ordenadament per raysó,

E per lo lur significat.

De Theología parlat

N' havem assats et dit lo ver,

E mostrat havem lo dever

Com l' Art qui general está

Puscha esser aplicada

A Theología, et dir ver

De Deu, d' hon hòm haja sauber

D' aço que es et ço que fá;

Empero la sua ajudá

Hi cové totas vets estar,

Car sens ella hòm no pòt far

Nulla vera conclusió,

Ni atrobar vera raysó.

DE LA PHILOSOFÍA.

I.

PRIMERA DISTINCCIÓ.


Per la primera et segona figura

Porás saber la natura

Dels generals començaments,

D' ángels, del cèl, e d' elements,

E de tot ço qui es creat

En qui está significat;

Si 'ls començaments sabs mesclar

Lo ú, en l' autre, et guardar (6)

Qui appar de lur mesclament

Per natura d' enteniment,

Segons lo ver que vòls sauber;

Lo qual ver porás conquerer

Ab affermar o ab negar

Per la natura de mesclar,

Bonificant, bonificar.

Et enaxí de ú en ú

D' els altres, car dar t' ha cascú

De sí mateix significat,

Perque lo ver será trobat

De ço que volrás concluir,

Et en aço no pòts fallir,

Si sabs be 'n far lo mesclament

Que fan tuyt li començament.

E ab la terça figura

Conexerás la natura

Que han cascun començament,

Com fá ab l' autre justament;

Car bondat há un naturar

Ab granea, autre ab durar,

E autre n' ha ab lo poder,

E autre n' ha ab lo sauber;

Et enaxí de ú en tots

Lo ú dessus, l' autre de sots,

Segons qu' appar en la figura

Hon ú ab altre fá mesura.

E tú segons lur mesurar,

Lur natura, et lur obrar,

Pren lur significació

E fé d' ells la conclusió.

Appar en quarta figura

Co' s fá montiplicadura

De tres et tres començaments,

D' hon venen significaments,

Segons que está l' ajustar:

E tú si ho sabs consirar

Atrobarás ço que querrás;

E atrobar tú ho porás,

Si mous los cercles enviró,

Tant, que significació

Te venga de ço que querrás,

Anant ton entendre de pas

Per significar tan soven,

Car per aytal anar éll pren

Ço que desiras atrobar

Per affermar o per negar.


II.

DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.


Ab las reglas pòts atrobar

La natura e 'l naturar

Qui es de las creaturas

En sercant las lurs naturas,

Si son? ¿Qué son? Et de qué son?

Quánt son? Quáls son? Et per qué son?
Et enaxí de cascuna

Regla, de una en una,

Trò venga lo significat

De regla ‘n regla, et sercat

Per cascuna especia

E que' ls significat sia

Ab la regla tan acordant,

Qu' en res no y vages dubtant

Per affermar o per negar.

Enaxí porás atrobar

Los secrets de las naturas,

Si ab las reglas las mesuras,

Los significats que' t darán

Si ab ellas los vas cercán,

Con sia ço que tot creat

En las reglas sian plegat (6).


III.

DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.


Guarda com están diffinit

Li terme, et sia ton dit
Segons lur diffinició,

E faças la conclusió,
Segons que diffinit están,

En afferman o en negan;
Car natura no contradits

Ço que d' ells está diffinits.
Aysò mateix del naturar,

E ab lo diffinir acordar;

E si 's a la essencia (7)

De tot ço qui creat sia

Vet, donchs, com porás ensercar

Per diffinir, et atrobar

Tot ço qui es significat

Per diffinir e demostrat.


IV.

DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.


A ensercar la veritat

Guarda com está ajustat

Li terme per condicions,

E sia fayt li teu sermons

Segons qu' es la condició

Del terme per tot enviró;

Car quant li terme son justat

Donan de sí significat,

Per natura de l' ajustar;

Car l' ú per l' autre 's mostra clar,

Segons qu' es lur condició,

E fá significació

A l' enteniment de son ver,

Per ço qu' es faça conexer.

E tu prin lo significat

Segons qu' es condicionat,

E quant conclusió vòls far

Per affermar o per negar;

Et ab aytal acordament

Com mostra 'l significament

De ens e d' aço qui d' éll es,

E no hi fallirás en res.


V.

DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.


Ab la taula porás trobar

Ço que natura pòt mostrar

De sí mateixa veritat

Significant sa entitat,

E ço qui d' ella pòt exir

Movent tant los cercles en gir,

Trò n' isca lo significar

De l' ens que volrás atrobar.

E quant lo ver haurás trobat,

Si vols sia montiplicat,

Montiplica 'l per cascuna

De las cambras d' una en una,

Volvent los cercles mantinent;

E per aquell revolviment

Montiplicarás tas raysóns

A cascuna conclusions;

En tant que per totas vias

Te guardarás de dir falsías,

E concluirás veritats

Mostradas per significats.


VI.

DE LA SISENA DISTINCCIÓ.


La sisena distincció

Es de practica per raysó

Que hom seguesca lo seu mòu,

Si la questió fás de nòu,

Car fár porás conclusió,

Segons la comparació

De ço qui es ja concluit,

El significar no 't oblit

Qui 't vé de la distincció,

E segueix la condició

En las novellas questions

De escalons en escalons,

De las questions antigas;

E si en aço te fatigas,

No sabs pendr‘ els significats

De las antigas vas tots lats;

Car un semblant ab altres pren (8)

Con l' enteniment las enten,

Per força del significar

Que l' un de l' altre pòt donar.

Mostrat havem, donchs, l' ensercar

Con hòm sabia philosofar

Per la sciencia general

En philosofía especial.


DE LA LÓGICA.

I.

DE LA PRIMERA DISTINCCIÓ.


Lògica es sciencia

Per la qual home sapia

Parlar assuffismadament,

E fer ver e fals argument.

E lògica 's d' universals,

E ab las figuras hòm sab quals

Están en lo lur mesclament

Las res d' hon hòm fá l' argument;

Com bontat qui es general,

Bonea gran especial;

E pòtsne far divisió

Per proprietat et veus só,

La bonea de voluntat

Es a ella proprietat,

E bonea 's proprietat

Per sí mateixa et qualitat;

E bonea es accident

Per color et per moviment.

Vet, donchs, los sinch universals

Qui 'n lògica son principals

Començaments, que son trobat

En las figuras et mesclat.

Con d' ellas en fás mesclaments,
Per tots los lurs començaments,

Substancia et accident

D' hón son li deu predicament,

Pòts en las figuras trobar

Si ‘ls començaments sabs mesclar.

II.
DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.

Los sinch universals sercats

Ab las reglas serán trobats,

E tuyt li deu predicament,

Si ab las reglas los vas quirent,

Car un no t' en pòt escapar;

E ab las reglas porás dar

Conexença del predicat

Ab lo sobjet; e si 's girat

Lo sobjet, coneixer porás

Ab lo predicat; et si fás

Ab las reglas comparament

Substancial o d' accident,

La comparació saubrás

Ab las reglas per tots los pas.
Aço mateix d' affirmativa

Universal o negativa,

E autre sí particular

Ab las reglas porás trobar,

Si fás ver o fals argument

E 'ls individus exament.

Ab las reglas porás trobar

Aquells qui están per comptar,

E aquells qui son differents

Per especies examents.

Ab las reglas pòts impossibol

Coneixer et ço qui' s possibol;

E autre sí necessitat

E contingent serán mostrat;

E autre sí falaciá

Ab las reglas se trobará.

E si ‘l mitjà de las figuras

Tres ab las reglas tú mesuras,

Saubrás formar la figura;

Si vòls cercar la mesura

De materia d' argument,

Fé per reglas l' ensercament.

Preposició conjuntiva,

E autre sí de disjuntiva,

Ab las reglas la pòts trobar

Si ab totas las vòls sercar;

E ayço mateix tant con dura

Lògica porás per mesura
En las reglas tota trobar,

Si ab ellas sabs ensercar (9).


III.

DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.


Ab aquesta distincció

Saubrás far diffinició

De tuyt li sinch universals;

D' els predicaments autre tal,

Car negun d' élls no pòts sauber

Fora bonea ni poder,

Ni dels altres començaments.

Vet, donchs, per qual ensenyaments

Saubrás far diflinicions

Siguent las comparacions

Que per l' Art general se fan,

E qui en sos termens están

Tan generals, que tota art

Ne pòt haver en sí sa part.


IV.

DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.


Si mesclas las condicions

De lògica et sos sermons

Ab condicions qui están

En esta Art, coneixer s' han:

Car tuyt li condicionar

Qui son en li particular,

Cové que sian derivat

Universal et atrobat.

Pòts, donchs, en lògica formar

Condició particular

Ab condició general,

Hon particulars han hostal,

E per ella están reglades;

E si pecan a vegades,

Retornalas a lur hostal

D' hon derivan e han senyal,

E ab éll formalas en ver

E porás n' haver conquerer.


V.

DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.


En la taula atrobarás

Los significats que volrás

A lògica atribuir;

Car si a b, c, d, venir

Vòls, et als altres coronells,

No fó hanc en null capdells

Negú fil tant fòrt enplegat,

Com están li significat

En la taula, per demostrar

Ço que t' en porás aplicar

A lògica argumentant.

Vet, donques, qu' es et per qual semblant

Pòts de la taula derivar

A lògica mant consirar,

Mante materia venir

A ço que volrás concluir

Per lo molt gran abundament

Vengut per significament

De las cambras, si ʻl sabs trobar

E a lògica aplicar.


VI.

DE LA SISENA DISTINCCIÓ.


Per sisena distincció

Respondrás a la questió

Que per lògica hòm te pòt far,

Ab que sapias pendr' exemplar

De las questions qui están

En esta Art, et qu' el semblan

Prengas en la responsió;

Car pus que están companyó

Universal, particular,

Per ayco 't porás ajudar

En lògica ab l' universal,

Con sia raysó natural

Que d' aço qui 's mays venga 'l ver

A ço qui s' menys. Pòts, donchs, sauber

Aplicar l' Art general

A lògica; et farás mal

Si no ho fás, e l' has mester,

Et fias tròb en ton sauber.


DEL DRET.

I.

PRIMERA DISTINCCIÓ.


Retra a cascú ço quí seu es

Es dret, e qui sauber bé lo volgués,

Aplich hi l' Art general;

Car las figuras son portal

Per lo qual lo pòts tot sauber,

E sa natura retener

Per lo mesclar de las figuras,

Qui 't mostrarán a far dreturas

Segons granea de bontat,

De poder, durabilitat,

E dels altres començaments,

Qu' apar en los mesclaments;

E car tuyt li començament

Se fán ensemps responiment,

E mostron los significat,

E com per dret hòm sia jutjat,

Concordant li començament

Ab raysó per ordenament,

De l' ú en l' autre, e si ho fás

Ço qui dret es atrobarás,

E ço qui es tòrt atresi

Si sabs tenir lo dret camí

De dret ab los començaments

En qui es aplicadaments,

ixne con los fás mesclar

Per cap, et en porás jutjar.


II.
DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.


Ab las reglas porás trobar

Dret, si ab ellas lo vòls sercar,

Car ellas te dirán: si es?

Qué es? Et ço de que éll es?

Et enaxí de cascuna;

Car totas de una en una

E totas a dret aplicadas,

Te mostrarán las encontradas

Hon está dret, et con s' enten,

Ab que faças discorrimen

D' éll per las reglas veramen,

Segons que es la lur natura

Car sens ellas null dret no dura

Ni pòt esser ben conegut.

Veges, donchs, com han gran virtut

Las reglas en ço qui dret es,

E com ab ellas lo sabes.


III.

DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.


Per la terça distincció

Hon son li diffinició

Porás ço qui 's dret diffinir

Si ab ellas lo sabs querir,

E ab ellas querir saubrás

Dret, si está ton aplicars

Segons que tuyt son diffinit

Li començament, d' hon bastit

Está tot ço qui es en dret;

E per ço esta Art sotsmet

Assí las diffinicions

Qui son de dret, et sas raysons;

Car las suas son generals,

E de dret son especials;

E car especial está

Dejus cell d' hon ha sa formá,

Pòt per éll esser conegut

Pus per éll es esdevengut.


IV.

DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.


Per la quarta distincció

Es de dret sa condició,

Empero si es natural;

Car lo positiu no es tal

Que seguesca condició,

Ni necessaria raysó:

E no ha lança ni escut

Mays de voler perqu' es haút.

Mays lo dret qui natural es

Ab condició ligat es;

E per ço la condició

D' est' Art te mostra la raysó

Per qui drets han establiment,

E per qu' hòm en fay jutjament.


V.

DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.


En la taula 's significat

Dret còm sia atrobat;

Car b, c, d, te mostran ver,

E b, c, e, a mon parer,

E tuyt li autre coronell

Con faças dret d' aquell castell

D' aquell cavall, d' aquell molí,

E de tot quant es atresí.

E aysó pe 'l significar

Que de las lletras pòts gitar,

Concordant li significat

Ab justicia de la bontat,

E dels altres començaments

Si per élls fás discorriments,

Ensercant dret ab lur mesclar;

E segueix lur significar

En tot quant farás jutjament,

E ab ells fay acordament

Contra enjuria et peccat,

E sias ben acustumat.


VI.

DE LA SISENA DISTINCCIÓ.


Tú saubrás questions formar

E lurs solucions donar

De dret, siguent l' ordenament,

Siguent lo questionament

Qui 's en esta distincció,

Siguent sa ordenació

Per affermar o per negar,

Segons que no la veus usar;

E fé la applicació

A ayço d' hon retrás raysó,

Segons l' eximpli que n' es dat

En esta Art per veritat;

Car si tú segueix son sender,

Porás per dret raysons haver,

Ab las quals solrás questions,

Faent veras solucions

De dret, si tú las has formadas,

Segons que 'n est' Art son mostradas.

Aplica la solució

Qui es per comparació

Semblant a las solucions

D' estar et de ses questions.


DE LA MEDICINA.

I.

DE LA PRIMERA DISTINCCIÓ.


Medicina es natura

Ab qu' hom sanitat procura:

E pòt esser procurada

Ab figuras, et mostrada

Ensercant la malautía

Ab lurs termens tota via

Different et concordant

Lur termens et élls mesclant,

Lo ú en l' autre en qui par

Ab lo lur significar,

Con bontat que es malauta

Con per los termens no sauta,

E granea autre tal.

Qui 's malauta con no val

A bonea et potestat

Que sian magnificat;

E de tots ayço vull dir,

Car quant son de gir en gir,

La ú en l' autre remesclat (10),

Adonchs está sanitat

En quant están tuyt mesclat

Ab ordonat mesclament:

Autre sí li element

Com han mesclar ordenat,

Adonchs ha 'l cors sanitat,

E per ço ‘l començament (11)

Ordenats per mesclament,

Significon lo mesclar

Co ʻls metges sabion sanar.


II.

DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.

Ab las reglas pòts ensercar

La sanitat, et atrobar

Ço que malautía es,

En apres, ço de qué es?

Perqué es? et quanta n' ha?

Quál es? ni quánt finirá?

Ni hon está 'l sanament?

Ni con fá ‘l discurriment?

Ni ab que hom sabs sanar?

Ab que sapias mesclar

Las reglas d' una en una,

Ni ab que vé la fortuna

Per cap els pòt trobar

Lo mal e 'l bé procurar.

III.

DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.


Si bé 'n sabs diffinicions,

Sabrás las condicions

De medicina; car sercar

Ab ellas porás atrobar

Lo mal et la sanitat,

Qui están significat,

Segons qu' están diffinit

Li començament, et dit

Ço que son per diffinir;

E si tú vòls hòme guerir, (guarir : sanar)

Guarda la decocció

Faent diffinició

De ço de que la vòls far,

E ab que la vòls ordenar;

Car sens lur diffiniment

De las res d' hon fas engüent,

Exaròp, bany ò sagnía, (jarabe : sirope, baño o sangría)

No porás trobar la via

Com sapias practicar

Per sanitat procurar.

IV.

DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.

Condicions fan mostrar

Ab lo lur significar

Com están li element

Ab condicionament;

E la lur condició

Está la procuració

De sanitat, tota via

Contra la greu malautía;

Saubrás, donchs, far banyament,

Exaròp, dictament,

Ab general exemplar

Qui 's de condicionar

Condicions especial

Qui a sanitat molt val;

Car general condició

D' est Art hí es occasió

D' haver la particular,

Ab la qual sapias sanar

Aplicant l' universal

A la sua especial.


V.

DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.


Ab esta distincció

Ab los cercles enviró
Montiplica l' ensercar

Ço 'l malaut volrás sanar;

E guarda 'ls significats

Qui mostran proprietats

De las herbas e 'ls engüents,

Ab que fás lo sanaments,

Car b, c, d, te dirán

Segons ço perque están,

E tuyt l' autre coronell,

Com sia lo teu capdell

En procurar sanitat

Per lo lurs significat,

Qui es tant montiplicat,

Qu' en pòt esser atrobat

Lo mitjá qui destreu mal

E qui a sanitat val:

Lo qual mitg es general

Al mal que es especial,

Et encara al sanar

Qui está particular.


VI.

DE LA SISENA DISTINCCIÓ.


Ab esta distincció

Farás comparació

De las tuas questions

E de lurs solucions,

Ab questions generals,

E 'l solviment autre tals,

A qui sian aplicadas,

E ayçò tantas vegadas,

Trò que sian acordan

Ab çò que vás demanan,

Com faças lo sanament

Ab emplastre o engüent.

E si ayçò sabs seguir,

E 'l significat cullir

Qui 's d' esta distincció,

Ton emplastre será bò

E la tua medicina,

Car per aytal mòu s' afina.


DE RHETÓRICA.

I.

DE LA PRIMERA DISTINCCIÓ.


Rhetòrica es parlament

Fayt ab béll ordonament;

E pòtla hom avenir

Ab esta Art, et fromir

Mesclant los començaments,

D' hon ix tan béll dictament,

Que rhetòrica n' es feta

Dient d' élls paraula dreta,

Embellida ab bontat,

Granea et potestat,

E l' autre començament

Quant hom ne fá mesclament

Con granea qui' s ornada,

Con está bonificada;

Axi con li adjectiu

Qui ornan li substantiu,

Con de élls se fá mesclaments

Per tots los començaments,

E 'l vocable masculí

Estía breu en la fi,

E 'l femení allongat

Car pus béll ne 's lo dictat;

El mitg e 'l començament

Sian d' aquell ornament,

E fé la divisió

Ab natura de raysó,

Per quí está ornament

Béll, ab tal concordament,

Que paraula n' es ornada

Et en béll estil pausada,

E n' es major et cabal.

E si' Is vocables egal

Están per béll ornament,

Lo parlar n' es pus plasent

Contra contrari et menor,

D' hon s' alegra lo senyor.

E si fás accusament,

Fé 'l ab bell comparament.

E si 'l senyor vòls llausar,

Llausaló ab béll mesclar

De tuyt li començament,

Perque' ls dits sion plasent.

Vet, donchs, con te pòts aydar

Ab est' Art en ton parlar.


II.

DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.


Si vòls far béll dictament,

Fé ton parlar discorrent

Per las reglas d' una en una;

Car ornar lo t' ha cascuna,

Si ensemps las sabs mesclar

Mostrant lur significar,

Ab lo qual porás ornar

Tes paraulas, et dir ver;

Car lo que 't fará parer

Çò que del dir en volrás

Ab qu' el parlar ornarás,

Coneixent ço que deus dir,

E ço de que abellir

Fará lo teu parlament

Si d' éll has coneixement;

E autre sí de perqué

Del qual gran ornament vé

A la fí de ton parlar;

Ab lo qual pòts acabar

Ço que quers a ton major,

Lo qual t' haurá gran amor

Si ‘n la fí fás ornament

De bélls dits ab lausament,

E ton parlar sia gran

Com requer lo teu deman,

E sia ab qualitats
Ornadas lo teu dictats,

E propria qualitat

Fá estar pus béll dictat,

Que no fá appropriada;

E guarda temps et vegada

Ab que paraula es ornada,

Ço 's diu al temps qui 's cové,

Car ab éll sorn es manté

El loch hon tú parlarás;

Cells per qui oit serás,

Guarda lur condició,

E segons élls fé le sermó.

E segons ço cáu en grat,

Car sermó pauch es preal

Con no 's entés ni volgut,

E tant hom diu es perdut:

Emperò 'l gran ornament

Del parlar muda 'l talent

Dels oents, pe ‘l béll parlar,

Ayço que vòls acabar,

Acordant ton béll dictat

Ab cascun per voluntat

De tú et li ausidor,

E faças força major

En haver mòu en parlar,

Car sens mòu no pòts ornar

Ton parlar, et lo ab que

Ab que béll parlament vé,

Es materia en parlar;

Car sens éll no es pòt formar

Ni abellir a la gent.

Vet, donchs, lo discurriment

De las reglas en parlar

Ab lo qual lo pòts ornar.


III.

DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.

Ab las diffinicions

Embellirás tos sermons,

Diffinent cascun vocable

Segons que éll es estable

Per esser et per natura,

Segons bella parladura;

De la qual te 's dat senyal

Per esta Art general,

Qui mostra a diffinir,

E 'l diffinir abellir
Fá ço qui es diffinit

Ab veritat et bastit,

E sens qui no es ornada

Paraula, ni bé 'scoltada.

E si tú vòls accusar

Altre, et tú escusar,

Feu ab tal diffiniment

Hon sia béll ornament;

Car bellea de dictat

Fay estar hom escusat,

E a tú sól desamat 

Contra qui fás béll dictat.


IV.

DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.


Ab esta distincció

Hon son li condició

General, pòts aplicar

Ornament a ton parlar;

Car ab có qui 's general

Orna hom l' especial,

Con ne fá acordament

Per tuyt li començament,

Mesclant lurs condicions,

L' un en l' autre per raysons,

Con es fayt béll mesclament

D' antecedent, consequent;

E si hay devoció,

Si si tany contricció,

E si es devensiment (12)

Que fás, parla en rient.

E si en res has errat

Parla ab humilitat.

E si parlas ab major

O ab egual, fé tú menor;

Car ornat n' has ton parlar.

E si menor vòls pregar,

Eguala la sua' amor (no sé qué pinta este apóstrofe aquí)

Ab la tua en valor;

E no parlas si 's irat,

Car ira fay leig dictat;

E guardet de dir falsía

Qui mant béll dictat desvia

De la fí perqu' es trobat;

Parla, donchs, ab veritat.

Anans que vullas parlar

Comença a consirar

Las paraulas que vòls dir,

E com las faças grasir

Per bellea de dictar,

E per verament parlar.

Vets, donchs, las condicions

Qui 's pertanyen als sermons,

Qui son bellament dictats

Dits ab bona volentats.


V.

DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.


Ab esta distincció

Montiplica ton sermó;

Car causa significats

Que 'n pòts moltas novetats

Aplicar a ton parlar,

Ab las quals lo pòts ornar;

Car quant hom au res nòu dir (13)

L' ausir ne pren abellir;

E si 's fará lo parlar

Qui 's fará tant escoltar,

Com serán las novetats

Que metrás en tos dictats;

Car si vas a, b, c, d,

Et encara b, c, e,

E a las altres colones

E ‘ls significats sermones,

Tants n' haurás a ton plaer,

E tants d' élls porás dir ver,

Que ‘l ver ton dir ornará

A cell qui l' escoltará.


VI.

DE LA SISENA DISTINCCIÓ.


Si en questió vòls formar

Novetat per ornat parlar,

Sic l' órde en ton parlament

Qui es el questionament

D' est' Art, et ornen ton dictament

Prenent d' éll lo comparament.

Car la veritat que hi está

Lo teu dictament ornará;

Car béll hi está de bontat,

De granea, d' eternitat,

E de tuyt li començament,

Ab la qual farás ornament

Per tuas novas questions,

Enquer per lurs solucions,

E la bellea de cascú

Montiplica de ú, en ú,

E quant será montiplicada

Será ta paraula ornada,

Si ab ella fás questió

E autresí responsió.

Vet, donchs, com rhetòrica 's dada

Per aquesta Art et mostrada.


DE MORALITATS.

I.

PRIMERA DISTINCCIÓ.


Está sciencia moral

Ço perque hom es ver et leyal,

Virtuós et digne de bé.

Esta sciencia a hom vé

Ab mesclar los començaments,

E hom ne fá aplicaments

A la sciencia moral,

Qui sots éll es especial,

Axí con bontat ta virtut,

Con a bonificar cregut,

Ab saviesa et amor,

Veritat, gloria major,

Començament, mitjá e fí

Ab las quals te son dret camí

A honrar Deu et sa bontat,

Sa granea, e trinitat,

Son sauber, poder, et s' amor,

E fay home bon servidor.


II.

DE LA SEGONA DISTINCCIÓ.


Ab las reglas virtut querrás,

Car ab ellas l' atrobarás,

E mostrar t' han ço qu' ella es,

E autresí çò de que es,

E si es o no, et perque

Es virtut, et trò hon s' esté.

Ab la regla qui de qual es,

Coneixerás qual virtut es.

Ab la regla de temps, saubrás

Virtut quant la començarás,

Ab la regla qui es de lòch,

Saubrás virtut de qual lòch mòch,

Ni hon está, ni a qui vé,

E la manera com se té

Contra vicis coneixerás

Ab esta Art, e si ho fás

Haurás ab que l' atrobarás, (atrobaras, no se distingue la tilde)

E ab que mèrit tú haurás,

Perque sias remunerat

E ab que vençrás ton peccat.


III.

DE LA TERÇA DISTINCCIÓ.


Si tú vòls virtut conseguir,

Consegueixla ab diffinir,

Segons que 't n' es exempli dat

En esta Art et demostrat.

Car segons que son diffinit

En esta Art et establit

Li començament general,

Diffinirás l' especial
Virtut, si fás concordament

D' especial diffiniment

Ab cell qui está general.

Vet, donchs, est' Art et quant te val

A ensercar morals virtuts,

E per ellas haver saluts.


IV.

DE LA QUARTA DISTINCCIÓ.


Si las virtuts vòls atrobar

Qui son carreras de salvar,

Guarda las lurs condicions

E fayne applicacions

Ab condicions, qui están

En est' Art qui vá mostrán

Condicions especials

Ab suas qui son generals;

Car per lo lur significat

Atrobarás moralitat

De justicia, temprança,

Fé, caritat et esperança,

Prudencia et fort coratge,

Pasciencia et vassalatge,

Humilitat et pietat,

Costancia et castetat;

E' n axí de cascuna

Virtut, d' una en una,

Porás atenyer lur dever

Ab est' Art et conquerer.


V.

DE LA SINQUENA DISTINCCIÓ.


Ab aquesta distincció

Montiplicarás abandó

Virtuts, si 'ls cercles sabs virar

E coneix lur significar;

Lo qual aplich a la virtut

Per la qual vòls haver salut, (14),

E 'ls significats qui son tants,

Dar t' han de virtuts tants semblants,

Que moltas ne porás atenyer

Si los semblants sabs depenyer.

E lo depenyer saubrás fár

Si segueix lo significar

Que 't fá cambra de b, c, d,

E autra sí de b, c, e;

Et enaxí de cascuna,

E tú segueix de una en una

Ço qui es lur significar

Per virtuts a montiplicar.


VI.
DE LA SISENA DISTINCCIÓ.

Si questió particular

Moral vòls far o ensercar,

Membret de las universals

Questions, qui están hostals

Hon particulars son trobadas,

Covén ellas son ensercadas

Concordant las especials

Solucions ab generals,

Abstraent lo especial

Significat, del general:

Car per aytal abstracció

Saubrás solre la questió

Qu' et farán de moralitat.

Vet, donchs, et com t' es donat

Sauber en las causas morals

Ab est' Art qui es generals.



De la fí d' aquest libre.

Finí RAMON aquest escrit

A honor del Sanct Espirit;

Escrit ab qu' hom sab aplicar

A general significar,

Significar especial

Qui es de general senyal.

Es en Maylorca la ciutat

Aquest nòu escrit acabat,

Al nombre d' encarnació

Mil et trescents con Deu hom fó,

Al mes de mars, e 's comenat

A la divina Trinitat.


VARIANTES.

(1) Per tal natural hom enten,

(2) Per la primera regla da
(3) E no li fall en nulla re,
(4) De las letras, en qui 's estada
(5) La ú en l' altre, et guardar
(6) En las reglas sia enplegat.
(7) E si s' ha la essencia
(8) Car un semblant ab altre es pren
(9) En las reglas tot atrobar,

Si ab ellas ho sabs sercar.
(10) La ú ab l' autre rè mesclat,
(11) E per sol començament
(12) O si es devensiment
(13) Cay quant hom au res nòu dir
(14) Per la quals vòls haver salut