ña molta gen | hay mucha gente |
ñabé | haber |
ñabén broma, va aná al monte y se fa fótre chopet, ameradet | habiendo niebla, fue al monte y se mojó mucho |
ñabénne tres, no sé cóm no ne has triat cap | habiendo tres, no sé cómo no has elegido ninguno |
ñabíe molta broma, boira, paora, dorondón | había mucha niebla |
ñabíen mols códuls | había muchas piedras |
ñabut | habido |
ñaclada | mordisco |
ñaclades | mordiscos |
ñague una cosa | haya una cosa |
ñaguen dos coses | haya dos cosas |
ñaguere mes – ñaguere ! | hubiera o hubiese más – que hubiera más ! |
ñagueren mes | hubieran o hubiesen más |
ñagut, ñabut – Este añ ha ñabut bona saó y les olives s´han fet mol majes (grans) | Habido – este año ha habido buena sazón y las olivas se han hecho muy majas (grandes) |
Ñan dos coses | hay dos cosas |
ñaulá un gos | quejarse un perro |
ñaulán | aullando |
ñaurá | habrá |
ñaure, ñabé | haber |
ñauríe | habría |
ñauríen dos coses | habría dos cosas |
ñervi, ñirvi, ñervis, ñirvis | nervio, nervios |
ñirviós, nerviós | nervioso |
ñirviosa, nerviosa | nerviosa |
ñirviossisme, nerviossisme | nerviosismo |
ñirvis | nervios |
ñu (animal paregut a un buey) | ñu |
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Mostrando las entradas para la consulta dorondón ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta dorondón ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
martes, 27 de noviembre de 2018
dicsionari chapurriau castellá, ñ
domingo, 26 de agosto de 2018
Alcubierre
LÉXICO ARAGONÉS DE ALCUBIERRE (Monegros)
Fernando Romanos Hernando
Este trabajo es el fruto de dos años de trabajo como profesor de aragonés con un grupo de alumnos y alumnas de Alcubierre de todas las edades. De las aportaciones de todo el grupo, las encuestas que hice a algunas personas de la localidad y sobre todo el vocabulario que pude oír en las clases en las horas de bar y en las fiestas de la localidad en las que participé surgió un caudal de palabras que trato de plasmar en este trabajo de cerca de 800 palabras de la localidad Monegrina de Alcubierre.
A. A bezinal. (adv.) Comunadamente, para la comunidad, de forma colectiva sin contraprestación y en beneficio de la comunidad. A canto camino. (adv.) Junto al camino. A colicas. (adv.) Sobre los hombres. A encolicas. (adv.) Sobre los hombres. A escarramanchas. (adv.) A horcajadas. A escuchetes. (adv.) En voz baja, cuchicheando. A l'arreo. (adv.) De forma seguida, a continuación, sin parar. A l'inte. (adv.) Instantaneamente. A l'otrol día. (adv.) Al día siguiente. A lo birulé. (adv.) De cualquier forma. A lo que. (adv.) Cuando. A puro de. (adv.) A fuerza de. A ran. (adv.) A nivel. A tó(t) meter. (adv.) A toda marcha. Ababol. (s. m.) Amapola. Abadejo. (s. m.) Bacalao seco. Abandear. (v.) Tocar las campanas. Abellanera. (s. f.) Avellano. Abentar. (v.) Tirar, lanzar. Abentau. (adj.) Muy rápido. Abiejar-se. (v.) Envejecer. Abocar-se. (v.) Caerse hacia abajo. Abogau. (s. m.) Abogado. Abozinar-se. (v.) Caerse de bruces en el suelo sin poderse levantar. Abozo. (s. m.) Tipo de planta. Acachar. (v.) Agachar. Acantaliar. (v.) Agachar. Achopar. (v.) Empapar. Aclamar-se. (v.) Quejarse, lamentarse. Acotraziar. (v.) Arreglar, acondicionar. Acotraziau. (adj.) Arreglado, acondicionado. Acucuchar-se. (v.) Cobijarse. Acucutar. (v.) Asomarse. Adán. (adj.) Descuidado y desaseado. Adelgazar. (v.) Amasar el pan. Adoba. (s. f.) Adobe. Adubir. (v.) Dar a basto. Aduya. (s. f.) Ayuda. Aduyar. (v.) Ayudar. Afajinar. (v.) Hacinar. Afirmar. (v.) Contratar. Afogar. (v.) Ahogar. Aforrar-se. (v.) Aligerarse de ropa, remangarse o quedarse en mangas de camisa. Aforrau. (adj.) Con poca ropa o remangado. Aforrau. (adj.) Ligero de ropa o descamisado, que no va muy abrigado. Aforro. (adv.) Ligero de ropa, en mangas de camisa o descamisado, remangado. Agostiar-se. (v.) Mustiarse. Aguarte. (expr.) Espera. Aguatillo. (s. m.) Parada de agua. Aguazil. (s. m.) Alguacil. Aguazila. (s. f.) Mujer del alguacil. Aguazo. (s. m.) * Agundante. (adv.) Abundante, mucho. Airada. (s. f.) Ventolera. Airera. (s. f.) Ventolera. Ajazeite. (s. m.) Salsa de huevo y aceite. Ajolio. (s. m.) Salsa de ajo. Ajuntar-se. (v.) Reunirse. Tratarse, tener relaciones con alguien. Ajustador. (s. m.) Chaleco. Al drecho. (adv.) Enfrente, por en medio Al tentón. (adv.) A tientas. Aladro. (s. m.) Arado. Alazete. (s. m.) Cimiento. Alba. (s. f.) Alba. Rayar l'alba. Amanecer. Alberje. (s. m.) Albaricoque. Alberjero. (s. m.) Albaricoquero. Alborzas. (s. f.) Madroños. Alborzera. (s. f.) Madroño. Alcañonera. (s. f.) Tipo de uva. Alcorzar. (v.) Atajar, acortar. Alcorze. (s. m.) Atajo. Alcuerze. (s. m.) Atajo. Aldredes. (adv.) A propósito, a posta. Alentar. (v.) Respirar. Alfalze. (s. m.) Alfalfa. Algarabán. (s. m.) Un tipo de pájaro. Almada. (s. f.) Almohada.
2 Almadeta. (s. f.) Cojín, almohadilla. Almadón. (s. m.) Almohadón. Almario. (s. m.) Armario. Almendrera. (s. f.) Almendro. Almielcas. (s. f.) Hierba forrajera. Almondigas. (s. f.) Albóndigas. Almú(t). (s. m.) Medida de capacidad. Aloda. (s. f.) Alondra. Alparzero. (adj.) Chismoso, cotilla. Alparziar. (v.) Cotillear. Alredol. (adv.) Alrededor. Altero. (adj.) Alto. Alunau. (adj.) Loco. Alzar. (v.) Guardar. Amadezer. (v.) Cubrir a la oveja en celo. Amagar-se. (v.) Esconderse. Amallatar. (v.) Acabar en un sitio. Amañar. (v.) Hacer un apaño. Amás. (adv.) Además. Ambute. (adv.) Mucho, en cantidad. Amerar. (v.) Mezclar con agua, o añadir agua. Amolar. (v.) Fastidiar. Amorrar. (v.) Acercar la boca a un sitio. Amortau. (adj.) De carácter decadente, apagado de personalidad, poco emotivo. También un camino o algo que se acaba. Amprar. (v.) Prestar y tomar prestado. Amprón. (s. m.) Prestado, préstamo. Ir d'amprón. Ir de prestado. Amugas. (s. f.) Cesto de las caballerías. Ancas. (s. f.) Caderas. Andalozio. (s. m.) Nubes negras con lluvia. Angluzia. (s. f.) Deseo fuerte por algo, ansiedad al hacer algo. Angluzioso. (adj.) Ambicioso, ansioso. Anieblau. (adj.) Atontado. Ansa. (s. f.) Asa. Antiojos. (s. m.) Gafas. Anzuelo. (s. m.) Orzuelo en un ojo. Antonzes. (adv.) Entonces. Apajentar. (v.) Llevar a pacer el ganado. Apañar. (v.) Arreglar. Apercazar. (v.) Intuir, entender. Aprezisar. (v.) Necesitar. Arañón. (s. m.) Endrina. Arbañil. (s. m.) Albañil. Arguellau. (adj.) Flaco. Arraclán. (s. m.) Alacrán. Arramblar. (v.) Acaparar. Arrebullonau. (adj.) Revuelto, desordenado. Arredol. (adv.) Alrededor. Arreo. A l'arreo. (adv.) De forma seguida, a continuación, sin parar. Arringlerar. (v.) Alinear. Artica. (s. f.) Terreno de cultivo que antes no lo era. Arto. (s. m.) Espino. Asabelo. (adv.) Mucho. Ascape. (adv.) Enseguida. Asina. (adv.) De esta forma, así. Aspro. (adj.) Aspero. Astral. (s. f.) Hacha. Atabalar. (v.) Enloquecer a uno, hacer que uno se vuelva loco. Atroncar. (v.) Podar. Aturar. (v.) Parar. Azaite. (s. m.) Aceite. Azarbe. (s. m.) Acequia. Azierro. (s. m.) Trozo de campo que no se ha trabajado, que están sin hacer. B. Badil. (s. m.) Recogedor. Bailotiar. (v.) Bailar de cualquier manera. Bal. (s. f.) Valle. Bandiador. (s. m.) Columpio. Bandiar. (v.) Voltear, hacer oscilar. Bantar. (v.) Levantar. Barandau. (s. m.) Pasamanos. Bariasco.(s. m.) Barilla. (s. f.) Mandíbula. Barrancada.(s. f.) Riada. Barrenau. (adj.) Loco. Barrete. (s. m.) Barro blando. Bazieta. (s. f.) Comedero de animales. Bazión. (s. m.) Gran recipiente donde se hacía la matanza del tocino. Belar. (v.) Balar. Bemba. (s. f.) Campo o terreno junto al pueblo. Bendema. (s. f.) Vendimia. Bendemar. (v.) Vendimiar. Bentanón. (s. m.) Ventanuco. Bente. (num.) Veinte. Berraco. (s. m.) Oveja vieja. Bezinal. A bezinal. (adv.) Birulé. A lo birulé. (adv.) Bizco. (s. m.) Planta que desprende una sustnacia muy pegajosa. Blanco. (s. m.) Tocino del jamón. Blanquiar. (v.) Encalar. Bocau. (s. m.) Comida a deshoras. Bochornera. (s. f.) Mucho calor, sofoquina. Bofo. (adj.) Hueco, vacío, aplicado a frutos secos.
3 Boira. (s. f.) Niebla. Bolada. (s. f.) Golpe de aire, ráfaga de viento. Boque. (s. m.) Macho cabrío. Borfollo. (s. m.) Pellejo de la uva. Borrasquiar. (v.) Llover poco. Borrega. (s. f.) Persona bruta. Boteja. (s. f.) Recipiente para beber. Bozau. (adj.) Tapado, obstruido. Braguero. (s. f.) Ubre o teta de algunos mamíferos. Brazal. (s. m.) Ramal de una acequia. Bresca. (s. f.) Miel virgen. Brincar. (v.) Saltar. Brozas. (adj.) Descuidado, torpe. Bulcar. (v.) Volcar, derribar. Bulquete (s. m.) Remolque de tractor que es oscilante. Bullir. (v.) Hervir. Buro. (s. m.) Barro, arcilla. C. Cadillo. (s. m.) Cachorro. Cado. (s. m.) Madriguera. Cagalera. (s. f.) Diarrea. Cagaleta. (s. f.) Excremento pequeño y redondo. Cagallón. (s. m.) Mierda, excremento grande. Cagazas. (adj.) Miedoso. Cagoso. (adj.) Cagón, que tiene propensión a defecar o que lo mancha todo de excrementos. Cal. No cal que. No es necesario que, no hace falta que. (ha quedado fosilizado sólo en esta forma, el resto de formas verbales no se usan ya). Caldereta. Caler. (v.) Ser preciso. (vid. cal). Callizo. (s. m.) Callejón. Calorina. (s. f.) Calor excesiva y pegajosa. Calzero. (s. m.) Calzado. Campar. (v.) Ir por un sitio en total libertad. Canalera. (s. f.) Canalización de agua del tejado. Canso. (adj.) Cansado. Cantal. (s. m.) Piedra. Canto. (s. m.) Porción de algo, por ejemplo una pastilla de jabón, de trozo de bizcocho, cada parte de masa para hacer el pan. Caparra. (s. f.) Garrapata. Persona pesada e insistente. Capino. (adj.) Borracho. Capolar. (v.) Picar, triturar. Caramocano. (adj.) Semiborracho, contento por beber sin llegar estar en mal estado. Caramullo. Con caramullo. Cardelina. (s. f.) Jilguero. Carnuz. (s. m.) Animal muerto en descomposición Carnuzo. (s. m.) Animal muerto en descomposición Carrañar. (v.) Reñir, echar la bronca. Carrasca. (s. f.) Encina. Carrilano.(s. m.) Mendigo, transeunte. Carrucha. (s. f.) Polea. Cascabillo.(s. m.) Cascabel. Casera. (s. f.) Mujer del cura, asistente de hogar del cura. Cazinglo. (s. m.) Aro viejo y por extensión cualquier objeto inservible. Chabisque. (s. m.) Agua o barro sucio y pisoteado Chafardero. (adj.) Alcahuete. Chanada. (s. f.) Ocurrencia repentina y alocada. Chaparrazo. (s. m.) Chaparrudo. (adj.) Pequeño y regordete. Chapurquiar. (v.) Remojarse torpemente. Charada. (s. f.) Restos de las brasas. Charquera. (s. f.) Barrizal. Charradeta. (s. f.) Conversación. Charrador. (adj.) Conversador, muy hablador. Charraire. (adj.) Charlatán, muy hablador. Charrar. (v.) Hablar. Chelar. (v.) Helar. Chemecar. (v.) Gemir. Chilar. (v.) Chillar, gritar. Chilo. (s. m.) Grito, chillido. China-chana. (adv.) Despacio. Chinebro. (top. Puichinebro). (s. m.) Enebro. Chiquer. (s. m.) Niño, muchachito. Chiribí. (s. m.) Agua que cae. Chirla. Chirleta. (s. f.) Pajaro parecido a un gorrión pequeño. Chispo. (adj.) Borracho. Chocante. (adj.) Divertido, curioso, interesante. Chotiar. (v.) Retozar. Chuflaina.(s. f.) Silvato. Chuflar. (v.) Silvar. Chulla. (s. f.) Chuleta. Chumear. (v.) Gotear, rezumar lentamente. Chupida. (s. f.) Empapamiento. Chupir. (v.) Empapar.
4 Clabillar. (v.) Aguijonear, acribillar de picaduras. Clocada. (s. f.) Cabezada. Cobar. (v.) Incubar los huevos. Cobertor. (s. m.) Colcha. Cochamandero. (adj.) Entrometido. Coda. (s. f.) Rabo, cola. Codete. (s. m.) Cohete. Coflar-se. (v.) Sentarse de forma cómoda y tranquila. Cojer. (v.) Cojer. Caber algo en un sitio. Colgallo. (s. m.) Colgante, algo que cuelga. Colicas. A colicas. (adv.) Sobre los hombros. Collerón. (s. m.) Collar de las caballerías. Contar las biejas. (expr.) Vieja tradición popular que consiste en leerle la cartilla a uno. Continamente. (adv.) Continuamente. Continar. (v.) Continuar. Contino. De contino. (adv.) A continuación. Contrimuestra. Muestra, pequeña parte de algo para hacerse una idea de como es el resto. Coroneta. (s. f.) Zona del monte algo más elevada. Corraleta. (s. f.) Pocilga descubierta. Cortapichinas. (s. m.) Insecto negro que lleva unas tenazas en la parte trasera. Cosa. (adv.) Nada. Costera. (s. f.) Pendiente, cuesta. Cuacar. (v.) Gustar. Cuartal. (s. m.) Medida de capacidad. Cuasi. (adv.) Casi. Cucadeta. (s. f.) Siesta, sueño breve. Cucar-se. (v.) Agusanarse. Cuco. (v.) Bicho, insecto. Cuenta. (interj.) Viene a significar algo así como mira por donde. Cuerbetas. (s. f.) Tipo de cuervo o graja, de tamaño menor que las grallas. Cuezo. (s. m.) Cazo de cocina. Cunar. (v.) Mecer. Cutio. (adj.) Escondido, disimulado. D. Dalla. (s. f.) Guadaña. Dar ferrete. (v.) Dar un uso fuerte, dar caña a algo, y en sentido figurado dar la lato o molestar. Dar dogal. (v.) Molestar, estar pesado, dar la lata. De baldes. (adv.) Gratuitamente, sin pagar. De cara a. (adv.) Hacia. De mañanas. (adv.) Por la mañana. Desbezar. (v.) Separar a las crías de la madre. Desbezo. (s. m.) Acto por el cual se separan a las crías de la madre y así dejan de mamar. Desembolicar. (v.) Desenvolver. Desgana. (s. f.) Desmayo. Día. A l'otrol día. (adv.) Al día siguiente. Dispués. (adv.) Después. Dogal. Dar dogal. (v.) Molestar, estar pesado, dar la lata. Dondiar. (v.) Vagar, ir de un lado a otro. Dondin-dondiando. (adv.) Hacer algo dando muchas vueltas o rodeo. Dorondón.(s. m.) Niebla helada. Drecho. (adj.) Derecho. Al drecho. (adv.) Enfrente, por en medio de. E. Embasador. (s. m.) Embudo. Embolicar. (v.) Envolver. Embozar. (v.) Tapar, obstruir. Empentar. (v.) Empujar. Empentón. (s. m.) Empujón. Empifar-se. (v.) Emborracharse. Emporcar. (v.) Ensuciar. Enchegar. (v.) Poner en marcha, encender un aparato. Encolicas. A encolicas. (adv.) Forma de llevar sobre los hombros a otra persona. Endrezar. (v.) Poner recto o hacia un sitio. Enflascar-se. (v) Empantanarse en un sitio. Engañapastores. (s. m.) Tipo de pájaro. Enronar. (v.) Cubrir o tapar algo con tierra o cascote, enterrar, cubrir. Enruena. (s. f.) Escombros. Ensundia. (s. f.) Grasa interior de los animales. Entiparrar-se. (v.) Quedarse muy lleno de comida. Entuesta. (s. f.) Tabique o pared rota, y apaño o arreglo que se hace para repararla. Enzendallo. (s. m.) Ramas o leña menuda para iniciar el fuego. Esbafar-se. (v.) Evaporarse la sustancia de un líquido, perder el gas un líquido. Esbalizaculos. (s. m.) Tobogán. Esbalizar. (v.) Resvalar, deslizar. Esbarrar. (v.) Desviar. Esbarre. (s. m.) Desvío. Esbarrincar. (v.) Esbotar. (v.) Salir a presión un líquido. Escampar. (v.) Despejarse el cielo. Escarramanchas. A escarramanchas.
5 Escobar. (v.) Barrer. Escobizo. (s. m.) Escodar. (v.) Desrabotar, quitar el rabo. Escomenzipiar. (v.) Empezar. Escoscar. (v.) Limpiar. Escoscau. (adj.) Limpio. Escuchetes. A escuchetas. (adv.) En voz baja, al oido, forma de decir las cosas para que sólo las oiga quien está muy cerca de quien habla. Escurrimiento. (s. m.) Idea que uno tiene en un momento de inspiración. Escurrir. (v.) Discurrir, tener ideas repentinas. Esfilorchar. (v.) Deshilachar. Esfullinar. (v.) Deshollinar. Eslanguido. (adj.) Hueco, vacío. Eslejir. (v.) Seleccionar, elegir. Eslizar. (v.) Deslizar, resbalar. Esmaliziau. (adj.) Persona que tiene muchos vicios y malas aficiones. Esmerar. (v.) Supurar. Espantallo. (s. m.) Espantapájaros. Persona mal vestida y descuidada en el aspecto. Esparbel. (s. m.) Cierta ave rapaz, quizas el milano o el gavilán. Espazenziar. (v.) Hacer perder la paciencia. Espedo. (s. m.) Pincho de hierro, empleado para asar a la brasa. Espinochar. (v.) Limpiar las mazorcas. Esportillar. (v.) Desconchar. Esquerola. (s. f.) Escarola. Esquilla. (s. f.) Cencerro. Esquinazo. (s. m.) Columna vertebral. Estadizo. (adj.) Pasado, textura que adquiere un alimento cuando ha estado varios días pero no ha llegado a estropearse, se puede comer pero tiene un sabor y una textura de varios días. Estajo. (s. m.) Estalentau. (adj.) Persona de poco juicio. Estilla. (s. f.) Astilla. Estozolar-se. (v.) Romperse la cabeza, caerse dandose en la cabeza un golpe. Estraleta. (s. f.) Hacha. Estrapaluzio. (s. m.) Alboroto, mucho ruido y escándalo. Estraudes. (s. f.) Protector de fuegos y calores, soporte para cazuelas. Faina. (s. f.) Faena, ocupación. Fajuelo. (s. m.) Rama de sarmiento. Falca. (s. f.) Cuña. Falcón. (s. m.) Halcón, ave rapaz. Falsa. (s. f.) Buhardilla, planta más alta de la casa que está justo debajo del tejado. Fanega. (s. f.) Medida de capacidad de grano. Fardacho. (s. m.) Lagarto. Farfallar. (v.) Hablar de forma poco clara que no se entiende lo que dice. Farfalloso. (adj.) Dícese del que habla con poca claridad, que pronuncia mal. Farinetas. (s. f.) Gachas. Farinoso. (s. m.) Dulce hecho a base de harina, azucar y canela, propio de Alcubierre y otros pueblos de la comarca. Farnaca. (s. f.) Cría de la liebre. Fartalla. (s. f.) Comilona. Farto. (adj.) Harto de comida. Fateza. (s. f.) Tontería, bobada. Fato. (adj.) Tonto, bobo. Femera. (s. f.) Estercolero, lugar con mucho estiércol. Fenzejo. (s. m.) Cuerda de esparto. Ferrete. Dar ferrete. (v.) Dar caña, molestar con insistencia. Fiemo. (s. m.) Estiércol. Fiero. (adj.) Feo. Fiestas. (s. f.) Caricias, carantoñas. (se usa en plural). Fiestetas. (s. f.) Caricias, carantoñas. (se usa en plural). Filada. (s. f.) Sucesión de campos a distinta altura. Fizeta. (s. f.) Fizón. (s. m.) Florada. (s. f.) Floración, la mejor época de personas, animales y plantas. Fogaril. (s. m.) Hogar. Fosco.(adj.) Nublado, oscuro. Fozín. (adj.) Sucio y descuidado. Fritada. (s. f.) Pisto. Fuina. (s. f.) Garduña, marta, roedor grande que corre mucho. Como una fuina. Deprisa, como un rayo. Fulero. (adj.) Falso, poco fiable. Fumera. (s. f.) Humareda, mucho humo. Furo. (adj.) Agresivo, bravo. G. Garganchón. (s. m.) Garganta. Garra. (s. f.) Pierna. Garrampazo. (s. m) Calambre, sacudida de corriente eléctrica. Garraspa. (s. f.) Raspa, la parte leñosa del racimo una vez quitadas las uvas. Garriar.(v.) Mover las piernas.
6 Garrón. (s. m) Hueso del jamón. Gayata. (s. f.) Bastón. Gobernuda. (adj.) Mujer marimandona, que da muchas órdenes y lo organiza todo. Gralla. (s. f.) Grajo. Gramar. (v.) Mugir. Gramen. (s. m) Hierba mala que sale en los campos, sobre todo en la viña. Gramido. (s. m.) Mugido. Gripia. (s. f.) Culebra venenosa. Grumo. (s. m) Tipo de col. Guaraniar. (v.) Lloriquear. Güebra. (s. f.) Campo labrado. Güega. (s. f.) Límite, frontera entre campos o términos. Güesque. (interj.) Voz para hacer girar las caballerías hacia la izquierda. Guipar. (v.) Divisar, distinguir, darse cuenta de algo que está poco visible. Guito. (v.) Chulo, rebelde, agresivo, que se revuelve contra los demás. Güitres. (s. m) Buitres. Gurrión. (s. m) Gorrión. I. Inte. (s. m) Instante. Inte. A l'inte.en el inte. Al momento, al instante. Intinzión. (s. f.) Intención. Ir aforrau. (expr.) Ir sin ropa, o con poca ropa, ir en magas de camisa. J. Jada. (s. f.) Azada. Jarmentar. (v.) Recoger sarmientos. Jauto. (adj.) Soso. Jeta. (s. f.) Grifo de la cuba. Jolico. (s. m.) Azada pequeña. Jopar. (v.) Irse, marcharse. Joriar. (v.) Airear, ventilar un espacio. L. Laminaculos. (adj.) Adulador. Laminar. (v.) Lamer con la lengua. Laminero. (adj.) Goloso. Lera. (s. f.) Pedregal. Libiano. (s. m) Pulmón. Lifara. (s. f.) Comilona, merienda con mucha comida. Luenga. (s. f.) Lengua. Luziar. (v.) Arreglar aperos de hierro afilando y añadiendo más punta. M. Machorra. (adj.) Estéril, hembra que no cría. Malafolla. (adj.) Malintencionado. Malamén. (adv.) De malas formas, malamente. Malfalchau. (adj.) Mal vestido, desidioso en el vestir y arreglarse. Malín-maliando. (adv.) Padecer una enfermedad sin recuperarse del todo, ir renqueando, ir tirando sin curarse, arrastrando la dolencia o la enfermedad. Mallacán. (s. m) Suelo malo para cultivo por tener poca profundidad de tierra buena. Mallo. (s. m) Mazo. Malmeter. (v.) Estropear. Mantornar. (v.) Arar por segunda vez un campo. Mantudo. (adj.) Malucho, enfermizo. Manzanera. (s. f.) Manzano. Maraño. (s. m) Mardano. (s. m) Semantal ovino. Marguin. (s. m) Márgen. Marguinazo. (s. m) Límite de un campo. Masada. (s. f.) El conjunto de toda la masa. Masar. (v.) Amasar. Mascarar. (v.) Tiznar. Mascarau. (adj.) Tiznado. Mascarón. (s. m) Tizne. Matacabras. (s. m) Lluvia fina. Matachín. (s. m) Matarife. Matazía. (s. f.) Matanza del cerdo. Matután. (adj.) Inútil, torpe. Medianil. (s. m) Tapia o pared común. Mego. (adj.) Soso, callado. Melico. (s. m) Ombligo. Menester. (s. m.) Lo necesario, lo que hace falta. Mengrana. (s. f.) Granada. Mengranera. (s. f.) Granado. Mesache. (s. m) Chico, muchacho, hombre joven. Meter. A tó(t) meter. (adv.) A toda velocidad. Miaja. (adv.) Nada. Michino. (s. m) Gato y voz de llamarlo. Mielsa. (s. f.) Bazo. Mielsudo. (adj.) Tranquilón, ganso. Minchar. (v.) Comer. Mincharra. (s. f.) Rata de monte de morro alargado y cola larga.
7 Miquitero. (adj.) Raro o especial al comer o hacer las cosas, muy delicado. Mirar-se. (v.) Mirar. Mirar. (v.) Buscar. Misto. (s. m) Cerilla, fósforo. Modorra. (s. f.) Pesadez somnolienta. Moña. (s. f.) Muñeca. Moñaco. (s. m) Muñeco. Mormotiar. (v.) Murmurar en voz baja. Mosen. (s. m) Cura. Mosquera. (s. f.) Sobra de los árboles. Mueso. (s. m.) Bocado. Murria. (s. f.) Somnolencia. N. Narigotiar. (v.) Entrometerse, curiosear. Ni un sacre. (adv.) Nada de nada. Nietro. (s. m) Medida de capacidad de líquidos que alcanzaría los 150 litros aproximadamente. Niquitoso. (adj.) Maniático en los pequeños detalles, un poco asqueroso con ciertas cosas. Noguera. (s. f.) Nogal. Nublo. (adj.) Nublado. Ñ. Ñudo. (s. m) O. Ola. (interj.) No tiene traducción se usa como refuerzo de frases, a veces tiene un matiz de sorpresa o simplemente admiración. Muchas veces se usa para enlazar una frasecon otra. Olibera. (s. f.) Olivo. Onde. (adv.) Donde. Orache. (s. m) Tiempo atmosférico. Ordio. (s. m) Cebada. Ormo. (s. m) Olmo. Ospe. (interj.) Expresa asombro. Osqueta. (s. f.) Otrol. A l'otrol día. (expr.) Al día siguiente. P. Paca. (s. f.) Bala, sobre todo de paja o hierba. Paco. (s. m) Zona donde no da casi el sol. Paizer. (v.) Parecer. Pancha. (s. f.) Barriga. Panchudo. (adj.) Barrigón, panzudo. Paniquesa. (s. f.) Comadreja. Panizal. (s. m) Campo de maíz. Panizo. (s. m) Maíz. Pansar-se. (v.) Secarse perdiendo humedad o agua. Parar cuenta. (v.) Darse cuenta de algo. Parejo. (adj.) Desordenado, revuelto. Pasa. (s. f.) Epidemia. Pasallá. (interj.) Voz para la caballerías. Pastura. (s. f.) Comida del ganado. Patalero. (adj.) De par en par, abierto del todo. Patera. (s. f.) Enfermedad del ganado. Pedregada. (s. f.) Granizada. Pedreña. (s. f.) Pedernal. Pedricadera. (s. f.) Púlpito de la iglesia. Pedricar. (v.) Sermonar. Peducos. (s. m.) Calcetines gordos de lana. Pegau. (s. m.) Pegote, plastón. Pella. (s. f.) Col. Penca. (s. f.) Acelga, especialmente su tallo. Pendiz. (s. m.) Apendice. Perdigacho. (s. m.) Cría de perdiz. Perdigana. (s. f.) Perdiz joven sin ser adulta. Perera. (s. f.) Peral. Pernil. (s. m) Jamón. Pescatero. (s. m) Vendedor de pescado. Petenar. (v.) Ir deprisa. Picaraza.(s. f.) Urraca. Pifo. (adj.) Borracho. Piforro. (adj.) Borracho. Pijaito. (s. m.) Señorito. Pinchán. (s. m.) Pájaro pequeño. Pincho. (adj.) Elegante. Pinocha. (s. f.) Mazorca. Pintes. (s. m.) Pinturas, lápices escolares. Pipirigallo. (s. m.) Esparceta. Pitañar. (s. m.) Trozo pequeño de tierra. Pizca. (s. f.) Trozo de carne. (anécdota de "La Pizca d'alcubierre"). Pizca. La pizca d'alcubierre. Pizcar. (v.) Pellizcar. Pizco. (s. m.) Pellizco. Plantar fuerte. (v.) Presentar buena presencia, estar fuerte y con salud. Plazeta. (s. f.) Replaza, plazuela pequeña. Pocha. (s. f.) Bolsillo. Pochón. (s. m) Bolsillo colgante interno. Pollo mantudo. (s. m) Pollo enfermizo.
8 Poquer a poquer. (adv.) Lentamente, poco a poco. Por demás. (adv.) En vano, sin resultado. Por tierra. (adv.) Por el suelo, caido. Porgadero. (s. m) Criba. Porgar. (v.) Cribar. Pozal. (s. m) Cubo. Preto. (adj.) Tacaño. Prezisar. (v.) Necesitar. Puerco. (adj.) Sucio. Pulsos. (s. m) Sienes de la cabeza. Puncha. (v.) Punta, algo que es punzante. Punchar. (v.) Punzar, pinchar. Puncho. (s. m) Pincho, espina. Puntal. (s. m) Soporte. Purnas. (s. f.) Chispas. Puro. A puro de. (adv.) A fuerza de. Q. Quemisió. (interj.) Yo que se. Quera. (s. f.) Carcoma. Querar-se. (v.) Carcomerse. Querau. (adj.) Carcomido. Quinquilaire. (s. m) Vendedor ambulante. R. Rabosa. (s. f.) Zorra. Rabosiar. (v.) Enredar. Raboso. (v.) Zorro. Rader. (v.) Roer. Rafe. (s. m.) Alero de un tejado. Rai. (expr.) Da igual, no importa. Rallar. (s. m.) Barranco seco. Ramal. (s. m) Cuerda, rienda. Ran. A ran. (adv.) Casi tocando. Rancar. (v.) Arrancar. Rastrera. (s. f.) Rastro de algo. Rayón. (s. m) Jabalí pequeño. Reblar. (v.) Ceder ante algo. Rebulizio. (s. m) Ruido grande. Rebullar. (v.) Amontonar de forma desordenada. Recau. (s. m.) Potaje. Rechitar. (v.) Volver a brotar. Rechito. (s. m) Brote tierno. Rechumar. (v.) Filtrarse gota a gota. Recular. (v.) Retroceder. Reditir. (v.) Derretir. Redol. (s. m) Alrededor. Redolada. (s. f.) Comarca, pueblos cercanos entre sí y con relaciones habituales. Redor. (s. m.) Alrededores. Refitolero. (adj.) Cotilla, entrometido. Regle. (s. m.) Regla de madera del carpintero. Reglotar. (v.) Eructar. Reglote. (s. m) Eructo. Regüeltas. (s. f.) Curvas. Remoldar. (v.) Podar árboles. Remugar. (v.) Rumiar. Replegar. (v.) Recoger. Repretar. (v.) Apretar, comprimir. Repretar-se. (v.) Tener estreñimiento. Repreto. (s. m.) Estreñimiento. Ir de repreto. Estar estreñido. Restojo. (s. m.) Rastrojo. Restojar. (v.) Limpiar de rastrojos un campo o terreno. Retabillar. (v.) Recoger con rastrillo. Retabillo. (s. m) Rastrillo de madera. Ringlera. (s. f.) Fila, hilera. Ripa. (s. f.) Montón, monticulo, también referido a un montón de cosas. Ripada. Una ripada. (adv.) Mucho, gran cantidad de algo. Rollar.(v.) Chafar o aplastar con un rodillo. Romanzero. (adj.) Protestón, refunfuñón. Roñar. (v.) Quejarse. Rosada. (s. f.) Rocío. Rosera. (v.) Rosal. Rosigar. (v.) Roer. Rosigón. (s. m) Trozo de algo mordido. Royo. (adj.) Rojo, colorado. Ruello. (s. m.) Rodillo. Rufo. (adj.) Tieso, altanero. Rujiar. (v.) Mojar rociando. Rujiazo. (s. m.) Salpicadura. Tormenta de poca agua. Rusiente. (adj.) Incandescente, al rojo vivo. Rusio. (adj.) Rojo incandescente. Rustir. (v.) Tostar al fuego o al calor del horno. S. Sacre. Ni un sacre. (adv.) Nada de nada. Salagón.(s. m.) Roca arcillosa en estratos. Sanselo. (adj.) Soso, aplicado a gente. Sarrio. (s. m) Rebeco. Saso. (s. m) Tipo de campo. Segallo. (s. m) Cabrito joven.
9 Sentaduras. (s. m) Ampollas, sobre todo en los pies. Sentir. (v.) Oír. Simio. (adj.) Delgado. Siñalín. (s. m) Poca cantidad. Sisallo. (s. m) Mierda, excremento, desperdicio. Socarrar. (v.) Quemar en exceso por fuera. Socarrau. (adj.) Quemado en exceso y por fuera Solanar. (s. m.) Lugar soleado, zona donde suele dar el sol. Solera. (s. f.) Base o suelo de algo, parte firme de algo. Sopas escudriñadas. (s. f.) Plato típico de Alcubierre. Sucarrar. (v.) Quemar en exceso por fuera. Suflamar-se. (v.) Quemarse. Sulsir-se. (v.) Quemarse y quedarse seco y sin jugo. Sulsiu. (adj.) Seco y sin jugo. Sumanzio. (adj.) Seco y sin sustancia. T. Tajadera. (s. f.) Trampilla de las acequias. Tajador. (s. m) Sacapuntas, afilador de lápices. Talcual. (adj.) Regular, mediocre. Talladera. * Tallar. * Tamién. (adv.) También. Tano. (s. m) Nudo de la madera. Tape. (s. m.) Tapadera, tapón. Tarnasco. (s. m) Ternasco. Tarquín. (s. m) Suciedad en el suelo. Tartir. (v.) No hablar, chistar. Tasamente. (adv.) Escasamente, apenas. Tastarriar. (v.) Enredar. Telo. (s. m.) Capa fina que sale en algunos sitios o que los envuelve, tb. se aplica a las legañas. Templau. (adj.) Agil, rápido. Tentón. Al tentón. (adv.) A tientas. Terrau. (s. m.) Terraza. Tetar. (v.) Mamar. Tieda. (s. f.) Tea, madera resinosa que arde bien. Tapacón. (s. m.) Tipo de barro Tina. (s. f.) Tonel. Tintar. (v.) Teñir. Titas. (s. f.) Gallinas, y voz para llamarlas. Tito. (s. m.) Pollo. Tizón. (s. m) Madera quemada. Toballa. (s. f.) Toalla. Tocho. (s. m) Palo. Tollo. (s. m) Montaña pequeña. Toquiñar. (v.) Toquitear, manosear. Torcazo. (s. m) Paloma torcaz. Torda. (s. f.) Mirlo. Tordo. (s. m) Estornino. Torroquera. (s. f.) Tierra o zona endurecida. Tortetas. (s. f.) Alimento de la matanza del cerdo hecho con sangre, harina y especias. Torzedor. (s. m) Aparato para las caballerías. Torzón. (s. m) Dolor intenso en la tripa. Toza. (s. f.) Tronco que queda en tierra al cortar, tocón del árbol. Tozar. (v.) Topar, golpear con la cabeza. Tozolón. (s. m) Golpe en la cabeza. Tozoludo. (adj.) Terco. Tozuelo. (s. m) Cabeza. Trabesero. (adj.) Atravesado, cruzado. Trafucar. (v.) Confundir. Trallo. (s. m) Tronco cortado. Tranca. (s. f.) 1.- Palo de madera. 2.- Borrachera. Trancar. (v.) Cerrar. Trancau. (adj.) Cerrado. Trapaza. (s. f.) Engaño, mentira o ardid de oscuras intenciones. Trapazero. (adj.) Engañador. Traste. (s. m) Cacharro o utensilio viejo. Trazas. (s. f.) Formas, maneras. Tremular. (v.) Temblar, tiritar. Trena. (s. f.) Trenza. Trenta. (num.) Treinta. Trestajar. (v.) Dividir, separar, compartimentar. Trestaje. (s. m.) Compartimento, separación, división. Triar. (v.) Seleccionar, separar de un grupo lo que interesa más o menos. Tripera. (s. f.) Barriga. Trocola. (s. f.) Tipo de polea. Tronada. (s. f.) Tormenta. Tronzador. (s. m) Sierra. Tronzar. (v.) Serrar, partir. Trucador. (s. m) Llamador de puerta. Trucar. (v.) Llamar a la puerta golpeando. Trujal. (s. m.) Lagar del vino. Trunfo. (s. m.) Triunfo. Tufa. (s. f.) Flequillo, pelo que cae sobre la frente. Turrar. (v.) Tostar. Turrau. (adj.) Tostado.
10 Y. Yerba. (s. f.) Hierba. Yerbana. (s. f.) Mala hierba de los campos. Z. Zaborrazo. (s. m) Pedrada. Zaborrero. (adj.) Chapucero. Zaborro. (s. m) Piedra. Zaforas. (adj.) Basto, descuidado. Zaforoso. (adj.) Desarreglado, sucio. Zamueca. (s. f.) Animal imaginario que se lo hacía cazar a los incautos. Zancarrón. (s. m) Hueso del jamón. Zangarriana. (s. f.) Lagartija. Zapo. (s. m.) Sapo. Zapotiar. (v.) Chapotear. Zeñar. (v.) Hacer gestos con la mano. Zerras. (s. f.) Melenas. Zerringallo. (s. m.) Cosa vieja inservible, petoste anticuado. Zerrudo. (adj) Peludo, que tiene mucho pelo. Zierzera. (s. f.) Mucho viento Zincha. (s. f.) Apero de la caballería. Ziquilín. (s. m) Un ave rapaz sin determinar. Zolleta. (s. f.) Pocilga del cerdo. Zorrera. (s. f.) Borrachera. Zorriar. (v.) Beber, echarse unos tragos. Zueca. (s. f.) Trozo de leña.
miércoles, 14 de noviembre de 2018
dicsionari chapurriau castellá, D
d´ixa, de ixa – dixa | de esa – deja |
daball, deball, davall, devall | debajo |
Dabán - del latín vulgar *de-ab-ante - per dabán | Delante – por delante |
dadivós, desprengut, després, generós, dessinteressat | dadivoso |
dadivossidat, desprendimén, generossidat, dessinterés | dadivosidad, desprendimiento, generosidad, desinterés |
dado, dados | dado, dados |
dal, pujá cap a dal (baixá cap a baix) | arriba, ir hacia arriba, subir (bajar hacia abajo) |
Dalla , dalles, se piquen en martell y encrusa | guadaña, guadañas |
dallabe | segaba con dalle o guadaña |
dalladó, dalladós | segador con dalle |
dallán (g) | segando |
dama, dames | dama, damas |
damissela, damisseles, mosseta, mossetes | damisela, mocita |
damún | encima, sobre |
damún (de) – a damún | encima (de), encima con el significado de además |
dance, dances de Huesca | dance, dances, baile, bailes |
Dansa – quina dansa ! - ball, bailoteo, ballet, coreografía, - enredo, intriga, lío, embolic |
Danza – vaya danza ! baile, bailoteo, ballet, coreografía enredo, intriga, lío, embrollo |
dansáen, dansaben | danzaban |
danses | danzas |
dardo | dardo |
dardos | dardos |
datassió, de una fecha | datación |
dato | dato |
datos | datos |
datra | otra |
datre | otro |
Datres - de atres | otros, otras – de otros, de otras |
daván, dabán | delante |
deambulá | deambular |
deambulán (g) | deambulando |
Debaes , de bades | gratis, sin pagar |
deball, daball | debajo |
debat, debate | debate |
debatí, debátre | debatir |
debatíe | debatía |
debém | debemos, tenemos que |
debénli | debiéndole |
deber, debé, debers | deber, deberes |
debéu | debéis |
debidamen | debidamente |
debíe | debía |
debíem | debíamos |
debíen | debían |
débil - fluix, fluixa, fluixet, fluixeta - apurat, apuradet, apurada, apuradeta - frágil, endeble, enclenque, blan, delicat, blandengue, desnutrit, arguellat, exánime, debilitat, decaigut - cobard, tímit, pussilánime, calsonassos, tímit, insegú | débil, frágil, flojo, endeble, enclenque, blando, delicado, blandengue, desnutrido, exánime, debilitado, decaído, desfallecido, cobarde, tímido, pusilánime, calzonazos, timorato, inseguro |
debilidat, debilidats | debilidad, debilidades |
debilitá, debilitás | debilitar, debilitarse |
debilitades | Debilitada, debilitadas |
debilitás | debilitarse |
debilitat, debilitats | debilitado, debilitados |
débils | débiles |
debuda, deguda | debida |
debut, degut | debido |
dec | debo |
decadénsia | decadencia |
decaigue | decaiga |
decamerón llibre de Giovanni Bocaccio, en chapurriau a: http://lo-decameron.blogspot.com/ | decamerón |
decanat, decanats | decanado, decanados |
decano, decanos de la universidat | decano, decanos |
decarréguen | descargan |
decáure, decaure | decaer |
declará | declarar |
declara (que yo) | declare |
declarabe, declaráe | declaraba |
declaraben | declaraban |
declaráli | declararle |
declarán (g) | declarando |
declaránse | declarándose |
declarassió, declarassións | declaración, declaraciones |
declarat, declarats | declarado, declarados |
declare | declara |
decliná (a un idioma com lo latín), inclinás, reclinás, carregá, baixá, caure, decaure, menguá, decréixe, debilitás, agotás, acabá, rehusá, rechassá, renunsiá, recusá, repudiá, aburrí | Declinar (en un idioma como el latín)- inclinarse, reclinarse, cargar, bajar, caer, descender, decaer, menguar, decrecer, periclitar, debilitarse, agotarse, acabar, rehusar, rechazar, renunciar, recusar, repudiar |
declinabe | declinaba |
decomisá, confiscá, comisá, tráure, fótre, incautá | decomisar, confiscar, comisar, aprehender, incautar |
Decorat, decorats | decorado, decorados |
Decoro – de decorá - honor, respecte, reverénsia, honra, estimassió, sircunspecsió, gravedat, puresa, honestidat, recato, pudor de vergoña (pudó de pudina no) | decoro, honor, respeto, reverencia, honra, estimación, circunspección, gravedad, pureza, honestidad, recato, pudor |
decorós, digne, respetable, dessén, honesto, pudorós, puro, recatat | decoroso, digno, respetable, decente, honesto, pudoroso, puro, recatado, circunspecto, grave |
decorosamen | decorosamente |
decréixe, menguá, vore decliná | decrecer, menguar |
decrépita, decrépit, caduco, decadén, achacós, anticuat, acabat, senil (Senill no) | decrépita, caduco, decadente, achacoso, ajado, anticuado, acabado, senil |
Decret, decreto, decrets, decretos | decreto, decretos |
dedicá, oferí, ofrendá, consagrá, destiná, brindá, assigná, dessigná | dedicar, ofrecer, ofrendar, consagrar, destinar, brindar, asignar, designar |
dedicabe, dedicáe | dedicaba |
dedicaben, dedicáen | dedicaban |
Dedicada (dedicá), dedicat, dedicats, dedicades | dedicada, dedicado, dedicados, dedicadas |
dedicán (g) | dedicando |
dedicánse | dedicándose |
dedicat | dedicado |
dedicatória, dedicassió, oferimén, ofrenda | dedicatoria, dedicación, ofrecimiento, ofrenda |
dedico | dedico |
dedique | dedica |
deduí, descontá, rebaixá, disminuí, restá, inferí, supóndre, suposá, derivá, despéndres, resultá, seguí, concluí | deducir, descontar, rebajar, disminuir, restar, colegir, inferir, suponer, derivar, desprenderse, resultar, seguir, concluir |
deduída, deduídes | deducida, deducidas |
deduít, deduíts | deducido, deducidos |
deduixco | deduzco |
defecte, defectes | defecto, defectos |
defectet, defectets | defectillo, defectillos |
defectuós, que té defectes, defissién, imperfecte, incomplet, malograt, tarat, anormal, fragmentari, carén | defectuoso, deficiente, imperfecto, incompleto, malogrado, perfectible, tarado, anormal, fragmentario, carente |
defectuosa | defectuosa |
Defén | defiende |
Deféndre, deféndres – defeng, deféns, defén, defeném, defenéu, defénen – defendría – defenguera – defendré - ampará, protegí, resguardá, presservá, disculpá, exculpá, excusá, justificá, apoyá, auxiliá, sostíndre | defender, amparar, proteger, resguardar, preservar, disculpar, exculpar, excusar, justificar, apoyar, auxiliar, sostener |
deféndrel | defenderlo |
deféndrels | defenderlos |
deféndret | defenderte |
defenén (g) | defendiendo |
defenéu | defendéis |
defengue | defienda |
defengut (me han), defensat | defendido (me han) |
defeníe | defendía |
defensa, defenses | defensa, defensas |
defensat | defendido |
defensó, defensós | defensor, defensores |
defiacte, defecte | defecto |
defiactes, defectes | defectos |
definida, definides | definida, definidas |
definissió | definición, explicación, exposición, descripción, aclaración, tesis, dictamen, decisión, determinación, interpretación |
definissións | definiciones |
definit, definits | definido, definidos |
definitiva, definitives | definitiva, definitivas |
defissién, defissienta, defectuós, imperfecte, escás, insufissién, que falte | deficiente, defectuoso, imperfecto, escaso, insuficiente, falto |
defora, afora, per fora, per defora | afuera, por fuera |
deformá, desfigurá, desproporsioná, forsá, belcá, alterá, distorsioná, tergiversá, falsejá, manipulá, trampejá, mentí | deformar, desfigurar, desproporcionar, forzar, alabear, combar, alterar, distorsionar tergiversar, falsear, manipular, trampear, mentir |
Deformán, deformáns | deformante, deformantes |
Deforme, deformes, deformat, deformats | Deforme, deformes, deformado, deformados |
defraudá, de fraude, estafá, timá, engañá, robá, furtá, sablejá, contrabandejá, dessepsioná, desilusioná, frustrá, malográ | defraudar, estafar, timar, engañar, robar, hurtar, sablear, contrabandear, decepcionar, desilusionar, frustrar, malograr |
defraudada, defraudades | defraudada, defraudadas |
defraudat, defraudats | defraudado, defraudados |
degenerassió | degeneración |
degenerats | degenerados |
deglussió, ingesta, engullimén, mos, bossí, trago | deglución, ingestión, engullimiento, bocado, trago |
Degollá – degollada - decapitá, guillotiná, destruí, arruiná, arrassá, eliminá, malográ | Degollar – degollada - decapitar, guillotinar, yugular destruir, arruinar, arrasar, eliminar, malograr |
degollat (de gola) | degollado |
degradada, degradades | degradada, degradadas |
degradat, degradats | degradado, degradados |
degüen, deuen | deben |
degut, debut | debido |
deidat, Déu | deidad, Dios |
deificat, fet Déu, deificá - divinisá, sacralisá, santificá, alabá, exaltá, adorá | deificado, divinizar, sacralizar, santificar, alabar, ensalzar, exaltar, adorar, ponderar |
Del – de l´aigua, de la cuina – dels cusíns – de los cusíns – de les cusines | del, de la, de los, de las |
delantal, devantal, delantals, devantals (vore dabán) | delantal |
deleitá, deleitás – yo me deleito, deleites, deleite, deleitém o deleitám, deleitéu o deleitáu, deléiten – deleitaría – deleitaré – si yo me deleitára | deleitarse, agradar, cautivar, atraer, embelesar, encantar, fascinar, seducir, gustar, recrearse, complacerse |
deleitabe | deleitaba |
deleitós, agradable, ameno, grato, delissiós, idílic | deleitoso, agradable, ameno, grato, delicioso, idílico |
deleitosa | deleitosa |
deletrechá, deletrejá (de lletra) | deletrear |
deletreche, deletrege | deletrea |
delfín, delfíns | delfín, delfines |
deliberá, meditá, pensá, reflexioná, analisá, considerá, examiná, tratá, debatí, debátre, discutí, disputá, resóldre, dessidí, determiná, acordá, fallá | deliberar, meditar, pensar, reflexionar, analizar, considerar, examinar, tratar, debatir, discutir, disputar, resolver, decidir, determinar, acordar, fallar |
deliberabe | deliberaba |
deliberadamen | deliberadamente |
deliberaríen | deliberarían |
deliberassió | deliberación, reflexión, meditación, examen, análisis, consideración, razonamiento, debate, discusión, polémica, decisión, determinación, resolución, consulta, elección, fallo |
deliberat, deliberats, deliberada, deliberades | deliberado, deliberados, deliberada, deliberadas |
delicada, delicades | delicada, delicadas |
delicadamen | delicadamente |
delicadíssimes | delicadísimas |
delicat, delicats | delicado, delicados |
delineán, delineáns | delineante, delineantes |
delirá, desvariá, alusiná, desbarrá, disparatá, desatiná, ensomiá, fantasejá, ilusioná | delirar, desvariar, desbarrar, alucinar, disparatar, desatinar, soñar, fantasear, ilusionar |
delirabe | deliraba |
delíssia, deleite, agrado, gozo, plaé, satisfacsió, gust, regalo – delíssies | delicia, deleite, agrado, goce, gozo, placer, satisfacción, gusto, regalo – delicias |
delissiós | delicioso |
delissiosa | deliciosa |
Delissiosamén | Deliciosamente |
delissioses | deliciosas |
dell, de ell, d´ell – dells, de ells, d'ells | de él – de ellos |
della, de ella, d´ella – delles, de elles, d´elles | de ella – de ellas |
dels (de + los) | de los |
delta, deltes com lo del Ebro | delta, deltas como el del Ebro |
Demá | mañana |
demaná | pedir |
demána ! | Pide ! |
demanabe, demanáe | pedía |
demanaben, demanáen | pedían |
demanades (no pedides) | pedidas |
demanáe, demanabe | pedía |
demanáes | pedías |
demanálay | pedírselo |
demanáli | pedirle |
demanáls | pedirles |
demanám | pedirme |
demanámos | pedirnos |
Demanán (g) | pidiendo |
demanánles | pidiéndolas |
demanánli | pidiéndole |
demanará | pedirá |
demanarán | pedirán |
demanaré | pediré |
demanáre | pidiera, pidiese |
demanaren, demanáren | pidieran, pidiesen |
demanaríe | pediría |
demanaríes | pedirías |
demanátos | pediros |
demanats (no pedits) | pedidos |
demanáu, demanéu | pedís, pedid |
demanda, demandes | demanda, demandas |
demane | pide |
Demanéume | pedidme |
demano | pido |
dematí, de matí | por la mañana |
demén, deméns, que té deménsia, com Enrique Segurana Celma, que té deménsia Senill :) - loco, lloco, enajenat, alienat, chiflat, volat, aventat, chalat, pirat, que sen ha anat | demente, dementes, loco, enajenado, alienado, chiflado, vesánico, chalado, pirado, ido |
demensiada, demensiades | demenciada, demenciadas |
demensiat, demensiats | demenciado, demenciados |
Demés – men has donat de mes (tornat cambi) | Demás – me has dado de más (devuelto cambio) |
demoni, dimoni, demonis, dimonis | demonio, demonios |
demoniet, dimoniet, diablet, diablets | diablico, diablito |
demora, retrás, tardansa, aplassamén, atrassos, dilassió, prórroga, retardo | demora, retraso, tardanza, aplazamiento, atraso, dilación, prórroga, retardación, retardo |
demostrá (vore amostrá) - declará, manifestá, revelá, siñalá, indicá, expóndre, exhibí, probá, raoná, argumentá, evidensiá, justificá, enseñá, mostrá |
demostrar, declarar, manifestar, revelar, señalar, indicar, exponer, exhibir, probar, razonar, argumentar, evidenciar, justificar, enseñar, mostrar |
Demostrada | Demostrada |
demostráe, demostrabe | demostraba |
demostráli | demostrarle |
demóstrali | demuéstrale |
demostrám | demostrarme |
demostránli | demostrándole |
demostraríen | demostrarían |
demostrassió, demostrassións | demostración, demostraciones – manifestación, declaración, muestra, prueba, evidencia, testimonio, argumento, comprobación, explicación, definición, ilustración, ostentación, presentación, exhibición, exposición |
demostrat, demostrats | demostrado, demostrados |
demostratius | demostrativos |
demostrátos | demostraros |
demostre | demuestra |
den, dens | diente, dientes |
denau, dénau, denou, 19, deneu, déneu | 19 |
Denegá – t´hay dit que no | Denegar – te he dicho que no |
dengue, melindre, remilgo, afectassión, mojigatería, carantoña – denguera, dengueres | dengue, melindre, remilgo, afectación, mojigatería, carantoña |
denit, de nit, per la nit | por la noche |
Denominabe, denomináe | denominaba |
denominada, denominades | denominada, denominadas |
denominassió (de orígen) | denominación de origen |
denominat, denominats, anomenat, anomenats (de nom) | denominado, denominados |
denostá, agraviá, oféndre, calumniá, denigrá, injuriá, insultá, ultrajá, vilipendiá, humillá | denostar, agraviar, ofender, calumniar, denigrar, injuriar, insultar, ultrajar, vilipendiar |
denou, denóu | 19 |
densidat, densidats | densidad, densidades |
dentá, afilá – tráure les dens un chiquet o chiqueta | dentar, afilar – sacar los dientes un niño o niña |
dentadura, dentadures, barres | dentadura, dentaduras |
dentera, grima, amargó, enveja, ánsia | dentera, grima, amargor, prurito, rabanillo, envidia, ansia |
denteta | dientecito |
dentetes | dientecitos |
Denunsiá – denúnsio, denúnsies, denúnsie, denunsiém o denunsiám, denunsiéu o denunsiáu, denúnsien – denunsiára – denunsiaré – denunsiaría | denunciar |
denúnsia, denúnsies | denuncia, denuncias |
denunsiada, denunsiades | denunciada, denunciadas |
Denunsián – (p) | Denunciante – denunciando |
denunsiáns | denunciantes |
denunsiaré | denunciaré |
denunsiat | denunciado |
denunsiém | denunciamos |
departamén, departaméns, compartimén, compartiméns | departamento, departamentos, compartimento, compartimentos |
depén | depende |
depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, | depender de |
depéndre, vore adepéndre | Depender – aprender |
dependríen | dependerían |
depenen | dependen |
deport, deports | deporte, deportes |
deportiu | deportivo |
deportius | deportivos |
depósit, depósits | depósito, depósitos |
depositá, ficá, colocá, guardá, confiá, entregá, consigná, sedimentá, assentá, posá, reposá | depositar, poner, colocar, guardar, confiar, entregar, consignar, sedimentar, asentar, posar, reposar |
depositada, depositades | depositada, depositadas |
deposítam | deposítame |
depositánse | depositándose |
Depositat, depositats | Depositado, depositados |
depossisió, destitussió, degradasió, suspensió, separasió, relevo, exposissió, declarassió, testimoni, atestat, evacuassió, defecassió, excremén | deposición, destitución, degradación, cesantía, suspensión, separación, relevo, exposición, declaración, testimonio, atestado, evacuación, defecación, excremento |
depossisións | deposiciones |
depravades | depravadas |
depravassió | depravación |
depravat, vissiós, pervertit, degenerat, libertino, llissensiós, corromput, degradat | depravado, vicioso, pervertido, degenerado, libertino, licencioso, envilecido, corrompido, degradado |
deprén, adeprén | aprende |
deprendrás, adependrás | aprenderás |
deprenén (g) | aprendiendo |
deprenen, deprénen | aprenden |
Deprenéu | aprendéis |
depreníe | aprendía |
depreníen | aprendían |
deprés, adeprés | aprendido |
depresa, adepresa | aprendida |
depresió, depressió, declive, concavidat, profundidat, desnivell, barrang, abismo, sima, pressipissi, quebrada, single, abatimén, desalén, desánimo, melancolía, postrassió, postergassió, tristesa | depresión, declive, concavidad, profundidad, desnivel, barranco, abismo, precipicio, quebrada, sima, abatimiento, decaimiento, desaliento, desánimo, melancolía, postración, postergación, tristeza |
Depressa, de pressa, ting pressa | de prisa, tengo prisa |
deprimida, deprimides | deprimida, deprimidas |
deprimit, deprimits | deprimido, deprimidos |
derivá | derivar |
deriva, derives, desvío, desorientassió, alluñamén | deriva, desvío, desorientación, alejamiento |
derivada, derivades | derivada, derivadas |
derivat, derivats | derivado, derivados |
derramá, abocá, esparsí, disseminá, escampá, desembocá, desaiguá, afluí, publicá, divulgá, exténdre | derramar, verter, esparcir, diseminar, desembocar, desaguar, afluir, publicar, divulgar, extender |
derramabe | derramaba |
derramán (g) | derramando |
derramat, derramats | derramado, derramados |
derretí, licuá, liquidá, fundí, desleí, disoldre - enamorás, encariñás, enchochás, emossionás, ficás tendre, ablanís | derretir, licuar, liquidar, fundir, desleír, disolver, licuefacer, enamorarse, encariñarse, emocionarse, enardecerse, enternecerse, ablandarse |
derretíe | derretía |
derretíen | derretían |
derretiríe | derretiría |
derretix | derrite |
derribo de derribá, assolá | derribo |
derribo, derribos, demolissió, destrucsió, afonamén, ruina, vore enrunás, solsit, solsida | derribo, derribos, demolición, derribamiento, destrucción, hundimiento, ruina |
derrotabe | derrotaba |
desabrit, que no té gust, dessaborit, insípit, insulso, áspre, jasco, furo, dessagradable, descortés, violén, antipátic, intratable | desabrido, insípido, insulso, desaborido, áspero, arisco, desagradable, descortés, rudo, violento, displicente, huraño, antipático, intratable |
desaconsejable, desaconsllable | desaconsejable |
desaconsellán (g) | desaconsejando |
desaconsellánlay | desaconsejándoselo |
desafiá, dessafiá, retá, provocá, enfrentás, oposás, opóndres, competí, tíndre una contienda, disputá, rivalisá, reñí | desafiar, retar, provocar, enfrentarse, oponerse competir, contender, disputar, rivalizar |
desafiada, desafiades | desafiada, desafiadas |
desafián (g) | desafiante, desafiando |
desafiánlo | desafiándolo |
desafiát, desafiat, desafiats | desafiado, desafiados |
desafinat, desafinats, que no está afinat, dissonán, chirrián, destemplat | desafinado, desafinados, disonante, chirriante, destemplado |
desafortunades | desafortunadas |
desafortunat, desafortunats | desafortunado, desafortunados |
desagradá, disgustá, fastidiá, oféndre, molestá, irritá, repugná, asquejá, enfadá, incomodá | desagradar, disgustar, fastidiar, ofender, molestar, irritar, repugnar, asquear, enfadar, enojar, incomodar |
desagradaben | desagradaban |
desagradat | desagradado |
desagradátos | desagradaros |
desagraída, desagraídes | desagradecida, desagradecidas |
desagraít, desagraíts | desagradecido, desagradecidos |
desagraviat, desagraviats | desagraviado, desagraviados |
desahogá, desfogá, (des aufegá) aliviá, consolá, tranquilisá, franquejás, confiás, obrís, expansionás, explayás, sinserás - divertís, obrí, desbloquejá, ampliá, enxamplí, despejá, descongestioná | desahogar, desfogar, aliviar, consolar, tranquilizar, franquearse, confiarse, abrirse, expansionarse, explayarse, sincerarse, divertirse, abrir, desbloquear, ampliar, ensanchar, despejar, descongestionar |
desahogabe, desfogabe | desahogaba |
desahogada, desfogada, desahogat, desfogat | desahogada, desfogada, desahogado, desfogado |
desahogadamen, desfogadamen | desahogadamente |
desahogám, desfogám | desahogarme |
desahogánse, desfogánse | desahogándose |
desahoguéu, desfoguéu (des aufeguéu) | desahoguéis |
desaigüe, desaigües | desagüe, desagües |
desalmat, desalmats | desalmado, desalmados |
desamparada, desamparades | desamparada, desamparadas |
desamparat, desamparats | desamparado, desamparados |
desanimá, desalentá, descorassoná, desmoralisá, acobardí, amilaná, anonadá, apocás, desunflás, desinteressás, dissuadí, convénse de no fé | desanimar, desalentar, descorazonar, desmoralizar, acobardar, amilanar, anonadar, desfallecer, deshincharse, desinteresarse, disuadir, convencer |
desanimat, desanimats | desanimado, desanimados |
desaniméu | desaniméis |
desapareguda, desaparegudes | desaparecida, desaparecidas |
desapareguéu | desaparezcáis |
desaparegut, desapareguts | desaparecido, desaparecidos |
desaparéis, desapareix | desaparece |
desaparéisse, desaparéixe | desaparecer |
desaparéissen, desaparéixen | desaparecen |
desapareissén, desapareixén (g) | desapareciendo |
desapareisseríen, desapareixeríen | desaparecerían |
desapareix | desaparece |
desaparéixe, desapareixe (vore aparéixe, apareixe) – desaparéixco, desaparéixes, desaparéix, desapareixém, desapareixéu, desaparéixen – desapareixería – desapareixquéra – desapareixeré | desaparecer |
desapareixíe | desaparecía |
desaparissió | desaparición |
desaprensiu, desaprensius, desaprensiva, desaprensives - aprofitat, sínic, pocavergoña, ventajista, granuja, inmoral, sensevergoña, caradura | desaprensivo, desaprensivos, desaprensiva, desaprensivas - aprovechado, cínico, desvergonzado, ventajista, granuja, inmoral, procaz, sinvergüenza, caradura |
desapressiat, sense apréssio | desapreciado, sin aprecio |
desaprobá | desaprobar |
desaprobo | desaprobo |
desarrollá, dessarrollá – exténdre, desenrollá, desembolicá, desplegá, aumentá, incrementá, amplificá, fomentá, creixe, progresá, evolussioná, prosperá, perfecsioná, florí, germiná, madurá, explicá, exposá, expóndre, explayá |
desarrollar, extender, desenvolver, desenrollar, desliar, desplegar, acrecentar, aumentar, incrementar, amplificar, fomentar, crecer, progresar, evolucionar, prosperar, perfeccionar, florecer, germinar, madurar, explicar, exponer, explayar |
desassossiego, neguit, ñirviossidat, intranquilidat, nerviosisme, inquietut, ánsia, afán, desvel, anhel, incomodidat, malestá, disgust | desasosiego, intranquilidad, nerviosismo, inquietud, ansia, desvelo, desazón, afán, anhelo, incomodidad, malestar, disgusto |
Desastrat, dessastrat, dessastrats, dessastrada, dessastrades - desaliñat, desastrós, acsiomo, brut, araña, sarrapastrós, catastrófic, calamidat | desastradas, desaliñado, desastroso, andrajoso, harapiento, sucio, zarrapastroso, catastrófico, calamitoso |
desastrós, desastrosos | desastroso, desastrosos |
desastrosa, desastroses | desastrosa, desastrosas |
Desat 17 dessat | 17 |
desatinán (g) | desatinando |
desaufego, desfogo | desahogo |
desautoridat | desautoridad |
desbocadamen | desbocadamente |
desbocat, desbocada, desbocats, desbocades | desbocado, encabritado, enloquecido, trastornado, desvergonzado, descarado, deslenguado, lenguaraz |
desbordá, esbordá, esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren | ver esbordá |
desbordabe | desbordaba |
desbordán (g) | desbordando |
desbravá, fé que no sigue bravo, amansí, amansá, domá, amaestrá, domesticá, aplacás, desfogás | desbravar, amansar, domar, amaestrar, domesticar, aplacarse, desahogarse, hacer que no sea bravo |
desburrá (a Pedro Saputo), fé que no sígue mes burro, enseñá | desasnar, hacer que no sea más asno |
descabellada, descabellades | descabellada, descabelladas |
descabellat, descabellats | descabellado, descabellados |
descalabro, descalabros – descalabramén, ferida, adversidat, contratems, perjuissi, infortunio, pérdua, revés, desastre | descalabro, descalabros, descalabramiento, herida,adversidad, contratiempo, perjuicio, infortunio, pérdida, revés, desastre |
descalificá | descalificar |
descalificál | descalificarlo |
descals, descalsos | descalzo, descalzos |
Descalsá, descalsás | descalzarse |
descalsa, descalses | descalza, descalzas |
descalses | descalzas |
descalsos | descalzos |
descáns, descansos | descanso, descansos |
descansá, lo contrari de cansá, cansás | descansar, lo contrario de cansar, cansarse |
descansabe, descansáe | descansaba |
descansada | descansada |
descansáen, descansaben | descansaban |
descansán (g) | descansando |
descansat | descansado |
Descanséu ! | Descansad ! |
descansillo, descansillos | descansillo, descansillos |
descanso, descáns | descanso |
descanson en pau (pas) | descansen en paz |
descansos | descansos |
descantellá, trencá una cosa pel cantell, canto. | descantillar, romper una cosa por el canto. |
descantello, escantello | descantillo |
descapsá, escapsá, traure lo cap, tallá lo cap – descapsá un ábre: talláli les branques de mes amún, per a que ne torno a traure de mes joves. | descabezar, decapitar |
descarat, descarats | descarado, descarados |
descárrec, descárrecs | descargo, descargos |
descárrega | descarga |
Descarregá - dispará, ametrallá, fussilá, tirá, desembarcá, fondejá, baixá, depositá, almassená, liberá, aliviá, eximí, mitigá, relevá, golpejá, atissá, propiná, pegá, desembocá, afluí |
descargar, disparar, ametrallar, fusilar, tirar, descerrajar, desembarcar, fondear, alijar, bajar, depositar, almacenar, liberar, aliviar, eximir, mitigar, relevar, golpear, atizar, propinar, pegar, desembocar, afluir |
descarregades | descargadas |
descarregue | descarga |
descartá, descartás | descartar, descartarse |
descartable, descartables | descartable, descartables |
descarto | descarto |
desclavá (lo contrari de enclavá, clavá) | desclavar |
desclavál | desclavarlo |
descodificá | descodificar |
descodificassió, descodificassións | descodificación, descodificaciones |
Descodifico | Descodifico |
descojuntá, descoyuntá – dislocá, desencajá, desencaixá, desquissiá, desarticulá, luxá, tórse, agotá, cansá, fatigá, extenuá |
descoyuntar |
descojunte | descoyunta |
descombregá, excombregá, condená | Descomulgar, excomulgar, condenar |
descombregada, excomulgada | excomulgada |
descombregats, excomulgados | excomulgado |
descompóndre | descomponer |
descomponén (g) | descomponiendo |
desconeguda, desconegudes | desconocida, desconocidas |
desconegut, desconeguts | desconocido, desconocidos |
desconeixen | desconocen |
desconfiá | desconfiar |
desconfiaben | desconfiaban |
desconfiades | desconfiadas |
desconfiansa | desconfianza |
desconfiat | desconfiado |
desconfiats | desconfiados |
Desconsert – quin desconsert cuan se va canselá lo consert de Miguel Ríos a Beseit - confusió, guirigay, desorden, turbassió, ofuscassió, desorientassió, desbarajuste, trastorn | desconcierto, confusión, desorden, turbación, ofuscación, desorientación, desbarajuste, trastorno |
desconsertat, desconsertats | desconcertado, desconcertados |
desconsiderada, desconsiderades | desconsiderada, desconsideradas |
desconsideradamen | desconsideradamente |
desconsiderat, desconsiderats | desconsiderado, desconsiderados |
Desconsol – quin desconsol a casa lo consolet de Beseit - masdebunyol.com , aflicsió, angustia, pesá, pena, tristesa, ploreres, abatimén, amargura, desaliento, desánim | desconsuelo, aflicción, angustia, pesar, pena, tristeza, abatimiento, amargura, desaliento, desánimo, desfallecimiento |
desconsolá | desconsolar |
desconsoladamen | desconsoladamente |
desconsolades | desconsoladas |
desconsoladíssima | desconsoladísima |
desconsolánse | desconsolándose |
desconsolat, desconsolats | desconsolado, desconsolados |
desconsoléu | desconsoléis |
descontá | descontar |
descontén, poc o gens contén - disgustat, afligit, fastidiat, malhumorat, molesto, contrariat, desagrado, disgust, enfado, pesá, preocupassió, contrariedat, dessepsió - desconténs |
descontento, poco o nada contento, disgustado, desavenido, afligido, fastidiado, malhumorado, molesto, contrariado, desagrado, disgusto, enfado, enojo, pesadumbre, preocupación, contrariedad, decepción |
descontenta, descontentes | descontenta, descontentas |
descontrolat, descontrolats | descontrolado, descontrolados |
descorcháe o descorchabe (traíe lo suro de la botella) – descorchá | descorchar, sacar el corcho (suro) |
descorcholí, despullat , en pilotes, en piloteta (Litera) | desnudo, desnuda, en pelotas, en pelota |
descortés | descortés |
descortesos | descorteses |
descripsió | descripción |
descriure | describir |
descrusen | descruzan |
descubert, descubiart | descubierto |
descuberta | descubierta |
descubrí, descubrís | descubrir, descubrirse |
Descubrí, descubrís, revelá, manifestá, mostrá, exhibí, exteriorisá, inventá, investigá, creá, trobá, destapá, despullá, desvestí, sorpréndre, pessigá, enchampá, agarrá, pillá, peixcá, desenmascará, explorá, conquistá, colonisá |
descubrirse, revelar, manifestar, mostrar, exhibir, exteriorizar, revelar, inventar, investigar, crear, hallar destapar, desnudar, desvestir, sorprender, atrapar, coger, pillar, pescar, desenmascarar, explorar, conquistar, colonizar |
descubríe | descubría |
descubríen | descubrían |
descubriguera (yo) | descubriera (yo) |
descubriguere | descubriera, descubriese |
descubríla | descubrirla |
descubrils | descubrirlos |
descubrimén | descubrimiento |
descubrín (g) | descubriendo |
descubrínla | descubriéndola |
descubrínlo | descubriéndolo |
descubrínu | descubriendo algo |
descubrirán | descubrirán |
descubríu | descubrís, descubrirlo |
descubrix | descubre |
descubrixco | descubro |
descubríxme | descúbreme |
descubrixques | descubras |
descuidá, abandoná, desaténdre, marginá, postergá, aplassá, omití, distráures, adormís, olvidás, despreocupás, desaliñás (de roba) |
descuidar, abandonar, desatender, marginar, postergar, omitir, orillar, distraerse, dormirse, olvidarse, despreocuparse, desaliñarse |
descuidabes | descuidabas |
descuidades | descuidadas |
descuidáe, descuidabe | descuidaba |
descuidat, descuidats | descuidado, descuidados |
descuide | descuida |
Descusí – descusíxco, descusíxes, descusíx, descusím, descusíu, descusíxen – descusiría – descusiré – descusiguera - soltá, desapegá, deslligá, desuní | descoser, deshilvanar, soltar, despegar, desatar, desunir |
descusíe | descosía |
desde | desde |
desdén, vore desdeñós | desdén |
desdeñós, que té desdén, pujadet, arrogán, altiu, despectiu, despressiadó, fret | desdeñoso, altanero, arrogante, altivo, despectivo, despreciativo, displicente, esquivo, frío |
desdeñosa | desdeñosa |
desdeñosamen | desdeñosamente |
desdí, desdís - desmeréixe, desmillorá, deslluí, decaure, decliná, desvalorisás, retractás, negá, rectificá, abjurá, arrepentís, enmendá |
desdecir, desdecirse, desmerecer, desmejorar, deslucir, decaer, declinar, desvalorizarse, retractarse, negar, rectificar, abjurar, arrepentirse, enmendar |
desdichat, desdichats, desgrassiat, desafortunat, fracassat, desventurat, infelís, misserable, lamentable, fatal, trágic | desdichado, desdichados, desgraciado, desafortunado, fracasado, desventurado, infeliz, mísero, aciago, lamentable, fatal, infausto, trágico |
desdichuná (des + dichú), (desdijuná), amorsá | desayunar |
desdichunaré, amorsaré | desayunaré |
desdichune, amorse | desayuna |
desdichuni, amorsá | desayuno |
desdíu | desdice |
desdoblegá, adressá | desdoblar, enderezar |
desdoblegánlo | desdoblándolo |
desembarcá | desembarcar |
desembarcán (g) | desembarcando |
Desembossat, desembossada (de paraules), que se fa sense embós o dissimulo | Desembozado, desembozada, que se hace sin embozo o disimulo |
desembre, diciembre | diciembre |
desempastá, desempastás (un quixal), traure un empaste | desempastarse |
desempastánse | desempastándose |
desempeñabe | desempeñaba |
desencadenánlo | desencadenándolo |
desencantánsen | desencantándose |
desenfadat, desenfadats | desenfadado, desenfadados |
desenfado, desenfados | desenfado, desenfados |
desenganchá | desenganchar |
desenganchánlo | desenganchándole |
desengañ, desengañs | desengaño, desengaños |
desengañám | desengañarme |
desengañarém | desengañaremos |
desengañaréu | desengañaréis |
desengañás | desengañarse |
desenllás, desenllássos | desenlace, desenlaces |
desenrunada, treta fora de la enruna | sacada fuera de la enruna : escombros |
desenvainá | desenvainar |
desenvainabe, desenvaináe | desenvainaba |
desenvolt | desenvuelto |
desenvoltes | desenvueltas |
desenvoltura, desenvoltures | desenvoltura, desenvolturas |
desert, deserts | desierto, desiertos |
desértic, desértics | desértico, desérticos |
desesperá | desesperar |
desesperabe | desesperaba |
desesperades | desesperadas |
desesperál | desesperarlo |
desesperála | desesperarla |
desesperán (g) | desesperando |
desesperansa | desesperanza |
desesperassió | desesperación |
desesperat, desesperats | desesperado, desesperados |
desespere, lo que espere | desespera, el que espera |
desespero | desespero |
desfá | deshace |
desfach | deshago |
desfáigue | deshaga |
desfán | deshacen |
desfará | deshará |
Desfé – desfés la neu | Deshacerse – deshelarse la nieve |
desfée | deshacía |
desféen | deshacían |
desfém | deshacemos |
desfén (g) | deshaciendo |
desfés | deshacerse |
desfet, desfets | deshecho, deshechos |
desfeta, desfetes | deshecha, deshechas |
desfigurat, desfigurats | desfigurado, desfigurados |
desfilagarchá | deshilachar, deshilar, deshacer, desflecar |
desfilagarchat, desfilagarchada | deshilachado, deshilachada |
desfile, desfiles | desfile, desfiles |
desfissi, neguit, agitassió | agitación, nerviosismo |
desfogám | desahogarme, desfogarme |
desfogat | desahogado, desfogado |
desfullades, desfullat – Cuan a Adán li va caure la fulla se va quedá desfullat y despullat, descorcholí, y Eva desfullada y despullada | deshojadas, deshojado |
desgana, desganes | desgana, desganas |
desganat, desganats | desganado, desganados |
desgarbat, desgarbats, desgarbada, desgarbades - desproporsionat, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut, patós, torpe, sense garbo | desgarbado, sin garbo, desgalichado, desproporcionado, larguirucho, patoso, torpe |
desgel, deschel | deshielo |
desgraná | desgranar |
desgranán (g) | desgranando |
desgrássia, desgrássies – Quina desgrássia ténen a La Codoñera de tíndre a José Miguel Gracia Zapater, Tomás Bosque y Arturico Quintana rondán per allí | desgracia, desgracias |
desgrassiada, desgrassiades | desgraciada, desgraciadas |
Desgrassiadamen | desgraciadamente |
desgrassiadiet | desgraciadillo |
desgrassiadieta | desgraciadilla |
desgrassiat, desgrassiats | desgraciado, desgraciados |
desgrássie (lo) | desgracia (lo) |
deshaussiat, deshaussiats, deshaussiada, deshaussiades - incurable, que se mor, desalojat | desahuciado, deshauciados, desahuciada, desahuciadas - incurable, moribundo, desalojado |
deshonestamen | deshonestamente |
deshonestidat | deshonestidad |
deshonestíssimamen | deshonestísimamente |
deshonrá, desprestigiá, difamá, desacreditá, afrentá, agraviá, ultrajá, injuriá, calumniá, denigrá, desvirgá, desflorá, violá | deshonrar, desprestigiar, difamar, desacreditar, afrentar, agraviar, ultrajar, injuriar, calumniar, denigrar, envilecer, escarnecer, desvirgar, desflorar, violar |
deshonrabe | deshonraba |
deshonrat, deshonrats, deshonrada, deshonrades | deshonrado, deshonrados, deshonrada, deshonradas |
desilusió, desilusións | desilusión, desilusiones |
desilusionat, desilusionats | desilusionado, desilusionados |
desinfectá | desinfectar |
desinfectán | desinfectante, desinfectando |
desinteressat, desinteressats, desinteressada, desinteressades | desinteresado, desinteresados, desinteresada, desinteresadas |
desintrincá, lo contrari de complicá, enmarañá, embarullá, embolicá, embrollá, tergiversá | desintrincar, contrario a complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar |
desjuñí, traure del jou les mules y los bous. / juñí es ficáls o ficáles al jou | desyuntar, quitar la yunta |
desleals | desleales |
desleí , dissoldre , desfé | desleír, disolver, deshacer |
deslise (se), desllise | se desliza |
Deslligá - soltá, desanugá (desfé lo nugo), desamarrá (barco) | desatar, desligar, desanudar - soltar, desanudar, desasir, desamarrar |
deslligáu | desatáis |
deslliguen | desatan |
desllisán (g) rellissán | deslizando |
Desllísen (se) | deslizan (se) |
Deslliso (me) | deslizo (me) |
desllissá, derivat de llis, desllissá una carta per daball de la porta – Rellissá | resbalar, derivado de liso, deslizar, deslizarse |
deslluída | deslucida |
deslluít | deslucido |
desmandat, desobedién, que no creu, insolén, rebelde | desmandado, desobediente, insolente, díscolo, indócil, rebelde |
desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) | sin mango, roto |
Desmayada, desmayades | desmayada, desmayadas |
desmayás | desmayarse |
desmayat, desmayats | desmayado, desmayados |
desmaye (se) | se desmaya |
desmedida, desmedit - desmessurat, desproporsionat, exagerat, exessíu, enorme, colossal | desmedida, desmesurado, desproporcionado, exagerado, excesivo, enorme, colosal |
desmedidamen | desmedidamente |
desmesuradamen | desmesuradamente |
desmontá | desmontar |
Desmonto | desmonto |
desmoralissassió | desmoralización |
desnaturalisá, alterá, deformá, transformá, cambiá, desfigurá, falsejá, desterrá, extrañá, deportá | desnaturalizar, alterar, deformar, transformar, cambiar, desfigurar, falsear, desterrar, extrañar, deportar |
desnaturalisada, desnaturalisades | desnaturalizada, desnaturalizadas |
desnaturalisat, desnaturalisats | desnaturalizado, desnaturalizados |
desobeí | desobedecer |
desobeít | desobedecido |
desocupat, desocupats | desocupado, desocupados |
desollámos | desollarnos |
desconfiansa | desconfianza |
desordenadamen | desordenadamente |
desordenat, desordenats | desordenado, desordenados |
despach, despachs, - cuan me despachos | despacho, despachos – cuando me despidas |
despachá (del treball) | despedir del trabajo |
despachál, despachála | despedirlo, despedirla |
despachám | despedirme |
despachán (g) | despidiendo |
despachats | despedidos |
despachém | despedimos |
despacho | despido |
despachos | despidos |
despedassá, descuartissá, desmembrá, destrossá, mutilá, maltratá, perjudicá | despedazar, descuartizar, desmembrar, destrozar, mutilar, maltratar, perjudicar |
Despedí, despedís - partí, separás, aussentás, marchá, anássen, expulsá, destituí, llissensiá, fótre fora, eliminá, soltá, llargá, aviá, aventá, dispará, despéndres, selebrá, conmemorá, homenachejá, honrá, festejá | despedir, partir, separarse, ausentarse, marcharse, irse, expulsar, destituir, licenciar, echar, eliminar, soltar, largar, arrojar, disparar, desprender, - celebrar, conmemorar, homenajear, honrar, festejar |
despedida, despedides | despedida, despedidas |
despedíe | despedía |
despedíl, despedíla | despedirlo, despedirla |
despedím | despedirme |
despedín (g) | despidiendo |
despedínse | despidiéndose |
despedíssen, despedíxen | despiden |
despedit | despedido |
despegá | despegar |
despegue, despegues | despegue, despegues – tú despegas |
despejá, despejás | despejar, despejarse |
despejada, despejades | despejada, despejadas |
despejám | despejarme |
despejat, despejats | despejado, despejados |
despelletá, despellotá, espelletá, traure la pell, descarná, raspá, esgarrapás, desgarrá - criticá, murmurá | desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar |
despellotada, despellotades | desollada, desolladas |
despellotat, despellotats | desollado, desollados |
despelussada, despelussat, despelussades, despelussats | mal peinada, mal peinado |
despenchá, despenjá | descolgar, descender, arriar, bajar, apear, soltar, tirar, aparecer, sorprender, caer, presentarse |
despencháu, despenjáu | descolgáis |
despendolá, despendolás, desmadrás | Despendolar - Desmandar o sembrar el desorden con una actitud poco seria y desinhibida, o de manera alocada y sin control se despendolaba cada vez que sus padres marchaban de casa. Desmadrar |
despendolada, despendolades | despendolada, despendoladas |
despendolat, despendolats | Despendolado |
despéndres | desprenderse |
Despenjás – A Fredes, están mon pare, van aná a minjá a un restaurán aon teníen cuixots penjats, sen va despenjá un y li va fótre a un home al muscle, lo va dixá estamordit. L´haguere pugut matá. | descolgarse, caerse algo (colgado) |
despenjo | descuelgo |
despensa, rebost | despensa |
despentinats | despeinados |
despeñat, despeñats | despeñado, despeñado |
desperdigat, desperdigats | desperdigado, desperdigados |
desperdissiáe | desperdiciaba |
desperdíssios (no) | desperdicies (no) |
desperesás, de perea | desperezarse |
desperfecte, deterioro, avería, defecte, tacha, detrimén, perjuissi | desperfecto, deterioro, daño, avería, defecto, tacha, detrimento, perjuicio |
desperfectes | desperfectos |
despert, desperts | despierto, despiertos |
despertá, despertás | despertar, despertarse |
desperta, despertes | despierta, despiertas |
despertabe | despertaba |
despertada | despertada |
despertadó, despertadós | despertador, despertadores |
despertáen, despertaben | despertaban |
despertám | despertarme |
despertán (g) | despertando |
despertánla | despertándola |
despertánlo | despertándole |
despertánse | despertándose |
despertarán | despertarán |
despertaríe | despertaría |
despertat | despertado |
desperte (se) | Se despierta |
desperten | despiertan |
desperto (me) | me despierto |
despiart, despiarta | despierto, despierta |
despiarte (se) | despierta (se) |
despiarten (se) | se despiertan |
despiarto (me) | me despierto |
despiece, despieces | despiece, despieces |
despilotán | despelotándose |
despilotás, ficás en pilota, despullás | desnudarse, ponerse en pelota |
despistat | despistado |
despistats | despistados |
desplassaben, desplassáen | desplazaban |
desplassamén | desplazamiento |
desplassen | desplazan |
desplay, de esplai, de esplay | despacio |
desplayet | despacito |
desplegánla | desplegándola |
desplegánlo | desplegándolo |
despoblades | despobladas |
desprén | desprende |
desprengut, desprenguts | desprendido, desprendidos |
despreníen | desprendían |
despreocupats | despreocupados |
despressiá | despreciar |
despressiabe | despreciaba |
despressiable | despreciable |
despressiables | despreciables |
despressiál | despreciarlo |
despressiál | despreciarlo |
despressiála | despreciarla |
despressiaríe | despreciaría |
despressiat, despressiats | despreciado, despreciados |
despressiátos | despreciaros |
despréssie, despressie | desprecia |
despressio, despressios | desprecio, desprecios |
después | después |
despullá | desnudar |
despullada | desnuda |
despullades | desnudas |
despullán | desnudando |
despullánla | desnudándola |
despullánse | desnudándose |
despullare | desnudara |
despullaren | desnudaran |
despullás | desnudarse, ponerse en pelota |
despulles (les) | los despojos |
despulléulo | Desnudadle |
despulls (los) | los despojos |
despusahir, después ahí, antesahí | anteayer |
despusdemá, después demá | pasado mañana |
desriñonat, desriñonats | desriñonado, desriñonados |
dessafío, reto, dol, provocassió, rivalidat, riña, combate, bravata, enfrentamén, opossisió, competénsia | desafío, reto, duelo, provocación, rivalidad, contienda, pelea, combate, bravata, enfrentamiento, oposición, competencia |
dessamparo, abandono, desvalimén, soledat, orfandat, indigénsia, menesterosidat, pobresa | desamparo, abandono, desvalimiento, soledad, orfandad, indigencia, menesterosidad, pobreza |
dessangrat, dessangrats | desangrado, desangrados |
dessarrollá, desarrollá | desarrollar |
dessarrollo, dessarrollos | dessarrollo, dessarrollos |
dessastre, dessastres – caixó de sastre | desastre, desastres – cajón de sastre |
dessat, desset, 17 | 17 |
dessatiná, desatiná - desbarrá, disparatá, errá, equivocás | desatinar, desbarrar, disparatar, errar, equivocarse |
dessatino, desassert, disparate, dislate, despropósit, nessedat, barbaridat, equivocassió, error, absurdo, locura | desatino, desacierto, disparate, dislate, despropósito, necedad, barbaridad, equivocación, error, yerro, absurdo, locura |
desseá, dessichá | desear |
dessearíe, dessicharíe | desearía |
dessechá, destriá, excluí, rechassá, descartá, desestimá, despressiá, menospressiá, apartá, aviá, aventá, repudiá, aburrí | desechar, excluir, rechazar, descartar, desestimar, despreciar, menospreciar, apartar, arrojar, repudiar |
dessembolso, dessembolsos | desembolso, desembolsos |
dessén, desséns | decente, decentes |
dessendén, dessendéns | descendiente, descendientes |
dessenfocada | desenfocada |
dessenfocat | desenfocado |
dessengañs | desengaños |
desséns | decentes |
dessénsia | decencia |
dessentes | decentes (ellas) |
desseos, dessichos | deseos |
desseosamen, dessichosamen | deseosamente |
desseossíssim, dessichossíssim | deseosísimo |
Dessepsió, dessepsións | decepción, decepciones |
dessesperada, desesperada | desesperada |
dessiart, dessert, dessiarts, desserts | desierto, desiertos |
dessiat, dessat, desat, deset | 17 |
dessich, dessichs | deseo, deseos |
dessichá, desseá | desear |
dessichaba | deseaba |
dessichabe (ell) | deseaba |
dessichaben | deseaban |
dessichada | deseada |
dessicháen, dessichaben | deseaban |
dessichán (g) | deseando |
dessichánli | deseándole |
dessicháre | deseara, desease |
dessicharía | desearía |
dessichat | deseado |
dessichat | deseado |
dessichats | deseados |
dessicháu, dessichéu | deseáis |
dessiche | desea |
Dessichen | desean |
dessiches | deseas |
dessichéu | deseáis |
dessicho (yo) | deseo |
dessichos | deseos |
dessichos | deseos |
dessichós | deseoso |
dessichoses | deseosas |
Dessidí – dessidixco, dessidíxes, dessidíx, dessidím, dessidíu, dessidíxen – dessisiguera – dessidiré – dessidiría | decidir |
dessidia, abandono, negligénsia, abulia, dixadés, descuido, desgana, desinterés, inapeténsia, gossina, perea, manta, vagánsia, dropina | desidia, abandono, negligencia, incuria, abulia, dejadez, descuido, desgana, desinterés, inapetencia, holgazanería, pereza, vagancia |
dessidida | decidida |
dessidida, dessidides | decidida, decididas |
Dessididamén | decididamente |
dessidíe | decidía |
dessidiguera (yo) | decidiese, decidiera |
dessidiguere (ell) | decidiese, decidiera |
dessidím | decidirme, decidimos |
dessidínse | decidiéndose |
dessidiré | decidiré |
dessidís | decidirse |
dessidit, dessidits | decidido, decididos |
dessidix | decide |
dessidixca | decida |
Dessidixco | decido |
Dessidíxte | decídete |
dessifrá, descifrá | descifrar |
dessifrat, descifrat | descifrado |
Dessifro, descifro | descifro |
dessigualdat, dessigualdats | desigualdad, desigualdades |
Dessilusió, Dessilusións | desilusión, desilusiones |
déssim, déssims | décimo, décimos |
déssima, déssimes | décima, décimas |
dessimal, dessimals | decimal, decimales |
dessintegradó | desintegrador |
dessintegrám | desintegrarme |
dessintegrassió | desintegración |
dessintegro, desintegro | desintegro |
dessisió | decisión |
dessisions | decisiones |
dessistit, desistit (ham) | desistido (hemos) |
dessustansiat, dessustansiada, una persona sense suc ni muc, sense sustánsia | desustanciado, desustanciada |
desta, de esta, d´esta | de esta |
destacabe, destacáe | destacaba |
destacamén, destacaméns | destacamento, destacamentos |
destacat | destacado |
destapámela | destapármela |
destapánla | destapándola |
destapat | destapado |
Destaque – de estaques | Destaca – de estacas |
Deste, de este, d´este | de este |
destello, destellos, resplandó, llumenária, chisparrada, fogonada, sentelléo, - indissi, assomo, siñal |
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
destilada, destilades | destilada, destiladas |
destilán (g) | destilando |
destilat, destilats | destilado, destilados |
destiná | destinar |
destinabe | destinaba |
destinada | destinada |
Destinada, destinades | destinada, destinadas |
destinat, destinats | destinado, destinados |
destino, destí, destinos, destíns | destino, destinos |
Destorbá, destorbás – molestá – fes malbé algo – cambiá lo orache a mal tems. | estorbar, estropearse |
destornilladó | destornillador |
destral, destrals | hacha, hachas |
destresa, destreses | destreza, destrezas |
destronat, destronada, despistat, despistada | despistado, despistada |
destrossa, destrosses | destrozo, destrozos |
destrossá, fé a trossos, estrossá | destrozar |
destrossada | destrozada |
destrossades | destrozadas |
destrossades | destrozadas |
destrossám | destrozarme |
destrossán (g) | destrozando |
destrossats | destrozados |
destructora, destructó | destructora, destructor |
destruí, assolá, solsí, etc | destruir |
destruída | destruida |
destruíl | destruirlo |
destruíla | destruirla |
destruím | destruimos |
destruímla | destruyámosla |
destruirá | destruirá |
destruíxquen | destruyan |
desullá la viña per a que trague menos sarmentets | quitar los “ojos” a la viña para que saque menos sarmentillos. |
Desullás - esforsás mol mirán una cosa que no se veu be (vore ataullá) – enlluernás | Desojarse – esforzarse mucho mirando una cosa que no se ve bien – cegarse por la luz |
desvalit, desvalits, abandonat, desamparat, inerme, desatés, indefenso, impotén, indigén, pobre, menesterós, míssero | desvalido, desvalidos,abandonado, desamparado, inerme, desatendido, indefenso, impotente, indigente, pobre, menesteroso, mísero |
Desventura, desventures | desventura, desventuras |
desventurat, desventurats, desdichat, desgrassiat, infelís, desafortunat, desamparat, indigén, míssero, desvalit | desventurado, desventurados, desdichado, desgraciado, infeliz, infortunado, desamparado, indigente, mísero |
desventurats | desventurados |
Desviá – desvío, desvíes, desvíe, desviém o desviám, desviéu o desviáu, desvíen – desviara – desviaría – desviaré | desviar |
desviabe | desviaba |
desvián (g) | desviando |
desviánse | desviándose |
desviasió, desviassió, desvío, bifurcassió, forcacha, desviassió, derivassió, varián, indiferénsia, despego, desagrado | desviación, desvío, bifurcación, desviación, derivación, variante, indiferencia, frialdad, esquivez, despego, desagrado |
desvío, desvíos | desvío, desvíos |
detall, detalle, detalls, detalles | detalle, detalles |
detalladamen | detalladamente |
Detectá – detecto, detectes, detecte, detectém o detectám, detectéu o detectáu, detécten – detectaría - detectára – detectaré | detectar |
detecto | detecto |
detectó | detector |
deteneulo, deteníulo | detenedlo |
detengut, detenguda, detingut detinguda | detenido, detenida |
detenguts, detinguts | detenidos |
deteníen | detenían |
detensió, alto, parada, paralissassió, interrupsió, demora, dilassió, retrás, atrás, atasco, impedimén, estassionamén, apresamén, arresto, captura, encarselamén, enpresonamén, redada, dilassió, tardansa |
detención, alto, parada, paralización, interrupción, demora, dilación, retraso, atraso, atasco, impedimento, estacionamiento, apresamiento, arresto, captura, encarcelamiento, redada, dilación, tardanza, prolijidad |
detergén, detergéns | detergente, detergentes |
deterioro, desperfecte, imperfecsió, desgast, deslustre, avería, rotura, destrossa, inutilisassió | deterioro, desperfecto, daño, imperfección, menoscabo, desgaste, deslustre, avería, rotura, destrozo, inutilización |
determiná | determinar |
determiná | determinar |
determinabe | determinaba |
determinada, determinades | determinada, determinadas |
determinadamen, en determinassió | determinadamente |
determinassió | determinación |
determinat, determinats | determinado, determinados |
determinátos | deteminaros |
detestá, yo detesto : me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, me fa fástic, no me chauche gens, etc | detestar |
detesto | detesto |
Detíndre – deting, deténs, deté, deteném, detenéu, deténen – detindría – detinguéra – detindré | detener |
detíndrel | detenerle |
detíndrela | detenerla |
detíndres | detenerse |
detingudes | detenidas |
detingue | detenga |
detrás | detrás |
Déu | Dios |
Deu – Déu – Déu deu está al sel | Debe – Dios – Dios debe estar en el cielo |
Deu , diau | 10 |
deu (ell) – número 10 | Debe – 10 diez |
deudes, deutes, del latín dēbĭtu : degut, debut | deudas |
deudó, entrampat, insolvén, defissitari, que té deudes o deutes | deudor, entrampado, insolvente, deficitario |
deudós | deudores |
deuen | deben |
Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen (dégüen a Valjunquera) – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres | deber |
deuríe | debería |
deuríem | deberíamos |
deus | debes |
Déus | Dioses |
deus (tú me) | debes (tú me) |
deute, deuda | deuda |
deutes, deudes | deudas |
Devall, davall, deball, daball | debajo |
devaneo, devaneos - delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura, amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo |
devaneo, devaneos, delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura, amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo |
devantal (deván, debán, dabán, debán), delantal | delantal (delante) |
devantals, delantals - del latín vulgar *de-ab-ante (dabán) | delantales |
devesa, lloc destinat a pastura del bestiá, dehesa, prat | dehesa, prado |
devorá, jalá, minjá, engullí, zampá, tragá, - aniquilá, cremá, abrasá, corcá, atacá, arruiná, assolá, sorsí, destruí, despedassá | devorar, comer, engullir, zampar, tragonear, aniquilar, jamar, tragar, quemar, abrasar, corroer, atacar, arruinar, asolar, destruir, despedazar |
devoráe o devorabe | devoraba |
devoráls | devorarlos |
devórals | devóralos |
devoron | devoren |
devossió, fervor, piedat, religiosidat, venerassió, unsió, apego, afissió, inclinassió, entussiasmo | devoción, fervor, piedad, religiosidad, veneración, unción, apego, afición, inclinación, entusiasmo |
devossións | devociones |
Devot, devoto, devotos - beato, fervorós, piadós, pío, adicte, afissionat, apegat, incondissional, inclinat, secuaz, seguidó, partidari | devoto, devotos – beato, fervoroso, piadoso, pío, adicto, aficionado, apegado, incondicional, inclinado, secuaz, seguidor, partidario |
devota | devota |
devotamen | devotamente |
Devotes – de botes | Devotas – de botas |
devotíssim, devotíssims | devotísimo, devotísimos |
devotíssima, devotíssimes | devotísima, devotísimas |
Devuit 18 | 18 |
Di - dic, dius, diu, diém, diéu, díuen – diguera – diría – diré | decir |
día (di) | decía |
día, díes | día, días |
día, díes | día, días |
diable, dimoni - lucifer, maligne, Satanás, Satán, Luzbel, Mefistófeles, Belcebú, Leviatán, anticristo – Es conegut lo dimoni de Queretes | diablo, demonio, lucifer, maligno, satanás, satán, luzbel, mefistófeles, belcebú, leviatán, anticristo |
diables, demonis, dimonis | diablos, demonios |
diablets de La Portellada, grup de correfocs, que fan corre lo foc y la pólvora, tapats en capiróns en cogulla. | diablitos de La Portellada, grupo de “correfocs”, que hacen correr el fuego y la pólvora, tapados con capirotes con capucha o cogulla. |
Diablura, diablures | diablura, diabluras |
diabólic, diabólics, diabólica, diabóliques, satánic, horrible, maligne, pervers, terrible, horrendo, siniestro | diabólico, diabólicos, diabólica, diabólicas, satánico, horrible, maligno, perverso, terrible, horrendo, siniestro |
diábolo | Diábolo - El diábolo (comúnmente llamado diablo y también conocido como el diablo de dos palos) es un juguete de malabaristas, cirqueros y payasos. |
diagnóstic, diagnóstics | diagnóstico, diagnósticos |
diagnosticá | diagnosticar |
Diagonal, atravessat, oblicuo, sesgat, crusat, transversal | diagonal, atravesado, oblicuo, sesgado, cruzado, transversal |
dialecte | dialecto |
dialectes | dialectos |
dialectología, estudi de dialectes y llengües | dialectología |
diálogo, diálec, diáleg, diálogos, diálecs, diálegs | diálogo, diálogos |
diamán | diamante |
diamáns | diamantes |
diapassón, aparato preferit de Francisco Celma Tafalla, ascumita de pro | diapasón, monocordio, tono |
diari | diario |
diária | diaria |
diáries, diaries | diarias |
diaris | diarios |
diau, deu | 10 |
diba, día, dieba (yo) | decía |
dibe, díe, diebe (ell) | decía |
dibuix, dibuixos | dibujo, dibujos |
dibuix, dibuixos, apún, apunte, croquis, esquema, boceto, esbós, ilustrassió, pintura, retrato | dibujo, dibujos, apunte, bosquejo, croquis, esquema, boceto, esbozo, ilustración, pintura, retrato |
dibuixá, pintá, delineá, sombrejá, descriure, esbossá, esquematisá, perfilá, retratá, tatuá, trassá, rayá | dibujar, pintar, delinear, sombrear, describir, esbozar, esquematizar, perfilar, retratar, tatuar, trazar, rayar, bosquejar |
Dibuixada | dibujada |
dibuixáe, dibuixabe | dibujaba |
dibuixán de dibuixos, dibuixáns – dibuixán (g) | dibujante, dibujantes – dibujando |
dibuixat | dibujado |
dibuixos | Dibujos – dibujes |
dibujades, dibuixades | dibujadas |
dibujat, dibuixat | dibujado |
dic | digo |
dichaus, dijous | jueves |
dichós | dichoso |
dichosa | dichosa |
dichuná, fé dijú – desdichuná : amorsá | Ayunar – desayunar |
Dicsionari, Dicsionaris | diccionario, diccionarios |
dictabe | dictaba |
didáctic, didáctics | didáctico, didácticos |
díe | decía |
dieba | decía |
dieba, día (yo) | decía |
diebe (ell, ella) | decía (él, ella) |
diebem, diébem | decíamos |
dieben, diében | decían |
diém | decimos |
díem | decíamos |
dién | diciendo |
díen | decían |
diénles | diciéndolas |
diénles | diciéndolas, diciéndoles a ellas |
diénli | diciéndole |
diénlos | diciéndolos |
diénse | diciéndose |
díes (di) | decías |
díes, de día | días |
dieta, dietes | dieta, dietas |
diéu | decís |
diéuli | decidle |
diéulos | decidles |
diéume | decidme |
diéume | decidme |
diezmo, diezmos, contribussió, impost, tassa, tribut, arbitri, primíssia | diezmo, diezmos, contribución, impuesto, tasa, tributo, primicia |
difamá, de fama, calumniá, denigrá, desacreditá, injuriá, infamá, ultrajá, desprestigiá, vilipendiá | difamar, calumniar, denigrar, desacreditar, injuriar, infamar, ultrajar, desprestigiar, vilipendiar |
difamála | difamarla |
difamassió, difamassións (vore difamá) | difamación, difamaciones |
diferén, diferéns, diferenta, diferentes | diferente, diferentes |
diferéns | diferentes |
diferénsia | diferencia |
Diferensiá – diferénsio, diferénsies, diferénsie, diferensiám o diferensiém, diferensiáu o diferensiéu, diferénsien | diferenciar |
diferensiassió, diferénsia | diferenciación, diferencia |
diferensiat | diferenciado |
diferénsien | diferencian |
diferénsies | diferencias |
diferenta, diferentes | diferente (ella) |
diferentes | diferentes (ellas) |
diferiénsia, diferénsia | diferencia |
dificultat | dificultad |
dificultats | dificultades |
dificultós, dificultosos | dificultoso, dificultosos |
dificultosa, dificultoses | dificultosa, dificultosas |
difíssil, difíssils | difícil, difíciles |
difissilmen | difícilmente |
difíssils | difíciles |
difún, difúns | difunto, difuntos |
difunta, difuntes | difunta, difuntas |
difusió, difussió | difusión |
diga | diga |
digáu | digáis |
digerí | digerir |
digestió, digestións | digestión, digestiones |
digital, digitals | digital, digitales |
digná | dignar |
digna, dignes | digna, dignas |
dignamen | dignamiento |
dignat, dignats | dignado, dignados |
Dignáutos, dignéutos ! | Dignaos ! |
digne, digno, dignes, dignos | digno, dignos |
dignéu | dignais |
dignidat, dignidats | dignidad, dignidades |
digníssim | dignísimo |
digníssima | dignísima |
digue, dígue | diga |
diguém, digám | digamos |
diguen | digan |
diguéra (yo) | dijera, dijese |
diguére (ell) | dijera, dijese |
diguéren | dijeran, dijesen |
diguéres | dijeras, dijeses |
diguéreu | dijérais, dijeseis |
digues | digas |
diguéu | digáis |
dijú, dijús | ayuno, ayunos |
dilapidá, codolejá, matá an algú a pedrades, despilfarrá, malgastá, derrochá, dissipá | dilapidar, matar a alguien a pedradas, despilfarrar, malgastar, derrochar, disipar |
Dílay - ña per a dílay a Cocoti (Beseit) | Decírselo – expresión de Beceite |
dili | decirle |
diligén | diligente |
diligenmen | diligentemente |
diligénsia, diligénsies – dilijánsia | diligencia, rapidez, presteza, celeridad, prontitud, atención, celo, cuidado, esmero, interés, procedimiento, solicitud, actuación, aplicación, actividad, correo, posta, coche, carruaje |
diligentíssim | diligentísimo |
Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge | lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo |
dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje | lunes, habas a montones, etc |
dils | decirles |
dilu, dílay | decírselo |
dím | decirme |
dimach, dimats | martes |
dimaná, originá, prossedí, províndre, emaná, náixe, ixí, eixí | dimanar, originar, proceder, provenir, emanar, nacer, salir |
dimanáen | dimanaban |
dimats | martes |
dimecres | miércoles |
dimensió, dimensións | dimensión, dimensiones |
diminuta, mol minuda o menuda, diminutes | diminuta, diminutas |
dimoni, demoni | demonio |
dimoniet | diablillo |
dimonieta | diablilla |
dimonis | demonios |
dímosu | decírnoslo |
dimpués, después | después |
dina | coma (mediodía) |
diná | comer a mediodía |
dinaba | comía |
dináe, dinabe | comía |
dináen, dinaben | comían |
dinán (g) | comiendo |
dinás | comidas |
dinat | comido |
Dinen | comen |
dines | comes |
dinés | dinero, dineros |
dingú, ningú | nadie |
dins | dentro |
dintre, a dins, dins | dentro |
diptongassió, diptongassións | diptongación, diptongaciones |
diputada, diputades | diputada, diputadas |
diputat, diputats | diputado, diputados |
dirá | dirá |
direcsió, direcsións | dirección, direcciones |
directa, directes | directa, directas |
directamen | directamente |
directe, directes | directo, directos |
directó, directós | director, directores |
directora, directores | directora, directoras |
dirém | diremos |
diréu | diréis |
diría | diría |
diriactes, directes | directos, directas |
dirichíe, dirigíe | dirigía |
dirichís, dirigís | dirige |
dirichisque, dirigíxque | dirija |
diríe (ell) – Quí u diríe ! | Diría – Quién lo diría ! |
diríem | diríamos |
diríen | dirían |
diríeu | diríais |
Dirigí – dirigixco o dirigxgo, dirigíxes, dirigíx, dirigím, dirigíu, dirigíxen – dirigiguéra – dirigiré – dirigiría | dirigir |
dirigida, dirigides | dirigida, dirigidas |
dirigíen | dirigían |
dirigíli | dirigirle |
dirigíls | dirigirlos, dirigirles |
Dirigím – a mí – natros dirigím | dirigirme – dirigimos |
dirigímos | dirigirnos |
dirigín (g) | dirigiendo |
dirigínse | dirigiéndose |
dirigit, dirigits | dirigido, dirigidos |
dirigix | dirige |
dirigixco, dirigixgo | dirijo |
dirigíxen | dirigen |
dirigixes | diriges |
dirigíxquen | dirijan |
Dis ! - Estes coses no poden dis | Di ! - Estas cosas no pueden decirse |
discipliná, disciplinás | disciplinar, disciplinarse |
disciplinabe | disciplinaba |
discípul | discípulo |
discípuls | discípulos |
discressió, prudénsia, tacto, tacte, sircunspecsió, moderassió, resserva, sagassidat, secreto, sensatés, tino, tiento | discreción, prudencia, tacto, circunspección, mesura, moderación, reserva, sagacidad, secreto, sensatez, tino |
discret, discrets | discreto, discretos |
discreta, discretes | discreta, discretas |
discretamen | discretamente |
discretíssim, discretíssims | discretísimo, discretísimos |
discretíssima, discretíssimes | discretísima, discretísimas |
disculpá | disculpar |
disculpa, disculpes | disculpa, disculpas |
disculpes | disculpas |
disculpes | disculpas |
disculpo | disculpo |
discurrí, pensá, raoná, reflexioná, calculá, cavilá, conjeturá, deduí, inferí, meditá, suposá, - fluí, transcurrí, transcórre, deslissás, marchá, corre, caminá, aná |
discurrir, pensar, razonar, reflexionar, calcular, cavilar, conjeturar, deducir, inferir, meditar, suponer, fluir, transcurrir, deslizarse, marchar, correr, caminar, andar, ir |
discurríe | discurría |
discurríen | discurrían |
discurrín (g) | discurriendo |
discurrís, discurrix – Aixó no pot discurrís o cavilás | Discurre – esto no puede discurrirse o cavilarse |
discurrisco, discurrixco, discurrixgo | discurro |
discurrit, discurrits | discurrido, discurridos |
discurs, discursos | discurso, discursos |
discussió, discussións | discusión, discusiones |
Discutí – discutixgo, discutíxes, discutíx, discutím, discutíu, discutíxen – discutiría – discutiré – discutiguera | discutir |
discutím | discutimos |
discutín (g) | discutiendo |
discutit, discutits | discutido, discutidos |
disdichuná, desdichuná, amorsá | desayunar (des + ayunar) |
disfrás | disfraz |
disfrassá, disfrassás | disfrazar, disfrazarse |
disfrassada, disfrassades | disfrazada, disfrazadas |
disfrassás | disfrazarse |
disfrassat, disfrassats | disfrazado, disfrazados |
disfrasse | disfraza |
disfrutá, chalá, passáu be, gosá, divertís, alegrás, regocijás, contentás, deleitás, - tíndre, posseí, utilisá, persibí | disfrutar, gozar, divertirse, alegrarse, regocijarse, contentarse, deleitarse, tener, poseer, utilizar, percibir |
disfrutabem, disfrutáem | disfrutábamos |
disfrutáen, disfrutaben | disfrutaban |
disfrutála | disfrutarla |
disfrútales | disfrútalas |
disfrútals | disfrútalos |
disfrután (g) chalán | disfrutando |
disfrutarém, chalarém | disfrutaremos |
disfrutat, disfrutats | disfrutado, disfrutados |
disfrutáu, disfrutéu – disfrutáu | Disfrutáis – disfrutarlo |
disfrute | disfruta |
disfrutém, chalém | disfrutamos |
disfruten, chalen | disfrutan |
disgregá, separá, escampá, desuní, desarticulá, descompóndre, desintegrá, desmembrá, desparramá, dissossiá, dividí, repartí, desgraná | disgregar, separar, esparcir, desunir, desarticular, descomponer, desintegrar, desmembrar, desparramar, disociar, dividir, repartir, desgranar |
disgregaben, disgregáen | disgregaban |
disgust, disgustos | disgusto, disgustos |
disimuladamen | disimuladamente |
dísla | díla |
dísli | Dile ! |
díslo | dilo |
díslos | diles |
dísme | dime |
dísme | dime |
dísme | dime |
disminuí | disminuir |
disminuída | disminuida |
disminuídes | disminuidas |
disminuíe | disminuía |
disminuiríen | disminuirían |
disminuít | disminuido |
disminuíx | disminuye |
disminuíxco | disminuyo |
dispara | dispara |
dispará (fótre una escopetada) | disparar |
disparada | disparada |
disparades | disparadas |
disparáe, disparabe | disparaba |
disparála | dispararla |
disparat, disparats | disparado, disparados |
disparatades | disparatadas |
disparatat, disparatats | disparatado, disparatados |
disparate | disparate |
disparats | disparates |
dispensari | dispensario |
dispóndre, disposá | disponer |
disponibilidat | disponibilidad |
disposá | disponer, arreglar, organizar, acondicionar, colocar, establecer, habilitar, instalar, montar, ubicar, pergeñar, preparar, aprestar, aderezar, armar, aviar |
disposaba | disponía |
disposada, disposades | dispuesta, dispuestas |
disposáe, disposabe | disponía |
disposamos | disponernos |
disposán (g) | disponiendo |
disposás | disponerse |
disposat, disposats | dispuesto, dispuestos |
dispose | dispone |
disposes | dispones |
disposéu | disponéis |
disposissió | disposición |
dispositiu, dispositius, dispositivo, dispositivos | dispositivo, dispositivos |
disposo | dispongo |
disposos | dispongas |
disputá | disputar |
dispután (g) | disputando |
disputarán | disputarán |
Dispute – dis pute a Maella y vorás | Disputa – di puta (con la a pronunciada e) en Maella y verás |
Dissa, dixa | deja |
dissá, dixá | dejar |
Dissabde , dissapte | sábado |
dissabe, dixabe | dejaba |
dissaben, dixaben | dejaban |
dissabes, dixabes, dixáes | dejabas |
dissáe, dissabe, dixáe, dixabe | dejaba |
disseñá disseñadó de coches com Carlos Rallo Badet lo cohet |
diseñar |
disseño, disseños, disseñ, disseñs | diseño, diseños |
dissimul, dissimulo, dissimuls, dissimulos | disimulo, disimulos |
dissimulá | disimular |
dissimulabe | disimulaba |
dissimulada, dissimulades | disimulada, disimuladas |
dissimuladamen | disimuladamente |
dissimulála | disimularla |
dissimulán (g) | disimulando |
dissimulánli | disimulándole |
dissimularíe | dissimularía |
dissimulat, dissimulats | disimulado, disimulados |
dissipá | disipar, esfumar, desvanecer, aclarar, evaporar, borrar, clarificar, desaguar, desaparecer, eliminarse, esclarecer |
Dissipada | disipada |
dissiplina, dissiplines | disciplina, disciplinas |
dissiplináries | disciplinarias |
dissípul, discípul, dissípuls, discípuls | discípulo, discípulos |
díssom, díxom parlá | déjeme Ud. |
dissonán, dissonáns | disonante, disonantes |
dissonánsia | disonancia |
dissuadí | disuadir |
distabe | distaba |
distán | distante |
distáns | distantes |
distánsia | distancia |
distánsies | distancias |
distinguí | distinguir |
distinguida | distinguida |
distinguides | distinguidas |
distinguíe | distinguía |
distinguín (g) | distinguiendo |
distinguínlo | distinguiéndolo |
distinguit | distinguido |
distinsió | distinción |
distintiu | distintivo |
distorsió | distorsión |
distorsionánse | distorsionándose |
distracsió | distracción |
distracsións | distracciones |
distraguére | distrajera, distrajese |
distraíe | distraía |
distraurás (te) | distraerás |
distráure, distráures | distraer, distraerse |
distráurel | distraerlo |
distraurém | distraeremos |
distret (distraigut, distragut) | distraído |
distreta | distraída |
distretamen (distraigudamen) | distraídamente |
distribuí | distribuir |
Distribuixco | distribuyo |
distribussió | distribución |
disyuntiva, alternativa, dilema, opsió | disyuntiva, alternativa, dilema, opción |
dit | Dicho – dedo |
dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites | Dedo, dedos – dicho, dichos |
dita, dites | dicha, dicho |
dites, com los dichos del “bicho” de Valderrobres per a San Antoni | dichos |
ditet | dedito |
dítos | deciros |
dits | Dedos – dichos |
Díu – Aixó no has de díu may | Decirlo – Esto no tienes que decirlo nunca |
diu, díu | Dice – decirlo |
diuen | dicen |
divendres | viernes |
diverses | diversas |
diversidat | diversidad |
diversió | diversión |
diversións | diversiones |
Divertí, divertís – yo me divertixgo o divertixco, divertíxes, divertíx, divertím, divertíu, divertíxen – divertiguéra – divertiré – divertiría | divertir |
divertíe | divertía |
divertíen | divertían |
divertím | divertirme |
divertimén, diversió | divertimento, diversión |
divertínse | divirtiéndose |
divertit, divertits | divertido, divertidos |
divertítos | divertiros |
divertíxen | divierten |
Diviandres , divendres | viernes |
dividí | dividir |
dividides | divididas |
dividíe | dividía |
dividínli | dividiéndole |
dividínlo | dividiéndolo |
dividís | dividirse |
dividíssen, dividíxen | dividen |
dividit, dividits | dividido, divididos |
dividíx | divide |
dividíxen | dividen |
divinidat, divinidats | divinidad, divinidades |
divisá, ataullá, vore | divisar |
Divisa, divises, moneda, monedes | Divisa, divisas, moneda, monedas |
divisió, divisións | división, divisiones |
dixa | deja |
Dixá – dixo, díxes, díxe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixára – dixaré – dixaría | dejar |
dixabe, dixáe | dejaba |
dixaben, dixáen | dejaban |
dixada, dixades | dejada, dejadas |
dixadesa | dejadez, negligencia, pereza, abandono, desgana, desinterés, apatía, desidia, incuria, indolencia, apatía, vagancia, desaliño, suciedad, descuido, abandono, desamparo |
Dixáe, dixabe | dejaba |
dixáen, dixaben | dejaban |
dixál, dixáls | dejarlo, dejarlos |
dixála | dejarla |
dixáles | dejarlas |
dixám | dejarme |
díxam | déjame |
dixámos | dejarnos |
díxamos | déjanos |
dixán (g) | dejando |
dixánla | dejándola |
dixánlay | dejándoselo |
dixánlo | dejándolo |
dixánmos | dejándonos |
dixánse | dejándose |
dixánsu | dejándoselo |
dixará | dejará |
dixára | dejara, dejase |
dixarán | dejarán |
dixarás | dejarás |
dixaré | dejaré |
dixáre, dixare | dejara, dejase |
dixarém | dejaremos |
dixáren | dejaran, dejasen |
dixáres | dejaras, dejases |
dixáreu | dejárais, dejáseis |
dixaría | dejaría |
dixaríe (ell) | dejaría |
dixaríen | dejarían |
dixás | dejarse |
Díxat agarrá ! | déjate coger ! |
dixat, dixats | dejado, dejados |
dixátos | dejaros |
dixats | dejados |
Dixáu | Dejarlo – dejáis |
dixe, díxe - d´ixe, de ixe | Deja – de ese |
dixéula | dejadla |
dixéulo | dejadlo |
Doblá – vore doblegá | doblar de doble |
doblada, de doble – doblegada es de doblegá | Doblada de doble – doblada de curvar |
dobláen, doblaben | doblaban |
Doblála – doblegála | doblarla |
Doblat – vore doblegat | doblado |
doble (decálitro), 20 litros, se medíen olives y atres productes (fesols) per volumen | doble (decalitro) |
doblegá | doblar, curvar |
doblegada, doblegades | doblada, curvada, dobladas, curvadas |
doblegán | doblando |
doblegánlos | doblándolos |
doblegat, doblegats | doblado, curvado, doblados, curvados |
doblego | doblo, curvo |
doblen | doblan |
Dobles | dobles |
doblés, dinés (a Mallorca per ejemple) | dinero, dineros |
Doblón, doblóns (moneda antiga) | Doblón, doblones |
dochena, dotzena, dotsena | docena |
doctamen | doctamente |
docu-ficsió | docu-ficción |
documén, documéns | documento, documentos |
documéns | documentos |
documentá | documentar |
documental, documentals | documental, documentales |
documentám | documentarme |
documentassió | documentación |
dol, dols | duelo, duelos |
dóldre, senté, patí, afligís, apessadumbrás, apiadás, atormentás, compadéixes, tíndre condol, lamentás | doler, lastimar, sentir, sufrir, padecer, afligirse, apesadumbrarse, apiadarse, atormentarse, compadecerse, condolerse, lamentarse |
Dolén – latín dŏlĕnte, que té doló | enfermo |
dolénli, fénli mal | doliéndole |
doléns | enfermos |
dolénse | dolíendose |
dolenta, dolentes, dolenteta, dolentetes | enferma, enfermas, enfermita, enfermitas |
dolentet, dolentets | enfermito, enfermillo |
dólgue | duela |
dolguen | duelan |
dolguere | doliera, doliese |
dolgut | dolido |
dolíe | dolía |
dolíen | dolían |
doló, mal – ting mal de cap – quin mal de quixals – lo doló de pédre an algú (dol) | Dolor – tengo dolor (mal) de cabeza – qué dolor de muelas – el dolor de perder a alguien (duelo) |
dolorida, dolorides | dolorida, doloridas |
dolorit, dolorits | dolorido, doloridos |
dolorós, dolorosos | doloroso, dolorosos |
dolorosa, doloroses | dolorosa, dolorosas |
dolorosamen | dolorosamente |
Dolós – nom Dolores, catalanisat Dolós, afectíu Doloretes | Dolores – Dolores |
dols | dulce |
dolsa, dolses | dulce, dulces |
dolsaina, dolsaines, llaminadura, llaminadures, lleminadura, lleminadures, vore llamí (llépol, golut) | golosina, golosinas |
dólsamen | dulcemente |
dolsíssim, dolsíssims | dulcísimo, dulcísimos |
dolsíssima | Dulcísima |
dolsíssimamen | dulcísimamente |
dolsíssimes | Dulcísimas |
dolsíssims | dulcísimos |
dolsó | dulzor |
dolsos | dulces, golosinas |
Domá, adomá | domar |
domála (a una yegua) | domarla |
domenche | domingo |
Domenches – los domenges son una partida a Beseit, aon está lo polígono industrial a cormull de empreses (ironía ON) | domingos |
domenge, domenges | domingo |
doméstic, doméstics | doméstico, domésticos |
Doméstica, doméstiques | domésticas |
domesticat, domesticats | domesticado, domesticados |
dominá | dominar |
dominabe | dominaba |
dominada | dominada |
dominada, dominades | dominada, dominadas |
dominades | dominadas |
domináen, dominaben | dominaban |
dominál | dominarlo |
dominán (g) | dominando |
dominassió, domini, sometimén, sumissió, poder, autoridat, imperi, supremassía, absolutisme, dictadura, abús, opresió | dominio, dominación, sometimiento, sumisión, poder, autoridad, imperio, supremacía, absolutismo, dictadura, abuso, opresión |
dominat, dominats | dominado, dominados |
domini, dominis | dominio, dominios |
dominó | dominó |
domissili, domissilis | domicilio, domicilios |
domos (que tú) | domes (domar) |
don, dons – siñó, com lo meche que teníem a Beseit, Javier de Luna Condón, don Javier. | don, dones – señor |
Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) | dar |
Dona – mullé – dona ! | Mujer – esposa – da ! |
donabe | daba |
donabem, donáem | dábamos |
donaben, donáen | daban |
donades | dadas, donadas |
donáe, donabe | daba |
donál | darlo |
donála | darla |
donálay | dárselo |
dónali | dale |
donáli an ell | darle a él |
donáls un regalo | darles un regalo |
donám | darme |
dónam la ma | dame la mano |
donámela | dármela |
dónamels | dármelos |
donán (g) | dando |
donán, donanta, donáns, donantes | donante, donante femenino |
donánla | dándola |
donánlay | dándoselo |
donánles | dándolas |
donánlo | dándolo, donándolo |
donará | dará |
donára | diera, diese |
donarán | darán |
donare (ell) | diera, diese |
donarém | daremos |
donaren, donáren | dieran, diesen |
donaréu | daréis |
donaríen | darían |
donás | darse |
donás cuenta, acatás | darse cuenta, percatarse |
donat | dado, donado |
donáteles | dártelas |
donátels | dártelos |
donatos | daros |
donáu | darlo |
done | da |
doném | damos |
donen | dan |
donéume | dadme |
donéumel | dádmelo |
donéumela | dádmela |
Dónos – cuan tu me dónos (donos) | cuando tu me DES |
donota, donotes | mujerona, mujer grandota |
donsella, donselles | doncella, doncellas |
Donselleta, donselletes | doncellita, doncellitas |
dorada, dorades | dorada, doradas |
dorat, dorats, d´OR + at | dorado, dorados, de ORO + ado |
dorm | duerme |
dórmen | duermen |
dormí | dormir |
Dormí - dórmigo, dorms, dorm, dormím, dormíu, dórmen | dormir |
dormía, dormiba | dormía |
dormida, dormides, adormida, adormides | dormida, dormidas |
dormíe | dormía |
dormiguéra | durmiera, durmiese |
dormilón, dormilóns | dormilón, dormilones |
dormilona, dormilones | dormilona, dormilonas |
dormím | dormimos |
dormín (g) – Es lo mateix está adormit que está dormín, pero no es lo mateix está futut que está fotén. | durmiendo |
dormirán | dormirán |
dormiré | dormiré |
dormiríe | dormiría |
dormiríen | dormirían |
dormís, adormís | dormirse |
dormisque, dormixque | duerma |
dormisquen, dormixquen | duerman |
dormisques, dormixques | duermas |
dormíssen, dormíxen | duermen |
dormit, dormits, adormit, adormits | dormido, dormidos |
dormitori | dormitorio |
dormitoris | dormitorios |
dormíu | dormís |
Dorms | duermes |
dorondón, paora, broma, boira, niebla | tipos de niebla |
dos | 2 |
dosséns | 200 |
dossénsia, enseñansa, educassió, instrucsió, la mostra (de amostrá) | docencia, enseñanza, educación, instrucción |
dosséntes | 200 |
dóssil, sumisso, ben cregut, obedién, manso, accesible, afable, disciplinat, dúctil, maleable | dócil, sumiso, obediente, manso, accesible, afable, disciplinado, dúctil, maleable |
dóssila | dócil femenino |
dossiletes | docilillas |
dossis | dosis |
dotá, assigná, proporsioná, consedí, doná, sedí, entregá, adjudicá, proví | dotar, asignar, proporcionar, abastecer, conceder, donar, ceder, entregar, adjudicar, proveer |
dotat | dotado |
dotats | dotados |
dotche, dotse, dotze | 12 |
dote, dotes | dote, dotes |
dotó, siñó dotó, doctó, meche, dotora no ne ñabíen antes, mechesa, dotós, dotores, meches, mecheses | doctor, médico |
dotora | doctora, médica |
dotos | dotes (que tú) |
dotós | doctores, médicos |
dotse, dotze | Doce, 12 |
dotsena | docena |
Dotsenes – dotse dotsenes | Docenas – doce docenas |
Dragó, dragóns – tipo de fardacho que se minge les polilles | dragón, dragones – tipo de lagarto que se come las polillas |
drama, drames | drama, dramas |
Drap, Draps – los draps, grup de música (Penarroija de Tastavins), en miembros catanazis aragonesos com Alejandro Romero Rivases o Ignacio Sorolla Amela , ara escriuríen ELS draps – tela, teixit, género, retall | Trapo, trapos, paño, tela, tejido, género, retal, recorte, harapo, pingajo, pingo, velamen |
drapejats | trapeados |
drapet, drapets | trapito, trapitos |
drapot | trapo (despectivo) |
dressera, dresseres, adressera, adresseres | atajo, atajos |
dret, drets, dreta, dretes | En pie, derecho, derechos, derecha, derechas |
dreta, dretes | derecha, derechas |
droga, drogues | droga, drogas |
dromedario, dromedarios, Ignacio Sorolla Amela sap que ñan mes camellos que dromedarios al Matarraña. | dromedario, dromedarios |
dropina, gandulería, haraganería, gossina, indolénsia, ociossidat, perea | vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza |
dropo, dropa, dropina – mes dropo que Francisco Escudero | vago, vaga, vagancia |
Dú, du – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguéra, duguéres, duguére, duguérem, duguéreu, duguéren - vore verbo portá – está mol du | llevar, traer / está muy duro |
du, dura, dus, dures | duro, dura, duros, duras |
Du, espés, atapeít, com lo ges, alchez a la bássia | duro, espeso |
ducha, duches – te duches | ducha, duchas – te duchas |
duche (se) | ducha (se) |
Dudá – dudo, dudes, dude, dudém o dudám, dudéu o dudáu, dúden - dudaría – dudaré – dudaría | dudar |
duda, dudes, dubte, dubtes | duda, dudas |
dudáe, dudabe | dudaba |
dudán (g) | dudando |
dudém | dudamos |
dudes | dudas |
dudéu | dudáis |
Dudo | dudo |
dudos | dudes |
dudós, dudosos | dudoso, dudosos |
dúe, duye | llevaba |
dúen | llevaban |
dueña, ama, dueñes, ames | dueña, ama, dueñas, amas |
dúes, portabes | llevabas, traías |
duie, duye, dúe | llevaba |
Dula - ramat de bestiá de una mateixa espéssie, formada pels caps de bestiá de cada casa que se porten a pasturá juns. | dula |
Dumenche , domenge | domingo |
duplicála | duplicarla |
duplicat, duplicats | duplicado, duplicados |
duque, duques | duque, duques |
duquesa, duqueses | duquesa, duquesas |
durá | durar |
dura, dures | dura, duras |
durabe | duraba |
duradé, que dure | duradero |
duráe, durabe | duraba |
duráen, duraben | duraban |
durán | durando, durante, traerán |
durare | durara |
duraríe | duraría |
Durassió, durada | duración |
dure | dura |
durém | traeremos |
duren | duran |
dures | duras |
duresa | dureza |
durets | duritos |
duríssia | callo en la piel |
duríssies a la pell | callos en la piel |
duríssim | durísimo |
duríssimamen | durísimamente |
duríssimes | durísimas |
Duro, duros, moneda – Aixó no val un duro | Duro, duros – Esto no vale un duro |
dus | traes, llevas |
duya, duia (yo) | llevaba, traía |
duyen, dúen | llevaban |
Ubicación:
44588 Beceite, Teruel, España
Suscribirse a:
Entradas (Atom)