Mostrando las entradas para la consulta dols ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta dols ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 7 de febrero de 2024

Lexique roman; Dol - Adolzar, Adoussar

 

Dol, s. m., lat. dolor, douleur, deuil, souffrance, tristesse. 

Trop es lo dols angoisos et cozens.

(chap. literal: Mol es lo dol angustiós y coén.)

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc chantey.

La douleur est trop angoisseuse et cuisante.

El dis que se alegraria e laissaria lo dol.

V. de Pierre Vidal.

Il dit qu'il se réjouirait et laisserait le deuil.

Prov. Un reprochier mi fai doler, 

C'ai auzit dir manta sazo 

Que l'autrui dol badalha so 

Per qu'ieu te m'en pes e m'albire. 

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Un proverbe me fait douloir, vu que j'ai entendu dire maintes fois que douleur d'autrui bâille ce pourquoi je me tiens en pieds et contemple. ANC. FR. Quant li empereres vit le père et la mère de l'enfant qui menoient tel duel. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 278. 

Merveillus dol en meneient.

Marie de France, t. 1, p. 164.

CAT. Dol. ESP. Duelo. IT. Duolo. (chap. dol; me fa dol; me dol; plou y fa sol, les bruixes se pentinen, plou y fa sol, les bruixes van de dol.)

2. Dolensa, s. f., chagrin, affliction, souffrance.

Don dolensa 

Ai e mon cor.

Paulet de Marseille: Razos non es. 

Dont j'ai affliction dans mon coeur. 

PORT. Doença. IT. Dolenza.

3. Dolentia, s. f., souffrance, affliction.

Anc no mangero aquel dia

Tan ne agro gran dolentia.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Oncques ils ne mangèrent ce jour tant ils en eurent grande affliction.

CAT. ESP. Dolencia. IT. Doglienza. (chap. dolensia, patimén, aflicsió.)

4. Dolor, s. f., lat. dolor, douleur.

Ses lieys no puesc guerir

De la dolor que sostenh.

Raimond de Miraval: A penas. 

Sans elle je ne puis guérir de la douleur que je supporte.

Una dolor mi sent venir 

Al cor d'un angoyssos talan.

P. Raimond de Toulouse: Enquera.

Je me sens venir au coeur une douleur d'un désir angoisseux. 

Loc. Lonc temps ai estat en dolor.

G. Rudel: Belhs m'es.

Long-temps j'ai été en douleur. 

Los bateron mot fort, e 'ls fan viure a dolor.

V. de S. Honorat. 

Les battirent moult fort, et les font vivre à douleur.

ANC. FR. Moult en morut en champ à dolor et à honte... 

As Francheiz le vit prendre, mult en out grant dolor.

Roman de Rou, v. 2239 et 4618. 

CAT. ESP. Dolor. PORT. Dôr. IT. Dolore. (chap. la o lo doló, les dolós. Solem di mal de quixals, mal de cap, mal de esquena, físic, y doló per a síquic, sentimens.)

5. Doloros, Doloiros, Doiloros, adj., lat. dolorosus, affligé, douloureux, sensible, mauvais, cruel.

Ieu en remaing tan doloros que res 

Alegrar ni conortar no m poiria.

B. Calvo: S'ieu ai perdut. 

J'en demeurai si affligé que rien ne pourrait me réjouir ni m'encourager.

Bels Monruels, aisselh que s part de vos, 

E non plora, ges non es doloiros.

B. de Ventadour: Bels Monruels. 

Belle Monruel, celui qui se sépare de vous, et ne pleure pas, n'est pas sensible.

Tuh lhi venres e tuh lhi sapte del mon devon esser doloiros.

(chap. Tots los divendres y tots los dissaptes del mon deuen sé dolorosos.)

Liv. de Sydrac, fol. 130.

Tous les vendredis et tous les samedis du monde doivent être douloureux.

Er torn a vos doloiros e ploran.

Richard de Barbezieux: Atressi cum. 

Je reviens maintenant à vous douloureux et pleurant.

Un bel caval bag, 

Autre ros, doiloros, mal faig.

T. de R. de Tarascon et de G. de Cavaillon: Cabrit al. 

Un beau cheval bai, autre roux, mauvais, mal fait.

Dos jorns enans l'aveniment

D'aquesta dolorosa gent.

V. de S. Honorat.

Deux jours avant l'arrivée de cette cruelle gent. 

Aquestas doloirosas novelas.

(chap. Estes doloroses notissies.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 163.

Ces douloureuses nouvelles. 

ANC. FR. Ne fut nul plus deloros plait.

B. de Sainte-Maure, Hist. des ducs de Norm., fol. 39.

Un douloureux penser tous dis.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 517.

CAT. Doloros. ESP. PORT. IT. Doloroso. (chap. dolorós, dolorosos; dolorosa, doloroses.)

6. Dolorosamen, Doloyrosament, adv., douloureusement.

Aitan dolorosamen 

Viu cum selh que mor en flama.

(chap. Tan dolorosamen vic com aquell que mor a la flama; a dins de les flames.)

B. de Ventadour: Amors enquera.

Je vis aussi douloureusement que celui qui meurt dans la flamme.

Dedins son cor doloyrosament disia.

V. de santa Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 253. 

Elle disait douloureusement dans son coeur. 

ESP. PORT. IT. Dolorosamente.

7. Doler, v., lat. dolere, s'affliger, souffrir, plaindre, faire mal.

No us dulhatz plus qu'ieu mi duelh.

(chap. No tos dolgáu mes del que yo me dolgo.)

B. de Ventadour: Quan par la. 

Ne vous affligez pas plus que je ne m'afflige.

Ieu li mostr' el mal de que m duelh.

G. de Cabestaing: Aissi cum selh. 

Je lui montre le mal dont je souffre. 

Quar tan me fai vostre bel cors doler.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom. 

Car votre belle personne me fait tant souffrir. 

Dolors dol e dossor adossis.

Serveri de Gironne: Del mon. 

Douleur fait mal et douceur adoucit. 

Ges no s dol de pe ni d'anca.

P. Vidal: Car' amiga. 

Elle ne se plaint point de pied ni de hanche. 

Subst. Pot leu guizardon rendre

Del maltrag e del doler.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Peut rendre facile récompense de la peine et du souffrir.

ANC. FR. Que tuit ti beau membre te duelent. 

Fables et cont. anc., t. 1, p. 304.

Pour laquel chose je me dueil moult durement...

Moult se doloit de son domage. 

Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 290, et t. III, p. 247. 

Se douloir de ce qui est perdu... 

Se doulant avec lui du tort qu'on lui avoit fait. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Vie de Coriolan. 

A tort... ledit vieillard s'est dolu et complainct de la dicte dame.

Arresta amorum, ar. 33. 

CAT. Dólrer, dóldrer. ESP. Doler. PORT. Doer. IT. Dolere. (chap. doldre, fé mal.)

8. Doloiramen, s. m., douleur, affliction, souffrance.

Boca non pot parlar los grans doloyramens.

P. de Corbiac: El nom de. 

La bouche ne peut exprimer les grandes souffrances.

9. Doloyrar, v., souffrir, se douloir.

En ayssi moria viven

E doloyrava e moren.

Passio de Maria.

Ainsi il mourait en vivant et souffrait en mourant.

ANC. FR. Dont forment se doulourousoit.

Godefroi de Paris, Chr. métr., p. 285. 

IT. Dolorar. 

10. Adolentar, v., tourmenter, affliger, inquiéter.

Quant hom s'adolenta 

Per dan o per mal que turmenta.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Quand on s'afflige pour dommage ou pour mal qui tourmente.

11. Adolentir, v., désoler, affliger.

Adolenti se fort.

Abr. de l'Ancien et du Nouv.-Test., fol. 37. 

Se désola fort.

12. Desadolorar, v., adoucir, calmer. 

Us paucs bes desadolora.

B. de Ventadour: Amors enquera. 

Un petit bien adoucit.

ANC. IT. Sdolere.

13. Endoloiramen, s. m., souffrance, douleur, tourment. 

E dis c'aiso sera grans endoloiramens.

P. de Corbiac: El nom de. 

Et dit que ceci sera grandes souffrances.


Dolar, v., lat. dolare, doler.

En torney no capola ni dola.

G. de Berguedan: Amicx marques. 

En tournoi ne chapute ni dole.

Fig. Fas motz, e 'ls capol e 'ls doli.

A. Daniel: Ab guay so.

Je fais des mots, je les chapèle et les dole. 

Part. prés. Us vay dolan ab tal ayssa

Que no us te pro cot ni manta.

B. Alahan de Narbonne: No puesc.

Vous va dolant avec telle hache que cotte ni manteau ne vous tient profit.

Part. pas. Anc per lui non fon dolatz fustz. 

Marcabrus: Al prim. 

Oncques par lui bois ne fut dolé. 

ANC. FR. Vostre droit nez à point dolé.

Jongleurs et trouvères, Jubinal, p. 184. 

ANC. CAT. ESP. Dolar.


Dolsa, s. f., gousse.

Prendez sol una dolsa d'aill.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Prenez seulement une gousse d'ail

Una dolsa de alh, et escorga aquelha.

Trad. d'Albucasis, fol. 3. 

Une gousse d'ail, et pèle celle-là.

(chap. Den d'all. ESP. Diente de ajo.) 

(chap. Den d'all. ESP. Diente de ajo.)



Dolz, Dos, Dous, adj., lat. dulcis, doux. 

M'es pus dos que mel ni bresca.

(chap. M'es mes dols que mel ni bresca.)

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

M'est plus doux que miel ni gaufre. (N. E. gaufre : gofre.)

Fig. Pel dols chant qu'el rossinhols fai.

(chap. Pel (p'el, per lo) dols can que lo rossiñol fa.)

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Par le doux chant que le rossignol fait.

Per vos, bella dols amia. (dols' amia.) 

(chap. Per vos, bella dolsa amiga.)

Ogier Niella: Per vos. 

Pour vous, belle douce amie.

E 'l dous esgars es cum la bella flors.

(chap. Y la dolsa mirada es com la bella flo; lo dols mirá.)

Jordan de Confolen: S'ira d'amor.

Et le doux regard est comme la belle fleur.

Adv. Moro 'l dezir que solon dous nafrar!

H. Brunet: Pois l'adrechs.

Périssent les désirs qui ont coutume de blesser doucement!

ANC. FR.

Son dols ami regrete dolente et esplorée. 

Romancero français, p. 15. 

Les dols solaz dou cors lonc, graille et gros.

Le Roi de Navarre: Chanson 46.

CAT. Dols (dolç, dolça Catalunya). ESP. Dulce. PORT. Doce. IT. Dolce. (chap. dols, dolsa, dolsos, dolses.)

2. Dolzament, Doussament, adv., avec douceur, doucement.

Ella ab Boeci parlet ta dolzament.

Poëme sur Boèce. 

Elle parla avec Boèce si doucement.

Mas quan la blanca mas, ses guan,

Estrenh son amic doussamen.

T. de Savari de Mauleon, de G. Faidit et d'Hugues de la Bachélerie: Gaucelm.

Mais quand la blanche main, sans gant, étreint doucement son ami.

ANC. FR. Que jeo te orrai mult dulcement.

De la Résur. du Sauveur. Jubinal, p. 8. 

CAT. Dolsament. ESP. Dulcement (Dulcemente). PORT. Docemente. 

IT. Dolcemente. (chap. dólsamen)

3. Dossan, Doussan, adj., doux, doucet.

Mout desir l'aura dossana.

Arnaut de Cotignac: Mout desir.

Je désire beaucoup le vent doux.

Anc tan gentils ciutadana

Non nasquet ni tan doussana.

P. Vidal: Car' amiga. 

Oncques ne naquit si gentille citoyenne ni si douce.

Dieu en laus e sanh Jolia, 

Tant ai apres del juec doussa.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

J'en loue Dieu et saint Julien, tant j'ai appris du jeu doucet.

4. Dosset, Dousset, adj., doux, doucet, tendre. 

(chap. dolset, dolsets, dolseta, dolsetes.)

Ab son esgart dosset et pur.

Deudes de Prades: De lai on fon. 

Avec son regard tendre et pur.

Un frug d'amor dousset e car.

(chap. Un fruit d'amor dolset y volgut.) 

G. Adhemar: Chantan dissera.

Un fruit d'amour doucet et cher. 

Per merce us prec, bella dousset' amia, 

Si cum ie us am, vos m vulhatz amar. 

Guillaume moine de Beziers: Erransa. 

Par merci je vous prie, belle douce amie, que vous me veuillez aimer comme je vous aime.

5. Dolzettamen, adv., doucement. 

Unz dolz alentz de son gient vis mi fos 

Dolzettamen entrat en mon coratje.

G. de S. Leidier: A tant. 

Un doux souffle de son gentil visage me fut doucement entré en mon coeur.

6. Dulcoratiu, adj., du lat. dulcorare, dulcoratif, dulcifiant, édulcorant. Cum sia de la boca dulcoratiu...

De sanc mestrual receptiva e d'el en layt dulcorativa.

Eluc. de las propr., fol. 142 et 51. 

Comme il soit dulcoratif de la bouche. 

Récipient du sang menstruel et le dulcifiant en lait.

7. Dolzor, Doussor, s. f., lat. dulcor, douceur.

D'agre pot doussor gitar.

Rambaud de Vaqueiras: Los frevols.

D'aigre peut pousser douceur.

Fig. Pos lo mals m'es deliegs e doussors.

Arnaud de Marueil: Si cum selhui, var. 

Puisque le mal m'est délice et douceur. 

Del fluvi de la vostra dossor.

(chap. Del riu de la vostra dolsó. Fluvi, fleuve, flum al valensiá, Vita Christi, flum Jorda; lat. fluvium.)

V. et Vert., fol. 101.

Du fleuve de votre douceur.

Fig. Quar d'autra chantar non enten 

Mas de la verge de doussor.

Bernard d'Auriac: Be volria. 

Car je n'entends chanter d'autre que de la vierge de douceur.

ANC. FR. Après le message des iels

Vient la dolçor qui moult valt miels. 

Chrétien de Troyes, Hist. litt. de Fr., t. XV, p. 201.

Qar sa douçor m'estreint et lie.

Roman du Renart, t. III, p. 315. 

Al porter sunt venuz, prient lui par dulçor. 

Roman de Horn, fol. 20, v°. col. 2. 

ANC. CAT. Dolsor. ANC. ESP. Dolzor. ESP. MOD. Dulzor. 

ANC. IT. Dolzore. IT. MOD. Dolciore. (chap. dolsó, dolsós.)

8. Doucir, v., lat. dulcere, adoucir.

Jovens vos ten baud e freis 

Que fai vostra valor doucir.

Marcabrus: Emperaire. 

Jeunesse, qui fait adoucir votre valeur, vous tient gaillard et frais.

9. Doussesir, v., lat. dulcessere, rendre doux, adoucir.

En la boca m fes al prim doussesir

So que m'a fag puis al cor amarzir.

Aimeri de Peguilain: De fin' amor. 

Dans la bouche me fit d'abord rendre doux ce qu'il m'a fait ensuite rendre amer au coeur.

Anc la doussor pueys del cor no m'issi, 

Des qu'ieu baiziei las mas, si doussezi; 

Neys ma boca n'ac tan gran doussor, 

Qu'anc no tastet de tan doussa sabor.

Aimeri de Peguilain: A vos amors.

Jamais la douceur ne me sortit ensuite du coeur, depuis que je baisai les mains tellement elle s'adoucit; ma bouche même en eut si grande douceur, que jamais elle ne tâta de tant douce saveur.

10. Adolcir, Adossir, v., adoucir, tempérer.

Ab bon esfortz conquier hom manentia,

E bon esfortz adossis senhoria.

Arnaud Pierre d'Agange: Quan lo temps.

Avec bon effort on conquiert richesse, et bon effort tempère la puissance.

Dolors dol e dossors adossis.

Serveri de Gironne: Del mon volgra. 

Douleur fait mal et douceur adoucit.

Que m fases d'altra part socors 

Ab que s'adolcis ma dolors.

G. Faidit: Gen fora.

Que me fît d'autre part secours avec quoi ma douleur se tempère.

ANC. CAT. Adolcir. ESP. Adolcir (adulcir). PORT. Aducir.

IT. Addolcire. (chap. adolsí: adolsixgo o adolsixco, adolsiges, adolsix, adolsim, adolsiu, adolsixen. Adolsit, adolsits, adolsida, adolsides.)

11. Adolzar, Adoussar, v., lat. edulcare, adoucir, soulager, calmer. 

Domna, pus mon cor tenetz pres,

Adoussatz me ab dous l'amar.

(chap. Dona, pos mon cor teniu pres, adolsíume en dolsó l'amargó.)

Rambaud d'Orange: Escotatz.

Dame, puisque vous tenez mon coeur captif, adoucissez-moi l'amertume avec la douceur.

Per adolzar mon consir.

H. Brunet: Era m nafron. 

Pour soulager mon chagrin.

Per aquel conort plazen 

M'adousson tuit mei turmen.

Pons de Capdueil: Quoras que m.

Par cet agréable encouragement, tous mes chagrins s'adoucissent en moi.

Tanh qu'a mos precs s'adouz sos cors presans.

H. Brunet: Cortezamen.

Il convient qu'à mes prières son digne coeur s'adoucisse.

ANC. CAT. Adolsar. ANC. ESP. Adulzar (endulzar). PORT. Adoçar. 

IT. Addolcare, addolciare.

viernes, 13 de octubre de 2023

IX, Belh senher dieus, quo pot esser sufritz

IX.


Belh senher dieus, quo pot esser sufritz

Tan estranh dols cum es del jov' enfan,

Del fill del rey de Castella prezan,

Don anc nulhs homs jorn no s parti marritz,

Ni ses cosselh ni dezacosselhatz;

Qu' en lui era tot lo pretz restauratz

Del rey Artus qu' om sol dir e retraire,

On trobavan cosselh tug bezonhos;

Ar es mortz selh que degr' esser guizaire,

Lo mielhs del mon, de totz los joves bos.


Anc filhs de rey no fon vistz ni auzitz

Qu' en tan ric loc fos vengutz per semblan,

Don man dolen n' iran tos temps ploran,

Quar plus es grans, quan degra esser fenitz,

Lo dols de luy, que quant es comensatz;

Quar elh era en tan ric loc pauzatz,

Qu' anc non nasquet tan desastrucs de maire

Que lai non fos astrucx totas sazos;

Don paradis puesc dir, al mieu veiaire,

Qu' es aital cortz que no y a sofraytos.


Ben degra esser Ferran capdels e guitz,

S' a dieus plagues que est mon ames tan

Lo belh e 'l bo a tot fag benestan,

Lo larc e 'l franc, lo valen e 'l grazitz,

Don cuiavon qu' en elh fos esmendatz

Lo jove reys, e 'N Richartz lo prezatz,

E 'l coms Jaufres, tug li trey valen fraire

Cui semblava de cors e de faissos

E de ric cor, e de totz bes lo paire,

Qu' er es dolens de proeza e de dos.


Anc joves reys no fon natz ni noyritz,

Del flum Jordan tro al solelh colguan,

Don fos tal dol, pus neguero 'l jaguan;

Quar li Franses ne fan dol e grans critz,

E li Engles, tug silh d' ams los regnatz,

Li Alamans, totz lors ricx parentatz,

Senhor del mon, e 'l valen emperaire,

E Samsuenha, Espanha et Aragos,

Qu' *al mon non es crestias de lunh aire

Que sieus liges o dels parens no fos.


Mas elh era sobre totz elegitz

El melhor loc, si visques mais un an,

Servir a dieu de cor e de talan,

Fons de belhs dos, murs contra 'ls Arabitz,

Solelh de mars, abrils renovellatz,

Miralh del mon, ab cuy pretz es renhatz;

Qu' en dirai pus, que nulhs no sap retraire

Lo dampnatge que sest mon doloiros

A pres en luy; e dieus, vers perdonaire,

Perdon' a luy, pus venjatz s' es de nos.


Ai! quals dols es, quar elh es chastiaire

A tot lo mon, als valens et als pros!


Giraud de Calanson.

domingo, 27 de diciembre de 2020

JORNADA OCTAVA. NOVELA SEXTA.

JORNADA OCTAVA. NOVELA SEXTA.

Brunoy Buffalmacco li roben un gorrino a Calandrino; li fan fé la proba de buscál en pastes de jengibre y vi de garnacha y ni donen dos de éstes, una detrás de
l´atra, fetes de pasterades de gos confitades en aloe, y com de aixó resulte que ell mateix se ha quedat en lo gorrino, li fan, ademés, donáls uns capóns si no vol que lay diguen a la seua dona.

La reina li va maná a Filomena que narrare, y ella va escomensá aixina:
Grassioses siñores, com Filostrato ha contat la história que hau sentit al sentí lo nom de Maso, aixina ton contaré yo una per lo nom de Calandrino y de los seus compañs que crec que tos agradará.

Quí eren Calandrino, Bruno y Buffalmacco no fa falta que tos u conta, que los habeu conegut abáns; y per naixó, passán mes abán, dic que Calandrino teníe una terreta no mol lluñ de Florencia, que habíe ressibit com a dote de la seua dona, y de esta terra, entre datres coses, traíe cada añ un gorrino; y ere la seua costum que sempre al desembre sen anáen an aquell poble la seua dona y ell, y lo mataben y lo féen salá allí mateix. Ara be, va passá una vegada que no están la dona be de salut, Calandrino sen va aná sol a fé la matansa y lo mondongo. Sentínu Bruno y Buffalmacco, y sabén que la seua dona no hi anabe, sen van aná a vore a un mossen veí de Calandrino y grandíssim amic seu, y a está en ell uns díes. Habíe matat ya Calandrino, lo matí del día que éstos van arribá allí, y veénlos en lo retó los va cridá y los va di:

- Benvinguts, amics, vull que veigáu qué bon amo de casa soc.

Y portánlos a casa los va enseñá aquell gorrino. Van vore ells que lo gorrino ere mol majo, y li van sentí a Calandrino que lo anabe a salá pera la seua familia. Y Bruno li va di: - ¡Ah, qué bruto que eres! Vénlo y disfruta dels dinés, y disli a la teua dona que tel han mangat.
Calandrino va di: - No, no su creuríe, y me fotríe fora de casa. No tos empeñéu, que no u faré may. Les paraules van sé moltes pero no van serví de res. Calandrino los va invitá a sopá en tal desgana que no van volé sená y se van separá dell.
Li va di Bruno a Buffalmacco: - ¿Per qué no li robam lo gorrino esta nit?
Va di Buffalmacco: - ¿Y cóm u podríem fé?
Va di Bruno: - Lo cóm be lo vech si no lo trau del puesto aon lo teníe hasta ara.
- Pos - va di Buffalmacco - fému. ¿Per qué no u hauríem de fé?
Y después lo disfrutarem aquí juns en lo retó.

Lo mossen va di que li agradabe mol la idea. Va di entonses Bruno: - Aquí se nessessite una mica de arte. Tú saps, Buffalmacco, lo agarrat que es Calandrino y en cuán gust beu cuan los demés paguen; anem y portémlo a la taberna; allí, que lo mossen faigue vore que u pague tot per a invitámos y que no li dixo pagá res an ell: se engatará y después sirá mol fássil péndreli lo gorrino perque está sol a casa. Como u va di Bruno, aixina u van fé. Calandrino, veén que lo mossen no li dixabe pagá, se va entussiasmá en la mamera y va carregá be; y sén ya avansada la nit cuan sen va aná de la taberna, sense voldre sopá res se va embutí a casa, y creén que habíe tancat la porta, la va dixá uberta y sen va aná al llit. Buffalmacco y Bruno sen van aná a sopá en lo mossen y cuan van acabá, agarrán los instruméns per a entrá a casa de Calandrino per aon Bruno habíe planejat, cap allí que sen van aná, y trobán la porta uberta van entrá a dins, van pendre lo gorrino, lo van portá a casa del mossen, lo van penjá y se van gitá.
Calandrino, cuan se li habíe evaporat lo vi del cos, se va eixecá y, al baixá, va mirá y no va vore lo gorrino, y va vore la porta uberta. Preguntán an éste y an aquell si sabíen quí li habíe robat lo gorrino, y no trobán a dingú, va escomensá a abalototás, ¡ay de ell!, ¡pobret dell!, que li habíen furtat lo gorrino. Bruno y Buffalmacco, eixecánse, se van arrimá a casa de Calandrino per a vore qué díe del gorrino. Este, al vórels, casi plorán, los va di:

- ¡Ay de mí, compañs meus, que me han robat lo gorrino!

Bruno, arrimánse, li va di en veu baixa:

- ¡Me maravillo de que haigues sigut listo per una vegada!

- ¡Ay! - va di Calandrino -, que dic la verdat.

- Dius be - díe Bruno -, crida fort per a que paregue que ha sigut aixina.
Calandrino cridabe entonses mes fort y díe:

- ¡Pel cos de Cristo, que dic la verdat cuan dic que mel han mangat!
Y Bruno díe: - Dius be, dius be, aixina u tens que fé, crida fort, féste escoltá be per a que pareixque verdat.

Va di Calandrino:

- Me farás doná l´alma al enemic, si no dic la verdat que me penjon, que me han robat. Va di entonses Bruno:

- ¡Ah!, ¿cóm ha pogut passá aixó? Yo lo vach vore ahí, ¿vols fém creure que tel han robat?
Va di Calandrino: - Tal com tu dic.
- ¡Ah! - va di Bruno -, ¿sirá possible?
- Sert es - va di Calandrino -, per lo que estic perdut y no se com tornaré a casa; la parenta no me creurá, y si me creu, no tindré pas en ella en tot lo añ.
Va di entonses Bruno: - Saps, Calandrino, que ahí te vach di yo qué fé en lo gorrino, no voldría que tú de una vegada ten enfotegueres de la teua parenta y de natros.
Calandrino va escomensá a quirdá y a di: - ¡Ah!, ¿per qué me feu desesperá y blasfemá contra Deu y los sans y tot lo que existix? Tos dic que esta nit me han robat lo gorrino.

Va di entonses Buffalmacco:

- Si es aixina, se té que vore la manera, si podem, de recuperál.
- ¿Y quína manera sirá esta? - va di Calandrino.

Va di entonses Buffalmacco:

- Segú que no ha vingut de la India dingú a robát lo gorrino. Algún de estos veíns teus té que habé sigut, y per naixó, si los pugueres reuní, yo sé fé la proba del pa y lo formache, y vorem de una vegada quí tel ha robat.

- ¡Sí - va di Bruno -, mol farás en pa y en formache a serts caballerots que tením al voltán!, Estic segú de que algún dells mel ha pres, y sen donaríe cuenta del cas y no voldríe acudí.

- ¿Qué farem, entonses? - va di Buffalmacco.

Va contestá Bruno: - Se hauríen de fé unes bones pastes de jengibre y en bon vi dols de mistela o moscatell invitáls a beure. Aixina no se barruntaríen per qué los cridam, y vindríen. Igual se poden beneí les pastes de jengibre que lo pa y lo formache.

Va di Buffalmacco: - Pos es verdat; y tú, Calandrino, ¿qué dius?, ¿u fem?
Va di Calandrino: - Tos u demano per l'amor de Deu. Que, si yo sapiguera quí sel ha emportat crec que estaría mich consolat.

- Pos venga - va di Bruno -, estic preparat per a aná hasta Florencia a per eixes coses per a ajudát, si me dones los dinés que val.

Teníe Calandrino uns coranta sueldos, y los hi va doná. Bruno, anánsen cap a Florencia a vore a un amic seu boticari, va comprá una libra de bones pastes y ne va fé pastá dos de merda de gos que va fé confitá en aloe ressién exprimit. Después, les va fé rebosá en sucre com estaben les atres, y per a no equivocás ni cambiáles les va fé ficá serta siñal per la que les podíe coneixe enseguida; y comprán un cante de bon vi dols, se va entorná cap al poble aon estaben Calandrino y los atres, y li va di:
- Demá de matí has de invitá a beure a tots aquells dels que sospechos. Es festa y tots vindrán de bona gana, y yo esta nit, en Buffalmacco, faré lo encantamén sobre les pastes y te les portaré demá de matinet a casa, y yo mateix les hi donaré, y faré y diré lo que tinga que di y fé.

Calandrino u va fé aixina. Ajuntada, pos, una bona compañía entre joves florentinos que estaben al poble y datres llauradós, al arribá lo nou día, prop de la iglesia y al rogle del om, Bruno y Buffalmacco van vindre en una caixa de pastes y en lo vi, y fénlos ficá en corro, va di Bruno: - Siñós, tos ting que di la raó per la que estéu aquí, per a que, si algo passare que no tos agrado, no tingáu que queixátos de mí. A Calandrino, que aquí está, li van robá ahí de nit lo seu hermós gorrino y no pot trobá quí lay ha pres. Com no pot sé datre mes que algú dels que estem aquí, ell, per a sabé quí lo ha robat tos done a probá estes pastes, una per a cada un, y bon vi dols. Hau de sabé que qui haigue pres lo gorrino no podrá engullí la pasta, perque li pareixerá mes amarga que la fel y la escupiñará; y per naixó, per a evitá que esta vergoña passo en presénsia de tanta gen, aquell que haigue agarrat lo gorrino que u digue al mossen en confessió, y yo me abstindré de este assunto.

Tots los que allí estaben van di que volíen minjá pastes y beure vi, per lo que Bruno, ficánlos en fila y colocat a Calandrino entre ells, escomensán per una punta va aná repartín pastes a cadaú. Y al arribá Calandrino a la fila, agarrán una de les pasterades confitades, lay va ficá a la ma. Calandrino rápidamen se la va embutí a la boca y va escomensá a mastegá, pero tan pronte com la llengua va notá lo aloe, Calandrino, no podén aguantá l´amargó, la va escupiñá. Allí tots se miraben la cara uns als atres, per a vore quí escupiñabe la seua pasta, y no habén encara Bruno acabat de repartíles, va fé vore de no enterássen, y se va escoltá a la seua esquena.
- Calandrino, ¿qué vol di aixó?

Giránse rápidamen, y veén que Calandrino habíe escupiñat la seua pasta, va di:
- Espérat, potsé que alguna estiguere roína, tínne un atra. Y agarrán la segona, lay va ficá a la boca y va repartí les que quedaben. Calandrino, si la primera ya li habíe paregut amarga, ésta li va pareixe com la fel en pomelo; pero, avergoñinse de escupiñála, va aná mastegán, la va voltá per la boca, y va escomensá a soltá uns llagrimots que pareixíen anous, de tan grossos que eren; y al final, no podén resistí mes, la va gitá fora com u habíe fet en la primera. Buffalmacco servíe vi a la compañía y a Bruno. Los demés, al vore lo que fee Calandrino, tots van di que ell mateix se habíe robat lo gorrino, y ne van ñabé mols que lo van empendre. Pero, después de anássen, quedánse Bruno y Buffalmacco en Calandrino, li va escomensá a di Buffalmacco:

- Estaba segú de que tú mateix lo habíes amagat y que mos volíes fé vore que tel habíen robat per a no invitámos a beure ni una vegada en los dinés que habíes arreplegat. Calandrino, al que encara no se ni habíe anat la amargó del aloe, y teníe la boca toba, va escomensá a jurá que ell no lo habíe amagat.

Va di Buffalmacco: - ¿Pero cuán ne vas traure, sossio?, dísmu de bona fe, ¿ne vas traure sis? Calandrino, al sentí aixó va escomensá a desesperás; y Bruno li va di:
- Escóltam be, Calandrino, que a la compañía ne ñabíe un que va minjá y beure en natros y me va di que tens no sé aón una joveneta a la teua disposissió, y que li dones lo que pots ajuntá, y que ell estabe segú de que li habíes enviat lo gorrino, tan bon burladó has adeprés a sé. Tú mos vas portá una vegada per lo Muñone aball arreplegán códuls negres, y cuan mos habíes embarcat ten vas entorná sol, y después mos volíes fé creure que habíes trobat lo heliotropo; y ara igual te creus que en los teus juraméns mos farás creure que lo gorrino que has regalat o has venut, tel han robat. Ya estam escarmentats de les teues burles y les coneixem; no mon podrás fé datra: y per naixó mos has de doná dos parells de capóns, y, si no mols dones, lay direm tot a doña Tessa.

Calandrino, veén que no lo creíen, pareixénli habé patit ya prou, no volén ademés lo acaloramén de la seua dona, los va doná dos parells de capóns. Y ells, habén salat lo gorrino, sel van emportá cap a Florencia, dixán a Calandrino cornut y esbatussat.

jueves, 16 de mayo de 2024

Lexique roman; Marrir, Marir - Protomartre


Marrir, Marir, v., lat. moerere, attrister, affliger, chagriner.

On lit dans les Capitulaires de Charles-le-Chauve, an 856, tit. XVI, ch. 13: Suis fidelibus aliquod damnum aut aliquam marritionem non faciat.

Baluze, Cap. reg. franc., t. II, col. 84.

Qu' el se pogues ja tener 

Que dols e plors no 'l marris.

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx.

Qu'il se pût jamais tenir que douleur et pleur ne l' affligeât.

Omes entre las gens

Que s sabon be, quan ren perdon, marrir, 

E del gadaing no s sabon esbaudir.

Cadenet: Meraveill me. 

Hommes entre les gens qui savent bien, quand ils perdent quelque chose, s'attrister, et du profit ne se savent réjouir.

Ieu sui sieus, sitot mi guerrey, 

O si 'l play, o si s'en marris.

Arnaud de Marueil: Cui que. 

Je suis sien, quoiqu'elle me persécute, ou s'il lui plaît, ou si elle s'en afflige.

S' a vos platz los mieus cars precs auzir, 

Jamais de joi entier no m cal marrir.

P. Guillem: Ai! Vergena. 

S'il vous plaît ouir les miennes prières chères, jamais de joie complète il ne me faut chagriner.

- S'égarer, s'abuser, se méprendre. 

Hom non pot anar ses charitat, mas marrir.

Trad. de Bède, fol. 20. 

L'homme ne peut aller sans charité, mais s'égarer. 

Part. pas. No sai quoras mais vos veirai

Pus m'en vau iratz e marritz. 

B. de Ventadour: Pel dols chant. 

Je ne sais quand désormais je vous verrai, puisque je m'en vais fâché et affligé. 

Qui la gen marrida 

Viest e pays, e los ajuda.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Qui revêt et nourrit la gent affligée, et les aide. 

Subst. Ill marritz e li consiros 

En tornon alegr' e joios.

G. Adhemar: L'aiga pueia. 

Les attristés et les mélancoliques en deviennent gais et joyeux.

- Méchant, hideux, maudit.

Comptet com follet marrit 

Emportavan son esperit.

Deslivret lo pros om del diable marrit. V. de S. Honorat.

Raconta comment follets hideux emportaient son âme.

Délivra le brave homme du diable hideux.

Subst. Li sant son esbait

Cant viron lo marrit.

V. de S. Honorat.

Les saints sont ébahis quand ils virent le maudit. 

ANC. FR. Qui tantes foiz m'a decéu

Par son engin et fait marrir. 

Moult corociez et moult mariz. 

Roman du Renart, t. II, p. 340 et t. III, p. 208.

Bele très douce chière amie, 

Pour Dieu, ne vous marissiez mie.

Fables et cont. anc., t. III, p. 173. 

ANC. ESP.

Mas dexanlas maridas en briales è en camisas. 

Poema del Cid, v. 2760.

ANC. IT. Certo marriti siemo e nescienti siem fatti. 

Guittone d'Arezzo, Lett. I.

CAT. Marrit. ESP. MOD. Amarrido (triste, afligido, decaído).

2. Maridamen, adv., tristement.

S'ieu dic deschauzimen,

E chan maridamen.

Gaubert, moine de Puicibot: Hueymais.

Si je dis impolitesse, et chante tristement.

3. Marri, s. m., tristesse, affliction.

Quar ira, dol e marri 

N' ai soffertat longamen.

J. Esteve: Si m vay. 

Car chagrin, douleur et affliction j'en ai supporté longtemps.

ANC. FR. C'est trop souffert de peine et marisson

Pour le plaisir d'une jeune fillette.

Cl. Marot, t. II, p. 237.

4. Marriment, Marrimen, s. m., tristesse, affliction, douleur.

Dis o Boecis e sso gran marriment. Poëme sur Boèce. 

Dit cela Boèce en sa grande affliction. 

Ab marrimen no s'acorda alegriers. 

Perdigon: Be m dizon. 

Avec tristesse ne s'accorde pas allégresse. 

ANC. FR. Od sospir et od mariment.

Roman de Partonopeus, t. II, p. 67. 

Pour allegier son marrement. 

Demanda li privéement

Dont li venoit cel marrement. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 302 et 94. 

ANC. IT. Marrimento.

5. Esmarir, v., attrister, affliger, gémir.

Que m defen

Lo pensar d' esmarrir. 

Richard de Barbezieux: Atressi com Persavaus.

Vu qu'elle me défend le penser de gémir. 

Part. pas. P. Vidal, per la mort del bon comte R. de Toloza, se esmaric mot, e det se gran tristessa. V. de Pierre Vidal. Var. 

Pierre Vidal, par la mort du bon comte Raimond de Toulouse, s' affligea moult, et se donna grande tristesse. 

ANC. FR. Si s' esmarirent

Si ke lor trois femes batirent.

Roman du Renart, t. IV, p. 329.

Quant la pucelle en sot le voir 

S'en fut dolente et esmarie, 

Sovent jura sainte Marie.

Fables et cont. anc., t. I, p. 183. 

IT. Smarrire.

6. Esmarrimen, s. m., affliction, inquiétude.

Grazis a Dieu lo remanen, 

E non aias d' esmarrimen.

Brev. d'amor, fol. 56.

Rends grâces à Dieu (pour) le reste, et n'aye pas d' inquiétude. 

IT. Smarrimento.


Marroquena, s. f., maroquin, sorte de monnaie.

Marroquenas, marabetis

Pauzon amons per mieg los pratz.

Gavaudan le Vieux: Senhors per.

Maroquins, marabotins ils déposent amont dans le milieu des prés.


Marrubium, s. m., lat. marrubium, marrube, sorte de plante. 

Coma la herba don pren son nom, dita porr o marrubium.

Eluc. de las propr., fol. 31.

Comme l'herbe dont il prend son nom, dite porreau ou marrube.

ESP. Marrubio. IT. Marrobio. (chap. No es com lo porro, los porros.)

Marrubium, s. m., lat. marrubium, marrube, sorte de plante.



Mars, Martz, s. m. et f., lat. Mars, Mars, planète.

El dig planeta nomnat Mars. Brev. d'amor, fol. 97. 

Ladite planète nommée Mars.

La III planeta sy a nom Mars. Liv. de Sydrac, fol. 53.

La troisième planète ainsi a nom Mars.

- Le troisième mois de l'année.

Mars es lo ters mes.

Brev. d'amor, fol. 46. 

Mars est le troisième mois.

Loc. Ni m lais, per abril ni per martz, 

Qu'ieu non cerque cum venha dans 

A sels que m fan tort. 

Bertrand de Born: Ges de far. 

Ni je ne me laisse, par avril ni par mars, que je ne cherche comment vienne dommage à ceux qui me font tort.

CAT. Mars. ESP. Marzo. PORT. Março. IT. Marzo. 

(chap. Lo mes de Mars o mars; lo planeta Marte.)

- Mardi.

Pueys fe lo lus e 'l mars e 'l mercres.

(chap. Después va fé lo dilluns y lo dimats y lo dimecres.)

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Puis il fit le lundi et le mardi et le mercredi.

ESP. Martes. (chap. Dimats, dimars; día de Marte.)

2. Dimars, Dimartz, s. m., mardi.

Per un dimars mati.

Amanieu des Escas: En aquel.

Par un mardi matin.

Voyez Dia.

3. Marcis, adj., de Mars, allusivement au dieu de la guerre.

Champs marcis, so es aquel champs un jutjavan li chavalier.

Trad. du Code de Justinien, fol. 73.

Champ de Mars, c'est ce champ où les chevaliers jugeaient.

(chap. Cam o campo de Marte (lo deu de la guerra). A La Fresneda está lo racó de Mars.)


Marseylles, s. m., marseillais, sorte de monnaie. 

Si vols dels petitz marseylles. V. de S. Honorat.

Si tu veux des petits marseillais.

(chap. Marsellés, moneda de Marsella, marsellesos, moneda marsellesa, marselleses.)


Martel, Martell, s. m., martel, marteau.

Anc non ausi plus menut batre 

Pairolliers ab quatre martels.

Roman de Jaufre, fol. 44.

Oncques je n'entendis plus menu battre chaudronniers avec quatre marteaux.

Soven la batra del martel enans que sia bell vayssel. V. et Vert., fol. 66. La battra souvent du marteau avant qu'elle soit beau vase.

Fig. Tribulatio es la farga e lo martell de patiencia. V. et Vert., fol. 66.

Tribulation est la forge et le marteau de patience. 

Prov. Bati ferr freg ab martel.

Deudes de Prades: En un sonet. 

Je bats fer froid avec marteau.

Un troubadour a employé ce mot dans un sens obscène, quand il a dit: Porta major martel 

D' un mul d' Espagna.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes.

Porte plus gros marteau qu'un mulet d'Espagne.

ANC. FR. Ne li grevoient cop d'espée 

Nes que englume fait *martee.

Roman du châtelain de Couci, v. 3307.

CAT. Martell. ESP. Martillo. PORT. IT. Martello. (chap. Martell, martells. Apellit de una dinastía de Fransa, Carlos Martel o Martell. Martellet, martellets; v. martellá, pegá o picá en un martell.)

2. Martelada, s. f., coup de marteau.

Fier una martelada. Leys d'amors, fol. 128.

Frappe un coup de marteau.

CAT. Martellada. ESP. Martillada (martillazo). PORT. Martellada. 

IT. Martellata. (chap. Martellada, martellades; fotre la martellada: acusá an algú, com faríe un juche en lo martell.)

3. Martinet, s. m., martinet, gros marteau mû ordinairement par la force de l'eau; le local où est le martinet.

Parador o molin o martinet. Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, in fine.

Foulon ou moulin ou martinet.

CAT. Martinet. ESP. Martinete. (chap. Martinet, martinets. Es conegut lo martinet de Valderrobres, al camí que va a Beseit, daball del Guco; tamé es lo mote dels que vivíen allí.)

4. Martellar, v., marteler, frapper.

Martella ab so martell sobre nostre dos. V. et Vert., fol. 44.

Martelle avec son marteau sur notre dos.

Allusiv. Serpens,

Totas son entorn luy que martellan las dentz.

V. de S. Honorat.

Serpents, tous sont autour de lui qui martellent les dents.

Totz lo cors mi trembla, e m martelan las dens. Guillaume de Tudela.

Tout le corps me tremble, et les dents me martellent.

Fig. Amors qu' en aissi martella.

P. Raimond de Toulouse: Puois lo. 

Amour qui de la sorte martelle.

ANC. FR.

S' arrachant les cheveux, se martelant de coups. 

Robert Garnier, Porcie, acte V, sc. 1.

Qu'on oit les dents se marteller ensemble.

Salet, Trad. de l' Iliade, fol. 183.

CAT. Martellejar. ESP. Martillar. PORT. Martellar. IT. Martellare.

(chap. Martellá, martellejá; en lo cas de les dens: castañolejá.)


Martyr, Martir, s. m., lat. martyr, martyr.

Qui murra ses duptansa 

Er el cel martyr coronatz.

Aimeri de Bellinoy: Cossiros.

Qui mourra sans crainte sera au ciel martyr couronné.

Aissi, co ancianamens, perseguian los martirs catolix.

(chap. Aixina, com antigamén, perseguíen als martirs catolics.)

V. et Vert., fol. 72.

Ainsi, comme anciennement, ils poursuivaient les martyrs catholiques. Fig. Gavaudas no pot fenir

Lo planch ni 'l dol qu' el fa martir.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis.

Gavaudan ne peut finir la plainte et le deuil qui le fait martyr.

De martir pogra far cofes 

Mi dons ab un bays solamen.

G. Pierre de Casals: Ja tant. 

De martyr pourrait faire confès ma dame avec un baiser seulement. 

CAT. ESP. (mártir) Martir. PORT. Martyr. IT. Martire.

(chap. Mártir, martirs.)

2. Martra, s. f., martyre.

Sanhta Babiana, martra. Cat. dels apost. de Roma, fol. 61. 

Sainte Babiane, martyre.

3. Martyri, Martyre, Martyr, Martir, s. m., lat. martyrium, martyre. 

Quant aquest sermo fo fenit, 

E 'l martyri foc adymplit.

Planch de S. Esteve.

Quand ce discours fut fini, et que le martyre fût accompli. 

Fig. A son cors fay tot jorn martiri. V. de S. Honorat. 

A son corps fait chaque jour martyre. 

El ser, dobla m mon martir.

G. Riquier: Ab plazen.

Au soir, me double mon martyre. 

Dona, no us puesc lo cente dir 

De las penas ni del martir.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, je ne puis vous dire le centième des peines et du martyre. 

Loc. Los fay corre a martyri. V. et Vert., fol. 43. 

Les fait courir à martyre. 

Non an voluntat de penre lo martyr. V. de S. Honorat.

N' ont pas volonté de prendre le martyre.

Non pot recebre la corona de martiri. Trad. de Bède, fol. 22.

(chap. No pot ressibí la corona de martiri.)

Ne peut recevoir la couronne de martyre. 

El cavalgar e 'l manjar e 'l dormir 

E 'l juec d'amor tenon a gran martire. 

P. Cardinal: Tot atressi.

Le chevaucher et le manger et le dormir et le jeu d'amour tiennent à grand martyre. 

A mort et a martire nos an mes li trachor. V. de S. Honorat.

A mort et à martyre nous ont mis les traîtres.

CAT. Martiri. ESP. Martirio. PORT. Martyrio. IT. Martirio. (chap. Martiri, martiris.)

4. Martiriar, Marturiar, v., martyriser.

Sancta Lucia digz al tyran que la martyriava. V. et Vert., fol. 95.

(chap. Santa Llussia o Lucía li va di al tirano que la martirisabe.)

Sainte Luce dit au tyran qui la martyrisait.

Fig. Marturiar sa carn ab abstinencias. V. de S. Honorat.

Martyriser sa chair par abstinences. 

Part. pas. Tro el nasquet e fon martiriatz.

A. Brancaleon: Pessius pessans. 

Jusqu'à ce qu'il naquit et fut martyrisé. 

Marturiatz de correjas ab notz.

(chap. Martirisat (en) de correches en nugos.)

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom. Var. 

Martyrisé de courroies avec noeuds.

ANC. FR. Il fist les sains homes martirier. 

Chron. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 179.

Car dame ne doit, par nul signe, 

Martyrer le serviteur sien.

Alain Chartier, p. 702.

ANC. ESP.

Marturiaba sus carnes como leal obrero. (ESP. MOD. Martirizaba)

V. de S. Millán, cop. 32.

CAT. Martirisar. ESP. MOD. Martirizar. PORT. Martyrizar. IT. Martirizzare.

(chap. Martirisá: martiriso, martirises, martirise, martirisem o martirisam, martiriséu o martirisáu, martirisen; martirisat, martirisats, martirisada, martirisades.)

5. Martror, s. m., fête des martyrs, Toussaint.

Luec del marit volgr' ieu un ser, 

E 'l ser que dures de pascor, 

Entro la festa de martror. 

Guillaume de Berguedan: Mais volgra. 

Je voudrais la place du mari un soir, et que le soir durât du printemps jusqu'à la fête de la Toussaint.

Del un martror al autre. Guillaume de Tudela. 

De l'une Toussaint à l'autre.

(chap. Tots los sans, Totsans.)

6. Martologi, s. m., lat. martyrologium, martyrologe.

El martologi d'Uzart, se fa aquesta festa al tern jorn.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 60.

Au martyrologe d'Uzart, cette fête se fait au troisième jour.

CAT. Martirologi. ESP. Martirologio. PORT. Martyrologio. IT. Martirologio.

(chap. Martirologi, martirologis.)

7. Protomartre, s. m., lat. protomartyrium, protomartyr.

L' an VII del enperi d' Onori foro revelatz... motz cor sanh, so es a ssaber sanh Esteve, protomartre, e Nicodeme e Gamalia e Abiba. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 54.

L'an sept de l'empire d'Honorius furent révélés... moult de corps saints, c'est à savoir saint Étienne, protomartyr, et Nicodème et Gamaliel et Abiba.

(chap. Protomártir, lo primé mártir, san Esteban o Esteve.)


AQUEST ES LO PLANT DE SENT ESTEVE, San Esteban, protomártir, el primer mártir, Sant Esteve, Stephanus